(GRAMTICA)

(DECLINACIONS)

Quant a la 3a declinaci, ja hem vist als captols anteriors algunes paraules dels tres

gneres ( , plural ; , plural ;

, plural ; , plural ).

En aquest captol continuen apareixent paraules de la 3 a declinaci, com ara ,

plural , plural , plural .

Tamb continuam afegint lxic de la 1a declinaci, masculins i femenins, dels tres

temes:

temes en pura: , , , , ,

, .

temes en : , , , , , ,

temes en mixta: , .

I tamb de la 2a declinaci, com ara , , , ,

, , , .

(CASOS)

En aquesta lli aprofundim en la forma i els usos de tres casos:

Genitiu ( ):

1a declinaci ( ):

singular ( ) - / -: ( ), (

), ( )

Santi Carbonell
Versi en catal: Xavier Botella


plural ( ) - ( ),

( )

2a declinaci ( ):

plural ( ) -: ( )

3a declinaci ( ):

plural ( ) -: ( ),

( ), ( )

Exemples ():

Acusatiu ( ):

1a declinaci ( ):

singular ( ) - / -: ( ), (

2a declinaci ( ):

singular ( ) -: ( )

3a declinaci ( ):

singular ( ) -: ( )

Exemples ():

Datiu ( ):

1a declinaci ( ):

singular ( ) - / -: ( ),

( ), , ( ), ( ),

( )

plural ( ) - ( )

2a declinaci ( ):

singular ( ) -: ( ),

( ), ( )

plural ( ) - ( )

3a declinaci ( ):

singular ( ) -: ( ), ()

Exemples ():

, , .

, , , , .

, .

, .

(ADJECTIUS)

Hem de recordar que n'hi ha de dues terminacions (m./f. , n. ) i

de tres terminacions (m. , f. , n. ).

En aquest captol nhan aparegut uns pocs, de dues terminacions:

. Tots dos segueixen el paradigma de la 3a declinaci.

I nhan aparegut uns quants ms, de tres terminacions:

Ja coneixem un altre adjectiu de tres terminacions que segueix els paradigmes

de la 3a i la 1a declinacions: m. , f. n. . El mascul i el neutre

segueixen el paradigma de la 3a declinaci, mentre que el femen segueix el de

la 1a declinaci. Aqu ens ha aparegut per primera vegada el datiu plural

mascul: .

(ADVERBIS)

Ens ha aparegut per primera vegada ladverbi de quantitat , que s sinnim de

ls adverbial de ladjectiu : molt.

A partir dadjectius es poden formar adverbis de manera mitjanant el morfema

derivatiu -, equivalent al catal -ment:

>

>

>

Val a dir que els adverbis admeten ls de graus, com els adjectius:

, comparatiu , superlatiu

Per als adverbis de manera derivats dadjectius empram els graus de ladjectiu, en

gnere neutre, amb valor adverbial:

, comparatiu , superlatiu

E.

(PRONOMS)

Pronom relatiu ( ): m. f. n.

Exemples ():

Pronom anafric ( ): m. f. n.

Exemples ():

, .

, .

, .

(PREPOSICIONS)

Ja coneixem ls de la preposici acompanyant un substantiu en datiu:

En aquest captol apareixen dues preposicions que regeixen casos diferents:

acompanya un substantiu en cas genitiu, i indica origen o procedncia:

Exemples ():

acompanya un substantiu en cas acusatiu, i indica duraci o distribuci

temporal:

Exemples ():

(VERBS)

Present ( ):

Veu activa ( ): 3a persona ( )

singular ( ) , plural ( )

singular , plural

singular , plural

Veu passiva ( ): 3a persona ( )

singular , plural

Exemples ():

, , ,

Imperfet ( ): 3a persona ( )

singular ( ) , plural ( )

singular , plural

Exemples ():