Equip de Pastoral.

Vedruna Balaguer.

BONS DIES
EDUCACI SECUNDRIA
1
 Maig de 2017

Dia 2, DIMARTS.
Posar-nos davant Maria s voler sortir de nosaltres
mateixos, de contemplar-nos menys i saber que Ella s un
reflex de la tendresa de Du.
Oferim el narcs com a expressi de la voluntat d'arrencar
de nosaltres mateixos l'"ego" que ens impedeix ser ms
humils i menys creguts. Quants germans nostres, igual com
la famosa llegenda grega, moren en vida en romandre en un constant
enamorament i endeuament de s mateixos.

REFLEXI: En llegir la llegenda de Narcs (de com moriria en les aiges

del riu per complaure's i mirar-se en la seva bellesa, caient al final al
mateix) no podem menys que pregar a Maria perqu ajudi aquest
mn nostre a ser ms crtic amb tot l aparentment esttic
per, en el fons, buit i mort. "La bellesa s la divinitat visible,
s el cel descendit sobre la terra (T. Gaudir)

Dia 3, DIMECRES.

Mare fidel: Transforma els nostres cors,

volem seguir els teus passos;
dna'ns la fora
per viure l'evangeli tots els dies,
i no reduir-lo
a un ritus fred i sense sentit.
ajuda'ns a dir "S"
al projecte del Pare,
que passa per la construcci
d'un mn nou, just i solidari,
des d'ara i des d'aqu, a la terra

.
Dia 4, DIJOUS.
UNA MARE NO S...
Una mare no s una bstia, per pot portar-te bones noves.
Una mare no s una caixa de seguretat, per pot guardar un secret.
Una mare no s un cofre, per en ella pots descobrir un tresor.
Una mare no s una arma, per pot protegir-te de molts perills.
Una mare no s un semfor, per pot evitar-te molts xocs.
Una mare no s un arbre, per en la seva ombra pots sentir-te b
cmode.
Una mare no s una mascota, per pot fer-te uns mims preciosos.
Una mare no s una autopista, per pot guiar-te pel millor cam.
Una mare no s un cotxe, per pot portar-te a molts costats.

2
 Una mare no s un caramel, per pot endolcir-te la vida.
Una mare no s un caf, per pot acompanyar-te mentre
esperes aquest resultat.
Una mare no s un te, per pot entebiar la vida.
Una mare no s forn de microones, per pot reescalfar-te
el dinar desprs d'esperar-te fins a les 3 del mat.
Una mare no s una rentadora, per moltes vegades et
salva rentant-te la roba en 5 minuts, abans que te la posis.

REFLEXI: Quines idees de les anteriors expressen millor el que sents

per la teva
mare?

Dia 5, DIVENDRES.

MARIA...
La dona forta, la que inspira confiana la de valor provat en el S,
sense condicions... la que vas creure.

MARIA:
Fa llum a la meva intelligncia.
Enforteix la meva voluntat indecisa.
Fes-me senzill i dna'm cor humil.

MARIA:
Vull tenir nima gran perqu tots tinguin cabuda en ella.
Vull ser d'interior net Don no brolli el dolent.
Vull ser fort en la dificultat.
Vull capacitat de lliurament sense esperar correspondncia.

Dia 9, DIMARTS.
GRATITUD A SANTA MARIA

Grcies per Maria pels teus exemples

dignes de ser acollits i viscuts.

Grcies per la teva senzillesa,

per la teva docilitat,
per aquesta magnfica sobrietat,
per la teva capacitat d'escolta,
per la teva reverncia,per la teva fidelitat.

Grcies per la teva tendresa, els teus ajuts i orientacions.

Grcies per tantes bondats.

3
Dia 10, DIMECRES.
DU VA ANUNCIAR MARIA... [Text: Lc. 1, 26-35. 1, 38]
El sis mes, l'ngel Gabriel va ser enviat per Du a una
jove verge que vivia en una ciutat de Galilea anomenada
Nazaret; era promesa de Josep, de la famlia de David. El
nom de la verge era Maria.
Va entrar l'ngel en la seva presncia i li va dir:
- Alegra't, plena de grcia, el Senyor est amb tu.
Maria va quedar molt commoguda pel que veia, i es
preguntava qu volia dir aquesta salutaci. Per l'ngel li
va dir:
-No temis Maria, perqu has trobat el favor de Du. Quedars
embarassada, i donars a llum un fill, al que posars el nom de Jess.
Ser gran, i amb ra l'anomenaran 'Fill de l'Altssim'. Du li donar el
tron de David, el seu avantpassat. Governar per sempre el poble de
Jacob i el seu regnat no acabar mai. Maria, llavors, va dir a l'ngel:
-Com podr ser mare, si no tinc relaci amb cap home?
Va contestar l'ngel:
- L'Esperit Sant descendir sobre tu, i el poder de l'Altssim et
cobrir amb la seva ombra; per aix el teu fill ser sant, i amb ra
l'anomenaran fill de Du. Va dir Maria:
- Sc la servidora del Senyor; que es compleixi en mi el que has dit.
Desprs d'aquestes paraules l'ngel es va retirar".

REFLEXI: Du transmet a Maria la seva missi, en un encontre ntim

de persona a persona...
Quin moment em busco, el dia o en la setmana, perqu Du
tamb pugui tenir un encontre amb mi?
Maria es disposa a lliurar-se a la voluntat de Du..., el seu "S" est
sostingut pel gran amor que li t a Du i als homes, ja que el seu fill
ser el Salvador de tots...
Com s el meu amor a Du i els meus germans? Un amor de
paraules o tamb d'obres?

Dia 11, DIJOUS.

CRISANTEM
Crisantem: La bondat i la indulgncia. Tu que
saps molt d'aix, Santa Maria, volem simbolitzar-les
amb el crisantem.
Tant de bo que molts de nosaltres tingussim l'habilitat
4
per mantenir-nos dempeus com ho fa aquesta flor que avui et
presentem!
Acostumats a viure embolicats en cellofana, ens costa somriure i
bolcar-nos amb els que sn contraris als nostres criteris o idees.
s difcil comprendre i entendre aquella justcia de Du que ens parla de
la pluja copiosa sobre la terra de justos i injustos, bons o dolents.
Conscients de qu el nostre amor i el nostre servei el dirigim a segons
qui i com... loferim la flor del crisantem que, prescindint de si s molt al
poc cuidada, sap florir en cent per un.

Dia 12, DIVENDRES.

Camlia: Avui continues brillant amb la mateixa
resplendor que llampurneja aquesta camlia que
hem cuidat i regat com el millor testimoni que el
nostre amor cap a Tu, va creixent de dia a dia. Et
presentem, avui ms que mai, els esforos i les
fatigues de tants homes i dones del camp que miren
al cel demanant l'oportuna pluja o enyorant el sol per al daurat de les
espigues. Que mai no ens cansem de dirigir l'espiga de la nostra vida
cristiana cap a aquest altre sol d'amor i de justcia, de pau i de perd
que s Jess Ressuscitat.
"Ms val sembrar una llavor aquest dia per plorar la que es va
perdre ahir"

Dia 15, DILLUNS.

"S QUE ES POT"
" No n'hi ha prou amb saber, tamb s'ha d'aplicar.
No s suficient voler, tamb s'ha de fer ".
REFLEXI: S que es pot... quan ets decidit, quan
compromets la teva voluntat per aconseguir el que
desitges assolir dins de la teva comunitat.
S que es pot... quan davant de cada obstacle mostres
ganes, i amb major decisi tornes a afrontar-los amb
valentia.
S que es pot... si davant de cada fracs busques
reconixer els teus propis errors, la qual cosa et
permetr acumular saviesa, per resoldre de forma efica els problemes
al teu grup, famlia o comunitat.
S que es pot... si davant dels conflictes mantens una actitud positiva
a tota hora, i, malgrat les adversitats, el teu nim no comena a
minvar; aix no hi haur cim que no puguis assolir per aconseguir l'xit.
Dia 16, DIMARTS.
S que es pot... quan davant dels negatius i escptics mantens a tota
hora un somriure de satisfacci per l'xit obtingut pel teu grup, i

5
l'alegria es converteix en la teva fidel companya... Sempre tindrs
amics per conrear.
S que es pot... quan davant del dubte i la incertesa la teva fe et
mant ferma.
S que es pot... si tens el coratge de viure intensament, i fer de cada
dia una fascinadora aventura... La mort, llavors ser una angoixa que
mai no arribar al teu costat.
S que es pot... quan aprens a confiar en Du.

T'identifiques amb alguna... la que ms necessites practicar?

Dia 17, DIMECRES.

EL MARIT QUE HAVIA DE CUIDAR LA CASA
Una vegada hi havia un home tan malhumorat que
pensava que la seva esposa mai no feia res a casa. Una
nit, en l'poca de recollir el fenc, va tornar a casa
queixant-se perqu el sopar encara no estava servit, el
beb estava plorant i la vaca no era a l'establa.
-M'esllomo treballant tot el dia -va rondinar- i tu et
quedes aqu per cuidar-la. Tant de bo fos tan fcil per a mi. Jo serviria el
dinar a temps, t'ho asseguro.
-Estimat, no t'enfadis tant -va dir la seva esposa. Dem canviem les
nostres tasques: jo anir a segar el fenc i tu et quedars a cuidar la
casa.
A l'esps li va semblar molt b.
-Em vindr b un dia de descans -va dir-. Far totes les tasques en un
parell d'hores, i dormir tota la tarda.
Al mat segent l'esposa es va llanar una dalla a l'espatlla i va enfilar
cap el camp. L'esps es va quedar per fer les tasques de la casa.
Primer va rentar roba, desprs es va posar a preparar mantega, per al
poc temps va recordar que havia de penjar la roba per assecar-la. Va
anar al pati, i acabava de penjar les camises quan va veure que el porc
entrava en la cuina.
Va crrer a la cuina per foragitar el porc i evitar que bolqus la
manteguera. Per amb prou feines va travessar la porta, va veure que
el porc ja l'havia bolcat, i all hi havia, grunyint i llepant la crema, que
s'estenia per tot el terra. L'home es va enfurismar tant que es va
oblidar de les camises i va crrer al porc.
El va capturar, per l'animal estava tan empastifat de mantega que se li
va relliscar dels braos i va travessar la porta. L'home va sortir al pati,
disposat a agafar aquest porc tant s com no, per es va parar en sec en
veure la cabra. Era sota la soga d'estendre roba, mastegant i engolint
les camises. L'home va foragitar la cabra, va tancar el porc i va baixar
les camises que li quedaven.
Desprs va anar en el dipsit, i va descobrir que quedava crema
6
suficient per omplir de nou la manteguera, i es va posar a batre, ja que
havien de tenir mantega per al sopar. Quan va haver batut una mica, va
recordar que la vaca encara estava tancada a l'establa, i no havia
menjat ni begut res en tot el mat, encara que el sol era alt.
Va pensar que el prat era massa lluny, aix que la va
posar al sostre de la casa, ja que hem de recordar que el
sostre tenia herba. La casa estava prop d'un tur
costerut, li seria fcil pujar la vaca si unia el pendent del
tur amb el sostre per mitj d'un tauler|taul ample.
Per no podia deixar de batre, perqu el beb gatejava
pel terra. Si me'n vaig -va pensar-, el beb la bolcar.
Aix successivament amb tot el que havia d'anar fent.
Entretant l'esposa, que era en el camp, esperava que el seu esps la
crids a menjar. A la fi va pensar que havia esperat massa i va tornar a
casa. En arribar va veure la vaca penjada en una incmoda posici, va
crrer a dalt i va tallar la soga amb la dalla. Per quan ho va fer, el seu
esps va caure per la xemeneia. I quan ella va entrar en la cuina, ho va
trobar de cap al cass.
- Benvinguda -va dir ell, una vegada que ella el va rescatar. T'he de dir
alguna cosa. I li va dir que ho lamentava, i li va fer un pet, i mai ms
no es va queixar.
REFLEXI: Respectar i valorar el treball dels altres. Una bona
comunicaci pot fer la diferncia entre una vida feli o una vida plena
de problemes. La comunicaci s indispensable per procurar i mantenir
les bones relacions en tots els mbits de la nostra vida, particularment
en la famlia, el treball i amb les persones ms properes a nosaltres.

Dia 18, DIVJOUS

SERVEI I AMOR
Maria: en l'oraci d'avui,
et demanem per la nostra manera de treballar.
Ensenyans el que tu practicaves:
a posar afecte i cura en el que fem.
Que en els anys de collegi aprenguem a ser
responsables.
Que pensem sempre que treballant servim a la
societat,
i collaborem amb Du per cuidar el mn.
Que ens esforcem per aconseguir el que est
ben fet
perqu el servei i l'amor
s el que demostra als altres que ens importen.

7
REFLEXI: El treball diari de Maria sens dubte que va ser el de la casa:
netejar, cuinar, recollir i fregar...
Ms que el que feia, importa pensar com ho feia: amb afecte, amb
compte perqu tot queds b...
L'amor que tenia els de la seva famlia els hi manifestava servint-
los.
L'exemple de Maria ens val avui per a posar nosaltres afecte i cura
en el que fem; perqu... s'aprn del que es fa.
Imitant Maria, pensarem per qu fem les coses, a qui volem
agradar... als nostres pares?Als qui ens eduquen?
En la manera de fer les coses demostrem quant els estimem.

Dia 19, DIVENDRES. CELEBREM SANTA JOAQUIMA

Sta. Joaquima acudia a Maria amb aquestes paraules:

- Atanseu-vos a la Verge, la nostra mare. Ella s la tresorera de les

grcies del Senyor.
- Estima la Verge, tracta-la com la teva vertadera mare. En les teves
penes recorre a Ella que et consolar.
- Quan sofreixis apropat a Maria.
- Demanem a la Verge ser dels qui Ella porta escrits en el seu Cor.

Dia 22, DILLUNS.

ORACI A MARIA MARE
Presta'm, Mare, els teus ulls
per envers ells mirar;
perqu si amb ells miro
mai tornar a pecar.
Presta'm, Mare, els teus llavis,
per envers ells resar;
perqu si amb ells rs
Jess em podr escoltar.
Presta'm, Mare, la teva llengua
per poder combregar;
doncs s la teva llengua materna
d'amor i de santedat.
Presta'm, Mare, els teus braos
per poder treballar;
que aix retr el meu treball
una i mil vegades ms.
Presta'm, Mare, el teu mantell
per cobrir la meva maldat;
ja que coberta amb el teu
mantell
al Cel he d'arribar.
Presta'm, Mare, al teu Fill
per jo poder estimar-lo;
doncs si em dnes a Jess
qu ms puc desitjar jo?
Aix ser aquesta meu dita
per tota l'eternitat. Amn

Dia 23, DIMARTS.

AMOR DE FILL
A l'antecambra reial vetllava el son de Frederic el
Gran, de Prsia, un dels seus gurdies ms joves. Es
8
va quedar adormit mentre escrivia una carta a la seva mare. En aquells
moments, el rei va demanar que li ports un llibre. En no obtenir
resposta va sortir dels seus allotjaments i es va trobar amb el noi
adormit i amb la ploma, que usava per escriure, encara entre els dits. El
rei va llegir el que havia escrit:
- Mare, caic de son. Aquestes nits passades he fet moltes gurdies,
malgrat no tocar-me el torn. Les vaig fer per poder enviar-te ms diners.
T'enviar amb aquesta deu 'tlers' que he pogut reunir guanyant-se'ls a
la son.
El rei, sense fer soroll, va tornar a la seva habitaci i va tornar amb
dues monedes d'or i se les va deixar a sobre de la carta.
L'endem va nomenar aquell noi oficial. I, amb el temps, aquest oficial
va arribar a ser el fams general Ziethen.

REFLEXI: L'afecte a la seva mare emociona el rei. I la mare per qui el

jove sacrifica la seva son no s la mare del rei.
Com no emocionar Jess el que fem per la seva Mare! I el Senyor no
s menys geners que el rei de Prsia. A travs de Maria s com a
millor i ms rpid s'arriba al cor de Jess.

Dia 24, DIMECRES.

LA NATURALESA
No hi ha paraules per descriure la intensitat de la
naturalesa, la seva riquesa, la seva diversitat, la seva
harmonia, la seva saviesa.
Pensem en la naturalesa com la nostra mare, a la qual
volem perqu se'ns cuida i ens dna menjar i de beure.

Entre tots farem de la terra un bonic lloc per viure, una casa de
germans per a tots, un mn per compartir.

Dia 25, DIJOUS.- Dia Mundial dels Celacs.

SEGUIR...
Continuo creient, encara quan la gent perdi

l'esperana.
Continuo donant amor, encara que d'altres sembrin odi.

Continuo construint, encara quan d'altres destrueixin.

Continuo parlant de pau, encara en mig d'una guerra.

Continuo illuminant, encara en mig de la foscor.

I continuar sembrant, encara que d'altres trepitgin la collita.

9
 I continuar cridant, encara que d'altres callin.
I dibuixar somriures, als rostres amb llgrimes.
I transmetr alleujament, quan vegi dolor.
I regalar motius d'alegria on noms hi hagi tristeses.
Convidar a caminar al que va decidir quedar-se.
I aixecar els braos al qu s'han rendit.

Dia 26, DIVENDRES.-

Perqu al mig de la desolaci, sempre hi haur un
nen que ens mirar esperanat, esperant alguna cosa
de nosaltres. I encara en mig d'una tempesta, per
algun costat sortir el sol; i al mig del desert, creixer
una planta.
Sempre hi haur un ocell que ens canti, un nen que
ens somrigui i papallones que ens brindin la seva bellesa.
Per si algun dia veus que ja no segueixo, no somric o durcia,
apropa't i dna'm un pet, una abraada o regala'm un somriure; amb
aix ser suficient.
Segurament, m'haur passat que la vida em va bufetejar i em va
sorprendre per un segon.
Aquest gest far que torni a seguir el meu cam.

REFLEXI:
Quines qualitats, virtuts, valors... exigeixen les frases anteriors a qui

vulgui fer-les realitat? Per qu?

Dia 29, DILLUNS.

FERIDES QUE NO FAN MAL

Un dia calors d'estiu al sud de la Florida un nen
va decidir anar a nedar a la llacuna darrere de casa
seva. Va sortir corrent per la porta posterior, es va
tirar en l'aigua i nedava feli. No s'adonava que un
cocodril se li apropava. La seva mare, des de la casa
mirava, per la finestra, i va veure amb horror el que succea. De seguida
va crrer cap al seu fill cridant-li el ms fort que podia.
Sentint-lo, el nen es va alarmar i va mirar nedant cap a la seva mare.
Per va ser massa tard. Des del moll la mare va agafar el nen pels seus
braos just quan el caim li agafava les seves cames.
La dona estirava amb tota la fora del seu cor. El cocodril era ms fort,
per la mare era molt ms apassionada, i el seu amor no l'abandonava.
Un senyor que va escoltar els crits es va cuitar cap al lloc amb una
pistola i va matar el cocodril. El nen va sobreviure i, encara que les
seves cames van sofrir bastant, encara va poder arribar a caminar.
10
Quan va sortir del trauma, un periodista li va preguntar al nen si li volia
ensenyar les cicatrius dels seus peus. El nen va aixecar la vnova i les
hi va mostrar. Llavors, amb gran orgull, es va arremangar les mnigues
i assenyalant cap a les cicatrius als seus braos, li va dir: "Per les que
vost ha de veure sn aquestes"
Eren les marques de les ungles de la seva mam, que havien pressionat
amb fora. "Les tinc perqu la mare no em va deixar anar i em va salvar
la vida".

REFLEXI: Si t'ha fet mal alguna vegada l'nima s perqu Du t'ha

agafat massa fort perqu no caiguis.

Dia 30, DIMARTS.

Senyor, grcies per aquest nou dia,
grcies per aquest nou clarejar,
grcies per aquest nou comenar.
S que avui em crides a una nova tasca,
a un nou comproms, a un nou esfor,
i vull comenar amb entusiasme,
amb alegria i illusions noves.
S que ests al meu costat, en la meva famlia,
en els meus amics, en les coses,
en la meva prpia persona.
Grcies per la teva presncia.
Vull sembrar durant aquest dia
pau, solidaritat, amor.

Jo s, Senyor,
que aquesta tasca la comencen cada dia
molts germans en tota la terra
i aix em encoratja i em empeny.
Tamb et demano per ells i amb ells et dic:
"Bon dia, Senyor".

Dia 31, DIMECRES.

Hi havia una vegada un rei que va oferir un gran premi a aquell artista
que pogus captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van
intentar.
El rei va observar i admirar totes les pintures, per noms hi va haver
dos que a ell realment li van agradar i va haver de triar entre elles.
11
La primera era un llac molt tranquil. Aquest llac era un mirall perfecte
on es reflectien unes plcides muntanyes que l'envoltaven. Sobre
aquestes es trobava un cel molt blau amb tnues nvols blancs. Tots els
que van mirar aquesta pintura van pensar que aquesta reflectia la pau
perfecta.
La segona pintura tamb tenia muntanyes. Per eren escabroses i
descobertes. Sobre elles havia un cel furis, del qual queia un impetus
xfec amb llamps i trons. Muntanya avall semblava retrunyir un
escums torrent d'aigua. Tot aix no es revelava per res pacfic.
Per quan el rei va observar curosament, va mirar desprs de la
cascada un delicat arbust creixent en una esquerda de la roca. En
aquest arbust hi havia un niu. All, enmig del rugir de la violenta
caiguda d'aigua, estava assegut plcidament un ocellet en el medi del
seu niu ... la pau perfecta.
Quin creus que va ser la pintura guanyadora? El Rei va escollir la
segona. Saps per qu? Perqu, explicava el rei: Pau no significa estar en
un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur o sense dolor.
Pau vol dir que tot i estar enmig de totes aquestes coses mantinguem
calmats dins del nostre cor.

Aquest s el veritable significat de la pau.

12