RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Pgina 1

Quaderns de la Reserva de Biosfera de Menorca nm. 5 juny any 2006

PROJECTE AQUAMED
Les aiges de la Mediterrnea
RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Pgina 2

La Directiva marc de la i
Laigua s essencial per a la vida. Les
activitats antrpiques depenen de le-
xistncia daquest recurs natural.
Laigua s clau per al desenvolupa-
ment de qualsevol societat. Per, a
ms a ms de satisfer les necessitats
de lsser hum, constitueix un recurs
clau per al manteniment dels ecosiste-
mes naturals.
Tot i que laigua s un dels elements
ms abundants de la Terra, laigua
dola present en rius, llacs i aqfers
s a dir, laigua disponible per a con-
sumir representa noms l1% del
total. La nostra activitat diria fa que
embrutem una part de laigua dola
del planeta, de manera que aquest
1% daigua no es pot consumir direc-
tament, ja que, per poder ser utilitza-
da sense risc per al consum hum,
requereix sser tractada.

S uma ri :
La Di recti va M arc d e l Aigua a`g
pa` g. 2
a`ssi cs de la Di recti va M arc
Pr inci pi s ba` a`g
pa` g. 4
AQ UAM ED Exp e rim e ntam l apl ic aci o d e l a Dir e cti va a`g
pa` g. 5
Un p ro j ec t e c o mpa rt i t en t re t e rri t o ris me d it e rr an is a`g
pa` g. 6
L es co nques hidr ogr a` a`ffiques d AQU AME D a`g
pa` g. 6
L e s co ncl usi o ns a`g
pa` g. 8
Ava luac io e co no` o`m
mic a de la ges tio de l aigua a M e no rca a`g
pa` g. 9
El s c om ptes de l ai gua : una adap taci o a l ca s de M e nor ca a`g
pa` g. 10

2
 RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Pgina 3

a igua a la Uni Europea

Davant aquesta situaci, la Uni
Europea decideix regular les nombro-
ses pressions que lactivitat humana
crea sobre els recursos hdrics del
territori dEuropa. A aquest efecte,
estableix un conjunt dinstruments
legislatius a labast dels Estats mem-
bres, dels quals el ms rellevant s la
Directiva marc de laigua, aprovada
lany 2000.
La Directiva marc de laigua (en
endavant, DMA), estn el seu mbit
dactuaci a totes les aiges de la
Uni Europea: rius, glacials,
torrents, aiges subterrnies, llacs,
aiges costaneres, zones humides,
etc.
Lobjectiu final s el dassolir el bon
estat ecolgic de totes les masses
daigua per a lany 2015. Per tal que
aix sigui una realitat global a esca-
la europea, la DMA defineix les fases
que shan de desenvolupar, aix com
les metodologies que cal aplicar
duna manera comuna a tots els
Estats membres.

Amb la Directiva marc de laigua, laigua passa de ser vista exclu-

sivament com un b dutilitat per a les persones a ser un recurs bsic
per al sosteniment dels ecosistemes hdrics i part fonamental per al
manteniment duna bona qualitat ambiental, que, alhora, garanteixi
el recurs per al seu s.

1
Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 doctubre de 2000, per la qual sestableix
un marc comunitari dactuaci en lmbit de la poltica daiges (Diari Oficial L 327 de 22.12.2000).
Transposada a lordenament jurdic estatal per larticle 129 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesu-
res fiscals, administratives i de lordre social (BOE nm. 313, de 31 de desembre de 2003).

3
RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Pgina 4

Principis bsics de la Directiva ma rc

La DMA suposa un gran canvi en la poltica de gesti de les aiges. Pretn ser
la base per a lestabliment destratgies i metodologies de gesti, control i pro-
tecci de laigua a la UE sota criteris de sostenibilitat. Amb tot aix, esdev un
plantejament completament innovador.
Laigua, un recurs vulnerable
Els recursos hdrics es veuen afectats per mltiples activitats, com lagricul-
tura, la indstria o el consum domstic. Una sola gota duna substncia con-
taminant pot alterar la qualitat de milers de litres daigua durant anys i anys.
Per tot aix, la DMA pretn prevenir la contaminaci en origen. Amb aquesta
finalitat, estableix mecanismes per tal defectuar el control dels recursos
hdrics, com per exemple les xarxes de seguiment de les masses daigua.
Aigua per a les generacions futures
La demanda daigua experimenta un increment constant. Si es t en compte
lefecte que tenen les activitats humanes sobre aquest recurs, aix com la
dependncia que tenen aquestes activitats en laigua, resulta evident la
importncia de conservar aquest recurs, tant en quantitat com en qualitat. La
clau ns la gesti sostenible, que s aquella que permet el desenvolupament
de la societat i leconomia dun pas i alhora garanteix la seva disponibilitat per
a les generacions futures.
Un preu adequat
La DMA destaca la necessitat dimpulsar poltiques destabliment de preus que
actun dincentiu per fomentar ls sostenible de laigua. Aquestes poltiques hau-
ran dassegurar una contribuci acurada dels diferents sectors dusuaris.
Sintrodueix el concepte de plena recuperaci i internalitzaci dels costos, tant
els costos derivats dels serveis relacionats amb laigua (costos administratius,
dinfraestructura ), els costos del recurs (cost doportunitat) i els ambientals
(els costos del manteniment sostenible del bon estat de salut tant de laigua com
dels ecosistemes associats). Tots aquests costos saplicaran sota el principi qui
contamina, paga.

4
 RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Pgina 5
ma rc de laigua
Gestionar laigua en
cooperaci
La DMA requereix que tots els
implicats en una mateixa conca
hidrogrfica gestionin les seves
aiges en estreta cooperaci per tal
que la gesti resultant sigui integral
i orientada cap a una mateixa direc-
ci. Per aix, prenen especial
rellevncia els Plans de gesti de
conques hidrogrfiques. Aquests
plans selaboraran des de les admi-
nistracions competents dels dife-
rents Estats membres, de manera
que aquells que comparteixin una
conca hidrogrfica hauran de
collaborar en la seva planificaci i
gesti. De la mateixa manera, la
gesti de laigua es dur a terme
tenint en compte la collaboraci per
part dels usuaris, ja que els esmen-
tats plans de gesti, remarca la
DMA, shan delaborar a travs de la
participaci i del consens social.
5
AQUAMED
Experimentam laplicaci
de la Directiva
La DMA estableix un marc de refern-
cia per a lacci comunitria en matria
daiges per a tots els Estats membres de
la Uni Europea. Estableix lesfor orga-
nitzatiu, tcnic i financer per a la tutela,
la conservaci i ls equilibrat i sosteni-
ble dels recursos a mitj i llarg termini.
Implementar la DMA en el territori de
la Uni Europea s un procs complex.
Per aquesta ra sha desenvolupat
lEstratgia comuna dimplantaci de la
DMA (Common Implementation
Strategy, CIS), que ha de garantir un pro-
cs conjunt dadaptaci als requisits de
la Directiva, promoure instruments ope-
ratius comuns i verificar la coherncia
dels objectius ambientals aconseguits
pels Estats membres. Com a resultat da-
quest esfor, shan elaborat onze docu-
ments guia: les guies de desenvolupa-
ment de la DMA. Cadascuna daquestes
guies descriu els mtodes i les eines que
shan dutilitzar per a dur a terme un
determinat aspecte rellevant de la DMA.
Lobjectiu principal del projecte
AQUAMED ha estat verificar laplicaci
de tres daquestes guies de desenvolupa-
ment en els territoris de la conca medi-
terrnia. En concret: identificaci i carac-
teritzaci de les masses daigua, balan
econmic de la gesti de laigua i les xar-
xes de seguiment per al control de la
qualitat de laigua.
RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Pgina 6

AQUAMED Un projecte compartit e

Lrea geogrfica dinfluncia del projecte AQUAMED ha abastat nombrosos terri-
toris de la Mediterrnia: Andalusia, Catalunya, les Illes Balears, el Llenguadoc
Rossell, la Ligria, Llombardia, la Toscana i Siclia.
Sobre la base del coneixement de les prpies conques i de les metodologies pr-
vies de gesti seguides en els territoris participants en el projecte, shan escollit els
criteris comuns que shan de seguir per verificar laplicabilitat de les guies de
desenvolupament escollides. Es valorar laplicabilitat daquestes guies sobre qua-
tre conques mediterrnies pilot, de mides i caracterstiques molt diverses.

Entitats scies del projecte AQUAMED

Instituto Geominero Espaol
Diputaci de Barcelona
Consell Insular de Menorca
Consil Gnral de lHrault
Regione Liguria
Agenzia Regionale Protezione
AmbientaleLombardia
Agenzia Regionale Protezione
AmbientaleToscana
Regione Toscana
Agenzia Regionale Protezione Ambientale Siclia
Instituto Superiore di Sanit
Agenzia protezione dellambiente e per i servizi tecnici

Les conques hidrogrfiques dAQUAMED

Han estat selecciona-
des quatre conques
hidrogrfiques repre-
sentatives de la conca
mediterrnia: el riu
Guadiana Menor a
Espanya, el riu Erau a
Frana i els rius Oglio i
Entella a Itlia. A cadas-
cuna daquestes con-
ques shan aplicat les
guies de desenvolupa-
ment seleccionades pel
projecte AQUAMED, s
a dir, les guies de carac-
teritzaci de masses
daigua, danlisi econ-
mica de la gesti de lai-
gua i del seguiment de
les xarxes dabastament

6
 RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Pgina 7

it entre territoris mediterranis

Riu Guadiana Menor (Andalusia)
El Guadiana Menor, conca que abasta una superf-
cie de 7.251 km2, s el segon afluent del
Guadalquivir, que travessa majoritriament les pro-
vncies de Granada i Jan. El clima daquesta conca
s predominantment mediterrani. Per les seves
caracterstiques orogrfiques, la distribuci espacial
de les pluges s molt irregular a la conca: sn mxi-
mes (1.700 mm) a les zones exposades a vents
atlntics (serres dAracena i Cazorla) i mnimes a
les serralades Btiques (300 mm). Aquestes condi-
cions han comportat la necessitat de realitzar regu-
lacions del riu, amb importants embassaments. Els
recursos subterranis sutilitzen majoritriament per
abastar els nuclis de poblaci, desprs per a usos
industrials i finalment per a irrigaci, i el seu s s
molt menys important en comparaci de ls que es
fa dels recursos daigua superficial.
Riu Herault (Regi Llenguadoc Rossell, Frana)
La conca del riu Herault sestn per 2.250 km2 de les provncies de Gard i
Herault i abasta prop de 160 municipis. Es tracta dun riu tpicament medite-
rrani, amb escassetat daigua en poca estival. El territori s molt ric i variable.
Un ter del territori de la conca est proposat com a lloc dinters comunitari de
la Xarxa Natura 2000, per les seves caracterstiques geofsiques i humanes. Els
principals sectors dactivitat sn lagrcola especialment la producci vitivinco-
la i el sector terciari amb una clara vocaci turstica i artesanal. El turisme de
natura, lesportiu i el de balnearis comporta oscillacions estivals de la poblaci
fins a triplicar-la i passar de 150.000 habitants a 420.000.
Riu Entella (Regi de la Ligria, Itlia)

La conca del riu Entella

cobreix una superfcie de 370
km2 i pot ser dividida en tres
subconques: Lavagna, Sturla
i Graveglia. Dins dels lmits de
la conca hi trobam el llac arti-
ficial de Giacopiane, que amb
una superfcie de 0,5 km2 s
utilitzat per a usos hidroelc-
trics. A la plana alluvial del
riu Entella shi concentra una
important massa daigua sub-
terrnia. El tram costaner,
influenciat per les aportacions
de lEntella, s el comprs
entre la punta di Portofino i la
punta di Sestri.

7
RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Pgina 8

Les conclusions
Arran dels treballs efectuats a les
esmentades conques pilot, i com
a resultat de laplicaci de les tres
guies de desenvolupament de la
DMA, mitjanant el projecte
AQUAMED shan posat en evidn-
cia almenys quatre aspectes
substancials que els pasos que
conformen la conca mediterrnia
han de millorar en la gesti dels
recursos hdrics:

Es fa necessari aprofundir en el coneixement de les caracterstiques i en la

disponibilitat dels recursos hdrics presents a cada conca, aix com en les inte-
raccions que es produeixen entre ecosistemes, lestat ecolgic, les pressions
que pateixen i les conseqncies resultants.

Tamb resulta evident i necessari desenvolupar, fins al nivell operatiu, les

metodologies de control i seguiment de lestat de les masses daigua, per tal

que resultin homognies i aplicables en tots els territoris de la Mediterrnia, aix
com tamb resulta necessari formar el personal tcnic que hagi de posar en
prctica aquestes noves metodologies.

Es fa necessari definir un sistema per classificar lestat de salut de les mas-

ses daigua duna manera homognia, per tal que siguin comparables.

Desenvolupar lanlisi econmica

no noms en els termes dels costos

del servei, com sha fet fins ara,
sin tamb tenir en compte les
implicacions econmiques derivades
dels programes per aconseguir lob-
jectiu final de la directiva: el bon
estat ecolgic per a lany 2015. Per
tant, incloure en la poltica de preus
els costos ambientals.

Per tant, davant de tot aix, la conclusi que en podem treure s

que les administracions competents en la matria, a cadascun dels
Estats membres, shauran desforar per avanar en la direcci esta-
blerta per la DMA. Aquesta s una nova poltica de gesti. Aix,
doncs, encara queda feina per fer fins que hi estiguem ben adaptats

8
RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Pgina 9

Avaluaci econmica de la gesti

de laigua a Menorca
Determinaci de la recuperaci de costos totals
de ls de laigua a Menorca
Dins el marc del projecte AQUAMED, el Consell Insular de Menorca i la
Regione Toscana han estat les institucions encarregades de coordinar els tre-
balls danlisi econmica de la gesti de laigua, elaborats sobre la base dels
aspectes daplicaci
de la guia de desen-
volupament de la
DMA titulada Aigua i
economia.
El Consell Insular
de Menorca ha
comptat amb la
collaboraci de
lInstitut de Cincia i
Tecnologia (ICTA)
de la Universitat
Autnoma de
Barcelona, que ha
estat lentitat enca-
rregada de realitzar
lestudi del clcul de
la recuperaci ntegra dels costos dels serveis daigua per a lilla de Menorca.
La DMA estableix lobligaci, per part dels Estats membres, de realitzar una
anlisi econmica de la gesti de laigua que inclogui: un estudi de recupera-
ci dels costos derivats del servei de laigua (en angls, el que sanomena full
cost recovery), tot incloent els costos financers, els ambientals i els costos del
recurs; una caracteritzaci econmica dels usos de laigua i una anlisi de les
seves tendncies, i un programa de mesures a dur a terme, tenint en compte
la relaci cost eficcia.
Daltra banda, la Directiva tamb estableix que haur de donar-se una con-
tribuci adequada a la recuperaci de costos dels serveis relacionats amb lai-
gua per part dels diferents sectors dusuaris, desglossats com a mnim en
indstria, consums domstics i agricultura. Tot aix com a aplicaci del princi-
pi qui contamina, paga, que en el seu sentit ms ampli implica que qui empra
aigua, paga.

Els components dels costos

de la gesti de laigua
Costos financers.
Costos ambientals.
Costos del recurs.

9
RESERVA cascada 23/10/06 10:49 Pgina 10

Els comptes de laigua: una a da

Costos financers
Els costos financers sn relativament fcils de
calcular, ja que la seva definici est perfectament
acotada en la guia Aigua i economia de la DMA.
El principal entrebanc amb qu ens trobam a
lhora de calcular aquests costos financers sn els
costos financers derivats dun sector en particular:
lagricultura, ja que la presncia de pous incontro-
lats, aix com la manca de control en els consums
comporten un buit dinformaci al respecte.

Costos ambientals

Els costos ambientals vnen definits per la guia Aigua i economia com els
costos del dany que els usos de laigua suposen per al medi ambient, els eco-
sistemes i els usuaris. Atesa la dificultat destimar els costos ambientals dels
serveis relacionats de laigua en danys, es pot obtenir una valoraci indirecta
del cost ambiental mitjanant el clcul del cost que suposarien les mesures
ambientals que permeten mantenir o assolir el bon estat ecolgic de les mas-
ses daigua, objectiu requerit per la DMA. Daquesta manera, el cost ambiental
es calcularia sobre la base del cost de les mesures per reduir, eliminar o miti-
gar els impactes ambientals.
El clcul dels costos ambientals s complex. Comprn lexecuci de tres fases:
avaluaci dels impactes ambientals, avaluaci econmica dels impactes i ava-
luaci institucional. Sens dubte, la fase crtica s lavaluaci econmica dels
impactes.
Tot i que la guia Aigua i economia proposa una srie de metodologies desti-
maci, en lestudi desenvolupat per lInstitut de Cincia i Tecnologia Ambiental
de la Universitat Autnoma de Barcelona sobre la recuperaci de costos a
Menorca no shan incls els costos ambientals davant la impossibilitat de realit-
zar els estudis neces-
saris per aplicar
aquestes tecnologies,
ja que requereixen
una inversi extraor-
dinria defectius
econmics i personals.
Tanmateix, en lestudi
esmentat shan pre-
vist alguns costos
ambientals efectuats
per prevenir i reduir el
dany ambiental com a
costos financers.
Aquest s el cas dels
costos derivats de la
depuraci.

10
 RESERVA cascada 23/10/06 10:49 Pgina 11

a daptaci al cas de Menorca

Costos doportunitat

s el mateix que el cost del recurs, i es

defineix com el cost de la prdua de lo-
portunitat que perden altres usuaris duti-
litzar el recurs quan aquest sexplota per
damunt de la taxa natural de recrrega.
En termes econmics es pot definir com
els costos dutilitzar laigua duna forma
menys eficient. Tamb sha definit com el
valor econmic del millor s alternatiu.
Agafant aquesta darrera definici, en
lestudi de Menorca sha optat per calcular
el cost que suposaria obtenir el recurs
extret per dessalaci, ja que, per una
banda, la poltica hdrica del programa
AGUA segueix aquesta tendncia i, per
altra, no hi ha altra forma de produir
aigua a Menorca sense afectar els aqfers.

Balan de recuperaci de costos a Menorca

Tradicionalment, lestudi que realitzen les companyies distribudores i/o els
ajuntaments per establir les tarifes daigua se solen basar en els costos que la
guia de la DMA Aigua i economia anomena financers, sense tenir en compte els
costos doportunitat ni els ambientals. Si ens basam en aquest fet, sespera que
la recuperaci real de costos (per real ens referim a la recuperaci que estableix
la DMA, s a dir, costos financers, del recurs i ambientals) sigui inferior al 100%.
Si nicament tenim en compte els costos financers (costos doperaci, man-
teniment, capital, administratius i daltres costos directes), lestudi conclou que
la taxa de recuperaci daquests costos a Menorca s del 120%. Aquest per-
centatge est calculat sense tenir en compte els costos de depuraci ni els
ambientals ni tampoc els costos doportunitat. Daltra banda, en aquest clcul
tampoc no shan incls els costos financers derivats de lagricultura, ja que exis-
teix un buit dinformaci important al respecte. Aquest 120%, amb els costos
de depuraci agregats, passa a ser del 78%.
Si, a ms a ms, shi afegeixen els costos do-
portunitat, la taxa de recuperaci de costos de
laigua a Menorca passa a ser del 40%.
Per tant,aquest estudi conclou que actual-
ment a Menorca estem molt lluny dacomplir
un dels principis bsics de la DMA: el dincor-
porar la plena recuperaci de costs deri-
vats de ls de laigua.
s a dir, actualment esteim pagant per ls de
laigua un preu inferior al que pertocaria
segons el plantejament de la DMA.

11
RESERVA cascada 23/10/06 10:49 Pgina 12

Per saber-ne ms:

Web oficial del projecte AQUAMED
http://www.aquamed-medocc.org
Directiva Marc de lAigua
http://ec.europa.eu/environment/water
http://europa.eu/scadplus/scad_es.htm
Frum electrnic oficial de la Uni Europea
http://forum.europa.eu.int
Direcci General de Recursos HdricsConselleria de
Medi Ambient del Govern de les Illes Balears
http://dgrechid.caib.es
Confederaci Hidrogrfica del Jcar Conca pilot
a Espanya per a la implementaci de la DMA
http://www.chj.es/CPJ3
Sistema espanyol dinformaci sobre laigua
http://hispagua.cedex.es/
Portal de la UNESCO sobre laigua
http://www.unesco.org/water
Fundaci Nova Cultura de lAigua
http://www.unizar.es/fnca

Edita: Departament de Reserva de Biosfera i Medi Ambient.

Imprimeix: Editorial Menorca S.A. Depsit Legal: ME-373/2004 - nm. 5 - juny 2006 -