Estiu 2009

Islndia
,
natura
en
estat
pur
1
Prleg

Be doncs, som-hi.

Un viatge a Islndia en furgo, no es fa cada dia, ni tan sols cada any. s ms, en cas
de poder fer-ho, s molt possible que noms puguis fer-ho un cop a la vida. Per tant,
per si mateix, ja te quelcom dutpic.

Aquest viatge, suposo, ha estat, sempre en el pensament de molts de nosaltres, per

per diferents motius, entre els que destaca leconmic, no lhem pogut fer mai, per la
qual cosa, aquesta qualitat de viatge utpic que diem, sha vist reforada. A aix, hi
hem dafegir el desconeixement generalitzat que tenim tots de la ltima Thule com
anomenava a Islndia el grec Piteas, duna terra que no surt ni als mapes del temps
dEuropa de TV3. Una terra perduda i llunyana.
Nosaltres tamb la tenem el pensament i al cor, per sempre havia estat impossible.

No es pot entendre el 2009 sense el 2008.

Lany 2008, ms concretament lestiu 2008, va ser el nostre especial annus horrbilis
en que vrem patir la prdua dun avi, lestimat avi Jaume, al mes de juny i la duna
germana, la tieta Sabi, el mes de setembre, i en mig, al juliol, el mateix dia de
laniversari den Maral, la operaci urgent de la iaia Sabina.
Pitjor impossible.
Per tant, lany 2008 no varem tenir vacances destiu, per s tenem la guardiola de
vacances que fem cada any, i que, lgicament, va quedar intacta.

Per tot aix, aviat va quedar clar que tant per illusi com per possibilitats
econmiques, tenem una ocasi immillorable de fer que les vacances del 2009 fossin
diferents, que fossin niques.

Alg de casa va posar la llavor: i Islndia?

Era possible i ara era assequible. Potser era ara o mai.

Aviat la imaginaci es va desbocar, Internet es va tornar la font de tot coneixement. Ho

volia saber tot sobre la possibilitat danar a Islndia amb la nostra furgo. Llegia
crniques daltres viatgers, sobre tot en autocaravana, tot terreny o cotxe de lloguer,
fins i tot alguna en furgoneta, on sesplaiaven sobre la duresa del clima; llegia altres
articles sobre les meravelles naturals que cont lilla; mho llegia tot el que trobava
dinteressant, mirava fotos, imatges, etc... Varem consultar les webs, oficials i no,
relacionades amb el turisme a Islndia, tamb la web de la companyia de ferris, Smyril
Line, amb qui ens varem comenar a escriure. Ens varem comprar la guia (en angls)
de leditorial Lonely Planet, que s la editorial que ms ens agrada, doncs el que ens
han aconsellat sempre ens ha agradat molt, la revista Altar (nmero 36) amb un
reportatge central dIslndia i Groenlndia. Fins i tot ens vrem comprar el llibre de
Xavier Moret: Islndia,
lilla secreta; on explica
la seva estada a lilla ( a
la recerca de les musses
de la inspiraci literria) i
els seus contactes amb
el pas i els seus
habitants. Ms Internet,
ms informaci sobre
preus de viatges
organitzats a linterior de
lilla, serveis oficials

2
Volkswagen, horaris i preus de ferris interiors com el de Baldur, viatges i llocs per
veure balenes, viatges per les geleres en moto de neu, Tamb varem consultar la
plana web del cmping de Hanstholm, a Dinamarca, ubicat al mateix poble don surt el
ferri i que havia de ser parada, poc menys que obligada. Per ltim, tamb ens vam
informar sobre la Camping Card (www.campingcard.is) una tarja que ens permetia
anar a tot un seguit de cmpings, la furgo i nosaltres quatre per un total de 90, tot un
mes. Ms webs, ms informaci, ms recerca. Tot el que queia en les nostres mans
era processat. Fins i tot vrem treure de la biblioteca dues guies dIslndia daltres
editorials diferents de la nostra..

Tamb vrem demanar informaci a la web de turisme islands i ens van enviar el
mateix fullet que hi ha a internet. I fins i tot la Marta va passar per una pseudo-oficina-
consulat que hi ha a Barcelona on, desprs de varis intents, varem aconseguir ben
poc, per no dir res.

Un cop processada tota la informaci possible varem passar a lacci

Primera referncia: el Ferry. Preu, horaris, recorregut, durada, etc... i com comprar
els bitllets.
Curiosament, lagncia que ven els bitllets per anar al punt situat ms al nord-oest
dEuropa, est al punt ms al sud. Lagncia s Viajes Ruta Solar, S.A., de
Torremolinos (Mlaga), ms curis: impossible, i per acabar-ho darrodonir, la persona
de contacte es diu: Gitte Pujol. Una amable dona danesa, casada amb un catal, que
viuen i treballen a Torremolinos i que fan dintermediaris amb lempresa faroense
Smyril Line que s la del Ferry de Dinamarca a Islndia. Socialment complex.

Primers correus electrnics, primers pressupostos i primers ensurts.

Desprs de mirar mil cops la seva web: www.smyrilline.com i desprs de que la

mateixa companyia canvis la seva taula dhoraris i recorreguts pel 2009, que
inicialment oferia Scrabster ,a Esccia, com a port de sortida i que ms tard ho van
treure per noms a mitges.

Finalment, un cop les vacances van anar encaixant en el perode del +/- 15 de juliol al
15 dagost, varem comenar a concretar amb Smyril Line via Viatges Ruta Solar.

La petici consistia en un bitllet de Hanstholm (Dinamarca) a Seydisfjordur (Islndia) i

tornada, per la furgo (amb un suplement dalada per fer ms de 1.90 metres) si el lmit
hagus estat de 2 metres (fa 2.07) hagus intentat passar-la per ho veia molt difcil;
i finalment un camarot (interior amb bany, el ms econmic) per a quatre persones. La
decisi dagafar un camarot, malgrat que en bitllet tentra plaa en llitera en habitacions
de 9 persones, era que tot el que havem llegit sobre privacitat, comoditat, viatges amb
mala mar, olors i pudors dels vens desconeguts ens ho aconsellava. Be doncs, tot
aix pujava a la acollonant xifra de 2.638 uros desglossats de la segent forma:
HANSTHOLM-SEYDISFJORDUR :
1 Cotxe i quatre persones 827,00 Euros
Suplement dalada del la furgo 152,00 Euros
Suplement Camarot Quadruple interior 340,00 Euros
SEYDISJORDUR-HANSTHOLM
1 Cotxe i quatre persones 827,00 Euros
Suplement dalada del la furgo 152,00 Euros
Suplement Camarot Quadruple interior 340,00 Euros

TOTAL RESERVA: .............................................................2638,00 EUROS

3
La forma de pagament que proposaven era dun 25% (659.50 ) al formalitzar la
reserva i la resta, com a mxim 45 dies abans de la sortida del vaixell. Pagament per
transferncia bancria.

A part daix varem contractar, voluntriament, una assegurana de cancellaci que

ens va costar 96 (!!) que evident i afortunadament no varem necessitar.

Pel que fa al calendari, el ferri te un cicle fora estrany i ms des que han eliminat la
possibilitat de sortir dEsccia. El cicle es composa de sis fases o etapes:

1. Hanstholm (Dinamarca) a Thorshavn (Illes Feroe)

2. Thorshavn (Illes Feroe) torna a Hanstholm (Dinamarca) (??)

3. Hanstholm (Dinamarca) a Thorshavn (Illes Feroe), per segon cop....

4. Thorshavn (Illes Feroe) a Seydisfjordur (Islndia)

5. Seydisfjordur (Islndia)a Thorshavn (Illes Feroe)

6. Thorshavn (Illes Feroe) a Hanstholm (Dinamarca)

I aix successivament.......

I aqu s on sorgeix la possibilitat de passar dos

dies a les illes Feroe a lanada o a la tornada
aprofitant lescala que hi fa.

A nosaltres no ens hagus importat massa fer-ho,

doncs era una oportunitat nica de conixer un
arxiplag desconegut pel gran pblic. Per el
nostre calendari de vacances no ens ho va
permetre. No va poder ser.

En resum, que varem agafar els bitllets danada

pel dimarts 14 de juliol des de Hanstholm a les
11.00 hores (corresponent al punt 3 del llistat
anterior), fent escala en les Illes Feroe el
dimecres 15 de juliol de 16.30 a 18.00 hores i
amb arribada final a Islndia el dijous 16 de juliol a les 10.00 hores.

I de tornada pel dijous 6 dagost, amb sortida dIslndia a les 12 hores, escala a les
Feroe el divendres 7 dagost de 04.30 a 07.30 h, de la matinada i arribant finalment a
Dinamarca el dissabte 8 dagost a les 14.00 hores

O sigui que, tenint en compte els canvis horaris a les illes Feroe de menys una hora i
Islndia de menys dues hores; el viatge dura 48 hores, dos dies!!, quasi un creuer, o,
ms ben dit: dos mini-creuers per latlntic nord inclosos en les vacances!!

Finalment, al desembre de 2008, varem fer la reserva, per correu electrnic, per les
dates esmentades i ens van trametre, previ pagament del 25% del bitllet, primer la
factura amb el justificant de reserva i lassegurana per correu ordinari i, quan varem
pagar la resta (tot per transferncia), a mitjans de maig, ens van enviar els bitllets. Tot
molt seris i correcte per part de lagncia.

4
Segon referent: El nostre equipament i el de la furgo.

Nosaltres: Desprs dhaver llegit, en les crniques extretes dInternet, frases com ara:
7 dagost, primer mat a Islndia, 2 graus set disparen tots els sensors davs. O sigui
que varem comenar a pensar en equipaments de ple hivern, ja no sols pel fred en s,
si no tamb pel vent i la pluja.

Comencem per dalt: tenem barrets de llana i/o de folre polar, ja ens anaven be.
Passamuntanyes i/o bragues per la cara i coll. OK.

Pel cos ens varem comprar tots samarretes trmiques del Decathlon (que farem tots
avui dia sense el senyor Decathlonl!!), algun jersei de folre polar. Ja tenem tots unes
bones jaquetes impermeables. I per suposat, guants per tothom.

Les cames: noms la Marta va necessitar comprar equipament, uns bons pantalons
impermeables i transpirables.

Els peus: vrem comprar alguns mitjons de qualitat i tots ja tenem botes amb gore-tex:
imprescindibles!!

A part daix, tots tenem pantalons daigua i un parell de capelines.

Un bon smil seria que sha danar preparat com per anar a la neu, equipats per
combatre el fred, laigua i el vent.

Donat el limitat espai de la furgo, portvem les mudes justes, per el temps ens va
respectar molt i no varem anar mai escassos de roba.

Per dormir, els nens portaven pijames i doble sac, nosaltres dormim despullats (per
sense gotes de channel 5), i amb un sac destiu i a sobre un plum i amb molt
damor... ja fem. Tamb tenem tots uns fantstics pecs fets per la iaia Sabina.

Tamb portvem vries tovalloles de bany, normals i de microfibra, els banyadors i

xancles (que quan les fas servir no les pots eixugar mai).

La furgo: Setmanes abans de marxar, amb la

gran ajuda den Ramn Berruezo, varem
muntar la tercera bateria a la furgo, que
desprs va ser decisiva...., la seva installaci
venia a cas per si havem de tirar molt de
calefacci, per no va ser aix, afortunadament.

Pel que fa a la mecnica, poca cosa, canvi doli,

malgrat que encara faltaven uns 2.000
quilmetres, nivells, pressions, etc...res
especial, la furgo va molt be, sobre tot de motor
i sha portat com una campiona.

Tamb varem muntar al porta-bicis una gran

capsa/bagul, de plstic (duns 250 litres) del
LIDL, duns 30. Aprofitant lestructura del
porta-bicis, hi varem posar una base de fusta, i
reforant la capsa all a on calia, a la que
tamb hi varem fixar la placa reflectant, i finalment hi varem posar tres corretges de
seguretat (dues en vertical i una tercera horitzontal) i ens va anar molt be. A dins hi
portvem bsicament coses voluminoses i no massa pesants com ara els allants de

5
dalt, els allants de les finestres de baix, un dels sacs de dormir, papers de wc i mans,
botes, xancles, plats i gots de plstic i alguna cosa de menjar (sobres de pasta).

Vaig muntar un termmetre de temperatura interior/exterior, cosa que a Islndia

sempre s interessant. Tamb vaig folrar linterior les pilots del darrera amb cinta
dalumini adhesiu, la qual cosa ha fet augmentar, de forma significativa, la seva
precria lluminositat original.

Daltra banda, esmentar que, pel que fa al mobiliari de cmping, varem decidir deixar a
casa la taula i les cadires, tant per la molstia diria de passar-les del darrera al davant
a lhora danar a dormir i a linrevs al mat, com pel fet que era bastant possible que
sovint no pogussim fer gaire vida a fora. Tamb sabem que en molts llocs trobarem
taules de pic-nic.

Ja ho tenim tot!! Ens en anem!!

Amb tal de poder disposar del mxim temps possible pel viatge en previsi de
possibles problemes en ruta, doncs com diu en Joan Gasull: No puc pensar que es
pot sentir en perdre un ferri que tha costat 2600 i que noms surt un cop per
setmana, a part de les illusions que tens dipositades en un viatge aix.

Crnica del viatge:

Doncs amb aquest neguit al cos, que safegeix al fet de marxar de vacances, i de fer-
ho cap a Islndia, vrem sortir de casa a mitja tarda, cap a les 6, del divendres 10
de juliol.

Ruta: Barcelona Girona La Jonquera Perpiny -(parem a sopar a uns 300

quilmetres de Barcelona) - Montpeller i arribem a dormir, cap a quarts de dotze, una
mica fora de ruta, a lhotel Oasis de Bellegarde, entre Nimes i Arles, a uns 400
quilmetres de Barcelona, en un parador de carretera que coneixem del viatge de
tornada de Romania, fa dos anys, s un parador de carretera per camioners amb
cmeres de seguretat a laparcament. Tranquil i segur.

Dissabte 11 de juliol.

Ens llevem aviat (06.30) i carretera i manta! Nimes Valence (Esmozem abans de
Li) - Li Besanon (Dinem prop de la frontera amb Alemanya) - Mulhouse
Entrem a Alemanya i agafem la ruta del Rhin cap al nord per Freiburg Karlsruhe
Heidelberg Frankfurt (Ciutat amb un bonic sky line)..

Per la tarda, prop de Frankfurt, i per trencar lavorriment del viatge per autopista fem
una festassa a lavanar a un Ferrari (que abans ens havia arrencat els adhesius, per
ara fan obres i el tio, molt disciplinat, molt alemany, ha baixat a 80, tal i com indica la
senyalitzaci provisional per les obres, alguna cosa sha de fer per distreures!!.

Finalment, cap a les 20.30, en una bonica zona prop de Kassel, amb uns 900
quilmetres al cos, sortim de lautopista, i parem en una benzinera on hi ha un hotel i
un McDonalds (com a totes les grans benzineres dAlemanya!!), jo volia anar a lhotel
per la Marta, molt ms assenyada que jo, em conven de la innecessitat de fer-ho (i
perqu val 140), aix si, ens dutxem en unes dutxes de pagament (2.5) dels serveis
de la benzinera. Sopem al McDonalds (26) (com mhe de veure, senyor!!). Dormim
junt a dues autocaravanes, molt tranquils.

6
Diumenge 12 de juliol.

Al mat segent, sortim i parem al cap duna estona a esmorzar, abans dHamburg ,
all ja ens comencem a posar ms roba. Estem a uns 1.700 quilmetres de Barcelona.
Seguim per la ruta, per Hamburg (on passem pel seu gran port i per un tnel per sota
del riu Elba a les 12 en punt) Flensburg, per on entrem a Dinamarca cap a les
13.45h. Falten 346 quilmetres i parem a dinar.

Seguim per lautopista danesa cap a Kolding i deixem lautopista per anar a Silkeborg,
on hi ha un museu on hi ha el cos dun home assecat, lhome de Tollund. s el
cadver dun home, de fa uns 2.350 anys, que va ser degollat (potser sacrificat als
Deus) i del que la turba del terra va anar absorbint els seus lquids corporals, fins a
deixar-lo amb el seu espectacular aspecte actual. Arribem al museu quan falta un
quart dhora per les cinc, hora de tancament del diumenge. Correm, a lentrada no fan
massa bona cara, a ms la mquina no agafa cap de les targes per pagar...., finalment
ens deixen entrar de franc !! I podem veure lhome que est en una vitrina en una
reconstrucci del lloc on el van trobar, en penombra, s un lloc mstic i mgic. Te una
corda al coll, porta un barret de palla i el seu rostre mostra una expressi de
tranquillitat, les faccions de la cara es conserven perfectament. Tamb hi ha el cos
duna dona, per el seu estat de conservaci s molt pitjor. Aquestes troballes sn
relativament nombroses a Dinamarca pels seus terres de turba que faciliten aquesta
descomposici/assecament del cossos en absncia doxigen a linterior de la turba.

Finalment, cap a les 19.30, desprs de dos dies de tranquil viatge, arribem a
Hantsholm, el nostre dest inicial, a lextrem Nord-oest de la pennsula danesa de
Jutlndia. Passem per la porta del cmping per no hi entrem per no pagar una nit.
Seguim fins al centre de la petita localitat seguint les indicacions del GPS i ens fem un
fart de riure doncs, el poble s tant petit i desangelat, que el centre, on ens porta el
GPS, s lespai interior duna illa de cases. Res. Baixem fins al port, aix lubiquem, i
ens hi quedem a dormir, al darrera del sper SPAR.

Dilluns 13 de juliol. Dia de relax (merescut).

Ens llevem a les 8 i anem a lSPAR a

badar. s fora curis doncs te dos
grans apartats, el de queviures i el de
magatzem/botiga darticles de pesca,
ferreteria, parament per la llar,
electrodomstics, esports, o sigui, de
tot. Comprem llet i dos parells de
guants pel Mercat. Es pot pagar en
euros i ens cobren uns 5 euros, el canvi
est a 7.1 corones daneses per euro.

Entrem al cmping i els nens sen van

directes a la piscina, que te un gran
tobogan aqutic. Nosaltres rentem roba
(que no s ben b el mateix...), i en
acabat baixem passejant fins la platja.
La sorra s molt blanca. Hi ha algunes pedres amb nuclis de slex i bastants algues.
No shi banya ning.

De tornada de la platja (grcies a un esternut de la Marta) enraonem amb un fotgraf

holands, en Willem, que amb el seu Land Rover llarg, sen va a Islndia a fer un
reportatge fotogrfic.

7
Dinem en un cobert de fusta annex a ledifici de serveis, tamb hi ha cuines, on fem el
dinar. Junt a aquest cobert en hi un altre, fora gran, per netejar i congelar el peix que
es pesca. Cau un petit xfec. Desprs de dinar baixem tots quatre a la platja i fem
ganivets de slex, doncs en hi ha molt. s entretingut. Tornem a la piscina, ara fa fora
sol.

Ms tard llia juga una bona estona al parc del cmping on hi ha una mena de sper
llit elstic, tirolines, castells i una mena de karts a pedals, i un escampall de mitjons
desaparellats que els nens que hi juguen van perdent, est fora b.

Dimarts 14 de juliol. Sortim del continent europeu.

Ens llevem aviat, a les set. Comencem a preparar coses pels dos dies en vaixell.
Bullim arrs i pasta pels pats, a ms portem pernil, un mel (en portvem cinc!!),
galetes, a ms de la paperassa dIslndia per consultar i totes les jaquetes.; sortim cap
al port de Hanstholm i abans de ficar-nos a la cua comprem pa i patates a lSPAR.
Anem a la cua. Veiem el Norrna (que s el nom del vaixell) per primer cop.
Lentrada al vaixell s fora gil, jo entro amb la furgo i la Marta i els nens ho fan a
peu. El camarot est fora be amb dues lliteres, bany complert i tele i un estrany giny
per planxar la roba.

Veiem la sortida del port

des de coberta (molt
puntualment, a les onze).
Fa molt bon dia. El mar
est tranquil. Noms pujar
a bord ja perdem una hora,
doncs el vaixell va amb
hora de les illes Feroe, que
s, a lestiu GMT+1 mentre
que a Europa es va a
GMT+2. Dinem aviat, al
camarot, doncs ens han fet
fora de les taules del
passads.

Nervis!! Ens adonem que entre la Marta i el Maral shan deixat el moneder della a
lSPAR de Hanstholm, amb algun diners i les dues targes de crdit i el seu DNI.... Molt
amablement, des del servei dinformaci del vaixell ens truquen a lSPAR, que ens
confirmen que lhan trobat i que el lliuren a la policia, i que a la tornada el podem anar
a recollir. Afortunadament la experincia s un grau i tenim les targes per duplicat, o
sigui que jo portava les meves que, a ms, sn una Visa i una Master per si de cas.
Tamb portvem els passaports de tots quatre, o sigui que, cap problema.

Tarda tranqui-la al bar del Norrna. Llia fa deures. Parlem amb el fotgraf holands
que com que va sol sens enganxa, per s molt agradable. A mitja tarda baixem a la
piscina (interior i coberta) del vaixell. Sopem a lhabitaci. Tornem al bar i fem unes
partides de daus de pker. Tornem a estar amb el Willem. Anem a lhabitaci posem
una pellcula a lordinador. En acabat, cap a la una, sortim a coberta, s de nit per no
del tot. A lhoritz veiem les flames de les torres de les plataformes petrolieres del mar
del Nord. El mar continua molt tranquil. Seguim cap al nord.

8
Dimecres 15 de juliol. Dia de navegaci.

La Marta i jo ens llevem aviat per sortir a coberta, fa bon dia, no fa fred, hi ha nvols
prims. Tot el mat voltem pel vaixell i desprs de dinar fem una visita frentica a
Thorshavn, la capital de les illes Feroe. Esta be, tranquil i endreat, veiem un home
amb un barret tpic feroenc, amb forma de casc de vaixell invertit. Tornem, corrents, al
vaixell, bany a la piscina, sopar, pellcula i a dormir.
Hem seguit xerrant amb en Willem, el fotgraf holands.

Dijous 16 de juliol. Arribem a Islndia!!.

Aviat la gent va prenent posicions

a coberta.
Islndia apareix a lhoritz, entre la
boira. El mite es deixa veure per
primer cop.
Les emocions et van posseint. El
cor saccelera.
Entrem al fiord de Seydisfjiordur.
Parets verdes banda i banda.
Cascades que baixen del cel fins al
mar. Terra negra. s com entrar en
un documental del National
Geogrfic. Natura en estat pur.
Estic molt emocionat.
Puntualment, sn les 9 del mat,
hora islandesa.
Apareix alguna casa i finalment, en la capalera del fiord, Seydisfjiordur. El port, cases
escampades, lesglsia i de tel de fons, muntanyes verdes, cascades, alguna clapa
de neu. Una postal.
Baixem a la bodega i ens retrobem amb la nostra estimada furgo, tornem a estar a
casa. Que be que ens hi trobem !!.
Tenem un cert neguit al baixar del ferri i passar la frontera/duana, doncs havem llegit
en algunes crniques que et podien regirar el vehicle i comissar-te lembotit que
portessis, doncs est prohibit entrar carn (ms tard ja vrem veure cartells indicant que
aix era aix, i tamb amb els lctics, llevat que fossin per consum propi...). Com
podeu imaginar, un bon catal sense embotit no s ning, o sigui que en portvem, i
fora. Amagat on podem i...
Ni ens van mirar. Ni a nosaltres ni a ning de la UE. Potser perqu hi volen entrar?
Potser perqu hi volen entrar i, ja que el pas esta immers en una profunda crisi, poder
beneficiar-se dels fons i ajudes europees? Pot ser...

Be doncs, ja estem a Islndia, amb els ulls oberts de bat a bat i intentant assimilar
totes les novetats del nou entorn. El port, un carrer llarg, molt despai, algunes
botigues, el banc, el sper, lesglsia. Una llarga cua de vehicles espera per poder
pujar al vaixell en que acabem darribar. Tot s nou i diferent i igual a la vegada.

Sortim de Seydisfjiordur en direcci a linterior, cap a Egilsstadir on hi ha ms serveis i,

segons algunes crniques, una de les millors oficines de turisme del pas.

Comena a pujar un port i a baixar la temperatura. Clapes de neu, un riu amb

cascades (foss, en islands) a lesquerra. Plovisqueja (ser tot sempre aix?) Dalt del
port hi ha boira. Comencem a baixar i deixa de ploure, va a millor.

9
Arribem a Egilsstadir, pasem a la zona dactivitat econmica on, en pocs metres
tenim els sper, el banc, la benzinera i el cmping, on aparquem i anem a la oficina
dinformaci turstica que est a lentrada i sembla que s una de les millors del pas,
tot i noms ser una caseta de fusta que hi ha a lentrada del cmping. Comencem a
acumular paperassa, i ens informem sobre les festes de la zona i ens diuen que del 15
al 19 dagost sn festes a Thorshofn (Thor, el nom del deu nrdic de tro i hofn: port; o
sigui el port de Thor) Realment sescriu: orshofn, on la lletra es pronuncia com la
z castellana o la th anglesa, com a thing. Fcil.
Desprs de la oficina de turisme, anem al banc on canviem directament 1.000 a
corones islandeses (abreujat ISK) i ens donen ( a part dun caf i connexi gratuta a
internet, on consultem El Peridico) 176.000 corones, per tant, el canvi estava a
1:176 corones. La qual cosa, als que ja tenim una edat ens anava fora b perqu
contvem els preus en pessetes (+/-), doncs com recordareu un uro equival a unes
163 pessetes. Sobre aix, i en referncia al cost de la vida, dir que el gas-oil estava
precisament a aquest preu, entre 176 i 179 ISK, o sigui a 1 el litre. Com ara aqu.
Tamb anem al sper, per necessitat i curiositat, i comprem carn, fruita, pa i amanida
per unes 4.000 ISK, uns 25.
En Willem, el fotgraf holands es queda al cmping (que s molt bsic, sembla poc
ms que un aparcament, malgrat que amb els dies veurem que s lestndard del
pas), nosaltres marxem.

Ruta per Islndia:

Iniciem el recorregut circular per lilla, en el sentit contrari a les agulles del rellotge,
circulant, per primer cop, direcci nord, per la carretera N-1, la carretera perimetral
dIslndia, duns 1.300 quilmetres de recorregut. s la principal carretera del pas,
per, fins i tot aquesta, en algun punt del nord, encara no est asfaltada.

Sortim cap al nord, comencem a veure el paisatge, verd dherba el terra, sense arbres i
gris el cel, plou una mica. Pinzellades de neu difuminades per la boira. La decoraci es
complerta amb algunes ovelles, rius i granges.

Al poc danar per la N-1, en direcci nord-oest, i en la nostra intenci de sortir sempre
que puguem de les rutes principals, girem a la dreta, per una comarcal en direcci
nord i deixem lasfalt. La pista est en excellents condicions i permet anar a bon ritme.
Veiem una primera gran cascada, sota la pluja, que ja ens impressiona. Desprs
sabrem que s molt petita comparat amb les que haurem de veure.
Fem un port de 785 metres dalada, tapat per la boira, la baixada te punts del 14% de
desnivell, amb congestes de neu i unes zones de molsa dun verd brillant espectacular.
Tot s nou, tot ens crida latenci. Veiem la primera gran platja de sorra negra, que
aqu anomenen Sandur.
Ja a la costa, parem a dinar junt a
lesglsia dun poblet i ens tornem a
trobar amb en Willem, el fotgraf
holands, que ha marxat del
cmping dEgilsstadir per manca de
serveis i excs de soroll. Desprs de
dinar visitem el primer complex
BBB
Benzinera+Bar/restaurant+Botiga
que com anirem veient s norma en
els petits pobles del pas. Sn
establiments que actuen com a
centre econmic-ldic i comercial
dels pobles, on la gent es troba a fer

10
el caf, el frankfurt i/o lhamburguesa i petar la xerrada. s aqu, en aquests llocs,
perqu no en hi ha daltres, possiblement en molts quilmetres a la rodona on els
islandesos es troben. El lloc s senzill i encantador i ens emociona el poder sentir, per
primer cop, la vida senzilla, per dura, del poble islands. La gran finestra s com un
quadre: paisatge, muntanyes, cascades que arriben al mar, nvols de cot fluix i algun
raig de sol que es comena a esquitllar en el cel esquinat. Estem quasi be sols, hi ha
alguns joves en laltre taula, tot s equilibri, tot s fcil i suau, hi ha molta tranquillitat
en lambient. Laire s molt pur, com tot.
Tot aix s molt bonic..., a lestiu, per a lhivern, aquest poble de mala mort deu ser
un miratge blanc sobre fons negre. Lluny de tot, sense serveis. Fred intens, molt intens
i molt llarg i poca, molt poca llum.
s laltre cara de la moneda que ara estem veient.

En acabada lestona de relax, li fotem una ruixada a la furgo doncs a la benzinera, i

com desprs veurem en moltes delles, hi ha un servei gratut daigua amb raspall per
rentar els vehicles del fanguet enganxs del cam que porta fins al poble.

Seguim fins a orshfn (Thorshofn, Thor: el deu nrdic del tro i hofn: port) on tenem
informaci de que era una mena de festa major!!!

Parlant de lidioma: lislands sescriu amb carcters

normals , o sigui llatins, menys algunes lletres
especials, reminiscncies del passat viking,
aquestes sn:
: una lletra d intervoclica o, en
angls, la th de this/the.
: una mena de a/e neutra, en angls
seria la i de migh
: la z espanyola o th en thing (angls)
: Tamb s una mena de o/u neutra, en
angls la u en turn

Arribem al cmping de Thorshofn..., per anomenar-lo dalguna manera. s una zona

amb herba (aix s fcil !!), hi ha algunes torretes amb endolls i una caseta de fusta
amb dues piques i dos wc. No hi ha recepci, ning ve a cobrar. Hi ha ms gent, una
noia sola en moto, uns holandesos en Land Rover i una tenda espectacular
destructura inflable, etc... i..., en Willem, el fotgraf (altre cop!).
Un cop situats, anem fins la piscina municipal, que a les guies sofereix com a servei
del cmping, quan realment no s aix. Aix ho veurem en molts altres llocs on, les
guies de cmpings esmenten serveis del mateix, per que realment ho sn del poble
on est el cmping per no del cmping, es s. s mnimament enganys, per
malgrat tot, les distncies sempre sn molt curtes doncs els pobles acostumen a ser
molt petits.
La piscina s bastant nova, coberta i climatitzada, de fet ledifici s el poliesportiu
municipal doncs tamb te una pista poliesportiva coberta. Junt a la piscina hi ha petits
jacuzzis (hot pot, en angls i en les guies) i a la piscina es pot jugar, i ho fem una bona
estona amb pilotes i altres jocs que suren per all. Hi ha molt poca gent.
El noi de recepci de la piscina, que fa de centre dinformaci turstica, ens informa
sobre les festes i tamb, sobre el que diem dels serveis que consten en les guies que
te el cmping per que realment estan en un altre lloc, com la rentadora i lassecadora,
que est all, a la recepci de la piscina, per la qual cosa ens asseca la roba
(tovalloles i banyadors), dins del preu de la piscina!!, que ha estat de 1.000 Isk, tots
quatre (uns 5.5). Relaxats tornem passejant fins el cmping.

11
En tornar a la furgo i comenar a preparar el sopar, sentim pudor de gas, de la furgo i
ens espantem una mica. Mirem la installaci i no veiem res anormal. Estrany. A dia
davui encara no sabem que va passar, ni aquell cop ni els altres en que va tornar a fer
olor de gas.... . A partir daquell moment tancarem laixeta de pas del dipsit/bombona
diriament. La nevera no pot anar a gas, per aix, en aquell clima no s problema.

Sopem i tornem al poble a veure i viure la festa, veiem les cases guarnides amb
globus de colors i altres decoracions per sempre dun mateix color depenent del barri.
Passem per davant de la caserna de bombers on, rere els vidres veiem els seus
mitjans de treball !!!, hi ha uns tot terrenys espectaculars!!, enormes i unes motos de
neu tamb de molt bon veure.
Seguint el (poc) moviment que hi ha al carrer, arribem a una mena de local social on
sest desenvolupant la festa, consistent en una actuaci dun grup cmic (ho
suposem perqu la gent riu !!) que fan una actuaci (creiem) del tipus de les
Chirigotas de Cdiz, on un grup fa broma de la seva actualitat poltica i reciten i
canten canons satriques al respecte. Doncs aqu, a Thorshofhn, la festa consisteix
en aix, la gent est asseguda, escoltant i rient de tant en tant. De beguda, venen caf
i noms caf. Jo en prenc un. Hi ha fora gent.

Com que lambient s molt soso, per tamb molt seu, i s el primer dia a Islndia i
dem hem de seguir endavant, ens en anem a dormir, passades les dotze..., de dia.

Divendres 17 de juliol. Primer mat a Islndia!!.

Ens llevem i marxem, ning ha vingut a cobrar, ni a nosaltres ni a ning..... , fa bon

dia... no plou.

Marxem i creuem per linterior de la pennsula de

Melrakkaslttarnes, (el sufix nes, significa pennsula
en islands). Aquesta s la zona ms al nord de lilla,
prop del cercle polar rtic, a uns tres quilmetres mar
endins, s un desert de pedra i lava escombrat pel
vent, inhspit i totalment deshabitat amb algunes
zones dherba prop dels recs que la creuen, a ms de
lherba, en els primers centmetres de les vores dels
cursos daigua hi creix una molsa dun color verd
llampant, fosforescent, espectacular!! Al creuar un
daquests rierols ens trobem a en Willem, aturat amb
el seu Land Rover, gaudint de lentorn, fent fotos al
paisatge i preparant-se un caf, al que ens convida.
Moment mgic. En mig dun desert islands, al nord,
molt al nord, a pocs quilmetres del cercle polar rtic,
fent un caf amb un nou amic. La vida est feta de petits moments i aquest s un
dells. El temps sha aturat per nosaltres.
El deixem all i seguim fins a carretera 85, a la costa, on recuperem lasfalt, girem cap
al sud, passem la crulla de la pista 864, fins on desprs haurem de retrocedir, i
seguim fins a lentrada del can dAsbrygi i parem a dinar junt a una nova BBB
(Benzinera-Bar-Botiga). Dinem a la furgo i en acabat entrem a fer un caf i badar a la
botiga i all est el sempre present Willem!!. Fem caf i pasts de la casa i comprem
fruita.
El can dAsbrygi s la part nord del parc nacional de Jkullsrgljfur, que inclou
aquest can i cinc cascades en el curs del riu Jkulls Fjlum que ve, creuant lilla de
sud a nord, directament del gran Vatnajkull, la immensa gelera del sud-est de lilla.

12
El can, s de fet, dos canons que suneixen en un a la capalera del mateix, per tant,
te forma de U o V invertida, la qual cosa ha donat peu a la llegenda mitolgica que
diu que el can el va fer Sleipnir, el cavall dOdin. Laltre teoria ms cientfica per molt
menys pica i/o potica diu que el can s el resultat de lerosi i posterior desaparici
de dues llenges duna mateixa i antiga gelera. El can es recorre majoritriament en
vehicle fins a un aparcament (amb wc, bon lloc per dinar i/o fer nit) des don fent un
petit passeig per un bosquet (cosa estranya a Islndia) encatifat dherba i de flors de
mil formes i colors, sarriba fins a un llac daigua brillant junt a la paret basltica de la
capalera del can, un rac idllic, ple docells, buclic, mgic. Un senzill i agradable
passeig per desprs de dinar.

Tornem a la carretera i retrocedim un parell de quilmetres fins a la pista 864 que

remunta el riu Jkulls Fjlum pel seu costat est. Pel cant oest hi ha la pista F862,
des don sembla es tenen millors vistes de la principal cascada, Detifoss, per la
prudncia ens fa no agafar aquesta pista, malgrat que hi veiem gent en vehicles.

Els noms de les carreteres: A Islndia, com a tot arreu, les denominacions de les
carreteres funcionen igual: com ms curt sigui el nom, la xifra, del nom de la carretera,
doncs ms important s aquesta. Aix tenim que la carretera perimetral de lilla s la
nacional 1; les vies principals tenen dos dgits, com la carretera de Reykjavik a
laeroport de Keflavik, que s la 41, i aix successivament amb les secundries que
tenen tres dgits com la 864 que ara agafvem. Tamb cal recordar que la categoria
de la ruta no garanteix que estigui asfaltada, doncs la mateixa N-1, te trams, pel nord
de lilla, per asfaltar. Amb les de dos dgits pots trobar de tot, terra i asfalt, a trams i,
finalment les de tres dgits, directament sn pistes, aix s, en molt bon estat, per on
pots anar bastant de pressa. Finalment estan les (carreteres?) que es diuen F-XXX (F i
tres dgits) aquestes ja sn pistes i noms permeses a vehicles tot terreny. Aquestes
pistes acostumen a recrrer linterior de lilla i sn dures de fer.

Un cop exposat lassumpte de les denominacions i tipus de les carreteres, continuem

amb la crnica del viatge.
Aix doncs estvem agafant la pista 864
cap al sud, cap a la N-1, remuntant el
Jkulls Fjlum per tal de veure algunes
de les cascades que hi ha en el seu curs.
Comencem la pista, i a la poca estona ens
apareix la temuda toil ondul que en
catal seria teulada ondulada, o sigui, que
el terra est arrissat, tipus Uralita o
teulada amb teules i per on s molt difcil
conduir cmodament. Tot tremola, i ms en
uns vehicles com els nostres amb tot de
racons i raconets plens de coses, per... al
cap dun moment ens avana un turisme a
una certa velocitat... , nosaltres continuem
poc a poc i amb tot tremolant... , ens avana un segon turisme, tamb bastant rpid.
Ergo: em miro a la Marta i li dic: si aquests van, en turismes, aix de rpids... deu ser
aix com sha danar. Comeno a accelerar i tot tremola encara ms fins que a larribar
als 60/70 quilmetres per hora..., es redueix, i molt, la vibraci. Malgrat tot el soroll s
infernal. La sensaci de flotaci de la direcci s desagradable i divertida a la vegada.
El sentir que no ests governant el vehicle, del tot, i que vas mig volant s angoixant.
Per tot aix s un mal menor en aquest terreny arrissat i insistent. Anem cagant llets
recorrent una pista per la que, fins i tot, avancem a altres vehicles, en les corbes
redum la velocitat i a lencarar la nova recta tornem a accelerar. Fa molt bona tarda, fa
sol, el terra est sec i aixequem una polseguera espectacular!!

13
I arribem a la primera gran cascada accessible des de la pista: Hafragilfoss (foss:
cascada, en aquest cas els noms de les cascades tamb sn compostos amb una
paraula i el sufix foss, que significa cascada, per exemple Godafoss s la cascada
dels Deus (Goda: Deu, semblant al God angls o Gott alemany i foss: cascada)
Hafragilfoss (que no se que vol dir...) queda al fons del can excavat per riu, la veus i
la sents de lluny, malgrat que pots baixar, el nvol de vapor que aixeca balla eteri al
seu damunt, sembla la seva respiraci,
lnima del riu. Molt emocionant.
Seguim cap a la segona cascada. Detifoss,
la cascada amb major cabal dEuropa. La
seva presncia queda molt aviat delatada pel
gran nvol de vapor que desprn. Arribem a
laparcament (amb wc) i baixem a peu fins a
tocar laigua.
No puc expressar amb paraules, mentre
escric aix encara memociono, el cmul de
sensacions que aquell espectacle natural
transmet. La fora, el soroll, laigua, lolor tots
els sentits queden obturats davant de tanta
bellesa. s encisadora, no pots deixar de
mirar-la perqu mentre la mires ets feli;
mentre la mires, tot el teu mon s ella no
necessites res ms.
El sentiment que composa estar a Islndia,
amb els teus, davant dall: s la perfecci.
Tasseus a les roques properes al salt de
laigua i et quedes penjat, el temps satura,
mires laigua terrosa que baixa excitada,
aigua i ms aigua, molta aigua, el mn s un
lquid, es fa aigua, que de cop i volta sembla
defallir i, vaporosa, cau a un buit sense fi. La
cascada, el riu, el conjunt s tan encisador
que tenganya, absorbeix el teu enteniment,
es queda la teva voluntat, sembla que el
puguis tocar, sembla que es deixa tocar,
sembla que et cridi cap a ell i hi vas, thi
acostes i quan hi arribes linstint et fa aturar-
te perqu de bon grat et ficaries a laigua per
sentir la seva fora, per poder absorbir una
nfima part de la seva fora. Laigua queda,
al caure, com suspesa en laire fins
desaparixer en un suau per dens nvol
blanc, per, acte seguit renixer i continuar riu
avall, cap a altres terres.

Quan aconseguim alliberar-nos de lencantament de Detifoss, caminem una mitja

horeta cap al sud, remuntant el curs del riu, cap a una altra cascada. Pel cam veiem
algunes flors de colors intensos, petites i frgils, per resistents a lentorn. El riu crea
alguna platja de sorra negra formada per la gran quantitat de sediments que
arrossega, s una sorra suau i clida. Laigua va tan carregada de materials que, fins i
tot, als tolls on no es mou encara s blanca de nfimes partcules en suspensi que du.
Pel cam anem veient el riu, elegant i enrgic, fins arribar a la darrera cascada:
Selfoss, diferent de les anteriors, s, de fet, un conjunt de cascades formades per
lenfonsament longitudinal de la llera del riu, la qual cosa genera que sigui una
cascada de menys alada que les anteriors per molt ms ampla.

14
Tornem cap a la furgo, amb amenaa de mal temps, per res. De cam, de rell, mirem
cap a Detifoss que segueix all, dominant lentorn. Ella hi era, hi s i hi ser i tu, no.

Tornem a la furgo i reprenem la pista cap al sud, tornem a fotre bots i ballar damunt la
toil ondul. s divertit. En Maral sespanta i crida: que es desmuntar tot!, dins la
casa de bojos en que el soroll ha convertit la furgo. Per no. Aguanta com una
campiona fins arribar a la desitjada i asfaltada N-1, on girem a la dreta, cap a loest,
cap al llac Myvatn. Tornem-hi als noms compostos: My significa mosca o mosques i
vatn, llac; o sigui el llac de les mosques. Per no en hi ha.

De cam al llac, passem per la zona dinfluncia del volc Krafla, encara actiu i veiem,
a lesquerra, al peu dun tur multicolor, un camp de fumaroles i tolls fumejant i, a la
dreta, al fons, una central geotrmica que aprofita el vapor que surt de la terra per
moure turbines i generar electricitat. Fem un petit port i a la baixada veiem altres
camps de fumaroles i punts de captaci de vapor. Al fons a lesquerra veiem la zona
del banys termals. Deixem totes aquestes visites per lendem.

Finalment, arribem a Reykjahlid, el poble, situat al nord del llac que exerceix de centre
de serveis de la comarca i ens adrecem directament al cmping Hild que s el que
ens entra amb la cmping card, que est situat al nord del poble, enmig dun
impressionant i antic camp de lava, amb grans bombolles de lava solidificades, amb
esquerdes on creix lherba i forats misteriosos.
El cmping, com tots, s bastant bsic i, a ms, estan una mica desbordats, hi ha lloc
per tots i ms per no donen a labast. Finalment ens colloquem on volem per
prcticament al lmit del cmping i hem dagafar el llum dun endoll del barracot de les
dutxes dels homes. No necessitem ms. Per sopar fem la carn que vrem comprar a
Egilstadir. Amb la barbacoa dun sol s que portem i al tastar-la descobrim que s
terriblement salada!!!, la carn envasada ja la venen salada!! I nosaltres encara hi hem
posat ms sal!!! , s impossible de menjar, per..., a grans mals, grans remeis: malgrat
que ja tenem la carn cuita..., la rentem, amb aigua, per treure-li la sal que puguem i el
resultat s fora comestible, perqu a part de la sal, la carn s fora bona i tendra. Ens
fem un fart de riure.
El dia sacaba, ha estat una jornada molt intensa, paisatges desrtics castigats pel
vent, cascades encisadores.
El sol va baixant molt lentament, ballant
sobre lhoritz, sn les dotze de la nit (!!), les
dues a Barcelona i encara estem veient el
sol. La sensaci s molt especial, s, com la
Marta ha descrit molt b: La calma de la nit
amb la llum del dia. s exactament aix, tot
s calma i silenci, encara que hi ha fora
gent en moviment per tothom mant un
respecte mstic amb lentorn. Finalment,
passada la una de la matinada, amb el sol
darrera una muntanya, per amb llum pel
que vulguis, anem a dormir.

Aqu descobrim que els allants dabaix, a part de la seva funci alladora tamb ens
serveixen per enfosquir linterior perqu si no deu ser complicat, amb tanta llum, dormir
prou profundament com per descansar.

15
Dissabte 18 de juliol.

Ens aixequem i esmorzem a laire lliure, fa molt bon dia i molt bona temperatura.
Deixem la roba bruta a recepci perqu ens la rentin. Avui tenim previst visitar la zona i
rodalies del llac Myvatn, per al voler engegar la furgo..., no engega. No te bateria. Ja
feia temps que jo la sentia feble, per ho vrem mirar al meu taller i estava
(aparentment) be. Ara es confirmaven les meves impressions. Li demanem ajut al
conductor dun microbs que lacaba dengegar per escalfar el motor i fem el pont.
Hem daguantar el port del darrera amb una escala que hi ha al cmping doncs amb
el pes de la capsa i la seva estructura pesa bastant. Engeguem i marxem.

Parem a la oficina de turisme a fer la reserva pel dia segent per fer un viatge
organitzat a linterior de lilla a la zona del volc Askja, mentre ho fem mantenim la
furgo en marxa perqu carregui la bateria.

La primera visita del dia s al volc Krafla,

per de cam passem pel bell mig de la
zona de la central geotrmica de Krflustd,
que genera electricitat per la comarca
utilitzant el vapor de 15 a 17 surgncies de
vapor que hi ha a la zona. El Krafla s el
volc que ha fet la darrera gran erupci a
lilla lany 1984, que ha generat un gran
camp de lava, ple de fumaroles, crestes de
lava, forats fumejants i tolls daigua bullent.
Arribem a un enorme mar de lava negra
solidificada, fins on abasta la vista. Hi ha un
recorregut marcat, i del que no s aconsellable sortir-sen perqu fins i tot no tenen
massa clara la possibilitat de que la lava no es trenqui i generi nous forats. Els colors i
formes de la lava sn impressionants, crestes esmolades de negre brillant, bombolles
vermelloses esquerdades, tot un caos de formes agressives, tot un entorn que et fa
estar una mica pendent de tot i mirar-ho tot una mica rell. s un interessant immersi
en la natura volcnica de lilla, s un lloc vicis si tagrada portar pedres de record cap
a casa, com s el nostre cas.... El Krafla no te la tpica i tpica forma cnica de
muntanya/volc si no que s un volc desquerda. Un volca que neix del trencament
longitudinal de la superfcie terrestre, una mena de falla, per la que surt la lava i que ha
generat tot el que veiem.

Al tornar a la furgo..., no engega. La bateria est morta. Finalment, amb cert esfor
entre aguantar la pesada porta del darrera i demanar favors i posar els cables...,
aconseguim tornar a engegar la furgo. Decideixo canviar la bateria. Afortunadament,
abans de marxar vrem decidir muntar una tercera bateria a la furgo perqu si havem
de tirar molt de calefacci no ens quedssim sense. Ara passar la tercera bateria a
primera bateria. Tornem al cmping i amb lajut duna escala de ma que hi all
mantenim el port aixecat i faig el canvi de bateria sense cap problema i sacaben els
problemes de bateria per tot el viatge (No vaig tornar a posar una nova bateria fins a
loctubre). Quin descans!
Dinem i tornem a marxar, anem a fer el caf a la propera granja de Vogafjs, a
Vogar, uns 2.5 kms al sud, on latractiu consisteix en que, a la granja hi ha una paret
de vidre entre el bar/menjador i la zona de les vaques que fan la llet del gelat que et
menges o del tallat que et prens. Demanem uns gots de llet fresca, que lgicament s
excellent, un pasts de xocolata, una mena de gofres amb nata, tot a preus europeu,
uns 18. Per les altres finestres del bar es veu ell llac de fons, el conjunt s un decorat,
un entorn absolutament equilibrat i acollidor.

16
 Sortint de Vogar seguim cap al sud fins a la
zona de Hfdi per tal de veure els
pseudocrters que hi ha. Sanomenen aix
perqu de fet no sn crters per on hagi
sortit mai lava si no que sn uns mena
denormes bombolles gegants que en el seu
moment van esclatar deixant la forma cnica
semblant a un volc. Pugem a un tur des
don hi ha un mirador just al davant. El
decorat s fantstic, el llac, el verd, les
formes, el cel, etc...
Desprs daqu visitem el proper camp de
lava de Dimmunborgir, un antic camp de
lava, de fa uns 2.000 anys, en el que ja han nascut matolls i arbres i pel que es pot fer
un recorregut seguint els senders senyalitzats. s molt curis. El seu punt culminant s
la bombolla anomenada Kirkjan (+/- la capella) doncs ha format una mena d sostre
triangular que recorda els sostres de les petites capelles rurals.
Finalment anem, direcci al Krafla, a la zona anomenada Hverir, una petita zona de
fumaroles, tolls de llot gris i bullent amb el tel de fons duna muntanya amb tots els
colors de la gamma dels ocres, ms blanquinosos, ms ataronjats i amb barreges amb
alguns tocs de verd griss. Fem una volta pel sender senyalitzat entre els tolls de llot
bombollejant fins arribar a dos punts don sorgeix una enorme quantitat de vapor a
molta pressi, suposo que de llocs aix s don treuen les centrals geotrmiques la
seva font denergia, s molt divertit passar pel mig de la columna de vapor que el vent
mant enganxada al terra. Primer hi passo jo i desprs amb llia que sho passa molt
b. Ho fem en els dos punts de vapor.
Un cop fetes totes les visites seleccionades
ens adrecem als banys naturals del llac
Myvatn (Myvatn natural baths) que, de fet
estan a alguns quilmetres a lest del llac
per la N1. Sn uns banys termals, amb
aiges calentes dorigen natural. Es una
gran installaci amb vestidors, saunes, bar i
diverses piscines a laire lliure, per no les
tpiques piscines rectangulars si no que s
un gran espai daigua, de forma irregular, de
poca fondria, i on hi arriben diverses
surgncies daigua molt calenta (a les que
no aguantes acostar-thi) que es dilueixen
en la gran bassa. i composen una excellent temperatura de laigua. A lentrar a laigua
es produeix una reacci cutnia que fa que estiguis una estona relliscs, per desprs
es dilueix. Laigua s de color blanc-blavs, molt densa; el fons est cobert de sorra
negre. Lolor de sofre, dous podrits, (Lolor dIslndia!!) s molt suau. Tot un plaer pel
cos i lesperit. Llstima que lentrada s fora cara: 5.000 ISK (+/-27), per en surts
molt satisfet, relaxat i net. Ambdues coses fora interessants!!.
Tornem al cmping, i tornem a viure una nova posta de sol, digna de gaudir amb tots
els sentits. Tornem a veure totes el colors vermells dels nvols, el cel blau amb un vel
blanquins. I laire, laire s tan increblement net que actua com una lent fent pujar els
colors de les coses. Tot s ms brillant.

17
 Diumenge 19 de juliol.

s el dia de lexcursi a linterior de lilla, al

volc Askja.

Ens llevem aviat i anem caminant fins a la

oficina de turisme, junt a la benzinera i el
sper, ( o sigui com a tots els pobles per
en una mida superior) des don surt
lautocar que, per la xifra gens
menyspreable de 49.000 ISK (+/- 272 )
amb guia inclosa per sense dinar, ens
portar a tots quatre tot un dia amunt i
avall fotent bots en un autocar tot terreny altssim (sembla dorigen sovitic) que
curiosament porta per matrcula el nom del volc que anem a visitar, lAskja. Ens hem
resignat a fer aquest recorregut en un viatge organitzat doncs el cam per arribar a
lAskja s una de les pistes F, concretament la F88 que neix de la N1 a mig cam
entre Egilsstadir i el llac Myvatn i enfila cap al sud, cap a linterior de lilla fins al volc.

El primer tram s per asfalt, des de Reykjhalid cap a lest fins a linici de la pista F88,
gir a la dreta i comena el recorregut per paratges desrtics, sempre remuntant el riu
Jkulls Fjlum, el paisatge s sec i dur, castigat pel fred vent del nord que no porta
pluja ni humitat, noms cstig i fred; enormes camps de lava sestenen arreu,
concretament aquest sanomena Odaahraun i te uns 5.000 quilmetres quadrats!. El
camp te diferents sectors amb diferents tipus de lava, per el que ms ens crida
latenci s la zona de la pedra pmez, perqu sempre fa grcia tenir a la ma una
pedra que flota a laigua, i ms si lagafes al seu lloc dorigen.
Al fons sempre est present el Herdubreid (1.682 mts), la muntanya preferida dels
islandesos, la muntanya sagrada o la muntanya perfecta, la reina de les muntanyes,
sembla que te molts noms perqu s un del llocs ms mtics pel poble islands. El cert
s que te una forma molt curiosa, com de muntanya arranada, per la seva part
superior, per un gegant. La seva forma ve donada perqu realment s un antic volc
que va erupcionar sota limmens casquet de gel que devia recobrir-lo en la prehistria..
Hem parat una estona, desprs de creuar un riu, el Grafarlanda, doncs s una de les
millors aiges per beure de lilla. Passem pe una zona ms oberta i plana on el riu es
bifurca en mil braos i on hi ha un simulacre de pista daterratge per casos
demergncia. A la dreta una petit llac amb una famlia de cignes. Ms tard hem fet
una parada en un congost del Jkulls Fjlum, on passa entre unes parets de roca
molt polida pel pas de laigua durant millennis, s un lloc perills doncs s una zona
on lagua te una fora i velocitats espaordidores.
Finalment arribem als peus del Herdubreid, on hi ha un refugi i una zona dacampada.
Per arribar aqu ja hem tingut de creuar dos rius, la qual cosa ens referma en la idea
de que hem fet be venint en aquest autocar,
i just quan estem fent aquesta reflexi
veiem que en el terreny dacampada hi ha
una T4, verda, i de lluny no sembla una
syncro..., per que anava acompanyada
dun Land Rover (ara ho entenc). Entrem al
refugi, ens descalcem perqu s obligatori.
El refugi s una installaci a disposici de
tothom, sempre i quan ho deixis com ho has
trobat, o millor. Seiem una estona i
esmorzem mirant per la finestra aquell
paisatge entre fred i desrtic, sec i verd a la
vegada.

18
Junt al refugi hi ha les restes del cubicle on un tal Eyvindur, un proscrit de la llei, hi va
passar lhivern de 1774 a 1775 noms alimentant-se darrels i de la carn congelada del
seu cavall mort; sn les restes duna mena de cabana de pastor per dins de les quals
hi passa un rierol, dun pam damplada, que va permetre a aquest personatge aguantar
aquell hivern en mig del no res.

Seguim. Ms camps de lava, ms desert i ms alada. Creuem un tercer riu.

Arribem al peu de lAskja, al refugi de Dreki i enfilem cap a dalt per una pista que
empitjora per moments. Finalment arribem al final de la pista a la zona del camp de
lava de Goarhaum, un camp de lava, fruit de lerupci de 1961 (que en edats
geolgiques s un instant) daparena recent per lagressivitat de les seves formes i la
foscor de la lava.

Deixem lautocar i comencem a

caminar cap al skjuvatn, limmens
i fosc llac que ocupa el centre de la
caldera de lAskja, que te uns 50
quilmetres quadrats. Fa fred,
estem a 1.500 metres dalada i es
nota, per anem ben equipats.
Comencem a caminar pel bell mig
de la caldera de lAskja, que de fet
s un conjunt muntanys que inclou
diversos crters, camps de lava i
llacs. Estem caminant pel
Vikrahaun, el camp de lava del
volc Vikraborgir que va aparixer
lany 1961. s pla, i negre, i vermell
dun tipus de lava diferent i tamb blanc de la neu que trepitgem, que contrasta amb
lentorn fosc.

Desprs de prop duna hora de caminar, mentre plovisqueja suaument, arribem al cel.
Al carenar un turonet ens trobem davant dun nou espectacle de la natura islandesa:
de fons el skjuvatn, el misteris llac de color safir que omple el crter i en primer
terme el crter, mol ms petit, del Viti (infern en islands), al fons del qual hi ha un llac
daiges de color absolutament i sorprenentment blanques (com llet molt lleugerament
aigualida) que, a ms estan a uns 25 graus de temperatura i on la tradici mana que
thi has de banyar,... despullat!!
El pendent per baixar fins al fons del crter s important, a ms cal comenar a baixar
per una congesta de neu i acte seguit pel fang que
hi ha al pendent del crter..., per baixem, tots
quatre i, un cop a baix, tinc clar que estic davant
duna oportunitat nica: hem baixat fins linfern (Viti)
i ens hi podem banyar!!. La Marta te fred i noms
es mulla els peus i en Maral vergonya, aix doncs
llia i jo (els valents) ens despullem i ens banyem.
La sensaci s molt especial i agradable doncs
tens clar que ests vivint un moment nic: tests
banyant en pilotes al crter dun volc. Ni ms, ni
menys.
No portem tovallola i ens eixuguem amb la meva
samarreta (que desprs no em poso, eh!!).

19
La pujada fins la superfcie del volc s ms senzilla de fer, que la baixada, i noms
tenim problemes en la zona de fang molt tou que hi ha sota la congesta de neu.
Lespectacle s impressionant, els dos crters tan junts i tant diferents a la vegada, un
immens i fosc, laltre petit i rod i de color blanc. Les muntanyes de fons, les clapes de
neu, tot el conjunt s tremendament harmnic i vists, i silencis, molt silencis.
Tornem, creuant el camp de lava amb el sentiment i el convenciment dhaver viscut
una experincia que no soblida.

Tornem a lautocar i tothom comenta la seva jugada. Nosaltres hem estat dels pocs
que shan banyat. Comencem a desfer el cam i parem al refugi de Dreki a dinar. Sn
les quatre. Tornem a passar pels camps de lava i pels rius, fem alguna becaina i
finalment cap a les 7 arribem a Reykhalid, al punt de partida.

Tornem cap al cmping fent un passeig i encara una mica dalt del nvol on les
experincies davui ens han portat. Lentorn, net, ho afavoreix.
Recollim la roba que hem deixat al mat per rentar (1.000 ISK). Provo si engega la
furgo i, cap problema. Perfecte.

Gaudim duna nova inacabable posta de sol. Les sensacions sn moltes.

Dilluns, 20 de juliol

Sortim del Myvatn en direcci oest, cap a

Hsavik i de cam parem a Hveravellir on
contemplem encuriosits laprofitament de la
energia geotrmica per obtenir energia per
illuminar i escalfar uns grans hivernacles on
conreen verdures. Parem i comprem
tomquets, pebrots, cogombres i una mena
de verdura arrissada que es pot menjar crua
o cuita amb un nom semblant a Greankal
(8). La noia que ens atn, molt amable,
parla un mnim de castell i ens explica que
fa 6 anys va estar treballant a Barcelona.

Arribem a Hsavik, plou (una mica) i anem directament al port a contractar el viatge a
veure balenes. Anem directament a lempresa Gentle Giants amb qui ja ens havem
escrit, per mail, doncs hi treballa una tal Mara, valenciana, que est estudiant cincies
del mar i que ens fa de contacte.
s ben curis que sent ella valenciana i nosaltres catalans ens haguem ents parlant
cadasc el seu idioma, sense traductor. No ho entenc.
Contractem el viatge per les 16.45 hs (134 ).
Junt a la cabina de la venda de bitllets en hi ha un altre que s un petit bar i all un nen
petit i ros ha dit la paraula botifarra ens mirem amb la Marta, per no preguntem res.
Li preguntem a la Maria per un lloc on dinar i ens recomana un restaurant molt proper,
el Salka on, segons la guia serveixen fraret fumat..., per no en hi ha, o ms ben dit s,
per per la nit, per igualment hi dinem, Sopa de peix, un peix entre truita i salm:
Bleikja, amanida de gambes i pizza per llia. Tot molt bo. 12.630 ISK (70)

Com que s aviat, anem una mica ms al nord a veure un lloc on, segons la guia, hi ha
molts fssils, el paratge s conegut com a Ytritunga, a uns 10 kms del poble. Arribem
al lloc concret, junt al mar fent un trosset de pista i el cert s que tota la muntanya s
una enorme pila de capes de petxines que sesmicolen al tocar-les. Ens enfilem una
mica per la paret i nanem trobant i agafant, s molt vicis. Continua plovisquejant.

20
Sortint del poble hem passat per davant del Museu Falolgic dHsavik, amb la major
collecci del mn de penis danimals, s nic al mon..., per no hi anem. Potser ens
equivoquem.

De tornada a Hsavik hem aparcat prop del port i hem pillat connexi amb internet per
la qual cosa, amb lSkype hem pogut parlar amb lAnna i en Quim i quedar perqu
avisin a la iaia Sabina per quan tornem de veure balenes, cap a les 7, les 9 hora de
Barcelona. Tamb parlem amb Argelaguer.

Per fer temps anem al port a parlar amb la

Maria, de Gentle Giants, i acabem parlant
amb les noies del bar, que sn peruanes,
casades amb pescadors islandesos i mares
del nen que ha dit butifarra, ara ho
entenem!!. La conversa ens permet
conixer algun factor antropolgic
interessant com ara que el mtic bacall
dIslndia s impossible de trobar a les
botigues. Dentrada no hi ha peixateries,
noms spers on el peix que hi ha, per no
bacall, s congelat. Elles, les peruanes,
que sn germanes, laconsegueixen grcies
a que els seus marits els treuen directament del vaixell de pesca i el cuinen en aquest
petit bar i sembla ser que tenen fora xit entre el pblic acostumat a una cuina molt
ms montona i inspida. Parlem de que fa una peruana a Islndia?, i la resposta s
fantstica: per amor. Van conixer als seus marits quan aquests varen anar a pescar
al seu pas, i.... ara estan aqu i tenen fills rossos que diuen botifarra. Una lli
magistral dantropologia. Ara porten un petit bar, en un petit poble, dun petit pas,
perdut enmig de latlntic nord, on, tamb, fan alguns pastissets peruans que
igualment triomfen entre el venat. La conversa finalitza de forma immillorable quan
ens regalen uns trossos de bacall fresc, aix com una mica duna espcie composta
de sal, llimona i pebre. El nostre agrament s molt gran, per fi podrem tastar el peix
nacional. Tant s aix, que un bacall s la imatge que hi ha gravada a la cara de les
monedes duna corona. Aqu tenim al rei.

Anem a la furgo a equipar-nos pel vaixell i de tornada els hi regalem a les peruanes
una ampolla de vi de les sis que portem per casos com aquest. Tothom content.

Pugem al vaixell i ens equipen amb unes formidables granotes impermeables. Hi ha

una altra famlia despanyols. Comena una nova aventura.

Sortim de port, el mar est una mica mogut i

nosaltres no hi estem acostumats, sobre tot
la Marta i jo, que immediatament ens
equipem amb uns formidables marejos que
ja no deixarem fins a la tornada. Ens
endinsem en el fiord. Ens expliquen els tipus
de balenes que podem arribar a veure, com
estar en el vaixell, com orientar-nos, etc...;
seguim mar endins..., silenci..., moviment...,
tothom amb els ulls ben oberts... fins que
alg avisa de la primera balena, s una
Balena geperuda ens diu el guia (i
nosaltres ens ho creiem), es diuen aix
perqu al centre de la espina dorsal tenen una gepa on hi est implantada la aleta

21
dorsal. I comencem a veuren de molt seguides, ara a la dreta, a lesquerra, ms a
prop o ms lluny, per en veiem bastants. Els nens sho passen de pellcula, a ms,
no es maregen, sobre tot llia que est fermament agafada a la barana del davant del
vaixell i dall no es mou. Les sensacions estan a flor de pell, arribem a estar tan a
prop dalgunes delles que les veiem i sentir respirar per lopercle. A mi mimpressiona
especialment quan els hi veig la silueta, enorme, tranquilla i poderosa, a sota de
laigua, s una imatge impressionant. Malgrat el mal temps, els moviments del vaixell i
el mareig, s una experincia nica. Les veiem saltar, les veiem respirar, les veiem
nedar al nostre voltant. La Marta arriba al cim del seu mareig i es dedica a alimentar a
tots els peixos del mar que suposem gaudeixen de la seva voluntria aportaci. Jo
encara no. Ms balenes, la imatge de la cua suspesa damunt laigua per un instant
abans de submergir-se s obsessiva, fa aturar-se el temps. s tota una experincia.
No se quantes en vrem arribar a veure, moltes, per potser ms duna vintena, entre
da prop i de lluny.
Iniciem la tornada, pletrics, els nens estan excitadssims, a nosaltres el mareig ens ho
enterboleix una mica. Ens ofereixen un got de xocolata calenta i kleinur els tpics
bunyols islandesos. Nagafem llia i jo, ella, indestructible, sho fot tot. Jo, en quan el
bunyol arriba a lestmac, es produeix un curis fenomen de rebot pel qual, el que
acaba dentrar, tendeix a sortir precipitadament pel mateix lloc per on ha entrat, per la
qual cosa jo tamb em trobo, momentniament, alimentant la fauna pisccola de
latlntic nord pel gaudi dels seus habitants.
Arribem a port amb lesperit ple de sensacions, la majoria molt agradables, algunes no
tant. Trepitgem terra ferma alleujats.
Ens acomiadem de les nostres noves amigues peruanes i tornem a la furgo on ens
connectem, mitjanant lSkype, amb lAnna i en Quim i la iaia Sabina que ha anat a
casa seva. Els hi expliquem, excitats, les nostres recents experincies baleneres. A
Hsavik hi ha plena llum, a Barcelona ja
s quasi de nit.

Sortim dHsavik cap al sud a la recerca

del cmping Heidarbr, tericament
situat a uns 20 kms al sud dHsavik,
doncs s el que tenim ms proper dels
de la cmping card. No el trobem... i
acabem tornant a dormir al port
dHsavik, on ho fem nit sense cap
problema. Jo en vull
una!!

Dimarts, 21 de juliol

La Marta i jo ens llevem aviat i anem a esmorzar a un forn que vrem veure ahir nit
(concepte contradictori) quan vrem anar a fer una volta. Caf i pastes (kleinur).

Tornem a sortir dHsavik.

Seguim ruta per la N1 cap a loest.

A la poca estona ens trobem amb una altra de les grans cascades Islandeses:
Godafoss (La cascada dels deus God:Deu/s i foss: cascada) on segons diu la tradici
es van abocar les imatges dels deus pagans quan Islndia va abraar el cristianisme.
Aquesta preciosa cascada no te la espectacularitat i la fora de les que hem vist (i
veurem) per s molt maca i a ms pots arribar fins a tocar laigua. Ja la voldrem aqu!

22
 Parem a la propera benzinera o, segons la
guia Lonely Planet, hi ha una cooperativa
de dones que hi ven els seus productes, i
aix s, hi venen artesania en fusta, banya
i os, per sobre tot, teixits/roba de llana
entre els que destaquen els jerseis, que
sn una pea de vestir que a mi magrada
molt i, una mica per tot, men compro un
de precis, gris amb dibuixos blancs
(13.900 ISK, uns 79). Tamb Comprem
un regle per llia i un fraret dimant per la
furgo. Fem un caf, wc i seguim.

Just a lhora de dinar, amb un dia excellent arribem al fiord dAkureyri i just enfront de
la ciutat trobem un aparcament amb una taula de picnic, on parem a dinar, malgrat que
la taula est ocupada per uns francesos. Mentre la Marta fa el dinar, faig una volta per
les rodalies (dit aix sona molt masclista) i em crida latenci un petit arbre, de tot just
un pam dalada, un bonic pi o avet islands. Decideixo collir-lo amb terra i tot i portar-
lo a Argelaguer, cosa que farem al final del viatge, desprs dhaver voltat tot Islndia i
creuat el mar i el continent europeu va arribar a Argelaguer en perfectes condicions,
fins i tot una petita, i molt bonica, falguera (o similar) que hi havia en la mica de terra
de lavet, no sols es va mantenir viva si no que va anar creixent, dia a dia. Ms tard,
els del poble el van portar a la muntanya i el van plantar. He de preguntar on.
Dinem la verdura dhivernacle que vrem comprar a Hveravellir, s una mena dherba
amb regust de col que no ens agrada a ning i hamburgueses, i fem un te a la taula de
pic-nic, al sol. Fa un dia formidable.

Baixem fins a Akureyri , la segona ciutat del pas!, amb uns 17.000 habitants (com ara
Banyoles) i aparquem just davant de la oficina de turisme (pot ser un bon lloc on fer
nit) all preguntem i ens expliquen els principals atarctius de la vila (poca cosa) i ens
posen especial mfasi en una gelateria artesanal, una mica separada del centre
dAkureyri, cap al sud. Fem un passeig a peu i
ens mengem uns gelats, de cucurutxo, fora
bons. Especialment el de llia que s de
vainilla que submergeixen en un bany de
xocolata fosa que, al contacte amb el gelat,
provoca la solidificaci de la xocolata que
est en contacte amb la superfcie del mateix,
per la qual cosa el gelat de vainilla queda
banyat de xocolata endurida. Senzill i
espectacular. I encara per sobre hi pots afegir
ametlla, lacasitos, pega dola i tota mena de
galindaines.

Fem una volta a peu pel centre de la ciutat i

no hi ha gran cosa interessant, alguna casa de fusta una mica antiga (segle XIX). No
te gaire personalitat, noms la catedral es prou vistosa. Passegem pel carrer
Hafnarstti que s la principal artria de la ciutat, hi ha nombroses botigues i terrasses
i una immensa llibreria-jugueteria-caf que fa fora goig on comprem el reglamentari
escut adhesiu dIslndia, hi ha fora gent pel carrer, fa molt bon dia. Comprem un
cintur per la Marta. Hi ha molta tranquillitat. Laire s molt net. Les jardineres estan
plenes de flors. Malgrat ser la segona ciutat del pas, on tornem a veure semfors mols
dies desprs, quasi no hi ha trnsit. Acabem la volta i marxem de la ciutat.

23
Deixem, provisionalment, la N1 i agafem la 821 cap al sud, uns 10 quilmetres, per
anar fins al cmping de Hrafnagil, un cmping junt a la zona esportiva i lescola del
poble. s com molts daltres, molt bsic, amb els serveis dins ledifici de la piscina. A
lexterior noms hi ha el conegut bloc amb dues piques i dos wc. Acampem i junt la
furgo hi ha una bici perfecte per llia que lagafa i fa unes voltes per all, tamb hi ha
una pilota de futbol amb la que juguem. Tamb hi ha uns camps de futbol, tots dherba,
on entrena la mainada.
Anem a recepci, que ho s del cmping i la piscina, hi ha una bona sala destar amb
sof, tele i caf gratis. Sortim a la piscina que s exterior i amb un petit tobogan. Hi ha
altres piscines petites a 38C, plenes de nens, i una altra de 39 a 41C!.
Sopem el bacall que ens van regalar a Hsavik, cuinat a foc lent amb les espcies de
pebre i llimona que ens van donar queda un suquet bonssim. Tot un banquet!

Desprs de sopar fem una volta pel poble/urbanitzaci, llia ve amb bici, no hi ha
ning pel carrer, malgrat ser de dia. Juguem una estona en un parc i el pati duna
escola (sembla que de recursos no els en falten). Les cases sn totes semblants,
duna sola planta, amb grans finestrons, sense cortines, amb un gran garatge annex.
Tot esta net i en ordre. Llia juga amb un gran gat ros i gras que sembla el Garfield.
Sn les onze de la nit i la calma s absoluta, tot es silenci, tothom est a casa seva. Al
cel clar encara es veu el reflex del sol als nvols. Com ja he dit abans, la Marta va
definir molt be aquesta situaci de flotaci en que el temps i lespai salenteixen,
sespesseixen i tot passa ms a poc a poc com: La calma de la nit amb la llum del
dia. s correcte.
De tornada cap a la furgo, veiem i sentim a un grup de cignes que xipollegen a lample
riu que hi ha ms enll del cmping. Encara ms enll, a laltra vora, alg condueix un
gran grup de cavalls. Per una carretera, lluny, un parell de motos, fan unes estripades.
Bona nit.

Dimecres, 22 de juliol

Fa molt bon dia. Truquem a la iaia Pilar per

felicitar-la, s el seu aniversari.
Tornem cap a la N1 i enfilem la meravellosa
vall de xnadalur, ampla i verda com un
gran vaixell que tacull al seu si, aquesta vall
duns 30 quilmetres de recorregut entre
Akureyri i Varmahlid s un recorregut lluny
de la resta del mn on tan sols veus herba
esquitxada de les bales de palla preparades
per lhivern, muntanyes amb els cims nevats
don baixen cascades i rierols, vaques i els reglamentaris packs de tres ovelles. La
carretera est impecable, el cel blau amb algun nvol decoratiu. Un passeig.

Deixem la N1 i agafem la 75, cap al nord, fins a Glaumbr on hi ha una antiga granja
del segle XVIII reconstruda i reconvertida en museu. Fa molt de vent. s una
complexa installaci feta de blocs de turba, fins i tot les teulades, que serveix de
material de construcci amb excellents qualitats allants i de cost zero. La granja est
semi-soterrada i s un conjunt de dotze estances dedicades a les diferents tasques de
la vida rural; quadres, magatzems, bodega, cuina i, al fons, la gran habitaci familiar.
Tot est decorat i ambientat amb estris i mobles dpoca que ajuden a entendre-ho
millor. s fora interessant.

24
 Junt al museu hi ha un extraordinari caf,
lAskaffi, que s una autntica casa de
nines on hi fan menjars, per la seva gran
especialitat sn els pastissos, ens fa molt
de goig, per encara no hem dinat. El pis
de dalt s una collecci/exposici destris,
mobles, fotos i objectes dpoca que
omplen les estances.

Marxem i ens acostem fins a

Saudarkrokur, una mica ms al nord, un
poble que segons la guia val la pena de
passejar-lo. De fet no te res despecial, s un petit poble pesquer amb algunes cases
de colors de principis del segle XX, amb jardins al darrera, s un lloc tranquil i fora de
qualsevulla ruta turstica. Aqu est la grcia.
Dinem en un petit parc, arrecerat del vent darrera les cases, on hi ha una taula i uns
gronxadors. Desprs de dinar ens acostem, a fer caf, a la Saudarkroks Bakari, o
sigui, la fleca de Saudarkrokur, un bonic i impecable local decorat en color crema, on
comprem el millor pa de fins aleshores hem tastat, i fem caf i uns trossos de
pastissos de la casa (Brownie, pats de massap (marsipan), canya de xocolata i
merenga, 2 cafs i un te 1.385 Isk). Jo em menjo una marranada consistent en una
mena de canya farcida de merenga amb boletes de pega dolsa. s el que es compra
la gent...., llia es cruspeix un altre gelat daquests que et banyen de xocolata al
moment.
Mentre, la Marta va escrivint la crnica del viatge. A fora fa sol i vent.

Seguim cap a Blnduos, on farem nit, ara per la carretera 744 per no haver de tornar
enrere, una carretera que, segons el mapa, hauria de ser pista per ens diuen que
est asfaltada i aix s. s una ruta molt bonica. Com totes. Molt de paisatge i poc
trnsit.
Arribem a Blnduos i fem una volta, amb la furgo, pel
poble que no te cap atractiu llevat que la gent, per la
fora del vent que hi deu fer, estn la roba en cordes
lligades als fanals denllumenat pblic o a la barana del
pont. Passem pel davant duna de les botigues estatals
de venda de begudes alcohliques i comprem una
ampolla (de plstic) de Brennivin, laiguardent
islands. No te res despecial, s bastant fort. Anem al
sper, on comprem, entre daltres coses, el primer
formatge islands, un llaurador pel mercat i uns mitjons
de llana per la Marta (6.061 ISK, 33.67). Al costat hi
ha una gran ferreteria on comprem una barbacoa dun
sol s (690 Isk), la nostra la vrem gastar per fer la
carn salada....

Entrem al cmping i ens trobem, altre cop, a en Willem,

el fotgraf holands, que ha estat uns dies per linterior de lilla i ha tingut alguns
problemes amb les pistes. Te el Land Rover ple de terra doncs tenia una finestra
oberta quan ha fet aquestes pistes...., per s molt metdic i pacient..., i va fent. A
recepci ens diuen la paraula de pas per accedir a internet, doncs el cmping te wifi, i
aprofito per enviar alguns correus als amics i famlia. En Maral juga amb la pilota de
rugbi amb uns francesos.
Desprs de sopar, en Willem ve a fer el te a la nostra furgo.

25
Ms tard ens tornem a connectar i veiem el Telenotcies de TV3 per internet, on ens
assabentem dels incendis dHorta de Sant Joan i la mort dels Bombers. Molt trist tot
plegat.
Llia tamb es connecta per veure Fama, a bailar!. Cada loco con su tema.

Dijous, 23 de juliol

Ens llevem aviat i anem a esmorzar a la

benzinera (700 isk per dues pastes i dos
cafs amb llet)
Fa bon dia per plou i fa sol (les bruixes es
pentinen) de cop i volta i alternativament.
Cada tres minuts canvia el temps. Passa un
nvol i plou. Sen va i fa sol. I el sol apreta,
tot i que estem a 7C.
Ens tornem a acomiadar den Willem, per
sempre? (Ms endavant sabrem que s)
El dia es bo per els canvis de temps sn
sobtats i fulminants. En un punt concret del
cam, veiem, a la dreta, sobre una muntanya
on plou, larc de Sant Mart; a lesquerra,
sobre dun llac, nvols negres coronant les
muntanyes on est nevant; i davant nostre, el
cel blau; i nosaltres en mig daquest caos
meteorolgic, que ho anem esquivant.

Deixem la N1 i girem a la dreta per la 711

cap al nord pe recrrer la pennsula de
Vatnsnes.

Passem per una mena de tur dalt del qual hi

ha les restes duna fortalesa vikinga,
construda aprofitant lestructura circular de la
roca basltica dun antic crter. Ms
endavant, fent un petit passeig,sarriba a un
mirador des don sobserva la roca de
Hvitserkur un gran arc de roca separat de
les parets dels penyassegats. Fotognic.
Seguim, passem la punta de la pennsula i a
poc de comenar a baixar trobem un lloc
amb la indicaci de que hi ha foques, hi anem. Fa fred i molt vent. Mentre les noies fan
el dinar, els nois anem a veure les foques. s un bon passeig per finalment arribem al
lloc des don es veu a varis grups de foques dormitant en unes roques enfront de la
costa. El vent s castigador i de tornada,
comena a ploure. Dinem. A laparcament hi
ha uns wc pblics, mantinguts per la gent de
la casa, on hi ha un pot de vidre on hi deixes
la voluntat. El pot hi s i els diners tamb...
(com aqu??). Ara plou, ara ja no. Desprs de
dinar anem tots quatre a veure les foques.
Marxem i trobem un altre punt de guaita de
foques, per no parem, el temps no
acompanya gens.

26
Arribem a Hvammstangi, on parem a fer caf i fotre-li un rentat (gratut) a la furgo que
esta negra de la pols del cam barrejada amb aigua de la pluja. Tamb anem al sper:
pollastre, maionesa i fruita, 1.700 isk.
Tornem a agafar la N1 cap al sud per anar cap a Reykir, on segons la guia hi ha uns
banys termals. Estan tancats. Per la qual
cosa retrocedim fins a Laugarbakki on
nhem vist daltres anunciats. Arribem al
poble i no veiem res..., una benzinera...,
preguntem, hi ha unes dones enraonant, fent
mitja i pintant pedres (la calma ambiental s
espectacular) i s, es all, per hem de pagar
(600 isk) a la benzinera on ens donen la clau
dun edifici proper.
Hi anem, obrim, no hi ha ning. Ledifici i el
seu contingut s i est fred, entre nrdic i
sovitic. No hi ha ning ms. Explorem... i
enmig de grans riallades, descobrim que
aquests banys termals sn, nicament, una
petita piscina de tres per dos metres !!!!, aix s, amb aigua amb olor dous podrits
(lolor dIslndia) i fora calenta. Aprofitant la nostra solitud, ens banyem despullats. En
Maral, no...., vergonya dadolescent. La experincia s fora divertida. Cap al final del
bany apareix una parella de francesos, ella parla castell. Ens expliquem els viatges.
Anem a tornar la clau i comprem una marieta de pedra pintada, melmelada de
maduixa i galetes casolanes de canyella (1.750 isk). El lloc s per recordar.

Nets i polits, continuem el cam cap a la cresta dIslndia, la pennsula dels Fiords
de loest. Una remota regi de paisatges espectaculars on gaudir de la natura. Aquest
recorregut que ara iniciem el podem fer grcies a disposar de tres setmanes en lloc de
les dues que hem llegit que fa la majoria de gent. El recorregut per aquesta regi s
lent doncs els fiords sn uns recorreguts llargs on avances poc en la direcci final.
Creuem litsme per la 59 fins a Budardalur i enfilem cap al nord. Avui anem una mica
ms tard, pel cam veiem larc de Sant Mart fins a tres cops. En un punt alt del cam
arribem a baixar a 2.5C, fa fred i el vent continua bufant, tot s molt rid. Cap a les
nou, per encara amb sol, arribem a Laugar, al cmping, situat junt a un complex
descola, alberg, hotel i altres installacions. Fa fora vent, i, per tant, fred.
Sopem un plat de sopa, pel fred, i posem una pellcula: Pegado a ti una
americanada previsible..., i bona nit!.

Divendres, 24 de juliol

Ens llevem tard i sortim tard, cap a les onze i pico i

Iniciem el recorregut pels fiords, espectaculars, malgrat que sn tots molt semblants,
tots sn a la vegada diferents. Les verdes pendents arribant fins laigua; les aiges
negres i fredes, eternes i abismals; els fils
daigua que baixen des dalgun lloc fins a
desfer-se en el mar. El conjunt s molt
harmnic. Fem uns 200 kms, primer per la
60 i desprs per la 608 fins a la 61, sempre
cap al nord fins arribar a les aiges del fiord
Isafjrdur. Un cop all parem a dinar a
Reykjanes, un altre paratge termal ( de fet
Reyk vol dir quelcom com ara: Fumejant)
Hi ha unes construccions, tipus hotels i/o
escoles daspecte pseudo sovitic. Freds i
desangelats, deixats de la ma de deu des

27
dels anys 70. Aix s, hi ha una gran piscina fumejant i de tot arreu del terra surten
fumaroles de vapor. Dinem en un rac, anem als wc de lhotel i freguem els plats en un
lloc habilitat al centre del recinte que podria ser una zona de cmping. Laigua surt tant
calenta que no es pot tocar!!!. Plou una mica.
Recuperem el recorregut per fiords, amunt i avall per paisatges solitaris i immensos,
per paisatges fugissers i eterns.
Arribem a la part nord-occidental, on hi ha els principals nuclis de poblaci, parem a
Sudavik a fer caf, comprar i posar gas-oil. (908 isk: llet i maduixes; 540 isk, un caf i
un te). Plou.
Arribem a Isafjrdur, ens agrada la forma, aspecte i distribuci de la ciutat, malgrat
ser ms petita (3.500 habs.) sembla ms cosmopolita que Akureyri. Al ploure fem una
volta amb la furgo i marxem cap al nostre objectiu: Sudureyri.

El cam dIsafjrdur a Sudureyri es fa mitjanant un tnel, per la qual cosa ja no cal fer
lantiga i difcil pista que els mantenia incomunicats bona part de lany, en la que les
comunicacions amb la capitaleta, Isafjrdur, noms es podien fer per mar. Aquest tnel
te la particularitat de tenir tres boques, te forma de T o Y, una boca s la ms
propera a Isafjrdur per la carretera 60, la boca del mig s la de Sudureyri, per la 65, i
al tercera s la que est ms propera a ingeyri, tamb per la 60 i la crulla o ms
aviat bifurcaci est, lgicament, al mig del
tnel!.

Sortim del tnel, magnfic paisatge nrdic,

del fiord de Sugardafjordur, amb el poble
ajagut a la seva vora esquerra, arribem a
Sudureyri, plou bastant i anem directes a un
hotelet que fa doficina de turisme, on ens
informem per poder anar a pescar bacall al
dia segent, i ho contractem amb en Robert
o Robbi, de lempresa Fisherman.is per
15.000 isk tots quatre durant unes dues o
tres hores. La Marta, desprs de
lexperincia balenera diu que ella no vol
pujar a la barca. Ja veurem!
El poble s petit, te la tpica petita esglsia protestant a lentrada i darrera della un
estanyol, on, tericament, hi ha bacallans als que pots tirar menjar. En els dos dies no
en veiem cap..., tamb hi ha alguns necs que s veiem,,,,, com que el poble no dona
ms de s i, en qualsevol cas est tot tancat..., i plou..., ens en anem als banys
termals, que aqu tamb sn naturals, malgrat que en piscines artificials.
Fem els corresponents banys a totes les piscines, ms i menys calentes, ms i menys
grans. Els nens juguen a la gran i menys calenta. Nosaltres ens remullem a les petites
i ms calentes.
Ens trobem a un catal en remull, que ja ha vingut altres cops a lilla. Apurem fins
lhora de tancar, i nets i polits... a sopar i a dormir al mateix aparcament dels banys,
davant del port i lesglsia.

Dissabte, 25 de juliol.

El fet de anar a pescar bacallans te, de fet, diverses motivacions a part de que a mi
sempre magrada pescar, sempre he pescat a Banyoles, afecci que vaig encomanar
a en Maral. A part daix, te tamb el gran objectiu doferir una nova experincia als
nostres fills i per ltim, i en bona part, ho fiem all i aquell dia, s per que era un regal
daniversari per en Maral que feia 15 anys lendem. Ens hagus agradat fer-ho el
mateix 26, per les circumstncies ens porten a fer-ho el 25. La voluntat de donar una
nova experincia i oferir un regal i un record inoblidable al nostre fill la tenim cada dia.

28
Ja no plou, o quasi, per no fa massa bon dia, potser millor.
Ens llevem aviat per tal de separar al mxim lesmorzar de la navegaci. En acabat
anem a lhotel on ahir vrem fer la reserva per contactar amb el guia, fem un caf i
aprofitem per visitar el wc. Ens adrecen al port.

A les 10 en punt estem al port, sper-equipats pel fred i la pluja. El mar est molt pla,
al menys dins del fiord, per aix, en Robbi li diu a la Marta que pugi, que el mar est
molt tranquil i la barca no es mour i que si es mareja ja la tornarem a terra, nosaltres
lanimem i li demanem, O sigui que, davant linevitable, puja al bot com una valenta
que s. Est molt contenta (tal i com ho deixa escrit en les notes del viatge que
serveixen de base daquesta crnica).

Iniciem la navegaci i en poca estona arribem a la boca del fiord. El mar est molt
tranquil, un cop parats, la barca es mou molt poc.
La barca porta una mena de sonar que
detecta els bancs de peixos i all ens posem.
La pesca s amb unes canyes no massa
llargues (+/- 2.5 mts) i amb una mena de
cullereta (esquer metllic que, en el seu
disseny original, recorda, de lluny, la forma
duna cullereta gran (+/- 15 cms) i pesant,
platejat, amb una popera de tres hams per
cua. El mtode consisteix en deixar caure la
cullereta fins al fons i aleshores aixecar-la
una mica i, un cop fixada, anar movent amunt
i avall la canya i, per tant, lesquer.
Immediatament comencen a picar i
comencem a pescar tant com volem i ms,
un, dos, tres, ara en Maral, ara la Marta, ara jo mateix i llia va fent voltes per la
barca fent fotos de nosaltres. Amb lesfor de treurels de laigua, ens comena a
sobrar roba i ens anem traient capes. Perdem el compte de quants en pesquem per
potser, al voltant duns quinzena, ms uns deu que tornem a laigua per pesar menys
dels tres quilos reglamentaris. El ms gran s un senyor bacall, de ms de set quilos
de pes, que em costa bastant treure de lagua per que momple de satisfacci. Tamb
pesquem algun exemplar de Haddock (com el capit den Tintn) que s un peix de la
mateixa famlia per, segons ens diu en Robbi, ms apreciat en aquestes contrades.
Tal i com hem anat pescant, en Robbi ens ha anat fent fotos (que ms tard ens donar
en un CD). La Marta i jo ens maregem una mica, els nens no, com sempre. Molt
divertit, molt cansat, molt excitant...tota una experincia.

De tornada, li deixen conduir la barca a en

Maral, i enraonem sobre la vida all i ens
explica que prcticament tot el poble viu
duna mena de cooperativa que inclou
prcticament tota la activitat econmica del
poble com ara, la fbrica on processen el
peix i tot el sector turstic. Ens explica que hi
ha alemanys que lloguen uns packs
setmanals que inclouen el vol, lestada en
unes cabanes de pescadors i els set dies de
pesca. Tamb ens explica que aquest any, al
setembre, anir amb la seva famlia de
vacances a Alacant.

29
Un cop ja a port, ens pregunta qu volem fer amb el peix. Sobre aix, entenc que al
cap i la fi, hem pagat per ells, per evidentment, a la nevereta de la furgo no hi cap
gran cosa pel que noms volem un bacall i un haddock. Amb una gran habilitat, els
neteja, els fa filets i ens els posa nets en una bossa i ens diu que la resta el portar a
la fbrica de processament (aix es treu un sobre sou).
Baixem de la barca, la qual cosa sempre s un alleujament.

En Robbi ens porta fins a la benzinera/botiga del centre del poble, on hi ha uns
ordinadors on ens passa les fotos a un CD que ens dona i ens acomiadem, agrats
dell. Si llegiu aquesta crnica i us fa grcia provar aquesta experincia, us aconsellem
el lloc, Sudureuri i lempresa Fisherman.is, doncs val la pena promocionar un petit
lloc tan lluny de tot com aquell, s agradable conixer iniciatives com aquesta mena de
cooperativa que abasta tota la indstria i el comer del poble, des de lhotel, la
indstria pesquera/turstica, la benzinera i la fbrica de processament de peix.
Dalguna manera tot est relacionat amb el rei bacall. Per ltim, tamb cal tenir
present que tot aquest allunyament i autogesti fa que puguin donar uns molt millors
preus, doncs com hem dit, tot aix ho vrem fer tots quatre per 15.000 isk, quan a les
rodalies de Reykiavik valia 10.000 isk per persona!.
Un cop a la benzinera/botiga/cibercaf/etc... en Maral es casca un frankfurt (Pylsa en
islands) 275 isk.

Continuem ruta pels fiords, cap al sud, cap a ingeyri, al fiord de Dyrafjrur, per la
60, on arribem a lhora de dinar. En acabat, fem el caf a una granja on veiem que hi
van els autctons en sortir de missa de lesglsia del davant. La granja s preciosa, un
edifici allat, de fusta blanca, molt rstica, amb uns grans finestrons que donen al mar,
al fiord, decorada a lantiga, amb molt de gust, molt acollidor. Malgrat no ser massa
gran, est atesa per una nica noia per per com es mou i la seva eficincia sembla
que siguin vries. Ens prenem dos gofres, que fa ella mateixa, 2 cafs i un gelat, 1.500
isk, uns 9 .
Aprofitant que a la granja hi ha wi-fi ens connectem amb lempresa del ferry Baldur i
fem la reserva per lendem per fer el ferry intern que creua el Breydarfjrur fins a
Stykkisholmur (11.550 isk), a ms al comprar per internet hi ha el 10% de descompte.
NOTA: ingeyri est mal situat en el nostre mapa editat per lInstitut geogrfic nacional
de Frana doncs est dibuixat al cant nord del fiord de Dyrafjrur quan realment
est al cant del sud.

Seguim ruta, per la 60 que ara s pista, creuem una pennsula fent un petit port de
muntanya i baixem cap al fiord dArnarfjrur que recorrem fins a la seva capalera
on veiem, des de lluny, la gran cascada de Fjalfoss que te forma de cua de cavall.
El recorregut s precis amb el mar a la
dreta, les muntanyes al fons i la cascada
com a guinda del pasts, una mica dur de
recrrer per molt gratificant. Arribem fins al
peu de la cascada, que s un excellent lloc
on fer nit, amb serveis i un paisatge
impressionant, la cascada descabellada, el
riu, el fiord, les muntanyes i fa molt de sol:
idllic , per seguim. Just passada la
cascada, a Dynjandi, observem una granja
que fins i tot te una petita central
hidroelctrica que la fa autosuficient.

30
 El paisatge s desrtic i antic, tot sn muntanyes
pelades, roques i terra vermella, estem recorrent el
vall de Dynjandisheii, i fa molt bona tarda. Junt a
la costa hi ha zones cultivables i alguna granja
esquitxa el paisatge espordicament. Les platges sn
fantstiques, suaus, amb sorra blanca i aiges netes i
tranqui-les, per intocables, sn una autntica
temptaci, un plaer prohibit.
En la franja dherba que hi ha entre la carretera i la
platja hi nien nombrosos grups de xatracs rtics, un
tipus de gavines que fan els nius al terra, sn molt
agressius i si thi acostes..., tataquen amb vols en
picat sobre el teu cap. A en Maral li fa grcia i surt
de la furgo i shi acosta i s immediatament atacat per
diversos ocells de la colnia que defensen la seva
prognie dels invasors, s fora divertit, sobre tot pels
que ens ho mirem des de dins la furgo. Hi ha molts nius i pollets que volten entre la
sorra i lherba, en Maral nagafa un, s una bola de plomissol, ens lensenya mentre
lataquen, ens fem un fart de riure.

Finalment arribem a Talknafjorur, prcticament el punt ms a loest dEuropa, on

segons sembla, fan festa i hi ha un cmping/piscina dels de la Cmping card. Hi
anem.

Repetim lescena: el cmping s el terreny que envolta el pavell municipal , com a

Akureyri; i la festa s un espectacle musical que noms entenen ells i on hi donen
caf, com a Thorshofn, la primera nit a Islndia, i tamb te unes piscines termals com
a molts altres pobles, per aqu tot junt.
La diferncia s que aquest cmping disposa dun espai per cuina sper ben equipat,
fins i tot hi ha dues taules. Hi ha cuina, cafetera, torradora, estris, coberts, nevera i
calefacci, shi est de faula.
Hi ha gent, molta gent acampada, amb les seves reglamentries rulots plegables (de
les que el sostre saixeca, suposem que per oferir menys resistncia al vent quan
circulen amb elles) i el seu gran tot terreny. De fet, segons parlem amb una islandesa
que parla un correctssim castell de quan estiuejava a Alacant, s molt normal que a
lestiu, la gent de la ciutat torni al seu poble dorigen, i hi facin festa grossa; i s molt
normal tamb que vagin al poble amb la seva prpia rulot perqu aix ja tenen el lloc
on dormir. De fet ens ha estat una imatge molt freqent, per tot el pas, la de veure
rulots acampades als jardins o rodalies de les cases.

Hem arribat una mica tard i la piscina ja

estava tancada, llstima.
Comprem una hora de connexi a internet i
ens connectem amb Argelaguer amb lSkype
per felicitar al Nil i perqu hi est la iaia Pilar.
Ens veiem, all ja s de nit i aqu encara llu
un sol espatarrant, de fet ha fet molt bona
tarda, i els hi ensenyem el paisatge i el sol i
els hi expliquem entusiasmats la nostra
experincia daquest mat pescant bacallans.
Que be que ens ho estem passant!!.

Grcies a les immillorables condicions de la

cuina del cmping sopem fantsticament el bacall que hem pescat aquest mat, amb
les espcies que ens van donar les peruanes dHsavik. El sol entra per les grans

31
finestres i una llum oliosa envaeix el lloc i el moment. Ells continuen la festa dins del
pavell, ha vingut tot el poble!.
En acabat, els nens es queden veient una pellcula en lordinador i nosaltres ens en
anem a fer una volta fins al poble.
Al ser dissabte nit, encara que sigui de dia, observem la curiosa costum islandesa del
Runtur consistent en veure qui hi ha i deixar-se veure. Aix vol dir que agafen el
seu cotxe i es dediquen a fer voltes amb ell pel centre del poble per veure qui hi ha i, a
la vegada que els dems et vegin. Tot molt rural. El cas s que, al estar-se fent encara
la festa al pavell del cmping, aquest Runtur noms lest fent un vehicle!, un nic i
espectacular tot terreny vermell conduit per un noi, amb la novia i uns amics amb ell.
En el nostre trajecte a peu del cmping al poble i tornada, potser ens lhem creuat
quatre cops, per sempre noms a ell, .... una mica trist.
De fet, part de la nostra motivaci per fer aquest passeig; a part de gaudir del paisatge
de les muntanyes, el fiord, i la llum; tot i ser mitja nit....que confereix a la situaci tota
una aura de perfecci que enganxa; ha estat anar al pub local Hopi on segons la
nostra guia Lonely Planet, a vegades hi fan actuacions en directe. Per com que avui
la festa est al pavell..., doncs no hi ha ning..., mala sort!. Noms ens trobem a dos
borratxos que intenten iniciar una conversa que no ens interessa.
Ens en anem a dormir. Ha estat un gran dia.

Diumenge, 26 de juliol. 15 aniversari den Maral!.

Maral:
El millor regal daniversari possible que et podem oferir s estar aqu, a Islndia!!, en
un viatge possiblement nic, tots quatre, gaudint de tot. Vivint cada moment i cada
nova experincia amb fam de coneixement. Estic molt content i orgulls de tot el que
menvolta. La felicitat ha de ser quelcom semblant a aix.

Per molts anys fill!

La Marta li omple la furgo de notetes de felicitaci per quan saixequi, molt divertit.

Esmorzem i anem fins al final de fiord a veure a les platges les zones de niament dels
ocells. El paisatge s molt atractiu amb aiges transparents i platges de sorra blanca,
es com una temptaci diablica davant teu, que vols i dols per gaudir-la. Fa un dia
excellent, amb uns 18 graus de temperatura, sol i ni gota de vent. El fet de que en els
paisatges dels fiords, les faldes de les muntanyes arribin fins a tocar el mar comporta
el fet curis de veure a les ovelles pasturant per la sorra de la platja, aix s..., sempre
de tres en tres. Deuen ser bens amb gust de peix!!.
Veiem un assecador de peix, buit, el primer fins ara; per pel que sabem, en els
darrers anys ha tingut lloc un canvi cultural referent a la conservaci del peix que ha fet
que ja no sassequi si no que, directament, ja es congeli.

Marxem per la 62 direcci a Patrekfjrur fins arribar a Brjanslkur, don surt el ferri
intern fins a Stykkisholmur a la pennsula de
Snaefellsness.

Hem sortit amb fora temps doncs volem

comprar pa, per no hem trobat res, noms
granges i una benzinera molt bsica; hem
passat per paisatges assolellats, suaus
relleus de verda gespa, platges de sorra
blanca i aiges immaculades. Tot molt fcil,
suau, agradable amb un sol que ajuda a
veure-ho i viure-ho tot molt millor.

32
En resum, que en un excs de precauci hem arribat al punt de sortida del ferri dues
hores abans. El lloc s un simple edifici, no s ni un bar, on venen els bitllets. Hi ha
una simple cafetera daquestes domstiques per fer un caf o una infusi. La gesti
dels bitllets la porta una dona ja gran, som els primers de la llista.
Tot s molt tranquil, s un edifici enmig del no res. s un lloc prcticament absurd.
Per...en un rac de la sala despera, on hi ha unes taules per seure, hi ha una taula
amb diversos pastissos; tafanegem, i resulta ser que els diumenges hi ha una mena de
mercat dintercanvi pastisser entre les dones de les famlies de les rodalies, van
arribant cotxes amb dones que porten pastissos i se nemporten daltres. s una
situaci molt interessant i ens en aprofitem, comprem kleinur (bunyols) i un pasts
amb forma de tortell per celebrar laniversari den Maral. (500 isk)
Fem temps, preparem menjar per dinar dalt del vaixell.
Arriba el vaixell, descarrega als que porta i comencem a pujar. El vaixell est fora be,
te un bon bar i un cine, tamb te una zona de seients a coberta on dinem doncs fa molt
bon temps i anem gaudint del paisatge entre les dues pennsules: la dels fiords del
nord-oest a lesquena i la de Snfellness al davant, les gavines ens acompanyen.
A mig cam, parem a lilla de Flatey, on hi te una casa la cantant Bjrk, la illa s molt
petita i no hi puja ni baixa cap vehicle, noms persones. La sensaci dallament que
dona s molt gran, s molt buclic, i encara ho fa ms el fet que un grup de joves que
han pujat al vaixell entonen, al sortir del port, una trista can dadu. Molt guapo.
Tant a larribada com a la sortida de Flatey ho fem entre illots i grups de frarets que
esquitxen el mar. Sn del gust de tothom, els nens admiren la seva capacitat
dimmersi, es capbussen i desapareixen; i quan volen enlairar-se els hi costa molt,
sn bastant maldestres, quan aterren tamb.

Arribem a Stykkisholmur on, segons la guia, hi ha un forn digne visitar per primer
parem al sper, al Bonus (3.187 isk), la cadena de spers islandesos de preus
econmics, mes tard parem al forn (Frankfurt+donut+caf+pa: 950 isk).
Seguim, costejant la pennsula dSnfellsness, fins a Olafsvik (la badia den Olaf)
buscant un lloc on anar a sopar i fer una mica de festeta daniversari a en Maral i,
com sempre, quan ms busques menys trobes. Res, segent poble, Rif, tampoc;
finalment, a Helisandur, on, desprs dhaver mirat la carta dun restaurant sense que
ens agrads res, acabem sopant en una mena de pizzeria/frankfurt que est fora b,
lnic del poble que ens ha fet el pes.

Fem una micro-festa i li donem els regals,

que portvem amagats tot el viatge, amb
el pasts comprat al mat amb les
corresponents espelmes, ens fem un fart
de riure amb el gat xins que mou la ma
que li regalem, tamb li regalem una
samarreta de la selecci catalana de rugbi
i, llia, una samarreta pintada per ella al
cmping de Blanes. (Sopar entrepans i
pizza: 4.000 isk).

Desprs de sopar, la eternitat del dia ho

permet tot, tirem una mica endavant
buscant un lloc on dormir i un lloc amb connexi on en Maral es pugui connectar i
rebre felicitacions. Passem per davant dun hotel i ens hi acostem i bingo!, el pc
enganxa la connexi de lhotel. Hi parem a fer uns cafs (500 isk) i amb lexcusa estem
una bona estona connectats a internet.
Finalment fem nit en una mena de terreny dacampada municipal amb els serveis
bsics (wc i aigua), als peus del volc Snfellsjkull, un volc mgic on Jules Verne hi
situa lentrada cap al centre de la terra en la seva novella Viatge al centre de la terra

33
(1.864), tot i que ell no hi va estar mai a Islndia (!!??). Tot aix ha fet que el lloc, el
volc, hagi esdevingut un lloc mstic on, com toca en aquests casos, shan vist ovnis
i/o fins i tot coses pitjors... com ara persones. A la nit plou una mica.

Dilluns 27 de juliol

Fa molt bon dia per fa vent, bastant.

Recorrem lextrem de la pennsula dSnfellness, voltant el volc, sempre present, a
lesquerra, te una forma molt tpica, bastant cnic amb el casquet nevat i/o glaat. Hi
ha rutes organitzades al cim a peu i/o amb motos de neu.
Passem per varis punts histrics com uns antics assecadors de peix Fiskbyrgi (unes
quantes pedres mal posades) o per Irskibrunnur, les restes duna antiga capella
subterrnia de monjos ermitans irlandesos, que van ser els que van portar el
cristianisme a lilla, que te com a curiositat que larc dentrada s un crani de balena, a
fora hi ha ms ossos. Tamb passem junt a la Loran station, una altssima antena
de comunicacions que, segons la guia, s la construcci ms alta dIslndia. Tamb
passem pel lloc on hi havia un enterrament vking, las restes del qual estan al museu
nacional.
Sacaba lasfalt i ens endinsem per la pista 574, ms cap a la punta de la pennsula per
pistes, fins al far dnverarnes, no massa gran, enmig del camp de lava de
Neshraun, on es pot fer una excursi fins als crters de Vatnsborg o lencara ms
vists del Saxholl, ens acostem als penya-segats volcnics, sn espectaculars, a ms
el contrast del verd suau de la superfcie molsosa de la lava, el negre brillant de les
torturades parets i el blau i el blanc marins composen una estampa esttica natural
duna fora impressionant. A ms, hi ha diverses colnies de frarets, que hi afegeixen
una toc de vida en color molt interessant.
La presncia del Snfellsjkull sempre al
fons, sempre igual i sempre canviant a cada
nou angle amb que el veus, segueix
dominant el paisatge. Arribem a un punt de
la costa anomenat Malariff on unes
immenses roques dominen el paisatge, cap
al sud ja es veu la pennsula de Reikjanes,
on est Reykjavik i darrera, sempre pendent
del que fas, lSnfellsjkull.
Arribem a Arnarstapi, on hi ha un cmping
(immens) que fa les funcions de centre
dactivitats turstiques de la zona sud del
volc, hi entrem per dinar, aix podem
utilitzar els seus serveis i les taules.
Preparem un espectacular bacall, el darrer que ens queda, amb mongetes seques.
Junt al cmping hi ha un gran camp ple de nius de xatracs rtics, aquelles petites
gavines que atacaven al Maral i que ataquen a tothom qui passa per les rodalies, s
espectacular, impressionant, com defensen la seva sang, la gent ha de passar fet
voleiar quelcom a sobre dels seus caps per defensar-se dels atacs, barrets, gorres o
bastons, la situaci s molt divertida.. Sobre tot si no et passa a tu...
El cmping limita amb aquest camp danidament per una tanca de vegetaci que ens
divertim traspassant uns metres entrant al camp i fent veure que ens endinsem en la
zona i sent immediatament atacats pels xatracs i fugir immediatament rient.
Dinem a lexterior, en una taula al sol que si no fos per laire que fa no es podria
aguantar, fantstic.
Al cmping hi ha bastants islandesos amb les seves reglamentries rulots
desplegables i daltres tipus comanche de la marca Palomino (!!). Segons vrem
parlar amb la islandesa que parlava castell dabans dahir, ens va dir que la situaci
de forta crisi econmica que viu el pas, agreujat pel greu afebliment de la moneda

34
(aquesta s la grcia/fortalesa de leuro) fan que els islandesos shagin tingut de limitar
a viatjar pel seu pas i el cert s que ho fan perqu ens hem anat trobant molts cotxes
autctons amb rulots per tot el pas i els cmpings.

Seguim ruta, per la 54, segueix fent fora vent, el creuament amb camions s fora
neguitejant. Acabada la pennsula creuem un nou camp de lava (Eldborgarhraun) i
parem a posar gas-oil i fem un caf (2 cafs i 2 gelats 530 isk). Torna a fer molt daire,
fins i tot amb les finestres tancades s impressionant. Tothom fa fora cas de la
senyalitzaci de les carreteres, que inclouen la temperatura ambient i la fora i direcci
del vent.

Passem per Bogarnes, on tornem a trepitjar

la N-1, i on trobem informaci que ens diu
que a Eriksstadir hi ha la casa natal del
vking Eric el roig, pare den Leifur
Eriksson, el primer europeu que va anar a
Amrica, 500 anys abans que Colom, i on,
al juliol hi fan un festival amb mercats, jocs,
teatre, etc..., per la qual cosa ens acostem
fins a Akranes per tal dinformar-nos al
respecte a la oficina de turisme.

Arribem a Akranes i tenim sort doncs

trobem la oficina de turisme a la rotonda
dentrada per on arribem a la ciutat, i all ens expliquen que aquest festival ja sha
acabat..., per la qual cosa entrem a la ciutat, que s aix, una ciutat amb grans edificis,
indstries i xemeneies, o sigui, que no ens agrada. Ni la visitem, anem directament a la
piscina termal municipal, que, evidentment, est ms ben equipada que les dels
pobles amb diverses piscines i un tobogan aqutic on juguen els nens.
Desprs dels banys, parem a comprar llet, ous, xocolata, etc... (980 isk).
Arribem al cmping que, al ser bastant petit, est fora ple. Aprofitem que al cmping
hi ha mquines per rentar i assecar la roba, per hi ha ms gent i ens en estem fins a
les tantes, menys mal que una senyora belga ens deixa passar.
Durant la nit ha anat passant el vent.

Dimarts, 28 de juliol

Sortim direcci a Reykjavik, per la N1, i passem pel tnel de pagament (800 isk) sota
el mar del fiord de Hvalfjorur, per on testalvies uns 40 quilmetres.
El dia s gris per ja no fa vent i tampoc plou, ni fa fred, uns 13 o 14.
Les rodalies de Reikjavik sn diverses, amb grans edificis, zones industrials, zones
residencials i centres comercials i ms de tot. Ens endinsem fins al centre i passem
per la faana litoral amb edificis de color gris
i marr.
Aparquem a prop de la catedral, la
Hallgrimskirkja, que visitem i pugem a la
torre des don es tenen les millor vistes de
tota la ciutat. Davant de lesglsia hi ha
lesttua de Leifur Eriksson, lautntic
descobridor dAmrica. Baixem pel carrer
Frakkastigur cap al Laugavegur, la
principal artria comercial de la ciutat, per on
fem una volta, per tenim gana i anem fins al
port on hi ha un xiringuito on fan frankfurts,
el ms conegut de Reykjavik, el Bjarins

35
Beztu i del que en Bill Clinton en va ser client quan va anar a Reykjavik, ens mengem
uns frankfurts complerts (1.200 isk), el lloc s cutre i a ms fan obres al costat, per
estan molt bons; per ens quedem amb gana, sobre tot en Maral, per la qual cosa
ens acostem fins al port on hi ha alguns llocs recomanats a la guia, sobre tot el
Sgreifinn on, segons sembla, et serveixen el peix que han pescat aquell dia i on, a
ms, shi pot menjar balena!!. Doncs ja hi som. Ens assentem a una mena de galeria
exterior coberta i amb estufes. La Marta i jo demanem sopa de peix amb pa, llia un
enfilall de gambes i en Maral..., un de balena. Experincia 100 x 100..., per no els hi
acaba de fer el pes. Laigua i el caf sn de franc. Hi ha diversos estris relacionats
amb el mar aix com una foca i altre bestiar dissecat penjant de les parets i sostre.
Dinar 6.100 isk.
Tornem al frankfurt i els nens sen fan una segona tongada.

Passegem en direcci al Museu Nacional (creuant el centre de la ciutat, una de les

grans avantatges de Reykjavik pel turista s que s petit, molt petit, si ms no el seu
centre, i aquest s precisament el seu gran atractiu, que tot i ser la capital dun estat s
dunes proporcions molt humanes i abastables, amb uns 180.000 habitants (una
desena part de Barcelona) s un poble gran on tothom es coneix i tothom es respecta.
En els carrers ms cntrics, els vehicles circulen al pas de les persones, les cases no
tenen tanques, els carrers estan nets.

De cam cap al museu passem pel davant dun cementiri que ens va molt be per
entendre els senzills mecanismes de la composici dels noms islandesos. De fet
noms tenen el nom i un cognom, i aquest esta compost pel nom del pare ms el sufix
son si sn homes i pel sufix dottir si sn dones. O sigui que si un tal Erik te un fill i
una filla, la cosa aniria aix: el fill es diria, per exemple Leif Erikson, vol dir que s en
Leif, fill de lErik; i la seva germana es diria Gudrun Eriksdottir que vol dir: Gudrun, filla
de lErik. Per tant nosaltres fiem broma dient que en Maral es diria Albertson de
cognom i llia: Albertsdottir. Per tot aix a lanar passant pel davant del cementiri i
veient les tombes, els hi vaig anar explicant aix als nens i ho van poder veure escrit
en vries lpides.

Arribem al jdminjasafn slands (buff !!, vaja

nom), o sigui el Museu Nacional dIslndia. Est be,
per si no hi aneu, tampoc us ha de saber massa
greu. Hi ha mostres des de la prehistria, passant,
evidentment, per la gran poca vikinga, ledat mitja i
fins a lactualitat (520 isk). Tornem cap al centre,
plovent una mica, passegem una mica, en Maral es
compra una samarreta negra on posa: Egg tala ekki
islensku (Jo no parlo islands), en islands...(2.990
isk); busquem un forn i en trobem un dexcellent: la
Bakari Sandholt, on tamb hi ha altres catalans. Ens
asseiem una estona, berenem una mica, fem uns
cafs i uns pipis (gelats, pa, caf i galetes tipus
carquinyolis: 1.800 isk).

Marxem. De fet, tal i com diem ms amunt, com a

turista, amb un dia voltant per Reykjavik... ja fas.

Busquem un centre comercial per comprar menjar i, entre daltres coses, veiem uns
paquets duna carn que te molt bon aspecte (la foto de la tapa) per sembla fetge. En
hi ha dos envasos iguals per un t les lletres de color verd i laltre en vermell.
Preguntem quina s la diferncia entre les dues i...no s carn, s... balena!!!, aix s,

36
especiada (la verda) i normal (la vermella). Vaja xasco!!! Comprem carn a tall, fruita,
sucs, etc...(4.963 isk).

Sortim de Reykjavik cap a la punta de la pennsula de Reykjanes per tal danar al

cmping de Grindavik, que ens servir de centre per les visites de lendem. Tot el
recorregut s per un immens camp de lava que arriba fins al mar, que tenim a la dreta.
Els edificis de lrea metropolitana de Reykjavik arriben fins a Hafnarfjorur .
Passem a la vora de la famosa Blue Lagoon (Llac blau) on hi ha uns banys termals i
una gran central geotrmica per ho deixem per lendem.

Tota la tarda ha anat plovent a estones. Arribem a Grndavik, tot s molt nou i
endreat, trobem el cmping que s fora bsic per s nou, ens diuen que el van
inaugurar el mes de maig de 2009. Te uns bons serveis, piques i una gran barbacoa
circular. Tot s herba i te preses de llum. Unes belleses vikingues sn les
encarregades de la neteja i el cobrament. Ens donen un val de 2 x 1 per visitar el
museu local on sexplica la histria de la pesca del bacall. Els hi preguntem per un
lloc on anar a dinar pel dia segent, doncs a la guia esmenta un restaurant de
Grindavik com uns dels millor on menjar bacall i ens diuen que si, per que millor a la
Blue Lagoon, sembla que savergonyeixin una mica del seu poble. Ens relaxem una
estona donant herba per menjar a uns cavalls del camp ve, ajudem a encendre la
barbacoa a uns francesos.
Sopem verdura i desprs veiem una peli: Planta 4rta. Molt bona i bona nit!

Dimecres, 29 de juliol

Anem ms cap a la punta de la pennsula de Reykjanes, la pennsula de Reykjavik,

per la 425, fins a prop del poble de Hafnaberg, fins a trobar la esquerda que separa
les plaques continentals euroasitica i amricana.
Com s sabut a Islndia se la coneix per tres motius: el bacall, el fred i els volcans i
ara toca parlar una mica dels volcans.

Islndia, a part destar al mig de lAtlntic

est just a sobre del que sanomena dorsal
ocenica, en aquest cas la Mesoatlntica.
Les dorsals oceniques sn grans serralades
submergides que arriben a sobresortir del
mar formant illes just sobre els lmits entre
dues plaques tectniques continentals, just
en el punt on freguen entre elles, la qual
cosa provoca una gran activitat volcnica,
que s el que passa a Islndia, per aix hi ha
tants volcans ms o menys actius, ms i
menys moderns o antics. Dit aix, cal
concretar que la illa es troba, a la vegada, dividida en tres plaques amb unes lnies de
fissura amb (+/-) forma de Y (Y grega) invertida, amb el punt dintersecci sota de la
gelera Vatnajkull. Be doncs una de les lnies de fractura daquestes plaques, un dels
braos curts daquesta Y grega invertida s perfectament visible.

Arribats a aquest punt hi ha, en el terreny, una gran esquerda plena de sorra, semblant
al llit sec dun riu, que no s ms que aquesta gran fissura que separa les plaques
continentals americana i europea, a una velocitat dun centmetre a lany, i hi ha un
pont. Un pont entre dos continents. Estranya sensaci.

37
 Seguim fins a la punta de la pennsula on hi
ha uns grans penya-segats dorigen
volcnic, de color negre intens i immens,
torturats i esqueixats per segles de
tempestes i empentes marines; de cam,
passem per una altra zona geotrmica on hi
ha una gran central transformadora i
arribem fins a les restes dun gran far on el
terra sembla asfaltat i realment s lava, molt
suau. Junt a aquest punt hi ha dos
monticles on shi pot pujar i que encara
dona ms fora al paisatge. Hi pugem, els
nens es queden a la furgo, la vista s
impressionant amb el cel blau vents i el mar emprenyat als peus. La cridria de milers
de gavines acaba per composar un paisatge de bogeria natural.

Tornem cap a Grindavik per tal danar a un restaurant que, segons la nostra guia
Lonely Planet, s un dels millors llocs on menjar bacall, el Salthsid, per no s el
nostre dia, com ms tard es veur..., i est ple, tenen dos autocars. Aix doncs ens
acostem fins al museu del bacall, on no paguem pel fet destar al cmping del poble.
El museu, per les dimensions del poble est fora b, per el que ms ens crida
latenci s que en laudiovisual que hi passen hi surt Catalunya i Barcelona com a
importantssimes destinacions de les seves exportacions bacallaneres, hi surt una
sardana, la catedral i Santa Maria del Mar. Fa grcia.

Sortint del museu, plou una mica, i veiem, just al davant, un restaurant amb bona pinta
i del que entren i surten autctons. Hi entrem i ens hi quedem a dinar. El men val
1.800 isk, uns 10, i s un bufet lliure amb sopa, amanides, pasta, melmelades (!!), filet
de peix arrebossat, carn (mandonguilles de carn tipus frankfurt +/- !!), salses, patates
bullides, begudes i cafs.

A la taula del costat, hi ha un tio, gras, menjant i xerrant molt, porta una samarreta dels
Jocs olmpics de Sel i en Maral, tot sol, dedueix que s un aixecador de peses de
lequip olmpic islands.
Nosaltres anem fent.
Quan sen va la parella que fins aleshores havia estat la seva presa, es dirigeix, decidit
cap a nosaltres i...., s un tio de Sabadell, en Jordi, que porta ms de 20 anys a
Islndia i que ara tamb es dedica al turisme. I porta aquella samarreta com en podria
portar una altra....

En acabat, tornem a sortir de Grndavik cap a lest per la 427 i la 42 fins al camp termal
de Krisuvik, aquest camp est a peu de carretera i te una mica de tot, tolls de fang i
aigua bullent, fumaroles, olor de sofre. Per molt que nhagis vist daltres, no deixa de
cridar-te latenci.
Tota aquesta activitat subterrnia: centrals geotrmiques, tolls bullents, llacs clids,
fumaroles, etc..., tenen en com la seva ubicaci a sobre de lesquerda que separa
les plaques continentals, el fregament de les quals provoca aquesta activitat que es
tradueix en aquestes petites mostres exteriors.
Seguim per la 42 per fer la volta en direcci a la Blaa Lonid (Llac blau) i passem per
uns immensos assecadors de peix, per curiosament noms hi assequen caps i
espines. Desconeixem la finalitat.
Tornem a agafar la 41 que ve de Reykjavik i tornem a girar per la 43, direcci
Grindavik per anar a la Blaa Lonid, mundialment coneguda com la Blue Lagoon,
s ms, tot el merchandasing est etiquetat amb el nom en angls

38
Abans darribar ja es poden veure els llacs dun color blau turquesa perfecte. Les
roques volcniques rugoses i negres emergint daquelles llacunes blaves i suaus
composen un paisatge extraordinari. Encisador.
El muntatge s impressionant, una grandiosa recepci, preus cars: 23 per persona,
els adults, 7 en Maral i, afortunadament, llia no paga.
(Preus nens: Entenc que com a tctica poltica de foment de la natalitat, que deu ser
baix, a Islndia hi ha molta consideraci cap als nens, o sigui cap a les famlies, doncs
sovint els nens no paguen, o tenen preus molt reduts, en les visites als llocs culturals.)
Un cop pagues et donen una polsera que tobre el torniquet dentrada i serveix de clau
de larmariet per guardar la roba. Tota la decoraci i les installacions sn excellents.
Un cop canviats sortim a les piscines i lespectacle s igualment impressionant: una
immensa llacuna daiges blaves esquitxada de caps que van i venen. La llacuna est
decorada amb illots de pedres volcniques, ponts entre elles, cascades, coves
artificials que fan de saunes i, escampats per la llacuna, uns dipsits duna mena de
fang totalment blanc que sembla ser que ho cura tot, sobre tot les afeccions de la pell.

Ens hi estem fora estona banyant-nos i

jugant, laigua est a una temperatura
perfecta entre el 37 i els 39 graus, fem
algunes fotos i just abans de marxar la Marta
diu que no en tenim cap feta a dins de
laigua. Surto per lescala, meixugo les
mans, agafo la cmera i torno a entrar, per
al portar la cmera amb una ma, he posat
laltra ma, inconscientment, a laigua altre
cop, per la qual cosa li demano a la Marta,
que acaba de sortir de laigua que matansi
una tovallola fins la vora per eixugar-me la
ma, macosto a la vora pel cam ms curt,
per amb laigua totalment blava i opaca no veig que hi ha una irregularitat al fons i
....zas!! caic a laigua amb la cmera. CATASTRFIC!!. Malgrat que des del primer
moment tinc clar que no la salvarem, trec immediatament la bateria i la tarja i men vaig
corrents al vestidor, all amb lassecador, faig el que puc. Un cop fet aix arriba el gran
moment amb el segent dilema: No faig cap ms foto en el que queda de viatge,
esperant que amb el temps sassequi de tot i a larribar a Barcelona la obro i ja
veurem; o ,me la jugo i, un cop ja he fet el que podia..., lengego i a veure que passa...
Lengego i es fon....Ha fet una pampalluga i sha mort.
La immersi en aquella aigua carregada de sals minerals i silicats ha estat fatal per la
electrnica.
Sortim tristos dun lloc tan bonic!
Reuni familiar i decisi unnime i immediata: dem anirem a Reykjavik a comprar una
cmera. Podem i ho farem. Els diners estan per aix.

Tornem cap al cmping de Grindavik, el segon, juntament amb el del Myvatn, on fem
dues nits, i a larribar a la nostra parcella, est ocupada i no hi sn les dues cunyes
grogues i el cable que hem deixat marcant el territori. Quin dia!!!
Preguntem a uns nois que estan dins dun contenidor-oficina que fa les funcions de
recepci i ens aconsegueixen trobar el cable..., les cunyes han desaparegut.
Els mateixos nois ens informen, sobre un planell, don hi ha un centre comercial per
anar lendem a comprar una cmera.
Trobem a una parella de Segovia amb una T4 grisa, molt ben equipada.

Ens en anem a dormir molt moixos!!!

39
Dijous, 30 de juliol

Per al dia segent torna a sortir el sol i la vida continua.

Afortunadament, lincident amb la cmera, ha passat a prop de Reykjavik i, a ms,

havem de passar-hi per anar a visitar El cercle dor que era lactivitat prevista per
avui i ho farem, per tant, anem a Reykjavik.

Entrem a Reykjavik i arribem al centre comercial que ens van indicar els nois del
cmping de Grndavik, tot just quan acaben dobrir les botigues. Intentem trobar una
botiga Panasonic (per mirar quelcom semblant a la que tenem), per no en hi ha, Per
tant, entrem a una Sony Gallery i mirem que tenen, alguna cosa senzilleta. El botiguer,
que alguna cosa drab deu tenir (malgrat el seu cabell ros i ulls blaus) no es vol
perdre la primera venda del dia i ens ofereix un descompte i algun regal si ens la
quedem i ho fem, ens comprem una Sony DSC W290, mes la funda i la tarja per 331
(68.731 isk). No se si estava be o malament per ho vaig pagar content.

Tax free: aqu hem de fer esment que, per primera vegada en la nostra vida viatgera,
vrem utilitzar aquesta possibilitat. Vam demanar la factura i la documentaci que
vrem lliurar a un policia al sortir de pas, a Seydisfjordur, doncs al ser ms de no se
quan, necessitvem un altre segell en la petici, per la qual cosa ell ens el va posar i
ens ho va tramitar, i va funcionar perqu mesos ms tard ens va arribar labonament
del govern islands duns 50 i pocs uros, que bons sn.
Aprofitem per anar al Bonus del centre comercial: 7.349 isk.

Be doncs, equipats amb una nova cmera ens

adrecem a la platja de Reykjavik, anomenada
Nautholsvik. Aquest curis paratge, ple de
gent i mainada, s un popurri compost per:
Una platja, bonica i rodona, mig tancada per
uns espigons artificials, com una cala; on la
sorra de la qual ha estat portada de Marroc
(!!); laigua marina s escalfada per una
aportaci daigua calenta termal de lexcedent
de laigua calenta de la ciutat, que primer
omple una piscina gran, rectangular, desprs
una de ms petita i rodona ja a la sorra tocant
al mar i tota la que sobra va a parar al mar per
escalfar laigua de la cala; per ni aix..., laigua segueix intocable, per freda, tot i que
fa fora sol. I la gent sestira a la sorra aprendrel. Tot i aix, en Maral, i algun altre
sonat, shi banyen.
Tamb hi ha un edifici amb vestidors i bar.
Acabada la sessi de banys, tornem a la furgo i dinem, al mateix aparcament.

Marxem de Reykjavik.

El cercle dor o daurat: s un conjunt de tres destinacions turstiques de primer ordre,

que sn (en lordre que nosaltres ho vrem fer): Thingvellir, Gulfoss i Geysir. Aquest
circuit s un invent turstic que te varis avantatges pels operadors: est a prop de
Reykjavik, la qual cosa facilita la comunicaci; estan relativament a prop entre ells i
ben comunicats, la qual cosa facilita els moviments dels grups; i sn tres llocs molt
bonics, on la natura es mostra variada i amb tota la seva fora i brillantor possible

40
 Thingvellir o ms ben escrit: ingvellir.
Un cop has deixat enrere la conurbaci de
Reykjavik, i el paisatge es suavitza i es
torna fins i tot monton, perqu recordeu
que a Islndia, bsicament, no hi ha arbres,
Be doncs, un cop creus que el paisatge s
un continuum, apareix davant teu el paratge
de ingvellir, deu ser un dels llocs del mon
on la natura i la histria formen una
combinaci tan poderosa.
No se quin dels dos aspectes s ms
sobrecollidor si el natural o lhistric, per
comenarem pel natural.
ingvellir, que s un parc nacional, s un altre dels punts on les esquerdes que
separen les plaques continentals dAmrica i Europa es fan visibles. Seria el bra
esquerra curt de la Y grega invertida, laltre bra curt, el de la dreta seria lesquerda
que vrem visitar a la punta de la pennsula de Reykjanes.
O sigui, que et tornes a trobar en un lloc on la fora de la terra taclapara. El terra
sest movent sota els teus peus, sest creant nova Islndia, ni que noms sigui un
centmetre per any!, i tu ests passejant per mateix interior de lesquerda.
A un nivell del terreny encara inferior sestn una immensa planria verda, negra i
metllica; verda per una encisadora verdor de prats, matolls, arbres i flors que
abasten tot el que tens davant teu; negra perqu hi ha la omnipresent roca volcnica i
metllic per una xarxa de rius i rierols que creuen la plana en totes direccions, per
anar a parar al ingvallavatn, el major llac dIslndia i, en mig, una granja, que
destaca de tot amb el seu color blanc. s un balc al parads.

La vessant histrica de ingvellir no s menys impressionant. All shi va reunir, el

primer parlament del Mn, lAling, lany 930!, com aglutinador de les assemblees
(ing) locals. En aquells paratges shi van reunir els caps dels diferents ings de lilla
per comenar a legislar i permetre una convivncia pacfica sense necessitat de cap
rei. All es reunien i un orador recitava tota la legislaci vigent, es feien noves normes
que afectaven a tota lilla, simpartia justcia, es feien festes i casaments, es
comerciava i fins i tot, es decidia quina era la religi oficial del pas, i en acabat tothom
tornava cap al seu poble on es trametia la informaci pactada a lAling.

Fa sol i una tarda ideal per passejar per aquell indret. Tot brilla. La gent hi camina amb
respecte, s un lloc mstic i mgic, poc menys que sagrat. Hi passegem, ens aturem,
mirem, llegim les indicacions, arribem fins a una
cascada, o segons sembla hi tiraven els que no es
portaven b..., El lloc s un plaer i una experincia
(ms) alhora.
Per tot aquest conjunt de factors naturals i histrics
s ben justificat que ingvellir sigui parc nacional, el
primer del pas, i patrimoni de la humanitat de la
UNESCO des de lany 2004. s un lloc amb molta
fora.

Marxem, cap a la segona fita del Cercle Daurat:

Geysir.

Anem per carreteretes i per pista fins arribar a un

nou indret inundat de verdor: Laugarvatn, un lloc on
tot est al seu lloc, tot guarda la proporci correcta.

41
Tamb hi ha banys termals i cmpings i diversos serveis turstics. Per noms hi
estem de pas. Parem a posar benzina i comprar (cafs, gelats, panets i frankfurts: 865
isk).

Arribem a Geysir, que tamb s bastant turstic, per al ser ja avanada la tarda, hi ha
molt poca gent (Diuen les guies turstiques que al mat hi ha molta gent en autocars).
Hi ha un hotel, amb els corresponents banys termals, un centre comercial integrat per
un bar/restaurant i una botiga de souvenirs i enfront, un simulacre de cmping: (un
ms) un prat (el verd ja es dona per suposat) i una caseta amb dos wc i dues piques.
s la dotaci standart dels cmpings del pas. La caixa del centre comercial fa de
recepci del cmping, ens hi apuntem amb la cmping card i (aix est b) ens donen
uns tiquets per anar als banys termals de lhotel, que entren en el preu del cmping.

I enmig de tot aix i donant-li sentit hi ha un

camp geotrmic, enmig del qual hi ha
lStrokkur, un meravells guiser capa
denganxar-te a ell com la droga ms dura.
s un gran forat al terra, de roca, dentre
dos i tres metres de dimetre, desconec la
fondria, que somple daigua (netssima);
aquesta aigua, la que hi ha al fons del furat
sescalfa amb les altes temperatures del
subsl volcnic, sescalfa tant que
sevapora per laigua lquida que te per
damunt pesa massa per la bombolla de
vapor creada i aleshores aquesta va
creixent, i creixent fins que la pressi de la bombolla te prou energia com per
empnyer la columna daigua que te a sobre cap amunt i obrir-se cam cap al cel;
aleshores puja, sinfla, per just abans de trencar la tensi de la superfcie lquida crea
una enorme i espectacular bombolla dun blau espectacular, celestial, metllic que
explota cap al cel en un cilindre daigua i vapor duns quinze metres dalada; i tu et
quedes all, amb la boca oberta, amb cara de tonto, i et sens molt petit i feli dhaver-
ho viscut i ja tha enganxat!, ja ets seu i thi quedes, vas canviant dangle, vas veient
ms bombolles dun blau impossible, totes de somni, totes perfectes, vas veient ms
efmeres torres daigua que apareixen i desapareixen amb la mateixa velocitat. Fas
fotos i ms fotos, que desprs veus que sn totes iguals!. Fins que al cap de ms
duna hora ens vrem despertar del somni i mirant enrere, en silenci, vrem anar cap a
la furgo..., fent fotos.
Junt al guiser Strokkur hi ha el gran pare Guiser, molt ms gran que lStrokkur, el
guiser que amb aquest seu nom va donar nom a tots els altres del mon, Per aquest
no esclata, la gent ens el vrem carregar quan els visitants hi anaven tirant pedres fins
que, amb el temps, el van mig tapar, aleshores algun geni va decidir, i el van deixar,
injectar-hi sab amb la qual cosa saconseguia una explosi forada del guiser, fins
que es va acabar tapant. Malgrat que diuen que pot arribar a explotar un cop al dia, jo
no mho crec, crec, ms aviat crec que s un reclam turstic perqu thi quedis (hotel,
bar, restaurant, souvenirs, etc...). Tot i aix, mentre estem per all, apareixen dos tios
estranys, sobre tot un dells que sembla sonat i/o begut, i aboquen una garrafa de
quelcom dins del Guiser..., per aquest ni simmuta.

Ens en anem a dormir. El cmping est a bens pocs metres de la zona de guisers,
amb el que descobrim que...: de nit no els tanquen!!!... segueixen explosionant, al seu
ritme..., contnuament. Bona nit.

42
Divendres, 31 de juliol

Fa bon dia. Una mica de vent.

Tornem a veure el guiser i ens hi tornem a enganxar, s altament adictiu. Tornem a
veure les bombolles, les explosions, les torres daigua que el vent send i el cicle
infinit torna a comenar un cop rere laltre. Fem ms fotos. Comprem uns records, un
parell de pedres volcniques amb un forat per posar-hi una espelma i dues samarretes
amb un fraret de disseny dibuixat: una per llia i una pel Marc, el fill de lEsteban i la
Slvia. (8.020 isk/44.55)
Hem de marxar, un cop ms amb el cor encongit, i amb el sentiment dhaver viscut una
nova experincia inoblidable.
Tornem a la carretera, per per poca estona, doncs a uns deu quilmetres ms al nord
hi ha la tercera estrella del Cercle Daurat: Gulfoss.

Gulfoss s una altra de les grans cascades

dIslndia, perfectament comparable a
Dettifoss, una espectacular cascada que cau
des de ms de 30 metres i amb una amplada
molt gran provocada per una gran falla del
terreny. La gran quantitat daigua en
moviment provoca grans nvols de vapor
que generen mini-arcs de Sant Mart.
Al fons, cap al nord es veu una de les grans
geleres dislndia, el Langjkull que si no
has vist mai, com era el nostre cas, cap tros
de gel daquelles dimensions, de quilmetres
de gel, no acabes dentendre ben b el que
veus, no saps si sn nvols, muntanyes nevades o que s, fins que ho entens.
Per el ms interessant de la cascada s la seva entre romntica i heroica histria que
lenvolta. Lany 1920 un grup dinversi va comenar a pressionar a laleshores
propietari dels terrenys per comprar la cascada i fer-hi una central hidroelctrica. Els
inversors es van moure i en van obtenir el perms directament del govern, a la qual
cosa la filla del propietari va respondre amb una marxa a peu fins a Reykjavik i va
amenaar en tirar-se a la cascada si el projecte tirava endavant. Afortunadament els
inversors no van poder seguir endavant i la cascada es va salvar. Finalment lany
1.975 va esdevenir reserva natural i per tant s un espai protegit i aix ara en podem
gaudir. Grcies a tots, sobre tot a ella, a Sigurdur Tomasdottir.

Marxem, baixem cap a la costa, cap al sud per la carretera 35.

Baixem fins a Hverageri, i a lentrada del

poble, trobem un complex comercial amb
oficina de turisme ( amb una tia amb una
pitrera !!), banc, supermercat Bonus, bar,
restaurant, perruqueria, agncia de
viatges, etc....El terra de la oficina de
turisme s de vidre i es pot veure una
esquerda del terreny. Tamb hi ha una
mena de caseta on hi entres i hi simulen
un terratrmol per no ho provem.
Hverageri s un altre punt amb una gran
activitat geotrmica i preguntem, doncs en
algun lloc del poble pots bullir ous en una
surgncia volcnica (!!).

43
Comprem al Bonus (ram, cogombre, salsa remolade, formatge, llet, ketchup, palets
salats: 2.726 isk); al forn: 4 panets, 2 pans, un donut i una galeta de xocolata per 1.060
isk)

Entrem al poble i trobem el lloc de la bullimenta dous, est al centre del poble i s un
descampat, tancat, on hi ha diversos punts on hi ha fumaroles i tolls bullents. A
lentrada hi ha una mena dhivernacle on hi ha diverses plantes de climes ms clids
aclimatades al lloc grcies al vapor daigua que sutilitza per humidificar-lo i escalfar-lo.
Tamb hi ha un petit bar amb taules on venen els ous, a 50 isk, i et deixen una canya
amb una corda i un cistellet on hi poses els ous; aleshores ten vas fins al forat que la
senyora tindica (que en aquell moment tenia una mica ms activitat del compte, amb
laigua massa alta, per la qual cosa ens vam haver desperar a que baixs fins al nivell
normal) i hi poses a dins els ous, els de la canya amb la corda i el cistellet, eh!. I en
deu minuts els tens bullits. Evidentment bullir ous, per se, no te res despecial, per
fer-ho amb aquell sistema s fora divertit i una experincia ms que carreguem al
nostre sarr. Aprofitant les circumstncies, bullim mitja dotzena dous que portvem a
la furgo, la senyora ens mira una mica estranyada.
Aprofitem el lloc, amb taula i a cobert, i previ perms de la senyora, dinem en una taula
del rac. I per dinar....mongetes (beans) amb tomquet i... ou dur!!!!, es clar !!!.

Tornem a la carretera, a la N1, i trobem caravana!! per arribar a Selfoss una ciutat del
sud. El sud de lilla te tota una gran zona ms habitable i fins i tot cultivable,
bsicament amb hivernacles que aprofiten la geotrmia. La capital daquesta zona s
Selfoss, per tamb hi ha daltres pobles; tot aix afegit a que s divendres tarda, fa
que hi hagi una mica ms de trnsit.
Deixem la N1 i girem a lesquerra, direcci
Nord, cap a linterior de lilla, cap a una de
les destinacions que (tamb) ens fa molta
illusi conixer: Landmannalaugar; pugem
per la 30, que desprs s la 32 i ms tard la
26 fins a Hrauneyjar. Hem tingut tota la
estona, a la nostra dreta, una mica lluny, el
Hekla, (lencaputxat) un dels grans volcans
dIslndia (1.500 mts), i un dels ms actius,
doncs des de lany 1104 (la ms antiga
documentada) ha tingut 15 grans
explosions amb efectes devastadors per
lentorn, per s que des de finals del segle
XX, ha tingut erupcions cada 10 anys, els
1.980, el 1.991 i el 2.000, per tant calculeu: estem al 2.009..., per aix ens lhem estat
mirant amb molt de respecte i una certa remor de neguit doncs hem llegit els efectes
de les seves erupcions i no ens agradaria comprovar-ho in-person i in-situ. Finalment
ens respecta i sespera a una altre dia.
Parem a Hrauneyjar, un petit complex turstic , una mica de road movie americana,
amb bar, hotel i benzinera, on posem gasoli. Al sortir de la benzinera veiem un senzill
per contundent senyal de: Propera benzinera a 243 kms!!.

Al poc de sortir, passem una presa i una mica ms enll comena la pista, comena el
patiment. Anem fent poc a poc, la pujada s important, per arribem a dalt, la pista
est una mica millor; ens avancen dos estranys artefactes furgonetes/microbusos
antics; seguim, ens creuem amb els de la T4 de Segovia, que van amb un cotxe de
lloguer doncs no han tingut prous collons per fer-ho amb la furgo, diuen que van
comenar la pista i van desistir, van baixar fins a Selfoss i han llogat un cotxe per
venir-hi avui; nosaltres no, nosaltres som catalans i del Club Camper, la qual cosa s
una combinaci explosiva; seguim, la pista que s converteix en la F208 (les pistes

44
amb la F, tericament noms sn per Tot-terrenys!!), la furgo fa un soroll nou, ja
veurem; seguim, els TT ens avancen i ens creuem amb daltres que ens miren
esparverats!!, tot i aix, la pista est en les millors condicions possibles (dins del que
cap) doncs s evident que no fa massa ha passat una mquina anivellant el ferm, la
qual cosa ho demostra la muntanyeta de sorra que ha deixat al passar la pala, en una
sola direcci i que trobem al marge dret durant tot el recorregut, tan recent s el pas de
la mquina que finalment ens la trobem; el paisatge s totalment lluntic amb algunes
herbes i moltes pedres, amb camps de lava arreu i algun riu que baixa; seguim i
finalment arribem a Landmannalaugar i ens espera el darrer obstacle: el pas dun riu.
Mho miro, espero que passin alguns cotxes i veig on els hi arriba laigua, que s
bastant amunt i renuncio a jugar-me-la (Covard o previngut?). Em quedo amb les
ganes de provar-ho per hi ha massa en joc i la furgo s meva/nostra i no s el cotxe
de lloguer dels de la T4!!.

Landmannalaugar s una vall, no massa

gran i bastant tancada, envoltada per les
parets dunes muntanyes amb tota la gama
de colors que us pugueu imaginar,
bsicament marrons i ocres a causa de la
Riolita, un mineral fruit del lent refredament
de la lava que soxida i adquireix tota una
gama de marrons que fan diferents betes,
combinades amb grisos i verdosos. La plana
de la vall te una zona desrtica, de pedra i
una part verda i suau fruit dels rius i rierols
que hi passen, que a ms sn dorigen
termal. Al centre de la vall hi ha alguns
edificis que composen el cmping, una casa dinformaci, una amb habitacions i un
gran edifici de serveis, totalment nou, amb wcs, lavabos i dutxes (x 400 isk). Hi ha
fora gent acampada, amb tota mena de vehicles, des dautobusos a motos, passant
per tota la gama de TT des dels gegantins islandesos fins als normals dels turistes.
Fem una volta observant i preguntem a informaci per fer un recorregut a peu per la
zona per lendem al mat. Ens en expliquen un de molt senzill, circular, dunes dues
hores de durada i senyalitzat en blanc.

De tornada a la furgo ens acostem a un rierol on hi ha fora gent banyant-se i

descobrim que s un riu daiges termals i que est calent (si no de que hi hauria tanta
gent!!). Laigua s absolutament neta i el fons s de sorra i pedretes, s molt poc
fondo, poc ms de mig metre. La gent fa una cara de relax i satisfacci enormes.
El plaer s molt gran, desprs duna dura travessa per arribar aqu, enmig daquestes
muntanyes multicolors, enmig del no res, lluny de tot, hi ha aquesta mena doasi verd,
poblat, amb surgncies daigua calenta on tamb shi banyen els ocells.
Et despulles com pots i on pots, doncs tot el que envolta el rierol sn aiguamolls, i
entres a laigua amb el dubte de com estar... i est fantstica!!, thi deixes caure i ella
tacull suau i tbia en el seu si, com una gran i lquida mare que tabraa, i et
submergeixes fins el coll, o ms, i ests molt be, molt b. I thi quedes.
Laigua s totalment transparent i surt calenta de varis llocs, hi ha una gran surgncia,
canalitzada, que neix ms amunt de la zona de banys i uns rierols que conflueixen en
la zona de banys que hi aporten aigua molt calenta. Per s que per tot arreu, per tot
el fons del riu hi ha bombolletes indicadores o simplement llocs del fons sorrenc del riu,
on hi poses la ma i notes com hi surt lagua calenta, o fins i tot molt calenta, cremant!,
que et fa retirar-la rpidament. s molt curis, ests dins duna mena dolla amb aigua i
a sota della hi ha un gran foc volcnic que lescalfa. I shi est molt b.

45
 Desprs de mes duna hora en remull,
arrugats com panses, sortim de laigua i
anem cap a la furgo, a sopar.
En Maral queda amb una noia francesa que
no s don ha sortit, per desprs de sopar.
Ens venen a cobrar, una noia que parla
castell, perqu tot i estar fora del que s,
prpiament dit, lespai (immens) que envolta
la zona de serveis, fins i tot separats dell per
un riu, el fet s que podem utilitzar els
serveis de la installaci i, per tant, cobren:
2.500 isk.
Havent sopat, en Maral sen va amb la noia
apareguda i tota una altra colla de minyons escoltes francesos que tampoc se don han
sortit, per que no tenen mitjans per tornar a la civilitzaci, ni un mapa que els hi
indiqui cap on es troba aquesta. Parlen amb nosaltres una estona, els hi ensenyem el
mapa, per... sn joves i no saben ben b el que volen ni com aconseguir-ho, en
resum, que dem ser un altre dia, en Maral sen va una estona amb ells... i ella.
A dormir, bona nit, fa fred.

Dissabte, 1 dagost

A dos quarts de nou, a 6, sortim a fer una volta per aquells indrets mig salvatges. Fem
un dels recorreguts que hi ha molt ben assenyalat, amb fites, concretament fem el
blanc, que fa una volta pels paratges propers a Langmannalaugar. En hi ha diversos,
de diferent durada i duresa, i el top, que sembla ser s bastant mtic en el mon del
trekking, ( A la Surfalegre 2009, vrem conixer una parella que havien fet un viatge a
Islndia, nicament per fer aquesta ruta!!) s un que va des dall fins a Thorsmork
(ms al sudest) i que dura...quatre dies!!. Aquest no el fem...

Doncs aix, fem un recorregut variat, que

recorre inicialment el fons de la vall per girar
desprs a la dreta, remuntant un rierol, i
passant junt a unes congestes de neu i gel,
agafem una mica dalada i passem per un
camp de lava dagressives formes, seguim
pujant per la falda duna muntanya i
comencem a trobar fumaroles i roques
multicolors amb tota la gama de marrons i
vermells, passant pels taronges, amb vetes
grogues i verdes, tota una paleta de colors
amb el brillant groc dels dipsits de sofre i el
verd dels lquens, tamb blancs de neu i
negres de lava. Comencem a baixar, deixant les fumaroles enrere fins al peu de la
muntanya, on girem a la dreta i entrem en un nou camp de lava, per amb lenorme
atractiu que hi ha moltes roques dobsidiana. Personalment tenia moltes ganes de
trobar-me-la en persona, s una pedra que matrau molt. En trobem molta i de
diferents qualitats i pureses i, amb en Maral, ens viciem agafant-ne. Nagafem varis
trossos petits per portar a cole i un de ben gros per tenir al pati de casa (encara hi s).
Tornem a baixar i entre roques descobrim la vall de Langmannalaugar, que vista des
duna certa alada s encara, si s possible, ms bonica. s un conjunt molt harmnic
amb el verd del pla creuat pels diferents rius, grans i petits, freds i calents, i les
diferents muntanyes de fons, de tots els colors possibles, de Tots els colors del mn.
Molt bonic.

46
Marxem, tornem cap a la civilitzaci.
Tornem a fer la pista (39 quilmetres en 1 hora) i finalment retrobem lacollidor asfalt !!.
Parem a dinar a la benzinera de Hrauney, on ahir vrem posar benzina. Macarrons a
la bolognesa i desprs entrem al bar fer un te i connectar-nos a internet. Li comprem
uns guants de llana i folre polar a llia. Tot 3.000 isk.
Ens assabentem de la mort de la mare de la Lourdes (Pinga). Ho sentim.
Marxem, plou una mica.
Junt a la benzinera, direcci
Langmannalaugar, don venim, tornem a
veure, i fotografiem, el rtol que indica que la
propera benzinera est a 243 kms!!! Que lo
sepas!!!!

Ens comena a neguitejar el calendari, doncs

el proper dijous marxem amb el ferri i encara
resten moltes coses per fer i veure.

De cam parem a Stng, a visitar una granja

vikinga que va quedar sepultada per una
erupci del proper Hekla lany 1104 i
recentment la van descobrir i restaurar. Est
dalt dun turonet folrat de verd, te el sostre de palla i linterior restaurat. Una mena de
capella junt a la porta i de rerefons una cascada. No costa massa abstreures i auto-
imaginar-te en aquells temps. 1.200 isk.
Torna a ploure i baixem corrents i rient fins a la furgo.

Ms endavant surt el sol, ens creuem amb un cotxe que ens saluda efusivament, cosa
habitual en les pistes, suposem que fa furgo els hi fa grcia.
Sn una gent molt culta, educada, i treballadora doncs sn dels Europeus que ms
hores treballa i, si poden, tenen dues feines doncs les possibilitats doci sn fora
baixes. Tothom, tothom parla angls. Sn un poble modern, que ha viatjant molt, per
que a la mateixa vegada sn uns fervents defensors de les seves antigues tradicions.

Arribem a la costa, a la N1. I enfilem cap al sud-est, cap a Vik.

Comencem a veure les carenes gelades del Myrdalsjkull, una de les tres masses de
gel dIslndia, separades entre si i del gran Vatnajkull. La carretera s molt plana i
fora recta i poc a poc ens va donant una estranya sensaci destretor doncs els
contraforts muntanyencs que tenim davant, les muntanyes prvies al Myrdalsjkull, les
del volc Eyjafjallajkull, que te 1.666 metres dalada, sembla que baixin fins al mar,
sense deixar lloc per a la carretera.

Nota: Aquest volc, lEyjafjalla s el que ha erupcionat lany 2010 i ha generat tants
problemes en el trnsit aeri europeu, per
el dia que hi vrem passar est totalmet
tranquil (llstima, perqu lespectacle ha de
ser grandis!!)

Poc abans darribar al lloc de lhoritz on,

visualment, no tindrem lloc per passar,
veiem una gran cascada la Seljalandfoss,
que te latractiu de que es pot passar,
tranquillament i sense mullar-te, pel
darrera della. Fa una tarda radiant i el sol
comena a baixar, daurant la natura, el cel

47
est net amb algun nvol decoratiu i laire, ah! Laire te una lleugeresa i transparncia
niques. s una sensaci molt estranya i impossible de definir. Evidentment respires
per la seva lleugeresa fa que et donis compte, per oposici, que aqu, pel molt net
que estigui laire, no te res a veure-hi, sembla, malgrat la tonteria o evidncia que
sembla al dir-ho, sembla que entre tu i els objectes que mires no hi ha res. Tot sembla
una mica ms a prop teu.
Arribem a la cascada i fem la volta sencera pel darrera. Amb el sol hi ha diferents arcs
de Sant Mart, petits i bonics, i tenim la ocasi de tocar-ne un. A llia li fa molta illusi
tocar un arc de Sant Mart, li fem unes fotos. El lloc, la llum, laire fan dun senzill
moment, un moment nic.

Entrem en lestreta franja de terra que hi ha entre la zona de la gelera Myrdalsjkull i la

costa. A la dreta veiem larxiplag de les Vestmanneyjar, unes illes encara calentes
doncs lany 1973 van haver de ser evacuades per lerupci del volc Eldfell; i com a
curiositat antropolgica, aquelles noves terres ja estan habitades!!.
Just perdre de vista les Vestmanneyjar, arribem a Skogar, una mena de poble
urbanitzaci, on hi ha una meravella natural tan
perfecta, tan harmnica com una obra de Miquel
ngel. s aix, simplement perfecta, s Skogafoss,
la cascada perfecta!.
Envoltada de verd, pel terra i parets, emmarcada per
un enfonsament de la faana rocosa i amb unes
proporcions urees damplada i alada, amb un
volum i textura daigua entre la seda i el vellut,
Skogafoss es mostra atractiva, vergonyosa,
amagada i presumida, per es deixa estimar, et
deixa que thi acostis. I quan thi acostes te nadones
de la teva insignificana, et sents molt petit i feble.
Sempre que macosto a algun fenomen natural
denvergadura em fa sentit petit i feble.
Fem les corresponents fotos i continuem fins al punt
ms al sud dIslndia i del nostre viatge per lilla.

Estem a sota del Myrdalsjkull i veiem les geleres que es despengen la gran massa de
gel central.

Girem a la dreta, cap al mar per anar a veure Dyrholaey, un gran arc de roca junt a la
costa, fruit de lerosi. La tarda s radiant, Hi ha grans penya-segats negres, la sorra
tamb s negre, s el principi del grans Sandur, una enorme extensi plana de sorra
negra entre el gran Vatnajkull i el mar que ha estat castigada nombrosos cops amb
descomunals riuades o Jkullhlaup que sn immenses riuades fruit de lerupci dun
volc sota el casquet gelat que fa baixar un mar daigua, pedres, roques i blocs de gel
de la mida dedificis en molt poc temps i a velocitats enormes que, per tant, provoquen
una forta erosi i una gran quantitat de dipsits que formen aquestes inabastables
extensions de sorra negra.
Concretament, el mat del 29 de setembre de 1996, un terratrmol de 5 graus, va
sacsejar el Vatnajkull, doncs shavia obert una fissura volcnica de 4 quilmetres en
la zona del volc Grimsvatn, un nou volc havia nascut sota el gel: el Gjalp. Aquest
no va arribar a trencar la capa de gel, per va provocar una gran columna de vapor
daigua que arribava als 10 quilmetres dalada, la feina la estava fent per sota.
Finalment, el 5 de novembre del mateix any, el llac que shavia creat sota el gel, fruit
de la fusi del gel per la lava, va vessar i 3 BILIONS de metres cbics daigua,
acompanyats de blocs de gel de la mida duna casa de tres pisos, van sortir de sota el
gel cap al mar emportant-se tot el que trobaven al seu pas com la mateixa N1 i dos
grans ponts que hi havia, un de 375 metres i un segon de 900 metres!

48
En aquest punt, els penya-segats volcnics
deixen pas a la sorra, just en aquest punt, el
cap Dyrholaey, s un estret corredor entre
els relleus de les grans geleres i el mar, hi ha
una colnia de frarets i zones de nidificaci
daccs prohibit. Els frarets exerceixen
destrelles i deixen que les persones sels hi
acostin (pobrets!!), que els hi fem fotos, es
posen de costat, amb peixets al bec
multicolor, hi ha fora gent fotografiant-los, i
ells es deixen. Sn ocells de dibuixos
animats!!, tan bonics.
Ens trobem als de Segvia, amb la T4, que
vrem trobar a Grndavik.

Arribem a Vik (capital dOsona, ja!), al seu cmping que, com tots s molt bsic.
Noms tens lherba assegurada. s molt gran i hi ha fora gent.
Aparquem i agafem el llum duna altra autocaravana alemanya doncs com en la
majoria dels cmpings, les connexions elctriques tamb sn escasses.
Els serveis sn mnims, hi ha un edifici rod amb dues piques,els wc, dutxes i una sala
amb taules, amb uns grans finestrons, fora agradable.
En aquest cmping, tamb com en tots, no hi gaire o cap control daccs, i un cop
aparcats, hem de mig perseguir lhome de recepci per inscriurens.

Segons la nostra guia, aquest cap de setmana, el primer dagost, s el

Verslunarmannahelgi, una festa nacional en la que els islandesos surten al camp on
fan festivals, barbacoes i concerts de rock..., doncs a Vik no hi ha res. Res de res.
Mala sort. Preguntem i ens diuen que a les illes Vestmanneyjar si que hi ha festa gran
o en un poble, 70 quilmetres ms endavant. Passem.
El dia, el radiant dia, que hem viscut sacaba, lhem comenat al precis interior, a
Langmannalaugar i lacabem a la costa, verda dherba, negra de sorra negra i blanca
de les geleres de lhoritz. Fem una volteta amb la Marta fins la benzinera, com s
tradici, doncs s lnic lloc de poble amb sers vius. Mitja volta i a dormir, de dia.

Diumenge, 2 dagost

Posem benzina, i en Maral aprofita per cascar-se una frankfurt, o Pylsa, com li
diuen aqu.
Iniciem la travessa del Sandur una immensa i plana extensi duns 160 quilmetres
entre Vik i el Vatnajkull i que arriba a tenir 40 quilmetres damplada de sorra negre,
pedres i poca cosa ms. Sn els efectes de les erupcions dels volcans que hi ha sota
les geleres i els posteriors allaus daigua, gel i roques que sho han emportat tot per
davant i han deixat aquests dipsits sorrencs.
Tenim encara a lesquerra el Myrdalsjkull, blanc i fred, don baixen rierols i neixen
cascades i, en mig, sorra negra amb herba groga. Un cop ms els colors extrems
dIslndia.
Fa sol. Estem a 16C. Tot s bonic.
En arribar a la part ms antiga del sandur, on la natura ja ha fet el seu curs, el paisatge
es torna com autnticament Teletubbilandia amb suaus turons entapissats de verd,
decorat amb alguna granja i algun arbret. Ms rierols i cascades i de fons les
muntanyes nevades.

49
 Arribem a Kirkjubjarklaustur, nom
impronunciable, tant que fa que fins i tot els
autctons lacabin anomenant simplement
Klaustur. s ben poca cosa, benzinera,
crulla, amb la carretera 203, i quatre cases.
Darrera la benzinera, per la 203, hi ha un
lloc on el basalt volcnic sha solidificat en
hexgons i sembla un terra enrajolat.
Lentorn s idllic, verd suau, algun arbre,
un sol radiant, anem en samarreta.
Ens acostem fins a unes cases on es veu
moviment de gent, potser s on ahir van fer
la festa del Verslunarmannahelgi doncs en
aquesta poble s on ens van dir que si que hi feien festa, per s gent que surt de
missa....., una mica ms endavant hi ha un petit i bonic cmping junt a una cascada.
De pellcula.
Uns alemanys amb una furgo ens indiquen que ens penja quelcom per sota la furgo,
ho mirem i s la tapa del dipsit del gas que est oberta i amb les claus posades i
penjant, i concretament la del dipsit de laigua sha anat llimant contra la carretera
durant 70 quilmetres!!, conseqncia: noms queda mitja clau!. Afortunadament en
portem dos jocs de recanvi, un amb la bossa de les coses importants:
documentacions, diners, etc.. i laltre amagada en un lloc accessible des de lexterior
de la furgo.
Ens fem un fart de riure.

Seguim, per la N-1, i veiem un nou panell llumins informant de la temperatura i la

velocitat del vent, en metres per segon. En Jordi, el sabadellenc que vam trobar a
Grndavik, ens va dir que si posa ms de 10 comena a ser fort, i si posa de 15 a 18,
millor no passar, doncs et pot tombar el vehicle, tal i com hem llegit en algunes
crniques dInternet.
El cant dret de la carretera, segueix sent un inacabable sorral negre que arriba fins a
linfinit o ms exactament fins el mar. Passem per una nova i gran cascada, fantstica,
per que no est anunciada enlloc, no els hi ve daqu. Al fons ja tenim, marcant tot
lentorn i capturant-te la visi: el Vatnajkull, lextensi de gel ms gran del mn
desprs dels dos casquets polars. Ni ms ni menys!.

Arribem al Parc Nacional dSkaftafell. El lloc on subica la oficina dinformaci del

parc, que abasta una bona part del Vatnajkull i junt a la qual hi ha un grandis
cmping que serveis de concentrador i de punt de partida per tots aquells que es volen
endinsar en aquest mn de gel.
A la oficina ens fan de mitjancers per reservar una excursi amb motos de neu per
dem passat a les 10, en un poble de ms amunt, malgrat que per aquell dia el
pronstic del temps no s massa bo. Ja veurem.
Fem una volta pel lloc i, en una caseta del davant, dels Icelandic Mountain Guides,
contractem una mini excursi per anar dem al mat a visitar la gelera, concretament el
Svinafelljkull, que s una de les grans llenges de gel que baixen del pare
Vatnajkull.
Entrem al cmping i trobem un bon lloc amb una taula de fusta disponible, en prenem
possessi i dinem al sol. Arrs amb bolets (de pot)!.
Fa tant de sol que quasi no saguanta, ens posem en mniga curta!!, en Maral i jo ens
traiem les samarretes!!

50
 Desprs de dinar iniciem un passeig fins al
proper Skaftafellsjkull, o sigui la gelera
(jkull) de lSkaftafell que s el parc. s un
passeig per un ampli cam totalment pla,
dun quart dhora, vorejant la muntanya fins
arribar al front de la gelera. Tal i com he dit,
feia molt bon dia, per la qual cosa iniciem el
cam en samarreta, per....ens estem
acostant a una immensa massa gelada per
la qual cosa, malgrat el sol, la temperatura
va baixant a cada pas, per amb un folre
polar ja fas, s com entrar en una nevera!!.
La primera impressi del gel, s que no ho
s, si no que s una massa rocosa dun estranya textura metllica brillant, per s gel
brut, tenyit per la pols de les tempestes que porten la sorra del sandur i de les
erupcions volcniques que shan succet al llarg de la histria daquell gel, doncs el gel
del front de la gelera s el ms antic, pot arribar a tenir uns 10.000 anys dantiguitat!!, o
sigui que la neu que el va formar, el gel que ara toquem, i la pols que lembruta van
caure quan encara vivem en coves!.
Intentem acostar-nos-hi per no s fcil, en primer lloc perqu en surten rius daigua
de tot arreu, de tots els racons del gel; perqu la terra que lenvolta s fang i molt tou,
doncs est empapadssima; i lgicament, perqu rellisca, s gel!.
El voregem fins arribar a un punt de fcil accs i ens hi enfilem!, amb respecte, aix s
molt antic i est en perill, est retrocedint 1 metre al dia!!!, es desf sota els nostres
peus a marxes forades.
Fem la volteta, el toquem, ens fem les fotos reglamentries, el toquem, ms. Tota una
experincia, una altra, i ja en van.....

Amb el regust dhaver estat, dhaver tocat quelcom excepcional tornem cap al cmping
en una esplndida tarda de sol.

A ledifici dinformaci del parc fem un te i

veiem un documental sobre els volcans i les
geleres. Ideal per fer una becaina....

Un cop al cmping, iniciem una segona

excursi, tamb molt fcil, malgrat que amb
ms pendent fins a la Svartifoss (La
cascada negre. Svart: negre, com lalemany
Schwartz, i foss: cascada). El cam recorre la
falda duna muntanya, entre arbustos i en
pujar et permet fer un cop dull, cap al mar,
per veure la immensitat plana i erma del
sandur, en aquest cas el ms gran dIslndia, i del mn!, lSkeiararsandur que
abasta uns 1.000 quilmetres quadrats i que es fruit de successius allaus de terra i
sorra, els Jokulhlaup, conseqncia derupcions volcniques sota la immensa crosta
de gel del Vatnajkull.
Aquestes riuades han fet que, al llarg de la histria, el pas per aquesta zona fos
dificults i no va ser fins lany 1974 en que shi va construir una carretera digna, la N1.
Fins aleshores els habitants daquesta part de lilla, la part est, havien danar a
Reykjavik voltant tota lilla, passant per Akureyri (mireu un mapa...).
Tot i aix, posteriors Jokulhlaup, shan endut els ponts de la N1 com si fossin
descuradents i sha tingut que tornar a reconstruir-los. Hi ha les restes torturades dun
dells en un aparcament de la carretera i impressiona com una biga dacer daquelles
dimensions pot haver estat cargolada daquella manera.

51
Desprs daquest pedant interludi, continuem cam cap a la Svartifoss, que primer es
veu de lluny i cal baixar-hi per un fcil corriol fins a la seva base per poder admirar
lamfiteatre basltic que lacull. La cascada, el volum daigua que cau, s petit
comparat amb els immensos cabals daltres cascades per la paret per on cau s una
elegantssima columnata basltica, negre i brillant daigua, que tamb composen un
conjunt duna harmonia esferedora.
Arribes, tho mires i thi quedes embadalit, juntament amb altre gent que com tu esteu
patint la sndrome dStendahl.

Baixem cap a la furgo i encara tenim temps

per fer una volta per les rodalies doncs quan
marxvem cap a la gelera hem vist un
rovell!!.
Com a bons catalans, davant de la
possibilitat de trobar bolets, ens hi posem i
s, en trobem varis uns de ms grossos i
daltres ms jovenets i rodonets, fan fora
goig..., llstima que siguin de cabra!!! Quina
mala llet (de cabra) i mai millor dit!!
Tornem cap a la furgo, a sopar, i fa tan bona
nit que sopem a fora, a la taula, amb un
jersei posat i ens hi estem molt b. Al costat
han arribat dues moles, dues furgonetes amb
les rodes de lalada de llia. Impressionants!!.
Aqu, al sud, ja es fa prcticament de nit.

Dilluns, 3 dagost

Avui tenim lexcursi a la gelera Svinafellsjkull que vrem contractar ahir a la caseta
del davant de ledifici dinformaci del parc Skaftafell . (18.800 isk, 2 x 5.500 (adults) i 2
x 3400 (nens))
Fa molt bon dia.
Ens apropem a la caseta a emprovar-nos els grampons; un cop all coincidim amb una
famlia de catalans, bastant pijoteres, amb dos nanos ja grandots, com ara en Maral,
que tamb sestan emprovant els grampons, per van amb bambes, i les tenen
foradades. Un desastre, com poden anar aix a Islndia?, i encara ms el dia que han
contractat una excursi a una gelera?
Un cop equipats, al menys nosaltres, pugem a una furgoneta per acostar-nos a
lSvinafellsjkull, que est a pocs quilmetres. s la llengua de gel germana bessona
de lSkaftafellsjkull, que vrem visitar ahir a la tarda, ambdues filles del Vatnajkull i
perfectament visible des del cmping de lSkaftafell.
Un cop hi arribem, ens donen un piolet, i fem una breu caminada daproximaci fins a
linici de la massa gelada. Ens podem els grampons... i amunt!. A cap de nosaltres
sens fa gens estrany caminar amb
grampons i ens hi acostumem de seguida.
s fcil i et dona molta seguretat.
Anem caminant i el guia ens ho va explicant
tot, lantiguitat del gel: uns 10.000 anys; el
color negre: erupcions volcniques i
tempestes de sorra; el retrocs de la gelera:
un metre al dia (!!). Veiem nombrosos forats
de desaigua on el gel liquat sesmuny cap a
les entranyes de la muntanya de gel per,
ms tard sortir en torrents per formar rius i
llacs.

52
Fet i fet ens hi estem un parell dhoretes, suficient per fer una simple presa de contacte
amb el grampons i el gel.
Fcil.

Tornem al cmping per dinar, cigrons amb tomquet i els darrers ous bullits a les
fumaroles dHveragerdi. Fa bon dia per no tant com ahir, malgrat aix dinem a fora.

Marxem. La N-1 sesmuny pel lmit entre les dues immensitats del Sandur i el
Vatnajkull fins a la costa, on gira cap al nord per transcrrer pel passads que queda
entre el Vatnajkull i el mar pel Breiarmerkursandur, una nova zona erma, un sense
fi de sorra fosca, sempre amb el rerefons de les geleres que es despengen lentament
des del casquet glaat. En un moment donat veiem uns cotxes aparcats a lesquerra i
ens hi acostem a tafanejar i, davant de la nostra sorpresa ens trobem amb un llac on hi
mor una immensa llengua de gel del Breiarmerkurjkull. s un grandis mur de gel,
de, potser un quilmetre damplada i
dalada indefinida que arriba fins a un llac,
on es va trencant i formant petits icebergs
que el mateix riu que origina la gelera porta
cap al mar. Lespectacle s sobrecollidor.
Aquesta mateixa imatge, que ara tenia
davant meu, va ser una de les que ms em
va atraure de larticle sobre Islndia que
vaig llegir a la revista Altar (nmero 36) i
ara jo, nosaltres, rem dins la foto, amb tota
la seva grandiositat. Era simplement
laconsecuci duna illusi. El compliment
dun desig, i aix s molt gratificant per
lesperit, alimenta lego.

Marxem estabornits per lespectacle per amb el neguit del que ve ara.

Al cap de molt poc, passem un pont metllic de nova construcci, i arribem a un nou
llac, el Jkullsarlon on una nova gelera mor en un gran llac on hi va deixant centenars
de petits, i no tan petits, icebergs, que hi suren mentre es desfan lentament o, en
alguns casos, portats per la fora del riu que surt del llac, sen van a fondres amb el
mar. Aqu hi ha fora gent, doncs s un dels atractius turstics de lilla, consistent en
pujar a una mena dautobs-cami-vaixell amfibi que et recull en terra i et porta a fer
una volta pel llac. Malgrat la gent, la cosa va fora rpida doncs surt un viatge cada
deu minuts i a ms al comprar els bitllets (9.400 isk) ja et diuen a quina hora et toca,
per la qual cosa pots fer una volta per all, ja sigui per veure les foques que volten per
la zona de la sortida del llac cap al mar o per veure com, de tant en tant, algun iceberg
s arrossegat pel corrent cap al mar, o simplement que no s poc, quedar-.te
embadalit amb lespectacle natural del llac farcit dinfinitat de trossos multiformes i
multicolors de gel. Tamb pots aprofitar per
fer un caf i/o anar al wc.
Som-hi doncs. Pugem al vaixell amfibi, ens
donen una armilla salvavides i cap a laigua.
Es fa un petit recorregut per terra i sentra a
laigua, estranya sensaci. Aleshores la guia
et va explicant lorigen del llac, de la gelera,
dels icebergs, etc..., mentre anem fent
voltes per una petita part del llac entre els
grans blocs de gel erosionats pel temps i
laigua. s una experincia fora curiosa.
Aleshores, una de les barques (tipus

53
zodiacs) de suport que volten pel llac, porta fins la barca un bon tros de gel, del que
texpliquen ledat (uns 10.000 anys) i composici (llstima del whisky !!) i tel deixen
tocar. s durssim i molt transparent. Seguim fent volta entre les llenques de gel,
admirant les seves formes i els seu mgic color blau.
Acabat el recorregut pel llac, tornem a terra en aquell diablic giny.
Molt curis i vists. Si hi aneu recordeu portar-vos el whisky.

Marxem i seguim per la N1 cap a Hfn (Port en islands) on volem contractar motos de
neu per fer una excursi pel Vatnajkull. Per, per la carretera, la N-1, a mig cam
entre la llacuna Jkullsarlon i Hfn, al passar junt a una casa veiem que anuncien els
viatges a la gelera. Ens hi acostem. El lloc es diu Vagnstadir HI Hostel, que, com el
seu nom indica s un petit alberg de joventut i tamb, si cal, cmping, i que, per
casualitats de la vida, tamb s el lloc on viuen i des don surten els guies de les motos
de neu que volem agafar al dia segent. Fantstic, ens hi quedem amb la furgo per
dormir i tamb podem fer servir tots els serveis de lhostal. Molt cmode, doncs sopem
al menjador i dem els hi anir molt be a les noies per passar el mat i esperar-nos fins
que els nois tornem de lexcursi.
Parlem amb la noia, una mica esquerpa, que fa de recepcionista i confirmem amb ella
que dem pujarem a la gelera Skalafellsjkull a fer una excursi amb motos de neu
amb la gent de lempresa Glacier Jeeps i que podrem sortir directament daqu. OK.

Ha comenat a ploure, tal i com pronosticaven els mapes.

Lalberg est fora be, utilitzem la cuina i el menjador que te unes grans vidrieres amb
vistes als verds camps que envolten la casa. Sopem aviat, per sort, doncs a darrera
hora de la tarda arriben tots els joves que estaven voltant per la zona o que tenien feta
la reserva. Anem a la furgo a veure una pellcula.

Dimarts, 4 dagost

Saixeca un dia rfol, amb pluja i vent,

En Maral i jo marxem en un gran tot terreny cap a la gelera. Sortim de lhostal i

arribem a la N-1, i girem a la dreta cap a Hfn, fins arribar a un desviament, a
lesquerra per la pista F985, on ens espera la gent que ha fet les reserves per telfon,
els recollim i iniciem la pujada per un infernal cam amb pendents com parets, que es
va enfilant sense descans fins als 840 metres dalada on hi ha el refugi Jklasel que
fa les funcions de centre de serveis pels que anem a visitar la gelera.

Arribem all i ja hi ha fora gent,

entre ells un bon grup de
japonesos, paguem les 25.000
isk i ens deixen unes botes, una
granota impermeable i dabric i el
casc, i si et calen, tamb guants.

Perfectament equipats caminem

fins les motos de neu on ens fan
una breu explicaci del seu
funcionament i les normes de
lexcursi, i som-hi!
Som molta gent, unes 30 motos. El recorregut s en grup i lent, una mica (fora)
avorrit. El ms divertit s veure als que no en tenen NPI i la moto els hi va per on vol.
s el tpic vdeo de caigudes i/o descontrols de mquines i gent amb problemes.
Fem el recorregut, tots en fila fins a un lloc on parem a fer les fotos reglamentries i
desprs tornar.

54
La sensaci de conduir una moto de neu, en el meu cas, ha estat com la de conduir un
vehicle amb les rodes punxades. La tremolor de la direcci, que la neu tova provoca, i
la tendncia a anar fent esses, rectificant contnuament, no mha acabat dagradar.
Per em feia molta illusi anar en moto de neu, i ms per primer cop, pel Vatnajkull, i
ho he fet. Jo hi era, i, a ms amb el meu fill.
Acabat el passeig, tornem lequipament que ens han deixat (en Maral es deixa els
guants (seus) a la butxaca de la granota) i en una mena de sper-furgoneta tot terreny,
baixem dels nvols fins a la plana, on encara plou.
Tornem a la granja on estan les nostres dones, i on el conductor de la furgoneta tamb
anava a dinar, i els hi expliquem la nostra aventura i el riure que ens hem fet amb els
problemes dels dems.
Durant el mat, les dones han tingut temps per descansar, la Marta ha escrit el diari de
viatge i llia ha fet una mica de deures
Aprofitem per dinar a la granja. Fideus amb bolets.

En acabat. Seguim per la N-1 cap a Hfn, per abans parem en una granja on veiem
on fan gelats, en tenen de pocs gustos per sn molt bons. En prenem 2 de maduixa i
2 de Marsipan, una mena de massap gelat!!.

Tota la estona plou, malgrat que no massa, i hi ha fora boira, tamb a estones.
A la crulla danar cap a Hfn o seguir cap al nord per la N-1, hi ha un dels panells on
sindica la direcci i fora del vent, a part de la temperatura, i hi ha un 14 ( de fora del
vent) i un 16 en vermell, que no sabem que vol dir per dedum que vol dir: vent de 14
metres per segon amb cops de 16m/s. Dit aix sembla ser un vent de 50 a 60 kms per
hora, que ja es fort per que a Catalunya
amb la tramuntana de lEmpord o el
Mestral de les terres de lEbre, no ens
sorprn.
I una merda!...Ens fot un cop laire per la
dreta que ens canvia la furgo de carril sense
adonar-nos-en. Vaja ensurt!!. s un tram
molt curt, fins arribar a un tnel, a laltre
cant del qual ja comena a afluixar.
En aquesta zona, prop de Hfn, havem
llegit vries crniques de problemes amb el
vent, fins i tot una on parlaven duna
autocaravana tombada pel vent.

Sn les 6 i busquem algun lloc on fer nit, parem a Breialsvik, i mirem a la benzinera,
per no hi ha res. Seguim fins a Stvarfjrdur on trobem la curiositat que es pot
dormir a linterior de lesglsia, per ja hi ha gent, i a la Marta no li acaba de fer el pes,
hi ha poc lloc, i s una llstima perqu el lloc s fora especial: la tpica esglsia de
poble, petita, de fusta pintada, en aquest cas de blau cel i blanc. Molt bonica. Per no.

Ens acostem fins al bar que hem vist al poble i hi sopem, en posem porcs dentrepans:
4 frankfurts, 3 hamburgueses, 1 sandwich, caf i te...., per 11 !! (6.110 isk). Clar que
el lloc s on Crist va perdre les espardenyes, per s una clara mostra de que el nivell
de vida islands no representa un problema per nosaltres, entesos com europeus..
A ms ens podem connectar a Internet i ens connectem, mitjanant lSkype, amb
lAnna i amb Argelaguer. Meravelles de la tcnica.
Sn les nou i ja ho tenim tot fet i continua plovent, per la qual cosa li diem a la
mestressa del bar si hi ha problema per fer nit al seu aparcament, a la qual cosa no hi
posa cap objecci. Perfecte. s la sensaci que hem tingut durant tot el viatge, que en
qualsevol lloc, sempre amb discreci, ens podem haver quedat a dormir i mai ning
ens hagus dit res. s una qesti de llibertat i correcci per les dues parts.

55
Dimecres, 5 dagost

Ens llevem a laparcament esmentat desprs duna nit de fora vent i pluja. Ara plou
molt menys i noms a estones.

Com a contrapartida per deixar-nos fer nit al seu aparcament (tampoc caldria per
creiem que s una mostra de correcci) esmorzem al mateix bar on vrem sopar i amb
el mateix men: 2 hot-dog en Maral i 1 nlia, nosaltres unes pastes i te. (2.300 isk).

Continuem cam, costejant per la N-1, fins arribar a Faskrusfjrdur, on mig

descobrim un tnel (llargussim de 9 10 quilmetres), que no surt en el nostre mapa
de lany 2005, i que talla la ruta i permet arribar a Reyarfjrur en noms 16 kms
quan si hagussim vorejat el fiord nhagussim fet uns 50.
El dia es va aixecant poc a poc, ja no plou per hi ha una bona boira.

Arribem a Egilsstadir, ja amb sol, i tanquem el cercle de lilla, que malgrat que
nhem fet bastants ms, marca el recorregut perimetral de la N-1 que te uns 1.300
quilmetres.
Busquem, i trobem, la Bakeri (forn) per comprar pa pel viatge i els darrers Kleinur
(bunyols islandesos) (2.477 isk); tamb anem al darrer sper Bonus, junt a la N-1, a fer
les darreres compres del viatge (8.649 isk),
per comprar pel ferri i per portar de record
cap a casa. Tamb canviem al banc les
corones que ens sobren.

Sortim cap a Seydisfjrdur, on vrem

arribar fa quasi tres setmanes i don dem
sortirem en ferri cap al continent europeu.
Hi ha un bon collet que ens costa una mica
pujar per a larribar al cim hi ha un grupet
de nois i noies que ens animen, Suposo que
fa estona que ens han vist pujar, patint, i a
ms la furgo els hi fa grcia. Des daqu ja
es tot baixada fins a Seydisfjrdur, on
arribem a darrera hora del mat.
Entrem al petit i bsic cmping, que s dels que entra amb la tarja de cmpings
islandesos i, finalment trobem un lloc digne. Lherba est totalment xopa i llisquem una
mica pel que aparquem en una zona de grava.
Fem un passeig fins al poble per buscar un lloc on dinar que ens agradi, i en trobem un
per acaben de tancar la cuina!, seguim caminant i acabem a....: la benzinera !!, com
sempre. I tornem a menjar frankfurts i hamburgueses amb la variaci de nuggets i
patates fregides (5.390 isk).
Mentre ens ho preparen, aprofitem per anar al banc que hi ha al costat a preguntar per
lassumpte del Tax Free, ens ho expliquen i ens diuen que ells ens ho poden
tramitar, per tenim els papers a la furgo..., hi anem a corre-cuita i, com que tenim
temps, tornem a la benzinera amb els nens (on han arribat uns altres catalans), i,
finalment, dinem.
En acabat de dinar, tornem al banc per dels dos formularis que portem sen queden
noms un i el segon, el de ms valor, el de la cmera, ens diuen que li cal un segell de
la policia islandesa per ser superior a les 5.000 corones, i que fins dem al mat (just
quan marxem) no ens el podran posar. Tot una mica confs, afegit al nostre just
domini de langls, ens fa tenir algun dubte sobre que puguem tramitar-ho. En total, si
tot surt be, ens han de tornar uns 60; val la pena intentar-ho!!

56
En acabat fem una volta pel poc que te el poble per passejar i tornem a la furgo, fa
fora bon dia, malgrat que a estones anir caient una mica de sirimiri.
Bullim pasta i arrs pel viatge.

Anem a la piscina municipal climatitzada (640 isk, noms paguem 2), a fer el darrer
bany. Ara ja tot s el darrer que fem a Islndia i, per tant, tot te un regust trist, de
comiat, fins i tot el dia s ms gris i plou ms. Hi ha menys alegria. Com si no ho
hagussim destar per tot el que hem fet, Mare de Du, fins on hem arribat i quantes
coses hem fet !!!.
De tornada a la furgo passem pel sper a gastar les darreres monedes (malgrat que
ens quedem una preciosa moneda duna corona amb la imatge... dun bacall!!) i
comprem uns tetra-brics de +/- cacaolat: 210 isk.
Sopem sopa de sobre i anem a dormir. Durant la nit plou i fa vent.

Dijous, 6 dagost. Darrers moments a Islndia.

Ens llevem a dos quarts de vuit, ho recollim

tot fora de pressa i ens posem a la cua del
ferri, un cop all, en Maral i jo anem a
tramitar el fams segell que ens falta per
poder tramitar el Tax-free de la cmera.
Anem a ledifici de lestaci martima i,
desprs de preguntar un parell de cops, una
noia ens acompanya fins a un taulell, on per
arribar-hi hem de passar la lnia simblica,
per pintada al terra, de la frontera, un cop al
taulell, un poli ens agafa els impresos i sen
va, per reapareix amb el segell ja posat i al
preguntar-li que hem de fer ara per tramitar-
ho, sens ofereix per fer-ho ell mateix (esperem que ho faci).
Tornem a la cua, a la furgo i esmorzem. Veiem arribar el Norrna, carregat de gent,
cadasc amb les seves illusions intactes, amb un mn per descobrir. Poc a poc van
baixant i van desapareixent carretera amunt cap els seus diferents i propis objectius.
Ens ho mirem amb enveja i melangia alhora, en Maral es queda una bona estona a la
vora de la mar, dret, amb la mirada perduda, vull pensar que amb enyorana i
agrament, ni que sigui inconscient, cap a nosaltres per haver-li ofert la possibilitat,
potser nica de visitar, i ms daquella, de la nostra manera, ISLNDIA.

Pugem al vaixell. La Marta i els nens a peu, jo amb la furgo i ens trobem al camarot
(que encara est per fer). Potser, tenint reserva de camarot, no val la pena crrer a
lhora daixecar-se, recollir i pujar al vaixell, per el neguit tempeny.
Anem a coberta a veure la sortida del vaixell del port.

Ens fa molta pena. Ha estat un viatge molt complert, amb aventures i lleugers
contratemps que hem pogut solucionar.

Aquest pas s un autntic parc temtic de la natura, amb fenmens naturals de primer
ordre a labast de la ma, amb una immensa variaci de paisatges, fins i tot antagnics,
en espais molt reduts, paisatges encisadors amb una inacabable gamma de colors
que canvien contnuament i que contrasten entre ells mateixos oferint un regal nic a
la vista, paisatges que provoquen el descans espiritual just al contrari del que
provoquen les nostres ciutats occidentals on la rutina i el ritme de vida ens absorbeix i
no ens deixa veure ms enll.

57
La Marta escriu al seu diari:
Si tanco els ulls, veig aquest paisatge, em sembla que el necessito per viure.
I aix s el que ens emportem. Tots quatre.

Iniciem el viatge martim. El vaixell es mou una mica.

Al pujar, porto una bossa amb menjar i aigua per fer gel, al contenidor-congelador que
hi a lentrada de la bodega del vaixell.
Dinem al camarot: arrs amanit. Dinem poc per no tenir els estmacs massa
carregats, per si de cas cal treure-ho per on ha entrat....., tamb ens prenem la
Biodramina, i per tot plegat, ens quedem una mica groguis i ens quedem al camarot
fins les cinc.
Mnimament recuperats, anem al bar, a seure, llegir, jugar, etc...
Cap a les sis, es comena aixecar el dia.
Passem tota la tarda al bar (que vols fer??!!!) i a les deu anem a veure lespectacle de
mgia, on em trien per sortir a lescenari a collaborar en no recordo quin truc. Tot sha
de dir que el mag no era gran cosa....
Tornem al camarot i posem una peli al pc: Slum dog millionaire. Est b.

Divendres 7 dagost. Dia de navegaci.

Hem passat molt bona nit, doncs la mar sha calmat del tot (seguim tenint molta sort).
Desprs desmorzar, llia va al cine del vaixell a veure lla pellcula Els quatre
fantstics en angls !!!.
Quan surt anem al camarot a dinar.
A la tarda anem a la piscina del vaixell.
Est nvol i plou de tant en tant.
Visitem la botiga del vaixell i comprem un pack de sis cerveses de les illes Faroe.
La resta de la tarda la passem entre fer deures al bar i visites a coberta.
A la nit posem una altra peli: Big fish i s, s un Big rotllo.

Dissabte, 8 dagost. Tornem a Dinamarca

Durant la nit, el vaixell ha parat a les Faroe a carregar i descarregar, per no ens
nhem adonat de res. Els de la T4 de Segovia hi han baixat.
Ens llevem, ens dutxem i anem al menjador a fer temps, moment en que descobrim
que els llits inferiors es converteixen en sofs ( a bones hores!!).
Al menjador fem unes fotos a un paio que sassembla molt, per molt, fins i tot amb els
gestos, a lEnric (Pingu), tal i com ell mateix ha reconegut, amb posterioritat, al veure
les fotos i fer-se un fart de riure.
A darrera hora, ja al port de Hantsholm,, descobrim una famlia de Sant Vicens de
Castellet, amb una nena de la mateixa edat i afeccions (Nintendo DS) que llia.
Llstima no els hagussim trobat abans!, sho haguessin passat be. El pare treballa
dem passat, dilluns, i diu que pensa arribar-hi!! Bastant fort.
El vaixell, que tenia previst arribar a les dues del migdia, arriba a Hanstholm mitja
hora abans, clar!, com que des de Islndia s baixada!.
Triguem una bona estona a sortir.
Un cop al port anem a buscar els congelats i moneder de la Marta que est al Check
in de la terminal. Cap problema, hi s tot, fins i tot els diners.
Tornem a lSpar on es van deixar el moneder i comprem pa, fruita i llet; i tamb uns
guants de goma pel mercat.

Sn tres quarts de tres de la tarda i ens queden 2.325 quilmetres pel davant.
Plou.

58
Fem uns 100 quilmetres fins parar a dinar, just abans dagafar lautopista, en un
xiringuito de carretera. Tornem a menjar hamburgueses i frankfurts per ara ja incloem
la variaci del pollastre arrebossat amb patates. Dos gelats. Tot: 36.

Ens comencem a treure roba, estem a 20 graus!!

Entrem a lautopista, direcci Alemanya, direcci Hamburg.

Arribem a la frontera. Ja som a Alemanya. Passem per sobre de limpressionant Canal
del Nord. Passem limmens port dHamburg i deixem la ciutat enrere, s la fita que ens
havem proposat. Parem a sopar a lrea duna benzinera per no hi fem nit perqu
est massa a prop de lautopista i el soroll s considerable.
Seguim un tros i parem a dormir en una mena drees, crec recordar que es diuen
Autobahnhof que hi ha a les afores de les autopistes on hi ha tots els serveis
(Benzinera, bar, serveis i dutxes, fins i tot un bingo!!) i els aparcaments sn vigilats. A
ms al poc darribar ve la Polizei a fer-nos un cop dull, millor impossible!. Dormim
junt a una famlia amb una rulot.

Diumenge, 9 dagost

Ens llevem sense cap problema i carretera i manta.

Anem baixant repetint la ruta de pujada, un cop passat Hamburg, per Hannover,
Frankfurt, Stuttgart, i passem la frontera amb Frana per Mulhouse
(fem broma amb el Milhouse dels Simpson, alguna cosa hem de fer!).
Parem a posar benzina i mirem una guia de cmpings i en triem un a Dole, hi truquem
i tanquen a les deu, perfecte. Hi arribem a les nou.
Junt al cmping hi ha un camp de rugbi i en Maral, que en tenia unes ganes boges de
jugar hi va a fer uns xuts amb llia, amb la mala sort de que al primer xut (per les
ganes acumulades) la pilota els hi cau al riu...i, al ser de nit, fins dem.

Dilluns, 10 dagost

Ens llevem i comprem croissants francesos per esmorzar. Fantstique!!.

Organitzem una mini-expedicio per recollir la pilota de rugbi del riu que est ple de
bardisses i ortigues, per ho aconseguim!

Ms carretera, la temperatura va pujant, Dijon, Lyon, Montpeller, Perpiny i finalment a

darrera hora arribem a casa.
Sense cap problema. Un cop ms.

Acabo aquesta crnica a les 00.50 hores del dilluns 15 de mar de 2010.
Llia esta amb febre. Te angines, i fortes!!.

59