La tinta

Amb quins elements sescrivia abans? I a

sobre de qu?
Per crear un escrit en qualsevol poca de la histria han
concorregut normalment tres tipus de materials d'escriptura :

lmina o superfcie sobre la qual s'escriu.

plomes o estilets , amb els quals es tracen els signes i

figures.

tintes o colors que s'apliquen a la superfcie.

Superfcies

Els materials ms usats o comuns en la histria entre les

superfcies d'escriptura sn:

La pedra , que ha servit de forma regular des que es va

inventar l'escriptura.

El fang cuit , que va ser la principal i clssica matria

d'escriptura de les civilitzacions caldea i assria.

lmines metlliques de plom i de bronze i especialment les

d'aquest ltim que van tenir gran relleu en la civilitzaci
romana.

fulles i escorces d'arbres , que diversos pobles de

l'antiguitat van aprofitar, a falta d'altres elements manuals.

Plaquetes de fusta encerada o blanquejada ( lbum ) que

van estar molt en moda entre grecs i llat si continuar usant-
durant tota l'Edat Mitjana.
 El papir , format per tires (trucades philyrae pels romans) de
la medul fibrosa ( biblos ) de l'arbust palustre papyrus
enganxades en sentit longitudinal i transversal i desprs
premsades i encolades amb engrut que des d'uns 3000 anys
aC constituir l'obligat material dels volums egipcis i l's es
va estendre a Europa des del segle VI aC continuant ms o
menys fins al segle XI de l'era cristiana.

El llen , usat sovint pels egipcis, sobretot, en inscripcions

sobre mmies.

Les pells i, sobretot, el pergam que s una pell aprimada,

material que van servir grecs i romans i que va ser la
preferida en els cdexs medievals.

La vitela , espcie de pergam ms delicat, fet de pell de

vedella (en llat, Vitello )

El paper , fabricat amb pasta de cot, lli o cnem i fins i tot

de fusta (aquesta des de mitjan segle XIX) de procedncia
oriental, conegut a Europa des del segle XIII de la nostra
era i generalitzat en el .seu s des de mitjan segle XIII.

Qualsevol que fos el material de les lmines destinades a

l'escriptura, no solia utilitzar-se en l'antiguitat sin una de les
cares i si alguna vegada s'aprofitaven les dues, es deia el full o
lmina opistgraf.
Les tintes ms comunes als pobles antics i en l'Edat Mitjana van
ser:

la negra , formada amb negre de fum i goma (tres parts del

primer i una del segon) dissolts en aigua o en vinagre per
fer-la indeleble. La tinta negra formada amb infusi de
agallas i sulfat de ferro ( caparrs verd ) es va conixer dos
segles abans de l'era cristiana per rares vegades va haver
d'estar en s fins a finals del segle XII proliferant d'ara
endavant sense competncia.

la vermella . Estava formada amb mini, vermell o porpra.

La tinta vermella solia emprar-se en ttols o encapalaments
de captols i en advertiments i d'aqu va provenir el nom de
rbriques .

Tamb es van emprar la tintes blaves i verds compostes amb

diferents substncies minerals o vegetals i les d'or i plata que es
feien amb pols d'aquests metalls lligats amb alguna substncia
glutinosa. Des del segle XI es va aplicar or en lmines molt
primes per a lletres ornamentals i per a altres decoracions en els
cdexs de luxe. El llapis o plombagina es fa servir des del segle
XI i es popularitza al segle XIII.

A la prehistria sescrivia sobre pedra amb les pintures rupestres

que es feien amb flors.

Jose, Carla, Evelyn i Aitor