Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ESR
Riveulteana,
26.0617 001421
ENTRADA
Sala Civil i Penal
Diligéncies indeterminades n.2 19/2017
ALASALA
ELISA RODES CASAS, Procuradora dels Tribunals, actuant en representacid
de la Hble. Sra. MERITXELL BORRAS | SOLE i del Sr. FRANCESC ESTEVE |
BALAGUE, la representacio dels quals tinc acreditada en aquestes
actuacions, comparec davant de la Sala i MANIFESTO: >
Se
Oe
79
Que el dia 20 de juny de 2017 m’ha estat notificada la Interlocutéri
mateixa data per la qual s’admet a tramit la querella interposada per’i
Fiscalia contra els meus principals i, atés que estic en desacord amb
aquesta resolucié, procedeixo a interposar contra ella RECURS DE
SUPLICA, que baso en les segiients
AL-LEGACIONS
UNICA,.- Us _preventiu del Dret penal: _vulneracié del_principi_de
responsabilitat penal pel fet i dels arts. 7 del Conveni Europeu de Drets
Humans i 49.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unié Europea
és freqiient afirmar que la punicié (0 no) de la fase preparatoria del delicte
és el millor termdmetre per mesurar les conviccions liberals d’un
determinat sistema penal. Mentre histdricament els Drets penals més
respectuosos amb les llibertats ciutadanes han renunciat a castigar -o ho
han fet molt excepcionalment- el actes preparatoris, la sancié penal
generalitzada d’aquesta fase de liter criminis ha caracteritzat els régims
Pagina 1de7penals més punitivistes. Com és sabut, en el Dret dels estats amb
conviccions liberals, la persecucié penal no s’activa de manera general
fins que el delicte, com a minim, ha entrat en la seva fase executiva o de
temptativa.
Amb els respectes deguts, i en exercici del dret de defensa, la querella que
la Fiscalia ha interposat contra els meus principals mereix ser explicada a
les facultats com un exemple ben viu del que és una concepcié illiberal
del ius puniendi. En aquest cas, el Ministeri Public no només promou
Fexercici de l’accié penal per uns fets que, si fossin delictius, integrarien
com a molt la fase preparatdria més incipient de possibles infraccions
penals futures, sind que, com es desprén de la propia querella, algunes de
les diligencies que demana la Fiscalia pretenen la prova de fets que
encara no s’han ni tan sols produit, com documentacié de contractes o
encdrrecs que no s’han signat, 0 el compromis o realitzacié efectiva de
despeses que mai han tingut lloc. és a dir: no es pretén esclarir i castigar
actes ja comesos, sind conductes que, pretesament, encara haurien de
realitzar-se.
Aquest “ds preventiu” del Dret penal, dirigi
a impedir alld que
suposadament algd fara en el futur, amb finalitats clarament
intimidatdries, és incompatible amb les premisses més basiques del Dret
penal que va néixer amb la Il-lustracié i que ha arribat fins als nostres dies,
si més no en les societats sensibles amb les llibertats ciutadanes. De
manera més concreta, aquest tis d’una querella criminal per perseguir fets
de produccié futura resulta absolutament contrari a un dels princi
is
basics del Dret penal modern, com és el principi de responsabilitat penal
pel fet, que impedeix castigar les persones per les seves idees, els seus
pensaments, les seves suposades intencions i, també, per aquelles
actuacions hipotétiques que pretesament realitzaran més endavant. El
procediment penal ha d’investigar | eventualment castigar fets passats i
Pagina 2 de 7no és legitim atribuir-li finalitats policials de prevencié del delicte
basades en judicis d’intencions.
En aquest sentit, la querella de la Fiscalia i la seva admissi6 vulneren l'art.
7.1 del Conveni Europeu de Drets Humans quan estableix que “ningd pot
ser condemnat per una accié 0 una omissié que, en el moment en qué hagi
estat comesa, no constitueixi una infraccié”. O V'art. 49.1 de la Carta de
Drets Fonamentals de la Unié Europea, que té un mateix tenor literal. En
aquests dos preceptes s’estableix ben clarament que una persona només
pot ser castigada per accions o omissions ja comeses, no per accions 0
omissions de suposada comissié futura.
Es public i notori que el Departament de Governacié, Administracions
Publiques i Habitatge -com a departament competent en la matéria,
d'acord amb l'article 3.4.3 del Decret 2/2016, de 13 de gener, de creacié,
denominacié i determinacié de I'ambit de competéncia dels departaments
de I'Administracié de la Generalitat de Catalunya- ha promogut la
publicacié d’un anunci al DOGC pel qual es dona a conéixer la licitacié d’un
Acord Marc per homologar empreses proveidores d’urnes (tal com
recentment va publicitar un Acord marc pel subministrament de material
electoral). Aquesta actuacié es deu al fet que la Generalitat de Catalunya —
a diferencia d’altres comunitats autonomes- no disposa fins ara d’aquest
recurs material, que pot arribar a ser necessari en contextos molt
diversos, tots ells licits i recollits en els antecedents del mateix anunci.
Certament, en el passat aquest recurs material ha estat facilitat per
V’Administracié general de I’Estat, perd en el conveni existent entre les
dues administracions no queda garantida de manera incondicional
aquesta cessié (per exemple, en cas de concurréncia d’eleccions), ni
tampoc la seva gratuitat (la clausula Tercera del Conveni Marc de
Col-laboracié entre administracions publicada per la Resolucié de la
Secretaria General Técnica de 8/07/2015 al BOE de 20/07/2015, fa
Pagina 3.de7referéncia a que es podran determinar mitjancant els corresponents
convenis especifics de col-laboracié les aportacions que les parts facin a
carrec dels seus respectius pressupostos, i préviament la clausula segona
condiciona la cessié de material electoral a la previa sotlicitud de la
comunitat autdnoma, i als termes que s’estableixin -aquests convenis
especifics que s’han de signar-).
En aquest sentit, el dia 21/03/2017 el Govern de la Generalitat de
Catalunya va adoptar un Acord per autoritzar linici d’actuacions
administratives necessaries adrecades a la racionalitzacié de la despesa en
matéria de processos electorals, consultes populars i processos de
participacié ciutadana. Cal emmarcar en aquesta pravia decisié del Govern
VAcord Marc posterior que ara ens ocupa, la necessitat del qual es
fonamenta en un extens informe justificatiu, que acredita que les urnes
poden ser necessaries en situacions molt diverses, com eleccions
sindicals en diversos departaments de l’administracié catalana, eleccions
en consells escolars i AMPAs, eleccions a la junta de personal del SOC,
claustres universitaris, cambres agraries, processos participatius, etc.
Aquestes nombroses necessitats justifiquen l’adquisicid centralitzada
d’aquest material per posar-lo a disposicié dels departaments que el
necessitin i no consta que cap administracié o particular hagi recorregut
administrativament les resolucions preses, la tramitacié de les quals ha
estat juridicament impecable, per la qual cosa no té cap rad de ser que
pugui parlar-se a la querella de prevaricaci
Per altra banda, unes urnes no sén un recurs material que només hagi
d'utilitzar-se una sola vegada, sind que poden ser emprades repetidament
i, en la mesura en qué queden incorporades al patrimoni de la Generalitat
i afectes a una utilitzacié d’interés general, no podra parlar-se de cap
malbaratament de fons publics, ja que el delicte de malversacié exigeix
que es causi “un perjuicio al patrimonio administrado” (art. 432 CP en
Pagina 4 de7relacié amb art. 252 CP). Si adquirir aquest material per part d’una
administracié que no disposa encara dell i incorporar-lo al patrimoni
public és malversacié, la Fiscalia hauria de querellar-se immediatament,
per ser coherent, contra tots aquells altres governs autondmics, com en el
cas d’Andalusia, que en el passat han obert concursos per adquirir urnes
Sigui com sigui, ens trobem encara en la fase inicial dels molt diversos
tramits que integren un procediment de contractacié publica i, avui per
avui, els usos als quals es destinaran les urnes sén hipatesis futures, que
no poden legitimar la intervencié penal. Més concretament, ens trobem
davant d’un Acord Marc per a la seleccié 0 homologacié d’empreses
proveidores, sense cap mena de compromis o reserva pressupostaria, i del
qual no s’ha realitzat encara cap contractacié ni despesa derivada. De fet,
Vexperiéncia demostra que de molts acords marc no n’arriben a derivar
contractes posteriors.
En aquest sentit, resulta també sorprenent que s‘interposi una querella
quan el Govern de I’Estat
an sols ha plantejat incident d’execucié
davant del Tribunal Constitucional en relacié amb l’anunci de I’Acord
Marc de referancia -a diferencia del que ha anat fent fins ara-. En canvi,
per la seva banda la Generalitat si que ha demanat directament al Tribunal
-en el seu escrit de 18 de maig de 2017 que s’adjunta com a Document n.2
1- que es pronuncii sobre si la suspensié de la Disposicié addicional 40,
apartats un i dos i de diverses partides pressupostaries de la Llei del
Parlament de Catalunya 4/2017, de 28 de marg, de Pressupostos, es veu 0
no vulnerada per l’anunci d’acord marc que ens ocupa. Al dia d’avui no
consta que el Tribunal hagi respost i no deixa de resultar paradoxal que la
alia interposi una querella per desobeir el Tribunal Constitucional
quan aquest encara ni tan sols s’ha manifestat en V’incident d’execucié
sobre si es considera desobeit. Una dada que no deixa de ser rellevant
tenint en compte la inusitada celeritat, si es compara amb el considerable
Pagina 5 de7temps que dedica a resoldre altres no assumptes no menys transcendents,
amb qué aquest Tribunal sol ocupar-se respecte de les actuacions de la
Generalitat de Catalunya. A més, si recordem els termes de la
interlocutdria del Tribunal Constitucional de 4 d’abril de 2017, la suspensid
de la Disposicié Addicional 40 ho és tan sols en quan s’utilitzi per a una
finalitat concreta. Pel contrari, la Fiscalia, amb la querella interposada i la
seva admissié posterior, va molt més enlla, tal com s’ha indicat a
Vencapcalament d’aquest recurs.
Finalment, cal afegir que, com és de coneixement general, ens trobem en
un ambit molt condicionat per decisions i negociacions politiques i no es
pot descartat en absolut que la futura consulta, ara suposadament
illegal, s’arribi a celebrar algun dia dins del marc constitucional
espanyol, com sempre ha estat la voluntat dels membres del Govern de la
Generalitat. Com és public i notori alguns partits politics espanyols amb
una important representacid parlamentaria, i que podrien acabar
governant, defensen autoritzar la consulta i potser alguns partits ara
contraris canvien d’opinid en el futur. éEn quina posicid quedara
VAdministracié de Justicia si processa penalment la Sra. Borras i el Sr.
Esteve per comprar unes urnes que finalment s’acaben utilitzant en una
consulta autoritzada dins del marc constitucional?
Totes aquestes raons porten a concloure que l’'admissié d’aquesta
querella, encara que fossin certs els propasits que la Fiscalia atribueix als
Srs. Borras i Esteve, resulta absolutament prematura i precipitada. |, per
tant, amb els deguts respectes, sol-licita aquesta defensa a la Sala que
reconsideri la seva decisié i, retornant als postulats classics del Dret penal
liberal, rebutgi promoure la persecucié penal dels meus principals. Seria
trist que en virtut d'aquesta decisié precipitada el Tribunal Superior de
Justicia de Catalunya, pel qual aquesta representacié sent el maxim dels
respectes, passés a formar part de les pagines menys brillants dels
Pagina 6 de 7repertoris de la jurisprudéncia del Tribunal Europeu de Drets Humans
motivant -com ha passat recentment amb el Tribunal Suprem espanyol en
V'anomenat “cas Atutxa”- una condemna per vulneracié dels drets humans
i, més concretament, del dret a la legalitat penal de l'art. 7 del Conveni
Europeu de Drets Humans. Un precepte que, com ja s‘ha dit
reiteradament, permet castigar com a delicte accions 0 omissions que els
ciutadans hagin comés efectivament, perd no les seves suposades accions
futures, ni tampoc perseguir-los per les seves preteses intencions.
Per tots aquests motius,
ALA SALA SOL-LICITO, que tingui per interposat aquest recurs contra la
Interlocutdria de 20 de juny de 2017 i, en virtut dels seus fonaments,
procedeixi a estimar aquesta impugnacié, revocant la resolucié esmentada
i inadmetent a tramit la querella formulada per la Fiscalia.
A Barcelona, 26 de juny de 2017.
I. o™
A SS
OO Z
P. Molins Amat Juan Segarra Monferrer Proc. Elisa Rodés
MOLINS & SILVA. MOLINS & SILVA -
Pagina 7 de7paar covnmece 8502-2017
et ie 108820
Departament de la Presidénci
Gabinet Juridic de la Generalitat
AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Los Abogados de la Generalitat de Catalutia que suscriben, en representacién y
defensa de su Gobierno, en uso de las facultades que légalmente tienen reconocidas al
amparo del art. 82.2 de la Ley Orgénica 2/1979, del Tribunal Constitucional, y de la
designa efectuada por el Gobierno de la Generalitat de Catalufia sogiin tienen acreditado
fen autos del recurso de inconstitucionalidad némero 1638-2017, promovido por cl
- Presidente del Gobierno del Estado contra la Disposicién adicional 40, apartados uno y dos,
yy diversas partidas presupuestarias de la Ley del Parlamento de Catalufia 4/2017, de 28
de marzo, de Presupuestos de la Generalitat de Cataluiia para el ejercicio 2017,
comparecen y como mejor proceda en Derecho, DI CEN:
Que en respuesta a Ia Providencia del Pleno de ese Tribunal Constitucional de 9
de mayo 2017, recibida el siguiente dia 15, relativa a Ja solicitud presentada por los
Letrados de] Parlamento de Catalufiaen el sentido de que se levante la suspensién de la
vigencia inicialmente acordada en el presente recurso, dentro del plazo concedido al
‘fecto manifiestan su conformidad a que se acuerde acceder a La peticiGn formulada y se
retome la vigencia a la Disposici6n 40 y a las partidas presupuestarias impugnadas para
de ese modo no impedir, con cardcter preventivo, su eventual aplicacién dentro del marco
constitucional. Es criterio de esta parte que ningdin perjuicio real, efectivo e irreparable
puede derivarse en este momento de que quede abierta dicha posibilidad,
C.daume 2-4
(5002 Bercsiona
‘Tol. 98 304 36 88
Fax 83 301 5 47Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidéncia
Gabinet Juridic de la Generalitat
No obstante, para el supuesto que el Tribunal Constitucional no estimara la peticién
formulada por el Parlamento, a la que esta parte se adhiere, y acordare el mantenimiento de
la suspensién de la Disposici6n y uso de las partidas presupuestarias que han sido objeto de
impugnaci6n en este recurso, a la vista de las circunstancias que actualmente concurren y las
nuevas actuaciones procesales emprendidas por el Ministerio Fiscal, de las que han dado
cuenta los medios de comunicacién, esta parte ha de solicitar de! Tribunal Constitucional
que precise nuevamente en su resolucién el alcance de dicha suspensién.
Tal como qued6 reflejado en el apartado 1. de la Providencia del Tribunal
Constitucional de 4 de abril de 2017, por la que se admitié a trémite el recurso formulado
por el Presidente del Gobierno del Estado, el objeto del recurso quedé definido, de acuerdo
con Ia demanda presentada por el Abogado del Estado, en los siguientes términos (e
destacado es nuestro):
“Admitir a trémite el recurso de inconstitucionalidad promovido por el Presidente del
Gobiemo y, en su representacién y defensa, por el Abogado del Estado, contra la
disposicién adicional 40, apartados uno y dos, de la Ley 4/2017, de 28 de marzo,
del Parlamento de Catalufia de Presupuestos de la Generalitat de Catalufia para el
elercicio 2017 y de las siguientes partidas presupuestarias: <
Artículo Del Letrado Mayor Del Parlament, Antoni Bayona, Publicado en La Revista Catalana de Dret Públic Sobre El Proceso Soberanista y La Cámara Catalana