Temari Mossos 2017 PDF

Guia destudi
per a laccs a la categoria

de mosso/a del cos de
Mossos dEsquadra
Edici actualitzada maig 2017

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Guia destudi per a laccs a la categoria de mosso/a del cos de Mossos

dEsquadra. 8a edici, edici actualitzada maig 2017
ISBN 9788439395461
I. Catalunya. Departament dInterior
1. Catalunya. Mossos dEsquadra Proves daccs Guies de
lestudiant 2. Policia Ensenyament Catalunya Manuals, guies, etc.
351.74.088.6(460.23)(079)
Daquesta edici:
Generalitat de Catalunya
Departament dInterior i Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions
8a edici: maig 2017

ISBN: 978-84-393-9546-1
DL B 10143-2017
Coordinaci de ledici: Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions
guia
destudi
ndex general: mbits destudi
mbit de coneixements de lentorn

1. Histria de Catalunya (part I)
2. Histria de Catalunya (part II)
3. Histria de la policia a Catalunya
4. mbit sociolingstic
5. Marc geogrfic de Catalunya
6. Entorn social a Catalunya
a
............................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
7. Les tecnologies de la informaci en el segle xxi

..........................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................
9
18
30
37
55
65
79
b
mbit institucional
1. LEstatut dautonomia de Catalunya (EAC) ........................................................................................................................................ 91
2. Les institucions poltiques de Catalunya ............................................................................................................................................... 102
3. Lordenament jurdic de lEstat ...................................................................................................................................................................................... 113
4. Els drets humans i els drets constitucionals ................................................................................................................................. 124
5. Les institucions poltiques de lEstat .............................................................................................................................................................. 137
6. Els rgans jurisdiccionals. Poder judicial i Tribunal Constitucional ......................................... 145
7. Lorganitzaci territorial de lEstat 153
c
..........................................................................................................................................................................
8. La Uni Europea ............................................................................................................................................................................................................................................ 162
mbit de seguretat i policia

1. Les competncies de la Generalitat en matria de seguretat .............................................................. 175
2. El Departament dInterior .......................................................................................................................................................................................................... 180
3. La coordinaci policial .................................................................................................................................................................................................................... 214
4. El marc legal de la seguretat ............................................................................................................................................................................................. 232
5. El Codi deontolgic policial ................................................................................................................................................................................................. 247
guia
destudi
presentaci
Els continguts temtics que es desenvolupen en aquesta Guia es divideixen en tres mbits relacionats
amb la seguretat i la policia: coneixements de lentorn, lmbit institucional i el de la seguretat i la policia.
La redacci dels temes sha dut a terme seguint un criteri pedaggic i introductori, ats que la finalitat
que es persegueix s oferir aquells coneixements exigibles a tota persona que vulgui ingressar a la
Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
Lmbit de coneixements de lentorn facilita la comprensi dels esdeveniments histrics que expliquen
la formaci de Catalunya fins a la Transici i la recuperaci de la seva autonomia, i fa especial mfasi
en la histria de la policia a Catalunya; el marc geogrfic, sociolingstic i cultural, i lestructura eco-
nmica i social de Catalunya.
Lmbit institucional arrenca amb lEstatut dautonomia de Catalunya i ajuda a entendre la base jurdica
i territorial de lEstat, dels pilars de lEstat social i democrtic de dret, i de la Generalitat com a institu-
ci dautogovern de Catalunya. Aix mateix, ofereix una visi conjunta de les institucions comunitries,
representatives de la Uni Europea.
El tercer i darrer mbit destudi correspon a la seguretat i la policia. El seu tractament sobre amb
les competncies de la Generalitat en matria de seguretat, i les normes que desenvolupen aquesta
matria. El discurs posa mfasi en els principis bsics dactuaci, lorganitzaci del cos de Mossos
dEsquadra, la funci policial i els seus rgans de coordinaci.
Esperem que aquest material us sigui dutilitat i que en breu puguem comptar amb vosaltres.
Nota a la present edici:
La present Guia destudi per a laccs a la categoria de mosso/a del cos de Mossos dEsquadra s una
eina vlida per preparar la realitzaci de la subprova de coneixements. Per aquesta ra sha considerat
dutilitat el desenvolupament de les matries del temari amb el benents que el seu contingut s ori-
entatiu i que no vincula el tribunal qualificador, el qual pot incloure preguntes sobre aspectes referits
als mbits del temari no recollits de la mateixa manera en aquesta Guia.
ndex: mbit de coneixements de lentorn
A.1. 1. Lantiguitat a Catalunya

Histria de Catalunya 2. La Catalunya romana
(part I) 3. El naixement de Catalunya
4. La Catalunya feudal (s. xi-xii)
5. Lexpansi catalanoaragonesa (s. xiii-xiv)
6. La crisi de la baixa edat mitjana (s. xiv i xv)
7. Catalunya en la monarquia hispnica i la Guerra dels Segadors
(s. xvi-xvii)
8. La Guerra de Successi i lOnze de Setembre
9. Les transformacions del segle xviii
A.2. 1. El segle xix: la crisi de lAntic Rgim i la construcci de lEstat

Histria de Catalunya liberal
(part II) 2. Catalunya, la industrialitzaci i lobrerisme
3. La restauraci borbnica i el catalanisme poltic
4. El primer ter del segle xx (1898-1931)
5. La Repblica i la Guerra Civil
6. La dictadura franquista
7. La Transici i la recuperaci de lautonomia
8. La Catalunya del segle xxi
A.3. 1. Les forces de seguretat i la seva histria

Histria de la policia 2. Lorigen dels Mossos dEsquadra
a Catalunya 3. Transformacions policials durant el segle xix
4. La policia durant les primeres dcades del segle xx
5. La policia i la democrcia
A.4. 1. Histria de la llengua

mbit sociolingstic 2. Varietats lingstiques
3. La llengua aranesa
4. Noves versions de la Gramtica de la llengua catalana
i de lOrtografia catalana
A.5. 1. Situaci i divisi administrativa

Marc geogrfic 2. El relleu
de Catalunya 3. Els climes a Catalunya
4. La xarxa hidrogrfica
5. La vegetaci
6. La poblaci
A.6. 1. La migraci a Catalunya i fluxos migratoris
Entorn social a Catalunya 2. Les poltiques pbliques en matria dimmigraci
3. Models dintegraci i marcs de convivncia en la societat
multicultural
4. Les poltiques pbliques en matria digualtat doportunitats
5. Els serveis socials a Catalunya
A.7. 1. La societat del coneixement i les tecnologies

Les tecnologies de la informaci. Internet i la Internet de les coses (IoT)
de la informaci 2. Efectes de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC)
en el segle xxi 3. Seguretat de la informaci
4. Ladministraci electrnica. Signatura electrnica
5. Comunicaci i control pblic: espais de seguretat i alarmes socials
Tema A.1.
Histria de Catalunya (part I)
1. Lantiguitat a Catalunya
2. La Catalunya romana
3. El naixement de Catalunya
7. Catalunya en la monarquia hispnica i la Guerra dels Segadors (s. xvi-xvii)
Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn 9

Tema A.1.
Histria de Catalunya (part I)
1. Lantiguitat a Catalunya
La histria de Catalunya com a tal no comena prpiament fins a ledat mitjana i, per tant, el passat
remot del nostre pas se circumscriu a lactivitat de pobles diversos en un territori que a la llarga ser
el que tindr sentit poltic amb el nom de Catalunya. Lhistoriador Vicens Vives va definir Catalunya
com a reds i passads, reds on es configuraran cultures prpies i autctones i passads per
on circularan tota mena de pobles vinguts de fora amb la seva cultura que, en relaci constant amb
les anteriors, configuraran lespecificitat de lantiguitat a Catalunya.
Sabem per la indstria ltica, pertanyent al paleoltic inferior, que existien grups humans caadors/recol
lectors en diversos indrets del territori. La resta humana ms antiga s lhome de Taltell, al Rossell,
de fa uns 300.000 anys. I cal destacar la mandbula de Banyoles, de fa uns 100.000 anys. El neoltic,
ledat dels metalls, la colonitzaci grega i la cultura ibrica sn etapes de la histria antiga catalana.
2. La Catalunya romana
La ciutat de Roma fou el centre dun vast imperi mediterrani que comprenia la pennsula Ibrica. Fou
en el transcurs de les guerres pniques entre Roma i Cartago quan els romans van desembarcar a
Catalunya: el 218 a. de C. Gneu Corneli Escipi posava peu a Empries. La guerra amb els cartaginesos,
la gradual submissi dels pobles peninsulars i lorganitzaci de la presncia i del poder rom iniciaren
el procs de romanitzaci de la pennsula Ibrica.
El territori catal, pel fet destar situat al vessant mediterrani, fou objecte duna romanitzaci intensa,
la qual cosa signific ladopci de les formes econmiques, socials, poltiques i culturals de la civilit-
zaci llatina. Una civilitzaci basada en una economia agrria de productes mediterranis (blat, vinya i
olivera), dotada dun comer florent que, en una gran part, tenia com a destinatria la mateixa Roma,
i dun artesanat notable (cermica i teixits).
La ciutat era lelement clau de lorganitzaci poltica i vital daquesta cultura, on hi havia els ens admi-
nistratius i de govern i vivien els propietaris de les terres. La ciutat ms important de la Catalunya ro-
mana fou Tarraco, on es reprodua lestructura urbanstica tpica de les ciutats romanes (frum, termes,
amfiteatre, circ, aqeductes, muralles...), a semblana de la mateixa Roma. La xarxa urbana romana,
per, cobria tot el territori catal i, a ms, estava ben comunicada entre si per les vies romanes, alguna
de les quals, com la Via Augusta, comunicava amb la capital de limperi. Tot plegat venia acompanyat
dun procs de llatinitzaci, s a dir, de la introducci de la llengua llatina i del dret i la religi romanes.
A la llarga, el contacte del llat amb les llenges existents va propiciar el naixement de les llenges
romniques, entre les quals hi ha el catal. El sistema econmic i social rom es basava en lesclau,
que es dedicava al treball agrcola o a la producci artesanal.
10 Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn

A.1. Histria de Catalunya (part I)
La crisi del sistema socioeconmic esclavista, com a conseqncia de la paralitzaci de lexpansi

militar que feia que no augments el nombre desclaus i, consegentment, naugments el preu, va
portar, a partir del segle iii d. de C., cap a una gradual transformaci de limperi. Daquesta transforma-
ci, en sn trets caracterstics la permeabilitat de les fronteres amb lentrada dels brbars o poblacions
estrangeres, el desmembrament gradual dels territoris respecte a la centralitat politicomilitar de Roma
molt preocupada a augmentar els impostos per un deute creixent i amb una inflaci desbocada i la
crisi de les ciutats. Tot plegat comport una ruralitzaci de la societat, una transformaci dels esclaus
en colons i ladopci duna estructura poltica resultat de la barreja delements romans i delements
aportats pels pobles nouvinguts darrel germnica, com els visigots.
Entre els segles v i viii, els visigots van conformar una entitat poltica peninsular monrquica, amb Toledo
com a capital, no exempta de tensions que no van permetre una cohesi absoluta, molt romanitzada,
de base agrcola i rural i convertida al catolicisme (s. vi). El 711, bandes armades del nord dfrica en-
traren a la Pennsula, derrotaren els visigots i, rpidament, ocuparen el territori.
Al voltant del 720 ja shavia produt locupaci sarrana dels territoris catalans. Les poblacions autcto-
nes es decantaren per diferents opcions: lluitar contra els invasors, freqentment amb mals resultats
per a ells, avenir-se al seu domini o marxar i refugiar-se en les zones pirinenques. En qualsevol cas,
la vinguda i lestabliment dels musulmans a la Pennsula i a Catalunya marquen la histria posterior
dambds territoris i signifiquen la partida de naixement de Catalunya com a entitat poltica independent.
3. El naixement de Catalunya
El naixement de Catalunya se situa entre els segles ix i x. Lantecedent poltic immediat a la seva forma-
ci el trobem en la creaci de la Marca Hispnica que va impulsar Carlemany. Aquests territoris havien
de ser la frontera entre el seu regne i els dominis sarrans que havien estat venuts anys abans pel
cabdill franc Carles Martell a la batalla de Poitiers (732), i van servir perqu el rei franc ans estenent
el seu domini a laltra banda dels Pirineus. El fracs de la conquesta de Saragossa (778) va fer que no
pogus estendre la Marca fins a la frontera natural de lEbre tal com desitjava. Amb tot, el lliurament
a Carlemany de la ciutat de Girona (785) o la conquesta de Barcelona (801) van emmarcar un territori,
que correspon a all que s conegut com la Catalunya Vella, que aglutinava els territoris pirinencs, el
compresos entre el Llobregat i el Cardener, el Segri mitj i la Conca de Tremp.
Aquests territoris van ser dividits en comtats i se nencoman el govern a diferents comtes. Tots aquests
comtes estaven vinculats en rgim de vassallatge als reis francs i no tenien cap mena dunitat entre si.
Responien a una estructura jerrquica de dependncia senyorial que anava conformant les relacions
de poder entre les classes dominants en lpoca feudal. Eren nomenats pel rei franc, no tenien carcter
hereditari i exercien la sobirania (administraci poltica, econmica i judicial) en nom del rei. A voltes
aquest domini provocava algun aixecament local antifranc.
Amb el pas del temps, alguns daquests comtes anirien sobresortint i agafant ms poder. Guifr el Pils,
fundador del casal de Barcelona, reun diferents comtats i repobl les planes interiors de la Catalunya
central. A partir daquest moment, es produren dos fenmens que foren definitius perqu Catalunya
esdevingus una unitat poltica independent.
El primer, un procs hereditari del poder comtal, la qual cosa consolidava el pes poltic dels comtes
respecte al rei franc, i el segon, una desvinculaci final dels comtes catalans respecte a la monarquia
franca, cosa que es produ cap al 988 amb el comte Borrell II. Aix ens fa present de quina manera es
barregen un seguit de factors per explicar-nos el naixement de la Catalunya sobirana: feblesa duna
monarquia franca que havia canviat de dinastia, enfortiment dels comtes catalans, que ja passaven
la seva autoritat poltica de pares a fills, i relaci entre els diferents comtats catalans acceptant la

primacia gradual del casal de Barcelona. Tot plegat, un procs com en lorigen de molts regnes
medievals.

Els segles xi i xii signifiquen la consolidaci definitiva de Catalunya com una unitat poltica destat feudal,
independent i aglutinada per la casa de Barcelona. Es comena una expansi que porta a la conquesta
del que anomenem la Catalunya Nova durant el segle xii, que porta les fronteres de Catalunya fins a
Tortosa el 1148 i a Lleida i Fraga el 1149.
El 1137, Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella dArag, filla de Ramir el Monjo, amb la qual cosa
es forma la Confederaci Catalanoaragonesa, una uni dinstica, ms que no pas una fusi entre
Arag i Catalunya, en la qual cada territori conserva les seves institucions, lleis i tradicions i noms
comparteixen el monarca, que es converteix en comte rei. El que no es va poder mantenir foren els
drets sobre Occitnia. Cap al final del segle xii i principis del xiii lexpansi de lheretgia dels ctars o
albigesos en aquella regi va desencadenar un procs bllic entre el papa Inocenci III i el rei de Frana
contra els catalans. La batalla de Muret, on va morir el mateix rei Pere el Catlic, va significar la fi del
domini catalanoaragons sobre aquestes terres.
Estem davant duna societat plenament feudal on hi ha dos estaments privilegiats, el nobiliari i
leclesistic, i una massa de pagesos lligats a la terra i sota la jurisdicci dels senyors. Les rela
cions feudovassalltiques marcaven la jerarquitzaci entre els senyors, regulada pels usatges. Tota
aquesta consolidaci del feudalisme es va produir en el marc dun creixement econmic progressiu,
amb un increment de la poblaci, de la producci agrcola, amb lampliaci dels cultius, del creixe-
ment de les ciutats, que sanirien convertint en els centres de producci artesanal, i duna gradual
prosperitat pel comer, amb la incipient aparici dels primers mtodes comercials i lampliaci de
la massa monetria.

Jaume I el Conqueridor (1213-1276) fou qui inici lexpansi de la corona catalanoaragonesa en dues
direccions: la Mediterrnia i el sud peninsular. La conquesta de Mallorca, Menorca i Eivissa fou duta
a terme entre 1229 i 1235 i les seves terres foren repartides entre la noblesa catalana i el rei. La con-
questa de Valncia, territori on el domini sarra havia establert una prspera agricultura, dur del 1232
al 1244, quan les tropes catalanes es van trobar amb les del regne de Castella, que tamb sestaven
expansionant cap al sud. Lacord amb Castella va aturar lexpansi a la zona dAlacant-Mrcia.
Els descendents del rei Jaume van anar ampliant els territoris de la monarquia amb la conquesta de
territoris mediterranis com Sardenya, Siclia, Npols, els ducats grecs dAtenes i Neoptria i les instal
lacions comercials del nord dfrica. Tot aix era fruit del creixement econmic i, alhora, la causa de la
prosperitat comercial i de la navegaci. Els navegants i comerciants catalans tenien controlada bona
part del comer de la Mediterrnia, la qual cosa significava el creixement de les companyies comercials,
el desenvolupament de les tcniques comercials i laugment de la banca (canviadors, lletres de canvi).
Aquest pes de la monarquia va suposar, alhora, la gradual consolidaci de les institucions poltiques
del pas entre els segles xiii i xv. Entre aquestes institucions cal destacar les Corts Catalanes, assem-
blea poltica formada per representants dels tres estaments: el bra nobiliari, el bra eclesistic i el
bra reial o representants de les ciutats. Les funcions de les Corts eren legislatives, aprovaven nous
impostos, assessoraven el monarca i negociaven privilegis a canvi de subsidis.

Durant el segle xiv naixeria la Diputaci del General o Generalitat, que era una permanent de les
Corts composta per tres diputats, un per cada bra, i tres odors de comptes. La seva tasca era la
dexecutar les decisions de les Corts, la defensa de les constitucions i lleis i la recaptaci de subsidis
i impostos. De ladministraci local cal ressenyar lestructura del govern de la ciutat de Barcelona,
amb una instituci molt representativa com era el Consell de Cent, assemblea de cent prohoms de
la ciutat que representaven els estaments de Barcelona: la burgesia comercial, els mercaders i els
menestrals. Aquests representants tenien la missi consultiva i de control sobre els cinc consellers
que governaven la ciutat.

Durant els segles xiv i xv veurem la conjunci de tres crisis: una crisi econmica i de poblaci, una
crisi social i una crisi poltica. El creixement econmic dels segles anteriors va portar un desequilibri
entre poblaci i producci agrria. Shavia arribat a un sostre productiu que no podia alimentar una
poblaci que havia crescut. Aix feia que qualsevol mala collita desencadens crisis de subsistncia.
En aquest marc era normal que lextensi de la pesta negra, a partir de 1348, fes estralls. La mitjana
de mortaldat se situ en un ter de la poblaci, tot i que en alguns llocs arrib a la meitat.
La crisi demogrfica comport una despoblaci al camp i una minva de la producci agrcola. Alhora
comen a haver-hi una gradual recessi de lactivitat manufacturera i artesanal a la ciutat, motivada i
agreujada per laturada de lactivitat comercial. El comer per la Mediterrnia va comenar a ser pertor-
bat per la presncia dels turcs i per la competncia daltres ciutats mercantils com Gnova o Vencia.
Aix an paralitzant lactivitat comercial, provoc la reducci del volum dintercanvis i la parlisi de tots
els sectors vinculats a la construcci naval i als negocis amb productes del i per al comer. La prdua
de la centralitat comercial de la Mediterrnia explica que Portugal i Castella busquessin noves rutes
per al comer amb les ndies, cosa que comport el descobriment dAmrica.
Aquestes dificultats econmiques provocaren una crisi social tant al camp com a la ciutat, bsicament
durant el segle xv. A la ciutat, com per exemple a Barcelona, hi hagu enfrontaments entre la Busca i la
Biga, grups socials urbans que tenien interessos econmics contraposats i que volien controlar el poder
de la ciutat i aplicar una poltica econmica favorable als seus interessos. Tamb sn un smptoma
de la crisi de la ciutat els pogroms i assalts als calls jueus durant aquests anys, car es culpabilitzava
aquests ciutadans del malestar.
Al camp es produ una veritable guerra social entre pagesos i senyors. Els primers, aprofitant el des-
poblament causat per les prdues demogrfiques, volien alliberar-se de moltes crregues feudals;
els senyors, per la seva banda, volien lligar ms el pags a la terra per compensar les prdues que
estaven tenint davant la crisi de les explotacions. La Guerra dels Remences finalitz amb la Sentncia
de Guadalupe (1486), auspiciada pel rei Ferran II, que regulava les relacions socials en el camp catal
durant ledat moderna i que va donar estabilitat als camperols catalans.
Finalment hi hagu una crisi poltica. La mort de Mart lHum sense descendncia, lltim rei de la
casa de Barcelona, for el Comproms de Casp (1412), en qu seleg Ferran dAntequera, de famlia
castellana, com a rei de la corona dArag. El seu nt, Ferran II, fou qui es cas amb la reina Isabel de
Castella. La uni dinstica amb Castella va propiciar, a la llarga, que la corona dArag perds, fins i
tot, la seva monarquia prpia. Tot plegat no deixava de ser un smptoma de la debilitat econmica i
poltica en qu havia entrat Catalunya durant aquest perode.

7. Catalunya en la monarquia hispnica i la Guerra dels Segadors (s. xvi-xvii)

La monarquia hispnica tenia el centre poltic a Castella, on residia el rei i la cort. Catalunya mantenia
les seves institucions i el virrei era el representant del rei a casa nostra. En aquells moments, Caste-
lla era una potncia poltica amb un imperi que abraava territoris europeus i americans. Catalunya,
mentrestant, vivia el que alguns autors han denominat la decadncia.
Una de les mostres daquest empobriment va ser el fenomen del bandolerisme. El territori catal era
insegur i els bandolers senyorejaven les zones boscoses i de mitja muntanya. Lorigen dels bandolers
lhem de trobar en la petita noblesa arrunada per la crisi, tot i que tamb hi havia bandolers dorigen
popular. Alguns van gaudir duna gran fama, com Joan Serrallonga o Perot Rocaguinarda. Els virreis
intentaven perseguir-los sense gaire xit. A ms, sovint exercien com a grups armats a les ordres dal-
gun poders. Una poblaci sota la pressi de diferents poders que, tots ells, sesforaven a preservar
les seves prerrogatives i fer-Ies prevaler per damunt dels altres: els senyors feudals i les ciutats, les
institucions prpies de la terra, com les Corts i la Generalitat i, al fons, la mateixa monarquia imperial
amb el virrei i el Consell dArag. I en la base de tants poders institucionals, un confs sistema legal
que barrejava furs i privilegis, disposicions locals i generals, constitucions religioses i civils, crides del
virrei i normes municipals. La recuperaci econmica del final del segle xvii i posterior va significar la
gradual desaparici daquest fenomen.
Un dels fets ms transcendentals del segle xvii fou la Guerra dels Segadors de 1640. Entre els elements
causants daquests fets trobem, en primer lloc, la Guerra dels Trenta Anys a Europa, que obligava la
monarquia hispnica a realitzar grans despeses i a viure en un ambient bllic. En segon lloc, les ma-
teixes dificultats de la hisenda reial. El comte duc dOlivares manifest, en un escrit a Felip IV el 1625,
que calia uniformitzar limperi i imposar les lleis castellanes per tal que les institucions catalanes no es
poguessin negar a les contribucions que el rei volia.
La guerra a Europa necessitava diners i homes, i el comte duc va comenar a imposar la Uni dArmes,
mitjanant la qual Catalunya havia daportar a lexrcit una gran quantitat dhomes i de diners. Cap al
final dels anys trenta, la monarquia va entrar en guerra contra Frana i, per tant, un exrcit nombrs
imperial va installar-se a Catalunya. La poblaci va comenar a estar descontenta perqu havien de
subministrar aliments a la tropa, amb els abusos consegents. Per si fos poc, un seguit de males co-
llites van arrunar el camp catal.
Davant daquesta situaci, es produ una revolta social dels segadors a diferents ciutats i, sobretot, a
Barcelona, concretament el 7 de juny de 1640. Aquesta revolta no tenia un carcter patritic, ni anti-
castell, sin que expressava el malestar popular. Les autoritats de Catalunya, per, amb Pau Claris
al davant de la Generalitat, li van donar el tomb convertint-la en una confrontaci contra la poltica del
comte duc.
La revolta social es convert en una revolta poltica i en una guerra de separaci. Les autoritats cata-
lanes van buscar lajut de Frana i el seu rei, Llus XIII, fou reconegut com a comte de Barcelona. La
pertinena a Frana tampoc no era ben vista pel poble, perqu ara havien dallotjar els soldats fran-
cesos i, a ms, entraven fcilment les mercaderies daquest pas. Finalment, amb la Pau dels Pirineus
(1659), Catalunya segueix pertanyent a la monarquia hispnica i Frana es queda amb els comtats del
Rossell, la Cerdanya, el Vallespir i el Conflent.

Carles II va morir sense descendncia el 1700 i el 1701 Felip V, nomenat successor pel rei moribund,
va entrar a Madrid. Aquest fet va desencadenar un conflicte internacional perqu Anglaterra, Holanda,
lImperi Austrac i Portugal, posteriorment, van formar la Gran Aliana de lHaia, contrria a aquesta

decisi. El 1702 comenava la Guerra de Successi i el 1703, a Viena, larxiduc Carles es va proclamar
rei de la monarquia hispnica. Les raons daquest rebuig internacional eren que Anglaterra no veia amb
bons ulls que una mateixa famlia regns a Frana i als territoris de la monarquia hispnica.
Felip V, mentrestant, va venir a Catalunya, va reunir les Corts i va jurar les constitucions. Per el 20 de
juny de 1705 Catalunya va signar amb Anglaterra el Pacte de Gnova, mitjanant el qual donava suport a
larxiduc Carles, a canvi dajut militar i el comproms de defensar les llibertats i constitucions catalanes.
Les raons daquesta decisi sn complexes per es poden resumir en quatre. Primera, la desconfiana
que tenien els dirigents catalans cap a un rei de tradici centralista i unitria com era la monarquia
francesa. Segona, el sentiment antifrancs que niava en la poblaci per lactuaci que havia tingut
Frana en els ltims anys i que arrencava de la Guerra dels Segadors. Tercera, lactitud repressiva i
desafortunada del virrei de Felip V, Velasco. Quarta, ladmiraci que sentien certes capes econmica-
ment potents pel model econmic i poltic holands, un pas que shavia deslliurat del domini hisp i
havia comenat a ser una potncia comercial i bancria, com tamb el model angls. Amb el suport
catal a larxiduc, per a nosaltres Carles III, la guerra que havia comenat a ser internacional es con-
vertia en una guerra civil.
La situaci internacional va canviar quan va morir lemperador i la corona imperial va recaure en lar-
xiduc. Als aliats ja no els interessava que un sol rei domins la corona hispnica i limperi austrac. A
partir daquell moment van comenar les negociacions entre les potncies, que van desembocar en
el tractat dUtrecht el 1713. Catalunya restava sola i va decidir resistir. LOnze de Setembre de 1714
la ciutat de Barcelona queia en mans de les tropes felipistes, mentre el conseller en cap de la ciutat,
Rafael Casanova, era ferit.
De seguida, el rei va exercir una repressi contundent. Abol les institucions catalanes i amb el Decret
de Nova Planta, de 1716, sestabliren la centralitzaci, la castellanitzaci i labsolutisme monrquic. Una
repressi que comport la imposici del cadastre, la construcci de la Ciutadella i lempresonament
i la mort de molts austriacistes.

Desprs de la prdua de les institucions dautogovern i en ple procs dassimilaci per part de la mo-
narquia absolutista hispnica, Catalunya coneixer, durant el segle xviii, un seguit de transformacions
que mostraran el dinamisme duna economia en expansi i la gnesi dels canvis cap a un sistema
capitalista.
En setanta anys, els que van de 1712 a 1787, Catalunya doblar la seva poblaci, que passar duns
470.000 habitants a uns 900.000. Lexplicaci sha de trobar en linici dun canvi de rgim demogrfic
amb la reducci de les mortalitats catastrfiques, encara que les crisis de subsistncia i les epidmies
no van desaparixer, i el creixement vegetatiu resultant de la diferncia entre les altes taxes de natalitat
i de mortalitat ordinries, tot plegat com a conseqncia de les transformacions agrries.
La distribuci daquesta poblaci s el ms significatiu, car es comenava a orientar cap al que ser la
distribuci de lpoca contempornia: un creixement per damunt de la mitjana a la zona del litoral, un
creixement a linterior i un alentiment a la muntanya. La poblaci, daquesta manera, sanava situant a
les zones econmicament ms dinmiques del Principat i amb un creixement notable de les ciutats,
de les quals Barcelona arribaria al final de segle cap als 100.000 habitants.
Lagricultura catalana va tenir una prosperitat rellevant que es bas en tres processos: lextensi dels
conreus, la intensificaci de les explotacions i lespecialitzaci agrcola i, com a conseqncia, laug-
ment de la superfcie cultivada amb lexplotaci de noves terres, la intensificaci basada en nous utillat-

ges, les millors tcniques agrcoles, lextensi del regadiu i una major utilitzaci dadobs. Tot relacionat
amb una certa especialitzaci en alguna producci, que millorava laprofitament de la terra, com la
vinya. Alhora, de mica en mica, sanava articulant el mercat nacional en el si del pas. Lincrement de la
poblaci signific un augment de la demanda, que generava una tendncia alcista dels preus agrco-
les que estimulava, al seu torn, les transformacions agrries descrites i laugment de la renda agrria.
La reactivaci comercial es not a la Catalunya del set-cents. Intensificaci del mercat regional, amb
lespecialitzaci agrcola, creixement del comer amb la resta de la Pennsula i, sobretot, desenvolupa-
ment del mercat colonial, especialment quan es va liberalitzar el comer amb Amrica des de qualsevol
port peninsular, a lltim ter de segle.
Sexportaven productes propis com el vi, laiguardent o els teixits estampats, mentre que simportaven
productes colonials. Aquest comer colonial estimul leconomia catalana, signific una acumulaci
de capital, augment la demanda i transform lestructura productiva de Catalunya.
El creixement de la poblaci, conjuntament amb laugment de la capacitat adquisitiva, supos un

augment de la demanada de productes manufacturats de tota mena. Aix situ al lmit la producci
feta a la ciutat i a travs dels gremis, alhora, es va estimular la formaci del treball a domicili. Moltes
cases de pags es dedicaren al treball de la llana, cosa que suposava un increment dels ingressos de
la pagesia, una sortida beneficiosa per a capitals comercials que sinvertien en aquestes tasques i un
increment de la producci que satisfeia la demanda creixent.
Cap al final de segle, es va comenar a popularitzar el treball sobre el cot, que a la llarga ser el
motor de la naixent indstria catalana, quan veiem aparixer la primera fbrica dindianes (teixits de
cot estampats), que signific linici duna renovaci tecnolgica en el camp de la filatura, preludi de
les transformacions tcniques posteriors.

Idees fora
1. La histria de Catalunya comena prpiament en el que anomenem edat mitjana, i ms concre-

tament entre els segles x i xi.
2. Catalunya ha estat crulla de persones, pobles, cultures i religions que han contribut a fixar la
nostra cultura com ara la coneixem.
3. El substrat rom constitueix la base sobre la qual cristallitzar la cultura catalana.
4. Catalunya neix com a entitat poltica sobirana sota les mateixes circumstncies que molts regnes
medievals. En el nostre cas particular s conseqncia de la feblesa de la monarquia franca i de
lenfortiment dels comtats catalans sota el domini franc com a territori de frontera amb els sarrans
i que rebia el nom de Marca Hispnica.
5. Lexpansi de la corona catalanoaragonesa es duu a terme en dues direccions: la Mediterrnia i la

peninsular. Com a conseqncia daquest fet compartim en els nostres dies una mateixa cultura
i llengua amb Valncia, les Illes Balears i la ciutat sarda de lAlguer.
6. En el segle xiv neixen les principals institucions poltiques que han arribat fins als nostres dies,
les Corts Catalanes, amb funcions legislatives, i la Diputaci del General o Generalitat, que tenia
encomanades tasques executives, aix com el Consell de Cent, que era ladministraci local de
Barcelona. El Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya tal com els coneixem avui sn
hereus directes daquestes institucions medievals.
7. La decadncia de Catalunya comena a la baixa edat mitjana com a conseqncia duna crisi
econmica i demogrfica, de la crisi social i la poltica. Fruit daquesta crisi poltica es produeix
una uni dinstica amb Castella que desplaar el poder cap al regne ve.
8. La monarquia hispnica no suposa la prdua de la identitat poltica de Catalunya. Tanmateix, en

aquest perode es perden, entre daltres, els territoris de la Catalunya Nord i de Sardenya com a
conseqncia de les guerres europees.
9. La prdua de les llibertats collectives de Catalunya s conseqncia de la derrota militar de l11

de setembre de 1714 davant de les tropes franceses i castellanes de Felip V en el que anomenem
Guerra de Successi i que es produeix per la mort sense descendncia del rei Carles II, i en qu
serigiren dos bndols, els partidaris de larxiduc Carles i els de Felip dAnjou.
10. La recuperaci demogrfica, social i econmica que impulsar la reivindicaci de la recuperaci

de les institucions catalanes es va produir al llarg del segle xviii com a conseqncia de les trans-
formacions agrries i preindustrials.
Glossari
Amfiteatre Heretgia dels ctars Prohoms

Anglicanisme Iconografia Termes
Calvinisme Indstria ltica Usatges
Creixement vegetatiu Inflaci Vassallatge
Estat feudal Menestrals
Frum Ocupaci sarrana

Tema A.2.
Histria de Catalunya (part II)
1. El segle xix: la crisi de lAntic Rgim i la construcci de lEstat liberal
2. Catalunya, la industrialitzaci i lobrerisme

Tema A.2.
Histria de Catalunya (part II)
1. El segle xix: la crisi de lAntic Rgim i la construcci de lEstat liberal

La Revoluci Francesa de 1789 va significar el trencament de les estructures de lAntic Rgim a Fran-
a. Les repercussions a Catalunya foren la Guerra Gran, entre 1793 i 1795, quan les tropes franceses
corrien pel territori catal en guerra amb la monarquia espanyola, i locupaci napolenica, a partir
de 1808, que provoc un aixecament popular antifrancs, per que, alhora, era un aixecament contra
lestat de coses que significava labsolutisme.
La Guerra del Francs va durar del 1808 al 1814 i es va caracteritzar per lactuaci de partides guerrille-
res i per setges remarcables, com el que pat la ciutat de Girona. La convocatria de les Corts de Cadis
s la mostra ms evident que, polticament, el pas estava canviant. La primera constituci espanyola,
de 1812 si exceptuem la de Baiona, feta pels francesos signific el primer text legal de caire liberal,
i en la seva redacci hi tingu un paper important el catal Antoni de Campmany.
El retorn del rei Ferran VII el 1814 supos la suspensi del text constitucional i el retorn de labsolutisme.
Semblava que es tornava a la situaci anterior, per la inestabilitat poltica i les dificultats econmiques,
amb un empobriment de la poblaci i amb un panorama de fallida de la hisenda reial, feien molt difcil
el redreament si no tributaven les classes privilegiades i si no hi havia un repartiment de la riquesa
territorial. A partir daqu, els aixecaments militars de caire liberal van sovintejar. Al principi de 1820, el
coronel Riego feu un pronunciament que triomf i retorn la Constituci de Cadis.
El trienni liberal, tal com es coneix aquest perode, tend a aplicar mesures liberals per tal de redrear
leconomia (llibertat econmica industrial, primera desamortitzaci eclesistica...), reorden la presncia
de cases de religiosos i afavor les llibertats pbliques. Laixecament reialista, fill de la mala conjuntu-
ra agrria i de la conspiraci nobiliria, va posar el pas enmig duna guerra civil que, amb lajut dels
exrcits de la Santa Aliana els Cent Mil Fills de Sant Llus van enderrocar el govern i van abolir una
altra vegada la Constituci.
Entrarem posteriorment a la dcada ominosa 1823-1833, que va tirar enrere totes les mesures decre-
tades durant el Trienni Liberal. A la mort del rei Ferran VII es plantej un conflicte successori entre la
regent Maria Cristina, que regnava en nom de la seva filla Isabel un cop havia estat derogada la Llei
slica, que prohibia a les dones regnar, i Carles, el germ del rei, que reclamava els drets successoris.
Aix seria lorigen del carlisme, que tants anys dur en la histria dEspanya.
De 1833 a 1874 veurem com, per una banda, Espanya es va formant com un estat liberal i, per laltra,
es noten tensions de tota mena en la seva consolidaci. La formaci de lestat liberal espanyol es va
veure envoltada del fet bllic de la Primera Guerra Carlina, que dur a Catalunya fins al 1840. El carlins
foren importants a Catalunya i tingueren suport en la pagesia, que tampoc es veia afavorida pel nou
estat ni per les seves mesures econmiques de caire capitalista.
La desamortitzaci (venda de terres de lEsglsia), que tenia com a finalitat eixugar el dficit de la
hisenda i pagar lexrcit que combatia els carlistes, fou una de les mesures ms importants de la

A.2. Histria de Catalunya (part II)
revoluci liberal. Tot i aix, no aconsegu que la pagesia acceds a la propietat de la terra. Els efectes
de la Guerra Carlina propiciaren aixecaments populars a la ciutat de Barcelona, com per exemple el
de 1837, coneguts com bullangues, que mostraven tamb el descontentament de la poblaci urbana
davant la seva situaci i que desembocaren en accions anticlericals.
La controvrsia poltica la protagonitzaven els moderats i els progressistes. Els primers tenien un con-
cepte ms autoritari, volien donar ms protagonisme a la corona, eren ms restrictius amb les llibertats
i apostaven per un sufragi restringit. Per contra, els progressistes tenien un concepte ms ampli de la
sobirania nacional i eren partidaris dmplies llibertats. Durant aquests anys hi hagu governs progres-
sistes i moderats, i aquests ltims serien predominants i, en ltima instncia, els que caracteritzarien
lestat liberal espanyol.
El general Prim, el 1868, encapal una insurrecci militar de signe progressista que obr les portes
al conegut Sexenni revolucionari. Isabel II marx del pas i Amadeu de Savoia fou coronat com a nou
rei. La Constituci de 1869 donava mplies llibertats democrtiques. Lassassinat del general Prim i
labdicaci dAmadeu van precipitar ladveniment de la Primera Repblica (1873-1874). A Catalunya hi
havia un nombre important de republicans federals i, fins i tot, un destacat ideleg i poltic republic,
Francesc Pi i Margall, va arribar a la presidncia de la Repblica.
2. Catalunya, la industrialitzaci i lobrerisme

Catalunya havia comenat a desenvolupar una primerenca indstria del cot al final del segle xviii. La
conjuntura bllica dentresegles va comportar una aturada daquest procs. A partir dels anys trenta
lactivitat es reprn amb fora, i el 1833 es fund a Barcelona la fbrica Bonaplata, la primera accionada
per vapor i que fou cremada per sectors artesanals que veien en aquesta nova installaci la seva runa
(ludisme). A partir dels anys quaranta la industrialitzaci catalana comena a ser un fet.
El sector pioner ser el txtil de cot, tot i la importncia de la mecanitzaci de la llana a Sabadell i
Terrassa. Per raons energtiques, les indstries se situaren al litoral, on podia arribar el carb, i al llarg
dels cursos dels rius Ter i Llobregat, on sinstallaren colnies industrials. No fou possible un creixement
de la indstria siderrgica per manca de carb i ferro, tot i que destacaren importants empreses de
construcci mecnica, com La Maquinista Terrestre i Martima, fundada el 1855. Al costat daquest
desenvolupament industrial hi hagu la millora de les comunicacions, tant pel que fa als camins i les
carreteres com en la construcci de la xarxa ferroviria. La lnia Barcelona-Matar de 1848 va ser la
primera construda a Espanya.
Si la industrialitzaci s el fet econmic rellevant de leconomia del segle xix, no hem doblidar-nos
daltres transformacions. Primer, el creixement demogrfic, que continu les tendncies ja iniciades
al segle xviii, i que signific que es passs de 900.000 habitants al final del set-cents a 1.752.000 el
1877. Hi destacaria el creixement dels nuclis industrials i de les ciutats, especialment Barcelona, que
conegu lenderroc de les muralles i fenmens urbanstics com el projecte de lEixample, ideat per
Ildefons Cerd.
Quant a lagricultura, tot i mantenir-se la tradicional centrada en els cereals, en veurem aparixer
una de ms orientada al mercat, com el conreu de lavellana i lametlla a Tarragona, larrs al Baix
Ebre i el Montsi, les patates al Maresme i Osona o els arbres fruiters a Lleida, per posar-ne alguns
exemples. Per, per damunt de tot, cal ressenyar el creixement espectacular de la vinya, entre 1868
i 1880, com a conseqncia de la crisi de la filloxera a Frana. Un cop la plaga pass a Catalunya
sestengu rpidament. Aix provoc una crisi al sector i importants conflictes socials amb els
rabassaires, cosa que feu que es forms, el 1922, la Uni de Rabassaires, el sindicat pags ms
important de Catalunya.

La industrialitzaci va veure aparixer el proletariat. Lobrer industrial ben aviat prengu conscincia
de la seva situaci laboral i de vida i comen a organitzar-se i a exigir millores socials. El 1834 te-
nim notcia dun document fet per un grup de teixidors en el qual es queixaven, davant les autoritats
barcelonines, de lintent dels patrons dengrandir la llargria de les peces pel mateix salari. El 1840 es
fundava lAssociaci de Protecci Mtua de Teixidors de Cot, la primera societat obrera. Els anys del
Sexenni revolucionari coincidiren amb la implantaci de la I Internacional Obrera a Espanya. Fanelli,
destacat anarquista, va fundar a Barcelona un nucli de la Internacional.
El moviment obrer catal, des de llavors, es va vincular amb lobrerisme internacional. El 1870 es produ
el Primer Congrs Obrer Espanyol a Barcelona, adherit a la Internacional, en el qual simposaren les
tesis bakuninistes, cosa que explicaria la importncia i persistncia del moviment anarquista a casa
nostra. Posteriorment se celebr a Barcelona, el 1881, el Congrs de la Federaci dels Treballadors de
la Regi Espanyola, anarcosindicalista, i el 1888 Pablo Iglesias fund el PSOE i la UGT a Barcelona, de
carcter marxista. Tamb cal mencionar el sindicalisme moderat de les Tres Classes de Vapor.

El pronunciament del general Martnez Campos, al final de 1874, instaur novament la monarquia
borbnica amb el rei Alfons XII. El 1876 saprovava una nova constituci que posava les bases de
lanomenat perode de la Restauraci, lartfex de la qual fou el conservador Cnovas del Castillo. El
sistema poltic es basaria en lalternana de dos partits poltics dinstics, el conservador i el liberal de
Sagasta, mentre que els altres partits, republicans, socialistes i carlins, encara que es presentaven a
les eleccions, noms aconseguien algun esc. La clau era el sistema electoral controlat pel govern a
travs dels governadors civils que, mitjanant el caciquisme, feien sortir, per coacci o per irregulari-
tats, els candidats pactats.
En aquest context poltic sorg el catalanisme. Anys abans ja shavia donat el moviment cultural de la
Renaixena, que va ser un intent de recuperar una conscincia diferencial catalana i alhora integrar en
el panorama cultural catal alguns dels corrents europeus, com el Romanticisme. Hi hagu contribu-
cions des de tots els mbits culturals: la histria, la literatura, la poesia, la filosofia i el dret, i un dels
elements cabdals, la recuperaci de la llengua catalana per a ls literari.
Parallelament van comenar a sorgir associacions catalanistes que comenaren a reivindicar un tracte
diferencial per a Catalunya. Des de publicacions com el Diari Catal de Valent Almirall, republic federal
desencisat amb el desenlla que va tenir la Primera Repblica, o La Veu de Montserrat, del grup catlic
de Vic, o com les de la Renaixena, ms situades en posicions radicals, es van comenar a plantejar
qestions dagitaci catalanista. Agitaci que es va plasmar en accions com el Memorial de Greuges
de 1885, en qu es reclamava la defensa del dret civil catal i mesures proteccionistes. Accions que
van fer quallar la Uni Catalanista, agrupaci que reunia tots aquells grups i persones que volien dotar
Catalunya duna personalitat poltica prpia i que va desembocar en les Bases de Manresa de 1892.
Alhora, comenaren a publicar-se llibres de doctrina catalanista, com Lo catalanisme (1886) de Valent
Almirall, des de lrbita ms progressista, La tradici catalana (1892), del bisbe Torras i Bages, dins
de lmbit catlic i conservador, o el Compendi de doctrina catalanista, dEnric Prat de la Riba i Pere
Muntaola.
La desfeta colonial de 1898, amb la prdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines, que va afectar inte-
ressos catalans, va posar de manifest la poca sintonia entre el govern de lEstat i els interessos de
la burgesia catalana. A partir daquell moment el catalanisme poltic es va plantejar, alhora, com un
regeneracionisme de la poltica de lEstat.


La poblaci tingu un creixement important en els primers trenta anys del segle xx: pass d1.966.382
habitants lany 1900 a 2.791.292 el 1930. Cal remarcar la primera onada immigratria procedent de les
regions dArag, el Pas Valenci, Mrcia i Almeria, durant els anys de la Primera Guerra Mundial i al
final dels anys vint, per les obres fetes amb motiu de lExposici Universal de 1929.
La indstria conegu dos processos durant aquests anys: el de la diversificaci, amb la creaci dinds-
tries del sector qumic, de material elctric, de ciment, automobilstic, metallrgic i surer; i lenergtic,
amb generalitzaci de lelectricitat, que portaren a terme companyies com la Canadenca, el 1911.
Al comenament de 1901 es fund la Lliga Regionalista, que va concrrer a les eleccions daquell any. El
nou partit, amb la candidatura dels quatre presidents, triomf a la ciutat de Barcelona. Aix significava
dues coses: el primer triomf del catalanisme poltic en unes eleccions i un revs als partits dinstics i
al caciquisme a la Ciutat Comtal. La Lliga seria un partit hegemnic dins del panorama catal durant
aquests anys i va tenir com a lders Enric Prat de la Riba i Francesc Camb.
Les classes populars, per contra, van polaritzar-se entorn del lideratge dAlejandro Lerroux que, amb
un discurs demaggic, anticlerical, radical i anticatalanista, pel que representava la Lliga, organitz un
nou partit republic caracteritzat per la celebraci dactes propagandstics i multitudinaris i per crear
una xarxa de locals desbarjo i reuni.
Al final de 1905 un grup de militars assaltava la redacci de La Veu de Catalunya i el Cu-Cut! per un
acudit, el Banquet de la Victria, en el qual es ridiculitzava la poca efectivitat de lexrcit. La reacci
a lassalt fou la redacci, per part del govern, de la Llei de jurisdiccions, que anava dirigida contra el
catalanisme, i en cap cas es va condemnar lacte perpetrat pels militars. Aix provoc la formaci dun
ens poltic unitari, Solidaritat Catalana, que agrupava tots els partits catalanistes, des dels carlins fins
als republicans, mentre que en quedaven fora els partits dinstics i els lerrouxistes. Es presentaren a les
eleccions a corts de 1907 i obtingueren un xit clamors: de 44 diputats electes, 41 ho foren de Solidaritat.
Aix signific dues coses: primera, que una entitat poltica catalanista sestenia per tot el territori catal, i
segona, una escombrada al caciquisme tradicional i als partits dinstics. Polticament i electoralment la
dinmica catalana comenava a ser diferent de la resta dEspanya. Les diferncies entre els integrants de
Solidaritat Catalana i els fets de la Setmana Trgica van significar un trencament definitiu de la formaci.
La Setmana Trgica fou un moviment insurreccional popular que va tenir lloc a Barcelona i altres ciu-
tats catalanes lltima setmana de juliol de 1909 en contra de la crida de reservistes per anar a lluitar
al Marroc contra les cabiles rifenyes. Lembarcament dels soldats al port de Barcelona va precipitar
els esdeveniments: una vaga general i una crema generalitzada de convents. El to anticlerical lhavia
donat la propaganda lerrouxista i era la manera amb la qual la poblaci expressava el seu malestar
i les males condicions de vida. Finalment, les tropes enviades pel govern van reduir la revolta, amb
un balan dun centenar de morts i molts ms ferits. Posteriorment hi hagu una forta repressi, amb
molts detinguts, i amb lexecuci de cinc persones, entre elles el fams pedagog Ferrer i Gurdia,
fundador de lEscola Moderna.
Mentrestant, la classe obrera shavia organitzat al voltant de Solidaritat Obrera, formada el 1907, que
agrupava diverses societats obreres. El 1910 Solidaritat Obrera es transform en un sindicat estatal,
en un congrs a Barcelona, que es diria Confederaci Nacional del Treball (CNT), de caire anarcosin-
dicalista, i que esdevindria el sindicat ms important de la Catalunya contempornia.
Els esforos del catalanisme poltic, i sobretot de la Lliga Regionalista, es dirigien a tenir una instituci
dautogovern. Noms es va aconseguir la Mancomunitat de Catalunya, un ens que coordinava les
diputacions provincials catalanes. Constituda el 1914, fou dirigida per Enric Prat de la Riba, fins a la
seva mort el 1917, i per Puig i Cadafalch, del 1917 al 1923. La tasca de la Mancomunitat fou ingent, per

sadre cap a dues fites: la de potenciar i normalitzar la llengua catalana i la seva cultura i, alhora, la
dinvertir en la modernitzaci de Catalunya, mitjanant el desenvolupament de la xarxa de carreteres,
limpuls a la indstria i a lagricultura i la formaci tcnica de treballadors qualificats.
La neutralitat espanyola durant els anys de la Primera Guerra Mundial va provocar un creixement eco-
nmic espectacular i un augment dels beneficis empresarials que no venia acompanyat per la crescuda
salarial. Per aquesta situaci fou conjuntural. Un cop acabada la guerra, les potncies van reactivar
les seves economies i lombra de latur i les dificultats econmiques va planar a casa nostra. Si hi
afegim que el sindicalisme era molt fort en aquells moments, com shavia demostrat en la vaga de la
Canadenca de 1918, i que els empresaris estaven espantats davant la possibilitat duna revoluci, com
la revoluci bolxevic a Rssia, tot plegat desemboc en una violncia sagnant que dur fins a 1923.
Pistolers de cada sindicat i dels empresaris i lactuaci de les forces dordre pblic amb lanomenada
Llei de fugues van fer que lndex dassassinats i ferits fos molt alt.
En aquest context, pel setembre de 1923 es produ el cop destat del general Primo de Rivera, amb
el propsit de posar ordre davant el moment social, el desgavell poltic i la qesti marroquina. La
dictadura es va caracteritzar per la repressi contra qualsevol signe de catalanitat la Mancomunitat
fou dissolta el 1925 i contra lanarcosindicalista CNT. Estat Catal, el partit de Francesc Maci, i altres
grups radicals nacionalistes van protagonitzar accions clandestines de lluita contra la dictadura, com
el complot de Garraf, que tenia com a finalitat atemptar contra el rei Alfons XIII, o el projecte dinvasi
de Catalunya des de Frana Prats de Moll el 1926. Tots fracassaren, per van donar un ress ex-
traordinari a la situaci del pas a fora.

La Segona Repblica Espanyola, nascuda arran de les eleccions municipals del 12 dabril de 1931, va
significar la recuperaci de lautogovern per a Catalunya. El 14 dabril Francesc Maci proclamava la
Repblica Catalana que, tres dies ms tard, es convertiria en Generalitat de Catalunya. A partir daqu
es confeccion un estatut dautonomia (Nria, 1931) que seria referendat pels ajuntaments catalans i
plebiscitat pel poble.
Aquest Estatut fou objecte duna llarga i controvertida discussi a les Corts Espanyoles i noms el cop
destat frustrat del general Sanjurjo, lestiu de 1932, va fer que els parlamentaris es decidissin a apro-
var-lo pel setembre. LEstatut definitiu del 32 era molt ms limitat que el del 31. En aquells moments la
fora hegemnica a Catalunya era Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Maci, Companys
o Tarradellas, que va vncer tant a les eleccions generals com a les del Parlament de Catalunya. Un
parlament que va veure com la primera llei que promulgava, la Llei de contractes de conreu, era inva-
lidada pel Tribunal de Garanties Constitucionals.
Entre 1931 i 1933 el govern republicanosocialista espanyol dugu a terme una poltica reformista, per
intentar resoldre alguns dels grans temes pendents dEspanya (reforma agrria, reforma militar, au-
tonomia catalana, relacions amb lEsglsia), tot i que lentorn econmic resultava difcil i enmig duna
crisi internacional com a conseqncia del crac de la borsa de Nova York del 29. A les eleccions del
novembre de 1933 van guanyar els partits de centredreta i, a loctubre de 1934, es form un govern
amb ministres de la CEDA, partit dret profundament anticatalanista.
La vaga general i la insurrecci obrera dAstries fou una resposta a all que era considerat un avan
del feixisme. A Catalunya, el 6 doctubre, Llus Companys, que havia substitut Francesc Maci com
a president de la Generalitat, va proclamar lEstat Catal dins de la Repblica Espanyola. Lexrcit va
intervenir i, a les poques hores, la Generalitat es va rendir. Les conseqncies foren la suspensi de
la instituci de govern catal i lempresonament dels seus membres.

Les eleccions del febrer de 1936 van significar un altre gir en la dinmica poltica. El Front dEsquerres
va guanyar les eleccions al conservador Front dOrdre, cosa que signific el restabliment de la Gene-
ralitat i de lEstatut, el retorn de Llus Companys i una amnistia generalitzada.
Amb el triomf de les esquerres pel febrer del 36 els sectors ms conservadors espanyols van propiciar
un cop militar que els torns el poder per tal de mantenir i incrementar els seus interessos. El 17-18
de juliol va tenir lloc laixecament militar contra el govern legtim republic. La defensa de la legalitat
contra els militars sollevats va ser intensa i dura als carrers. Va ser protagonitzada per organitzacions
obreres armades i per la Gurdia dAssalt, les Esquadres i la Gurdia Civil, la fidelitat i el comproms
dels quals respecte del poder legtimament constitut va ser total. Espanya qued dividida en dues i
sinici la Guerra Civil.
La Generalitat i els ajuntaments tenien el poder legal, per el poder real estava en mans dels comits
de milcies antifeixistes, agrupaci de partits desquerres i organitzacions sindicals amb lhegemonia
absoluta de la CNT-FAI. Aquesta dualitat de poders no es va corregir fins al nou govern de la Gene-
ralitat de setembre de 1936, en el qual estaven representades les forces obreres, inclosa la CNT. De
fet, shavia produt una veritable revoluci social. Durant aquests mesos hi hagu una repressi contra
els eclesistics amb la crema desglsies i convents, empresaris, conservadors...; es comen a
prendre el control de les fbriques per part de les organitzacions obreres, cosa que desemboc en el
Decret de collectivitzacions; sorganitz la indstria de guerra, i marxaren les primeres milcies al front.
A partir de 1937, les tenses relacions entre la CNT i el PSUC-UGT, el partit i sindicat comunista, es van
anar deteriorant, cosa que precipit els fets del maig daquell any, quan es produ un incident armat
entre la CNT i el POUM, contra ERC i el PSUC, pel control de ledifici de la Telefnica. Al darrere hi
havia una lluita pel poder i una concepci diferent de com shavia de portar la guerra i la revoluci. No
cal dir que hi havia un rerefons internacional. La Uni Sovitica, dirigida per Stalin, un dels pocs pasos
que venien armament a la Repblica, no volia que anarquistes i trotskistes monopolitzessin el poder
a Espanya. Finalment la CNT i el POUM foren arraconats.
En el front, la batalla de lEbre, que englob un seguit dofensives i contraofensives, marc el dest
militar de Catalunya. Franco orden lofensiva final de Catalunya, que es produ amb gran rapidesa:
el 26 de gener de 1939 queia Barcelona, i el 9 de febrer arribava a la frontera francesa. Per a molts
comenava lexili.
Locupaci militar franquista de Catalunya va anar seguida duna fortssima repressi. Duna banda,
repressi contra persones desquerres o catalanistes, condemnades per uns consells de guerra sense
garanties, i moltes execucions i empresonaments. El mateix Llus Companys fou afusellat al Castell
de Montjuc el 15 doctubre de 1940, un cop detingut per la Gestapo alemanya a Frana i portat a Es-
panya. Daltra banda, repressi cultural a qualsevol signe de catalanitat (bandera, himne, institucions,
associacions, canvis de nom de carrers, monuments, etc.) i persecuci de la llengua catalana, que fou
prohibida; depuraci de funcionaris i mestres, i castellanitzaci de lescola.
El rgim es configurava com una dictadura militar de caire feixista, amb un partit nic, un sindicalisme
vertical i unes corts i altres institucions de govern nomenades des de dalt. Amb una resistncia interior
mnima, noms els maquis, grups armats resistents antifranquistes, lluitaven a la muntanya catalana
contra lexrcit i la Gurdia Civil.
Favorable a les forces de leix durant la Segona Guerra Mundial, un cop acabat el conflicte armat, el r-
gim pat lallament internacional. Per, entrats els anys cinquanta, la nova configuraci poltica mundial
a base de blocs va fer que els Estats Units reconeguessin el rgim a canvi de la installaci de bases

militars nord-americanes. A partir daqu el rgim es va anar obrint a lexterior. Tamb, gradualment,
va anar canviant la poltica econmica, per part dels nous governs tecncrates amb personalitats de
lOpus Dei, liberalitzant-la i superant la fase autrquica anterior. La poblaci encara vivia amb moltes
dificultats, i la prova ns la vaga dels tramvies de 1951, que tamb demostra com sanava articulant
progressivament una resistncia poltica interior al rgim. La liberalitzaci exterior i econmica no tenia
un parallel amb la poltica, que mantenia la manca de llibertats democrtiques.
Els anys seixanta signifiquen un canvi espectacular per al pas. La bona conjuntura econmica mundial
i europea va fer que molts espanyols anessin a treballar a lestranger. Per altra banda, laugment de la
capacitat adquisitiva dels europeus va fer que comencessin a venir turistes. Tot aix va significar una
injecci de divises que, lligada a la vinguda de capitals de fora per muntar empreses per exemple,
SEAT, supos una nova onada industrialitzadora a Catalunya i a algunes ciutats espanyoles. Tot plegat
comport canvis en la poblaci: hi hagu una onada immigratria cap a Catalunya des de regions com
Andalusia de proporcions desconegudes fins aquell moment. Alhora, tamb es produ un desplaament
del camp a la ciutat i linici de ladquisici de certs bns de consum (electrodomstics, autombils, etc.).
Limmobilisme del rgim fou contestat per un increment de lorganitzaci obrera al marge del sindi-
calisme oficial el sindicat Comissions Obreres fou fundat el 1964, de lorganitzaci dels estudiants
universitaris, de lactivitat de partits poltics clandestins, del desvetllament de grups catalanistes fets
del Palau el 1960, que suposaren lempresonament de Jordi Pujol, de canvis en lEsglsia catlica
arran del Concili Vatic II, que propiciava una separaci entre Esglsia i estat, i un desvetllament cultural
amb fenmens com la publicaci de llibres en catal o la Nova Can.
A partir dels anys setanta el rgim entra en un seguit de dificultats. Econmicament shavia aturat el
creixement de la dcada anterior, i la crisi del petroli a partir de 1973 va provocar una crisi econmica
generalitzada a Occident. Per altra banda, altres rgims autoritaris van desaparixer a Europa occi-
dental. El consell de guerra de Burgos, contra activistes dETA, tamb va polaritzar latenci nacional
i internacional, i les penes de mort imposades van haver de ser commutades. Lactivitat dETA no
saturaria, i el 1973 assassinava lalmirall Carrero Blanco, lhome fort del rgim. Loposici a Catalunya,
des de 1971, es polaritzaria entorn de lAssemblea de Catalunya, instncia unitria on saplegava la
quasi totalitat de loposici. El lema Llibertat, amnistia i estatut dautonomia aviat es faria popular.
En aquest context, el 20 de novembre de 1975 moria el general Franco.

Amb Joan Carles I com a rei i Adolfo Surez com a president de govern, i amb la pressi de les reivin-
dicacions populars de canvi poltic, es port a terme la transici del franquisme cap a un rgim demo-
crtic duna manera pactada entre els sectors oberturistes de lanterior rgim i les forces poltiques de
loposici. Les primeres eleccions democrtiques, el 15 de juny de 1977, van portar cap a unes corts
constituents que elaborarien la Constituci espanyola de 1978.
El 23 doctubre de 1977 el president Tarradellas torn per presidir una Generalitat provisional. Durant
lestiu de 1978 una comissi es va encarregar delaborar un projecte destatut dautonomia Estatut
de Sau que, posteriorment, pass al Parlament espanyol, on fou discutit, esmenat i aprovat, i entr
en vigor un cop referendat pel poble de Catalunya el dia 25 doctubre de 1979. Catalunya tornava a
recuperar el seu autogovern. El 20 de mar de 1980 sescollia el primer president electe de Catalunya
en aquesta nova etapa de la nostra histria. Seria el Sr. Jordi Pujol, el 126 president des de la fundaci
de la Generalitat amb Berenguer de Crulles lany 1359, i que governaria fins al 2003.
Les dues dcades de govern de Jordi Pujol al cap de la Generalitat es podrien sintetitzar sota tres punts
rellevants. Primer, la formaci de la nova Administraci catalana i larticulaci de les noves institucions.

Segon, la creaci de dos elements fonamentals que van fer possible la formaci dun espai comuni-
cacional en catal com signific la creaci de la Corporaci Catalana de Mitjans de Comunicaci i
dun espai policial propi com fou el desplegament dels Mossos dEsquadra. Tercer, el possibilisme
i la negociaci en les relacions entre la Generalitat i lEstat espanyol a travs de suports parlamentaris
a Madrid a canvi de transferncies o demanda de recursos. Durant aquests anys, cal destacar lintent
de cop dEstat del 23 de febrer de 1981, lentrada dEspanya a la Uni Europea i a lOTAN, el perode
de govern del PSOE de Felipe Gonzlez com a president (1982-1996) i el de Jos Mara Aznar, del PP
(1996-2004). Tamb cal destacar la celebraci dels Jocs Olmpics de Barcelona el 1992 sota lalcaldia
de Pasqual Maragall.

Del 2003 al 2010 el Govern de la Generalitat fou fruit de lacord entre el Partit Socialista de Catalunya,
Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. Del 2003 al 2006, el Molt Honorable Senyor Pasqual
Maragall seria el president de la Generalitat i sota el seu mandat el Parlament de Catalunya elabor
un nou estatut dautonomia. Les eleccions de novembre de 2006 varen portar a la presidncia de la
Generalitat el Molt Honorable Senyor Jos Montilla, del PSC.
El 18 de juny de 2006, la ciutadania de Catalunya aprov en un referndum el nou Estatut que substitua
lEstatut de 1979. El Parlament de Catalunya ja lhavia aprovat el 30 de setembre de 2005, amb 120
vots a favor (PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA) i 15 en contra (PP). Daqu pass al Congrs dels Diputats de
Madrid, on fou discutit i aprovat el 30 de mar de 2006, i pel Senat el 10 de maig. El Partit Popular, en
aquells moments a loposici al Govern del PSOE a Espanya, va presentar diversos recursos dincons-
titucionalitat contra lEstatut catal. Desprs de quatre anys vigent, el 28 de juny de 2010, va sortir la
sentncia del Tribunal Constitucional que modificava substancialment lEstatut.
Parallelament, hi ha dos elements clau per entendre el context poltic daquest moment. Primer, les
eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010, en qu guanyaria Convergncia i
Uni, fet que situaria Artur Mas a la presidncia de la Generalitat. Mas, durant la campanya electoral,
havia reclamat el pacte fiscal inspirat en el concert basc, un acord econmic amb lEstat per ga
rantir un finanament regular per a Catalunya. Segon, les noves eleccions del 20 de novembre de 2011
a Espanya, que donarien la majoria absoluta al Partit Popular i al seu cap Mariano Rajoy, que es neg
a acceptar aquest tipus de proposta.
Mentrestant, ens trobarem en una situaci socioeconmica remarcable durant aquests anys: la gra
vetat de la crisi econmica. Iniciada per una crisi financera internacional, la paralitzaci de lactivitat
econmica i les fortes retallades de les institucions pbliques en sectors clau com ensenyament,
salut, obres pbliques, despeses socials i tants daltres, van fer que els estralls de la crisi afectessin
generalitzadament les classes mitjanes i baixes de la nostra societat. Atur, conflictes amb la banca
pel pagament dhipoteques, desnonaments, disminuci de prestacions socials, etc., van comportar
una espiral de dificultats econmiques que aboc sobtadament certs sectors de la poblaci a una
situaci de pobresa i a un increment de la desigualtat social. Els efectes de la crisi i la seva influncia
en els comportaments socials, poltics i mentals de la ciutadania, als quals hem dafegir la trepidant
globalitzaci, estan encara per veure duna manera clara i ntida de cara al futur. Tot aix en una Uni
Europea que viu un dels seus pitjors moments per la decepci creixent en les seves feixugues es-
tructures dacci poltica davant els reptes mundials que ha dencarar i la crisi de lestat del benestar.
Mentrestant, el moment poltic a Catalunya viu un debat intens sobre el seu futur poltic en qu el mapa
poltic catal sha transformat substancialment tant pel qu fa al model poltic per Catalunya com per
laparici de noves formacions poltiques.

Lany 2012, el president de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor Artur Mas, comen a reclamar un
estat propi per a Catalunya, un cop fracassada la seva proposta de pacte fiscal desprs de reunir-se
amb el president espanyol Mariano Rajoy. I ho va fer convocant noves eleccions al Parlament de Ca-
talunya, celebrades el 25 de novembre, que van donar una majoria favorable al dret a decidir i que
determinaren que tota lestratgia poltica fos orientada a intentar celebrar un referndum per demanar
lopini al poble de Catalunya sobre el seu futur.
El 12 de desembre de 2013 sanunciava un acord de consens entre CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i la CUP
per tal de portar a terme una consulta el 9 de novembre de 2014 a la ciutadania. Aquesta consulta
es va fer amb la participaci de ms de dos milions de persones.
La consulta fou suspesa i prohibida pel Tribunal Constitucional, que va portar la Fiscalia a denunciar
els membres del govern Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs.
La situaci poltica desencaden mobilitzacions ciutadanes i port a la convocatria de noves eleccions

al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2015. En aquestes shi present la coalici Junts pel
S, que les guany, i don sortiria una majoria parlamentria a favor de la celebraci dun referndum
per la independncia. Fou investit com a nou president de la Generalitat el Molt Honorable Senyor
Carles Puigdemont.

Idees fora
1. La Revoluci Francesa suposa el trencament amb lAntic Rgim a lEuropa continental. Aquest
sistema arrenca de ledat mitjana i es fonamenta en una divisi social que t associada un seguit
de privilegis. La seva extensi des de Frana a la resta de territoris europeus es produeix per les
guerres napoleniques, que a Catalunya reben el nom de Guerra del Francs.
2. Aquest nou perode histric es caracteritza per la introducci del capitalisme com a sistema eco-
nmic, i a Catalunya, a diferncia de la resta de lEstat, suposar la industrialitzaci i laparici
de lobrerisme al nostre pas. La segona caracterstica daquest perode s la consolidaci dels
estats moderns. LEstat espanyol ser incapa destructurar un model slid i durador; aquest fet
s la causa de les convulsions poltiques que caracteritzen aquest perode i que arriben fins als
nostres dies, en lactual marc de reclamacions competencials protagonitzat entre les institucions
catalanes i les estatals.
3. En el segle xix apareixen un seguit de moviments de caire poltic i social. Apareixen les organit-
zacions obreres, que lluiten pels drets dels treballadors, i el catalanisme poltic, que iniciar la
tasca de recuperaci de les llibertats collectives perdudes a la Guerra de Successi: es reclama
lautogovern.
4. Parallelament al catalanisme poltic, apareix un moviment de recuperaci cultural que anomenem

la Renaixena, que pretn recuperar la conscincia diferencial catalana a travs de la cultura.
5. El catalanisme poltic es desenvolupar al primer ter del segle xx i t en Solidaritat Catalana un

dels exponents ms clars daquesta expansi.
6. La Setmana Trgica i els anys del pistolerisme ens mostren les tensions socials enmig duna so-
cietat desigual i injusta.
7. La Segona Repblica suposa la recuperaci de les llibertats poltiques de Catalunya, que shavia
iniciat a principis del segle xx amb la Mancomunitat dEnric Prat de la Riba, mentor del catalanisme.
En aquest perode sn presidents de la Generalitat Francesc Maci i Llus Companys, que morir
afusellat per les tropes colpistes del general Franco.
8. La insurrecci feixista del general Franco i la seva victria militar a la Guerra Civil suposen, de nou,
la prdua de les llibertats pbliques de Catalunya, aix com lexili i la mort per a milers de catalans i
una repressi poltica i cultural que durar els quaranta anys que sestengu el seu rgim dictatorial.
9. La mort del dictador obre la porta vers la democrcia. Aquest perode de transformaci demo-
crtica rep el nom de Transici. Aix, es restitueixen les institucions catalanes i torna de lexili el
president de la Generalitat, Josep Tarradellas. Saprova lactual Constituci i lEstatut dautonomia
de Catalunya, lEstatut de Sau. El 20 de mar de 1980 sescull el primer president electe de Ca-
talunya en aquesta nova etapa de la nostra histria. Ser Jordi Pujol, el 126 president des de la
fundaci de la Generalitat amb Berenguer de Crulles lany 1359.
10. El nou Estatut, aprovat en referndum pel poble de Catalunya el 2006, fou anullat, en algunes de
les seves disposicions, lany 2010 pel Tribunal Constitucional. Aquest fet obr una crisi de relacions
entre les institucions catalanes i les espanyoles.
11. Pasqual Maragall fou president de la Generalitat del 2003 al 2006, Jos Montilla del 2006 al 2010,
Artur Mas del 2010 al 2015 i Carles Puigdemont ns lactual.

Glossari
Absolutisme
Antic Rgim
Autarquia
Cabiles rifenyes
Desamortitzaci
Governs tecncrates
Lerrouxisme
Les Tres Classes de Vapor
Ludisme
Mesures liberals (liberalisme)
Mesures proteccionistes
Partits dinstics
Rabassaires
Sindicalisme vertical
Tesis bakuninistes
Trotskisme

Tema A.3.
Histria de la policia a Catalunya
1. Les forces de seguretat i la seva histria
2. Lorigen dels Mossos dEsquadra
3. Transformacions policials durant el segle xix

Tema A.3.
Histria de la policia a Catalunya
1. Les forces de seguretat i la seva histria

Qualsevol sistema de seguretat pblica implica una policia concreta, concebuda duna determinada
manera i amb unes funcions precises, conseqncia, tot plegat, de levoluci histrica, duna banda,
i de la realitat del moment, de laltra. Una estructura policial s impossible dentendre si no es t en
compte el marc dorganitzaci econmica, social i poltica duna societat. En definitiva, la funci poli-
cial remet sempre al poder en totes les seves formes i a la manera com aquest poder es relaciona
amb la seva societat. La histria de la policia resulta, doncs, la radiografia de la histria concreta de
les poblacions, de les seves vicissituds i de les seves tensions.
La funci policial, en les seves diverses formes, s una de les ms antigues com a expressi de
lautoritat. A mesura que una societat es va fent ms complexa i sestructura polticament, hi trobem
aquells que, en defensa duns interessos i com a bra del poder, realitzen una tasca policial per tal de
preservar-lo.
El feudalisme, amb la consegent parcellaci dels poders, va comportar que cada un dells referms
el seu propi sistema de seguretat. Pel que fa al nostre pas, levoluci institucional de la corona catala-
noaragonesa va suposar la formaci destructures de defensa armades per tenir cura dels interessos
de la monarquia. La major part del pas, sotmesa a la jurisdicci de barons eclesistics i laics (entre els
quals figurava alguna ciutat), escapava a la vigilncia normal de lautoritat reial, amb la qual cosa lordre
pblic era tamb responsabilitat dells. A Catalunya no va existir mai un cos permanent de policia i el
manteniment de lordre sexercia a travs de la repressi ms que de la prevenci. Un fet fonamental
fou la defensa de la Pau i Treva i la collaboraci de la poblaci, a travs del sometent i del sagramental.
2. Lorigen dels Mossos dEsquadra

Avui, lorigen dels Mossos dEsquadra, lactual cos de la policia de Catalunya, ens s fora conegut
i no representa cap focus de polmica historiogrfica i poltica com fins fa uns anys, quan hi havia
la tradici que suposava la seva creaci el 1690 i donava tot el protagonisme als Veciana. Tot i aix,
recerques en curs ben segur que en perfilaran millor lorigen, les caracterstiques en el moment de la
seva formaci i el paper de Pere Anton Veciana.
Quin era el veritable origen de les Esquadres de Catalunya? Per quin motiu i per quina ra va sser
creat aquest cos policial i militar? Qui va sser el seu veritable fundador? En quin any i en quin lloc va
tenir lloc la seva fundaci o creaci?
El 1719 les tensions amb Frana van fer situar lexrcit a la frontera, per la qual cosa calia crear una fora
policial que controls linterior del territori. Per fer aquesta tasca, el capit general i la Reial Audin
cia van organitzar unes esquadres de paisans, distribudes pels corregiments. Quan la tensi bllica
fronterera va desaparixer, el 1721, es va considerar convenient desfer aquestes colles de vens armats

A.3. Histria de la policia a Catalunya
o esquadres. De fet, la major part van ser desarmades i van desaparixer, per la de Valls, amb desta-
caments a Riudoms i Rodony, es va mantenir sota la comandncia nica de Pere Anton Veciana. En
aquest perode es van institucionalitzar els Mossos dEsquadra. Lany 1723 es van remodelar i ampliar
les esquadres i, aquest any, Pere Anton Veciana i Rabasa en fou nomenat el comandant.
Els Mossos representarien, en primera instncia, una fora policial tpicament reial i borbnica, contro-
ladora de lordre pblic en un territori amb algun austriacista derrotat per armat que calia perseguir, i
amb una poblaci a la qual shavia prohibit el sometent i la possibilitat de portar armes.
Al llarg del segle xviii, els Mossos sempre van ser comandats per la famlia Veciana, a qui es premiava la
fidelitat monrquica filipista. Mentrestant, el cos sanava convertint en un cos policial preparat i efectiu,
tota una innovaci policial pel que fa a lexercici de les seves funcions, a partir dels anys quaranta del
segle xviii, i transformant-se en un precedent de les policies modernes. No tan sols creixeria pel territori,
sin que es convertiria en la policia ms avanada en termes policials moderns i ben representativa
de la realitat duna Catalunya que estava en uns moments de canvis i transformacions demogrfiques,
agrcoles i comercials. Aix va fer, fins i tot, que a la segona meitat de segle el model fora exportat a
altres zones de la monarquia per a la seva implantaci.
3. Transformacions policials durant el segle xix

El segle xix va suposar un canvi en la institucionalitzaci del poder. La naci i lestat es configuraren
com els eixos bsics de lordenament poltic. La monarquia absolutista deix pas a lestat liberal, i
aquest implic canvis en el sistema penal i en el sistema de seguretat, cosa que oblig a la formaci
dun aparell policial diferent adequat als nous temps.
EI segle xix sinaugura, policialment parlant, amb la fora revolucionria de la Milcia Nacional, profun-
dament civil i local, que ser dissolta quan sabandonin els projectes liberals ms progressistes. Per,
com se sap, la vertebraci ms important de les estructures poltiques, administratives, jurdiques i
policials de lEstat espanyol es va dur a terme a partir del liberalisme conservador, ja que, un cop en el
poder, va fer que el sistema de seguretat i control de lordre pblic girs entorn de tres conceptes: la
militaritzaci, la centralitzaci i una concepci profundament conservadora de la societat. En aquests
principis rau la fundaci, el 1844, de la Gurdia Civil, que va portar el nou Estat fins als ltims racons
de la Pennsula i va esdevenir leix troncal de la seguretat pblica.
Els Mossos van perviure gaireb durant tota la centria i van continuar formant part del territori i del
pas. Daquesta manera, es van convertir en unes forces auxiliars, reconegudes pel nou ordre i pel
nou sistema policial grcies al fet que participaven del fur militar. El que s va ser diferent fou el seu
comandament: la famlia Veciana ja no va controlar ms el cos i des de 1835-1837 es va posar en mans
doficials provinents de lexrcit.
Alhora, en el decurs del segle xix, i fruit del mateix progrs urb i de la necessitat dorganitzar la vida
i la convivncia en uns nuclis urbans que creixien i que calia fer habitables i segurs, van comenar
a aparixer les primeres policies municipals que, juntament amb els serenos i els alcaldes de barri,
completaven les estructures de seguretat dependents dels ajuntaments. La Constituci de 1812 ja
havia consagrat als alcaldes la funci de vetllar per la pau i la seguretat dels vens. Aquesta facultat
fou refermada per altres normes i lleis que es limitaven a recollir una tradici moderna i una dantiga: la
moderna, lherncia de la Milcia Nacional, que ser suprimida ats que representava lopci burgesa,
que no va reeixir en la construcci de lEstat, com a instituci civil, descentralitzada i que, sovint, ai-
xoplugava els elements ms radicals; lantiga, la tradici dautodefensa de les comunitats urbanes i la
seva responsabilitat en la gesti de lordre pblic, amb els ciutadans fent gurdies, els quals garantien
una mnima pau pblica segons les necessitats i les formes que els costums i la zona geogrfica mar-

caven: el sometent, la partida o la ronda. La Gurdia Municipal de la ciutat de Barcelona, per exemple,
va ser creada el 26 de novembre de 1843, per ja recollia uns precedents, i esdevindria una de les ms
reeixides i importants de Catalunya.
Un cop liquidada lexperincia del Sexenni revolucionari, que havia dissolt el cos dels Mossos dEs-
quadra i encarrilat el sistema poltic de la Restauraci, el 1875 es comen a replantejar el restabliment
del cos dels Mossos dEsquadra, i a partir de 1880 es va reorganitzar definitivament.
Tot i ser mal vistos per les classes populars urbanes, els Mossos gaudien duna certa fama entre m-
plies capes de la pagesia de linterior del pas, i tenien el suport de Capitania i duna part de la burgesia
catalana. Per, alhora, resultaven tils si tenim en compte la manera de veure lordre pblic per part de
la Restauraci ja que, un cop acabada lltima Guerra Carlina, es volia restablir lordre institucional i la
monarquia en la persona dAlfons XII. En aquest sentit, qualsevol instrument que garants la pau pblica
i el control de la situaci poltica, com el caciquisme, era vist amb bons ulls. s en aquest context que
la Diputaci Provincial de Barcelona restitu els Mossos dEsquadra el 1877 i naprov el Reglament el
1880. Continuava el seu paper dauxiliar rural de la Gurdia Civil en la mesura que enfortien lordre en
unes zones on moltes funcions policials no estaven ben cobertes, i collaboraven en la defensa de la
propietat privada al camp. La resta de diputacions provincials, menys poblades i amb una seguretat
pblica menys conflictiva, van optar per continuar noms amb la Gurdia Civil.

La crisi de 1898, a part duna derrota militar, signific una esquerda profunda entre la classe dirigent
de lEstat espanyol i certs sectors de la burgesia catalana que apostaven pel catalanisme poltic com
a soluci per a Catalunya i com una mena de regeneracionisme per a Espanya. En un principi, els regi-
onalistes de la Lliga desitjaven com shavia posat de manifest en les Bases de Manresa de 1892 un
sistema de seguretat basat en el sometent i amb una fora policial permanent sota les ordres del poder
regional. El fur militar dels Mossos, reinstaurat el 1892, els posava en una situaci molt compromesa
davant lactitud de lexrcit amb el regionalisme, tal com shavia posat de manifest amb lassalt a la
redacci del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, el 1905. La preeminncia poltica de la Lliga a la Diputaci
de Barcelona i, un cop aprovada el 1914, a la Mancomunitat, va fer que tingus una posici ambivalent
respecte dels Mossos dEsquadra. Duna banda, no van ser mai tinguts en compte en els plans de
reorganitzaci regional, pel fet de ser exclusius de Barcelona, per, de laltra, foren defensats davant
dels atacs dels poltics republicans i reconegudes les seves tasques, repartides en una cinquantena
de poblacions de la provncia de Barcelona.
En els primers anys del segle xx comena lestructuraci definitiva de la policia civil a lEstat espanyol
grcies al pes de la poblaci urbana i a la necessitat de controlar els nous moviments radicals, factors
que demanaven una forma molt ms moderna i flexible dexercir la funci policial que les representades
per la Gurdia Civil. Entre 1905 i 1908, amb laparici de la Llei i del Reglament de la policia governativa,
comen la gran reforma que havia diniciar lorganitzaci i la professionalitzaci dels cossos de policia
dependents de ladministraci civil, i que serien dos: el de Vigilancia, absolutament civil i dedicat a
funcions dinvestigaci i de policia judicial, i el de Seguridad, uniformat i amb organitzaci militar, que
faria el servei a les vies pbliques. Altres aspectes daquesta reforma serien la creaci definitiva de la
Direccin General de Seguridad, lingrs en els cossos policials mitjanant concursos oposici o la
creaci descoles de formaci. Davant dels esdeveniments de la Setmana Trgica (1909), sabem que
la base de la repressi governamental va anar a crrec de la Gurdia Civil, amb el suport del sometent
i dels Mossos a les poblacions on eren. Aquests fets van deixar en les classes populars un malestar
notable mentre salaven les veus, des de les files republicanes, per la seva dissoluci, cosa que no
arribaria, per, fins al 1917: el setembre daquest any la Diputaci aprovava lextinci gradual del cos
amb lamortitzaci de les places que anaven quedant vacants. La tensi social a partir de 1919, cone-

guda amb el nom dels anys del pistolerisme, va fer replantejar el tema de lextinci dels Mossos. La
necessitat duna fora policial que controls la perifria de les ciutats davant de lactuaci de pistolers
va tornar a revitalitzar les funcions daquest cos.
La dictadura de Primo de Rivera, iniciada el 1923, no va causar cap problema als Mossos dEsquadra.
El nou rgim els va veure com un cos propi, adient per a una Catalunya nova, un cop dissolta la Man-
comunitat i apartades les velletats dautogovern. Pagats per la Diputaci de Barcelona, per sota el
control de Capitania i del governador civil, els Mossos van ser encarregats, per exemple, de la custdia
dels terrenys on es construirien els pavellons de lExposici Universal. Els Mossos, amb el comandant
Oller com a cap, foren utilitzats per a la tasca policial repressiva de la dictadura i de Martnez Anido,
ministre de la Governaci durant aquells anys. Per aix, un cop caigut Primo de Rivera, el 1930 la
Diputaci es va veure en lobligaci de fer una profunda reestructuraci a causa del caire que havia
pres el cos. El Decret del 14 dagost de 1930 dissolia el cos dels Mossos dEsquadra de Barcelona i
el tornava a reorganitzar sota uns nous parmetres. Daquesta manera es van poder eliminar els seus
caps i es va aconseguir que el cos armat es vinculs exclusivament a la Diputaci, amb la qual cosa
la seva dependncia militar i del govern civil restava molt mediatitzada.
Malgrat que la percepci popular i de dirigents poltics envers els Mossos era dolenta, el cos de Mos-
sos dEsquadra estava preparat per transformar-se en una fora vinculada al nou estat que suposaria
ladveniment de la Repblica.
Pel que fa a les forces dordre pblic, amb la Repblica, a partir de labril de 1931, les Esquadres no
tan sols es van mantenir sin que van adaptar-se al nou rgim i van agafar un tarann diferent del que
havien tingut fins aquell moment. Van passar a ser identificades amb les institucions autonmiques i
amb el govern catal, lleials als presidents de la Generalitat i vinculades al projecte populista republic
i catalanista daquells anys. El 14 dabril de 1931, el capit Frederic Escofet, caporal del destacament
de la Garriga, es va posar a les ordres del president Maci, que havia proclamat la Repblica Catalana.
Es van destituir els anteriors comandaments i Prez Farrs, comandant dartilleria, va ser nomenat
comandant dels Mossos.
Foren uns anys de tensions socials i poltiques i la policia, i els Mossos en particular, es veurien impli-
cats en la defensa de les institucions de govern. El 14 doctubre de 1932, el president Maci signava
un decret mitjanant el qual sestenia el cos policial dels Mossos a tot Catalunya. Al mateix temps, i
a partir de lEstatut, tots els cossos policials van passar a dependre del Comissariat dOrdre Pblic, i
aquesta competncia va ser un tema prioritari per als dirigents poltics. Desprs dels fets dOctubre,
les Esquadres, en un primer moment, van ser desarmades pel fet dhaver atacat lexrcit, tot i que, amb
un nou comandant, tornaren a ser operatives en les tasques prpies de seguretat.
El triomf del Front dEsquerres a les eleccions del febrer de 1936 va significar lalliberament del govern
catal empresonat i lamnistia per a tots aquells que havien participat en els fets dOctubre del 1934,
entre ells els comandaments i responsables dels Mossos. La tornada a Barcelona del president Com-
panys, escortat per motoristes de la Gurdia Urbana i dels Mossos, seria la imatge ms illustrativa
daquells moments.
La Guerra Civil fou un moment difcil i ple de tensions per al pas i per a les forces policials. Dentrada,
van posar-se al costat del Govern de la Generalitat i en contra de les forces colpistes. En els primers
mesos es produren diverses tensions amb les patrulles de control dels comits de milcies antifeixistes
i, posteriorment, anaren vivint els esdeveniments que la contesa bllica els va portar, com els fets de
maig de 1937.
El rgim franquista es va constituir com un veritable rgim policial on no noms es barrejaven els
interessos del rgim amb les tasques policials i militars, sin que el mateix partit nic era considerat
un bra ms de la policia. Es van produir depuracions dins la Gurdia Civil i la policia i la suspensi

dalguns cossos policials, entre ells, els Mossos dEsquadra. Shauria desperar fins a lany 1952 perqu
els Mossos, integrats en lexrcit espanyol en fur, insgnies i dependncia, fossin restituts com una
gurdia de la Diputaci de Barcelona presidida, en aquells moments, pel marqus de Castell-Florite.
La policia, i tamb lexrcit, era pensada pel franquisme com un element bsic per al manteniment
del nou ordre franquista, i aquesta concepci ideolgica i instrumental va ser imposada a tots els
estaments i cossos policials arreu dEspanya, inclosa la policia local. Els seus membres sovint eren
persones destacades per la seva simpatia cap al rgim o premiats per haver patit alguna represlia
durant la Repblica o la Guerra Civil.
A partir de la mort de Franco, el 1975, lEstat espanyol va caminar cap a un rgim poltic democrtic.
Aquest procs, fruit de la interacci i de lacord entre el rupturisme de les forces opositores a la dicta-
dura i el reformisme dels sectors ms proclius al canvi que venien del rgim anterior, va significar per al
pas una Constituci, un rgim de llibertats, un Estatut dautonomia per a Catalunya i unes institucions i
uns governs als quals saccedia a travs de processos electorals. Pel que fa a la policia, la Constituci
espanyola de 1978 va establir un model pluralista en aquesta matria, a travs de tres nivells: la policia
de lAdministraci central de lEstat, les policies de les comunitats autnomes lestatut de les quals en
preveis la creaci i les policies locals dependents del poder municipal.
Un canvi poltic daquesta naturalesa va determinar la necessitat duna reflexi sobre la policia que hi
havia i sobre la que hi havia dhaver. Una reflexi, feta des de la llibertat, que havia de tenir en compte
tres elements: que shavien de transformar els aparells policials de la dictadura, que calia garantir, amb la
transformaci, leficcia policial i de quina manera la dinmica del canvi democrtic i la nova estructura de
lEstat havia de forar una redefinici del sistema de seguretat pblica i de les forces policials de tot lEstat.
Aquesta reflexi va comportar modificacions graduals en els diversos cossos policials, canvis que es
van apreciar tamb en les policies locals. Les noves exigncies democrtiques reclamaven transforma-
cions en el concepte i la funci daquest cos policial, que van iniciar-se a partir dels primers ajuntaments
democrtics de 1979, amb una profunditat i continutat notables.
Daltra banda, la Generalitat restaurada i lEstatut dautonomia van propiciar lextensi del cos dels Mossos
dEsquadra a partir del nucli de la Diputaci de Barcelona. Un cos creat en el set-cents, amb un nom
histric, que recollia la tradici duna policia que, amb moments de parntesi, havia sobreviscut i, per tant,
resultava ser la ms antiga de la Pennsula i, alhora, una policia nova, que fos la imatge duna Catalunya
polticament autnoma, que arrels en el propi imaginari collectiu i fos considerada com a prpia, pro-
fessionalment ben preparada i coincident amb els pressupsits duna societat avanada i democrtica.
El 1983 el Parlament de Catalunya aprovava una llei mitjanant la qual es creava la Policia de la Gene-
ralitat, el nucli inicial de la qual fou el cos dels Mossos. Es comenava una promoci formada a partir
de la Generalitat i es donava vida a la que seria lEscola de Policia de Catalunya, que inauguraria la
seva seu a Mollet del Valls el 1985. A partir de 1991 tamb shi formarien els membres de les policies
locals, i es consolidava un centre nic per a la formaci de tota la policia de Catalunya, avui Institut de
Seguretat Pblica de Catalunya.
A partir de novembre de 1994 es va iniciar el desplegament dels Mossos dEsquadra en el territori

catal, en substituci de les forces i els cossos de seguretat de lEstat. El primer emplaament seria
la comarca dOsona, seguida del Ripolls i la Selva. Entre 1997 i 1998 la Generalitat tindria les com-
petncies executives en matria de trnsit i circulaci de vehicles de motor. El novembre de 2008 va
significar la culminaci del procs de desplegament, amb larribada del cos a les Terres de lEbre i el
Camp de Tarragona.

Idees fora
1. Una de les bases del manteniment de lodre pblic a Catalunya fou la defensa de la Pau i Treva.
2. La institucionalitzaci del cos policial dels Mossos dEsquadra va tenir lloc entre 1719 i 1721.
3. Els Mossos dEsquadra es convertirien durant el segle xviii en un precedent de la policia moderna.
4. Durant el segle xix el Mossos continuarien la seva tasca, tot i la formaci del cos policial unificat
a tota Espanya de la Gurdia Civil a partir de la meitat de segle.
5. El desenvolupament de les gurdies urbanes va ser important a partir del segle xix amb el creixe-
ment urbanstic, i en destaca la formaci de la Gurdia Urbana de Barcelona el 1843.
6. A partir de labril de 1931, amb la Repblica, les Esquadres no tan sols es van mantenir sin que
van adaptar-se al nou rgim i van agafar un tarann diferent del que havien tingut fins aquell mo-
ment. Van passar a ser identificades amb les institucions prpies i amb el govern catal, lleials
als presidents de la Generalitat i vinculades al projecte populista republic i catalanista daquells
anys.
7. Durant la Guerra Civil, la policia es va veure immersa en les vicissituds histriques i va ser fidel al
Govern de la Generalitat durant laixecament militar colpista.
8. El rgim franquista fou un rgim policial on es barrejaven els interessos del rgim amb les tasques
policials i militars i el partit nic era considerat un bra ms de la policia.
9. Amb la restauraci de la Generalitat i lEstatut dautonomia, els Mossos dEsquadra esdevenen la

policia de Catalunya, arrelada a limaginari collectiu, professionalment ben preparada i coincident
amb els pressupsits duna societat avanada i democrtica.
Glossari
Cossos policials Mosso dEsquadra

Desplegament Ordre pblic
Esquadres de Catalunya Pau i Treva
Exrcit popular Policia democrtica
Fur militar Policia integral
Gurdia Civil Policia de Catalunya
Gurdia Urbana Reial Audincia
Inquisici Rgim policial
Jurisdicci Sistema de seguretat
Milcia Nacional

Tema A.4.
mbit sociolingstic
1. Histria de la llengua
1.1. Segles vii a xii: orgens i formaci
1.2. Segles xiii a xv: expansi i consolidaci
1.3. Segles xvi a xviii: retrocs de la llengua
1.4. Segle xix: recuperaci lingstica
1.5. Segle xx i xxi: la normativitzaci
2. Varietats lingstiques
2.1. Segons els parlants
2.2. Segons ls: registres
2.3. La varietat estndard
3.1. El rgim especial dAran
3.2. Reconixer, protegir i promoure loccit
4. Noves versions de la Gramtica de la llengua catalana i de lOrtografia catalana

Tema A.4.
mbit sociolingstic
La sociolingstica s una disciplina que estudia ls lingstic condicionat pel context social, la inter-
relaci de la llengua amb la societat.
1. Histria de la llengua
El catal s una llengua romnica que prov del llat popular, parlat, portat al territori pels soldats i
mercaders, i no pas del llat culte o literari. El llat popular s lelement bsic en la formaci del catal.
En lactualitat hi ha nou llenges romniques: el catal, el castell (o espanyol), el francs, el galai-

coportugus, litali, loccit (o provenal, al sud de Frana) larans ns una variant geogrfica,
el retoromnic (al cant sus dels Grisons), el romans i el sard (a lilla de Sardenya).
A finals del segle xix es va extingir una llengua romnica, el dlmata, parlada a les costes de loest de
Iugoslvia.
El lleons, laragons, el gasc i el francoprovenal es consideren llenges embrionries.
Els factors que fan possible la formaci de la llengua catalana sn:
a)El substrat. Les llenges parlades pels pobles del territori abans de la conquesta romana. En
trobem rastres en el lxic i en la toponmia. Del cltic: blat, maduixa, trencar, Besal, Queralbs,
Cadaqus,... De liberobasc: estalviar, esquerra, pissarra, Cardona, neu, Besora,... Del fenici,
per, noms nhan quedat topnims allats: Eivissa, Ma, Tagomago.
b)El grau dintensitat de la romanitzaci. s a dir, de la implantaci de la romanitzaci els

Pirineus no van ser tan romanitzats com els territoris orientals de la pennsula Ibrica i la pro-
cedncia dialectal i social dels colonitzadors.
c)El superstrat. Les aportacions, especialment lxiques, posteriors als romans de les llenges
germniques (blau, amanir, lleig, boig, bandera, espia, gurdia, Albert, Enric, Campdevnol,
Geltr,...) i de lrab (setrill, rajola, aixeta, magatzem, gandul, arrs, sucre, Borja, Rfols, Altafulla,
Borges,... ); i la influncia de les llenges venes: occit (clatell, oreneta,...), castell (buscar,
borratxo,...), francs (men,...), angls (bar,...), etc.
d)La vida poltica posterior a la desaparici de lImperi Rom dOccident.
1.1.Segles vii a xii: orgens i formaci
Segles vii i viii. En una evoluci gradual i quasi imperceptible, la gent ja no parla llat.
Segles ix a xi. El poble ja parla catal, per hi ha una situaci de diglssia; s a dir, la convivncia de
dues llenges en qu una, la llengua A (alta, amb ms prestigi, en aquest cas el llat), expressa tots els

A.4. mbit sociolingstic
mbits de poder administraci, ensenyament, literatura, comer, usos pblics i laltra, la llengua B
(baixa, amb menys prestigi, en aquest cas el catal), noms susa en els mbits privats. Ara b, el llat
dels documents simpregna de loral, la qual cosa es reflecteix en textos plens dinterferncies, tant
lxiques com sintctiques. Ja s un llat allunyat del clssic.
Com que la immensa majoria de la poblaci s analfabeta i no entn el llat culte, al Concili de Tours
(813), lEsglsia mana oficialment als sacerdots que prediquin en la llengua del poble perqu sels
entengui.
Segle xii. s lpoca dexpansi territorial i dinstica. Sinicien la Corona dArag i el catal escrit. Els
primers textos escrits en catal que es coneixen sn de la segona meitat daquest segle:
Forum Iudiciorum. Codi de lleis visigtic escrit en llat, del qual coneixem la traducci dun petit
fragment al catal.
Les Homilies dOrgany. Primer text escrit en catal. Sn vuit fulls dun serm en prosa, on lautor
comenta passatges de lEvangeli.
1.2.Segles xiii a xv: expansi i consolidaci
Segle xiii. El naixement de la prosa literria catalana comena a la segona meitat del segle xiii, amb
lobra extraordinria del mallorqu Ramon Llull. Lhegemonia poltica i lafermament de la Corona (con-
questes de Mallorca, Valncia i Siclia) consolidaran una conscincia didentitat i convertiran la llengua
en un factor de coherncia cultural i poltica. Daquest perode, cal destacar-ne que:
a) Els textos potics sescriuen en occit.
b) Els textos jurdics i comercials sescriuen en catal. Sn els Usatges de Barcelona, els Furs
de Valncia, el Llibre de les Costums de Tortosa i les Ordenances dels corredors de la Llotja.
c) El creador de la prosa literria i cientfica catalana s Ramon Llull (1232-1315), escriptor, filsof,
mstic i missioner. La ra per la qual usa el catal s perqu t la voluntat de difondre entre el
poble diverses branques del saber i evitar restringir la seva obra a lestament culte, als eclesi-
stics. El catal ser un instrument normal de comunicaci i una eina til en lexpressi culta.
La seva obra s clau en la histria del catal i del pensament europeu. Per exposar les seves
doctrines interv en concilis i universitats, visita corts papals i reials i escriu unes 250 obres dun
ventall molt variat de temes cientfics, filosfics, teolgics i literaris.
El Blanquerna, Arbre de Cincia, Llibre de Contemplaci de Du, Llibre de lOrdre de Cavalleria...

sn algunes de les seves obres ms conegudes.
d) En aquest segle sescriuen dues de les quatre grans crniques que historiaven fets contem-
poranis o immediatament anteriors. Des del punt de vista lingstic sn de gran inters, perqu
amb elles la prosa catalana assoleix la maduresa.
La Crnica de Jaume I o Llibre dels Feyts (cap al 1274), que es presenta com a autobiogrfica, va
ser dictada pel mateix rei. s la histria del rei Jaume I, que explica, amb una llengua viva i fluida,
amb fora i espontanetat, grans gestes amb fragments dexaltaci militar, didctics i religiosos.
La Crnica de Bernat Desclot (1288) narra els fets des de la formaci de la Corona dArag fins
a la mort de Pere el Gran. El protagonista, per, s Pere el Gran i els fets que va viure: la inter-
venci de la casa reial a Itlia, la invasi de Catalunya pels francesos i lalliberament per part del
monarca, el qual tindr una dimensi dheroi depopeia.

Segle xiv. s linici dels moments ms brillants de la literatura catalana, que coincideix amb les con-
questes de Sardenya i Grcia. Pere el Cerimonis va ser el primer rei catal que va intuir lestret lligam
entre el poder i la llengua. Aquesta interrelaci sestendr per tots els territoris dominats per la Corona
i la llengua catalana arribar a ser una de les llenges ms esteses i difoses. Daquest perode, cal
destacar-ne que:
a) Sescriuen les altres dues grans crniques. La Crnica de Ramon Muntaner (1325), la ms
extensa, que narra els fets de cinc regnats: des de Jaume I fins a la coronaci dAlfons III el
Benigne. s la que t ms nom i fama. Muntaner, que era giron, hi exalta, en primera persona i
en un to colloquial i viu, com si es tracts duna conversa, la monarquia, els catalans, Catalunya
i la llengua catalana.
La Crnica de Pere el Cerimonis (1386), en set llibres, narra els fets succets des de part del
regnat dAlfons III el Benigne, el seu pare, fins al seu regnat. El ms notori s la narraci que hi
fa de la reincorporaci del Regne de Mallorca, dels comtats del Rossell i la Cerdanya, i de la
guerra contra la noblesa aragonesa rebel. s un autntic dietari molt individualitzat. Shi pretn
justificar i defensar la seva actuaci. La llengua s menys viva que la de les altres crniques, s
ms elevada i acurada, ms oficial.
b) Es reforma la Cancelleria reial durant el regnat de Pere el Cerimonis. Aquest organisme

administratiu i burocrtic t la tasca de redactar els documents oficials de la Corona, que sn
considerats models de bona escriptura; un model descriptura acadmica que avui anomenarem
llengua estndard, perqu codifica i unifica la llengua a tot el territori. La Cancelleria reial s el
gran centre del nou corrent cultural i literari, de lhumanisme, a Catalunya.
c) Possiblement la figura ms destacable de la Cancelleria s Bernat Metge (1340/46-1413),

secretari de dos monarques, Joan I i Mart I. Va ser acusat de traci i processat, fins que Mart
I li va fer confiana. s el primer escriptor que tradueix obres clssiques, que escriu amb mires
exclusivament literries i que incorpora lhumanisme. Arran del seu processament escriu Lo
somni (1399), que s la primera obra humanstica a Espanya: una mostra del triomf de la ra
sobre lobscurantisme.
Al llarg del segle xiv i inici del xv, en les relacions formals (administraci, cort pontifcia, cincia, pensa-
ment i literatura) susa el catal com a llengua de prestigi. En les relacions informals de la vida ntima i
familiar susa exclusivament la llengua catalana. La poesia, per, es continua escrivint en occit, o en
un catal occitanitzant.
Segle xv. Ha estat qualificat de segle dor de la literatura catalana.
El corrent cultural que condiciona el segle xv s lhumanisme, que sorgeix de la nova situaci socio-
poltica i religiosa del segle xiv i que representa una manera diferent dentendre la vida, i de viure-la.
Ara els valors medievals entren en crisi.
I amb levoluci de lhumanisme sarriba al Renaixement, als temps moderns. La invenci de la impremta
a mitjan segle xv permet que la cultura escrita es divulgui i que augmenti la demanda de llibres.
Sescriuen les grans novelles de la literatura medieval catalana i sassoleixen moments desplendor
amb:
a) Ausis March. s el primer poeta que trenca definitivament amb la poesia trobadoresca.
Escriu ms de deu mil versos plenament en catal.
b) Joanot Martorell. s lautor de la novella profana ms llegida durant el segle xv, Tirant lo Blanc,
considerada lobra mestra de la narrativa medieval catalana i universal.

c) Ros de Corella. Humanista, prosista i lltim gran poeta de la literatura clssica catalana.
Poc llegit, per.
d) Jaume Roig. Autor de la novella en vers, de carcter misogin, lEspill o Llibre de les dones,
de ms de setze mil versos, escrita amb un llenguatge extraordinriament ric i popular.
e) La novella cavalleresca i annima Curial e Gelfa. Amb un llenguatge refinat i popular, la

influncia italiana hi s present en el vocabulari.
La uni dinstica amb els Trastmara (1412) no va tenir, en principi, cap repercussi immediata en lmbit
lingstic ni va alterar la condici del catal. Els tres primers reis sesforaran a mantenir el catal com
a llengua cortesana, en convivncia amb el castell, el llat i litali. Ara b, la llengua dels monarques
i de la cort s el castell, la qual cosa provocar el procs de canvi lingstic. Per al poble, per, el
castell era una llengua desconeguda al segle xv.
Alfons el Magnnim, de gran formaci humanstica, va ser un gran mecenes del Renaixement. El 1443
va conquerir Npols i va installar-hi la cort, en qu el castell va ser la llengua de prestigi, cosa que va
provocar la tendncia al bilingisme. El rei, atret per la grandesa clssica, no va mostrar gran atenci
per les lletres catalanes, que van haver de seguir el seu cam sense lajut reial.
Si en la primera meitat del segle el catal susa plenament en els mbits formal i informal, en la segona
meitat comena a aparixer el castell en lmbit culte o formal.
1.3.Segles xvi a xviii: retrocs de la llengua
s una poca de retrocs de la llengua catalana, perqu hi ha una prdua de conscincia lingstica,
no es produeixen tantes obres cultes i de creaci com al segle anterior, i perqu la Corona dArag
queda lligada definitivament al projecte de monarquia dels Reis Catlics.
Segles xvi i xvii. Fins al darrer ter del xvii, ls social de la llengua, per, es mant ben viu en les re-
lacions familiars, a lesglsia, a ladministraci, a lescola, en els llibres tcnics i dhistria, en els llibres
de comptes pblics i privats, en els documents notarials, en els testaments...
El castell es va introduint durant aquests dos segles a partir duns fets que nacceleren la presncia:
a) La influncia de la cort castellana. Laristocrcia catalana sanir castellanitzant fora i dins

del territori.
b) Lesplendor de la literatura castellana. Alguns escriptors canvien la llengua catalana per la

castellana, per exemple Joan Bosc, a causa de lenlluernament que produeixen el Renaixement
i el barroc castell, de noms com ara Cervantes, Lope de Vega, Quevedo...
c) La impremta. La producci de llibres en castell desplaa de mica en mica els catalans per
una qesti de mercat.
d) Les guerres. La guerra de les Germanies (1519-1523). Els agermanats (camperols, artesans i
burgesos) sn venuts per laristocrcia, i els vencedors fan servir el castell per distingir-sen.
e) La inquisici. Va ser un factor castellanitzant perqu redactava els document en castell.
El catal havia aconseguit mantenir-se amb normalitat com a llengua de ladministraci fins al darrer
ter del segle xvii. A partir dara, ladministraci deixa dusar-lo a causa de la presncia del funcionariat
castell, de la inquisici, de ladhesi de les classes altes al castell i del prestigi que t aquesta llengua
davant dels estaments burgesos i populars.

Sanir consolidant una forta diglssia del catal (llengua B) respecte al castell (llengua A).
Si b durant el Renaixement Espanya (Antonio de Nebrija), Itlia i Frana regulen gramaticalment les
seves llenges, el catal no t cap regulaci gramatical, cosa que amb el temps provocar que hi hagi
una crisi de conscincia lingstica unitria. Shi perd la confiana.
Hem de destacar:
a) Cristfor Despuig. El tortos va escriure Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557)
en catal, en qu denuncia la situaci esmentada.
b) La literatura popular: romanos, canons, literatura ertica de difusi privada i annima i

dietaris personals se segueixen fent en catal.
c) De la producci culta al segle xvi, cal destacar-ne, entre daltres, Pere Seraf, C. Despuig i
Joan Timoneda; i, de la del segle xvii, la poesia del rector de Vallfogona i de Francesc Fontanella.
El 1659 Castella i Frana signen el Tractat dels Pirineus, pel qual el Rossell (el Conflent, el Capcir, el
Vallespir) i la meitat de la Cerdanya passen a sobirania francesa. En aquests territoris de seguida es
va prohibir el catal en lensenyament, i el 1700 sen va prohibir ls en els documents pblics amb un
edicte de Llus XIV.
Segle xviii. La Guerra de Successi (1702-1714), i el seu desenlla, marquen linici duna nova etapa.
Guanyada la guerra pels partidaris de Felip dAnjou, es dicten els decrets de Nova Planta, que anullen
loficialitat del catal i el prohibeixen: el 1707 a Valncia, el 1715 a les Illes Balears (excepte a Menorca,
sota dominaci anglesa) i el 1716 al Principat de Catalunya.
Aix, es va obrir el mercat de treball per als funcionaris castellans. La seva presncia en tots els mbits
de ladministraci pblica va servir perqu la castellanitzaci fos efica.
A partir daquest moment, tindr lloc una forta repressi lingstica. Es reprimeixen les universitats,
acadmies i societats; saboleix el rgim jurdic propi, i desapareixen les institucions dautogovern
(Corts, Generalitat, Consell de Cent, jurats municipals, autonomia monetria i fiscal, etc.).
Al llarg dels segles xviii i xix aniran apareixent nous decrets i mesures per prohibir el catal a lescola, als
tribunals civils i eclesistics, al teatre, als llibres de comptabilitat... Ara b, la major part de la poblaci
era analfabeta i no entenia cap altra llengua que no fos la catalana.
Durant el segle illustrat, els intellectuals catalans van mantenir posicions lingstiques diferents. Uns
feien judicis despectius sobre la llengua catalana (Antoni de Capmany), daltres defensaven lidioma
en lensenyament (Baldiri Rexach) i daltres argumentaven la seva defensa amb apologies certament
pintoresques, ms aviat arqueolgiques.
Shan de remarcar, per, els estudis gramaticals i lxics (Carles Ros, Josep Ullastre...) en forma de
diccionaris i tractats dortografia que, malgrat tot, van aparixer durant la Illustraci. Aquestes obres
representaran lestadi precientfic de lestudi del catal.
Quant a la literatura, hem de destacar:
a) Els seixanta volums de la monumental obra del Bar de Mald, Rafael dAmat i de Cortada,
Calaix de sastre (1769-1816). Hi descriu la vida quotidiana de lpoca.
b) El menorqu Joan Ramis i Ramis, autor de dues peces teatrals: Lucrcia (1769) i Rosaura
(1783).
c) Diversos cicles de poesia i teatre popular.

1.4.Segle xix: recuperaci lingstica
s el perode en qu, malgrat que es mant la situaci de diglssia respecte al castell en la primera
meitat del segle xix, a partir de la segona meitat hi ha una represa de conscincia nacional, i els intel
lectuals i la burgesia, enfortida per la industrialitzaci, volen recuperar els signes didentitat. El naixe-
ment dun moviment literari renovador, la Renaixena, gestat per la burgesia, i laparici del catalanisme
poltic faran possible que el poble catal tingui una nova conscincia lingstica. El 1833 marca linici
simblic de la Renaixena, amb la publicaci del poema La ptria, de Bonaventura Carles Aribau.
El moviment cultural arreu dEuropa s el Romanticisme, que reivindica el retorn a lesplendor de ledat
mitjana, i s aqu on Catalunya retroba el seu passat gloris.
La burgesia, laristocrcia i lesglsia, a partir de la segona meitat del segle xix, es posaran dacord per
canviar la realitat sociolingstica. Les classes populars, per, no havien abandonat mai la seva llengua.
Els objectius de la Renaixena sn:
a) Reconstruir ledat mitjana, lpoca de mxima esplendor.
b) Divulgar els clssics medievals.
c) Recollir la literatura popular.
d) Potenciar tots els gneres literaris.
e) Crear noves institucions i potenciar les existents.
f) Normativitzar la llengua i normalitzar-la.
Lany 1859, Joaquim Rubi i Ors, Manuel Mil i Fontanals, Vctor Balaguer i Antoni de Bofarull restablei-
xen els Jocs Florals, pea clau en la restauraci de la llengua. En aquests certmens potics queda
manifest lestat catic de la llengua i es pren conscincia que cal codificar-la i normativitzar-la; s a
dir, crear uns codis i unes normes.
Al llarg del segle aniran apareixent un gran nombre destudis i diccionaris que sesforaran per codificar
la llengua. Ara b, els seus autors no tenen una formaci adequada i shi poden trobar fora limitacions.
A la fi de segle, la revista LAven hi juga un paper molt important, perqu inicia una campanya de
recomanacions lingstiques que tenen un ress considerable i posen les bases de les Normes orto-
grfiques que publicar lInstitut dEstudis Catalans lany 1913. Recomanaven:
a) Acabar amb lanarquia ortogrfica i publicar un nou diccionari.
b) Unificar els dos models de llengua, la culta i la popular.
c) Depurar el lxic.
Siniciar el catalanisme poltic: Valent Almirall publica el 1886 Lo catalanisme, i Uni Catalanista pre-
senta un projecte dautonomia el 1892, les Bases de Manresa.
Entre les figures literries destaquen:
a) Jacint Verdaguer (1845-1902), poeta de gran qualitat (LAtlntida, Canig...), assagista, prosista
i recreador de la llengua.
b) ngel Guimer (1845-1924), dramaturg i poeta.
c) Narcs Oller (1846-1930), primer novellista modern catal. Hi consolida el gnere.
d) Frederic Soler (Pitarra), dramaturg.

1.5.Segle xx i xxi: la normativitzaci
Perode 1900-1939. Significa la codificaci de lestndard i ls social de la llengua, a partir duna srie
de fets decisius per a lestudi cientfic del catal:
1906. Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, a iniciativa de Mossn Antoni M. Alcover,
de gran ress popular, amb molt dxit i la inscripci duns 4.000 congressistes procedents tant de tot
lmbit lingstic catal com de lrea internacional. Hi va haver tres seccions destudi: la filologicohis-
trica, la literria i la sociojurdica.
1907. Enric Prat de la Riba s elegit president de la Diputaci de Barcelona i funda lInstitut dEstudis
Catalans (IEC). A la Secci Filolgica s on Pompeu Fabra du a terme la seva obra.
1913. Pompeu Fabra publica les Normes ortogrfiques. Les signen tots els membres de la Secci.
1917. Pompeu Fabra publica el Diccionari Ortogrfic.
1918. Pompeu Fabra publica la Gramtica Catalana a partir dels criteris segents:
a) La llengua havia de ser clara i lgica.
b) Havia de reflectir la llengua parlada.
c) Havia de ser harmnica amb les altres llenges romniques dEuropa.
d) Havia de ser supradialectal, que pogus ser reconeguda des de cada variant geogrfica.
e) Havia de ser moderna i de cultura.
1926. Inici de la publicaci del Diccionari Catal-Valenci-Balear (DCVB), de Mossn Antoni M. Alcover
i Francesc de Borja Moll.
1931. Instauraci de la II Repblica. Saconsegueixen avenos en la normalitzaci lingstica: lense-

nyament a les escoles i la difusi en els mitjans de comunicaci de premsa i rdio. F. B. Moll publica
lOrtografia mallorquina segons les normes de lInstitut.
1932. Pompeu Fabra publica el Diccionari General de la Llengua Catalana. Intellectuals i escriptors
valencians accepten les normes de Fabra: Normes de Castell.
Perode 1939-1975. El franquisme i la persecuci del catal.
Nova repressi de la cultura catalana: es prohibeix ls del catal en tots els mbits pblics. Les ins-
titucions catalanes saboleixen (Generalitat, IEC, etc.) i molts intellectuals han de fugir a lexili, on es
far una tasca important de manteniment de la cultura.
Al final del rgim dictatorial hi ha una certa tolerncia: tmida publicaci de textos; apareixen revistes,
editorials i noves generacions descriptors, i el 1961 es crea mnium Cultural, que comena a ensenyar
el catal.
Perode de 1975 fins avui.
Amb la mort de Franco, comena la transici poltica, i sinstaura la democrcia, que marca la recupera-
ci de les institucions nacionals, les quals retornen de lexili. Com que ja shavia fet la normativitzaci de
la llengua, s el moment diniciar la normalitzaci del coneixement i de ls, a partir dun nou marc legal.
La segona meitat del segle xx s una etapa que destaca pels estudis sobre la llengua. Cal destacar-ne
noms com ara Joan Coromines (Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana,...),
Francesc de Borja Moll (Gramtica Catalana,...), Manuel Sanchis i Guarner (Aproximaci a la histria

de la llengua catalana,...), Enric Valor (Curs mitj de gramtica catalana,...), Antoni M. Badia i Margarit
(Gramtica histrica catalana,...), Germ Coln (El lxico cataln en la Romania), Joan Veny (Introduc-
ci a la dialectologia catalana,...), Joan Sol (Estudis de sintaxi catalana,...), Gabriel Ferrater, Francesc
Vallverd, Llus V. Aracil, Josep Ruaix,...
2. Varietats lingstiques
Una llengua no s mai uniforme ni fixa. Les varietats lingstiques sn les diferents modalitats duna
mateixa llengua. Per damunt de totes les varietats hi ha la varietat estndard. Podem classificar les
varietats segons els parlants o segons ls.
2.1. Segons els parlants
2.1.1. Varietats geogrfiques
Les varietats geogrfiques, o dialectes, sn el conjunt de trets lingstics associats a lorigen geogrfic
del parlant. En catal hi ha dos grans dialectes:
a) catal oriental: rossellons o septentrional, central, balear i alguers, i
b) catal occidental: nord-occidental o lleidat i valenci.
La separaci entre els trets lingstics diferencials mai no sn lnies perfectes. Tenint en compte aix,
algunes de les diferncies entre els dos grans blocs sn:
Oriental Occidental
Les a i e tones es pronuncien a i e respec-

Fontiques
Les a i e tones es pronuncien com a neutres. tivament.

Les o i u tones es pronuncien u. Les o i u tones es pronuncien o i u respec-
tivament.
Morfolgiques
La primera persona del present dindicatiu

La primera persona del present dindicatiu
acaba en -u, -i o : jo cantu (escrit canto),
acaba en -o o -e: jo canto, jo cante.
jo canti, jo cant.
El numeral dos no t femen.
El numeral dos t femen: dues.
Alguers: forqueta, morro...

Lleidat: bajoca, manana, pans, padr/ina
Lxiques
Balear: allot/a, capell, granera, torcar, ver...

(avi/via)...
Central: mandra, cartr...
Valenci: prompte, xic, llevar, escurar...
Rossellons: pallago, ca, oliu, estela...
2.1.2. Varietats histriques
Aquestes varietats es refereixen als trets lingstics associats a lorigen cronolgic del parlant. Per
exemple, Ramon Llull (segle xiii), Ausis Marc (segle xv) i Quim Monz (segle xx) sn escriptors de la
mateixa llengua, malgrat que hi hagi les diferncies prpies de levoluci histrica. Shi inclouen les
generacionals. Per exemple, un avi i el seu net parlen la mateixa llengua amb solucions diferents: no
em destorbis (avi) i no em ratllis (net).

2.1.3. Varietats socials
Aquestes varietats es refereixen als trets lingstics associats a lorigen social del parlant. Aquestes
varietats es poden minimitzar amb lensenyament de lestndard o pels mitjans de comunicaci.
2.2. Segons ls: registres
Parlem ara de varietats funcionals o registres, s a dir, el parlant, segons la circumstncia o situaci
comunicativa, tria una determinada varietat funcional o una altra. Per triar o b definir un registre, el
parlant t en compte quatre factors:
1.El camp semntic o tema, s a dir, la matria de la qual es vol parlar o escriure, que pot
ser ms general o especfic. Aquest s el factor principal dels llenguatges despecialitat, que
es caracteritzen per tenir un lxic especfic i precs. Per exemple, el llenguatge jurdic, el mdic,
ladministratiu o el policial.
2.El canal, s a dir, el parlant tria si fa servir un canal oral o un canal escrit, la qual cosa repre-
senta solucions lingstiques diferents. De vegades, hi ha textos escrits per ser dits (conferncies,
telenotcies) o textos escrits que imiten loral (teatre).
3.El grau de formalitat, que marca si el discurs del parlant s vulgar, colloquial o familiar, es-
tndard, literari/culte/tcnic o cientfic. Per exemple, un parlant pot definir la mateixa realitat amb
diferents solucions: Aquest home porta una merda!, Aquest home va pet! (vulgar); Aquest
home est borratxo (colloquial i estndard); Lindividu presenta intoxicaci etlica aguda (culte).
4.La intencionalitat del parlant determina el tipus de text, ja sigui oral o escrit: conversacional,
narratiu, descriptiu, argumentatiu, expositiu, instructiu, etc.
2.3. La varietat estndard
La varietat estndard o comuna s la varietat que permet la intercomprensi entre les altres varietats
duna llengua, sobretot en els mbits formals, s a dir, s una varietat supradialectal. s institucio-
nalitzada, legitimada, codificada i normativitzada (per flexible). Sensenya a les escoles i lusen els
mitjans de comunicaci, ladministraci i la cincia. Lestndard en cap cas no comporta la renncia a
la riquesa de les altres varietats lingstiques, i no sha dequiparar llengua estndard a llengua correcta
(una soluci pot ser correcta, per no estndard). La varietat estndard t cinc funcions:
a) unifica, ja que s lligam entre les altres varietats;
b) separa, ja que afirma la identitat duna comunitat lingstica respecte a daltres;
c) dona prestigi;
d) s participativa, ja que afavoreix la contribuci en el mn cultural i cientfic modern, i
e) s marc de referncia per als parlants.
3.1. El rgim especial dAran
Al prembul de la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del rgim especial dAran, sestableix que:
Aran constitueix dins Catalunya una realitat nacional amb personalitat prpia i diferenciada, fonamen-
tada en el fet que la comunitat aranesa disposa duna llengua i una cultura prpies, comunes i com-

partides amb la resta dOccitnia, i, alhora, duna antiga tradici dautogovern fermament defensada
pels aranesos al llarg del temps.
Loccit, en la seva varietat aranesa, s la llengua prpia dAran i esdev un dels pilars i un dels trets
fonamentals que configuren la identitat aranesa, tot emmarcant-la dins el fet nacional occit. El lligam
emocional dels aranesos amb llur llengua i, alhora, la tenacitat a utilitzar-la, nhan perms, generaci
rere generaci, la transmissi fins a lactualitat, i lhan convertit en un dels elements ms preuats i ex-
cepcionals del patrimoni cultural dAran, que el poble i les institucions de Catalunya tamb reconeixen
i valoren com a propi.
La vinculaci poltica i administrativa dAran amb Catalunya t els seus precedents ms antics en els
acords o tractats demparana o protecci reial acordats o renovats entre els representants dAran i
els primers monarques de la Corona dArag, especialment den de la segona meitat del segle xii.
La recerca de la protecci reial dels monarques catalanoaragonesos va sser buscada pels habitants
dAran en la mesura que constitua la garantia de la plena llibertat i autonomia, tant en lmbit personal
com en el collectiu, i alhora, de lexercici de lantic dret i costum de gaudir lliurement de lusdefruit dels
boscos, aiges i muntanyes de la vall, base de la vida econmica i essencials per a la supervivncia
quotidiana.
Aquest impuls inicial per establir i estrnyer els lligams dAran amb la Corona dArag es va reforar
i consolidar durant el regnat del rei Jaume I (1208-1276), el qual, amb el consentiment i lajut de la
poblaci aranesa, va voler mantenir sempre Aran dins els seus dominis i no el va incloure entre els
territoris occitans a la sobirania dels quals va renunciar lany 1259 a favor de la corona francesa, que
es va apoderar de gran part dOccitnia den de la desfeta catalanooccitana a Muret (1213).
Lantic pacte dAran amb els primers monarques de la Corona dArag es va renovar lany 1313, quan la
vall va retornar al domini de la corona catalanoaragonesa desprs de trenta anys docupaci francesa.
Amb motiu daquest retorn a la seva sobirania, el 23 dagost de 1313 el rei Jaume II atorg als habitants
dAran lanomenatprivilgi dEraQuerimnia, verdadera carta magna de les llibertats araneses, que,
durant ms de cinc-cents anys, va esdevenir la principal base legal de lordenament poltic, jurdic i
administratiu arans.
Garantia de la seva plena llibertat i autonomia, tant a nivell personal com collectiu, la defensa dels
seus privilegis i, alhora, del seu vincle amb la Corona dArag i, dins daquesta, amb el Principat de
Catalunya van esdevenir els dos principals objectius de la comunitat i les institucions araneses durant
els segles posteriors.
Aix, lany 1381, i a petici dels representants de la vall, el rei Pere III va establir de nou que aquesta no
pogus sser mai ms separada de la corona reial ni tampoc del Principat de Catalunya, privilegi que
posteriorment seria tamb confirmat per altres monarques de la seva nissaga.
La plena incorporaci dAran a Catalunya va sser tamb sollicitada pels sndics i procuradors de la vall
lany 1411 i fou referendada pel Parlament i les Corts catalanes. Daquesta manera, les constitucions i
altres drets catalans esdevingueren dret supletori dels privilegis de la vall i, en conseqncia, garantia
tamb de la seva llibertat i autonomia davant les intromissions potencials del poder reial.
Tot i formar part de Catalunya, Aran mantingu sempre la seva singularitat territorial i el sistema i r-
gim poltic i administratiu heretats dels segles precedents, i gaud dun ampli marge dautonomia en
el govern dels seus afers interns.
Com altres comunitats pirinenques, la base de lorganitzaci poltica i administrativa tradicional ara-
nesa fou sempre la casa. A nivell local, lassemblea dels caps de casa administrava els afers de la
comunitat i triava els seus representants, els anomenatscnsulsocssos. Alhora, els pobles aranesos
sagrupaven en circumscripcions administratives ms grans, anomenades terons. Almenys des del

segle xiii i fins al segle xvi hi hagu tres terons a la vall, i daleshores en sis (Pujlo, Arties e Gars,
Castiro, Marcatosa, Lairissa i Quate Lcs). Cada ter triava tamb uns representants especfics,
anomenatsconsellersiprohoms.
Fins al segle xv, de la reuni dels cnsols de tots els pobles de la vall i, alhora, dels seus consellers i
prohoms, es formava la Cort o Consell General de la Vall, que constitua la ms alta instituci de repre-
sentaci, govern i administraci de la comunitat aranesa. El Consell General podia tamb triar delegats
o representants del conjunt de la vall per a afers especfics, els anomenatssndics. Tanmateix, des de
principis de lEdat Moderna, el dret dassistncia a les reunions del Consell General de la Vall va quedar
restringit nicament als consellers i prohoms nomenats pels sis terons que aleshores la conformaven.
Amb la promulgaci de les anomenadesOrdinaciones, Pragmticas y Edictos Reales del Valle de Aran,
lany 1618, per mandat del rei Felip III dEspanya, la composici, el sistema delecci i la manera de
funcionar darrel medieval del Consell General de la Vall van sser pregonament modificats. Daleshores
en, la ms alta instituci de govern i representaci de la comunitat aranesa rest integrada exclusi-
vament per tretze membres: sis consellers, sis prohoms i un sndic general, tots ells triats per sorteig.
La promulgaci del Decret de Nova Planta lany 1718, que tan advers fou per a les institucions i lliber-
tats catalanes, no va afectar formalment Aran, que va mantenir el seu sistema poltic i administratiu
tradicional, per b que molt minvat en la seva autonomia. Per mor daix, el territori arans no va restar
integrat dins el nou sistema dels corregiments que lautoritat borbnica va implantar arreu de Catalunya,
i va constituir-ne un districte especial.
Les guerres hispanofranceses de finals del segle xviii i principis del xix i el pes de lautoritat reial a la
vall van entorpir el funcionament ordinari del Consell General de la Vall i la seva capacitat de decisi.
Tanmateix, Aran va mantenir el seu sistema administratiu tradicional fins almenys lany 1834, en qu
el territori va quedar definitivament incorporat a la nova provncia de Lleida, creada un any abans per
lEstat espanyol. Daleshores en, el territori arans es va convertir en un partit judicial ms de la dita
provncia i shi implant el sistema dajuntaments general a tot lEstat.
3.1.1. Marc jurdic i evoluci legal
Tot i el desballestament jurdic del sistema institucional tradicional arans, el seu record i el preg sen-
timent de comunitat de vall va perdurar en la conscincia i en el cor de molts aranesos fins al primer
ter del segle xx, i va rebrotar espordicament en algunes reivindicacions i accions mancomunades
dels ajuntaments aranesos daquell temps.
Tamb amb motiu de laprovaci de lEstatut dautonomia de Catalunya lany 1932, alguns intellectuals
aranesos residents a Barcelona van sollicitar al Govern catal el reconeixement dels drets histrics
dAran, per la iniciativa no va prosperar.
Amb el retorn de les llibertats democrtiques a lEstat espanyol lany 1975, la conscincia i la reivindica-
ci dels drets histrics dAran, i, alhora, de la necessitat de protegir i oficialitzar la seva llengua prpia
van emergir de nou en el si de la comunitat aranesa, i van cristallitzar lany 1978 amb la constituci de
lassociaci de vens Es Terons, que en va fer les seves dues principals reivindicacions.
El mateix any, i durant el procs de redacci de lesborrany de lEstatut dautonomia de Catalunya,

lassociaci venal aranesa va fer arribar als parlamentaris catalans reunits a Sau la seva aspiraci i
exigncia democrtica de reconeixement del fet diferencial arans, la necessitat de protecci i oficia-
litzaci de la seva llengua, i la seva ferma voluntat daconseguir el restabliment i la recuperaci de les
institucions poltiques i administratives tradicionals de la vall.

La justcia i la pertinncia de la reivindicaci aranesa van determinar un primer reconeixement dels

drets histrics i lingstics dAran en lEstatut dautonomia de Catalunya que el Parlament catal aprov
lany 1979.
Aix, larticle 3.4 de lEstatut establia: la parla aranesa ser objecte densenyament i despecial respecte
i protecci. La disposici addicional primera disposava: en el marc de la Constituci i del present
Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats histriques de lorganitzaci administrativa
interna de la Vall dAran. El desplegament legislatiu posterior daquests preceptes estatutaris va per-
metre configurar un estatut jurdic progressivament reforat de la llengua prpia dAran, i, alhora, va
fer possible la recuperaci de les institucions histriques dautogovern dAran.
En aquest sentit, en un primer moment, la Llei 7/1983, del 18 dabril, de normalitzaci lingstica a
Catalunya, va declarar larans, varietat de loccit, llengua prpia dAran i va proclamar certs drets
lingstics dels aranesos, juntament amb el mandat adreat als poders pblics de garantir-ne ls i
lensenyament.
Ms endavant, la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el rgim especial de la Vall dAran, va concretar i
activar el reconeixement del sistema institucional tradicional arans, encarnat en els histrics terons
i en el Consell General de la Vall, i va definir tamb la tipologia i labast de les seves competncies. A
ms, la Llei va declarar tamb loficialitat territorialitzada de la llengua prpia de la vall, i en va millorar
les garanties ds i ensenyament, a ms dincloure un manament general dimpulsar-ne la normalitzaci
a Aran.
Laprovaci de lEstatut dautonomia de Catalunya del 2006 va suposar un nou i decisiu pas endavant
en el ple reconeixement de la realitat nacional occitana dAran i, alhora, un canvi fonamental respecte
de la situaci precedent amb relaci a loficialitat de la llengua prpia de la comunitat aranesa.
Aix, larticle 11 de lEstatut estableix: els ciutadans de Catalunya i les seves institucions poltiques
reconeixen lAran com una realitat nacional dotada didentitat cultural, histrica, geogrfica i lingstica,
defensada pels aranesos als llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta
singularitat i reconeix Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual s objecte duna
particular protecci per mitj dun rgim jurdic especial.
A ms, larticle 6.5 declara tamb loficialitat de la llengua occitana, denominadaaransa Aran, a
Catalunya. Al seu torn, larticle 94 explicita el nou marc de lorganitzaci institucional prpia dAran i
les especificitats del seu rgim jurdic. Finalment, la disposici addicional cinquena estableix tamb
el calendari de la revisi del rgim especial dAran per a adaptar-lo al que disposa el mateix Estatut.
Amb laprovaci de la Llei 35/2010, de l1 doctubre, de loccit,aransa lAran, el Parlament de Cata-

lunya va encetar el desenvolupament del mandat estatutari amb relaci a Aran, i va convertir loccit
en llengua oficial a tot Catalunya.
3.2. Reconixer, protegir i promoure loccit
La Llei 35/2010, de l1 doctubre, de loccit, arans a lAran, t per objectius generals reconixer, pro-
tegir i promoure loccit dacord amb la seva varietat aranesa en tots els mbits i sectors. I al prembul
sestableix que:
La llengua occitana, denominada arans a lAran, s un element fonamental de la identitat prpia de

lAran, defensat pels aranesos al llarg dels segles i reconegut i emparat per larticle 11 de lEstatut
dautonomia de Catalunya.

Histricament, des de la uni voluntria de lAran a la corona catalanoaragonesa pel Tractat dem-
parana del 1175, les institucions poltiques del Principat de Catalunya han reconegut i respectat la
identitat cultural i lingstica de lAran.
Aquesta identitat es va poder desenvolupar en el marc dun rgim poltic i administratiu especial de la
Vall dAran, fins que aquest fou suprimit el 1834, amb la imposici en aquest territori del rgim admi-
nistratiu general de lEstat espanyol i del castell com a nica llengua oficial.
El restabliment de lautogovern de Catalunya el 1979, en el context dun rgim democrtic, va permetre

establir un rgim de protecci de larans, com a part constitutiva de la pluralitat lingstica de Catalunya
i vincle privilegiat de Catalunya amb les terres de parla occitana.
La llengua occitana inclou diverses varietats lingstiques al llarg de tot el seu territori, repartit en tres
estats. Actualment la llengua occitana no disposa duna autoritat lingstica nica per a tot el seu terri-
tori. A lAran lautoritat lingstica de larans lassumeix lInstitut dEstudis Aranesos des del 29 dabril
de 2008, per acord del Ple del Conselh Generau dAran.
Lestatut jurdic daquesta semmarca directament en larticle 3.2 de la Constituci, que determina que
les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives comunitats autnomes.
Loficialitat de loccit sestn, a ms, a tot Catalunya, que esdev aix lnic territori dins lEstat que
reconeix tres llenges oficials.
Finalment, el rgim vigent doficialitat de la llengua occitana t implicacions importants amb relaci a
laplicaci de la Carta europea de les llenges regionals o minoritries.
Atesa la frmula de ratificaci daquest tractat internacional emprada per lEstat espanyol lany 2001,
que remet a les llenges que sn declarades oficials pels estatuts dautonomia, el nivell de protecci
de loccit propi de lAran sha incrementat substancialment com a conseqncia de lEstatut del 2006.
Actualment la normativa de referncia ms difosa, que mant els mateixos criteris de les Normes orto-
grafiques der arans, aprovades per la Generalitat el 1983, s la definida per Los Alibrt a la Gramatica
occitana, publicada a Catalunya el 1935 i reeditada per lInstitut dEstudis Catalans lany 2000.
4. Noves versions de la Gramtica de la llengua catalana

i de lOrtografia catalana
El desembre de 2016 lInstitut dEstudis Catalans (IEC) va presentar la nova Gramtica oficial. Aquesta
Gramtica ha estat pensada com la Gramtica normativa de referncia del segle xxi. A diferncia de
la de Pompeu Fabra, que era una gramtica dautor, la de lIEC s una obra collectiva, oberta a la par-
ticipaci dexperts diversos i consensuada en el si de la Comissi de Gramtica i la Secci Filolgica,
i ratificada pel Ple de lIEC, en la sessi del 29 de setembre de 2016.
LaGramtica de la llengua catalanadona continutat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va

establir lany 1918, i es presenta ms completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials,
sin matisos i ms flexibilitat, i amplia i detalla la Gramtica de Fabra per donar resposta a qestions
que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemticament. Al mateix temps, incorpora les
solucions avalades per la tradici i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part
de la norma (i shi tenen en compte les aportacions ulteriors de Fabra, en textos com les Converses
filolgiques o la seva Gramtica pstuma, i les que han fet Francesc de B. Moll, Manuel Sanchis i
Guarner, Antoni M. Badia i Margarit, Albert Jan, Josep Ruaix i Joan Sol).

LaGramtica de la llengua catalanaes caracteritza perqu presenta la norma partint de la descrip-

ci gramatical i atenent el marc geogrfic elsparlars i social s a dir, els diferents registres, aix
com, ms espordicament, la dimensi oral i escrita. Tamb presenta, en primer terme i duna manera
neutra, els fets generals que sn vlids en tots els territoris del domini lingstic catal i en tots els
registres, i concreta en quins parlars i registres sn vlids els restants, i si una determinada forma s
acceptable o no.
Aix mateix, el Ple de lInstitut dEstudis Catalans va ratificar per consens la nova versi de lOrtografia
catalana en la sessi plenria tinguda el 24 doctubre de 2016.
Entre les raons fonamentals que tenia la Secci Filolgica per elaborar una nova Ortografia hi ha la
dispersi dels materials que conformen la normativa ortogrfica vigent, i tamb la revisi dalguns as-
pectes puntuals que havien estat objecte de qestionament. Daquesta manera, shan aplegat en una
sola obra lortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les in-
trodudes desprs de la seva mort i els acords ortogrfics presos per la Secci Filolgica des de 1984.

Idees fora
1. El catal s una llengua romnica que prov del llat popular, parlat, portat al territori pels soldats
i mercaders, i no pas del llat culte o literari. El llat popular s lelement bsic en la formaci del
catal.
2. Diglssia: la convivncia de dues llenges en qu una, la llengua A (alta, amb ms prestigi), ex-
pressa tots els mbits de poder administraci, ensenyament, literatura, comer, usos pblics i
laltra, la llengua B (baixa, amb menys prestigi,), noms susa en els mbits privats.
3. El naixement de la prosa literria catalana comena a la segona meitat del segle xiii, amb lobra
extraordinria del mallorqu Ramon Llull. Lhegemonia poltica i lafermament de la Corona (con-
questes de Mallorca, Valncia i Siclia) consolidaran una conscincia didentitat i convertiran la
llengua en un factor de coherncia cultural i poltica.
4. Pere el Cerimonis va ser el primer rei catal que va intuir lestret lligam entre el poder i la llengua.
Aquesta interrelaci sestendr per tots els territoris dominats per la Corona i la llengua catalana
arribar a ser una de les llenges ms esteses i difoses.
5. La Cancelleria reial s un organisme administratiu i burocrtic que t la tasca de redactar els

documents oficials de la Corona, i que sn considerats models de bona escriptura; un model des-
criptura acadmica que avui anomenarem llengua estndard, perqu codifica i unifica la llengua
a tot el territori.
6. Al llarg del segle xiv i inici del xv, en les relacions formals (administraci, cort pontifcia, cincia,
pensament i literatura) susa el catal com a llengua de prestigi. En les relacions informals de la
vida ntima i familiar susa exclusivament la llengua catalana.
7. Al segle xv sescriuen les grans novelles de la literatura medieval catalana i sassoleixen moments
desplendor.
8. La uni dinstica amb els Trastmara (1412) no va tenir, en principi, cap repercussi immediata en
lmbit lingstic ni va alterar la condici del catal. Ara b, la llengua dels monarques i de la cort
era el castell, la qual cosa provocaria el procs de canvi lingstic. Per al poble, per, el castell
era una llengua desconeguda al segle xv.
9. Des del segle xvi fins al xviii hi ha un retrocs de la llengua catalana perqu hi ha una prdua de
conscincia lingstica, no es produeixen tantes obres cultes i de creaci com al segle anterior, i
perqu la Corona dArag queda lligada definitivament al projecte de monarquia dels Reis Catlics.
10. Fins al darrer ter del segle xvii, ls social de la llengua es mant ben viu en les relacions familiars,
a lesglsia, a ladministraci, a lescola, en els llibres tcnics i dhistria, en els llibres de comptes
pblics i privats, en els documents notarials, en els testaments...
11. A partir del darrer ter del segle xvii ladministraci deixa dusar-lo a causa de la presncia del
funcionariat castell, de la inquisici, de ladhesi de les classes altes al castell i del prestigi que
t aquesta llengua davant dels estaments burgesos i populars.
12. El 1659 Castella i Frana signen el Tractat dels Pirineus, pel qual el Rossell (el Conflent, el Capcir,
el Vallespir) i la meitat de la Cerdanya passen a sobirania francesa. En aquests territoris de seguida
es va prohibir el catal en lensenyament, i el 1700 sen va prohibir ls en els documents pblics
amb un edicte de Llus XIV.

13. La Guerra de Successi (1702-1714), i el seu desenlla, marcaran linici duna nova etapa. Gua-
nyada la guerra pels partidaris de Felip dAnjou, es dicten els decrets de Nova Planta, que anul
len loficialitat del catal i el prohibeixen: el 1707 a Valncia, el 1715 a les Illes Balears (excepte a
Menorca, sota dominaci anglesa) i el 1716 al Principat de Catalunya.
14. Al llarg dels segles xviii i xix aniran apareixent nous decrets i mesures per prohibir el catal a
lescola, als tribunals civils i eclesistics, al teatre, als llibres de comptabilitat... Ara b, la major
part de la poblaci era analfabeta i no entenia cap altra llengua que no fos la catalana.
15. A partir de la segona meitat del segle xix hi ha una represa de conscincia nacional, i els intel
lectuals i la burgesia, enfortida per la industrialitzaci, volen recuperar els signes didentitat.
16. Lany 1859, Joaquim Rubi i Ors, Manuel Mil i Fontanals, Vctor Balaguer i Antoni de Bofarull
restableixen els Jocs Florals, pea clau en la restauraci de la llengua.
17. El perode 1900-1939 significa la codificaci de lestndard i ls social de la llengua, a partir

duna srie de fets decisius per a lestudi cientfic del catal.
18. Lany 1906 es convoca el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, a iniciativa
de Mossn Antoni M. Alcover. T un gran ress popular, amb molt dxit dinscripci, uns 4.000
congressistes, procedents tant de tot lmbit lingstic catal com de lrea internacional.
19. Lany 1913 Pompeu Fabra publica les Normes ortogrfiques; el 1917, el Diccionari Ortogrfic; el
1918, la Gramtica Catalana, i el 1932, el Diccionari General de la Llengua Catalana. Intellectuals
i escriptors valencians accepten les normes de Fabra: Normes de Castell.
20. Lany 1931 sinstaura la II Repblica. Saconsegueixen avenos en la normalitzaci lingstica:

lensenyament a les escoles i la difusi en els mitjans de comunicaci de premsa i rdio. F. B. Moll
publica lOrtografia mallorquina segons les normes de lInstitut.
21. Des de lany 1939 fins al 1975 hi ha una nova repressi de la cultura catalana: es prohibeix ls
del catal en tots els mbits pblics. Les institucions catalanes saboleixen (Generalitat, IEC, etc.)
i molts intellectuals han de fugir a lexili, on es far una tasca important de manteniment de la
cultura.
22. Al final del rgim dictatorial hi ha una certa tolerncia: tmida publicaci de textos; apareixen revis-
tes, editorials i noves generacions descriptors, i el 1961 es crea mnium Cultural, que comena
a ensenyar el catal.
23. Amb la mort de Franco, comena la transici poltica, i sinstaura la democrcia, que marca la
recuperaci de les institucions nacionals, les quals retornen de lexili. Com que ja shavia fet la
normativitzaci de la llengua, s el moment diniciar la normalitzaci del coneixement i de ls, a
partir dun nou marc legal.
24. Una llengua no s mai uniforme ni fixa. Les varietats lingstiques sn les diferents modalitats
duna mateixa llengua. Per damunt de totes les varietats hi ha la varietat estndard. Podem clas-
sificar les varietats segons els parlants o segons ls.
25. La llengua catalana ha estat i s la llengua prpia de Catalunya, s a dir, la llengua prpia del
territori, i s lelement fonamental de formaci de la cultura catalana.
26. Aran constitueix dins Catalunya una realitat nacional amb personalitat prpia i diferenciada,
fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa duna llengua i una cultura prpies, comu-
nes i compartides amb la resta dOccitnia, i, alhora, duna antiga tradici dautogovern fermament
defensada pels aranesos al llarg del temps.

27. Laprovaci de lEstatut dautonomia de Catalunya del 2006 va suposar un nou i decisiu pas enda-
vant en el ple reconeixement de la realitat nacional occitana dAran i, alhora, un canvi fonamental
respecte de la situaci precedent amb relaci a loficialitat de la llengua prpia de la comunitat
aranesa.
28. La Llei 35/2010, de l1 doctubre, de loccit, arans a lAran, t per objectius generals reconixer,
protegir i promoure loccit dacord amb la seva varietat aranesa en tots els mbits i sectors.
29. Loficialitat de loccit sestn, a ms, a tot Catalunya, que esdev aix lnic territori dins lEstat que
reconeix tres llenges oficials.
Glossari
Aran Normativitzaci
Cancelleria reial Nova repressi
Codificaci de lestndard mnium Cultural
Conscincia didentitat Poder i llengua
Decrets i mesures Pompeu Fabra
Diglssia Primer Congrs Internacional de la Llengua
Funcionariat castell Catalana
Guerra de Successi Realitat nacional occitana dAran
Hegemonia poltica Represa de conscincia nacional
IEC Retrocs de la llengua
Jocs Florals Toponmia
Literatura medieval Tractat dels Pirineus
Llei 35/2010, de l1 doctubre, de loccit Transici poltica
Llengua de prestigi Trastmara
Llengua prpia Uni dinstica
Llengua romnica s social de la llengua
Normalitzaci

Tema A.5.
Marc geogrfic de Catalunya
1. Situaci i divisi administrativa
2. El relleu
2.1. El Pirineu
2.2. La Depressi Central
2.3. El Sistema Mediterrani
2.4. La Serralada Transversal
2.5. Les planes litorals i la costa
3. Els climes a Catalunya

3.1. Les temperatures
3.2. Les precipitacions
5. La vegetaci
6. La poblaci
6.1. Evoluci de la poblaci
6.2. Distribuci de la poblaci

Tema A.5.
Marc geogrfic de Catalunya
1. Situaci i divisi administrativa

Catalunya, amb una extensi de 32.106 km2, es troba situada a lextrem nord-est de la pennsula Ibrica,
en la regi mediterrnia, delimitada al nord per la serralada dels Pirineus, al sud i est per la mar Medi-
terrnia i a loest per la depressi de lEbre. Catalunya no configura cap unitat fisiogrfica determinada
i es caracteritza per una gran diversitat paisatgstica, amb una irregular orografia, caracteritzada per
una alternana de planes i muntanyes. A partir de la interacci de factors fsics, socials, econmics i
culturals, sha anat conformant una important varietat comarcal.
Catalunya limita al nord amb Frana i Andorra; a loest, amb Arag, i al sud, amb el Pas Valenci. El
seu territori est dividit en quatre provncies, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i en 42 comarques
amb la recent creaci del Moians, lany 2015. Les comarques es divideixen en municipis, fins a un
total de 948 lany 2017. El municipi s la unitat administrativa bsica, on resideix lautoritat local.
El juliol de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de vegueries, que han de permetre reor-
ganitzar el mapa administratiu de Catalunya. Les vegueries sn una unitat administrativa que sha de
situar entre lescala comarcal i lautonmica, i substituir les diputacions provincials. La Llei, aprovada
el 27 de juliol, seguint les directrius marcades a lEstatut de 2006, fixava en set el nombre definitiu de
vegueries, ampliat a vuit a comenaments de 2017.
Daquesta nova divisi, cal constatar que lAran constitueix una entitat territorial singular dins de Cata-
lunya, es relaciona de manera bilateral amb els rgans de govern de la Generalitat, i forma part de la
vegueria de lAlt Pirineu. Les capitals de vegueries a dia davui no estan concretades, nicament estan
fixades les que coincideixen amb les provncies: Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona.
Alt Pirineu, que comprn els municipis de les comarques de lAlta Ribagora, lAlt Urgell, la
Cerdanya, el Pallars Juss, el Pallars Sobir i Era Val dAran.
Barcelona, que comprn els municipis de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelons, el
Garraf, el Maresme, el Valls Occidental i el Valls Oriental.
Catalunya Central, que comprn els municipis de les comarques del Bages, el Bergued, el
Moians, Osona, el Solsons i vuit municipis de lAnoia.
Girona, que comprn els municipis de les comarques de lAlt Empord, el Baix Empord, la
Garrotxa, el Girons, el Pla de lEstany, el Ripolls i la Selva.
Lleida, que comprn els municipis de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla dUr-
gell, la Segarra, el Segri i lUrgell.
Camp de Tarragona, que comprn els municipis de les comarques del Tarragons, lAlt Camp,
el Baix Camp, la Conca de Barber i el Priorat.

A.5. Marc geogrfic de Catalunya
Terres de lEbre, que comprn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsi, la
Ribera dEbre i la Terra Alta.
Peneds, que comprn els municipis de les comarques de lAlt Peneds, del Baix Peneds, del
Garraf i bona part de lAnoia (excepte vuit municipis, que restaran a la vegueria central).
2. El relleu
Catalunya est formada per tres grans unitats de relleu, que sn els Pirineus, la Depressi Central i el
Sistema Mediterrani. Aquestes tres unitats conflueixen en lextrem nord-est, on es troba la Serralada
Transversal. El litoral catal, per la seva banda, est constitut per una alternana de planes litorals,
costes abruptes i alguns deltes.
2.1. El Pirineu
El Pirineu s una serralada de grans dimensions que sestn al llarg de ms de 400 km, des del golf de
Biscaia a la mar Mediterrnia. La part catalana t uns 250 km de longitud i sestn entre la Vall dAran,
a loest, i el cap de Creus, a lest. El Pirineu est format per serres i massissos, travessats per valls
fluvials orientades de nord a sud, que faciliten la comunicaci cap a la depressi Central. Lexcepci
ns la Cerdanya, plana dorigen tectnic, orientada dest a oest i per on circula el curs alt del Segre.
La comunicaci entre valls noms ha estat possible a travs delevats ports de muntanya i collades
(port de la Bonaigua, port del Cant, collada de Toses, etc.). En general, el Pirineu es pot dividir en
dues subunitats: el Pirineu axial i el Prepirineu.
El Pirineu axial s el sector ms elevat de la serralada i es caracteritza per cims punxeguts, carenes
retallades, valls profundes i estanys dorigen glacial originats en el quaternari. Les altituds van dismi-
nuint doest a est. El sector occidental s el ms compacte i ocupa la Vall dAran i el Pallars. Alguns
cims superen els 3.000 metres, com la Pica dEstats (3.143 m), que s el punt ms elevat de Catalunya.
Al sector de la Cerdanya i el Ripolls les formes se suavitzen i no arriben als 3.000 metres (Puigmal,
2.913 m; Tossa Plana de Lles, 2.916 m). A lextrem ms oriental les altituds van perdent importncia
(Puig Neuls, 1.256 m) fins a arribar al cap de Creus.
El Prepirineu s una subunitat de menor alada que sestn al sud del Pirineu axial i presenta la seva
mxima amplada entre la Noguera Ribagorana i el Segre. En aquest sector, a loest de Catalunya, es
distingeixen les serres interiors de Sant Gervs (1.890 m) i de Boumort (2.077 m), la Conca de Tremp,
drenada per la Noguera Pallaresa, i les serres exteriors del Montsec dAres (1.676 m) i Montsec de
Rbies (1.677 m). Entre el Segre i el Llobregat, el Prepirineu s ms estret i noms hi tenen continutat
les serres interiors, les ms destacades de les quals sn la serra del Cad (2.648 m), amb el masss del
Pedraforca (2.497 m), i la serra del Moixer (2.276 m). Cap a lest, el Prepirineu connecta amb el Pirineu
axial a travs de la collada de Toses, va perdent magnitud i forma estreps propers al Pirineu axial.
2.2. La Depressi Central
La Depressi Central ocupa bona part del territori catal entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani. Est
oberta cap a ponent, cap a la depressi de lEbre, de la qual forma part. La Depressi Central est
lleugerament inclinada cap a ponent i les seves altituds ms importants, al voltant dels 1.000 m, es
troben en el sector nord-est, en contacte amb la Serralada Transversal.
En els sectors central i oriental la disposici de les roques i la xarxa fluvial han condicionat la formaci
daltiplans, relleus en costa i conques derosi. Destaquen els altiplans del Lluans, del Moians i
el de la Segarra. Entre aquests relleus, hi trobem la plana de Vic, el pla de Bages, la conca ddena

i la conca de Barber, que sn conques derosi que han estat excavades, respectivament, pels rius
Ter i Congost, Cardener i Llobregat, i Anoia i Francol. El sector occidental de la Depressi Central el
formen extenses planes sedimentries, com ara les planes dUrgell i de Lleida, on noms destaquen
petits turons.
2.3. El Sistema Mediterrani
El Sistema Mediterrani es troba disposat parallel a la costa, entre la Depressi Central i la mar Me-
diterrnia, i est constitut per tres subunitats de relleu: la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral,
separades per la Depressi Prelitoral.
La Serralada Prelitoral s una successi de serres que sestenen des de la vall del riu Ter fins a la plana
de Castell i seleven entre la Depressi Central i la Depressi Prelitoral. De nord a sud-oest trobem
les Guilleries (1.204 m); el Montseny, amb el cim del Tur de lHome (1.706 m) com a punt culminant del
Sistema Mediterrani; Sant Lloren del Munt (1.104 m); Montserrat (1.236 m); les muntanyes de Prades
(1.203 m); la serra del Montsant (1.163 m), i els ports de Besseit (1.442 m).
La Serralada Litoral sestn des de lEmpord fins al Garraf i ofereix menors altituds. Les principals
serres i massissos sn les Gavarres (535 m), el Montnegre (773 m), el Corredor (657 m), la serra de
Collserola (512 m) i el masss del Garraf (658 m).
La Depressi Prelitoral es troba entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral, i s el resultat de

lenfonsament de part de lantic masss que constitua el Sistema Mediterrani. Comprn les planes
del Peneds, el Valls, la Selva i el Girons. Del masss del Garraf cap al sud la Depressi Prelitoral
desapareix.
2.4. La Serralada Transversal
La Serralada Transversal conforma una orografia complexa i diferenciada de la resta del relleu catal.
Hi conflueixen el Pirineu, la Depressi Central i el Sistema Mediterrani, i es caracteritza per lactivitat
volcnica localitzada al pla dOlot i el seu entorn, amb cons volcnics com els de Santa Margarida i el
Croscat, i corrents de lava com la massa basltica de Castellfollit de la Roca. Hi destaquen les serres
de Puigsacalm (1.515 m), el pla dAiats (1.306 m), el Far (1.111 m) i Finestres (1.027 m).
2.5. Les planes litorals i la costa
El litoral catal (uns 515 km de costa) sestn des de Portbou fins al riu de la Snia (lmit amb el Pas
Valenci). En general, s un litoral suau i sorrenc, tret dels sectors on les serres toquen al mar i la costa
s alta i retallada amb badies, cales i puntes. s el cas del cap de Creus, la Costa Brava i les costes
de Garraf. La resta del litoral presenta formacions de planes litorals, entre les quals destaquen la plana
de lEmpord, amb una costa baixa i sorrenca i alguns sectors daiguamolls, i el delta de lEbre, amb
una extensi de 320 km2. Altres planes deltaiques sn les formades per les desembocadures de la
Tordera, el Bess, el Llobregat i el Francol.
3. Els climes a Catalunya

A Catalunya, el clima s de tipus mediterrani temperat i es caracteritza per una estaci freda, lhivern,
i una de clida, lestiu. Aquestes dues estacions sn fora estables, i entre elles hi ha dues estacions
de transici, la primavera i la tardor, ms inestables i plujoses. Tot i aix, la complexitat orogrfica de

Catalunya i la proximitat a la mar Mediterrnia fan que factors com el relleu i la continentalitat tinguin
influncia en el rgim termomtric i en el rgim de precipitacions, fet que dona lloc a altres varietats
climtiques, com ara el clima mediterrani litoral, el clima mediterrani de tendncia continental, el clima
mediterrani de muntanya baixa i mitjana i el clima mediterrani de muntanya alta. A aquests climes, cal
afegir-hi el clima atlntic que trobem a la Vall dAran, i els climes alp i subalp que es donen a partir
dels 1.500 m en sectors del Pirineu.
Els diferents climes es troben distributs a Catalunya segons dos grans factors geogrfics: duna ban-
da la distncia al mar (continentalitat) i de laltra, laltitud. Daquesta manera, com ms lluny del mar i
com ms altitud, menys mediterranetat del clima. La latitud a Catalunya no t una gran incidncia i el
fet que el nord coincideixi amb els climes ms freds i continentals s a causa de la presncia de les
muntanyes i no de la major distncia a lEquador.
Per descriure las caracterstiques dels climes shan de tenir en compte una srie delements climtics.
Principalment les temperatures i les precipitacions.
3.1. Les temperatures
A Catalunya hi ha una gran diversitat trmica. Aix, les temperatures mitjanes anuals varien entre els
17,1C de Tortosa, situada a 50 m daltitud, i els 3C dEstany Gento, que es troba per damunt dels
2.000 m.
Sentn per temperatura la quantitat de calor que t una massa daire. Per conixer la temperatura
sutilitza un instrument anomenat termmetre i fan falta un mnim de 10 anys de registres trmics diaris
per tal de poder obtenir una mitjana anual representativa. La unitat de mesura ms habitual s el grau
Celsius. En aquesta escala 0 graus es correspon amb el punt de congelaci de laigua i 100 graus
amb el devaporaci.
Aquestes temperatures mitjanes expressen les principals tendncies, per si sobserven les dades de
temperatura diria es pot veure que no sempre les temperatures ms baixes es donen als punts ms
elevats. Durant lhivern, en algunes planes interiors, com la plana de Vic, es dona aquest fenomen,
conegut com inversi trmica (s a dir, el no acompliment del gradient trmic, s a dir, com ms altitud
menys temperatura, en una relaci mitjana de 0,6 graus per cada 100 metres dascens vertical).
Aquesta inversi trmica es dona en dies dhivern amb estabilitat atmosfrica (domini dun anticicl),
en qu laire fred sacumula en els fons de les valls i a les planes formant una densa capa de boira que
en alguns casos pot durar dies i que no permet que laire proper al terra sescalfi, cosa que dona lloc
a temperatures ms baixes respecte als relleus propers.
Un altre fet que cal tenir en compte respecte a la variaci de les temperatures s lamplitud trmica,
relacionada amb la proximitat dun punt determinat del territori a la costa. Lamplitud trmica s la
diferncia entre la temperatura mxima i la mnima dun perode determinat de temps, tot i que quan
sevidencia ms s en la variaci diria de la temperatura.
Aix, com ms lluny del mar, ms amplitud trmica, mentre que els sectors litorals i els ms oberts
a la influncia del mar sn els que tenen una amplitud trmica menor. Consegentment els climes
ms allunyats del mar es caracteritzen per tenir unes majors variacions trmiques al llarg del dia
i de lany, a diferncia dels climes litorals, que sn protagonitzats per una major estabilitat de les
temperatures.

3.2. Les precipitacions
Sentn per precipitaci la caiguda daigua en forma de partcules slides o lquides que arriben a
terra. Sutilitza com a instrument de mesura el pluvimetre i la seva unitat de mesura s el millmetre
per metre quadrat o el litre per metre quadrat. Cal un mnim de 30 anys de registres diaris per tal que
les dades siguin vlides.
Els climes mediterranis s caracteritzen per tenir precipitacions molt irregulars. A Catalunya, la varietat
de climes comporta una alta irregularitat en el rgim de precipitacions. En general, sn ms elevades
a les zones de muntanya, als sectors ms propers a la costa i a la Vall dAran. En canvi, les planes de
ponent i els sectors baixos de les valls presenten registres de precipitaci anuals ms baixos, sovint
per lefecte dombra pluviomtrica dels relleus que els envolten.
Una caracterstica de la precipitaci a Catalunya s el seu rgim irregular. Durant la primavera i la tardor
es recull, en la majoria dels casos, bona part de la precipitaci anual, sovint en forma de tempestes molt
intenses, ocasionades pel fenomen de la gota freda. A lestiu plou molt a la zona del Pirineu i molt poc
a les planes de ponent i la meitat sud. La precipitaci mitjana mensual del mes dagost a la Molina s
de 123 mm (1.267 mm anuals), mentre que a Lleida s de 24 mm (326 mm anuals). A lhivern les pluges
solen ser escasses a tot arreu, excepte a les zones dalta muntanya, on sovint sn en forma de neu.
La irregularitat de les precipitacions i especialment el fenomen de la gota freda converteixen les precipi-
tacions en un dels principals riscos climtics a Catalunya. Les inundacions i les riuades en els perodes
daltes precipitacions sn recurrents any rere any. Alhora, la gesti daquesta aigua en els perodes
de sequera, que cada cop sn ms freqents, s un dels principals reptes dels pasos mediterranis
en aquest segle xxi.
Els rius de Catalunya pertanyen al vessant mediterrani, excepte la Garona, amb la capalera a la Vall
dAran, que pertany al vessant atlntic.
Els rius mediterranis es poden agrupar en tres grups: els afluents catalans de lEbre, amb el Segre i els
seus afluents (la Noguera Ribagorana, la Noguera Pallaresa i la Valira); els rius que tenen la seva cap-
alera al Pirineu, com la Muga, el Fluvi, el Ter (amb el Freser i lOnyar) i el Llobregat (amb el Cardener
i lAnoia), i aboquen les seves aiges directament a la mar, i els rius que neixen al Sistema Mediterrani
(la Tordera, el Bess, el Foix, el Gai, el Francol i la Snia).
Daquesta manera, existeixen un total de quatres xarxes diferents, en funci del lloc dinici i acabament
dels rius: xarxa atlntica, xarxa Pirineus-Ebre, xarxa Pirineus-Mediterrnia i xarxa mediterrnia.
De manera general, els rius catalans presenten rgims fluvials molt diferents i irregulars. El rgim fluvial
depn de la quantitat i el tipus de precipitaci que es dona a la seva conca hidrogrfica, aix com la
seva distribuci al llarg de lany. Aix doncs, el cabal del riu (quantitat daigua que porta un riu en un
punt i un moment concret) depn de les precipitacions lquides que arriben directament al riu i de les
precipitacions slides, que comportaran en poca de desgla una aportaci extra. Consegentment,
les capaleres dels rius que neixen al Pirineu occidental tenen importants aportacions en forma de neu
durant lhivern, la qual cosa garanteix el cabal fins ben avanat lestiu (rgim pluvionival). Aquests rius
tenen una major regularitat dels seus cabals. En canvi, els rius que neixen al Pirineu oriental i al Siste-
ma Mediterrani depenen en exclusiva de les pluges per mantenir regular el seu cabal (rgim pluvial);
en conseqncia, aquests rius a ms de tenir un menor cabal el tenen molt ms irregular. En alguns
casos aquesta irregularitat pot fer-los assecar-se durant el perode de sequera.

5. La vegetaci
La variada orografia i el clima fan que a Catalunya trobem una gran diversitat de paisatges vegetals.
Tot i aix, la vegetaci que trobem actualment s diferent, en la majoria dels casos, de la vegetaci
espontnia que hauria dhaver-hi tenint en compte els factors climtics i litolgics caracterstics de
cada zona (vegetaci potencial). En general trobem un ampli mosaic de comunitats vegetals dominades
per matollars i pinedes, principalment en els sectors de terres baixes que havien estat utilitzats per a
conreus i posteriorment abandonats. La vegetaci potencial a Catalunya pertany a tres grans regions
biogeogrfiques: mediterrnia, eurosiberiana i boreoalpina.
Les comunitats vegetals prpies de la regi mediterrnia sn els alzinars i les mquies. Els alzinars,
amb lalzina i la carrasca com a arbres caracterstics, es troben acompanyats de diversos arbustos
alts. Les mquies sn formacions de vegetaci arbustiva alta molt ben adaptada a condicions de
sequedat i calor; en zones ms seques i rides dominen les brolles, formades per arbustos baixos
i mitjans. La regi eurosiberiana es caracteritza per formacions adaptades a condicions dambient
humit, ombrvol i temperat. s el domini dels boscos caducifolis (rouredes i fagedes) i els boscos de
pi roig. La vegetaci de la regi boreoalpina, caracterstica dels climes freds, presenta boscos de pi
negre i avetoses entre els 1.600 i els 2.300 m, i prats alpins fins als 2.500 i 2.800 m. A ms altitud la
vegetaci s gaireb inexistent.
6. La poblaci
6.1. Evoluci de la poblaci
La poblaci de Catalunya era d1.652.611 habitants el 1857. Amb la posterior industrialitzaci sinici un
procs dimmigraci procedent de la resta dEspanya i saccentuaren els corrents migratoris interns, de
les comarques de muntanya cap a la costa. Aquesta immigraci i la davallada progressiva del nombre
de naixements marcarien levoluci demogrfica posterior. Fins al 1936 el creixement natural de la
poblaci fou positiu, per aquesta tendncia sinvert per la Guerra Civil.
Durant la postguerra, malgrat una certa recuperaci de la natalitat, el fet demogrfic cabdal a Catalu-
nya va ser la intensa immigraci procedent daltres zones de lEstat i afavorida pel desenvolupament
econmic a Catalunya. Com a conseqncia daix, la poblaci total augment sostingudament: 3,2
milions el 1950, 3,8 milions el 1960, 5,1 milions el 1970 i 5,9 milions el 1980. Les rees que van absorbir
la major part de poblaci immigrada van ser principalment el Barcelons, el Baix Llobregat, el Valls
Occidental i el Tarragons.
Des del final dels anys vuitanta t lloc una nova immigraci, procedent principalment de pasos del
nord dfrica, de Llatinoamrica i de lest dEuropa. Aquesta tercera onada immigratria ha provocat
un important creixement de poblaci en els darrers anys del segle xx i en la primera dcada del xxi.
La natalitat es va recuperar i el procs denvelliment es va aturar parcialment. Amb la crisi iniciada el
2007, el procs immigratori ha iniciat un perode destancament. Consegentment, tamb sha estancat
la natalitat, i la poblaci total de Catalunya porta anys estacada.
La poblaci de Catalunya lany 2016 era de 7.522.596 habitants, gaireb dos teros del quals es con-
centraven a les comarques de lmbit metropolit de Barcelona. Aquest desequilibri en la distribuci
de la poblaci tamb est acompanyat duns indicadors demogrfics que mostren una tendncia a
lenvelliment de la poblaci. Durant els darrers 30 anys lestructura per edats sha invertit, de manera
que si a finals dels setanta els menors de 15 anys representaven el 25,6% de la poblaci, el 2016 eren
el 15,6%, mentre que la poblaci major de 65 anys pass del 10,2% (1975) al 18,35% (2016).

Per la seva banda, el creixement natural de la poblaci el 2016 era del 0,2%, la qual cosa significava
un retorn a lestancament de poblaci dels anys 90 del segle passat. Lndex de fecunditat continua
baix, inferior a la taxa de substituci amb un 1,39, encara superior al mnim histric d1,18 de lany
1998. Lesperana de vida continua sent de les ms altes del mn amb 83,35 anys en nixer (80,50 els
homes i 86,07 les dones).
6.2. Distribuci de la poblaci
Percentatge
Poblaci Superfcie Densitat
Vegueria de la poblaci
total km2 (habitants/km2)
de Catalunya
Metropolit 4.793.592 63,72 2.464,40 1.937,40
Comarques gironines 739.249 9,83 5.583,90 132,8
Camp de Tarragona 511.631 6,8 2.703,30 190,7
Terres de lEbre 180.855 2,4 3.308,50 56
Ponent 362.384 4,82 5.586,00 65,4
Comarques centrals 397.144 5,28 4.745,80 82,8
Alt Pirineu i Aran 72.488 0,96 5.775,60 12,7
Peneds 465.253 6,18 1.940,60 242,3
Catalunya 7.522.596 100 32.108,00 234,2
Font: Elaboraci prpia amb dades dIdescat.cat
Aquest heterogeni repartiment de la poblaci s conseqncia de diferents factors geogrfics, tant

fsics com humans. Lorografia i el clima han condicionat els assentaments de poblaci i consegent-
ment la distribuci de la poblaci. Levoluci histrica i els processos socioeconmics que shan donat
als diferents indrets tamb han estat factors importants en lactual distribuci de la poblaci.
A Catalunya, com sha dit anteriorment, la poblaci t un repartiment molt heterogeni. Bona part de la
poblaci es concentra al litoral, al Sistema Mediterrani. Les principals poblacions es troben en aquest
territori, aix com les principals rees industrials i altres activitats econmiques. La importncia del
mar i del comer martim al llarg de la histria s un dels principals responsables daquesta distribuci.
Aix, latracci de poblacions com Barcelona, Tarragona, Figueres, Vilanova i la Geltr o Matar ha
estat fonamental.
Linterior de Catalunya est molt menys poblat. La densitat de poblaci de les comarques de linterior
s sensiblement inferior a les xifres que es registren a les costaneres. Labsncia de grans vies de
comunicaci i la presncia de les serralades prelitoral i pirenaica lhan mantingut allada de la resta
del territori. Noms les capitals comarcals trenquen aquest paisatge. Lleida fonamentalment, per
tamb Vic, Manresa, Berga, Balaguer, Igualada o Mollerussa sn illes de poblaci enmig dun desert
poblacional.
Tot i tenir una densitat de poblaci de 234 hab/km2, la concentraci de factors econmics implica
que aquest valor presenti una gran irregularitat en el territori perqu la distribuci de la poblaci s
molt desigual. Una elevada proporci dels set milions i mig dhabitants de Catalunya s urbana, tot
i que no es pot considerar el territori de les 42 comarques que la conformen com a urb. La majoria
dels assentaments urbans es localitzen a la franja litoral i prelitoral grcies als processos industrials,

al desenvolupament del sector terciari i a la revaloritzaci turstica. Per contra, a mesura que ens allu-
nyem cap a linterior de Catalunya i les zones de muntanya, el paisatge urb deixa pas a les zones de
conreu agrcola, boscos i petits i mitjans nuclis de poblaci. Aquesta desigual distribuci de la poblaci
comporta que a les set comarques que conformen la Regi Metropolitana de Barcelona i sobretot als
municipis ms prxims a la ciutat de Barcelona (inclosos dins lrea Metropolitana de Barcelona), shi
concentri gaireb el 70% de la poblaci.
Qualsevol dels fluxos habituals de mobilitat de la poblaci presenta un efecte territorial fonamental,
ja que fa variar constantment la seva distribuci espacial. La problemtica ms notria que deriva
daquest desequilibri s el volum de trnsit i concentraci de la poblaci en punts determinats del
territori (a lentrada i sortida de les grans ciutats, a les zones turstiques, als centres doci, als de
compres, etc.).
En resum, de les tres grans unitats de relleu de Catalunya, una t un gran percentatge de la poblaci,
mentre que les altres dues estan molt ms despoblades. Un reps rpid a la poblaci per vegueries
permet observar que les vegueries barcelonina, penedesenca i del Camp de Tarragona apleguen
tres quartes parts de la poblaci de Catalunya. Mentre que les Terres de lEbre o lAlt Pirineu i Aran,
a penes arriben al 3%. Els Pirineus, un dels sistemes muntanyosos ms importants de la Pennsula,
s el territori menys poblat. Capitals comarcals amb uns pocs milers dhabitants i predomini del
poblament rural.

Idees fora
1. Administrativament, Catalunya sorganitza en set vegueries, 42 comarques i 948 municipis.
2. Catalunya no configura cap unitat fisiogrfica determinada i es caracteritza per una gran diversitat
paisatgstica. A partir de la interacci de factors fsics, socials, econmics i culturals, sha anat
conformant una important varietat comarcal.
3. Catalunya est formada per tres grans unitats de relleu, que sn els Pirineus, la Depressi Central i
el Sistema Mediterrani. El litoral catal, per la seva banda, est constitut per planes litorals, costes
i alguns deltes.
4. A Catalunya, el clima s de tipus mediterrani temperat. La complexitat orogrfica de Catalunya i la

proximitat a la mar Mediterrnia fan que tinguin rellevncia factors com el relleu i la continentalitat,
que donen lloc a altres varietats climtiques.
5. Els rius catalans presenten rgims fluvials molt diferents i irregulars, fet que provoca lexistncia
de diferents xarxes hidrogrfiques.
6. La variada orografia i el clima fan que a Catalunya hi trobem una gran diversitat de paisatges ve-
getals. La vegetaci potencial a Catalunya pertany a tres grans regions biogeogrfiques: la regi
mediterrnia, la regi eurosiberiana i la regi boreoalpina.
7. La poblaci de Catalunya ha tingut tres grans perodes de creixement en els darrers 100 anys.
Lltim ha estat protagonitzat per persones procedents de lestranger, cosa que ha provocat una
heterogenetzaci de la societat catalana.
8. La distribuci de la poblaci a Catalunya s molt irregular, amb una concentraci del 70% a la
RMB.
Glossari
Altipl Onada immigratria

Altitud Orografia
Anticicl Planes deltaiques
rea Metropolitana de Barcelona Planes tectniques
Boscos caducifolis Rgim pluvial
Comarca Rgim pluvionival
Conques derosi Regi Metropolitana de Barcelona
Continentalitat Relleu en costa
Densitat de poblaci Unitat fisiogrfica
Esperana de vida Valls fluvials
Fluxos de mobilitat Vegetaci potencial
ndex de fecunditat Vegueria
Ombra pluviomtrica Xarxa fluvial

Tema A.6.
Entorn social a Catalunya
1. La migraci a Catalunya i fluxos migratoris

1.1. Les migracions contempornies
1.2. La immigraci a Espanya i Catalunya
1.3. La dinmica migratria i levoluci de la poblaci catalana
2. Les poltiques pbliques en matria dimmigraci

2.1. Poltica migratria comunitria
2.2. Poltica migratria dEspanya i Catalunya
3. Models dintegraci i marcs de convivncia en la societat multicultural

5.1. LEstat del benestar i la provisi de serveis
5.2. Els serveis socials

Tema A.6.
Entorn social a Catalunya
1. La migraci a Catalunya i fluxos migratoris
1.1. Les migracions contempornies
La diversitat social i cultural s un tret que una bona part de les societats contempornies no pot defugir
i, de fet, cada vegada ms es considera un valor socialment compartit. En realitat, els possibles orgens
daquesta diversitat sn nombrosos. Qestions com el gnere, ledat, la classe social, la procedncia
rural o urbana, la religi, etc., es poden considerar factors importants en la generaci de diferncies i
variacions en el si de qualsevol societat.
Per des de fa uns anys les migracions sn les que atrauen ms latenci i el debat al voltant dels dile-
mes i reptes que planteja avui la diversitat cultural. Segons les Nacions Unides, lany 2013 hi havia 231
milions de persones que vivien fora del seu territori dorigen i que per moltes i diverses raons guerres,
conflictes poltics, religiosos o tnics, desastres mediambientals, pobresa, etc. es troben en altres
pasos. Una realitat que afecta ms del 3% de la poblaci mundial, les causes de la qual es deuen tant
a factors dexpulsi dels propis pasos com a factors datracci de la resta. Segons lACNUR, 65 mili-
ons de persones en el mn han perdut la seva llar i les seves arrels a causa de la guerra i la violncia.
Quan les persones canvien de lloc de residncia, sembarquen en un viatge desperana i incertesa,
tant si s dins del seu pas com si sen van a un altre. La majoria busca millors oportunitats, amb
lesperana de combinar el seu talent amb els recursos del pas de destinaci perqu tant ells com la
seva famlia immediata, que sovint els acompanya o segueix, sen puguin beneficiar. Les comunitats
locals i les societats en general tamb sen beneficien, tant als llocs dorigen com als de destinaci. La
diversitat daquests individus i les normes que regeixen la seva circulaci fan de la mobilitat humana
(migraci) una de les qestions ms complexes que avui afronta el mn.
Una de les caracterstiques ms acusades del mn actual s el creixent moviment internacional de

capitals, de mercaderies i tamb, s clar, de persones, en un context de gran interdependncia entre
diferents societats. s all que hem anomenat globalitzaci, un dels signes caracterstics del nostre
temps i una de les transformacions amb ms implicacions de carcter social, poltic, econmic i cultural
que sest produint avui a escala autnticament planetria. En aquest context, els grans moviments de
poblaci sn un dels trets estructurals ms distintius de moltes societats o pasos.
Durant les ltimes quatre dcades shan consolidat noves pautes migratries internacionals que han
contribut a generalitzar els moviments migratoris de forma important, de manera que podem dir que el
senyal didentitat de les actuals migracions s el seu carcter global. Podem destacar tres dimensions
en qu es percep aquest carcter del fenomen migratori en el mn contemporani:
a) El creixement o almenys manteniment constant del volum de persones migrants, de manera

que es pot considerar que les migracions internacionals sn un fenomen permanent.
b) Lampliaci de les xarxes i cadenes migratries s a dir, del conjunt de relacions entre indi-
vidus, famlies i grups que serveixen de pont entre els llocs de partida i els llocs de destinaci. A
partir daquestes xarxes de relacions sobtenen bona part dels recursos que sn necessaris per
afrontar la migraci. Apareixen i es consoliden mltiples xarxes interregionals, si b en general
dominen les xarxes sud-nord i les transoceniques. Ms recentment, destaca tamb la migraci
est-oest. En tot cas, aquestes xarxes afecten directament cada cop ms pasos del mn.

A.6. Entorn social a Catalunya
c) La diversificaci dels tipus migratoris. Tot i que la motivaci prioritria dels desplaaments
internacionals segueix sent la de carcter econmic, aquests ltims anys estan augmentant con-
siderablement altres formes de migrar: els refugiats i desplaats, el personal qualificat i les elits
professionals, la reagrupaci familiar, els collectius de tercera edat, les migracions femenines, etc.
El resultat de tot aquest entramat de moviments, voluntaris o forats, aix com el seu creixement cons-
tant, ha estat la formaci de minories tniques o culturals en el si dels pasos receptors i lincrement
de la diversitat sociocultural a la majoria de les societats actuals. En determinats contextos socials,
aquests fenmens poden comportar problemes de relaci entre els diferents collectius, riscos davant
els quals es percep la necessitat duna intervenci social preventiva des de diversos fronts i dimensions.
1.2. La immigraci a Espanya i Catalunya
Igual que altres societats, Espanya sha incorporat a aquelles tendncies que sanomenen amb el terme
globalitzaci, no obstant aix una part significativa de la poblaci estrangera resident a Espanya acu-
mula un temps de residncia notable, vuit de cada deu estrangers disposen de targeta de residncia
permanent, als quals cal afegir-hi els que ja han obtingut la nacionalitat espanyola.
Si b la nacionalitat dona les mateixes condicions a tots els ciutadans sigui quin sigui el seu pas
dorigen, encara cal tenir en compte el pas de naixement per sobre del de la nacionalitat ats que
les condicions de vida i de treball encara no sn gens homognies. Algunes diferncies sn encara
notables especialment al mercat de treball.
Aconseguir a Espanya la nacionalitat per residncia basada a acumular anys destada legal segons
el pas dorigen sha convertit en la via principal de naturalitzaci de la poblaci estrangera. El 1995,
per exemple, van ser 6.751 les persones que van obtenir la nacionalitat; el 2013, ja neren 261.295 i el
2015, en varen ser 114.207. El termini normal sn 10 anys, tot i que per a alguns collectius sn menys:
5 anys per als refugiats i 2 anys per als iberoamericans, filipins, equatoguineans, portuguesos i per-
sones dorigen sefard.
A ms, en relaci amb els moviments de persones, Espanya en pocs anys ha tornat a ser un pas
demigraci el 2015 van emigrar 98.934 persones, de les quals 64.136 eren nascudes a Espanya,
que expulsa m dobra cap a altres pasos, i alhora ha continuat sent un pas dimmigraci, que atrau
persones procedents principalment de lEuropa comunitria, del nord d frica, del continent americ
i de lest dEuropa, a ms daltres parts del mn.
El saldo migratori estranger el 2015 fou positiu per primera vegada des del 2010, a causa del fet que
291.387 persones procedents de lestranger van establir la seva residncia a Espanya, mentre que
253.069 persones van abandonar Espanya.
Segons lltim balan de lObservatori Permanent de la Inmigraci, a data d1 de gener de 2016 a Es-
panya hi havia un total de 4.418.898 destrangers en situaci regularitzada, que representaven aproxi-
madament el 9,5% del total de la poblaci, un descens notable des del 2011, en qu significaven l11%.
En aquest sentit, larribada dimmigrants estrangers ha transformat la composici del conjunt de la

poblaci i ha canviat, en part, la fisonomia de barris, pobles i ciutats, de manera que el fet migratori
constitueix un dels factors de canvi social ms rellevants que ha experimentat el pas en els ltims anys.
Que Espanya i, en particular, Catalunya es convertissin, en un termini certament curt, bsicament al llarg del
decenni 1998-2008, en receptors dimmigraci internacional sexplica, entre altres raons, per dos factors:
a) El rpid creixement econmic experimentat al llarg de la dcada dels noranta del segle xx i els
primers anys del segle xxi, juntament amb lexistncia duns mercats de treball molt diferenciats.

b) La realitat demogrfica espanyola i catalana, immersa en un rpid procs denvelliment i

afectada per greus desequilibris en les seves estructures dedats.
En el curs daquests ltims anys, els canvis produts en els corrents migratoris destrangers cap a
Espanya i Catalunya es poden resumir de la manera segent:
a) La proporci que hi havia entre la immigraci europea comunitria i la immigraci extracomu-
nitria ha canviat i ha guanyat pes la primera. Segons dades de 2015, un 56% dels estrangers
residents a Espanya sn nacionals de pasos que pertanyen a lEuropa comunitria, mentre que
un 44% procedeixen de pasos extracomunitaris.
b) Una immigraci molt heterognia: les nacionalitats dels estrangers tendeixen a diversificar-se
mpliament. El Padr Municipal Continu dEspanya registrava a principis de 2015 ms de 170
nacionalitats. Per pasos de naixement, Amrica i Europa sn els continents ms representats,
amb 2,4 milions de persones nascudes en cada un dells. Dentre aquests, els pasos de Llatino-
amrica sumen el 98,2% i els de la UE (UE-28) el 88,2% dels seus continents respectius. frica
compta amb 1,1 milions, dels quals el Marroc representa el 72%. Els nascuts a sia sumen 0,4
milions, i la Xina s el pas ms representat. No obstant aix, els estrangers amb ms presncia
a Espanya sn procedents, per ordre dimportncia, de Romania, el Marroc i el Regne Unit.
c) Lexistncia de dues grans tipologies migratries que evidencien una gran disparitat. Duna
banda, una immigraci directament econmica i laboral procedent principalment de pasos andins
dAmrica, dfrica, dEuropa de lEst i dsia, que acostuma a participar en xarxes familiars i socials
de suport mplies i cohesionades, i destinada, principalment, a treballs poc qualificats. De laltra,
els immigrants procedents de pasos desenvolupats, amb una gran presncia de jubilats i pensio-
nistes, destudiants, de llars unipersonals o de treballs en sectors dalta qualificaci professional.
d) Una tendncia cap a una immigraci permanent o de llarga durada. En aquest sentit, passa
progressivament de ser una migraci exclusivament laboral a ser una migraci dassentament
amb mplies implicacions sociodemogrfiques.
La immigraci no es reparteix igual arreu de lEstat. Hi ha unes comunitats autnomes que sn recepto-
res per excellncia i daltres amb escassa incidncia immigratria. La zona central i el litoral mediterrani
de la Pennsula mostren una capacitat datracci migratria ms gran. Tradicionalment tres regions
shavien convertit en destinacions preferents de la immigraci estrangera: Catalunya, la Comunitat
de Madrid i la Comunitat Valenciana, en les quals resideixen sis de cada deu estrangers. No obstant
aix, lany 2015 van presentar saldos migratoris favorables la Comunitat de Madrid, Canries, Illes Ba-
lears, Galcia i la ciutat autnoma de Ceuta, i els saldos ms desfavorables han estat a la Comunitat
Valenciana, Arag i la Regi de Mrcia. Catalunya el 2015 va tenir un saldo negatiu de 2.130 persones.
1.3. La dinmica migratria i levoluci de la poblaci catalana
Les migracions, malgrat que no sn un fenomen nou en el panorama demogrfic catal, es revelen
com lelement ms important en la configuraci de la trajectria de la poblaci catalana del segle xx.
Aix, lactual poblaci de Catalunya (que se situa com la segona comunitat autnoma ms poblada de
lEstat) sexplica, en bona mesura, per la incidncia dels moviments migratoris. Sha concls la tercera
gran onada immigratria dels darrers 100 anys amb un resultat daproximadament un ter de catalans
nascuts fora de Catalunya, com ja va passar en les dues onades anteriors. Aquesta transformaci im-
portant sha fet sense modificar la distribuci relativa de la poblaci a Catalunya, amb barreja arreu del
territori per amb concentracions desiguals a linterior dalgunes ciutats. Es pot considerar Catalunya
una societat receptora plural, que aspira a la integraci dels ciutadans que hi arriben.
Dels corrents migratoris que han afectat Catalunya en el transcurs de lltim segle, sens dubte els
que ms importncia han tingut sn els procedents de regions espanyoles, que, fins al final dels anys

setanta, van constituir una aportaci essencial per a la poblaci catalana. Algunes estimacions indi-
quen que entre els anys 1901 i 1980 el flux dimmigrants podria haver assolit una xifra propera als tres
milions de persones. Avui, aproximadament un 18% del total dhabitants de Catalunya sn persones
nascudes en altres regions o comunitats espanyoles.
Per tant, al llarg del segle passat, les migracions han desenvolupat un paper crucial en levoluci de-
mogrfica, paper que mantenen durant els primers anys del segle xxi. Tanmateix, durant la dcada
dels noranta cobra protagonisme, a Catalunya, la recepci duna creixent immigraci destrangers.
Aquest flux de persones, procedent tant despais europeus com daltres continents, sapunta com un
element a tenir molt en compte, tant per la seva incidncia directa en levoluci de la poblaci com en
molts altres aspectes de la vida cultural, econmica, cvica, poltica, etc., del pas.
Un punt de partida per intentar situar la dimensi de la immigraci estrangera s saber com ha evolu-
cionat el nombre dimmigrants. Els fluxos dentrada a Catalunya de persones de nacionalitat estrangera
va crixer de manera molt important entre el 2000 i el 2010, a partir del 2010 el ritme ha estat menys
intens malgrat que es mant per sobre del 13% del total de la poblaci resident a Catalunya.
Evoluci de la poblaci total i estrangera. 2000-2015 Catalunya
Poblaci Poblaci % de poblaci estrangera

total estrangera sobre la poblaci total
2015 7.508.106 1.028.069 13,69
2014 7.518.903 1.089.214 14,49
2013 7.553.650 1.158.472 15,34
2012 7.570.908 1.186.779 15,68
2011 7.539.618 1.185.852 15,73
2010 7.512.381 1.198.538 15,95
2009 7.475.420 1.189.279 15,95
2008 7.364.078 1.103.790 14,99
2007 7.210.508 972.507 13,49
2006 7.134.697 913.757 12,81
2005 6.995.206 798.904 11,42
2004 6.813.319 642.846 9,44
2003 6.704.146 543.008 8,10
2002 6.506.440 382.020 5,87
2001 6.361.365 257.320 4,05
2000 6.261.999 181.590 2,90
Font: Elaboraci a partir de dades de lIdescat (lexplotaci estadstica dels padrons).
La immigraci estrangera a Catalunya es nodreix dun doble flux:
1) duna banda, larribada deuropeus comunitaris (un 27% sobre el total destrangers) i,
2) de laltra, una creixent immigraci de pasos extracomunitaris, que procedeix principalment

dfrica i de Llatinoamrica, encara que tendeix a ampliar-se com a conseqncia de la incor-
poraci daltres pasos emissors.

A Catalunya hi conviuen, segons dades del 2015, gaireb 200 nacionalitats diferents. El collectiu ms
nombrs s el marroqu, que representa ms del 20% de tots els estrangers. El segueixen el romans,
el xins i litali. Tamb tenen importncia el pakistans, el bolivi, el francs i lequatori, per aquest
ordre. Els diferents collectius presenten diferncies pel que fa a la seva estructura per edats i sexe i
a la seva distribuci territorial.
Es tracta, doncs, duna immigraci de procedncies molt variades i amb tendncies molt contrastades,
en la mesura que alguns collectius shan estabilitzat en el seu creixement, mentre que daltres, abans
minoritaris, comencen a destacar amb fora.
Segons dades de lInforme sobre la integraci de les persones immigrades a Catalunya 2015 pel que
fa a levoluci de la poblaci immigrada, es constata la lleu disminuci defectius, el canvi de jerarquies
per orgens i el manteniment de la gran heterogenetat de les poblacions presents.
Com a trets destacables de la diversitat demogrfica de la poblaci immigrant podem constatar: la

notable masculinitzaci de la pirmide pakistanesa (74,9% dhomes) o, al contrari, la feminitzaci de
la boliviana (59,6% de dones), que, al seu torn, contrasten amb les pirmides molt equilibrades (com la
xinesa, que ens parla duna migraci familiar, tamb destacable per la presncia de mltiples genera-
cions). Aix mateix, es pot assenyalar el pes dels menors nascuts a Espanya, fora apreciable en el cas
marroqu (el 78,6% dels infants menors de 15 anys ja han nascut a Espanya), o els xinesos (el 76,6%).
Juntament amb les causes demogrfiques que expliquen les estructures per sexe i edat estrictament,
destaquen les diferncies causades per la legislaci. Aquestes diferncies es visibilitzen amb el nom-
bre rellevant de nacionalitzats dorigen equatori (el 55% de la poblaci nascuda a lEquador ja t la
nacionalitat espanyola), o el francs, amb la peculiaritat dun perfil molt ms envellit que la resta, que
amalgama el producte dels antics emigrants espanyols i descendents nascuts a Frana amb migrants
francesos jubilats, que conviuen amb una nova poblaci jove, i, fins i tot, un incipient nombre de me-
nors ja nascuts a Espanya.
Daltra banda, crida latenci la poblaci femenina espanyola menor dedat nascuda a la Xina, que
correspon a ladopci internacional. Finalment, en el cas itali caldria tenir present que el 47,3% dels
italians no nascuts a Espanya tampoc no han nascut a Itlia, amb una presncia ms que notable
dorinds de Llatinoamrica (el 57,9% daquests italians sn nascuts a lArgentina, el 14% a lUruguai
i el 5,4% a Veneuela, per exemple).
Poblaci estrangera per continents. 2015 Catalunya
% sobre el total
Poblaci % sobre el total
Categoria destrangers
estrangera destrangers
del continent
Europa 343.047 33,37 100
Uni Europea (28) 280.266 27,26 81,7
Europa central i oriental 58.143 5,66 16,95
Resta dEuropa 4.627 0,45 1,35
frica 290.844 28,29 100
Amrica 253.340 24,64 100
Asia 140.086 13,63 100
Oceania 719 0,07 100

En conjunt, els estrangers que resideixen a Catalunya es troben principalment en la fase econmica-
ment activa del seu cicle vital: sn majoritriament persones en edat laboral i, per tant, els grups dedat
compresa entre els 25 i els 49 anys tenen molt pes especfic. Sha de subratllar el fet que la integraci
laboral duna gran part dels immigrants sha produt en llocs de treball de mala qualitat, s a dir, amb
escassos requisits de qualificaci, baixa productivitat i poc valor afegit. Es tracta docupacions intrn-
secament vulnerables i que en poca de crisi han portat al fet que el risc de pobresa entre la poblaci
estrangera es dispari a partir de 2011, fins a assolir valors superiors al 40%, en contrast amb el risc de
la poblaci amb nacionalitat espanyola (al voltant del 15%).
La poblaci immigrant es trobava en uns alts nivells dactivitat en relaci amb el mercat laboral, els quals
van arribar al mxim durant lany 2007 i principis del 2008. A partir del 2009 hi va haver una disminuci
de la poblaci estrangera en edat de treballar. Podem distingir, per, que la reducci dels comunitaris
realment comena el 2011 i continua fins el 2013. Els extracomunitaris presenten reducci dactius el
2009 i el 2010, un episodi de recuperaci el 2011 i un forta reducci els dos darrers anys. Pel que fa a
la taxa datur la de la poblaci estrangera, s el doble que la del total de la poblaci.
Destaca la desproporci del pes dels africans en el total de la poblaci estrangera en edat de treballar,
ja que representen el 26,6% i en canvi tenen una taxa datur molt elevada. El pes dels aturats africans
en el total daturats es correspon amb una taxa datur del 50,9%, la qual cosa suposa que ms de la
meitat de la poblaci activa dorigen afric no treballa.
La immigraci estrangera mostra unes pautes dassentament en el territori catal caracteritzades per
les desigualtats. De totes maneres, la disposici de les principals rees receptores coincideix, en gran
part, amb les pautes de distribuci del conjunt de la poblaci: leix litoral i lentorn metropolit, amb
la ciutat de Barcelona al capdavant, que t el 16% de poblaci resident estrangera per un total de
267.578, sn els punts ms importants (lmbit metropolit incorpora un 62% dels estrangers). Alguns
nuclis, encara que de menor entitat demogrfica, shan erigit en destinaci de poblaci estrangera;
Castell dEmpries o Guissona, per exemple, tenen ms del 45% de poblaci nascuda a lestranger.
Poblaci estrangera per mbits del Pla territorial. 2015 Catalunya
% de poblaci
Poblaci Poblaci estrangera
total estrangera sobre la poblaci
total
mbit metropolit 4.776.107 605.316 12,67
Comarques gironines 738.682 141.542 19,16
Camp de Tarragona 512.300 80.234 15,66
Terres de lEbre 182.867 30.487 16,67
mbit de Ponent 363.783 65.732 18,07
Comarques centrals 397.038 43.522 10,96
Alt Pirineu i Aran 73.044 9.346 12,8
Peneds 464.285 5.890 11,18
Total 7.508.106 1.028.069 13,69

2. Les poltiques pbliques en matria dimmigraci

Prenent la societat i lestat receptor com a protagonistes, la immigraci suscita noves qestions en
relaci amb el control de les fronteres i lelaboraci de poltiques dimmigraci. Com que lEstat es-
panyol s membre duna unitat geopoltica supranacional, la Uni Europea (UE), i aquesta pertinena
condiciona en alguna mesura el tractament daquest fenomen, sexposen breument alguns aspectes
del marc poltic europeu.
2.1. Poltica migratria comunitria
Des del punt de vista del control de fluxos migratoris i de les fronteres externes, trobem pautes comunes
als diferents pasos de la UE. A gaireb tots, la poltica de control dels fluxos sha fet ms restrictiva
per als estrangers de tercers pasos. Hi ha, en aquest sentit, una creixent intervenci de nivells su-
praestatals en lelaboraci de les poltiques de migraci en lmbit de la UE.
Lestrangeria a la UE va quedar, des de linici del projecte europeu, clarament dividida en dues ca-
tegories: la comunitria i la no comunitria. Sn categories ben diferenciades en moltes qestions,
com la llibertat de moviments o els drets dels immigrants. Amb lentrada en vigor, el 1999, del Tractat
dAmsterdam, el ciutad comunitari pot desplaar-se, assentar-se i treballar lliurement a qualsevol
part dels pasos de la UE, sense ms requeriments que els administratius i burocrtics, i hi pot gaudir
damplis drets laborals, socials (Seguretat Social, habitatge...) i poltics (drets de vot i candidatura a
les eleccions europees i locals).
Per als estrangers no comunitaris o de tercers pasos, els drets i les possibilitats dassentament i
treball sn ms limitats que per als estrangers procedents de la UE. Lexistncia de restriccions en
les entrades, que pot afavorir lentrada clandestina dimmigrants, i una certa rigidesa en els requisits
per mantenir-se legalment al pas (possibles dificultats per a lobtenci i la renovaci dels permisos de
residncia i treball) provoquen lexistncia sovint dimmigrants en situaci irregular.
Aix, la situaci destrangeria limita la condici de ciutadania i estableix diferncies entre la poblaci
autctona i la immigrant. A ms, la condici destrangeria no t la mateixa significaci i repercussions
per a tots els estrangers, segons si aquests sn comunitaris o extracomunitaris.
El 2009 la Eurocmara va aprovar el Pacte europeu sobre immigraci i asil, el qual busca limitar la
immigraci a les necessitats del mercat laboral. El cam recorregut des del 1999 ha estat costs, tant
pel que fa a la realitat de persones demandants dasil arribats a Europa com per harmonitzar els marcs
jurdics nacionals mitjanant ladopci de normes mnimes comunes. Els estats tenen cert marge de
maniobra respecte a laplicaci de les normes de les directives i, per tant, les han hagut de transposar
a la seva legislaci interna, la qual s finalment la que saplica. El cas dels reglaments, per, s diferent,
ja que aquests tenen abast general, sn obligatoris i directament aplicables a tots els estats membres.
La Directiva 2011/95/UE, que especifica els motius que donen lloc a la concessi de protecci in-
ternacional, defineix qui s refugiat i el contingut daquest estatut de protecci. El principal objectiu
de la Directiva s, duna banda, assegurar que els estats membres apliquin criteris comuns per a la
identificaci de persones necessitades de protecci internacional i, de laltra, assegurar un nivell m-
nim de prestacions a tots els estats membres, com sn: laccs a informaci, el respecte de la unitat
familiar, lexpedici de permisos de residncia i documents de viatge, laccs a educaci i ocupaci,
prestacions socials i mdiques, aix com laccs a un habitatge. Finalment, la Directiva preveu que es
concedir als beneficiaris de protecci internacional la llibertat de circulaci dins de lestat membre
en les mateixes condicions que els nacionals de pasos tercers amb residncia legal, i assistncia a
lefecte de la repatriaci.

2.2. Poltica migratria dEspanya i Catalunya
La rpida acceleraci dels fluxos, la seva afectaci mltiple i el seu inters en relaci amb el mn
laboral han donat lloc al desenvolupament duna normativa que regula aquesta immigraci des dun
punt de vista legal. A aquest marc legal, competncia de lEstat, shi afegeixen les iniciatives preses
per la Generalitat i els ajuntaments en diferents mbits: educaci, sanitat, protecci de menors, etc.
Especialment des del 1985, shan pres una srie de decisions que han configurat lactual poltica mi-
gratria espanyola. Amb aquestes mesures sha prets impulsar una gesti dorientaci dels fluxos
dimmigrants en funci de les demandes del mercat de treball espanyol.
Entre les principals mesures que conformen la poltica migratria espanyola, cal assenyalar la Llei org-
nica 8/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social. El desembre
de 2009 va entrar en vigor la quarta reforma daquesta Llei destrangeria. Es tracta duna llei marc que
estableix els principals criteris i les normes per a la gesti dels fluxos migratoris.
Tamb el 2009 a lEstat espanyol saprova la Llei 12/2009, de 30 doctubre, reguladora del dret dasil
i de la protecci subsidiria.
El 2011 saprova el darrer reglament que concreta els rgims dentrada i sortida i destada al pas de
les persones estrangeres. Aquesta Llei i els reglaments, per tant, se centren en els requisits per entrar
al pas, en la documentaci per residir-hi i treballar-hi i en els mecanismes i requisits dexpulsi, els
drets de reagrupaci familiar, etc. (Reial decret 557/2011, de 20 dabril, pel qual saprova el Reglament
de la Llei orgnica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social).
Les poltiques actives dimmigraci sn motiu de preocupaci poltica, es mesuren a partir dindicadors
acordats per la Uni Europea (UE) en la Declaraci de Saragossa (Conferncia Ministerial Europea sobre
Integraci, 2010) i pivoten sobre locupaci, leducaci, els drets de ciutadania i el nivell de benestar
material; els estudis fets sobre aix evidencien que des de lany 2000 sha avanat poc pel que fa a
locupaci i la seva qualitat, una mica ms en educaci i en drets de ciutadania de la poblaci immigrant.
A Catalunya, el 1993 es va aprovar el primer Pla interdepartamental dimmigraci, i es va consolidar

amb el Pla interdepartamental de ciutadania i immigraci 2005-2008. El 2008 saprova el Pacte naci-
onal per a la immigraci i es crea La Taula de Ciutadania i Immigraci, que s un rgan de consulta i
participaci per a les poltiques de gesti del fet migratori que promou la Generalitat de Catalunya. El
2010 saprova la Llei 10/2010, de 7 de maig, dacollida de les persones immigrades i de les retornades
a Catalunya, i el 2014 el Decret 150/2014, de 18 de novembre, dels serveis dacollida. El darrer pas fou
el 2014, any en qu es va aprovar el Pla de ciutadania i de les migracions horitz 2016, on es recullen
les poltiques i programes a desenvolupar.
Daltra banda, en lmbit de les activitats dacollida i dinserci laboral i social els ajuntaments catalans
han portat a terme una tasca important. Sovint amb finanament de la UE, lEstat, la Generalitat o els
mateixos ajuntaments han desenvolupat tamb programes dintegraci en collaboraci amb una gran
xarxa dentitats i organitzacions no governamentals (ONG).
3. Models dintegraci i marcs de convivncia en la societat multicultural

Lafluncia migratria, sobretot en determinades circumstncies de volum, visibilitat i concentraci, pot
tenir importants implicacions per a la societat receptora en lmbit de lajust de la convivncia social
entre els sectors autctons i immigrants i entre els diferents collectius dimmigrants.
Tota societat ha dabordar el problema de la integraci de lestranger i fixar el model o els models de
convivncia a partir dels quals pot elaborar les estratgies i poltiques socials adients. Aquests models

de convivncia poden ser diversos i multidimensionals. Assenyalarem breument les lnies bsiques
dels models terics que sutilitzen a lhora dinterpretar o orientar les formes de convivncia entre una
diversitat de collectius. Han sorgit tres models en el panorama de les cincies socials i en les prcti-
ques poltiques: lassimilaci, el melting pot i el pluralisme cultural.
Assimilaci: es tracta del procs dadequaci de limmigrant a la societat receptora, en el qual aquell
adquireix la cultura de la societat majoritria. Aquest model pressuposa que, en la mesura que limmi-
grant adopta la cultura de la societat receptora, aquesta ladmetr com un membre ms i es produir
la seva plena integraci o, dit amb altres termes, es considera que laculturaci (assemblar-se ms a
la majoria) ajudaria a reduir el prejudici i la discriminaci. En resum, es condiciona ladmissi de nous
immigrants a la seva capacitat dassimilaci.
Melting pot (gresol cultural): aquest model dintegraci implica tots els membres de la societat (nadius
i immigrants) en la creaci duna nova cultura general, com a resultat de la fusi dels diversos elements
culturals i les diferents identitats. El resultat seria una combinaci i harmonitzaci de cultures en la
qual tots haurien estat protagonistes, de manera que sassoleix, doncs, la plena adhesi i pertinena
de cadascun dels membres de les cultures participants en la construcci de la nova societat.
Pluralisme cultural: segons aquest model, que parteix de la tendncia que es considera predomi-
nant que ni nadius ni immigrants desitgen perdre les seves senyes didentitat, ladaptaci es produir
mitjanant ladhesi per part de tots a uns principis comuns de convivncia, per mantenint en certs
nivells les peculiaritats de cada collectiu, generalment limitades a lesfera privada, i sempre que els
conflictes que sen puguin derivar no afectin aquests principis bsics de convivncia.
Aquests models terics dintegraci, que conformen diferents marcs de convivncia, constitueixen leix
de controvrsies socials i poltiques dimportncia. Lassimilaci i, fins i tot, el melting pot sn rebutjats
sovint perqu contravenen ltica del dret dels grups a mantenir la seva prpia identitat, dacord amb
els ideals humanitaris i els drets de les minories. Quant al pluralisme cultural, es critica pels seus riscos
de fragmentaci social, que pot donar lloc a una coexistncia social separada entre els diversos grups.

Les poltiques pbliques sn aquelles decisions adoptades pels rgans de govern, ja sigui mitjanant
normes, disposicions, estratgies, plans dactuaci o actes, i que tenen per objecte determinar les
actuacions que el govern planifica o executa en relaci amb una matria concreta, o b proposar
modificacions o innovacions normatives. La possibilitat de dissenyar poltiques pbliques depn de
lmbit competencial, tot i que tamb es poden dur a terme mitjanant acords o convenis entre admi-
nistracions i amb collectius particulars.
Les poltiques digualtat doportunitats consisteixen en la determinaci i adopci de mesures per part
de les institucions pbliques amb lobjectiu de palliar i resoldre les situacions de desigualtat social
entre homes i dones.
LOrganitzaci Internacional del Treball considera que les poltiques digualtat doportunitats i tracte
en la formaci i la feina sn una qesti de justcia social i un factor de desenvolupament econmic i
social, vinculat a una adequada gesti dels recursos humans, alhora que tamb sn una qesti de
drets humans, perqu mentre hi hagi discriminaci per ra de sexe no hi pot haver un respecte efectiu
als drets humans.
A lEstat espanyol, limpuls de poltiques digualtat doportunitats sha reflectit en lmbit legislatiu,
especialment en la Llei 39/1999, de 5 de novembre, i en la Llei 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat
efectiva entre dones i homes, per promoure la conciliaci de la vida familiar i laboral de les persones

treballadores. La primera Llei va introduir canvis legislatius en lmbit laboral perqu els treballadors
puguin participar en la vida familiar, i va establir un seguit de disposicions i mesures per avanar cap
a la igualtat doportunitats entre dones i homes. La segona Llei es va dirigir especialment a les dones
amb especial vulnerabilitat.
Les poltiques digualtat del Govern de la Generalitat sarticulen fonamentalment en els plans dactuaci
per a la igualtat doportunitats entre homes i dones, i constitueixen un conjunt dactuacions plurianuals
que selaboren, planifiquen i executen de manera conjunta entre diferents departaments de lAdminis-
traci de la Generalitat de Catalunya.
Des de la seva creaci el 1989 lInstitut Catal de les Dones t el repte de dissenyar estratgies de trans-
versalitat que garanteixin que totes les poltiques incorporin la perspectiva de gnere i de les dones.
El I Pla dactuaci del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la igualtat doportunitats per a les
dones va comprendre el perode 1989-1992, i tractava, entre daltres, temes com lequiparaci legal
entre homes i dones, la protecci de la famlia i la maternitat, el reconeixement social dels valors igua-
litaris, etc. Des daleshores shan desenvolupat plans i programes per assolir els objectius segents:
avanar en les poltiques docupaci remunerada per a les dones, afavorir la conciliaci de la vida
familiar i professional de les dones i dels homes, eradicar la violncia contra les dones, promoure la
formaci de les dones i leducaci en la igualtat de drets, impulsar les poltiques de benestar, afavorir
la promoci social de les dones del mn rural, promoure la informaci i latenci a les dones, i fomentar
la participaci de les dones en tots els mbits de la societat. A partir del 2005 sincorpora la necessitat
de definir un programa per a labordatge integral de les violncies contra les dones, i la reorganitzaci
dels temps i dels treballs per tal de fer de la vida quotidiana un eix vertebrador de les poltiques.
El 5 de juliol de 2006 es va aprovar la Llei 8/2006, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar
i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya, incloses les universitats,
les corporacions locals i el personal sotms a rgim estatutari i que recull en un sol text les mesures
que dicta la legislaci de la funci pblica i que afavoreixen la conciliaci personal, familiar i laboral
del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat, juntament amb altres mesures adoptades
recentment per la normativa bsica de lEstat i per la Llei de suport a les famlies. Aquesta Llei incor-
porava com a novetat destacada el perms de paternitat de quatre setmanes, reconegut recentment
en la legislaci espanyola.
Posteriorment saprova la Llei 5/2008, del 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia
masclista amb lobjectiu deradicar les estructures socials i els estereotips culturals que la perpetuen,
establir mesures integrals de prevenci, detecci i sensibilitzaci i reconixer els drets de les dones
que la pateixen a latenci, lassistncia, la protecci, la recuperaci i la reparaci integral.
Des del 2012 es desenvolupa el Pla estratgic de poltiques de dones del Govern de la Generalitat 2012-
2015, que parteix de la conceptualitzaci transversal de la perspectiva de gnere i que t en compte
tamb les mesures per a la intervenci dels fills i filles de dones en situaci de violncia masclista.
Finalment saprov la Llei 17/2015, de 21 de juliol, digualtat efectiva de dones homes, que est suspesa
en alguns aspectes pel Tribunal Constitucional pel que fa a la igualtat en el treball i lassetjament sexual.
5.1. LEstat del benestar i la provisi de serveis
Sentn per Estat del benestar el conjunt de poltiques lobjectiu de les quals s millorar les condicions
de vida de la ciutadania i assegurar la igualtat doportunitats. Es tracta dun model general dEstat i

dorganitzaci social en qu lEstat proveeix de serveis tota la poblaci. En lactualitat lestat de benestar
ha pres formes diferents en un intent dacostar-se a la millora de la qualitat de vida de les persones,
per tant inclou totes aquelles intervencions pbliques que milloren el benestar i la qualitat de vida de
la ciutadania. Podem agrupar-les en quatre grans dimensions:
a) Les transferncies socials, com sn les pensions o el subsidi datur.
b) Els serveis, els ms importants dels quals sn leducaci, la sanitat i els serveis dajuda a les
famlies.
c) Les intervencions normatives per protegir la seguretat del treballador, del consumidor i del
medi ambient.
d) Les intervencions per estimular i garantir la creaci docupaci.
5.2. Els serveis socials
El sistema catal de serveis socials constitueix un recurs a labast de tota la ciutadania i t com a
destinatries totes les persones que necessiten informaci, valoraci, diagnstic, orientaci, suport,
intervenci i assessorament individual, familiar o comunitari per fer front i prevenir situacions de ne-
cessitat personal bsica, de manca de cohesi social o familiar o de desigualtat.
Per tant, s el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments desti-
nats a latenci social de la poblaci. Est integrat pels serveis socials de titularitat pblica i privada
de lAdministraci de la Generalitat, de les entitats locals i daltres administracions.
Catalunya compta amb la Llei 12/2007, de serveis socials, que t per objectiu ordenar, estructurar,
promoure i garantir el dret a un sistema de serveis socials de responsabilitat pblica amb la finalitat de
garantir i facilitar a tothom laccs a prestacions i serveis que tendeixin a afavorir un desenvolupament
lliure a persones i collectius. Tamb vol promoure la prevenci i leliminaci de les causes de margi-
naci, aconseguir la integraci de tothom, tot afavorint la solidaritat, la participaci i lexercici duna
gesti administrativa coordinada.
Aquests serveis sorganitzen segons problemtiques primries o especialitzades distribudes en el

territori. La xarxa bsica de serveis socials constaria, aix, de dos nivells bsics dactuaci. El primer
estaria format per latenci primria, que seria la resposta ms propera a la ciutadania, on intervindrien
treballadors socials, educadors especialitzats i treballadors familiars. Les tasques daquests profes-
sionals serien proporcionar una atenci polivalent, la qual intervingui en tota mena de problemes que
afecten la vida familiar i comunitria.
El segon nivell el conformarien els serveis de caire especialitzat. Latenci especialitzada sencarrega
de necessitats que no poden ser ateses des de la xarxa bsica de serveis socials i t una funci com-
plementria: atn grups especfics de poblaci (gent gran, disminuts, drogodependents, infants, etc.).

Idees fora
1. Durant les ltimes dcades shan consolidat noves pautes migratries internacionals que han
contribut a generalitzar els moviments migratoris de manera important. Podem destacar tres
dimensions en qu es percep aquest carcter del fenomen migratori: el creixement constant del
volum de persones migrants, lampliaci de les xarxes i cadenes migratries, i la diversificaci dels
tipus migratoris.
2. LEstat espanyol sha convertit, durant les ltimes quatre dcades, en un important centre de re-
cepci dimmigraci.
3. Catalunya es troba inserida en el context de globalitzaci i intensificaci dels fluxos que caracteritza
les migracions internacionals de les ltimes dcades del segle xx i principis del segle xxi.
4. La dcada dels vuitanta es va caracteritzar per una acceleraci de la immigraci, de manera que
el nombre destrangers a Catalunya gaireb va duplicar-se, guanyant pes relatiu en el conjunt de
la societat catalana.
5. La immigraci estrangera a Catalunya es nodreix dun doble flux: duna banda, larribada deuro-
peus, i de laltra, una creixent immigraci de pasos extracomunitaris.
6. A lhora de definir les pautes de convivncia amb qu es definiran les estratgies i poltiques so-
cials en societats que reben fluxos migratoris, les cincies socials diferencien tres grans models:
assimilaci, melting pot gresol cultural i pluralisme cultural.
7. La rpida acceleraci dels fluxos, la seva afectaci mltiple i el seu inters en relaci amb el mn
laboral han donat lloc al desenvolupament duna normativa que regula aquesta immigraci des
dun punt de vista legal. Aquest marc legal ve determinat pel fet de pertnyer a la UE i a ms de
la competncia de lEstat, hi hem dafegir les iniciatives preses per la Generalitat i els ajuntaments
en diferents mbits.
8. Lestat de benestar es defineix com el conjunt de poltiques lobjectiu de les quals s millorar les
condicions de vida de la ciutadania i assegurar la igualtat doportunitats. Es fonamenta en trans-
ferncies socials, serveis, i intervencions.
9. Lestat social i democrtic de dret consagra el principi digualtat i no-discriminaci, entre daltres,
per ra de sexe, i el configura com un dret subjectiu a tenir un tracte igual, per lexistncia del
reconeixement daquest dret no significa que en la realitat, en la vida quotidiana, no es donin si-
tuacions que de fet sn discriminatries.
10. Les poltiques pbliques sn aquelles decisions adoptades pels rgans de govern, ja sigui mitjan-
ant normes, disposicions, estratgies, plans dactuaci o actes, i que tenen per objecte determinar
les actuacions que el govern planifica o executa en relaci amb una matria concreta.
11. Les poltiques digualtat doportunitats consisteixen en la determinaci i adopci de mesures per
part de les institucions pbliques amb lobjectiu de palliar i resoldre les situacions de desigualtat
social entre homes i dones.
12. A Catalunya, les poltiques a favor de la igualtat doportunitats entre homes i dones es desenvolu-
pen a travs de plans plurianuals que selaboren, planifiquen i executen de manera conjunta entre
diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.

13. Des de la seva creaci el 1989, lInstitut Catal de les Dones t el repte de dissenyar estratgies
de transversalitat que garanteixin que totes les poltiques incorporin la perspectiva de gnere i de
les dones especialment per afavorir la conciliaci de la vida familiar i professional de les dones i
dels homes i eradicar la violncia contra les dones.
14. El sistema catal de serveis socials constitueix un recurs a labast de tota la ciutadania i t com a
destinatries totes les persones que necessiten informaci, valoraci, diagnstic, orientaci, suport,
intervenci i assessorament individual, familiar o comunitari per fer front i prevenir situacions de
necessitat personal bsica, de manca de cohesi social o familiar o de desigualtat
Glossari
Acollida Igualtat doportunitats

Aculturaci Immigraci extracomunitria
Asil Immigraci permanent o de llarga durada
Assimilaci Llibertat de circulaci
Cadena migratria Marcs de convivncia
Canvi social Migracions
Ciutadania Minories tniques o culturals
Cohesi social Models dintegraci
Conciliaci Multidimensional
Desplaats Nacionalitat per residncia
Desigualtat social Poblaci autctona
Diversitat sociocultural Poltiques pbliques
Emigraci Protecci internacional
Entrada clandestina Pluralisme cultural
Estrangeria Refugi
Estrangers de tercers pasos Regularitzaci
Exclusi social Serveis socials
Gnere Tipologies migratries
Globalitzaci Transferncies socials
Gresol cultural Violncia masclista

Tema A.7.
Les tecnologies de la informaci en el segle xxi
1. La societat del coneixement i les tecnologies de la informaci. Internet i la Internet de les co-
ses (IoT)
2. Efectes de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC)
3. Seguretat de la informaci

Tema A.7.
Les tecnologies de la informaci en el segle xxi
1. La societat del coneixement i les tecnologies de la informaci.

Internet i la Internet de les coses (IoT)
La vida de la humanitat ha evolucionat, al llarg dels segles, al ritme de les innovacions tecnolgiques.
Cada millora tcnica ha comportat un aven en les condicions de vida, un estmul per continuar avan-
ant, i un major accs a la riquesa i al progrs del conjunt de la societat.
Avui som en un moment clau daquesta contnua innovaci tecnolgica, que t unes caracterstiques
prpies tan diferenciades que marquen el naixement duna nova societat. Aquest progrs continu ens
ha dut al que ja es coneix com lera de la informaci, que es caracteritza, enfront de les grans conques-
tes tecnolgiques de la histria, perqu el conjunt dels ciutadans adquireix un enorme protagonisme.
Abans, la informaci i el coneixement, el poder, eren un privilegi al qual podia accedir noms una mi-
noria; ara, sn a labast de tots els ciutadans de forma relativament poc costosa. Aix mateix, aquesta
informaci i aquest coneixement es transmeten per uns sistemes de comunicaci que han evolucionat
de manera parallela amb la informtica; ha augmentat la capacitat daquesta informaci, la disponi-
bilitat i la immediatesa, i sha abaratit aquesta transmissi. Tot aquest conjunt de factors han fet que
sorgeixi una nova societat, la societat de la informaci, tamb anomenada societat del coneixement.
Laven tecnolgic que ha fet possible laparici daquesta nova societat s lespectacular desenvolu-
pament que han assolit en els darrers anys les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC). De
sempre, la humanitat ha sentit la necessitat dinformaci, com a forma dorganitzar les seves observa-
cions. La comunicaci daquesta informaci s el que permetia laven tecnolgic, el qual, al seu torn,
facilitava les observacions, el seu processament en forma dinformaci, i millorava la comunicaci de
la informaci en el temps i lespai.
Ara b, el punt de partida, lacte de naixement de la societat del coneixement o de la informaci t

una data concreta: lany 1981. Aquest any Microsoft desenvolupa el sistema operatiu MS-DOS i IBM
presenta el primer ordinador personal, el PC (personal computer). Laparici del Macintosh dApple el
1984, amb una interfcie grfica de finestres i del ratol (mouse), incorporat desprs als
sistemes Windows, va fer que ls de lordinador sestengus a qualsevol mbit i nivell dusuari. Aquests
sn els fets cabdals que marquen linici de lera de la informtica. La societat postindustrial de la sego-
na meitat del segle xx dona pas a la societat informatitzada, la cibersocietat, que es caracteritza per
considerar la informaci com la principal riquesa i font dorganitzaci. Com a primera conseqncia,
el gran nombre de poblaci activa ja no s al sector industrial, el secundari, sin que es troba en el
sector de serveis o terciari. Dins el sector de serveis, com s evident, cada vegada un percentatge ms
elevat est estretament relacionat, en la seva vida laboral, amb la informtica. La m a la indstria s
substituda per la robotitzaci i lautomatitzaci dels processos productius.
Hi ha una caracterstica fonamental daquesta societat informatitzada: les TIC abasten tots els sectors
productius i doci. Per tant, hi ha sis conceptes fonamentals en lorganitzaci de la cibersocietat:

A.7. Les tecnologies de la informaci en el segle xxi
a) Multimdia: la informtica permet integrar so, imatge i text.
b) Hipermdia: integraci de multimdia i hipertext, que s un text organitzat de forma no

seqencial.
c) Realitat virtual: les TIC permeten traslladar les persones a una realitat diferent de la que
coneixem.
d) Grans xarxes dordinadors: creen una rplica dels sistemes de comunicaci entre grups
de persones.
e) Internet: tamb anomenada autopista de la informaci. Permet la comunicaci entre qualse-

vol ordinador integrat a la xarxa, i que els seus usuaris accedeixin a arxius dimatge, text i veu
dipositats en qualsevol lloc de la xarxa.
f) Telefonia mbil: amb un rapidssim desenvolupament i difusi des de mitjans dels anys 90 del
segle passat, com mai abans cap dispositiu de comunicaci, ha incorporat funcions i capacitats
prpies dels PC, en una clara convergncia amb Internet en una nica xarxa mundial.
Les tecnologies de la informaci sentenen, doncs, com una manera delaborar, processar emmagat-
zemar i transmetre la informaci entre persones, generada a travs de les observacions. En realitat,
el que es transmet sn bsicament dades, que aporten informaci, per poc coneixement. Aqu hem
de distingir entre transport i contingut: el transport sefectua mitjanant els sistemes de telecomuni-
cacions; el contingut sn els missatges que senvien per aquests sistemes, i que poden incloure des
de converses privades fins a serveis de lleure i entreteniment, accs a la cultura i transaccions per
demanar bns o serveis lliurats per altres mitjans, com la telecompra.
Actualment, Internet s una immensa xarxa de computadores estesa per tot el planeta i que permet,
a qualsevol usuari, conixer arxius dinformaci i de dades, amb so i imatges animades o esttiques,
grfics, etc., a partir dadreces electrniques o b mitjanant programari que permet navegar a la re-
cerca dinformaci de tota mena des de qualsevol punt del mn.
El diari electrnic s una de les conseqncies ms importants daquest mn: gaireb tota la premsa
diria sedita via Internet, i es pot consultar de manera immediata. Tot aix ha estat possible grcies a
la tcnica de lhipertext, una propietat informtica que facilita laccs a qualsevol article. Cada paraula
subratllada en blau permet la connexi amb altres documents, als quals tamb es pot accedir pitjant
el cursor del ratol.
La societat interactiva s sinnim de la societat interconnectada, i aix est conduint a laparici de

noves relacions socioeconmiques i vivencials.
A tots aquests canvis que han transformat la societat des de la dcada dels vuitanta fins a lactualitat,
ara cal afegir-ne un altre, la Internet de les coses (IoT, de langls Internet of things). La IoT representa el
mxim exponent de la interconnexi de dispositius a travs dInternet, els quals poden estar orientats
a mltiples funcions, com ara videovigilncia, domtica, automoci, etc.
Mentre que als pasos llatins fem s de la paraula seguretat per a mltiples vessants del que podrem
entendre com una nica disciplina, el mn anglosax sempre ha mantingut dos conceptes ben clars i
diferenciats, ats que els separa en safety, per als assumptes relacionats amb la seguretat ambiental,
riscos laborals, etc., i security, per a all relacionat amb la seguretat fsica i lgica en un sentit ms
orientat al control daccessos, prevenci dintrusions, etc. Tanmateix, el nou paradigma que presenta
la Internet de les coses potser fa que, finalment, calgui associar-ho tot a una sola paraula, per la qual
cosa cada cop s ms difcil la seva gesti o supervisi de manera independent.

Aix, en lactualitat, ens podem trobar que un mateix edifici, superfcie o local comercial est subjecte
a inspeccions dentitats collaboradores de lAdministraci (ECA) per verificar el correcte funcionament
dun daparell elevador i dels seus equips, o b la inspecci de les installacions elctriques i dels seus
equips, entre daltres. Tot plegat per garantir la safety daquests elements i els seus entorns. Daltra
banda, ens trobem que aquest mateix emplaament pot estar subjecte a controls de la policia adminis-
trativa per a assumptes relatius a videovigilncia, controls daccessos, personal de seguretat, etc. No
cal parlar en termes de futur per veure que la tendncia dels grans fabricants i provedors en matria
de seguretat apunta cap a conceptes com, per exemple, els edificis intelligents (smart buildings), on
un sistema de control central pren possessi final de tots els elements de seguretat (safety i security)
dun emplaament i, en moltes ocasions, aquest sistema es gestiona des dun lloc remot fora daquest
mateix emplaament. Aix, ens podem trobar que un aparell que t com a objectiu la detecci de fum
per a la prevenci dincendis funciona perfectament de manera individual, s a dir, el sensor s capa
de detectar una quantitat de fum superior a lhabitual i demetre el corresponent senyal davs. Ara b,
per emetre aquest senyal el sensor fa s duna interfcie de xarxa per donar lavs a un panell de control
central. Per tant, cal garantir que aquesta interfcie de comunicacions s segura i que tots els elements
de seguretat dun edifici, ms enll de fer correctament la tasca per a la qual han estat dissenyats,
estan en condicions de transmetre la informaci en tot moment.
Malauradament, estudis recents ja han demostrat que s possible comprometre la seguretat daquests
dispositius.
2. Efectes de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC)

Des de sempre, les persones han necessitat treballar amb la informaci, i transmetre-la a altres per-
sones en el temps i lespai. El que caracteritza la societat de la informaci s que, grcies a les TIC,
aquesta transmissi arriba a un nombre enorme dusuaris, amb una rapidesa i immediatesa impensa-
bles fins fa ben poc, i amb un volum tan gran que all difcil s, justament, processar en lmbit personal
la gran quantitat dinformaci que es rep diriament.
Les TIC, que han possibilitat el naixement duna nova societat, han modificat de manera substancial
la vida quotidiana dels ciutadans. Aquestes tecnologies afecten tots els mbits de la vida: el treball, el
lleure, laccs a la cultura, les relacions econmiques, la disponibilitat de bns i serveis, les relacions
entre ciutadans i Administraci, etc. En la nova societat del coneixement, el coneixement s, precisa-
ment, la primera font de productivitat.
Al llarg de la histria, el treball ha estat relacionat, bsicament, amb la producci de bns a partir de la
transformaci de recursos de la natura. Lera industrial ha estat la culminaci daix. Ara, en canvi, gran
part de lactivitat econmica est relacionada amb la producci de bns a partir de recursos creats
per lhome, com el coneixement, la cultura, loci i la interacci entre persones.
Com hem esmentat abans, el pas de la societat postindustrial a la societat del coneixement fa que la
major part de la fora de treball es desplaci del sector secundari al sector terciari o de serveis, de la
mateixa manera que la Revoluci Industrial va possibilitar que la major part de la fora laboral daquell
moment, que es destinava a produir aliments, es desplacs a produir productes manufacturats. Hi ha
una srie de caracterstiques que defineixen el canvi:
a) Lagricultura i la ramaderia es converteixen en unes activitats minoritries dins el sistema

productiu.
b) Disminueix locupaci industrial tradicional.

c) Augmenten i es diversifiquen les feines de carcter executiu, professional i tcnic. d) Incre-

menta locupaci de ms alta formaci i qualificaci.
e) Augmenten els treballadors terciaris oficinistes i venedors en la base del sistema productiu.
Si la mecanitzaci i robotitzaci de processos productius prpia de lera industrial va comportar la

conversi de processos quasi artesanals en tasques rutinries, el mateix passa ara amb processos
del sector terciari. De fet, aquesta substituci dantigues professions per modernes ocupacions fa
necessria la formaci contnua i el reciclatge peridic dels treballadors per afrontar la creixent ines-
tabilitat del mercat de treball provocada per aquesta innovaci constant. El ritme al qual una professi,
empresa o sector queda obsolet s ara molt ms rpid.
Les relacions econmiques de la nova societat es produeixen en temps real. El comer electrnic fa-
cilita que les transaccions es facin a una velocitat inimaginable fins fa ben poc. La globalitzaci facilita
lobertura de nous mercats que funcionen amb conceptes globals: les tecnologies de la informaci
faciliten que venedors, compradors i provedors estiguin interconnectats des de qualsevol lloc del mn
on es trobin. En la vida ms quotidiana, les TIC sn al darrere de moltes activitats que fem ja de manera
quasi inconscient, com el pagament amb targetes de crdit o de dbit, la telecompra, etc.
Les tecnologies de la informaci han deixat una forta empremta en lmbit cultural. La cultura est
ntimament relacionada amb els comportaments socials i econmics. Aqu t molta importncia el
concepte de multimdia: el resultat final s la cibercultura, que s una nova concepci de la cultura
i de la societat, on el que es transmet t tanta importncia com el mitj tecnolgic que fa possible
aquesta transmissi.
En lmbit domstic les TIC tamb provoquen canvis importants: sorigina una relaci directa i indivi-
dualitzada entre les persones i les mquines, a travs de la pantalla, abans la del televisor i ara la de
lordinador o el mbil. Aix provoca, de retruc, un important efecte de ciberdependncia: desapareix
el concepte del valor de lesfor per aconseguir un objectiu o la noci del temps com a acumulaci
dexperincia, en contrast amb unes xarxes on la informaci les dades viatja a una velocitat no
mesurable en termes estrictament humans. Tamb ha canviat la relaci mbit professional - mbit
privat o domstic. Consultar i respondre el nostre correu electrnic de la feina des de casa, atendre
trucades de feina al mbil en qualsevol moment i realitzar tasques professionals que requereixen
concentraci a casa, aprofitant la tranquillitat, com ara llegir, escriure o reflexionar, sn exemples
daquesta invasi de la llar.
Ja sest produint un canvi fonamental com a conseqncia de lexistncia de les TIC, i t un gran
ress en la vida diria dels ciutadans: les relacions entre Administraci i administrats estan canviant
en els darrers temps, a mesura que lAdministraci ha incorporat les TIC a aquestes relacions. Sorgei-
xen conceptes com lAdministraci oberta, que aporten avenos revolucionaris en el que fins fa ben
poc havien estat aquestes relacions. Es busca adaptar els serveis a les necessitats dels ciutadans,
oferir serveis integrats i no compartimentats, simplificar els trmits i les gestions, fer les transaccions
per mitjans electrnics i oferir servei de manera permanent, les 24 hores dels set dies de la setmana,
tot lany. Tenim exemples ben recents i aplicables a la vida de cada dia: pagar impostos per Internet,
tramitar lIRPF per via electrnica, gestionar lexpedici de documents a distncia, etc.
En lmbit de la formaci, cada vegada t ms rellevncia la formaci a distncia, le-learning, i el

concepte duniversitat oberta.
Ara b, com ja sha apuntat, les TIC han provocat que, en deixar de ser el coneixement i la informaci
un recurs escs, es puguin generar conflictes entre lexcs dinformaci a la qual les persones poden
accedir a travs de les TIC i el que el seu cervell s capa de processar. Moltes vegades, tamb, es
processa mentalment informaci que no es necessita realment.

Per tant, cada vegada s ms important la qualitat de la informaci i el coneixement rebuts que la
quantitat. Les persones han daprendre a valorar i seleccionar la informaci abans de processar-la.
Tamb cal tenir en compte que, juntament amb la quantitat, sha multiplicat de forma exponencial la
velocitat amb qu es pot accedir a la informaci. Aquesta velocitat de la informaci accelera i escura
el cicle vital dels coneixements: neixen, es difonen, canvien i moren quan sn substituts per nous co-
neixements. El que s nou s que ara aquest cicle vital dels coneixements sha fet molt ms curt que
la vida de les persones, i aix no havia passat mai en la histria de la humanitat.
3. Seguretat de la informaci
En lactualitat les organitzacions evolucionen duna manera rpida i constant; simultniament, les
amenaces tecnolgiques avancen a tanta velocitat que moltes daquestes organitzacions no poden
fer-hi front. La direcci dels sistemes dinformaci (SI) es troba en un moment de canvi en el qual el
delicat equilibri entre possibilitar lactivitat prpia de lorganitzaci i protegir-la requereix un alt nivell
despecialitzaci per tal que tots aquests canvis siguin apreciats a lhora de prendre decisions per part
de la direcci.
Un dels principals problemes a tenir en compte quan parlem de seguretat dels sistemes dinformaci
s la diferncia entre seguretat de la informaci i seguretat informtica. Si b sn dos conceptes que
poden semblar el mateix, sobretot perqu, cada cop ms, hi ha la tendncia que tota la informaci sigui
digitalitzada i tractada mitjanant un sistema informtic, en realitat sn dos conceptes diferenciats i
amb activitats distintes.
La seguretat informtica sha dassociar a aquells aspectes tcnics i operacionals de la seguretat,

mentre que la seguretat de la informaci es basa en els aspectes estratgics que tenen a veure amb la
seguretat duna manera ms generalitzada i que fa referncia a la gesti de riscos, amenaces, anlisi
de diversos escenaris i de bones prctiques dins lorganitzaci, amb lobjectiu dassegurar la confi-
dencialitat, integritat i disponibilitat en ls de la informaci.
La protecci de la informaci s la conseqncia de laplicaci dun conjunt de mecanismes o es-

tratgies de seguretat. A grans trets, aquestes estratgies han de considerar els principis segents:
La seguretat ha de ser un objectiu global.
La seguretat sha de dissenyar com quelcom que s part de lorganitzaci, tenint en compte
tots aquells aspectes que la puguin conformar.
El marc legal sha de considerar, des de linici, com una part ms del disseny de les poltiques
de seguretat.
Tenint en compte les diferncies que hem vist entre la seguretat informtica i la seguretat de la informa-
ci, s evident que els mecanismes de seguretat habituals (tallafocs, antivirus, etc.) no sn suficients per
si mateixos per a la protecci de la informaci. Per tant, per poder garantir la seguretat de la informaci
cal disposar de poltiques de seguretat mplies que vagin ms enll de les eines tecnolgiques, i aix
passa per una bona conscienciaci dels usuaris.

Una de les millores ms significatives en relaci amb ls de les tecnologies i dInternet per part de
les administracions pbliques s la possibilitat doferir als ciutadans ladministraci electrnica. Lad-
ministraci electrnica t com a objectiu millorar la transparncia, leficcia i la qualitat del sector

pblic mitjanant ls de les TIC en les relacions entre les entitats del sector pblic, els ciutadans, les
empreses i les organitzacions.
Ladministraci electrnica aspira a la millora en la prestaci dels serveis als ciutadans, les empreses
i les entitats, i a augmentar la productivitat daquests serveis i la participaci ciutadana mitjanant ls
de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
A Catalunya es va comenar a apostar pel desenvolupament dun model dadministraci electrnica

lany 1997, i des de llavors sha anat consolidant a partir duna visi que busca oferir les mximes
garanties i el millor servei als ciutadans, a travs de la cooperaci entre les diferents administracions
pbliques catalanes, amb lobjectiu de trobar solucions comunes als problemes i als reptes que suposa
lextensi de ls dels mitjans electrnics, tant en les relacions entre les administracions pbliques i els
ciutadans com en la gesti interna de les administracions pbliques.
En tot cas, quan parlem dadministraci electrnica o de comunicacions segures a Internet, mereixen
una especial atenci tots aquells aspectes orientats a lestabliment de relacions de confiana. Aques-
tes relacions de confiana no noms han de servir per protegir la nostra privacitat, sin tamb per
conformar un espai de seguretat en qu les comunicacions, en general, siguin viables. Aquesta s la
principal motivaci de la signatura electrnica.
La signatura electrnica permet que un emissor pugui enviar missatges a un receptor complint les
tres propietats segents:
Autenticitat: la signatura dun missatge per lemissor permet que el receptor estigui segur
de la identitat del remitent.
Integritat: certesa que el missatge no sha modificat durant la transmissi.
No repudi: lemissor dun missatge no pot repudiar o negar que lha enviat (per exemple,
podria argumentar que lha enviat una tercera persona). La inclusi duna signatura digital
evita aquesta possibilitat.
Aquestes tres propietats sn essencials perqu la signatura digital gaudeixi de confiana en un entorn
tan intangible com Internet. Si volem fer activitats tan delicades com, per exemple, participar en unes
votacions electrniques, s imprescindible garantir les tres propietats abans esmentades.

Un dels perills ms patents que avui dia pot comportar Internet s la seva manca de regulaci. Cada
vegada ms autors centren la seva reflexi en la urgncia destablir alguns mecanismes de control que
evitin la conversi dInternet en un territori sense ordre ni llei. s un fet de tots conegut que Internet
constitueix un canal de comunicacions insegur, perqu la informaci que circula a travs daquesta
vasta xarxa s fcilment accessible en qualsevol punt intermedi per a un possible atacant.
Qu es pot fer en el cas que es necessiti enviar dades confidencials? En el cas dInternet, la soluci
adoptada es basa en la utilitzaci del protocol SSL (Secure Sockets Layer). Per els factors dinsegure-
tat i de desordre estan afectant negativament levoluci dInternet, que es veu utilitzada per dur a terme
activitats illegals i antisocials. Davant dels efectes de globalitzaci que ha generat la implementaci de
la xarxa de xarxes en tots els mbits socials i econmics, i davant la sobtada prdua de capacitat de
lEstat per exercir els mecanismes de control que havien estat habituals en un context cultural menys
globalitzat, es fa necessria la demanda consensuada a escala internacional duna srie de normatives
per garantir loperativitat i el funcionament de la xarxa. Per aix, sens dubte, planteja reptes complexes
dafrontar, ja que el mateix desenvolupament de la tecnologia ha estat afavorit per una tica transgres-

sora, i el mateix concepte de propietat est a debat, en particular la propietat intellectual. La pirateria
de productes culturals, doci i de programari ha assolit proporcions monumentals, ja que els mateixos
infractors, emparats per lanonimat, sovint no tenen la percepci de provocar un perjudici, i els poders
pblics es troben en la dificultat de legislar i, sobretot, dassegurar el seu compliment efectiu sense
vulnerar altres drets fonamentals, com la inviolabilitat de les comunicacions o el dret a la intimitat.
La Constituci espanyola (CE) protegeix els drets a la intimitat i a lhonor, i com a conseqncia daix
sorg la Llei orgnica 5/1992, de regulaci i tractament automtic de les dades (LORTAD), que aplica
larticle 18.4 de la CE, sobre la limitaci de ls de la informtica per garantir lhonor i la intimitat personal
i familiar dels ciutadans, en considerar que les tecnologies de la informaci comporten una potencial
amenaa a la privacitat. Al mateix temps, com a aplicaci de la Llei esmentada, es va constituir lAgn-
cia de Protecci de Dades (APD), que actua per dirimir possibles conflictes en el tractament informtic
de les dades personals.
Aquesta legislaci ha estat posada al dia amb el Reial decret 994/1999, d11 de juny, pel qual saprova
el Reglament de mesures de seguretat dels fitxers automatitzats que continguin dades de carcter
personal, i la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal.
De fet, els mitjans tecnolgics basats en les TIC han provocat una confusi entre el que s pblic i el
que s privat, amb una invasi real de les tecnologies de la informaci en lesfera privada, amb el telfon
mbil, el correu electrnic i el fax. Hi ha un conflicte de separaci entre lesfera pblica i la privada.
Per tant, sorgeix un nou debat: quins lmits de tolerncia ha de tenir la seguretat pblica en definir qu
s el que pertany a lesfera privada i com es pot protegir la vida privada en lmbit domstic dels nous
perills sorgits com a conseqncia de les tecnologies de la informaci. Soriginen unes noves alarmes,
que podrem definir com a alarmes de disseny.

Idees fora
1. La societat postindustrial de la segona meitat del segle xx dona pas a la societat informatitzada,
la cibersocietat, que es caracteritza per considerar la informaci com la principal riquesa i font
dorganitzaci.
2. El que caracteritza la societat de la informaci s que, grcies a les TIC, la transmissi daquesta
informaci arriba a un nombre enorme dusuaris, amb una rapidesa i immediatesa impensables fins
fa ben poc, i amb un volum tan gran que all difcil s, justament, processar en lmbit personal la
gran quantitat dinformaci que es rep diriament.
3. La Internet de les coses esdev un nou paradigma en relaci amb la xarxa dInternet, ja que fa
crixer de manera exponencial el volum de dispositius interconnectats juntament amb noves formes
damenaces.
4. La seguretat de la informaci ha de ser un element bsic a lhora de gestionar les organitzacions.

Aix, cal enfocar-la com un objectiu global de carcter intern.
5. Cada vegada s ms important la qualitat de la informaci i el coneixement rebuts que la quantitat.

Les persones han daprendre a valorar i seleccionar la informaci abans de processar-la.
Internet s una immensa xarxa de computadores estesa per tot el planeta i que permet, a qualsevol
usuari, conixer arxius dinformaci i de dades, amb so i imatges animades o esttiques, grfics,
etc., a partir dadreces electrniques o b mitjanant programari que permet navegar a la recerca
dinformaci de tota mena des de qualsevol punt del mn.
6. Ladministraci electrnica s un model de relaci entre els ciutadans i lAdministraci que aspi-
ra a millorar la prestaci dels serveis als ciutadans, les empreses i les entitats, i a augmentar la
productivitat daquests serveis i la participaci ciutadana mitjanant ls de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci.
7. Grcies a la signatura electrnica s possible garantir conceptes clau com lautenticitat, la integritat
i el no repudi en el si de les comunicacions electrniques.
8. Un dels perills ms patents que avui dia pot comportar Internet s la seva manca de regulaci,
per, sobretot, que la innovaci tamb es doni en noves formes de delictes contra els drets de les
persones.
Glossari
Automatitzaci Informtica Seguretat de la informaci

Administraci electrnica Innovaci tecnolgica Signatura electrnica
Aven tecnolgic Interactivitat Sistemes de comunicaci
Cibercultura Internet de les coses Societat postindustrial
Cibersocietat Multimdia Tcnica
Comer electrnic Obsolescncia Tecnologies de la informaci
Dades confidencials Realitat virtual i la comunicaci
Globalitzaci Robotitzaci Transaccions
Hipermdia Sector de serveis, terciari Universitat oberta
Hipertext Sector industrial, secundari

ndex: mbit institucional
B.1. 1. Antecedents histrics i naturalesa jurdica

LEstatut dautonomia 2. Contingut i estructura
de Catalunya (EAC) 3. Els drets, els deures i els principis rectors
4. Les competncies de la Generalitat de Catalunya
5. La competncia en matria de seguretat pblica establerta
a lEstatut dautonomia de Catalunya
B.2. 1. La Generalitat de Catalunya

Les institucions poltiques 2. El Parlament de Catalunya
de Catalunya 3. La Presidncia de la Generalitat de Catalunya
4. El Govern i lAdministraci de la Generalitat de Catalunya
5. Altres institucions estatutries
B.3. 1. Lordenament jurdic

Lordenament jurdic 2. La Constituci espanyola
de lEstat 3. La llei
4. Les normes amb rang de llei
5. El reglament
6. Els tractats internacionals
B.4. 1. Les declaracions de drets humans

Els drets humans 2. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques
i els drets constitucionals 3. La titularitat dels drets constitucionals
4. Els drets constitucionals relacionats amb el procs penal
5. Les garanties normatives
6. Les garanties institucionals: el Defensor del Poble
7. Les garanties jurisdiccionals
8. La suspensi dels drets constitucionals
B.5. 1. Les Corts Generals

Les institucions poltiques 2. El Govern
de lEstat 3. La Corona
4. Altres institucions de lEstat
B.6. 1. Poder judicial i potestat jurisdiccional

Els rgans jurisdiccionals. 2. El Consell General del Poder Judicial
Poder judicial i Tribunal 3. El Ministeri Fiscal
Constitucional 4. El Tribunal Constitucional
B.7. 1. Els models dorganitzaci territorial
Lorganitzaci territorial 2. El model territorial a la Constituci espanyola de 1978
de lEstat 3. Les comunitats autnomes
4. Els municipis
5. Les provncies
6. Les comarques
7. Les vegueries
B.8. 1. Origen histric de la Uni Europea

La Uni Europea 2. Lordenament jurdic comunitari: dret comunitari originari i dret
derivat
3. Institucions comunitries
Tema B.1.
LEstatut dautonomia de Catalunya (EAC)
1. Antecedents histrics i naturalesa jurdica

1.1. Antecedents histrics
1.2. Naturalesa jurdica
2. Contingut i estructura
2.1. Contingut
2.2. Estructura
3. Els drets, els deures i els principis rectors

4.1. Tipologia
4.2. Principis i criteris
4.3. Les matries de les competncies
5. La competncia en matria de seguretat pblica establerta a lEstatut dautonomia

de Catalunya

Tema B.1.
LEstatut dautonomia de Catalunya (EAC)
1. Antecedents histrics i naturalesa jurdica
1.1. Antecedents histrics
En el marc de la Constituci espanyola de 1978 (CE), Catalunya accedia a lautonomia pel procediment
establert al seu article 151.2, mitjanant laprovaci de lEstatut dautonomia de 1979 (Llei orgnica
4/1979, de 18 de desembre). Aquesta norma ha regit lautogovern catal durant ms de 25 anys.
Desprs de les eleccions autonmiques del novembre de 2003, en les quals quatre dels cinc partits
parlamentaris presentaven propostes de canvi del marc estatutari, el 9 de febrer de 2004 siniciava el
procs de reforma de lEstatut. La proposta de reforma va ser elaborada a Catalunya en seu parlamen-
tria: primer, per una ponncia conjunta amb representants de tots els grups parlamentaris, a partir de
la documentaci prvia elaborada per lInstitut dEstudis Autonmics; segonament, va ser tramitada
dins la Comissi dOrganitzaci i Administraci de la Generalitat, i, finalment, el text de la proposta fou
aprovat pel Ple del Parlament el 30 de setembre de 2005 (amb 120 vots a favor i 15 en contra). Entre les
dues darreres etapes hi hagu el Dictamen nm. 269 del Consell Consultiu (5 de setembre de 2005),
que va pronunciar-se sobre la constitucionalitat de la proposta. Tamb cal esmentar les trobades de
lders poltics catalans (Miravet), que van contribuir a impulsar el procs.
La segona fase de la reforma, que t lloc a les Corts Generals, va comprendre les fases segents: presa
en consideraci pel Ple del Congrs dels Diputats; presentaci desmenes; discussi dins la Comissi
Conjunta Paritria, integrada per la Comissi Constitucional del Congrs i una delegaci del Parlament
de Catalunya, en qu es va formalitzar lacord sobre el text (Dictamen de 21 de mar de 2005), en bona
part tributari de les negociacions multilaterals i bilaterals extraparlamentries entre les forces poltiques
catalanes que avalaven la reforma i membres del Govern espanyol i del partit governamental; aprovaci
pel Ple del Congrs (30 de mar de 2006), i tramitaci del text pel Senat, que laprov el 10 de maig
de 2006, sense introduir-hi modificacions. El procs va finalitzar amb el referndum del dia 18 de juny
de 2006, en qu sobtingu un resultat positiu. Desprs de la seva promulgaci i publicaci oficial, la
reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya (EAC), aprovada per la Llei orgnica 6/2006, de 19 de
juliol, va entrar en vigor el dia 9 dagost de 2006.
El Tribunal Constitucional, en la Sentncia 31/2010, de 28 de juny, va declarar inconstitucionals alguns

articles de lEAC, entre els quals destaquen els referits a la llengua catalana, el Consell de Garanties
Estatutries, el Sndic de Greuges, el Consell de Justcia de Catalunya, les competncies sobre lAd-
ministraci de justcia, la participaci en els tributs estatals i les finances dels governs locals.
1.2. Naturalesa jurdica
LEstatut dautonomia s una norma duna naturalesa especial, vinculada a la funci fonamental que
acompleix en la configuraci del model dEstat compost, anomenat Estat autonmic. El ttol VIII de

B.1. LEstatut dautonomia de Catalunya (EAC)
la CE, relatiu a lOrganitzaci territorial de lEstat, no estableix directament el model territorial, sin
que fixa bsicament certs principis i les regles procedimentals a seguir per transformar lanterior Estat
unitari en un Estat descentralitzat polticament. Aquesta transformaci es basa en el principi dispositiu,
dacord amb el qual sn els mateixos territoris interessats, identificats com a nacionalitats i regions
(article 2 CE), els que decideixen exercir el dret a lautonomia i la configuraci concreta que tindr la
respectiva comunitat autnoma. La CE remet lefectiva creaci i configuraci de les comunitats aut-
nomes a unes normes posteriors, de naturalesa especial, que sn els estatuts dautonomia. La norma
estatutria assumeix aix una funci constitucional, ats que s un complement indispensable de la
Constituci per a la determinaci de lestructura territorial de lEstat.
Dacord amb aix, lEAC t una doble naturalesa jurdica: duna banda, s la llei primera i fonamental
de lordenament jurdic catal i, de laltra, s una llei orgnica estatal. En el primer sentit, lEstatut dau-
tonomia es caracteritza per ser la norma institucional bsica de la Comunitat Autnoma de Catalunya
(article 147.1 CE). Es tracta de la norma que, com a expressi del dret a lautonomia, constitueix la
comunitat autnoma, funda el seu ordenament jurdic propi i estableix lorganitzaci institucional i els
poders que li corresponen, en el marc de la Constituci. LEstatut desenvolupa aix un paper similar
al de constituci de la comunitat, tot i no tenir formalment aquest carcter. Com a norma de capa-
lera de lordenament autonmic, que sarticula amb lordenament estatal en un context plural, lEAC
estableix els tipus de normes que lintegren (llei, decret legislatiu, decret llei i reglaments), els rgans
dotats de potestats normatives i certs condicionaments de la seva actuaci (mandats, principis, drets).
Consegentment, lEAC determina la validesa de la resta de normes de lordenament autonmic, que
no poden contradir-lo, i t eficcia derogatria immediata, sempre que aix resulti, naturalment, de
les caracterstiques de la corresponent norma estatutria. Per lEstatut s tamb una norma estatal,
que revesteix la forma de llei orgnica aprovada per les Corts Generals (amb lexigncia duna majoria
absoluta de la cambra en el cas del Congrs dels Diputats). Lespecial naturalesa de la norma esta-
tutria es tradueix en un procediment tamb especial daprovaci i reforma, que la separa de la resta
de lleis orgniques. LEAC s una norma de carcter paccionat, ja que tant la seva aprovaci com
la seva reforma exigeixen la concurrncia de dues voluntats, lautonmica i lestatal. Com a estatut
pactat, lelaboraci de lEAC de 1979 va seguir el procediment de larticle 152.1 CE, que refora el
carcter bilateral mitjanant lexigncia duna negociaci entre les Corts Generals i els representants
de lassemblea proponent (constituda pels senadors i diputats escollits per les circumscripcions del
territori que accedia a lautonomia). La Constituci remet la regulaci del procediment de reforma al
mateix Estatut (que pot preveure requisits que nincrementin la rigidesa, com una majoria reforada del
Parlament autonmic), si b ja fixa un referndum preceptiu i vinculant de la poblaci de la comunitat
autnoma (article 152.2 CE).
LEAC ocupa una posici especial en lordenament jurdic, ja que est subordinat a la Constituci per
est supraordenat a la resta de normes de lordenament, tant estatals com autonmiques. Aquesta
superioritat no es basa estrictament en una relaci de jerarquia o de competncia, sin que prov de la
funci constitucional que acompleix la norma estatutria. Duna banda, la integraci en lanomenat bloc
de la constitucionalitat converteix lEstatut en la principal norma que, a ms de la mateixa Constituci,
interv en la delimitaci de les competncies entre lEstat i la comunitat autnoma. Daquesta manera,
actua com a parmetre de constitucionalitat de les lleis estatals i autonmiques, ja que sha de tenir
en compte per veure si les lleis o normes examinades es mouen o no dins el seu mbit competencial.
Daltra banda, la posici de la norma estatutria en lordenament sexplica per la seva rigidesa, que fa
que, una vegada aprovat, lEAC presenti una fora passiva o resistncia enfront daltres normes, ja que
noms pot ser reformat pels procediments especfics que shi preveuen (article 152.2 CE). Per tant, s
indisponible unilateralment tant per al legislador estatal com per al legislador autonmic. LEstatut es
converteix aix, amb carcter ms general, en parmetre indirecte o mediat de la constitucionalitat de
totes les normes estatals i autonmiques.

2. Contingut i estructura
2.1.Contingut
La naturalesa jurdica de lEstatut condiciona el contingut daquesta norma. Larticle 147.2 CE estableix
un contingut mnim o obligatori de tots els estatuts. Aquest precepte estableix una reserva estatu-
tria, de manera que les matries que esmenta han de ser necessriament regulades pels estatuts,
concretament:
a) La denominaci de la comunitat autnoma que sajusti millor a la seva identitat histrica

(article 1 EAC).
b) La delimitaci del territori de la comunitat autnoma (article 9 EAC).
c) La denominaci, lorganitzaci i la seu de les institucions autnomes prpies (ttol II EAC).
d) Les competncies assumides dins del marc establert per la Constituci i les bases per al
trasps dels serveis corresponents (ttol IV EAC).
La reserva daquestes matries a lEstatut no impedeix totalment que altres normes completin la re-
gulaci estatutria. Aix, pel que fa a les institucions dautogovern, lEstatut de 1979 deixava un espai
per a una regulaci de detall per la Llei 3/1982, de 23 de mar, del Parlament, el president i el Consell
Executiu (enllaant amb la tradici de lanomenat Estatut interior de 1933). I, en lmbit competencial,
sens perjudici de la funci estatutria de delimitaci de les competncies, la comunitat autnoma pot
rebre noves competncies en virtut de les lleis estatals de larticle 150 CE (llei marc i llei orgnica de
transferncia o delegaci).
Altres matries especfiques que la CE remet als estatuts sn: la declaraci doficialitat de la llengua
oficial prpia (art. 3.2 CE i 6 EAC), el reconeixement de banderes i ensenyes prpies (art. 4.2 CE i 8
EAC), el procediment de designaci dels senadors de representaci autonmica (art. 69.5 CE i 61 EAC)
o la celebraci de convenis amb altres comunitats autnomes (art. 145.2 CE), entre daltres.
A ms de les matries anteriors, explcitament previstes per la Constituci, tots els estatuts dautonomia
han incls tamb altres matries (per exemple, la hisenda prpia, les fonts del dret, els ens locals o
aspectes de lAdministraci de justcia), cosa que posa de manifest que el seu contingut s en realitat
ms ampli. Aix t com a efecte lextensi a aquestes altres matries de la protecci estatutria, de-
rivada del rgim especfic de reforma i de la fora especial daquesta norma en el si de lordenament.
La qesti de quins continguts eventuals poden incorporar-se a la norma estatutria sha plantejat
respecte de la regulaci ms mplia introduda per la reforma de lEAC de 2006. Els criteris a lhora de
valorar aquests continguts extres sn la seva connexi amb el contingut necessari i la seva adequaci
a la funci constitucional de lEstatut, com a norma institucional bsica (o constituci) de la comuni-
tat autnoma i com a norma que defineix la posici estatutria de la comunitat en el si de lEstat. En
aquest sentit, cal considerar plenament legtima la inclusi a lEAC dun catleg de drets i deures dels
ciutadans, ats que responen al significat de norma institucional bsica i es vinculen amb les compe-
tncies de la Generalitat.
2.2.Estructura
LEAC de 2006 presenta una estructura ms complexa que el text precedent de 1979, com a conse-
qncia de la major extensi i de la utilitzaci de noves tcniques legislatives. A banda del prembul,
larticulat sordena en ttols, captols i noms pel que fa a alguns captols seccions. Fent un paral
lelisme amb les constitucions, dins del text estatutari es pot distingir una part dogmtica (principis ge-

nerals, drets i deures dels ciutadans i principis rectors) i una part orgnica (institucions, competncies,
relacions institucionals i finanament, a ms del procediment de reforma).
Lestructura de lEAC s la segent:
1. Prembul: recull el conjunt de motivacions que fonamenten la regulaci estatutria. No t

valor normatiu, per s un element important per a la interpretaci del text. Com a aspectes ms
destacables cal esmentar: les invocacions al passat histric, el dret inalienable de Catalunya
a lautogovern, i la voluntat de construir una societat democrtica i avanada, solidria amb el
conjunt dEspanya i incardinada a Europa. En el prembul hi consta una referncia al carcter
de Catalunya com a naci, quan es diu: El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la
voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a naci duna manera mpli-
ament majoritria. La Constituci espanyola, en larticle segon, reconeix la realitat nacional de
Catalunya com a nacionalitat.
2. Ttol preliminar (articles 1 al 14)
Aquesta part inicial de larticulat estatutari cont els principis i les definicions generals relatius
als elements fonamentals de lautogovern catal, en els vessants identitari i institucional:
a) Catalunya s definida com a nacionalitat, que exerceix el seu autogovern constituda en comu-
nitat autnoma, dacord amb la Constituci i amb lEstatut. Es fa tamb una invocaci als drets
histrics del poble catal com a fonament de lautogovern de Catalunya, dels quals deriva una
posici singular de la Generalitat en mbits com el dret civil, la llengua, la cultura i la projecci
dambdues en lensenyament i el sistema institucional (articles 1 i 5 EAC).
b) La Generalitat es defineix com el sistema institucional en qu sorganitza polticament lau-

togovern de Catalunya. Integren aquest sistema, a ms de les institucions poltiques bsiques
(Parlament, Presidncia i Govern), els rgans de rellevncia estatutria (Sndic de Greuges,
Consell de Garanties Estatutries) i els ens locals (municipis, vegueries i comarques). Sestableix
la capitalitat de Barcelona, que s la seu permanent del Parlament, la Presidncia i el Govern
(articles 2 i 10 EAC).
c) El territori de Catalunya es fa correspondre amb els lmits geogrfics i administratius actuals

de la Generalitat. Les normes i disposicions de la Generalitat tenen eficcia territorial, sens
perjudici de les excepcions que es prevegin. Pel que fa a lelement personal, la condici poltica
de catalans o ciutadans de Catalunya es reconeix als ciutadans espanyols que tenen venatge
administratiu a Catalunya, aix com als espanyols residents a lestranger que han tingut darre-
rament aquest venatge i ho sollicitin (articles 7, 9 i 14 EAC).
d) Lordenament lingstic es fonamenta en la definici del catal com a llengua prpia de Cata-
lunya i el reconeixement de loficialitat de les llenges catalana i castellana. El catal s la llengua
ds normal i preferent de les administracions pbliques i els mitjans de comunicaci pblics de
Catalunya i la llengua normalment emprada en lensenyament. De loficialitat deriven els drets
dutilitzar i conixer i el deure de coneixement de les dues llenges oficials. Lestabliment del
darrer deure permet lequiparaci jurdica del catal respecte del que estableix larticle 3.1 CE
per al castell (article 6 EAC).
e) Els smbols nacionals de Catalunya sn la bandera tradicional quadribarrada, la Diada de

lOnze de Setembre i lhimne Els segadors (article 8 EAC).
f) LAran es reconeix com a realitat occitana dotada didentitat cultural, histrica, geogrfica i
lingstica, que ha de ser protegida per mitj dun rgim jurdic especial. Larans, denominaci
que rep la llengua occitana a lAran, es declara llengua prpia daquest territori i oficial de Cata-
lunya, dacord amb lEstatut i les lleis (article 11 EAC).

3. Ttol primer: Dels drets, deures i principis rectors (articles del 15 al 54)
Captol I: Drets i deures de lmbit civil i social
Captol II: Drets en lmbit poltic i de lAdministraci
Captol III: Drets i deures lingstics
Captol IV: Garanties dels drets estatutaris
Captol V: Principis rectors
4. Ttol segon: De les institucions (articles del 55 al 94)

Captol I: El Parlament
Captol II: El president o presidenta de la Generalitat
Captol III: El Govern i lAdministraci de la Generalitat
Captol IV: Les relacions entre el Parlament i el Govern
Captol V: Altres institucions de la Generalitat
Captol VI: El govern local
Captol VII: Organitzaci institucional prpia de lAran
5. Ttol tercer: Del poder judicial a Catalunya (articles del 95 al 109)

Captol I: El Tribunal Superior de Justcia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya
Captol II: El Consell de Justcia de Catalunya
Captol III: Competncies de la Generalitat sobre lAdministraci de justcia
6. Ttol quart: De les competncies (articles del 110 al 173)

Captol I: Tipologia de les competncies
Captol II: Les matries de les competncies
7. Ttol cinqu: De les relacions institucionals de la Generalitat (articles del 174 al 200)
Captol I: Relacions de la Generalitat amb lEstat i amb altres comunitats autnomes
Captol II: Relacions de la Generalitat amb la Uni Europea
Captol III: Acci exterior de la Generalitat
8. Ttol sis: Del finanament de la Generalitat (articles del 201 al 221)
9. Ttol set: De la reforma de lEstatut (articles 222 i 223)
10. Disposicions: quinze disposicions addicionals, dues disposicions transitries, una disposici
derogatria i quatre disposicions finals.
3. Els drets, els deures i els principis rectors

La novetat destacada de la inclusi dun catleg de drets a lEAC de 2006 dota dun contingut explcit
la condici poltica de ciutadania. Conv precisar que la declaraci estatutria de drets no afecta el
rgim general dels drets fonamentals previst en el ttol I de la CE i en les lleis orgniques que els des-
pleguen. Aix, es declara expressament que la ciutadania de Catalunya s titular dels drets i deures
reconeguts per lEstatut, la Constituci, la Uni Europea, la Declaraci Universal dels Drets Humans, el
Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i els altres tractats en aquesta matria subscrits
per Espanya. Els poders pblics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els
drets, aix com les condicions perqu la llibertat i la igualtat de les persones i els grups siguin reals i
efectives (articles 4 i 15 EAC).
Dins daquest marc general, els drets previstos estatutriament sn els vinculats amb els mbits propis
de lautonomia de Catalunya. En molts supsits sincorporen a lEAC drets ja recollits prviament per
la legislaci sectorial catalana (per exemple, drets lingstics, accs als serveis socials, participaci
escolar), i sels confereix una garantia estatutria. El reconeixement estatutari de drets i deures no atri-

bueix directament competncies a la Generalitat, ni implica cap modificaci del sistema de distribuci
de competncies amb lEstat.
Els drets reconeguts en els captols I, II i III del ttol primer de lEAC es configuren bsicament com a
drets subjectius, sens perjudici de la seva configuraci legal posterior en la majoria de casos. Pel que
fa al contingut, els drets es projecten en els mbits civil i social (per exemple, prestacions familiars,
educaci, cultura, salut, habitatge, medi ambient o consum), poltic i de relaci amb les administra-
cions (participaci, bona administraci o protecci de dades) i lingstic (opci lingstica davant les
administracions o ensenyament).
Quant a les garanties, els drets vinculen tots els poders pblics de Catalunya (i, en el cas dels drets
lingstics que lafecten, tamb lAdministraci de lEstat) i, dacord amb la naturalesa de cada dret,
els particulars. Es preveu que el Parlament ha daprovar per llei la Carta dels drets i deures de la ciu-
tadania de Catalunya, i es reserven la regulaci essencial i el desplegament directe dels drets a la llei.
Finalment, es preveu una garantia jurisdiccional especfica, per mitj dun recurs davant el Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya (captol IV).
Per la seva banda, els principis rectors recollits en el captol V del ttol primer de lEAC tenen un paper
orientador de les poltiques pbliques dels poders pblics de Catalunya. Els mbits materials sobre
els quals es projecten coincideixen substancialment amb els dels drets. Amb tot, les garanties dels
principis rectors sn inicialment ms redudes: a ms dinformar la legislaci positiva, la prctica ju-
dicial i lactuaci dels poders pblics, sestableix que sn exigibles davant la jurisdicci dacord amb
les normes que els despleguen.

La regulaci de les competncies de la Generalitat en el ttol IV de lEAC de 2006 incorpora tamb
novetats importants, que pretenen garantir i ampliar el nivell competencial autonmic, tot respectant
el marc constitucional (larticle 149.1 CE fixa les competncies exclusives de lEstat). El fet que la CE
remeti als estatuts dautonomia la determinaci de les competncies assumides per la comunitat aut-
noma confereix a la norma estatutria un marge important a lhora de concretar el nivell competencial
autonmic. La reforma estatutria introdueix noves tcniques de repartiment competencial pel que fa
a la tipologia competencial; els principis i criteris que incideixen en el repartiment de competncies
entre la comunitat autnoma i lEstat, i la definici de les matries de les competncies.
4.1.Tipologia
Lestabliment duna tipologia de les competncies en els articles 110 a 112 EAC es basa en les moda-
litats datribuci de les potestats o funcions jurdiques a lens autonmic i/o estatal sobre les distintes
matries. Les competncies de la Generalitat sn de tres tipus:
a) Les competncies exclusives atribueixen de manera ntegra la potestat legislativa, la potestat

reglamentria i la funci executiva, de manera que correspon nicament a la Generalitat lexercici
daquestes potestats en els mbits de competncia exclusiva. Amb aquesta definici es limita
la possibilitat dingerncia estatal en matries de competncia exclusiva de la Generalitat, i
es garanteix la possibilitat daquesta destablir poltiques. Malgrat aix, en certes matries de
competncia exclusiva safegeix la clusula respectant el que estableixi lEstat en exercici de
les seves competncies en matria de... (per exemple, en els articles 116 i 120 EAC, quan es-
menten les competncies estatals dels articles 149.1.13 i 149.1.16 CE). Cal precisar que aquesta
frmula fixa un lmit en lexercici de la competncia per part de la Generalitat, per no afecta la
seva titularitat.

b) Les competncies compartides atribueixen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat

reglamentria i la funci executiva, en el marc de les bases que fixi lEstat. Amb aix sindica
que, en laspecte material, les bases no poden ser regles concretes o detallades i, en laspecte
formal, no poden fixar-se per mitj de reglaments o actes administratius. Daquesta manera
es pretn garantir un mbit per al desplegament i la concreci de les bases per mitj de lleis
autonmiques, que permeti a la Generalitat establir poltiques prpies. Amb tot, les excepcions
previstes als esmentats criteris generals de configuraci de les bases resten en mans de lEstat,
ja que no se circumscriuen als establerts de manera expressa pel text estatutari.
c) Les competncies executives atribueixen a la Generalitat la potestat reglamentria, que com-

prn laprovaci de disposicions per a lexecuci de la normativa de lEstat, i tamb la funci exe-
cutiva. Aquesta darrera inclou la potestat dorganitzaci de la prpia administraci i, en general,
totes les funcions i activitats que lordenament atribueix a lAdministraci pblica (per exemple,
de certificaci, registre, autoritzaci, etc.). Pel que fa a les potestats normatives, la principal
novetat s el reconeixement a la Generalitat de la potestat de dictar reglaments executius de
carcter material (ad extra), mentre que abans es limitava als reglaments organitzatius (ad intra).
4.2. Principis i criteris
El ttol IV de lEAC tamb fa referncia a una srie de principis i criteris que contribueixen a fer ms
precisa larticulaci competencial establerta entre lEstat i la Generalitat. En termes generals, la men-
ci daquests principis i criteris pretn evitar que lactuaci duta a terme per lEstat, emparant-se en
elements diversos, desvirtu el sistema competencial en perjudici de la integritat de les competncies
autonmiques.
En primer lloc, pel que fa a lactivitat de foment (per exemple, subvencions o ajuts econmics), es
precisa quina ser la intervenci de la Generalitat dacord amb el tipus de competncia que tingui re-
coneguda sobre la matria o sector de la realitat afectats. Dacord amb la jurisprudncia constitucional,
sovint no respectada per lEstat, aquest t la possibilitat de destinar recursos propis a qualsevol mbit
o activitat, per sense alterar el sistema de distribuci de competncies que hi regeix.
Segonament, es preveu la participaci de la Generalitat en lexercici de les competncies estatals, que

pot articular-se per mitj dels mecanismes establerts en el ttol VI (De les relacions institucionals), o
b mitjanant tcniques previstes en regular les matries concretes de competncia autonmica, en
qu es preveu lemissi preceptiva dinformes previs (per exemple, en matria denergia o infraestruc-
tures del transport) o b lacord previ dels dos ens (aix, en matria dinversions de lEstat a Catalunya
en bns i equipaments culturals).
En tercer lloc, es reconeix la projecci de les competncies de la Generalitat en relaci amb la Uni
Europea i amb lacci exterior. Duna banda, es precisa que la presncia de la normativa de la Uni
Europea no altera la distribuci de competncies, de manera que la Generalitat desenvolupa i aplica
el dret europeu en lmbit de les seves competncies i participa en els assumptes de la Uni quan
afectin les seves competncies. Daltra banda, sestableix la possibilitat de la Generalitat de dur a terme
accions amb projecci exterior derivades directament de les seves competncies.
Finalment, pel que fa labast territorial de les competncies de la Generalitat, sestableix que en principi
el seu mbit material est referit a Catalunya, si b safegeixen dos principis destinats a evitar el trasllat
automtic a lEstat de les competncies que tenen un objecte ms ampli: la competncia de la Gene-
ralitat sobre la part daquest objecte situada en el seu territori i, quan lobjecte no es pot fraccionar, la
previsi dinstruments de collaboraci entre les comunitats autnomes afectades i, subsidiriament,
la coordinaci per lEstat daquestes comunitats.

4.3. Les matries de les competncies
Les matries de competncia de la Generalitat senumeren per ordre alfabtic en el captol II del ttol
relatiu a les competncies (articles del 116 al 173). La llargria daquesta part del text respon a la tc-
nica legislativa utilitzada, consistent en lespecificaci, en el si de cada article, de les submatries o
subsectors que integren la matria corresponent. Aquesta sistemtica permet subdistingir, dins duna
mateixa matria, els sectors que sn objecte duna competncia exclusiva, compartida o executiva de
la Generalitat. A ms, en cada article, la llista de submatries s precedida de la clusula en tot cas,
indicativa que lenumeraci no s tancada o exhaustiva, tot permetent laddici per via interpretativa
daltres subsectors connectats amb la matria principal.
A mode dexemple, es pot esmentar el rgim dexclusivitat que preval en matries com ara lagricultura,
la indstria, lordenaci administrativa del comer o els transports terrestres que transcorrin ntegrament
per Catalunya; la identificaci de subsectors en rgim dexclusivitat en matries que anteriorment es
consideraven genricament objecte duna competncia compartida, com leducaci i els mitjans de
comunicaci; la configuraci com a exclusives de funcions concretes que havien estat discutides per
lEstat (com la fixaci dhoraris comercials dins lordenaci comercial); el reforament de la compe-
tncia sobre el dret civil catal; lexplicitaci de la competncia exclusiva sobre la llengua prpia, o la
incorporaci a les llistes competencials de matries de subsectors nous, com ara la immigraci o les
comunicacions electrniques. Tanmateix, es poden trobar encara alguns supsits en els quals no es
defineix el tipus de competncia de la Generalitat (per exemple, en la promoci de lactivitat econmica,
lordenaci farmacutica o algunes submatries dimmigraci).
5. La competncia en matria de seguretat pblica establerta

a lEstatut dautonomia de Catalunya
LEstatut dautonomia de Catalunya recull la competncia de seguretat pblica a larticle 164. Segons
aquest precepte, correspon a la Generalitat, dacord amb la legislaci estatal:
a) La planificaci i la regulaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya i lordenaci de

les policies locals.
b) La creaci i lorganitzaci de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
c) El control i la vigilncia del trnsit.
En el marc de la legislaci estatal sobre seguretat, corresponen igualment a la Generalitat, a ms de

les facultats executives que li atribueixi lEstat:
a) Les funcions governatives sobre lexercici dels drets de reuni i manifestaci.
b) El compliment de les disposicions per a la conservaci de la natura, del medi ambient i dels
recursos hidrolgics.
La Generalitat t el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra i la

coordinaci de lactuaci de les policies locals.
La Junta de Seguretat s un rgan de composici paritria entre la Generalitat i lEstat i s presidida

pel/per la president/a de la Generalitat. A travs de la Junta, la Generalitat participa en:
La coordinaci de les poltiques de seguretat i de lactivitat dels cossos policials de lEstat i

de Catalunya.
El bescanvi dinformaci en lmbit internacional i en les relacions de collaboraci i auxili amb
les autoritats policaques daltres pasos.

La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra t com a mbit dactuaci el conjunt del territori de
Catalunya i exerceix les seves funcions en els camps de:
a) La seguretat pblica i lordre pblic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.
c) La policia judicial i la investigaci criminal, que inclou les diverses formes de crim organitzat
i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.

Idees fora
1. LEstatut dautonomia de Catalunya s la norma institucional bsica de la Comunitat Autnoma de

Catalunya.
2. La Generalitat s el sistema institucional en qu sorganitza lautogovern de Catalunya. Els poders

de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i sexerceixen dacord amb el que estableixen
lEAC i la Constituci.
3. El catal s la llengua ds normal i preferent de les administracions pbliques.
4. LEAC incorpora un catleg de drets, deures i principis rectors que informa la condici poltica de
ciutadania.
5. La regulaci que fa lEAC de les competncies de la Generalitat pretn garantir i ampliar el nivell
competencial autonmic.
6. LEAC preveu els mecanismes perqu la Generalitat participi com a tal en les institucions i en la
fixaci de poltiques de lEstat, disposi de mecanismes gils de collaboraci i cooperaci amb
les comunitats autnomes, sigui present i faci sentir la seva veu davant les institucions europees i
impulsi la projecci exterior, i promogui el interessos de Catalunya, tot respectant les competncies
estatals.
7. La Generalitat t el comandament de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra i la coordi-

naci de lactuaci de les policies locals.
8. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra exerceix les funcions en els mbits de la seguretat
pblica i lordre pblic, la policia administrativa, i la policia judicial i la investigaci criminal.
Glossari
Bloc de constitucionalitat
Competncies compartides
Competncies exclusives
Competncies executives
Convenis de collaboraci
Estatut dautonomia
Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
Policies locals
Seguretat pblica
Sistema institucional

Tema B.2.
Les institucions poltiques de Catalunya
1. La Generalitat de Catalunya
2. El Parlament de Catalunya
3. La Presidncia de la Generalitat de Catalunya

5.1. El Consell de Garanties Estatutries
5.2. El Sndic de Greuges
5.3. La Sindicatura de Comptes
5.4. El Consell de lAudiovisual de Catalunya

Tema B.2.
Les institucions poltiques de Catalunya
1. La Generalitat de Catalunya
La Generalitat s el sistema institucional en qu sorganitza polticament lautogovern de Catalunya.
Tal com indica el prembul de lEAC, la Generalitat relaciona una histria secular dafirmaci collectiva
duna identitat prpia amb la construcci duna societat democrtica avanada. Aix, el nom de Gene-
ralitat evoca un rgan medieval de carcter politicoadministratiu i financer, denominat tamb Diputaci
del General, que representava els interessos de les Corts Catalanes (precedent remot del Parlament)
i els defensava davant el rei i els seus oficials quan aquesta no estava reunida.
Actualment, la Generalitat, com va succeir tamb durant la Segona Repblica espanyola, s el complex
institucional de Catalunya, que comprn bsicament el Parlament, la Presidncia de la Generalitat i el
Govern. La Generalitat noms engloba les institucions autonmiques dmbit territorial catal i resten
fora daquesta denominaci aquelles institucions i rgans pblics presents a Catalunya que depenen
de lEstat central, o b les altres que deriven de lautonomia local reconeguda per la CE (provncies
i municipis) o per lEAC (vegueries, comarques i altres ens locals que les lleis determinin). Es tracta,
doncs, del complex institucional que representa i per mitj del qual sexerceix lautogovern dels cata-
lans i les catalanes.
LEAC, dacord amb el que preveia la CE (article 152.1), estableix que el president o presidenta de la
Generalitat i el Govern sn responsables polticament davant el Parlament, i es configura aix el sistema
institucional de la Generalitat segons el patr clssic dels rgims parlamentaris.
El que caracteritza aquests rgims s lexigncia que entre el Parlament i el Govern es cre i es man-
tingui un nexe permanent de confiana: en la formaci del Govern, aquest vincle sexpressa mitjanant
la investidura del president; un cop elegit aquest i format el Govern, la continutat daquest nexe es
verifica a travs de diversos mecanismes de control del Govern per part del Parlament (la moci de
censura, a iniciativa del Parlament, i la qesti de confiana, a iniciativa del Govern).
En els sistemes parlamentaris, a ms, s molt freqent que, com a contraps del control que exerceix
el Parlament sobre el Govern, aquest darrer pugui dissoldre lassemblea i convocar noves eleccions,
la qual cosa constitueix en principi i originriament una apellaci directa als electors per resoldre el
conflicte que pugui haver sorgit entre tots dos.
Aix, doncs, lEAC integra les prescripcions constitucionals i estableix la responsabilitat poltica del
president de la Generalitat davant el Parlament, caracterstica essencial del sistema parlamentari.
Les relacions entre el Parlament i el Govern es regulen a partir del que estableixen el captol I del ttol II
de lEAC i la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidncia de la Generalitat i del Govern. Sestableix
un sistema parlamentari en qu els mecanismes dexigncia de responsabilitat poltica estan regulats
amb detall i configurats de manera que afavoreixen lestabilitat del Govern (carcter constructiu de la
moci de censura o qesti de confiana superable noms per majoria simple), sense excloure la pos-

B.2. Les institucions poltiques de Catalunya
sibilitat de governs minoritaris, i alhora doten el president o la presidenta amb la facultat de dissoldre
anticipadament el Parlament.
2. El Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya s lassemblea representativa i legislativa de Catalunya i, com a tal, aprova
els pressupostos i impulsa i controla lacci poltica del Govern. El Parlament de Catalunya es compon
duna nica cambra i la componen un mnim de cent diputats i un mxim de cent cinquanta, elegits
per a un termini de quatre anys per mitj de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, dacord amb
lEstatut i la legislaci electoral. En lactualitat la cambra parlamentria est integrada per 135 diputats
dels quals 18 sn elegits per la circumscripci de Tarragona, 17 per la de Girona, 15 per la de Lleida i
85 per la de Barcelona. Aquesta xifra de representants pot ser modificada mitjanant la Llei electoral
de Catalunya.
Larticle 58 de lEAC reconeix el principi dautonomia parlamentria, que inclou lautonomia organitzativa,
financera, administrativa i disciplinria.
El Parlament gaudeix dautonomia reglamentria (pot dictar el seu reglament per regular la matria
parlamentria), financera (estableix el seu pressupost) i administrativa (actua autnomament en mat-
ria de personal i en la contractaci dobres, subministraments i serveis). El Parlament t la seva seu a
Barcelona (al Parc de la Ciutadella), per pot fer sessions a altres indrets de Catalunya.
El Reglament del Parlament de Catalunya va ser aprovat el 22 de desembre de 2005.
La legislatura fineix per expiraci del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les
eleccions. Larticle 66 de lEAC indica que tamb pot finir anticipadament si no t lloc la investidura
del president o presidenta de la Generalitat, o per dissoluci anticipada, acordada pel president o
presidenta de la Generalitat.
El primer supsit fa referncia a la impossibilitat del Parlament de crear una majoria parlamentria
suficient per constituir el Govern. En el procediment dinvestidura del president o presidenta de la Ge-
neralitat, si transcorren dos mesos a comptar des de la primera votaci i cap candidat no ha obtingut
la confiana del Parlament, aquest ser dissolt automticament i es convocaran noves eleccions. El
segon supsit s la dissoluci anticipada del Parlament decidida discrecionalment pel president de la
Generalitat, en els termes que estableix larticle 10.c de la Llei 13/2008.
Per ser elegit diputat del Parlament cal ser ciutad major de divuit anys, gaudir de la condici pol-
tica de catal dacord amb larticle 7 de lEAC i reunir les condicions exigides per la llei electoral i el
reglament parlamentari (prometre o jurar dacatar la CE i lEAC i declarar a lefecte de lexamen din-
compatibilitats les dades relatives a la professi i als crrecs pblics). LEAC diu expressament que
la llei electoral de Catalunya ha destablir criteris de paritat entre homes i dones per a lelaboraci de
les llistes electorals.
Per assegurar la independncia i la llibertat del Parlament davant la resta de poders pblics, els diputats
no estan sotmesos a mandat imperatiu i gaudeixen de tres prerrogatives (garanties per al bon exercici
de la seva funci): la inviolabilitat, la immunitat i el fur.
La inviolabilitat t com a objectiu garantir la lliure formaci de la voluntat del Parlament ja que permet
que el diputat o la diputada pugui expressar-se en la seva funci amb absoluta llibertat i impedeix que
sinici cap procediment jurisdiccional, penal o de qualsevol altra mena, que pugui comportar lexi-
gncia de responsabilitat contra ell a causa de les seves opinions, manifestacions o vots expressats
en lexercici de la seva funci parlamentria (entenent per aquestes noms les que es facin en actes

parlamentaris o, per excepci, en actes exteriors a la vida de la cambra que siguin reproducci literal
dun acte parlamentari).
La immunitat t com a objectiu la protecci del parlamentari davant les actuacions que puguin restrin-
gir-li la llibertat per motivacions poltiques; aix, durant llur mandat, els diputats no poden ser detinguts
pels actes delictius comesos en el territori de Catalunya, excepte en el cas de delicte flagrant.
El fur especial dels diputats consisteix en el fet que, pels actes delictius comesos en el territori de
Catalunya, s competent per determinar-ne la inculpaci, la pres, el processament i el judici el Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya, la responsabilitat penal s exigible
en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. Aquesta ltima prerrogativa atorga
una protecci especial al parlamentari pel fet que lrgan encarregat denjudiciar-lo gaudeix duna alta
qualificaci.
Larticle 59 de lEAC estableix que el Parlament ha de tenir un president o presidenta (rgan unipersonal
de govern institucional que t la representaci de la cambra) i una mesa (rgan rector collegiat del
Parlament, integrat pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris, que s el centre decisori pel
que fa al govern institucional del Parlament).
El Parlament t una diputaci permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament, i formada
per vint-i-tres membres en proporci a la representaci de cada grup parlamentari a la manera dun
Parlament redut que garanteix la continutat dels treballs parlamentaris durant el perode en qu el
Parlament no s reunit en els perodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari o quan ha
estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissoluci del Parlament el mandat dels diputats
que integren la Diputaci Permanent s prorrogat fins a la constituci del nou Parlament.
En el Parlament es formen els diferents grups parlamentaris en els quals shan dagrupar necessria-
ment tots els diputats; cada partit o coalici noms pot formar un grup parlamentari, que ha de tenir
un mnim de cinc diputats, amb lexcepci del grup mixt (que s on es reuneixen els diputats que no
poden constituir un grup parlamentari propi).
La rellevncia especial dels grups parlamentaris en els parlaments contemporanis sevidencia amb la
creaci dun rgan especfic, la Junta de Portaveus, integrada pels portaveus designats per cada grup,
que t, entre altres funcions, la dacordar amb el president o presidenta de la cambra lordre del dia
de les sessions, la qual cosa vol dir que sn els grups parlamentaris els que defineixen qu es debat,
quan es debat i, en molts casos, com es debat.
El Parlament funciona en Ple (constitut per tots els diputats) o en comissions (la composici de les
quals reprodueix proporcionalment la de la cambra), que poden ser permanents o no. El Parlament es
reuneix anualment en dos perodes de sessions (de setembre a desembre i de febrer a juny) i, a ms,
pot reunir-se en sessi extraordinria convocada pel president o presidenta del Parlament o a petici
duna quarta part dels diputats, o de tres grups parlamentaris. Tamb es reuneix en sessi extraordi-
nria a petici del president o presidenta de la Generalitat.
LEAC assigna al Parlament quatre grans funcions: la funci representativa, la legislativa, la funci de
creaci i control del Govern, i la funci de participaci en lactivitat dels rgans centrals de lEstat. Pel
que fa a la funci representativa, larticle 55 estableix que el Parlament representa el poble de Cata-
lunya. El Parlament, doncs, com a titular de la sobirania popular, representa el poble de Catalunya i
daquesta funci deriva la legitimitat de tot el sistema democrtic representatiu.
La funci representativa del Parlament implica un reforament de la posici daquest davant la resta
dinstitucions de la Generalitat, tant des de la perspectiva poltica (que li permet exigir la responsabi-
litat del president o presidenta de la Generalitat i del Govern) com des de la perspectiva jurdica, que
permet que les normes emanades del Parlament les lleis noms puguin ser controlades pel Tribunal

Constitucional i no pels rgans jurisdiccionals que integren el poder judicial. Vinculada en certa mesura
a la funci representativa, sha atribut als parlaments una funci electiva, mitjanant la qual la cambra
participa en la designaci i el nomenament de crrecs pblics.
Aix, el Parlament elegeix el Sndic de Greuges, proposa el nomenament de dues terceres parts dels
membres del Consell de Garanties Estatutries, els set sndics que integren la Sindicatura de Comptes i
altres membres dens pblics de carcter institucional, com ara el Consell de lAudiovisual de Catalunya.
Dacord amb lEAC, el Parlament exerceix la potestat legislativa mitjanant lelaboraci de lleis que
seran publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i noms tindran efectes
dins lmbit territorial catal. Les lleis del Parlament, des del punt de vista jerrquic, sn iguals a les
de les Corts Generals de lEstat i, de la mateixa manera que aquestes, des del punt de vista de la
competncia, tenen limitades les matries sobre les quals poden actuar. Dins la funci legislativa cal
incloure, malgrat que sigui especificada de manera diferenciada a larticle 55, laprovaci dels pres-
supostos de la Generalitat, que no deixa de ser una llei com les altres, per amb algunes peculiaritats
importants (la iniciativa es reserva al Govern i t preferncia en la tramitaci, entre altres especificitats
procedimentals) i tamb les lleis de desplegament bsic de lEstatut, que sn aquelles que regulen
directament certes matries rellevants de lautogovern de Catalunya i que requereixen el vot favorable
de la majoria absoluta del Ple del Parlament.
La primera tasca de qualsevol parlament s crear una majoria parlamentria que doni suport al govern.
Aix, dacord amb larticle 152.1 de la CE, lEAC (article 67.2) estableix que el president o presidenta de
la Generalitat ha de ser elegit pel Parlament entre els seus membres.
Tamb sencomana al Parlament la funci dimpuls de lacci poltica i de govern, que sidentifica amb
les manifestacions de voluntat del Parlament que assenyalen els grans objectius de la poltica de la
comunitat i lorientaci del Govern i de lAdministraci, tot indicant quines sn les finalitats i quins sn
els mitjans ms adequats per aconseguir-les. Aix mateix, tamb correspon al Parlament el control
poltic del Govern i de lAdministraci, a travs de mecanismes ordinaris (com ara els debats gene-
rals, les interpellacions, les preguntes, les compareixences i les sessions informatives dels membres
del Govern) i mitjanant els mecanismes extraordinaris de control, com ara la moci de censura o la
qesti de confiana.
El Parlament tamb exerceix diverses funcions en relaci amb alguns dels rgans centrals de lEstat.
Aix, el Parlament pot: designar els senadors autonmics que corresponen a Catalunya (actualment
vuit); sollicitar a lEstat la transferncia o delegaci de competncies no assumides per lEAC, i sol
licitar a les Corts Generals el desplegament legislatiu de les lleis marc dictades per lEstat; demanar al
Govern ladopci dun projecte de llei o trametre a la mesa del Congrs una proposici de llei, nomenant
una comissi de mxim tres diputats per defensar aquesta iniciativa legislativa, i interposar davant el
Tribunal Constitucional un recurs dinconstitucionalitat o un conflicte de competncies.
Finalment larticle 59.7 de lEAC delega al Reglament del Parlament lestabliment de mecanismes de
participaci ciutadana en lexercici de funcions parlamentries i la regulaci de la tramitaci de les
peticions individuals i collectives dirigides al Parlament.
3. La Presidncia de la Generalitat de Catalunya

El poder executiu de la Generalitat correspon a dues institucions bsiques estretament relacionades,
que sn el president o presidenta de la Generalitat i el Govern. La regulaci estatutria s breu i el
desplegament legal es troba, fonamentalment, a les lleis 3/1982 i 13/1989.

El president o presidenta de la Generalitat t la ms alta representaci de la Generalitat. Ha de ser

elegit pel Parlament de Catalunya entre els seus membres, per majoria absoluta en primera votaci, o
per majoria simple al cap de 48 hores. Un cop investit de la confiana del Parlament i nomenat pel rei,
el president o presidenta de la Generalitat ha de nomenar els membres del seu Govern. El president o
presidenta ocupa un lloc preeminent al si del poder executiu perqu, a ms de tenir importants funcions
prpies, dirigeix lacci del Govern. La Llei 3/1982 va reforar la posici del president o presidenta en
establir que, entre altres funcions, li corresponia nomenar i cessar lliurement els consellers i presidir
el Govern.
El president o presidenta de la Generalitat t atribuda una triple vessant: s el cap del Govern, el
president de la Comunitat Autnoma de Catalunya i el representant ordinari de lEstat a Catalunya. El
nucli fonamental de les funcions del president o presidenta de la Generalitat es troba en les que li cor-
responen com a cap del Govern: la direcci i coordinaci de lacci poltica del Govern. Les principals
atribucions que inclouen aquestes funcions sn:
a) establir les directrius generals de lacci de govern i assegurar-ne la continutat;
b) nomenar i separar els consellers, i la facultat de nomenar un vicepresident o vicepresidenta;
c) convocar i presidir les reunions del Govern; i
d) coordinar el programa legislatiu del Govern i lelaboraci de normes de carcter general.
Com a representant suprem de la Generalitat, correspon al president o presidenta:
a) mantenir les relacions amb les altres institucions de lEstat i les seves administracions
pbliques;
b) signar els convenis i els acords de cooperaci amb les comunitats autnomes;
c) convocar eleccions al Parlament de Catalunya; i
d) nomenar els alts crrecs de la Generalitat que les lleis determinen.
Aquestes atribucions tenen un contingut formal i protocollari. Amb aquesta representaci suprema
es pretn simbolitzar la unitat de la Generalitat com a conjunt dinstitucions dautogovern. El president
o presidenta representa la Generalitat en les relacions externes i internes, en qu aquesta actua com
a nic subjecte poltic.
Latribuci de la representaci de lEstat a Catalunya es basa en una concepci mplia de la noci

dEstat, segons la qual no hi ha contraposici entre les comunitats autnomes i lEstat, perqu les
comunitats autnomes sn Estat i, en conseqncia, quan no hi ha el rei (com a cap de lEstat), el
representant ordinari de lEstat a la comunitat autnoma s el seu president o presidenta. Com a re-
presentant ordinari de lEstat, correspon al president o presidenta:
a) promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei, i els decrets legislatius de Catalunya i
ordenar-ne la publicaci;
b) ordenar la publicaci dels nomenaments dels crrecs institucionals de lEstat a Catalunya;
c) demanar la collaboraci de les autoritats de lEstat que exerceixen funcions pbliques a

Catalunya; i
d) les altres funcions que determinin les lleis.
El crrec de president o presidenta de la Generalitat s incompatible amb qualsevol activitat privada

o pblica que no derivi daquest crrec, igual que els consellers, per amb lnica diferncia que els
consellers no han de tenir necessriament la condici de diputat i el president s que ho ha de ser en

el moment de ser elegit. LEstatut dautonomia de Catalunya preveu la possibilitat de regular per llei la
limitaci de mandats.

Larticle 68 de lEAC defineix el Govern com lrgan superior collegiat que dirigeix lacci poltica i
lAdministraci de la Generalitat i exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria (la facultat
daprovar normes jurdiques subordinades a la llei, que s una de les atribucions ms importats de
qualsevol executiu), dacord amb lEAC i les lleis.
El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el vicepresident o vicepresidenta

o conseller primer o consellera primera, si sescau, i els consellers, i cessa quan ho fa el president o
presidenta de la Generalitat.
Larticle 69 disposa que el president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un
conseller primer o consellera primera, i donar compte al Parlament en cas de realitzar aquesta gesti.
A ms de les competncies que poden ser delegades pel president o presidenta, t competncies
prpies, dacord amb el que estableix la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidncia de la Ge-
neralitat i del Govern, i la legislaci general sobre organitzaci i funcionament del Govern.
Actualment el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creaci, denominaci i determinaci de lmbit

de competncia dels departaments de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, crea el Depar-
tament de la Vicepresidncia i preveu que el conseller de la Vicepresidncia substitueixi el president
en cas dabsncia o impediment i el segueix en lordre protocollari.
Larticle 70 de lEAC, sobre lestatut personal dels membres del Govern, estableix que el president o
presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats, gaudeixen de dues prerrogatives: la
immunitat i el fur especial, en els mateixos termes que hem vist per als diputats del Parlament.
Tanmateix, la participaci del Govern en la producci de normes jurdiques no sexhaureix en lexercici

de la potestat reglamentria, perqu, a ms de tenir iniciativa legislativa, el Govern pot dictar normes
amb rang de llei (decrets legislatius), facultat reconeguda a larticle 63 de lEAC i que necessita la
delegaci prvia atorgada pel Parlament; i, en virtut de larticle 64 pot dictar, en cas de necessitat
extraordinria i urgent, disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei.
s suficient, per a la seva eficcia i entrada en vigor, la publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya dels actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de lAdmi-
nistraci de la Generalitat.
Larticle 74 recull la responsabilitat solidria del president o presidenta de la Generalitat i els consellers
davant el Parlament, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun.
En definitiva, el Govern t, doncs, un doble carcter: rgan de direcci poltica (sota limpuls i la direcci
del president o presidenta) i rgan de direcci administrativa (cada departament de lAdministraci s
dirigit per un conseller o consellera).
LAdministraci de la Generalitat, segons larticle 71 de lEAC, s lorganitzaci que exerceix les funci-
ons executives atribudes a la Generalitat. Serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb
submissi plena a les lleis i al dret.
LAdministraci de la Generalitat sestructura en departaments, que sn les unitats en qu sorganitza

el Govern. Cada unitat assumeix la responsabilitat de gestionar les matries que li sn atribudes.

Els principis que informen la seva actuaci sn els de coordinaci i transversalitat, per tal de garantir
la integraci de les poltiques pbliques, i ha dactuar dacord amb el principi de transparncia amb la
finalitat que la ciutadania pugui avaluar-ne la gesti.
Finalment lEstatut indica que lAdministraci de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori
dacord amb els principis de desconcentraci i de descentralitzaci, i remet al desplegament legal la
regulaci de la seva organitzaci i de lestatut jurdic del personal al seu servei.
Larticle 72 de lEAC incorpora els rgans consultius del Govern, que sn la Comissi Jurdica Asses-
sora, que s lalt rgan consultiu del Govern, i el Consell de Treball, Econmic i Social, rgan dasses-
sorament en matries socioeconmiques, laborals i ocupacionals.

Sn les institucions que estan previstes per lEAC, per no regulades, o almenys no en els seus aspec-
tes essencials, en aquesta norma. Tenen un cert tipus de reconeixement estatutari, per no sn im-
prescindibles per a la configuraci substantiva dels poders pblics autonmics fixada pel mateix EAC.
Dacord amb aquesta definici, sn institucions catalanes de rellevncia estatutria el Consell de

Garanties Estatutries (article 76), el Sndic de Greuges (article 78), la Sindicatura de Comptes (article
80) i el Consell de lAudiovisual de Catalunya (article 82). Independentment de la diferent garantia
estatutria daquests rgans, la regulaci legal s imprescindible en aquests supsits per posar-los
en marxa, i les respectives lleis reguladores tenen la consideraci de lleis de desplegament bsic de
lEAC (requereixen, per aprovar-les, modificar-les i derogar-les, la majoria absoluta del Parlament i una
votaci final del conjunt).
5.1. El Consell de Garanties Estatutries
Instituci regulada en els articles 76 i 77 de lEAC, s un organisme consultiu que dictamina, sense
perjudici del control del Tribunal Constitucional, sobre ladequaci a lEAC i a la Constituci de les
disposicions de la Generalitat en els casos segents:
Adequaci a la Constituci dels projectes i les proposicions de reforma de lEAC abans que
el Parlament els aprovi.
Adequaci a la Constituci i a lEAC dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat
i aprovaci del Parlament i dels decrets llei sotmesos a la convalidaci del Parlament.
Adequaci a lEAC i a la Constituci dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
Ladequaci dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats
pel Govern a lautonomia local en els termes que garanteix lEAC.
El Consell de Garanties Estatutries t autonomia orgnica, funcional i pressupostria.
Ha de dictaminar abans de la interposici del recurs dinconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern,
abans de la interposici de conflicte de competncia pel Govern i abans de la interposici de conflicte
en defensa de lautonomia local davant el Tribunal Constitucional. El Consell de Garanties Estatutries
s format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reco-
neguda competncia, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres
cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. Una llei del Parlament regula
la composici i el funcionament del Consell de Garanties Estatutries, lestatut dels membres i els
procediments relatius a lexercici de les seves funcions.

5.2. El Sndic de Greuges
Larticle 78 de lEAC preveu la instituci del Sndic de Greuges amb la funci de protegir i defensar
els drets fonamentals i les llibertats pbliques de la ciutadania que reconeixen la Constituci i lEAC.
Supervisa lactivitat de lAdministraci de la Generalitat, la dels organismes pblics o privats vinculats
o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis pblics o acompleixen activi-
tats dinters general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la daltres
persones amb un vincle contractual amb lAdministraci de la Generalitat i amb les entitats pbliques
que en depenen. Tamb supervisa lactivitat de lAdministraci local de Catalunya i la dels organismes
pblics o privats vinculats o que en depenen.
Larticle 79 de lEAC estableix que el Sndic de Greuges ha de ser elegit pel Ple del Parlament amb una
majoria de tres cinquenes parts dentre els candidats presentats per una comissi del Parlament. Si
cap candidat no assoleix la majoria indicada es torna a iniciar el mateix procediment. Si, transcorreguts
tres mesos, cap dels candidats proposats no obt la majoria establerta, en la votaci subsegent, nhi
ha prou amb la majoria absoluta. El mandat del Sndic s de nou anys, per pot ser separat del crrec
anticipadament per majoria de tres cinquenes parts del Parlament, en cas de negligncia notria en
el compliment de les obligacions del crrec.
Per ser Sndic de Greuges sha de ser catal, major dedat i gaudir del ple s dels drets civils i poltics.
El crrec de Sndic s incompatible amb qualsevol altre crrec poltic o funci administrativa i amb
qualsevol altra activitat professional, mercantil o laboral. El Sndic de Greuges actua a iniciativa prpia,
a partir de la queixa dun particular o de certes institucions o crrecs. No pot investigar les queixes
lobjecte de les quals es trobi pendent duna resoluci judicial i ha dactuar cooperant amb el Defensor
del Poble quan sigui requerit. El Sndic pot formular a les autoritats i al personal al servei de lAdminis-
traci recomanacions, suggeriments i recordatoris relatius a llurs deures legals, per en cap cas no
pot modificar o anullar actes o resolucions administratives. El Sndic de Greuges ha de presentar al
Parlament un informe anual de la seva activitat.
5.3. La Sindicatura de Comptes
s lrgan de fiscalitzaci extern dels comptes, de la gesti econmica i del control deficincia de la
Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector pblic de Catalunya, segons larticle 80.1 de lEAC.
Les seves funcions sn, en resum, fiscalitzar lactivitat economicofinancera del sector pblic, analitzar
les subvencions, els contractes subscrits per lAdministraci, la situaci i les variacions del patrimoni
de la Generalitat i les modificacions dels crdits pressupostaris.
La Sindicatura de Comptes depn orgnicament del Parlament de Catalunya, per, en lexercici de

les seves funcions, ha dactuar amb submissi a lordenament jurdic i amb total independncia res-
pecte dels rgans i els ens pblics que sn subjectes a la seva fiscalitzaci. Per aix, la Sindicatura
de Comptes t facultats per organitzar tots els assumptes relacionats amb el seu ordre intern i amb el
seu personal; a ms, per complir les seves competncies, pot requerir la collaboraci i la cooperaci
de tots els organismes integrants del sector pblic de Catalunya.
La Sindicatura ha de presentar una memria anual de la seva actuaci al Parlament, on han de cons-
tar, si escau, les infraccions, els abusos o les prctiques irregulars que ha observat, i ha dindicar la
responsabilitat en qu shagi incorregut i les mesures per exigir-la.
El Ple de la Sindicatura de Comptes est integrat per set sndics designats pel Parlament per majoria
de tres cinquenes parts i nomenats per un perode de sis anys.

5.4. El Consell de lAudiovisual de Catalunya
s lautoritat reguladora independent en lmbit de la comunicaci audiovisual pblica i privada i actua

amb plena independncia del Govern de la Generalitat en lexercici de les seves funcions.
El CAC t com a principis dactuaci la defensa de la llibertat dexpressi i dinformaci, del pluralisme,
de la neutralitat i lhonestedat informatives, aix com de la lliure concurrncia en el sector.
Per tal de dur a terme les seves funcions, la llei atorga al CAC, entre daltres, potestat reglamentria,
per la qual pot aprovar instruccions generals que sn vinculants per als prestadors de serveis de co-
municaci audiovisual; potestat sancionadora per fer efectives les sancions previstes a la legislaci
sobre laudiovisual, i potestat inspectora per tal de requerir informaci i demanar la compareixena
dels prestadors i distribudors de serveis de comunicaci audiovisual.

Idees fora
1. La Generalitat s la instituci en qu sorganitza polticament lautogovern de Catalunya, que com-

prn bsicament el Parlament, la Presidncia de la Generalitat i el Govern.
2. El Parlament de Catalunya s lassemblea representativa i legislativa de Catalunya i, com a tal,

aprova els pressupostos i impulsa i controla lacci poltica del Govern.
3. Per assegurar la independncia i la llibertat del Parlament davant la resta de poders pblics, els
diputats gaudeixen de tres prerrogatives (garanties per al bon exercici de la seva funci): la invio-
labilitat, la immunitat i el fur; i no estan sotmesos a mandat imperatiu.
4. LEAC assigna al Parlament quatre grans funcions: la funci representativa, la legislativa, la funci
de creaci i control del Govern, i la funci de participaci en lactivitat dels rgans centrals de
lEstat.
5. El poder executiu de la Generalitat correspon a dues institucions bsiques estretament relaciona-

des, que sn la Presidncia de la Generalitat i el Govern, que s lrgan que dirigeix lacci poltica
i lAdministraci de la Generalitat i s titular de la funci executiva i de la potestat reglamentria.
6. El/la president/a de la Generalitat ha de ser elegit pel Parlament de Catalunya entre els seus mem-
bres, per majoria absoluta en primera votaci, o per majoria simple al cap de 48 hores.
7. La Presidncia de la Generalitat t atribuda una triple vessant: s el cap del Govern, el president
de la Comunitat Autnoma de Catalunya i el representant ordinari de lEstat a Catalunya.
8. Anomenem institucions de rellevncia estatutria les que preveu lEAC. Sn institucions catalanes
de rellevncia estatutria el Consell de Garanties Estatutries, el Sndic de Greuges, la Sindicatura
de Comptes i el Consell de lAudiovisual de Catalunya.
Glossari
Assemblea representativa rgan rector collegiat

Autonomia reglamentria rgan unipersonal
Compareixena Organisme consultiu
Consellers Ple
Delicte flagrant Portaveu
Demarcaci electoral Potestat reglamentria
Dictamen Preceptiu
Diputat Prerrogatives
Drets fonamentals Processament
Enjudiciar Qesti de confiana
Ens pblic Recurs dinconstitucionalitat
Examen dincompatibilitats Rgim parlamentari
Histria secular Responsabilitat penal
Inculpaci Sistema institucional
Majoria parlamentria Sistema parlamentari
Majoria simple Sobirania popular
Moci de censura Sufragi universal
Negligncia Vinculant
rgan de fiscalitzaci

Tema B.3.
Lordenament jurdic de lEstat
1. Lordenament jurdic
1.1. Noci i caracterstiques de lordenament jurdic espanyol
1.2. Les regles de relaci entre normes i entre ordenaments
1.3. Les fonts
2. La Constituci espanyola
2.1. La Constituci com a norma suprema
2.2. Contingut i estructura de la Constituci espanyola
3. La llei
3.1. El concepte de llei
3.2. El procediment legislatiu ordinari
3.3. Tipus de llei

4.1. El decret llei
4.2. El decret legislatiu
5. El reglament
5.1. Concepte i posici en lordenament jurdic
5.2. Classes de reglaments
5.3. El control dels reglaments

6.1. Concepte
6.2. La recepci interna dels tractats internacionals
6.3. La posici dels tractats en el sistema de fonts

Tema B.3.
Lordenament jurdic de lEstat
1. Lordenament jurdic
1.1. Noci i caracterstiques de lordenament jurdic espanyol
El dret no s una simple suma de normes jurdiques, sin un conjunt de normes ordenades per unes
regles determinades. Les normes jurdiques existents en un determinat estat no es troben allades,
sin que sinterrelacionen les unes amb les altres formant un sistema o conjunt ordenat i sistemtic
anomenat ordenament jurdic.
Lordenament jurdic espanyol est encapalat per la Constituci, que s la norma que regula la pro-
ducci de les altres normes jurdiques positives, que han de ser elaborades segons les seves pres-
cripcions, serveix de parmetre de validesa de la resta de lordenament jurdic i de criteri interpretatiu
de la resta de les normes jurdiques.
Lordenament jurdic espanyol t les caracterstiques segents:
Unitat: lordenament jurdic s el conjunt de normes i relacions que situa cadascun dels seus
elements en una determinada posici dins lestructura, de manera que possibilita les transfor-
macions internes mantenint la unitat estructural.
Coherncia: lordenament jurdic es dota dunes regles per resoldre contradiccions normatives.
Plenitud: lordenament jurdic ha de ser complet; sempre hi ha dhaver una norma aplicable per
a cada supsit de fet. Lordenament jurdic ha de preveure aquelles regles que permeten resoldre
les llacunes normatives.
Dinamisme: les normes jurdiques no sn immutables, per aix lordenament jurdic ha de pre-
veure els mecanismes necessaris tant per a la modificaci de normes (la reforma, la derogaci
i la modificaci), com per permetre adaptar el contingut de les normes sense alterar-ne els
enunciats (interpretaci i mutaci).
Pluralitat: les expressions normatives sn el reflex duna pluralitat de centres de producci

jurdica, que han de tenir en compte lEstat de les autonomies com a organitzaci territorial de
lEstat espanyol i la seva presncia a la Uni Europea.
1.2. Les regles de relaci entre normes i entre ordenaments
Amb aquesta expressi es vol respondre a la pregunta de com es relacionen les diferents normes
existents en un mateix ordenament jurdic i com se solucionen els conflictes i les collisions que hi
pugui haver entre elles, per determinar quina s la norma vlida i aplicable en cada moment concret.
Per aix, shan de tenir presents els principis segents:

B.3. Lordenament jurdic de lEstat
Principi de jerarquia: dacord amb aquest principi, les normes que componen lordenament
jurdic espanyol sordenen dacord amb una estructura jerrquica piramidal que ve determinada
pel rang que satorga a cadascuna delles. El rang jerrquic s la posici que cada norma ocu-
pa dins lordenament jurdic. Dacord amb aquest principi, la norma de rang superior preval en
la seva aplicaci sobre la de rang inferior. Aix, la Constituci espanyola s la norma suprema i
se situa a la part ms alta de lordenament jurdic, i hi estan subordinades la llei i el reglament.
Principi de temporalitat: la norma posterior en el temps deroga lantiga. Les normes tenen vo-
caci de ser indefinides, per shan dadaptar a la realitat que pretenen regular, per aix han de
poder ser reformades. Aquest s un principi que noms pot ser aplicat entre normes del mateix
rang, i comporta la derogaci de les normes. La derogaci pot ser expressa (quan la norma
nova diu exactament aquelles normes que est modificant) o tcita (quan de la nova norma es
desprn lexistncia duna contradicci amb lantiga).
Principi despecialitat: sestableix una preferncia en laplicaci daquella norma especial i

concreta sobre la general i abstracta.
Principi de competncia: perqu una norma sigui vlida dins lordenament jurdic ha dhaver
estat aprovada per lrgan competent i dacord amb el procediment establert en una norma de
rang superior.
Un ordenament jurdic s un sistema tancat que pot estar format per diverses subestructures. Les se-
ves relacions estan regides pel principi de competncia entre ordenaments. Aquest principi permet
determinar quina s la norma aplicable a un determinat supsit en funci de quin rgan tingui atribuda
la competncia per a la regulaci duna determinada matria, sigui lEstat o la comunitat autnoma. Per
solucionar-ho es tenen en compte dues regles previstes a larticle 149.3 de la Constituci espanyola:
a) La clusula de supletorietat del dret estatal: en el cas que una comunitat autnoma no faci
s de les seves competncies normatives, sha daplicar supletriament el dret estatal perqu
no es produeixin llacunes normatives.
b) La clusula de prevalena: dacord amb aquesta regla, les normes estatals prevalen sobre
les de les comunitats autnomes en cas de conflicte, si aquestes darreres no tenen atribuda la
competncia exclusiva sobre aquella determinada matria.
1.3. Les fonts
Hem de dir que el dret administratiu constitueix un ordenament jurdic, i que lordenament juridicoad-
ministratiu s la part de lordenament jurdic general que afecta l Administraci pblica o shi refereix.
Per introduir-nos en el camp del dret administratiu shan destudiar les seves fonts (mitjans destablir
les normes que el componen). Les fonts del dret administratiu sn les mateixes, amb matisos, que
les de la resta de branques del dret. Per aix sesmenta el Codi civil, segons el qual les fonts del dret
administratiu es divideixen en:
Fonts directes:
Fonts directes primries:

La Constituci
La llei i les disposicions normatives amb rang de llei
El reglament
Fonts directes subsidiries:

El costum
Els principis generals del dret

Fonts indirectes:
Els tractats internacionals
La jurisprudncia contenciosa administrativa del Tribunal Suprem
La doctrina cientfica
Lordenament jurdic positiu sestructura dacord amb el principi de jerarquia normativa, que la Constituci
recull a larticle 9.3 del ttol preliminar. Cap norma no pot contradir les disposicions duna norma de catego-
ria superior: la jerarquia mxima correspon a la Constituci i s garantida pel control de constitucionalitat
de les normes amb rang de llei que fa el Tribunal Constitucional. Per sota de la Constituci se situen les
lleis; com es veur ms endavant, les lleis poden ser de diferents tipus, per de manera general podem
avanar ara que totes les lleis sn el producte drgans representatius amb potestat legislativa, com ara
les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autnomes. El darrer gra de lordena-
ment jurdic positiu locupen els reglaments, la forma normativa ms caracterstica del dret administratiu.
2. La Constituci espanyola
2.1. La Constituci com a norma suprema
La Constituci espanyola (en endavant, CE) s la norma suprema de tot lordenament jurdic, de la qual
deriva la validesa de tota la resta de normes. s la norma jerrquicament superior de lordenament
jurdic espanyol perqu va ser elaborada pels representants poltics del poble, en exercici de la seva
sobirania (poder constituent). Com a norma suprema de lordenament jurdic, els poders pblics que
crea la Constituci (constituts), aix com les normes que aquests aproven, queden subjectes a les
disposicions de la mateixa Constituci (article 9.1 de la CE).
El procediment daprovaci de la CE s diferent del que sutilitza per a laprovaci de les altres normes.
s un procediment especial que en garanteix la supremacia i lestabilitat, en la mesura que noms pot
ser reformada dacord amb els procediments que preveu la mateixa CE.
Com a norma jurdica suprema simposa a tots els poders pblics i ciutadans, gaudeix de fora activa
i passiva davant de totes les altres normes i atorga unitat a lordenament jurdic. Daquesta manera, la
CE gaudeix de legalitat formal suprema, perqu s immune davant les altres normes, en tant que t
un procediment especial de reforma, diferent del de les altres normes; i material, ats que s la norma
primria que determina les fonts del dret i assegura que totes les normes de lordenament jurdic han de
ser conformes a la CE i interpretades dacord amb aquesta, fet que est garantit mitjanant lestabliment
dun control de la constitucionalitat de les lleis que impedeix que cap norma pugui ser-hi contrria.
Tanmateix, la CE va ser aprovada el 6 de desembre de 1978 i des daquesta data no ha estat objecte
de cap reforma de transcendncia. nicament en dues ocasions, lany 1992, per permetre el sufragi
passiu en les eleccions municipals als ciutadans comunitaris residents a Espanya, i lany 2011, en qu
es va modificar larticle 135, arran de la crisi econmica i en el context de les indicacions europees per
tal de donar estabilitat pressupostria.
2.2. Contingut i estructura de la Constituci espanyola
La CE regula aquelles matries que en el context de la cultura jurdica i poltica del nostre entorn es
consideren prpies dels textos constitucionals: 1. Els valors jurdics i els principis bsics de lordre poltic
(la llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme poltic, com a valors de lEstat social i democrtic de
dret); 2. El reconeixement i la garantia dels drets fonamentals i les llibertats pbliques dels ciutadans; 3.
Lorganitzaci dels poders de lEstat (la monarquia parlamentria); 4. Lorganitzaci territorial (lEstat de
les autonomies), i 5. La reforma constitucional. Atenent aquest contingut, el text de la CE sestructura en:

a) Una part inicial o prembul: t un carcter solemne i reflecteix el fonament democrtic de

la CE i els objectius poltics i socials que es proposa.
b) Una part articulada (169 articles): sagrupa en 11 ttols, que se subdivideixen en captols,
i aquests, en seccions. El ttol preliminar fa referncia als principis constitucionals relatius a la
forma dEstat, la forma de govern, la sobirania, lorganitzaci territorial de lEstat, les llenges
oficials, la bandera, els partits poltics, els sindicats i les Forces Armades. El ttol I reconeix els
drets fonamentals i les llibertats pbliques, i estableix els mecanismes per a la seva garantia. Els
ttols II al IX (excepte el VII, dedicat a economia i finances) despleguen lanomenada part orgnica
de la CE, que sinicia amb la Corona (ttol II), i segueix amb les Corts Generals (III), el Govern i
lAdministraci (IV), les relacions entre el Govern i les Corts Generals (V), el poder judicial (VI),
lorganitzaci territorial de lEstat (VIII) i el Tribunal Constitucional (IX). El darrer ttol preveu els
diferents procediments de reforma constitucional.
c) La part final: cont quatre disposicions addicionals; nou disposicions transitries, que fan
referncia a diferents qestions per posar en marxa les previsions constitucionals; una disposici
derogatria, i una disposici final, que estableix lentrada en vigor de la CE el mateix dia de la
seva publicaci oficial.
3. La llei
3.1. El concepte de llei
La llei s la disposici que elaboren amb aquest nom els rgans dotats de potestat legislativa (Corts
Generals i assemblees legislatives de les comunitats autnomes) dacord amb el procediment establert,
i que regula les matries no reservades per la CE a altres fonts del dret.
No hi ha cap mbit material excls a la regulaci per llei per part del poder legislatiu. Per contra, la CE
s que estableix la necessitat que determinades matries noms puguin ser regulades mitjanant una
llei: s el que sanomena reserva de llei a favor del poder legislatiu, que impedeix aix que el Govern
pugui regular directament aquestes matries. Larticle 53.1 s el supsit ms clar de reserva de llei que
estableix la CE, en relaci amb la regulaci dels drets fonamentals.
En virtut del principi de constitucionalitat, la llei ocupa una posici jerrquicament inferior a la CE i,
per tant, no pot ser contrria a les disposicions de la norma fonamental; per, en la mesura que est
elaborada pels representants del poble, se li concedeix un rang superior al de la resta de normes
aprovades per altres rgans de lEstat.
El rang de llei, que fa referncia a la posici jerrquica que ocupa en el sistema de fonts, li concedeix
la fora de llei, que pot ser activa (pot modificar o derogar normes de rang inferior i normes anteriors
del mateix rang) i passiva (s immune a les altres normes de rang inferior, que no poden modificar-la
ni derogar-la). Per la seva banda, el valor de llei fa referncia al tractament de lacte normatiu en relaci
amb els procediments jurisdiccionals existents en lordenament jurdic, per determinar-ne la validesa.
Aix, determina que la seva validesa s controlable mitjanant processos de constitucionalitat (el recurs
i la qesti dinconstitucionalitat) davant el Tribunal Constitucional.
3.2. El procediment legislatiu ordinari
La llei ordinria s aquella que ha estat elaborada i aprovada per les Corts Generals mitjanant el
procediment legislatiu com. Dins daquest procediment es poden distingir tres fases: la iniciativa,
lelaboraci i laprovaci.

a) Segons larticle 87 de la CE, tenen iniciativa legislativa: el Govern, mitjanant la presentaci

dun projecte de llei, i el Congrs, el Senat, els parlaments autonmics i els ciutadans (mit-
janant la iniciativa legislativa popular), tots ells a travs de la presentaci duna proposici
de llei.
b) En la fase delaboraci o tramitaci de la llei, tenen lloc la presentaci i defensa desmenes

per part dels diputats en els diferents debats que es produeixen en seu parlamentria (en tres
fases: ponncia, comissi i ple). Sinicia al Congrs i posteriorment es tramet al Senat, que t la
possibilitat de vetar o esmenar el text.
c)Laprovaci final de la llei correspon al Congrs mitjanant la majoria simple de vots a favor.
Un cop aprovada la llei, es remet al president del Congrs perqu lenvi al rei per a la seva sanci
i promulgaci i perqu nordeni la publicaci al Butllet Oficial de lEstat (BOE).
3.3. Tipus de llei
A ms de la llei ordinria, la CE preveu lexistncia de diferents tipus o especialitats de llei en funci

de quin sigui:
a) el trmit o procediment per aprovar-la (llei orgnica, llei de pressupostos, lleis de comissi i
de lectura nica);
b) la matria que han de regular (llei orgnica, llei de pressupostos, llei de transferncia o dele-
gaci, llei dharmonitzaci i llei marc);
c) lrgan parlamentari que laprovi (llei estatal o llei autonmica).
Amb carcter especial, la CE estableix un tipus especial de llei per ra de la matria que ha de regular,
la llei orgnica. Dacord amb larticle 81, sn lleis orgniques:
a) les que afecten el desenvolupament dels drets fonamentals o les llibertats pbliques;
b) les que aprovin els estatuts dautonomia; i
c) les que afecten altres matries no enumerades expressament per larticle 81 per previstes
al llarg de larticulat de la CE.
Laprovaci, modificaci o derogaci de les lleis orgniques t un procediment diferent de lordinari i

exigeix la majoria absoluta del Congrs (la meitat ms un dels seus membres) en una votaci final del
conjunt del projecte (article 81.2 de la CE). Cal deixar clar que no hi ha cap relaci de jerarquia entre
la llei orgnica i la llei ordinria, es tracta duna relaci que respon al principi de competncia proce-
dimental: per a matries reservades a llei orgnica sha dutilitzar el procediment de larticle 81.2 de la
CE. Per tant, les relacions entre ambdues lleis es regeixen pel principi de competncia i no de jerarquia.

Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa en exclusiva. Aix no obstant, la CE atribueix al
Govern la capacitat de dictar normes diferents dels reglaments, a les quals concedeix el mateix rang,
fora i valor que les lleis: el decret llei i el decret legislatiu. En qualsevol dels dos casos, per, la CE
exigeix la intervenci de les Corts Generals en algun moment del procediment.

4.1. El decret llei
En casos de necessitat extraordinria i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisio-
nals, que adopten la forma de decret llei (article 86.1 de la CE). La CE estableix expressament, per,
unes matries que mai no podran ser susceptibles de regulaci per decret llei: lordenament de les
institucions bsiques de lEstat; els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans; el rgim de les co-
munitats autnomes, i el dret electoral general.
El Govern de la Generalitat de Catalunya tamb pot dictar decrets llei.
La vigncia dels decrets llei s limitada: sn disposicions normatives provisionals limitades a 30 dies
partir de la seva promulgaci. Durant aquest termini, el Congrs dels Diputats ha destudiar-los i decidir
si els convalida o si, per contra, els deroga. Posteriorment, si el Congrs vol modificar-ne el contingut,
els pot tramitar com a projectes de llei, seguint el procediment durgncia.
4.2. El decret legislatiu
Les Corts Generals poden delegar en el Govern la potestat de fer normes amb rang de llei (article 82
de la CE). En cas que el poder legislatiu vulgui efectuar aquesta delegaci en el Govern, sha dajustar
a una srie de condicions fixades per la CE. La norma que finalment aprova el Govern sanomena
decret legislatiu (article 85). Lhabilitaci legislativa sha de fer de forma expressa, per a una matria
concreta i amb la fixaci del termini de qu disposa el Govern per aprovar-lo, passat el qual caduca la
delegaci. La delegaci legislativa est sotmesa a uns lmits materials: no es pot delegar tot all que
ha de ser regulat mitjanant llei orgnica (article 81). Classes de delegaci:
a) Si el Parlament encarrega al Govern lelaboraci dun text articulat, la delegaci sha de fer
mitjanant una llei de bases.
b) Si el Parlament encarrega al Govern lelaboraci dun text refs, que unifiqui i harmonitzi
diferents disposicions normatives vigents, la delegaci sha de fer mitjanant laprovaci duna
llei ordinria.
5. El reglament
5.1. Concepte i posici en lordenament jurdic
El reglament s una disposici escrita que dicta lAdministraci pblica en virtut duna competncia
prpia.
Larticle 97 de la CE atribueix en exclusiva al Govern la potestat reglamentria, dacord amb la CE i les

lleis. En virtut daquesta potestat, el Govern pot dictar reglaments, que sn disposicions normatives
de carcter general subordinades a la llei. En virtut dels estatuts dautonomia, els executius o governs
de les comunitats autnomes tamb tenen atribuda la potestat reglamentria en lmbit de les seves
respectives competncies.
El rang que ocupa el reglament en la jerarquia de fonts s inferior al de la llei. Per, a ms, el rang re-
glamentari es troba diversificat a nivell intern, atenent lrgan que lha aprovat. Larticle 24.2 de la Llei
50/1997, de 27 de novembre, del Govern, estableix que els reglaments shan dajustar a les normes de
jerarquia segents: disposicions normatives, aprovades per reial decret del president del Govern o
del Consell de Ministres, i disposicions aprovades per ordre ministerial.

5.2. Classes de reglaments
Pel seu contingut material, els reglaments poden ser:
a) jurdics, si estableixen una regulaci que afecta els drets i els interessos dels ciutadans i, per
tant, tenen efectes fora de lmbit estricte de lAdministraci; o
b) organitzatius, quan estableixen normes internes de lAdministraci i no afecten (almenys de

forma directa) els drets i els interessos dels ciutadans.
Per la relaci que tenen amb la llei, els reglaments es poden classificar en:
a) executius, si despleguen o executen una llei prvia; i
b) independents, quan les seves previsions no porten causa duna llei preexistent.
Cal diferenciar els reglaments daltres actuacions del Govern que tenen carcter singular i semmarquen
dins la categoria dels actes administratius. En general, podem dir que el reglament innova lordenament
jurdic amb voluntat de perdurabilitat, mentre que els actes administratius no modifiquen les normes
vigents, sin que simplement les apliquen.
Segons el titular de la potestat reglamentria tamb poden ser estatals, autonmics o locals. Els re-
glaments autonmics els preveuen els estatuts dautonomia o les lleis que els despleguin. Pel que fa a
la Generalitat de Catalunya, larticle 68 de lEstatut de Catalunya determina que: El Govern s lrgan
superior collegiat que dirigeix lacci poltica i lAdministraci de la Generalitat. Exerceix la funci
executiva dacord amb aquest Estatut i les lleis.
5.3. El control dels reglaments
Els tribunals ordinaris controlen la potestat reglamentria i la legalitat de lactuaci administrativa, aix
com la submissi daquesta als fins que la justifiquen (article 106.1 de la CE). Si jutges i tribunals entenen
que un reglament s illegal en virtut del principi de jerarquia normativa, han dinaplicar-lo (article 6 de
la Llei orgnica del poder judicial). Aix mateix, poden declarar-ne la nullitat i conixer de la impugnaci
daquells actes que es produeixin com a conseqncia de la seva aplicaci.
6.1 Concepte
Un tractat internacional s aquell acord escrit entre un o ms estats pel qual les parts signants adqui-
reixen determinats drets i obligacions, lincompliment dels quals dona lloc a responsabilitat interna-
cional davant les altres parts. En la mesura que un tractat pot establir normes jurdiques que lEstat
es compromet a complir i respectar, es converteix en una font del dret que produeix efectes interns.
6.2. La recepci interna dels tractats internacionals
El procediment de conclusi dun tractat internacional t tres fases:
a)La negociaci entre els representants de les parts, que s a crrec del Govern espanyol.
b)Ladopci i autenticaci del text del tractat, mitjanant la signatura del representant de
lEstat, prvia autoritzaci del Consell de Ministres.

c)La manifestaci del consentiment, a partir de la qual el tractat comena a produir els seus
efectes jurdics. La forma ms solemne de prestar-lo s mitjanant la ratificaci. En aquesta fase,
el Govern ja no hi interv en solitari, sin que la CE preveu la participaci del cap de lEstat i, en
alguns casos, de les Corts Generals (art. 94 CE).
6.3. La posici dels tractats en el sistema de fonts
La incorporaci al dret intern un cop ratificat el tractat s automtica, i no s necessari transformar-lo en

una norma interna. Una vegada incorporats, els tractats internacionals gaudeixen dun estatut particular:
adquireixen fora passiva davant la llei, s a dir, les seves disposicions noms poden ser derogades o
modificades en la forma prevista en els mateixos tractats o dacord amb les normes generals del dret
internacional (article 96.1 de la CE). Aquesta rigidesa els confereix una posici jerrquicament superior
a les lleis. En canvi, lordenament jurdic espanyol garanteix la supremacia de la CE, fins i tot per sobre
dels tractats internacionals que shi incorporin (article 95 de la CE).

Idees fora
1. Lordenament jurdic espanyol est encapalat per la Constituci. La Constituci s la norma que
regula la producci de les altres normes jurdiques, obre la cadena de validesa i serveix de criteri
interpretatiu de la resta de les normes jurdiques.
2. Les caracterstiques de lordenament jurdic espanyol sn: unitat, coherncia, plenitud, dinamisme
i pluralitat.
3. Un ordenament jurdic s un sistema tancat que pot estar format per diverses subestructures. Les
seves relacions estan regides pel principi de competncia entre ordenaments.
4. La Constituci espanyola (CE) s la norma suprema de lordenament jurdic, de la qual deriva la

validesa de tota la resta de normes. s la norma jerrquicament superior de lordenament jurdic
espanyol perqu es diu que emana del poble, mitjanant els seus representants poltics, en exercici
de la seva sobirania (poder constituent).
5. La llei s la norma jurdica aprovada pel Parlament (Corts Generals i assemblees legislatives de les
comunitats autnomes) amb aquest carcter i denominaci que, en expressi del poder legislatiu
i dacord amb el procediment establert, regula les matries no reservades per la CE a altres fonts
del dret.
6. La llei s la norma de rang immediatament inferior a la Constituci i, per tant, no pot ser contrria a
les disposicions de la norma fonamental; per, en la mesura que est elaborada pels representants
del poble, se li concedeix un rang superior al de la resta de normes aprovades per altres rgans
de lEstat.
7. A ms de la llei ordinria, la CE preveu lexistncia de diferents tipus o especialitats de lleis, en

funci: del trmit o procediment per aprovar-les (llei orgnica, llei de pressupostos, lleis de comis-
si i de lectura nica); de la matria que han de regular (llei orgnica, llei de pressupostos, llei de
transferncia o delegaci, llei dharmonitzaci i llei marc), o de lrgan parlamentari que les aprovi
(llei estatal o llei autonmica).
8. Sn lleis orgniques: les que afecten el desenvolupament dels drets fonamentals o les llibertats
pbliques, les que aprovin els estatuts dautonomia i les que afecten altres matries no enumera-
des expressament per larticle 81 per previstes al llarg de larticulat de la CE. Per tant, la distinci
entre llei ordinria i llei orgnica es basa en la matria que regulen i en el procediment daprovaci
(i de modificaci i derogaci, segons larticle 81 de la CE).
9. La CE atribueix al Govern la capacitat de dictar normes diferents dels reglaments, a les quals
concedeix el mateix rang, fora i valor que les lleis: el decret llei i el decret legislatiu. En qualsevol
dels dos casos, per, la CE exigeix la intervenci de les Corts Generals en algun moment del
procediment.
10. El Govern pot dictar reglaments, que sn disposicions normatives de carcter general subordinades
a la llei.
11. Un tractat internacional s aquell acord escrit entre un o ms estats pel qual les parts signants
adquireixen determinats drets i obligacions, lincompliment dels quals dona lloc a responsabilitat
internacional davant les altres parts.

Glossari
Cadena de validesa
Clusula de prevalena
Clusula de supletorietat
Constitucionalitat
Delegaci legislativa
Derogaci
Derogaci tcita
Disposici addicional
Disposici derogatria
Disposici final
Disposici transitria
Disposicions legislatives provisionals
Disposicions normatives provisionals
Dret intern
Esmena
Estructura jerrquica piramidal
Immutabilitat
Iniciativa legislativa
Llacunes normatives
Llei ordinria/ Llei orgnica
Norma suprema
Poder constituent
Principi de competncia
Projecte de llei
Proposici de llei
Rang jerrquic
Ratificaci
Recurs
Reserva de llei
Supremacia

Tema B.4.
Els drets humans i els drets constitucionals
1. Les declaracions de drets humans
2. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques

2.1. Drets personals o de llibertat
2.2. Drets de participaci o poltics
2.3. Drets econmics i socials
3. La titularitat dels drets constitucionals

3.1. Nacionals
3.2. Estrangers

4.1. Dret a la llibertat (article 17 de la Constituci espanyola)
4.2. Dret a la inviolabilitat del domicili (article 18.2 de la Constituci espanyola)
4.3. Dret al secret de les comunicacions (article 18.3 de la Constituci espanyola)
4.4. Dret a la tutela judicial efectiva (article 24.2 de la Constituci espanyola)

5.1. La vinculaci de tots els poders pblics als drets i les llibertats
5.2. El principi de reserva de llei
5.3. La rigidesa de la Constituci espanyola

6.1. Nomenament
6.2. Funcions

7.1. El recurs dempara ordinari
7.2. El recurs dempara constitucional
7.3. El procediment de tutela dels drets que preveu el Conveni europeu de drets humans

8.1. La suspensi general dels drets
8.2. La suspensi individual dels drets

Tema B.4.
Els drets humans i els drets constitucionals
El reconeixement i la garantia dels drets de les persones resulta un element imprescindible per a
lexistncia de lEstat de dret. La Constituci espanyola de 1978 dedica el ttol I als drets i deures
fonamentals.
1. Les declaracions de drets humans

En un primer moment, el reconeixement dels drets semmarca dins el moviment constitucionalista, en
el qual es defensa que els homes gaudeixen duns drets naturals que simposen als poders pblics.
Aquests drets es consideren innats, anteriors a lEstat i inalienables. Dins aquest context, cal destacar
com a precedents de les declaracions de drets alguns documents anglesos del segle xvii, com ara la
Petition of Rights de 1628.
Posteriorment, al segle xviii, en un nombre important de les colnies britniques dAmrica, es van
aprovar cartes de drets, la ms important de les quals s la Declaraci de drets de Virgnia de 1776.
Pel que fa a Europa, es va aprovar a Frana la Declaraci dels drets de lhome i del ciutad de 1789.
Aquestes declaracions de drets sn textos preconstitucionals, que es limiten a declarar quins sn
els drets dels quals sn titulars les persones, i estableixen lobligaci dels poders pblics de res-
pectar-los, sense que puguin ser objecte de cap regulaci ats el seu carcter previ i indisponible
per a lEstat.
Posteriorment, sacordar incorporar als textos constitucionals un catleg de drets que conformen la
part dogmtica de la constituci, i que passen daquesta manera a ser drets constitucionals. Aix, fins
a la Segona Guerra Mundial el reconeixement dels drets consistir en lestabliment dun catleg de
drets en els textos constitucionals dels estats, i es limiten els efectes daquest reconeixement a lmbit
intern de cada Estat.
Les greus vulneracions dels drets en el perode dentreguerres i a la Segona Guerra Mundial pels estats
totalitaris (feixisme, nazisme, estalinisme) posaran de manifest la insuficincia daquesta previsi interna
dels drets. s a partir daquest moment quan es produeix una internacionalitzaci del reconeixement
dels drets humans.
Els exemples ms significatius daquesta internacionalitzaci sn la Declaraci Universal dels Drets

Humans de 1948, el Conveni europeu de drets humans i de les llibertats fonamentals de 1950, el Pacte
internacional de drets civils i poltics de 1966 i el Pacte internacional de drets econmics, socials i
culturals de 1966; i recentment, en lmbit de la Uni Europea, la Carta dels drets fonamentals de la
Uni Europea de 2000.
La CE no ignora la importncia daquesta internacionalitzaci dels drets humans i, a larticle 10.2,

estableix que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la CE reconeix shan
dinterpretar de conformitat amb la Declaraci Universal dels Drets Humans i els tractats i acords

B.4. Els drets humans i els drets constitucionals
internacionals sobre aquestes matries ratificats per lEstat espanyol. Dacord amb aquesta previsi,
el Tribunal Constitucional ha reconegut els efectes interns de les declaracions de drets i el valor de la
jurisprudncia dictada pels rgans creats per aquestes, i en especial la del Tribunal Europeu de Drets
Humans.
2. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques

Els drets fonamentals en qualitat de positivaci dels drets humans es plasmen a la Constituci com
a drets subjectius amb garanties jurdiques per poder-los fer efectius. El ttol I de la CE est dedicat a
una mplia llista de drets fonamentals per b que els drets fonamentals en sentit estricte sn aquells
previstos a la secci primera del captol II daquell ttol. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques
estan previstos als articles 15 a 29 de la CE.
Una possible classificaci dels drets previstos a la CE seria aquella que distingeix entre drets personals
o de llibertat, drets de participaci o poltics i drets econmics i socials.
2.1. Drets personals o de llibertat
Sn aquells drets que es caracteritzen perqu consagren un mbit de llibertat en favor de lindividu en
qu lEstat no pot intervenir. Aquests drets no necessiten una llei per regular lexercici del dret, sin per
protegir-los. En tot cas, vinculen directament les administracions pbliques que els han de respectar.
El reconeixement daquests drets es relaciona amb lEstat de dret, en qu es defensa que lEstat ha
dabstenir-se de regular lesfera privada de la ciutadania, i sha de limitar al reconeixement dels drets
personals.
Entre aquests drets es troben el dret a la vida i el dret a la integritat fsica i moral (art. 15), el dret a la
llibertat ideolgica i religiosa (art. 16), el dret a la llibertat (art. 17), el dret a lhonor, a la intimitat personal
i a la prpia imatge, el dret a la inviolabilitat del domicili i el dret al secret de les comunicacions (art.
18), la llibertat de residncia i de circulaci (art. 19).
2.2. Drets de participaci o poltics
Sn drets que permeten a la ciutadania participar, directament o indirectament, en la formaci de la

voluntat estatal com a membre de la comunitat poltica.
El reconeixement daquests drets es relaciona amb lEstat democrtic, en qu es garanteix el pluralisme

poltic i la participaci de la ciutadania en els afers pblics, i se supera lestricta separaci entre esfera
privada i esfera pblica prpia de lEstat liberal.
Entre aquests drets es troben el dret de llibertat dexpressi (art. 20), que inclouria la llibertat dinfor-
maci i la llibertat de ctedra, el dret de reuni i manifestaci (art. 21), el dret dassociaci (art. 22), el
dret al sufragi actiu (dret a votar) i passiu (dret a ser elegit) o de participaci poltica i el dret de petici
als poders pblics (art. 29).
2.3. Drets econmics i socials
Sn drets que impliquen la intervenci activa dels poders pblics per garantir unes condicions de
vida millor per a la ciutadania. Aix, es garanteix laccs a leducaci, es protegeixen els treballadors
reconeixent-los drets que els permetin defensar els seus interessos i se sotmeten els drets econmics
a linters general de la societat.

El reconeixement daquests drets es relaciona amb lEstat social, que es caracteritza, entre altres
qestions, pel fet que lEstat ha dintervenir en el sistema econmic i en les relacions laborals i socials,
i ha de garantir un mnim de prestacions per a tota la ciutadania. Entre aquests drets es troben el dret
a leducaci (art. 27), el dret al treball (art. 35), el dret a la vaga i el dret de sindicaci (art. 28) el dret a
la negociaci collectiva (art. 37) i el dret a la propietat (art. 33).
3. La titularitat dels drets constitucionals

La CE no estableix de manera expressa quins subjectes poden ser titulars dels drets constitucionals, i
ha estat el Tribunal Constitucional el que ha establert els criteris principals en relaci amb la titularitat
dels drets. Aix, es pot distingir entre titularitat dels drets per als nacionals, per als estrangers i per a
les persones jurdiques.
3.1.Nacionals
Les persones fsiques que tenen la nacionalitat espanyola sn titulars dels drets constitucionals, sens
perjudici que, per exercir determinats drets, s necessari complir certs requisits (per exemple, el dret
de sufragi actiu i passiu noms pot ser exercit pels nacionals majors dedat).
3.2.Estrangers
Lapartat 1 de larticle 13 de la CE disposa que els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats
pbliques que garanteix el ttol I en els termes que estableixin els tractats i la llei. Lapartat 2 preveu
que noms els espanyols sn titulars dels drets reconeguts a larticle 23 (dret de sufragi i daccs a les
funcions i als crrecs pblics), llevat dall que, dacord amb criteris de reciprocitat, pugui establir-se per
tractat o per llei per al dret de sufragi actiu en les eleccions municipals. Dacord amb aquesta previsi,
el Tribunal Constitucional ha anat modulant la posici envers els drets dels quals poden gaudir els es-
trangers. Hem de dir que durant molt de temps es va seguir el que estableix la STC 107/1984, s a dir,
que la desigualtat de tracte entre estrangers i espanyols resultava constitucionalment admissible. Ara
b, aquesta posici es va reformular a partir de la STC 263/2007, de 7 de novembre, que imposa com
a lmit a tenir en compte pel legislador el de la dignitat de la persona. Aquesta Sentncia del Tribunal
Constitucional i lactual redacci de la Llei 4/2000, d11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers
a Espanya, reformada per la Llei 2/2009, d11 de desembre, situen lactual marc de titularitat. A grans
trets podem dir que existeix la classificaci segent:
Drets dels quals sn titulars tant els nacionals com els estrangers en les mateixes condi-
cions, perqu sn drets que pertanyen a les persones pel sol fet de ser-ho. Exemples: dret a la
vida, a la integritat fsica i moral, dret a la tutela judicial efectiva, dret a la llibertat.
Drets dels quals sn titulars els nacionals i poden ser-ho tamb els estrangers, per
dacord amb les condicions previstes a la llei. Aix, la llei pot introduir lmits per a lexercici dels
drets sempre que es respecti el seu contingut mnim. En aquest sentit, la Llei orgnica 4/2000,
d11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya (reformada per la Llei orgnica
8/2000, de 22 de desembre, i reformada tamb parcialment per la LLO 2/2009, d11 de desem-
bre), tendeix a una equiparaci entre els nacionals i els estrangers que es troben a Espanya en
relaci amb la titularitat dalguns drets que, segons la Sentncia, tinguin vinculaci amb el dret
a la dignitat. Per exemple, els reconeix el dret de reuni i manifestaci i el dret dassociaci.
Val a dir que el TC en aquella Sentncia va determinar que la definici constitucional del dret
de reuni, realitzada per la jurisprudncia i la seva vinculaci amb la dignitat de la persona,
feien necessari reconixer un contingut mnim daquell dret a la persona independentment de

quina fos la situaci en qu es trobs resident legalment o no a lEstat espanyol. Tamb es

reconeix el dret a la vaga i el dret a leducaci. Amb tot, el Tribunal Constitucional admet que
el legislador pugui condicionar lexercici daquests drets.
Drets dels quals noms sn titulars els nacionals. Seria el cas del dret de sufragi i daccs
a funcions i crrecs pblics. No obstant aix, els estrangers residents tenen dret segons el
que disposa larticle 6 de la Llei orgnica 4/2000, d11 de gener, de drets i llibertats pbliques,
segons la modificaci introduda per la Llei orgnica 2/2009, d11 de desembre, al sufragi a les
eleccions municipals.

Els drets que han de ser respectats per garantir que els processos penals es desenvolupen dacord
amb la CE sn els segents:
4.1. Dret a la llibertat (article 17 de la Constituci espanyola)
El dret a la llibertat permet a la persona organitzar, en qualsevol moment i lloc, dins el territori nacional,
la vida individual i social dacord amb les prpies opcions i conviccions. En aquest sentit, no s possible
la ingerncia ni dels poders pblics ni dels particulars en lesfera dautonomia fsica personal, excepte
si una llei ho autoritza expressament. Ning pot ser privat del seu dret a la llibertat si no s per causes
legalment previstes i de manera proporcional.
Garanties del dret a la llibertat:
a) Les causes de privaci de llibertat han destar previstes en una llei orgnica que noms pot
preveure la privaci si resulta proporcional amb la finalitat que es pretn aconseguir.
b) La detenci no pot durar ms que el temps estrictament necessari per fer les indagacions
per aclarir els fets i, en qualsevol cas, com a mxim 72 hores. En aquest termini la persona ha
de ser posada en llibertat o a disposici de lautoritat judicial.
c) Drets de la persona detinguda: a ser informada dels seus drets i de les raons de la detenci,
no obligaci de declarar i dret a lassistncia lletrada.
d) Procediment dhabeas corpus. s un procediment que permet posar immediatament a dis-

posici judicial qualsevol persona detinguda illegalment. s un procediment senzill i gil que t
per finalitat que el jutge es pronunci sobre si hi ha o no una situaci de detenci illegal.
4.2. Dret a la inviolabilitat del domicili (article 18.2 de la Constituci espanyola)
Aquest dret tracta de garantir lmbit de privacitat de la persona dins lespai fsic que aquesta escull
com a domicili. El domicili s inviolable. Noms s legtima lentrada en el domicili:
a) Si hi ha consentiment del morador. Aquest ha de ser exprs o deduir-se de manera evident

de la seva conducta.
b) En supsits de delicte flagrant. Quan hi ha evidncia de la comissi del delicte, entesa levi-
dncia com a percepci directa, i ha de ser urgent la intervenci de la policia. No sn suficients
les presumpcions sobre la comissi del delicte.

c) Si hi ha una autoritzaci judicial. Lautoritzaci es pot atorgar en supsits dinvestigaci crimi-

nal en qu es necessita escorcollar el domicili, per procedir a la detenci de persones que sn
a dins o per a lexecuci de resolucions judicials.
Les proves que sobtinguin vulnerant aquest dret sn invlides i no poden ser utilitzades en el
procs.
4.3. Dret al secret de les comunicacions (article 18.3 de la Constituci espanyola)
Es garanteix el dret al secret de les comunicacions, en especial, de les postals, telegrfiques i telefni-
ques. El contingut del secret de les comunicacions inclou tant la mateixa comunicaci com la identitat
dels interlocutors.
Noms es pot autoritzar la intercepci de comunicacions mitjanant resoluci judicial, sempre que sigui
necessria per a una adequada investigaci dels delictes. La resoluci judicial ha de ser motivada i
proporcional, i no sn suficients per adoptar-la les simples sospites o la sollicitud policial dintervenci
que no argumenta la seva necessitat.
Les proves que sobtinguin vulnerant aquest dret sn invlides i no poden ser utilitzades en el
procs.
4.4. Dret a la tutela judicial efectiva (article 24.2 de la Constituci espanyola)
El dret a la tutela judicial efectiva comporta lestabliment de garanties perqu les persones puguin
defensar els seus drets i interessos davant els rgans judicials. Entre aquestes garanties, es poden
diferenciar les que sn generals per a tots els processos i les que afecten especficament els proces-
sos penals.
Garanties generals:
a) Lliure accs als jutges i tribunals: permet acudir davant els rgans judicials defensant una
determinada pretensi jurdica.
b) Dret al jutge ordinari predeterminat per la llei: el jutge que conegui del procs ha dhaver estat
creat prviament per la llei i ha de tenir atribuda la competncia general per conixer del cas
que es planteja.
c) Dret a la defensa i a lassistncia lletrada: dret a comparixer representat per un advocat i, en

cas que no es tinguin mitjans econmics per pagar-ho, es reconeix el dret a un advocat dofici.
d) Dret a un procs contradictori i amb igualtat en el qual es prohibeix la indefensi: implica que
totes les parts del procs han de conixer les actuacions de les altres parts i han de poder fer
servir els mateixos instruments per a la seva defensa.
e) Dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la defensa: les parts poden presentar les
proves en qu es fonamentin les seves pretensions.
f) Dret a un procs sense dilacions indegudes: el procs ha dacabar en un termini raonable,

atenent les circumstncies concretes de cada cas.
g) Dret a obtenir una resoluci motivada: implica el dret que el jutge, sempre que es compleixin
els requisits processals, dicti una resoluci fonamentada en dret en qu es pronunci sobre les
pretensions formulades.

h) Dret a recrrer la decisi: aquest dret no implica que en tots els processos hi hagi la possibilitat
de recrrer la decisi judicial, sin que, si la llei preveu un recurs, aquest pugui ser presentat
per les parts del procs.
i) Dret a lexecuci de la decisi: comporta el dret que la resoluci judicial la portin a terme els
rgans judicials quan el condemnat no compleixi voluntriament.
Garanties especfiques del procs penal:
a) Dret a ser informat de lacusaci: sha dinformar la persona dels fets pels quals se lacusa, i
quin tipus de delicte implica la comissi daquests fets.
b) Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable: lacusat t dret a guardar

silenci i a no collaborar en la investigaci.
c) Dret a la presumpci dinnocncia: perqu la persona pugui ser condemnada s necessari

que lacusaci provi la seva culpabilitat, i a ms durant el procs la persona no pot ser tractada
com a responsable del fet.

Els drets reconeguts a la CE estan emparats per un rgim de protecci que nassegura lefectivitat.
Amb la finalitat que els poders pblics, singularment el poder executiu, no violi el contingut constitu-
cional dels drets, sadopten unes garanties normatives, que sn:
5.1. La vinculaci de tots els poders pblics als drets i les llibertats
Larticle 53.1 de la CE estableix que els drets i les llibertats reconeguts en el captol segon del ttol I
vinculen tots els poders pblics. Encara que aquest article pugui semblar una reiteraci de larticle 9.1,
que estableix que la CE vincula tota la ciutadania i els poders pblics, ha dobservar-se una diferncia
substancial, que s el fet que larticle 53.1 noms estableix aquesta vinculaci respecte als poders
pblics, fet que ha dinterpretar-se com un advertiment a aquests poders de lespecial carcter i po-
sici de qu gaudeixen els drets constitucionals. A ms, la previsi de larticle 53.1 de la CE s una
manifestaci del valor normatiu immediat dels drets i les llibertats que han de ser respectats sense
necessitat duna llei que els desplegui.
5.2. El principi de reserva de llei
Leficcia directa dels drets i les llibertats no exclou la regulaci normativa del seu exercici, que noms
pot ser per llei, dacord amb el que disposa larticle 53.1 de la CE. Aquesta reserva de llei es justifica
tamb per la posici que ocupen els drets dins lordenament; es tracta dassegurar que noms lrgan
que representa la voluntat popular (el Parlament) pugui regular aquests drets, i sevita aix la intervenci
de lexecutiu per via reglamentria. En relaci amb els drets reconeguts a la secci primera del captol
II (articles 15 a 29), la llei que els pot regular noms pot ser una llei orgnica. A ms, el legislador, a
lhora de regular lexercici dels drets constitucionals, es troba limitat pel fet que, dacord amb el que
disposa larticle 53.1 de la CE, ha de respectar-ne el contingut essencial. Es reconeix aix un mnim
constitucional que no pot ser afectat per la regulaci del dret.

5.3. La rigidesa de la Constituci espanyola
Els drets reconeguts als articles 15 a 29 de la CE noms poden ser reformats seguint el procediment
previst a larticle 168 del text constitucional. Aquest procediment exigeix lacord de dos teros de ca-
dascuna de les cambres, la seva dissoluci, la convocatria de noves eleccions, la ratificaci de les
noves cambres de la decisi de reforma, laprovaci de la reforma per dos teros de cadascuna de les
cambres i el sotmetiment a referndum. Per tant, resulta molt difcil que es puguin reformar els drets
esmentats. Aquesta dificultat de reforma actua com una garantia del seu reconeixement constitucional.

Les garanties institucionals sn les relatives a la creaci dinstitucions que tenen per finalitat la defen-
sa dels drets reconeguts a la CE. Aix, en el supsit espanyol, larticle 54 de la Constituci espanyola
preveu la figura del Defensor del Poble, com a alt comissionat de les Corts Generals, designat per
aquestes per a la defensa dels drets compresos en el ttol I, que pot supervisar lactivitat de lAdminis-
traci i donar-ne compte a les Corts Generals. La figura del Defensor del Poble es troba regulada a la
Llei orgnica 3/1981, de 6 dabril. Sha de dir que determinades comunitats autnomes han previst en
els seus estatuts figures similars al Defensor del Poble; aix, a Catalunya es preveu la figura del Sndic
de Greuges.
6.1.Nomenament
El Defensor del Poble s escollit, per un perode de cinc anys, per les Corts Generals, entre espanyols
majors dedat que es trobin en el ple gaudiment dels seus drets civils i poltics. Lelecci es fa per la
majoria de tres cinquenes parts al Congrs, i sha de ratificar per aquesta mateixa majoria al Senat.
6.2.Funcions
El Defensor del Poble pot actuar dofici o a instncia de part (qualsevol persona, natural o jurdica, que
invoqui un inters legtim pot dirigir-se al Defensor del Poble). Tots els poders pblics tenen lobligaci
dauxiliar, amb carcter preferent i urgent, el Defensor del Poble en lexercici de les seves funcions.
Entre les seves funcions principals, es poden esmentar:
a) Supervisar lactivitat de lAdministraci per defensar els drets reconeguts al ttol I de la CE,
amb facultats dinspecci i investigaci.
b) Suggerir a lrgan legislatiu o administratiu corresponent la modificaci de les normes que

vulnerin drets constitucionals.
c) Interposar recursos dinconstitucionalitat i recursos dempara davant el Tribunal Constitu

cional.
d) Dirigir recomanacions i advertncies a les autoritats i als funcionaris de lAdministraci pblica

sobre el funcionament dun departament, dun organisme, duna dependncia o dun funcionari
concret.
e) Exercitar lacci de responsabilitat contra autoritats i funcionaris i donar compte al Ministeri

Fiscal de les conductes que poden ser constitutives de delicte.
f) Elevar un informe anual de la seva gesti a les Corts Generals.


Les garanties jurisdiccionals sn mecanismes de protecci que actuen un cop que sha produt la vulne-
raci del dret, i intenten reparar aquesta vulneraci. Aquestes garanties es divideixen en el recurs dem-
para ordinari, el recurs dempara constitucional i el recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
7.1. El recurs dempara ordinari
Larticle 53.2 de la CE preveu que qualsevol ciutad pot demanar la tutela de les llibertats i els drets
reconeguts a larticle 14 i a la secci primera del captol 2 del ttol I davant els tribunals ordinaris per un
procediment basat en els principis de preferncia i sumarietat. La CE remet aix al legislador la defensa
de determinats drets constitucionals, per lestabliment dun procediment que t un objecte material
limitat i excepcional i que ha de ser tramitat amb preferncia als altres procediments judicials; per el
legislador no ha regulat encara aquest procediment.
Per explicar quina ha estat la situaci real en relaci amb el recurs dempara ordinari, sha de comenar
dient que en un principi es va aprovar la Llei 62/1978, de 26 de desembre, de protecci jurisdiccional
dels drets fonamentals. La llei actualment no est en vigor, ja que va estar vigent fins el 28 dabril de
2003. Per tant, actualment hem dacudir a les normatives civil, contenciosa administrativa i laboral
que preveuen procediments especfics per a la tutela ordinria dels drets constitucionals. El legislador
ha optat aix per no establir un nic procediment dempara ordinari, sin que es preveuen diferents
procediments en cadascun daquells ordres jurisdiccionals.
Les garanties dels drets en aquells ordres jurisdiccionals sn les segents:
Garantia contenciosa administrativa (articles 114 a 122 de la Llei de la jurisdicci con-

tenciosa administrativa). Es preveu que els procediments en els quals sallegui la vulneraci
de drets han de tenir tramitaci preferent i es redueixen els terminis de la tramitaci. Sestableix
una protecci especfica del dret de reuni per als supsits en qu lautoritat administrativa
prohibeix o proposa la modificaci duna reuni (els promotors de la reuni poden interposar un
recurs contencis administratiu en el termini de 48 hores des de la notificaci de la resoluci i
el jutge ha de decidir en 4 dies).
Garantia jurisdiccional civil (articles 249 i 250 de la Llei denjudiciament civil). Es preveu,
per una part, quina ha de ser la tramitaci de les demandes en les quals sallegui la vulneraci
del dret a lhonor, a la intimitat i a la prpia imatge, o es demani la tutela civil daltres drets fona-
mentals, i per laltra, la tramitaci de les demandes dexercici de lacci de rectificaci.
Garantia jurisdiccional laboral (articles 175 a 182 de la Llei de procediment laboral). Es

preveu de manera especfica quina ha de ser la tramitaci de les demandes en les quals sallegui
la vulneraci dels drets de llibertat sindical. La tramitaci ha de tenir carcter urgent i preferent.
Aix mateix, es disposa que les altres demandes de tutela de drets en lmbit laboral shan de
tramitar dacord amb el procediment especfic de tutela dels drets de llibertat sindical.
7.2. El recurs dempara constitucional
Larticle 53.2 de la CE preveu un recurs dempara davant el Tribunal Constitucional per a la protecci
dels drets constitucionals que poden ser objecte de recurs dempara ordinari, ms lobjecci de cons-
cincia, prevista a larticle 30.2.
Lobjecte de lempara constitucional s la tutela dels drets davant de qualsevol vulneraci realitzada
pels poders pblics. Larticle 41.2 de la Llei orgnica del Tribunal Constitucional (LOTC) estableix que

lempara constitucional protegeix la ciutadania de les violacions originades per disposicions, els actes
jurdics o la simple via de fet dels poders pblics de lEstat, de les comunitats autnomes i daltres
ens pblics de carcter territorial, corporatiu o institucional, aix com dels seus funcionaris o agents.
El recurs dempara davant el Tribunal Constitucional s un recurs subsidiari, al qual noms es pot acudir
quan les vies de protecci ordinries han estat insatisfactries, excepte en relaci amb les vulneracions
produdes pel poder legislatiu, davant les quals es pot acudir de forma directa al Tribunal Constitucional.
Legitimats
Legitimats per interposar el recurs dempara constitucional sn les persones naturals o jurdiques que
invoquin un inters legtim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal. Linters legtim es connecta amb
el fet que ha de ser la persona directament afectada (en les violacions pels rgans legislatius) o la
persona que hagi estat part en el procs judicial corresponent (en les violacions per rgans executius
o judicials). Linters legtim sidentifica amb lobtenci dun benefici o desaparici dun perjudici en el
cas que el recurs prosperi.
Tipus dimpugnacions
Violacions originades per rgans legislatius: el seu objecte sn les decisions o els actes sense valor
de llei de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autnomes. El recurs
ha dinterposar-se en el termini de tres mesos des que la decisi dels rgans legislatius s ferma. No
sha dacudir a la via judicial prvia.
Violacions originades per rgans executius: el seu objecte sn les disposicions, els actes jurdics
o la simple via de fet del Govern o dels rgans executius de les comunitats autnomes. s necessari
exhaurir la via judicial prvia. Lempara sha dinterposar en el termini dels vint dies segents a la noti-
ficaci de la resoluci dictada en el procs judicial previ.
Violacions originades per rgans judicials: el seu objecte sn actes o omissions dun rgan judicial.
s necessari exhaurir la via judicial prvia. La violaci ha de ser imputable de manera immediata i directa
a una acci o omissi de lrgan judicial; sha dhaver invocat en el procs el dret que es considera
vulnerat. Lempara sha dinterposar en el termini de trenta dies segents a la notificaci de la resoluci
dictada en el procs judicial. Prvia a la interposici del recurs cal haver intentat la reparaci de la
lesi per tots els mitjans processals vlids (pertinents i tils) incls lincident de nullitat dactuacions.
Tramitaci del procediment
Interposat el recurs dempara, aquest pot ser inadms quan sincompleixi algun dels requisits previs-
tos a la LOTC. Si sadmet el recurs, la competncia per conixer-lo correspon a les sales del Tribunal
Constitucional.
Mentre sest tramitant lempara, es pot sollicitar la suspensi de lacte impugnat, que sha dacor-
dar quan la seva execuci pugui causar un perjudici que faria perdre a lempara la seva finalitat. Pot
denegar-se la suspensi si pot pertorbar greument els interessos generals, o els drets o les llibertats
pbliques dun tercer. Amb carcter general no procedeix la suspensi per s que seria possible quan
lexecuci de lacte, decisi o resoluci judicial provoqus un perjudici greu, irreparable i concret.
La resoluci del Tribunal Constitucional pot ser estimatria o desestimatria. Les sentncies estimat-
ries poden tenir algun o tots els pronunciaments segents: reconixer aquest dret; declarar la nullitat
de lacte o la resoluci que va vulnerar el dret; restablir el seu titular en lexercici del dret, amb ladopci
de les mesures necessries per a la seva conservaci.

7.3. El procediment de tutela dels drets que preveu el Conveni europeu de drets humans
El ttol II del Conveni europeu de drets humans (articles 19 a 51) preveu el procediment per acudir al
Tribunal Europeu de Drets Humans en defensa dels drets reconeguts al Conveni.
Aix, un cop exhaurides les vies internes de protecci dels drets, s possible acudir al Tribunal Europeu
de Drets Humans, sempre que el dret que es consideri vulnerat sigui un dels drets reconeguts en el
Conveni europeu de drets humans. s necessari haver exhaurit la via judicial interna. Hi ha un termini
de sis mesos des de la data de la decisi judicial interna ferma.
Legitimats per interposar el recurs sn les persones fsiques, les organitzacions no governamentals, els
grups de particulars que es considerin vctimes duna violaci en els drets reconeguts en el Conveni
o en els protocols per una de les altres parts contractants.
La demanda pot ser inadmesa quan no es compleixin els requisits previstos al Conveni. Si la demanda
sadmet a trmit, sintenta arribar a un acord amists mitjanant un procediment confidencial. Si sarriba
a lacord, sarxiva el cas i es dicta una decisi que es limita a exposar els fets i la soluci adoptada.
Si no sarriba a un acord, es continua el procediment fins que la sala corresponent dicta sentncia.
La sentncia de la sala es pot recrrer en supsits excepcionals davant la gran sala en el termini de
tres mesos.
La sentncia pot ser estimatria o desestimatria. Si s estimatria, ordena el cessament de la violaci

i la reposici de la part lesionada en lexercici del dret del qual ha estat indegudament privat, i deixa,
en principi, al dret intern de cada pas lexecuci de la sentncia.

La CE preveu que, en determinades situacions, s possible suspendre lexercici dalguns dels drets
reconeguts. Aquesta possible suspensi ha de ser interpretada sempre de manera restrictiva. En
aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha manifestat que la suspensi noms es justifica en un estat
democrtic per a la defensa dels drets constitucionals quan determinades accions limiten o impedeixen
de fet el seu exercici, o posen en perill lordenament de la comunitat estatal.
8.1. La suspensi general dels drets
Larticle 116 de la CE estableix la possibilitat que, en determinats supsits, es declarin els estats
dalarma, excepci i setge. Sha regulat per llei el procediment per declarar aquests estats i els seus
efectes (Llei orgnica 4/1981, d1 de juny). Durant lestat dalarma no es pot suspendre lexercici dels
drets, noms es produeixen determinades restriccions en el seu exercici. En canvi, larticle 55.1 de
la CE preveu la suspensi de lexercici de determinats drets constitucionals quan es declari lestat
dexcepci o de setge.
Lestat dexcepci
Lestat dexcepci es pot declarar en situacions en qu el lliure exercici dels drets i les llibertats, el
normal funcionament de les institucions democrtiques, el dels serveis pblics essencials per a la
comunitat, o qualsevol altre aspecte de lordre pblic, resultin tan greument alterats que lexercici de
les potestats ordinries s insuficient per restablir-lo i mantenir-lo. Aquest estat el declara el Govern,
mitjanant decret acordat en Consell de Ministres, prvia autoritzaci del Congrs dels Diputats, per
un termini mxim de 30 dies, prorrogables per un termini igual, amb els mateixos requisits. El decret ha
de determinar de manera expressa els seus efectes (els drets suspesos, lmbit territorial i la durada).

Els drets constitucionals que poden ser suspesos sn:
El dret a la llibertat (article 17), a excepci dels drets de lapartat 3. Es pot detenir una persona,
si hi ha sospites fonamentades que provocar alteracions de lordre pblic, durant un termini
mxim de 10 dies. Sha de comunicar la detenci al jutge en el termini de 24 hores.
El dret a la inviolabilitat del domicili (article 18.2). Es permeten inspeccions i escorcolls

domiciliaris, sempre que es considerin necessaris per al manteniment de lordre pblic. Sha de
comunicar de forma immediata al jutge.
El dret al secret de les comunicacions (article 18.3). Es poden intervenir les comunicacions
que siguin necessries per a lesclariment de fets presumptament delictius o per al manteni-
ment de lordre pblic. Aquesta intervenci sha de comunicar, mitjanant escrit motivat, al jutge
competent.
La llibertat de circulaci i residncia (article 19). Es pot prohibir la circulaci de persones

i vehicles per determinades zones; pot exigir-se que les persones comuniquin tots els despla-
aments fora del seu lloc de residncia; es pot obligar determinades persones a desplaar-se
fora de la seva localitat habitual.
Els drets a la llibertat dexpressi, a la producci i creaci literria, artstica, cientfica i

tcnica (article 20.1.a i b i 20.5). En cap cas, les mesures adoptades no poden comportar una
censura prvia.
Els drets de reuni i manifestaci (article 21). La llei exclou daquests supsits les reunions
orgniques dels partits poltics, sindicats i organitzacions empresarials que es facin en compli-
ment dels fins previstos als articles 6 i 7 de la CE.
Els drets de vaga i dadopci de mesures de conflicte collectiu (articles 28.2 i 37.2).
Lestat de setge
Lestat de setge es pot declarar quan es produeixi o amenaci de produir-se una insurrecci o un acte de
fora contra la sobirania o la independncia de lEstat espanyol, la seva integritat territorial o lordena-
ment constitucional. Aquest estat el declara la majoria absoluta del Congrs dels Diputats, a proposici
del Govern. Sha de determinar de manera expressa lmbit territorial, la durada i les condicions. A ms
de la possible suspensi de lexercici dels drets prevista en lestat dexcepci, es poden suspendre les
garanties de la persona detinguda: dret a la informaci de les raons de la detenci i dels seus drets i dret
a lassistncia lletrada.
8.2. La suspensi individual dels drets
Larticle 55.2 de la CE preveu la possible suspensi dels drets reconeguts als articles 17.2, 18.2 i 18.3 a les
persones detingudes en relaci amb la investigaci de lactuaci de bandes armades o elements terroristes.
En relaci amb larticle 17.2 (durada de la detenci), el termini mxim de detenci es pot prorrogar fins
a cinc dies prvia autoritzaci judicial atorgada abans del termini de 72 hores.
En relaci amb larticle 18.2 (inviolabilitat del domicili), es pot procedir a lentrada i escorcoll domiciliari
sense prvia autoritzaci judicial, per aquesta actuaci ha de ser comunicada al jutge competent.
En relaci amb larticle 18.3 (secret de les comunicacions), el jutge pot acordar, per un termini de tres
mesos, prorrogable per tres ms, lobservaci postal, telegrfica o telefnica de les persones sospitoses
de pertnyer o estar relacionades amb grups armats. En supsits durgncia, pot adoptar la mesura
el Ministeri dInterior o, si no, el director de la Seguretat de lEstat, i ho ha de comunicar al jutge, que
ha de confirmar o revocar la mesura.

Idees fora
1. La CE estableix que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats shan dinterpretar
de conformitat amb la Declaraci Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals
sobre aquestes matries.
2. Els drets constitucionals previstos a la CE poden classificar-se en: drets personals, drets de par-
ticipaci, drets econmics i socials.
3. Els drets que han de ser respectats per garantir que els processos penals es desenvolupen dacord
amb la CE sn els segents: dret a la llibertat, dret a la inviolabilitat del domicili, dret al secret de
les comunicacions, dret a la tutela judicial efectiva.
4. Les garanties per a la protecci dels drets es classifiquen en tres grups: normatives (la vinculaci
de tots els poders pblics als drets i les llibertats, el principi de reserva de llei i la rigidesa de la
Constituci espanyola), institucionals (el Defensor del Poble) i jurisdiccionals (el recurs dempara
ordinari, el recurs dempara constitucional i el procediment de tutela dels drets previst al Conveni
europeu de drets humans).
5. La CE preveu que, en determinades situacions, s possible suspendre lexercici dalguns dels drets
reconeguts. Aquesta possible suspensi ha de ser interpretada sempre de manera restrictiva ats
que noms es justifica en un estat democrtic per a la defensa dels drets constitucionals quan
determinades accions limiten o impedeixen de fet el seu exercici, o posen en perill lordenament
de la comunitat estatal.
Glossari
Actuar dofici o a instncia de part Garanties normatives
Assistncia lletrada Inalienable
Comparixer Insurrecci
Comunitat poltica Internacionalitzaci
Constitucionalista Jurisprudncia
Contencis administratiu Normatives civils
Convicci Pluralisme poltic
Dogmtic Poder pblic
Dret natural Principi de preferncia i sumarietat
Drets constitucionals Proves invlides
Efectivitat Recurs subsidiari
Escorcolls Resoluci desestimatria
Esfera privada de la ciutadania Resoluci estimatria
Estat dexcepci Suspensi general o individual
Estat de dret Titulars dels drets
Estat de setge Tutela ordinria dels drets
Estat social Voluntat estatal

Tema B.5.
Les institucions poltiques de lEstat
1. Les Corts Generals

1.1. Funcions
1.2. Lautonomia de les cambres
1.3. Composici del Congrs i del Senat
2. El Govern
2.1. Funcions
2.2. Composici
2.3. Nomenament i cessament dels membres del Govern
3. La Corona
3.1. Les funcions del rei
3.2. Lestatut jurdic del rei

4.1. El Tribunal de Comptes
4.2. El Consell dEstat

Tema B.5.
Les institucions poltiques de lEstat
Entenem per rgans constitucionals aquells que sn essencials per a lexistncia del mateix Estat, de
manera que la seva desaparici o transformaci implica un canvi en lestructura de lEstat. En aquesta
categoria sinclouen: la Corona, les Corts Generals i el Govern.
1. Les Corts Generals

Les Corts Generals sn la suprema instituci representativa del poble espanyol i tenen una estructura
bicameral formada pel Congrs dels Diputats, que representa lEstat atenent criteris de poblaci, i el
Senat, que representa els diferents territoris de lEstat espanyol.
1.1.Funcions
Les Corts Generals tenen les funcions segents:
a) Potestat legislativa: en la mesura que les Corts Generals representen el poble espanyol,
la CE els reserva, en exclusiva, la capacitat de fer lleis. Aquestes sn obligatries per a tots els
seus destinataris: tant per als rgans estatals, governamentals i judicials, com per a la ciutadania.
Lnic lmit a la seva actuaci el tenen en la supremacia de la CE.
b) Aprovaci del pressupost: la iniciativa legislativa en matria pressupostria correspon al

Govern, per la seva aprovaci sha de fer mitjanant una llei singular i de carcter anual de les
Corts Generals.
c) Atorgar la confiana al Govern: en la mesura que les Corts Generals representen la voluntat
del poble, el Govern necessita de la seva confiana per poder dur a terme la seva gesti poltica.
d) Control de lacci de govern: un cop concedida la confiana, les Corts Generals retenen
la capacitat de control de lacci poltica governamental diria, mitjanant les preguntes, les
interpellacions i la creaci de comissions dinvestigaci.
e) Impuls de lacci del Govern: orienten el rumb de lacci governamental mitjanant ladopci
de proposicions no de llei, resolucions i mocions dirigides al Govern.
1.2. Lautonomia de les cambres
La CE preveu determinats mecanismes perqu les Corts Generals puguin desenvolupar aquestes
tasques amb absoluta independncia respecte de la resta de poders de lEstat i, en especial, del
poder executiu. Per aix, la CE dota les Corts Generals duna autonomia orgnica i funcional que es
concreta en:
a) Autonomia reglamentria: ambdues cambres poden aprovar els seus respectius reglaments
dorganitzaci i funcionament intern.

B.5. Les institucions poltiques de lEstat
b) Autonomia de govern intern: els seus rgans rectors (els presidents del Congrs i del Senat i
les meses respectives) sn elegits pels membres de cada cambra, sense interferncies externes.
c) Autonomia administrativa: el personal al servei de les Corts Generals no forma part de

lAdministraci pblica, que se situa sota la dependncia i la direcci del Govern, sin que t el
seu propi estatut personal.
d) Autonomia pressupostria: les cambres aproven autnomament el seu pressupost res-

pectiu (que sha dintegrar en els pressupostos generals de lEstat) i gaudeixen dautonomia en
la despesa.
1.3. Composici del Congrs i del Senat
El Congrs dels Diputats representa lEstat atenent criteris de poblaci i es compon dun mnim de 300
i un mxim de 400 diputats. s la Llei orgnica del rgim electoral general la que en lactualitat fixa el
nombre definitiu de membres en 350. La circumscripci electoral s la provncia. El nombre total de
diputats es distribueix assignant a cada circumscripci un mnim inicial de dos diputats i la resta es
distribueix en proporci a la poblaci mitjanant una frmula electoral (la Llei dHondt). Ceuta i Melilla
estan representades cadascuna per un diputat.
El sufragi es fa mitjanant llistes electorals tancades i bloquejades de candidats, i el nombre de repre-

sentants electes que correspon a cada candidatura es distribueix en proporci al nombre total de vots
aconseguits en cada circumscripci. El perode de representaci s per tot el temps de durada duna
legislatura, s a dir, quatre anys, excepte que amb anterioritat es produeixi una dissoluci anticipada
de les cambres.
El Senat s la cambra de representaci territorial. La CE estableix dos mecanismes per a lelecci dels
senadors, per la seva composici no t un nombre fix, sin que varia en funci de la poblaci. Els
dos mecanismes sn:
a) Elecci directa de senadors: sn 208, que sescullen de la manera segent: 4 per provncia,
3 per les illes majors, 1 per cada illa menor o agrupacions dilles, 2 per Ceuta i 2 per Melilla.
La frmula electoral s majoritria, i es basa en la votaci de tres noms dentre els quatre
que figuren en una llista oberta i sescullen els quatre que aconsegueixen ms vots en cada
circumscripci.
b) Elecci de senadors pels parlaments de les diferents comunitats autnomes: cada comunitat
autnoma ha descollir directament un senador o senadora ms un altre per cada mili dhabi-
tants del seu territori.
El mandat dels senadors acaba, com en el Congrs, transcorreguts quatre anys des de la seva elecci,
o el dia de la dissoluci de la cambra.
La CE preveu una srie de garanties perqu els membres de les Corts Generals puguin dur a terme
les seves funcions duna forma lliure i independent: la inviolabilitat (els parlamentaris no poden ser
jutjats per les opinions i vots realitzats en lexercici de les seves funcions) i la immunitat (els diputats i
senadors noms poden ser detinguts en cas de delicte flagrant i no poden ser inculpats ni processats
sense lautoritzaci prvia de la seva cambra respectiva, mitjanant la concessi del suplicatori).

2. El Govern
2.1.Funcions
El Govern s la instituci encarregada de la direcci de la poltica interior i exterior de lEstat. Per fer-ho,
est dotada duna Administraci civil i militar. A ms, el Govern exerceix la funci executiva, que consis-
teix a complir i fer complir les lleis, per a la qual se li encomana lexercici de la potestat reglamentria.
2.2.Composici
El Govern est format pel president o presidenta del Govern, que ocupa una posici preeminent; els
vicepresidents, en el cas que el president o presidenta ho consideri oport, que lauxilien en la seva
tasca de direcci; els ministres, que sn designats pel president o presidenta del Govern i se situen
al capdavant de les diferents rees o parcelles en qu sorganitza lAdministraci pblica, i els altres
membres que estableixi la llei (la Llei 50/1997, del Govern, ha optat per no incloure cap altre crrec
dins el que sentn estrictament per Govern).
El Govern s, doncs, un rgan collegiat, que actua sota la direcci del president o presidenta del
Govern i a travs del Consell de Ministres. Tots els membres del Govern responen de la seva gesti
davant el Congrs dels Diputats i, a ms, cadascun respon de forma individual per la seva gesti
poltica, davant el president o presidenta del Govern, i de la seva responsabilitat criminal, davant els
tribunals de justcia.
Pel que fa a lestatut jurdic dels membres del Govern, la CE disposa que no poden exercir altres funci-
ons representatives que les prpies del mandat parlamentari, ni cap altra funci pblica que no es derivi
del seu crrec, ni cap activitat professional o mercantil. s a dir, sels exigeix una dedicaci exclusiva.
No gaudeixen dimmunitat ni dinviolabilitat excepte que, a ms de la condici de membre del Govern,
tinguin tamb la de diputat o senador. En canvi, s que gaudeixen daforament: la seva responsabilitat
penal noms pot ser exigida pel Tribunal Suprem.
2.3. Nomenament i cessament dels membres del Govern
El nomenament del Govern consta de dues fases: la investidura del president o presidenta del Govern
pel Congrs dels Diputats; i un cop aquest ha estat investit, procedeix a la formaci del Govern i a la
designaci dels seus membres, que seran nomenats pel rei i tindran el crrec de ministres. Daquesta
manera, el Govern adopta una organitzaci basada en el principi de jerarquia, ja que lexercici del seu
crrec depn directament de la decisi del seu president i de la relaci de confiana que hi hagi entre ells.
De forma similar al seu nomenament, els membres del Govern poden ser cessats, en qualsevol moment,
pel rei a proposta del president del Govern. Aix mateix, dacord amb el principi de responsabilitat so-
lidria, el Govern cessa conjuntament en tres casos concrets: desprs dunes eleccions, en els casos
de prdua de confiana parlamentria i per dimissi o mort del president del Govern. En tots aquests
casos, el Govern cessant continua en funcions fins a la presa de possessi del nou govern.
3. La Corona
La forma poltica de govern de lEstat espanyol s la monarquia parlamentria. La seva caracterstica
ms important s que la configuraci de la figura del cap de lEstat es concreta en la instituci de la
Corona, de la qual el rei s el titular. La titularitat de la Corona t unes caracterstiques especials: s
vitalcia i la seva successi es fa atenent criteris de transmissi hereditria.

Aix significa que la CE ha de fer compatibles lexistncia de la instituci monrquica amb el respecte
al principi democrtic. Per aquest motiu, la CE impedeix al rei participar en els actes de direcci poltica
de lEstat i el configura nicament com a cap de lEstat, i el separa expressament dels altres poders
de lEstat: el legislatiu, el judicial i especialment lexecutiu. Daquesta manera, el rei representa la unitat
de lEstat i les Corts Generals representen el poble espanyol.
3.1. Les funcions del rei
Lopci constitucional per excloure el rei del procs de presa de decisions poltiques condiciona el tipus
de funcions que aquest pot exercir en una monarquia parlamentria. Daquesta manera, les funcions
que la CE atribueix al rei sn eminentment de carcter simblic o representatiu. Dentre aquestes,
podem destacar les de:
a) convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions;
b) proposar candidat a president o presidenta del Govern;
c) sancionar i promulgar les lleis;
d) expedir els decrets aprovats pel Consell de Ministres;
e) nomenar i remoure els membres del Govern a proposta del president o presidenta;
f) declarar que la justcia sadministra en el seu nom;
g) representar lalt patronatge de les reials acadmies, i
h) tenir el comandament suprem de les forces armades.
A ms del seu carcter simblic, aquestes funcions sn considerades des del punt de vista cons-
titucional com a actes deguts, s a dir, actes que el rei no pot negar-se a fer. Daquesta manera, la
seva intervenci esdev imprescindible en tots aquells supsits en qu la CE exigeix la seva actuaci,
per a la vegada s simblica, en la mesura que el contingut dels actes en qu ha de participar ja ha
estat determinat pels rgans constitucionals de direcci poltica de lEstat i, per tant, el rei no els pot
modificar ni alterar.
3.2. Lestatut jurdic del rei
Juntament amb el carcter vitalici del seu mandat i la successi hereditria del seu crrec, la inviola-
bilitat i la irresponsabilitat completen les caracterstiques de la monarquia, dacord amb la CE.
La inviolabilitat comporta que el rei no pot ser jutjat dacord amb les lleis penals. El rei no est subjecte
a la coerci legtima de lEstat.
La irresponsabilitat significa que el rei no respon pels actes que fa, ja siguin poltics o exclusivament
personals. Els seus actes no estan subjectes a control constitucional ni jurisdiccional. La caracterstica
de la irresponsabilitat no exclou en canvi la possible responsabilitat patrimonial del rei en qestions
de dret privat, si b per fer-ho efectiu cal actuar contra la Casa del Rei i el seu cap, per no pas contra
la persona del rei.
En la mesura que la CE es basa en el principi democrtic, de tots els actes poltics que es facin a
lEstat, sen pot derivar responsabilitat. Per, com acabem de veure, el rei s irresponsable pol-
ticament i penalment. Per tant, dacord amb la CE, tots els actes en qu interv el rei han de ser
contrasignats per una altra persona, que acompanyi la signatura del cap de lEstat perqu aquests
puguin ser vlids.

Aquesta figura, anomenada referendament, comporta la transmissi de la responsabilitat dels actes del
rei a la persona que contrasigna. Els actes del rei sn referendats pel president o presidenta del Govern
o els ministres competents. Excepcionalment, la proposta reial de candidat a president o presidenta
del Govern i la dissoluci automtica de les Corts Generals (en aquells casos en qu no shagi pogut
completar el procediment dinvestidura del president o presidenta del Govern) han de ser referendats
pel president o presidenta del Congrs dels Diputats.

Els rgans constitucionals de lEstat compten amb lajuda duns rgans dassessorament tcnic que
els auxilien en les seves tasques principals. Dentre els rgans auxiliars cal destacar el Tribunal de
Comptes i el Consell dEstat.
4.1. El Tribunal de Comptes
El Tribunal de Comptes s lrgan encarregat de fiscalitzar els comptes i la gesti econmica de lEstat
i del sector pblic en general. Examina el compte general de lEstat i, com a rgan auxiliar del Parla-
ment, remet un informe anual a les Corts Generals. Aix mateix, fa una funci jurisdiccional consistent
a determinar la responsabilitat comptable en qu incorren aquells que tenen al seu crrec la utilitzaci
de fons i cabals pblics.
4.2. El Consell dEstat
s lrgan consultiu suprem del Govern (article 107 de la CE). Gaudeix dautonomia orgnica i fun-
cional i emet dictmens sobre qualsevol assumpte que li sollicitin el Govern, els seus membres o
els presidents de les comunitats autnomes. La seva actuaci s preceptiva sobre els projectes de
decrets legislatius i els avantprojectes de llei que hagin de dictar-se en execuci de tractats inter-
nacionals aix com altres supsits recollits a la llei (Llei orgnica 3/1980, de 22 dabril, del Consell
dEstat). En lexercici de la seva funci consultiva, el Consell dEstat vetlla pel respecte degut a la
CE i la resta de lordenament jurdic.

Idees fora
1. Entenem per rgans constitucionals aquells que sn essencials per a lexistncia del mateix Estat,
de manera que la seva desaparici o transformaci implica un canvi en lestructura de lEstat. En
aquesta categoria sinclouen: la Corona, les Corts Generals i el Govern.
2. Les Corts Generals sn la suprema instituci representativa del poble espanyol i tenen una es-
tructura bicameral formada pel Congrs dels Diputats i el Senat.
3. La CE dota les Corts Generals duna autonomia orgnica i funcional que es concreta en: autonomia
reglamentria, autonomia de govern intern, autonomia administrativa i autonomia pressupostria.
4. El Congrs dels Diputats representa lEstat atenent criteris de poblaci. El nombre total de dipu-
tats es distribueix assignant a cada circumscripci un mnim inicial de dos diputats i la resta es
distribueix en proporci a la poblaci mitjanant una frmula electoral.
5. El Senat s la cambra de representaci territorial. La CE estableix dos mecanismes per a lelecci

dels senadors, per la seva composici no t un nombre fix, sin que varia en funci de la poblaci.
6. La CE preveu una srie de garanties perqu els membres de les Corts Generals puguin dur a terme
les seves funcions duna forma lliure i independent: la inviolabilitat i la immunitat.
7. El Govern s la instituci encarregada de la direcci de la poltica interior i exterior de lEstat.

s un rgan collegiat, que actua sota la direcci del president o presidenta del Govern i a travs
del Consell de Ministres.
8. El Govern adopta una organitzaci basada en el principi de jerarquia, ja que lexercici del crrec de
ministre depn directament de la decisi del seu president o presidenta i de la relaci de confiana
que hi hagi entre ells.
9. La forma poltica de govern de lEstat espanyol s la monarquia parlamentria. La seva caracters-

tica ms important s que la configuraci de la figura del cap de lEstat es concreta en la instituci
de la Corona, de la qual el rei s el titular. La titularitat de la Corona s vitalcia i la seva successi
es fa atenent criteris de transmissi hereditria. La inviolabilitat i la irresponsabilitat completen les
caracterstiques de la monarquia.
10. Els rgans constitucionals de lEstat compten amb lajuda duns rgans dassessorament tcnic
que els auxilien en les seves tasques principals. Dentre els rgans auxiliars cal destacar el Tribunal
de Comptes i el Consell dEstat.

Glossari
Aforament
Circumscripci electoral
Consell de Ministres
Contrasignats
Estructura bicameral
Fiscalitzar
Funci consultiva
Instituci representativa
Investidura
Llistes electorals tancades i bloquejades
Majoria absoluta
Majoria simple
Monarquia parlamentria
Ordenament jurdic
rgan collegiat
rgans constitucionals
rgans rectors
Preceptiu
Referendats
Responsabilitat solidria
Successi
Suplicatori
Transmissi hereditria
Vitalcia

Tema B.6.
Els rgans jurisdiccionals.
Poder judicial i Tribunal Constitucional
1. Poder judicial i potestat jurisdiccional

1.1. Principis configuradors del poder judicial
1.2. Estatut dels jutges i magistrats
1.3. Estructura del poder judicial
1.4. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
2. El Consell General del Poder Judicial

2.1. Composici del Consell General del Poder Judicial
2.2. Funcions (article 560 de la Llei orgnica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del Consell Gene-
ral del Poder Judicial)
3. El Ministeri Fiscal
4. El Tribunal Constitucional
4.1. Composici del Tribunal Constitucional
4.2. Competncies del Tribunal Constitucional

Tema B.6.
Els rgans jurisdiccionals.
1. Poder judicial i potestat jurisdiccional

El poder judicial es regula a la CE i a la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del poder judicial. s un poder
de lEstat, independent dels altres poders (executiu i legislatiu), nic a tot el territori nacional, i que es
compon de jutges i magistrats.
El poder judicial t encomanada la potestat jurisdiccional, que consisteix a aplicar el dret per resoldre
conflictes i a fer complir all que sha decidit si no es compleix voluntriament. Aquesta potestat ju-
risdiccional satribueix a tots i cada un dels jutges i magistrats que integren el poder judicial, i s una
funci que exerceixen de forma independent.
Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial t el suport de lAdministraci de
justcia. LAdministraci de justcia no s poder judicial, sin que comprn el conjunt de mitjans perso-
nals i materials destinats a lorganitzaci de les activitats relacionades amb la justcia, amb la finalitat
de garantir el compliment de les funcions del poder judicial.
1.1. Principis configuradors del poder judicial
1.1.1.Exclusivitat
La potestat jurisdiccional noms pot ser exercida pels rgans que integren el poder judicial (jutjats i
tribunals), i aquests noms poden exercir la potestat jurisdiccional i les altres funcions que expres-
sament els siguin atribudes per llei, en garantia de qualsevol dret. Sha de dir, no obstant aix, que
en determinats supsits expressament previstos a la CE s possible que, en relaci amb matries
concretes, altres rgans exerceixin la potestat jurisdiccional (per exemple, el Tribunal Constitucional).
1.1.2. Unitat jurisdiccional
El poder judicial s nic a tot el territori estatal, i no hi ha, com succeeix amb el poder legislatiu i el
poder executiu, rgans judicials de les comunitats autnomes i rgans judicials de lEstat central. No hi
pot haver jurisdiccions especials, ni es poden crear tribunals que no es trobin prviament determinats
per la llei. Els rgans que exerceixen la potestat jurisdiccional es troben integrats en una organitzaci
nica i estan sotmesos a un mateix rgim jurdic.
1.2. Estatut dels jutges i magistrats
Els jutges i magistrats formen un cos nic i el seu estatut, que es regula a la Llei orgnica del poder
judicial (LOPJ), es regeix pels principis segents: independncia, inamovibilitat, imparcialitat, incom-
patibilitat i responsabilitat.

B.6. Els rgans jurisdiccionals
1.2.1.Independncia
Sentn en un doble sentit: independncia externa i independncia interna. Aix, la independncia

externa significa que el poder judicial s un poder independent dels altres poders de lEstat. La CE
tracta de garantir aquesta independncia especialment en relaci amb el poder executiu i, en aquest
sentit, sha dentendre latribuci al Consell General del Poder Judicial de la competncia relativa a
lestatut jurdic dels jutges i magistrats, que havia estat una funci atribuda anteriorment al poder
executiu. Aix significa que el poder executiu (govern) no pot interferir en la tasca dels jutges i els
tribunals.
Pel que fa a la independncia interna, els jutges i magistrats adopten les seves decisions dacord amb
el dret, sense que puguin rebre cap ordre, instrucci o suggeriment relatiu als fets sotmesos al seu
judici. Les seves decisions noms poden ser revisades mitjanant els recursos previstos legalment. La
independncia no implica llibertat absoluta dels rgans judicials per decidir els processos sotmesos
al seu coneixement, sin que, tal com disposa larticle 117.1 de la CE, els jutges i magistrats actuen
sotmesos nicament a limperi de la llei. Aix implica que han dadoptar les seves decisions dacord
amb lordenament jurdic. La decisi judicial ha de ser la conclusi dun raonament jurdic motivat
mitjanant el qual sapliquen les normes jurdiques al supsit concret plantejat.
1.2.2.Inamovibilitat
Els jutges i magistrats noms poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per les causes
establertes per la llei (ascensos, faltes, incapacitat, renncia, prdua de la nacionalitat, condemna
penal). La inamovibilitat t per finalitat evitar que els jutges i magistrats puguin ser apartats de les
seves funcions per causes que no siguin estrictament professionals, la qual cosa s una garantia per
a la seva independncia.
1.2.3.Imparcialitat
Els jutges i magistrats han daplicar la llei de forma imparcial, i sestableixen mecanismes per garan-
tir-ne la imparcialitat en relaci amb els supsits concrets que hagin de decidir, com sn labstenci
(els rgans judicials shan dabstenir de conixer dels assumptes quan incorrin en una de les causes
previstes a la llei que podrien posar en perill la seva imparcialitat) i la recusaci (les parts del pro-
cs poden demanar que el jutge i magistrat no conegui del cas si incorre en alguna de les causes
esmentades).
1.2.4.Incompatibilitat
Els jutges i magistrats no poden exercir altres crrecs pblics, ni pertnyer a partits poltics o sindicats,
per poden crear associacions professionals. Les causes dincompatibilitat tracten de garantir la inde-
pendncia dels rgans judicials, i evitar que facin activitats que condicionin la seva llibertat de criteri.
1.2.5.Responsabilitat
Els jutges i magistrats sn responsables en lexercici de la seva funci jurisdiccional. Aquesta res-
ponsabilitat pot ser penal (per exemple, delicte de prevaricaci), civil (si es causa un dany o perjudici
en lexercici de les seves funcions, sempre que la seva actuaci sigui dolosa o culposa) i disciplinria
(imposici de sancions pel Consell General del Poder Judicial).

1.3. Estructura del poder judicial
Lestructura del poder judicial es determina bsicament per dos criteris: un criteri material i un criteri
territorial.
1.3.1. Criteri material
Els rgans judicials es divideixen, per ra de lespecialitzaci material, en civil, penal, contencis admi-
nistratiu i social. Pel que fa a la jurisdicci militar, sha de dir que no sintegra en lestructura del poder
judicial, excepte pel que fa a la Sala Cinquena del Tribunal Suprem, que s militar.
1.3.2. Criteri territorial
LEstat es divideix, a lefecte de lorganitzaci del poder judicial, en municipis, partits judicials, provn-
cies, comunitats autnomes i tot lEstat. Dacord amb aquest criteri, es pot fer la segent divisi dels
rgans judicials:
a) Tribunal Suprem (seu a Madrid i jurisdicci a tot lEstat).
b) Audincia Nacional (seu a Madrid i jurisdicci a tot lEstat).
c) Tribunals superiors de justcia (un a cada comunitat autnoma).
d) Audincies provincials (una a cada provncia).
e) Jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilncia penitenciria i de menors

(un o ms a cada provncia).
f) Jutjats de primera instncia i instrucci (un o ms a cada partit judicial).
g) Jutjats de pau (en els municipis en qu no hi hagi jutjats de primera instncia i instrucci).
1.4. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
Larticle 152 de la CE estableix que un tribunal superior de justcia culmina lorganitzaci judicial dins
lmbit territorial de la comunitat autnoma i que, sens perjudici del que disposa larticle 123 en relaci
amb el Tribunal Suprem, les successives instncies processals sexhaureixen davant drgans judicials
radicats en el mateix territori de la comunitat autnoma. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
s lltima instncia jurisdiccional de tots els processos judicials iniciats a Catalunya, sens perjudici
de la facultat reconeguda al Tribunal Suprem per unificaci de doctrina.
Aquesta previsi ha estat reproduda a larticle 95 de lEstatut dautonomia de Catalunya. Aix, encara
que els tribunals superiors de justcia sn rgans integrats dins del poder judicial, i no sn rgans de
la comunitat autnoma, sha de reconixer la seva incidncia en lmbit autonmic.
Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya la unificaci de la interpretaci

del dret de Catalunya.
El president o presidenta del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s nomenat pel rei a proposta
del Consell General del Poder Judicial.

2. El Consell General del Poder Judicial

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s lrgan de govern del poder judicial, i t atribudes
expressament les funcions relatives a nomenaments, ascensos, inspecci i rgim disciplinari dels
jutges i magistrats.
La previsi del Consell General del Poder Judicial respon a la voluntat del constituent de garantir la
independncia dels jutges i magistrats en lexercici de les seves funcions jurisdiccionals.
Pel que fa a la seva naturalesa jurdica, encara que hi ha posicions doctrinals contradictries, es pot
concloure que el legislador el considera un rgan constitucional, ats que s, dacord amb larticle
59.1.c) de la Llei orgnica del Tribunal Constitucional (LOTC), un dels rgans legitimats per plantejar
conflicte datribucions entre rgans constitucionals de lEstat davant del Tribunal Constitucional. Aix
mateix, sha de dir que el Consell General del Poder Judicial no s un rgan jurisdiccional, ni s un
rgan dautogovern, perqu no es troba integrat dins el poder judicial.
El Consell General del Poder Judicial exerceix les seves competncies a tot el territori nacional.
2.1. Composici del Consell General del Poder Judicial
La composici del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es troba regulada a larticle 122.3 de la
CE i als articles 566 a 571 de la Llei orgnica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del Consell General
del Poder Judicial. El CGPJ es compon dun president i vint vocals nomenats pel rei i escollits per les
Corts Generals entre jutges (12) i juristes (8) de reconeguda competncia en virtut de criteris de mrit
i capacitat.
President
Aquest membre del CGPJ s elegit per majoria de 3/5 dels vint vocals del Consell, i s alhora el pre-
sident o presidenta del Tribunal Suprem. Ha de ser un membre de la carrera judicial amb categoria de
magistrat del Tribunal Suprem, i ha de reunir les condicions per ser president duna sala del Tribunal
Suprem o b per ser un jurista de reconeguda competncia amb ms de vint-i-cinc anys dantiguitat
en lexercici de la seva professi.
Vint vocals
Vuit vocals han de ser advocats i altres juristes de reconeguda competncia, amb ms de quinze anys
dexercici de la seva professi. Quatre sn elegits a proposta de 3/5 del Congrs, i quatre a proposta
de 3/5 del Senat.
Dotze vocals han de ser jutges i magistrats de qualsevol de les categories judicials. Dentre aquests,
sis vocals sn elegits a proposta de 3/5 del Congrs, i els altres sis a proposta de 3/5 del Senat. Els
jutges o magistrats que vulguin ser vocals hauran de comptar amb laval de 25 membres de la carrera
judicial en servei actiu, o b amb el duna associaci judicial legalment constituda.
2.2. Funcions (article 560 de la Llei orgnica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del Consell
General del Poder Judicial)
Les funcions del CGPJ es poden classificar, entre daltres, dacord amb lesquema segent:
a) Proposar el nomenament del president o presidenta del Tribunal Suprem, que ho s alhora del
Consell General del Poder Judicial, i dels jutges i magistrats del Tribunal Suprem i del Tribunal
Constitucional.

b) Ser escoltat pel Govern pel que fa al nomenament del fiscal general de lEstat.
c) Atribucions en matria de selecci, nomenament, formaci, perfeccionament, provisi de

destinacions, ascensos, situacions administratives i rgim disciplinari de jutges i magistrats.
d) Exercir lalta inspecci de jutjats i tribunals.
e) Funci consultiva (emetre informes dels avantprojectes de lleis i les disposicions generals de
lEstat i les comunitats autnomes que afectin, totalment o parcialment, matries relacionades
amb el poder judicial o lexercici de la funci jurisdiccional).
f) Potestat reglamentria (pot dictar reglaments sobre el seu propi personal, organitzaci i fun-
cionament, i els que siguin necessaris per a lexecuci o aplicaci de la LOPJ).
g) Presentar anualment a les Corts Generals una memria sobre lestat, el funcionament i lac-
tivitat del CGPJ i dels jutjats i tribunals de justcia.
h) Emetre informes sobre expedients de responsabilitat patrimonial de lAdministraci de justcia.
3. El Ministeri Fiscal
El Ministeri Fiscal no forma part del poder judicial, per les seves funcions es troben directament
relacionades amb la funci jurisdiccional. s un rgan nic a tot lEstat. Exerceix les seves funcions
mitjanant rgans propis dacord amb els principis dunitat dactuaci, dependncia jerrquica i sub-
jecci a la legalitat i imparcialitat.
Larticle 124 de la CE fa referncia especfica al fiscal general de lEstat, al qual estan jerrquicament
subordinats tots els membres del Ministeri Fiscal. El fiscal general de lEstat s nomenat pel rei a pro-
posta del Govern, desprs dhaver escoltat el CGPJ, entre juristes de reconeguda competncia amb
ms de quinze anys dexercici professional efectiu. Lexercici del seu crrec no est subjecte a termini,
i pot cessar a proposta del Govern en qualsevol moment. Aquesta previsi ha estat criticada perqu
implica una clara dependncia del fiscal general de lEstat (i de tots els membres del Ministeri Fiscal,
ats que depenen jerrquicament del fiscal general de lEstat) respecte del poder executiu.
Larticle 127.1 de la CE estableix que els fiscals no poden exercir altres crrecs pblics ni pertnyer
a partits poltics o a sindicats, per es reconeix la possibilitat que hi pugui haver associacions pro-
fessionals de fiscals, dacord amb el sistema que preveu la llei. La CE atribueix al Ministeri Fiscal les
funcions segents:
a) Promoure lacci de la justcia en defensa de la legalitat, dels drets de la ciutadania i de lin-

ters pblic tutelat per la llei, dofici o a petici dels interessats.
b) Vetllar per la independncia dels tribunals.
c) Procurar davant dels tribunals la satisfacci de linters social.
4. El Tribunal Constitucional
El TC es crea amb lobjectiu principal destablir un rgan que vigili el respecte a la CE, i depuri lorde-
nament de les lleis i normes amb rang de llei que vulnerin la norma constitucional. El TC actua com a
garant de la supremacia de la CE i s, dacord amb el que disposa larticle 1.1 de la LOTC, lintrpret
suprem (encara que no lnic) de la CE.

El TC s un rgan constitucional de carcter jurisdiccional, per no es troba integrat en el poder judicial,

s independent dels altres rgans constitucionals i noms est sotms a la CE i a la LOTC.
4.1. Composici del Tribunal Constitucional
El TC, dacord amb el que disposa larticle 159 de la CE, es compon de dotze magistrats, nomenats
pel rei per un perode de nou anys.
Els membres del TC sn nomenats entre magistrats, fiscals, professors duniversitat, funcionaris pblics
i advocats, tots ells de reconeguda competncia i amb ms de quinze anys dexercici professional. El
nomenament es fa dacord amb els criteris segents:
a) Quatre magistrats sn nomenats a proposta del Congrs dels Diputats per majoria de 3/5.
b) Quatre magistrats sn nomenats a proposta del Senat per majoria de 3/5.
c) Dels altres quatre magistrats, dos sn nomenats a proposta del Govern i dos a proposta del
CGPJ per majoria de 3/5.
El president o presidenta del TC s nomenat entre i pels seus membres cada tres anys. Es requereix
majoria absoluta a la primera votaci i simple a la segona. Els magistrats del TC sn independents
i inamovibles. El seu crrec s incompatible amb qualsevol mandat representatiu, crrec poltic o
administratiu, lexercici de funcions directives dun partit poltic o sindicat o dun crrec al seu servei,
lexercici de les carreres judicial i fiscal, i amb qualsevol activitat professional o mercantil.
4.2. Competncies del Tribunal Constitucional
Les competncies del TC sn:
El control de constitucionalitat de les lleis i normes amb fora de llei: lobjecte daquests pro-
cediments s controlar ladequaci a la CE de les normes impugnades. El TC pot declarar la
inconstitucionalitat daquestes normes, la qual cosa provocar la seva expulsi de lordena-
ment. El control es pot exercir mitjanant dos procediments: el recurs dinconstitucionalitat i
la qesti dinconstitucionalitat.
El control previ de tractats internacionals: lobjecte daquest procediment s que el TC, abans
de la signatura dun tractat internacional per lEstat, es pronunci sobre si el tractat cont es-
tipulacions contrries a la CE.
El recurs dempara: lobjecte daquest procediment s la defensa dels drets fonamentals re-
coneguts als articles 14 a 29 i 30.2 de la CE. s un procediment subsidiari perqu primer sha
dexhaurir la via jurisdiccional ordinria.
Els conflictes de competncia entre lEstat i les comunitats autnomes o daquestes entre si:
lobjecte daquest procediment s garantir la distribuci territorial del poder. El TC determina
qui s el titular de la competncia que ha motivat el conflicte.
Els conflictes datribucions entre rgans constitucionals: lobjecte daquest procediment s
garantir la supremacia de la CE en lorganitzaci de la divisi de poders.
Els conflictes en defensa de lautonomia local: lobjecte daquest procediment s permetre
que els ens locals puguin defensar lautonomia local garantida a la CE quan considerin que
aquesta ha estat vulnerada per una llei o norma amb rang de llei de lEstat o duna comunitat
autnoma.

Idees fora
1. El poder judicial s un dels poders de lEstat, independent dels altres poders (executiu i legislatiu),
que t latribuci de resoldre els conflictes en qu hagi daplicar-se el dret i que es compon de
2. Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial t el suport de lAdministraci
de justcia. LAdministraci de justcia no s poder judicial, sin que comprn el conjunt de mitjans
personals i materials destinats a lorganitzaci de les activitats relacionades amb la justcia, amb
la finalitat de garantir el compliment de les funcions del poder judicial.
3. Els principis que configuren el poder judicial sn: lexclusivitat i la unitat jurisdiccional.
4. Els jutges i magistrats formen un cos nic i el seu estatut, que es regula a la Llei orgnica del po-
der judicial (LOPJ), es regeix pels principis segents: independncia, inamovibilitat, imparcialitat,
incompatibilitat i responsabilitat.
5. Lestructura del poder judicial es determina bsicament per dos criteris: un de material, que obeeix
a un principi despecialitzaci (civil, penal, contencis administratiu i social), i un criteri territorial.
6. Les competncies del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya en relaci amb el dret autonmic
se centren bsicament a ser lltima instncia jurisdiccional de tots els processos judicials iniciats
a Catalunya, sens perjudici de la facultat reconeguda al Tribunal Suprem per unificaci de doctrina.
s tamb el mxim intrpret del dret de Catalunya.
7. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s lrgan de govern del poder judicial, i t atribudes
expressament les funcions relatives a nomenaments, ascensos, inspecci i rgim disciplinari de
8. El Ministeri Fiscal no forma part del poder judicial, per les seves funcions estan directament re-
lacionades amb la funci jurisdiccional. s un rgan nic a tot lEstat. Exerceix les seves funcions
mitjanant rgans propis dacord amb els principis dunitat dactuaci, dependncia jerrquica i
subjecci a la legalitat i imparcialitat.
9. El fiscal general de lEstat s nomenat pel rei a proposta del Govern, desprs dhaver escoltat el
CGPJ, entre juristes de reconeguda competncia.
10. El TC es crea amb lobjectiu principal destablir un rgan que vigili el respecte a la CE, i depuri
lordenament de les lleis i normes amb rang de llei que vulnerin la norma constitucional.
Glossari
Associaci professional Jutge Qesti dinconstitucionalitat

Atribuci Magistrat Recurs dinconstitucionalitat
Autonomia local Normes impugnades Recursos de cassaci
Estatut jurdic Posicions doctrinals Recusaci
Funci jurisdiccional Potestat jurisdiccional Responsabilitat disciplinria
Juristes Prevaricaci

Tema B.7.
Lorganitzaci territorial de lEstat
1. Els models dorganitzaci territorial

1.1. LEstat unitari i lEstat federal
1.2. Levoluci dels models
2. El model territorial a la Constituci espanyola de 1978
3. Les comunitats autnomes
4. Els municipis
5. Les provncies
6. Les comarques
7. Les vegueries

Tema B.7.
Lorganitzaci territorial de lEstat
El poder dun Estat es distribueix en funci de la seva estructura territorial. LEstat espanyol sestructura
en comunitats autnomes, municipis i provncies. Es poden crear agrupacions de municipis diferents
de la provncia.
1. Els models dorganitzaci territorial

En funci de quina sigui la manera de distribuir el poder en un Estat a travs del seu territori, podem
trobar dos models dEstat: lunitari i el federal.
1.1. LEstat unitari i lEstat federal
LEstat unitari neix a Frana amb la caiguda de lantic rgim, a partir de les idees racionalistes dels
revolucionaris i que foren portades a la prctica amb la Constituci de 1791. En aquell moment histric
es pretenia instaurar una organitzaci uniforme i centralitzada del poder poltic per posar fi a la pluralitat
dordenaments, jurisdiccions i administracions que havia caracteritzat letapa anterior.
Aquest model es basa fonamentalment en lexistncia dun nic centre de decisi poltica (el govern) i
un nic centre per dictar normes amb rang de llei (el parlament) per a tot el territori de lEstat. Daquest
centre depenen tots els rgans de lAdministraci, que hi estan subjectes jerrquicament i tenen la
funci dexecutar, de manera uniforme a tot el territori de lEstat, les decisions i les normes adoptades
pel parlament i el govern de la naci.
LEstat unitari es caracteritza per ser un Estat amb una nica constituci, una nica direcci poltica i
un nic rgan per dictar lleis per a tot el territori, que es divideix nicament en unes circumscripcions
merament administratives (els departaments i els municipis) al capdavant de les quals hi ha una nica
autoritat administrativa (el prefecte i lalcalde), designada pel Govern, del qual depn jerrquicament.
Els principis en qu es basa sn, doncs, la unitat (un sol Estat), la uniformitat (la mateixa llei per a tot el
territori) i la centralitzaci (direcci poltica i direcci administrativa efectuada des del centre). Aquest
model, sorgit com ja hem vist a Frana, sestengu a bona part dels pasos europeus continentals,
entre ells Espanya.
LEstat federal sorgeix amb la Constituci dels Estats Units dAmrica de 1787, com la frmula duni
poltica ms perfecta entre les antigues colnies britniques, convertides ja aleshores en estats inde-
pendents. El seu origen es troba en el pacte entre aquests diversos estats sobirans, que decideixen la
creaci, a partir de laprovaci duna constituci, duna nova entitat, la federaci, en la qual sintegren
tots i a la qual deleguen algunes funcions de forma expressa, i ells en retenen la resta.
LEstat federal s, doncs, un Estat destats, on el poder poltic sexerceix des de dues instncies, la
central (que s la federaci), que disposa duns rgans propis (parlament, president i tribunals) i que

B.7. Lorganitzaci territorial de lEstat
exerceix les seves funcions sobre tot el territori federal dacord amb el que preveu la constituci fe-
deral, i les diferents instncies territorials (els estats membres), que disposen cadascuna delles duna
constituci prpia, duna organitzaci poltica prpia i duns poders propis que exerceixen noms sobre
el seu territori. Aix, doncs, en lEstat federal no hi ha noms el que sen diu una divisi horitzontal de
poders (executiu, legislatiu i judicial), sin tamb una divisi vertical, que provoca que aquell poder ja
dividit es trobi tamb repartit territorialment.
LEstat federal, a diferncia de lunitari, es caracteritza per tenir una pluralitat de centres de poder,
una diversitat de normes i orientacions poltiques i una descentralitzaci o distribuci territorial de la
capacitat de decisi. Aix mateix, lelement unitat no desapareix de la definici dEstat federal en la
mesura que noms s un nic poder de cara a lexterior (en les relacions internacionals amb altres
estats), mant unes estructures unitries a linterior (exrcit, moneda, sistema econmic, duanes, co-
municacions i smbols) i disposa duns rgans que, en determinades matries, poden exercir les seves
funcions sobre tot el territori de lEstat federal. El model federal nascut als Estats Units fou adoptat
posteriorment al continent europeu per Alemanya i Sussa, per alguns pasos iberoamericans (Mxic, el
Brasil i lArgentina) i per alguns estats histricament vinculats a la Gran Bretanya (el Canad i Austrlia).
1.2. Levoluci dels models
De forma genrica, podem dir que lEstat unitari ha anat introduint diversos mecanismes de descentra-
litzaci poltica, mentre que lEstat federal ha anat reclamant ms competncies en un procs constant
de lluita amb els estats membres cap a una major centralitzaci i uniformitzaci.
LEstat unitari centralitzat s el que va entrar ms en crisi, especialment durant el segle xx i, per tant, s
el que ha sofert ms formes de descentralitzaci poltica i administrativa, a causa de mltiples factors,
com ara el creixement de lEstat, un augment de les demandes de participaci o la major complexitat
social. Aquestes demandes han donat lloc a moltes noves formes dorganitzaci territorial del poder
poltic (Estat regional, Estat integral i Estat autonmic), que sacostumen a agrupar sota la denominaci
destats compostos.
En qualsevol cas, la descentralitzaci poltica de lEstat implica, en el model unitari, mantenir un nic
Estat amb una nica constituci, per en el qual es distribueix la capacitat de decisi poltica i la potes-
tat legislativa entre els rgans centrals de lEstat i els ens territorials, que disposen de certa autonomia
poltica, s a dir, duna capacitat per establir, dins el seu mbit de competncies, les seves prpies
orientacions poltiques i les seves prpies lleis, diferents de les dels rgans centrals.
2. El model territorial a la Constituci espanyola de 1978

Dacord amb la CE, el model dorganitzaci territorial de lEstat s noms potencial i pot adoptar di-
verses variants. La CE estableix uns principis i uns procediments que, en cas que siguin activats, han
de permetre transformar lEstat unitari i centralista espanyol en un Estat descentralitzat polticament
i que pot adoptar diverses formes. El constituent remet la decisi final sobre la forma dorganitzaci
territorial a laprovaci dunes normes posteriors, els estatuts dautonomia. Mitjanant un determinat
procs poltic i jurdic, partint de lanomenat principi dispositiu, la CE possibilita que el rgim autonmic
es generalitzi a travs de la creaci de les comunitats autnomes, i es produeix aix una descentralit-
zaci vertical del poder poltic en tot el territori, fet que el convertir en un Estat compost.
La CE ha optat per una frmula definidora integrada per dos elements:
a) duna banda, estableix un nic Estat, una nica constituci, un nic ordenament jurdic, aix
com la igualtat de drets i obligacions per a tots els ciutadans de lEstat;

b) i de laltra, reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i regions que integren
lEstat espanyol (article 2) de manera que, si una delles lexercita, lEstat es configurar com una
estructura basada en lautonomia poltica.
Laprovaci el 1979 dels primers estatuts dautonomia va posar en funcionament un determinat tipus
dorganitzaci territorial de lEstat, previst per fins aleshores no constitut, basat en lexistncia de co-
munitats autnomes. El resultat s un Estat destructura composta, al qual la CE no atorga un qualifica-
tiu propi, per que doctrinalment s conegut amb el nom dEstat autonmic o Estat de les autonomies.
3. Les comunitats autnomes

Les comunitats autnomes sn aquelles entitats poltiques que, en exercici del dret a lautonomia re-
conegut a la CE, gaudeixen de personalitat jurdica, de potestat dautogovern i dautonomia legislativa
prpia dins el seu mbit territorial. Tenen les caracterstiques segents:
a) El seu grau dautonomia s qualitativament diferent del de les altres entitats territorials en
qu sorganitza lEstat, els municipis i les provncies, a les quals noms satorga autonomia
administrativa.
b) Lautonomia poltica es concreta normativament en lestatut dautonomia de cada comunitat

autnoma, que s la seva norma institucional bsica, la que la constitueix com a tal i la que en
determina els rgans i les competncies.
c) Lautonomia poltica es concreta en el reconeixement de facultats de direcci poltica, tant

governamentals com legislatives.
d) La seva organitzaci institucional respon al principi clssic de divisi de poders i al principi

de responsabilitat poltica de lrgan de govern davant lassemblea legislativa de la comunitat
autnoma respectiva (article 152).
e) Gaudeixen dautonomia financera per exercir les seves competncies.
f) Les relacions amb lEstat central no sn de jerarquia sin de competncia.
g) A ms, sels reconeixen instruments poltics de participaci en les instncies centrals de lEstat
(presentaci diniciatives legislatives i designaci directa de senadors per part dels parlaments
de les comunitats autnomes).
h) El dret estatal s supletori del dret autonmic (article 149.3).
La CE no estableix un mapa autonmic, noms uns procediments singulars per fer efectiu el dret
daccs a lautonomia. Ara b, aquest dret es va anar generalitzant i es va completar amb la creaci
de 17 comunitats autnomes i de dues ciutats autnomes (Ceuta i Melilla).
Tot i aix, per, no es pot afirmar que totes tinguin un rgim competencial homogeni, ni que hagin
accedit a aquest rgim dautogovern a travs dun nic procs. No totes les comunitats autnomes
sn, per tant, originriament iguals entre elles. La classificaci entre els diferents tipus de comunitats
autnomes en qu sestructura territorialment lEstat espanyol respon fonamentalment a un triple criteri:
lhistric, el competencial i el del procediment daccs a lautonomia utilitzat.
En primer lloc, es pot parlar de lexistncia dunes comunitats autnomes que gaudeixen dun tracta-
ment diferenciat, en la mesura que en el passat ja havien aprovat projectes destatuts dautonomia, i
gaudien, en el moment de promulgar la CE de 1978, de rgims provisionals dautogovern. En aquesta
classificaci cal incloure Catalunya, el Pas Basc i Galcia. En aquesta categoria tamb sha dincloure
el territori foral de Navarra. Aquestes comunitats autnomes es diferencien tamb de la resta en tant

que gaudeixen dun procediment especfic daccs a lautonomia i pel nombre i tipus de competncies
que poden assumir.
En segon lloc, hi ha aquelles comunitats autnomes que poden aconseguir el mateix nivell dautonomia
que les anteriors, si b per assolir-lo han dutilitzar un procediment especial on sexigeix una manifes-
taci de la voluntat dautogovern molt ms mplia (article 151.1).
Finalment, un tercer grup de comunitats autnomes sn aquelles que no disposen de la possibilitat

daccedir inicialment a un rgim dautonomia plena. Per exercir el dret a lautonomia, han de seguir el
procediment general daccs que preveu larticle 143, tot i que, dacord amb larticle 148.2, poden am-
pliar successivament les seves competncies un cop hagin transcorregut cinc anys des de laprovaci
dels seus respectius estatuts dautonomia.
Excepte Catalunya, el Pas Basc, Galcia, Andalusia i Navarra, la resta de les comunitats autnomes
que es crearen van accedir a lautonomia a travs del procediment general previst a larticle 143 i tenen
atribut, com a conseqncia, un rgim ms redut de competncies.
Aix no obstant, aquesta lgica es va canviar mitjanant laprovaci del pacte autonmic signat el
1981 per les aleshores forces poltiques majoritries a lEstat espanyol, el PSOE i la UCD, en la me-
sura que va frenar el desplegament del principi dispositiu intentant homogenetzar les competncies
de totes les comunitats autnomes (en aquesta lnia semmarc la Llei orgnica dharmonitzaci del
procs autonmic LOAPA).
Aquesta situaci es va anar consolidant fins a lany 1992, en qu el PSOE i el PP arriben a un altre gran
pacte autonmic per equiparar les competncies de les comunitats autnomes de via lenta a travs
duna poltica de traspassos de competncies que les aproximava a les que tenien un nivell ms alt
dautonomia. Levoluci daquesta dinmica ens permet observar com en lactualitat sha produt la
consolidaci dun model autonmic caracteritzat per tenir un alt grau duniformisme en el contingut
competencial de qu gaudeixen totes les comunitats autnomes. En definitiva, tot i partir de situacions
diferents, sha produt un anivellament competencial entre totes les comunitats autnomes.
4. Els municipis
A diferncia de les comunitats autnomes, les institucions locals gaudeixen duna llarga tradici. Per
aix, la seva previsi constitucional s molt ms senzilla (articles 140 a 142). Els ajuntaments sn definits
com a rgans de govern local per als municipis, que sn entitats territorials de dret pblic. El municipi
s, doncs, la unitat local bsica de lorganitzaci territorial, i presenta les caracterstiques segents:
a) Els municipis estan representats per regidors (elegits per sufragi universal) i presidits per
un alcalde elegit directament pels regidors. Lalcalde pot ser elegit directament pels ciutadans
dacord amb les condicions que estableix la LOREG (articles 196 i segents), que atendr criteris
de poblaci.
b) Els municipis tenen potestat dautoorganitzaci, tot i que com a mnim han de comptar amb un
alcalde, regidors, tinents dalcalde, el ple i la comissi especial de comptes. A ms, els municipis
de ms de cinc mil habitants han de tenir necessriament una comissi de govern.
c) La legislaci de lEstat, a travs de la Llei 7/1985, de bases de rgim local (LBRL), ha reser-
vat una esfera prpia de competncies als ens locals i ha encomanat als municipis un conjunt
datribucions sobre mbits materials que sn expressius del nivell ms immediat (local) de lor-
ganitzaci de la convivncia: urbanisme, trnsit urb, mercats, cementiris, salubritat, assistncia
social, enllumenat i neteja, entre daltres. A ms, la LBRL crea una pluralitat de figures associ-

atives (mancomunitats, consorcis, etc.) per a aquells municipis que les vulguin utilitzar per dur
a terme les seves competncies.
d) La llei els reconeix potestats executives i normatives de tipus reglamentari.
e) Tenen atribuda tamb la capacitat de finanament a travs de la creaci de tributs propis i

de la participaci en els ingressos de lEstat i de la comunitat autnoma de la qual formen part.
5. Les provncies
Larticle 141 estableix que la provncia s una entitat local amb personalitat jurdica prpia, determinada
per lagrupaci de municipis limtrofes, que constitueix una divisi territorial per al compliment de les
activitats de lEstat.
El govern i ladministraci de la provncia sencomanen a les diputacions o altres corporacions de ca-

rcter representatiu, als quals correspon la coordinaci i lassistncia supramunicipal a les corporacions
municipals del seu mbit territorial. La LBRL preveu com a atribucions essencials de les diputacions:
la coordinaci de serveis municipals, lassistncia jurdica, econmica i tcnica als municipis del seu
territori, la prestaci de serveis intermunicipals, el foment dels interessos de la provncia i ladopci del
pla anual de cooperaci a les obres i serveis municipals.
Daquest reconeixement constitucional es desprn que la provncia t un carcter bifront, s a dir,

duna banda, gaudeix de la doble condici de divisi administrativa per al compliment de les finalitats
de lEstat, i de laltra, s una circumscripci electoral determinant per a lelecci dels representants de
cadascuna de les cambres de les Corts Generals (Congrs i Senat).
6. Les comarques
La CE no crea la instituci comarcal, per a larticle 141.3 preveu la possibilitat que es cren agrupacions
de municipis diferents de la provncia. A ms, habilita els estatuts dautonomia per establir circumscrip-
cions territorials prpies a travs de lagrupaci de municipis limtrofes que gaudiran de personalitat
jurdica. A Catalunya, la regulaci general del seu rgim jurdic es troba en el Decret legislatiu 2/2003,
de 28 dabril, pel qual saprova el text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya.
El govern i ladministraci de les comarques correspon al consell comarcal, que est constitut per tres
rgans: el ple, el president i la comissi especial de comptes. El ple est constitut pel president i per
la resta de consellers comarcals, lelecci dels quals s de carcter indirecte, satorga a cada formaci
electoral que hagi participat en unes eleccions municipals un nombre de consellers comarcals pro-
porcional al percentatge de vots obtinguts a tots els municipis i al percentatge de regidors obtinguts
al conjunt dajuntaments.
Les competncies de les comarques sn de procedncia municipal o de la Generalitat. En relaci amb

les primeres, correspon a la comarca establir i prestar aquells serveis supramunicipals complementaris
dels municipis i executar obres dinfraestructura general o complementries per a lestabliment o la
prestaci dels serveis municipals, aix com totes aquelles que li deleguin mitjanant conveni. En relaci
amb les competncies atribudes per la Generalitat, la llei enumera un seguit de matries (ordenaci
del territori i urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament, salubritat pblica i medi
ambient) les lleis reguladores de les quals han destablir necessriament algun tipus de competncia
per a la comarca.

7. Les vegueries
Segons larticle 90 de lEstatut dautonomia, la vegueria s lmbit territorial especfic per a lexercici
del govern intermunicipal de cooperaci local, i t personalitat jurdica prpia. La vegueria tamb s la
divisi territorial adoptada per la Generalitat per a lorganitzaci territorial dels seus serveis. La vegueria,
com a govern local, t naturalesa territorial i gaudeix dautonomia per gestionar els seus interessos.
Segons larticle 91 de lEstatut dautonomia, el govern i ladministraci autnoma de la vegueria cor-

responen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. La
persona que presideix la vegueria s escollida pels consellers de vegueria entre els seus membres.
Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. La creaci, la modificaci i la supressi, com
tamb el desplegament del rgim jurdic de les vegueries, sn regulats per llei del Parlament. Lalteraci
dels lmits provincials, si sescau, sha de portar a terme dacord amb el que estableix larticle 141.1 de
la Constituci.

Idees fora
1. En funci de quina sigui la forma de distribuir el poder en un Estat a travs del seu territori, podem
trobar dos models dEstat: lunitari i el federal.
2. El model unitari es basa fonamentalment en lexistncia dun nic centre de decisi poltica (el
govern) i un nic centre per dictar normes amb rang de llei (el parlament) per a tot el territori de
lEstat. Els principis en qu es basa sn: la unitat (un sol Estat), la uniformitat (la mateixa llei per a
tot el territori) i la centralitzaci (direcci poltica i direcci administrativa efectuada des del centre).
3. LEstat federal s un Estat destats, on el poder poltic sexerceix des de dues instncies, la cen-
tral (que s la federaci), que disposa duns rgans propis (parlament, president i tribunals) i que
exerceix les seves funcions sobre tot el territori federal dacord amb el que preveu la constituci
federal; i les diferents instncies territorials (els estats membres), que disposen cadascuna delles
duna constituci prpia, duna organitzaci poltica prpia i duns poders propis que exerceixen
noms sobre el seu territori.
4. LEstat federal, a diferncia de lunitari, es caracteritza per tenir una pluralitat de centres de poder,
una diversitat de normes i orientacions poltiques i una descentralitzaci o distribuci territorial de
la capacitat de decisi.
5. La CE estableix uns principis i uns procediments que, en cas que siguin activats, han de permetre
transformar lEstat unitari i centralista espanyol en un Estat descentralitzat polticament i que pot
adoptar diverses formes.
6. Les comunitats autnomes sn aquelles entitats poltiques que, en exercici del dret a lautonomia
reconegut a la CE, gaudeixen de personalitat jurdica, de potestat dautogovern i dautonomia
legislativa prpia dins el seu mbit territorial.
7. El municipi s la unitat local bsica de lorganitzaci territorial. Els ajuntaments sn definits com a
rgans de govern local per als municipis, que sn entitats territorials de dret pblic.
8. La provncia s una entitat local amb personalitat jurdica prpia, determinada per lagrupaci de
municipis limtrofes, que constitueix una divisi territorial per al compliment de les activitats de
lEstat.
9. La vegueria s la divisi territorial adoptada per la Generalitat per a lorganitzaci territorial dels
seus serveis.
10. La CE no crea la instituci comarcal, per preveu la possibilitat que es cren agrupacions de muni-
cipis diferents de la provncia. A ms, habilita els estatuts dautonomia per establir circumscripcions
territorials prpies a travs de lagrupaci de municipis limtrofes que gaudiran de personalitat
jurdica.

Glossari
Antic rgim
Autonomia legislativa
Consell comarcal
Conveni
Diputacions
Divisi horitzontal de poder
Divisi vertical de poder
Estat compost
Estat sobir
Estructura territorial
Idees racionalistes
Institucions locals
Model dEstat
Personalitat jurdica
Poder poltic
Potencial
Potestat dautogovern
Prestaci de servei
Regidors
Tributs
Uniformitzaci

Tema B.8.
La Uni Europea
1. Origen histric de la Uni Europea
2. Lordenament jurdic comunitari: dret comunitari originari i dret derivat

2.1. El dret comunitari originari
2.2. El dret comunitari derivat
2.3. Relacions entre el dret comunitari i el dret dels estats membres
3.1. El Consell de la Uni Europea
3.2. La Comissi Europea
3.3. El Parlament Europeu
3.4. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea
3.5. Altres institucions comunitries rellevants

Tema B.8.
La Uni Europea
La Uni Europea s una organitzaci supraestatal, basada en la unitat poltica, econmica i monetria,
construda mitjanant la signatura de diversos tractats internacionals entre els pasos que en formen
part.
Aquests tractats estableixen lexistncia dunes institucions comunes (el Consell, la Comissi, el Par-
lament i el Tribunal de Justcia) en qu els estats membres, mitjanant un acte de cessi de sobirania,
deleguen a la Uni lexercici de competncies normatives, de gesti i de control poltic per aconseguir
una srie dobjectius comuns: principalment lestabliment dun mercat nic en el qual mercaderies,
capitals, serveis i ciutadans puguin circular lliurement; per tamb la cooperaci en la poltica exterior
i la seguretat comuna i en assumptes de justcia i interior. La progressiva unificaci daquests sectors,
els propis del nucli essencial de la sobirania estatal, lassumpci de les plenes competncies en ma-
tria de poltica financera (amb lestabliment duna moneda comuna), comporta que la Uni Europea
substitueixi lEstat en lexercici duna part important de les seves competncies tradicionals.
Dacord amb larticle 185 de lEstatut dautonomia de Catalunya, el 24 de juliol de 2007 el Govern de
la Generalitat de Catalunya va adoptar les seves observacions sobre la revisi dels tractats de la Uni
Europea i de la Comunitat Europea.
El dia 13 de desembre de 2007 els caps dEstat i de govern dels vint-i-set estats membres de la UE
van signar el nou Tractat de reforma de la UE. El Tractat de Lisboa va entrar en vigor l1 de desembre
de 2009, un cop ratificat per tots els estats membres.
El Tractat introdueix modificacions en els tractats constitutius, que passaran a anomenar-se:
Tractat de funcionament de la Uni Europea (el Tractat de la Comunitat Europea modificat).

Tractat de la Uni Europea (el TUE modificat).
1. Origen histric de la Uni Europea

Amb la signatura del Tractat de la Uni Europea a Maastricht, el 7 de febrer de 1992, es culmina tot
un procs dintegraci poltica i econmica que es va iniciar el 1951 amb la signatura del Tractat de la
Comunitat Europea del Carb i lAcer (CECA), al qual van seguir els tractats de la Comunitat Econmica
Europea (CEE) i de lEnergia Atmica (EURATOM), signats a Roma el 25 de mar de 1957 per Blgica,
els Pasos Baixos, Luxemburg, Frana, Itlia i la Repblica Federal dAlemanya.
Espanya sincorpora a la Uni Europea mitjanant la signatura del Tractat dadhesi, autoritzat per la
Llei orgnica 10/1985, de 2 dagost. Dacord amb el Tractat, a partir de l1 de gener de 1986 el dret
comunitari originari fins aleshores vigent, aix com totes les normes que saprovin amb posterioritat,
sincorporen com un tot a lordenament jurdic espanyol.

B.8. La Uni Europea
El Tractat de la CEE pretenia fonamentalment la instauraci dun mercat com, per reactivar lecono-
mia dels pasos membres a travs duna integraci de les seves respectives economies. La primera
conseqncia prctica fou la supressi dels drets de duanes per generar una zona de lliure comer
de mercaderies, capital i treball entre els pasos membres. Tot aix havia de ser completat mitjanant
lestabliment dun marc jurdic propi de drets fonamentals.
Aix, el projecte inicial de comunitats europees no es conformava exclusivament amb la creaci dun
nic espai econmic, ni tampoc amb la presncia dels estats signataris del Tractat de Roma de 1957,
sin que preveia la seva expansi en un doble sentit:
a) Ampliar el seu marc geogrfic amb la integraci de nous estats. Aix, per efecte de les diferents
adhesions que es van anar produint, es va passar dels sis estats originaris (Alemanya, Frana,
Blgica, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos) als que la conformen actualment.
b) Aprofundir en les relacions entre els socis comunitaris per assolir una veritable unitat poltica,
econmica i monetria.
Els tractats inicials foren seguits ms endavant pel Tractat de Brusselles, de 8 dabril de 1965, pel
qual es van unificar algunes de les institucions de les tres comunitats anteriors, que formalment eren
independents les unes de les altres, com ara la Comissi i el Consell. Els tribunals de justcia i les
assemblees legislatives de les tres comunitats ja havien estat unificats mitjanant la signatura dun
conveni especfic a Roma el mateix dia 25 de mar de 1957, i per lActa nica Europea (AUE), signada
a Luxemburg el 17 de febrer de 1986, mitjanant la qual es cre un mercat interior com a nic espai
econmic entre els estats membres, amb plena llibertat de circulaci de les persones, els bns, els
serveis i els capitals. Aquest objectiu ja figurava entre les finalitats bsiques de les comunitats europees
des de la seva creaci.
El Tractat de la Uni Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992, mereix un comentari
ms detallat, en la mesura que estableix un nou sistema de cooperaci poltica i econmica i recull els
mecanismes per a la integraci econmica i monetria per fer compatibles dues orientacions poltiques
contraposades sobre el model que havia dadoptar la Comunitat: la daquells estats membres que
pretenien conservar la prpia sobirania en matria de poltica exterior, seguretat, justcia i assumptes
interiors, amb la daltres estats membres, ms orientats cap a una visi ms federalista i que defen-
saven una integraci de tipus federal.
En aquesta lnia, el Tractat de Maastricht va introduir reformes importants als tractats constitutius, i va
desenvolupar i integrar la cooperaci de tipus governamental entre els estats membres a travs de la
instituci de la poltica exterior i seguretat comuna (PESC) i de la cooperaci en els mbits de la justcia
i dels assumptes dinterior (CJAI).
Dins daquests mbits sinclou la cooperaci en les segents matries dinters com: la poltica dasil;
el creuament de persones per les fronteres i la poltica duanera; la poltica dimmigraci de nacionals
de tercers pasos; la lluita contra el narcotrfic; la prevenci policial i la lluita contra el terrorisme per
assegurar un major grau de seguretat per als ciutadans de la Uni; la lluita contra el frau econmic
transnacional, i la cooperaci judicial en matria civil i penal.
El Tractat dAmsterdam, signat el 2 doctubre de 1997, reforma els tractats de la Uni i de creaci,
especialment en lmbit institucional, per no va ser capa de resoldre les qestions ms problem-
tiques que comporta la futura ampliaci de la Uni Europea, com ara la composici de la Comissi o
la ponderaci del vot entre els estats en el Consell.
Finalment, el Tractat de Nia, de 2001, torna a modificar els tractats fundacionals i de la Uni per poder
adaptar les institucions comunitries en la perspectiva de lampliaci de la Uni Europea als pasos
de lest dEuropa.

B.8. La Uni Europea
El Consell Europeu de Laeken, reunit el desembre de 2001, va dictaminar que la Convenci sobre el
Futur dEuropa presents un projecte de tractat pel qual sinstitus una constituci per a Europa. La
Convenci tenia per missi complir els quatre punts abordats per la Declaraci de Nia sobre el futur
de la Uni Europea. El treball de la Convenci queda reflectit en la fusi i reorganitzaci dels tractats
existents en forma de Projecte de Constituci, que dota la Uni Europea duna nica personalitat jur-
dica. La Constituci incorpora la Carta de drets fonamentals proclamada pel Consell Europeu de Nia.
La Convenci va acordar una millora important de la naturalesa democrtica de la Uni. La Constituci

incorporava un paper considerable del Parlament Europeu, i duplicava lmbit de legislaci per code-
cisi, que va passar a ser el procediment legislatiu normal de la Uni i una simplificaci substancial
dels procediments legislatius. Les competncies de la Uni es van aclarir i classificar.
No obstant aix, el rebuig a la Constituci europea que van expressar els ciutadans de Frana i Holanda
va situar la viabilitat daquesta norma bsica en un escenari imprevisible.
El Tractat de Lisboa de 2007, que fou ratificat per tots els estats membres i que entr en vigor lany
2009, mant la majoria dels avenos de la Constituci europea a favor duna Uni ms efica, ms
democrtica i ms influent a escala internacional, per no recull cap referncia al carcter constitucional
de la UE. Les innovacions principals sn les segents:
Presidncia estable del Consell Europeu: dos anys i mig de durada amb possibilitat duna
reelecci.
Reducci dels membres de la Comissi Europea, a partir de 2014. Lelecci del president de
la Comissi es vincula als resultats de les eleccions europees.
Nova composici del Parlament Europeu, que comptar amb 751 diputats. Espanya mantindr
els seus 54 escons actuals.
Noves funcions de lalt representant per a la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna de la Uni
Europea, que ser alhora mandatari del Consell per als Afers de Poltica Exterior i Defensa i
vicepresident de la Comissi Europea, encarregat de les relacions exteriors. Comptar amb
el suport dun Servei Europeu dAcci Exterior.
Nou sistema de doble majoria per a les votacions per majoria qualificada al Consell de la UE
a partir de novembre de 2014: 55% dels estats membres i 65% de la poblaci UE.
Extensi del vot per majoria qualificada al Consell a gaireb 50 noves rees, com ara en
lmbit de lEspai de llibertat, seguretat i justcia.
Generalitzaci del procediment de codecisi s a dir, la necessitat dacord entre el Consell

i el Parlament com a procediment legislatiu ordinari.
Reforament del paper del Parlament Europeu en matria pressupostria.
La UE tindr personalitat jurdica prpia. Es reconeix el valor jurdic vinculant de la Carta dels drets
fonamentals de la Uni Europea, tot i que no sintegrar al Tractat i no ser aplicable al Regne Unit ni
a Polnia.
Sestableixen noves disposicions relatives al dileg de les institucions de la UE amb la societat civil, la
possibilitat diniciativa legislativa ciutadana i una major participaci dels parlaments nacionals a la UE.
Es clarifiquen les competncies de la Uni i es classifiquen en exclusives (uni duanera, normes de

competncia, poltica monetria, conservaci dels recursos biolgics marins en el marc de la poltica
pesquera comuna i poltica comercial comuna), compartides i accions de suport, coordinaci o com-
plement.

B.8. La Uni Europea
Noves bases jurdiques en mbits com ara energia, sanitat, turisme, poltica espacial, esport, cohesi
territorial, protecci civil i serveis dinters general.
Noves disposicions en matria de solidaritat energtica i canvi climtic.
Nous mitjans per dotar de coherncia i unitat la poltica exterior i de seguretat comuna. Introducci
duna nova clusula de solidaritat en cas datac terrorista o desastre natural.
El gran espai de llibertat de circulaci de persones, mercaderies i capitals que representa la Uni
Europea no havia estat acompanyat duna coordinaci entre els diferents sistemes judicials de cada
Estat membre, la qual cosa limitava lacci de la Uni Europea contra xarxes de criminalitat interna-
cionals, especialment contra la immigraci illegal i el trfic dssers humans. Actualment, existeix el
reconeixement de lOficina Europea de Policia (Europol), que pot donar suport a lacci de les policies
nacionals i obrir la possibilitat de crear una fiscalia europea, competent per cercar infractors, perse-
guir-los i portar-los a judici. La Uni Europea ha creat la Xarxa Judicial Europea per combatre delictes
greus com la corrupci o el trfic de drogues, i disposa tamb de lordre europea de detenci, que
substitueix els llargs processos dextradici.
A lespera de la posada en marxa duna fiscalia europea, des de lany 2001 existeix Eurojust, com a
rgan de la Uni Europea encarregat de millorar leficcia de les autoritats competents dels estats
membres en la lluita contra la criminalitat organitzada transfronterera, ja que millora la coordinaci
entre elles.
Aix mateix, les modificacions que introdueix el Tractat de Lisboa recullen ntegrament els avenos a
favor duna participaci ms mplia de les regions a la UE, tal com va demanar el Govern catal en
les seves observacions, lliurades al Govern espanyol el 25 de juliol de 2007, en qu els principals sn
els segents:
Respecte a la identitat nacional dels estats membres, inclosa lautonomia regional i local.
Reconeixement de la diversitat cultural i lingstica com un dels objectius de la Uni i possibilitat
de traduir els tractats a les llenges cooficials en un Estat membre.
2. Lordenament jurdic comunitari: dret comunitari originari i dret derivat

Les fonts del dret comunitari europeu es divideixen entre dret originari (o primari), format pels tractats
constitutius de la Uni, i dret derivat (o secundari), constitut per tots els actes normatius dictats pels
rgans comunitaris.
2.1. El dret comunitari originari
Per dret comunitari originari sentn el conjunt de normes que formen els tractats internacionals que
van crear inicialment les comunitats europees, aix com tots aquells altres tractats que posteriorment
els han anat modificant i que han condut a la construcci de la Uni Europea.
Aquest conjunt de tractats forma una espcie de constituci europea, en la mesura que actua com a
norma fundacional de la Uni, en regula lorganitzaci, el funcionament i les competncies que t per
transferncia dels diversos estats sobirans que en formen part. Daquesta manera, el dret comunitari
originari ocupa un lloc preeminent en la jerarquia normativa de les fonts del dret comunitari, en la me-
sura que preveu els diferents tipus de normes que els rgans comunitaris poden dictar en exercici de
les seves competncies.

B.8. La Uni Europea
Concretament, el dret comunitari originari est integrat pels tractats segents, que tenen eficcia
directa als estats membres de la Uni:
El Tractat constitutiu de la Comunitat Econmica del Carb i lAcer (CECA), signat a Pars el
18 dabril de 1951.
El Tractat constitutiu de la Comunitat Econmica Europea (CEE), signat a Roma el 25 de mar
de 1957.
El Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica (EURATOM), signat a Roma
el 25 de mar de 1957.
El Tractat de Brusselles, de 8 dabril de 1965.
LActa nica Europea (AUE), signada a Luxemburg el 17 de febrer de 1986.
El Tractat de la Uni Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992.
El Tractat dAmsterdam, signat el 2 doctubre de 1997.
El Tractat de Nia, signat el 26 de febrer de 2001.
El Tractat de Lisboa, signat el 13 de desembre de 2007.
2.2. El dret comunitari derivat
El conjunt dactes adoptats per les institucions comunitries per complir els objectius dels tractats
constitueix el dret comunitari derivat. El carcter derivat daquest dret resulta de la seva subordinaci
als tractats, ja que noms es poden aprovar els actes previstos en aquests i dacord amb el proce-
diment prviament fixat. Dins del dret comunitari derivat, es poden distingir els actes obligatoris i els
actes no obligatoris.
2.2.1. Actes obligatoris
Reglaments: sn actes que tenen abast general, sn obligatoris i directament aplicables a cada Estat
membre. Aix implica que els reglaments tenen com a destinataris tots els estats membres; que els
estats no poden modificar-ne el contingut, ats el seu carcter vinculant, i que laprovaci del regla-
ment per la instituci comunitria competent i la seva publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat
Europea comporten que s directament aplicable en els estats membres sense necessitat de cap
acte de recepci.
Directives: sn actes obligatoris que vinculen jurdicament el seu destinatari, per no tenen eficcia
jurdica immediata. Mitjanant les directives simposa als estats destinataris una obligaci de resultat
(aquests han dassolir un determinat objectiu) i deixen a la seva elecci la manera i els mitjans per
complir el que disposa la directiva. La directiva fixa un termini perqu els estats facin els actes dirigits
a donar-hi compliment. Per tant, les directives no produeixen de manera immediata i directa un dret
uniforme per a tots els estats membres, sin que la seva finalitat s impedir que es produeixin difern-
cies en els estats respecte a determinats objectius, i sn els mateixos estats els que han de decidir
com assoleixen aquests objectius.
Decisions: sn actes particulars, obligatoris per als seus destinataris, que poden ser estats mem-
bres o persones fsiques o jurdiques. Els seus efectes jurdics comencen a partir de la notificaci als
destinataris.
2.2.2. Actes no obligatoris
Recomanacions: tracten dorientar i promoure un determinat comportament. No tenen carcter vin-

culant per als seus destinataris.

B.8. La Uni Europea
Dictmens: expressen un judici o valoraci respecte a una determinada actuaci dun o ms estats
membres. No tenen efectes vinculants.
2.3. Relacions entre el dret comunitari i el dret dels estats membres
Les relacions entre el dret comunitari i el dret dels estats membres es regeixen per tres principis: lau-
tonomia institucional, lefecte directe i la primacia.
2.3.1. Lautonomia institucional
Aquest principi significa que lexecuci del dret comunitari pels estats membres sha dadequar a les
regles de dret intern respecte als rgans competents i el procediment a seguir per a lexecuci. En
aquest sentit, a lordenament espanyol, lexecuci del dret comunitari ha de respectar els criteris de
repartiment competencial entre lEstat i les comunitats autnomes, i lexecuci correspon a lrgan
que t la competncia sobre la matria a executar.
2.3.2. Lefecte directe
En un sentit formal, lefecte directe implica que les normes comunitries no necessiten cap acte de
recepci dels estats membres per integrar-se en el seu ordenament jurdic, sin que la seva integraci
s directa. En un sentit material, lefecte directe implica que les normes comunitries creen directament
drets i obligacions, i sn aplicables directament pels tribunals dels estats membres en la resoluci
dels conflictes que sels plantegin.
2.3.3. La primacia
La primacia de les normes comunitries comporta que quan, per a la resoluci dun determinat supsit,
es constati que hi ha dues normes aplicables, una de comunitria i una altra dinterna, per que sn
contradictries, sha daplicar la norma comunitria davant de la interna. Aix no implica que la norma
interna deixi de formar part de lordenament, sin que no s aplicable en la resoluci daquell supsit.
3.1. El Consell de la Uni Europea
El Consell s lrgan intergovernamental en qu els membres representen els interessos del seu Estat
dins lmbit de la Uni Europea. Est integrat per un representant de cadascun dels estats membres.
Aquests representants actuen en nom dels governs dels seus estats, seguint les instruccions que els
dicten. Els membres del Consell no sn fixos, ja que, en funci dels assumptes a tractar, poden compa-
rixer diferents representants dels estats. Per tant, hi ha un nic Consell amb diferents composicions.
Aix, quan es tracten matries generals o relatives als pilars governamentals, hi intervenen els minis-
tres dAfers Exteriors dels estats. Si es tracten matries especfiques, hi intervenen els responsables
ministerials daquestes matries. Tamb hi ha supsits en qu intervenen els caps dEstat i de govern
dels estats membres. La Presidncia del Consell correspon rotativament, per un perode de sis mesos,
a cadascun dels estats membres. Les decisions del Consell sadopten preferentment dacord amb el
principi de majoria qualificada, i sintrodueix un criteri ponderat mitjanant el qual sassigna a cada
Estat membre un nombre determinat de vots. Les competncies del Consell sn:

B.8. La Uni Europea
a) Legislatives: t poders normatius, aprova les normes generals, com ara reglaments, directives
o decisions.
b) Dexecuci: li correspon lexecuci normativa dels actes adoptats.
c) De coordinaci: t el poder de coordinaci entre els estats membres i les comunitats.
d) En matria de relacions exteriors: el Consell, amb la Comissi, ha de garantir la coherncia

del conjunt de lacci exterior de la Uni Europea.
3.2. La Comissi Europea
La Comissi s un rgan independent dels estats membres i la seva missi s protegir i vetllar pels
interessos comunitaris. Est integrada per 28 membres. s un equip de comissaris, un per cada Estat,
elegits per ra de la seva competncia general, sempre que ofereixin garanties dindependncia. Els
governs dels estats membres, de com acord, nomenen els membres de la Comissi prvia aprovaci
de la composici pel Parlament de la Uni. Els components de la Comissi actuen amb independncia
dels estats i en defensa de linters general de la Uni. La Comissi actua dacord amb el principi de
collegialitat, que implica que els acords sadopten per majoria dels membres. Les competncies de
la Comissi sn:
a) Diniciativa: els actes que aprova el Consell sn a proposta de la Comissi.
b) De control: ha de vetllar per laplicaci dels tractats i de les disposicions adoptades en des-
plegament daquests; pot perseguir les infraccions del dret comunitari.
c) Dexecuci: en determinats sectors t lexecuci de les normes adoptades pel Consell.
3.3. El Parlament Europeu
El Parlament s lrgan que representa els pobles dels estats membres. Actualment es compon de
751 eurodiputats. Els escons del Parlament es distribueixen entre els estats membres dacord amb
criteris de proporcionalitat en funci de la poblaci (des de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa, l1
de desembre de 2009, a lEstat espanyol li corresponen 54 escons). Lelecci dels parlamentaris es fa
per sufragi universal directe en cadascun dels estats membres. Els diputats del Parlament sagrupen
en grups poltics per ideologies poltiques, no per nacionalitats. La regla general per a ladopci de
decisions s la majoria absoluta del nombre de vots emesos. Les competncies del Parlament sn:
a) De control poltic: li correspon el control i lorientaci de la Comissi. Tamb pot controlar el

Consell.
b) Legislatives: mitjanant tres procediments:

Procediment de consulta: implica que en determinats supsits el Consell ha de demanar un
dictamen del Parlament per poder aprovar certes normes.
Procediment de codecisi: implica que laprovaci de determinades normes es fa conjuntament
entre el Parlament i el Consell.
Procediment de dictamen conforme: permet que el Parlament pugui vetar la decisi del Consell
daprovar algunes normes.
c) Pressupostries: interv en lelaboraci i execuci del pressupost comunitari.

B.8. La Uni Europea
3.4. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea
El Tribunal de Justcia s lrgan que garanteix la interpretaci i aplicaci del dret comunitari, i t un
paper essencial en el desenvolupament de lordenament comunitari, ats que gran part de levoluci
daquest troba el seu fonament en decisions del Tribunal de Justcia.
El Tribunal de Justcia es compon de vint-i-vuit jutges (un per cada pas) i onze advocats generals
designats de com acord pels governs dels estats membres entre personalitats que ofereixen garan-
ties dindependncia i que reuneixen les condicions necessries per a lexercici, en els seus pasos,
de les ms altes funcions jurisdiccionals o que siguin jurisconsults de reconeguda competncia. Les
competncies del Tribunal de Justcia, entre daltres, sn:
a) De control de les violacions del dret comunitari pels estats membres.
b) De control de la legalitat de lactivitat o inactivitat de les institucions comunitries.
c) Del recurs de cassaci contra les decisions del Tribunal de Primera Instncia.
d) Demissi de dictmens sobre la compatibilitat amb els tractats dels acords internacionals
que vulgui concloure la Comunitat.
e) De la qesti prejudicial, quan un rgan judicial dun Estat membre que ha daplicar el dret
comunitari en un litigi sollicita al Tribunal de Justcia que es pronunci sobre la interpretaci del
dret comunitari originari, o sobre la interpretaci i validesa del dret comunitari derivat. Interpreta,
per tant, la legislaci europea i resol dubtes dels tribunals nacionals de cada Estat.
Laugment de la crrega de treball del Tribunal de Justcia va motivar la creaci del Tribunal de Primera
Instncia. Les competncies daquest Tribunal se centren en el coneixement dels recursos presentats
per persones fsiques o jurdiques, ciutadans dels estats membres, i dels litigis entre la Comunitat i
els seus agents.
3.5. Altres institucions comunitries rellevants
Cal esmentar tamb lexistncia de les institucions segents:
Defensor del Poble dmbit europeu, intermediari entre els ciutadans i les institucions de la
UE.
Banc Central Europeu, responsable de la poltica monetria europea.
El Comit Econmic i Social, que representa organitzacions socials i industrials.
El Comit de les Regions, que representa les autoritats regionals i locals.
LInstitut Europeu de la Igualtat de Gnere, que ajuda les institucions europees i els estats
membres a fomentar la igualtat de gnere en totes les poltiques comunitries i nacionals i a
lluitar contra la discriminaci per ra de sexe.

B.8. La Uni Europea
Idees fora
1. La Uni Europea s una organitzaci supraestatal, basada en la unitat poltica, econmica i mo-
netria, construda mitjanant la signatura de diversos tractats internacionals entre els pasos que
en formen part.
2. El projecte inicial de comunitats europees no es conformava exclusivament amb la creaci dun

nic espai econmic, ni tampoc amb la presncia dels estats signataris del Tractat de Roma de
1957, sin que preveia la seva expansi en un doble sentit: ampliar el seu marc geogrfic amb la
integraci de nous estats, i aprofundir en les relacions entre els socis comunitaris per assolir una
veritable unitat poltica, econmica i monetria.
3. Les fonts del dret comunitari europeu es divideixen entre dret originari (o primari), format pels
tractats constitutius de la Uni, i dret derivat (o secundari), constitut per tots els actes normatius
dictats pels rgans comunitaris.
4. El Consell de la Uni Europea s lrgan intergovernamental, en qu els membres representen

els interessos del seu Estat dins lmbit de la Uni Europea. Est integrat per un representant de
cadascun dels estats membres. Les decisions del Consell sadopten preferentment dacord amb
el principi de majoria qualificada, i sintrodueix un criteri ponderat mitjanant el qual sassigna a
cada Estat membre un nombre determinat de vots.
5. La Comissi Europea s un rgan independent dels estats membres, i la seva missi s protegir
i vetllar pels interessos comunitaris. Est integrada per vint-i-vuit membres, elegits per ra de la
seva competncia general sempre que ofereixin garanties dindependncia.
6. El Parlament s lrgan que representa els pobles dels estats membres. Els escons es distribu-
eixen entre els estats membres dacord amb criteris de proporcionalitat en funci de la poblaci.
Lelecci dels parlamentaris es fa per sufragi universal directe a cadascun dels estats membres.
7. El Tribunal de Justcia s lrgan que garanteix la interpretaci i aplicaci del dret comunitari, i t
un paper essencial en el desenvolupament del seu ordenament, ats que gran part de levoluci
daquest troba el seu fonament en decisions del Tribunal de Justcia.
Glossari
Acte de cessi de sobirania

Ampliaci de la Uni Europea
Dictamen
Drets de duanes
Eficcia jurdica
Jurisconsults
Organitzaci supraestatal
Poltica dasil
Tractat internacional
Vetar
Zona de lliure comer

ndex: mbit de seguretat i policia
C.1. 1. Definici de competncia

Les competncies 2. La competncia en matria de seguretat
de la Generalitat en matria
de seguretat
C.2. 1. Funcions del Departament dInterior

El Departament dInterior 2. Estructura del Departament dInterior
3. La Direcci General de la Policia
4. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
5. LInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya
6. El Servei Catal de Trnsit
7. Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya
C.3. 1. El concepte de coordinaci policial

La coordinaci policial 2. La coordinaci amb les forces i cossos de seguretat de lEstat.
La coordinaci amb les policies locals de Catalunya
3. Els rgans de coordinaci establerts per la Llei 4/2003,
de 7 dabril, dordenaci del sistema de seguretat pblica
de Catalunya
4. La cooperaci policial internacional: Interpol i Europol
5. Els acords internacionals en matria de seguretat. El sistema
dinformaci Schengen (SIS)
C.4. 1. La Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos

El marc legal de la seguretat de seguretat. Principis bsics dactuaci
2. Llei 10/1994, de l11 de juliol, de la Policia de la Generalitat -
Mossos dEsquadra. Funcions, mbit territorial dactuaci
i estructura
3. La Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals
de Catalunya. Funcions
C.5. 1. La deontologia policial

El Codi deontolgic policial 2. El Codi europeu dtica de la policia
3. Acord GOV/25/2015, de 24 de febrer, pel qual saprova
el Codi dtica de la Policia de Catalunya
Tema C.1.
Les competncies de la Generalitat en matria de seguretat
1. Definici de competncia
2. La competncia en matria de seguretat

2.1. Les competncies en matria demergncia i protecci civil
2.2. Les competncies en matria de joc i espectacles
2.3. Les competncies en matria de seguretat privada
2.4. Les competncies en matria de seguretat pblica
2.5. Matria de trnsit, circulaci de vehicles i seguretat viria

Tema C.1.
Les competncies de la Generalitat en matria de seguretat
1. Definici de competncia
En el camp del dret pblic, sutilitza lexpressi competncia per designar una idea concreta: el con-
junt de funcions que lordenament jurdic atribueix a un subjecte pblic en una determinada matria.
El ttol VIII de la Constituci espanyola fa referncia a lorganitzaci territorial de lEstat i en el captol

III es determinen aquelles competncies que sn exclusives de lEstat i les que poden ser assumides
per les comunitats autnomes.
La Constituci atribueix a lEstat un llistat de competncies (art. 149.1 CE), mentre que la norma atributi-
va de competncies a la Generalitat de Catalunya s lEstatut dautonomia, encara que excepcionalment
podria ser una llei estatal (art. 150.1 i 2 CE).
2. La competncia en matria de seguretat

Larticle 149.1.29 de la CE diu que lEstat t competncia exclusiva sobre la seguretat pblica, sens
perjudici que les comunitats autnomes puguin crear policies en la forma que els respectius estatuts
estableixin dins el marc del que disposi una llei orgnica.
Aix mateix, la Llei orgnica 2/1986 fa referncia a la policia autnoma de Catalunya a la disposici
final segona, que es redacta en virtut de lexecuci del mandat constitucional de larticle 150 de la CE
pel que fa a la seguretat.
Aquest precepte constitucional reconeix la transferncia o delegaci de matries de titularitat estatal a

les comunitats autnomes. En matria de seguretat pblica, la disposici final segona de la Llei org-
nica 2/1986 atorga o delega en lestatut i les normes que el despleguin la capacitat per regular lmbit.
Dentre les matries de les competncies de la Generalitat que es recullen a lEstatut dautonomia de
Catalunya, cal destacar:
2.1. Les competncies en matria demergncia i protecci civil
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de protecci civil, que inclou, en tot
cas, la regulaci, la planificaci i lexecuci de mesures relatives a les emergncies i la seguretat civil, i
tamb la direcci i la coordinaci dels serveis de protecci civil, que inclouen els serveis de prevenci
i extinci dincendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matria, respectant
el que estableixi lEstat en exercici de les seves competncies en matria de seguretat pblica.
Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de salvament martim, en els termes

que determini la legislaci de lEstat.

C.1. Les competncies de la Generalitat en matria de segiretat
La Generalitat participa en lexecuci en matria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats
en els convenis subscrits a aquest efecte i, si sescau, en les lleis.
2.2. Les competncies en matria de joc i espectacles
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de joc, apostes i casinos, si lactivitat

sacompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas:
a) La creaci i lautoritzaci de joc i apostes i llur regulaci, i tamb la regulaci de les empreses
dedicades a la gesti, lexplotaci i la prctica daquestes activitats o que tenen per objecte la
comercialitzaci i la distribuci dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les
modalitats de joc per mitjans informtics i telemtics.
b) La regulaci i el control dels locals, les installacions i els equipaments utilitzats per acomplir
aquestes activitats.
c) La determinaci, en el marc de les seves competncies, del rgim fiscal sobre lactivitat de
joc de les empreses que lacompleixen.
Lautoritzaci de noves modalitats de joc i apostes dmbit estatal, o b la modificaci de les existents,
requereix la deliberaci a la Comissi Bilateral Generalitat-Estat que estableix el ttol V i linforme previ
determinant de la Generalitat.
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria despectacles i activitats recreatives,

que inclou, en tot cas, lordenaci del sector, el rgim dintervenci administrativa i el control de tota
mena despectacles en espais i locals pblics.
2.3. Les competncies en matria de seguretat privada
Correspon a la Generalitat lexecuci de la legislaci de lEstat en les matries segents:
a) Lautoritzaci de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya
i lmbit dactuaci de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya.
b) La inspecci i la sanci de les activitats de seguretat privada que sacompleixen a Catalunya.
c) Lautoritzaci dels centres de formaci del personal de seguretat privada.
d) La coordinaci dels serveis de seguretat i investigaci privades amb la Policia de la Generalitat

i les policies locals de Catalunya.
2.4. Les competncies en matria de seguretat pblica
Larticle 164 de lEstatut dautonomia de Catalunya estableix que en matria de seguretat pblica, dacord
amb el que disposa la legislaci estatal, correspon a la Generalitat:
a) La planificaci i la regulaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya i lordenaci de

les policies locals.
b) La creaci i lorganitzaci de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
c) El control i la vigilncia del trnsit.

Aix mateix, correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos

dEsquadra i la coordinaci de lactuaci de les policies locals i, en el marc de la legislaci estatal sobre
seguretat, les facultats executives que li atribueixi lEstat i, en tot cas:
a) Les funcions governatives sobre lexercici dels drets de reuni i manifestaci.
b) El compliment de les disposicions per a la conservaci de la natura, del medi ambient i dels
recursos hidrolgics.
La Generalitat participa, per mitj duna junta de seguretat de composici paritria entre la Generalitat
i lEstat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinaci de les poltiques de seguretat i de
lactivitat dels cossos policacs de lEstat i de Catalunya, i tamb en el bescanvi dinformaci en lmbit
internacional i en les relacions de collaboraci i auxili amb les autoritats policaques daltres pasos.
La Generalitat, dacord amb lEstat, ha dsser present en els grups de treball de collaboraci amb les
policies daltres pasos en qu participi lEstat.
Catalunya i exerceix totes les funcions prpies dun cos de policia, en els mbits segents:
a) La seguretat ciutadana i lordre pblic.
c) La policia judicial i la investigaci criminal, que inclou la investigaci de les diverses formes
de crim organitzat i terrorisme.
2.5.Matria de trnsit, circulaci de vehicles i seguretat viria
Com a antecedent daquesta competncia, larticle 12.1.sis de la Llei 10/1994, de l11 de juliol, de la
Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, estableix que corresponen al cos de Mossos dEsquadra
les funcions que siguin transferides o delegades per la via de larticle 150.2 de la Constituci.
Aix, doncs, mitjanant la Llei orgnica 6/1997, de 15 de desembre, lEstat va transferir a la Generalitat les
competncies executives en matria de trnsit i circulaci de vehicles de motor a la Comunitat Autnoma
de Catalunya, llevat del que fa referncia a permisos i llicncies per conduir, examen per a lobtenci del
perms de conduir i matriculaci i expedici de permisos o llicncies de circulaci.
La transferncia de competncies executives a la Generalitat en matria de trnsit, circulaci de vehi-

cles i seguretat viria va ampliar la capacitat de la Generalitat dactuar en matria de seguretat viria
i va fer necessari adaptar lmbit funcional de determinats rgans del Departament de Governaci.
Mitjanant la Llei 14/1997, de 24 de desembre, es va crear un organisme autnom denominat Servei
Catal de Trnsit.
Ara, lactual Estatut dautonomia de Catalunya disposa que el control i la vigilncia del trnsit sn com-
petncies prpies de la Generalitat, i deixen de ser competncies delegades, dacord amb larticle 164.1.

Idees fora
1. LEstatut dautonomia atorga competncia a la Generalitat de Catalunya per crear una policia au-
tnoma dins el marc del seu territori i li atorga no sols el comandament suprem daquesta nova
policia, sin tamb la coordinaci de lactuaci de les policies locals o municipals.
2. La Generalitat de Catalunya assumeix, entre daltres, una competncia a hores dara prou clarifi-
cada: la protecci de persones i bns i el manteniment de lordre pblic. Aquesta atribuci com-
petencial implica potestat per actuar en diversos mbits:
Protecci civil i emergncies (incloent-hi la prevenci i extinci dincendis), salvament martim i
seguretat nuclear dacord amb el contingut del nou Estatut.
Joc i espectacles. Seguretat privada.
Policia, amb comandament directe sobre la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra i la co-
ordinaci de les policies locals.
Seguretat ciutadana i prevenci i investigaci de delictes. Trnsit i seguretat viria.
3. La responsabilitat de la Generalitat en aquest mbit s territorial, s a dir, sestn a tot el territori

de Catalunya, en el marc del qual subiquen les seves potestats i sapliquen les seves normes. En
conseqncia, s lAdministraci lencarregada de mantenir la cohesi territorial en matria de
seguretat, equilibrant les demandes i les necessitats locals i regionals quan puguin entrar en con-
flicte. El seu objectiu ha de ser mantenir nivells i serveis de seguretat homogenis a tot el territori.
Glossari
Competncia
Matria joc i espectacles
Protecci civil
Salvament martim
Seguretat privada
Seguretat pblica
Vigilncia del trnsit

Tema C.2.
El Departament dInterior
1. Funcions del Departament dInterior
2. Estructura del Departament dInterior

2.1. Secretaria General
2.2. Direcci General de Protecci Civil
2.3. Direcci General dAdministraci de Seguretat
2.4. Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments
2.5. Direcci General de la Policia

3.1. Funcions de la Direcci General de la Policia
3.2. Estructura de la Direcci General de la Policia

4.1 Transformacions i evoluci del cos de Mossos dEsquadra
4.2 Missi, Visi i Valors
4.3 Compromisos amb la ciutadania
4.4 Estructura orgnica i operativa

5.1. Estructura de lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya
5.2. LEscola de Policia de Catalunya
5.3. LEscola de Bombers i Protecci Civil de Catalunya
5.4. La Subdirecci General dAdministraci i Suport Acadmic
5.5. La Subdirecci General de Formaci Universitria, Recerca i Gesti del Coneixement
5.6. El Servei de Selecci, Avaluaci i Seguiment

Tema C.2.
El Departament dInterior
1. Funcions del Departament dInterior

Les funcions genriques del Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya es recullen en el
Decret 2/2016, de 13 de gener, de creaci, denominaci i determinaci de lmbit de competncia dels
departaments de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya. Aquestes sn:
Les funcions relacionades amb la seguretat ciutadana.

El trnsit.
Les emergncies i protecci civil.
La prevenci, extinci dincendis i salvament.
Els espectacles pblics i les activitats recreatives.
Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.
Aquestes funcions es concreten en el desenvolupament competencial de cadascun dels rgans que

doten destructura al Departament dInterior.
2. Estructura del Departament dInterior

El Departament dInterior est dirigit pel conseller dInterior. El seu Consell de Direcci est pre-
sidit pel conseller dInterior, i en formen part els titulars dels seus rgans directius amb nivell orgnic
de secretari/ria general o de director/a general, el/la cap del Gabinet del Conseller, que exerceix de
secretari daquest Consell de Direcci, i altres crrecs que el conseller determini.
El Gabinet del Conseller s la unitat que li dona assistncia i suport. Aquesta unitat sestructura en
les oficines segents:
Oficina de Relacions Institucionals.

Oficina de la Secretaria del Conseller.
Oficina de Comunicaci.
Oficina de Protocol.
El Departament dInterior sestructura principalment en els rgans segents:
2.1. Secretaria General
A la Secretaria General estan adscrits els organismes segents, que es regeixen per les seves normes
especfiques:
Institut de Seguretat Pblica de Catalunya.

Servei Catal de Trnsit.
Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya.

C.2. El Departament dInterior
La Secretaria General per a lexercici de les seves funcions es divideix en els rgans segents:
2.1.1. Direcci de Serveis
Les funcions principals de la Direcci de Serveis sn les segents:
Coordinar ladministraci, el rgim interior i la gesti dels serveis generals del Departament,
sota la direcci del/de la secretari/ria general, i coordinar els serveis que porten a terme els
organismes que en depenen.
Planificar i impulsar accions adreades a la integraci, a la rendibilitzaci i a loptimitzaci
mximes de les actuacions de les diferents unitats del Departament.
Promoure, impulsar i coordinar iniciatives que condueixin a la millora de la gesti en els dife-
rents mbits del Departament.
Mantenir relacions funcionals amb altres departaments quan li ho encarregui el/la secretari/
ria general.
Coordinar la preparaci de lavantprojecte de pressupost del Departament en collaboraci
amb els altres rgans del Departament.
Coordinar i gestionar els assumptes relatius al personal adscrit als diferents rgans del De-
partament, sens perjudici de les funcions daltres unitats directives.
Supervisar la gesti pressupostria, la comptabilitat, la gesti patrimonial, les contractacions,
les obres i el seu manteniment, sens perjudici de les funcions daltres unitats directives.
Coordinar la poltica de relacions laborals del Departament.
Coordinar la poltica de prevenci de riscos i salut laboral del Departament.
Coordinar lexecuci de les actuacions en matria de sistemes dinformaci i tecnologies de
la informaci i la comunicaci del Departament, dacord amb lestratgia TIC corporativa,
relacionar-se amb les empreses provedores i coordinar-se amb els organismes competents
en aquest mbit.
Coordinar la planificaci en infraestructures i la supervisi de les actuacions necessries per
dur-les a terme, aix com la seguretat i el manteniment preventiu i correctiu de les installacions
i immobles del Departament.
Coordinar lexecuci de les actuacions en matria dequitat de gnere que siguin prpies del
Departament.
Promoure i garantir la coordinaci administrativa del Departament.
Qualsevol altra funci que li encomanin de naturalesa anloga.
Els serveis en qu sestructura aquesta Direcci de Serveis sn:
a) Subdirecci General de Recursos Humans i Relacions Laborals.
b) Subdirecci General de Gesti Econmica i Contractaci.
c) Subdirecci General de Prevenci de Riscos i Salut Laboral.
d) rea de Tecnologies de la Informaci i les Comunicacions.
e) Oficina de Coordinaci de la Xarxa RESCAT.
f) rea dExplotaci de Dades.

2.1.2. Assessoria Jurdica
LAssessoria Jurdica t nivell orgnic de subdirecci general i est sotmesa a la normativa sobre els
serveis jurdics de lAdministraci de la Generalitat.
Diferents rgans que conformen el Departament dInterior disposen dels seus propis serveis, que rea-
litzen funcions dassessorament i assistncia jurdica; per tant, la funci principal daquesta Assessoria
Jurdica s la de coordinar-los per homogenetzar les actuacions i la presa de decisions, millorar els
procediments i analitzar les metodologies.
2.1.3. Gabinet Tcnic
Al Gabinet Tcnic, amb rang orgnic de subdirecci general, li corresponen les funcions segents:
Coordinar les actuacions necessries per a la definici de la planificaci estratgica, la pro-

gramaci i lavaluaci de les poltiques del Departament i dels organismes i entitats adscrites,
aix com la participaci daquests en el disseny i la implantaci dels plans i programes inter-
departamentals aprovats pel Govern.
Planificar i coordinar lelaboraci dinformes, estudis i estadstiques en les matries que sn
competncia del Departament.
Impulsar i gestionar mecanismes per facilitar el seguiment de lacci exterior i envers la UE del
conjunt del Departament, en coordinaci amb els rgans del Govern competents en aquests
mbits.
Coordinar la implantaci de les poltiques de modernitzaci de lAdministraci de la Generalitat,
en especial daquelles que fan referncia a la millora de la qualitat dels serveis i dels sistemes
de gesti.
Impulsar i coordinar les actuacions departamentals en matria dorganitzaci administrativa i
en lelaboraci de propostes sobre les seves estructures.
Donar impuls i suport a lelaboraci de propostes de redisseny i millora de processos, circuits
i documentaci en lmbit del Departament amb lobjectiu daconseguir la seva simplificaci
i racionalitzaci, fomentant, en coordinaci amb lrea TIC, la implantaci de lAdministraci
electrnica.
Coordinar, conjuntament amb lrea TIC i les unitats del Departament implicades, la definici
dels requeriments funcionals dels sistemes dinformaci i les actuacions de gesti del canvi per
a la seva implantaci i, en especial, del sistema corporatiu dinformaci geogrfica i daquells
altres que tenen un carcter transversal en el Departament.
Collaborar en la definici de la poltica de seguretat de la informaci i de protecci de dades
de carcter personal i impulsar-ne el desplegament.
Definir, coordinar i impulsar accions per fomentar les capacitats i activitats innovadores i de
valoritzaci del coneixement, aix com per generalitzar-ne ls, en els serveis del Departament.
Impulsar i coordinar les accions adreades a lelaboraci i difusi dinformaci institucional
interna i externa del Departament, aix com les actuacions dinteracci amb la ciutadania i de
transparncia del sector pblic, potenciant especialment els nous canals relacionats amb ls
de les tecnologies de la informaci i les comunicacions.
Qualsevol altra funci de naturalesa anloga que li encomanin.
Els serveis en qu sestructura aquest Gabinet Tcnic sn:
a) rea dAvaluaci i Estudis.
b) rea dOrganitzaci i Qualitat.
c) Servei de Difusi.

2.1.4. Subdireccions territorials dInterior
Els serveis territorials, amb rang orgnic de subdirecci general, depenen orgnicament de la Secretaria
General, i depenen funcionalment de la Secretaria General i de les direccions generals corresponents
en funci de lmbit competencial respectiu.
Correspon al director/a de cadascun dels serveis territorials dInterior la coordinaci de les funcions,
els serveis i els procediments administratius que sn competncies del Departament dInterior en el
seu mbit territorial respectiu.
Les principals funcions dels serveis territorials dInterior sn les segents:
Representar el Departament en el seu mbit funcional.

Vetllar pel compliment de les disposicions legals vigents relatives a les competncies del De-
partament.
Impulsar i coordinar el funcionament dels serveis que en depenen, i exercir el comandament
del personal al seu crrec.
La gesti ordinria dels recursos humans, materials i econmics assignats a lmbit territorial
corresponent.
Gestionar les mesures necessries i fer les actuacions de seguiment i promoci en matria de
prevenci de riscos i salut laboral dacord amb la Subdirecci General de Prevenci de Riscos
i Salut Laboral de la Direcci de Serveis.
Les altres de naturalesa anloga que li encomanin.
La distribuci dels serveis territorials, es la segent:
Serveis Territorials dInterior a lAlt Pirineu i Aran.

Serveis Territorials dInterior a la Catalunya Central.
Serveis Territorials dInterior a Girona.
Serveis Territorials dInterior a Lleida.
Serveis Territorials dInterior a Tarragona.
Serveis Territorials dInterior a les Terres de lEbre.
2.2. Direcci General de Protecci Civil
Les funcions principals de la Direcci General de Protecci Civil sn les segents:
Desenvolupar el sistema de protecci civil a Catalunya, els seus recursos i estructures asso-
ciades i els dispositius necessaris per a la seva coordinaci.
Promoure lelaboraci dels plans de protecci civil competncia del Departament i coordi-
nar-ne la implantaci i laplicaci, el manteniment i la revisi, aix com la redacci dels plans
de protecci civil territorials, especials i dautoprotecci que siguin competncia daltres ad-
ministracions.
Organitzar, coordinar i supervisar el Centre de Coordinaci Operativa de Catalunya (CECAT).
Coordinar lelaboraci, el manteniment i la revisi del mapa de riscos de protecci civil de
Catalunya.
Impulsar la recerca en matria de protecci civil i la formaci del personal de les administra-
cions pbliques responsable o implicat en la protecci civil i dels ciutadans en general, en
collaboraci amb altres organismes i institucions competents.
Plantejar iniciatives normatives en emergncies i protecci civil, guies i criteris en matria
dautoprotecci i la seva planificaci associada.

Efectuar el seguiment de la Comissi de Protecci Civil de Catalunya, aix com limpuls de les
comissions i els grups de treball que en derivin, sens perjudici de les facultats que correspon-
guin al conseller del Departament.
Establir les directrius del servei de gesti de trucades durgncia 112.
Coordinar i efectuar la comunicaci a la poblaci a travs dels mitjans de comunicaci, amb
el personal de premsa de la direcci general i garantir la seva coordinaci amb les oficines de
premsa de les diferents unitats participants en la gesti de les emergncies.
El desenvolupament i la coordinaci de les mesures necessries per garantir latenci dels
incidents en el mar i lexecuci de la legislaci vigent en matria de salvament martim i de
seguretat nuclear.
Coordinar les gestions inherents al cobrament del gravamen que estableix larticle 58 de la
Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya.
Aquesta Direcci General de Protecci Civil sestructura en els rgans segents:
a) La Subdirecci General de Programes en Protecci Civil.
b) La Subdirecci General de Coordinaci i Gesti dEmergncies.
c) El Servei de Tecnologia.
Daquesta Direcci General en depenen els Serveis Territorials de Protecci Civil, a excepci del Serveis
Territorials de Protecci Civil de Barcelona i de Tarragona; aquests ltims resten adscrits a la Direcci
General de Protecci Civil.
2.3. Direcci General dAdministraci de Seguretat
Les principals funcions de la Direcci General dAdministraci de Seguretat sn les segents:
Planificar i impulsar les poltiques pbliques en matria de seguretat interior i despectacles

pblics i activitats recreatives.
Establir i mantenir les relacions necessries en matria de seguretat amb els rgans correspo-
nents daltres administracions, institucions, organitzacions pbliques i privades i dels agents
socials.
Proposar el desenvolupament dels sistemes dinformaci i telecomunicacions en lmbit de la
seguretat interior i de les policies locals.
Coordinar la tcnica operativa de les policies locals de Catalunya.
Implementar i avaluar el model dactuaci per a latenci a les dones que pateixen violncies
masclistes, i promoure la planificaci estratgica, actuacions i estudis de sensibilitzaci, in-
formaci i divulgaci en matria digualtat en els mbits de competncia del Departament.
Definir les poltiques de coordinaci i integraci dels serveis de seguretat privada en el sistema
de seguretat pblica.
Donar suport al Consell de Seguretat de Catalunya i altres rgans del sistema de seguretat
pblica de Catalunya.
Exercir les funcions que li encomani la normativa vigent en matria de seguretat privada, aix
com exigir ladopci de mesures de prevenci o de seguretat en aquest mbit. Aquesta funci,
pel que fa als plans dinspecci, sexercir en coordinaci amb la Direcci General de la Policia.
Exercir les funcions que li encomani la normativa vigent en matria de violncia esportiva i
lluita contra la violncia, el racisme, la xenofbia i la intolerncia en lesport, aix com adoptar
les mesures de prevenci i seguretat en aquest mbit. Aquesta funci, pel que fa als plans
dinspecci, sexercir en coordinaci amb la Direcci General de la Policia.

Exercir les funcions que li encomani la normativa vigent en matria de videovigilncia per part
de la policia de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya i sobre la installaci de dis-
positius de videovigilncia a les dependncies policials de la Generalitat. Aquesta funci, pel
que fa als plans dinspecci, sexercir en coordinaci amb la Direcci General de la Policia.
Exercir les funcions que li encomani la normativa vigent en matria de seguretat ciutadana,
incloses les competncies sancionadores, dacord amb la legislaci dordenaci del sistema
de seguretat pblica de Catalunya. Aquesta funci, pel que fa als plans dinspecci, sexercir
en coordinaci amb la Direcci General de la Policia.
Exercir les funcions que corresponen a lautoritat governativa en lexercici dels drets de reuni
i manifestaci, aix com tamb les funcions atribudes a lautoritat governativa en matria de
violncia esportiva i lluita contra la violncia, el racisme, la xenofbia i la intolerncia en lesport.
Aquesta funci, pel que fa als plans dinspecci, sexercir en coordinaci amb la Direcci
General de la Policia.
Efectuar el/s requeriment/s que la normativa en matria de policies locals estableix.
Concedir les autoritzacions, efectuar la gesti administrativa i el control i lelaboraci dels
plans dinspecci en matria despectacles i activitats recreatives i exercir les funcions que li
encomani la normativa vigent en aquesta matria, aix com resoldre, quan escaigui, els expe
dients sancionadors i els recursos, o la tramitaci a lrgan competent per tal que siguin resolts,
dacord amb la normativa vigent. Aquesta funci, pel que fa als plans dinspecci, sexercir
en coordinaci amb la Direcci General de la Policia.
Totes aquelles altres funcions que li delegui la persona titular del Departament o que li atribueixi
la normativa vigent.
Aquesta Direcci General dAdministraci de Seguretat sestructura en els rgans segents:
a) Subdirecci General de Seguretat Interior.
b) Subdirecci General de Coordinaci de la Policia de Catalunya.
c) Subdirecci General dEspectacles Pblics i Activitats Recreatives.
d) Gabinet de Seguretat.
2.4. Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments
Les principals funcions daquesta Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments sn
les segents:
Exercir el comandament del cos de bombers de la Generalitat i la direcci, coordinaci i inspec-

ci dels serveis de prevenci i extinci dincendis i de salvaments i de les seves installacions.
Elaborar i formular propostes sobre la creaci i el desenvolupament de mesures, dispositius
i recursos orientats a latenci de les emergncies a Catalunya, amb la finalitat de contribuir
a la garantia de la protecci de les persones, els bns i el medi ambient davant de qualsevol
situaci demergncia.
Dirigir lorganitzaci general i impulsar poltiques especfiques del cos de bombers de la Ge-
neralitat, del personal bomber voluntari, del personal tcnic especialitzat i, en general, dels
serveis de prevenci i extinci dincendis i de salvaments de Catalunya.
Promoure la coordinaci operativa i lelaboraci de plans dactuaci en matria de prevenci
i extinci dincendis i salvaments.
Organitzar i dirigir les tasques de suport tcnic i assessorament als municipis, en relaci amb
les funcions, les activitats i els mitjans tcnics i operatius dels serveis de prevenci i extinci
dincendis i amb el compliment de la normativa de prevenci dincendis i seguretat industrial
en relaci amb les competncies de la Direcci General.

Promoure i divulgar lautoprotecci com a mecanisme de prevenci i desenvolupar programes

especfics de formaci i informaci.
Qualsevol altra funci que li atribueixi la legislaci i la resta de normativa vigent en la matria
o que li encomanin els seus superiors jerrquics.
Aquesta Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments sestructura en els rgans
segents:
a) Subdirecci General Operativa.
b) Subdirecci General Tcnica.
c) Subdirecci General dAdministraci i Recursos Humans.
d) Servei dAssessorament Jurdic.
e) rea dAuditoria de Serveis.
f) rea dInformaci i Comunicaci.
2.5. Direcci General de la Policia
Les particularitats daquesta Direcci es recullen de manera independent en el segent punt daquesta
Guia.

Correspon a la persona titular de la Direcci General de la Policia exercir el comandament, la direcci
i la inspecci de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, sota la direcci i supervisi de les
autoritats superiors, assegurar la convivncia pacifica i la protecci de les persones i els bns en tot el
territori de Catalunya, aix com vetllar per garantir la protecci del lliure exercici dels drets i les llibertats
i la seguretat ciutadana.
3.1. Funcions de la Direcci General de la Policia
Corresponen a la Direcci General de la Policia les funcions segents:
a) Exercir el comandament de les unitats policials i administratives que en depenen.
b) Elaborar i formular propostes sobre lorganitzaci general de la Policia de la Generalitat -

Mossos dEsquadra i la determinaci de les necessitats del personal en les diverses escales,
categories i especialitats.
c) Elaborar i dictar circulars i instruccions per dirigir lactivitat de la Policia de la Generalitat -

Mossos dEsquadra i dels serveis necessaris per al desenvolupament de lactivitat policial.
d) Aplicar i supervisar el compliment del rgim estatutari de la Policia de la Generalitat- Mossos

dEsquadra.
e) Elaborar i remetre a la Secretaria General del Departament dInterior les convocatries daccs
i provisi, les propostes de modificaci de la relaci de llocs de treball i les ofertes docupaci
de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
f) Executar el pressupost assignat a la Direcci General de la Policia, sens perjudici de les com-
petncies que puguin correspondre a la Secretaria General del Departament.

g) Proposar a la Secretaria General el pla director de sistemes dinformaci i telecomunicacions

de lmbit del servei policial, el qual sha dintegrar en el Pla director de TIC del Departament.
h) Dirigir lelaboraci dels estudis i informes necessaris per a lexercici de les competncies
prpies en el camp de la seguretat ciutadana.
i) Qualsevol altra funci que li atribueixi la legislaci i la resta de normativa vigent en matria de
seguretat pblica i policia.
3.2. Estructura de la Direcci General de la Policia
La Direcci General de la Policia sorganitza en dues parts diferenciades. Per una banda, t una es-
tructura dedicada a la funci policial i, per altra, t una estructura dedicada a la funci administrativa.
La primera resta desenvolupada en el punt 4.4.1. Serveis policials dependents de la Direcci General
de la Policia, a lapartat 4. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, daquest mateix tema.
Lestructura administrativa que dna suport a la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra es la

segent:
a) Gabinet del Director
b) Servei dAssessorament Jurdic
c) Subdirecci General dAdministraci i Serveis
d) Subdirecci General de Recursos Humans
3.2.1. El Gabinet del Director
s lrgan encarregat de donar suport a la persona titular de la Direcci General de la Policia i als m-
xims comandaments de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra en lexercici de les relacions
protocollries que es mantenen amb les institucions del sistema de seguretat, aix com en la preparaci
dintervencions pbliques, reunions o altres activitats derivades de la seva responsabilitat.
Vetlla per lexecuci correcta dels actes en qu participi la Policia de la Generalitat - Mossos dEs-
quadra, a travs dels seus representants, i gestiona els serveis de gala i honors de la Policia de la
Generalitat - Mossos dEsquadra.
Elabora estudis, documents, informes o daltres demandes especfiques derivades del suport a la funci
directiva a la Direcci General de la Policia i a la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra i defineix
les poltiques de comunicaci de la Direcci General de la Policia, en collaboraci amb lOficina de
Comunicaci del Departament dInterior.
Es lencarregat delaborar notes de premsa i comunicats en relaci amb lactivitat de la Policia de la

Generalitat - Mossos dEsquadra, aix com estudis i informes pel que fa a la seva imatge en els mitjans
de comunicaci.
Tamb gestiona, coordina i supervisa els continguts que es difonen a travs de la intranet i la web de
la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, i collabora amb altres unitats en les publicacions de
difusi i dinformaci interna de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.

3.2.2. El Servei dAssessorament Jurdic
El Servei dAssessorament Jurdic t la missi dassessorar jurdicament els rgans de la Direcci

General i realitzar estudis i informes jurdics i collaborar amb lAssessoria Jurdica del Departament
dInterior en lelaboraci davantprojectes de llei i projectes de disposicions de carcter general, com
tamb revisar les propostes de disposicions normatives que efectun la resta dunitats orgniques de
la Direcci General.
Porta a terme lassistncia i el seguiment de totes les diligncies judicials en qu intervinguin membres
de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra per causes derivades del servei, en collaboraci
amb lAssessoria Jurdica del Departament dInterior i el Gabinet Jurdic, aix com en els recursos
contenciosos administratius, recursos dinconstitucionalitat i qestions de competncia.
Tamb examina jurdicament les propostes de convenis i contractes, revisa jurdicament la proposta
de resoluci dels expedients disciplinaris incoats a membres de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra, els tramita a lAssessoria Jurdica del Departament dInterior i instrueix i coordina la tra-
mitaci dels recursos administratius; les reclamacions prvies a la via judicial, civil o laboral; les recla-
macions de responsabilitat patrimonial i els procediments de revisi dofici dels actes administratius
sobre les matries que siguin competncia de la Direcci General de la Policia i elabora la proposta
de resoluci corresponent.
Igualment recopila les disposicions normatives, la jurisprudncia i la doctrina cientfica relacionades

amb matries prpies de la Direcci General de la Policia i hi dona la difusi oportuna i informa i col
labora amb les altres unitats del Departament en el tractament de les qestions que afectin la Direcci
General en qu intervinguin la Comissi Jurdica Assessora, el Sndic de Greuges, el Defensor del
Poble o el Parlament de Catalunya.
Per acabar, li correspon emetre informe sobre les propostes de circulars i instruccions en matria de
personal de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
3.2.3. La Subdirecci General dAdministraci i Serveis
La Subdirecci General dAdministraci i Serveis t assignades les funcions segents:
dirigir, coordinar i supervisar les funcions dadministraci i gesti dels recursos materials i de
serveis de la Direcci General de la Policia, aix com avaluar-los de conformitat amb criteris
deficcia i eficincia;
dirigir, coordinar i supervisar el funcionament i lorganitzaci de les unitats que en depenen;
dirigir i coordinar els serveis administratius territorials que donen suport directe a les unitats
operatives de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra;
dirigir i coordinar els treballs de planificaci i elaboraci de la proposta de lavantprojecte de
pressupost de la Direcci General de la Policia;
dirigir i supervisar la gesti econmica del pressupost de la Direcci General, la tramitaci
dels expedients de despesa i contractaci, aix com la gesti dels bns patrimonials;
dirigir, coordinar i impulsar els programes i les actuacions adreats a la millora i modernitzaci
de lorganitzaci i funcionament administratiu de la Direcci General;
administrar el rgim interior i la gesti dels serveis generals de la Direcci General;
organitzar les actuacions de manteniment dels edificis de la Direcci General de la Policia, en
collaboraci amb la Direcci de Serveis.

Depenen de la Subdirecci General dAdministraci i Serveis els rgans segents:
a) El Servei de Gesti Econmica i Logstica
b) El Servei dOrganitzaci Administrativa i Documentaci
c) Els rgans de lestructura territorial de la Subdirecci, s a dir, els serveis dadministraci de

les regions policials i el Servei dAdministraci de les Unitats Centrals
3.2.4. La Subdirecci General de Recursos Humans
Correspon a aquesta Subdirecci:
planificar, impulsar i desenvolupar les poltiques de personal de la Direcci General de la Po-

licia, aix com fer-ne el seguiment i lavaluaci i supervisar la gesti ordinria i laplicaci del
rgim estatutari del personal de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra;
planificar, elaborar i gestionar els processos de selecci, promoci interna i provisi de llocs
de treball corresponents al cos de Mossos dEsquadra, i els processos selectius vinculats a
la seva carrera professional;
formular propostes de modificaci de la relaci de llocs de treball;
proposar la valoraci dels llocs de treball
participar en la definici dels perfils professionals dels llocs de treball de la Policia de la Ge-
neralitat - Mossos dEsquadra;
supervisar la preparaci de la documentaci necessria per a la confecci del captol 1 de
lavantprojecte de pressupost anual de la Direcci General de la Policia i fer-ne el seguiment
de lexecuci;
collaborar en el desenvolupament, la gesti i el manteniment dels sistemes dinformaci de
personal de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
fer estudis i preparar propostes de disposicions de carcter general, circulars i instruccions
en matria de personal de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra;
collaborar amb la Subdirecci General de Prevenci de Riscos i Salut Laboral de la Direcci
de Serveis en les propostes i activitats relatives a la prevenci de riscos laborals dels membres
de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra;
participar en lavaluaci de lexclusi per causes mdiques en les diferents convocatries
daccs a places, categories i llocs de treball adscrits a la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra, quan se li encomani;
planificar, impulsar i desenvolupar les relacions amb les organitzacions sindicals representa-
tives de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, vetllar pel compliment dels acords
que shi subscriguin i organitzar i supervisar lexercici dels drets sindicals i dels processos
electorals de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra;
collaborar en la definici dels sistemes de carrera professional de la Policia de la Generali
tat - Mossos dEsquadra i vetllar pel seu impuls i desenvolupament
fer les actuacions i els controls mdics destinats a la verificaci de lestat de salut del personal
de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra i fer el seguiment des del punt de vista
mdic i psicolgic de labsentisme per contingncies comunes daquest personal, aix com
detectar les situacions dinvalidesa i instar, si escau, als rgans competents linici dels proce-
diments de reconeixement daquestes situacions;
participar en la tramitaci de lexpedient per a ladaptaci del lloc de treball en els procediments
de reconeixement de segona activitat del personal de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra i impulsar la gesti i participar, si escau, en els tribunals mdics previstos en
aquests procediments, aix com tamb analitzar, dissenyar i avaluar els procediments i circuits
en lmbit de les seves competncies.

La Subdirecci General de Recursos Humans sestructura en les unitats segents:
a) El Servei de Gesti i Coordinaci de Personal
b) El Servei de Suport i Planificaci del Personal
c) El Servei de Processos Selectius
4.1. Transformacions i evoluci del cos de Mossos dEsquadra
4.1.1. 1719-1983. Orgens i perode histric
Malgrat tenir els seus orgens a principis del segle XVIII, no s fins ben entrat el segle xx que trobem en
els Mossos dEsquadra un referent com a cos policial modern al servei de les institucions catalanes.
El nom de Mossos dEsquadra t el seu origen en lany 1719, quan es crea una fora armada forma-
da per civils i paisans, que vesteix de manera militar, amb la funci de protegir els bns de les rutes
comercials, les fires i els mercats de Catalunya. Laparici dels Mossos dEsquadra representa una
veritable transformaci en la idea de seguretat pblica de lpoca, ats que, fins aleshores, la seguretat
interior havia estat reservada a lexrcit, de manera que la poblaci quedava desprotegida quan aquest
marxava cap a una campanya a lexterior.
Amb la mort del rei Llus XIV de Frana, ja al final de la Guerra de Successi, les aspiracions del seu
net, el rei Felip V, pel tron francs es van multiplicar. Aquest fet va iniciar la guerra contra el pretendent
Carles dustria. En aquest context de guerra, els partidaris austriacistes catalans es van fer forts
contra Felip V.
La guerra perdura fins a la caiguda de Barcelona l11 de setembre de 1714. Posteriorment, el 21 dabril
de 1719, el capit general de Catalunya crea el cos de Mossos dEsquadra, amb la finalitat de mantenir
lordre pblic en substituci de la instituci catalana del Sometent i perseguir els ltims reductes dels
Miquelets partidaris de larxiduc Carles dustria.
Els Mossos dEsquadra es van estructurar en esquadres de paisans sota les ordres dun comandament.
Cada esquadra sorganitzava en diversos grups o escamots. s en aquest moment quan apareix la
figura de Pere Anton Veciana, un dels comandaments dun daquests escamots, destacat lluitador en
favor de la causa filipista. Anys desprs, Pere Anton Veciana ser nomenat comandant en cap.
En els seus orgens, el cos de Mossos dEsquadra s un institut armat de naturalesa civil, amb doble
dependncia civil i militar. Depenia de la Reial Audincia del Principat Catalunya, com a fora de policia
judicial.
Desprs dacabar la guerra amb Frana i signar els tractats de pau de la Haia, les Esquadres es disso-
len al juliol de 1721, amb excepci de les de les demarcacions territorials de Cardona i Valls, que sn
reorganitzades pel capit general de Catalunya el 24 de desembre de 1721, i passen a denominar-se
Escuadras de Paisanos Armados. Aquest fet fa que els Mossos dEsquadra puguin ser considerats
com una de les policies ms antigues dEuropa.
Lany 1729, Pere Anton Veciana passa a ser el comandant en cap dels Mossos dEsquadra, es reorga-
nitzen les Esquadres i naugmenta el nombre defectius. A partir de llavors i durant els anys segents,
el comandament dels Mossos dEsquadra passa a ser de la famlia Veciana de manera permanent.

Lany 1736, hi havia Escuadras de Paisanos Armados en onze poblacions de Catalunya: Valls, Riudoms,
Piera, lArbo, Solsona, Amer, Santa Coloma de Farners, Sant Celoni, Falset, Torres de Segre i Figueres.
A cada destacament hi havia entre 5 i 9 mossos i un cap que els dirigia. El comandament dels Mossos
dEsquadra tenia el rang i la importncia dun coronel de lexrcit i els caps sequiparaven a un tinent.
A la fi del segle xviii el cos consta dun total de 126 homes.
Les funcions inicials dels Mossos dEsquadra eren: neutralitzar la delinqncia comuna local als pobles
on estaven desplegats; perseguir bandolers i homes armats perillosos, als quals els requisaven les
armes, i perseguir caadors furtius de les terres senyorials i de llocs prohibits (aquest fet ser un fidel
reflex de la transici de lantic rgim cap al capitalisme). Una altra funci, ms residual, era el trasllat de
detinguts cap a les ciutats i evitar la prostituci i els jocs illegals. Finalment, a partir de lany 1776, sels
atorga la funci de fer descorta del president de la Sala del Crim de la Reial Audincia de Barcelona,
servei que realitzaven de pais.
El 27 de maig de 1817 saprova el primer Reglament de les Esquadres de Catalunya, en el qual es

detalla la seva organitzaci i els drets, deures i cstigs. A mitjan segle, tamb es va fer el reglament
de luniforme, que fins llavors incorporava la gorra de copa, la jaqueta, espardenyes de set betes de
cinta blava i les esposes de cord gruixut blanc. A partir de la redacci daquest nou reglament, es
modifica la uniformitat alludint motius policials, ja que la pretensi era que, en el moment de perseguir
els delinqents, les esquadres no fossin tan visibles.
Lany 1836, la famlia Veciana renuncia al comandament dels Mossos dEsquadra, desprs de 115 anys
al capdavant del cos ininterrompudament.
Amb la Revoluci de la Gloriosa a Espanya, labdicaci de la reina Isabel II i la fi del regnat dels Bor-
b, el general Prim va intentar reformar lEstat i totes les seves institucions. Aquest fet va afectar de
manera important el cos de Mossos dEsquadra, ja que lany 1868 va ser abolit per ordre del mateix
general Prim, en considerar que els Mossos dEsquadra tenien una adscripci monrquica. Van ser
substituts per la Gurdia Civil.
El 1876, amb la restauraci borbnica, Catalunya va retornar a la situaci anterior, per no aix el cos
de Mossos dEsquadra, ja que les Diputacions de Girona, Lleida i Tarragona no es volien fer crrec del
seu cost econmic i noms van ser restablerts un total de 182 mossos, 18 sotscaporals i 8 caporals a
la Diputaci de Barcelona. Van ser repartits pels municipis de Barcelona, la Garriga, la Granada, Mo-
nistrol, Sallent, Torell i Sant Cugat del Valls. A la ciutat de Barcelona els Mossos dEsquadra tenien
molt mala fama, com a conseqncia de la repressi exercida sobre els obrers en poques passades.
Lany 1903, els Mossos dEsquadra estaven desplegats a les poblacions catalanes de Barcelona, To-
rell, la Garriga, Gironella, Monistrol de Montserrat, Sant Quint de Mediona i Sant Cugat del Valls.
Lorganigrama va canviar lleugerament, el comandament del cos era un comandant i tenia a les seves
ordres 7 caporals, 25 sotscaporals i 204 mossos.
Lany 1914 es va fundar la Mancomunitat de Catalunya, primera instituci governamental que volia
recuperar la unitat territorial del Principat de Catalunya anterior a 1714. Aquesta instituci va mantenir
el cos dels Mossos dEsquadra. Va haver-hi certa oposici dalguns diputats, que defensaven la idea
de suprimir els Mossos dEsquadra ja que les forces de seguretat establertes i encarregades de la
seguretat, en aquell moment, eren de la Gurdia Civil.
El 1923, el general Primo de Rivera instaura una dictadura a Espanya, per sense tenir afectaci en
el cos dels Mossos dEsquadra. Durant aquest perode, luniforme es mant igual a grans trets, per
sadapta al corrent europeu, canviant la gorra de copa i les espardenyes per una gorra de plat i sabates,
i es reserven les anteriors peces nicament per a les cerimnies de gala.

1930 representa un any important en la histria del cos, amb el canvi de lorganigrama dels comanda-
ments. Aix, el comandament mxim del cos t rang de comandant i s assistit per un tinent. Els Mossos
dEsquadra es reorganitzen en tres esquadres localitzades a les ciutats de Sallent, la Garriga i Piera.
Amb la proclamaci de la Segona Repblica espanyola lany 1931, el cos de Mossos dEsquadra
continua com a instituci policial a Catalunya. El 14 doctubre de 1932, el president de la Generalitat
de Catalunya, Francesc Maci, va signar el decret de desplegament del cos de Mossos dEsquadra
a tot el territori catal.
Loctubre de 1934, el nou president de la Generalitat de Catalunya, Llus Companys, proclama lEstat
Catal dins de la Repblica Federal Espanyola. Aquesta proclamaci de lEstat Catal va ser suprimida
rpidament per lexrcit espanyol, el cos de Mossos desarmat i els seus comandaments empresonats.
Aquests fets van impossibilitar que el desplegament previst es fes efectiu, per permet fixar les bases
dun cos policial modern i professional.
Amb larribada de la Segona Repblica i laprovaci posterior de lEstatut dAutonomia de Catalunya,

els Mossos dEsquadra passen a dependre del Govern de la Generalitat de Catalunya. Durant la
Guerra Civil, els Mossos dEsquadra actuen com a fora dordre pblic del Govern catal i com a cos
lligat a les figures dels presidents de la Generalitat. Sincorpora lescut de la Generalitat a luniforme
i sinstaura un servei descorta del president de la Generalitat, aix com la vigilncia de la seva resi-
dncia habitual. Saprova un pla de reforma que consisteix a fer un desplegament integral del cos de
Mossos dEsquadra, que es fa crrec de la seguretat en els municipis, i es destina la Gurdia Civil a
les capitals de comarca.
Durant la Guerra Civil Espanyola, els Mossos dEsquadra van ser lnica fora armada que no es va
destinar al front, exercint les funcions policials, cosa que va convertir al cos en una destinaci de re-
reguarda. El nombre dintegrants dels Mossos dEsquadra va passar duns 300 a un miler defectius.
Al gener de 1939, el triomf de les tropes del general Franco obliga el president de la Generalitat, Llus
Companys, a passar a Frana, exiliat, acompanyat dels membres del cos de Mossos dEsquadra. Un
cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, el cos de Mossos dEsquadra s dissolt.
Lany 1950, en plena dictadura franquista, la Diputaci de Barcelona torna a crear un cos de Mossos
dEsquadra, tot i que amb un carcter redut, ja que les seves tasques es limiten a la vigilncia del
que actualment s el Palau de la Generalitat i altres dependncies de la Diputaci de Barcelona. El
21 de juliol de 1950, un decret del Ministerio de la Gobernacin autoritza la Diputaci de Barcelona,
presidida llavors pel marqus de Castellflorite, lorganitzaci duna Seccin de Mozos de Escuadra.
Aquesta estava constituda per 40 efectius i va comenar a fer servei el dia de Sant Jordi de 1952, a
la seu de la Diputaci.
Aquest nou cos era de carcter militar i tenia poc de com amb el que havia estat creat durant el per-
ode democrtic de la Generalitat republicana. Un dels seus primers actes va consistir a retre honors
en un acte militar al general Franco. Cal destacar que la majoria dels integrants daquesta nova secci
provenien de lexrcit, de la Gurdia Civil i de la policia armada. Lany 1961, aquesta secci va passar a
tenir una dotaci de 50 efectius. Tot i les seves limitades competncies, el cos va ser guardonat amb la
medalla de Sant Jordi per la seva tasca durant la tragdia produda per la riuada i els forts aiguats que va
patir el Valls al 1962, i va tenir una destacada intervenci en el rescat de les vctimes dun avi britnic
de passatgers que es va estavellar al masss del Montseny al juliol de 1970 on van morir 112 persones.
A la fi de la Dictadura, la Diputaci i la Capitania General van establir el 21 dabril com el Dia de les Es-
quadres, la festa dels Mossos dEsquadra. La primera celebraci es va dur a terme lany 1976. Aquesta
data va ser modificada recentment mitjanant el Decret 64/2005, de 19 dabril, en qu sestableix el
dia 22 dabril com el Dia de les Esquadres.

El 15 de juny de 1977 tenien lloc a Espanya les primeres eleccions democrtiques desprs de gaireb
quatre dcades de dictadura. La diada nacional de l11 de Setembre del mateix any 1977 ms dun mili
de ciutadans desfilaren pacficament pel centre de la capital de Catalunya en una de les manifestacions
ms multitudinries en la histria de lEuropa contempornia. Lany 1978 retorna de lexili el president
de la Generalitat Josep Tarradellas. Amb la reinstauraci de la Generalitat de Catalunya, sautoritza
que el cos de Mossos pugui incrementar la plantilla i arribi al centenar dintegrants.
Lany 1979 es va aprovar lEstatut dAutonomia de Catalunya. En larticle 13 sestablia el dret de la Gene-
ralitat de Catalunya de disposar duna fora de policia prpia, denominada Policia Autonmica. A poc a
poc, es van assumint noves competncies a mesura que els serveis de la Generalitat van augmentant.
Tot i aquests canvis, el cos continua tenint un rgim militar i els seus comandaments provenen de
lexrcit. Mitjanant el Reial decret 2579/1980, de 25 doctubre, els ministeris de lInterior i de Defensa
renuncien als seus poders damunt de la Secci i es transfereixen a la Generalitat les competncies del
Ministeri de lInterior sobre lanomenada Secci dels Mossos dEsquadra. Tot i aix, el manteniment
del cos seguir a crrec de la Diputaci.
Aquest s el primer pas de la voluntat de la Generalitat de disposar duna policia prpia. Aix es ma-
terialitza el 1982 amb el trasps efectiu dels Mossos dEsquadra de la Diputaci de Barcelona a la
Generalitat de Catalunya, juntament amb la convocatria de 280 places noves. El 1983, amb la Llei
19/1983, de 14 de juliol, es crea la Policia Autonmica de la Generalitat de Catalunya. A partir daquest
moment, sabsorbeix lhistric cos de Mossos dEsquadra i se nadopta el nom i els efectius. Sinicia
aix la construcci dun model propi de seguretat per a Catalunya.
4.1.2. 1983-1994. Refundaci i etapa moderna
Amb la restauraci de la democrcia es donen les condicions que permeten una etapa diferent dels
Mossos dEsquadra, ara com a Policia de la Generalitat. El nou cos es crea a partir del ja existent a la
Diputaci de Barcelona, que passa a dependre de la Generalitat i que adquireix al 1983 un nou rgim
jurdic com a Policia Autonmica de Catalunya. Els Mossos dEsquadra esdevenen una policia amb
voluntat destar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al qual pertanyen i han de servir.
La primera etapa del procs de creaci del nou cos est marcada per unes funcions especfiques: la
protecci dedificis i de personalitats de la Generalitat, juntament amb les relacionades amb el joc, els
menors o el patrimoni.
El 1983, amb els efectius de la primera promoci, ms els efectius de la Diputaci de Barcelona, es
materialitza la creaci del nou cos amb 364 efectius.
El 1985 s un any important per al cos en aquesta etapa. Es convoca la segona promoci dels Mossos
dEsquadra es el primer cop que es permet laccs al cos per a les dones i es crea lEscola de Policia
de Catalunya a Mollet del Valls, on mossos desquadra i policies locals rebran una formaci bsica
comuna, amb els mateixos principis i valors. Tamb s lany en qu el Parlament de Catalunya aprova
la Resoluci 39/II, que posa la primera pedra del que desprs sanomenar el model policial catal. Per
primera vegada, totes les forces poltiques del Parlament declaren la seva voluntat perqu la Policia de
la Generalitat - Mossos dEsquadra substitueixi les forces i cossos de seguretat de lEstat a Catalunya.
El desplegament de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, que es far posteriorment, es
materialitzar, a grans trets, dacord amb el contingut daquesta resoluci parlamentaria.
Lany 1986 saprova la Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat, que
atorga a les policies autonmiques funcions gaireb residuals. Aquest fet, juntament amb el blo-
queig sistemtic de noves promocions a la Junta de Seguretat de Catalunya, mxim rgan paritari
Estat-Generalitat previst a lEstatut dautonomia de 1979, fa que senceti un perode destancament

en el creixement quantitatiu i competencial del cos. A tall dexemple, no es convocar cap nova
promoci fins a lany 1989.
Lany 1990 hi ha un punt dinflexi lany 1990, quan es delimiten les funcions entre els cossos i forces
de seguretat de lEstat i els Mossos dEsquadra. A partir daquest moment, sagafen les primeres
competncies en seguretat en un perode llarg de temps: el trasllat de presos i el tractament policial
dels menors dedat penal (entre 14 i 18 anys) en lmbit de justcia i dels menors dedat civil (entre 0 i 18
anys) en lmbit de protecci. Lany 1992 entra en funcionament la central operativa del cos a ledifici
Base, del carrer de Bolvia de Barcelona, fet que millora la seva capacitat operativa.
Lany 1993, laritmtica parlamentaria obre les portes al fet que el Govern de lEstat estigui disposat a
debatre amb la Generalitat el model policial de Catalunya. Sobren comissaries a la Vall dAran, Oso-
na i Montsi. Alhora sinicia la tramitaci al Parlament de Catalunya de la Llei 10/1994, d11 de juliol,
de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, que far del cos la policia ordinria i integral de
Catalunya i consolidar el model policial catal de substituci de les forces i cossos de seguretat de
lEstat, lassumpci de competncies i la delimitaci de funcions que corresponen a la Generalitat de
Catalunya a travs de la seva policia.
Un segon punt dinflexi en aquest perode es produeix quan es formalitzen els pactes ja adoptats i
descrits anteriorment dins els acords de la Junta de Seguretat de Catalunya de 17 doctubre de 1994.
Tamb sacorda el primer desplegament de substituci de les forces i cossos de seguretat de lEstat,
en matria de seguretat ciutadana, ordre pblic i investigaci, per al 4 de desembre a la comarca
dOsona, i a la tardor de 1995 a les comarques de la Selva i el Ripolls seguint un model territorial que
avana en forma de taca doli.
4.1.3. 1994-2008. De policia funcional a policia integral
Amb aquest nou perode sinicia un canvi fonamental en lessncia del cos, que passa dun model de
policia funcional a un de policia integral. s en aquest perode quan es desenvolupen conceptes clau
en el procs de desplegament de substituci.
Aquest procs es desenvolupa a partir dun model dorganitzaci basat en uns serveis territorials i uns
serveis centrals. Els serveis territorials es basen en la proximitat a la demanda social i en la descen-
tralitzaci operativa i de la gesti. Els serveis centrals tenen com a funcions prpies les grans espe-
cialitats i el suport estratgic als serveis territorials. Lestructura territorial s la que dona el servei de
proximitat al ciutad. Est formada per les comissries situades al territori, coordinades, recolzades
i supervisades per uns serveis regionals. Lestructura operativa est basada en una implementaci
territorial mitjanant rees bsiques policials i regions policials. Aquests conceptes resten definits per
criteris operatius policials de caire geogrfic, administratiu i demogrfic.
Lestructura de base territorial es completa amb els rgans de comandament central, la funci dels quals
s exercir el comandament orgnic (coordinaci, supervisi i inspecci) sobre els responsables de les
regions policials. Tamb emmarca els serveis que sencarreguen de donar suport tcnic i operatiu al
territori, els que requereixen especialitzaci i la direcci tcnica.
Tamb es desenvolupa lestructura i lorganitzaci de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.

Es crea la Divisi Central dInvestigaci, la Divisi dAfers Interns, la Divisi Operativa de Recursos
Humans i la Divisi de Trnsit, entre daltres. El cos passa de dependre de la Conselleria de Governaci
a una de nova creaci, la Conselleria dInterior. Amb el Decret 19/2002, de 22 de gener, es reestructura
la Direcci General de Seguretat Ciutadana i sen redefineix lestructura corporativa per adaptar-la al
concepte de policia ordinria i integral de Catalunya. Es crea la Subdirecci General de la Policia com
a rgan al qual sencomana el comandament operatiu del cos. Tots aquests canvis consoliden la Policia
de la Generalitat - Mossos dEsquadra en la nova etapa que viu.

El 1995 saprova el mapa i el calendari inicial del desplegament territorial que, de forma successiva i se-
guint un model dextensi de taca doli, es desplegar per les comarques dOsona, la Selva, el Ripolls,
la Garrotxa, lAlt Empord, el Baix Empord, el Girons, el Pla de lEstany, la Cerdanya, el Bergued, el
Solsons, lAlt Urgell, la Segarra, lUrgell i la Noguera. Aquesta primera fase ocupa de lany 1994 al 1998.
A la reuni de la Junta de Seguretat de Catalunya d1 de juliol de 1999 sacorda un canvi en el calendari

del desplegament territorial de substituci que shavia de fer a les comarques tarragonines. Es decideix
reorientar territorialment el desplegament cap a les comarques de lentorn de la ciutat de Barcelona, les
de la Regi Policial Central i les de la Regi Policial Metropolitana Nord. Daquesta manera, es creen
les bases que permetran el desplegament a la ciutat de Barcelona.
El 27 de juny de 2004, agents de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra comencen a patru-

llar per primera vegada a Barcelona, dins del dispositiu Turisme que es fa de forma conjunta amb el
Cos Nacional de Policia i la Gurdia Urbana de Barcelona. Lany segent sinicia el desplegament de
substituci a la ciutat de Barcelona. Constitueix, pel pes demogrfic i simblic de la ciutat, una fita
important en el procs de desplegament del cos. A Barcelona hi ha deu comissaries, que coincideixen
amb els deu districtes de la ciutat, a ms doficines de denncies a les estacions de Sants i de la plaa
Catalunya. Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de lEbre conclouen el desplegament
territorial el novembre de 2008.
El desplegament territorial es complementa amb lassumpci progressiva de competncies especia

litzades, de les quals cal destacar especialment la investigaci criminal i el trnsit. En el primer cas,
lentrada en vigor de lEstatut dautonomia de Catalunya lany 20061 fa que la Policia de la Generalitat
- Mossos dEsquadra adquireixi, com a funci prpia, la policia judicial i la investigaci criminal, i que
sigui possible la investigaci de grups criminals organitzats i terroristes. Aquest fet far que es realitzi
un nou plantejament dels serveis dinvestigaci del cos.
En el segon cas, la transferncia de les competncies en matria de trnsit havia estat una reivindicaci
histrica de la Generalitat de Catalunya i s un objectiu primordial per a consolidar el nou sistema de
seguretat a Catalunya. La Generalitat rep la transferncia de les competncies en matria de trnsit,
mitjanant la Llei orgnica 6/1997, de 15 de desembre. Posteriorment, el Parlament de Catalunya crea el
Servei Catal del Trnsit mitjanant la Llei 14/1997, de 24 de desembre. El trasps de la competncia es
tancar amb el Reial decret 391/1998, de 13 de mar, sobre el trasps de serveis i funcions de lAdmi-
nistraci de lEstat a la Generalitat de Catalunya en matria de trnsit i circulaci de vehicles de motor.
El 4 de maig de 1998 es fa efectiu a Figueres el primer trasps a la Policia de la Generalitat - Mossos
desquadra de la vigilncia del trnsit a les comarques gironines, que samplia el 1999 a les comarques
lleidatanes i el 2000 a tot el territori de Catalunya. Aix, amb lassumpci de noves competncies i la
finalitzaci del desplegament territorial sassoleix la capacitat operativa dactuar a tot el territori i de
fer efectiu el carcter de policia integral a tot Catalunya.
4.1.4. 2008-2017. Consolidaci i racionalitzaci
El perode es caracteritza per la consolidaci del sistema de seguretat de Catalunya i la reestructuraci

de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, que ha dedicat bona part dels seus esforos al
1. Larticle 164.5 de lEAC diu textualment que La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra t com a mbit dactuaci
el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions prpies dun cos de policia, en els mbits segents:
a) La seguretat ciutadana i lordre pblic.
c) La policia judicial i la investigaci criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes
que estableixin les lleis.

procs de desplegament territorial que finalitza al 2008. El model de seguretat de Catalunya es descriu
en quatre punts principals:
a) Una visi integral de la seguretat. La seguretat com a valor final com a actiu duna socie-
tat no s fraccionable. Perqu la gent estigui segura, cal el seu convenciment que hi ha una
organitzaci potent i efica que vetlla perqu pugui viure raonablement segura.
b) La preocupaci tant per la seguretat objectiva com per la percepci de la seguretat. No nhi
ha prou a tenir les millors estadstiques de criminalitat si la percepci social no hi coincideix. De
la mateixa manera que la gent no ha de patir amb ra i, per aix, la policia sesfora a millorar
constantment els ndexs de seguretat, tampoc no ha de patir sense ra perqu percep un
nivell dinseguretat que no es correspon amb la realitat. Shan dimpulsar iniciatives per fer que
la gent, a ms destar segura, sen senti.
c) La preparaci per a la prevenci, per a la reacci i per a la investigaci. A ms de preocupar-se

de mantenir els dispositius a punt, de perfeccionar-los, de formar-se contnuament, dincorporar
noves eines... cal preocupar-se per les noves amenaces contra la seguretat. La mateixa acci
de la humanitat, els canvis sociolgics, les innovacions tecnolgiques fan aparixer riscos no
previstos amb anterioritat. En ocasions, aquests canvis faciliten laparici de noves formes de
delinqncia o la sofisticaci de lexistent. De vegades, no acabem de copsar-los plenament
encara, per cal estar amatents tant per a prevenir-los com per a donar-hi resposta en cas de
necessitat.
d) La corresponsabilitzaci del conjunt de la societat en matria de seguretat. En aquest sentit,

cal promocionar el paper actiu del teixit empresarial, dels mitjans de comunicaci i de la ciuta-
dania.
Letapa de consolidaci de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra i del sistema de policia

de Catalunya, una vegada finalitzat el desplegament a tot el territori, demana una nova estructura
organitzativa de la funci policial, moderna, de qualitat i adequada a les competncies que t com
a policia integral, capa dadaptar-se als importants canvis produts en els anys anteriors. Aquesta
nova estructura pren forma i dimensi amb el Decret 415/2011, de 13 de desembre, destructura de la
funci policial de la Direcci General de la Policia, que redefineix, de forma significativa, lorganitzaci
i lestructura del cos. Es crea la Prefectura de la Policia, a qui correspon la direcci estratgica i el
comandament operatiu de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra. Aquesta estructura resta
detallada ms endavant en el punt 4.4. Estructura orgnica i operativa.
En aquesta etapa tamb es produeix una revisi de la implantaci territorial una vegada finalitzat el
desplegament territorial. Comporta una reorganitzaci de les dotacions policials, les dotacions del
personal no policial, les infraestructures, i la definici de nous escenaris de desplegament territori-
al detectats a partir de noves necessitats de seguretat observades. Daquesta manera, simplanten
noves dependncies policials a la Jonquera, dins lABP Alt Empord-Figueres; a Salt, dins de lABP
Girons-Pla de lEstany, i a lAmetlla de Mar, dins de lABP Baix Ebre.
Un altre dels pilars daquesta etapa de consolidaci organitzativa s lentrada en funcionament del
Complex Central a ple rendiment loctubre de 2009. s un conjunt dedificis situat al municipi de Sa-
badell que acull els serveis centrals i els recursos operatius especialitzats, els serveis dinvestigaci
criminal, els serveis de policia cientfica, els serveis de mobilitat, els serveis de suport tcnic i estra-
tgic a la Prefectura de la Policia i la resta dunitats i serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra. El Complex Central disposa de totes les installacions i els equipaments necessaris per a
les unitats especialitzades del cos i esdev el nucli principal dels serveis especialitzats operatius i el
nucli estratgic de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.

Dins del procs de consolidaci de lestructura estratgica i operativa del cos, la Prefectura de la Policia
ha impulsat dos grans projectes de gran abast i impacte en lorganitzaci en relaci amb la seguretat
ciutadana i amb la intelligncia policial.
En relaci amb la seguretat ciutadana es promociona lespecialitzaci i la professionalitzaci dels

membres de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra i permet desenvolupar un pla de carrera
professional per a lespecialitat de seguretat ciutadana. El procs integral de millora que simpulsa in-
cideix en lordenaci de lactivitat de seguretat ciutadana, centrada en el desenvolupament del servei,
la definici dels objectius a cobrir, el trasps, la recollida i el retorn de la informaci, lhomogenetzaci
del desenvolupament i el contingut dels brfings, la definici de les responsabilitats i les tasques dels
comandaments especialment en els casos de la supervisi i el lideratge, entre daltres qestions.
En relaci amb la intelligncia policial es promociona ladequaci de lestructura organitzativa per

potenciar la capacitat de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra de generar intelligncia
policial. s un projecte de carcter integral i transversal que afecta la totalitat de lorganitzaci i implica
un canvi en la cultura policial on es revaloren les dades i es rendibilitza al mxim la capacitat danlisi i
els seus efectes. Aquest canvi cultural dins la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra implicar
canvis profunds i transcendentals en la seva estructura orgnica, funcional i tecnolgica, amb un pes
especial sobre el factor hum.
4.2. Missi, Visi i Valors
Un element indispensable per a la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra s la conceptualitza-

ci de la missi, la visi i els valors. Aquests preceptes resten documentats a la Carta de Serveis de
la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, que es tracta al punt 4.3.2. Carta de Serveis de la
Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra daquesta guia destudi.
La definici de la missi, la visi i els valors duna organitzaci s una de les eines ms importants que
ajuden, de forma determinant, a la planificaci estratgica. Dona resposta a dos grans qestions: on
som i on volem anar, mitjanant la definici de qui som, qu fem, com som i qu volem ser.
La missi, conceptualment, representa la ra de ser, lessncia de lorganitzaci i reflecteix qui som

i qu fem. La missi s fruit del recull de les conclusions duna anlisi interna i una reflexi profunda
realitzada per lorganitzaci. Representa la realitat del missatge que es vol transmetre. La visi re-
flecteix el desig de qu es vol que sigui lorganitzaci en un futur a mig termini. Entre qui som i qu
fem missi i qu volem ser visi, hi ha lestratgia a seguir, s a dir, la forma com saconsegueix
desenvolupar la prpia realitat.
Els valors descriuen amb fidelitat com som. Expressen els lmits tics i morals sobre els que treballa
lorganitzaci. Donen sentit a les directrius quotidianes i a les indicacions que es donen en tots els
nivells de lorganitzaci de forma ordinria. Els valors articulen el que s la cultura de lorganitzaci
i la identifiquen amb el que realment pensen les persones que hi pertanyen. Tamb sn un element
indispensable per cohesionar la missi i la visi.
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, desprs dun procs de reflexi va definir la seva
missi, visi i valors, que alhora expressen el desig didentificaci amb els seus integrants, amb els
ciutadans, les institucions i amb totes les organitzacions amb qu habitualment treballa. Innovaci i
millora constant sn dos dels elements claus que shan tingut en compte a lhora de fer aquesta reflexi.
Com a resultat daquest procs intern, la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra t com a missi
fer de Catalunya un pas segur, protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat
ciutadana, vetllant, des de la proximitat, per la convivncia pacfica i la protecci de les persones i els
bns, dacord amb lordenament jurdic.

T com a visi ser una policia de referncia en matria de seguretat i garantir la protecci i el servei
de les persones a Catalunya, des de la proximitat i la professionalitat, oferint un servei de qualitat.
Els seus valors estan basats en la proximitat, el comproms, la integritat, el servei i leficcia, i que es
concreten en:
Proximitat: conixer la realitat social, des de larrelament al territori, i detectar les necessitats
de la ciutadania a qui es serveix, per afavorir la convivncia pacfica.
Comproms: esforar-se per complir les obligacions prpies del lloc que socupa.
Integritat: no treure profit de la condici de policia. Actuacions adaptades als preceptes

deontolgics.
Voluntat de servei: orientar-se cap a la ciutadania, amb la voluntat de satisfer les necessitats
amb un servei de qualitat.
Eficcia: aconseguir els objectius fixats, ser resolutiu en el lloc de treball propi, aconseguir
els resultats previstos.
4.3. Compromisos amb la ciutadania
Les administracions pbliques, en el marc de lafany per la millora continua, incorporen en la seva ope-
rativa ordinria prctiques i mecanismes per garantir la qualitat del servei pblic finalista que ofereixen.
A continuaci es mostren diferents vessants dels compromisos als que la Policia de la Generalitat -
Mossos dEsquadra est subjecta. Duna banda, amb el compliment de les actuacions que estableix
el Pla General de Seguretat de Catalunya. Daltra banda, amb la satisfacci de la ciutadana per la
prestaci del seu servei segons la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
Finalment, amb laplicaci interna dels processos que estableix el Sistema de gesti de la qualitat de
la Direcci General de la Policia en els mbits de la detenci i latenci a la vctima.
4.3.1. Pla General de Seguretat de Catalunya
El Departament dInterior, a travs del Pla general de seguretat de Catalunya recull les actuacions que
portar a terme el Govern per garantir la seguretat de les persones, els bns i el medi ambient. La
seva periodicitat s quadriennal, temporalitat que permet portar a terme els objectius i les actuacions
que recull.
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra esdev un actor clau daquest Pla, des de lelaboraci
fins a la implementaci del mateix.
Aquesta planificaci suposa una doble tasca de detecci i prioritzaci. En primer lloc, analitzar la
situaci de la seguretat en el moment actual amb especial atenci als punts ms vulnerables, a les
problemtiques que cal atendre per resoldre o millorar, identificar els perills i avaluar els riscos per
determinar les necessitats futures, i els recursos per fer-los front. Implica tamb la fixaci i prioritzaci
dobjectius i lordenaci de les actuacions.
El Pla recull les actuacions a portar a terme juntament amb diversos departaments de lAdministraci
de la Generalitat, amb els municipis, i amb diferents representants de la societat civil, i estableix meca-
nismes de comunicaci amb la ciutadania, que fomentin el coneixement de les necessitats ciutadanes
i la coresponsabilitzaci en la tasca de creaci duna societat ms segura.

4.3.2. Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
Aquest document s un dels instruments per a la gesti de la qualitat que se centra en la ciutadania i
la seva satisfacci pel que fa a la prestaci del servei.
La Carta a ms dincorporar informaci general sobre la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra,

les seves funcions i estructura, tamb expressa la voluntat institucional de treballar en el marc duna
poltica global de qualitat, recull els serveis que es presten, els compromisos que sadopten, com es
mesura la qualitat del servei i com els usuaris hi poden collaborar.
Daquesta Carta val a destacar el protagonisme especial que tenen la missi, visi i valors institucio-
nals, que anteriorment shan tractat en aquesta mateixa guia destudi. Aix mateix, sincorporen altres
premisses importants com sn els serveis i els compromisos de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra.
Respecte als serveis que ofereix destacar-ne de forma general latenci personal i assistencial per
donar resposta a les demandes de seguretat dels ciutadans i mobilitzar-ne els recursos necessari per
a garantir-la. De forma particular, destacar-ne latenci al denunciant i latenci especialitzada a les
vctimes, les relacions amb la comunitat a travs de la xarxa associativa especialment dels collectius
ms vulnerables, la garantia de la seguretat viria i la investigaci criminal.
Respecte als compromisos adquirits, destacar-ne el servei datenci ininterrompuda, el tracte res-
pectus, el temps darribada, la identificaci dels agents, el temps despera, la garantia de privacitat
dels denunciants, latenci en llenges estrangeres, la recepci de determinades denncies a travs
dInternet, lassistncia personalitzada a vctimes, la prioritzaci de la gesti de les ordres de protecci
per violncia masclista, les relaci habitual amb collectius de representaci social, la celeritat en el
lliurament de persones desemparades, la promoci de la seguretat viria, la resposta als suggeriments,
agraments i queixes, la investigaci dels fets delictius i la publicaci dels resultats anuals de lavaluaci
de la qualitat del servei.
4.3.3. Sistema de Gesti de la Qualitat de la Direcci General de la Policia
El Sistema de Gesti de la Qualitat de la Direcci General de la Policia constitueix linstrument organit-

zatiu que permet fer avanar la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra vers la millora continuada
i la superaci professional de manera permanent, dacord amb la poltica de qualitat de la Direcci
General de la Policia.
Aquest Sistema recull els mtodes, els recursos, els procediments necessaris i la sistemtica adequa-
da, per tal que els aspectes crtics dels processos que incorpori restin garantits en loperativa policial.
Actualment, a la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra en el marc daquest Sistema ha incor-

porat dos processos, que sn: el procs de la detenci i el procs datenci a les vctimes de violncia
masclista, domstica i altres vctimes vulnerables.
Han estat aquests dos processos per ra de la vulnerabilitat que caracteritza la situaci de les persones
afectades amb qui han dinteractuar els agents de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
Com a extensi de lordenament jurdic, la normativa a la que shan dajustar les actuacions dels agents
de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra es basa en: instruccions de la Direcci General de
la Policia, procediments normalitzats de treball, comunicats interns, ordres de servei i altres.
A ms daquesta normativa, les actuacions dels agents relacionades amb aquests dos processos
disposa, a ms a ms, dun mapa dactuacions normativitzades per: procediments, instruccions ope-

ratives i pautes operatives. Cada procs disposa duna aplicaci informtica de suport que registra el
desenvolupament de les accions permetent la fiscalitzaci interna de cada cas.
La incorporaci daquests processos a la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra garanteix que

les seves actuacions es prestaran de forma homognia arreu del territori. Aquesta s una qesti sig-
nificativa en una organitzaci que disposa de multitud de seus arreu del pas, cadascuna amb una srie
de particularitats que li permeten adaptar-se a la realitat del seu context territorial, demogrfic i social.
La incorporaci daquests dos processos a la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, a ms de

fomentar la millora continua i ser representatiu del foment de la qualitat del servei pblic, esdev un
refor afegit al sistema de garanties per a totes les parts interessades que hi intervenen.
4.3.3.1. SGQ - Procs de la detenci
Aquest procs regula totes les actuacions de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra que
componen el procs de detenci, a partir de diferents supsits desencadenants de la detenci. Des
de la prctica material de la detenci fins a la posada en llibertat, a disposici judicial de la persona
detinguda o a disposici daltres cossos policials, pares, tutors o ministeri fiscal.
El control del procs inclou tamb daltres aspectes com sn: el trasllat, lingrs, primeres actuacions
i estada del detingut a dependncies policials, latestat i la cadena de custdia policial.
Com a element de suport per al seguiment daquest procs integral de la detenci es disposa de
laplicaci informtica Sistema dImputaci i Seguiment de Detencions (SISD).
4.3.3.2. SGQ -Procs datenci a les vctimes de violncia masclista, domstica i altres vctimes
vulnerables
Aquest procs regula totes les actuacions de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra en relaci
a vctimes de violncia masclista, domstica, agressions sexuals, odi i discriminaci, mutilaci genital
femenina, trfic dessers humans i matrimonis forats. Des de la prevenci, les entrades i desencade-
nants, la instrucci de latestat, latenci a la urgncia, lassistncia a la vctima, les actuacions amb la
persona autora, la protecci i seguiment de la vctima, fins als supsits de situaci final i tancament.
Com a element de suport per al seguiment daquest procs integral datenci es disposa de laplicaci
informtica Sistema Integral dAtenci a les Vctimes (SIAV).
4.4. Estructura orgnica i operativa
Lestructura de la funci policial de la Direcci General de la Policia ha anat variant al llarg dels anys des
de la seva creaci. La darrera modificaci del decret que detalla aquesta estructura s de lany 2011,
i respon a la necessitat de modernitzar lestructura policial per a esdevenir un referent en el sistema
Amb lobjectiu de donar-li coherncia estructural, i delimitar les jerarquies, la Policia de la Generalitat
- Mossos dEsquadra sestructura en els nivells organitzatius descendents segents:
La Prefectura de la Policia, exerceix la direcci estratgica i el comandament operatiu del

cos de mossos desquadra.

Les comissaries superiors de coordinaci sn rgans adscrits a la Prefectura de la Policia, a

les quals correspon el comandament i coordinaci operatiu de les unitats centrals i territorials.
La comissaria general s un rgan central que, de manera ordinria, sadscriu a la Comis-

saria Superior de Coordinaci Central.
La regi s un rgan territorial, amb rang de comissaria general, que sadscriu a la Comissaria
Superior de Coordinaci Territorial, i li correspon la direcci operativa dmbits concrets de
lactivitat policial.
La divisi s un rgan que, de manera ordinria, sadscriu a una comissaria general. La

naturalesa organitzativa de la divisi s drgan central, tot i que podr estar territorialment
desconcentrada.
Lrea s un rgan que, de manera ordinria, sadscriu a una divisi o regi policial, a la qual
correspon la direcci tctica dmbits concrets de lactivitat de la policia. Sestableixen els
segents tipus drees:
La unitat s un rgan que, de manera ordinria, sadscriu a una rea, a la qual correspon la
direcci operativa de la policia
El grup s lrgan que, de manera ordinria, sadscriu a una unitat, les funcions del qual sn,
amb carcter general, les relatives a la supervisi i execuci directa de les tasques policials.
A partir daquests nivells organitzatius, es detallar a continuaci lestructura policial de la Direcci

General de la Policia. En depenen de la Direcci General de la Policia, duna banda la Prefectura de
Policia, i daltra els serveis que donen resposta a les necessitats ms directes daquesta direcci.
4.4.1. Serveis policials dependents de la Direcci General de la Policia
Els serveis que depenen directament de la Direcci General de la Policia a banda de la Prefectura, que
es detallar de forma separada a lapartat segent sn:
a) El Gabinet del Director

Les funcions del Gabinet del Director sn les de suport a la Direcci General de la Policia en
les relacions protocollries, i la definici de les poltiques de comunicaci. Des daquest ga-
binet tamb s coordinen els serveis de gala i honors de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra.
b) El Servei dAssessorament Jurdic

Des del Servei dAssessorament jurdic, es coordinen i supervisen totes aquelles accions
que tenen relaci duna banda a la elaboraci de material de caire jurdic, i daltra banda a
les relacions amb els organismes judicials en que intervinguin membres de la Policia de la
Generalitat - Mossos dEsquadra.
c) La Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenci i Mediaci

La Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenci i Mediaci sencarrega de totes
les gestions en el marc de les relacions de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
amb les diferents institucions, organitzacions i institucions. Tamb s la responsables de les
tasques de mediaci i la resoluci alternativa de conflictes socials adreats a la coresponsa-
bilitzaci en matria de seguretat. Finalment, sencarrega de proposar iniciatives que permetin
avanar en processos dintercanvi i en projectes de cooperaci internacional

d) La Divisi dAvaluaci de Serveis

Les funcions de la Divisi dAvaluaci de Serveis estan relacionades amb la inspecci dels
diferents serveis policials a partir de lelaboraci dauditories. Aix mateix, tamb avalua els
serveis i el personal des duna visi global de lorganitzaci. Des daquesta ptica, tamb
proposa millores en les diferents metodologies de treball, i procediments normalitzats de
treball
e) La Divisi dAfers Interns

Aquesta divisi sencarrega de totes aquelles funcions relacionades amb les activitats pre-
sumptament illcites o contrries a ltica professional que puguin comportar sancions dis-
ciplinries dels membres de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
4.4.2. Serveis policials dependents de la Prefectura de la Policia
La Prefectura de la Policia, s lencarregada dexercir la direcci estratgica i el comandament operatiu

de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra. Per a exercir aquestes funcions, sestructura en
els rgans segents:
a) La Comissaria Superior de Coordinaci Central, que coordina les diferents comissaries

generals que donen resposta global a les funcions de caire ms especialitzat.
b) La Comissaria Superior de Coordinaci Territorial, que sorganitza en regions policials, i

sencarrega de vetlla per la seguretat ciutadana des de la proximitat territorial
c) La Comissaria General Tcnica de Planificaci de la Seguretat, que dissenya de pro-

postes estratgiques i operatives per donar resposta als problemes de seguretat, i defineix els
criteris relatius als sistemes dinformaci policial.
d) La Sala Central de Comandament, que coordina i supervisa les operacions i les actuacions
de les diferents sales de comandament.
4.4.2.1. Serveis Centrals
La Comissaria Superior de Coordinaci Central, en lexercici de les seves funcions sestructura en quatre
comissaries generals. Cadascuna daquestes comissaries generals sencarrega dun mbit dactuaci
prioritari dintre de lorganitzaci.
Els serveis centrals que depenen de les comissaries generals, normalment sestructuren en dos nivells
de prestaci de servei, un desconcentrat a les diferents regions policials, i un centralitzat de caire ms
global que cobreix la totalitat del territori.
Les quatre comissaries generals que composen la Comissaria Superior de Coordinaci Central sn:
a)La Comissaria General dInvestigaci Criminal que realitza la investigaci i persecuci de

les activitats criminals en els mbits de la delinqncia ordinria, especialitzada i organitzada.
Aquesta comissaria tamb sencarrega de la interlocuci operativa en matria dinvestigaci cri-
minal amb altres cossos policials, organismes i institucions de carcter nacional o internacional.
De la comissaria en depenen les rees de Mitjans Tcnics i Suport Operatiu, i dAnlisi de la Cri-
minalitat directament, aix com la Divisi de Policia Cientfica, i la Divisi dInvestigaci Criminal.
b)La Comissaria General dInformaci s responsable de la investigaci i la persecuci

dorganitzacions criminals que no persegueixin una finalitat econmica i que comportin una
amenaa per a lexercici de les llibertats, la seguretat de les persones, la pau o la cohesi so-

cial. Les funcions daquesta comissaria sexerceixen a traves dels rgans que en depenen que
sn lrea Central dInformaci Interior, lrea Central dInformaci Exterior, lrea dInformaci,
lrea Central dAnlisi, lrea de Mitjans Tcnics, i la Unitat Central dInformaci en Ordre Pblic.
c)La Comissaria General de Recursos Operatius dona suport a daltres unitats de la Policia
de la Generalitat - Mossos dEsquadra en la neutralitzaci i la prevenci de les situacions de
risc que requereixin del concurs de les seves unitats altament qualificades i especialitzades. De
la comissaria en depenen lrea dEscortes, lrea de Brigada Mbil, lrea de Grup Especial
Intervenci, lrea de Desactivaci dArtefactes Explosius TEDAX-NRBQ, lrea Penitenciria i
lrea Central de Suport Operatiu.
d)La Comissaria General de Mobilitat, duna banda realitza la coordinaci i la direcci tcnica
lmbit dels transports, ja siguin aeris, portuaris i ferroviaris, aix com la circulaci viria. Daltra
banda desenvolupa i aplica estratgies policials per la millora en la seguretat del transport i la
seguretat viria en coordinaci els departaments competents en matria de mobilitat i trans-
port. La Comissaria General de Mobilitat sestructura en dues divisions, la Divisi de Trnsit i la
Divisi de Transport.
4.4.2.2. Serveis Territorials
La Comissaria Superior de Coordinaci Territorial sencarrega de la prestaci de servei de seguretat

de la ciutadania de manera prxima al ciutad a partir de coordinaci operativa de les seves unitats
territorials distribudes per Catalunya.
En matria de seguretat pblica, el territori de Catalunya sorganitza en regions policials, que a la seva
vegada, es divideixen en rees bsiques policials. Les nou regions policial que engloben el mapa de
seguretat de Catalunya sn:
a) La Regi Policial Metropolitana de Barcelona
b) La Regi Policial Metropolitana Nord
c) La Regi Policial Metropolitana Sud
d) La Regi Policial Girona
e) La Regi Policial Camp de Tarragona
f) La Regi Policial Ponent
g) La Regi Policial Central
h) La Regi Policial Terres de lEbre
i) La Regi Policial Pirineu Occidental
Les regions policials es distribueixen al territori en forma drees bsiques policials. Aquestes rees
sn les divisions territorials en que sorganitza la tasca policial, i el referent directe del ciutad. Les
rees bsiques policials consten dunitats de seguretat ciutadana, unitats dinvestigaci i oficines
datenci al ciutad.
Aix mateix, les regions policials tamb tenen rgans regionals que donen un servei conjunt a tota la
regi de forma ms especialitzada. Aquests rgans regionals sn de forma ordinari els segents:
Lrea Regional de Trnsit, a la que correspon la vigilncia i el control del trnsit , la circu-
laci i el transport de vehicles en vies pbliques.

Lrea Regional de Recursos Operatius dona suport a les ABP en aquelles tasques de
seguretat i ordre pblic que requereixin una cert nivell despecialitzaci.
La Sala Regional de Comandament que coordina, supervisa i gestiona en temps real les
incidncies i els serveis planificats mitjanant la mobilitzaci de recursos de les unitats regio
nals i rees bsiques policials.
La Unitat Regional de Policia Administrativa, que realitza la inspecci i investigaci dillcits

administratius.
La Unitat Regional de Proximitat i Atenci al Ciutad que coordina i supervisa les activi-
tats de les oficines datenci al ciutad, i de les relacions amb la comunitat, la proximitat i la
violncia de gnere.
LOficina de Suport que dona suport als comandaments regionals, i coordina les actuacions
de les oficines de suport de les rees bsiques policials.
La Regi Policial Metropolitana Barcelona, a ms, t excepcionalment dues rees ms que en depenen,
lrea Regional de Seguretat dEdificis i Trasllats, i lrea Regional dInstrucci dAtestats i Custdia de
Detinguts, que donen resposta a les peculiaritats daquesta regi policial.

LInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya s lencarregat destudiar, identificar i definir els progra-
mes, els continguts i lestructura dels processos selectius, les competncies, els perfils professionals
exigibles dels cossos de policia i del personal de protecci civil i de prevenci i extinci dincendis i
de salvaments en collaboraci amb els centres directius competents en aquesta matria.
De la mateixa manera tamb s lencarregat de programar, organitzar i desenvolupar la formaci b-

sica, la formaci per a la promoci i el comandament, la formaci per a lespecialitzaci i la formaci
contnua dels collectius sobre els quals t competncia.
s lencarregat de promoure la collaboraci amb institucions, centres i establiments docents nacionals,

estatals i internacionals, i mantenir-hi relacions dintercanvi de coneixements i de professionals en les
matries prpies de la seva competncia.
5.1 Estructura de lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya
De la Direcci de lInstitut, en depenen els rgans segents:
a) LEscola de Policia de Catalunya.
b) LEscola de Bombers i Protecci Civil de Catalunya.
c) La Subdirecci General dAdministraci i Suport Acadmic.
d) La Subdirecci General de Formaci Universitria, Recerca i Gesti del Coneixement.
e) El Servei de Selecci, Avaluaci i Seguiment.
5.2. LEscola de Policia de Catalunya
LEscola de Policia de Catalunya, dintre de lmbit de la seguretat, dirigeix la detecci de les necessitats
formatives, dissenya, desenvolupa i supervisa el contingut docent, a ms de supervisar els processos

davaluaci que sestableixin per acreditar o no la superaci de les activitats de formaci en matria
de seguretat.
Aix mateix, promou la creaci duna xarxa de coneixement en matria de seguretat en la qual puguin
compartir experincies i coneixements totes les persones que directament o indirectament treballen
en lmbit de la seguretat.
De lEscola de Policia de Catalunya, en depenen les unitats segents:
a) Lrea dInstructors de Policia.
b) Lrea de Continguts de Formaci Policial.
c) El Servei de Formaci Policial.
5.3. LEscola de Bombers i Protecci Civil de Catalunya
LEscola de Policia de Catalunya, dintre de lmbit de la prevenci i extinci dincendis i de salvaments,

dirigeix la detecci de les necessitats formatives, dissenya, desenvolupa i supervisa el contingut docent,
a ms de supervisar els processos davaluaci que sestableixin per acreditar o no la superaci de les
activitats de formaci en matria de seguretat.
Tamb promou la collaboraci i la cooperaci amb institucions, centres i establiments docents, tant
nacionals com internacionals, i mantenir-hi relacions dintercanvi de coneixements i de professionals
en les matries prpies de la seva competncia.
De lEscola de Bombers i Protecci Civil de Catalunya en depenen les unitats segents:
a) Lrea dInstructors i de Continguts en Riscos, Emergncies i Protecci Civil.
b) El Servei de Formaci en Riscos, Emergncies i Protecci Civil.
5.4. La Subdirecci General dAdministraci i Suport Acadmic
La Subdirecci General dAdministraci i Suport Acadmic s lencarregada de dirigir les funcions

dadministraci i gesti dels serveis generals i rgim interior, i dels recursos humans i materials de
lInstitut, aix com la tresoreria i lelaboraci de lavantprojecte de pressupost.
Tamb exerceix la coordinaci tcnica dels processos de reconeixement acadmic de la formaci

impartida. Aix, dirigeix els processos de convalidaci, homologaci o reconeixement de programes
formatius realitzats per altres entitats al Pla destudis de lInstitut.
De la Subdirecci General dAdministraci i Suport Acadmic, en depenen les unitats segents:
a) El Servei de Gesti Econmica i Administrativa.
b) La Secci de Secretaria Acadmica.
5.5. La Subdirecci General de Formaci Universitria, Recerca i Gesti del Coneixement
Aquesta Subdirecci coordina les formacions relacionades amb el desenvolupament de la carrera

professional dels collectius de la seguretat, els riscos i les emergncies, amb la implantaci de plans
de formaci universitria, i amb lelaboraci del criteris tcnics necessaris per a les poltiques i acti-
vitats de lInstitut.

De la mateixa manera, dirigeix la difusi institucional, les comunicacions i les publicacions de lInstitut, i
impulsa la collaboraci amb empreses i institucions per a la creaci i la transferncia del coneixement
en seguretat.
5.6. El Servei de Selecci, Avaluaci i Seguiment
El Servei de Selecci, Avaluaci i Seguiment s lencarregat dexecutar lavaluaci del perfil de com-
petncies clau de lalumnat dels cursos de formaci bsica que simparteixen a lInstitut.
Aix, elabora i valida els instruments dobservaci i registre per a lavaluaci de lalumnat en perode de
prctiques en les organitzacions policials de referncia.
Finalment, tamb s lencarregat de planificar, i supervisar el suport tcnic per a lavaluaci de les
condicions psicolgiques per a ls de les armes de foc dels cossos de policia de Catalunya.

La transferncia de les facultats dexecuci de la legislaci de lEstat en matria de trnsit va ser una
reivindicaci histrica de la Generalitat de Catalunya des dels inicis de lactual etapa democrtica fins
al 1980.
La transferncia de competncies executives a la Generalitat en matria de trnsit, circulaci de vehicles

i seguretat viria, per la via de larticle 150.2 de la Constituci espanyola, mitjanant la Llei orgnica
de transferncia de competncies executives en matria de trnsit i circulaci de vehicles de motor a
la Comunitat Autnoma de Catalunya, va ampliar la capacitat de la Generalitat dactuar en matria de
seguretat viria i va adaptar lmbit funcional de determinats rgans del Departament de Governaci
amb la creaci del Servei Catal de Trnsit.
El Servei Catal de Trnsit s un organisme autnom de carcter administratiu adscrit al Departament

dInterior, creat a lempara de la Llei 14/1997, de 24 de desembre. Exerceix les competncies que en
matria de trnsit, circulaci de vehicles i seguretat viria van ser atribudes a la Generalitat de Cata-
lunya per la Llei orgnica 6/1997, de 15 de desembre, de transferncia de competncies executives en
matria de trnsit i circulaci de vehicles de motor a la Comunitat Autnoma de Catalunya.
s competncia del Servei Catal de Trnsit impulsar lelaboraci, cada tres anys, del Pla de seguretat
viria i els programes inclosos en aquest Pla, en el marc de la Comissi Interdepartamental per a la
Millora de la Seguretat Viria, els quals han de ser aprovats pel Govern i tramesos al Parlament de
Catalunya. El Pla de seguretat viria s el document clau que revisa i proposa les lnies estratgiques
a seguir i les actuacions a realitzar per aconseguir els objectius generals de seguretat viria. El Pla
de seguretat viria es vertebra en tres lnies dactuaci, cadascuna de les quals engloba les mesures
necessries per assolir lobjectiu com:
a) Lluita contra la velocitat excessiva o inadequada.
b) Cooperaci amb els ajuntaments i lmbit local en matria de seguretat viria.
c) Combinaci de criteris de carcter mediambiental amb els propis de seguretat viria i mo-
bilitat. Aquesta lnia planteja la repercussi en beneficis ambientals derivats de laplicaci de
determinades mesures com ara la reducci de velocitat, alhora que aquestes mesures permeten
una reducci de la sinistralitat i una mobilitat sostenible ms segura.
El Pla estratgic de seguretat viria de Catalunya 2014-2020 t com a objectiu prioritari assolir lany
2020 una reducci del 50% en el nombre de morts a les vies catalanes respecte a lany 2010, alineat

amb la fita que estableix la Uni Europea per al mateix perode. Aquest repte suposa una primera fita
a lhora dassolir la visi zero lany 2050, que planteja la desaparici total de la mortalitat a les vies
catalanes.
Lestructura del Servei Catal de Trnsit sarticula en tres subdireccions: Subdirecci General de
Serveis, Subdirecci General de Gesti del Trnsit i Subdirecci General de Seguretat Viria.
Tamb depn del director del Servei Catal de Trnsit lmbit funcional de comunicaci i informaci en
matria de seguretat viria, el qual nexerceix la direcci. Territorialment, sestructura en quatre serveis
territorials de Trnsit (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), que a la vegada sestructuren cadascun
dells en la Secci de Seguretat Viria i la Secci de Procediment.
Els delegats territorials del Govern de la Generalitat sn competents, sens perjudici de les competn-
cies municipals, per imposar multes i sancions en matria de trnsit, circulaci de vehicles i seguretat
viria. Poden assumir la competncia sancionadora per infraccions de normes de circulaci en vies
urbanes que corresponen als alcaldes, sempre que hi hagi un conveni subscrit en aquesta matria
entre lajuntament afectat i el Servei Catal de Trnsit.
El Servei Catal de Trnsit pot actuar com a organisme recaptador per la via de constrenyiment de les
sancions derivades de les denncies formulades a infractors residents en un municipi diferent del de
la comissi de la infracci, si aix sha establert en el conveni corresponent subscrit entre lajuntament
afectat i el Servei Catal de Trnsit.
El Servei Catal de Trnsit i la Direcci General de Policia exerciran coordinadament les funcions
segents:
Gestionar i controlar el trnsit en vies interurbanes, i en travessies o en vies urbanes que

afectin la circulaci interurbana, si hi ha un acord previ, amb lautoritat local corresponent,
sens perjudici de les competncies dels municipis en aquesta matria.
Adoptar les mesures necessries per garantir la seguretat i la fludesa en el trnsit de les
carreteres.
El Departament dInterior i el Servei Catal de Trnsit han de tenir present en la seva actuaci
les de la resta de departaments de la Generalitat i de les altres administracions pbliques amb
competncies concurrents i complementries en matria de trnsit i circulaci de vehicles i
seguretat viria presents a Catalunya.
El Servei Catal del Trnsit t adscrits una srie drgans:
a)LObservatori de la Seguretat Viria. s un rgan collegiat de consulta, collaboraci i

participaci que t com a finalitat impulsar les poltiques de seguretat viria que contribueixin a
la reducci de la sinistralitat a la xarxa viria catalana i a protegir els drets de les vctimes dels
sinistres viaris. LObservatori t funcions de carcter consultiu, dinformaci, recerca, documen-
taci i avaluaci de les poltiques de seguretat viria, sens perjudici de les funcions atribudes a
altres rgans en aquest mbit funcional.
b)La Comissi Catalana de Trnsit i Seguretat Viria. s lrgan consultiu i de participaci

superior a Catalunya en matria de trnsit, circulaci i seguretat viria, sens perjudici de les
funcions i de les competncies dels rgans que la legislaci vigent estableix en els sectors de
la seguretat viria, el trnsit i la circulaci.
c)La Comissi Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viria. s lrgan de

coordinaci interdepartamental de lAdministraci de la Generalitat en matria de trnsit i se-
guretat viria.


Per donar compliment a la idea que qualsevol persona que es desplacs per Europa pogus trucar a
un mateix nmero de telfon en cas demergncia, el Consell de les Comunitats Europees en la seva
Decisi 91/396/CEE, de 29 de juliol, relativa a la creaci dun nmero de trucada durgncia nic euro-
peu va determinar lobligaci dintroduir el nmero telefnic 112 en les respectives xarxes telefniques
dels estats membres de la Uni Europea. Daquesta manera sevitava el problema que suposava el
desconeixement de tots els nmeros demergncia locals en cas demergncia.
A Catalunya, aquesta implantaci i la regulaci del serveis datenci de trucades durgncia mitjanant
el telfon nic 112 correspon a la Generalitat de Catalunya. Legislativament es realitza mitjanant la Llei
9/2007, de 30 de juliol, del Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya. Aquesta
Llei preveu la creaci dun centre datenci i gesti de les trucades durgncia, en el qual shan de rebre
i atendre els avisos que es facin al nmero 112 i des del qual shan de portar a terme els requeriments
dassistncia material que es considerin pertinents als centres directius, els organismes i les entitats
competents en cada matria, com a part essencial del centre integrat i permanent a qu fa referncia
larticle 30 de la Llei 4/2003, de 7 dabril, dordenaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya.
Abans de la creaci del telfon 112 cada servei demergncies disposava dun nmero telefnic propi.
Daquesta manera el Cos de Bombers (085), la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra (088) i els
cossos locals de Policia (092), entre daltres, disposaven de nmeros propis per atendre les emergnci-
es. El 112 va realitzar un procs dintegraci progressiu dels nmeros demergncia per convertir-se en
lnica porta dentrada de les emergncies de Catalunya. Els nmeros de telfon del cos de Bombers
de la Generalitat (085) i de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra (088) van deixar destar
actius a partir del 30 de setembre de 2012.
El Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya s una entitat de dret pblic do-
tada de personalitat jurdica prpia, plena capacitat dobrar per complir les seves funcions i amb
autonomia de gesti per assolir les seves finalitats: aquesta entitat sadscriu al Departament dInterior,
com a rgan competent en matria de seguretat pblica.
El servei que es presta des daquest centre s pblic, gratut, universal i permanent. Dona servei les 24
hores del dia els 365 dies de lany i el seu accs s universal i permanent per a tots els ciutadans des
de qualsevol tipus de telfon, amb independncia que sigui fix o mbil. El Centre dAtenci i Gesti de
Trucades dUrgncia 112 Catalunya t centres actius a Reus i Barcelona. Lexistncia de dos centres
separats territorialment permet assegurar la continutat del servei davant de qualsevol contingncia.
El Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya centralitza totes les trucades urgents
perqu qualsevol ciutad pugui sollicitar els serveis pblics durgncies sanitries, extinci dincendis i
salvament, seguretat ciutadana i protecci civil quan es trobi en una situaci demergncia: accidents,
incendis, robatoris, agressions, violncia masclista, rescats o catstrofes.
Els rgans de govern del Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya sn el presi-
dent, el vicepresident, el Consell Rector i la Comissi Executiva.
El Consell Rector est integrat pel president i vicepresident i els segents vocals:
a) Tres persones designades pel conseller del departament competent en matria de seguretat
pblica, una de les quals ha dsser la persona titular de la unitat directiva competent en matria
de protecci civil.
b) El secretari general del departament competent en matria de seguretat pblica.

c) Tres persones designades pel conseller del departament competent en matria de salut, una
de les quals ha dsser el director del Servei Catal de la Salut.
d) La persona titular de la unitat directiva que tingui atributs el comandament i la direcci su-
perior del Cos dAgents Rurals.
e) Dues persones en representaci dels ens locals, proposades per les entitats associatives
representatives dels municipis catalans.
f) Una persona en representaci de lAjuntament de Barcelona.
g) Una persona en representaci de la Delegaci del Govern de lEstat a Catalunya, si ho acorden

aix els rgans competents de lAdministraci de lEstat.
La Comissi Executiva est integrada pel secretari competent en matria de protecci civil, que
nexerceix la presidncia, pel director del Servei Catal de la Salut, que nexerceix la vicepresidncia,
i pels vocals titulars segents:
a) Dos vocals designats pel conseller competent en matria de seguretat pblica, un dels quals
ha dsser el director general competent en matria de protecci civil.
b) Dos vocals designats pel conseller competent en matria de salut.
c) El director del Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya.

Idees fora
1. Les principals funcions del Departament dInterior sn: les funcions relacionades amb la seguretat
ciutadana; el trnsit; les emergncies i la protecci civil; la prevenci, extinci dincendis i salva-
ment; els espectacles pblics i les activitats recreatives, i qualsevol altra que li atribueixin les lleis
i altres disposicions.
2. Del Departament dInterior depenen: la Secretaria General, la Direcci General de la Policia, la

Direcci General dAdministraci de la Seguretat, la Direcci General de Protecci Civil i la Direcci
General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments.
3. De la Secretaria General del Departament dInterior depenen la Direcci de Serveis, lAssessoria

Jurdica, el Gabinet Tcnic i els diferents serveis territorials dInterior.
4. Mitjanant la Secretaria General estan adscrits al Departament dInterior els segents organismes:
Servei Catal de Trnsit, Institut de Seguretat Pblica de Catalunya i Centre dAtenci i Gesti de
Trucades dUrgncies 112 Catalunya.
5. Els Serveis Territorials dInterior han de coordinar les funcions, els serveis i els procediments ad-
ministratius que sn competncies del Departament dInterior en el seu mbit territorial respectiu.
6. Correspon a la Direcci General de la Policia el comandament directe del Cos de Mossos dEs-
quadra i la direcci, coordinaci operativa i inspecci dels seus serveis.
7. La Direcci General de la Policia, pel que fa a la funci policial, sestructura en els rgans segents:
la Prefectura de Policia , el Gabinet del Director, el Servei dAssessorament Jurdic, la Comissaria
General de Relacions Institucionals, Prevenci i Mediaci, la Divisi dAvaluaci de Serveis, i la
Divisi dAfers Interns.
8. Per a lexercici de les seves funcions, la PG-ME sestructura en els nivells organitzatius descendents
segents: la Prefectura de la Policia, les comissaries superiors de coordinaci, les comissaries
generals, les regions, les divisions, les rees, les unitats, i els grups.
9. De la Prefectura de Policia depenen els rgans segents: la Comissaria Superior de Coordinaci

Central, la Comissaria Superior de Coordinaci Territorial, la Comissaria General Tcnica de Pla-
nificaci de la Seguretat, i la Sala Central de Comandament.
10. De la Comissaria Superior de Coordinaci Central depenen la Comissaria General dInvestigaci

Criminal, la Comissaria General de Recursos Operatius, la Comissaria General de Mobilitat, i la
Comissaria General dInformaci.
11. La reacci policial s la resposta davant la constataci de la comissi dun delicte o la seva im-
minent perpetraci, la seva investigaci, la recerca i la detenci de les persones implicades, aix
com assegurar els instruments o les proves del delicte.
12. Entenem per funci assistencial el conjunt dactuacions que du a terme la policia amb lobjectiu
datendre i protegir la ciutadania.
13. Es pot definir la prevenci policial com el conjunt daccions que la policia pot dur a terme amb doble
finalitat; duna banda, evitar la comissi dactes illcits i, de laltra, que els ciutadans esdevinguin
vctimes.
14. LInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya s lencarregat destudiar la selecci, i el procs forma-
tiu exigible als cossos de policia i al personal de protecci civil i de prevenci i extinci dincendis
i de salvaments.

15. De lInstitut, en depenen els rgans segents:

a) LEscola de Policia de Catalunya.
b) LEscola de Bombers i Protecci Civil de Catalunya.
c) La Subdirecci General dAdministraci i Suport Acadmic.
d) La Subdirecci General de Formaci Universitria, Recerca i Gesti del Coneixement.
e) El Servei de Selecci, Avaluaci i Seguiment.
16. LEscola de Policia de Catalunya dirigeix la detecci de les necessitats formatives, dissenya el
contingut docent, i supervisa els processos davaluaci dintre de lmbit de la seguretat.
17. LEscola de Bombers i Protecci Civil de Catalunya dirigeix la detecci de les necessitats forma-
tives, dissenya el contingut docent, i supervisa els processos davaluaci dintre de lmbit de la
prevenci i extinci dincendis i de salvaments.
18. La Subdirecci General dAdministraci i Suport Acadmic s lencarregada de dirigir les funcions
dadministraci, gesti, i tresoreria de lInstitut.
19. La Subdirecci General de Formaci Universitria, Recerca i Gesti del Coneixement coordina les
formacions relacionades amb el desenvolupament de la carrera professional, i dirigeix la difusi
institucional.
20. El Servei de Selecci, Avaluaci i Seguiment s lencarregat de planificar i executar lavaluaci de

lalumnat dels cursos de formaci bsica que simparteixen a lInstitut.
21. La transferncia de competncies executives a la Generalitat en matria de trnsit, circulaci de

vehicles i seguretat viria es va realitzar per la via de larticle 150.2 de la Constituci espanyola,
mitjanant la Llei orgnica de transferncia de competncies executives en matria de trnsit i
circulaci de vehicles de motor a la Comunitat Autnoma de Catalunya.
22. El Servei Catal de Trnsit s un organisme autnom de carcter administratiu adscrit al Depar-
tament dInterior.
23. El Pla estratgic de seguretat viria de Catalunya 2014-2020 t com a objectiu prioritari assolir lany 2020
una reducci del 50% en el nombre de morts a les vies catalanes respecte a lany 2010, alineat amb la
fita que estableix la Uni Europea per al mateix perode. Aquest repte suposa una primera fita a lhora
dassolir la visi zero lany 2050, que planteja la desaparici total de la mortalitat a les vies catalanes.
24. El Servei Catal del Trnsit t adscrits lObservatori de la Seguretat Viria, la Comissi Catalana de
Trnsit i Seguretat Viria i la Comissi Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viria.
25. El Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya s una entitat de dret pblic
dotada de personalitat jurdica prpia i plena capacitat dobrar per complir les seves funcions, amb
patrimoni i tresoreria propis i amb autonomia de gesti per assolir les seves finalitats, lactivitat del
qual es regeix pel dret privat amb carcter general.
26. El Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya sadscriu al Departament dIn-
terior, com a rgan competent en matria de seguretat pblica.
27. La finalitat essencial del Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya s lexer-
cici de les competncies de la Generalitat en matria datenci i gesti de trucades durgncia per
mitj del nmero telefnic 112.
28. El Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya centralitza totes les trucades
urgents perqu qualsevol ciutad pugui sollicitar els serveis pblics durgncies sanitries, extinci
dincendis i salvament, seguretat ciutadana i protecci civil quan es trobi en una situaci demer-
gncia: accidents, incendis, robatoris, agressions, violncia masclista, rescats o catstrofes.

Glossari
112
Adscripci
Assistncia
Atenci
Avs
Centralitzaci
Circulaci de vehicles
Comandament operatiu
Competncia
Consell de Direcci
Delinqncia ordinria, especialitzada i organitzada
Direcci General
Dret pblic
Emergncia
Extinci dincendis
Gabinet del Conseller
Lliure exercici dels drets i llibertats
Mortalitat
Multa
Organisme autnom
Organisme
Organitzacions criminals
Percepci de seguretat
Pla estratgic
Protecci civil
Proximitat
Recursos humans
Recursos materials
Relacions amb la comunitat
Salvament
Sanci
Sancions disciplinries
Secretaria General
Seguretat ciutadana
Seguretat pblica
Seguretat viria
Serveis de gala i honors
Subdirecci General
Telfon nic
Transferncia de competncies executives
Trnsit
Trucada durgncia
Urgncia sanitria
Violncia de gnere

Tema C.3.
La coordinaci policial
1. El concepte de coordinaci policial
2. La coordinaci amb les forces i cossos de seguretat de lEstat. La coordinaci amb les poli
cies locals de Catalunya
2.1. La coordinaci amb les forces i cossos de seguretat de lEstat
2.2. La coordinaci amb les policies locals de Catalunya
3. Els rgans de coordinaci establerts per la Llei 4/2003, de 7 dabril, dordenaci del sistema
de seguretat pblica de Catalunya
3.1. Estructura del sistema de seguretat de Catalunya

4.1. La Interpol
4.2. LEuropol
5. Els acords internacionals en matria de seguretat. El sistema dinformaci Schengen (SIS)

5.1. Objectius del SIS
5.2. Estructura del SIS
5.3. Funcionament del SIS
5.4. El tractament de les dades informtiques del SIS
5.5. Competncies de loficina SIRENE

Tema C.3.
La coordinaci policial
1. El concepte de coordinaci policial

La seguretat es desenvolupa des dels diferents nivells de lAdministraci pblica: lEstat, les comuni-
tats autnomes i els ajuntaments. Aquesta competncia compartida exigeix la coordinaci entre els
respectius cossos policials, la qual cosa pressuposa lexistncia dun sistema de seguretat pblica.
Un sistema de seguretat pblica s el conjunt dadministracions, rgans, autoritats i serveis que con-
tribueixen a garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans i lordre pblic. Aquest sistema preveu la
distribuci dobligacions, les relacions jurdiques i tcniques que mantenen entre si tots aquests agents
i operadors, i estableix la necessitat dintercanvi dinformaci i lhomogenetzaci dels mitjans i els
sistemes per facilitar lacci conjunta.
A Catalunya operen, amb diferents competncies, la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, les
policies locals i les forces i cossos de seguretat de lEstat (FCSE): la Policia Nacional (PN) i la Gurdia
Civil (GC).
La coordinaci en matria policial entre la Policia de la Generalitat i les FCSE sarticula a travs dels
acords de la Junta de Seguretat de Catalunya.
LEstatut dautonomia de Catalunya configura la Junta de Seguretat com a rgan de carcter admi-
nistratiu de coordinaci de la Policia de la Generalitat i les FCSE. s concebuda com un instrument
de cooperaci entre administracions i s integrada per un nombre igual de representants del Govern
central i de la Generalitat.
En relaci amb les policies locals, larticle 164.2 de lEstatut estableix que pertoca a la Generalitat el
comandament suprem de la policia autnoma i la coordinaci de lactuaci de les policies locals.
La Llei orgnica 2/1986, de forces i cossos de seguretat
Aquesta Llei parteix de la base del carcter concurrent de lexercici de la competncia de seguretat
pblica i pretn respectar lautonomia de les diferents esferes de lAdministraci pblica, per alhora
vol donar importncia a la necessitat dintercomunicaci entre els dos cossos de seguretat de lEstat:
la GC i la PN.
Larticle 3 de la Llei orgnica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, proclama el principi de coope-
raci recproca i el de coordinaci orgnica. A larticle 12 es fa una llista de les funcions de la GC
i de la PN, i desprs sestableix que les FCSE estan obligades a la cooperaci recproca en el desen-
volupament de les competncies respectives. Ms endavant, larticle 38 fa una llista de les funcions
que corresponen a les policies autonmiques i distingeix entre les que els corresponen com a prpies
i les que ho sn en collaboraci amb les FCSE. Aquestes ltimes consisteixen a:
a) Vetllar pel compliment de les lleis i altres disposicions de lEstat i garantir el funcionament
dels serveis pblics essencials.

C.3. La coordinaci policial
b) Participar en les funcions de policia judicial.
c) Vigilar espais pblics, protegir manifestacions i mantenir lordre en grans concentracions hu-
manes. Lexercici daquesta funci correspon prioritriament a les policies autonmiques, sense
perjudici de la intervenci de les FCSE, quan a requeriment de les autoritats de la comunitat
autnoma o per decisi prpia ho considerin necessari les autoritats estatals.
Larticle 53 regula les competncies atribudes a la policia local. Moltes daquestes funcions shan
dexercir amb la intervenci daltres policies. La instrucci datestats per accident de circulaci dins del
nucli urb sha de comunicar a les FCSE, igual com quan sefectuen diligncies de prevenci i accions
dirigides a evitar la comissi dactes delictius en el marc de collaboraci establert a les juntes locals
de seguretat. Si la policia local interv en la protecci de manifestacions i en el manteniment de lordre
en les grans concentracions humanes, ho fa nicament a requeriment previ i a ttol de collaboradora
amb les FCSE i amb les policies autonmiques. I si participa en funcions de policia judicial tamb ho
fa com a collaboradora de les unitats orgniques de la policia judicial.
La Llei tamb ha considerat necessari establir uns mecanismes de carcter institucional dauxili i
cooperaci. Aquests mecanismes sorgeixen quan no hi ha mitjans suficients en algunes comunitats
autnomes que no poden crear policia autonmica. Llavors, les FCSE ajuden a fer les funcions policials,
o b es fa una adscripci funcional dunitats de la PN per tal que les comunitats autnomes que no
puguin sufragar la despesa de crear una policia autonmica, per que tinguin previst crear-la, puguin
exercir les funcions que els corresponen.
La Llei 10/94, d11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
A larticle 12.2 estableix que totes les funcions que lordenament jurdic atribueix al cos de Mossos
dEsquadra shan de complir sota els principis de cooperaci, coordinaci i collaboraci mtua amb
la resta de FCS.
La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals
A larticle 12.2 estableix que les funcions de policia judicial shan de complir dacord amb els principis
de cooperaci mtua i de collaboraci recproca amb la resta de FCS.
2. La coordinaci amb les forces i cossos de seguretat de lEstat. La coordi-

naci amb les policies locals de Catalunya
2.1. La coordinaci amb les forces i cossos de seguretat de lEstat
Dins la coordinaci entre el cos de Mossos dEsquadra i les FCSE (GC i PN) hi ha dos nivells: la coor-
dinaci institucional i loperativa.
2.1.1. Coordinaci en lmbit institucional
Tal com hem posat de manifest als pargrafs anteriors, lEAC configura la Junta de Seguretat com
a rgan de carcter administratiu encarregat de coordinar lactuaci de la Policia de la Generalitat i
les FCSE (article 164.4). s concebuda com un instrument de cooperaci entre administracions i s
integrada per un nombre igual de representants del Govern central i de la Generalitat (5/5).
s precisament en el si de la Junta de Seguretat on es van adoptar els transcendents acords de 17

doctubre de 1994. Fruit dels canvis en la situaci poltica espanyola, la situaci propcia va permetre
el pacte entre la Generalitat i el Govern central que va desbloquejar el pla de desplegament.

Aix, lany 1994, el cos de Mossos dEsquadra va comenar el desplegament a Catalunya, per assumir
les competncies que t atribudes estatutriament, i va substituir progressivament les FCSE. En acords
posteriors, sha fixat el projecte cronolgic de desplegament de la PG-ME.
Larticle 50 de la Llei orgnica 2/1986 estableix que la Junta de Seguretat s lrgan competent per
resoldre les incidncies que es produeixin en la collaboraci entre els membres de les forces
i cossos de seguretat de lEstat i el cos de Mossos dEsquadra. Per tant, ha de rebre informaci
peridica del subdelegat del Govern central i de les autoritats autonmiques de les deficincies que
sobservin en la coordinaci, lauxili mutu i la informaci recproca. Aquests han dindicar les mesures
correctes per resoldre els problemes suscitats.
La regulaci de la Junta de Seguretat est prevista per Resoluci de 28 de desembre de 1982. Funciona
com els rgans collegiats i pren els acords per unanimitat.
Les funcions de la Junta de Seguretat sn:
1. Coordinar lactuaci de la Policia de la Generalitat i de les forces i cossos de seguretat de

lEstat.
2. Determinar lEstatut, el Reglament, les dotacions, la composici numrica i lestructura i el

reclutament de la Policia de la Generalitat.
3. Coordinar les tasques de les forces i cossos de seguretat de lEstat a Catalunya amb lactu-
aci de les policies locals.
4. Conixer la delimitaci de les funcions policaques que, amb carcter exclusiu, corresponen
a Catalunya a les diverses forces i cossos de seguretat de lEstat, a la policia autnoma i a les
policies locals.
La Junta de Seguretat de Catalunya est formada per 5 persones en representaci del Govern central
i 5 en representaci de la Generalitat de Catalunya.
Est presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, i els representants de la Generalitat sn:
La persona titular del Departament dInterior.
La persona titular de la Secretaria General del Departament dInterior.
La persona titular de la Secretaria de Seguretat del Departament dInterior.
La persona titular de la Direcci General de la Policia.
La persona titular de lAssessoria Jurdica del Departament dInterior.
2.1.2. Coordinaci en lmbit operatiu
Hi ha diferents rgans per possibilitar la coordinaci en lmbit operatiu, com sn, entre daltres, la Sala
de Coordinaci Interpolicial de Catalunya i les comissions de coordinaci policial de diferents mbits
territorials i no permanents.
La Junta de Seguretat de Catalunya va acordar crear la Sala Interpolicial de Catalunya, com a instrument
dintercanvi dinformaci, desenvolupament de collaboraci tcnica, alimentaci de bases de dades
corporatives i per tal danar incrementant les relacions entre els cossos policials.
Dentre les coordinacions policials, cal destacar la coordinaci en matria de policia judicial.

El Reial decret 769/1987, de 19 de juny, sobre regulaci de la policia judicial, modificat pel Reial
decret 54/2002, de 18 de gener, va crear dos tipus de comissions amb la finalitat dharmonitzar i
unificar la direcci en les forces policials adscrites a la investigaci criminal en els seus diferents mbits
territorials. Aquestes comissions sn:
a) Comissi Nacional de Coordinaci de la Policia Judicial.
b) Comissi Provincial de Coordinaci de la Policia Judicial.
2.2. La coordinaci amb les policies locals de Catalunya
Catalunya s la segona regi ms poblada dEspanya. T una extensi territorial de 32.114 quilmetres
quadrats i una poblaci de 7,5 milions dhabitants. Amb un elevat volum de turistes (cada any 25 milions de
turistes passen les seves vacances a Catalunya), s una de les comunitats autnomes amb ms visitants
estrangers dEspanya i dEuropa. T una situaci geogrfica privilegiada i estratgica, que ha afavorit
les relacions comercials i econmiques amb els territoris de larc mediterrani i amb els pasos de la resta
dEuropa. T un total de 947 municipis, dels quals 213 tenen cos de policia propi. A Catalunya donen
servei aproximadament 11.000 policies locals, 17.000 policies autonmics (Policia de la Generalitat - Mos-
sos dEsquadra) i 6.000 policies dels cossos i forces dependents del Govern central (Policia Nacional i
Gurdia Civil). En xifres globals, a Catalunya hi ha una proporci de 4,5 policies per cada 1.000 habitants.
El sistema de seguretat pblica de Catalunya es fonamenta en els principis de cooperaci, collabora-

ci, lleialtat institucional i auxili mutu entre les autoritats, les administracions i els serveis pblics
amb responsabilitats en lmbit de la seguretat, alhora que preveu tamb els rgans de coordinaci
i de participaci ciutadana corresponents, la manifestaci ms elevada dels quals la constitueix el
Consell de Seguretat de Catalunya.
El marc legal competencial i el model policial estan basats en els tres grans nivells de govern de lAdmi-
nistraci pblica espanyola: lAdministraci de lEstat (central), la Generalitat de Catalunya (autonmica)
i els ajuntaments (local). Aquests nivells sn concordes a la distribuci de competncies i al nivell de
responsabilitat que t cada un en el disseny de les poltiques de seguretat. En el cas de Catalunya,
cal tenir en compte que lAdministraci de lEstat, ladministraci legalment competent en temes de
seguretat i policia, ha traspassat aquestes competncies al Govern de la Generalitat.
Una llei autonmica s la que regula el sistema de seguretat, on sestableixen el paper i les funcions
de les administracions pbliques, les autoritats en seguretat, els cossos policials i els mecanismes de
cooperaci, coordinaci i participaci. Aquesta Llei, la 4/2003, de 7 dabril, dordenaci del sistema
de seguretat pblica de Catalunya, defineix la composici i lestructura del sistema de seguretat de
Catalunya i estableix que la cooperaci, la collaboraci, la lleialtat institucional i lauxili mutu entre
les autoritats sn els principis rectors del sistema de seguretat pblica de Catalunya. Tamb disposa
dun sistema de seguretat integral i nic, amb una cultura de corresponsabilitat i orientat cap a la
prevenci, el treball en xarxa i lintercanvi dinformaci entre els diferents serveis pblics.
Daltra banda, larticle 164.2 de lEstatut estableix que pertoca a la Generalitat la coordinaci de lac-
tuaci de les policies locals. La Generalitat exerceix aquesta competncia mitjanant la Subdirecci
General de Coordinaci de la Policia de Catalunya, dins lestructura de la Direcci General dAdminis-
traci de Seguretat del Departament dInterior. Exerceix les funcions segents:
a) La promoci de la planificaci, la integraci i lassignaci eficient de recursos en el sistema

de seguretat.
b) La promoci dinstruments de millora de la qualitat en els serveis de seguretat i policia i la

innovaci de sistemes tecnolgics.

c) La promoci i estructuraci dun sistema eficient dinformaci, participaci i relaci dels ciu-
tadans amb el sistema de seguretat.
d) Limpuls dun servei que permeti la recepci, la resposta i el tractament de les queixes i pe-
ticions dels ciutadans en matria de seguretat i policia.
e) Lelaboraci de propostes normatives, formatives, dimplantaci de processos de qualitat i

millora relacionades amb la policia de Catalunya.
f) Lelaboraci de directrius tcniques i de procediments comuns del sistema de seguretat i

policia.
g) Proposar criteris de collaboraci i coordinaci dels serveis pblics i privats de seguretat en

collaboraci amb la Subdirecci General de Seguretat Interior.
h) Lelaboraci de projectes, estudis, auditories i informes relacionats amb els serveis de se-
guretat.
i) Donar suport en lelaboraci, la implantaci i el seguiment de cartes de servei.
j) Impulsar i participar en lorganitzaci de cursos, jornades, congressos o seminaris, en colla-

boraci amb lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya.
k) Lestudi i la proposici diniciatives per millorar la coordinaci i la gesti dels serveis de policia.
l) La supervisi dels convenis i acords que shagin de subscriure en matria de seguretat pblica.
m) El suport tcnic, jurdic i administratiu als rgans consultius i de participaci del sistema de
seguretat.
n) El suport i lassistncia tcnica a les autoritats locals del sistema de seguretat en el disseny
de les poltiques locals de seguretat.
o) El suport tcnic en el desenvolupament dels plans de seguretat locals, sectorials i territorials.
Els principals rgans de coordinaci i participaci entre la Policia de la Generalitat - Mossos dEs-
quadra i els diferents cossos locals de policia en matria de seguretat sn la Comissi de Policia de
Catalunya, les comissions regionals de seguretat, les juntes locals de seguretat i les meses de
coordinaci operativa, tal com es detalla en el punt 3 segent (Els rgans de coordinaci establerts
per la Llei 4/2003, de 7 dabril, dordenaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya).
3. Els rgans de coordinaci establerts per la Llei 4/2003, de 7 dabril, dorde-

naci del sistema de seguretat pblica de Catalunya
La Llei 4/2003, de 7 dabril, dordenaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya, que va ser
aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, t per objecte lordenaci de les competncies
de la Generalitat en matria de seguretat pblica, especialment les de policia, i la seva integraci amb
les de protecci civil, trnsit, joc i espectacles i seguretat privada, en un sistema general de seguretat
propi de Catalunya.
Aquest sistema coordinat i nic de seguretat pblica propi de Catalunya est participat pel conjunt
dadministracions amb competncies en aquesta matria, i ha de garantir el dret dels ciutadans a una
prestaci homognia dels serveis de seguretat arreu de Catalunya.
La Llei posa les bases per dotar Catalunya dun model de seguretat fonamentat en la prevenci, la
participaci i la implicaci dels diferents serveis pblics i privats, aix com tamb de la societat civil.

Aix, doncs, els principis que inspiren la Llei, i que han de servir dorientaci general de les actuacions
i relacions de les diferents administracions en lmbit de la seguretat pblica, sn:
La prevenci dels riscos i de les amenaces.

Ladequaci del servei pblic a la demanda social.
La proximitat als ciutadans i la descentralitzaci dels serveis pblics.
Leficcia de lacci pblica i leficincia en lassignaci de recursos i mitjans.
La planificaci i avaluaci de les actuacions.
La proporcionalitat de la intervenci pblica.
La corresponsabilitat i complementarietat dautoritats i administracions.
La coordinaci i cooperaci entre autoritats, administracions i serveis.
La transparncia i la informaci als ciutadans.
El sistema de seguretat pblica de Catalunya es defineix tamb com un sistema integral, que ha de
garantir el dret dels ciutadans a una prestaci homognia dels serveis de seguretat arreu del pas.
La Llei defineix la composici i lestructura del sistema de seguretat, que es vertebra al voltant de les
autoritats en matria de seguretat i que integren els cossos policials que en depenen i els rgans de
coordinaci i participaci que la Llei crea i regula. El sistema de seguretat de Catalunya el constitueixen:
les autoritats de seguretat, els cossos policials i els rgans de coordinaci i participaci en matria
de seguretat.
3.1. Estructura del sistema de seguretat de Catalunya
El sistema de seguretat de Catalunya est integrat per: les autoritats de seguretat, els cossos policials
i altres serveis pblics o privats de seguretat, i els rgans de coordinaci i participaci en matria de
seguretat.
3.1.a) Les autoritats de seguretat
El Govern de la Generalitat s lrgan collegiat superior en matria de seguretat a Catalunya. El con-

seller o la consellera titular del departament amb competncies en matria de seguretat pblica s
lautoritat competent de la Generalitat que dirigeix la poltica de seguretat de Catalunya, dacord amb
el Govern i sens perjudici de les funcions que corresponen a les autoritats de lEstat.
En lmbit local, els alcaldes sn lautoritat superior en matria de seguretat pblica, en el marc de les
seves competncies.
Tamb tenen la condici dautoritat de seguretat els delegats territorials del Govern i les persones titu-
lars drgans del departament amb competncies en matria de seguretat pblica o dels ajuntaments
que, per atribuci legal o per delegaci expressa del conseller o consellera o de lalcalde o alcaldessa,
exerceixin les funcions corresponents en la matria.
3.1.b) Els cossos policials
La policia de les institucions prpies de Catalunya est formada per les policies dels ajuntaments (amb
la denominaci de policia local, policia municipal, gurdia urbana o altres de tradicionals) i la Policia
de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions prpies de Catalunya shan de regir pels
principis de complementarietat, coordinaci, collaboraci, cooperaci i auxili mutu, especialment en

el si de les juntes locals de seguretat. Els convenis entre el departament titular en matria de segure-
tat pblica i cada ajuntament permeten adaptar i concretar aquests principis a les circumstncies de
cada municipi.
3.1.c) Els rgans de coordinaci i participaci en matria de seguretat
La Llei crea i regula diferents rgans de coordinaci i participaci, entre els quals destaca el Con-
sell de Seguretat de Catalunya, que s lrgan consultiu i de participaci superior de Catalunya en
matria de seguretat, sens perjudici de les funcions i les competncies dels rgans que la legislaci
vigent estableix en els sectors de la seguretat pblica i la policia, la protecci civil, la seguretat viria
i la seguretat privada.
Aix, doncs, el Consell de Seguretat de Catalunya s el mxim rgan de consulta i representaci

de les administracions i de la societat catalana amb la funci danalitzar, estudiar i avaluar la situaci
de la seguretat a Catalunya i emetre un informe anual sobre la seva evoluci, i altres informes que
consideri convenients.
Ja en lmbit del rgans de coordinaci, es crea la Comissi del Govern per a la Seguretat, presidida
pel president de la Generalitat i amb representaci de diferents consellers responsables de matries
relacionades amb qestions de seguretat, a la qual sencarrega la funci dassegurar la coordinaci de
les actuacions dels departaments del Govern que afectin la seguretat i el trasllat de la poltica general
de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments.
Tamb en lmbit dels rgans de coordinaci general, la Comissi de Policia de Catalunya s lr-
gan collegiat consultiu superior en matria de coordinaci entre la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra i les policies locals a Catalunya, compost per representants del Govern i dels ajuntaments
i presidit pel conseller o consellera del departament amb competncies en matria de seguretat p-
blica. La Comissi de Policia de Catalunya substitueix la Comissi de Coordinaci de Policies Locals.
Finalment, com a rgan de coordinaci per en lmbit territorial, es creen les comissions regionals
de seguretat, que apleguen els municipis duna mateixa regi policial amb la finalitat de facilitar lanlisi
i la proposta conjunta de plans de seguretat supramunicipals adequats a llurs necessitats i recursos.
La Llei atorga una rellevncia especial a les juntes locals de seguretat, que tenen carcter obligatori
en els municipis que comptin amb policia local. Les juntes locals de seguretat, sota la presidncia
de lalcalde o alcaldessa, sn lrgan collegiat de collaboraci i coordinaci general dels diversos
cossos de policia i altres serveis de seguretat que operen en llur territori i de participaci ciutadana
en el sistema de seguretat. Esdevenen aix una referncia necessria per a lelaboraci, la planificaci
i lexecuci en lmbit local de les poltiques pbliques de seguretat ms generals. La Junta Local de
Seguretat crea la Mesa de Coordinaci Operativa com a rgan permanent i estable de coordinaci
i cooperaci dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi.
Un altre element important que introdueix la Llei s el Pla general de seguretat de Catalunya, que s
un instrument metodolgic que ha de contenir el catleg de les previsions, les actuacions i els mitjans
relatius a tot all que afecti o pugui afectar la convivncia i la seguretat de les persones i els bns. El
Pla, que t una periodicitat biennal, ha de ser aprovat pel Govern, i sha dhaver presentat prviament
a la Comissi del Govern per a la Seguretat i al Consell de Seguretat de Catalunya i, posteriorment, al
Parlament de Catalunya.
El Pla general de seguretat de Catalunya ha destablir les directrius i els criteris tcnics per a lelaboraci
dels plans de seguretat locals i regionals de seguretat. Els plans de seguretat poden ser municipals,
supramunicipals o regionals, de carcter general, sectorial, estacional o especfic.

Les juntes locals de seguretat han daprovar un pla local de seguretat per al municipi respectiu i, segons
ho requereixi la situaci de seguretat del municipi, plans sectorials, estacionals i especfics.
La Llei tamb estructura ladministraci general i territorial de seguretat, amb el departament titular
de les competncies en matria de seguretat pblica com a rgan responsable de dirigir la poltica de
seguretat de la Generalitat, la figura dels delegats territorials del Govern amb potestat sancionadora
en les matries competncia del departament en el seu territori i la creaci de subdireccions generals,
amb la funci de coordinar les funcions, els serveis i els procediments administratius. Tamb es defi-
neix lestructura de lorganitzaci territorial del cos de Mossos dEsquadra en rees bsiques policials
i regions policials.
Finalment, es defineixen els mbits de relaci entre administracions i amb els ciutadans. En lmbit de
les relacions entre administracions, el Govern, per mitj del departament titular de les competncies de
seguretat pblica, i els ajuntaments interessats poden signar convenis de collaboraci amb la finalitat
de concretar les formes i els procediments de coordinaci i cooperaci en els serveis i les actuacions
per al desenvolupament de poltiques pbliques en els diferents mbits de la seguretat (en especial la
instauraci de serveis unificats o de gesti conjunta entre el cos de Mossos dEsquadra i les policies
locals, com ara la recepci de denncies i altres datenci directa als ciutadans).

Un dels grans reptes als quals senfronta la societat actual s la globalitzaci del crim organitzat, s a
dir, la delinqncia transnacional implicada en la producci i distribuci illegal de substncies estupe-
faents, blanqueig de capitals, immigraci illegal, trfic illcit de vehicles, terrorisme, etc.
Aquesta nova forma de criminalitat implica que el comportament delictiu passi de ser una activitat local,
patrimoni exclusiu duns quants, a ser-ho dorganitzacions delictives amb mitjans materials i tecnol-
gics poderosos (sobretot amb la lliure circulaci de persones i bns dins de lmbit comunitari). Cada
pas aconseguir els seus propis objectius en la lluita contra la delinqncia mitjanant lintercanvi
dinformaci i la cooperaci internacional entre cossos policials de diferents pasos.
La coordinaci efectiva dmbit internacional, atesa la necessitat de perseguir noves formes de de-
linqncia organitzada que ultrapassen lmbit de les nostres fronteres, s una necessitat de primer
ordre dels cossos policials. Noms farem referncia a dues organitzacions internacionals basades en
la cooperaci i el suport entre els diferents cossos policials: la Interpol i lEuropol.
Les principals funcions de la Interpol sn aconseguir i desenvolupar lassistncia mtua entre les po-
licies dinvestigaci criminal dels estats membres de lorganitzaci. LEuropol s lorganitzaci policial
en lmbit de la Uni Europea que gestiona la informaci policial entre els estats membres.
4.1. La Interpol
La Interpol s una organitzaci policial dmbit mundial que presta suport a les organitzacions, auto-
ritats i serveis que tenen com a missi prevenir, detectar i combatre el delicte.
Els orgens de la Interpol cal situar-los lany 1914, quan juristes i policies de 14 pasos es van reunir a M-
naco a fi i efecte, entre daltres, de crear un fitxer criminal internacional centralitzat i unificar criteris en
els procediments dextradici. Sorgeix la idea de crear unes oficines policials a cada pas que serveixin
com a punt dintercanvi dinformaci i de coordinaci en el creixent desenvolupament cientificopolicial.
Lany 1923 t lloc a la ciutat de Viena (ustria) el Segon Congrs Internacional de Policia Judicial, on
es crea la Comissi Internacional de Policia Criminal. Ser lany 1946 quan sadopti el nom dInterpol,

que posteriorment, lany 1956, passa a anomenar-se definitivament Organitzaci Internacional de Po-
licia Criminal - Interpol (OIPC-Interpol). Actualment formen part de la Interpol 188 pasos, i ha adquirit
lestatut dobservador a lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU).
4.1.1. Objectius de la Interpol
Larticle 2 de lEstatut de la Interpol estableix els objectius generals de lorganitzaci:
a) Aconseguir i desenvolupar, dins del marc de les lleis dels diferents pasos i el respecte a la
Declaraci Universal dels Drets Humans, lassistncia recproca entre les autoritats de policia
criminal.
b) Establir i desenvolupar tota una srie dinstitucions per contribuir a la prevenci i repressi
de les diferents infraccions de dret com.
Larticle 3 de lEstatut estableix que lOIPC-Interpol no ha dintervenir en assumptes de carcter poltic,

militar, religis o racial.
4.1.2. Estructura de la Interpol
Assemblea General
rgan poltic amb delegats dels estats membres. s lrgan superior de lorganitzaci. Les seves atri-
bucions sn: orientaci sobre les activitats de lorganitzaci, regulaci dels mitjans utilitzats per a la
cooperaci internacional, mtodes de treball, finanament i designaci de les personalitats dirigents.
Les decisions de lAssemblea saproven per majoria simple i cada Estat membre t un vot.
Comit Executiu
Est format per 13 personalitats escollides per lAssemblea General entre els delegats dels estats
membres. Entre les seves funcions destaquen executar les decisions de lAssemblea, i aprovar el
programa de treball i el projecte de pressupost.
Secretaria General
rgan executiu permanent que sencarrega de ladministraci i el funcionament permanent de la coo-

peraci policial internacional. LOficina dEnlla Europea depn directament de la Secretaria General.
Executa les decisions de lAssemblea i el Comit Executiu, dirigeix i coordina la lluita contra la delin-
qncia internacional, centralitza la informaci criminal i sencarrega de les relacions amb les autoritats
nacionals i internacionals. Est dirigida per un secretari general.
4.1.3. Funcionament de la Interpol
Cada pas membre disposa duna oficina central nacional que sencarrega de mantenir lenlla amb els
diversos serveis de policia de lEstat respectiu, amb les oficines centrals nacionals dels altres pasos i
amb la Secretaria General de lorganitzaci. Loficina central nacional (OCN) es compon de funcionaris
de lEstat que actuen sempre dins del marc de la legislaci nacional. Les seves funcions sn:
a) Centralitzar les informacions i documentacions sobre delinqncia recollides dins del propi
pas que tinguin inters per a la cooperaci policial internacional, i transmetre-les a les diferents
OCN i a la Secretaria General.
b) Executar, dins del propi pas, les operacions i actuacions policials sollicitades per altres
pasos membres de lorganitzaci a travs de les respectives OCN.

c) Rebre les sollicituds dinformaci, verificacions, etc., provinents daltres OCN i enviar les
respostes a lOCN interessada.
d) Transmetre a les OCN les peticions judicials o policials del seu propi pas a fi i efecte que
siguin executades.
e) El cap de lOCN forma part de les delegacions nacionals a lAssemblea General de lorganit-
zaci i s el responsable de laplicaci de les resolucions aprovades.
A lEstat espanyol, lOficina Central Nacional funciona des de lany 1929.
La cooperaci policial afecta els delictes que presentin un carcter internacional, sobretot: delictes
de violncia contra les persones, delictes contra la propietat, s darmes de foc i explosius amb un fi
delictiu, identificaci de vctimes de catstrofes, delinqncia organitzada i terrorisme, lluita contra el
terrorisme internacional, actes illcits contra la seguretat aria, fraus econmics, falsificacions i moneda
falsa, i trfic illcit de drogues.
4.2.LEuropol
Europol s la sigla que correspon a Oficina Europea de Policia. Els principals motius per a la creaci
de lEuropol van ser la lliure circulaci de persones, bns i serveis, la desigualtat dels sistemes legals,
les barreres culturals i lingstiques en la cooperaci, la dificultat de coordinar recursos, aix com lab-
sncia duna visi europea del crim organitzat. El 7 de febrer de lany 1992 es va signar el Tractat de
Maastricht sobre la Uni Europea, i es va considerar necessari crear una oficina europea de policia per
superar aquestes dificultats. LEuropol neix amb la idea dassolir una millora en la cooperaci policial
contra el terrorisme, el trfic illcit de drogues i altres tipus de delinqncia internacional, mitjanant
lintercanvi dinformaci permanent.
El 3 de gener de 1994 va iniciar la seva activitat la Unitat de Drogues de lEuropol (EDU), amb seu a
lHaia (Pasos Baixos). Posteriorment, lany 1995 sen van ampliar les competncies a altres mbits
delinqencials. L1 doctubre de 1998 es va signar el Conveni de lEuropol, per no va ser fins a l1 de
juliol de 1999 que lorganitzaci policial va iniciar les seves activitats (lEDU s absorbida per lEuropol).
4.2.1. Objectius de lEuropol
LEuropol t com a objectius millorar leficcia i la cooperaci entre les autoritats policials dels estats
membres a fi i efecte de prevenir i lluitar contra el terrorisme, el trfic illcit destupefaents, i de material
radioactiu i nuclear, el trfic dssers humans, el de vehicles, la immigraci illegal i el blanqueig de
diners, sempre que hi hagi una estructura delictiva organitzada i que dos o ms estats membres shi
vegin afectats.
4.2.2. Funcionament de lEuropol
Les funcions principals de lEuropol sn:
a) Facilitar lintercanvi dinformaci entre els pasos membres.
b) Recollir i analitzar informaci i dades.
c) Comunicar als serveis competents dels estats membres, mitjanant les unitats estatals de
lEuropol, les dades que els afectin i la relaci entre els actes delictius dels quals han tingut
coneixement.

d) Facilitar les investigacions dins dels estats membres enviant a les unitats estatals de lEuropol
tota la informaci necessria.
e) Gestionar els sistemes informtics de recollida de dades amb informaci sobre persones
sospitoses de cometre delictes o que hi hagin participat que siguin competncia de lEuropol,
o que hagin estat condemnades per aquests delictes.
f) Gestionar la recopilaci de dades relatives a persones perjudicades per delictes o que puguin
ser considerades possibles testimonis en investigacions o en futures causes penals.
Cada Estat membre designa una unitat encarregada dexecutar les funcions esmentades, que s lnic
rgan denlla entre lEuropol i els organismes i cossos policials dels estats membres.
A lEstat espanyol, ha estat creada per la Direcci General de la Policia, mitjanant el Servei Nacional
dIntelligncia Criminal - Europol (SNIC-Europol) de la Comissaria General de Policia Judicial. Mitjan-
ant els oficials denlla, aquesta unitat subministra informaci i dades a lEuropol; recull les sollicituds
dinformaci, de dades i dassessorament provinents de lEuropol per als cossos policials competents,
aix com les que sn transmeses a lEuropol; transmet informaci per a la seva gravaci en els sistemes
informtics, i, finalment, vigila la legalitat en cada operaci dintercanvi dinformaci.
5. Els acords internacionals en matria de seguretat. El sistema dinformaci

Schengen (SIS)
El Tractat de Schengen t el seu origen en lacord signat en aquesta localitat de Luxemburg el 14 de
juny de 1985 pels governs de Blgica, els Pasos Baixos, Luxemburg, Frana i Alemanya. Aix es va
constituir lAcord de Schengen, relatiu a la supressi gradual dels controls a les fronteres comunes.
Posteriorment, van adherir-shi Itlia, Espanya, Portugal, Grcia, ustria, Dinamarca, Sucia, Finlndia,
Islndia i Noruega. Lobjectiu daquest Acord fou la creaci duna zona de lliure circulaci, que implicava
la supressi dels controls, tant de persones com de vehicles i mercaderies, a les fronteres comunes i
lestabliment de tot un seguit de mecanismes i mesures de substituci per mantenir i incrementar els
nivells de seguretat i control als pasos integrants.
El Conveni daplicaci de lAcord de Schengen (CAAS) preveu les segents formes concretes dactuaci
policial en matria de cooperaci:
Cooperaci policial (article 39): assistncia policial a fi de preveure i investigar fets delictius
respectant el dret de lEstat.
Vigilncia transfronterera (article 40): un cos policial dun Estat Schengen, dins del marc
duna investigaci judicial, continua en el territori dun altre Estat Schengen una operaci de
vigilncia iniciada al seu pas.
Persecuci transfronterera (article 41): tamb anomenada persecuci en calent, consisteix

en la possibilitat que un cos policial persegueixi una persona que ha coms un delicte flagrant
dins del territori dun altre Estat Schengen amb el qual t frontera comuna i sense que shagi
pogut avisar prviament les autoritats del pas.
Informaci incondicionada (article 46): possibilitat que un Estat Schengen comuniqui a un

altre Estat, sense requeriment previ, informaci interessant en referncia a qualsevol aspecte
relacionat amb la seguretat i lordre.
Lliurament vigilat de substncies estupefaents (article 73): operacions transfrontereres de

trfic de substncies estupefaents (sotmeses a control judicial o policial) amb la finalitat de des-
cobrir o identificar les persones implicades en la comissi de delictes relacionats amb aquestes

substncies, o b cooperaci policial amb les autoritats estrangeres implicades amb aquesta
finalitat.
Funcionaris denlla (article 47): possibilitat que determinats funcionaris siguin adscrits als
serveis de policia daltres estats Schengen amb la finalitat de promoure i agilitar la cooperaci
policial.
5.1. Objectius del SIS
El sistema integrat europeu dinformaci dinters policial t com a finalitat el manteniment dun sis-
tema europeu que permeti identificar persones, vehicles, armes de foc, documents i bitllets de banc,
i proporcionar als agents que facin les identificacions les conductes que cal seguir en els supsits
duna identificaci positiva. La informaci recollida al SIS noms es pot utilitzar com a suport per a la
realitzaci de controls policials o duaners i per a lemissi de visats o permisos de residncia. No es
pot treure informaci del SIS per a la realitzaci duna investigaci, ni es poden incorporar les dades
procedents del SIS a les bases de dades estatals.
5.2. Estructura del SIS
Lestructura del SIS est constituda per un sistema central com per a tots els estats integrants, un
sistema per a cadascun dels estats membres, i tants sistemes locals com oficines denlla tingui lEstat
membre.
Addicionalment, la Secretaria dEstat de Seguretat del Ministeri de lInterior ha desenvolupat la Base

de dades dassenyalaments nacionals (BDSN). La BDSN est dissenyada per emmagatzemar ordres
de recerca, assenyalaments vigents de persones, vehicles i objectes que shagin de compartir entre
els cossos policials (Policia Nacional, Gurdia Civil, Ertzaintza i Mossos dEsquadra) i que no tinguin
transcendncia europea, amb lobjectiu destablir lactuaci requerida per localitzar-los.
El SIS s un sistema informtic dintroducci i consulta de dades per a la recerca de persones i objectes
dins dels estats signants del Conveni daplicaci de lAcord de Schengen, integrat per un ordinador
central situat a Estrasburg (Central Schengen Information System, CSIS) i els sistemes estatals din-
formaci Schengen (National Schengen Information System, NSIS). El SIS s linstrument ms efica
previst al Conveni per resoldre el dficit de seguretat que es produeix al Schengenland (o territori
Schengen) en suprimir-se els controls a les fronteres interiors.
A lordinador central i, simultniament, als diversos NSIS, hi ha registrades les dades de persones i
objectes per a la seva recerca. En el primer cas, per extradir-les, per prohibir-los lentrada, etc. I en el
cas dels objectes, per decomissar-los.
5.3. Funcionament del SIS
El SIS, com a sistema informtic integrat, permet la introducci de diverses actuacions policials en
relaci amb persones i objectes.
El sistema informtic integrat relacionat amb persones: detenci a lefecte dextradici, destinat a
les autoritats judicials (article 95 del CAAS); estrangers inclosos a la llista de no admissibles, destinat a
les autoritats destrangeria (article 96); protecci/esbrinament de parador de persones desaparegudes
o amenaades, destinat a les autoritats policials i judicials (article 97); esbrinament de residncia de
testimonis o persones inculpades, destinat a les autoritats judicials (article 98), i vigilncia discreta i
control especfic de persones i vehicles, destinat a les autoritats policials i judicials (article 99).

El sistema informtic integrat relacionat amb objectes: vehicles de motor amb una cilindrada
superior a 50 cc, remolcs i caravanes, armes de foc, documents didentitat expedits (passaports,
documents didentitat i permisos de conduir), bitllets de banc enregistrats.
5.4. El tractament de les dades informtiques del SIS
5.4.1. Dades relatives a la detenci preventiva a lefecte dextradici
La introducci de la descripci duna persona al SIS equival a una ordre internacional de detenci del
Conveni europeu dextradici. La verificaci dels requisits dextradici es fa a priori, per facilitar les
extradicions i la utilitzaci eficient del sistema. Aquesta funci s competncia de lOficina SIRENE,
que compta amb un equip jurdic especialitzat per portar a terme aquesta funci.
LEstat que rep la petici dextradici pot denegar la recerca de lindividu, de forma provisional o
permanent, i ho ha de fonamentar en lexistncia de raons jurdiques o doportunitat, que comportar
sempre com a mesura alternativa lesbrinament del domicili i la localitzaci del reclamat.
No totes les persones en recerca per un rgan judicial shan dintroduir al SIS. Sn els jutges els que
han de decidir si ordenen la recerca dins dun nou mbit: el territori Schengen (s a dir, un mbit inter-
medi entre les recerques nacionals i les internacionals).
5.4.2. Dades relatives a estrangers no admissibles
En relaci amb els estrangers no admissibles, es preveuen dos tipus diferents dactuacions:
a) Prohibir laccs al territori Schengen daquells ciutadans extracomunitaris introduts a la llista

de persones no admissibles. Els serveis de control de fronteres exteriors han de denegar laccs
de lestranger al territori Schengen, sempre que estigui determinat.
b) Si lestranger ja es troba al territori Schengen, les administracions corresponents no li han de

concedir el perms de residncia i, en conseqncia, cal procedir a expulsar-lo.
5.4.3. Dades relatives a persones desaparegudes o a aquelles persones que per raons
damenaces hagin de tenir una protecci especial
Al SIS sintrodueixen tamb les dades de persones desaparegudes, menors o qualsevol altra persona
que necessiti una protecci especial. Atenent les diferents situacions, cal procedir a la localitzaci de
la persona o, en el cas dels menors, cal impedir-ne el desplaament, sempre que aquesta actuaci
estigui dacord amb el dret.
5.4.4. Dades relatives a persones que hagin de comparixer davant dels tribunals
Es tracta duna modalitat dauxili judicial internacional. En el SIS shan dintroduir aquelles persones
citades com a testimonis, acusades o per a notificaci de sentncia penal, i noms a lefecte de co-
municar el lloc de residncia.
5.4.5. Dades relatives a persones i vehicles a lefecte de vigilncia discreta o control especfic
Vigilncia discreta i control especfic sn dos conceptes introduts pel CAAS. Qualsevol actuaci que
es faci seguint una descripci del SIS basada en el supsit esmentat sha de realitzar segons el dret
dels estats.

Dins de lmbit de la vigilncia discreta, shan dincloure les accions realitzades per identificar la per-
sona, ja sigui en els controls fronterers com en els controls de policia i duanes a linterior del pas.
Tamb shan dincloure les actuacions dirigides a lobtenci de dades sobre un vehicle, aix com del
seu conductor.
5.5. Competncies de loficina SIRENE
Cadascun dels estats signants ha de designar una autoritat que tingui competncia en el sistema
dinformaci Schengen, i que ser la responsable del seu correcte funcionament. A lEstat espanyol
aquestes competncies sn atribudes a la Subdirecci Operativa de la Direcci General de la Policia
(Ministeri de lInterior). Totes les descripcions shan de fer a travs de lorganisme esmentat, el qual
tamb ha de trametre informaci complementria sobre les persones i els objectes descrits al SIS.
Daqu el seu nom, SIRENE (Supplementary Information Request at the National Entry). En concret,
SIRENE actua:
a) Com a interlocutor de la resta de SIRENE de les parts contractants.
b) Com a enlla entre tots els serveis que operen dins lmbit estatal (autoritats policials, admi-
nistratives, consulars, duaneres i judicials de tot el territori de lEstat).
Els motius de recerca poden ser els segents:
En relaci amb persones
Recerca i detenci per a extradici, estranger no admissible dins del territori Schengen, adult desapa-
regut, menor desaparegut, investigaci per les autoritats judicials, vigilncia discreta, control especfic,
vigilncia discreta en matria de seguretat de lEstat i control especfic en matria de seguretat de
lEstat.
En relaci amb vehicles
Vigilncia discreta de vehicle, vigilncia discreta de vehicle dins del marc de la seguretat de lEstat,
control especfic de vehicle, control especfic de vehicle dins del marc de la seguretat de lEstat, vehicle
sostret, segrestat o perdut i vehicle buscat dins del marc dun procediment judicial.
En relaci amb objectes
Objecte sostret, segrestat o perdut i objecte buscat en relaci amb una prova dun procediment judicial.

Idees fora
1. La seguretat es desenvolupa des dels diferents nivells de lAdministraci pblica: lEstat, les co-
munitats autnomes i els ajuntaments. Aquesta competncia compartida exigeix la coordinaci
entre els respectius cossos policials.
2. Un sistema de seguretat pblica s el conjunt dadministracions, rgans, autoritats i serveis que

contribueixen a garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans i lordre pblic.
3. Larticle 164.2 de lEstatut estableix que pertoca a la Generalitat el comandament suprem de la

policia autnoma i la coordinaci de lactuaci de les policies locals.
4. La coordinaci en matria policial entre la Policia de la Generalitat i les FCSE sarticula a travs
dels acords de la Junta de Seguretat de Catalunya.
5. Totes les funcions que lordenament jurdic atribueix al cos de Mossos dEsquadra shan de complir
sota els principis de cooperaci, coordinaci i collaboraci mtua amb la resta de FCS.
6. En matria de seguretat pblica tenen competncia lEstat, les comunitats autnomes lestatut
dautonomia de les quals ho preveu i que han exercit aquesta previsi, i les entitats locals. Ats
que no es produeix una unificaci de totes les competncies en una sola entitat i, a ms, no es
dona exclusivitat a favor de cap administraci, cal actuar dacord amb els principis de cooperaci,
collaboraci i informaci recproca.
7. Coordinaci entre la Generalitat i el Govern de lEstat: Junta de Seguretat de Catalunya. La seva

finalitat s coordinar les forces i cossos de seguretat de lEstat i la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra.
8. Coordinaci entre la Generalitat, el Govern de lEstat i els ajuntaments: Junta Local de Seguretat.
La coordinaci de les policies locals correspon a la Generalitat, i s a les juntes locals de seguretat
on sadopten convenis de coordinaci de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra amb les
entitats locals.
9. Coordinaci entre la Generalitat i els ajuntaments: Comissi de Policia de Catalunya. s un rgan

consultiu que t com a funci elaborar informes dels projectes de coordinaci que hagi daprovar
el Govern de la Generalitat.
10. La Llei 4/2003, de 7 dabril, posa les bases per dotar Catalunya dun model de seguretat fonamen-
tat en la prevenci, la participaci i la implicaci dels diferents serveis pblics i privats, aix com
tamb de la societat civil.
11. El sistema de seguretat de Catalunya el constitueixen: les autoritats de seguretat, els cossos po-
licials i els rgans de coordinaci i participaci en matria de seguretat.
12. La policia de les institucions prpies de Catalunya est formada per les policies dels ajuntaments,
ja siguin anomenades policia local, policia municipal, gurdia urbana o daltres maneres, i la Policia
de la Generalitat - Mossos dEsquadra.
13. La Llei crea i regula diferents rgans de coordinaci i participaci: el Consell de Seguretat de
Catalunya, la Comissi del Govern per a la Seguretat, la Comissi de Policia de Catalunya i les
comissions regionals de seguretat. La Llei atorga una especial rellevncia a les juntes locals de
seguretat, que tenen carcter obligatori en els municipis que disposin de policia local.

14. En matria de seguretat pblica tenen competncia lEstat, les comunitats autnomes lestatut
dautonomia de les quals ho preveu i que han exercit aquesta previsi, i les entitats locals. Ats
que no es produeix una unificaci de totes les competncies en una sola entitat i, a ms, no es
dona exclusivitat a favor de cap administraci, cal actuar dacord amb els principis de cooperaci,
collaboraci i informaci recproca.
15. Coordinaci entre la Generalitat i el Govern de lEstat. Consell de Poltica de Seguretat: la seva
finalitat s coordinar les poltiques de seguretat. Junta de Seguretat de Catalunya: la seva finali-
tat s coordinar les forces i cossos de seguretat de lEstat i la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra.
16. Coordinaci entre la Generalitat, el Govern de lEstat i els ajuntaments: Junta Local de Seguretat.
La coordinaci de les policies locals correspon a la Generalitat i s a les juntes locals de segu-
retat on sadopten convenis de coordinaci i coordinaci de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra amb les entitats locals.
17. Coordinaci entre la Generalitat i els ajuntaments: Comissi de Policia de Catalunya. s un rgan
consultiu que t com a funci elaborar informes dels projectes de coordinaci que hagi daprovar
el Govern de la Generalitat.
18. Un dels grans reptes als quals senfronta la societat actual s la globalitzaci del crim organitzat.
Aquesta nova forma de criminalitat implica que el comportament delictiu passi de ser una activitat
local, patrimoni exclusiu duns quants, a ser-ho dorganitzacions delictives amb mitjans materials
i tecnolgics poderosos, sobretot amb la lliure circulaci de persones i bns dins de lmbit co-
munitari.
19. La Interpol s una organitzaci policial dmbit mundial que presta suport a les organitzacions,
autoritats i serveis que tenen com a missi prevenir, detectar i combatre el delicte.
20. Els objectius generals de la Interpol sn aconseguir i desenvolupar lassistncia recproca entre
les autoritats de policia criminal, i establir i desenvolupar tota una srie dinstitucions.
21. A la Interpol, cada pas membre disposa duna oficina central nacional (OCN) que sencarrega de
mantenir lenlla amb els diversos serveis de policia de lEstat respectiu, amb les oficines centrals
nacionals dels altres pasos i amb la Secretaria General de lorganitzaci. Loficina central nacio-
nal (OCN) es compon de funcionaris de lEstat, que actuen sempre dins del marc de la legislaci
nacional.
22. LEuropol neix amb la idea dassolir una millora en la cooperaci policial contra el terrorisme, el trfic
illcit de drogues i altres tipus de delinqncia internacional, mitjanant lintercanvi dinformaci
permanent.
23. LEuropol t com a objectius millorar leficcia i la cooperaci entre les autoritats policials dels
estats membres a fi i efecte de prevenir i lluitar contra el terrorisme, el trfic illcit destupefaents,
i de material radioactiu i nuclear, el trfic dssers humans, el de vehicles, la immigraci illegal i
el blanqueig de diners, sempre que hi hagi una estructura delictiva organitzada i que dos o ms
estats membres shi vegin afectats.
24. A lEuropol, cada Estat membre designa una unitat encarregada dexecutar les funcions esmen-
tades, que s lnic rgan denlla entre lEuropol i els organismes i cossos policials dels estats
membres. A lEstat espanyol, ha estat creada per la Direcci General de la Policia del Ministeri
de linterior, mitjanant el Servei Nacional dIntelligncia Criminal-Europol (SNIC-Europol) de la
Comissaria General de Policia Judicial.

25. Lobjectiu de lAcord de Schengen fou la creaci duna zona de lliure circulaci, que implicava la
supressi dels controls, tant de persones com de vehicles i mercaderies, a les fronteres comunes
i lestabliment de tot un seguit de mecanismes i mesures de substituci per mantenir i incrementar
els nivells de seguretat i control als pasos integrants.
26. El sistema integrat europeu dinformaci dinters policial t com a finalitat el manteniment dun
sistema europeu que permeti identificar persones, vehicles, armes de foc, documents i bitllets de
banc, i proporcionar als agents que facin les identificacions les conductes que cal seguir en els
supsits duna identificaci positiva.
Glossari
Administraci pblica Globalitzaci del crim

Alcalde Informaci recproca
Assistncia mtua Intercanvi dinformaci
Assistncia recproca Junta de Seguretat de Catalunya
rea bsica policial Junta Local de Seguretat
Autoritats Mesa de Coordinaci Operativa
Blanqueig de capital Oficina central nacional (OCN)
Ciutad extracomunitari rgan executiu
Collaboraci rgans de coordinaci i participaci
Collaboraci mtua Permisos de residncia
Comissi de Policia de Catalunya Persona sospitosa
Comissi del Govern per a la Seguretat Pla general de seguretat de Catalunya
Consell de Seguretat de Catalunya Pla local de seguretat
Conveni de collaboraci Policia judicial
Cooperaci Regi policial
Cooperaci recproca Sala Interpolicial de Catalunya
Coordinaci Seguretat pblica
Crim organitzat Servei Nacional dIntelligncia
Criminalitat internacional Criminal - Europol (SNIC-Europol)
Delegats territorials del Govern Sistema de seguretat pblica
Delinqncia transnacional Substncia estupefaent
Detenci preventiva Vigilncia transfronterera
Extradici Visat
Globalitzaci

C.4. El marc legal de la seguretat
Tema C.4.
El marc legal de la seguretat
1. La Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat. Principis bsics dac-
tuaci
1.1. Principis bsics dactuaci de les forces i els cossos de seguretat
2. Llei 10/1994, de l11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra. Funcions,

mbit territorial dactuaci i estructura
2.1. Definici de les competncies
2.2. mbit territorial dactuaci
2.3. Estructura de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
3. La Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya. Funcions

3.1. Funcions de la policia local

Tema C.4.
El marc legal de la seguretat
1. La Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat.

Principis bsics dactuaci
La Llei orgnica 2/1986 s una llei que desplega el mandat constitucional explcit a larticle 104, quan
encomana a les FCS la missi de protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la se-
guretat ciutadana, i afegeix la necessitat duna llei orgnica que determini les funcions, els principis
bsics dactuaci i els estatuts.
Els aspectes ms rellevants daquesta Llei prenen forma a partir de la presentaci dels principis bsics
dactuaci i les disposicions estatutries (drets i deures) comuns a tots els cossos policials, aix com
la disposici final segona, que ofereix la base jurdica de la policia autnoma de Catalunya.
Lobjectiu principal de la Llei orgnica 2/1986 s el disseny de les lnies mestres del rgim jurdic de
les FCS en el seu conjunt, i establir els principis bsics dactuaci comuns i els seus criteris estatuta-
ris fonamentals. En aquest sentit, aquesta Llei esdev el marc especfic de desenvolupament de les
diferents FCS i els rgans de coordinaci interpolicials.
De forma genrica per a totes les FCS, sestableix que la seguretat pblica s una competncia de
lEstat. Aix mateix fixa els principis bsics dactuaci i els drets i deures comuns de les FCS que, per
la seva importncia, veurem detalladament ms endavant.
Larticle 149.1.29 de la CE atribueix a lEstat la competncia exclusiva sobre seguretat pblica. Aquesta
competncia exclusiva lexerceix a travs de les FCS, sens perjudici que les comunitats autnomes
tinguin potestat per crear cossos policials en la forma que els respectius estatuts estableixin, i dacord
amb el marc legal de la mateixa Llei orgnica 2/1986. Els matisos de lapartat 29 de larticle 149.1 de-
limiten o comparteixen el carcter exclusiu de lEstat en matria de seguretat pblica, quan reconeix
el marge competencial de les comunitats autnomes en aquest sentit.
La seguretat pblica esdev en conseqncia una matria difcil destablir ats que no permet deli-
mitacions o definicions, amb el rigor i la precisi admissibles en altres matries. Aquesta afirmaci,
reconeguda pel mateix prembul de la Llei orgnica 2/1986, indica la dificultat per redactar normes
ordenadores en matria de seguretat pblica, i deixa, per tant, un espai jurdic ampli per al desenvo-
lupament de normes reguladores relacionades amb lmbit competencial de totes les administracions
pbliques (amb estatuts propis ben diferenciats).
La mateixa dinmica de la societat (a la qual les FCS serveixen) ha fet evolucionar el concepte de segu-
retat pblica com a matria exclusiva de lEstat. Les sentncies del Tribunal Constitucional argumenten
lafirmaci en favor dun sistema de competncies concurrents (exercides per totes les administracions
pbliques dacord amb els seus estatuts) que complementen la primera lectura de larticle 149.1.29.
Dacord amb tot aix, els cossos autonmics de policia sn instituts armats de naturalesa civil amb
organitzaci jerarquitzada. De manera genrica, tots els cossos autonmics poden desenvolupar, a
lmbit territorial que els correspongui, les funcions dacord amb el seu rgim competencial. Aquestes

funcions poden basar-se en un mbit competencial propi, o b compartit, o b de suport i collaboraci

amb altres forces de seguretat.
Aix, larticle 38 daquesta Llei orgnica estableix que les comunitats autnomes poden exercir, a travs
dels seus cossos de policia, les funcions segents:
Les funcions de carcter propi sn:
a) Vigilncia i protecci de persones, rgans, edificis, establiments i dependncies de la comu-

nitat i garantir el funcionament normal de les installacions i la seguretat dels usuaris dels seus
serveis.
b) Vetllar per lacompliment de les disposicions i ordres de la comunitat.
c) Inspeccionar activitats sota les competncies de la comunitat i la denncia de qualsevol

activitat illcita.
d) Ls de la coacci amb vista a lexecuci forosa dels actes o disposicions de la mateixa

comunitat autnoma.
Les funcions amb carcter compartit i indiferenciat amb les FCSE:
a) Cooperaci en la resoluci amistosa de conflictes privats.
b) Prestaci dauxili en accidents i catstrofes.
c) Vetllar per lacompliment de les disposicions per a la conservaci de la naturalesa i del medi
ambient.
Les funcions de collaboraci amb altres FCSE sn:
a) Vetllar per lacompliment de les disposicions de lEstat i garantir el funcionament dels serveis
pblics essencials.
b) Participar en funcions de policia judicial.
c) Vigilar espais pblics, protegir les manifestacions i mantenir lordre en grans concentracions
humanes.
Sn forces i cossos de seguretat:
a) Les forces i cossos de seguretat de lEstat dependents del Govern de la Naci.
b) Els cossos de policia dependents de les comunitats autnomes.
c) Els cossos de policia dependents de les corporacions locals.
A banda de les competncies que atorga la Llei orgnica 2/1986 a les comunitats i poden exercir, a
travs dels seus cossos de policia, larticle 53 daquesta llei orgnica regula les competncies atribu-
des a la policia local.
Algunes daquestes funcions shan dexercir amb la collaboraci amb les forces o els cossos de se-
guretat competents.
Aix, la instrucci datestats per accident de circulaci dins del nucli urb i les diligncies dins de
lmbit de la prevenci i les accions dirigides a evitar la comissi dactes delictius en el marc de col
laboraci establert en les juntes locals de seguretat, han de ser comunicades les forces o els cossos
de seguretat competents.

Altres de les competncies sexecuten a requeriment previ i a ttol de collaborador amb les forces
o els cossos de seguretat competents, com quan sactua en la protecci de manifestacions i en el
manteniment de lordre en les grans concentracions.
En lexecuci de les funcions de policia judicial, les policies locals hauran dactuar dacord amb els
principis de cooperaci mtua i de collaboraci recproca amb les forces o els cossos de seguretat
competents.
1.1. Principis bsics dactuaci de les forces i els cossos de seguretat
Larticle 5 de la Llei orgnica 2/1986 recull els principis bsics dactuaci de qualsevol cos de policia
a lEstat. La definici dels principis bsics dactuaci tamb deriva (a ms de les raons anteriors) del
monopoli i ls institucionalitzat de la coacci per part de les administracions pbliques.
Aquesta circumstncia dindubtable transcendncia per a la vida i la integritat fsica de les persones
exigeix lestabliment de lmits i la consagraci de principis relatius a la moderaci i lexcepcionalitat
del seu s.
Els principis bsics dactuaci sordenen en sis eixos fonamentals:
adequaci a lordenament jurdic
relacions amb la comunitat
tractament de les persones detingudes
dedicaci professional
secret professional
responsabilitat
Ladequaci a lordenament jurdic vol dir complir les lleis. Aquest aspecte o principi bsic es pot
enunciar com un desenvolupament de les funcions policials, que implica:
a) Respecte a la CE, a lEstatut i a la resta de lleis.
b) Neutralitat poltica i no-discriminaci amb motiu religis, sexual, dopini o dtnia.
c) Integritat davant dactes de corrupci.
d) Jerarquia i subordinaci.
e) Collaboraci amb lAdministraci de justcia.
Els principis bsics dactuaci de les FCS relatius a lmbit de relaci amb la comunitat sn:
a) Impedir prctiques abusives o arbitrries.
b) Protegir, auxiliar i informar els ciutadans, als quals ha de dispensar un tracte curs i correcte.
c) Actuar amb la decisi necessria i amb els mitjans que la congruncia, loportunitat i la pro-
porcionalitat dicten.
d) Usar les armes noms en situacions de perill greu i sota els principis de congruncia, opor-
tunitat i proporcionalitat.
Els principis bsics dactuaci de les FCS relatius al tractament de les persones detingudes sn:
a) Shan didentificar com a policies en el moment de la detenci.

b) Han de vetllar per la seva vida i integritat fsica.
c) Han de complir i observar amb la diligncia deguda els trmits, terminis i requisits exigits per
lordenament jurdic.
El principi bsic de la dedicaci professional, ja que han de portar a terme les seves funcions amb
total dedicaci i han dintervenir sempre, en qualsevol temps i lloc, tant si estan de servei com si no,
en defensa de la llei i de la seguretat ciutadana.
El principi bsic del secret professional vol dir que han de guardar rigors secret respecte a totes les
informacions que coneguin per ra o en ocasi de lexercici de les seves funcions. No estan obligats
a revelar les fonts dinformaci, llevat que lexercici de les seves funcions o les disposicions de la llei
els imposin actuar duna altra manera.
I, finalment, el principi bsic de la responsabilitat, ja que les FCS sn responsables personalment i

directament dels actes que portin a terme en la seva actuaci professional, que infringeixin o vulnerin
les normes legals, aix com les reglamentries que regeixin la seva professi i els principis enunciats
anteriorment, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a les adminis-
tracions pbliques per aquestes.
Els principis inclosos a la Llei orgnica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, obliguen, tal i com
sha esmentat amb anterioritat, sense excepci els membres de tots els collectius policials tal i com
sexpressa a la disposici final segona, que determina que shan daplicar directament a la Policia de
la Generalitat els principis bsics dactuaci i les disposicions estatutries comunes que estableixen
els articles 5, 6, 7 i 8 de la Llei esmentada.
2. Llei 10/1994, de l11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos dEs-

quadra. Funcions, mbit territorial dactuaci i estructura
La Policia de la Generalitat fou creada per la Llei 19/1983, del 14 de juliol. Es tractava aleshores de
la refosa duna policia que adoptava com a nucli inicial el cos de Mossos dEsquadra, denominaci
histrica que es conserva. Daquesta manera sestablia el vincle de continutat de lactual Policia de
la Generalitat amb un cos que data de principis del segle xviii i que fou la primera fora de policia
professional a Catalunya i pionera a tot lEstat.
Daltra banda, cal tenir presents, com a precedent histric immediat en lmbit de la policia, les com-
petncies de la Generalitat republicana, de conformitat amb larticle 8 de lEstatut dautonomia de
Catalunya de 1932, segons les quals lEstat noms es reservava la seguretat pblica de carcter extra
i supracomunitari, i deixava al Govern catal totes les funcions de policia i ordre interiors. Aix va ser
un factor decisiu en la defensa de la legalitat democrtica i de les institucions dautogovern, el juliol
de 1936.
Daltra banda, lAdministraci pblica catalana disposa, a ms del Cos de Mossos dEsquadra, dal-
tres cossos de policia, dependents de les corporacions locals, amb una llarga tradici de servei a la
ciutadania i didentificaci amb aquesta.
Aquesta Llei obre, aix, una nova etapa en la ja mplia histria de la Policia de la Generalitat. En efecte,
sobre els fonaments del bloc de la constitucionalitat, en remissi directa a la Constituci i a lEstatut
dautonomia, i tamb a la Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat, i a
lesmentada Llei 19/1983, de creaci de la policia autonmica, la Llei present t per objecte establir els
principis dactuaci, les funcions i el rgim funcionarial i estatutari dels membres del Cos de Mossos
dEsquadra, i lorganitzaci de la seguretat pblica en tot el territori, i preveu la creaci dels rgans

necessaris i la dotaci dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de
seguretat que corresponen a la Generalitat.
En aquest sentit, la Llei sinspira en les resolucions de lAssemblea Parlamentria del Consell dEuropa
i de lAssemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaraci sobre
la policia i al Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, respectivament. Els
principis que deriven daquestes directrius sn inclosos a la Llei orgnica 2/1986, de forces i cossos
de seguretat, i, per tant, obliguen sense excepci els membres de tots els collectius policials.
Dacord amb la disposici final segona de la Llei esmentada, shan daplicar directament a la Policia de
la Generalitat els principis bsics dactuaci i les disposicions estatutries comunes que estableixen
els articles 5, 6, 7 i 8 de la Llei. La policia no est per damunt de la Llei, i per tant ha dadequar la seva
conducta a lordenament jurdic, amb subjecci als principis de jerarquia i subordinaci dins el Cos.
s tamb un collaborador indispensable de lAdministraci de justcia, la qual ha dauxiliar, en el sentit
ms ampli, dins les seves possibilitats. Daltra banda, el respecte que la policia deu a la societat, a
qu pertany i don prov el seu mandat, lobliga a utilitzar els recursos coactius solament en situacions
extremes i amb una aplicaci escrupolosa dels principis doportunitat, proporcionalitat i congruncia.
Daquesta manera, especialment en el tracte de detinguts, la policia ha dobservar les prescripcions

de la Llei duna manera estricta. Daltra banda, els membres de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra shan de comportar amb una professionalitat exquisida, amb les limitacions i els sacrificis
que siguin necessaris en b del servei que presten.
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, com qualsevol altre cos de policia, t com a missi
i divisa principal la protecci, dacord amb lordenament jurdic, de la llibertat i la seguretat de la ciu-
tadania. s per aix que les seves funcions comprenen des de la protecci de persones i bns fins al
manteniment de lordre pblic.
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra es defineix com un servei de la Generalitat, per co-
adjuvar en el compliment dels seus fins i el compliment de les seves disposicions. I, a la vegada, com
un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explcit de coadjuvar en el benestar social, en
cooperaci amb els altres agents socials, en els mbits preventiu, assistencial i de rehabilitaci.
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra ha dactuar, en funcions de policia judicial, en els

termes establerts pels articles 126 de la Constituci, 164 de lEstatut dautonomia i 547 i segents de
la Llei orgnica del poder judicial. Lauxili a jutges, tribunals i fiscals en la investigaci dels delictes i
en el descobriment i la detenci dels delinqents, ja sigui a requeriment daltri o per iniciativa prpia,
constitueix una activitat essencial, prioritria i permanent de qualsevol policia. Per aquesta ra, la Policia
de la Generalitat - Mossos dEsquadra preveu crear unitats especials de policia judicial, i formar els
funcionaris corresponents, per adscriure-les als esmentats rgans jurisdiccionals i al Ministeri Fiscal.
El carcter finalista de les funcions de seguretat, el fet que els ltims destinataris de lactivitat policial
siguin els ciutadans, obliga la Policia de la Generalitat a operar, amb tots els altres cossos, segons els
principis de cooperaci, coordinaci i collaboraci mtua. Coordinaci, que, dacord amb la jurispru-
dncia del Tribunal Constitucional, no vol dir menyscabament o sostracci de les competncies de
les entitats coordinades, sin informaci recproca i homogenetzaci dels mitjans i els sistemes per
facilitar lacci conjunta.
Respecte daix, la Policia de la Generalitat ha doperar en dos mbits. Duna banda, en relaci amb
les forces i els cossos de seguretat de lEstat, la coordinaci sha de produir mitjanant la Junta de
Seguretat de Catalunya, que s un rgan que t com a missi coordinar lactuaci de la Policia de la
Generalitat i de les forces i els cossos de seguretat de lEstat. De laltra, dacord amb la Llei 16/1991,
del 10 de juliol, de les policies locals, la coordinaci amb aquestes es porta a terme mitjanant les

juntes locals de seguretat. Aix, sens perjudici de les facultats de la Generalitat, i especialment de la
Comissi de Coordinaci de Policies Locals, en matria de coordinaci de policies locals.
En aquest sentit, aquesta Llei sinscriu en el marc de lordenaci de la seguretat pblica dependent de
les administracions catalanes i referma la voluntat de cooperaci i collaboraci entre la Generalitat i
les corporacions locals, en lmbit de llurs competncies respectives en matria de seguretat, als fins
daquesta Llei.
Aix, la Llei present, que perfecciona el procs de creaci i de desenvolupament institucional i funcional
de la Policia de la Generalitat, pretn explcitament contribuir al procs dintegraci de tots els serveis
en un sistema de seguretat pblica per a Catalunya. Aix mateix, regula les condicions daccs i pro-
moci i estableix com a requisit general la superaci dels cursos de formaci corresponents, impartits
per lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya, al qual encarrega tamb lorganitzaci de cursos de
perfeccionament i despecialitzaci.
En termes de personal, la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra s una plantilla de funcionaris

que ocupen les places de les diferents escales i categories que figuren en la relaci de llocs de treball,
amb especificaci de la denominaci, el nivell, les caracterstiques, els continguts funcionals, les neces-
sitats formatives, els complements assignats, la forma de provisi i les altres circumstncies pertinents.
A part de les condicions de mobilitat ordinries que poden afectar el funcionariat de la Generalitat,
la Llei facilita lingrs al Cos de Mossos dEsquadra, amb els requisits establerts, des dels cossos de
policia local. Aix mateix, obre la possibilitat dincorporar-hi o adscriure-hi funcionaris daltres cossos
i forces de seguretat.
La Llei estableix el rgim estatutari dels membres de la Policia de la Generalitat i en defineix els drets
i els deures, que sn els generals dels funcionaris de la Generalitat, amb les especificitats prpies de
llur funci, entre les quals figuren les sindicals. En aquest sentit, es crea el Consell de la Policia, amb
representaci paritria de lAdministraci de la Generalitat i dels membres de la Policia de la Generalitat.
Tamb es regulen la segona activitat, la concessi de distincions i recompenses i el rgim disciplinari,
que es vincula directament amb els principis dactuaci.
En resum, aquesta Llei, pel que fa al rgim funcionarial, tan sols pretn regular all en qu, per les-
pecificitat del cos de policia a qu va dirigit, ha de diferenciar-se del rgim general dels funcionaris
de la Generalitat, el qual saplica supletriament en la resta daspectes no regulats per aquesta Llei.
2.1. Definici de les competncies
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, com a policia ordinria i integral, exerceix les funcions
que lordenament jurdic atribueix a les forces i els cossos de seguretat, i, en concret, les funcions de
policia de seguretat ciutadana, policia administrativa i policia judicial.
1. Funcions de policia de seguretat ciutadana:

a) Protegir les persones i els bns.
b) Mantenir lordre pblic.
c) Vigilar i protegir persones, rgans, edificis, establiments i dependncies de la Generalitat, i
garantir el funcionament normal de les installacions i la seguretat dels usuaris dels serveis.
d) Vigilar els espais pblics.
e) Protegir les manifestacions i mantenir lordre en grans concentracions humanes.
f) Prestar auxili en els casos daccident, catstrofe o calamitat pblica, i participar en lexe-
cuci dels plans de protecci civil en la forma que sigui determinada per les lleis.
g) Prestar auxili en les actuacions en matria de salvament, si hi s requerit.

h) Complir, dins les competncies de la Generalitat, les funcions de protecci de la seguretat

ciutadana atribudes a les forces i els cossos de seguretat per la Llei orgnica 1/1992.
i) Prevenir actes delictius.
j) La resta de funcions que li atribueix la legislaci vigent.
2. Funcions de policia administrativa:

a) Vetllar pel compliment de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i de les disposi-
cions i ordres singulars dictades pels altres rgans de la Generalitat.
b) Inspeccionar les activitats sotmeses a lordenaci o la disciplina de la Generalitat, i de-
nunciar-ne qualsevol activitat illcita.
c) Emprar la coacci amb vista a lexecuci forosa dels actes o les disposicions dels rgans
de la Generalitat.
d) Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de lEstat aplicables a Catalunya
i garantir el funcionament dels serveis pblics essencials.
e) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el medi ambient, els recursos hidrulics i la
riquesa cinegtica, pisccola, forestal i de qualsevol altra mena relacionada amb la con-
servaci de la natura.
f) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el patrimoni cultural catal, pel que fa a la
salvaguarda i la protecci daquest i per evitar-ne lespoli o la destrucci.
g) Collaborar amb les policies locals i amb les forces i els cossos de seguretat de lEstat en
la recollida, el tractament i la comunicaci recproca dinformaci dinters policial.
h) Vigilar, inspeccionar i controlar les empreses de seguretat privada, llurs serveis i actuaci-
ons i els mitjans i el personal a llur crrec, en els termes que estableix la legislaci vigent.
i) La resta de funcions que li atribueix la legislaci vigent.
3. Funcions de policia judicial:

Aquestes funcions li corresponen dacord amb larticle 163 de lEstatut dautonomia i que sn
establertes per larticle 126 de la Constituci, els articles 547 i segents de la Llei orgnica del
poder judicial i la resta de la legislaci processal vigent, sens perjudici de les que correspo-
nen a les policies locals. Aquestes funcions sn acomplertes per mitj dels serveis ordinaris
del cos o per mitj de les seves unitats orgniques de policia judicial, a iniciativa prpia o a
requeriment de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal.
4. Funcions dintervenci en la resoluci amistosa de conflictes privats, si hi s requerit.
5. Funcions de cooperaci i collaboraci amb les entitats locals, dacord amb la Llei 16/1991,
del 10 de juliol, de les policies locals:
a) Donar suport tcnic i operatiu a les policies locals quan aquestes no puguin assumir ple-
nament un servei, per ra del seu volum o de lespecialitzaci.
b) Exercir, a ms de les funcions assenyalades en aquest article, les prpies de les policies
locals en els municipis que no en disposin.
c) En els supsits establerts per les lletres a) i b), la Generalitat i les corporacions locals han
de subscriure els convenis de cooperaci corresponents, en qu shan de definir, en tot
cas, els objectius, els recursos, el finanament, lorganitzaci i les obligacions i facultats
respectives.
6.Les altres funcions que li siguin transferides o delegades pel procediment que estableix
larticle 150.2 de la Constituci.
7. Les altres funcions que li siguin encomanades.

2.2. mbit territorial dactuaci
Catalunya.
El model dimplantaci de la PG-ME es pot descriure com un model organitzatiu descentralitzat, que
basa la seva implantaci al territori en lrea Bsica Policial. El territori de lrea Bsica Policial (ABP)
s definit per criteris operatius policials (poblaci, vies de comunicaci, planta judicial, ndex de delic-
tes, conflictivitat social, etc.), i t la seva seu en una comissaria, des don es presten serveis policials
bsics en seguretat ciutadana i investigaci.
Aquests serveis policials bsics consisteixen a garantir la seguretat ciutadana i el manteniment de lor-
dre pblic mitjanant el patrullatge, operacions planificades, la recepci de les denncies i la instrucci
dels atestats policials que en derivin i de lauxili a les autoritats judicials, entre daltres.
Una ABP pot abastar part duna comarca, una comarca sencera o un conjunt de comarques, per
en cap cas es composa de parts de diferents comarques. Dins de lmbit de la mateixa ABP, hi pot
haver altres comissaries subordinades que sn de diferents tipus en funci dels serveis que prestin.
En lmbit metropolit, les ABP sn coincidents amb la divisi municipal.
La regi policial (RP) es defineix com lmbit territorial format per un conjunt dABP, sobre les quals
ha dexercir funcions de coordinaci jerrquica, suport en recursos operatius, logstics i especialitats
i planificaci dmbit superior a lABP.
Aquesta distribuci es veu acompanyada de les unitats operatives, que per lespecificitat de les seves
funcions mantenen un model organitzatiu centralitzat des dels vessants de la direcci o coordinaci
tcnica, la direcci superior o la gesti i anlisi centralitzada de la informaci. Aquestes unitats poden
desconcentrar al territori part dels seus recursos per millorar la seva operativitat.
2.3. Estructura de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
Des de lany 1994, amb el desplegament de substituci de les FCSE a la comarca dOsona, la Policia
de la Generalitat - Mossos dEsquadra segueix un model dimplantaci que sha anat modulant gradu-
alment amb lentrada en vigor dels diferents decrets destructura de la Direcci General de la Policia.
Aix, el darrer Decret destructura, Decret 415/2011, de 13 de desembre, destructura de la funci po-
licial de la Direcci General de la Policia, determina que per a lexercici de les funcions previstes a la
Llei 10/1994, de l11 de juliol, la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra sestructura en nivells
organitzatius descendents, i concretament en la prefectura de la policia, comissaria superior de coor-
dinaci, comissaria general, regi policial, divisi, rea, unitat i grup.
Com en qualsevol organitzaci, sha diferenciar entre lestructura organitzativa, que es desplega
normativament pels diferents decrets destructura i que es desenvolupa al punt 3 del tema C2, i les-
tructura jerrquica, que determina les funcions o responsabilitats especfiques que t el comandament
en funci de la seva categoria i de la destinaci que ocupa i que estan descrites de manera genrica a
la Llei 10/1994, de l11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, als articles 18 i 19.
La Llei determina que la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, sestructura jerrquicament en

les escales i les categories segents:
a) Escala bsica, que comprn les categories de mosso i de caporal.

Les tasques executives derivades del compliment de les funcions policials, i les funcions de
comandament dun o ms funcionaris de la mateixa escala en els diferents serveis policials.

b) Escala intermdia, que comprn les categories de sergent i de sotsinspector.

El comandament operatiu i la supervisi de les tasques executives de les unitats, els grups
i els subgrups policials.
c) Escala executiva, que comprn la categoria dinspector.

La gesti de les diverses rees i unitats dels Mossos dEsquadra i, si sescau, el comanda-
ment de lactivitat policial.
d) Escala superior, que comprn les categories dintendent, de comissari i de major.

El comandament, la direcci, lorientaci, la coordinaci i la inspecci, en el nivell superior,
dels serveis policials.
e) Escala de suport, que comprn les categories de facultatiu i de tcnic.

El suport i la cobertura a la funci policial amb les tasques prpies de la professi per a
lexercici de la qual habilita la titulaci que els hagi estat exigida per ingressar al cos, i tam-
b funcions que requereixen coneixements propis i especfics duna formaci concreta, en
suport de la funci policial.
3. La Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya. Funcions

Larticle 164.2 de lEstatut especifica que correspon a la Generalitat la coordinaci de lactuaci de les
policies locals.
La Llei 16/1991, de les policies locals de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya, desplega
aquesta competncia tot establint un rgim jurdic homogeni que les integri en un mateix sistema de
seguretat pblica i en permeti la coordinaci, amb un rigors respecte al principi dautonomia municipal.
La policia local s un cos de seguretat amb dependncia de les corporacions locals, que participa en
el manteniment de la seguretat pblica. s un institut armat de naturalesa civil amb estructura i orga-
nitzaci jerarquitzada. En totes les seves actuacions es regeix pel que disposen la Llei de bases de
rgim local, la Llei de bases i rgim local de Catalunya, la Llei de forces i cossos de seguretat i les lleis
de coordinaci de les policies locals de les diferents comunitats autnomes en el cas de Catalunya,
per la Llei 16/1991, de les policies locals, aix com pels reglaments especfics de cada cos i altres
normes dictades per les administracions locals corresponents.
El nostre marc legal estableix que tots els municipis amb una poblaci superior als 10.000 habitants
poden crear cossos de policia local. Per tant, lexistncia duna policia local no ve determinada com
a obligatria per cap municipi. En la prctica, la majoria dels municipis que superen aquesta poblaci
tenen cossos de policia local, i alguns dels que no assoleixen aquest nombre dhabitants, ho han fet
per autoritzaci excepcional del conseller o consellera del Departament amb competncies en matria
En els municipis en qu existeixi la policia local, aquesta sintegrar en un cos nic, sense perjudici de
lorganitzaci interna que sadopti per reglament. El seu comandament ser exercit per lalcalde, tot i
que el comandament directe ser exercit pel cap del cos, que ser el comandament policial de major
graduaci, el qual haur de ser, com a mnim, inspector de la policia local.
Les estructures jerrquiques i especialment les duna organitzaci policial es basen en la relaci jerar-
quitzada entre escales i comandaments de les diferents unitats, torns i serveis que integren lestructura
orgnica. En aquest sentit, larticle 24 de la Llei 16/1991, de les policies locals, disposa que els cossos
de policia local sestructuren en les escales i les categories segents:

Escala superior, que comprn les categories de superintendent, dintendent major i dinten-
dent.
Escala executiva, que comprn la categoria dinspector.
Escala intermdia, que comprn les categories de sotsinspector i de sergent.
Escala bsica, que comprn les categories de caporal i dagent.
La policia local noms pot actuar en el territori del seu municipi, i excepcionalment, per raons demer-
gncia excepcional, i donant-ne compte al conseller o consellera del Departament amb competncies
en matria de seguretat pblica, pot actuar en els municipis limtrofes.
La Llei dota daltres figures en matria de seguretat per a aquells municipis que no disposin de policia
local i que poden dotar-se de gurdies, vigilants, agents, algutzirs o similars (cap daquestes figures
estar autoritzada per dur arma) perqu exerceixin les funcions de custdia i vigilncia, ordenar i regular
trnsit, participar en les tasques dauxili al ciutad i de protecci civil, aix com vetllar pel compliment
de la normativa municipal.
La Llei 4/2003, de 7 dabril, dordenaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya, incorpora la
cultura de la corresponsabilitat, mitjanant la qual la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, prin-
cipalment, com a administracions catalanes, desenvolupen espais de coordinaci i participaci entre
la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra i els diferents cossos locals de policia en matria de
seguretat.
El desenvolupament dels rgans de coordinaci i collaboraci que incorpora la Llei 4/2003 sexplica
a lapartat 3 del tema C.
3.1. Funcions de la policia local
La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, recull en el seu prembul que les
policies locals shan de regir pels principis generals dels captols 2 (Principis bsics dactuaci ) i 3
(Disposicions estatutries comunes) del ttol 1 (Dels cossos i forces de seguretat), de la Llei 2/1986,
de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat, amb ladequaci necessria a lAdministraci local,
per les disposicions dictades per les comunitats autnomes i pels reglaments especfics de cada cos
i altres normes dictades pels ajuntaments corresponents.
Daltra banda, la legislaci especfica de rgim local, tant lestatal com lautonmica, consagra el principi
dautonomia municipal i atorga als municipis competncies prpies en matria de seguretat en llocs
pblics, ordenaci del trnsit i protecci civil.
La Llei determina que les policies locals sn instituts armats de naturalesa civil amb estructura i orga-
nitzaci jerarquitzades i que s lalcalde qui exerceix el comandament de la policia local, i el coman-
dament immediat correspon al cap de la policia local.
La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, dedica un ttol a les policies locals
i llurs funcions.
De les funcions que la Llei els encomana, destaquen com a prpies la de policia administrativa, en
lobservaci del compliment de les normes municipals; la de policia de trnsit, en el nucli urb, i la de
protecci de les autoritats i installacions municipals. Altres funcions, com ara la vigilncia dels espais
pblics, lauxili a la ciutadania, la prevenci dels delictes i el manteniment de lordre, sexerceixen de
forma compartida o en rgim de collaboraci amb altres cossos de seguretat.

Aix mateix, la normativa preveu que els municipis cap de partit judicial en qu no hi hagi establiment
penitenciari assumeixin, en rgim de competncia delegada, lexecuci del servei de dipsit de perso-
nes detingudes a disposici judicial. La custdia daquests detinguts correspon a la policia municipal
en funcions de policia judicial.
Larticle 11 daquesta Llei detalla lmbit dactuaci i les funcions de les policies locals i les concreta en:
a) Protegir les autoritats de les corporacions locals i vigilar i custodiar els edificis, les instal
lacions i les dependncies daquestes corporacions.
b) Ordenar, senyalitzar i dirigir el trnsit en el nucli urb, dacord amb el que estableixen les
normes de circulaci.
c) Instruir atestats per accidents de circulaci esdevinguts dins el nucli urb, cas en qu han
de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents.
d) Exercir de policia administrativa, a fi dassegurar el compliment dels reglaments, de les or-

denances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals, dacord
amb la normativa vigent.
e) Exercir de policia judicial, dacord amb larticle 12 i amb la normativa vigent.
f) Dur a terme diligncies de prevenci i actuacions destinades a evitar la comissi dactes de-
lictuosos, cas en qu han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos
de seguretat competents.
g) Collaborar amb les forces o els cossos de seguretat de lEstat i amb la policia autonmica
en la protecci de les manifestacions i en el manteniment de lordre en grans concentracions
humanes quan siguin requerides a fer-ho.
h) Cooperar en la resoluci dels conflictes privats, quan siguin requerides a fer-ho.
i) Vigilar els espais pblics.
j) Prestar auxili en accidents, catstrofes i calamitats pbliques, i participar, dacord amb el que
disposen les lleis, en lexecuci dels plans de protecci civil.
k) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matria de medi ambient i de protecci de

lentorn.
l) Dur a terme les actuacions destinades a garantir la seguretat viria en el municipi.
m) Qualsevol altra funci de policia i de seguretat que, dacord amb la legislaci vigent, els sigui
encomanada.
Les funcions de policia judicial a qu es refereix larticle 11.e), la Llei especifica que sn les dauxili als
jutges, tribunals i al Ministeri Fiscal en la investigaci dels delictes i en el descobriment i la detenci
dels delinqents, quan siguin requerides a fer-ho.
A banda, poden practicar les primeres diligncies de prevenci i de custdia de detinguts i la prevenci
i la custdia dels objectes provinents dun delicte o relacionats amb lexecuci daquest, actuacions
de les quals sha de donar compte a lautoritat judicial o al Ministeri Fiscal.
Sestableix a larticle 12.2 que les funcions de policia judicial shan de complir dacord amb els principis
de cooperaci mtua i de collaboraci recproca amb la resta de FCS.

Idees fora
1. Lobjectiu principal de la Llei orgnica 2/1986 s el disseny de les lnies mestres del rgim jurdic
de les FCS en el seu conjunt, i establir els principis bsics dactuaci comuns i els seus criteris
estatutaris fonamentals.
2. La constituci confereix a lEstat la competncia exclusiva sobre seguretat pblica, que s exercida
a travs de les FCS. Les comunitats autnomes poden crear cossos policials en la forma que els
respectius estatuts estableixin, i dacord amb el marc legal de la mateixa Llei orgnica 2/1986.
3. Els cossos policials autonmics sn instituts armats de naturalesa civil amb organitzaci jerarquit-
zada. De manera genrica, tots els cossos autonmics poden desenvolupar, a lmbit territorial
que els correspongui, les funcions dacord amb el seu rgim competencial.
4. Els cossos policials atmics poden exercir les funcions recollides a larticle 38 de la Llei orgnica
2/1986 i que es delimiten com a funcions prpies, funcions amb carcter compartit i indiferenciat
amb les FCSE i funcions de collaboraci amb altres FCSE.
5. Els principis bsics dactuaci es poden ordenar en sis eixos fonamentals: ladequaci a lordena-
ment jurdic, les relacions amb la comunitat, el tractament de les persones detingudes, la dedicaci
professional, el secret professional i la responsabilitat dels membres de les FCS.
6. Els principis bsic recollits a la Llei orgnica 2/1986 shan daplicar directament a la Policia de la
Generalitat, aix com les disposicions estatutries comunes que estableixen els articles 6, 7 i 8.
7. La Llei 10/1994 t per objecte establir els principis dactuaci, les funcions i el rgim funcionarial
i estatutari dels membres de la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, i lorganitzaci de
la seguretat pblica en tot el territori, i preveu la creaci dels rgans necessaris i la dotaci dels
mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de seguretat que corresponen
a la Generalitat.
8. La policia no est per damunt de la Llei, i per tant ha dadequar la seva conducta a lordenament
jurdic. El respecte que la policia deu a la societat lobliga a utilitzar els recursos coactius solament
en situacions extremes i amb una aplicaci escrupolosa dels principis doportunitat, proporciona-
litat i congruncia.
9. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, com qualsevol altre cos de policia, t com a
missi i divisa principal la protecci de la llibertat i la seguretat de la ciutadania.
10. La Policia de la Generalitat opera, amb tots els altres cossos, segons els principis de cooperaci,
coordinaci i collaboraci mtua.
11. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra t com a mbit dactuaci el conjunt del territori
de Catalunya.
12. Per a la implantaci de la PG-ME, la unitat territorial bsica s lrea bsica policial (ABP), que s
aquell territori definit per criteris operatius policials i que t la seva seu en una comissaria, des de
la qual es donen els serveis policials bsics en seguretat ciutadana i investigaci.
13. La regi policial (RP) es defineix com lmbit territorial format per un conjunt dABP, sobre les quals
ha dexercir funcions de coordinaci jerrquica, suport en recursos operatius, logstics i especia-
litats i planificaci dmbit superior a lABP.

14. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra, com a policia ordinria i integral, exerceix les
funcions que lordenament jurdic atribueix a les forces i els cossos de seguretat, i, en concret, les
funcions de policia de seguretat ciutadana, policia administrativa i policia judicial.
15. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra sestructura jerrquicament en les escales de

suport, bsica, intermdia, executiva i superior.
16. La policia local s un cos de seguretat amb dependncia de les corporacions locals, que participa
en el manteniment de la seguretat pblica. s un institut armat de naturalesa civil amb estructura
i organitzaci jerarquitzada.
17. Tots els municipis amb una poblaci superior als 10.000 habitants poden crear cossos de policia
local.
18. Lmbit territorial dactuaci de la policia local s el territori del seu municipi, i excepcionalment,
per raons demergncia i sempre que en doni compte al conseller o consellera del Departament
amb competncies en matria de seguretat pblica, pot actuar en els municipis limtrofes.
19. Les policies locals sestructuren en les escales i les categories superior, que comprn les categories
de superintendent, dintendent major i dintendent; lescala executiva, que comprn la categoria
dinspector; lescala intermdia, que comprn les categories de sotsinspector i de sergent, i lescala
bsica, que comprn les categories de caporal i dagent.
20. La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, incorpora altres figures en
matria de seguretat per a aquells municipis que no disposin de policia local, i que sn gurdies,
vigilants, agents, algutzirs o similars, que exerceixin les funcions custodia i vigilncia, ordenar i
regular trnsit, participar en les tasques dauxili al ciutad i de protecci civil, aix com vetllar pel
compliment de la normativa municipal.
21. Les policies locals shan de regir pels principis bsics dactuaci i per les disposicions estatutries
comunes que recull la Llei 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat, amb ladequaci
necessria a lAdministraci local, per les disposicions dictades per les comunitats autnomes i
pels reglaments especfics de cada cos i altres normes dictades pels ajuntaments corresponents.
22. Entre les funcions que la Llei atorga a la policia local destaquen la de policia administrativa, en
lobservaci del compliment de les normes municipals; la de policia de trnsit, en el nucli urb, i
la de protecci de les autoritats i installacions municipals.
23. Les funcions de vigilncia dels espais pblics, lauxili a la ciutadania, la prevenci dels delictes i el
manteniment de lordre sexerceixen de forma compartida o en rgim de collaboraci amb altres
cossos de seguretat.

Glossari
rea bsica policial (ABP)
Comandament directe
Comandament operatiu
Comissaries generals
Comissi de Policia de Catalunya
Competncia exclusiva
Competncies concurrents
Congruncia, oportunitat, proporcionalitat
Criminalstica
Disposicions estatutries
Eficcia
Espai jurdic
Estructura jerrquica
Estructures organitzatives
Funcions
Junta de Seguretat de Catalunya
Lliure exercici de drets
Mandat constitucional
Model de proximitat
Model descentralitzat
Norma ordenadora
Norma reguladora
Ordenament jurdic
Ordre organitzatiu descendent
Planificaci estratgica
Policia administrativa
Policia de seguretat ciutadana
Policia integral
Policia judicial
Policia ordinria i integral
Prevenci
Principis bsics dactuaci
Recursos operatius
Regi policial (RP)

C.5. El codi deontolgic policial
Tema C.5.
El Codi deontolgic policial
1. La deontologia policial
2. El Codi europeu dtica de la policia
3. Acord GOV/25/2015, de 24 de febrer, pel qual saprova el Codi dtica

de la Policia de Catalunya

Tema C.5.
El Codi deontolgic policial
1. La deontologia policial
La deontologia professional s el conjunt de principis i regles tiques que regulen i guien una acti-
vitat professional. Aquestes normes determinen els deures mnimament exigibles als professionals en
lacompliment de la seva activitat. Per aquest motiu, solen sorgir del mateix collectiu professional, el
qual sencarrega de recollir-los per escrit en els codis deontolgics.
Un codi de deontologia policial s un enunciat de principis i ideals als quals els agents dun servei
de policia es comprometen. El Codi de deontologia policial s una garantia per al ciutad, per tamb
per al mateix agent de policia, que entn i accepta les regles amb les quals ha de treballar i les assimila
com a prpies.
La policia t una deontologia particular. En un estat democrtic, la policia ha de vetllar per la protecci
dels drets humans de totes les persones. I perqu aix sigui aix, la policia no solament ha de complir
i fer complir la llei, sin que, a ms, ha de mostrar respecte cap als drets de les persones.
Els principals organismes internacionals coincideixen a considerar la deontologia policial dacord amb
les declaracions internacionals dels drets humans i amb la convicci que, en un sistema democrtic,
lEstat i la policia no noms han de respectar els drets humans, sin que nhan de ser els garants i
protectors.
2. El Codi europeu dtica de la policia

El Comit de Ministres del Consell dEuropa, en la Recomanaci REC(2001)10, sobre el Codi euro-
peu dtica de la policia, adoptada el 19 de setembre de 2001, recomana que els governs dels estats
membres basin la seva legislaci, les prctiques internes i els seus codis de conducta en matria de
policia en els principis recollits en el Codi europeu dtica de la policia, amb vista a la seva implantaci
progressiva i a donar la mxima difusi possible a aquest text.
Aquest Codi promou la cooperaci internacional sobre les qestions referides a ltica policial i els
aspectes relacionats amb els drets humans, ats que lobjectiu de la policia s la defensa dels drets
i les llibertats fonamentals dels ciutadans, com recull la Convenci europea dels drets humans. Aix
mateix, el Codi es basa en el principi de la protecci de lEstat de dret com a base de qualsevol de-
mocrcia veritable, i en la consideraci que la policia, juntament amb el sistema penal, tenen un paper
determinant en aquesta protecci.
Aquest Codi saplica a les forces pbliques de seguretat tradicionals o serveis de policia, o a altres
rgans autoritzats i/o controlats pels poders pblics el primer objectiu dels quals consisteix a garantir
el manteniment de lordre en la societat civil, i que estan autoritzats per lEstat a utilitzar la fora i/o
poders especials per assolir aquest objectiu.

Mitjanant la Resoluci INT/1828/2004, de 14 de juny, es va aprovar la Instrucci per a la incorporaci i

laplicaci del Codi europeu dtica de la policia en relaci amb lactuaci i la intervenci de la Policia de
la Generalitat - Mossos dEsquadra, per tal que els membres del Cos de Mossos dEsquadra procurin
adequar-se en la seva actuaci i en el compliment de les seves funcions als principis, les bases i els
criteris establerts en el Codi tic esmentat, dacord amb les funcions que els atribueix lordenament
jurdic.
3. Acord GOV/25/2015, de 24 de febrer, pel qual saprova el Codi dtica

de la Policia de Catalunya
Les institucions catalanes competents en matria de seguretat pblica han de vetllar per la promoci
de les bones prctiques en lmbit policial, i que aquestes encaixin en els marcs deontolgics inter-
nacionals, especialment el Codi europeu dtica de la policia. Amb aquesta voluntat es va crear al
2007 el Comit dtica de la Policia de Catalunya, que va esdevenir una eina de recerca en matria de
deontologia policial i consulta.
Aquest Comit va proposar el Codi dtica de la Policia de Catalunya, que va ser aprovat pel Govern
a travs de lAcord GOV/25/2015, de 24 de febrer, pel qual saprova el Codi dtica de la Policia de
Catalunya. Amb lacceptaci daquest Codi, Catalunya segueix la lnia de la majoria de pasos de llarga
tradici democrtica. El mateix Codi preveu la necessitat de ser modificat per adaptar-se als canvis
que comporta levoluci de la societat i de la funci policial, com a mecanisme de garantia de vigncia
efectiva i real.
Aquest Codi no entra a reglamentar prctiques policials concretes, sin que s una eina pedaggica
i inspiradora dirigida als cossos de policia de les institucions prpies de Catalunya, que identifica els
seus mnims tics comuns, el conjunt de principis, valors i competncies que inspiren la funci policial.
Al seu prembul, fa extensiva la seva funci com a marc de referncia per als vigilants municipals.
No s possible encabir en un text normatiu la complexitat i la diversitat de les situacions reals. La prpia
naturalesa de les actuacions policials comporta que la presa de decisions in extremis sigui habitual.
Per aix, el Codi exposa drets, i tamb deures i compromisos que ha dassumir la policia davant la
ciutadania, per recordant sempre la seva autonomia dactuaci.
El seu contingut presenta un escenari on es descriu all que s exigible a la policia, amb la voluntat de
garantir-ne la credibilitat i fomentar la confiana de la ciutadania vers el cos policial. Per aix, descriu la
necessitat dactuaci a travs de bones prctiques, un exercici competent de les seves funcions en pro
del b com, actuant de forma no discriminatria i respectant la dignitat i lautonomia de les persones.
Finalment, el Codi destaca la importncia de la cooperaci policial, la collaboraci amb lAdministra-

ci de justcia i els poders pblics, aix com de la gesti responsable de la informaci que deriva de
les seves actuacions. Atribueix a la funci policial el carcter de proximitat i atenci a les persones, el
foment de la convivncia i la prctica pedaggica.

Idees fora
1. En un sistema democrtic, lEstat i la policia no noms han de respectar els drets humans, sin
que nhan de ser els garants i protectors.
2. El Consell dEuropa, a la Recomanaci REC(2001)10, aconsella als seus estats membres seguir
el Codi europeu dtica de la policia. Aquest Codi promou la cooperaci internacional sobre les
qestions referides a ltica policial i els aspectes relacionats amb els drets humans.
3. El Codi europeu dtica de la policia es basa en el principi de la protecci de lEstat de dret com
a base de qualsevol democrcia veritable, i en la consideraci que la policia, juntament amb el
sistema penal, tenen un paper determinant en aquesta protecci.
4. El Codi dtica de la Policia de Catalunya no entra a reglamentar prctiques policials concretes,

sin que s una eina pedaggica i inspiradora dirigida als cossos de policia de les institucions
prpies de Catalunya, que identifica els seus mnims tics comuns, el conjunt de principis, valors
i competncies que inspiren la funci policial.
Glossari
Codi
Convivncia
Deontologia
Discriminaci
Drets humans
Estat de dret
Garant
Norma tica
Proximitat
Pedagogia

Temari Mossos 2017 PDF

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Temari Mossos 2017 PDF

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Guia destudi

per a laccs a la categoria

Edici actualitzada maig 2017

Guia destudi per a laccs a la categoria de mosso/a del cos de Mossos

8a edici: maig 2017

mbit de coneixements de lentorn

7. Les tecnologies de la informaci en el segle xxi

8. La Uni Europea ............................................................................................................................................................................................................................................ 162

mbit de seguretat i policia

Nota a la present edici:

A.1. 1. Lantiguitat a Catalunya

A.2. 1. El segle xix: la crisi de lAntic Rgim i la construcci de lEstat

A.3. 1. Les forces de seguretat i la seva histria

A.4. 1. Histria de la llengua

A.5. 1. Situaci i divisi administrativa

A.7. 1. La societat del coneixement i les tecnologies

4. La Catalunya feudal (s. xi-xii)

5. Lexpansi catalanoaragonesa (s. xiii-xiv)

6. La crisi de la baixa edat mitjana (s. xiv i xv)

7. Catalunya en la monarquia hispnica i la Guerra dels Segadors (s. xvi-xvii)

8. La Guerra de Successi i lOnze de Setembre

9. Les transformacions del segle xviii

Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn 9

10 Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn

La crisi del sistema socioeconmic esclavista, com a conseqncia de la paralitzaci de lexpansi

Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn 11

4. La Catalunya feudal (s. xi-xii)

5. Lexpansi catalanoaragonesa (s. xiii-xiv)

12 Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn

6. La crisi de la baixa edat mitjana (s. xiv i xv)

Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn 13

7. Catalunya en la monarquia hispnica i la Guerra dels Segadors (s. xvi-xvii)

8. La Guerra de Successi i lOnze de Setembre

14 Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn

9. Les transformacions del segle xviii

Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn 15

El creixement de la poblaci, conjuntament amb laugment de la capacitat adquisitiva, supos un

16 Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn

1. La histria de Catalunya comena prpiament en el que anomenem edat mitjana, i ms concre-

3. El substrat rom constitueix la base sobre la qual cristallitzar la cultura catalana.

5. Lexpansi de la corona catalanoaragonesa es duu a terme en dues direccions: la Mediterrnia i la

8. La monarquia hispnica no suposa la prdua de la identitat poltica de Catalunya. Tanmateix, en

9. La prdua de les llibertats collectives de Catalunya s conseqncia de la derrota militar de l11

10. La recuperaci demogrfica, social i econmica que impulsar la reivindicaci de la recuperaci

Amfiteatre Heretgia dels ctars Prohoms

Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn 17

1. El segle xix: la crisi de lAntic Rgim i la construcci de lEstat liberal

2. Catalunya, la industrialitzaci i lobrerisme

3. La restauraci borbnica i el catalanisme poltic

4. El primer ter del segle xx (1898-1931)

5. La Repblica i la Guerra Civil

7. La Transici i la recuperaci de lautonomia

8. La Catalunya del segle xxi

18 Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn

1. El segle xix: la crisi de lAntic Rgim i la construcci de lEstat liberal

Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn 19

2. Catalunya, la industrialitzaci i lobrerisme

20 Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn

3. La restauraci borbnica i el catalanisme poltic

Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn 21

4. El primer ter del segle xx (1898-1931)

22 Guia destudi per a lingrs a la PG-ME Coneixements de lentorn

5. La Repblica i la Guerra Civil