Lloixa

NM
174
JUN
14

1
ANY

8
XXXIV BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9

Hoguera General Mola-Sur 1978 (?)

Plantada en la actual Plaza de la Constitucin
Foto cedida por Javier Sellers
 LLOIXA hace 25 aos
Boletn 73. Mayo-junio de 1989
* Daba comienzo la Sema-
na Cultural de San Juan en
Alicante en el Ateneo de Ali-
cante. Exposiciones, concier-
tos, gastronoma y poesa
eran algunos de los actos
programados del 27 de mayo
al 3 de junio.
* El 22 de mayo daban co-
mienzo las obras de reurba-
nizacin de la Maigmona,
Los vecinos teman por el
gran pltano del inicio de la
calle, rbol que por suerte
se conserva a da de hoy en perfecto estado.
* Miguel Martnez-Mena hablaba del papel que des-
empe el ingeniero militar Jos Seva Ivorra en el
trazado de la Rambla y en la plantacin de lso pri-
meros rboles.
* Se continuaban narrando los actos del V Centena-
rio de la Santa Faz y su visita a Sant Joan.
* Isidro Buades narraba la tradicin de encender fo-
gatas y quemar trastos en la noche de Sant Joan y
lanzaba la idea de crear una hoguera de trastos para
LLOIXA HACE 25 AOS
la noche del 23 de junio. Naca as la Foguera Popu-
lar Lloixa que sigue fiel a su cita cada ao en la
Noche de San Juan.
* Isidto tambin nos traa la entrevista al deportista
Fernando Escoda Surez, el cuento La Cencerra, tamos como todos los aos a llevar vuestros tras-
los rboles de la Huerta y sus Cosas de Batiste tos y enseres al solar frente al Centro de Mayores
* Sant Joan celebraba el 6 de mayo el Da de Europa
con poca asistencia de pblico al concierto de la
Banda de Msica. Se interpret el Himno de la Ale-
gra de Beethoven.
* Ramn Llorens nos traa la narracin de la salida
de Lloixa a lAlcudia de Elche.
* Se publicaba la tercera parte de Los Molinos del
Ro Monnegre.
Envians les teues col.laboracions incloent les teues dades a aclloixa@hotmail.com
2 Envanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com
EDITORIAL
Boletn 174. Junio de 2014
El mes de junio es un mes especial para Lloixa,
puesto que cumplimos aos. En ste de 2014 lle-
gamos a los treina y tres veranos, puesto que fue
en junio de 1981 cuando salimos a la calle por vez
primera. Pero adems, en este junio de 2014 esta
asociacin celebra otro cumpleaos. En este caso
el 25 aniversario de la Hoguera Popular de Lloixa.
En el boletn 73, tal y como ven en la columna
de la izquierda, Isidro Buades propuso a Lloixa la
idea decrear una hoguera tradicional de trastos
para ser quemada en la Noche de San Juan, la del
23 de junio, recuperando as una antigua tradicin
que hoy se encuentra totalmente afianzada.
El primer lugar escogido para plantar la ho-
guera fue el solar de la actual plaza de Josep Ca-
rreras, aos despus nos trasladaramos al solar
de la Moleta, hoy ocupado por un aparcamiento, y
desde hace unos aos nos reunimos en el Rincn
de Giner, enfrente (o al lado) del nuevo Centro de
Mayores Salvador Goslbez Alberola
Con la participacin de la Hoguera Plaza de Mai-
sonnave y la inclusin de esta crem en el progra-
ma de fiestas patronales a principio de los 90 , la
hoguera de Lloixa fue afianzndose y convirtin-
dose en un referente en la comarca. Estamos se-
guros que la propia hoguera sobrevivir a la aso-
ciacin.
Por ltimo, desde este boletn fogueril os invi-
y a participar en el Soparet y en la Crem de Lloixa
Associaci Cultural LLOIXA
- FUNDADA AL 1981. ANY XXXIII -
Butllet cultural gratut de periodicitat mensual
Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan
Tirada: 400 exemplars
Disseny i maquetaci: Alfredo Campello
Logotip, bloc i capalera: Rubn Bodewig
 Els nostres magraners i Santa Maria Assumpta al Cel
Vicent Acame i Poveda
Dedique aquest escrit al senyor En Juan Blanes
Snchez, gran col.laborador de la Parrquia de
Sant Joan fins la seua mort. Ell va ser el primer
que me va comentar, que lactual imatge de Ntra.
Sra. De lAssumpci, va ser donada al nostre po-
ble fa ara 70 anys, pel Retor En Francisco de Paula
Seva Gadea.
Punica Granatum - Els Nostres Magraners
Quan sacosta la Primavera, hi ha un arbre
que s el primer que desperta desprs del temps
dhivern, el seu nom s magraner o granat (Puni-
ca Granatum). Va ser al mes de novembre, passat
Tots Sants, quan va comenar la seua dormici,
deixant caure suaument les seues fulletes cadu-
ques i seques, que havien passat del verd obscur i
intens al groc pl.lid. Aquestes fulles groguenques
i seques van anar caient poquet a poquet als
peus del tronc, fent una catifa lleugera que, sen-
se conixer la corrupci, va anar desintegrant-se
creant un humus nutritiu, que dona ra i sentit a
la paraula humilitat, derivada de humus. Amb hu-
militat i senzillesa passar a ser saba interior as-
cendent, per a alimentar noves fulles, branques i
fruits del magraner anomenats magranes. nomena les mangranes com element ornamental
Al mes de mar, prop de la celebraci de Sant
Josep, castssim esps de Santa Maria, arriben les
primeres orenetes, i els magraners comencen a
treure les primeres fulles, omplint de vida i color,
les seues branques nues. El primer color que en-
volta al magraner s el vermell intens obscur, i
conforme van creixent les noves fulles es tornaran
de color verd clar al principi, i obscur desprs. Se
considera que el magraner s originari de lOrient
Proper i Mitj, sia Menor o pennsula dAnatlia anterior, remuntant-nos als fenicis. El magra-
(actual Turquia), terres del Turkmenistan i regions
trascaucsiques. El magraner pot adaptar-se per-
fectament a zones semi rides i fins i tot rides,
on les pluges sn escasses. Les seues arrels su-
perficials li permeten captar la humitat superficial
de la rosada nocturna i pluges lleugeres. Els seus
arrels profunds li permeten sobreviure durant les
blog: www.aclloixa.blogspot.com
sequeres buscant humitat a les profunditats del
sl, i creant reserves al seu interior per a quan
arriben les sequeres extremes. Diuen els homes
de camp, que el granat, aix com els dems ar-
bres i plantes, tenen el cervell als arrels, per a
buscar la humitat i els nutrients necessries per a
alimentar-se i mantenir-se vius.
El magraner a les Sagrades Escriptures
El cultiu del magraner i el seu fruit es coneixen
des de lantiguitat, s un arbre anomenat a les Sa-
grades Escriptures, al igual que la vinya, la figue-
ra, lolivera i la palmera, considerant-ho un arbre
bblic. Al llibre de l xode (28, 33-34) podem lle-
gir com la mangrana era utilitzada a les vestidu-
res sacerdotals, com adorn de la part inferior de
les capes, casulles i mantells dels sacerdots junt
a campanetes dor. Al llibre dels Nmeros (23, 13)
durant lexploraci de la Terra Promesa, els ho-
mes que Moiss va enviar a reconixer la terra de
Cana, van tornar amb un sarment, ram, figues i
mangranes.
El Segon llibre de les Crniques (3,16 i 4,13)
de la construcci del Temple de Salom. Tamb
les mangranes formaven part de lornament del
Palau del Rei Salom, segons diu el Primer llibre
dels Reis (7: 18, 20 i 42). Sabem que les man-
granes ornamentals del Temple de Salom eren
de bronze, grcies a la narraci del Llibre de Je-
remies 52,22, que narra la destrucci d aquest
Temple pels Babilnics. La Corona del rei Salom,
es va dissenyar sobre la base de la corona de la
magrana
El Llibre del Cantar dels Cantessis (4,3) po-
dem veure la descripci que fa lesps de la seua
dona: ...com a cinta escarlata els teus llavis, la
teva boca encantadora, les teves galtes, meitats
de magrana, a travs del teu vel. Es diu que
una mangrana cont 613 llavors, que correspon
COLABORACIONES
amb els 613 mitzvot o manaments de la Tor. Es
considera tamb, que la mangrana va ser el fruit
prohibit del Jard de l Edn.
Descripci de larbre, del fruit i de lentorn
La presncia del magraner a les nostres terres
data possiblement del perode rab, per pot ser
ner t una fusta dura, amb corfa gris clara que
sesquerda o clevilla suament, les branques joves
sn frondoses i tenen punxes. Les fulles sn xico-
tetes i allargades. Les flors sn hermafrodites, i
es presenten solitries a les branques, o formant
agrupacions de fins a cinc floretes juntes. Les
floretes sn de color encarnat intens, tenen
LLOIXA 174. Junio de 2014 3
 forma de campana, amb cinc o set ptals, nom-
brosos estams, i vuit dents triangulars que coro-
nen la flor junt amb els ptals. La flor, desprs de
la pol.linitzaci, es transforma en fruit. El magra-
ner floreix des dabril fins a juliol, per si larbre t
fora i est molt sa, ho demostra traient flors als
mesos dagost i primera meitat de setembre.
El fruit s una baia globosa, amb cscara co-
ricia, de color encarnat o groc verds, que pot
arribar a tindre una amplria prxima als nou cen-
tmetres. A linterior tenim les llavors angulars i
dures de color groc pl.lid, recobertes amb una
polpa de color roig intens transparent, molt suco-
sa i de sabor agredol. s tpic menjar els grans
de magrana, desgranats a un plat, barrejats amb
vi i sucre. La polpa tamb pot ser de color rosat,
negre o blanc groguenc. Entre altres, tenim les
varietats mollar d Elx, les pinyonenques, les pa-
nesques (sense pinyol, molt dola i de gra tirant
a blanc) i la negra o molt obscura (molt dola i
amb pinyol gros). Quan el fruit est madur, pot
clevillar-se pels costats, deixant veure els grans
interiors, aix ho aprofiten molt b els ocells, que
en adonar-se es menjaran les llavors, gaudint de
tant ric aliment. Posteriorment, els ocells disper-
saran amb els seus excrements les llavors del ma-
graner, afavorint el naixement de nous magraners
a llocs molt llunyans.
COLABORACIONES
Als peus del magraner surten branquetes ano-
menades bordes o xupladors. Estes branques sn
perjudicials per a larbre doncs li furten aliment,
On puc aconseguir el Butllet LLOIXA? Entra a www.aclloixa.blogspot.com
4 Dnde puedo conseguir el Boletn LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
xuplant-ho amb les seues arrels, llevant-li fora
al magraner. s convenient llevar tots els xupla-
dors dels peus del magraner, tallant-los amb tiso-
res o amb aixada (amb molta cura de no colpejar
les arrels ni el tronc principal). Els xupladors amb
arrels es poden plantar com a nou arbrets, per
shauran dempeltar amb branques de magraner
dol, ja que el fruit dels xupladors s completa-
ment amarg. Em digu el nostre Cronista Isidro
Buades aquesta dita popular del magraner amarg:
Magraner carregat i a la vora del cam, agre o
amarg. Amb aquestes branques bordes, es poden
fer garbons de llenya per a cremar a forns moruns,
i per a fer la foguera de la Nit de Sant Joan.
El magraner t fama de transfigurar el seu en-
torn, la terra transfigurada trau i mostra el millor
della mateixa. La terra on es planten magraners
es torna ms porosa, terrosa i tendra, com si fora
torr dametla, i ms permeable, per a captar ms
humitat ambiental. Al voltant del magraner, so-
terrats, es crien els cuquets de papallones, que
desprs de la fase obscura o de foscor, sortiran
del soterrament convertits en ssers alats, per a
donar bellesa i lluentor als camps volant de flor en
flor. Tamb sortiran de la fase de foscor les xitxa-
rres, que aprofiten els troncs i branques del ma-
graner per a entonar-se canta que te canta, so-
bre tot quan la calor estiuenca crema, mentre les
formigues sense parar, treballen i treballen arre-
plegant gra per als temps de fam, recordant-nos
el conte de la Xitxarra i la formiga amb la lli
moral inclosa. Els ocells aprofitaran molt b els
menjars en forma de cuquets i mosquits del vol-
tant del magraner, fins i tot aprofitaran les bran-
ques punxants per a fer, entre elles, els seus nius
i criar els seus pollets. Amb les punxes, els po-
llets estaran ben protegits del gats famolencs i de
les serps. El magraner tamb protegir als pollets
del sol, amb les seues branques i fulles, creant
una capa protectora i refrescant. En agraments
els ocells portaran aigua, glopet a glopet, als peus
del magraner per alleujar-li la calor i la set. Com
si foren ngels del Cel, ens contaven els nostres
iaios de xicotets, les papallones, els teuladins, les
orenetes, les merles i altres ocells faran vols per a
crear corrents de vents ascendents, que por-
taran nvols de pluja; i si fora precs faran el
 contrari, espantaran i allunyaran els nvols
de pedra i llamps que podrien destrossar les
branques, les fulles i els fruits del magraner.

La Magrana i la Salut

La magrana sutilitza en el tractament de mol-

tes varietats de malalties i patologies, en molts
tipus de medicines de lndia, que consideren la
magrana com un frmac molt adequat per al trac-
tament de la diarrea, dlceres, parsits, depu-
raci de lorganisme, i com un bon remei en el
tractament de la diabetis. La magrana ha des-
pertat un gran inters en aquest darrers anys al
mn occidental, en el tractament i prevenci de
malalties cancergenes, inflamatries, bucals i de
la pell; de la diarrea, disfuncions de la potncia
sexual i Alzhimer.
La magrana s la fruita que ms antioxidants
cont, superant als ctrics, nabius, te verd i vi tint.
Els antioxidants sn necessaris, i ajuden al siste-
ma antioxidant de lorganisme hum, animal i ve-
getal. Un excs de substncies oxidants al nostre
organisme, o una fallada de la nostra defensa an-
tioxidant, pot portar-nos com a conseqncia, el
desenvolupament de mltiples processos patol-
gics, de carcter degeneratiu. El ritme de vida ac-
tual, afavoreix que cada vegada hi haja ms atacs
oxidatius procedents de lentorn: contaminaci,
tabac, radiacions, conservants de lalimentaci.
La magrana de temporada, i els seus derivats sn
comercialitzats per nombroses firmes de la pro-
vncia d Alacant, que ofereixen els seus produc-
tes: Suc, nctar, cpsules domega 5, melmela-
des, cosmtics i cremes per a la pell.
dun nvol amb forma de Magrana per a anunciar
a Santa Maria Mare de Du, la seua mort, i li en-
trega una palma daurada. La ciutat dElx celebra
la Festa o el Misteri en el mes dagost, el dia 14
sescenifica la Vespra, i el dia 15 la Festa. Amb
aquestos actes es representa la mort, assumpci
i coronaci de Maria Santssima com a Reina de
Cel i Terra.
Santa Maria de la Assumpci a Sant Joan
LEsglsia i el poble de Sant Joan dAlacant te-
nim un nexe duni molt important amb la festa
dElx, ja que tenim una imatge de Santa Maria
de la Assumpci, molt semblant a la imatge que
presideix la Baslica de Santa Maria dElx i la Festa
del Misteri. Aquesta imatge, que es veu a la foto,
se la va regalar al poble de Sant Joan un dels
seus fills ms il.lustres, En Francisco de Paula
Seva Gadea, Retor propi de la Parrquia del Sal-
vador dElx, crrec que va obtindre per oposici.

La provncia dAlacant concentra el 90% de la

producci de magrana a Espanya (segons dades
del Ministeri dAgricultura MMARM 2010). El Prin-
cipal productor de la provncia s el camp dElx,
seguit dAlbatera, Oriola i Crevillent. Ac a Sant
Joan tamb tenim finques plantades de Magraner
prop del cam del de Marco. Espanya s la prime-
ra productora europea de Magrana. Lndia s la
primera productora mundial. COLABORACIONES
La magrana en actes litrgics

La magrana sutilitza a la process del Corpus

Christi de moltes ciutats, com per exemple la
nostra ciutat vena dAlacant, en la process que
Als llibres Santjoaners en el record, Hijos ilus-
surt de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari.
tres de San Juan (1997) de Federico Sala Seva,
Una colla de ballarins dansen al voltant dun es-
i Callejero Biogrfico de Sant Joan dAlacant
tendard coronat amb una magrana de cart pe-
(2008) dAlfredo Campello Quereda, podem llegir
dra gegant. De lestendard pengen vuit llaos o
una part molt important i destacada de la bio-
cordes de colors. Els ballarins, corda en m, van
grafia del Retor Francisco de Paula Seva Gadea
encreuant-se i desencreuant-se vora lestendard.
(1874-1956), com per exemple que va ser Doctor
Al finalitzar la msica els ballarins sagenollen, la
en Dret Cannic per la Universitat de Valncia,
magrana sobri com una flor, i apareix en mig una
Catedrtic de Sagrada Teologia i Moral, gran co-
representaci del Santssim Sagrament.
neixedor de la Llengua Llatina, i Vicerector del
Seminari de Sant Miquel
Al Misteri dElx, un ngel baixa des del Cel dins
dOriola. Va col.laborar CONTINUA EN PAG.10

correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 174. Juny de 2014 5

Especial

Comisin del ao 1984

1984. La alegra es vida

Constructor:
Pedro Soriano

Belleza 84:
M del Carmen
Martnez
Damas 84:
M Dolores Llopis
-
Cristina Sarmiento
Especial

Constructor:
Pedro Soriano
Belleza 85
Fernanda Parra
Hilario

Damas 85:
Raquel Sanjos
Lacrcel
-
M Dolores Moreno
Martnez

1985. El Arte

Belleza 86:
Ana Mara
Caizares Avia

Damas 86:
Matilde Mas Verd
-
ngeles Lpez Milln 1986. El fuego purificador
Constructor: Pedro Soriano
Especial

1989. Problemas de nuestro barrio

Constructor: Francisco Vzquez

Belleza 90 y
1 Bellea del Foc:
Esther Lloret Rivera

Damas 90:
Roco Ramn Baeza
-
Eva Mara Delgado
Cabezuelo 1990. El fin del Mundo
Constructor: Francisco Vzquez
Especial HOGUERA OFICIAL INFANTIL
PLAZA DE MAISONNAVE
(plantada en Navarregui)

1991. Musas del fuego

Constructor: Francisco Vzquez
 amb el Catedrtic Manuel
VE DE LA PGINA 5 Sala Prez en la redacci
de la Crnica de San Juan de Alicante (1924).
Va donar a la Parrquia de Sant Joan dAlacant les
actuals imatges de Jess Natzar i de Santa Maria
de lAssumpci.
La imatge de Nostra Senyora de lAssumpci
va ser beneda pel Retor Francisco de Paula Seva
Gadea la vesprada del Diumenge 13 dAgost de
1944, al Monestir de la Santa Fa. Prviament
les monges clarisses van revestir la imatge amb
teles de color blanc, bordades amb fil dor per
elles. Seguidament es va procedir al trasllat en
andes, de la Imatge a la Parrquia de Sant Joan
Baptista, sortint des del Monestir de la Vernica
a les vuit i quart. Durant el trajecte la multi-
tud de fidels que acompanyava a Ntra. Sra. de
lAssumpci cantava sense interrupci Himnes i
Oracions. Van arribar a lEsglsia de Sant Joan
a les nou. Ja dins del temple, el Retor del po-
ble, va pujar al plpit per a dir unes paraules de
benvinguda a Ntra. Senyora de lAssumpci. Tot
seguit es va cantar la Salve Regina, Mater Mise-
ricordiae. La data de la benedicci i el trasllat,
ho sabem grcies als escrits que va deixar en
Francisco de Paula Seva Gadea.
La Imatge de Ntra. Sra. de lAssumpci la po-
dem vore a la Capella del Roser, als peus de l Altar
de Sant Vicent Ferrer, dins duna urna de fusta i
vidre construda i donada recentment per En Ma-
COLABORACIONES
nuel Ivorra Alberola. Abans de la restauraci de la
Capella del Roser, la imatge de lAssumpci estava
als peus de lactual altar de la Santa Dona Verni-
ca. Durant molts anys, la imatge de Santa Maria
de lAssumpci eixia en process el 15 dagost,
portada en andes per dones del poble i xiques
que estiuejaven a la Residncia Eduardo Alted. La
process sortia de lesglsia a les vuit i mitja del
mat i pujava pel carrer de lesglsia cap al carre-
r o passatge Maissonave, des daquest passatge
sendinsava a la Plaa de Maissonave en direcci
a Sant Antoni, en arribar al cant de Sant Antoni
girava cap a lesglsia. En arribar a lesglsia, prop
de les nou del mat, comenava la Santa Missa.
Aquesta process es va continuar fent fins la pri-
mera meitat dels anys seixanta del segle passat.
Durant la process es cantaven cntics i oracions
Para recibir LLOIXA en PDF en tu mail enva SUSCRIPCIN a nuestro correo
10 Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia SUSCRIPCI al nostre correu
a la Mare de Du, tots els carrers del recorregut
sengalanaven amb cobertors al balcons i finestres,
i a les portes de les cases es col.locaven macetes
dalfbegues, que perfumaven els carrers amb el
seu perfum.
Larribada de Ntra. Sra. de lAssumpci a Sant
Joan va ser providencial. Uns anys desprs, l1 de
novembre de 1950, el Papa Pius XII, va proclamar
el Dogma de lAssumpci, a la Constituci Muni-
ficentissimus Deus. Aquest Dogma de Fe, divina-
ment revelat, declara i defineix que, la Inmacula-
da Mare de Du i sempre Verge Maria, terminat el
curs de la seua vida terrenal, fou Assumpta en cos
i nima a la Glria del Cel.
Conclusi Final
El magraner renaix i desperta cada any des-
prs de la seua dormici, per a oferir i entregar
en abundncia els seus fruits, i participar amb la
Natura en la renovaci de la vida dia a dia, com
una resurrecci continua, vertical i ascendent.
LAssumpci de Santa Maria s una participaci en
la Resurrecci del seu Fill, i una participaci de la
nostra resurrecci a la fi dels temps. La imatge ho-
ritzontal de Santa Maria de lAssumpci, s tamb
una imatge vertical i desperta que busca a Du
durant tota la seua vida terrenal, tenint en compte
tamb lamor a tota la humanitat, per a la nostra
salvaci, i per a que tinguem tots part i goig, en
el Gloriosssim Triomf de Crist Ressuscitat.
Fe de erratas
El pasado nmero del Boletn Lloixa sali a la
calle con algunos errores de imprenta y maqueta-
cin, siendo el ms importante aquel que atribua
el cuento de Federo a Silvia Prez Camallonga.
Aunque quedaba claro el error al ver el ttulo El
Cuento de Isidro en el lateral de la pgina el nom-
bre de nuestro compaero Isidro Buades Ripoll no
apareca como autor del cuento. Pedimos disculpas
tanto a los afectados como a nuestros lectores.
 Un paseo en el tiempo por la Playa de San Juan (Parte 2)
Manuel Ferrndiz
VIENE DEL N- Vamos a describir otro de pasando por las fincas de Mosn Sez y Capucho;
MERO ANTERIOR los caminos que tambin nos otro nos conduce a la finca de El de Marco pasando
conduce a la Playa: el Camino de Perefort. Co- por la de Barcel y el que baja desde San Juan que
mienza a la salida de la calle de San Antonio desde finaliza en la playa.
San Juan, poco despus de pasar la residencia de
Ferroviarios. A continuacin, llegamos a la finca
de Villa Antonia, propiedad de los Seores Nez
de Cela. En la parte izquierda de esta finca, se
hallan unas viviendas en el lugar llamado la Plaza
de Toros, que recibe dicho nombre, porque hace
muchos aos, hubo una y desde entonces, se le
sigue llamando de esta forma.

Finca Capucho en 2002 (Foto: Alfredo Campello)

Vemos las fincas de Pepe Obrera y la de Xioro,

con sus pinos a la puerta de la almazara para la
molturacin de la aceituna. Tambin se encuentran
en un estado de abandono por no compensar los
gastos que ocasionan sus cultivos.

Villa Antonia en 2002 (Foto: Alfredo Campello) Al llegar a la partida del Desierto, llamada as
por ser una zona desrtica con pocos rboles,
Desde all, comienza nuestro camino, que si- dedicadas estas tierras a la siembra de cereales,
guiendo su curso en un breve recorrido, nos lleva- salvo alguna vivienda y un chaletito muy cerca
r a la playa cruzando por las siguientes fincas y de la playa a la misma bajada del camino, se
viviendas a ambos lados de la va. encontraba el pequeo chalet de la Eloya, con su
merendero, uno de los primeros que se constru-
La primera finca que encontramos, se llama yeron en la playa, y ya llegamos al final de este
Guimbeu, que es propiedad de Jos Quereda El camino de Perefort, que nos
Xaropero, con una pequea industria de partir deja en la misma orilla del mar. CONTINUAR
la almendra (trencaor), dando ocupacin a unas
veinte operarias. A continuacin, tenemos la finca
Palmeretes, propiedad de D Luisa Salvetti y sepa-
radas por un sendero que nos conduce a la calle
del Mar, tenemos la finca de San Eduardo, de la
COLABORACIONES
Marquesa de Cenarro. Seguimos el camino y ve-
mos la finca de El de Castells, la vivienda de David
y la casita de la ta Rigoberta. Le sigue la finca de
El Campet, con casa vivienda que lleva el nombre
de la partida, las dos bien replantadas de olivos y
almendros, como tantas las de la huerta. Hoy,
una mayora de estas huertas, estn abandona-
das. Dicen que no son rentables, dejando perder
los frutos. Solamente conservan el pequeo jardn
que tienen delante de la casa.

Y llegamos a la finca de Perafort que es la que

ha dado el nombre a este camino, quizs por ser
una de las primeras que se construy por este ca-
mino. Seguimos caminando y llegamos a los Cua-
tro Caminos, que as se les llama, porque es un
cruce que uno de ellos nos lleva a Benimagrell, Finca Palmeretes en 2011 (Foto: Alfredo Campello)

correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 174. Juny de 2014 11

 PROGRAMACI JUNY
DIA 18
18:00 Hores.- Entrega dOrles.
Collegi Rajoletes. Auditori Anto-
nio Gil
20:30 Hores.- Inauguraci de
lExposici dels alumnes del Ta-
ller de Pintura. Centre Cultural.
Fins el 30 de juny.
DIA 19
DIA 6
21:30 Hores.- Representaci
de lespectacle ANTOLOGA
dAgustn Jimnez. Auditori An-
tonio Gil.
DIA 7
21:00 Hores.- Concert Benfic As-
panin. Banda Infantil. Societat
Musical La Paz. Plaa dEspanya.

18:00 Hores.- Entrega dOrles. DIA 9

Collegi Crist de la Pau. Auditori
Antonio Gil 21:30 Hores.- Cinema dEstiu
Aviones. Plaa de lOrdana.
DIES 25 AL 30
DIA 10
18:00 Hores.- Audicions de la So-
ciedad Musical La Paz. Auditori 21:00 Hores.- Actuaci del cor
Antonio Gil. Alba Olea, de la Societat Musical
La Paz. Plaa dEspanya.
DIA 27
21:30 Hores.- Espectacle JJ Va-
20:30 Hores.- Audici de
quero y Chema Trueba directos
lOrquesta de Pulso y Pa. Centre
desde El Hormiguero 3.0 . Audi-
de Majors Salvador Goslbez Al-
tori Antonio Gil. Venda anticipa-
berola.
da 10.
PROGRAMACI JULIOL DIA 11
DIES 1 y 2
21:00 Hores.- Gala Inaugural del
Festival de Cinema amb Concert de
18:00 Hores.- Audicions de la
Cinema. Plaa de Josep Carreras
Societat Musical La Paz. Auditori
Antonio Gil
DIES 14 AL 17
DIA 3
20:00 Hores.- Festival de Cine-
ma. Projecci de curts finalistes.
21:30 Hores.- Festival de
Auditori Antonio Gil.
lAcadmia de Ball La Trena.
Plaa de Josep Carreras.
DIA 18
DIA 4
20:30 Hores.- Combo Jazz. Plaa
dEspanya.
21:00 Hores.- III Festival Fo-
lklric lEspardenya i el Canteret.
22:00 Hores.- Projecci Curts
Plaa de Josep Carreras.
dAnimaci. Plaa dEspanya.
DIA 5
DIA 19
21:00 Hores.- XXXI Festival Or-
22:00 Hores.- Gala entrega de
questres de Pols i Pa. Auditori
premis del Festival de Cinema.
Antonio Gil.
Plaa de Josep Carreras.