7.2.6.

HISTRIA SOCIAL DE LA LLENGUA

Seguint Ferrando i Nicols (1993), tractarem les fites principals de la formaci de la

nostra llengua des del seu origen llat. Per, per poder comprendre aquesta evoluci,
hem de fer alguns aclariments conceptuals previs. Comenarem per parlar de les
llenges romniques. El concepte de llenges romniques designa el conjunt de
llenges que deriven del llat vulgar o varietat colloquial del llat. Aquestes llenges
sanaren formant gradualment en ls del llat parlat per diversos pobles que ocuparen
lrea territorial de lImperi Rom desprs del seu enfonsament. Ara b: foren
necessaris alguns segles perqu aquests pobles tingueren conscincia de parlar
llenges diferents del llat, i alguns ms per a ocupar els mbits ds daquesta llengua,
sobretot als mbits de la vida cultural. Tenen consideraci de llenges romniques el
gallec, el portugus, lespanyol, el catal, loccit, el francs, el retoromnic, el sard,
litali i el romans.

El mot Romnia es refereix als territoris on es parla alguna de les llenges

romniques, distingint Romnia Vella (leuropea), on aparegueren aquestes llenges, i
Romnia Nova, els territoris fora dEuropa on per un procs de colonitzaci es
dugueren aquestes llenges.

Vdeos: les llenges romniques http://youtu.be/9gnXDj8100g

Les llenges romniques i el valenci http://youtu.be/TMusWt6lmRU

Els antecedents. El llat vulgar va evolucionar de manera diferent als territoris de la

Romnia desprs de la descomposici de lImperi Rom al segle V. Els factors que
expliquen la posterior diversificaci i fragmentaci del llat parlat (que donar lloc a les
llenges romniques) sn bsicament:

1. El substrat
2. La intensitat de la romanitzaci: en aquelles zones on la romanitzaci fou
ms intensa, els altres factors, com per exemple les llenges autctones,
influren en menor grau.
3. La procedncia dialectal dels colonitzadors
4. El superstrat: desprs de la caiguda de lImperi Rom, les diverses varietats
del llat parlades entraren en contacte amb les llenges dels diversos pobles
invasors, moltes de les quals deixaren la petjada en les incipients parlars
romnics.
5. Situaci geogrfica respecte a Roma
La romanitzaci lingstica. Els romans arribaren a Empries (218 a. C.) per a
combatre els exercits cartaginesos, fita que inicia el perode de dominaci romana i el
procs de romanitzaci a tots els nivells. Lingsticament, la romanitzaci, que fou molt
rpida a tota la faana mediterrnia, va ser un fet decisiu per a tot Europa i tamb per
a les futures terres del domini lingstic del catal. Desprs dun llarg i complex procs
histric, shi aconsegu una total substituci lingstica de les llenges de la poblaci
autctona pel llat, que acab imposant-se no sense rebre abans la influncia de les
llenges autctones.
La romanitzaci, doncs, va alterar, anivellar i homogeneitzar la realitat lingstica
preexistent, ja que la major part de les llenges autctones (a excepci de la llengua
basca i el berber) desaparegueren.

El llat. El llat s una llengua indoeuropea del grup itlic que, a causa de
circumstncies extralingstiques, arrib a aconseguir una importncia extraordinria
com a llengua universal de cultura. En un principi, per, noms es parlava en una zona
molt reduda, el Laci, on hi ha la ciutat de Roma.
La llengua llatina, com qualsevol llengua del mn, no era una llengua uniforme,
sobretot la llengua oral, sin que tamb estava sotmesa al fenomen de variabilitat
lingstica; ms encara quan aquesta llengua es convert en el mitj de comunicaci
del conjunt de pobles que formaren part de limmens Imperi Rom. Aix, en totes les
poques cal distingir dins del llat, dos registres bsics: el llat literari o clssic, utilitzat
en la producci literria, i el llat popular o parlat, anomenat tamb llat vulgar. Quant a
la varietat que es parlava a la Tarraconense (la provncia romana on ens trobem), hem
de recordar que, des del port de Tarragona, i tamb a travs de la Provena, es
propagaven les innovacions lingstiques que difonia Roma. La Via Augusta, contigua
a la mar i molt freqentada, donava coherncia a les comarques costenques de la
Tarraconense, per era, en canvi, molt poc transitada dell el Salt de Cazorla, quan
sendinsava per la Hispnia Ulterior. Aix explica que mentre que el llat de la Btica
saturava en un estadi culte i arcatzant, el de la Tarraconense fos, al contrari, molt
accessible a aquelles innovacions. Aix, doncs, el llat de la Tarraconense fou, a ms
de popular, ms modern que el de la Btica.

1. Els orgens de la llengua. No es pot dir amb precisi en quin moment

concret de la histria el llat deixa de ser llat i passa a convertir-se en les diverses
llenges romniques, perqu levoluci lingstica s un procs llarg i complex. Ara b:
el perode de tres segles que va des de la caiguda de lImperi Rom dOccident (s. V)
fins a la invasi de la Pennsula Ibrica pels rabs (s. VIII) sn transcendentals per a la
formaci daquestes llenges, ja que amb lenfonsament de lImperi sinicia un procs
de fragmentaci territorial, poltica, cultural i, com no, lingstica.

Les tendncies a la diversificaci del llat parlat, segons les diferents zones territorials
de lImperi, saccentuen i aquest fet accelera el procs de fragmentaci dialectal del
llat parlat o vulgar. Al segle IX (813), de fet, els jerarques de lEsglsia es reuniren al
Concili de Tours, en qu sobliga els bisbes a traduir els seus sermons als respectius
idiomes romanos (rusticam Romanam linguam) perqu el poble ja no entenia el llat
usat als actes pblics. Daquest mateix segle, i tamb del segle X, es conserven
documents escrits en llat en qu es poden observar trets lingstics que donen indicis
que a les terres de la Catalunya Vella la poblaci parlava d'una manera ms prxima
al catal actual que no al llat. De tota manera, els primers textos amb frases en catal
sn del segle XI, i al segle XII ja trobem textos escrits ntegrament en catal.

El nom de Catalunya Vella, lloc on es desenvolupa el catal a partir del llat, designa la
meitat nord de lactual Catalunya, limitada al sud pel riu Llobregat. Aquest territori t el
seu origen en el conjunt de comtats que formaven la Marca Hispnica, a la zona
pirinenca oriental. Aquesta marca (territori de frontera) fou creada al segle VIII pels
francs que, en lofensiva contra els musulmans, al nord de la Pennsula, crearen
aquests territoris per a defensar el seu imperi dels possibles atacs enemics. La Marca
Hispnica estava organitzada en comtats, els lmits dels quals coincidien amb les
antigues demarcacions visigodes, que al seu tomb, havien estat construdes sobre
divisions geogrfiques de lpoca romana.

Al segle X els comtats catalans ja sn independents de lImperi Franc i el comtat de

Barcelona nesdev el centre aglutinant. Al segle XII, el comte de Barcelona, Ramon
Berenguer IV, es casa amb la filla del rei aragons Ramir el Monjo i aix sesdev la
uni dinstica dels dos pasos, cadascun dels quals conserv la seua prpia identitat
cultural i poltica. Per ja abans destablir aquesta confederaci, els comtats catalans
havien iniciat un perode dexpansi, mitjanant pactes, per Occitnia (ho inicia Ramon
Berenguer I). De fet, lafinitat entre els comtats catalans i els territoris del sud de la
Glilia era molt antiga, ja que a banda dhaver rebut una romanitzaci homognia,
tamb havien format part de lImperi Franc. Aquests factors expliquen lafinitat entre les
llenges catalana i occitana.

Durant el segle XII les relacions culturals i poltiques entre Occitnia i Catalunya sn
intenses: una bona part del sud de lactual estat francs sn vassalls del rei de la
confederaci catalanoaragonesa. El desenvolupament de larquitectura romnica i
lestabliment del model trobadoresc en poesia sn mostres del renaixement cultural
que es dna en aquests territoris. La poesia sescriu en occit i, fins i tot, els autors
catalans usen aquesta llengua quan fan les seues composicions. Aix s tan cert que,
a banda de Ramon Llull, no ser fins al segle XV que trobarem poetes que escriuen
poesia en catal. Del segle XII tamb sn els primers textos que es conserven escrits
en catal: un fragment de la traducci catalana de Forum Iudicum (recopilaci de lleis
visigtiques), i les Homilies dOrgany, conjunt de comentaris als textos bblics de
diversos dies de lany litrgic. En definitiva, els idiomes que susaven dins de la
confederaci catalanoaragonesa al segle XII eren els segents:

1. Llat: en activitats pbliques i formals orals (misses, predicacions,

ensenyament...); en documents escrits, legislaci, literatura en prosa i
poesia, tractats...)
2. Occit: en tota classe de comunicacions orals i en textos escrits,
especialment la poesia trobadoresca
3. Catal: en tota classe de comunicacions orals i en textos escrits,
especialment en prosa. No hi ha poesia trobadoresca en catal.
4. Aragons: els mateixos usos que en catal, encara que aquesta era la
llengua dominant.
5. Altres: rab i mossrab, a les terres conquistades als musulmans al
nord del riu Ebre. Hebreu, usada per la comunitat jueva.
Les influncies de germnics i rabs sobre el llat en evoluci. Anteriorment hem
vist en quines condicions es va produir levoluci del llat al roman catal. Ara, per,
veurem detalladament quines sn les influncies daltres llenges sobre el llat en
aquest procs evolutiu.
Les principals aportacions sobre el llat que sanava transformant en catal
entre els segles V i IX corresponen, bsicament, a dues cultures: la germnica
(visigots i francs) i lrab.

- El superstrat germnic

El perode visigtic. Lany 418 els visigots creen el regne de Tolosa (418-507) per
un pacte de federaci que els conced lemperador Constanci. Aquest pacte permetia
al poble visigot conservar lautonomia i noms els obligava a ajudar militarment lImperi
Rom. Daltra banda, la sobirania i ladministraci romana es mantenien intactes sobre
els galloromans de la zona. Aquest pacte fou establert a lAquitnia, des de Tolosa
fins a lAtlntic, i es va anar expandint per la Provena, el Rossell i ms tard, per la
Tarraconense i la Vall de lEbre.
Lany 507 els visigots perderen a mans dels francs els seus dominis a lAquitnia i
hagueren dabandonar Occitnia (llevat de Septimnia), cosa que els permet afermar
el seu domini en terres de la pennsula Ibrica. Toledo fou la capital del regne des del
557 fins al 711.

La influncia lingstica dels visigots fou molt dbil. Els visigots eren un poble molt
romanitzat i el seu establiment a la pennsula Ibrica no comport un trencament amb
el procs de romanitzaci, sin que, ms aviat, el continu. Els visigots, que
suposaven una part molt minoritria de la poblaci, acabaren fonent-se amb els
hispanoromans i adoptaren la seua llengua. El llat an progressivament substituint el
gtic fins al punt que al segle VII havia desaparegut totalment. A ms, la monarquia
visigtica havia mantingut les divisions territorials romanes, la qual cosa permet que
els pobles que formaven part de la Tarraconense continuaren formant una entitat.
Tamb van establir unes relacions molt estretes entre el nord-est peninsular i la
Septimnia, que seran, des del punt de vista de la llengua, molt importants ms
endavant.

Els francs. Hem vist abans que lorigen de la Catalunya actual es troba en el conjunt
de comtats que els francs van crear per defensar-se dels musulmans. Doncs b, una
altra via de penetraci de germanismes, a banda de la influncia visigoda, fou el
contacte que sestabl entre francs i catalans durant el perode que va de 785 a 988.
Aquest contacte va consistir fonamentalment en la presncia duna classe franca
dirigent sotmesa directament a lemperador, per progressivament aquesta classe
dirigent, comtes i altres nobles, an separant-se de lautoritat reial fins que sarrib a
independitzar a les acaballes del segle X.

s difcil diferenciar entre all que fou una aportaci germnica directa i all que fou
una aportaci indirecta, a travs del llat o daltres llenges amb les quals el catal
entr en contacte i que ja contenien germanisme. A ms, es fa difcil distingir, dins del
superstrat germnic, all que s gtic (dels visigots) dall que s franc. Tot i aix,
tenim alguns exemples lxics (guanyar, guerra, esquena, herald, jard, sab, blau), i
tamb molts antropnims (Alfons, Enric, Ramon, Ricard, Guillem).

- Lelement arbic
Locupaci musulmana de la pennsula Ibrica a comenament del segle VIII (711-713)
t lloc en un moment en qu les llenges romniques es troben en plena formaci. A
les nostres terres aquesta ocupaci no sacabar fins al segle XIII, fins i tot persistir la
presncia de nombrosos pobladors musulmans, encara que sense poder poltic, fins a
linici del segle XVII, amb lexpulsi dels moriscos.
 La situaci lingstica en el perode de dominaci rab es caracteritza per:

a) Una poblaci de procedncia rab que t com a llengua usual lrab. Encara
que la major part dels invasors musulmans que sestabliren a la Pennsula,
especialment en el perode almorvit i almohade, eren berbers i provenien del
Magrib, la llengua de cultura dels invasors era lrab.
b) Una poblaci cristiana que vivia sota domin rab i continuava parlant la seua
llengua romnica, el mossrab, encara que devia ser diferent segons els
diversos territoris peninsulars. El mossrab desaparegu lentament i fou
substitut, a partir del segle XII, per lrab, que era la llengua de cultura.
c) Una altra poblaci que vivia als nuclis cristians del nord de la Pennsula que
sorgiren com a reacci a la dominaci rab. En aquests nuclis es desenvolupen
els primitius romanos: gallec, asturi, castell, aragons i catal.
Quant a la influncia de la cultura i la llengua rabs cal dir que fou molt intensa i
distinta a les diferents zones de la pennsula Ibrica. Dins de lactual domini lingstic
del catal la durada i la intensitat del domini rab no foren idntiques arreu. Aix, els
rabs exerciren un domini sobre la Catalunya Vella de noms un segle; en canvi,
aquest domini durar vora quatre segles a la Catalunya Nova (Lleida i Tortosa), mentre
que les terres que desprs formarien el Regne de Valncia i el Regne de Mallorques
(actual Pas Valenci i Illes) les dominaren durant cinc segles i mig. s evident que
aquesta situaci diferent shavia de reflectir en la intensitat de les influncies entre la
llengua rab i la llengua catalana. El contacte entre lrab i el catal fou especialment
intens al PV. De fet, els rabs valencians que foren expulsats desprs de la conquesta
catalana, els anomenats primer mudjars i ms tard moriscos, hi van romandre fins al
segle XVII (1609) i constituren, durant molt de temps, la majoria de la poblaci del PV.
La seua llengua, lrab, influ de diverses maneres la varietat dialectal geogrfica del
catal que es desenvolup al PV.
Manuel Sanchis Guarner va fer veure la intensitat dels arabismes al Regne de
Valncia amb lestudi contrastiu duna srie de noms valencians despcies vegetals,
detimologia arbiga, els quals tenen un nom dorigen llat en les altres regions de la
llengua: alfics / cogombre, dacsa / blat de moro, mel dAlger / sndria, trams / llob,
endvia / escarola... Per els arabismes tamb abunden en molts altres aspectes del
lxic catal meridional, com sn els noms de les eines agrcoles (garbell, assot...),
obres de canalitzaci i arquitectura (squia, aljup, algeps, alqueria...), atuells
domstics (gerra, safata, marraixa...), vestits (saragells, jupet, jaca...), joiells
(arracades...), menjars i begudes (arrop, escabetx, moixama...), mots insultants
(bagassa, gandul...)...
Daltra banda, les vies de penetraci darabismes no es reduren als contactes abans
esmentats: una via la constitu Siclia, illa dominada pels rabs durant un llarg temps, i
ms tard, pels catalans, cosa que permet un contacte indirecte entre lrab i el catal.
Cal esmentar, finalment, les Croades com una altra via de contacte amb el mn rab.

2. Lexpansi

Els segles XIII i XIV la corona dArag iniciar un perode dexpansi cap al sud i cap a
lest, que tindr com a conseqncia la incorporaci del Regne de Valncia, les Illes
Balears i diversos territoris de la Mediterrnia. Ja a mitjan segle XII, el comte Ramon
Berenguer IV havia ocupat els emirats musulmans de Tortosa i Lleida, i el 1150 es
crea la confederaci dels comtats catalans amb el regne dArag. Daltra banda, la crisi
dels ctars va suposar la incorporaci dOccitnia al regne de Frana i una forta crisi
entre la noblesa i el rei. La soluci a tots aquests problemes passava per la recerca de
territoris dexpansi: duna banda pacificaven els nobles amb la idea de noves
conquestes, i, daltra, la nova burgesia urbana trobava noves rutes comercials per la
Mediterrnia; per aix suposava acabar amb la competncia de la flota musulmana
mallorquina. Mallorca ser ocupada el 1229 i Eivissa el 1231, mentre que Menorca no
va caure fins el 1287.

Vdeo: lexpansi peninsular de la llengua http://youtu.be/0NS76B_M9Ow

Quant al Regne de Valncia, la iniciativa va sorgir de la noblesa aragonesa, que va

veure en les noves terres possibilitat dampliar els seus territoris feudals. Lobtenci
daquestes terres per part de catalans i aragonesos es va fer sobretot mitjanant
negociacions per a la rendici dels castells musulmans (afavorides per labsncia
duna autoritat nica per a tot el regne).

Vdeo: Jaume I http://youtu.be/b8AfxI1vtO4

Pel que fa a lexpansi mediterrnia, una vegada establerts els lmits de lexpansi
peninsular amb els altres regnes, la burgesia catalana va afavorir la recerca de nous
territoris amb qui comerciar. Es va ocupar Siclia, per desprs de lamenaa per part
del papa dexcomunicar el rei, lilla vaser abandonada. Lany 1409 tornaria a ser
efectivament ocupada. Tamb es va ocupar Crsega i Sardenya (a canvi de la
devoluci de Siclia al papat). Fruit daquesta presncia s la pervivncia lingstica del
catal a la ciutat sarda de lalguer.

Finalment, a partir de 1303, els almogvers de Roger de Flor van conquerir als turcs
una part de lactual Grcia i van fundar els ducats dAtenes i Neoptria, que van
governar fins el 1388. La llengua catalana no va deixar prcticament cap empremta
sobre el grec, per s al contrari: vam incorporar un gran nombre de prstecs lxics,
sobretot del vocabulari martim.

A banda daquests territoris, la Corona dArag mantenia diverses colnies de

mercaders, anomenades consolats, i que estaven als principals ports de la
Mediterrnia. Totes les qestions relacionades amb els consolats i amb el trfic
martim estaven regides pel Llibre del Consolat de Mar, un recull de lleis que ha servit
de base per al dret martim internacional.

Finalment, i en relaci a ls de la llengua, cal recordar que ens trobem en un perode

dexpansi i consolidaci, i que era la llengua principal dels regnes de la Corona,
juntament amb laragons i lrab. En relaci als usos lingstics cal esmentar la
Cancelleria Reial, creada per Jaume I i eliminada per Ferran II el Catlic el 1494. LA
cancelleria socupava de la redacci de tot tipus de documents administratius, i, a ms
va ser un focus de renovaci cultural i dintroducci de lhumanisme. El catal que
usava la Cancelleria es va establir, de facto, com una varietat estndard que va servir
de model i va esdevenir un potent element unificador.

Quant als usos literaris de la llengua, ens trobem en el moment de laparici de la

prosa literria, de la m dautors com ara Ramon Llull (1232-1315), Arnau de
Vilanova (1239-1311) i els autors de les Crniques. La prosa religiosa tamb
experimenta un moment desplendor, de la m dautors com ara Sant Vicent Ferrer
(1350-1419) i Francesc Eiximenis (1327-1409). Quant a la prosa humanstica, cal fer
esment de Bernat Metge i Antoni Canals. La literatura narrativa sestn per tot
Europa a partir del segle XII amb les noves rimades, i tamb amb altres formes com
ara la codolada i, posteriorment, ja a finals del segle XIV, la novella breu. Finalment,
la poesia es continua fent en llengua occitana, cada vegada usada de manera ms
artificiosa i arcaica: a ms, els continguts sallunyen de la realitat, i lamor corts dels
trobadors es transforma en culte a la Mare de Du.

Vdeo: lexpansi mediterrnia i lesplendor cultural http://youtu.be/Q34dqCendhA

3. El segle XV: lesplendor de la llengua

Diversos factors poltics, econmics i socials van propiciar que el lideratge econmic
que havia mantingut tradicionalment Barcelona, passe ara a Valncia. Entre les
causes de la prosperitat valenciana, trobem labsorci de poblaci catalana i balear
que fugien de les dures condicions de vida dels seus respectius territoris, i els signes
de prosperitat es van materialitzar en un creixement demogrfic sense precedents
(malgrat les espordiques epidmies de pesta), en un equilibri de preus i salaris que
garantia el poder adquisitiu, en la desviaci cap a Valncia del trfic comercial que fins
eixe moment passava per Barcelona, en la construcci i ampliaci dedificis
emblemtics com ara la Llotja o les Torres de Serrans i, finalment, en lauge artstic i
literari que es concreta a Valncia i la converteix juntament amb Npols- en el centre
cultural de la Corona dArag.

Recordem que el segle XV sinicia amb una crisi dinstica: Mart I lHum mor en 1410
sense hereus directes, i durant dos anys la confederaci manca dun monarca; entre
els set candidats que satorguen drets successoris, noms nhi ha dos que compten
amb els suports necessaris: Ferran dAntequera (de la dinastia castellana dels
Trastmara), fill de Joan I de Castella i nt de Pere IV el Cerimonis, i Jaume dUrgell,
besnt dAlfons IV El Benigne i parent ms prxim per lnia masculina de Mart
lHum.. Finalment, la balana es va decantar pel pretendent castell i en el
Comproms de Casp, els compromissaris dels diversos regnes van elegir al
Trastmara. Ferran I va exercir una hbil poltica de reconciliaci que va ser ben
efectiva i que va suposar tamb un relatiu desenvolupament del comer. El va succeir
el seu fill Alfons el Magnnim (1416-1458), qui es va centrar sobretot en la poltica
mediterrnia. Al Magnnim el va succeir el seu germ Joan II (1458-1479), i a aquest
el seu fill Ferran II el Catlic (1479-1516) qui, en casar-se amb Isabel I de Castella, va
vincular els dos estats ms grans de la Pennsula, tot i que aquests van mantindr les
seues particularitats lingstiques, poltiques, econmiques i socials fins el segle XVIII.

Quant als usos lingstics no literaris, recordem que al segle XV el catal s la llengua
prpia de la corona catalanoaragonesa, tot i que conviu amb altres llenges: el llat
(com a llengua culta en mbits universitaris i religiosos), litali i el castell. Tanmateix,
durant el regnat de Ferran II sesdevenen una srie de factors que afavoriran
lhegemonia castellana, com ara lestabliment de la Inquisici, intransigent amb els
jueus (un sector de la poblaci que parlava la llengua prpia); un altre element de
castellanitzaci fou lactitud esnob duna part de laristocrcia que, per tal de guanyar
els favors reials, comenaren a fer servir el castell en pblic i en els actes formals, i
emparentaren amb famlies castellanes; finalment, la reforma dels ordres religiosos va
suposar tamb la generalitzaci dels superiors castellans i la difusi del castell com a
llengua dels nous corrents espirituals.

En qualsevol cas, recordem que, en aquest moment, aquests canvis en ls lingstic

no afecta encara ni als usos de la resta de la poblaci ni als usos pblics
administratius.
 En relaci als usos literaris, recordem que estem en el moment de mxima
esplendor de la nostra llengua, i que a ms aquest auge es concentra sobretot a
Valncia. En sn els mxims exponents: Ausis March 1379-1459), Jordi de Sant Jordi
(?-1425), Joan Ros de Corella (1443-1497), Joan Martorell (1414-1468), Jaume Roig
(1434-1478) i Isabel de Villena (1420-1490)

4. La Decadncia

Durant el segles XVI i XVII ocorren diversos esdeveniments que determinen canvis
socials, poltics, econmics i sociolingstics arreu de la Corona dArag, coincidint
amb els regnats dels ustria: Carles I, Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II. Pel que fa a
les repercussions sociolingstiques dels principals fets histric, trobem:

El trasllat de bona part de la noblesa al centre de la pennsula, seguint la

cort reial. La cort, fins ara plurilinge, esdev monolinge en castell.
Al Regne de Valncia, el procs de castellanitzaci es veu accentuat pel
fracs de la revolta de les Germanies i lestabliment de la cort de la
virreina Germana de Foix i del duc de Calbria (1523-1550).
Altres factors sn la immigraci de grans sectors de poblaci no
valencianoparlant, lopci de lEsglsia (al Concili de Trento) pel llat en
detriment de les llenges romniques, lopci de lhumanisme pel llat, la
pau dels Pirineus (1659), que inicia el procs de substituci del catal pel
francs al Rossell, el Conflent, el Vallespir i la meitat de la Cerdanya...

Un altre factor de gran repercusi social s lexpulsi dels moriscos lany 1609, que
sumir al Regne de Valncia en una profunda crisi econmica. Quant als mbits ds
lingstic, hem de recordar que el catal segura sent la llengua institucional fins al
Decret de Nova Planta (1714), i que la majoria de documents, i tamb de la predicaci
i la docncia, segueix sent en catal. I pel que fa als usos literaris, la caracterstica
principal dels segles XVII i XVIII s la davallada de la producci literria en catal, la
manca de renovaci dels models literaris, laugment de la castellanitzaci en la llengua
que fan servir els autors, la prctica desaparici de la narrativa, la pervivncia dels
gneres ms populars (canoners, literatura devota, poesia satrica...) i lexistncia
duna poesia que no es beneficia de la renovaci del Renaixement itali i persisteix en
la tradici medieval.

Vdeo: els segles XVI i XVII https://www.youtube.com/watch?v=aGXMSxwdmDE

El segle XVIII sinicia amb la Guerra de Successi, desencadenada per la mort sense
descendents del Carles II (1699) i en la qual es van enfrontar els partidaris de Felip
dAnjou, nt de Llus XIV de Frana, i lArxiduc Carles dustria (aspirant a qui donaven
suport Anglaterra, Holanda i ustria, que volien evitar que Frana es convertir en una
potncia hegemnica). La batalla dAlmansa (25 dabril de 1707) va possibilitar la
conquesta del Regne de Valncia per al pretendent francs. Finalment, tamb
Catalunya caur (1714) i posteriorment Mallorca (1715), cosa que suposaria lannexi
daquests territoris a Castella i lestabliment duna nova estructura poltica.

Vdeo: la batalla dAlmansa http://youtu.be/vgrmaokQ9vc

Quant a les repercussions lingstiques de la Guerra de Successi, cal esmentar la

supressi de ls oficial del catal, primer en els tribunals i desprs en el sistema
educatiu. Tanmateix, la llengua prpia seguir sent usada en lmbit privat i tamb en
determinats documents pblics de carcter local (com ara testaments, llibres de
comptes, contractes...), cosa normal si tenim en compte que la majoria de la poblaci
ni entenia ni usava el castell. Per aquesta ra es va mantindr durant un temps la
instrucci primria en llengua catalana. Per si hem de parlar del segle XVIII en
matria cultural, hem de fer referncia a la Illustraci, basada en la confiana en la
ra, en lempirisme cientfic i en lescepticisme en matria religiosa. A terres
valencianes, van destacar Just Pastor, Carles Ros, Marc Antoni Orellana, Gregori
Maians...

En relaci als usos lingstics, recordem que la producci en valenci continua sent
secundria, i participa dels corrents esttics de lpoca: el rococ i els corrents
illustrats, i, dins daquests ltims, del neoclassicisme, el preromanticisme, el
prosaisme i lexperimentalisme lingstic. Daltra banda, continua havent-hi una gran
producci de poesia popular i tradicional i tamb de teatre popular (com ara els
colloquis).

Vdeo: el segle XVIII http://youtu.be/WV8mQ063Iwk

5. La Renaixena

El segle XIX sinicia amb la invasi dEspanya per les tropes napoleniques i, a ms,
ser el moment en que tindr lloc la Renaixena (1833), un moviment de redreament
cultural i lingstic.

Lexpansi dun model destat centralista basat en el francs va suposar

larraconament de les llenges no estatals. De fet, la Constituci de 1812 no fa
referncia a cap realitat lingstica diferent del castell (ni a la pennsula ni a les
colnies). Diversos edictes al llarg del segle incidiran en la marginaci de les llenges
prpies: La llei Moyano dInstrucci Pblica (1857) sestableix lobligaci de
lensenyament exclusivament en castell. El 1867 es prohibeixen les obres teatrals
escrites exclusivament en dialectos de las provincias de Espaa. El 1870 es
prohibeix ls de les llenges diferents del castell en els registres civils, el 1874 en les
notaries, en 1881 en lenjudiciament civil i fins i tot en les converses telefniques
(1896).

Quant a la Renaixena, aquesta expressi identifica el moviment de recuperaci de

ls literari de la llengua que comena amb Carles Aribau (1833) i acaba lany 1877.
Tota una srie didees romntiques relacionades amb la inquietud, el desig, lemoci,
la llibertat, etc., comencen a arrelar entre els nostres escriptors; aix siniciar la
recuperaci de la nostra literatura, des de la idea de comuni amb lesperit de la terra,
lenllaament amb la tradici cultural, lingstica i mtica i el redescobriment dall
propi. Teniu un resum daquest moment ac: http://youtu.be/Y6rCmtk6_8E

6. Els segles XX i XXI

Polticament el segle XX sinicia amb el regnat dAlfons XIII, i amb el record de la

desfeta de Cuba, i la prdua de les ltimes colnies espanyoles. Els anys que van des
de la proclamaci dAlfons XIII (1902) a 1923 es caracteritzen per la descomposici del
rgim de la Restauraci, caracteritzat per lalternana de dos grans parts en el poder.
Desprs de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) sesfondra definitivament el
sistema monrquic. El 14 dabril de 1931 es proclama la II Repblica.

Els moviments literaris del final del segle XIX i el inici del XX sn el modernisme i el
noucentisme. Aquest ltim moviment provocar un perode de reivindicaci de la
llengua i la cultura prpies, que sinicia al Principat per que tamb repercutir a
Valncia i a les Illes. En 1907 es crea lInstitut dEstudis Catalans, i un any abans el
Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana comena a fixar les bases duna
normativa de la llengua, al crrec de Pompeu Fabra, que s presentada el 1913.

La conseqncia de la guerra civil (1936-1939) s la instauraci duna dictadura que

va intentar imposar una ideologia barrejada delements feixistes, monrquics,
tradicionalistes i militars. A partir de 1959, i sobretot per pressions externes, el rgim
comenar a manifestar una mnima tolerncia a les llenges i cultures del pas, que
es va materialitzar en fenmens com ara la Nova Can o la publicaci -amb una gran
quantitat de traves- de llibres en llenges diferents de lespanyol. Tanmateix, la
repressi no acabar fins a la mort del dictador lany 1975.

Vdeo: de la dictadura a la democrcia http://youtu.be/CVfK4rRzKNE

Amb laprovaci de la Constituci de 1978 es reconeix la diversitat cultural i lingstica
de lestat Espanyol, i sobri la porta a la cooficialitat de les llenges diferents al castell
en les respectives comunitats autnomes. A partir daquest moment, els diversos
territoris accediran a lautonomia poltica a travs de les dues vies que permet la
Constituci (article 151 o article 143). A la Comunitat Valenciana, laprovaci de la Llei
ds i Ensenyament del Valenci en 1983 s una fita pel que fa a la normalitzaci
lingstica i a la presncia normal de la llengua en ladministraci, lescola i els mitjans
de comunicaci. Un altre moment important s la Llei de creaci de Radiotelevisi
Valenciana (1984) i el comenament de les emissions de Canal 9 i Rdio 9 (1989). La
desaparici de la rdio i la televisi en valenci (2013) representa sens dubte una
importantssima prdua quant a la presncia social i la transmissi de la nostra
llengua. Per veure un vdeo sobre la situaci sociolingstica actual del valenci.
Punxa ac: http://youtu.be/sWtIRDMR3kQ

Si punxes en aquest enlla, trobars una lnia del temps amb els principals fets
dhistria de la llengua i en relaci la historia dels territoris que la fan servir: En aquest
altre, trobars un resum de la histria de la llengua, tot destacant-ne els aspectes ms
bsics.