Que devrs nstre endrech fasi camin. Se dins un promier temps me fogut van que temptri ben lo destriar, Veguri pii que prendre forma plan plan Una figura qura davalar, E quora enfin tot costat sigut, Foguri prompt lidentificar: Non saris tu, lo Bernard que naisst Au pug de Ventadorn, tu lo cantaire Damor que ton trobar enlumint Lo monde per totjorn, tu lo trobaire Que me mostrt la via dau cantar E me dont mon ime de rimaire? pena aguri lo temps dacabar, Que respondt, mun sorrire plasent: c, soi aquel Bernard, e sau trobar Mon chantar te ment coma lo vent Que ai e lai emprta la passion, Men veses de segur fir e content, Mais pensi que te vengue inspiracion Daltras fnts que la meuna, tot parier: De tu vn sobretot ta creacion, Perqu chantar non pt gaire valer Se non te vn dal cr amor verai. Pii apondt: Es lAmor Vertadier, Lo Dieu de Lutz, que me mandt en ai Ab mission clara e dola deus guidar Lng daquesta pojada que sen vai Fins au Sobran, onte podrtz tornar la lutz quesperatz cada pas. Parlt de mai, e nos digut encar Coma avi davalat daqueu rocs Per nos far descurbir cada niveu Mai tot en sarrestant un pauc mai bas Que lo sobran, onte es lo clar soleu De poesia e de lamor corts.