Introducci

a la
Trigonometria
4t ESO
ndex:
pg.
1. Unitats de mesura d'angles: graus i radians. ....................................... 3
2. Raons trigonomtriques bsiques: sinus, cosinus i tangent.
Definicions. .......................................................................................... 5
3. Relacions entre les raons trigonomtriques bsiques.
Relacions fonamentals. ........................................................................ 7
4. Resoluci de triangles rectangles. ........................................................ 9
5. Ampliaci del concepte d'angle. .......................................................... 11
6. Raons trigonomtriques d'angles de qualsevol amplitud.
Circumferncia goniomtrica. Signes de les raons. ............................. 13
7. Relaci entre las raons trigonomtriques d'angles
de quadrants diferents. ....................................................................... 15
8. Taula de valors. ................................................................................... 18
9. Exercicis de refor. .............................................................................. 20
10.Exercicis d'ampliaci. ......................................................................... 23

2
1. Unitats de mesura d'angles: graus i radians.

Mesura en Graus (DEG):

El grau s l'angle pla que, amb el vrtex al centre d'un cercle, intercepta sobre la
circumferncia d'aquest cercle un arc de longitud 2r/360. El seu smbol s: N. Per
tant, un angle complet (una volta, gir o revoluci sencera) mesura 360.
Altres angles molt importants sn: angle recte 90 i angle pla 180.
Un grau s igual a 60 minuts (1=60) i un minut s igual a 60 segons
(1=60).

Mesura en radians (rad):

El radian s l'angle pla que, amb el vrtex al centre d'un cercle, intercepta sobre la
circumferncia d'aquest cercle un arc de longitud igual al radi. el simbolitzem per
rad.

Equivalncia entre graus i radians:

La longitud d'una circumferncia s 2r, per tant, un angle complet mesura 2r/r=2
rad, s a dir 360=2 rad, o equivalentment 180= rad.
Per tant, un radian equival, en graus, a 180/, la qual cosa t un valor aproximat de:
1 rad = 57 17 45

De la mateixa forma, tenim que un grau equival a /180 rad, s a dir, lo que dna un
valor aproximat:

1=0,017453... rad

3

Per tant, el factor conversi per passar de graus a radians s: ; i per passar de
180

180
radians a graus s: .

NOTA: si en fixem en una calculadora cientfica, observarem que per fer clculs amb
angles podem utilitzar diversos sistemes de mesura. Els principals sn els graus i els
radians, que apareixen a la pantalla amb les abreviatures DEG o D i RAD o R, les
quals s'activen normalment amb la tecla MODE.

4
2. Raons trigonomtriques bsiques: sin, cos i tan (tg). Definicions.

Sobre un triangle rectangle, les raons trigonomtrics no sn ms que les raons de

proporci que hi ha entre els seus catets i la hipotenusa.
S'anomena sinus d'un angle a la ra entre el catet oposat i la hipotenusa. Es

catet oposat
designa per: sin x sin x=
hipotenusa

1
Per exemple, quan diem que sin 30= (ja veurem perqu ms endavant)
2
significa que en un triangle rectangle amb un angle de 30, la hipotenusa s el doble
del catet oposat, o lo que s el mateix que el catet oposat s la meitat de la
hipotenusa.

S'anomena cosinus d'un angle a la ra entre el catet contigu i la hipotenusa.

catet contigu
Es designa per: cos x cos x=
hipotenusa

5
S'anomena tangent d'un angle a la ra entre el catet oposat i el catet contigu. Es
catet oposat
designa per: tg x o tan x tan x=
catet contigu

Per exemple, en un triangle rectangle quan diem que tan 45=1 no significa res
ms els dos catets estan en proporci 1, s a dir, els dos catets sn iguals.

Finalment, noms comentar que existeixen les raons inverses del sinus, del cosinus
i de la tangent, que s'anomenen, respectivament, cosecant ( cosec x ), secant (
sec x ) i cotangent ( cotg x ).

6
3. Relacions entre les raons trigonomtriques bsiques. Relacions
fonamentals.

A partir de les definicions de les tres raons trigonomtriques tenim que:

y
sin A= y
h
x h sin A sin A
cos A= tan A= = tan A=
h x cos A cos A
y h
tan A=
x
sin A
s a dir, la primera relaci fonamental s: tan A=
cos A

y h

A
x

En el triangle rectangle, d'acord amb el teorema de Pitgores, tenim que:

x 2 y 2 =h 2

2 2
x y
Tamb ho podem escriure com: =1
h h

Finalment, aplicant les definicions trigonomtriques anteriors obtenim la relaci

fonamental (o relaci pitagrica):

cos 2 Asin2 A=1

sin2 A cos 2 A 1
A partir d'aqu podem fer, si cos A0 , = , amb la qual
cos 2 A cos 2 A cos2 A
cosa obtenim: tan 2 A1=sec2 A

De forma semblant, podem obtenir: cotg 2 A1=cosec 2 A

Utilitzant aquestes relacions, i les obtingudes a partir de les definicions, podem
calcular les raons trigonomtriques d'un angle si en coneixem una ra trigonomtrica
qualsevol i tamb obtenir una infinitat d'altres relacions trigonomtriques.

7
Observem el quadre resum:

En qualsevol triangle rectangle es verifica que la hipotenusa s ms gran que

qualsevol dels catets. Per tant, com que el sinus i els cosinus d'un angle sn la ra
entre u catet i la hipotenusa, es compleix que:

1 sin 1 1 cos 1
En canvi, com que la tangent s el quocient entre els dos catets (entre el sinus i el
cosinus), pot prendre qualsevol valor real:

tg R

8
4. Resoluci de triangles rectangles.
Resoldre un triangle vol dir trobar els seus elements: els tres costats i els tres
angles.

Un triangle queda determinat quan es coneixen tres dels seus elements, dels quals
un, com a mnim, ha de ser un costat, perqu si els tres elements coneguts fossin
angles, resoldrem un qualsevol dels possibles triangles semblants.

Quan es tracta de triangles rectangles, sempre es coneix un dels elements que s

l'angle recte. Aix, ens podem trobar quatre casos de resoluci de triangles
rectangles:

a) Es coneixen la hipotenusa i un catet.

b) Es coneixen els dos catets.
c) Es coneixen la hipotenusa i un angle.
d) Es coneixen un catet i un angle.

La nomenclatura utilitzada amb els triangles, normalment s la segent (essent A

l'angle recte en el cas dels triangles rectangles):

a
c

C
A
b

Cas a) Dades a i b; incgnites c, B i C.

b 1 b
Clcul de B: sin B= i amb la calculadora cientfica B=sin .
a a
Clcul de C: C=90-B.
c
Clcul de c: cos B= c=acos B o tamb c= a 2 b 2
a

Cas b) Dades b i c; incgnites a, B i C.

b 1 b
Clcul de B: tg B= i amb la calculadora B=tg .
c c
Clcul de C: C=90-B.
b b
Clcul de a: a= b 2 c 2 o tamb sin B= a=
a sin B

9
Cas c) Dades a i B; incgnites b, c i C.
b
Clcul de b: sin B= b=asin B
a
c
Clcul de c: cos B= c=acos B
a
Clcul de C: C=90-B.

Cas d) Dades b i B; incgnites a, c i C.

b b
Clcul de a: sin B= a=
a sin B
b b
Clcul de c: tg B= c=
c tg B
Clcul de C: C=90-B.

Observem el quadre resum:

10
5. Ampliaci del concepte d'angle.
La interpretaci geomtrica de l'angle com una regi plana noms permet expressar
angles ms petits o iguals a 360.

Suposem que un mbil es desplaa en una circumferncia de radi r partint de A i

girant en sentit contrari a les agulles d'un rellotge. Per exemple, podem imaginar el
moviment d'una de les cistelles d'una snia de fira.
Aleshores.
* si el mbil s'atura a P, l'arc recorregut s AP i l'angle corresponent s .
* si el mbil no s'atura a P, continua girant, passa per A i s'atura la
segona vegada que passa per P, el cam recorregut s una volta sencera ms l'arc
AP i l'angle final seria altre cop , per havent descrit abans una angle
complet.
* si el mbil fa k voltes abans d'aturar-se a P, l'angle descrit seria k
angles complets ms l'angle .

En aquests dos ltims casos no t sentit parlar de sector circular. Per si que podem
comparar el cam descrit amb l'arc que determina un radian: el quocient entre l'arc
descrit pel mbil i l'arc d'un radian ens dna la mesura en radians de l'arc descrit pel
mbil. Aix, per exemple, dues voltes equivalen a 4 rad o, fent la conversi, 720.
Prenent el semieix positiu com a origen dels angles, quan el gir s en el sentit
contrari a les agulles del rellotge se'n diu sentit positiu; i sentit negatiu quan el gir
s en el sentit de les agulles del rellotge.

Per acabar, a tall d'exemple, com es calcula l'angle ms petit que 360 corresponent
a 7210? Si fem la divisi entera, obtenim:

7210=20360+10

Aix significa que l'angle 7210 correspon a donar 20 voltes ms un angle de 10, i
tot aix en sentit positiu. Si fos en sentit negatiu escriurem:

-7210=20(-360)+(-10)

la qual cosa significaria que hem donat 20 voltes en el sentit de les agulles del
rellotge i, a ms, un angle de 10 en el mateix sentit.

11
Observeu el diagrama resum:

Els eixos de coordenades divideixen la circumferncia en quatre parts, que com

sabem s'anomenen quadrants, que com podem comprovar al grfic, els angles
divisoris corresponents sn:

0=0 rad 90= /2 rad 180= rad 270= 3/2 rad

12
6. Raons trigonomtriques d'angles de qualsevol amplitud.
Circumferncia goniomtrica. Signes de les raons
trigonomtriques.
Es tracta de generalitzar la definici de ra trigonomtrica a angles no aguts. Per
aix observem la figura segent i recordem que les raons trigonomtriques no varien
sobre triangles semblants, per la qual cosa podem considerar la circumferncia de
radi 1, la qual rep el nom de goniomtrica:

Tenint en compte les definicions de les raons sobre un triangle rectangle, a partir de
la figura dedum que les coordenades del punt P sn:

(x,y)=(cos ,sin )

i si la circumferncia tingus radi r, aleshores, les coordenades serien:

ordenada y abscissa x ordenada y

sin = = cos = = tg = =
radi r radi r abscissa x
Aix ens permet fer una extensi de les definicions de les raons trigonomtriques
d'un angle agut a un angle qualsevol, donat que les raons trigonomtriques no
depenen del valor del radi de la circumferncia escollida.

13
Per tant, per a un angle qualsevol , la definici de les raons trigonomtriques s la
segent:

El signe de les raons trigonomtriques es calcula fcilment si sabem el quadrant en

qu es troba l'angle, ja que aleshores sabem el signe de l'ordenada i el de l'abscissa
(el radi de la circumferncia s sempre un valor positiu). Podem comprovar-ho al
grfic segent:

El signe de la resta de raons trigonomtriques s'obt a partir del signe del sinus i del
cosinus.

14
7. Relaci entre las raons trigonomtriques d'angles de quadrants
diferents.
En aquest apartat anem a veure les relacions existents entre les raons
trigonomtriques de dos angles que presenten alguna propietat entre ells. Aquest
estudi permet reduir qualsevol angle a un altre que es trobi al primer quadrant.

En primer lloc cal recordar algunes definicions:

Angles complementaris sn els angles que sumen 90 o /2 rad.

Angles suplementaris sn els angles que sumen 180 o rad.
Angles oposats sn els angles que sumen 0 o 0 rad o mltiples enters de l'angle
complet.

Raons trigonomtriques d'angles complementaris ( i 90 ):

Els triangles OEC i OAB de la figura sn iguals perqu tenen la hipotenusa i els seus
angles iguals.

D C

B
1
90-
A
O E

D'aix se'n dedueix:

CE OA OE AB
sin90= = =cos cos 90 = = =sin
OC OB OC OB
Finalment:

CE AB 1
tg 90= = = =cotg
OE OA tg

15
Tamb es pot deduir a partir d'un triangle rectangle; observa la figura:

Raons trigonomtriques d'angles suplementaris ( i 180 ):

Sobre la circumferncia unitat, est clar que, per simetria, els dos triangles
rectangles de la figura sn iguals; aleshores:

sin180= y=sin cos 180 =x=cos

y y
tg 180 = = =tg
x x

16
Raons trigonomtriques d'angles que difereixen 180 ( i 180+ ):

Observem la figura

Els dos triangles rectangles sn iguals perqu tenen iguals la hipotenusa (radi) i els
seus angles. A partir d'aix dedum:

sin180= y=sin cos 180 =x=cos

y y
tg 180 = = =tg
x x
Raons trigonomtriques d'angles oposats ( i o 360):

Donat que els triangles rectangles OBC

i OAC tenen la mateixa hipotenusa i els
mateixos angles, sn iguals. Per tant:

CA AB
B sin= = =sin
1 OC OB

O A A OA OA
- cos = = =cos
OC OB
C CA AB
tg = = =tg
OA OA

17
8. Taula de valors.

Si dividim un angle recte en dos o tres parts obtenim els angles de 45, 30 i 60;
aquests angles tamb apareixen a l'escaire i al cartab. La calculadora ens dna les
raons trigonomtriques de qualsevol angle, per en la majoria de casos sn
aproximacions. Anem a trobar els valors exactes de les raons trigonomtriques dels
angles anteriors per tal de construir una taula de valors.

Raons trigonomtriques de l'angle 45:

La meitat d'un quadrat ens dna un triangle rectangle

issceles com el de la figura, i, per tant, amb angles
de 45. Aleshores.

c 2 =a 2a 2 =2a 2 c=a 2
Per tant,

a a 2 a
cos 45=sin 45 = = = i tg 45 = =1
c a 2 2 a

Raons trigonomtriques dels angles 30 i 60:

La meitat d'un triangle equilter ens determina un

triangle rectangle com el de la figura i, per tant, tenim
que c=2a. Aleshores:

b= c
2 2 c2 3 2
2 2
3
b =c a =c = c 2
4 4

Per tant,

3 c 1
3 tg 30= =
a a 1 b 2 2 3
sin 30= = = cos 30 = = =
c 2a 2 c c 2 3 3
2
I, donat que 30 i 60 sn angles complementaris:

sin 60=
1 3
cos 60= tg 60= 3
2 2

18
Raons trigonomtriques dels angles 90, 180 i 270:

A partir de les definicions de les raons per angles no aguts, si observem la figura
tenim que:

sin 90= 1 cos 90=0 tg 90=1/0 tg 90=

sin 180= 0 cos 180=-1 tg 180=0

sin 270=-1 cos 270=0 tg 270=

D'aquesta manera, obtenim la segent taula:

graus 0 30 45 60 90 180 270

radians 0 /6 /4 /3 /2 3/2

sin 0
1 2 3 1 0 -1
2 2 2

cos 1
3 2 1
0 -1 0
2 2 2

3
tg 0
3
1 3 0

Com exercici, es pot ampliar aquesta taula amb els angles de 30, 45 i 60
traslladats als diferents quadrants.

19
9. Exercicis de refor:

1. Calcula la mesura, en graus i radians, de cada un dels segents angles:

a) Langle dun triangle equilter.
b) Els angles dun rombe, un dels quals mesura 30.

2. Utilitza la calculadora per a trobar x en cada un dels segents casos, determinant

els angles aguts amb una precisi de segons i arrodonint les raons angulars a las
millsimes:

'
x=tan 35 10 ; cos x=0, 27 ; x=sin 75 ; x=cos ; sin x=0,8 ; tan x=7, 35
12
3. La hipotenusa dun triangle rectangle mesura 13 cm, i un dels seus catets, 12 cm.
Troba les raons trigonomtriques de langle oposat al catet menor i lrea del
triangle. Fes un dibuix per explicar els clculs realitzats.

4. Les rectes tangents a una circumferncia des dun punt exterior, que dista del
centre 50 m, formen un angle de 48. Donat que les rectes tangents sn
perpendiculars als radis en el punt de tangncia, troba lrea del cercle. Fes un
dibuix aproximat que tajudi en els clculs.

5. Calcula el valor de les raons desconegudes (sin, cos i tan) de langle agut en els
segents casos:
1 4
a) sin =0,8 b) cos = c) tan =
3 3
6. Si x s un angle agut, simplifica tot el que sigui possible les segents expressions:
1cos x 1cos x cos3 x sin3 x
A= B=
1sin x 1sin x sin x cos x
7. Les mesures, en metres, de les diagonals dun rombe sn proporcionals als
nmeros 6 y 8. Amb aquestes dades, troba els dos angles del rombe. Fes un dibuix
que tajudi a resoldre el problema.

8. Sobserva el punt ms alt, D, dun arbre des dun punt, B, del terra, sota un angle
de 30. El punt B dista 18 m del peu, A, de larbre. Quina s la seva altura? A quina
distncia d del punt B en la lnia AB haurem de situar-nos per observar el punt D
des de un punto C amb un angle de 20?

20
9. En la figura, langle A s de 90, i els segments AD y DC tenen la mateixa
mesura. Sn iguals els angles i ? Raona la teva resposta.

10. En el parallelogram ABCD, calcula la mesura de la diagonal BD i lrea del

parallelogram.

11. Expressa els segents angles com a suma dun nombre enter de voltes i un
angle menor que 360 o 2 rad:
17
-940 3.000 -27 rad rad
3
12. Indica en quin quadrant estan situats cada un dels segents angles:
22 80
1780 -490 rad rad
5 7
13. En una circumferncia de 20 m de radi, un arc mesura 65 m. Calcula en graus i
radians langle central que li correspon.

14. Donats els angles = 78, = -260 i = 105, indica en quin quadrant estan
situats els segents angles:
3 2
A=534 B=
4 6
15. Sense utilitzar la calculadora, calcula el valor exacte de las expressions:
A=3 sin 270 4 tan 1352 cos300
B=2 sin 315tan 900 3 cos 540
C= 2 sin 135 tan 240 cos 315
2 3 1
3 2

21
16. Sabent que s un angle agut, tal que cos =0,6 , calcula les segents raons
trigonomtriques:
sin 180 sin 900 tan 90 cos 180

17. Amb lajut de la calculadora i utilitzant el mode angular en graus, troba, amb tres
xifres decimals significatives, els valors de les segents raons trigonomtriques:
18 13
sin 2 .050

cos 385 tan cos
7 3
18. Calcula el valor del sinus i el cosinus dun angle del quart quadrant, la tangent
3
del qual val . Expressa les solucions en forma fraccionria.
4
19. Troba, sense fer s de la calculadora, quins angles de la circumferncia
goniomtrica compleixen les segents condicions:

a) El sinus val
1
b) El cosinus val
3 c) La tangent val -1
2 2

20. Troba els angles x tals que 0 x360 , els quals verifiquen les igualtats
segents:
1 5x40
sin 2x60 =

a) b) tan =1
2 2

22
10. Exercicis dampliaci:

1. Sobre una circumferncia de radi R, se consideren:

a) Per un arc de longitud L=3 R, quant val, en graus, langle central que
determina?
b) Para un sector circular de superfcie S=2R 2 , quant val, en graus, langle
central que avarca?

2. Calcula laltura de la muntanya de la figura, sabent que dos observadors situats

en dos punts A y B, distants 500 metres entre si, observen el cim D sota angles de
30 y 42, respectivament.

sin acos a tan2 a

3. a) Comprova si s certa la igualtat: =
cos 2 asin 2 a 1tan 2 a
b) Simplifica tot el que puguis lexpressi:

cos3 asin acos 2 asin2 acos asin3 a

4. Les bases dun trapezi issceles mesuren 24 y 16 cm, i langle que formen els
costats no parallels s de 30. Troba el permetre i lrea del trapezi, fes un dibuix
que ajudi a aclarir la soluci del problema.

5. En una circumferncia de 3 metres de radio es dibuixa una corda AB, tal que larc
definit mesura 5 metres. Determina la longitud daquesta corda i la distncia al
centre de la circumferncia.

6. En un polgon regular, calcula en graus i radians, en funci del nombre de costats:

a) La mesura de langle central i de langle interior.
b) La suma dels angles interiors del polgon.
Aplica els resultats anteriors al cas del dodecgon.

7. Proba que si A, B i C sn las mesures dels angles dun triangle qualsevol, es

verifiquen les segents igualtats:
sin A=sin BC sin 2ABC =sin A
23
8. Una torre de telefonia est subjecta en el seu extrem superior C por dos cables
tensos AC i CB collats a terra formant angles de 40 i 55, respectivament, tal i com
mostra la figura (les dades en metres). Troba laltura h de la torre i els metres de
cable que shan necessitat per a subjectar-la.

9. Amb les dades que proporciona la figura, sabent que els segments BD y DC
tenen la mateixa longitud, troba lrea del triangle BCD i langle amb una precisi
de segons.

10. Utilitzant procediments trigonomtrics, demostra el teorema de laltura que diu:

En tot triangle rectangle, el quadrat de laltura s el producte de les projeccions
dels catets sobre la hipotenusa, o lo que s el mateix, que h 2=mn , essent h, m i
n les dades assenyalades en la figura.

11. A las tres en punt, las agulles dun rellotge formen un angle recte. A quina hora
tornaran a formar, per primera vegada, un angle recte?

24
12. Considera un triangle ABC, rectangle en A. Quina relaci existeix entre las raons
trigonomtriques dels seus angles aguts? s certa la igualtat tan Btan C=1 ?:

13. Sigui un angle qualsevol, per el que estan definides les tres raons
trigonomtriques sinus, cosinus i tangent. Proba que es verifica la igualtat:

tan 2 tan2 sin 2 =sin 2

14. Simplifica tot el que puguis les segents expressions:

A=cos
5
2

x sin x cos
2
3
2
x sin
7
2
x
cos x 1sin x
B= , per a x
1sin x cos x 2

15. Troba totes les solucions de les segents equacions trigonomtriques:

cos 4x=sin x135

2 cos2 xsin x1=0

16. Dun angle , situat en el tercer quadrant, se sap que el seu cosinus s el triple
que el seu sinus. Calcula amb exactitud, i sense necessitat de calcular el valor de
langle , les segents raons:

sin 180 cos 2 tan 90 cos

25