Institut Mil i Fontanals

Histria dEspanya i Catalunya

Curs 2016-2017

Apunts del perode 1982/1986

Loctubre de 1982, el govern de lUCD presidit per Leopoldo Calvo Sotelo havia
convocat unes noves eleccions generals al Parlament dEspanya.
El PSOE va obtenir una mplia victria electoral, amb ms del 46 % dels vots i la
seva campanya Por el cambio. La UCD prcticament desapareixia del mapa poltic.

La segona posici la va obtenir Coalicin Democrtica, liderada per lAlianza

Popular de Fraga Iribarne, que obtingu ms del 26% dels vots.

A Catalunya, tamb la victria fou pel PSC, mentre el PSUC i la UCD tenien un fort
desgavell electoral. Dies desprs, Felipe Gonzlez era investit com a Cap del Govern,
amb un gabinet format sobretot per lala moderada del Partit Socialista

Victria del PSOE:

Eleccions legislatives 28 doctubre de 1982. El PSOE aconseguia 10 milions de vots i
202 diputats (mplia majoria- absoluta- al Congrs de Diputats)

Aix va provocar:

- Alternana en el govern

- Majoria aclaparadora

- Arriben al poder els hereus dels venuts de la G. Civil

Eleccions generals espanyoles, 28 d'octubre de 1982

Partit Vots % Escons Dif.

Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE) 10.127.392 48,11 202 +81
Alianza Popular - Partit Demcrata Popular (AP-PDP) 5.548.107 26,36 107 +97
Convergncia i Uni (CiU) 772.726 3,67 12 +3
Uni de Centre Democrtic (UCD) 1.425.093 6,77 11 -157
Partit Nacionalista Basc (PNV) 395.656 1,88 8 +1
Partit Comunista d'Espanya (PCE) 846.515 4,02 4 -19
Centre Democrtic i Social (CDS) 604.309 2,87 2 +2
Herri Batasuna (HB) 210.601 1,00 2 -1
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 138.118 0,66 1 =
Euskadiko Ezkerra (EE) 100.326 0,48 1 =

1
 Institut Mil i Fontanals

Histria dEspanya i Catalunya

Curs 2016-2017

El PSOE: Felipe Gonzlez va governar el pas des del 982 fins el 1996: quatre
legislatures. De 1982 fins el 1 1993 amb majoria absoluta i des del 1993 al 1996 amb
minoria amb el suport de CIU ( socioconvergncia).

Els cicles econmics:

Entre el 1982 i el 2004, leconomia espanyola va tenir una alternana de cicles de crisi i
dexpansi.
El govern de Felipe Gonzlez de 1982 va iniciar la Reconversi Industrial i va crear
les zones ZUR: Zones dUrgent Reindustrialitzaci.

A partir del 1985, leconomia mundial millora notablement. Espanya ser atractiva a les
inversions estrangeres i les inversions especulatives, a vegades produint economia
submergida torna a :
- Incrementa la inflaci
- Augmenta la despesa pblica
- Incrementa el comer exterior a causa de lentrada a la CEE
A partir del 1990, leconomia europea entra en recessi a conseqncia de la Guerra del
Golf (gener/febrer 1991)

2
 Institut Mil i Fontanals

Histria dEspanya i Catalunya

Curs 2016-2017

L obra de govern del primer mandat socialista (1982 1986)

Poltica antiterrorista
- xits policials en la lluita contra ETA i acords de lluita antiterrorista amb Frana
- Inici de les poltiques de reinserci amb els refugiats bascos
- Aparici de la guerra bruta contra ETA: els GAL (Grupos Antiterrorristas de
Liberacin). Parapolicial -terrorisme dEstat guerra bruta contra ETA i el seu
entorn. Fou actiu entre el 1983 i 1897 i fou provat que fou finanar per alts
funcionaris del Ministeri dinterior amb la collaboraci del govern francs. El
novembre de 1989 es van produir les converses dAlger entre ETA i lEstat
espanyol i van fracassar.

Poltica autonmica
- Aprovaci dels Estatuts dautonomia pendents, i victria socialista a les
comunitats creades per larticle 143 de la Constituci (1983)
- Victria de CiU a Catalunya i del PNB a Euskadi (1984), on el mes de desembre
del 84 el lehendakari Karlos Garaikoetxea dimiteix i s substitut per Jos
Antonio Ardanza.
- Victria de CD (AP) a les eleccions gallegues de 1985.

Poltica social
- Llei de despenalitzaci parcial de lavortament (1985)
- Llei Orgnica del Dret a lEducaci (LODE) (1985) i la llei Autonmica
Universitria.
- Es finana amb diners pblics lescola privada concertada.

Poltica militar i internacional

- Procs de modernitzaci i professionalitzaci de lExrcit, que aconsegueix
eliminar lamenaa colpista. Un exrcit ms redut i efica amb valors
democrtics.
- Es va reconixer lObjecci de Conscincia i el Servei Social substitutori.
- Referndum (12 de mar 1986) per a la permanncia i plena integraci
dEspanya a lOTAN (hi havia ingressat el 1982). La victria a favor fou molt
ajustada (el 51% dels vots). Catalunya, P.Basc, Navarra i Canries van guanyar
el NO amb majoria.

Poltica econmica
- Reconversi industrial, poltica de contenci salarial, incentivaci de les
inversions productives i lluita contra la inflaci (objectiu principal). Es va
prioritzar en general les accions per sanejar leconomia espanyola.
- El procs de reconversi amb molts costo humans i productius:

3
 Institut Mil i Fontanals

Histria dEspanya i Catalunya

Curs 2016-2017

o Disminuci del potenciar industrial naval, de la siderrgia, pesca,

agricultura i ramaderia...
o A canvi dels ajustos les mercaderies espanyoles van circular sense traves
aranzelries per Europa i es produeix un procs de globalitzaci
generalitzada.

- Especial ress de lexpropiaci del hlding RUMASA (1983) Expropiaci de les

empreses propietat de lindustrial Ruiz Mateos que provoca un llargussim
procs. Destaca en aquest expropiaci el ministre dEconomia i Hisenda Miguel
Boyer.
- Va continuar laugment en el nombre daturats, que lany 1984 super el 22 %
de la poblaci activa, nivell ms alt dEuropa. La poltica docupaci va ser un
gran fracs:
o Disminuci del poder adquisitiu dels treballadors
o Precaritzaci del treball
o Noves modalitats de contractes: temporals, parcials...
- El juny DE 1986 es sign el Tractat per a lAdhesi dEspanya a la Comunitat
Econmica Europea.

La segona legislatura socialista (1986 1989)

El PSOE va tornar a guanyar amb majoria absoluta les eleccions del juny de 1986, amb
un 44 % dels vots. Els socialistes van revalidar el seu domini electoral en les segents
eleccions autonmiques andaluses (1986), a les municipals i autonmiques de 1987, i a
les europees de 1889.
Mentre, a Euskadi el PNB va tornar a guanyar les eleccions autonmiques de 1986,
per va haver de formar govern de coalici amb el PSE-PSOE.

A Catalunya, CiU va guanyar per tercer cop les eleccions autonmiques el 1988, amb
majoria absoluta.

Poltica antiterrorista.
Sinici una etapa destreta collaboraci amb Frana, que comen a extraditar
terroristes dETA refugiats al pas cap a Espanya.
1897 14 grups del Parlament espanyol, entre ells tots els partits principals, signaren el
Pacte Antiterrorista.
El 1989 siniciaren converses entre el Govern i ETA a Alger, que acabaren fracassant.

Poltica econmica
La poltica econmica del Govern aconsegueix reduir la inflaci i un rpid creixement
econmic en aquesta etapa.
Manteniment dun elevat ndex datur. (entorn el 20 %)
4
 Institut Mil i Fontanals

Histria dEspanya i Catalunya

Curs 2016-2017

Forta conflictivitat social (vagues destudiants, serveis pblics, metges i pagesos el

1986, vaga destudiants del 1988, vaga general del 1988 que per primera vegada en
democrcia paralitza el pas, etc.)

En un congrs del partit, la coalici denominada Alianza Popular passa a tenir el nom de
Partido Popular, que inicia un procs de renovaci i un important creixement.

Espanya i Europa:

El 12/juny/1985, Espanya signa el tractat dadhesi a la Comunitat Econmica Europea

(CEE) i entra l1 de gener de 1986 a formar part.

Acaba definitivament lallament poltic des de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Les eleccions es van fer el 22 de juny de 1986

El govern de Felipe Gonzlez va revalidar la majoria absoluta obtinguda el 1982,
encara que amb un descens notable d'escons. La Coalici Popular (ara Partit Popular) es
consolidava com a la segona fora poltica desprs de la desaparici de la UCD.

Els resultats foren:

Eleccions generals espanyoles, 22 de juny de 1986

Partido Vots % Escons Dif.
Partido Socialista Obrero Espaol
8.901.718 44,06 184 -18
(PSOE)
Coalici Popular (CP) 5.247.677 25,97 105 -2
Centre Democrtic i Social (CDS) 1.861.912 9,22 19 +17
Convergncia i Uni (CiU) 1.014.258 5,02 18 +6
Coalici Izquierda Unida (IU) 935.504 4,63 7 +3
Partit Nacionalista Basc (PNV) 309.610 1,53 6 -2
Herri Batasuna (HB) 231.722 1,15 5 +3
Euskadiko Ezkerra (EE) 107.053 0,53 2 +1
Coalici Gallega (CG) 79.972 0,4 1 +1
Partido Aragons Regionalista (PAR) 73.004 0,36 1 +1
Agrupacions Independents de
65.664 0,33 1 +1
Canries (AIC)
Uni Valenciana (UV) 64.403 0,32 1 +1

5
 Institut Mil i Fontanals

Histria dEspanya i Catalunya

Curs 2016-2017

Eleccions al Parlament de Catalunya el diumenge 29 d'abril

de 1984
El diumenge 29 d'abril de 1984 se celebraren les segones eleccions al Parlament de
Catalunya desprs de la recuperaci de la democrcia a Espanya, i el restabliment de la
Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.501.851 persones majors
de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135
parlamentaris de la segona legislatura democrtica. Acudiren a votar 2.892.967
persones, amb una participaci del 64,26 per cent, tres punts per sobre de la
participaci de quatre anys abans.

El partit ms votat fou, novament, Convergncia i Uni qui, amb 1.346.729 vots
(un 46,56 per cent), obtingu 72 escons, 29 ms que a les anteriors eleccions, 31 ms
que la segona fora poltica, el Partit dels Socialistes de Catalunya, cosa que donaria a
CiU la majoria absoluta.

Desprs de la formaci del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergncia i Uni,

Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, per segona vegada
consecutiva.

6
 Institut Mil i Fontanals

Histria dEspanya i Catalunya

Curs 2016-2017

Candidatures Vots % Vot Parl. Vots % Vot Parl.

1984 1984 1984 1980 1980 1980

Convergncia i Uni (CiU) 1.346.729 46,80 72 752.943 27,83 43

Partit dels Socialistes de

866.281 30,11 41 606.717 22,43 33
Catalunya (PSC-PSOE)

Alianza Popular-Partit
Demcrata Popular-Uni Liberal 221.601 7,70 11 - - -
(AP-PDP-UL)

Partit Socialista Unificat de

160.581 5,58 6 507.753 18,77 25
Catalunya (PSUC)

Esquerra Republicana de
126.943 4,41 5 240.871 8,90 14
Catalunya (ERC)

Les eleccions municipals espanyoles de 1983

Les eleccions municipals espanyoles de 1983 foren convocades el 8 de maig de 1983 i
foren les segones eleccions municipals convocades a Espanya desprs de la
dictadura franquista mitjanant eleccions per sufragi universal. A les eleccions
optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els electes finalment votaven
l'alcalde.

Aquestes eleccions van coincidir amb la convocatria de les primeres eleccions

autonmiques per a 13 comunitats autnomes (s a dir, totes llevat Catalunya, Pas
Basc, Galcia i Andalusia). Des de 1983 coincidir la data de convocatria d'eleccions
municipals, autonmiques i al Consell General de la Vall d'Aran.

El partit que va obtenir ms vots i regidors arreu d'Espanya fou el PSOE, que ja
havia guanyat per majoria absoluta les eleccions generals espanyoles de 1982 aprofitant
l'ensulsiada de la UCD, que va desaparixer. El principal grup d'oposici, Aliana

7
 Institut Mil i Fontanals

Histria dEspanya i Catalunya

Curs 2016-2017

Popular (AP), es present en coalici amb el Partit Demcrata Popular i la Uni

Liberal. El PCE es mantindr encara com a tercer fora poltica en nombre de vots.

Resultats globals a nivell estatal

En total van votar arreu d'Espanya 17.887.996 persones (el 65,1% del cens), d'elles
84.973 en blanc (0,45%). Els resultats dels principals partits fou:

Eleccions Municipals de 1983

Alcaldes
Regidors Regidors Alcaldes
Partit Vots % (capital
(total) (ciutats) (ciutats)
provincial)
PSOE/PSC-PSOE/PSE 7.883.502 41,87 23.729 1.080 59 33
AP-PDP-UL 4.843.665 25,73 21.076 625 10 10
PCE/PSUC 1.499.907 7,97 2.495 160 3 1
CiU 763.758 4,06 3.329 61 - -
EAJ-PNV 407.908 2,17 1.322 47 3 3
CDS 333.001 1,77 658 10 - -
Coalici Gallega (PG-
169.711 0,90 872 8 - -
CIGA-CO)
Herri Batasuna 158.163 0,84 385 17 - -
PDL 145.982 0,78 861 6 - -
PSA 110.780 0,59 146 26 2 -
PAR 105.956 0,56 1.120 6 - -
ERC 85.198 0,45 155 2 - -
EE 76.950 0,40 121 4 - -
PCC 67.214 0,36 61 1 - -
ATI 66.140 0,36 85 20 1 1
BNG 50.400 0,27 118 - - 1
UPC-AC 45.534 0,24 51 5 - -
UM 37.956 0,20 140 2 - -
UPN 33.111 0,18 79 7 - -
I ms partits minoritaris...

Nota: Grcies per la vostra assistncia i dedicaci.

J. Pena