Quaderns. Rev. trad.

17, 2010 259-269

Barrufa que barrufars. Entrevista a Albert Jan

Alba Girons
Universitat Autnoma de Barcelona
Facultat de Traducci i dInterpretaci
08193 Bellaterra (Barcelona). Spain
alba.girma@gmail.com

Albert Jan (1930) va comenar a treballar a Cavall Fort lany 1963 i des de llavors
no ha parat de traduir. Grcies a ell, petits i grans han pogut llegir les aventures
dels Barrufets, Sergi Grapes, Estefi, Aquilles Tal i molts altres personatges en
catal. Jan tamb ha dut a terme nombroses adaptacions de contes i rondalles
populars, i algunes traduccions de guions cinematogrfics. s lautor dun diccio-
nari de sinnims, coautor de la gramtica Signe, i ha escrit nombrosos articles de
reflexi gramatical i lingstica... Lextensi de la seva obra s fabulosa i el rigor
i la perseverana han marcat la seva trajectria professional. Ha tradut cmics,
contes i rondalles del francs, litali, langls, lespanyol o loccit, i algunes de
les seves adaptacions de rondalles han estat tradudes a daltres llenges. Actualment,
jubilat, s membre de lIEC, i continua traduint i collaborant a Cavall Fort i a
diverses editorials.

Vau nixer lany 1930, de manera que la guerra us va agafar enmig de la infn-
cia. Com ho recordeu i com va afectar la vostra educaci?
La meva educaci va ser una educaci amb moltes mancances a causa de la gue-
rra. Vaig estar tres o quatre anys sense anar a estudi. Anava a una escola molt bona
que era la Ramon Llull, per aix la guerra ho va frustrar. Vam passar la guerra
fora de Barcelona perqu bombardejaven i no hi havia menjar. A vegades penso
que en certa manera em va ser una mica til perqu vaig conixer moltes coses
duna manera directa: noms danimals, de plantes, deines del camp, del temps... En
acabar la guerra, vam tornar a Barcelona i em vaig convertir en un vailet de carrer,
perqu tot estava desvallestat. Vam anar a una escola de lAjuntament en qu el
mestre, molt bo, el senyor Figuerola, havia estat defenestrat, i van venir uns mes-
tres de fora que no ensenyaven gaire. Hi vam ser fins a dotze anys, quan el pare
em va enviar a lacadmia Mestre Sellers, una acadmia amb cara i ulls, i hi vaig
estudiar fins als setze anys.
260 Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 Alba Girons

Vau estudiar peritatge mercantil.

En una famlia com ara la meva, en qu sempre pensaven en els diners, shavia
destudiar una cosa prctica, que servs per a guanyar-se les garrofes. Vaig fer el
peritatge i a setze anys vaig entrar al banc. El que vaig fer s llegir molt. El meu
pare era barber, desprs va entrar a lAjuntament. Era un obrer illustrat que havia
estat secretari de lAteneu Enciclopdic Popular, un home partidari de la lectura,
un veritable apstol de la cultura. A casa tenia mil llibres, tots comprats de sego-
na m, naturalment. Aix, a empentes i rodolons vaig anar formant-me una certa
cultura.

Com us va venir linters per les llenges estrangeres?

A setze anys jo havia estudiat francs i angls al peritatge i vaig decidir ampliar
els coneixements de llenges: als vespres vaig comenar a assistir a cursos de
francs i dangls, a lInstitut Francs i a lInstitut Britnic. Tenia una certa voca-
ci per les lletres, poc definida i poc determinada, per magradava llegir i, sobre-
tot, conixer altres llenges: era una manera daccedir a altres cultures duna manera
directa. A lInstitut Francs vaig conixer moltes persones de les quals vaig apren-
dre, per exemple el professor Enric Moreu-Rey, un humanista amb una visi mplia
dels coneixements i de la cultura.

Tamb heu viatjat fora.

Viatjar suposo que poc o molt agrada a tothom. De jove havia fet molt excursionis-
me. De viatges a lestranger, molt pocs. Havia estat a Pars, a Londres, al sud de
Frana i poc ms. Hi va haver un moment que vaig tenir una segona joventut, per
dir-ho aix, que vaig descobrir la grappa a Itlia, i vaig poder fer uns quants viat-
ges. Vaig voltar pel centre dEuropa, que s el que minteressa ms.

Abans de treballar a Cavall Fort, haveu fet classes de catal.

Vaig comenar a fer-ne lany 1958. Un amic meu, Joaquim Cabeza i Valls, que era
fuster i del meu tarann, va organitzar unes classes de catal a la plaa del Pi.
No s com va tenir la idea que jo mhi volia dedicar i aix vaig comenar.

La relaci entre certes activitats de lleure (lexcursionisme, les sardanes...)

i la llengua era fora estreta, oi?
S, era molt normal anar un divendres al vespre al Palau de la Msica a sentir
un concert de lOrquestra Municipal i saludar gent que lendem ens trobvem al
tren dexcursi al Montseny o a les Guilleries. Era aquest tipus de gent que pot-
ser avui no existeix, per que aleshores s, formvem una mena de pinya de manera
espontnia.
Entrevista a Albert Jan Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 261

A traduir, vau comenar a Cavall Fort.

Vam comprar uns cmics a Blgica, de la casa Dupuis, la revista Spirou publicava
un cmic molt bo. No hi havia ni el Tintn, ni lAstrix, per s el Trencapins, els
Castors, el Luky Luke, el Gil Pupilla... Eren dels millors que es feien aleshores a
Europa. Es van comprar, i s clar, shavien de traduir. Va comenar Joaquim Carb.
El primer episodi del Trencapins el va traduir ell i es va reservar la Patrulla dels
Castors. En va traduir, ben b, deu o dotze episodis, i jo els altres. Manava ms
b fer-ho jo mateix, al mateix temps actuava de corrector i era el responsable
lingstic de Cavall Fort.

A Cavall Fort, heu fet de traductor i tamb, durant 18 anys, de director. Sha
parlat de la polmica entre traduir o apostar per la producci catalana.
Vau optar per publicar molt cmic tradut. Per qu?
En puc parlar molt daix. Els primers setze nmeros de Cavall Fort es buscava
un cmic acceptable. Aqu hi havia dibuixants per potser no hi havia guionistes.
Aix i tot es va publicar alguna coseta. En el primer nmero hi va haver la gran
troballa de Madorell que va crear el Jep i el Fidel, i altres personatges. Llavors es
va descobrir la revista Spirou, amb uns personatges que podien encaixar a Cavall
Fort. Vam comenar amb Jan i Trencapins i els Castors. Els Castors anaven molt
b perqu eren una patrulla descoltes, en un moment en qu aqu lescoltisme
coneixia una certa florida i molts dels nostres lectors eren escoltes, minyons de
muntanya o llobatons. Ara b, es va pensar que calia incrementar la producci pr-
pia i en Carb i en Madorell de seguida shi van posar. La novella den Carb, La
casa sota la sorra, que shavia presentat a un premi literari i no lhavia guanyat,
es va publicar i va agradar molt. En Carb en va fer un gui i va proposar a en
Madorell de fer-ne els dibuixos. Va comenar a sortir ja fa quaranta anys, lany
1967, i va tenir una continutat. Durant quaranta anys van tenir-hi cabuda aquestes
histries i moltes daltres. Hi va haver, per exemple, un dibuixant molt innovador,
Jordi Bulbena, que va fer adaptacions del Tirant lo Blanc, La rosa i lanell...
A Cavall Fort sha publicat molt material propi. Ara b, haver pogut donar a coni-
xer aquest excellent material grfic de fora ha estat important. A ms lhem anos-
trat, i em sembla que en podem estar contents. O sigui que no es pot dir que no
hgim fet cmic propi.

A lhora descollir els textos que es publicaven, qu es tradua i qu no es

tradua, quins criteris seguia Cavall Fort?
En primer lloc, no hem doblidar que era una revista destinada al pblic infantil.
El principal criteri, la principal norma era aquesta. El cmic per a adult s una altra
cosa i hi ha uns criteris que tenen un component moral. Desprs, la qualitat, el tipus
de dibuix, i linters, evidentment: que fos un material que tingus grcia. Per
exemple, fa quinze anys, vam descobrir un personatge que es deia Jeanne Passavant,
batejada Jana Passavant, una reprter fotogrfica. De la Jana Passavant, nhem
262 Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 Alba Girons

publicat tres o quatre historietes que estan molt b. s una noia que trenca el tpic
femen tan criticat: una noia decidida, valenta, auda, que va pel mn, a fer repor-
tatges grfics i es troba amb aventures prpies dun cmic. Resol situacions, enfron-
ta perills i moltes vegades s ella qui soluciona els problemes i no el company amb
qui pugui anar, que s un home. Algunes vegades a Cavall Fort ens han retret que
tots els herois sn masculins, i no s veritat.

Tots els mitjans tenen una influncia, un poder ms que ms si sadrecen a un

pblic infantil. A lhora de publicar una revista com Cavall Fort, el sentit de
la responsabilitat deu pesar fora.
Al cmic no se li demanava la transmissi duns valors, sin que no transmets
valors negatius. Podia ser una cosa perfectament neutra. Simplement, calia que fos
una cosa divertida, que entretingus el lector, que el fes llegir i que senganxs a la
revista. Cavall Fort no ha tingut mai la pretensi de salvar el mn, ni de salvar el
pas, sin de publicar una revista infantil acceptada de tothom. Per aquests valors
que em sembla que tots podem compartir, valors humans, socials i dideal collec-
tiu, sempre shan transms.

Llegint Cavall Fort, es veu clarament que hi ha una voluntat destablir un cert
model de llengua. Fou ms aviat una iniciativa vostra o hi havia un consens
al consell de redacci?
No en vam parlar mai daquesta qesti, no ho recordo. Era ms aviat una cosa
meva, per suposo que poc o molt era controlat. s a dir, si jo hagus fet servir un
llenguatge artificis o amb errors mho haurien dit. Sempre vaig tenir aquesta idea
bsica: crear un llenguatge correcte, que no entrs en contradicci amb les normes,
el ms assequible possible, i alhora amb un cert inters literari, una certa riquesa.

Quina s la situaci actual? Quin material es publica a Cavall Fort?

Actualment, la feina de la Merc Canela, la directora, s trobar un cmic equipa-
rable a aquell, perqu no hi s. Hi ha una certa crisi de guionistes, perqu ja sha fet
tot. La revista Spirou es continua rebent a Cavall Fort i sen continua traient algu-
na coseta. Per la Merc ha anat moltes vegades a Angoulme a la fira anual del
cmic, i no ha trobat material interessant. Aqu, en Joma t un personatge que es diu
Cresques, que em sembla duna gran qualitat. Hi ha el Picanyol, tamb, que a ms
de lOt el Bruixot, a vegades crea historietes i adaptacions de rondalles populars.
Anem fent diverses coses prpies. Fins i tot jo vaig escriure guions.

A part de traduccions, heu fet moltes adaptacions. On s la frontera entre

ladaptaci i la traducci?
Vaig comenar a fer-ne a Cavall Fort. Els textos narratius que demanvem als
escriptors, a Joaquim Carb, Josep Vallverd i molts daltres, normalment eren
Entrevista a Albert Jan Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 263

molt llargs, i quan shi posava la illustraci quedava tot comprimit. Necessitvem
una narraci curta, per que fos una narraci de deb: on es plantegs un proble-
ma, es desenvolups i es resolgus, com trobem en el material popular. Em vaig
decidir a buscar-ne, ho treia de langls, el francs, litali, el castell o potser
tamb del mateix catal, per ho reescrivia. Les narracions populars que trobem
en llibres didctics o llibres de lectures, qui sap don shan tret i qu sha escrit.
No hi ha un original al qual adaptar-se. Per tant, s una adaptaci totalment lliu-
re, s una reescriptura perqu no hi ha una autoria concreta. Potser s que de
Les granotes que demanaven rei nexisteix una versi de Lafontaine en vers, per
s igual: vaig reescriure-la completament lliure. Dalgunes narracions populars,
daquestes tan conegudes, nhi ha cinquanta o seixanta versions, o ms. Els matei-
xos Grimm van recollir les narracions de viva veu i van transcriure-les, per mol-
tes surten de llocs diferents. Aix doncs, es pot actuar amb tota llibertat.

Quan adapteu, us serviu del mxim de versions possibles o us limiteu a un

text original?
Quan vaig adaptar, per exemple, Lhome feli que no portava camisa, no vaig par-
tir de res, vaig reescriure la narraci del tot, sense cap original a la vista. La vaig rees-
criure com si lhagus dexplicar, talment com ho explicaria un avi a la vora del
foc.

Tamb traduu cmic per a adults: el Corto Malts, per exemple.

Aix va sorgir dun encrrec de leditorial Norma. El Corto Malts dHugo Pratt
magradava molt. s un gran personatge de cmic, realment excellent, amb molta
personalitat i molt suggerent.

A part de cmics, heu tradut per a la televisi i el cinema. Quines diferncies

hi heu observat?
Vaig comenar traduint pellcules. A Cavall Fort vam tenir la idea de fer pellcu-
les. Ens vam associar amb Drac Mgic i Rialles i vam comenar una campanya
de cinema en catal per a nois i noies. La primera es deia La Ventafocs, de lany
1977. Per a la televisi noms vaig traduir Els Barrufets, que em van encarregar
a mi perqu els havia tradut a Cavall Fort. Els vaig traduir de langls. Els
Barrufets en catal tenien noms perifrstics (el Barrufet de les Ulleres, el Barrufet
Distret...), mentre en angls eren sinttics, noms de dues sllabes, la qual cosa va
comportar algunes dificultats que vaig mirar danar salvant. A La Ventafocs vaig
partir duns dilegs en castell. En qualsevol cas, a lhora de traduir pellcules,
sempre cal tenir en compte la imatge, per ms que sempre he tradut sense imat-
ge. Aix s, assistia al doblatge per controllar la dicci dels personatges. A vega-
des el dileg original no corresponia a la imatge, era massa curt o massa llarg i
shavia dadaptar.
264 Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 Alba Girons

A vegades pot ser difcil despendres de loriginal.

Sha danar alerta amb la literalitat. El meu estimat amic, Jordi Jan (no s parent
meu, per som molt amics) mho va retreure una vegada, amb tota la ra. Es trac-
tava duna situaci en qu un bomber entra en una casa i diu: oloro un bon caf.
Vaig traduir literalment de langls: I smell good coffee. Un bomber no diria
aix, sin Quina olor de caf ms bona. Cal abstreures del text original i ima-
ginar-sel en la situaci concreta. s un perill al qual estem tots exposats. Ara, una
cosa s que un hi caigui un dia, i laltra s que hi caigui contnuament, com passa
a vegades en moltes novelles. Un exemple molt clar daix s a La Cua de Palla,
que serviria per a fer moltes tesis de traducci perqu hi ha moltes mostres de sub-
jecci a loriginal. Un altre exemple: una traducci literal que surt contnuament
s el Quin s el teu nom? en lloc de Com et dius?.

Aquestes interferncies penetren gaire en la llengua?

Segurament. El llibre de Josep Maria Espins, sobre la seva filla, El meu nom
s Olga, shauria de titular Em dic Olga. De petits, el primer dileg que tenem
els nens era: Com et dius, maco?. s la influncia de loriginal. Hi ha dhaver
la capacitat o, si ms no, la voluntat de fer-ne abstracci i dimaginar-se com ho
direm espontniament. Si sens acut una soluci incorrecta, cal buscar-ne una altra
sense sotmetres inicialment a loriginal. Els possessius, per exemple, sn molt
ms habituals en angls que no pas en catal.

Traduint saprn molt de la llengua darribada. Aquest exercici us ha perms

aprofundir en el catal?
I tant! Saprn a conixer els recursos propis. De vegades, una traducci, sobretot
de cmic o duna pellcula t uns certs condicionants: ha de respondre a una imat-
ge. El que diu un personatge, se li ha de fer dir en catal, i ha de correspondre a la
cara que fa, al gest... No es poden fer gaires trampes. Al cmic tamb hi ha molts
jocs de paraules, de vegades de difcil traducci. El resultat ha de ser creble. Cal
imaginar-se qu diria un mateix espontniament en aquella situaci. Desprs ja es
mirar si el que diria espontniament s correcte o no. Aix duu a explorar els
recursos de la llengua. Es pateix bastant en qestions dinterjeccions, de renecs i,
en general, en el llenguatge informal. Aqu hi ha una certa mancana de recursos
vius. El francs, per exemple, t repertori doble: usa molt el llenguatge tab, per
hi ha un parallel de recursos lingstics que sn aprofitats per aquest tipus de lite-
ratura. Hi ha una censura implcita: una revista com ara Spirou, catlica, adrea-
da als infants, als anys quaranta i cinquanta no podien dir el que deia la gent pel
carrer.
Entrevista a Albert Jan Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 265

A propsit del model de llengua, en el cmic es troba sovint aquest llenguatge

oral que s una mica delicat, sobretot en el cas del catal.
s molt delicat. Cal procurar conixer els recursos de la llengua i servir-sen. Fer
una cosa dacord amb unes normes i que faci lefecte que s espontnia, fresca i
normal, que pugui dir qualsevol. Si saconsegueix o no, depn dels casos, per en
principi la base s aquesta. Es tracta de construir una frase genuna en la seva
estructura. El francs t molts participis passats que no shan de traduir per parti-
cipis passats, sha de reformular la frase. Buscar o trobar una estructura genuna
ja s un punt de partida essencial. Desprs, el lxic pot variar ms.

A lhora de traduir, enfront la tendncia estrangeritzadora, a Cavall Fort

sembla que sha tendit a anostrar el text.
Depn del context. No s igual traduir el Sergi Grapes, en qu surten uns gendar-
mes, que traduir el Trencapins, que se situa a ledat mitjana en un pas indetermi-
nat. El context social, lentorn i la psicologia dels personatges en aquest cas
permetia una traducci ms anostrada. Sempre que hem pogut, hem procurat fer-
ho aix. Fins i tot em vaig divertir batejant els noms de lloc, que eren reals, amb
els pobles dels meus pares, sortien el Clot del Tofau, Vallhonesta, i ning no sen
va adonar. Calia posar-ne un o altre, no t sentit mantenir els estrangers. Per a
vegades cal vigilar, perqu un shi pot agafar els dits. El cas potser ms clar s el
de lEstefi, tradut de litali. Suposo que transcorre a Mil, tot i que el nom no
surt mai. Aquella nena de dotze o tretze anys, que va a escola, que t amics i ami-
gues, que va de colnies, a esquiar, o a la platja, pot ser perfectament daqu.
No surt mai Barcelona, per s com si ho fos. Un dia, per, em vaig trobar una
histria intraduble: les referncies italianes eren tan clares que no es podia tras-
lladar. A ms, tamb hi havia referncies temporals (sn historietes publicades fa
vint-i-cinc anys), amb referncies de lactualitat i, s clar, els nens dara no recor-
den el que va passar fa vint-i-cinc anys. En recordo una altra dinteressant. LEstefi
i aquell amic seu que s un set-cincies, lEduard, fan rodolins i un s de futbol.
En el text original el joc es produeix entre lInter i el Milan, i jo vaig empescar-mel
entre el Bara i lEspanyol. Un diu gara o rossinyol i el nen respon rossi-
nyol... doncs guanya lEspanyol! Si haguessis dit gara guanyava el Bara.
Aix s possible perqu aqu hi ha dos equips de futbol, com hi sn a Mil.

En canvi, el Sergi Grapes s ms difcil danostrar.

El Sergi Grapes era mig, mig, diguem-ne, perqu amb aquell gendarme amb el
quepis no es pot pas posar un mosso desquadra! s ms difcil de traduir, t un
llenguatge amb molt dargot i molt especialitzat. El Sergi Grapes s ms difcil de
traduir que no pas els Barrufets.
266 Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 Alba Girons

I lAquilles Tal?
Amb lAquilles Tal, mhi he divertit molt. Era un personatge que magradava
especialment. s un pedant, un home cregut, quan parla sescolta i permet un llen-
guatge abarrocat i florit, el personatge no demana un llenguatge natural. Quan parla
vol que es vegi que en sap. Recordo algun joc de paraules diablic. En una mani-
festaci portaven una pancarta pacfica, per es giraven i quedava un eslgan revo-
lucionari. A partir de la paraula barricada, que queda cada barri, vaig reconstruir
les peces, com un trencaclosques. No podia pas recrrer a una nota a peu de pgi-
na. No funciona ni en un cmic ni en el cinema, existeix un ritme narratiu i visual,
i cal sortir-sen com es pot.

Suposo que us nheu trobat als Barrufets o a Jan i Trencapins, histries que,
tot i que es publicaven per captols, formaven part dun lbum. Algun joc de
paraules us ha resultat intraduble?
Algun s, s clar. Aleshores sopta per una soluci neutra. Ara b, en un principi
sembla difcil, per en el meu cas no hi planyo el temps, i sovint acabo trobant-hi
la soluci. Em passava a vegades amb les traduccions del Gil Pupilla, unes hist-
ries amb guions esplndids i uns jocs de paraules divertidssims. En general,
esforant-shi, pensant-hi una mica, es pot trobar un equivalent acceptable i a vega-
des francament divertit.

Quan teniu un lbum que es publica per episodis, per exemple, les aventures
de lEstefi, que mimagino que no us arriben duna en una sin en bloc, ho
traduu tot de cop, abans de publicar res, o ho aneu enllestint a mesura que
es publiquen?
En principi, ho hauria de fer tot de cop. Com en Carb, que mai no deixa res per fer.
El que pot fer avui no ho fa dem, contrriament al que em passa a mi, que tinc
aquest vici. Calculo sempre treballar amb anticipaci, per si he de traduir un epi-
sodi de setanta pgines, rarament el tradueixo tot de cop.

Com treballeu? Sou gaire metdic?

No, no, treballo de manera molt desigual. En principi treballo al despatx, on tinc tot
el que necessito: els diccionaris, una mquina descriure electrnica... Ms igual
treballar el dia de Nadal que qualsevol altre dia.

Quins diccionaris feu servir?

A vegades una paraula se sap qu vol dir, i fins i tot es t lequivalncia en catal,
per no acaba de convncer. Amb els diccionaris faig una mena de ronda: agafo, per
exemple, un diccionari francs-catal, desprs francs-castell, si conv agafo un
catal-castell, o un diccionari de sinnims (en tinc un de molt bo: el meu!). Hi ha
Entrevista a Albert Jan Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 267

dues menes de dificultats: de comprensi, i dexpressi. Sovint, mirant dicciona-

ris duna manera una mica intutiva es troba una soluci convincent.

Alguns problemes de traducci poden aparixer una i altra vegada.

Traduint els Barrufets, per exemple, el llenguatge s molt semblant. En cada situa-
ci diuen el mateix. s un llenguatge que en un principi pot semblar una mica dif-
cil, per com que s tan repetit, la primera vegada un shi trenca el cap i desprs ja
no cal pensar-hi gaire ms.

Quan traduu sagues (alguns Tintins, per exemple), us deveu haver de docu-
mentar sobre les traduccions anteriors?

Del Tintn vaig traduir-ne tres o quatre episodis, al final, quan Joaquim Ventall
ja no treballava. Evidentment, vaig respectar els noms anteriors. Ja fa temps que
faig una llista amb els noms de tots els personatges que he tradut, perqu desprs
tornen a sortir, i cal saber quin nom tenen. A vegades mha passat que he tradut
el nom dun personatge de dues maneres diferents, cal anar en compte. Una altra cosa
ms delicada s el tractament. Quan es tradueix i sopta per un tractament cal pro-
curar mantenir-lo, per no cometre incongruncies.

Suposo que alguns recursos sn ms o menys convencionals.

Una cosa molt curiosa, a les pellcules tradudes de langls, tant al catal com
al castell, quan troben una tribu ndia o una tribu de salvatges i diuen: Parles el
meu idioma?. No es pot dir: Parles angls?. Aquest recurs s sistemtic. Tamb
surt molt sovint la frase pren-tho amb calma. En angls s take it easy. Els
traductors, que van per feina, opten sistemticament per pren-tho amb calma.
Jo no ho faig aix. s un recurs ltim, per sovint surt ms a compte no pateixis,
no thi amonis... Els recursos estereotipats sn tils per primer cal veure si hi
ha alguna altra soluci ms adequada.

Parlant de dificultats de traducci, en el cmic, a part de les expressions,

la imatge tamb condiciona?
No es pot dir res que contradigui la imatge. Desprs, tamb cal tenir en compte la
cara de qui parla, si est content, furis...

Lespai tamb s limitat?

Sovint el rotulista madverteix que no hi cap, que el text s massa llarg, i no queda
ms remei que escurar-lo. Aquest s potser linconvenient ms antiptic, haver
de comprimir la frase perqu no hi cap, i amb lletra petita no es llegeix.
268 Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 Alba Girons

Tamb cal vetllar pel ritme de les rpliques?

S, s. Cal procurar fer servir un llenguatge viva i gil.

I la qesti de les onomatopeies?

Actualment disposem dun diccionari donomatopeies. Manuel Riera i Margarida
Sanjaume van fer un treball de recolecci important, i van tenir molt en compte
Cavall Fort i una part significativa de la narrativa catalana. Jo nhe improvisades
o nhe adaptades moltes, per tenir aquest diccionari s fora til.

Hi ha tamb la qesti dels noms propis. Per a molta gent, Gaston Lagaffe,
per exemple, s Sergi Grapes, o lEstefi, o els Barrufets... Com us ho feu per
pensar-los?
Hi ha dos noms a Cavall Fort que no sn meus, que mels van imposar al consell
de redacci: el Sergi Grapes i el Gil Pupilla. No sn gaire adequats perqu, enca-
ra que el Grapes s un grapes, i el Gil Pupilla s un detectiu amb molta vista, en el
moment de fer-los servir en el dileg no queden prou b, hi trobo dificultats. En
general, els penso en funci de moltes coses: de les possiblitats dialctiques, dels
jocs de paraules... Abans no em decideixo per un nom, mhi penso una mica, tenint
en compte que aquell nom sortir de moltes maneres. Una altra cosa s fins a quin
punt es catalanitzen. A vegades he optat per noms una mica neutres, com ara Joanot,
que no es desdiuen del context, que sn noms francesos per que en una elocuci
catalana no trenquen leufonia de la frase. El Sargantana, per exemple, en francs
era Libellule, per libllula, amb ela geminada, ja nhi havia una a Pupilla, i per
aix em vaig decidir per Sargantana. Un altre es deia Crouton, linspector Crost,
que lliga perfectament.

Qu s el que us agrada ms de traduir?

Hi ha el goig del resultat obtingut, naturalment. Per tamb hi ha el goig de posar
en prctica els coneixements i les idees que un t del llenguatge. A vegades, en
escriure una cosa prpia, sha descriure pensant en lestructura narrativa. En canvi,
en traduir lestructura ja ve donada i tota la capacitat, tot el que un fa, s ms sobre
el llenguatge, la manera de posar unes paraules... Com que sempre he actuat amb
molta llibertat, ha estat un goig. Amb moments de dificultat, naturalment. El Gil
Pupilla, per exemple, mha agradat molt de traduir-lo, com tamb algunes sorti-
des del Sargantana fent jocs de paraules o lAvi Quim. A lAvi Quim hi havia un per-
sonatge, larponer Sebasti, que tenia un defecte de pronunciaci que li donava
comicitat: la essa la feia palatal. En lloc de dir assassin deia aixaixin. Convertia
la ss en un so de ix. Aix no es pot mantenir en catal, perqu hi ha un conei-
xement vacillant de lortografia. Em vaig haver dinventar un recurs lingstic en
qu es veis que s una manera de parlar dell per sense crear confusi. Vaig fer
una cosa molt diferent: totes les frases comencen sempre amb un que que no t
Entrevista a Albert Jan Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 269

valor gramatical, s introductori, i aix el caracteritzava: que tinc molta gana,

que estic cansat.

Heu parlat de llibertat, per les traduccions normalment sorgeixen denc-

rrecs. Considereu que heu tingut prou llibertat com a traductor?
No fa gaire vaig tenir un disgust, un parell danys enrere, quan vaig traduir per a
Norma, no els va acabar dagradar i, sense dir-me res, mho van canviar. No vaig
protestar per no buscar complicacions, per evidentment no penso traduir res ms
per a leditorial. No magrada que em facin canvis, abans mhi penso molt i mho
haurien pogut comentar, si ms no. A Casals, per exemple, que sn molt exigents
i tenen un criteri propi, a vegades dialoguem. Sempre hi ha aquesta negociaci.
A Cavall Fort mateix, quan nera el director, no mho supervisava ning, per ara
s. La Merc Canela, la directora actual, s una escriptora, t el seu criteri, i de
vegades ho comentem o ho modifiquem. Ella sho mira molt detingudament, fa
les seves funcions amb tot el rigor, tal com ha de ser. En principi, un autor, com
un traductor, ha destar sotms a una direcci editorial. Una cosa sn les actua-
cions destraleres i laltra s que es puguin formular objeccions i es discuteixin.

Continueu traduint perqu us agrada?

Per tot plegat. Continuo vinculat a Cavall Fort i la Merc em continua confiant
diverses traduccions, com tamb en faig per a leditorial Casals. No ser inade-
quat que digui que tinc una jubilaci una mica magra i aquests diners em van molt
b! No em puc permetre el luxe de no fer res.

En qu treballeu actualment?
He acabat una adaptaci de lOdissea que em va encarregar Casals. s una traduc-
ci, evidentment, en principi destinada als infants, al pblic jove, una versi redu-
da, procurant que el llenguatge sigui adequat. Mhan fet moltes observacions que
hem discutit. Ha estat un treball amb una direcci editorial de deb. Hem procurat
que el llenguatge conservs un cert to pic de loriginal, que fos comprensible, que
la frase fos assequible. En les adaptacions, normalment adopto el to dun cronista
que no ho sap tot, de vegades deixo coses a lombra, en el dubte. Es tracta dun
cronista que explica uns fets dels quals ha sentit parlar i que veu que alguna cosa
no s prou clara. A vegades una mica moralista, que comenta el que diu, en algun
moment una mica escptic o una mica irnic, o fins i tot una mica sarcstic. Podrem
dir que s el meu estil. Per en aquesta adaptaci en vaig prescindir perqu havia
de ser ms neutre. El poeta Homer canta les gestes dUlisses per mai no es permet
de jutjar-lo. Hi ha uns quants eptets: el div Ulisses, el prudent Ulisses, la fidel
Penlope... que adjectiven lleugerament els personatges. El cronista ho sap tot.
Al principi em vaig haver de contenir perqu, seguint el meu costum de comen-
tar, de parafrasejar all que explicava, no men sabia estar.