Вы находитесь на странице: 1из 37

Num. 7973 / 06.02.

2017 4873

Conselleria dEducaci, Conselleria de Educacin,


Investigaci, Cultura i Esport Investigacin, Cultura y Deporte
DECRET 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual DECRETO 9/2017, de 27 de enero, del Consell, por el que
sestableix el model lingstic educatiu valenci i sen se establece el modelo lingstico educativo valenciano y
regula laplicaci als ensenyaments no universitaris de la se regula su aplicacin en las enseanzas no universita-
Comunitat Valenciana. [2017/870] rias de la Comunitat Valenciana. [2017/870]

Prembul Prembulo
I. Conceptes claus I. Conceptos claves
II. Leducaci plurilinge a Europa II. La educacin plurilinge en Europa
III. Situaci sociolingstica i marc legal III. Situacin sociolingstica y marco legal
IV. El valor social IV. El valor social
V. El model proposat V. El modelo propuesto
Captol I. Disposicions generals Captulo I. Disposiciones generales
Article 1. Objecte Artculo 1. Objeto
Article 2. mbit daplicaci Artculo 2. mbito de aplicacin
Captol II. Les llenges en el sistema educatiu Captulo II. Las lenguas en el sistema educativo
Article 3. Les llenges de lensenyament Artculo 3. Las lenguas de la enseanza
Article 4. Les llenges en lAdministraci educativa Artculo 4. Las lenguas en la Administracin educativa
Article 5. Les llenges en el centre Artculo 5. Las lenguas en el centro
Article 6. Les llenges de lalumnat Artculo 6. Las lenguas del alumnado
Article 7. El model lingstic educatiu del sistema educatiu valenci Artculo 7. El modelo lingstico educativo del sistema educativo
valenciano
Captol III. El marc institucional Captulo III. El marco institucional
Article 8. Objectius i nivells bsics de referncia Artculo 8. Objetivos y niveles bsicos de referencia
Article 9. El Programa deducaci plurilinge dinmic Artculo 9. El Programa de educacin plurilinge dinmico
Article 10. Nivells en Educaci Infantil i Primria Artculo 10. Niveles en Educacin Infantil y Primaria
Article 11. Nivells en Educaci Secundria Obligatria Artculo 11. Niveles en Educacin Secundaria Obligatoria
Article 12. Nivells en Batxillerat Artculo 12. Niveles en Bachillerato
Article 13. Formaci Bsica de les Persones Adultes Artculo 13. Formacin Bsica de las Personas Adultas
Article 14. Cicles formatius de Formaci Professional Artculo 14. Ciclos formativos de Formacin Profesional
Article 15. Accions preferents de la Conselleria Artculo 15. Acciones preferentes de la Conselleria
Article 16. El currculum oficial de llenges Artculo 16. El currculo oficial de lenguas
Captol IV. El Projecte lingstic de centre Captulo IV. El Proyecto lingstico de centro
Article 17. Caracterstiques del Projecte lingstic de centre Artculo 17. Caractersticas del Proyecto lingstico de centro
Article 18. Objectius Artculo 18. Objetivos
Article 19. Estructura del Projecte lingstic de centre Artculo 19. Estructura del Proyecto lingstico de centro
Article 20. Procediment delaboraci i aprovaci Artculo 20. Procedimiento de elaboracin y aprobacin
Article 21. Aplicaci: la Programaci general anual Artculo 21. Aplicacin: la Programacin general anual
Article 22. Seguiment, avaluaci i modificaci del Projecte lings- Artculo 22. Seguimiento y evaluacin del Proyecto lingstico de
tic de centre centro
Captol V. La intervenci didctica en laula Captulo V. La intervencin didctica en el aula
Article 23. La intervenci didctica en laula Artculo 23. La intervencin didctica en el aula
Captol VI. Aplicaci del model deducaci plurilinge i intercul- Captulo VI. Aplicacin del modelo de educacin plurilinge e
tural valenci intercultural valenciano
Article 24. La metodologia i lavaluaci Artculo 24. La metodologa y la evaluacin
Article 25. Ls de les llenges densenyament i ds vehicular Artculo 25. El uso de las lenguas de enseanza y de uso vehicular
Article 26. Materials curriculars Artculo 26. Materiales curriculares
Article 27. Continutat entre Primria i Secundria Artculo 27. Continuidad entre Primaria y Secundaria
Article 28. Relacions del centre amb les famlies Artculo 28. Relaciones del centro con las familias
Article 29. Escolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana al Artculo 29. Escolarizacin del alumnado de incorporacin tarda al
sistema educatiu valenci sistema educativo valenciano
Article 30. Relacions del centre amb lentorn Artculo 30. Relaciones del centro con el entorno
Article 31. Assessorament als centres per a lelaboraci, aplicaci i Artculo 31. Asesoramiento a los centros para la elaboracin, aplica-
seguiment dels projectes lingstics de centre cin y seguimiento de los proyectos lingsticos del centro
Article 32. Inspecci dEducaci Artculo 32. Inspeccin de Educacin
Article 33. Personal assessor tcnic docent en matria deducaci Artculo 33. Personal Asesor Tcnico Docente en materia de Edu-
plurilinge cacin Plurilinge
Captol VII. El professorat Captulo VII. El profesorado
Article 34. Acreditaci del coneixement de llenges: requisits espe- Artculo 34. Acreditacin del conocimiento de lenguas: requisitos
cfics per als llocs docents especficos para los puestos docentes
Article 35. Capacitaci del professorat Artculo 35. Capacitacin del profesorado
Article 36. Formaci per a laplicaci del Programa deducaci plu- Artculo 36. Formacin para la aplicacin del Programa de educa-
rilinge dinmic cin plurilinge dinmico
Captol VIII. Lavaluaci global del model lingstic educatiu Captulo VIII. La evaluacin global del modelo lingstico educa-
tivo
Article 37. Finalitat de lavaluaci global del model lingstic edu- Artculo 37. Finalidad de la evaluacin global del modelo lingsti-
catiu valenci co educativo valenciano
Article 38. mbit dactuaci Artculo 38. mbito de actuacin
Article 39. Temporalitat Artculo 39. Temporalidad
Num. 7973 / 06.02.2017 4874

Article 40. Organitzaci de lavaluaci Artculo 40. Organizacin de la evaluacin


Article 41. Resultats de lavaluaci Artculo 41. Resultados de la evaluacin
Disposici addicional primera. Aplicaci daquest decret a altres Disposicin adicional primera. Aplicacin de este decreto a otras
ensenyaments del sistema educatiu enseanzas del sistema educativo
Disposici addicional segona. Primer cicle dEducaci Infantil en Disposicin adicional segunda. Primer ciclo de Educacin Infantil
centres dEducaci Infantil i Primria en centros de Educacin Infantil y Primaria
Disposici addicional tercera. Enfocaments globalitzats Disposicin adicional tercera. Enfoques globalizados
Disposici addicional quarta. El Programa deducaci plurilinge Disposicin adicional cuarta. El Programa de educacin plurilinge
dinmic i el currculum dinmico y el currculo
Disposici addicional cinquena. Certificaci de llenges a lalumnat Disposicin adicional quinta. Certificacin de lenguas al alumnado
Disposici addicional sisena. Collaboraci amb altres organismes Disposicin adicional sexta. Colaboracin con otros organismos y
i entitats entidades
Disposici addicional setena. Mitjans de comunicaci Disposicin adicional sptima. Medios de comunicacin
Disposici addicional huitena. Equivalncies Disposicin adicional octava. Equivalencias
Disposici addicional novena. Incidncia pressupostria Disposicin adicional novena. Incidencia presupuestaria
Disposici addicional desena. Llibres de text i materials curriculars Disposicin adicional dcima. Libros de texto y materiales curri-
culares
Disposici transitria primera. Calendari dimplantaci i normati- Disposicin transitoria primera. Calendario de implantacin y nor-
va aplicable fins a la implantaci del Programa deducaci plurilinge mativa aplicable hasta la implantacin del Programa de educacin plu-
dinmic rilinge dinmico
Disposici transitria segona. Acreditaci de la competncia lin- Disposicin transitoria segunda. Acreditacin de la competencia
gstica en angls lingstica en ingls
Disposici transitria tercera. Correspondncia dels nivells amb els Disposicin transitoria tercera. Correspondencia de los niveles con
regulats pel Decret 127/2012 los regulados por el Decreto 127/2012
Disposici derogatria nica. Derogaci normativa Disposicin derogatoria nica. Derogacin normativa
Disposici final primera. Desenvolupament reglamentari Disposicin final primera. Desarrollo reglamentario
Disposici final segona. Programes experimentals Disposicin final segunda. Programas experimentales
Disposici final tercera. Entrada en vigor Disposicin final tercera. Entrada en vigor
Annex I. Programa deducaci plurilinge nivell bsic 1 Anexo I. Programa de educacin plurilinge nivel bsico 1
Annex II. Programa deducaci plurilinge nivell bsic 2 Anexo II. Programa de educacin plurilinge nivel bsico 2
Annex III. Programa deducaci plurilinge nivell intermedi 1 Anexo III. Programa de educacin plurilinge nivel intermedio 1
Annex IV. Programa deducaci plurilinge nivell intermedi 2 Anexo IV. Programa de educacin plurilinge nivel intermedio 2
Annex V. Programa deducaci plurilinge nivell avanat 1 Anexo V. Programa de educacin plurilinge nivel avanzado 1
Annex VI. Programa deducaci plurilinge nivell avanat 2 Anexo VI. Programa de educacin plurilinge nivel avanzado 2
Annex VII. Programa deducaci plurilinge nivell bsic Anexo VII. Programa de educacin plurilinge nivel bsico
Annex VIII. Programa deducaci plurilinge nivell intermedi Anexo VIII. Programa de educacin plurilinge nivel intermedio
Annex IX. Programa deducaci plurilinge nivell avanat Anexo IX. Programa de educacin plurilinge nivel avanzado
Annex X. Programa deducaci plurilinge Formaci Bsica de les Anexo X. Programa de educacin plurilinge Formacin Bsica de
Persones Adultes las Personas Adultas
Annex XI. Equivalncies (Infantil i Primria) Anexo XI. Equivalencias (Infantil y Primaria)
Annex XII. Calendari dimplantaci Anexo XII. Calendario de implantacin

PREMBUL PREMBULO

I. Conceptes claus I. Conceptos claves


Leducaci s un dels fonaments bsics de la vida en com en totes La educacin es uno de los fundamentos bsicos de la vida en
les societats humanes. Essencialment, consisteix en la transmissi inter- comn en todas las sociedades humanas. Esencialmente, consiste en
generacional de coneixements, destreses i valors, dacord amb unes la transmisin intergeneracional de conocimientos, destrezas y valores,
normes sancionades i per mitj de les institucions adients. En la prc- de acuerdo con unas normas sancionadas y mediante instituciones ade-
tica, leducaci integra la perspectiva de lensenyament i la de lapre- cuadas. En la prctica, la educacin integra la perspectiva de la ense-
nentatge, com tamb els vehicles comunicatius de la transmissi. El anza y la del aprendizaje, as como los vehculos comunicativos de la
ms important daquests s la paraula, entesa com a repertori de llen- transmisin. Lo ms importante de estos es la palabra, entendida como
ges que es fan servir en el procs educatiu. Leducaci comena al si repertorio de lenguas que se usan en el proceso educativo. La educacin
de les famlies amb la transmissi dels rudiments duna llengua, o de empieza en el seno de las familias con la transmisin de los rudimentos
ms duna, com a objecte primer de transmissi. La llengua serveix per de una lengua, o de ms de una, como objeto primero de transmisin.
a aprendre a relacionar-se amb lentorn, expressar emocions, satisfer La lengua sirve para aprender a relacionarse con el entorno, expresar
necessitats bsiques, construir els sabers i desenvolupar la personalitat emociones, satisfacer necesidades bsicas, construir los saberes y desa-
individual. Aquest bagatge inicial es perfecciona en els estadis succes- rrollar la personalidad individual. Este bagaje inicial se perfecciona en
sius de leducaci reglada, en la qual concorren, en la majoria de les los estadios sucesivos de la educacin reglada, en la cual concurren, en
societats, diverses llenges que presenten una distribuci ds variable. la mayora de las sociedades, varias lenguas que presentan una distri-
bucin de uso variable.
Daltra banda, la nomenclatura amb qu es designa, en la biblio- Por otro lado, la nomenclatura con la cual se designa, en la biblio-
grafia especialitzada, la concurrncia de llenges en un mateix entorn grafa especializada, la concurrencia de lenguas en un mismo entorno
social i moment histric s diversa. El terme multilingisme sol referir- social y momento histrico es diversa. El trmino multilingismo suele
se a un context social o educatiu configurat per tres o ms llenges referirse a un contexto social o educativo configurado por tres o ms
que funcionen ms aviat de manera independent. El plurilingisme es lenguas que funcionan de manera independiente. El plurilingismo se
refereix a la circumstncia personal, social o escolar en qu sadquirei- refiere a la circunstancia personal, social o escolar en la que se adquie-
xen i susen tres o ms llenges de manera integrada, establint-hi una ren y se usan tres o ms lenguas de manera integrada, estableciendo una
determinada interacci observable. determinada interaccin observable.
Al llarg de la histria, la tria de la llengua de formaci, en la famlia A lo largo de la historia, la eleccin de la lengua de formacin, en
o en els sistemes educatius, ha estat determinada per multitud de fac- la familia o en los sistemas educativos, ha sido determinada por multi-
Num. 7973 / 06.02.2017 4875

tors poltics, socials o econmics. En moltes ocasions aix ha generat tud de factores polticos, sociales o econmicos. En muchas ocasiones
situacions de diglssia. Les societats occidentals han reprodut aquest esto ha generado situaciones de diglosia. Las sociedades occidentales
esquema durant segles. Per a mesura que shan modernitzat, assumint han reproducido este esquema durante siglos. Pero a medida que se
els valors poltics de la democrcia, la pluralitat i lestat de dret, ha can- han modernizado, asumiendo los valores polticos de la democracia, la
viat la consideraci de les llenges disponibles en un entorn determinat. pluralidad y el estado de derecho, ha cambiado la consideracin de las
lenguas disponibles en un entorno determinado.

II. Leducaci plurilinge a Europa II. La educacin plurilinge en Europa


Aix, el multilingisme europeu, com a expressi de la diversitat As, el multilingismo europeo, como expresin de la diversidad
cultural i humana, lluny de ser ara com ara un obstacle per al creixe- cultural y humana, lejos de ser por ahora un obstculo para el creci-
ment individual i per a la construcci poltica dEuropa, constitueix una miento individual y para la construccin poltica de Europa, constituye
oportunitat compartida per al conjunt de la ciutadania del continent. I una oportunidad compartida para el conjunto de la ciudadana del con-
ho s igualment en linterior de cada un dels estats, amb independncia tinente. Y lo es igualmente en el interior de cada uno de los estados,
del marc jurdic i poltic vigent en cada cas. con independencia del marco jurdico y poltico vigente en cada caso.
El 1992, sota els auspicis del Consell dEuropa, es va adoptar la En 1992, bajo los auspicios del Consejo de Europa, se adopt la
Carta europea de les llenges regionals o minoritries amb lobjectiu Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias con el objetivo
de promoure aquestes llenges, com el roman entre unes altres. En de promover estas lenguas, como el roman entre otras. En materia de
matria densenyament, els pasos es comprometeren a fer possible, en enseanza, los pases se comprometieron a hacer posible, en el territorio
el territori on aquestes llenges sn usades, lensenyament de la llengua donde estas lenguas son usadas, la enseanza de y en la lengua regional
regional o minoritria i en aquesta llengua en tots els nivells educatius. o minoritaria en todos los niveles educativos.
La declaraci conjunta dels ministres deducaci dels estats mem- La declaracin conjunta de los ministros de educacin de los esta-
bres de la Uni Europea, reunits a Bolonya lany 1999, va establir com dos miembros de la Unin Europea, reunidos en Bolonia el ao 1999,
a reptes de futur ladquisici duna competncia plurilinge per a lac- estableci como retos de futuro la adquisicin de una competencia plu-
cs al mercat laboral, la convergncia acadmica quant als estndards rilinge para el acceso al mercado laboral, la convergencia acadmica
de qualificaci idiomtica, la formaci lingstica contnua al llarg de en cuanto a los estndares de calificacin idiomtica, la formacin lin-
la vida i la integraci als processos educatius de les tecnologies de la gstica continua a lo largo de la vida y la integracin en los procesos
informaci i la comunicaci. educativos de las tecnologas de la informacin y la comunicacin.
Lany 2001, Any Europeu de les Llenges, el Consell dEuropa va El ao 2001, Ao Europeo de las Lenguas, el Consejo de Euro-
establir el Marc europeu com de referncia per a les llenges (MECR), pa estableci el Marco comn europeo de referencia para las lenguas
que reforava la idea del multilingisme com a riquesa comuna dels (MCER), que reforzaba la idea del multilingismo como riqueza comn
europeus i proposava sis nivells de competncia lingstica (A1, A2, B1, de los europeos y propona seis niveles de competencia lingstica (A1,
B2, C1 i C2), com a estndards homologables per a totes les llenges A2, B1, B2, C1 y C2), como estndares homologables para todas las
del continent. lenguas del continente.
Posteriorment, en les conclusions de la reuni del Consell Europeu Posteriormente, en las conclusiones de la reunin del Consejo Euro-
de Barcelona, de mar de 2002, els caps destat i de govern es van com- peo de Barcelona, de marzo de 2002, los jefes de estado y de gobierno
prometre a millorar la competncia plurilinge bsica, definida com el se comprometieron a mejorar la competencia plurilinge bsica, defini-
coneixement duna llengua materna i daltres dues llenges, i van instar da como el conocimiento de una lengua materna y otras dos lenguas, e
a la ciutadania de la Uni Europea a avanar-hi. instaron a a la ciudadana de la Unin Europea a avanzar en ese campo.
A ms a ms, leducaci de la competncia plurilinge ha de con- Adems, la educacin de la competencia plurilinge tiene que con-
siderar tant les llenges a labast de la ciutadania com els referents cul- siderar tanto las lenguas al alcance de la ciudadana como los referentes
turals que shi associen. Ha de posar en relaci les destreses i habilitats culturales que se asocian a ellas. Tiene que poner en relacin las des-
comunicatives dels parlants, tenint en compte els nivells del MECR trezas y habilidades comunicativas de los hablantes, teniendo en cuenta
i evitant erigir en patr de mesura absoluta una llengua en particular. los niveles del MCER y evitando erigir en patrn de medida absoluta
Tamb ha de fomentar el respecte recproc entre les comunitats de par- una lengua en particular. Tambin tiene que fomentar el respeto rec-
lants, lestima envers la seua histria i experincies compartides i la proco entre las comunidades de hablantes, el aprecio hacia su historia y
valoraci intrnseca de cada llengua, amb independncia del pes medi- experiencias compartidas y la valoracin intrnseca de cada lengua, con
tic, econmic o poltic que tinga en un moment determinat. independencia del peso meditico, econmico o poltico que tenga en
un momento determinado.
Lany 2008, per encrrec de la Comissi Europea, un grup din- El ao 2008, por encargo de la Comisin Europea, un grupo de
tellectuals constituts com a Grup dIntellectuals a Favor del Dileg intelectuales constituidos como Grupo de Intelectuales a Favor del Di-
Intercultural va redactar un informe sobre els avantatges de fomentar logo Intercultural redact un informe sobre las ventajas de fomentar el
el multilingisme arreu dEuropa. Partint de la diversitat lingstica multilingismo en toda Europa. Partiendo de la diversidad lingstica
que caracteritza el nostre continent, els autors del document advoca- que caracteriza nuestro continente, los autores del documento abogaban
ven per superar el concepte de multilingisme lligat exclusivament a por superar el concepto de multilingismo ligado exclusivamente a las
les llenges majoritries i per comenar a treballar, des de la mateixa lenguas mayoritarias y por empezar a trabajar, desde la misma escuela,
escola, per un model integrador en qu les llenges amb menys parlants por un modelo integrador en el que las lenguas con menos hablantes
o sense estructures destat, comptaren amb els mateixos drets que les o sin estructuras de estado, contaran con los mismos derechos que las
grans llenges europees. grandes lenguas europeas.
Les conclusions del Consell de la Uni Europea, de 12 de maig de Las conclusiones del Consejo de la Unin Europea, de 12 de mayo
2009, sobre un marc estratgic per a la cooperaci europea en lmbit de 2009, sobre un marco estratgico para la cooperacin europea en
de leducaci i la formaci, estableixen, en relaci amb laprenentatge el mbito de la educacin y la formacin, establecen, en relacin con
de llenges, el fet de possibilitar que la ciutadania es comunique en dos el aprendizaje de lenguas, el hecho de posibilitar que la ciudadana se
idiomes, a ms dels materns o oficials. comunique en dos idiomas, adems de los maternos u oficiales.
A partir de les fites poltiques esmentades, i per ra dels planteja- A partir de los hitos polticos mencionados, y en virtud de los plan-
ments estratgics i els valors referits, els governs i les institucions han teamientos estratgicos y los valores referidos, los gobiernos y las insti-
de desenvolupar accions poltiques tendents a incrementar el capital lin- tuciones tienen que desarrollar acciones polticas tendentes a incremen-
gstic de la ciutadania, superar les barreres idiomtiques entre grups de tar el capital lingstico de la ciudadana, superar las barreras idiomti-
parlants i eliminar els prejudicis negatius envers les llenges coexistents cas entre grupos de hablantes y eliminar los prejuicios negativos hacia
dins dun mateix territori, considerant-les sota els principis dequitat, las lenguas coexistentes dentro de un mismo territorio, considerndolas
respecte, cooperaci recproca i enriquiment territorial i cultural. bajo los principios de equidad, respeto, cooperacin recproca y enri-
quecimiento territorial y cultural.
Num. 7973 / 06.02.2017 4876

Fet i fet, hui el multilingisme s un fenomen inherent a la natura- A la postre, hoy el multilingismo es un fenmeno inherente a la
lesa oberta, fluctuant i contradictria de les societats avanades. Pre- naturaleza abierta, fluctuante y contradictoria de las sociedades avanza-
senta mltiples dimensions: econmica, tecnolgica, poltica, cultural i das. Presenta mltiples dimensiones: econmica, tecnolgica, poltica,
educativa, entre daltres. De la mateixa manera, el plurilingisme per- cultural y educativa, entre otras. Del mismo modo, el plurilingismo
sonal amplia lhoritz formatiu de la ciutadania, multiplica les relacions personal ampla el horizonte formativo de la ciudadana, multiplica las
personals i collectives i ofereix possibilitats de creixement individual relaciones personales y colectivas y ofrece posibilidades de crecimiento
i professional. Per sense regulaci pot ser tamb un entrebanc per a individual y profesional. Pero sin regulacin puede ser tambin una
les comunitats culturals i lingstiques minoritries, que les aboque, traba para las comunidades culturales y lingsticas minoritarias, abo-
paradoxalment, a la discontinutat i la probable extinci. Per aix s tan cndolas, paradjicamente, a la discontinuidad y la probable extincin.
important que lescola assumisca leducaci lingstica com a integraci Por eso es tan importante que la escuela asuma la educacin lingstica
de competncies comunicatives, les quals es manifesten en les llenges como integracin de competencias comunicativas, las cuales se mani-
copresents a laula. I que ho faa sense perdre de vista els valors que fiestan en las lenguas copresentes en el aula. Y que lo haga sin perder
han dinformar el conjunt de leducaci. de vista los valores que tienen que informar al conjunto de la educacin.

III. Situaci sociolingstica i marc legal III. Situacin sociolingstica y marco legal
El valenci, dins del conjunt de la seua rea lingstica, ha sofert El valenciano, dentro del conjunto de su rea lingstica, ha sufrido
histricament un bandejament sociopoltic i una estigmatitzaci ide- histricamente una marginacin sociopoltica y una estigmatizacin
olgica, encara que tamb sha beneficiat dels canvis sociopoltics i ideolgica, aunque tambin se ha beneficiado de los cambios sociopol-
sociolingstics i de les transformacions culturals i tecnolgiques que ticos y sociolingsticos y de las transformaciones culturales y tecnol-
shan registrat en les darreres dcades. La voluntat poltica davanar gicas que se han registrado en las ltimas dcadas. La voluntad poltica
en el cam de la plena recuperaci de la llengua prpia dels valencians i de avanzar en el camino de la plena recuperacin de la lengua propia de
valencianes es fonamenta en el marc legal vigent, aprovat per un ampli los valencianos y valencianas se fundamenta en el marco legal vigente,
consens de les forces poltiques que en cada moment han gaudit de aprobado por un amplio consenso de las fuerzas polticas que en cada
representaci parlamentria. momento han disfrutado de representacin parlamentaria.
La Constituci Espanyola de 1978 estableix, en larticle 3.1, que el La Constitucin Espaola de 1978 establece, en el artculo 3.1, que
castell s la llengua espanyola oficial de lEstat i que tots els ciutadans el castellano es la lengua espaola oficial del Estado y que todos los ciu-
espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la. Aix mateix, dadanos espaoles tienen el deber de conocerla y el derecho de usarla.
determina en el punt 3.2 que les altres llenges espanyoles han de ser Asimismo, en el punto 3.2 determina que las otras lenguas espaolas
tamb oficials en les respectives comunitats autnomes dacord amb sern tambin oficiales en las respectivas comunidades autnomas de
els seus estatuts. I en el punt 3.3 estipula que la riquesa de les diferents acuerdo con sus estatutos. Y en el punto 3.3 estipula que la riqueza de
modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ha de las diferentes modalidades lingsticas de Espaa es un patrimonio cul-
ser objecte despecial respecte i protecci. tural que ser objeto de especial respeto y proteccin.
Larticle 6 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana El artculo 6 del Estatuto de Autonoma de la Comunitat Valenciana
vigent determina que la llengua prpia de la Comunitat Valenciana s el vigente determina que la lengua propia de la Comunitat Valenciana es
valenci. I en el punt 6.2 precisa que el valenci s oficial a la Comuni- el valenciano. Y en el punto 6.2 precisa que el valenciano es oficial en
tat Valenciana, igual que ho s el castell, que s lidioma oficial a tot la Comunitat Valenciana, igual que lo es el castellano, que es el idioma
lEstat. Tots tenen dret a conixer-los i a usar-los i a rebre lensenya- oficial en todo el Estado. Todos tienen derecho a conocerlos y a usar-
ment del valenci i en valenci. A ms a ms, el punt 6.5 prescriu que los y a recibir la enseanza de valenciano y en valenciano. Adems, el
sha datorgar especial protecci i respecte a la recuperaci del valenci. punto 6.5 prescribe que se otorgar especial proteccin y respeto a la
recuperacin del valenciano.
Aix mateix, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, Asimismo, la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat,
ds i ensenyament del valenci, dedica tot el ttol segon a la regulaci de uso y enseanza del valenciano, dedica todo el ttulo segundo a la
del valenci en lensenyament. En concret, larticle 18.1 estableix que regulacin del valenciano en la enseanza. En concreto, el artculo 18.1
la incorporaci del valenci a lensenyament s obligatria en tots els establece que la incorporacin del valenciano a la enseanza es obliga-
nivells educatius i que als territoris de predomini lingstic castell, toria en todos los niveles educativos y que en los territorios de predo-
enumerats en larticle 36 de la llei, la incorporaci sha de fer de manera minio lingstico castellano, enumerados en el artculo 36 de la ley, la
progressiva, atenent la situaci sociolingstica particular, de la manera incorporacin se har de manera progresiva, atendiendo a la situacin
que reglamentriament es determine. A ms a ms, larticle 19.2 pres- sociolingstica particular, de la manera que reglamentariamente se
criu que al final dels cicles en qu es declara obligatria la incorpora- determine. Adems, el artculo 19.2 prescribe que al final de los ciclos
ci del valenci a lensenyament, i qualsevol que haja sigut la llengua en los que se declara obligatoria la incorporacin del valenciano a la
habitual en iniciar els estudis, els alumnes han destar capacitats per a enseanza, y sea cual haya sido la lengua habitual al iniciar los estudios,
utilitzar, oralment i per escrit, el valenci en igualtat amb el castell. los alumnos tienen que estar capacitados para utilizar, oralmente y por
escrito, el valenciano en igualdad con el castellano.
El professorat valenci ha estat al llarg daquests anys una de les El profesorado valenciano ha sido a lo largo de estos aos una de
claus en la recuperaci del valenci i un referent en prctiques educati- las claves en la recuperacin del valenciano y un referente en prcti-
ves innovadores amb relaci a lensenyament-aprenentatge de llenges. cas educativas innovadoras relacionadas con la enseanza-aprendizaje
No obstant aix, les dades demolingstiques disponibles i els infor- de lenguas. No obstante, los datos demolingsticos disponibles y los
mes davaluaci educativa confirmen la necessitat de corregir els dese- informes de evaluacin educativa confirman la necesidad de corregir
quilibris de competncia i s del valenci en el conjunt de la poblaci los desequilibrios de competencia y uso del valenciano en el conjunto
escolaritzada, com tamb la manca de domini efectiu de langls com de la poblacin escolarizada, as como la carencia de dominio efectivo
a llengua de comunicaci internacional. Aquest fet, en un context com del ingls como lengua de comunicacin internacional. Este hecho, en
lactual i amb els acords i objectius marcats per les institucions euro- un contexto como el actual y con los acuerdos y objetivos marcados por
pees ja esmentats i la voluntat del govern valenci, ha de ser corregit i las instituciones europeas ya mencionados y la voluntad del gobierno
millorat decididament. valenciano, tiene que ser corregido y mejorado decididamente.

IV. El valor social IV. El valor social


Laprenentatge de llenges no shauria de circumscriure nicament El aprendizaje de lenguas no se tendra que circunscribir nica-
a un perode educatiu determinat. Les llenges ens han dacompanyar mente a un periodo educativo determinado. Las lenguas nos tienen que
al llarg de la vida i, per aix, s convenient estar-hi en contacte perma- acompaar a lo largo de la vida y, por eso, es conveniente estar en con-
nent. Cal que la presncia de les llenges en leducaci estiga garantida tacto permanente con ellas. Hace falta que la presencia de las lenguas en
en totes les etapes educatives, en tots els ensenyaments, tamb en els la educacin est garantizada en todas las etapas educativas, en todas las
universitaris, ja que el coneixement de llenges genera ms oportunitats, enseanzas, tambin en las universitarias, puesto que el conocimiento
Num. 7973 / 06.02.2017 4877

obri portes de futur, millora locupabilitat i enriqueix la ciutadania amb de lenguas genera ms oportunidades, abre puertas de futuro, mejora
un major nombre de competncies professionals. la ocupabilidad y enriquece a la ciudadana con un mayor nmero de
competencias profesionales.
Tampoc laprenentatge de llenges pot quedar relegat a lmbit Tampoco el aprendizaje de lenguas puede quedar relegado al mbito
educatiu. Els mitjans de comunicaci i tots els espais on es produeixen educativo. Los medios de comunicacin y todos los espacios donde se
intercanvis comunicatius han de complir tamb un rol social pel que fa producen intercambios comunicativos tienen que cumplir tambin un
al contacte permanent amb les llenges. Els mitjans de comunicaci han rol social en cuanto al contacto permanente con las lenguas. Los medios
de tindre en compte la funci educativa que efectuen quant a la difusi de comunicacin tienen que tener en cuenta la funcin educativa que
de continguts lingstics. ejercen respecto a la difusin de contenidos lingsticos.
La dimensi transversal de lensenyament i del coneixement de La dimensin transversal de la enseanza y del conocimiento de
llenges sha dincorporar a lacci de les poltiques pbliques, ja que lenguas se tiene que incorporar a la accin de las polticas pblicas,
sn claus per a lxit de les seues actuacions. La coresponsabilitat de puesto que son claves para el xito de sus actuaciones. La correspon-
tots els rgans del govern, la seua coordinaci, collaboraci i complici- sabilidad de todos los rganos del gobierno, su coordinacin, colabo-
tat s imprescindible en aquest nou enfocament. I ms enll dels poders racin y complicidad es imprescindible en este nuevo enfoque. Y ms
pblics, el dileg amb els agents externs i la seua implicaci en aquesta all de los poderes pblicos, el dilogo con los agentes externos y su
nova manera dentendre el valor que ens aporta el coneixement de llen- implicacin, en esta nueva manera de entender el valor que nos aporta
ges, sn irrenunciables i necessaris per a fer de la diversitat lingstica el conocimiento de lenguas, son irrenunciables y necesarios para hacer
motor de noves i majors oportunitats personals i socials. s per aix que de la diversidad lingstica motor de nuevas y mayores oportunidades
aquest decret proposa una mirada global sobre laprenentatge i ls de personales y sociales. Por eso, este decreto propone una mirada global
les llenges i fa passos ms enll de les aules. Per aconseguir lobjectiu sobre el aprendizaje y el uso de las lenguas y da pasos ms all de las
final daquest decret, s a dir, que tot lalumnat valenci siga competent aulas. Para conseguir el objetivo final de este decreto, es decir, que todo
en langls com a llengua de comunicaci internacional i domine de el alumnado valenciano sea competente en el ingls como lengua de
forma efectiva les dues llenges oficials, s imprescindible la implicaci comunicacin internacional y domine de forma efectiva las dos lenguas
del conjunt de la societat. oficiales, es imprescindible la implicacin del conjunto de la sociedad.

V. Model proposat V. Modelo propuesto


Observant les prctiques ms reeixides de societats multilinges Observando las prcticas ms exitosas de sociedades multilinges
avanades, i dacord amb el consens dels especialistes en educaci ms avanzadas, y de acuerdo con el consenso de los especialistas en educa-
reconeguts, una escola plurilinge s la que pretn formar una ciutada- cin ms reconocidos, una escuela plurilinge es la que pretende formar
nia plurilinges amb capacitat de gestionar la seua multicompetncia una ciudadana plurilinges con capacidad de gestionar su multicompe-
de manera estratgica, i aquesta capacitat noms pot ser construda amb tencia de manera estratgica, y esta capacidad solo puede ser construida
mitjans educatius plurilinges. con medios educativos plurilinges.
El capital cultural de les societats ms avanades t un dels fona- El capital cultural de las sociedades ms avanzadas tiene uno de los
ments ms profunds en leducaci lingstica de la ciutadania. Aquesta fundamentos ms profundos en la educacin lingstica de la ciudadana.
implica la integraci duna competncia comunicativa, amb mltiples Esta implica la integracin de una competencia comunicativa, con mlti-
destreses lingstiques en dileg, els recursos adients per a obrir-se ples destrezas lingsticas en dilogo, los recursos adecuados para abrirse
cam en lera del ciberespai i les xarxes socials, i una slida forma- camino en la era del ciberespacio y las redes sociales, y una slida forma-
ci en els valors de la dignitat i la llibertat individuals, el respecte als cin en los valores de la dignidad y la libertad individuales, el respeto a
altres, lequitat distributiva, la tolerncia crtica i la supremacia del b los otros, la equidad distributiva, la tolerancia crtica y la supremaca del
com. Per aix leducaci lingstica no es pot limitar a dotar lalumnat bien comn. Por eso la educacin lingstica no se puede limitar a dotar
dinstruments daccs al coneixement. Ha de constituir, en si, un model al alumnado de instrumentos de acceso al conocimiento. Tiene que cons-
deducaci obert, dinmic, ric, participatiu i vinculat a lentorn soci- tituir, en s, un modelo de educacin abierto, dinmico, rico, participativo
ocultural i sociolingstic. y vinculado al entorno sociocultural y sociolingstico.
Es proposa un model que promoga els principis de sostenibilitat i Se propone un modelo que promueva los principios de sostenibilidad
complementarietat lingstiques. Aix tant en les rees idiomtiques, en y complementariedad lingsticas, tanto en las reas idiomticas, en las
qu es treballa directament sobre les llenges, com en les altres rees, en que se trabaja directamente sobre las lenguas, como en las otras reas, en
qu les llenges sn molt ms que el suport de la instrucci educativa que las lenguas son mucho ms que el apoyo de la instruccin educativa
o el vehicle del saber. De fet, la copresncia de diverses llenges en el o el vehculo del saber. De hecho, la copresencia de varias lenguas en el
procs educatiu, amb la distribuci de temps, continguts i nivells de proceso educativo, con la distribucin de tiempo, contenidos y niveles de
complexitat que escaiguen a cada context, ha de ser un dels principis complejidad que sean adecuadas a cada contexto, tiene que ser uno de los
fonamentals del sistema educatiu valenci. Lescola ha de reflectir la principios fundamentales del sistema educativo valenciano. La escuela
realitat social, per tamb hi ha dintroduir les correccions pertinents tiene que reflejar la realidad social, pero tambin hay que introducir las
per tal de conciliar linters general, la protecci dels drets lingstics i correcciones pertinentes para conciliar el inters general, la proteccin de
les necessitats formatives en llengua estrangera duna ciutadania valen- los derechos lingsticos y las necesidades formativas en lengua extran-
ciana internacional i oberta al mn. Aix com lescola ha de fomentar el jera de una ciudadana valenciana internacional y abierta al mundo. As
respecte i el conreu equilibrat de totes les formes de vida, com a garan- como la escuela tiene que fomentar el respeto y el cultivo equilibrado de
tia de supervivncia dels ecosistemes, tamb ha dassumir i transmetre todas las formas de vida, como garanta de supervivencia de los ecosis-
la idea dun ecosistema de la comunicaci, que t en la diversitat i aco- temas, tambin tiene que asumir y transmitir la idea de un ecosistema
blament de llenges el fonament primer. Comptat i debatut, una forma- de la comunicacin, que tiene en la diversidad y encaje de lenguas el
ci lingstica rica, plural, flexible i efica s premissa indefugible per a fundamento primero. En resumidas cuentas, una formacin lingstica
la correcci de les desigualtats socials i sociolingstiques, individuals i rica, plural, flexible y eficaz es premisa ineludible para la correccin de
collectives, comesa que lescola ha dassumir com a objectiu prioritari. las desigualdades sociales y sociolingsticas, individuales y colectivas,
cometido que la escuela tiene que asumir como objetivo prioritario.
Daltra part, leducaci lingstica sha de basar en la continutat Por otra parte, la educacin lingstica se tiene que basar en la conti-
del patrimoni cultural heretat, dotant-lo, per, dun nou impuls crtic nuidad del patrimonio cultural heredado, dotndolo, sin embargo, de un
i duna projecci marcadament universalista. El redreament de ls nuevo impulso crtico y de una proyeccin marcadamente universalista.
social de les llenges ha de servir per a vertebrar la societat valenciana El restablecimiento sociolingstico tiene que servir para vertebrar la
en conjunt, aprofundir en les diverses varietats lingstiques, promoure sociedad valenciana en conjunto, profundizar en las diversas variedades
el respecte a la identitat plural, la cooperaci entre territoris, el reconei- lingsticas, promover el respeto a la identidad plural, la cooperacin
xement del valenci com a llengua prpia de la Comunitat i la necessitat entre territorios, el reconocimiento del valenciano como lengua propia
daprenentatge de les llenges de comunicaci internacional. de la Comunitat y la necesidad de aprendizaje de las lenguas de comu-
nicacin internacional.
Num. 7973 / 06.02.2017 4878

Vistes les consideracions anteriors, s evident que la Comunitat Vistas las consideraciones anteriores, es evidente que la Comu-
Valenciana pot avanar collectivament cap a un context de bilingisme nitat Valenciana puede avanzar colectivamente hacia un contexto de
simtric enriquidor per a les dues llenges oficials, en lhoritz duna bilingismo simtrico enriquecedor para las dos lenguas oficiales, en
societat multilinge amb voluntat dadquisici de nous idiomes, ben el horizonte de una sociedad multilinge con voluntad de adquisicin
formada, dinmica, oberta i respectuosa amb la diversitat cultural i lin- de nuevos idiomas, muy formada, dinmica, abierta y respetuosa con la
gstica. diversidad cultural y lingstica.
Fet i fet, lobjectiu final de leducaci plurilinge s respondre a Al fin y al cabo, el objetivo final de la educacin plurilinge es res-
les exigncies de la comunicaci en una societat avanada, actuant de ponder a las exigencias de la comunicacin en una sociedad avanzada,
manera responsable i amb equitat. s a dir, formar persones amb el actuando de manera responsable y con equidad. Es decir, formar per-
mxim de competncia comunicativa en diverses llenges, capaces de sonas con el mximo de competencia comunicativa en varias lenguas,
respondre als reptes de la societat actual i dinteractuar en entorns mul- capaces de responder a los retos de la sociedad actual y de interactuar
tilinges, amb llibertat, imaginaci i sentit crtic. en entornos multilinges, con libertad, imaginacin y sentido crtico.
Per aix, desprs de la negociaci amb els agents representants de Por ello, despus de la negociacin con los agentes representantes
la comunitat educativa, amb el dictamen preceptiu del Consell Escolar de la comunidad educativa, con el dictamen preceptivo del Consejo
de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller dEducaci, Inves- Escolar de la Comunitat Valenciana, a propuesta del conseller de Educa-
tigaci, Cultura i Esport dacord amb el que es preveu en larticle 28.c cin, Investigacin, Cultura y Deporte de acuerdo con lo previsto en el
de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, artculo 43 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de la Generalitat, del
conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, Consell, conforme con el Consejo Jurdico Consultivo de la Comunitat
i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 27 de gener Valenciana, y previa deliberacin del Consell, en la reunin del da 27
de 2017, de enero de 2017,

DECRETE DECRETO

CAPTOL I CAPTULO I
Disposicions generals Disposiciones generales

Article 1. Objecte Artculo 1. Objeto


Lobjecte daquest decret s regular lensenyament i ls vehicular El objeto de este decreto es regular la enseanza y el uso vehicular
de les llenges curriculars, i la presncia en litinerari educatiu de llen- de las lenguas curriculares, y la presencia en el itinerario educativo de
ges no curriculars existents en els centres, en lensenyament no univer- lenguas no curriculares existentes en los centros, en la enseanza no
sitari, amb lestabliment dun programa deducaci plurilinge dinmic, universitaria, con el establecimiento de un Programa de Educacin Plu-
que saplicar en les etapes dEducaci Infantil, Educaci Primria, rilinge Dinmico, que se aplicar en las etapas de Educacin Infantil,
Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat, cicles formatius de For- Educacin Primaria, Educacin Secundaria Obligatoria y Bachillerato,
maci Professional i Formaci Bsica de les Persones Adultes (FBPA). ciclos formativos de Formacin Profesional y Formacin Bsica de las
Personas Adultas (FBPA).

Article 2. mbit daplicaci Artculo 2. mbito de aplicacin


1. Les disposicions daquest decret shan daplicar en tots els cen- 1. Las disposiciones de este decreto se aplicarn en todos los centros
tres deducaci no universitria pblics i privats concertats de la Comu- de educacin no universitaria pblicos y privados concertados de la
nitat Valenciana, degudament autoritzats per a impartir ensenyaments Comunitat Valenciana, debidamente autorizados para impartir ensean-
dEducaci Infantil, Educaci Primria, Educaci Secundria Obliga- zas de Educacin Infantil, Educacin Primaria, Educacin Secundaria
tria i Batxillerat, cicles formatius de Formaci Professional i Formaci Obligatoria y Bachillerato, ciclos formativos de Formacin Profesional
Bsica de les Persones Adultes. y Formacin Bsica de las Personas Adultas.
2. Tots els centres de leducaci no universitria sostinguts amb fons 2. Todos los centros de la educacin no universitaria sostenidos con
pblics tenen els mateixos drets i obligacions pel que fa a laplicaci del fondos pblicos tienen los mismos derechos y obligaciones en lo que
nou programa deducaci plurilinge. se refiere a la aplicacin del nuevo programa de educacin plurilinge.
3. Els centres privats no concertats poden acollir-se al que disposa 3. Los centros privados no concertados pueden acogerse a lo que
aquest decret. En tots els casos, independentment de les seues caracte- dispone este decreto. En todos los casos, independientemente de sus
rstiques i de la seua autonomia de funcionament, han de garantir que caractersticas y de su autonoma de funcionamiento, garantizarn que
lalumnat, en acabar cada etapa de lescolaritat no universitria, asso- el alumnado, al acabar cada etapa de la escolaridad no universitaria,
lisquen els objectius i els nivells de referncia que es determinen en logren los objetivos y los niveles de referencia que se determinen en
aquest decret. este decreto.

CAPTOL II CAPTULO II
Les llenges en el sistema educatiu Las lenguas en el sistema educativo

Article 3. Les llenges de lensenyament Artculo 3. Las lenguas de la enseanza


1. El sistema escolar valenci es defineix com un sistema educatiu 1. El sistema escolar valenciano se define como un sistema educati-
plurilinge que t com a llenges curriculars el valenci, com a llengua vo plurilinge que tiene como lenguas curriculares el valenciano, como
prpia de la Comunitat Valenciana; el castell, com a llengua oficial de lengua propia de la Comunitat Valenciana; el castellano, como lengua
lEstat; langls, com una llengua de comunicaci internacional, i altres oficial del Estado; el ingls, como una lengua de comunicacin inter-
llenges estrangeres que, dacord amb el Projecte lingstic de centre, nacional, y otras lenguas extranjeras que, de acuerdo con su Proyecto
podran oferir els centres educatius. lingstico de centro, podrn ofrecer los centros educativos.

Article 4. Les llenges en lAdministraci educativa Artculo 4. Las lenguas en la Administracin educativa
1. En lAdministraci educativa de la Comunitat Valenciana sha 1. En la Administracin educativa de la Comunitat Valenciana se
dutilitzar, de manera general, el valenci. Tamb sha dutilitzar el utilizar, de manera general, el valenciano. Tambin se utilizar el
valenci en les relacions daquesta amb la resta de lAdministraci auto- valenciano en las relaciones de esta con el resto de la Administracin
nmica i amb lAdministraci local, i en les relacions amb les entitats autonmica y con la Administracin local, y en las relaciones con las
Num. 7973 / 06.02.2017 4879

pbliques i privades de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del entidades pblicas y privadas de la Comunitat Valenciana, sin perjuicio
dret dopci lingstica davant ladministraci de la ciutadania, dacord del derecho de opcin lingstica ante la administracin de la ciuda-
amb la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, ds i ense- dana, de acuerdo con la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Gene-
nyament del valenci, i amb la Llei 39/2015, d1 doctubre, de procedi- ralitat, de uso y enseanza del valenciano, y de acuerdo con la Ley
ment administratiu com de les administracions pbliques. 39/2015, de 1 de octubre, de procedimiento administrativo comn de
las administraciones pblicas.
2. En les actuacions administratives, en la comunicaci institucio- 2. En las actuaciones administrativas, en la comunicacin institu-
nal i en la comunicaci amb les famlies i amb lentorn, en els centres cional y en la comunicacin con las familias y con el entorno, en los
educatius sha dactuar dacord amb la normativa que regule els usos centros educativos se actuar de acuerdo con la normativa que regule
lingstics i administratius. los usos lingsticos y administrativos.

Article 5. Les llenges en el centre Artculo 5. Las lenguas en el centro


1. El professorat, en compliment de les seues obligacions docents, 1. El profesorado, en cumplimiento de sus obligaciones docentes,
far servir les llenges densenyament adients, oralment i per escrit, usar las lenguas de enseanza adecuadas, oralmente y por escrito, en
en les matries que impartisca i en la gesti de la classe, dacord amb las materias que imparta y en la gestin de la clase, de acuerdo con
el que sindica en aquest decret i amb les prescripcions del Projecte lo que se indica en este decreto y con las prescripciones del Proyecto
lingstic de centre. lingstico de centro.
2. Els centres educatius han de promoure un s normal del valenci 2. Los centros educativos tienen que promover un uso normal del
dacord amb all que disposa la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la valenciano de acuerdo con lo que dispone la Ley 4/1983, de 23 de
Generalitat, ds i ensenyament del valenci. Per tant, se nha de poten- noviembre, de la Generalitat, de uso y enseanza del valenciano. Por lo
ciar ls habitual en tots els mbits descrits en el Pla de normalitzaci tanto, se potenciar su uso habitual en todos los mbitos descritos en el
lingstica. Plan de normalizacin lingstica.
3. El personal dadministraci i serveis ha de contribuir amb la seua 3. El personal de administracin y servicios contribuir con su
actuaci a la consecuci dels objectius del Programa deducaci plu- actuacin a la consecucin de los objetivos del Programa de educacin
rilinge dinmic dacord amb el que estableix el Pla de normalitzaci plurilinge dinmico de acuerdo con lo establecido en el Plan de nor-
lingstica. malizacin lingstica.

Article 6. Les llenges de lalumnat Artculo 6. Las lenguas del alumnado


1. Els centres, atenent les minories amb llenges prpies diferents 1. Los centros, atendiendo a las minoras con lenguas propias dife-
de les llenges de lensenyament, han de fer presents aquestes llenges rentes de las lenguas de la enseanza, harn presentes estas lenguas y
i les cultures que representen en la comunicaci social i en litinerari las culturas que representan en la comunicacin social y en el itinerario
curricular, incloent-hi, si les circumstncies ho permeten, el seu ense- curricular, incluyendo, si las circunstancias lo permiten, su enseanza
nyament en horari extracurricular. en horario extracurricular.
2. Cal garantir el dret a una educaci plurilinge a lalumnat amb 2. Se garantizar el derecho a una educacin plurilinge al alum-
necessitats educatives especials. Des de lAdministraci educativa es nado con necesidades educativas especiales. Desde la Administracin
determinar reglamentriament el tractament lingstic que sha de educativa se determinar reglamentariamente el tratamiento lingstico
proporcionar a aquest alumnat i com podran integrar-se en el model que se tiene que proporcionar a este alumnado y cmo podrn integrarse
deducaci plurilinge i intercultural. en el modelo de educacin plurilinge e intercultural.

Article 7. El model lingstic educatiu del sistema educatiu valenci Artculo 7. El modelo lingstico educativo del sistema educativo
valenciano
1. LAdministraci educativa, per tal dorganitzar la diversitat de 1. La Administracin educativa, con el fin de organizar la diversidad
llenges, dalumnat i de tractaments metodolgics, estableix, en aquest de lenguas, de alumnado y de tratamientos metodolgicos, establece,
decret, un model lingstic educatiu constitut per tres mbits: el marc en este decreto, un modelo lingstico educativo constituido por tres
institucional, el Projecte lingstic de centre i la intervenci didctica mbitos: el marco Institucional, el Proyecto lingstico de centro y la
a laula. intervencin didctica en el aula.
a) El marc institucional determina els objectius i nivells bsics de a) El marco Institucional determina los objetivos y niveles bsicos
referncia, lorganitzaci del Programa deducaci plurilinge dinmic, de referencia, la organizacin del Programa de educacin plurilinge
la dotaci de recursos i lavaluaci, per part de lAdministraci. dinmico, la dotacin de recursos y la evaluacin, por parte de la Admi-
nistracin.
b) El Projecte lingstic de centre ha dorganitzar lensenyament b) El Proyecto lingstico de centro organizar la enseanza y el uso
i ls vehicular de les llenges i la normalitzaci del valenci atenent vehicular de las lenguas y la normalizacin del valenciano atendiendo
el marc institucional i dacord amb el context en qu es trobe ubicat el al marco institucional y segn el contexto donde se encuentre ubicado
centre. el centro.
c) La intervenci didctica ha de possibilitar entorns daprenentatge c) La intervencin didctica posibilitar entornos de aprendizaje
rics i una gesti estratgica de les llenges a laula, materialitzats en ricos y una gestin estratgica de las lenguas en el aula, materializados
processos densenyament-aprenentatge planificats i mitjanant lactu- en procesos de enseanza-aprendizaje planificados y mediante la actua-
aci idnia del professorat. cin idnea del profesorado.
2. Sempre sha dadoptar una configuraci del Programa dedu- 2. Siempre se adoptar una configuracin del Programa de educa-
caci plurilinge dinmic que sajuste a les necessitats de lalumnat i cin plurilinge dinmico que se ajuste a las necesidades del alumnado
de la situaci sociolingstica i educativa i aplicar-hi una intervenci y de la situacin sociolingstica y educativa y se aplicar una interven-
didctica adequada que garantisca lassoliment dels objectius i nivells cin didctica adecuada que garantice el logro de los objetivos y niveles
de referncia bsics que prescriu aquest decret. de referencia bsicos que prescribe este decreto.

CAPTOL III CAPTULO III


El marc institucional El marco institucional

Article 8. Objectius i nivells bsics de referncia Artculo 8. Objetivos y niveles bsicos de referencia
1. El Programa deducaci plurilinge dinmic desenvolupat en 1. El Programa de educacin plurilinge dinmico desarrollado en
aquest decret t els objectius segents: este decreto tiene los objetivos siguientes:
Num. 7973 / 06.02.2017 4880

a) Proporcionar a lalumnat una competncia plurilinge que com- a) Proporcionar al alumnado una competencia plurilinge que com-
prenga el domini elevat i equivalent de les dues llenges cooficials, el prenda el dominio elevado y equivalente de las dos lenguas cooficiales,
domini funcional duna o ms llenges estrangeres i el contacte enri- el dominio funcional de una o ms lenguas extranjeras y el contacto
quidor amb les llenges i cultures no curriculars per prpies duna part enriquecedor con las lenguas y culturas no curriculares pero propias de
de lalumnat. una parte del alumnado.
b) Convertir a lalumnat en usuari especialment preparat per a usar b) Convertir al alumnado en usuario especialmente preparado para
totes i cada una de les llenges del repertori plurilinge personal com usar todas y cada una de las lenguas del repertorio plurilinge personal
a instrument per a ladquisici, construcci i vehiculaci de coneixe- como instrumento para la adquisicin, construccin y vehiculacin de
ments, per a la fruci i creaci esttica, i per a lanlisi crtica i lacci conocimientos, para la fruicin y creacin esttica, y para el anlisis
social a travs del llenguatge. crtico y la accin social a travs del lenguaje.
c) Proporcionar a lalumnat, durant el procs de laprenentatge i s c) Proporcionar al alumnado, durante el proceso del aprendizaje y
de les llenges, competncia en el multialfabetisme i les tecnologies de uso de las lenguas, competencia en el multialfabetismo y las tecnologas
laprenentatge i el coneixement (TAC). del aprendizaje y el conocimiento (TAC).
d) Fer nixer en lalumnat la curiositat per les llenges, i proporci- d) Hacer nacer en el alumnado la curiosidad por las lenguas, y pro-
onar-los coneixements sobre com sn i com funcionen, procediments porcionarles conocimientos sobre cmo son y cmo funcionan, pro-
per a la construcci daquests coneixements a partir de lobservaci, cedimientos para la construccin de estos conocimientos a partir de
manipulaci i comparaci de les diferents llenges presents en laula, i la observacin, manipulacin y comparacin de las diferentes lenguas
una perspectiva crtica sobre com susen. presentes en el aula, y una perspectiva crtica sobre cmo se usan.
e) Convertir a lalumnat en aprenents estratgics, autnoms i moti- e) Convertir al alumnado en aprendices estratgicos, autnomos y
vats per a laprenentatge de les llenges al llarg de la vida. motivados para el aprendizaje de las lenguas a lo largo de la vida.
f) Garantir que tot lalumnat assolisca el seu mxim potencial pel f) Garantizar que todo el alumnado logre su mximo potencial en lo
que fa al coneixement i s de les llenges, i la seua plena integraci que respecta al conocimiento y uso de las lenguas, y su plena integra-
escolar i social, independentment de la procedncia geogrfica, del cin escolar y social, independientemente de la procedencia geogrfica,
nivell sociocultural de les famlies, de les competncies comunicatives del nivel sociocultural de las familias, de las competencias comunica-
i experincies culturals amb qu arriben al centre, i de les seues aptituds tivas y experiencias culturales con las que llegan al centro, y de sus
i estil daprenentatge. aptitudes y estilo de aprendizaje.
g) Formar lalumnat per a la convivncia i per a integrar-se com a g) Formar al alumnado para la convivencia y para integrarse como
ciutadania de ple dret en una societat multilinge i multicultural, tot aju- ciudadana de pleno derecho en una sociedad multilinge y multicul-
dant-los a construir-se una identitat prpia, i que en aquesta construcci tural, ayudndolos a construirse una identidad propia, y que en esta
tinga un paper important el coneixement i experincia profunds de la construccin tenga un papel importante el conocimiento y experiencia
llengua i cultura prpies. profundos de la lengua y cultura propias.
h) Fer presents i promoure en els centres i en el currculum general h) Hacer presentes y promover en los centros y en el currculo gene-
les llenges i cultures de la immigraci. ral las lenguas y culturas de la inmigracin.
i) Normalitzar ls social i institucional del valenci dins del sistema i) Normalizar el uso social e institucional del valenciano dentro del
educatiu. sistema educativo.
j) Collaborar en la consecuci duna societat valenciana multilin- j) Colaborar en la consecucin de una sociedad valenciana multilin-
ge i multicultural, amb especial protecci del valenci com a llengua ge y multicultural, con especial proteccin del valenciano como lengua
dintegraci i cohesi. de integracin y cohesin.
k) Promoure lobertura europea i internacional de les escoles i del k) Promover la apertura europea e internacional de las escuelas y
sistema educatiu. del sistema educativo.
2. Dins del context dels objectius plurilinges i interculturals que 2. Dentro del contexto de los objetivos plurilinges e interculturales
figuren en lapartat 1 daquest article, el model lingstic educatiu con- que figuran en el apartado 1 de este artculo, el modelo lingstico edu-
figurat per aquest decret, pel que fa a les llenges curriculars, ha de cativo configurado por este decreto, en lo que se refiere a las lenguas
garantir que tot lalumnat, en acabar les diferents etapes, aconseguisca curriculares, tiene que garantizar que todo el alumnado, al acabar las
les competncies orals i escrites definides pels nivells bsics de refern- diferentes etapas, consiga las competencias orales y escritas definidas
cia segents del Marc europeu com de referncia per a les llenges: por los niveles bsicos de referencia siguientes del Marco comn euro-
peo de referencia para las lenguas:
a) En acabar els ensenyaments obligatoris: valenci i castell: entre a) Al acabar las enseanzas obligatorias: valenciano y castellano:
un B1 i un B2; primera llengua estrangera: entre un A1 i un A2. entre un B1 y un B2; primera lengua extranjera: entre un A1 y un A2.
b) En acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris: b) Al acabar las enseanzas postobligatorias no universitarias:
valenci i castell: entre un B2 i un C1; primera llengua estrangera: valenciano y castellano: entre un B2 y un C1; primera lengua extranje-
entre un A2 i un B1. ra: entre un A2 y un B1.

Article 9. El Programa deducaci plurilinge dinmic Artculo 9. El Programa de educacin plurilinge dinmico
1. Al sistema educatiu valenci, en tots els centres educatius sostin- 1. En el sistema educativo valenciano, en todos los centros educati-
guts amb fons pblics, sha daplicar el Programa deducaci plurilin- vos sostenidos con fondos pblicos, se aplicar el Programa de educa-
ge dinmic. cin plurilinge dinmico.
2. El Programa deducaci plurilinge dinmic s un programa que 2. El Programa de educacin plurilinge dinmico es un programa
ha dassegurar competncies plurilinges i interculturals ptimes. Es que tiene que asegurar competencias plurilinges e interculturales pti-
dissenya a partir de les necessitats del context i va avanant amb criteris mas. Se disea a partir de las necesidades del contexto y va avanzando
de cohesi social, de no-discriminaci i digualtat a travs dels diferents con criterios de cohesin social, de no discriminacin y de igualdad a
nivells. travs de sus diferentes niveles.
3. El Programa deducaci plurilinge dinmic consta de diferents 3. El Programa de educacin plurilinge dinmico consta de dife-
nivells progressius, que van des del bsic fins a lavanat. rentes niveles progresivos, que van desde el bsico hasta el avanzado.
4. Cada un dels centres sostinguts amb fons pblics ha doptar per 4. Cada uno de los centros sostenidos con fondos pblicos tendr
un mateix nivell amb lobjectiu devitar qualsevol tipus de segregaci que optar por un mismo nivel con el objetivo de evitar cualquier tipo de
de lalumnat dins del mateix centre. segregacin del alumnado dentro del mismo centro.

Article 10. Nivells en Educaci Infantil i Primria Artculo 10. Niveles en Educacin Infantil y Primaria
1. Nivell bsic 1 1. Nivel bsico 1
El nivell bsic 1 en Educaci Infantil i Primria que es contempla en El nivel bsico 1 en Educacin Infantil y Primaria que se contempla
lannex I daquest decret sha darticular de la manera segent: en el anexo I de este decreto se ha de articular de la siguiente manera:
Num. 7973 / 06.02.2017 4881

1.1. Segon cicle dEducaci Infantil: 1.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil:
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en valenci 4 hores i en castell, la resta del temps. tirn en valenciano 4 horas y en castellano, el resto del tiempo.
1.2. Educaci Primria 1.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tenir un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso, se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educaci lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msi- Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
ca, Plstica o ambdues. Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, sha dimpartir en c) En el horario de las otras reas no lingsticas, se impartir en
valenci una rea a elegir pel centre i la resta drees shan de vehicular valenciano una rea a elegir por el centro, y el resto de reas se vehicu-
en castell. larn en castellano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
Competncia Comunicativa Oral en valenci des de tercer fins a sis. tencia Comunicativa Oral en valenciano desde tercero hasta sexto. Esta
Aquesta rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a rea se destinar exclusivamente a la competencia oral a travs de acti-
travs dactivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu vidades basadas en la interaccin entre el alumnado. El objetivo de esta
daquesta rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre rea es aumentar la comprensin y la expresin de ideas sobre los temas
els temes ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se ms cercanos; dotar de herramientas comunicativas para desenvolverse
amb xit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experin- con xito en la mayora de situaciones cotidianas y describir experien-
cies i desitjos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per cias y deseos, as como expresar la opinin mediante herramientas como
exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos audiovisuales o musica-
denginy i dramatitzacions. les, juegos de ingenio y dramatizaciones.
2. Nivell bsic 2 2. Nivel bsico 2
El nivell bsic 2 en Educaci Infantil i Primria que es contempla en El nivel bsico 2 en Educacin Infantil y Primaria que se contempla
lannex II daquest decret sha darticular de la manera segent: en el anexo II de este decreto se ha de articular de la siguiente manera:
2.1. Segon cicle dEducaci Infantil 2.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en valenci 4 hores en 3 anys, i 6 hores en 4 i 5 anys. En castell, tirn en valenciano 4 horas en 3 aos, y 6 horas en 4 y 5 aos. En cas-
la resta del temps. tellano, el resto del tiempo.
2.2. Educaci Primria 2.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant lenfocament tractament integrat de llengua i con- vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
tinguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Educaci Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
per Msica, Plstica o ambdues. Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, sha dimpartir en c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartir en
valenci una rea des de primer a quart, Cincies Naturals o Cincies valenciano un rea desde primero a cuarto desde tercero hasta sexto,
Socials. De cinqu a sis, dues rees: Cincies Socials i Cincies Natu- Ciencias Naturales o Ciencias Sociales. De quinto a sexto, dos reas:
rals. La resta drees shan de vehicular en castell. Ciencias Sociales y Ciencias Naturales. El resto de reas se vehicularn
en castellano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
Competncia Comunicativa Oral en valenci des de tercer fins a sis. tencia Comunicativa Oral en valenciano. Esta rea se destinar exclu-
Aquesta rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a sivamente a la competencia oral a travs de actividades basadas en la
travs dactivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu interaccin entre el alumnado. El objetivo de esta rea ser aumentar
daquesta rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre la comprensin y la expresin de ideas sobre los temas ms cercanos;
els temes ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se dotar de herramientas comunicativas para desenvolverse con xito en
amb xit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experin- la mayora de situaciones cotidianas y describir experiencias y deseos,
cies i desitjos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per as como expresar la opinin mediante herramientas como por ejemplo:
exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs los proyectos interetapa, apoyos audiovisuales o musicales, juegos de
denginy i dramatitzacions. ingenio y dramatizaciones.
3. Nivell intermedi 1 3. Nivel intermedio 1
El nivell intermedi 1 en Educaci Infantil i Primria que es contem- El nivel intermedio 1 en Educacin Infantil y Primaria que se con-
pla en lannex III daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo III de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
3.1. Segon cicle dEducaci Infantil 3.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
Num. 7973 / 06.02.2017 4882

b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en valenci 8 hores. En castell, la resta del temps. tirn en valenciano 8 horas. En castellano, el resto del tiempo.
3.2. Educaci Primria 3.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educa- lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
ci Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
Msica, Plstica o ambdues. Si la Msica o la Plstica no es vehicula en Msica, Plstica o ambas. Si la Msica o la Plstica no se vehicula en
angls, es pot vehicular en valenci o en castell. ingls, se podr vehicular en valenciano o en castellano.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, shan dimpartir c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartirn
en valenci en tots els nivells educatius les rees de Cincies Socials i en valenciano en todos los niveles educativos las reas de Ciencias
Cincies Naturals. En cinqu i sis, a ms de Cincies Socials i Cincies Sociales y Ciencias Naturales. En quinto y sexto, adems de Ciencias
Naturals, tamb es pot vehicular en valenci Educaci Fsica o Educaci Sociales y Ciencias Naturales, tambin se podr vehicular en valenciano
Artstica. La resta drees shan de vehicular en castell. Educacin Fsica o Educacin Artstica. El resto de reas se vehicularn
en castellano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Com- d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
petncia Comunicativa Oral en valenci o en angls des de tercer fins a tencia Comunicativa Oral en valenciano o en ingls desde tercero hasta
sis. Aquesta rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral sexto. Esta rea se destinar exclusivamente a la competencia oral a
a travs dactivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu travs de actividades basadas en la interaccin entre el alumnado. El
daquesta rea ser augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre objetivo de esta rea ser aumentar la comprensin y la expresin de
els temes ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se ideas sobre los temas ms cercanos; dotar de herramientas comunicati-
amb xit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experin- vas para desenvolverse con xito en la mayora de situaciones cotidianas
cies i desitjos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per y describir experiencias y deseos, as como expresar la opinin median-
exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs te herramientas como por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos
denginy i dramatitzacions. audiovisuales o musicales, juegos de ingenio y dramatizaciones.
4. Nivell intermedi 2 4. Nivel intermedio 2
El nivell intermedi 2 en Educaci Infantil i Primria que es contem- El nivel intermedio 2 en Educacin Infantil y Primaria que se con-
pla en lannex IV daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo IV de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
4.1. Segon cicle dEducaci Infantil: 4.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil:
a) Langls sha dincorporar al segon curs, incls en un enfocament a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci pri- que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
merenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en valenci 9 hores en 3 anys i, entre 8 hores i 9 hores, en 4 i 5 tirn en valenciano 9 horas en 3 aos y, entre 8 horas y 9 horas, en 4 y
anys. En castell, la resta del temps. 5 aos. En castellano, el resto del tiempo.
4.2. Educaci Primria 4.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educaci lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msi- Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
ca, Plstica o ambdues. Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, shan dimpartir c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartirn en
en valenci en primer i segon curs les rees de Cincies Socials i Cin- valenciano en primero y segundo curso las reas de Ciencias Sociales
cies Naturals. De tercer a sis shan de vehicular en valenci les rees y Ciencias Naturales. De tercero a sexto se vehicularn en valenciano
de Cincies Socials, Cincies Naturals i Educaci Fsica o Educaci las reas de Ciencias Sociales, Ciencias Naturales y Educacin Fsica o
Artstica. Si la Msica o la Plstica no es vehiculen en angls, es poden Educacin Artstica. Si la Msica o la Plstica no se vehicula en ingls,
vehicular en valenci o castell. La resta drees shan de vehicular en se podrn vehicular en valenciano o castellano. El resto de reas se
castell. vehicularn en castellano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Com- d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
petncia Comunicativa Oral en angls des de tercer fins a sis. Aquesta tencia Comunicativa Oral en valenciano o en ingls desde tercero hasta
rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a travs dac- sexto. Esta rea se destinar exclusivamente a la competencia oral a
tivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu daquesta travs de actividades basadas en la interaccin entre el alumnado. El
rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre els temes objetivo de esta rea ser aumentar la comprensin y la expresin de
ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb xit ideas sobre los temas ms cercanos; dotar de herramientas comunicati-
en la majoria de situacions quotidianes i descriure experincies i desit- vas para desenvolverse con xito en la mayora de situaciones cotidianas
jos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per exemple: y describir experiencias y deseos, as como expresar la opinin median-
els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy te herramientas como por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos
i dramatitzacions audiovisuales o musicales, juegos de ingenio y dramatizaciones.
5. Nivell avanat 1 5. Nivel avanzado 1.
El nivell avanat 1 en Educaci Infantil i Primria que es contempla El nivel avanzado 1 en Educacin Infantil y Primaria que se con-
en lannex V daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo V de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
5.1. Segon cicle dEducaci Infantil 5.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar el segundo curso, incluido en un enfoque
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin tem-
Num. 7973 / 06.02.2017 4883

primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari prana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del horario
curricular. curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en castell 4 hores en tots els nivells, i en valenci, la resta dho- tirn en castellano 4 horas en todos los niveles, y en valenciano, el resto
res. de horas.
c) Els centres amb alumnat majoritriament no valencianoparlant c) Los centros con alumnado mayoritariamente no valencianoha-
poden ajornar la incorporaci del castell com a rea fins al primer curs blante podrn aplazar la incorporacin del castellano como rea hasta
de lEducaci Primria i han daplicar el tractament integrat de llenges el primer curso de la Educacin Primaria y aplicarn el tratamiento inte-
i continguts (TILC) dacord amb la metodologia de segones llenges. grado de lengua y contenidos (TILC), de acuerdo con la metodologa
de segundas lenguas.
5.2. Educaci Primria 5.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educaci lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msi- Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
ca, Plstica o ambdues. Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, sha dimpartir c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartir una
una rea en castell a elegir pel centre entre Matemtiques, Religi o rea en castellano a elegir por el centro entre Matemticas, Religin o
Valors Socials, Educaci Artstica o Educaci Fsica. La resta drees Valores Sociales, Educacin Artstica o Educacin Fsica. El resto de
shan dimpartir en valenci. reas se impartirn en valenciano.
d) Almenys una hora i mitja de lliure disposici sha de destinar a d) Al menos una hora y media de libre disposicin se destinar a la
la Competncia Comunicativa Oral en angls des de tercer fins a sis. Competencia Comunicativa Oral en ingls desde tercero hasta sexto.
Aquesta rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a Esta rea se destinar exclusivamente a la competencia oral a travs
travs dactivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu de actividades basadas en la interaccin entre el alumnado. El objeti-
daquesta rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre vo de esta rea ser aumentar la comprensin y la expresin de ideas
els temes ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se sobre los temas ms cercanos; dotar de herramientas comunicativas
amb xit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experin- para desenvolverse con xito en la mayora de situaciones cotidianas y
cies i desitjos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per describir experiencias y deseos, as como expresar la opinin mediante
exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs herramientas como por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos audio-
denginy i dramatitzacions. visuales o musicales, juegos de ingenio y dramatizaciones.
6. Nivell avanat 2 6. Nivel avanzado 2.
El nivell avanat 2 en Educaci Infantil i Primria que es contempla El nivel avanzado 2 en Educacin Infantil y Primaria que se con-
en lannex VI daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo VI de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
6.1. Segon cicle dEducaci Infantil 6.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en castell 4 hores en tots els nivells, i en valenci, la resta dho- tirn en castellano 4 horas en todos los niveles, y en valenciano, el resto
res. de horas.
c) Els centres amb alumnat majoritriament no valencianoparlant c) Los centros con alumnado mayoritariamente no valencianoha-
poden ajornar la incorporaci del castell com a rea fins al primer curs blante podrn aplazar la incorporacin del castellano como rea hasta
de lEducaci Primria i han daplicar el tractament integrat de llenges el primer curso de la Educacin Primaria y aplicarn el tratamiento inte-
i continguts (TILC) dacord amb la metodologia de segones llenges. grado de lenguas y contenidos (TILC), de acuerdo con la metodologa
de segundas lenguas.
6.2. Educaci Primria 6.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educaci lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Fsica o Educaci Artstica. A partir de cinqu, dues rees a elegir entre Fsica o Educacin Artstica. A partir de quinto, dos reas a elegir entre
Educaci Artstica, Educaci Fsica i Cincies Naturals. En Educaci Educacin Artstica, Educacin Fsica y Ciencias Naturales. En Educa-
Artstica es pot optar per Msica, Plstica o ambdues. cin Artstica se podr optar por Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, sha dimpartir c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartir una
una rea en castell a elegir pel centre entre Matemtiques, Religi o rea en castellano a elegir por el centro entre Matemticas, Religin o
Valors Socials, Educaci Artstica o Educaci Fsica. La resta drees Valores Sociales, Educacin Artstica o Educacin Fsica. El resto de
shan dimpartir en valenci. reas se impartirn en valenciano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Com- d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
petncia Comunicativa Oral en angls des de tercer fins a sis. Aquesta tencia Comunicativa Oral en ingls desde tercero hasta sexto. Esta rea
rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a travs dac- se destinar exclusivamente a la competencia oral a travs de activida-
tivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu daquesta des basadas en la interaccin entre el alumnado. El objetivo de esta rea
rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre els temes ser aumentar la comprensin y la expresin de ideas sobre los temas
ms propers, dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb xit ms cercanos, dotar de herramientas comunicativas para desenvolverse
en la majoria de situacions quotidianes i descriure experincies i desit- con xito en la mayora de situaciones cotidianas y describir experien-
jos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per exemple: cias y deseos, as como expresar la opinin mediante herramientas como
els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos audiovisuales o musica-
i dramatitzacions. les, juegos de ingenio y dramatizaciones.
Num. 7973 / 06.02.2017 4884

Article 11. Nivells en Educaci Secundria Obligatria Artculo 11. Niveles en Educacin Secundaria Obligatoria
1. Nivell bsic 1. Nivel bsico
El nivell bsic en Educaci Secundria Obligatria que es contem- El nivel bsico en Educacin Secundaria Obligatoria que se con-
pla en lannex VII daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo VII de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en una matria no lingstica a elegir pel centre. LE), en una materia no lingstica a elegir por el centro.
c) En la resta de matries no lingstiques, el valenci ha de ser c) En el resto de materias no lingsticas, el valenciano ser lengua
llengua vehicular en dues matries. La resta de matries no lingstiques vehicular en dos materias. El resto de materias no lingsticas se impar-
shan dimpartir en castell. tirn en castellano.
2. Nivell intermedi 2. Nivel intermedio
El nivell intermedi en Educaci Secundria Obligatria que es con- El nivel intermedio en Educacin Secundaria Obligatoria que se
templa en lannex VIII daquest decret sha darticular de la manera contempla en el anexo VIII de este decreto se ha de articular de la
segent: siguiente manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en una o dues matries no lingstiques a elegir pel centre. LE), en una o dos materias no lingsticas a elegir por el centro.
c) En la resta de matries no lingstiques el valenci ha de ser c) En el resto de materias no lingsticas, el valenciano ser lengua
llengua vehicular en un mnim de tres matries, de les quals una, com vehicular en un mnimo de tres materias, de las cuales una, como mni-
a mnim, ha de ser troncal. La resta de matries no lingstiques shan mo, ser troncal. El resto de materias no lingsticas se impartirn en
dimpartir en castell. castellano.
d) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia d) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia
Comunicativa Oral en angls. Comunicativa Oral en ingls.
3. Nivell avanat 3. Nivel avanzado
El nivell avanat en Educaci Secundria Obligatria que es con- El nivel avanzado en Educacin Secundaria Obligatoria que se con-
templa en lannex IX daquest decret sha darticular de la manera templa en el anexo IX de este decreto se ha de articular de la siguiente
segent: manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en dues matries no lingstiques a elegir pel centre. LE), en dos materias no lingsticas a elegir por el centro.
c) El castell ha de ser llengua vehicular en una matria. La resta de c) El castellano ser lengua vehicular en una materia. El resto de
matries no lingstiques shan dimpartir en valenci. materias no lingsticas se impartirn en valenciano.
d) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia d) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia
Comunicativa Oral Formal en valenci. Comunicativa Oral Formal en valenciano.

Article 12. Nivells en Batxillerat Artculo 12. Niveles en Bachillerato


1. Nivell bsic 1. Nivel bsico
El nivell bsic en Batxillerat que es contempla en lannex VII El nivel bsico en Bachillerato que se contempla en el anexo VII de
daquest decret sha darticular de la manera segent: este decreto se ha de articular de la siguiente manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en una matria no lingstica a elegir pel centre. LE), en una materia no lingstica a elegir por el centro.
c) En la resta de matries no lingstiques el valenci ha de ser c) En el resto de materias no lingsticas, el valenciano ser lengua
llengua vehicular en dues matries. La resta de matries no lingstiques vehicular en dos materias. El resto de materias no lingsticas se impar-
shan dimpartir en castell. tirn en castellano.
2. Nivell intermedi 2. Nivel intermedio
El nivell intermedi en Batxillerat que es contempla en lannex VIII El nivel intermedio en Bachillerato que se contempla en el anexo
daquest decret sha darticular de la manera segent: VIII de este decreto se ha de articular de la siguiente manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en una o dues matries no lingstiques a elegir pel centre. LE), en una o dos materias no lingsticas a elegir por el centro.
c) En la resta de matries no lingstiques el valenci ha de ser c) En el resto de materias no lingsticas, el valenciano ser lengua
llengua vehicular en un mnim de tres matries, de les quals una, com vehicular en un mnimo de tres materias, de las cuales una, como mni-
a mnim, ha de ser troncal. La resta de matries no lingstiques shan mo, ser troncal. El resto de materias no lingsticas se impartirn en
dimpartir en castell. castellano.
Num. 7973 / 06.02.2017 4885

d) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia d) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia
Comunicativa Oral en angls. Comunicativa Oral en ingls.
3. Nivell avanat 3. Nivel avanzado
El nivell avanat en Batxillerat que es contempla en lannex IX El nivel avanzado en Bachillerato que se contempla en el anexo IX
daquest decret sha darticular de la manera segent: de este decreto se ha de articular de la siguiente manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en dues matries no lingstiques a elegir pel centre. LE), en dos materias no lingsticas a elegir por el centro.
c) El castell ha de ser llengua vehicular en una matria. La resta de c) El castellano ser lengua vehicular en una materia. El resto de
matries no lingstiques shan dimpartir en valenci. materias no lingsticas se impartirn en valenciano.
d) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia d) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia
Comunicativa Oral Formal en valenci. Comunicativa Oral Formal en valenciano.

Article 13. Formaci Bsica de les Persones Adultes Artculo 13. Formacin Bsica de las Personas Adultas
La concreci del Programa dEducaci Plurilinge que es contem- La concrecin del Programa de Educacin Plurilinge que se con-
pla en lannex X daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo X de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
1. El valenci i el castell han de tindre un tractament com a mduls 1. El valenciano y el castellano tendrn un tratamiento como mdu-
en tots els nivells dels dos cicles. En el cicle II sha dincorporar lan- los en todos los niveles de los dos ciclos. En el ciclo II, se incorporar
gls com a mdul en els dos nivells. el ingls como mdulo en los dos niveles.
2. En els dos nivells del cicle II es pot incorporar langls, priorit- 2. En los dos niveles del ciclo II se podr incorporar el ingls, prio-
riament, o el francs com a llengua vehicular, mitjanant el tractament ritariamente, o el francs como lengua vehicular, mediante el tratamien-
integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en to integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en LE),
un mdul a elegir pel centre. en un mdulo a elegir por el centro.
3. En la resta de mduls no lingstics, el valenci ha de ser llen- 3. En el resto de mdulos no lingsticos, el valenciano ser lengua
gua vehicular, com a mnim, en un mdul en GES-1 i en dos mduls vehicular, como mnimo, en un mdulo en GES-1 y en dos mdulos
en GES-2, a elegir pel centre. La resta drees no lingstiques shan en GES-2, a elegir por el centro. El resto de reas no lingsticas se
dimpartir en castell. impartirn en castellano.

Article 14. Cicles formatius de Formaci Professional Artculo 14. Ciclos formativos de Formacin Profesional
1. En els ttols de les famlies professionals relacionades amb les 1. En los ttulos de las familias profesionales relacionadas con las
activitats fsiques i esportives, amb les dadministraci i gesti, amb les actividades fsicas y deportivas, con las de administracin y gestin, con
de comer i mrqueting, amb les dhostaleria i turisme, amb les dimat- las de comercio y marketing, con las de hostelera y turismo, con las de
ge personal, amb les de sanitat i serveis socioculturals i a la comunitat, imagen personal, con las de sanidad y servicios socioculturales y a la
shan dimpartir en valenci un mnim de dos mduls, tant en primer comunidad, se impartirn en valenciano un mnimo de dos mdulos,
com en segon curs, a triar entre tots els que configuren el currculum tanto en primero como en segundo curso, a elegir entre todos los que
del cicle formatiu, tret del mdul professional de Formaci en Centres configuran el currculo del ciclo formativo, excepto el mdulo profesio-
de Treball, com tamb el mdul professional de Projecte. En la resta de nal de Formacin en Centros de Trabajo, as como el mdulo profesio-
titulacions sha de vehicular en valenci, com a mnim, un mdul per nal de Proyecto. En el resto de titulaciones se vehicular en valenciano,
curs en les mateixes condicions. como mnimo, un mdulo por curso en las mismas condiciones.
2. Aix mateix, sha dimpartir en angls, almenys, un mdul per 2. Asimismo, se impartir en ingls, al menos, un mdulo por curso
curs (primer i segon) entre els que formen la totalitat de la titulaci. Els (primero y segundo) entre los que forman la totalidad de la titulacin.
moduls susceptibles de ser impartits en angls son els relacionats amb Los mdulos susceptibles de ser impartidos en ingls son los relaciona-
les unitats de competncia incloses en el ttol. dos con las unidades de competencia incluidas en el ttulo.
En cas que no siga possible impartir un mdul en angls, com a En el caso que no sea posible impartir un mdulo en ingls, como
mnim, i atenent al que prescriu la normativa que regula els currculums mnimo, y segn lo prescrito en la normativa que regula los currculos
a la Comunitat Valenciana, sha dincorporar el mdul dAngls Tcnic en la Comunitat Valenciana, se incorporar el mdulo de Ingls Tcnico
amb 2 hores en primer i 2 hores en segon curs, en els cicles formatius con 2 horas en primero y 2 horas en segundo curso, en los ciclos forma-
de grau mitj, mentre que en els cicles formatius de grau superior la tivos de grado medio, mientras que en los ciclos formativos de grado
crrega horria daquest mdul ha de ser de 3 hores en primer curs i de superior la carga horaria de este mdulo ser de 3 horas en primer curso
2 hores en segon curs. y de 2 horas en segundo curso.
Els corresponents reials decrets de ttol de Tcnic o de Tcnic Supe- Los correspondientes reales decretos de ttulo de Tcnico o de Tc-
rior indiquen en quins ttols de les diferents titulacions sha dincorpo- nico Superior indican en qu ttulos de las diferentes titulaciones se
rar, amb carcter prescriptiu, a ms dels que sha indicat anteriorment, tiene que incorporar, con carcter prescriptivo, adems de los que se ha
el mdul professional dAngls. indicado anteriormente, el mdulo profesional de Ingls.
3. En els ttols el currculum dels quals contempla el mdul de 3. En los ttulos cuyo currculo contempla el mdulo de Segunda
Segona Llengua Estrangera, aquesta ha de ser preferentment una llen- Lengua Extranjera, esta ser preferentemente una lengua romnica.
gua romnica.

Article 15. Accions preferents de la Conselleria Artculo 15. Acciones preferentes de la Conselleria
1. La conselleria competent en matria deducaci ha dinformar les 1. La conselleria competente en materia de educacin informar a
famlies, incentivar el professorat i dotar els centres amb recursos addi- las familias, incentivar al profesorado y dotar a los centros con recur-
cionals perqu tot lalumnat puga aconseguir els objectius i els nivells sos adicionales para que todo el alumnado pueda conseguir los objetivos
de referncia bsics establits. y los niveles de referencia bsicos establecidos.
En relaci amb els centres educatius, sn considerades accions pre- En relacin con los centros educativos, sern consideradas acciones
ferents de la conselleria competent en matria deducaci les segents: preferentes de la conselleria competente en materia de educacin las
siguientes:
Num. 7973 / 06.02.2017 4886

a) Les actuacions realitzades en centres que apliquen el Programa a) Las actuaciones realizadas en centros que aplican el Programa
deducaci plurilinge dinmic a alumnat majoritriament no valenci- de educacin plurilinge dinmico a alumnado mayoritariamente no
anoparlant dels nivells avanat 1 i avanat 2. valencianohablante de los niveles avanzado 1 y avanzado 2.
b) Les actuacions realitzades en centres que escolaritzen alumnat b) Las actuaciones realizadas en centros que escolaricen alumnado
socioeconmicament i socioculturalment vulnerable. socioeconmica y socioculturalmente vulnerable.
c) Les actuacions realitzades en centres que escolaritzen un nombre c) Las actuaciones realizadas en centros que escolaricen un nmero
elevat de lalumnat nouvingut. elevado del alumnado recin llegado.
d) Les actuacions realitzades en centres que imparteixen el Progra- d) Las actuaciones realizadas en centros que imparten el Programa
ma deducaci plurilinge dinmic als territoris de predomini lingstic de educacin plurilinge dinmico en los territorios de predominio lin-
castell i no tenen exempcions. gstico castellano y no tienen exenciones.
e) Les actuacions realitzades en centres que tinguen o estiguen ads- e) Las actuaciones realizadas en centros que tengan o estn adscritos
crits a centres amb nivells significativament diferents del Programa a centros con niveles significativamente diferentes del Programa de
deducaci plurilinge dinmic. educacin plurilinge dinmico.
2. La conselleria competent en matria deducaci adoptar les 2. La conselleria competente en materia de educacin adoptar las
mesures necessries per a garantir la progressivitat del Programa pluri- medidas necesarias para garantizar la progresividad del Programa plu-
linge dinmic i daquesta manera millorar la competncia lingstica rilinge dinmico y de esta manera mejorar la competencia lingstica
de lalumnat. del alumnado.
3. La conselleria competent en matria deducaci organitzar plans 3. La conselleria competente en materia de educacin organizar
especfics de formaci del professorat daquells centres que vulguen planes especficos de formacin del profesorado de aquellos centros
avanar el calendari daplicaci establert en la disposici transitria que quieran avanzar el calendario de aplicacin establecido en la dispo-
primera daquest decret a fi que obtinguen la capacitaci requerida. sicin transitoria primera de este decreto con el fin de que obtengan la
capacitacin requerida.

Article 16. El currculum oficial de llenges Artculo 16. El currculo oficial de lenguas
El currculum oficial de llenges sha delaborar a partir de la nor- El currculo oficial de lenguas se ha de elaborar a partir de la nor-
mativa bsica i de les exigncies de les configuracions possibles del mativa bsica y de las exigencias de las configuraciones posibles del
Programa deducaci plurilinge dinmic amb la finalitat dacomplir Programa de educacin plurilinge dinmico con la finalidad de cumplir
els objectius daquest decret. los objetivos de este decreto.

CAPTOL IV CAPTULO IV
El projecte lingstic de centre El proyecto lingstico de centro

Article 17. Projecte lingstic de centre Artculo 17. Proyecto lingstico de centro
1. Definici 1. Definicin
El Projecte lingstic de centre constitueix el conjunt de decisions El Proyecto lingstico de centro constituye el conjunto de decisio-
consensuades que pren lequip docent per a organitzar lensenyament i nes consensuadas que toma el equipo docente para organizar la ense-
ls de les llenges des duna perspectiva plurilinge, i la promoci de anza y el uso de las lenguas desde una perspectiva plurilinge, y la
ls social i institucional del valenci en el centre. Aquest document ha promocin del uso social e institucional del valenciano en el centro.
de recollir la concreci del nivell del Programa deducaci plurilinge Este documento debe recoger la concrecin del nivel del Programa de
dinmic que aplicar el centre. educacin plurilinge dinmico que aplicar el centro.
2. Tots els centres de la Comunitat Valenciana de nivell no universi- 2. Todos los centros de la Comunitat Valenciana de nivel no univer-
tari sostinguts amb fons pblics han delaborar el seu Projecte lingstic sitario sostenidos con fondos pblicos tendrn que elaborar su Proyecto
de centre. lingstico de centro.
3. Caracterstiques del Projecte lingstic de centre 3. Caractersticas del proyecto lingstico del centro
El Projecte lingstic de centre forma part del Projecte educatiu de El Proyecto lingstico de centro formar parte del Proyecto educa-
centre i ha de presentar les caracterstiques segents: tivo de centro y presentar las siguientes caractersticas:
a) Sha delaborar dins dels parmetres que proporciona el marc ins- a) Se elaborar dentro de los parmetros que proporciona el marco
titucional, per tenint en compte, principalment, les exigncies, expec- institucional, pero teniendo en cuenta, principalmente, las exigencias,
tatives, possibilitats i limitacions del context tant extern com intern del expectativas, posibilidades y limitaciones del contexto tanto externo
centre. como interno del centro.
b) Constitueix el nucli a partir del qual shan delaborar les con- b) Constituir el ncleo a partir del cual se elaborarn las concre-
crecions curriculars atenent tamb la resta de documents del Projecte ciones curriculares atendiendo tambin al resto de documentos del Pro-
educatiu de centre. yecto educativo de centro.

Article 18. Objectius Artculo 18. Objetivos


El Projecte lingstic de centre t com a finalitat: El Proyecto lingstico de centro tiene como finalidad:
1. Ajudar a aconseguir els objectius i els nivells bsics de referncia 1. Ayudar a conseguir los objetivos y los niveles bsicos de referen-
que figuren en larticle 8, a ms daquells objectius propis que el centre cia que figuran en el artculo 8, adems de aquellos objetivos propios
determine a partir del context i de la seua proposta pedaggica. que el centro determine a partir del contexto y de su propuesta peda-
ggica.
2. Facilitar lacollida inicial i aconseguir la integraci social i edu- 2. Facilitar la acogida inicial y conseguir la integracin social y edu-
cativa de lalumnat migrant i lxit en els resultats acadmics. cativa del alumnado migrante y el xito en los resultados acadmicos.
3. Proporcionar un tractament equitatiu a la diversitat dalumnat i 3. Proporcionar un tratamiento equitativo a la diversidad de alum-
el suport necessari perqu tot lalumnat, qualssevol que en siguen les nado y el apoyo necesario para que todo el alumnado, cualesquiera que
potencialitats, les competncies en entrar a lescola o la motivaci i sean sus potencialidades, sus competencias al entrar a la escuela o su
inters que tinga, puga assolir els objectius que figuren en el Projecte motivacin e inters, pueda conseguir los objetivos que figuran en el
lingstic de centre. Proyecto lingstico de centro.
4. Millorar la convivncia i la integraci en el centre. 4. Mejorar la convivencia y la integracin en el centro.
5. Fomentar la innovaci didctica i la millora de lorganitzaci i el 5. Fomentar la innovacin didctica y la mejora de la organizacin
funcionament del centre. y funcionamiento del centro.
Num. 7973 / 06.02.2017 4887

6. Guiar lacci educativa en leducaci lingstica en el centre. 6. Guiar la accin educativa en la educacin lingstica en el centro.
7. Promoure ls social i institucional del valenci entre lalumnat, 7. Promover el uso social e institucional del valenciano entre el
en el centre i en les relacions amb lentorn. alumnado, en el centro y en las relaciones con el entorno.
8. Implicar les famlies en el desenvolupament lingstic i educatiu 8. Implicar a las familias en el desarrollo lingstico y educativo de
dels seus fills i filles. sus hijos e hijas.
9. Eradicar, entre les famlies i la resta de la comunitat educativa, 9. Erradicar, entre las familias y el resto de la comunidad educati-
prejudicis i estereotips; facilitar informaci detallada i rigorosa sobre va, prejuicios y estereotipos; facilitar informacin detallada y rigurosa
el model lingstic educatiu que aplica el centre, i promoure un canvi sobre el modelo lingstico educativo que aplica el centro, y promover
dactituds i una motivaci activa envers lensenyament i ls vehicular un cambio de actitudes y una motivacin activa hacia la enseanza y
del valenci. uso vehicular del valenciano.
10. Promoure actituds positives envers lensenyament i laprenen- 10. Promover actitudes positivas hacia la enseanza y el aprendizaje
tatge de les llenges. de las lenguas.
11. Integrar les oportunitats que proporcionen lentorn local i les 11. Integrar las oportunidades que proporcionan el entorno local
famlies (escoles oficials didiomes, acadmies didiomes, planificaci y las familias (escuelas oficiales de idiomas, academias de idiomas,
lingstica familiar, representacions teatrals, visites dautors a la bibli- planificacin lingstica familiar, representaciones teatrales, visitas de
oteca municipal, associacions solidries...) i el context global (viatges i autores a la biblioteca municipal, asociaciones solidarias...) y el con-
intercanvis, participaci en proves pbliques o privades de competncia texto global (viajes e intercambios, participacin en pruebas pblicas o
en diverses llenges, participaci en programes europeus...) per a com- privadas de competencia en varias lenguas, participacin en programas
pletar i enriquir loferta educativa en llenges. europeos...) para completar y enriquecer la oferta educativa en lenguas.
12. Convertir-se en un instrument per a la transparncia, leficcia i 12. Convertirse en un instrumento para la transparencia, la eficacia
el treball conjunt dels centres, les famlies i lAdministraci educativa. y el trabajo conjunto de los centros, las familias y la Administracin
educativa.

Article 19. Estructura del Projecte lingstic de centre Artculo 19. Estructura del Proyecto lingstico de centro
El Projecte lingstic de centre ha dincloure, obligatriament: El Proyecto lingstico de centro incluir, obligatoriamente:
1. Anlisi dels elements del context extern i intern del centre relaci- 1. Anlisis de los elementos del contexto externo e interno del cen-
onats amb leducaci lingstica i les conseqncies i les lnies dacci tro relacionados con la educacin lingstica y las consecuencias y las
que sen deriven per a la planificaci i laplicaci del Projecte lingstic lneas de accin que se derivan para la planificacin y la aplicacin del
de centre. Proyecto lingstico de centro.
2. Objectius concrets que es pretn aconseguir en el termini de 2. Objetivos concretos que se pretenden conseguir en el plazo de
quatre cursos acadmics i criteris dxit transparents que puguen ser cuatro cursos acadmicos y criterios de xito transparentes que puedan
fcilment avaluats. ser fcilmente evaluados.
3. Concreci i adequaci al centre del Programa deducaci plu- 3. Concrecin y adecuacin en el centro del Programa de educacin
rilinge dinmic atenent lanlisi del context i els objectius previstos, plurilinge dinmico atendiendo al anlisis del contexto y los objetivos
mitjanant: previstos, mediante:
3.1. Pla densenyament i s vehicular de les llenges, que ha din- 3.1. Plan de enseanza y uso vehicular de las lenguas, que incluir
cloure les decisions pel que fa a lorganitzaci i el tractament didctic las decisiones referentes a la organizacin y tratamiento didctico de la
de lensenyament i ls vehicular de les llenges: enseanza y uso vehicular de las lenguas:
a) El moment dintroducci de cada una de les llenges curriculars. a) El momento de introduccin de cada una de las lenguas curri-
b) La proporci ds vehicular en cada una daquestes llenges. culares.
b) La proporcin de uso vehicular en cada una de estas lenguas.
c) Enfocaments metodolgics que shan de prioritzar en lensenya- c) Enfoques metodolgicos que se priorizarn en la enseanza y uso
ment i s vehicular de les llenges curriculars. vehicular de las lenguas curriculares.
d) Moment, seqncia i enfocament en la introducci del tracta- d) Momento, secuencia y enfoque en la introduccin del tratamien-
ment sistemtic de lalfabetitzaci inicial en cada una de les llenges to sistemtico de la alfabetizacin inicial en cada una de las lenguas
curriculars. curriculares.
e) Mesures de suport a lensenyament i s vehicular de les llenges e) Medidas de apoyo a la enseanza y uso vehicular de las lenguas
tant dins del centre com en lentorn local i global tanto dentro del centro como en el entorno local y global.
f) Tractament dels migrants i de lalumnat vulnerable (alumnat f) Tratamiento de los migrantes y del alumnado vulnerable (alumna-
procedent dentorns socioculturals deprimits i alumnat amb dificultats do procedente de entornos socioculturales deprimidos y alumnado con
dadquisici i aprenentatge de les llenges). dificultades de adquisicin y aprendizaje de las lenguas).
g) Modalitat de presncia de les llenges i cultures no curriculars en g) Modalidad de presencia de las lenguas y culturas no curriculares
lactivitat educativa del centre. en la actividad educativa del centro.
h) Mesures organitzatives que garantisquen, en lensenyament i ls h) Medidas organizativas que garanticen, en la enseanza y uso
vehicular de les llenges, la coherncia en els diferents nivells i la conti- vehicular de las lenguas, la coherencia en los diferentes niveles y la
nutat entre nivells i etapes, pel que fa als continguts i a la metodologia; continuidad entre niveles y etapas, en lo que se refiere a los contenidos
lorganitzaci i agrupament ptim de lalumnat, i la creaci dentorns y a la metodologa; la organizacin y agrupamiento ptimo del alumna-
daprenentatge ptims, tot utilitzant estratgicament la totalitat dels do, y la creacin de entornos de aprendizaje ptimos, utilizando estrat-
recursos que el centre t o pot aconseguir. gicamente la totalidad de los recursos que posee o que pueda conseguir
3.2. Pla de normalitzaci lingstica (PNL) del centre, que recull les el centro.
decisions pel que fa a la promoci de ls del valenci i que ha dinclou- 3.2. Plan de normalizacin lingstica (PNL) del centro, que reco-
re els mbits dintervenci segents: ger las decisiones referentes a la promocin del uso del valenciano y
a) mbit administratiu que incluir los siguientes mbitos de intervencin:
b) mbit de gesti i planificaci pedaggica a) mbito administrativo
c) mbit social i dinterrelaci amb lentorn. b) mbito de gestin y planificacin pedaggica
4. Proposta per a avaluar lassoliment dels objectius concrets del c) mbito social y de interrelacin con el entorno.
Projecte, relacionar els resultats amb els elements del Projecte que hi 4. Propuesta para evaluar el logro de los objetivos concretos del
hagen pogut influir i aprofitar les conclusions per a introduir-hi modi- Proyecto, relacionar los resultados con los elementos del Proyecto que
ficacions i millores. hayan podido influir y aprovechar las conclusiones para introducir
modificaciones y mejoras.
Num. 7973 / 06.02.2017 4888

Article 20. Procediment delaboraci i aprovaci Artculo 20. Procedimiento de elaboracin y aprobacin
1. El Projecte lingstic de centre sha delaborar per a un termini 1. El Proyecto lingstico de centro ser elaborado para un plazo
mxim de quatre cursos escolars, passats els quals el centre ha de fer mximo de cuatro cursos escolares pasados los cuales el centro tendr
una avaluaci dacord al que sindica en larticle 22 daquest decret. que hacer una evaluacin de acuerdo con lo que se indica en el artculo
22 de este decreto.
2. La proposta de Projecte lingstic de centre sha delaborar de 2. La propuesta de Proyecto lingstico de centro ser elaborada
manera collectiva i democrtica a partir de les aportacions del pro- de manera colectiva y democrtica a partir de las aportaciones del pro-
fessorat dels diferents nivells educatius, dels departaments didctics a fesorado de los diferentes niveles educativos, de los departamentos
lEducaci Secundria, als cicles formatius i a la Formaci Bsica de didcticos en la Educacin Secundaria, en los ciclos formativos y en la
Persones Adultes. La comissi de coordinaci pedaggica ha de coordi- Educacin Bsica de les Personas Adultas. La comisin de coordinacin
nar el procs delaboraci de la proposta de Projecte lingstic de centre, pedaggica coordinar el proceso de elaboracin de la propuesta de
que ha de ser debatuda per part del claustre fins a arribar a un consens Proyecto lingstico de centro, que ser debatido por parte del claustro
que selevar al consell escolar per a laprovaci. hasta llegar a un consenso que se elevar al consejo escolar para su
aprobacin.
3. El consell escolar, o el consell social en el cas dels centres inte- 3. El consejo escolar, o el consejo social en el caso de los centros
grats de Formaci Professional, ha daprovar la proposta de Projecte integrados de Formacin Profesional, aprobar la propuesta de Proyec-
lingstic de centre per majoria qualificada de dos teros dels membres. to lingstico de centro por mayora cualificada de dos tercios de sus
Una vegada aprovada, la direcci del centre lha de remetre a la Ins- miembros. Una vez aprobada, la direccin del centro la remitir a la
pecci dEducaci perqu la valore i, posteriorment, emeta linforme Inspeccin de Educacin para que la valore y, posteriormente, emita el
corresponent. Aquest informe, juntament amb la proposta de Projecte informe correspondiente. Este informe, junto con la propuesta de Pro-
lingstic, sha denviar, pels mecanismes que sestablisquen, la direcci yecto lingstico, se enviar, por los mecanismos que se establezcan, la
general amb competncies en matria deducaci plurilinge per a la direccin general con competencias en materia de plurilingismo para
seua autoritzaci o, si escau, proposta de modificaci. que lo autorice o, si procede, haga una propuesta de modificacin.
4. Si no sarriba a una majoria qualificada de dos teros dels mem- 4. Si no se llega a una mayora cualificada de dos tercios de sus
bres, la conselleria competent en matria deducaci determinar el miembros, la conselleria competente en materia de educacin determi-
nivell que sha daplicar, desprs de linforme previ argumentat atenent nar el nivel que se ha de aplicar, previo informe argumentado atendien-
les avaluacions i el context del centre. do a las evaluaciones y al contexto del centro.
5. En els centres privats concertats, i en aquells a qu fa referncia 5. En los centros privados concertados, y en aquellos a los que hace
larticle 2.3, lelaboraci, la sollicitud dautoritzaci i la coordinaci referencia el artculo 2.3, la elaboracin, la solicitud de autorizacin y
del Projecte lingstic correspon a la titularitat del centre, ot el consell la coordinacin del proyecto lingstico corresponder a la titularidad
escolar. del centro, odo el consejo escolar.

Article 21. Aplicaci: la Programaci general anual Artculo 21. Aplicacin: la Programacin general anual
1. La Programaci general anual ha de recollir les innovacions 1. La Programacin general anual recoger las innovaciones didc-
didctiques i mesures organitzatives previstes en el Projecte lingstic ticas y medidas organizativas previstas en el Proyecto lingstico de
de centre per a cada curs, com tamb el calendari dimplantaci. centro para cada curso, as como su calendario de implantacin.
2. La Comissi de Coordinaci Pedaggica ha dimpulsar les actu- 2. La Comisin de Coordinacin Pedaggica impulsar las actuacio-
acions previstes en la Programaci general anual derivades del Projecte nes previstas en la Programacin general anual derivadas del Proyecto
lingstic de centre i nha de vigilar el compliment. lingstico de centro y vigilar su cumplimiento.

Article 22. Seguiment, avaluaci i modificaci del Projecte lingstic Artculo 22. Seguimiento, evaluacin y modificacin del Proyecto lin-
de centre gstico de centro
1. A partir dels informes de la Comissi de Coordinaci Pedaggica, 1. A partir de los informes de la Comisin de Coordinacin Pedag-
el claustre tindr en compte el progrs de lalumnat en lassoliment dels gica, el claustro tendr en cuenta el progreso del alumnado en el logro
nivells de referncia en llenges, els processos didctics i organitzatius de los niveles de referencia en lenguas, los procesos didcticos y orga-
seguits durant el curs i tamb lxit en lextensi de ls del valenci, i nizativos seguidos durante el curso y tambin el xito en la extensin
plantejar modificacions i propostes per a la Programaci general anual del uso del valenciano, y plantear modificaciones y propuestas para la
de lany segent. Programacin general anual del ao siguiente.
2. Cada quatre cursos escolars, com a mnim, cal fer una avaluaci 2. Cada cuatro cursos escolares, como mnimo, se har una evalua-
dels resultats i del procs daplicaci del Projecte lingstic de centre, cin de los resultados y del proceso de aplicacin del Proyecto lings-
conjuntament amb les concrecions curriculars. tico de centro, conjuntamente con las concreciones curriculares.
3. Dacord amb els resultats del seguiment o de lavaluaci el centre 3. De acuerdo con los resultados del seguimiento o de la evalua-
haur de canviar de nivell o realitzar les modificacions necessries en cin el centro tendr que cambiar de nivel o realizar las modificaciones
el Projecte lingstic de centre, especialment pel que fa a les decisi- necesarias en el Proyecto lingstico de centro, especialmente en lo que
ons relatives a lensenyament i s vehicular de les llenges, per tal de se refiere a las decisiones relativas a la enseanza y uso vehicular de las
garantir que lalumnat haja assolit els objectius deducaci plurilinge lenguas, para garantizar que el alumnado haya logrado los objetivos de
i intercultural i els nivells bsics de referncia corresponents en totes educacin plurilinge e intercultural y los niveles bsicos de referencia
les llenges. correspondientes en todas las lenguas.
4. El centre pot sollicitar canvi de nivell abans dels quatre anys 4. El centro podr solicitar cambio de nivel antes de los cuatro aos
per a la qual cosa ha de modificar el Projecte lingstic de centre en els para lo cual deber modificar el Proyecto lingstico de centro en los
terminis que determine lAdministraci educativa. plazos que determine la Administracin educativa.
5. Tant el Projecte lingstic de centre inicial com les possibles 5. Tanto el Proyecto lingstico de centro inicial como las posibles
modificacions presentades amb posterioritat han destar autoritzats amb modificaciones presentadas con posterioridad deben estar autorizados
anterioritat al procediment dadmissi de lalumnat del curs segent. con anterioridad al procedimiento de admisin del alumnado del curso
6. El procediment per a la modificaci del Projecte lingstic de siguiente.
centre ha de ser el mateix que el que shaur seguit per a la primera 6. El procedimiento para la modificacin del Proyecto lingstico de
aprovaci. centro ser el mismo que se habr seguido para la primera aprobacin.
Num. 7973 / 06.02.2017 4889

CAPTOL V CAPTULO V
La intervenci didctica en laula La intervencin didctica en el aula

Article 23. La intervenci didctica en laula Artculo 23. La intervencin didctica en el aula
1. La prctica pedaggica en laula s lespai privilegiat del model 1. La prctica pedaggica en el aula es el espacio privilegiado del
lingstic educatiu. El professorat, dins del marc del Projecte educatiu modelo lingstico educativo. El profesorado, dentro del marco del
de centre i tenint en compte les caracterstiques lingstiques, acadmi- Proyecto educativo de centro y teniendo en cuenta las caractersticas
ques i culturals de lalumnat i el seu context familiar, ha delaborar i lingsticas, acadmicas y culturales del alumnado y su contexto fami-
aplicar la Programaci daula tenint cura de la idonetat de la proposta liar, elaborar y aplicar la Programacin de aula procurando que la
especialment pel que fa a la metodologia i de ls estratgic de les llen- propuesta sea idnea, especialmente en lo referente a la metodologa
ges curriculars i no curriculars en laplicaci prctica a classe. y el uso estratgico de las lenguas curriculares y no curriculares en su
aplicacin prctica en clase.
2. La intervenci didctica en laula ha de ser objecte despecial 2. La intervencin didctica en el aula ser objeto de especial aten-
atenci i suport per part de lAdministraci educativa i de lequip direc- cin y apoyo por parte de la Administracin educativa y del equipo
tiu i docent del centre, especialment pel que fa a les prctiques a classe directivo y docente del centro, especialmente en lo referente a las prc-
derivades dels documents de planificaci, a lassessorament i suport ticas en clase derivadas de los documentos de planificacin, al aseso-
a aquestes prctiques, a la formaci contnua del professorat per tal ramiento y apoyo a estas prcticas, a la formacin continua del profe-
de realitzar-les de manera ptima i a la reflexi i avaluaci personal sorado para realizarlas de manera ptima y a la reflexin y evaluacin
i en equip daquestes. Per millorar tots aquests processos, els centres personal y en equipo de estas. Para mejorar todos estos procesos, los
disposen del Servei dEducaci Plurilinge, la Inspecci dEducaci i centros contarn con el Servicio de Educacin Plurilinge, la Inspeccin
el Servei de Formaci del Professorat. de Educacin y el Servicio de Formacin del Profesorado.
3. Els resultats de la intervenci didctica en laula sn la base per a 3. Los resultados de la intervencin didctica en el aula sern la
dur a terme lavaluaci completa del sistema: de la mateixa intervenci base para llevar a cabo la evaluacin completa del sistema: de la propia
didctica, del Projecte lingstic del centre i del marc institucional. intervencin didctica, del Proyecto lingstico del centro y del marco
institucional.

CAPTOL VI CAPTULO VI
Aplicaci del model deducaci plurilinge i Aplicacin del modelo de educacin plurilinge e
intercultural valenci intercultural valenciano

Article 24. La metodologia i lavaluaci Artculo 24. La metodologa y la evaluacin


Qualsevol proposta dactualitzaci de la metodologia idnia per al Cualquier propuesta de actualizacin de la metodologa idnea para
model lingstic plurilinge que regula aquest decret ha de partir del ric el modelo lingstico plurilinge que regula este decreto tiene que par-
patrimoni acumulat pel sistema educatiu valenci durant molts anys en tir del rico patrimonio acumulado por el sistema educativo valenciano
el camp de lensenyament de llenges, de leducaci bilinge i plurilin- durante muchos aos en el campo de la enseanza de lenguas, de la
ge i de leducaci en general. Per aquest motiu: educacin bilinge y plurilinge y de la educacin en general. Por este
motivo:
1. La conselleria competent en matria deducaci reconeixer el 1. La conselleria competente en materia de educacin reconocer
valor de la fonamentaci i bones prctiques dels centres educatius en el valor de la fundamentacin y buenas prcticas de los centros educa-
el camp de leducaci bilinge i plurilinge, en promour la recollida tivos en el campo de la educacin bilinge y plurilinge, promover su
i sistematitzaci i la proposar com a punt de partida duna necessria recogida y sistematizacin y la propondr como punto de partida de una
renovaci pedaggica global. necesaria renovacin pedaggica global.
2. La conselleria competent en matria deducaci promour i 2. La conselleria competente en materia de educacin tendr que
experimentar, sobre aquesta base, els enfocaments tradicionals reno- promover y experimentar, sobre esta base, los enfoques tradicionales
vats i els didctics ms actuals pel que fa a leducaci plurilinge i renovados y los didcticos ms actuales en cuanto a la educacin pluri-
intercultural: linge e intercultural:
a) Pel que fa a les llenges curriculars, enfocaments plurilinges a) En cuanto a las lenguas curriculares, enfoques plurilinges inte-
integrats tant en lensenyament de les llenges (tractament integrat de grados tanto en la enseanza de las lenguas (tratamiento integrado de las
les llenges-TIL) com en ls vehicular (diverses modalitats del trac- lenguas-TIL) cmo en su uso vehicular (varias modalidades del trata-
tament integrat de les llenges i els continguts-TILC), que incorporen miento integrado de las lenguas y los contenidos-TILC), que incorporen
entre altres: entre otros:
1r Enfocaments basats en la interacci, la comunicaci mitjanant 1. Enfoques basados en la interaccin, la comunicacin mediante
gneres de text orals i escrits i la reflexi metalingstica lligada a lac- gneros de texto orales y escritos y la reflexin metalingstica ligada a
tivitat comunicativa pel que fa a lensenyament de llenges. la actividad comunicativa referente a la enseanza de lenguas.
2n Tractament didctic de la diversitat a laula, en lensenyament i 2. Tratamiento didctico de la diversidad en el aula, en la ensean-
s vehicular de les llenges, com una riquesa i un recurs que cal aprofi- za y uso vehicular de las lenguas, como una riqueza y un recurso que
tar i no com un problema que cal resoldre, i des de la perspectiva dxit hay que aprovechar y no como un problema que hay que resolver, y
per a tot lalumnat. desde la perspectiva de xito para todo el alumnado.
3r Tractament explcit, en ls vehicular de les llenges (llengua 3. Tratamiento explcito, en el uso vehicular de las lenguas (lengua
primera, llengua segona, llengua de comunicaci internacional, llenges primera, lengua segunda, lengua de comunicacin internacional, len-
personals adoptives), del llenguatge acadmic necessari per a la cons- guas personales adoptivas), del lenguaje acadmico necesario para la
trucci dels sabers disciplinaris. construccin de los saberes disciplinarios.
4t La facilitaci de la transferncia, el control de la interferncia i la 4. La facilitacin de la transferencia, el control de la interferencia y
construcci plurilinge dels sabers com a eines didctiques en lense- la construccin plurilinge de los saberes como herramientas didcticas
nyament i s vehicular de les llenges. en la enseanza y uso vehicular de las lenguas.
b) Pel que fa al tractament conjunt de llenges curriculars i no cur- b) En cuanto al tratamiento conjunto de lenguas curriculares y no
riculars, enfocaments plurilinges que ajuden a la sensibilitzaci inter- curriculares, enfoques plurilinges que ayudan a la sensibilizacin inter-
lingstica i intercultural, com ara lobertura a les llenges i la inter- lingstica e intercultural, como por ejemplo la apertura a las lenguas
comprensi entre llenges, o que faciliten lautonomia de laprenent i y la intercomprensin entre lenguas, o que facilitan la autonoma del
potencien la competncia daprendre a aprendre, com ara el Portfolio aprendiz y potencian la competencia de aprender a aprender, como por
europeu de les llenges. ejemplo el Portfolio europeo de las lenguas.
Num. 7973 / 06.02.2017 4890

c) Tecnologies de laprenentatge i el coneixement, que promouen c) Tecnologas del aprendizaje y el conocimiento, que promueven
els processos de recerca, tractament i difusi de la informaci i la prc- los procesos de investigacin, tratamiento y difusin de la informacin
tica de lalfabetisme mltiple. y la prctica del alfabetismo mltiple.
3. Lavaluaci ha danar lligada al procs densenyament-aprenen- 3. La evaluacin ir ligada al proceso de enseanza-aprendizaje y
tatge i contribuir a lxit de tot lalumnat. Entre altres, lavaluaci del contribuir al xito de todo el alumnado. Entre otros, la evaluacin del
centre ha de presentar les caracterstiques segents: centro ha de presentar las caractersticas siguientes:
a) Ha dincloure la competncia comunicativa i altres competncies a) Tiene que incluir la competencia comunicativa y otras compe-
i sabers relacionats: competncies interculturals, actituds de respecte tencias y saberes relacionados: competencias interculturales, actitudes
envers les diferncies lingstiques i culturals, capacitat de conviure i de respeto hacia las diferencias lingsticas y culturales, capacidad de
treballar amb persones daltres llenges i cultures, i altres. convivir y trabajar con personas de otras lenguas y culturas, y otras.
b) Ha de considerar no solament all que lalumnat sap fer amb b) Tiene que considerar no solamente lo que el alumnado sabe hacer
cada una de les llenges per separat, sin tamb el que saben fer amb con cada una de las lenguas por separado, sino tambin lo que saben
part o amb totes les llenges alhora. hacer con parte o con todas las lenguas a la vez.

Article 25. Ls de les llenges densenyament i ds vehicular Artculo 25. El uso de las lenguas de enseanza y de uso vehicular
A ms de la utilitzaci dels enfocaments plurilinges que figuren en Adems de la utilizacin de los enfoques plurilinges que figuran
larticle 24, com a regla general: en el artculo 24, como regla general:
1. En lensenyament de les rees lingstiques, la llengua dense- 1. En la enseanza de las reas lingsticas, la lengua de enseanza
nyament ha de ser necessriament la llengua objecte daprenentatge. ser necesariamente la lengua objeto de aprendizaje.
2. En les rees no lingstiques, la comunicaci, tant oral com escri- 2. En las reas no lingsticas, la comunicacin, tanto oral como
ta, sha de fer en la llengua vehicular de lrea. escrita, se har en la lengua vehicular del rea.
3. Els llibres de text i altres materials curriculars han destar redac- 3. Los libros de texto y otros materiales curriculares estarn redac-
tats en la llengua en qu simpartisca o vehicule lrea. tados en la lengua en la que se imparta o vehicule el rea.
4. Les proves davaluaci escrites de les rees no lingstiques vehi- 4. Las pruebas de evaluacin escritas de las reas no lingsticas
culades en llengua estrangera, lalumnat pot contestar-les tamb utilit- vehiculadas en lengua extranjera, el alumnado podr contestarlas tam-
zant qualsevol de les llenges oficials. bin utilizando cualquiera de las lenguas oficiales.

Article 26. Materials curriculars Artculo 26. Materiales curriculares


1. LAdministraci educativa ha de vetlar perqu els centres dispo- 1. La Administracin educativa velar para que los centros dispon-
sen de materials educatius amb els enfocaments metodolgics adients gan de materiales educativos con los enfoques metodolgicos adecua-
per a la gesti acadmica i didctica del Programa deducaci plurilin- dos para la gestin acadmica y didctica del Programa de educacin
ge dinmic. plurilinge dinmico.
2. Sense perjudici de la necessria visi global i projecci universal 2. Sin perjuicio de la necesaria visin global y proyeccin universal
que ha de tindre leducaci, els materials curriculars han de reflectir els que tiene que tener la educacin, los materiales curriculares tienen que
referents culturals valencians. reflejar los referentes culturales valencianos.
3. LAdministraci educativa publicar convocatries anuals de 3. La Administracin educativa publicar convocatorias anuales de
projectes dinnovaci educativa adreats a grups docents dels diferents proyectos de innovacin educativa dirigidos a grupos docentes de los
nivells no universitaris amb la finalitat de promoure la recerca educati- diferentes niveles no universitarios con el fin de promover la investiga-
va, la innovaci i la millora dels processos docents i la divulgaci dels cin educativa, la innovacin y la mejora de los procesos docentes y la
resultats de la recerca i de les propostes dinnovaci docent. divulgacin de los resultados de la investigacin y de las propuestas de
innovacin docente.

Article 27. Continutat entre Primria i Secundria Artculo 27. Continuidad entre Primaria y Secundaria
1. Els centres dEducaci Primria i els dEducaci Secundria 1. Los centros de Educacin Primaria i los de Educacin Secundaria
Obligatria als quals estiguen adscrits, tant pblics com privats concer- Obligatoria a los cuales estn adscritos, tanto pblicos como privados
tats, han de planificar i desenvolupar processos de coordinaci amb la concertados, planificarn y desarrollarn procesos de coordinacin con
finalitat dassegurar la continutat metodolgica i de continguts curricu- el fin de asegurar la continuidad metodolgica y de contenidos curri-
lars en el pas de lEducaci Primria a lEducaci Secundria. Aquesta culares en el paso de la Educacin Primaria a la Educacin Secundaria.
coordinaci ha dafectar totes les rees del currculum i, molt especial- Esta coordinacin afectar a todas las reas del currculo y, muy espe-
ment, laprenentatge de segones llenges i llenges estrangeres per tal cialmente, al aprendizaje de segundas lenguas y lenguas extranjeras
devitar estancaments en laprenentatge lingstic. para evitar estancamientos en el aprendizaje lingstico.
2. LAdministraci educativa vetlar per la coherncia a travs de 2. La Administracin educativa velar por la coherencia a travs de
les diferents etapes educatives. las diferentes etapas educativas.

Article 28. Relacions del centre amb les famlies Artculo 28. Relaciones del centro con las familias
Els centres i lAdministraci educativa dissenyaran accions espec- Los centros y la Administracin educativa disearn acciones espe-
fiques dinformaci i suport formatiu a les famlies sobre el Programa cficas de informacin y apoyo formativo a las familias sobre el Progra-
deducaci plurilinge dinmic. ma de educacin plurilinge dinmico.

Article 29. Escolaritzaci dels alumnes dincorporaci tardana al sis- Artculo 29. Escolarizacin de los alumnos de incorporacin tarda al
tema educatiu valenci sistema educativo valenciano
1. LAdministraci educativa crear programes especfics per a 1. La Administracin educativa crear programas especficos para la
lacollida de lalumnat dincorporaci tardana. Els programes dacollida acogida del alumnado de incorporacin tarda. Los programas de acogi-
en cada centre tenen com a objectiu ladquisici per part daquest alum- da en cada centro tendrn como objetivo la adquisicin por parte de este
nat dunes competncies bsiques inicials i la seua integraci lingstica alumnado de unas competencias bsicas iniciales y su integracin lin-
i cultural, per tal que puguen incorporar-se a laula de referncia, com gstica y cultural, para que puedan incorporarse al aula de referencia,
tamb la integraci lingstica i cultural de les famlies. as como la integracin lingstica y cultural de las familias.
2. En centres amb alumnat nouvingut duna mateixa llengua no cur- 2. En centros con alumnado recin llegado de una misma lengua
ricular es pot organitzar formaci extraescolar en aquesta llengua. no curricular se puede organizar formacin extraescolar en esa lengua.
Num. 7973 / 06.02.2017 4891

Article 30. Relacions del centre amb lentorn Artculo 30. Relaciones del centro con el entorno
1. Els centres educatius poden crear plans de cooperaci entre els 1. Los centros educativos podrn crear planes de cooperacin entre
diferents agents educadors de la localitat o la zona on es troben ubicats, los diferentes agentes educadores de la localidad o la zona donde se
especialment amb els ajuntaments, les institucions culturals, les empre- encuentran ubicados, especialmente con los ayuntamientos, las institu-
ses, les ONG i el teixit associatiu local, amb la finalitat de collaborar ciones culturales, las empresas, las ONG y el tejido asociativo local, con
en la promoci dun aprenentatge lligat a lentorn i dafavorir la cohesi el fin de colaborar en la promocin de un aprendizaje ligado al entorno
social. y de favorecer la cohesin social.
2. Un dels objectius prioritaris dels plans de cooperaci sha de 2. Uno de los objetivos prioritarios de los planes de cooperacin se
referir a la sensibilitzaci lingstica i intercultural de la comunitat edu- referir a la sensibilizacin lingstica e intercultural de la comunidad
cativa, tot afavorint la collaboraci amb els collectius de persones educativa, favoreciendo la colaboracin con los colectivos de perso-
procedents daltres pasos amb la finalitat de promoure la integraci nas procedentes de otros pases con el fin de promover la integracin
lingstica i social i actituds de respecte i tolerncia envers totes les lingstica y social y actitudes de respeto y tolerancia hacia todas las
persones, independentment de la llengua i cultura dorigen. personas, independientemente de la lengua y cultura de origen.
3. La conselleria competent en matria deducaci promour acords 3. La conselleria competente en materia de educacin promover
amb institucions culturals daltres estats i comunitats autnomes per tal acuerdos con instituciones culturales de otros estados y comunidades
de fomentar laprenentatge en horari extraescolar daltres llenges que autnomas para fomentar el aprendizaje en horario extraescolar de otras
no formen part del currculum oficial. lenguas que no forman parte del currculo oficial.

Article 31. Assessorament als centres per a lelaboraci, aplicaci i Artculo 31. Asesoramiento en los centros para la elaboracin, aplica-
seguiment dels projectes lingstics de centre cin y seguimiento de los proyectos lingsticos de centro
1. LAdministraci educativa proporcionar als centres lassessora- 1. La Administracin educativa proporcionar a los centros el ase-
ment i el suport necessaris per a lelaboraci, laplicaci i el seguiment soramiento y el apoyo necesarios para la elaboracin, la aplicacin y el
dels projectes lingstics de centre. seguimiento de los proyectos lingsticos de centro.
2. Els responsables de lassessorament i el suport necessaris per 2. Los responsables del asesoramiento y el apoyo necesarios para la
a lelaboraci, laplicaci i el seguiment dels projectes lingstics de elaboracin, la aplicacin y el seguimiento de los proyectos lingsticos
centre sn la Inspecci dEducaci i el personal assessor tcnic docents de centro sern la Inspeccin de Educacin y el personal asesor tcnico
en lmbit de leducaci plurilinge. docentes en materia de educacin plurilinge.

Article 32. Inspecci dEducaci Artculo 32. Inspeccin de Educacin


Pel que fa a lmbit daquest decret, la Inspecci dEducaci t les Respecto al mbito de este decreto, la Inspeccin de Educacin ten-
funcions segents: dr las funciones siguientes:
1. Garantir, a travs de la supervisi i el control, el compliment 1. Garantizar, a travs de la supervisin y el control, el cumplimien-
daquest decret i de les normes legals que sen deriven. to de este decreto y de las normas legales que se deriven.
2. Avaluar i assessorar els processos de gesti dels equips directius 2. Evaluar y asesorar los procesos de gestin de los equipos direc-
respecte al Projecte lingstic de centre, posar de manifest les possibles tivos respecto al Proyecto lingstico de centro, poner de manifiesto
deficincies observades i proposar les millores oportunes. las posibles deficiencias observadas y proponer las mejoras oportunas.
3. Vetlar per la correcta aplicaci de la normativa dexempcions de 3. Velar por la correcta aplicacin de la normativa de exenciones de
Valenci i evitar actuacions que dificulten que lalumnat assolisca els Valenciano y evitar actuaciones que dificulten que el alumnado consiga
objectius lingstics determinats en aquest decret. los objetivos lingsticos determinados en este decreto.
4. Supervisar el Projecte lingstic de centre i informar-hi. 4. Supervisar el Proyecto lingstico de centro e informar sobre l.
5. Fer el seguiment de laplicaci dels programes, detectant neces- 5. Hacer el seguimiento de la aplicacin de los programas, detec-
sitats i proposant actuacions dassessorament i formaci. tando necesidades y proponiendo actuaciones de asesoramiento y for-
macin.
6. Supervisar, des del punt de vista legal, pedaggic i organitzatiu, 6. Supervisar, desde el punto de vista legal, pedaggico y organiza-
el funcionament del Programa deducaci plurilinge dinmic en els tivo, el funcionamiento del Programa de educacin plurilinge dinmico
centres educatius i la concreci daquest en el Projecte lingstic de en los centros educativos y su concrecin en el Proyecto lingstico de
centre. centro.
7. Participar en lavaluaci dels projectes lingstics dels centres. 7. Participar en la evaluacin de los proyectos lingsticos de los
centros.
8. Supervisar la prctica docent per millorar-la de manera contnua, 8. Supervisar la prctica docente para mejorarla de manera continua,
especialment en all que fa referncia a laplicaci dels enfocaments especialmente en lo que hace referencia a la aplicacin de los enfoques
didctics plurilinges. didcticos plurilinges.

Article 33. Personal assessor tcnic docent en matria deducaci Artculo 33. Personal asesor tcnico docente en materia de educacin
plurilinge plurilinge
Dacord amb el que disposa larticle 9.4.i del Decret 155/2015, de De acuerdo con lo que dispone el artculo 9.4.i del Decreto
18 de setembre, del Consell, pel qual aprova el Reglament orgnic i 155/2015, de 18 de setiembre, del Consell, por el que aprueba el Regla-
funcional de la Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, mento orgnico y funcional de la Conselleria de Educacin, Investiga-
el personal assessor tcnic docent en matria deducaci plurilinge cin, Cultura y Deporte, el personal asesor tcnico docente en materia
depenen, orgnicament i funcionalment, del servei competent en matria de educacin plurilinge dependen, orgnica y funcionalmente, del
deducaci plurilinge, dins de lAdministraci educativa. Les seues servicio competente en materia de educacin plurilinge, dentro de la
funcions sn les segents: Administracin educativa. Sus funciones sern las siguientes:
1. Informar les famlies i la comunitat educativa sobre les caracters- 1. Informar a las familias y a la comunidad educativa sobre las
tiques, els avantatges i les exigncies de leducaci plurilinge i inter- caractersticas, ventajas y exigencias de la educacin plurilinge e inter-
cultural, i sobre la necessitat i les vies de participaci de les famlies en cultural, y sobre la necesidad y vas de participacin de las familias en
la concreci, aplicaci i seguiment dels projectes lingstics de centre. la concrecin, aplicacin y seguimiento de los proyectos lingsticos
de centro.
2. Assessorar els centres i proporcionar-los tot el suport tcnic 2. Asesorar a los centros y proporcionarles todo el apoyo tcnico
necessari en lelaboraci, aplicaci i seguiment dels projectes lings- necesario en la elaboracin, aplicacin y seguimiento de los proyectos
tics. lingsticos.
Num. 7973 / 06.02.2017 4892

3. Planificar i dur a terme activitats dassessorament metodolgic, 3. Planificar y llevar a cabo actividades de asesoramiento metodo-
sobretot en els centres, pel que fa a lensenyament de llenges i, espe- lgico, sobre todo en los centros, respecto a la enseanza de lenguas y,
cialment, als enfocaments plurilinges. especialmente, a los enfoques plurilinges.
4. Proposar i dur a terme activitats dinnovaci en lensenyament 4. Proponer y llevar a cabo actividades de innovacin en la ense-
de llenges i en la planificaci, aplicaci i seguiment de programes anza de lenguas y en la planificacin, aplicacin y seguimiento de
plurilinges i interculturals. programas plurilinges e interculturales.
5. Collaborar amb la Inspecci dEducaci en el seguiment dels 5. Colaborar con la Inspeccin de Educacin en el seguimiento de
projectes lingstics de centre. los proyectos lingsticos de centro.
6. Donar a conixer les particularitats i caracterstiques prpies del 6. Dar a conocer las particularidades y caractersticas propias del
Programa deducaci plurilinge dinmic. Programa de educacin plurilinge dinmico.
7. Elaborar material de suport per al correcte desenvolupament del 7. Elaborar material de apoyo para el correcto desarrollo del progra-
programa deducaci plurilinge i presentar-lo al professorat. ma de educacin plurilinge y presentarlo al profesorado.
8. Detectar necessitats de materials curriculars i de suport per a la 8. Detectar necesidades de materiales curriculares y de soporte para
correcta aplicaci del Projecte lingstic de centre i per la difusi del la correcta aplicacin del Proyecto lingstico de centro y para la difu-
Programa deducaci plurilinge dinmic. sin del Programa de educacin plurilinge dinmico.

CAPTOL VII CAPTULO VII


El professorat El profesorado

Article 34. Acreditaci del coneixement de llenges: requisits espec- Artculo 34. Acreditacin del conocimiento de lenguas: requisitos
fics per als llocs docents especficos para los puestos docentes
1. Lacreditaci del nivell de coneixement de valenci i castell del 1. La acreditacin del nivel de conocimiento de valenciano y caste-
professorat que assegure la competncia suficient per a realitzar tasques llano del profesorado que asegure la competencia suficiente para llevar
docents s dun nivell C1, dacord amb el Marc europeu com de refe- a cabo tareas docentes es de un nivel C1, de acuerdo con el Marco
rncia per a les llenges. europeo comn de referencia para las lenguas.
2. Lacreditaci del nivell de coneixement dangls del professo- 2. La acreditacin del nivel de conocimiento de ingls del profe-
rat que assegure la competncia suficient per a vehicular rees s dun sorado que asegure la competencia suficiente para vehicular reas es
nivell C1 dacord amb el Marc europeu com de referncia per a les de un nivel C1, de acuerdo con el Marco europeo comn de referencia
llenges. para las lenguas.
3. Pel que fa a la competncia didctica, cal acreditar per a tots 3. En cuanto a la competencia didctica, habr que acreditar para
els llocs de treball el coneixement i domini de la metodologia mnima todos los puestos de trabajo el conocimiento y dominio de la meto-
necessria per al desenvolupament adequat daquest model educatiu, dologa mnima necesaria para el desarrollo adecuado de este modelo
desplegada en larticle 24 daquest decret. educativo, desarrollada en el artculo 25 de este decreto.

Article 35. Capacitaci del professorat Artculo 35. Capacitacin del profesorado
La conselleria competent en matria deducaci regular la capa- La conselleria competente en materia de educacin regular la capa-
citaci del professorat dels nivells densenyament no universitari per a citacin del profesorado de los niveles de enseanza no universitaria
impartir rees, matries o mduls no lingstics en valenci, en angls para impartir reas, materias o mdulos no lingsticos en valenciano,
i en altres llenges. En tot cas, la capacitaci inclour les competncies en ingls y en otras lenguas. En todo caso, la capacitacin incluir las
lingstiques i didctiques esmentades en larticle anterior. competencias lingsticas y didcticas mencionadas en el artculo ante-
rior.

Article 36. Formaci per a laplicaci del Programa deducaci plu- Artculo 36. Formacin para la aplicacin del Programa de Educa-
rilinge dinmic cin Plurilinge Dinmico
1. La conselleria competent en matria deducaci vetlar perqu 1. La conselleria competente en materia de educacin velar para
els plans destudi de les universitats pbliques i privades i els plans de que los planes de estudio de las universidades pblicas y privadas y
formaci de lAdministraci educativa proporcionen, respectivament, los planes de formacin de la Administracin educativa proporcionen,
la formaci inicial i la formaci contnua ptimes al professorat perqu respectivamente, la formacin inicial y la formacin continua ptimas al
es complisquen els requisits daplicaci i el desplegament complet del profesorado para que se cumplan los requisitos de aplicacin y el desa-
programa deducaci plurilinge i intercultural que es regula en aquest rrollo completo del programa de educacin plurilinge e intercultural
decret. Cal garantir: que se regula en este decreto. Se tendr que garantizar:
a) Lassoliment del domini adient en les llenges oficials, valen- a) El logro del dominio adecuado en las lenguas oficiales, valencia-
ci i castell, com tamb, obligatriament, en una llengua estrangera, no y castellano, as como, obligatoriamente, en una lengua extranjera,
preferentment langls, segons el que estableix larticle 34 daquest preferentemente el ingls, segn lo establecido en el artculo 35 de este
decret. Opcionalment, el domini adequat daltres llenges estrangeres decreto. Opcionalmente, el dominio adecuado de otras lenguas extran-
curriculars. jeras curriculares.
b) Coneixements suficients sobre els contextos socials, sociolings- b) Conocimientos suficientes sobre los contextos sociales, sociolin-
tics i poltics en qu funcionen les llenges i les cultures, i els condicio- gsticos y polticos en los que funcionan las lenguas y las culturas y los
nants que aquests contextos imposen a leducaci lingstica plurilinge condicionantes que estos contextos imponen en la educacin lingstica
i intercultural. plurilinge e intercultural.
c) La formaci didctica especfica que requereix un model dedu- c) La formacin didctica especfica que requiere un modelo de
caci plurilinge atenent les competncies didctiques referides ante- educacin plurilinge atendiendo a las competencias didcticas referi-
riorment. das anteriormente.
d) El coneixement sobre planificaci educativa i sobre organitzaci d) El conocimiento sobre planificacin educativa y sobre organiza-
i gesti dels centres, necessaris per a la participaci democrtica en la cin y gestin de los centros, necesarios para la participacin democr-
construcci, aplicaci i avaluaci de leducaci plurilinge i intercul- tica en la construccin, aplicacin y evaluacin de la educacin pluri-
tural. linge e intercultural.
2. La formaci contnua s un dret i un deure del professorat i s 2. La formacin continua es un derecho y un deber del profesora-
responsabilitat de lAdministraci educativa. La conselleria compe- do y es responsabilidad de la Administracin educativa. La conselleria
tent en matria deducaci garantir una oferta formativa institucional i competente en materia de educacin garantizar una oferta formativa
Num. 7973 / 06.02.2017 4893

afavorir que tot el professorat hi accedisca a travs de programes que institucional y favorecer que todo el profesorado acceda a travs de
sajusten a les necessitats lingstiques i didctiques daquest model programas que se ajusten a las necesidades lingsticas y didcticas de
educatiu plurilinge i a les condicions laborals del professorat. Aquest este modelo educativo plurilinge y a las condiciones laborales del pro-
darrer fet implica que loferta formativa pot tindre lloc tant fora com fesorado. Esto ltimo implicar que la oferta formativa podr tener lugar
dins del centre i tamb en modalitat virtual. La formaci tindr carcter tanto fuera como dentro del centro y tambin en modalidad virtual. La
teoricoprctic i estar eminentment orientada al foment de projectes de formacin tendr carcter teoricoprctico y estar eminentemente orien-
recerca i acci, a lintercanvi dexperincies reeixides i a la generaci tada al fomento de proyectos de investigacin y accin, al intercambio
de recursos i materials fonamentats i dacord amb les ltimes perspec- de experiencias exitosas y a la generacin de recursos y materiales fun-
tives metodolgiques i didctiques en matria deducaci plurilinge i damentados y acordes con las ltimas perspectivas metodolgicas y
intercultural. didcticas en materia de educacin plurilinge e intercultural.
3. La conselleria competent en matria deducaci crear una plata- 3. La conselleria competente en materia de educacin crear una
forma especfica que servisca tant com a repositori de recursos didctics plataforma especfica que sirva tanto como repositorio de recursos
com per a la formaci permanent del professorat. didcticos como para la formacin permanente del profesorado.

CAPTOL VIII CAPTULO VIII


Lavaluaci global del model lingstic educatiu La evaluacin global del modelo lingstico educativo

Article 37. Finalitat de lavaluaci global del model lingstic educa- Artculo 37. Finalidad de la evaluacin global del modelo lingstico
tiu valenci educativo valenciano
Aquesta avaluaci la realitzar lAdministraci educativa i tindr Esta evaluacin la realizar la Administracin educativa y tendr
com a finalitats: como finalidades:
1. Comprovar el grau de compliment dels objectius proposats. 1. Comprobar el grado de cumplimiento de los objetivos propuestos.
2. Millorar la qualitat de leducaci plurilinge i intercultural que 2. Mejorar la calidad de la educacin plurilinge e intercultural que
proporciona. proporciona.
3. Adequar la poltica lingstica educativa a les necessitats de la 3. Adecuar la poltica lingstica educativa a las necesidades de la
societat. sociedad.
4. Optimitzar els recursos del sistema educatiu i augmentar-ne lefi- 4. Optimizar los recursos del sistema educativo y aumentar su efi-
ccia i la transparncia. cacia y transparencia.
5. Facilitar la incorporaci dinnovacions en els processos metodo- 5. Facilitar la incorporacin de innovaciones en los procesos meto-
lgics, organitzatius i de funcionament. dolgicos, organizativos y de funcionamiento.
6. Introduir canvis per a millorar el model lingstic educatiu. 6. Introducir cambios para mejorar el modelo lingstico educativo.

Article 38. mbit dactuaci Artculo 38. mbito de actuacin


Lavaluaci global del model sha daplicar a tots els mbits que La evaluacin global del modelo se aplicar a todos los mbitos
regula aquest decret: els resultats de lalumnat; leficcia dels nivells que regula este decreto: los resultados del alumnado; la eficacia de los
del Programa deducaci plurilinge dinmic; la idonetat dels enfoca- niveles del Programa de educacin plurilinge dinmico; la idoneidad
ments metodolgics; ladequaci de lacreditaci del coneixement de de los enfoques metodolgicos; la adecuacin de la acreditacin del
llenges per a laccs a la docncia i de la formaci inicial i contnua del conocimiento de lenguas para el acceso a la docencia y de la forma-
professorat; lavan de ls vehicular del valenci, de langls i daltres cin inicial y continua del profesorado; el avance del uso vehicular del
llenges estrangeres, com tamb ls social i institucional del valenci valenciano, del ingls y de otras lenguas extranjeras, as como el uso
dins el sistema educatiu; el funcionament dels centres; la implantaci social e institucional del valenciano dentro del sistema educativo; el
de leducaci plurilinge i intercultural definida en aquest decret, i el funcionamiento de los centros; la implantacin de la educacin plu-
funcionament de la mateixa Administraci pel que fa al suport al model rilinge e intercultural definida en este decreto, y el funcionamiento
lingstic educatiu valenci. de la propia Administracin en cuanto al apoyo al modelo lingstico
educativo valenciano.

Article 39. Temporalitat Artculo 39. Temporalidad


Lavaluaci global per part de lAdministraci educativa sha de La evaluacin global por parte de la Administracin educativa se
fer almenys cada quatre cursos escolars. Tot i amb aix, sempre que la har al menos cada cuatro cursos escolares. A pesar de eso, siempre
Conselleria ho considere convenient, pot fer una avaluaci sobre deter- que la Conselleria lo considere conveniente, podr hacer una evalua-
minats aspectes del model lingstic educatiu per a detectar insuficin- cin sobre determinados aspectos del modelo lingstico educativo para
cies i introduir-hi millores. detectar insuficiencias e introducir mejoras.

Article 40. Organitzaci de lavaluaci Artculo 40. La comisin de evaluacin


1. Dacord amb all que disposa larticle 22 daquest decret, 1. De acuerdo con lo que dispone el artculo 22 de este decreto, al
almenys cada quatre cursos escolars, la direcci general competent en menos cada cuatro cursos escolares, la direccin general competente en
matria de poltica educativa i avaluaci, dur a terme lavaluaci glo- materia de poltica educativa y evaluacin llevar a cabo la evaluacin
bal del model educatiu. Tamb ser lrgan competent cada vegada que global del modelo educativo. Tambin ser el rgano competente cada
shaja defectuar una avaluaci diagnstica. vez que se tenga que efectuar una evaluacin diagnstica.
2. Els centres educatius i totes les direccions generals de la conse- 2. Los centros educativos y todas las direcciones generales de la
lleria competent en matria deducaci han de collaborar en la planifi- conselleria competente en materia de educacin colaborarn en la pla-
caci i aplicaci de les avaluacions. nificacin y aplicacin de las evaluaciones.

Article 41. Resultats de lavaluaci Artculo 41. Resultados de la evaluacin


1. Vist linforme definitiu davaluaci de la direcci general compe- 1. Visto el informe definitivo de evaluacin de la direccin general
tent en matria de poltica educativa i avaluaci, la conselleria compe- competente en materia de poltica educativa y evaluacin, la conselleria
tent en matria deducaci donar difusi als resultats de les avaluacions competente en materia de educacin dar difusin a los resultados de
de la manera que es determine reglamentriament. las evaluaciones de la manera que se determine reglamentariamente.
2. A partir dels resultats de les avaluacions, la conselleria competent 2. A partir de los resultados de las evaluaciones, la conselleria com-
en matria deducaci far els canvis necessaris a tots els nivells del petente en materia de educacin har los cambios necesarios a todos
Num. 7973 / 06.02.2017 4894

model lingstic educatiu per tal que els objectius i nivells bsics de los niveles del modelo lingstico educativo para que los objetivos y
referncia proposats puguen ser assolits per tot lalumnat en totes les niveles bsicos de referencia propuestos puedan ser logrados por todo
etapes i modalitats densenyament. el alumnado en todas las etapas y modalidades de enseanza.
3. Els resultats de les avaluacions no sutilitzaran per a establir rn- 3. Los resultados de las evaluaciones no se utilizarn para establecer
quings de centres. rankings de centros.

DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera. Aplicaci daquest decret a altres ensenyaments del sistema Primera. Aplicacin de este decreto a otras enseanzas del sistema
educatiu educativo
1. La conselleria competent en matria deducaci determinar 1. La conselleria competente en materia de educacin determinar
reglamentriament, mitjanant decret, la presncia en lensenyament de reglamentariamente, mediante decreto, la presencia en la enseanza de
les llenges curriculars i la proporci de ls vehicular daquestes, en el las lenguas curriculares y la proporcin del uso vehicular de estas, en
primer cicle de lEducaci Infantil, en els centres dEducaci Especial el primer ciclo de la Educacin Infantil, en los centros de Educacin
i en els ensenyaments de rgim especial. Especial y en las enseanzas de rgimen especial.
2. La conselleria competent promour que les universitats pbliques 2. La conselleria competente promover que las universidades
i privades asseguren al seu alumnat la possibilitat de continuar ladqui- pblicas y privadas aseguren a su alumnado la posibilidad de conti-
sici de ms competncies lingstiques, almenys en valenci, castell nuar con la adquisicin de ms competencias lingsticas, al menos en
i angls, en sintonia amb aquest decret, per tal de fomentar leducaci valenciano, castellano e ingls, en sintona con el presente decreto, para
plurilinge com un avantatge per a la competitivitat, mobilitat i ocupa- fomentar la educacin plurilinge como una ventaja para la competiti-
bilitat com a mitj per a reforar el dileg intercultural. vidad, movilidad y ocupabilidad como medio para reforzar el dilogo
intercultural.

Segona. Primer cicle dEducaci Infantil en centres dEducaci Infan- Segunda. Primer ciclo de Educacin Infantil en centros de Educacin
til i Primria Infantil y Primaria
Aquells centres que tinguen autoritzades unitats dInfantil de 2 Aquellos centros que tengan autorizadas unidades de Infantil de
anys del 1r cicle dEducaci Infantil han daplicar en aquestes unitats 2 aos del 1er ciclo de Educacin Infantil aplicarn en estas unidades
el mateix itinerari que tinguen aprovat per al 1r nivell del segon cicle el mismo itinerario que tengan aprobado para el 1er nivel del segundo
dEducaci Infantil. ciclo de Educacin Infantil.

Tercera. Enfocaments globalitzats Tercera. Enfoques globalizados


Els centres o grups que utilitzen una metodologia de treball per pro- Los centros o grupos que utilizan una metodologa de trabajo por
jectes o qualsevol altra metodologia amb plantejaments globalitzats han proyectos o cualquier otra metodologa con planteamientos globalizados
de respectar en tot cas la proporci entre les llenges del seu projecte respetarn en todo caso la proporcin entre las lenguas de su proyecto
lingstic, tant pel que fa al tractament de les llenges com a rea com lingstico, tanto en lo que se refiere al tratamiento de las lenguas como
pel que fa a ls vehicular daquestes. rea como en lo que se refiere a su uso vehicular.

Quarta. El Programa deducaci plurilinge dinmic i el currculum Cuarta. El Programa de educacin plurilinge dinmico y el currculo
1. LAdministraci educativa, en les elaboracions dels currculums 1. La Administracin educativa, en las elaboraciones de los currcu-
prescriptius de llenges de les diferents etapes, tindr en compte les los prescriptivos de lenguas de las diferentes etapas, tendr en cuenta las
caracterstiques del Programa deducaci plurilinge dinmic. caractersticas del Programa de educacin plurilinge dinmico.
2. LAdministraci educativa tindr en consideraci la incorporaci 2. La Administracin educativa tendr en consideracin la incorpo-
del llenguatge acadmic i altres elements del tractament integrat de llen- racin del lenguaje acadmico y otros elementos del tratamiento inte-
ges i continguts en el currculum de les diferents rees no lingstiques grado de lenguas y contenidos en el currculo de las diferentes reas no
en lelaboraci del currculum prescriptiu. lingsticas en la elaboracin del currculo prescriptivo.

Cinquena. Certificaci de llenges a lalumnat Quinta. Certificacin de lenguas al alumnado


1. La conselleria competent en matria de poltica lingstica certifi- 1. La conselleria competente en materia de poltica lingstica cer-
car els nivells de competncia lingstica en valenci i angls adquirits tificar los niveles de competencia lingstica en valenciano e ingls
dacord amb els diferents nivells cursats. adquiridos de acuerdo con los diferentes niveles cursados.
2. En lexpedient acadmic de lalumnat constar el nivell del pro- 2. En el expediente acadmico del alumnado constar el nivel del
grama plurilinge dinmic seguit en cada curs acadmic. Programa plurilinge dinmico seguido en cada curso acadmico.
3. En acabar lEducaci Primria en el nivell avanat se certificar 3. Al acabar la Educacin Primaria en el nivel avanzado se certifi-
un nivell A1 en angls i un nivell A2 en valenci. car un nivel A1 en ingls y un nivel A2 en valenciano.
En acabar lEducaci Secundria Obligatria en el nivell Intermedi Al acabar la Educacin Secundaria Obligatoria en el nivel interme-
se certificar un nivell A1 en angls i un nivell B1 en valenci. En el dio se certificar un nivel A1 en ingls y un nivel B1 en valenciano. En
nivell avanat se certificar un nivell A2 en angls i un nivell B2 en el nivel avanzado se certificar un nivel A2 en ingls y un nivel B2 en
valenci. valenciano.
En acabar el Batxillerat en el nivell intermedi se certificar un nivell Al acabar el Bachillerato en el nivel intermedio se certificar un
A2 en angls i un nivell B2 en valenci. En el nivell avanat se certifi- nivel A2 en ingls y un nivel B2 en valenciano. En el nivel avanzado se
car un nivell B1 en angls i un nivell C1 en valenci. certificar un nivel B1 en ingls y un nivel C1 en valenciano.
Per a rebre les certificacions que es determinen en aquest article Para recibir las certificaciones que se determinan en este artcu-
caldr que lalumne haja seguit un mateix nivell durant tots els cursos lo ser necesario que el alumno haya seguido un mismo nivel durante
de letapa educativa i que haja superat les rees lingstiques. todos los cursos de la etapa educativa y que haya superado las reas
lingsticas.
4. La conselleria competent en matria deducaci pot regular els 4. La conselleria competente en materia de educacin podr regular
mecanismes perqu lalumnat puga acreditar els coneixements de llen- los mecanismos para que el alumnado pueda acreditar los conocimien-
ges al final de cada una de les etapes a travs de les proves dacredita- tos de lenguas al final de cada una de las etapas a travs de las pruebas
ci que sestablisquen. de acreditacin que se establezcan.
Num. 7973 / 06.02.2017 4895

5. La conselleria competent en matria deducaci regular el pro- 5. La conselleria competente en materia de educacin regular el
cediment dacreditaci de lalumnat que no complisca els requisits de procedimiento de acreditacin del alumnado que no cumpla los requi-
lapartat 4. sitos del apartado 4.

Sisena. Collaboraci amb altres organismes i entitats Sexta. Colaboracin con otros organismos y entidades
La conselleria competent en matria deducaci establir convenis La conselleria competente en materia de educacin establecer con-
de collaboraci amb aquelles entitats de prestigi reconegut per a la venios de colaboracin con aquellas entidades de reconocido prestigio
dinamitzaci de leducaci plurilinge i intercultural a la Comunitat para la dinamizacin de la educacin plurilinge e intercultural en la
Valenciana tant dins dels centres com, especialment, entre les famlies Comunitat Valenciana tanto dentro de los centros como, especialmente,
i la comunitat educativa. entre las familias y la comunidad educativa.

Setena. Mitjans de comunicaci Sptima. Medios de comunicacin


1. Per tal de promoure, duna banda, els valors educatius i lings- 1. Con el fin de promover, por un lado, los valores educativos y
tics que contribusquen al desenvolupament de la Comunitat Valencia- lingsticos que contribuyan al desarrollo de la Comunitat Valenciana,
na, a la cohesi social i territorial i, de laltra, el coneixement i ls de a la cohesin social y territorial y, por otro, el conocimiento y el uso de
llenges estrangeres, especialment de langls, se signaran els convenis lenguas extranjeras, especialmente del ingls, se firmarn los convenios
necessaris amb la Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci i necesarios con la Corporacin Valenciana de Medios de Comunicacin
amb altres mitjans de comunicaci presents al territori valenci, per tal y con otros medios de comunicacin presentes en el territorio valencia-
dimplementar activitats que reforcen el coneixement de les llenges no, para implementar actividades que refuercen el conocimiento de las
que regula el present decret. lenguas que regula el presente decreto.
2. Es promour la programaci i producci daudiovisual en valen- 2. Se promover la programacin y produccin de audiovisual en
ci, la versi original subtitulada i els continguts audiovisuals en llengua valenciano, la versin original subtitulada y los contenidos audiovisua-
estrangera adaptats a les necessitats de les diferents etapes educatives. les en lengua extranjera adaptados a las necesidades de las diferentes
etapas educativas.

Huitena. Equivalncies Octava. Equivalencias


Els centres dInfantil i Primria han de triar un nivell igual o superi- Los centros de Infantil y Primaria tendrn que elegir un nivel igual
or al programa plurilinge que ja aplicaven en el moment dentrada en o superior al programa plurilinge que ya aplicaban en el momento de
vigor daquest decret, dacord amb el quadre dequivalncies de lannex entrada en vigor de este decreto, de acuerdo con el cuadro de equiva-
XI. lencias del anexo XI.

Novena. Incidncia pressupostria Novena. Incidencia presupuestaria


La implementaci i el desplegament daquest decret no poden tin- La implementacin y el desarrollo de este decreto no podrn tener
dre cap incidncia en la dotaci dels captols de despesa assignats a la ninguna incidencia en la dotacin de los captulos de gasto asignados
Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, i en tot cas han a la Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte, y en
de ser atesos amb els mitjans personals i materials que aquesta tinga todo caso deber ser atendido con los medios personales y materiales
assignats. Aquest decret no preveu la creaci dunitats especfiques. que esta tenga asignados. Este decreto no prev la creacin de unidades
Lefecte daquest decret pot suposar, en tot cas, una redistribuci de especficas. Sus efectos podrn suponer, en todo caso, una redistribu-
funcions, per la qual cosa no pot comportar increment de cost econmic cin de funciones, por lo que no podr comportar incremento de coste
ens els pressupostos de les conselleries. econmico en los presupuestos de las consellerias.

Desena. Llibres de text i materials curriculars Dcima. Libros de texto y materiales curriculares
Per a donar resposta al que estableix larticle 25.3 daquest decret, Para dar respuesta a lo establecido en el artculo 25.3 de este decre-
els centres pblics que participen en el programa Xarxa Llibres, regu- to, los centros pblicos que participen en el programa Xarxa Llibres,
lat per lOrdre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria dEducaci, regulado por la Orden 26/2016, de 13 de junio, de la Conselleria de
Investigaci, Cultura i Esport, per la qual es regula el programa de reu- Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte, por la cual se regula el
tilitzaci, reposici i renovaci de llibres de text i material curricular, programa de reutilizacin, reposicin y renovacin de libros de texto y
a travs de la creaci i posada en funcionament de bancs de llibres de material curricular, a travs de la creacin y puesta en funcionamiento
text i material curricular en els centres pblics i privats concertats de de bancos de libros de texto y material curricular en los centros pblicos
la Comunitat Valenciana, i es determinen les bases reguladores de les y privados concertados de la Comunitat Valenciana, y se determinan las
subvencions destinades a centres docents privats concertats i centres bases reguladoras de las subvenciones destinadas a centros docentes
docents de titularitat de corporacions locals, renovaran els llibres de privados concertados y centros docentes de titularidad de corporaciones
text dacord amb all que disposa lordre esmentada. En el cas dels cen- locales, renovarn los libros de texto de acuerdo con lo que dispone la
tres privats concertats i els centres de titularitat de corporacions locals, mencionada orden. En el caso de los centros privados concertados y los
aquesta disposici s de carcter voluntari. centros de titularidad de corporaciones locales, esta disposicin ser de
carcter voluntario.

DISPOSICIONS TRANSITRIES DISPOSICIONES TRANSITORIAS

Primera. Calendari dimplantaci i normativa aplicable fins a la Primera. Calendario de implantacin y normativa aplicable hasta la
implantaci del Programa deducaci plurilinge dinmic implantacin del Programa de educacin plurilinge dinmico
1. Aquest decret simplantar de manera progressiva dacord amb el 1. Este decreto se implantar de manera progresiva de acuerdo con
calendari segent: curs 2017-2018, Educaci Infantil; curs 2018-2019, el siguiente calendario: curso 2017-2018, Educacin Infantil; curso
Educaci Primria: 1r i 2n; curs 2019-2020, Educaci Primria: 3r i 4t; 2018-2019, Educacin Primaria: 1. y 2.; curso 2019-2020, Educa-
curs 2020-2021, Educaci Primria: 5 i 6; curs 2021-2022, ESO: 1r cin Primaria: 3. y 4.; curso 2020-2021, Educacin Primaria: 5. y
i 2n, FBPA: cicle 1 i GES 1; curs 2022-2023, ESO: 3r i 4t, FP bsica i 6.; curso 2021-2022, ESO: 1. y 2., FBPA: Ciclo 1 y GES 1; curso
FBPA: GES 2; curs 2023-2024, Batxillerat i cicles formatius de Forma- 2022-2023, ESO: 3. y 4., FP bsica y FBPA: GES 2; curso 2023-2024,
ci Professional. Bachillerato y ciclos formativos de Formacin Profesional.
2. Els programes plurilinges regulats en aquest decret han destar 2. Los programas plurilinges regulados en este decreto debern
implantats, en tot cas, en els cursos escolars i per als nivells i etapes que estar implantados, en todo caso, en los cursos escolares y para los nive-
Num. 7973 / 06.02.2017 4896

concreta el punt 1 daquest article. No obstant aix, sen pot anticipar les y etapas que concreta el punto 1 de este artculo. No obstante, se
la implantaci a altres nivells educatius quan ho preveja el calendari del podr anticipar la implantacin a otros niveles educativos cuando lo
seu projecte lingstic, amb lautoritzaci prvia corresponent per part prevea el calendario de su proyecto lingstico, previa autorizacin
de la conselleria competent en matria deducaci. correspondiente por parte de la conselleria competente en materia de
educacin.
3. La conselleria competent en matria deducaci pot autoritzar 3. La conselleria competente en materia de educacin podr autori-
un calendari ms flexible a aquells centres que vulguen aplicar un zar un calendario ms flexible a aquellos centros que quieran aplicar un
nivell ms avanat del que estan aplicant en el moment de la publicaci nivel ms avanzado del que estn aplicando en el momento de la publi-
daquest decret o tinguen un programa experimental en matria dedu- cacin de este decreto o tengan un programa experimental en materia
caci plurilinge. de educacin plurilinge.
4. Fins a la implantaci del Programa deducaci plurilinge 4. Hasta la implantacin del Programa de educacin plurilinge
dinmic en cada nivell educatiu, dacord amb el calendari daplicaci dinmico en cada nivel educativo, de acuerdo con el calendario de
daquest decret, en els nivells no afectats cal aplicar els programes bilin- aplicacin de este decreto, en los niveles no afectados se aplicarn los
ges i plurilinges regulats per les disposicions normatives vigents en la programas bilinges y plurilinges regulados por las disposiciones nor-
data dentrada en vigor daquest decret. mativas vigentes a la fecha de entrada en vigor de este decreto.
a) En Primria, el Programa plurilinge densenyament en valenci a) En Primaria, el Programa plurilinge de enseanza en valenciano
(PPEV) o el Programa plurilinge densenyament en castell (PPEC), (PPEV) o el Programa plurilinge de enseanza en castellano (PPEC),
regulats pel Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regulados por el Decreto 127/2012, de 3 de agosto, del Consell, por el
regula el plurilingisme en lensenyament no universitari a la Comunitat cual se regula el plurilingismo en la enseanza no universitaria en la
Valenciana. Comunitat Valenciana.
b) En Secundria, el Programa densenyament en valenci i el Pro- b) En Secundaria, el Programa de enseanza en valenciano y el Pro-
grama dincorporaci progressiva, dacord amb larticle 102 de lannex grama de incorporacin progresiva, de acuerdo con el artculo 102 del
del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valenci, pel qual anexo del Decreto 234/1997, de 2 de septiembre, del Gobierno Valen-
saprova el Reglament orgnic i funcional dels instituts dEducaci ciano, por el cual se aprueba el Reglamento orgnico y funcional de los
Secundria. institutos de Educacin Secundaria.
c) Els centres dEducaci Secundria que tinguen autoritzat lavan- c) Los centros de Educacin Secundaria que tengan autorizado el
ament de laplicaci dun programa plurilinge regulat pel Decret adelanto de la aplicacin de un programa plurilinge regulado por el
127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regula el plurilingisme Decreto 127/2012, de 3 de agosto, del Consell, por el cual se regula el
en lensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana, han dapli- plurilingismo en la enseanza no universitaria en la Comunitat Valen-
car el Programa plurilinge densenyament en valenci o el Programa ciana, aplicarn el Programa plurilinge de enseanza en valenciano o
plurilinge densenyament en castell fins a lautoritzaci del nou nivell el Programa plurilinge de enseanza en castellano hasta la autorizacin
del Programa deducaci plurilinge dinmic. del nuevo nivel del Programa de educacin plurilinge dinmico.

Segona. Acreditaci de la competncia lingstica en angls Segunda. Acreditacin de la competencia lingstica en ingls
Fins al curs acadmic 2026-2027 el coneixement suficient dangls Hasta el curso acadmico 2026-2027 el conocimiento suficiente de
previst en larticle 34 daquest decret s un B2, dacord amb el Marc ingls previsto en el artculo 34 de este decreto ser un B2, de acuerdo
europeu com de referncia per a les llenges. con el Marco europeo comn de referencia para las lenguas.

Tercera. Correspondncia dels nivells amb els regulats pel Decret Tercera. Correspondencia de los niveles con los regulados por el
127/2012 Decreto 127/2012
Fins a laprovaci del nou Projecte lingstic de centre, els centres Hasta la aprobacin del nuevo Proyecto lingstico de centro, los
educatius han daplicar els programes plurilinges que tinguen implan- centros educativos aplicarn los programas plurilinges que tengan
tats en el moment de lentrada en vigor dacord amb el PLC autoritzat implantados en el momento de la entrada en vigor de acuerdo con el
fins el moment. El PPEV sassimilar als nivells avanats i el PPEC PLC autorizado hasta el momento. El PPEV se asimilar a los itinera-
sassimilar als nivells bsics o intermedis dacord amb el que queda rios avanzados y el PPEC se asimilar a los itinerarios bsicos o inter-
establit en lannex XI. medios de acuerdo con lo que queda establecido en el anexo XI.

DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICIN DEROGATORIA

nica. Derogaci normativa nica. Derogacin normativa


1. Es deroguen les segents disposicions: 1. Se derogan las siguientes disposiciones:
Ordre de 19 de maig de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la Orden de 19 de mayo de 2009, de la Conselleria de Educacin,
qual sestableix lorganitzaci, estructura i funcionament dun programa por la que se establece la organizacin, estructura y funcionamiento
experimental plurilinge a la Comunitat Valenciana. de un programa experimental plurilinge en la Comunitat Valenciana.
Ordre 19/2011, de 5 dabril, de la Conselleria dEducaci, per la Orden 19/2011, de 5 de abril, de la Conselleria de Educacin,
qual sestableix la Xarxa de centres docents plurilinges a la Comunitat por la que se establece la Red de centros docentes plurilinges en la
Valenciana. Comunitat Valenciana.
Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regula el Decreto 127/2012, de 3 de agosto, del Consell, por el que se regu-
plurilingisme en lensenyament no universitari a la Comunitat Valen- la el plurilingismo en la enseanza no universitaria en la Comunitat
ciana. Valenciana.
Ordre 88/2014, de 9 de desembre, de la Conselleria dEducaci, Orden 88/2014, de 9 de diciembre, de la Conselleria de Educa-
Cultura i Esport, per la qual es desplega el procediment dautoritzaci cin, Cultura y Deporte, por la que se desarrolla el procedimiento de
del Projecte lingstic de centre establert en el Decret 127/2012, de 3 autorizacin del Proyecto lingstico de centro establecido en el Decreto
dagost, del Consell, pel qual es regula el plurilingisme en lensenya- 127/2012, de 3 de agosto, del Consell, por el que se regula el plurilin-
ment no universitari a la Comunitat Valenciana. gismo en la enseanza no universitaria en la Comunitat Valenciana.
2. Aix mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix 2. Asimismo, quedan derogadas todas las disposiciones del mismo
rang o dun rang inferior que soposen a all que sha disposat en aquest rango o de un rango inferior que se opongan a lo que se ha dispuesto
decret. en este decreto.
Num. 7973 / 06.02.2017 4897

DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALES

Primera. Desenvolupament reglamentari Primera. Desarrollo reglamentario


Sautoritza la persona titular de la conselleria competent en matria Se autoriza a la persona titular de la conselleria competente en
deducaci perqu dicte les disposicions necessries per a laplicaci i materia de educacin para que dicte las disposiciones necesarias para la
el desenvolupament daquest decret. aplicacin y el desarrollo de este decreto.

Segona. Programes experimentals Segunda. Programas experimentales


La conselleria competent en matria deducaci podr autoritzar La conselleria competente en materia de educacin podr autori-
programes plurilinges experimentals innovadors que tracten davanar zar programas plurilinges experimentales innovadores que traten de
en laplicaci del model plurilinge del nostre sistema educatiu. avanzar en la aplicacin del modelo plurilinge de nuestro sistema edu-
cativo.

Tercera. Entrada en vigor Tercera. Entrada en vigor


Aquest decret entrar en vigor lendem de la seua publicaci en el Este decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publicacin en
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Valncia, 27 de gener de 2017 Valencia, 27 de enero de 2017

El president de la Generalitat, El presidente de la Generalitat,


XIMO PUIG I FERRER XIMO PUIG I FERRER

El conseller dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, El conseller de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte,
VICENT MARZ IBEZ VICENT MARZ IBEZ
Num. 7973 / 06.02.2017 4898

ANNEX I
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL BSIC 1

INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A 4h LA RESTA
4A 4h LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A 4h LA RESTA 2 h / 4 h*1

PRIMRIA
REES LINGSTIQUES*3 REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG*2
1 REA
1r V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
2n V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
3r V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
4t V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
5 V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
6 V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF

(*1) Entre 2 i 4 hores


(*2) Una rea a elegir entre Educaci Fsica o Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msica, Plstica o ambdues.
(*3) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en valenci.

ANNEX II
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL BSIC 2
INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A 4h LA RESTA
4A 6h LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A 6h LA RESTA 2 h / 4 h*1

PRIMRIA
REES LINGSTIQUES*3 REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG*2
1 REA 1 REA
1r V C A LA RESTA DREES
CN o CS Art/EF
1 REA 1 REA
2n V C A LA RESTA DREES
CN o CS Art/EF
1 REA 1 REA
3r V C A LA RESTA DREES
CN o CS Art/EF
1 REA 1 REA
4t V C A LA RESTA DREES
CN o CS Art/EF
2 REES 1 REA
5 V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA
6 V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF

(*1) Entre 2 i 4 hores


(*2) Una rea a elegir entre Educaci Fsica o Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msica, Plstica o ambdues.
(*3) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en valenci.
Num. 7973 / 06.02.2017 4899

ANNEX III
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL INTERMEDI 1
INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A 8h LA RESTA
4A 8h LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A 8h LA RESTA 2 h / 4 h*1

PRIMRIA
REES LINGSTIQUES*3 REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG*2
2 REES 1 REA*4
1r V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA*4
2n V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA*4
3r V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA*4
4t V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2/3 REES
1 REA*4
5 V C A CN i CS; LA RESTA DREES
Art/EF
(opcional) Art/EF
2/3 REES 1 REA*4
6 V C A LA RESTA DREES
CN i CS; (opcional) Art/EF Art/EF

(*1) Entre 2 i 4 hores


(*2) Una rea a elegir entre Educaci Fsica o Artstica. En Educaci Artstica es podr optar per Msica, Plstica o ambdues.
(*3) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en valenci o angls.
(*4) Si la Msica o la Plstica no es vehicula en angls, es podr vehicular en valenci o castell.

ANNEX IV
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL INTERMEDI 2

INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A 9h LA RESTA
4A 8h/9h LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A 8h/9h LA RESTA 2 h / 4 h*1

PRIMRIA
REES LINGSTIQUES REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG*2
2 REES 1 REA*3
1r V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA*3
2n V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
3 REES 1 REA*3
3r V C A/CCO*4 LA RESTA DREES
CN i CS, i EF/Art Art/EF
3 REES 1 REA*3
4t V C A/CCO*4 LA RESTA DREES
CN, CS i EF/Art Art/EF
3 REES 1 REA*3
5 V C A/CCO*4 LA RESTA DREES
CN, CS i EF/Art Art/EF
3 REES 1 REA*3
6 V C A/CCO*4 LA RESTA DREES
CN, CS i EF/Art Art/EF

(*1) Entre 2 i 4 hores


(*2) Una rea a elegir entre Educaci Fsica o Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msica, Plstica o ambdues.
(*3) Si la Msica o la Plstica no es vehicula en angls, es podr vehicular en valenci o castell.
(*4) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en angls.
Num. 7973 / 06.02.2017 4900

ANNEX V
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL AVANAT 1

INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A LA RESTA 4h
4A LA RESTA 4h 2 h / 4 h*1
5A LA RESTA 4h 2 h / 4 h*1

ENFOCAMENT GLOBALITZAT*4
VAL CAST ANG
3A LA RESTA
4A LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A LA RESTA 2 h / 4 h*1

PRIMRIA
REES LINGSTIQUES REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANGL VAL CAST*3 ANG*2
1 REA
1r V C A LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
2n V C A LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
3r V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
4t V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
5 V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
6 V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF

(*1) Entre 2 i 4 hores


(*2) Una rea a elegir entre Educaci Fsica o Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msica, Plstica o ambdues.
(*3) Una rea a elegir entre Matemtiques, Religi/Valors Socials, Educaci Fsica o Artstica.
(*4) Els centres amb alumnat majoritriament no valencianoparlant poden ajornar la incorporaci del castell com a rea fins al primer curs de
lEducaci Primria
(*5) Almenys una hora i mitja de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en angls.

ANNEX VI
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL AVANAT 2

INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A LA RESTA 4h
4A LA RESTA 4h 2 h / 4 h*1
5A LA RESTA 4h 2 h / 4 h*1

ENFOCAMENT GLOBALITZAT*4
VAL CAST ANG
3A LA RESTA
4A LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A LA RESTA 2 h / 4 h*1
Num. 7973 / 06.02.2017 4901

PRIMRIA
REES LINGSTIQUES REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST*3 ANG*2
1 REA
1r V C A LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
2n V C A LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
3r V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
4t V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
2 REES
5 V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
2 REES
6 V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF

(*1) Entre 2 i 4 hores


(*2) Una rea a elegir entre Educaci Fsica o Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msica, Plstica o ambdues.
(*3) Una rea a elegir entre Matemtiques, Religi/Valors Socials, Educaci Fsica o Artstica.
(*4) Els centres amb alumnat majoritriament no valencianoparlant poden ajornar la incorporaci del castell com a rea fins al primer curs de
lEducaci Primria
(*5) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en angls.

ANNEX VII
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL BSIC

EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA


MATRIES LINGSTIQUES* MATRIES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG
ESO V C A 2 MATRIES LA RESTA DE MATRIES 1 MATRIA

* Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.

BATXILLERAT
MATRIES LINGSTIQUES* MATRIES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG
BATX V C A 2 MATRIES LA RESTA DE MATRIES 1 MATRIA

* Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.

ANNEX VIII
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL INTERMEDI

EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA


MATRIES LINGSTIQUES*1 MATRIES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG
ESO V C A/CCO* 3
Mnim 3 MATRIES* 2
LA RESTA DE MATRIES 1 o 2 MATRIES

(*1) Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.
(*2) De les quals sha dimpartir en valenci, com a mnim, una de les matries troncals.
(*3) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en angls.

BATXILLERAT
MATRIES LINGSTIQUES*1 MATRIES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG
BATX V C A/CCO*3 Mnim 3 MATRIES*2 LA RESTA DE MATRIES 1 o 2 MATRIES

(*1) Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.
(*2) De les quals sha dimpartir en valenci, com a mnim, una de les matries troncals.
(*3) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en angls.
Num. 7973 / 06.02.2017 4902

ANNEX IX
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL AVANAT

EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA


MATRIES LINGSTIQUES*1 MATRIES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG
ESO V/CCOF* 2
C A LA RESTA DE MATRIES 1 MATRIA 2 MATRIES

(*1) Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria, preferentment una llengua romnica.
(*2) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral Formal en valenci.

BATXILLERAT
MATRIES LINGSTIQUES* MATRIES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG
BATX V/CCOF* 2
C A LA RESTA DE MATRIES 1 MATRIA 2 MATRIES

(*1) Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.
(*2) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral Formal en valenci.

ANNEX X
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE
Formaci bsica de les persones adultes

CICLE I
Denominaci Camps de coneixement
Nivell Comunicaci*1 Cientificotecnolgic Cincies Socials
Lectoescriptura Programa plurilinge

Nivell 1 Alfabetitzaci VAL CAST El centre ha dimpartir en laltra llengua oficial diferent de la llengua en
qu es realitza bsicament laprenentatge de la lectoescriptura, almenys,
una unitat didctica en el nivell 1 i dues en el nivell 2 dels mduls de NES
Nivell 2 Neolectors/es VAL CAST o de STPH.
El centre ha dimpartir en laltra llengua oficial diferent de la llengua en qu
Nivell 3 Educaci de base VAL CAST es realitza bsicament laprenentatge de la competncia comunicativa,
almenys, el mdul de NES o de STPH.

(*1)El currculum del cicle I no incorpora laprenentatge duna llengua estrangera.

CICLE II
Nivell Denominaci Camps de coneixement
Comunicaci Cientificotecnolgic Cincies Socials Mdul optatiu

Nivell 1 GES-1 VAL CAST ANG/FR PIM CT NES STPH MT 2 optatives


Programa plurilinge El centre ha de vehicular en valenci com a mnim qualsevol daquests mduls.
Opcionalment, el centre podr vehicular en angls, prioritriament, o en francs
qualsevol daquests mduls.
Nivell 2 GES-2 VAL CAST ANG/FR PIM CT NES STPH MT 1 optativa
Programa plurilinge El centre ha de vehicular en valenci com a mnim dos daquests mduls.
Opcionalment, el centre pot vehicular en angls, prioritriament, o en francs
qualsevol daquests mduls.

PIM: Processos i CT: Cincies i Tecnologia NES: Naturalesa, Ecologia STPH: Societat, Territori i MT: Mn del Treball
Instruments Matemtics i Salut Processos Historicoculturals
Num. 7973 / 06.02.2017 4903

ANNEX XI
(Infantil i Primria)

PLC DECRET 127/2012 PLC DECRET 2017: des de (mnims corresponents)

PPEC (1 rea en valenci) BSIC I

PPEC (1 rea en valenci : CS o CN) BSIC II

PPEC (2 rees en valenci: CS + CN) INTERMEDI I

PPEV AVANAT I

ANNEX XII
(CALENDARI DIMPLANTACI)

CURS 2017-2018 Educaci Infantil

CURS 2018-2019 Educaci Primria: 1r i 2n

CURS 2019-2020 Educaci Primria: 3r i 4t

CURS 2020-2021 Educaci Primria: 5 i 6

CURS 2021-2022 ESO: 1r i 2n FBPA: cicle 1 i GES 1

CURS 2022-2023 ESO: 3r i 4t FP Bsica i FBPA: GES 2

CURS 2023-2024 Batxillerat Formaci Professional grau mitj i superior

*********
Num. 7973 / 06.02.2017 4904

ANEXO I
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL BSICO 1

INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST INGL
3A 4h EL RESTO
4A 4h EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A 4h EL RESTO 2 h / 4 h*1

PRIMARIA
REAS LINGSTICAS*3 REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST INGL*2
1 VV C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
2 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
3 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
4 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
5 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
6 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF

(*1) Entre 2 y 4 horas


(*2) Una rea a elegir entre Educacin Fsica o Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por Msica, Plstica o ambas.
(*) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en valenciano.

ANEXO II
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL BSICO 2

INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST INGL
3A 4h EL RESTO
4A 6h EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A 6h EL RESTO 2 h / 4 h*1

PRIMARIA
REAS LINGSTICAS*3 REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST INGL*2
1 REA
1 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN o CS
1 REA
2 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN o CS
1 REA
3 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN o CS
1 REA
4 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN o CS
2 REAS
5 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN y CS
2 REAS
6 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN y CS

(*1) Entre 2 y 4 horas


(*2) Una rea a elegir entre Educacin Fsica o Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por Msica, Plstica o ambas.
(*) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en valenciano.
Num. 7973 / 06.02.2017 4905

ANEXO III
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL INTERMEDIO 1

INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST INGL
3A 8h EL RESTO
4A 8h EL RESTO 2 h /4 h*1
5A 8h EL RESTO 2 h /4 h*1

PRIMARIA
REAS LINGSTICAS*3 REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST INGL
2 REAS
1 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
CN y CS
2 REAS
2 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
CN y CS
2 REAS
3 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
CN y CS
2 REAS
4 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
CN y CS
2/3 REAS
5 V C I CN y CS; EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
(opcional) Art/EF
2/3 REAS
6 V C I CN y CS; EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
(opcional) Art/EF

(*1) Entre 2 y 4 horas


(*2) Una rea a elegir entre Educacin Fsica o Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por Msica, Plstica o ambas.
(*) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en valenciano o ingls.
(*4) Si la Msica o la Plstica no se vehicula en ingls, se podr vehicular en valenciano o castellano.

ANEXO IV
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL INTERMEDIO 2

INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST INGL
3A 9h EL RESTO
4A 8h/9h EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A 8h/9h EL RESTO 2 h / 4 h*1

PRIMARIA
REAS LINGSTICAS REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST INGL*2
2 REAS
1 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN y CS
2 REAS
2 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN y CS
3 REAS
3 V C I/CCO*4 EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN, CS y Art o EF
3 REAS
4 V C I/CCO*4 EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN, CS y Art o EF
3 REAS
5 V C I/CCO*4 EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN, CS y Art o EF
3 REAS
6 V C I/CCO*4 EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN, CS y Art o EF

(*1) Entre 2 y 4 horas


(*2) Una rea a elegir entre Educacin Fsica o Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por Msica, Plstica o ambas.
(*3) Si la Msica o la Plstica no se vehiculan en ingls, se podr vehicular en valenciano o castellano.
(*4) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en ingls.
Num. 7973 / 06.02.2017 4906

ANEXO V
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL AVANZADO 1

INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST ING
3A EL RESTO 4h
4A EL RESTO 4h 2 h / 4 h*1
5A EL RESTO 4h 2 h / 4 h*1

ENFOQUE GLOBALIZADO*4
VAL CAST ING
3A EL RESTO
4A EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A EL RESTO 2 h / 4 h*1

PRIMARIA
REAS LINGSTICAS REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST*3 ING*2
1 REA
1 V C I EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
2 V C I EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
3 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
4 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
5 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
6 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF

(*1) Entre 2 y 4 horas


(*2) Una rea a elegir entre Educacin Fsica o Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por Msica, Plstica o ambas.
(*3) Una rea a elegir entre Matemticas, Religin/Valores Sociales, Educacin Fsica o Artstica
(*4) Los centros con alumnado mayoritariamente no valencianohablante pueden aplazar la incorporacin del castellano como rea hasta el primer
curso de Educacin Primaria.
(*5) Al menos una hora y media de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en ingls.

ANEXO VI
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL AVANZADO 2

INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST ING
3A EL RESTO 4h
4A EL RESTO 4h 2 h / 4 h*1
5A EL RESTO 4h 2 h / 4 h*1

ENFOQUE GLOBALIZADO *4
VAL CAST ING
3A EL RESTO
4A EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A EL RESTO 2 h / 4 h*1
Num. 7973 / 06.02.2017 4907

PRIMARIA
REAS LINGSTICAS REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST*3 ING*2
1 REA
1 V C I EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
2 V C I EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
3 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
4 V C I/CCO *5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
2 REAS
5 V C I/CCO *5 EL RESTO 1 REA
Art/EF/CN
2 REAS
6 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF/CN

(*1) Entre 2 y 4 horas


(*2) Una rea a elegir entre Educacin Fsica o Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por Msica, Plstica o ambas.
(*3) Una rea a elegir entre Matemticas, Religin/Valores Sociales, Educacin Fsica o Artstica
(*4) Los centros con alumnado mayoritariamente no valencianohablante pueden aplazar la incorporacin del castellano como rea hasta el primer
curso de Educacin Primaria.
(*5) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en ingls.

ANEXO VII
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL BSICO

SECUNDARIA
MATERIAS LINGSTICAS* MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
ESO V C I 2 MATERIAS EL RESTO DE MATERIAS 1 MATERIA

* Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica

BACHILLERATO
MATERIAS LINGSTICAS* MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
BACH V C I 2 MATERIAS EL RESTO DE MATERIAS 1 MATERIA

* Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica

ANEXO VIII
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL INTERMEDIO

SECUNDARIA
MATERIAS LINGSTICAS*1 MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
Mnimo 3
ESO V C I/CCO*3 EL RESTO DE MATERIAS 1 o 2 MATERIAS
MATERIAS*2

(*1) Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
(*2) De las cuales se impartir en valenciano, como mnimo, una de les reas troncales
(*3)Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en ingls.

BACHILLERATO
MATERIAS LINGSTICAS*1 MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
Mnimo 3
BACH V C I/CCO*3 EL RESTO DE MATERIAS 1 o 2 MATERIAS
MATERIAS*2

(*1) Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
(*2) De las cuales se impartir en valenciano, como mnimo, una de les materias troncales
(*3)Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en ingls.
Num. 7973 / 06.02.2017 4908

ANEXO IX
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL AVANZADO

SECUNDARIA
MATERIAS LINGSTICAS*1 MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
ESO V/CCOF* 2
C I EL RESTO DE MATERIAS 1 MATERIA 2 MATERIAS

(*1) Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
(*2) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral Formal en valenciano

BACHILLERATO
MATERIAS LINGSTICAS* MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
BACH V/CCOF* 2
C I EL RESTO DE MATERIAS 1 MATERIA 2 MATERIAS

(*1) Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
(*2) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral Formal en valenciano

ANEXO X
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE
Formacin Bsica de las Personas Adultas

CICLO I
Denominacin Campos de conocimiento
Nivel Comunicacin*1 Cientificotecnolgico Ciencias Sociales
Lectoescritura Programa plurilinge

Nivel 1 Alfabetizacin VAL CAST El centro tiene que impartir en la otra lengua oficial diferente de la lengua en
que se realiza bsicamente el aprendizaje de la lectoescritura, al menos,
una unidad didctica en el nivel 1 y dos en el nivel 2 de los mdulos de
Nivel 2 Neolectores/as VAL CAST NES o de STPH.

El centro tiene que impartir en la otra lengua oficial diferente de la


Nivel 3 Educacin de base VAL CAST lengua en que se realiza bsicamente el aprendizaje de la competencia
comunicativa, al menos, el mdulo de NES o de STPH.

(*1) El currculo del Ciclo I no incorpora el aprendizaje de una lengua extranjera

CICLO II
Denominacin Campos de conocimiento
Nivel Mdulo
Comunicacin Cientificotecnolgico Ciencias Sociales
optativo
Nivel 1 GES-1 VAL CAST ING/FR PIM CT NES STPH MT 2 optativas
El centro tiene que vehicular en valenciano como mnimo cualquiera de
estos mdulos.
Programa plurilinge
Opcionalmente, el centro podr vehicular en ingls, prioritariamente, o en
francs cualquiera de estos mdulos.
Nivel 2 GES-2 VAL CAST ING/FR PIM CT NES STPH MT 1 optativa
El centro tiene que vehicular en valenciano como mnimo dos de
Programa plurilinge estos mdulos. Opcionalmente, el centro podr vehicular en ingls,
prioritariamente, o en francs cualquiera de estos mdulos.

PIM: Procesos e CT: Ciencias y Tecnologa NES: Naturaleza, Ecologa STPH: Sociedad, Territorio y MT: Mundo del Trabajo
Instrumentos Matemticos y Salud Procesos Historicoculturales
Num. 7973 / 06.02.2017 4909

ANEXO XI
(Infantil y Primaria)

PLC DECRETO 127/2012 PLC DECRETO 2017: desde (mnimos correspondientes)

PPEC (1 rea en valenciano) BSICO I

PPEC (1 rea en valenciano: CS o CN) BSICO II

PPEC (2 reas en valenciano: CS + CN) INTERMEDIO I

PPEV AVANZADO I

ANEXO XII
(CALENDARIO DE IMPLANTACIN)

CURSO 2017-2018 Educacin Infantil

CURSO 2018-2019 Educacin Primaria: 1 y 2

CURSO 2019-2020 Educacin Primaria: 3 y 4

CURSO 2020-2021 Educacin Primaria: 5 y 6

CURSO 2021-2022 ESO: 1 y 2 FBPA: ciclo 1 y GES 1

CURSO 2022-2023 ESO: 3 y 4 FP Bsica y FBPA: GES 2


Formacin Profesional grado medio y
CURSO 2023-2024 Bachillerato
superior

Вам также может понравиться