Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
C A RO L I N A M O L I N A FERNNDEZ
IES Augustbriga. Navalmoral de la Mata
PRO P S I T O D E L A A N T O L O G A
AU T O R E S Y O B R A S D E N U E S T R A A N T O L O G A
- H o n o r d e B a l z a c, E u g n i e G r a n d e t
Re a l i s m o f r a n c s
- mile Zola, Germinal
Re a l i s m o i t a l i a n o - G i a n n i Ve r g a , L o s M a l a v o g l i a
Re a l i s m o i n g l s - T h o m a s H a r d y, E l a l c a l d e d e C a s t e r b r i d g e
Re a l i s m o r u s o - L e o n To l s t o i , R e s u r r e c c i n
- Ju a n Va l e r a , P e p i t a J i m n e z
- Leopoldo Alas Clarn, La Regenta
Re a l i s m o e s p a o l - E m i l i a Pa r d o B a z n , L o s p a z o s d e U l l o a
- B e n i t o P r e z G a l d s, Fo r t u n a t a y Ja c i n t a
- B e n i t o P r e z G a l d s, Tr i s t a n a
P E R A B BAT ( )
T R A B A J O E N C L A S E
. Busca en el diccionario las palabras cuyo significado desconozcas. Sabes, por ejemplo, qu
significan albergarse, vacilante, apelar, portentoso, exornar, lance?
. Por lo que has ledo en el fragmento, qu crees que se nos cuenta en Pepita Jimnez ? Justi-
fica tu respuesta con datos del texto.
T R A B A J O E N C L A S E
. Busca en el diccionario las palabras cuyo significado desconozcas: sabes, por ejemplo, qu
significan tafetn, estipular, atavo ? Hubieras sido capaz de averiguarlo por el contexto?
. Subraya todos los vocablos que aparecen en el texto vinculados a la economa y al dinero.
Cul es la principal preocupacin del seor Grandet? Crees que esta descripcin refleja
bien la fuerza econmica de la burguesa del siglo ?
. Uno de los rasgos ms caractersticos de la novela realista es la presencia del narrador om-
nisciente. El narrador omnisciente es la voz en tercera persona que sabe absolutamente
todo de sus personajes, que planea como un pequeo dios en la narracin y pretende ha-
cernos partcipes a los lectores de su sabidura. Los siguientes enunciados del texto revelan
al narrador omnisciente. Explica por qu:
a) La seora Grandet se pona invariablemente un vestido de seda de color verdoso.
b) A veces Grandet, presa de los remordimientos.
c) Pero cuando ya haba recibido los cinco luises, su marido sola decirle, como si tuviesen
la bolsa en comn.
d) Grandet crea ser muy generoso con su mujer.
. Busca en una enciclopedia (puedes hacerlo a travs de internet) algunos de los ttulos que
conforman la serie La comedia humana. Por qu crees que Balzac le puso ese ttulo?
P E R A B BAT ( )
G i o v a n n i Ve r g a e s e l a u t o r m s i l u s t r e d e l Re a l i s m o i t a l i a n o, q u e p o r s u s
e s p e c i a l e s c a r a c t e r s t i c a s r e c i b e e l n o m b r e d e Ve r i s m o. E n L o s M a l a v o g l i a
(traducido a veces al castellano como Los Malasangr e, es un ttulo que puede
resultar equvoco por sus connotaciones neg ativas) hace un cr udo retrato
d e l a v i d a d e l o s c a m p e s i n o s y p e s c a d o r e s s i c i l i a n o s. E l d i r e c t o r i t a l i a n o
L u c h i n o V i s c o n t i s e i n s p i r e n e s t a n o v e l a p a r a r o d a r, e n , u n a d e l a s
pelculas ms importantes del Neorrealismo italiano: La ter ra trema. En la
s i g u i e n t e e s c e n a d e L o s M a l a v o g l i a Ve r g a n o s d e s c r i b e , e n s u p e c u l i a r e s t i l o,
c m o s e p a c t a b a u n a b o d a e n t r e d o s f a m i l i a s ; i m p o r t a b a , s o b r e t o d o, l a c o n -
v e n i e n c i a d e d i c h a a l i a n z a , y n o t a n t o s i e x i s t a a m o r e n t r e l o s d o s j v e n e s,
M e n a y B l a s.
Haba pasado ya algn tiempo, y el tiempo se lleva tanto lo malo como lo bueno. Aho-
ra la comadre Maruca estaba totalmente ocupada cortando y cosiendo ropa y Mena
no preguntaba ni siquiera para quin era; y una tarde llevaron a su casa a Blas Cebo-
lla, con el patrn Fortunato, su padre, y toda la parentela. Aqu est el compadre
Cebolla que ha venido a haceros una visita, dijo el patrn Too, haciendo que entra-
ra, como si nadie supiera nada, cuando en la cocina estaban preparados el vino y los
garbanzos tostados, y los chicos y las mujeres llevaban el traje de los das de fiesta.
Mena pareca Santa gueda de verdad, con el vestido nuevo y el pauelo negro en la
cabeza, de forma que Blas no le quitaba los ojos de encima, como el basilisco, y esta-
ba encaramado en el taburete, con las manos entre las piernas, y de vez en cuando se
las frotaba de alegra. Ha venido con su hijo Blas, que ya se ha hecho un hombre,
segua diciendo el patrn Too.
Claro, los chicos crecen, y nos empujan de espaldas a la fosa contest el pa-
trn Fortunato.
Ahora bbase un vaso de vino, que es del bueno aadi la Larga, y estos
garbanzos, que los ha tostado mi hija. Lo que siento es que no saba nada y no he
podido preparar lo que se merecen.
Pasbamos por aqu respondi el patrn Cebolla y nos hemos dicho, va-
mos a ver a la comadre Maruca.
Blas se llen los bolsillos de garbanzos, sin dejar de mirar a la chica, y despus
los chiquillos saquearon la bandeja []. Mientras tanto, los viejos se haban puesto a
hablar entre s, bajo el nspero, con las comadres sentadas en crculo, que alababan las
dotes de la muchacha, que era buena ama de casa y que tena todo reluciente como
un espejo. []
Mena estaba sentada junto al joven, como debe ser, pero no levantaba la mirada
del delantal, y Blas se quej a su padre, cuando se marcharon, de que ella no le haba
ofrecido el plato de los garbanzos.
Es que queras todava ms! le grit el patrn Fortunato, despus de haberse
alejado; si no se te oa roer ms que a ti, como si fueras un mulo delante de un saco
R E A L I S M O. T E X T O S
de cebada! Mrate, te has tirado todo el vino encima de los pantalones, Giuf ! y me
has estropeado un traje nuevo!
El patrn Too, muy contento, se frotaba las manos y deca a la nuera:
Me parece mentira haber llegado a puerto, con la ayuda de Dios ! A Mena no
le faltar de nada y ahora solucionaremos todas nuestras cosillas y podr decir: Dej
dicho el pobre abuelo que risas y males por turno llegan.
T R A B A J O E N C L A S E
. La sutileza es una de las caractersticas de la novela de Verga: por ejemplo, en ningn mo-
mento el narrador nos dice que se est preparando la boda de Mena con Blas Cebolla, tan
slo se nos sugiere a travs de ciertos comentarios. Sabras decirnos cules?
. Uno de los rasgos de la novela realista es su inters por retratar grupos de personajes
(y no slo individuos) de todas las clases sociales. Las familias Malavoglia y Cebolla son
pescadores, gente sencilla de una aldea siciliana: en qu partes del texto se percibe?
. En este fragmento de Los Malavoglia el personaje que aparece dibujado con ms nitidez es
Blas Cebolla.
a) El narrador dice de l que miraba a su futura esposa como un basilisco. Busca en el
diccionario qu significa basilisco, y explica qu ha querido decir con semejante smil
o comparacin.
b) La ltima intervencin del patrn Fortunato animaliza an ms a este personaje. Indica
en qu palabras se advierte este recurso literario.
. En el retrato de los personajes de la novela realista son muy importantes los dilogos, que en
este caso estn llenos de expresividad, refranes y frases hechas. Seala algunos de ellos.
6. Investigacin. La pedida de mano constituye uno de los ritos antes del matrimonio comn
hasta el siglo . Pregunta a las personas mayores de tu entorno cmo vivieron ese mo-
mento, y haz luego una redaccin con los datos que obtengas.
P E R A B BAT ( )
mile Zola es otro de los grandes autores franceses del siglo . Es el padre
d e l N a t u r a l i s m o, c o r r i e n t e l i t e r a r i a q u e , i n f l u i d a p o r l a s i d e a s d e t e r m i n i s t a s
de la ciencia de la poca, considera que la novela debe ref lejar la realidad
con absoluta objetividad. Ger minal () es quiz su novela ms famosa, y
s i g u e p o r s u p u e s t o l o s p o s t u l a d o s n a t u r a l i s t a s. C u e n t a l a h i s t o r i a d e t i e n n e
L a n t i e r, u n j o v e n q u e l l e g a a u n p o b l a d o m i n e r o e n b u s c a d e e m p l e o y h a d e
sufrir las nefastas condiciones de los trabajadores del carbn en el Norte
de Francia. En este fragmento se advier te cmo las circunstancias sociales y
econmicas rigen la conducta humana.
T R A B A J O E N C L A S E
. Investigacin. Busca en una enciclopedia o en internet datos sobre la vida de mile Zola, y
sobre el argumento de Germinal.
. El fragmento tiene dos partes claramente diferenciadas: indica cules son, y resume en una
frase su contenido. Cul de las dos te parece ms dramtica?
. Enumera los personajes que aparecen en la escena. Poseen todos la misma importancia?
Qu funcin te parece que tienen aquellos que no lo son tanto?
. Las tesis naturalistas sostienen que las condiciones sociales y econmicas influyen en la
conducta humana. Crees que se percibe esto en el fragmento? Dnde?
. Te parece que hay crtica social en esta escena de Germinal ? Razona tu respuesta.
. Indica qu tipo de narrador hay en el fragmento, y relacinalo con las tesis naturalistas. Fja-
te en la forma en que se reproducen las palabras de los personajes: crees que el narrador
es visible, que se hace notar, o tan slo quiere representar la realidad?
. En la primera parte del texto, el narrador asume el punto de vista de la mujer, es decir, los
lectores vemos y sabemos lo que piensa ella. Subraya todas las palabras que indiquen que
esto es as. Qu persigue el autor al destacar el punto de vista femenino?
. En la primera parte del texto, el narrador compara las lgrimas del minero con una lluvia:
busca y copia las palabras exactas. Se vuelve a hablar de lluvia un poco despus, dnde?
Crees que ambas alusiones al fenmeno atmosfrico pueden tener alguna relacin?
P E R A B BAT ( )
T R A B A J O E N C L A S E
. Busca en el diccionario los vocablos cuyo significado desconozcas. Sabes, por ejemplo, qu
significan las palabras abdicar, terso, pechera, almidonar, berlina, embozar ?
. En los textos vistos hasta ahora, hemos contemplado diferentes estratos sociales (burguesa
campesina, mineros, pescadores). Qu clase social aparece reflejada en este fragmento de
Clarn? Argumenta tu respuesta con citas del propio texto.
. Sobre el estilo.
a) La primera parte del fragmento est llena de comparaciones. Localzalas.
b) Clarn acude, en este fragmento, a un uso del presente un poco peculiar. Dnde? Para
qu?
P E R A B BAT ( )
T R A B A J O E N C L A S E
. Investigando. El argumento de esta novela de Thomas Hardy le debe mucho al folletn, una
de las manifestaciones literarias ms importantes del siglo . Busca en una enciclopedia
(lo puedes hacer por internet) qu es la novela de folletn (o el folletn), y explica despus
por qu podemos hacer esta afirmacin.
. En este fragmento de la novela aparece lo que los estudiosos de la novela llaman una gene-
ralizacin, es decir, una afirmacin que hace el narrador omnisciente y que es presentada
como una verdad que hay que aceptar indiscutiblemente. Localzala.
E m i l i a Pa r d o B a z n e s, j u n t o c o n C e c i l i a B h l d e Fa b e r ( Fe r n n C a b a l l e r o ) ,
una de las g randes mujeres novelistas del siglo . No poda faltar en esta
antologa un fragmento de Los paz os de Ulloa, novela que la consag r para
la posteridad.
En el esconce de la cocina, una mesa de roble, denegrida por el uso, mostraba exten-
dido un mantel grosero, manchado de vino y grasa. Primitivo, despus de soltar en
un rincn la escopeta, vaciaba su morral, del cual salieron dos perdigones y una liebre
muerta, con los ojos empaados y el pelaje maculado de sangraza. Apart la mucha-
cha a un lado el botn, y fue colocando platos de peltre, cubiertos de antigua y maciza
plata, un mollete enorme en el centro de la mesa y un jarro de vino proporcionado
al pan; luego se dio prisa a revolver y destapar tarteras, y tom del vasar una sopera
magna.
De nuevo la increp, airadamente, el marqus:
Y los perros, vamos a ver? Y los perros ?
Como si tambin los perros comprendiesen su derecho a ser atendidos antes que
nadie, acudieron desde el rincn ms oscuro []. Julin crey al pronto que se haba
aumentado el nmero de canes, tres antes y cuatro ahora; pero al entrar el grupo ca-
nino en el crculo de viva luz que proyectaba el fuego, advirti que lo que tomaba por
otro perro no era sino un rapazuelo de tres a cuatro aos cuyo vestido, compuesto
de chaquetn acastaado y calzones de blanca estopa, poda desde lejos equivocarse
con la piel bicolor de los perdigueros, con quienes pareca vivir el chiquillo en la me-
jor inteligencia y ms estrecha fraternidad. Primitivo y la moza disponan en cubetas
de palo el festn de los animales, entresacado de lo mejor y ms grueso del pote;
y el marqus, que vigilaba la operacin, no dndose por satisfecho, escudri con una
cuchara de hierro las profundidades del caldo []. El chiquillo gateaba por entre las
patas de los perdigueros, que, convertidos en fieras por el primer impulso del hambre
no saciada todava, le miraban de reojo, regaando los dientes y exhalando ronquidos
amenazadores; de pronto, la criatura, incitada por el tasajo que sobrenadaba en la
cubeta de la perra Chula, tendi la mano para cogerlo, y la perra, torciendo la cabeza,
lanz una feroz dentellada que, por fortuna, slo alcanz la manga del chico, oblign-
dole a refugiarse ms que deprisa, asustado y lloriqueando, entre las sayas de la moza,
ya ocupada en servir caldo a los racionales.
T R A B A J O E N C L A S E
. La obra posee una enorme riqueza lxica, y aparecen numerosos trminos que ya no uti-
lizamos. Busca en el diccionario el significado de esconce, maculado, peltre, estopa, tasajo.
Entenders mejor el argumento.
. La novela realista ha de servirse de la descripcin para poder pintar la realidad. Seala dnde
hay descripciones en este fragmento. Qu te parecen? Desde el punto de vista de qu
personaje estn hechas? Justifica tu respuesta.
. En la segunda parte del fragmento, hay dos claras animalizaciones. Seala dnde. Qu crees
que pretende el narrador con ellas?
. Los pazos de Ulloa es considerada una de las novelas espaolas en las que mejor se percibe
el influjo de las teoras naturalistas. Lo adviertes t en este texto?
. Investiga en una enciclopedia o en internet sobre la vida de Emilia Pardo Bazn. Te parece
una mujer adelantada a su poca? Justifica tu respuesta.
P E R A B BAT ( )
Un huevo crudo!
Con mucho donaire, la muchacha se llev a la boca por segunda vez el huevo roto
y se atiz otro sorbo.
No s cmo puede usted comer esas babas crudas dijo Santa Cruz, no hallan-
do mejor modo de trabar conversacin.
Mejor que guisadas. Quiere usted? replic ella ofreciendo al Delfn lo que
en el cascarn quedaba.
Por entre los dedos de la chica se escurran aquellas babas gelatinosas y transparen-
tes. Tuvo tentaciones Juanito de aceptar la oferta; pero no: le repugnaban los huevos
crudos.
No, gracias.
T R A B A J O E N C L A S E
. De nuevo encontramos aqu el uso de descripciones, aunque las de Galds son un poco
diferentes a las que hemos visto hasta ahora. Localiza la topografa del edificio donde va
Juanito y la prosopografa de Fortunata. Notas diferencias respecto a descripciones de
otros escritores decimonnicos? Son igual de aspticas ?
. Haz una lista con todas las palabras del texto que tienen que ver con el campo semntico de
las aves. Con qu se compara a Fortunata? Por qu crees que utiliza tal comparacin?
. Otra de las caractersticas del Realismo es el uso del dilogo. Hay aqu dilogo? Crees que
las palabras de Fortunata son coherentes con la clase social a la que pertenece? Seala las
incorrecciones que ella comete.
. Cmo califican el narrador y el personaje al huevo crudo que est comiendo Fortunata?
Produce esto en el lector una sensacin placentera, o ms bien desagradable?
P E R A B BAT ( )
L a c r t i c a s u e l e d i v i d i r l a s n o v e l a s d e G a l d s e n t r e s p e r o d o s, s i n c o n t a r
l o s E p i s o d i o s N a c i o n a l e s . Tr i s t a n a , p u b l i c a d a e n , e s u n a d e s u s n o v e l a s
espiritualistas (las de la ltima poca), y cuenta la vida de una mujer que
l u c h a p o r e l m u n d o q u e l e h a t o c a d o v i v i r. E l f r a g m e n t o q u e r e p r o d u c i m o s
a continuacin es el principio de la obra. Se trata de un comienzo magistral,
una descripcin que rebosa literatura y evidencia la maestra de este gran
novelista.
T R A B A J O E N C L A S E
. El narrador de esta novela est en tercera persona, aunque este fragmento puede inducir a
equvoco. Por qu? Conoces otras obras del autor en las que el narrador se materialice?
Para qu crees que lo hace?
. Qu te parece la ltima frase del texto? Seras capaz de explicar el porqu de esa sorpren-
dente afirmacin?
P E R A B BAT ( )
R e s u r r e c c i n , u n a d e l a s l t i m a s n o v e l a s d e e s t e a u t o r r u s o, n a r r a l a r e d e n c i n
de un er ror de juventud: el prncipe Nejludov se ve oblig ado a presenciar un
juicio y reconoce en el banquillo de los acusados a una antigua criada suya,
K atherina Maslova, con la que vivi un amor de juventud. A par tir de enton-
c e s l a v i d a d e l p r n c i p e c a m b i a p o r c o m p l e t o, p o r q u e s e s i e n t e r e s p o n s a b l e
de la suer te de Maslova. La siguiente escena recog e el encuentro en la crcel,
m u c h o s a o s d e s p u s, d e l p r n c i p e y l a c r i a d a .
Pronto por una puerta lateral, entr Maslova. Acercndose suavemente a Nejludov,
se detuvo y lo mir de arriba abajo. Como la antevspera, sus negros cabellos se esca-
paban en bucles del paoln. Su rostro enfermizo, abotagado, exange, sin embargo
siempre agradable de ver, respiraba calma; slo los negros ojos bajo los prpados
hinchados resplandecan con un brillo particular.
Pueden ustedes hablar aqu dijo el subdirector, alejndose.
Nejludov estaba sentado en un banco pegado al muro. Maslova mir primera-
mente al subdirector con aire interrogativo. Cuando ste se hubo apartado, ella tuvo
un encogimiento de hombros que denotaba su sorpresa y, decidindose a acercarse a
Nejludov, se levant la falda y se sent junto a l sobre el banco.
Le ser a usted difcil perdonarme, lo s empez a decir Nejludov. Se detuvo,
sintiendo que de nuevo las lgrimas le suban a los ojos; luego continu: Pero si no
est en mis manos reparar el pasado, a lo menos estoy resuelto a hacer todo lo que
pueda. Dgame usted
Cmo se las ha arreglado usted para encontrarme ? pregunt ella eludiendo
su pregunta. Ora su mirada se clavaba en l, ora la apartaba hacia el suelo.
Dios mo, aydame! Ensame lo que debo hacer ! , se deca a s mismo
Nejludov, consternado por el cambio sobrevenido en el rostro ahora tan enfermizo
de la joven.
Fue anteayer dijo l; yo era jurado cuando la juzgaron en la Audiencia
No me reconoci usted?
No, en absoluto. No era momento de reconocer a nadie.
As, pues, hubo un nio? pregunt Nejludov, sintindose enrojecer.
Muri inmediatamente, a Dios gracias respondi Maslova con voz seca
y maligna, apartando los ojos.
Y de qu? Y cmo?
Yo misma me encontraba enferma y estuve a punto de morir prosigui ella
sin levantar los ojos.
Cmo fue que mis tas la despidieron?
Es que se conserva a una criada con un nio ? En cuanto me vieron encinta,
R E A L I S M O. T E X T O S
T R A B A J O E N C L A S E
. Busca informacin sobre Leon Tolstoi, y escrbela en tu cuaderno. Cules son sus dos
novelas ms famosas?
. Con los datos que tienes, haz un pequeo perfil de Maslova y Nejludov. Te parece que el
dilogo entre ellos proporciona informacin a este respecto?
. Resurreccin es una novela que habla de la desigualdad entre clases sociales en la Rusia de
finales del siglo . A pesar de que la novela recoge una realidad de hace ms de una
centuria, muchas cosas no han cambiado an en el siglo . Haz una redaccin en la que
reflexiones sobre las situaciones de injusticia y desigualdad en el mundo actual.
P E R A B BAT ( )
SOLUCIONARIO. NOTAS Y S U G E R E N C I A S
J UA N VA L E R A , P E P I T A J I M N E Z ( )
. Po r l o d i c h o e n e l t e x t o, e l a l u m n o h a d e d e d u c i r q u e Pe p i t a J i m n e z c u e n t a u n a
h i s t o r i a d e a m o r.
. Po r s u p u e s t o q u e e l n a r r a d o r e m p l e a l a i r o n a , e n r e a l i d a d e s t i r o n i z a n d o s o b r e
t o d a s l a s e x a g e r a c i o n e s ( s o b r e t o d o e n l o q u e a t e m a s s e r e f i e r e ) d e l Ro m a n t i c i s -
m o.
H O N O R D E BA L Z AC, E U G N I E G R A N D E T ( )
. Re s p u e s t a l i b r e .
. El texto realiza una descripcin de los esposos Grandet, insistiendo en los po-
bres atavos de la mujer y en la preocupacin desmesurada del seor Grandet por
e l d i n e r o.
. Los vocablos son: g astaba, seis francos, plus adicional, venda, com-
praba, cuatro o cinco luises, ing resos anuales, bolsa, prestar, cntimos,
escudos, dinero, moneda, cinco francos, gastos. La principal preocupa-
c i n d e l s e o r G r a n d e t , c o m o p r u e b a n t o d o s e s t o s t r m i n o s, e s e l d i n e r o. B a l z a c
R E A L I S M O. T E X T O S
ref leja muy bien en fragmentos como ste que efectivamente la burguesa era la
fuerza econmica del siglo .
. E l t t u l o L a c o m e d i a h u m a n a ( s e r i e a l a q u e p e r t e n e c e n o b r a s c o m o Pa p G o r i o t , U n
asunto tenebr oso, Los campesinos, Esplendor es y miserias de las cortesanas, El primo Pons)
s e s u s t e n t a e n e l v i e j o t p i c o l i t e r a r i o d e l t h e a t r u m m u n d i , e l m u n d o c o m o t e a t r o.
G I OVA N N I V E RG A , LO S M A L AV O G L I A ( )
. La primera frase del nar rador (el tiempo se lleva tanto lo malo como lo bueno)
s u g i e r e q u e l o q u e n o s v a a c o n t a r e s, e f e c t i v a m e n t e , u n a b u e n a n o t i c i a . S e n o s
presenta a la madre cosiendo el ajuar de su hija, todos los personajes visten sus
m e j o r e s i n d u m e n t a r i a s, B l a s s e f r o t a l a s m a n o s d e a l e g r a , l o s m a y o r e s a l a b a b a n
las dotes de la muchacha, que era buena ama de casa y que tena todo reluciente
c o m o u n e s p e j o , y s i e n t a n j u n t o s a l o s f u t u r o s e s p o s o s.
. Q u e l a n o v e l a r e a l i s t a r e t r a t a g r u p o s s e r e f l e j a , e n e s t e c a s o, e n l a a b u n d a n c i a
d e p e r s o n a j e s c i t a d o s : l a c o m a d r e M a r u c a , M e n a , Fo r t u n a t o C e b o l l a , B l a s C e b o l l a ,
e l a b u e l o To o, l a p a r e n t e l a d e l o s C e b o l l a y l o s c h i q u i l l o s . L a h u m i l d a d d e
los personajes se evidencia en diversos aspectos: los apelativos comadre y com-
p a d r e , m u y c o l o q u i a l e s, y l o s a p e l l i d o s d e l o s p e r s o n a j e s ( C e b o l l a ) e v o c a n e s -
tratos populares; por otra par te, el atuendo de Mena (pauelo neg ro en la cabeza,
delantal), los alimentos que ofrecen los Malavoglia a los Cebolla (vino y g arbanzos
tostados) y en general todo el ritual de la pedida de mano se ajusta, en toda regla,
a l o s u s o s y c o s t u m b r e s d e u n a f a m i l i a h u m i l d e.
. Re s p u e s t a l i b r e .
M I L E Z O L A , G E R M I NA L ( )
. Re s p u e s t a l i b r e .
. La primera parte es la escena de los Maheu, que presencia tienne: el padre llega
a s u c a s a c o n l a s m a n o s v a c a s, n o h a y a l i m e n t o s p a r a l o s n u e v e m i e m b r o s d e s u
f a m i l i a . L a s e g u n d a p a r t e e s l a c o n f i r m a c i n , a t r a v s d e l a s f i g u r a s f e m e n i n a s, d e
q u e e s o m i s m o l e s s u c e d e a t o d o s l o s m i n e r o s. L a e s c e n a p a s a d e l o p a r t i c u l a r a l o
g e n e r a l , c o n l o q u e s e g a n a e n d r a m a t i s m o.
. L o s p e r s o n a j e s s o n t i e n n e , M a h e u y s u m u j e r, y l o s t r e s n i o s. E f e c t i v a m e n t e ,
l o s p e r s o n a j e s p r i n c i p a l e s s o n e l m i n e r o y s u m u j e r. t i e n n e ( e l p r o t a g o n i s t a d e l a
n o v e l a ) p a s a e n e s t a e s c e n a a s e r u n m e r o o b s e r v a d o r, p e r o r e s u l t a r e l e v a n t e q u e
l c o n t e m p l e e l m o m e n t o p a r a e n t e n d e r s u e v o l u c i n p s i c o l g i c a . L o s t r e s n i o s,
que se echan a llorar cuando ven a su madre desesperada, ayudan a suscitar el pa-
t h o s d e l l e c t o r.
R E A L I S M O. T E X T O S
. La crtica social en los textos de Zola procede de la escena misma; no hay des-
d e l u e g o c o m e n t a r i o s t e n d e n c i o s o s d e l n a r r a d o r, q u e s e s i r v e d e l o s p r o p i o s
p r o c e d i m i e n t o s n a r r a t i v o s p a r a d e n u n c i a r. E n e s t e c a s o, l a v i s i n d e s c a r n a d a
de un minero llorando porque no tiene con qu alimentar a su familia es muy sig-
n i f i c a t i v a . Ta m b i n s e p u e d e c o m e n t a r c o n l o s a l u m n o s l a l t i m a i n t e r v e n c i n e n
e s t i l o d i r e c t o ( M i r a d ! L e h a n d a d o e s t o, n o e s b u r l a r s e d e l a g e n t e ? ) , p o r q u e l a s
p a l a b r a s d e l a s m u j e r e s p a r e c e n d i r i g i r s e a l o s p r o p i o s l e c t o r e s.
. La mujer (la Maheude) obser v de inmediato que volva con las manos va-
c a s , o m o s l o q u e l e d i c e a s u m a r i d o ( Y m i c a f , y m i a z c a r, y m i c a r n e ? ) ,
la Maheude mir a tienne, lo vio mudo y abr umado, y despus accedemos a sus
pensamientos de en estilo indirecto libre: Cmo vivir nueve personas con cin-
c u e n t a f r a n c o s d u r a n t e q u i n c e d a s ? S u h i j o m a y o r l e s h a b a a b a n d o n a d o, e l v i e j o
no poda mover ya las pier nas: aquello supona la muer te prxima. Al asumir el
p u n t o d e v i s t a d e l a m u j e r, l a v o z p r e t e n d e a c e r c a r n o s a l o s p e r s o n a j e s d e s d e l a
desesperacin de una madre que no puede alimentar a sus hijos; y ello evidente-
mente conmueve.
. Efectivamente, se nos dice que g r uesas lg rimas brotaron de los ojos [de Ma-
heu] cayendo en una especie de lluvia clida; cuando las mujeres de los mineros
salen a la calle, caa una lluvia fina, pero no la sentan. La semejanza de las l-
g rimas con la lluvia sir ve para crear una potica y sutil imag en, que parece insistir
en la tristeza del cielo ante la situacin de estos indefensos (alg o que, por otra
par te, parece evocar las tesis romnticas de la naturaleza como ref lejo del estado
a n m i c o d e l i n d i v i d u o. . . ) .
. a ) E s e l p r o p i o e s p o s o, V c t o r Q u i n t a n a r, q u i e n a n i m a a A n a a b a i l a r c o n s u
futuro amante.
b) Dice el nar rador que Ana busc valor para neg arse y no lo encontr, de lo que
d e d u c i m o s q u e , f i e l a s u c a r c t e r, t u v o c i e r t a s d u d a s.
c) Ana no recuerda la polka y tiembla en los brazos de su pareja.
d ) S e l e f i g u r a b a q u e d e n t r o d e e l l a s e h a b a r o t o a l g o, l a v i r t u d , l a f e , l a v e r g e n -
za; estaba perdida, pensaba vag amente.
e ) M e s a p i e n s a q u e p o r f i n h a s e d u c i d o a l a Re g e n t a ; e n l o s p e n s a m i e n t o s d e l d o n -
j u n s e m a t e r i a l i z a , a l n o m b r a r a l M a g i s t r a l , e s t e p e c u l i a r t r i n g u l o a m o r o s o.
f) A travs del comentario de Obdulia, descubrimos qu piensan los que obser van
la escena, se produce un cambio de punto de vista (nos alejamos de la pareja) y nos
e n t e r a m o s d e q u e b a i l a n s i n n i n g n g a r b o. E l p e r s p e c t i v i s m o e s e v i d e n t e.
g) Se la llevan a casa en la berlina de la Marquesa.
h) e i) El Marquesito felicita a Mesa, porque piensa que por fin ha log rado se-
d u c i r l a . l v a r o, s i n e m b a r g o, l e q u i t a h i e r r o a l a s u n t o, a u n q u e d e s c u b r i r e m o s
la hipocresa del personaje porque se marcha a casa pensando que efectivamente
l o h a l o g r a d o.
. El texto de La Regenta reproduce una escena que deba de ser muy comn entre
esa alta burguesa de provincias que se codea con la nobleza: un baile de Car naval
e n e l q u e e s t n p r e s e n t e s e l Re g e n t e d e l a A u d i e n c i a y s u m u j e r, l o s m a r q u e s e s ,
e n u n e s p a c i o b u r g u s y d e c i m o n n i c o p o r e xc e l e n c i a , e l c a s i n o.
. a) Como aparece for mulado en la actividad, los nar radores omniscientes se ca-
r a c t e r i z a n p o r l a c a p a c i d a d d e i n t r o d u c i r s e e n l a s m e n t e s d e s u s p e r s o n a j e s. E n
e s t e c a s o, s a b e m o s l o q u e p i e n s a n A n a O z o r e s ( A n a [ ] n o h a c a m s q u e s e n t i r
u n p l a c e r q u e p a r e c a f u e g o ) y d o n l v a r o M e s a ( E l p r e s i d e n t e d e l C a s i n o, e n
t a n t o, a c a r i c i a n d o c o n e l d e s e o a q u e l t e s o r o d e b e l l e z a m a t e r i a l q u e t e n a e n l o s
b r a z o s, p e n s a b a ) . L a u b i c u i d a d d e l n a r r a d o r o m n i s c i e n t e d e L a R e g e n t a e s t m u y
bien representada en los saltos espaciales: el texto tiene lugar en tres escenarios
( e l C a s i n o, l a c a s a d e A n a , e l h o g a r d e M e s a ) .
b ) H a y u n a e xc l a m a c i n e n e l t e x t o c o n l a q u e e l n a r r a d o r d e C l a r n p a r e c e e s t a r
m s c e r c a d e G a l d s q u e d e l o s p o s t u l a d o s n a t u r a l i s t a s : Ay, s , e r a u n a b r a z o d i -
s i m u l a d o, h i p c r i t a , d i p l o m t i c o, p e r o u n a b r a z o p a r a A n i t a ! .
c ) E l p e r s p e c t i v i s m o e s t m u y v i n c u l a d o a l n a r r a d o r o m n i s c i e n t e : l o s l e c t o r e s, p o r
la capacidad de esta voz en . persona, sabemos qu sienten Ana, lvaro Mesa,
q u p i e n s a O b d u l i a , q u c r e e e l M a r q u e s i t o, q u o p i n a e l s e r e n o , y e l l o e n r i q u e c e
e n o r m e m e n t e l a p e r c e p c i n d e l l e c t o r, q u e s e p o n e a l a a l t u r a d e l p r o p i o n a r r a -
d o r. Fo r m a l m e n t e , e s t o s e r e f l e j a e n e l c a m b i o d e s u j e t o, y e n l o s p r o p i o s v e r b o s
de cognicin y percepcin.
T H O M A S H A R DY, E L A L C A L D E D E C A S T E R B R I D G E ( ) .
. D. E s t b a n e z C a l d e r n , e n s u D i c c i o n a r i o d e t r m i n o s l i t e r a r i o s ( M a d r i d : A l i a n z a ,
) , a f i r m a d e l o s f o l l e t i n e s : S e t r a t a d e r e l a t o s d e c o r t e m e l o d r a m t i c o, e n l o s
q u e s e n a r r a l a h i s t o r i a d e u n a s h e r o n a s b o n d a d o s a s, q u e v i v e n u n a s e r i e d e a v e n -
t u r a s y d e s d i c h a s ( p. ) . C o m o s e h a b r p o d i d o c o m p r o b a r p o r e l l e v e e s b o z o
del argumento que se hace, El alcalde de Casterbridge alg o le debe al folletn deci-
monnico: su trama no es precisamente sencilla.
. L a g e n e r a l i z a c i n a q u e n o s r e f e r i m o s e s t h e c h a e n p r e s e n t e g n m i c o, y e l l o l a
hace fcilmente localizable: Durante el sueo salen a la superficie datos geneal-
g i c o s s o t e r r a d o s, c u r v a s a n c e s t r a l e s, r a s g o s d e h o m b r e s m u e r t o s q u e l a m o v i l i d a d
y el estado de vigilia atenan y disimulan.
. Re s p u e s t a l i b r e . S e l e s p u e d e c o m e n t a r a l o s a l u m n o s q u e l a s p r i m e r a s a n a g n -
r i s i s e s t n e n l a l i t e r a t u r a g r i e g a : E d i p o d e s c u b r e q u e Yo c a s t a e s s u m a d r e d e s -
p u s d e c a s a r s e c o n e l l a ( e n E d i p o R e y d e S f o c l e s ) , y U l i s e s, t r a s s u v u e l t a a t a c a
y d e s p u s d e u n t i e m p o, e s r e c o n o c i d o p o r l a n o d r i z a E r i c l e a ( e n l a O d i s e a d e H o -
mero).
E M I L I A PA R D O BA Z N, LO S PA Z O S D E U L LOA ( )
. E l f r a g m e n t o p e r t e n e c e a l p r i n c i p i o d e l a n o v e l a : Ju l i n a c a b a d e l l e g a r a l p a z o
y c o n t e m p l a a t n i t o e l s a l v a j e c l i m a e n q u e s e m u e v e n l o s h a b i t a n t e s d e l l u g a r.
To d a v a n o h a d e s c u b i e r t o q u e e s e n i o q u e s e m u e v e e n t r e l o s p e r r o s e s h i j o d e
M a b e l y d e l p r o p i o m a r q u s.
. a ) P r i m i t i v o, e l M a r q u s, l a m u c h a c h a ( M a b e l ) , e l r a p a z u e l o ( Pe r u c h o ) y Ju l i n ,
q u e e s e l n i c o a j e n o a l h o g a r d e l M a r q u s.
b) Primitivo y el Marqus vienen de cazar (despus de soltar en un rincn la
escopeta, vaciaba su mor ral, del cual salieron dos perdig ones y una liebre muer-
t a ) . Re s u l t a m u y s i g n i f i c a t i v o q u e y a d e s d e e l p r i n c i p i o d e l a n o v e l a l a c a z a e s t
P E R A B BAT ( )
presente, porque esa costumbre ancestral ref leja la propia br utalidad de todos los
h a b i t a n t e s d e l p a z o. S e l e s p u e d e c o m e n t a r a l o s a l u m n o s, a d e m s, q u e e l p r o p i o
Primitivo morir por el disparo de una escopeta.
c ) E l M a r q u s l e p i d e q u e d d e c o m e r a l o s p e r r o s, i n d i s p e n s a b l e s e n e l m u n d o d e
l a c a z a . E l l o p r o p i c i a r l a e n t r a d a e n e s c e n a d e Pe r u c h o.
. L a p r i m e r a a n i m a l i z a c i n e s e v i d e n t e : Ju l i n c o n f u n d e c o n u n p e r r o a l n i o,
que se comporta como tal (hasta el punto de que intenta comer de la escudilla
de la Chula). La otra animalizacin es ms sutil: al ir a poner Mabel la comida de
l o s a n i m a l e s, s e n o s d i c e q u e e l m a r q u s, q u e v i g i l a b a l a o p e r a c i n , n o d n d o s e
p o r s a t i s f e c h o, e s c u d r i c o n u n a c u c h a r a d e h i e r r o l a s p r o f u n d i d a d e s d e l c a l d o .
Esta animalizacin del Marqus sir ve para sug erir al lector alg o que poco despus
c o n f i r m a r e m o s : e l n i o e s h i j o n a t u r a l d e l h o m b r e , y, e n u n c i e r t o p u n t o, s e
comporta como tal.
. Pa r a l o s n a t u r a l i s t a s ( d e b e m o s a d v e r t i r a l o s a l u m n o s d e q u e Pa r d o B a z n e s
naturalista a su manera) el ser humano es producto de la herencia gentica y del
medio social. Este texto de Los pazos de Ulloa resulta ejemplar en este sentido:
Pe r u c h o s e c o m p o r t a c o m o s u p a d r e y m e t e l a m a n o e n l a c o m i d a d e l o s p e r r o s
(herencia g entica), y en el medio en el que vive slo puede actuar como un ver-
dadero salvaje (inf lujo social).
. Muy probablemente, si los alumnos han ledo el texto de Ger minal establecern
r p i d a m e n t e l a s r e l a c i o n e s e n t r e a m b o s.
. Re s p u e s t a l i b r e . E x i s t e u n a p g i n a w e b d e d i c a d a e xc l u s i v a m e n t e a l a e s -
critora g alleg a en la Biblioteca Vir tual Miguel de Cer vantes: http://
w w w. c e r v a n t e s v i r t u a l . c o m / b i b _ a u t o r / Pa r d o _ B a z a n .
B E N I T O P R E Z G A L D S, F O RT U NA T A Y JA C I N T A ( )
. E l t e x t o r e c o g e e l m o m e n t o e n q u e Ju a n S a n t a C r u z c o n o c e a Fo r t u n a t a , l o q u e
p r o p i c i a r e l p r i n c i p i o d e l t r i n g u l o a m o r o s o.
. D e s d e e l p u n t o d e v i s t a r e t r i c o, u n a t o p o g r a f a e s l a d e s c r i p c i n d e u n l u g a r,
y u n a p r o s o p o g r a f a e s l a d e s c r i p c i n d e l a s p e c t o f s i c o d e u n p e r s o n a j e. E n Fo r -
t u n a t a y Ja c i n t a s e d e s c r i b e e l e d i f i c i o d o n d e v i v e E s t u p i ( c u y o s b a j o s e s t n o c u -
p a d o s p o r u n a p o l l e r a ) y s e n o s d e s c r i b e t a m b i n a Fo r t u n a t a . L a d i f e r e n c i a r e s -
R E A L I S M O. T E X T O S
pecto a otras descripciones de otras novelas realistas (como La Regenta o Los paz os
de Ulloa) es que Galds constr uye nar radores omniscientes que hacen continuos
c o m e n t a r i o s e n e l d i s c u r s o n a r r a t i v o, y e s t o s c o m e n t a r i o s t a m b i n s e c u e l a n e n l a
descriptio: adjetivaciones valoradoras (aquella cuadra lbreg a, los infelices pre-
sos, este espectculo poco grato, inscripciones soeces o tontas, aspecto feu-
dal del edificio), metforas que filtran la irona (un sicario manchado de sang re
daba g ar rote a las aves, coga otra para hacerle la misma caricia), llamadas de
a t e n c i n a l l e c t o r a t r a v s d e d e c t i c o s ( Re t o r c a l o s p e s c u e z o s c o n e s a p r e s t e z a y
donaire que da el hbito, hizo ese caracterstico arqueo de brazos y alzamiento
de hombros con que las madrileas del pueblo se agasajan dentro del mantn).
3. Los nar ratlog os han llamado metale psis al salto de nivel diegtico que se produ-
ce cuando un narrador en . persona emplea la primera persona: y en el momento
d e v e r a l D e l f n , s e i n f l c o n l , q u i e r o d e c i r, q u e h i z o e s e c a r a c t e r s t i c o a r q u e o
d e b r a z o s . E s t a m e t a l e p s i s r e s u l t a , a d e m s, u n a c o r r e c t i o , u n a c o r r e c c i n q u e h a c e
la instancia vocal para que los lectores seamos conscientes de su presencia. Una
de las metalepsis ms citadas de la historia de la literatura espaola es el de cuyo
n o m b r e n o q u i e r o a c o r d a r m e c e r v a n t i n o, u n p r i n c i p i o q u e l o s a l u m n o s s u e l e n c o -
n o c e r. N o e s c a s u a l i d a d q u e l a c r t i c a g a l d o s i a n a i n s i s t a e n e l i n f l u j o d e C e r v a n t e s
s o b r e e l a u t o r c a n a r i o.
. L a p r e s e n c i a d e c o n t i n u a s p a l a b r a s r e l a c i o n a d a s c o n l a s a v e s, y l o q u e e s m s
i m p o r t a n t e , l a e x t e n s i n d e l u s o d e t a l c a m p o s e m n t i c o a l a p r o p i a Fo r t u n a t a
(alzamiento de hombros con que las madrileas del pueblo se agasajan dentro del
mantn, movimiento que les da cier ta semejanza con una g allina que esponja su
plumaje y se ahueca para volver lueg o a su volumen natural) propicia la identifi-
c a c i n d e l a m u j e r c o n e s a a v e . A f i n d e c u e n t a s, Ju a n S a n t a C r u z e s u n g a l l o d e
c o r r a l q u e v a a t e n e r a d o s m u j e r e s a l r e d e d o r.
. Po r s u p u e s t o, h a y d i l o g o ( s i e m p r e e n e s t i l o d i r e c t o ) , y e l d i l o g o p r o p i c i a c a -
r a c t e r i z a r a Fo r t u n a t a , q u e h a b l a c o m o a l a c l a s e s o c i a l q u e p e r t e n e c e ( e n l o m s
ltimo de arriba). Baroja deca de Galds que saba hacer hablar al pueblo.
B E N I T O P R E Z G A L D S, T R I S T A NA ( )
. Po r q u e a u n q u e e s u n n a r r a d o r h e t e r o d i e g t i c o, a q u e s t m u y p r e s e n t e : L a
primera vez que tuve conocimiento de tal personaje y pude obser var su catadura
militar, dijronme que se llamaba, supe que la partida de bautismo rezaba.
E s u n o d e l o s r a s g o s p r o p i o s d e l o s n a r r a d o r e s g a l d o s i a n o s ; e n c u a l q u i e r c a s o, e l
r e c u r s o n o d e j a d e s e r c e r v a n t i n o.
P E R A B BAT ( )
. Re s p u e s t a l i b r e .
. E l n a r r a d o r p e n e t r a e n l a m e n t e d e l p r n c i p e ( D i o s m o, a y d a m e ! E n s a m e
l o q u e d e b o h a c e r ! , s e d e c a a s m i s m o N e j l u d o v, c o n s t e r n a d o p o r e l c a m b i o ) ,
y sin embarg o en ningn momento sabemos a ciencia cier ta lo que piensa Maslova.
De esta manera se pretende que empaticemos con el prncipe, a la vez que se man-
tiene la intrig a acerca de cul va a ser la reaccin de la chica.
. Re s p u e s t a l i b r e . L a a c t i v i d a d b u s c a q u e e l a l u m n o s e d c u e n t a d e q u e e l d i l o g o
t a m b i n c a r a c t e r i z a a l o s p e r s o n a j e s.
. Re s p u e s t a l i b r e .