Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
Pel Decret 34/1999, de 9 de mar, el Consell de la Generalitat Por el Decreto 34/1999, de 9 de marzo, el Consell de la Genera-
va regular les mateixes matries que sn objecte d'esta norma per litat regul las mismas materias que son objeto de la presente norma
per al personal de l'administraci del Consell, excloent expressa- pero con destino al personal de la administracin del Consell, exclu-
ment del seu mbit d'aplicaci el personal destinat en institucions yendo expresamente de su mbito de aplicacin al personal destina-
sanitries, a ms del personal docent i de justcia. L'exclusi do en Instituciones Sanitarias, adems de al personal docente y de
esmentada obex i se sustenta en diferents motius, tant de fons com justicia. Dicha exclusin obedece y se sustenta en diferentes moti-
de forma. Per la naturalesa del servici prestat, que al seu torn justi- vos, tanto de fondo como de forma. En razn a la naturaleza del ser-
fica les diferncies de rgim jurdic, no cal abundar en la idea que vicio prestado, que a su vez justifica las diferencias de rgimen jur-
la transcendncia molt especial de la funci de protecci de la salut dico, no es necesario abundar en la idea de que la muy especial
que tenen encomanada les institucions sanitries de la Conselleria transcendencia del cometido de proteccin de la salud que tienen
de Sanitat, tant les que presten assistncia sanitria directa, en els encomendado las Instituciones Sanitarias de la Conselleria de Sani-
seus vessants d'atenci primria i especialitzada, com les que com- dad, tanto las que prestan asistencia sanitaria directa, en sus vertien-
ponen la xarxa de la salut pblica preventiva, s una causa suficient tes de atencin primaria y especializada, como las que componen la
per a establir unes normes especfiques, que obexen en essncia a red de la salud pblica preventiva, es causa suficiente para estable-
garantir la continutat del servici de protecci de la salut per mitj cer unas normas especficas, que obedecen en esencia a garantizar la
de l'establiment de sistemes de distribuci del temps de treball ade- continuidad del servicio de proteccin de la salud por medio del
quats a este fi, en qu per la seua banda queden convenientment establecimiento de sistemas de distribucin del tiempo de trabajo
arreplegats els descansos del personal. adecuados a tal fin, en que por su parte quedan convenientemente
recogidos los descansos del personal.
En la forma, el frum de negociaci del qual emana el Decret En la forma, el foro de negociacin de donde emana el Decreto
34/1999, en aplicaci de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'rgans de 34/1999 en aplicacin de la Ley 9/1987, de 12 de junio, de rganos de
representaci, determinaci de les condicions de treball i participa- representacin, determinacin de las condiciones de trabajo y partici-
ci del personal al servici de les Administracions Pbliques, consti- pacin del personal al servicio de las Administraciones Pblicas,
tut per la Mesa Sectorial de la Funci Pblica i la Comissi d'In- constituido por la Mesa Sectorial de la Funcin Pblica y la Comisin
terpretaci, Vigilncia i Estudi del II Conveni Collectiu del perso- de Interpretacin, Vigilancia y Estudio del II Convenio colectivo de
nal laboral al servici de l'administraci autonmica, no resulta com- personal laboral el servicio de la administracin Autonmica, no
petent per a adoptar decisions en esta matria respecte al personal resulta competente para adoptar decisiones en esta materia respecto al
sanitari, ents en l'accepci donada pel Decret 71/1989, de 15 de personal sanitario, entendido en la acepcin dada por el Decreto
maig, del Consell de la Generalitat, ja que la negociaci de les 71/1989, de 15 de mayo, del Consell de la Generaltiat, ya que la nego-
qestions que afecten este personal t la seua seu, precisament, en ciacin de las cuestiones que afectan a este personal tiene su sede,
un frum especfic: la Mesa Sectorial de Sanitat, en qu es troben precisamente, en un foro especfico: la Mesa Sectorial de Sanidad,
representats, d'una banda, els rgans gestors de la Conselleria de donde se hallan representados, por una parte, los rganos gestores de
Sanitat i, de l'altra, les organitzacions sindicals amb representaci la Conselleria de Sanidad y, por la otra, las organizaciones sindicales
en este mbit. con representacin en este mbito.
La Generalitat disposa, quant al seu personal sanitari, gestionat La Generalitat dispone, en cuanto a su personal sanitario, ges-
per la Conselleria de Sanitat, de la mateixa autonomia normativa tionado por la Conselleria de Sanidad, de la misma autonoma nor-
que per al personal gestionat des de la Conselleria de Justcia i mativa que para el personal gestionado desde la Conselleria de Jus-
Administracions Pbliques, sense perjudici de l'adequaci que puga ticia y Administraciones Pblicas, sin perjuicio de la adecuacin
resultar necessria en algun aspecte quan vigir el futur Estatut que pueda resultar necesaria en algn aspecto cuando alcance vigor
Marc del Personal d'Institucions Sanitries. Per l'exercici d'eixa el futuro Estatuto Marco del Personal de Instituciones Sanitarias.
competncia no admet ms demora, a causa de la concurrncia de Pero el ejercicio de esa competencia no admite ms demora, debido
diversos factors. a la concurrencia de varios factores.
Primer, el mer transcurs del temps des que es van aprovar els Primero, el mero transcurso del tiempo desde que se aprobaron
diferents estatuts de personal d'institucions sanitries de la Segure- los diferentes Estatutos de Personal de Instituciones Sanitarias de la
tat Social, que constituxen el gruix del personal sanitari, posa cada Seguridad Social, que constituyen el grueso del personal sanitario,
vegada ms de relleu l'obsolescncia del seu contingut en esta pone cada vez ms de relieve la obsolescencia de su contenido en
matria, que no noms divergix entre cada un d'estos estatuts, sin esta materia, que no slo diverge entre cada uno de esos Estatutos
que patix de profundes llacunes que sempre resulta complicat sino que adolece de profundas lagunas que siempre resulta compli-
omplir i integrar amb normes posteriors. cado colmar e integrar con normas posteriores.
Segon, la coexistncia dins del personal sanitari de collectius Segundo, la coexistencia dentro del personal sanitario de colec-
de personal funcionari i laboral entre la majoria de personal estatu- tivos de personal funcionario y laboral entre la mayora de personal
tari en els mateixos centres de treball, per amb diferent rgim de estatutario en los mismos centros de trabajo, pero con diferente
condicions de treball, ocasiona no noms incertesa i malentesos en rgimen de condiciones de trabajo, ocasiona no slo incertidumbre
la norma d'aplicaci, sin tamb una evident distorsi en la gesti y malos entendidos en la norma de aplicacin sino tambin una evi-
del personal. dente distorsin en la gestin del personal.
Tercer, el personal amb adscripci als diferents centres de Salut Tercero, el personal con adscripcin a los diferentes Centros de
Pblica, la relaci d'ocupaci del qual s majoritriament funciona- Salud Pblica, cuya relacin de empleo es mayoritariamente fun-
20104 24 07 2003 DOGV - Nm. 4.551
rial d'administraci especial, t per a aix la consideraci de perso- cionarial de administracin especial, tiene a estos efectos la consi-
nal sanitari, pel fet que estos centres de treball tamb mereixen la deracin de personal sanitario por el hecho de que tales centros de
qualificaci d'institucions sanitries, amb les conseqncies enca- trabajo tambin merecen la calificacin de Instituciones Sanitarias,
denades que la seua gesti s competncia de la Conselleria de con las consecuencias encadenadas que su gestin compete a la
Sanitat, els seus representants se sumen a la Mesa Sectorial de Conselleria de Sanidad, sus representantes se suman a la Mesa Sec-
Sanitat, s en este frum on es negocien les seues condicions de torial de Sanidad, es en este foro donde se negocian sus condicio-
treball i aix els arriba l'exclusi de l'aplicaci del Decret 34/1999, nes de trabajo y as les alcanza la exclusin de aplicacin del
la qual cosa en el seu cas s especialment greu ja que, exclosos de Decreto 34/1999, lo que en su caso es especialmente grave puesto
la norma que s'aplica a la generalitat del personal amb la seua que, excluidos de la norma que resulta de aplicacin a la generali-
mateixa relaci d'ocupaci, no compten amb un cos normatiu propi. dad del personal con su misma relacin de empleo, no cuentan con
un cuerpo normativo propio.
I quart, com a colof, la necessitat de comptar amb una norma Y cuarto, como colofn, la necesidad de contar con una norma
nica, en la qual troben resposta amb claredat i uniformitat en les nica, donde encuentren respuesta con claridad y uniformidad en
situacions semblants tots els collectius que componen el personal las situaciones semejantes todos los colectivos que componen el
sanitari, siga quina siga la seua relaci d'ocupaci, superant la dis- personal sanitario, cualquiera sea su relacin de empleo, superando
persi normativa i dotant de seguretat jurdica a esta matria, en la dispersin normativa y dotando de seguridad jurdica a esta
qu s'assimilen les modificacions normatives que han incidit en materia, en la que se asimilen las modificaciones normativas que
este mbit i es reba d'una manera adequada la legislaci de la Uni han incidido en este mbito y se reciba de un modo adecuado la
Europea, especialment la Directiva 93/104/CE, del Consell, sobre legislacin de la Unin Europea, sealadamente la Directiva
l'ordenaci del temps de treball. A este respecte, tamb es recullen 93/104/CE, del Consejo, sobre ordenacin del tiempo de trabajo. A
expressament les excepcions imprescindibles -per la competncia este respecto, tambin se recogen expresamente las excepciones
de la Comunitat Valenciana sobre la regulaci de la jornada de tre- imprescindibles -en virtud de la competencia de la Comunidad
ball del seu personal amb un vincle d'ocupaci de naturalesa admi- Valenciana sobre la regulacin de la jornada de trabajo de su perso-
nistrativa- ja que el manteniment de la prestaci sanitria pblica, nal con vnculo de empleo de naturaleza administrativa- puesto que
en circumstncies determinades de centres de treball o d'especiali- el mantenimiento de la prestacin sanitaria pblica, en determina-
tats concretes, porta obligadament a postergar i compensar el des- das circunstancias de centros de trabajo o de especialidades concre-
cans diari o setmanal que no ha pogut ser gaudit en tot o en part. tas, lleva obligadamente a postergar y compensar el descanso diario
o semanal que no ha podido ser disfrutado en todo o en parte.
Este decret s'aprova desprs de la negociaci amb les centrals Este decreto se aprueba previa negociacin con las centrales
sindicals ms representatives presents en la Mesa Sectorial de Sani- sindicales ms representativas presentes en la Mesa Sectorial de
tat, d'acord amb el que preveu la Llei 9/1987, de 12 juny, d'rgans Sanidad, de acuerdo con lo previsto en la Ley 9/1987, de 12 junio,
de representaci, determinaci de les condicions de treball i partici- de rganos de representacin, determinacin de las condiciones de
paci del personal al servici de les Administracions Pbliques. trabajo y participacin del personal al servicio de las Administra-
ciones Pblicas.
Per aix, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el En su virtud, a propuesta del conseller de Sanidad, conforme
Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i desprs de con el Consejo Jurdico Consultivo de la Comunidad Valenciana, y
la deliberaci del Consell de la Generalitat, en la reuni del dia 18 previa deliberacin del Consell de la Generalitat, en la reunin del
de juliol 2003, da 18 de julio 2003,
DECRETE DECRETO
CAPITOL I CAPITULO I
mbit d'aplicaci mbito de aplicacin
CAPITOL II CAPITULO II
Jornada de treball Jornada de trabajo
Article 2. Personal d'Atenci Primria, Especialitzada i Centre de Artculo 2. Personal de Atencin Primaria, Especializada y Centro
Transfusions de Transfusiones
2.1. El temps de treball del personal dependent d'institucions 2.1. El tiempo de trabajo del personal dependiente de institucio-
d'Atenci Primria i Especialitzada, i tamb del Centre de Transfu- nes de Atencin Primaria y Especializada, as como del Centro de
sions, es complir en una jornada ordinria de trenta-set hores i vint Transfusiones, se cumplir en jornada ordinaria de treinta y siete
minuts setmanals si es fa en horari dirn (entre les 8 i les 22 hores), horas y veinte minutos semanales si se realiza en horario diurno
ms la dedicaci que corresponga com a jornada complementria (entre las 8 y las 22 horas), ms la dedicacin que corresponda en
per gurdies o atenci continuada en les categories que tinguen calidad de jornada complementaria por guardias o atencin conti-
assignada esta modalitat, amb el lmit assenyalat en el pargraf nuada en las categoras que tengan asignada esta modalidad, con el
DOGV - Nm. 4.551 24 07 2003 20105
segent. En les categories que no tenen assignada jornada comple- lmite sealado en el prrafo siguiente. En las categoras que no tie-
mentria i s'atn el servici en torns de matins, vesprades i nits, cada nen asignada jornada complementaria y se atiende el servicio en
hora de temps de treball en horari nocturn (entre les 22 i les 8 turnos de maanas, tardes y noches, cada hora de tiempo de trabajo
hores) equivaldr a 1,25 hores de treball en horari dirn, a s, en horario nocturno (entre las 22 y las 8 horas) equivaldr a 1'25
cada 10 hores nocturnes sn com 12 hores i 30 minuts d'horari horas de trabajo en horario diurno, esto es, cada 10 horas nocturnas
dirn. El compliment efectiu d'esta jornada s'especifica en els suponen como 12 horas y 30 minutos de horario diurno. El cumpli-
segents epgrafs. miento efectivo de esta jornada se especifica en los siguientes ep-
grafes.
Es considera temps de treball nicament els perodes durant els Se considera tiempo de trabajo nicamente todo periodo duran-
quals el personal estiga en el treball, a disposici del centre i fent la te el cual el personal permanezca en el trabajo, a disposicin del
seua activitat. No superar les quaranta-huit hores setmanals de centro y en ejercicio de su actividad. No superar las cuarenta y
mitjana en cmput anual, llevat de situacions d'extrema necessitat ocho horas semanales de media en cmputo anual, salvo situacio-
assistencial i amb respecte dels principis generals de protecci de la nes de extrema necesidad asistencial y con respeto de los principios
salut i la seguretat dels treballadors. Este lmit podr ser sobrepas- generales de proteccin de la salud y la seguridad de los trabajado-
sat comptant amb l'acceptaci voluntria del personal, del qual res. Aquel lmite podr ser rebasado contando con la aceptacin
cada centre elaborar un registre actualitzat a disposici de l'autori- voluntaria del personal, del que cada centro elaborar un registro
tat competent en la supervisi i vigilncia de la seguretat i salut actualizado a disposicin de la autoridad competente en la supervi-
dels treballadors. sin y vigilancia de la seguridad y salud de los trabajadores.
2.2. La jornada ordinria de treball assenyalada es complir i 2.2. La jornada ordinaria de trabajo sealada se cumplir y dis-
distribuir de manera que permeta un descans diari mnim de dotze tribuir de modo que permita un descanso diario mnimo de doce
hores consecutives, un descans setmanal de trenta-sis hores conse- horas consecutivas, un descanso semanal de treinta y seis horas
cutives i la lliurana de dos dissabtes de cada tres. No obstant aix, consecutivas y la libranza de dos sbados de cada tres. No obstante,
s'exceptua el gaudi dels descansos anteriorment citats quan con- se excepta el disfrute de los descansos anteriormente citados cuan-
flusquen amb el torn de gurdia o atenci continuada, que es com- do confluyan con el turno de guardia o atencin continuada, que se
pensaran com indica la disposici addicional segona. La jornada de compensarn tal como seala la disposicin adicional segunda. La
treball anual es minorar amb tants dies lliures, comptats per jorna- jornada de trabajo anual se minorar con tantos das libres, conta-
des de 7 hores, com festius figuren en el calendari laboral, i tamb dos por jornadas de 7 horas, como festivos figuren en el calendario
amb la lliurana de les jornades dels dies 24 i 31 de desembre i de laboral, as como con la libranza de las jornadas de los das 24 y 31
la vespra del dia ms assenyalat en la setmana de festes locals, que de diciembre y de la vspera del da ms sealado en la semana de
es gaudiran preferentment en el mateix festiu sempre que el servici fiestas locales, que se disfrutarn preferentemente en el propio fes-
ho permeta. El descans reparador del temps de treball prestat en tivo siempre que el servicio lo permita. El descanso reparador del
vespra de diumenge o festiu es complix en el gaudi de la prpia tiempo de trabajo prestado en vspera de domingo o festivo se cum-
festivitat. L'assignaci de jornada complementria de gurdia o ple en el disfrute de la propia festividad. La asignacin de jornada
atenci continuada que s'inicie en dissabte afegir el dret al descans complementaria de guardia o atencin continuada que se inicie en
d'un dissabte addicional als recollits al principi d'este pargraf. sbado aadir el derecho al descanso de un sbado adicional a los
recogidos al principio del presente prrafo.
2.3. En cmput anual, la jornada ordinria efectiva en totes les 2.3. En cmputo anual, la jornada ordinaria efectiva a prestar en
categories professionals que es desprn de l'aplicaci dels criteris todas las categoras profesionales que se desprende de la aplicacin
ressenyats en els pargrafs precedents, minvada a ms amb el gaudi de los criterios reseados en los prrafos precedentes, menguada
de la llicncia de 6 dies a l'any per assumptes particulars, queda adems con el disfrute de la licencia de 6 das al ao por asuntos
fixada per a l'any 2003 de la manera segent: particulares, queda fijada para el ao 2003 de la siguiente manera:
Jornada o torn en horari dirn: 1.625 hores, equivalents a la Jornada o turno en horario diurno: 1625 horas, equivalentes a la
prestaci de 232 jornades de 7 hores, amb una resta d'1 hora. prestacin de 232 jornadas de 7 horas, con un resto de 1 hora.
Torn fix en horari nocturn: 1.300 hores, que equivalen a la pres- Turno fijo en horario nocturno: 1300 horas, que equivalen a la
taci de 130 jornades de 10 hores. prestacin de 130 jornadas de 10 horas.
Torn rodat tipus: 1.520 hores, prestades en 42 jornades de 10 Turno rodado tipo: 1520 horas, prestadas en 42 jornadas de 10
hores en horari nocturn i 157 jornades de 7 hores en horari dirn, horas en horario nocturno y 157 jornadas de 7 horas en horario
amb una resta d'una hora. diurno, con un resto de una hora.
S'incorpora en un annex a este decret una taula de clcul de la Se incorpora en anexo a este decreto tabla de clculo de la jor-
jornada anual efectiva segons el nombre de nits que s'ha treballat. nada anual efectiva en funcin del nmero de noches realizadas.
Per a aix, es considera: A estos efectos se considera:
2.3.1. Torn dirn: s el que es fa entre les 8 i les 22 hores, b en 2.3.1. Turno diurno: es el que se realiza entre las 8 y las 22
horari de mat o en horari de vesprada; b uns dies en horari de horas, bien en horario de maana o en horario de tarde; bien unos
mat i uns altres en horari de vesprada. das en horario de maana y otros en horario de tarde.
2.3.2. Torn nocturn: s el que comena a les vint-i-dos hores i 2.3.2. Turno nocturno: es el que comienza a las veintids horas
acaba a les huit del mat de l'endem. T les particularitats y finaliza a las ocho de la maana del da siguiente. Rene las
segents: podr prestar-se tant en nits consecutives, de manera siguientes particularidades: podr prestarse tanto en noches conse-
voluntria, amb un descans diari de catorze hores, com alternes; el cutivas, de manera voluntaria, con un descanso diario de catorce
nombre mxim de nits consecutives ser de quatre; el descans diari horas, como alternas; el nmero mximo de noches consecutivas
i setmanal es troba implcit i complit en qualsevol modalitat de jor- ser de cuatro; el descanso diario y semanal se halla implcito y
nada setmanal en torn de nits, mentre que no genera ni s'aplica la cumplido en cualquier modalidad de jornada semanal en turno de
lliurana de dissabtes. El torn fix nocturn ha de resultar absoluta- noches, mientras que no genera ni se aplica la libranza de sbados.
ment excepcional, excepte per una necessitat assistencial justifica- El turno fijo nocturno debe resultar absolutamente excepcional,
da, i es fixa com a regla general la realitzaci de 62 nits a l'any com salvo necesidad asistencial justificada, fijndose como regla gene-
a mxim, complint la resta de la jornada en torn dirn. ral la realizacin de 62 noches al ao como mximo, cumpliendo el
resto de jornada en turno diurno.
2.3.3. Torn rodat: s el rgim de treball en qu se presta la jor- 2.3.3. Turno rodado: es el rgimen de trabajo en el que se presta
nada anual en cicles regulars integrats per jornades de torn dirn la jornada anual en ciclos regulares integrados por jornadas de
junt amb jornades de torn nocturn. El cmput de jornada efectiva turno diurno junto con jornadas de turno nocturno. El cmputo de
anual de 1.520 hores pertany al torn rotatori de cicle tipus, per s jornada efectiva anual de 1520 horas pertenece al turno rotatorio de
possible establir qualsevol altra proporci entre torn dirn i torn ciclo tipo, pero es posible establecer cualquier otra proporcin entre
20106 24 07 2003 DOGV - Nm. 4.551
nocturn, segons les necessitats del servici i el nombre de personal turno diurno/turno nocturno, segn las necesidades del servicio y el
afectat, que comportar una jornada efectiva anual diferent i pro- nmero de personal afectado, que comportar una jornada efectiva
porcional. anual diferente y proporcional.
Siga quina siga la proporci i distribuci de jornades de torn Cualquiera sea la proporcin y distribucin de jornadas de
dirn/jornades de torn nocturn que s'assigne al personal, haur de turno diurno/jornadas de turno nocturno que se asigne al personal,
complir-se l'equaci segent, aplicant el coeficient d'equivalncia deber cumplirse la siguiente ecuacin, en aplicacin del coeficien-
del treball nocturn: te de equivalencia del trabajo nocturno:
(nombre d'hores de treball efectiu prestades en torn nocturn x (n de horas de trabajo efectivo prestadas en turno nocturno x
1,25) + nombre d'hores de treball efectiu prestades en torn dirn = 1'25) + n de horas de trabajo efectivo prestadas en turno diurno =
1.625 1625.
A partir de 63 jornades nocturnes, el coeficient reductor ser A partir de 63 jornadas nocturnas, el coeficiente reductor ser
igualment d'1,25. igualmente de 1'25.
La fixaci del concepte de torn rodat per al cmput de la jorna- La fijacin del concepto de turno rodado al efecto del cmputo
da no afecta la percepci del complement de turnicitat, que es con- de la jornada no afecta a la percepcin del complemento de turnici-
tinuar pagant al personal el rgim de prestaci de la jornada dad, que se seguir abonando al personal cuyo rgimen de presta-
ordinria del qual siga d'alternana entre distints torns, encara que cin de la jornada ordinaria sea de alternancia entre distintos tur-
entre estos torns no es trobe necessriament el de nit; tot aix d'a- nos, aunque entre ellos no se encuentre necesariamente el de noche;
cord amb la normativa vigent, en cada cas, en matria retributiva. todo ello de conformidad con la normativa vigente, en cada caso,
en materia retributiva.
2.4. El cmput d'hores efectives de treball que s'establix en el 2.4. El cmputo de horas efectivas de trabajo que se establece
punt 2.3 prevaldr sobre qualsevol contradicci que puga sorgir de en el punto 2.3 prevalecer sobre cualquier contradiccin que
l'aplicaci dels criteris continguts en apartats precedents. pueda surgir de la aplicacin de los criterios contenidos en aparta-
dos precedentes.
2.5. S'exclou d'estes normes generals sobre la jornada el perso- 2.5. Se excluye de estas normas generales sobre jornada al per-
nal de quota o zona no integrat, tant de Primria com d'Especialit- sonal de cupo o zona no integrado, tanto de primaria como especia-
zada, fins i tot el facultatiu especialista de quota salaritzat, que es lizada, incluso el facultativo especialista de cupo salarizado, que se
regir pel seu propi rgim. regirn por su propio rgimen.
2.6. La jornada en cmput anual de l'any 2003 establida en l'ar- 2.6. La jornada en cmputo anual del ao 2003 establecida en
ticle 2.3 experimentar una reducci progressiva durant els anys el artculo 2.3 experimentar una reduccin progresiva durante los
2004, 2005 i 2006, de la forma que s'indica a continuaci: aos 2004, 2005 y 2006, de la forma que se resea a continuacin:
El torn rodat tipus en cada exercici es calcular igualment, apli- El turno rodado tipo en cada ejercicio se calcular igualmente,
cant el coeficient 1,25, segons el que preveu el punt 2.3 d'este con aplicacin del coeficiente 1'25, segn lo previsto en el punto
decret. 2.3 de este decreto.
Article 3. Centre d'Informaci i Coordinaci d'Urgncies - Servici Artculo 3. Centro de Informacin y Coordinacin de Urgencias -
d'Assistncia Mdica Urgent (CICU - SAMU) Servicio de Asistencia Mdica Urgente (CICU-SAMU)
La jornada del personal de CICU - SAMU ser tamb de trenta- La jornada del personal de CICU-SAMU ser tambin de trein-
set hores i vint minuts setmanals en horari dirn i l'equivalent en ta y siete horas y veinte minutos semanales en horario diurno y su
horari nocturn, en proporci a la jornada de treball que es complis- equivalente en horario nocturno, en proporcin a la jornada de tra-
ca dins d'un o un altre horari, en cmput mensual o anual. bajo que se cumpla dentro de uno u otro horario, en cmputo men-
sual o anual.
ci. El temps consumit en esta pausa t la condici de temps de tre- servicio. El tiempo consumido en esta pausa tiene la condicin de
ball. tiempo de trabajo.
acomodar la seua jornada ordinria de treball en els torns diaris, sonal de Atencin Primaria acomodar su jornada ordinaria de tra-
de set hores de treball continuat, que siguen necessaris per a cobrir bajo en los turnos diarios, de siete horas de trabajo continuado, que
el servici durant tot este horari, ms el compliment de l'atenci con- sean necesarios para cubrir el servicio durante todo aquel horario,
tinuada en les categories que tinguen assignada esta modalitat. La ms el cumplimiento de la atencin continuada en las categoras
distribuci i el rgim d'esta turnicitat es determinar en el regla- que tengan asignada esta modalidad. La distribucin y rgimen de
ment de l'equip d'Atenci Primria. Si no n'hi ha, ser establida pel esta turnicidad se contemplar en el Reglamento del Equipo de
director de l'rea d'Atenci Primria, a proposta del coordinador de Atencin Primaria (EAP). En su defecto, ser establecida por el
l'equip d'Atenci Primria, de manera que queden cobertes les director del rea de Atencin Primaria a propuesta del Coordina-
necessitats del servici amb una distribuci de les crregues equitati- dor del EAP, de tal modo que queden cubiertas las necesidades del
va entre tot el personal de l'equip. servicio con una equitativa distribucin de las cargas entre todo el
personal del Equipo.
8.2. Fins que no s'extingisquen les seues places, el personal 8.2. En tanto se extingan sus plazas, el personal de Atencin
d'Atenci Primria no integrat en l'equip d'Atenci Primria, els Primaria no integrado en el EAP, funcionarios tcnicos del Estado
funcionaris tcnics de l'Estat al servici de la sanitat local amb quota al servicio de la sanidad local con cupo asignado de seguridad
assignada de Seguretat Social i el personal estatutari de quota i social y personal estatutario de cupo y zona, pasarn consulta diaria
zona, passaran consulta diria de dos hores i mitja de dilluns a de dos horas y media de lunes a viernes en el horario que se les
divendres en l'horari que s'assigne i cobriran els avisos domiciliaris asigne y cubrirn los avisos domiciliarios de su cupo de 9 a 17
de la seua quota de 9 a 17 hores, ms la jornada de dissabtes que els horas, ms la jornada de sbados que les corresponda y, voluntaria-
corresponga i, voluntriament, el torn d'atenci continuada, que es mente, el turno de atencin continuada, que se prestar junto con el
prestar junt amb el personal integrat en l'equip d'Atenci Primria. personal integrado en el EAP.
Article 9. Normes sobre l'horari comunes a Atenci Primria i Artculo 9. Normas sobre horario comunes a Atencin Primaria y
Especialitzada Especializada
9.1. Desplaament d'horari 9.1. Desplazamiento de horario
El personal mdic que perceba el complement especfic B de El personal mdico que perciba el complemento especfico B
dedicaci exclusiva podr ser requerit per a modificar l'horari de de exclusiva dedicacin podr ser requerido para modificar el hora-
treball que tinga assignat del mat a la vesprada o viceversa, segons rio de trabajo que tuviera asignado de la maana a la tarde o vice-
que requerisquen les necessitats assistencials. versa, segn requieran las necesidades asistenciales.
En institucions d'Atenci Especialitzada, el personal mdic que En instituciones de Atencin Especializada, el personal mdico
perceba el complement especfic C podr ser requerit fins a sis que perciba el complemento especfico C podr ser requerido hasta
vegades al mes per a treballar en horari de vesprada en una jornada seis veces al mes para trabajar en horario de tarde en jornada de
de set hores que no podr concloure ms enll de les 22 hores, en siete horas que no podr concluir ms all de las 22 horas, en susti-
substituci de la jornada de mat. En l'mbit de l'Atenci Primria, tucin de la jornada de maana. En el mbito de la Atencin Prima-
per al personal mdic que perceba este complement especfic i ria, el personal mdico que perciba este complemento especfico y
tinga assignat ordinriament l'horari de mat, el desplaament d'ho- tenga asignado de ordinario horario de maana, el desplazamiento
rari consistir a prestar la jornada de vesprada fins a sis vegades al de horario consistir en prestar jornada de tardes hasta seis veces al
mes; i, quan es tinga assignat normalment l'horari de vesprades, mes, y, cuando se tenga asignado por lo comn horario de tardes,
podr desplaar-se la jornada a la de matins fins a sis vegades al podr desplazarse la jornada a la de maanas hasta seis veces al
mes. mes.
En tots els casos, esta prestaci de treball s'entn com a jornada En todo caso, esta prestacin de trabajo se entiende en calidad
ordinria, de manera que durant esta jornada es presta activitat pro- de jornada ordinaria, de modo que durante la misma se presta acti-
gramada i assistncia i atenci ordinries, a ms de l'atenci sanit- vidad programada y asistencia y atencin ordinarias adems de la
ria urgent prpia de cada nivell assistencial. atencin sanitaria urgente propia de cada nivel asistencial.
9.2. Reforos de servici 9.2. Refuerzos de servicio
Tot el personal, siga quina siga la seua categoria, el comple- Todo el personal, cualquiera sea su categora, complemento
ment especfic que perceba i l'horari de treball que complisca especfico que perciba y horario de trabajo que usualmente cumpla,
usualment, podr ser requerit per a prestar reforos assistencials podr ser requerido para prestar refuerzos asistenciales de una
d'una duraci entre dos hores i mitja i cinc hores entre les 16 i les duracin entre dos horas y media y cinco horas entre las 16 y las 21
21 hores a fi de completar, si correspon, la jornada ordinria esta- horas a fin de completar, si procede, la jornada ordinaria estableci-
blida en cmput mensual o anual. A ms, el refor de servici podr da en cmputo mensual o anual. Adems, el refuerzo de servicio
acordar-lo la direcci com a substituci de la jornada de dissabtes podr acordarse por la Direccin como sustitucin de jornada de
si aix satisf millor les necessitats del servici. sbados si as acomoda mejor a las necesidades del servicio.
Article 10. Torn de gurdia o atenci continuada Artculo 10. Turno de guardia o atencin continuada
10.1. El torn de gurdia o atenci continuada s'iniciar quan 10.1. El turno de guardia o atencin continuada se iniciar
acabe l'horari de funcionament ordinari del centre, unitat o servici cuando finalice el horario de funcionamiento ordinario del centro,
corresponent, i conclour quan es reprenga. No obstant aix, tamb unidad o servicio correspondiente, y concluir cuando ste se rea-
podr ser coincident amb l'horari d'obertura ordinari quan el perso- nude. No obstante, tambin podr ser coincidente con el horario de
nal en jornada ordinria siga insuficient per a atendre les urgncies apertura ordinario cuando el personal en jornada ordinaria sea insu-
a ms del seu treball programat. Com a excepci del descans diari, ficiente para atender las urgencias adems de su trabajo programa-
es prestar en torns de fins a 24 hores, encara que si es fa a conti- do. En calidad de excepcin al descanso diario, se prestar en tur-
nuaci immediata de la jornada ordinria, la suma d'estos dos nos de hasta 24 horas, aunque si se realiza a inmediata continuacin
perodes tampoc podr excedir 24 hores. El descans conseqent al de la jornada ordinaria la suma de ambos periodos tampoco podr
torn de gurdia o atenci continuada amb presncia fsica continua- exceder de 24 horas. El descanso consecuente al turno de guardia o
da ser de 24 hores, la qual cosa implica l'exempci de la porci de atencin continuada con presencia fsica continuada ser de 24
jornada ordinria eventualment coincident. horas, lo que implica la exencin de la porcin de jornada ordinaria
eventualmente coincidente.
10.2. Quan la gurdia es preste en la modalitat de localitzaci i 10.2. Cuando la guardia se preste en la modalidad de localiza-
haja requerit la presncia fsica del facultatiu en el centre de treball cin y haya requerido la presencia fsica del facultativo en el centro
durant ms de dos hores continuades que acaben mes enll de la de trabajo durante ms de dos horas continuadas que comprendan y
DOGV - Nm. 4.551 24 07 2003 20109
1,00 hores del dia, la jornada ordinria del mat segent s'iniciar a concluyan mas all de la 1 hora natural, la jornada ordinaria de la
les 11 hores i es prolongar en l'horari de vesprada si ho permeten maana siguiente se iniciar a las 11 horas y se prolongar en hora-
el servici i el rgim de dedicaci del facultatiu. Queda exempt de la rio de tarde si as lo permite el servicio y el rgimen de dedicacin
resta d'eixa jornada en cas contrari. La presncia fsica durant ms del facultativo, quedando exento del resto de esa jornada en caso
de dos hores entre les 2,00 i les 6,00 hores del dia determinar l'e- contrario. La presencia fsica durante ms de dos horas entre las 2 y
xempci de la jornada ordinria matutina segent o b la substitu- 6 horas naturales del da determinar la exencin de la jornada
ci d'esta jornada per la jornada de vesprada quan el servici i el ordinaria matutina siguiente o bien su sustitucin por jornada de
rgim de dedicaci del facultatiu ho permeten. La presncia fsica tarde cuando el servicio y el rgimen de dedicacin del facultativo
de quatre hores o ms, comptades des de la 1,00 hores del dia, lo permitan. La presencia fsica de cuatro horas o ms, contadas
implicar en tots els casos l'exempci de la jornada ordinria del desde la 1 hora, implicar en todo caso la exencin de la jornada
mat segent. ordinaria de la maana siguiente.
Article 12. Centres de Salut Pblica Artculo 12. Centros de Salud Pblica
L'horari de treball del personal dels centres de Salut Pblica El horario de trabajo del personal de los Centros de Salud
ser de dilluns a divendres de 8 a 15 hores, ms dos vesprades de Pblica se desarrollar de lunes a viernes de 8 a 15 horas, ms dos
dos hores i mitja en el cas de tindre assignat el complement espec- tardes de dos horas y media en el caso de tener asignado comple-
fic d'exclusivitat i una en el cas de no tindre'l. El personal veterinari mento especfico de exclusividad y una de no tenerlo. El personal
adaptar el seu horari a les funcions del seu lloc de treball, sota la veterinario adaptar su horario a los cometidos de su puesto de tra-
supervisi del coordinador veterinari i amb l'aprovaci del coordi- bajo, bajo la supervisin del coordinador veterinario y aprobacin
nador/director del centre de Salut Pblica. Esta fixaci de l'horari del Coordinador/director del Centro de Salud Pblica. Esta fijacin
amb carcter general s'entn sense perjudici de les circumstncies de horario con carcter general se entiende sin perjuicio de las cir-
especials de determinats llocs de treball que puguen exigir la realit- cunstancias especiales de determinados puestos de trabajo que pue-
zaci de torns, el treball nocturn o en festius o l'establiment addi- dan exigir la realizacin de turnos, el trabajo nocturno o en festivos
cional d'un torn d'alerta localitzada, la regulaci especfica del qual o el establecimiento adicional de un turno de alerta localizada, cuya
en este mbit tindr aplicaci preferent. regulacin especfica en ese mbito tendr aplicacin preferente.
Article 13. Centre de Transfusi de la Comunitat Valenciana Artculo 13. Centro de Transfusin de la Comunidad Valenciana
El Centre de Transfusi de la Comunitat Valenciana i les El Centro de Transfusin de la Comunidad Valenciana y las
dependncies i unitats que t assignades portar a efecte el compli- dependencias y unidades a l asignadas llevar a efecto el cumpli-
ment de la jornada de manera semblant a la que s'ha establit per a miento de la jornada de modo semejante al que se ha establecido
les institucions d'Atenci Especialitzada, amb l'excepci del perso- para las instituciones de Atencin Especializada, con la salvedad
nal relacionat amb els equips mbils, que s'ajustar a l'horari ms del personal relacionado con los equipos mviles, que se ajustar al
adequat per a la realitzaci de les seues funcions. horario ms adecuado para la realizacin de sus cometidos.
Article 14. Control horari i justificaci d'absncies Artculo 14. Control horario y justificacin de ausencias
14.1. Tot el personal estar obligat a registrar les seues entrades 14.1. Todo el personal estar obligado a registrar sus entradas y
i eixides del centre de treball mitjanant els sistemes que implanten salidas del centro de trabajo mediante los sistemas que se implanten
els directors o coordinadors i autoritze l'rgan directiu de la Conse- por sus respectivos directores o Coordinadores y autoricen por el
lleria de Sanitat que tinga l'atribuci sobre esta matria. Els siste- rgano directivo de la Conselleria de Sanidad que ostente la atribu-
mes de control d'assistncia seran homogenis i s'establiran els mit- cin sobre esta materia. Los sistemas de control de asistencia sern
jans necessaris per al seguiment en tots els centres. homogneos y se establecern los medios necesarios para su segui-
miento en todos los centros.
14.2. Les absncies i la resta d'incidncies es notificaran imme- 14.2. Las ausencias y dems incidencias se notificarn con
diatament al responsable jerrquic, sense perjudici de la justificaci carcter inmediato al responsable jerrquico, sin perjuicio de su
prvia o posterior segons el cas, el qual al seu torn ho comunicar a justificacin previa o posterior segn el caso, que a su vez lo comu-
la unitat de personal corresponent. En els casos d'incapacitat tem- nicar a la Unidad de Personal correspondiente. En los casos de
poral i maternitat, ser obligatria la presentaci tant de l'informe incapacidad temporal y maternidad ser obligatoria la presentacin
de la baixa mdica, a partir del segon dia de malaltia, com dels tanto del parte de baja mdica, a partir del segundo da de enferme-
informes de confirmaci o, si s el cas, el comunicat de l'alta mdi- dad, como de los partes de confirmacin o, en su caso, el parte de
ca, expedits pel metge competent. alta mdica, expedidos por el mdico competente
14.3. S'aplicar al personal sanitari la deducci proporcional 14.3. Ser de aplicacin al personal sanitario la deduccin pro-
d'havers per diferncies entre la jornada reglamentria de treball i la porcional de haberes por diferencias entre la jornada reglamentaria
feta efectivament pel personal, establida en el Decret 167/1992, de de trabajo y la efectivamente realizada por el personal, establecida
16 d'octubre, del Consell de la Generalitat: en el Decreto 167/1992, de 16 de octubre, del Consell de la Genera-
litat:
14.3.1. La deducci d'havers es calcular prenent com a base la 14.3.1. La deduccin de haberes se calcular tomando como
totalitat de les retribucions ntegres mensuals que perceba el perso- base la totalidad de las retribuciones ntegras mensuales que perci-
nal dividida per trenta i, al seu torn, este resultat pel nombre d'hores ba el personal dividida por treinta y, a su vez, este resultado por el
que el personal tinga obligaci de complir com a mitjana cada dia. nmero de horas que el personal tenga obligacin de cumplir de
L'import obtingut determinar el valor de l'hora que haur d'apli- media cada da. El importe obtenido determinar el valor de la hora
car-se al temps de treball no complit. que habr de aplicarse al tiempo de trabajo no cumplido.
14.3.2. La unitat de control horari de cada centre notificar en 14.3.2. La unidad de control horario de cada centro notificar
el propi centre de treball, durant els 15 primers dies del mes, la en el propio centro de trabajo, durante los 15 primeros das del mes,
20110 24 07 2003 DOGV - Nm. 4.551
minva de treball detectada referida al mes anterior, a la qual la per- la minoracin de trabajo detectada referida al mes anterior, a la que
sona interessada podr allegar el que estime oport en termini de el interesado podr alegar lo que estime oportuno en plazo de diez
deu dies hbils. La direcci del centre, a continuaci, resoldr el das hbiles. La Direccin del centro a continuacin resolver lo
que corresponga, que es portar a efecte, si s procedent, en la que proceda, que se llevar a efecto, en su caso, en la nmina
nmina segent a la resoluci esmentada. Ats que el temps de tre- siguiente a dicha resolucin. Dado que el tiempo de trabajo no
ball no prestat no genera dret a salari, la falta de notificaci per la prestado no genera derecho a salario, la falta de notificacin por
no-assistncia reiterada del treballador no impedir la continuaci inasistencia reiterada del trabajador no impedir la continuacin del
del procediment. procedimiento.
CAPITOL IV CAPITULO IV
Permisos i llicncies Permisos y licencias
Article 16. Rgim general de permisos i llicncies Artculo 16. Rgimen general de permisos y licencias
16.1. S'establix el rgim de permisos i llicncies que es descriu 16.1. Se establece el rgimen de permisos y licencias que se
en els articles segents. Hauran de ser sollicitats per escrit, amb la describe en los artculos siguientes. Debern ser solicitados por
justificaci documental prvia o posterior que corresponga, i es escrito, con la justificacin documental previa o posterior que
gaudiran desprs de l'autoritzaci de l'rgan competent, que en el corresponda, y se disfrutarn previa autorizacin del rgano com-
cas dels permisos s'atorgar amb la mera constataci de la cir- petente, que en el caso de los permisos se otorgar con la mera
cumstncia allegada. En tots els casos, els motius de la denegaci constatacin de la circunstancia alegada. En todo caso,la denega-
s'explicaran per escrit i es notificaran al personal interessat. S'apli- cin se motivar por escrito y se notificar al personal interesado.
car tant al personal fix com al temporal, amb les excepcions que Ser de aplicacin tanto al personal fijo como al temporal, con las
es diran. La parella inscrita en el registre d'unions de fet tindr la salvedades que se dirn. La pareja inscrita en el Registro de Unio-
mateixa consideraci que el cnjuge. nes de Hecho tendr la misma consideracin que el cnyuge.
16.2. El cmput de graus de parentiu per a l'aplicaci del pre- 16.2. El cmputo de grados de parentesco para la aplicacin del
sent captol es far comptant cada generaci ascendint fins a trobar presente captulo se realizar contando cada generacin ascendien-
el tronc com i desprs, si s el cas, descendint. Aix, entre pares i do hasta encontrar el tronco comn y luego, si es el caso, descen-
fills hi ha un grau de parentiu per consanguinitat i entre una perso- diendo. As, entre padres e hijos existe un grado de parentesco por
na i el seu germ, dos. En el parentiu d'afinitat, es considera que consanguinidad, y entre una persona y su hermano, dos. En el
entre cnjuges no es consumix cap grau. Aix, entre una persona i parentesco de afinidad, se considera que entre cnyuges no se con-
el pare o mare del seu cnjuge es compta un grau de parentiu per sume ningn grado. As, entre una persona y el padre o madre de su
afinitat, i dos respecte al germ del cnjuge. cnyuge se cuenta un grado de parentesco por afinidad, y dos res-
pecto al hermano del cnyuge.
17.6. Pel temps indispensable per al compliment d'un deure 17.6. Por el tiempo indispensable para el cumplimiento de un
inexcusable, de carcter pblic o personal. deber inexcusable, de carcter pblico o personal.
17.7. Per la lactncia d'un fill menor de dotze mesos, les treba- 17.7. Por lactancia de un hijo menor de doce meses las trabaja-
lladores tindran dret a una hora diria d'absncia del treball, que doras tendrn derecho a una hora diaria de ausencia del trabajo, que
podr dividir-se en dos meitats. Per la seua voluntat es podr subs- podr dividirse en dos mitades. Por su voluntad se podr sustituir
tituir este dret per una reducci de la jornada diria ordinria en una este derecho por una reduccin de la jornada diaria ordinaria en una
hora, b al principi o b al final, amb la mateixa finalitat. Este dret hora, bien al principio o al final de ella, con la misma finalidad.
podr ser exercit pel pare sempre que demostre que la mare l'ha Este derecho podr ser ejercido por el padre siempre que demuestre
generat i no l'utilitza simultniament. Quedar dispensat d'esta que la madre lo ha generado y no lo utiliza simultneamente. De
acreditaci l'home que tinga la custdia no compartida del fill. esta acreditacin quedar dispensado el varn que tenga la custodia
no compartida del hijo.
17.8. Per a atendre, per raons de guarda legal, algun menor de 17.8. Para cuidar, por razones de guarda legal, de algn menor
sis anys, o un disminut fsic o psquic, o un familiar fins a segon de seis aos, o de un disminuido fsico o psquico, o de un familiar
grau de consanguinitat o primer d'afinitat que no puga valdre's per hasta segundo grado de consanguinidad o primero de afinidad que
ell mateix, i que no exercisquen cap activitat retribuda, el personal no pueda valerse por s mismo, y que no desempeen actividad
tindr dret a una reducci de fins a la mitat de la jornada de treball, retribuida, el personal tendr derecho a una reduccin de hasta la
amb la disminuci proporcional del salari. mitad de la jornada de trabajo, con disminucin proporcional del
salario.
17.9. Per a concrrer a exmens finals alliberadors i la resta de 17.9. Para concurrir a exmenes finales liberatorios y dems
proves definitives d'aptitud i avaluaci d'estudis oficials, i proves pruebas definitivas de aptitud y evaluacin de estudios oficiales, y
selectives d'ingrs en l'administraci pblica, durant el temps pruebas selectivas de ingreso en la Administra-cin Pblica, duran-
necessari per a l'assistncia. te el tiempo necesario para su asistencia.
17.10. Per a assistir a consultes, tractaments i exploracions de 17.10. Para asistir a consultas, tratamientos y exploraciones de
tipus mdic, tant prpies com de menors, ancians o discapacitats al tipo mdico, tanto propias como de menores, ancianos o discapaci-
seu crrec, el personal disposar del temps indispensable que coin- tados a su cargo, el personal dispondr del tiempo indispensable
cidisca amb la jornada de treball. que coincida con su jornada de trabajo.
17.11. Pel temps indispensable per a la realitzaci d'exmens 17.11. Por el tiempo indispensable para la realizacin de ex-
prenatals i tcniques de preparaci al part que hagen de fer-se dins menes prenatales y tcnicas de preparacin al parto que deban rea-
de la jornada de treball. lizarse dentro de la jornada de trabajo.
17.12. Per a fer funcions sindicals o de representaci del perso- 17.12. Para realizar funciones sindicales o de representacin del
nal en els termes establits legalment o convencional. personal en los trminos establecidos legal o convencionalmente.
18.2.2. Excepcionalment, podran concedir-se permisos sense 18.2.2. Excepcionalmente, podrn concederse permisos sin sueldo
sou de duraci superior a tres mesos quan se solliciten per a de duracin superior a tres meses cuando se soliciten para el disfrute
beques o cursos que contribusquen al perfeccionament professio- de becas o cursos que contribuyan al perfeccionamiento profesional
nal del sollicitant i les necessitats del servici ho permeten. del solicitante y las necesidades del servicio lo permitan.
CAPITOL V CAPITULO V
Vacances Vacaciones
Article 19. Rgim general de vacances Artculo 19. Rgimen general de vacaciones
Les vacances seran d'un mes, a gaudir segons el que disposen Las vacaciones sern de un mes, disfrutadas conforme a lo dis-
els preceptes segents, que s'apliquen tant al personal fix com al puesto en los siguientes preceptos, de aplicacin tanto al personal
temporal. No podran acumular-se a les vacances anuals els 6 dies fijo como al temporal. No podr acumularse a las vacaciones anua-
de lliure disposici a qu t dret el personal afectat per esta norma. les los 6 das de libre disposicin a que tiene derecho el personal
afectado por esta norma.
Article 23. Perode de vacances ordinari Artculo 23. Perodo vacacional ordinario
Les vacances es faran entre els mesos de juny a setembre, estos Las vacaciones se disfrutarn entre los meses de junio a sep-
dos inclosos, que constituxen el perode de vacances ordinari. tiembre, ambos inclusive, que constituirn el perodo vacacional
ordinario.
DOGV - Nm. 4.551 24 07 2003 20113
Article 25. Incentiu de les vacances Artculo 25. Disfrute incentivado de vacaciones
25.1. Amb carcter voluntari i, en tots els casos, supeditat a les 25.1. Con carcter voluntario y, en todo caso, supeditado a las
necessitats del servici, el personal de les categories en qu habitual- necesidades del servicio, el personal de aquellas categoras en las
ment hi ha dificultats de substituci podr fer les vacances fora del que habitualmente existen dificultades de sustitucin podr disfru-
perode ordinari, sempre que no coincidisca amb les festivitats de tar las vacaciones fuera del perodo ordinario, siempre que no coin-
Pasqua i Nadal. cida con las festividades de Pascua y Navidad.
25.2. Sempre que corresponga a un pla de vacances prviament 25.2. Siempre que corresponda a un plan de disfrute previamen-
fixat que aconselle, segons el parer dels responsables de les unitats, te fijado que aconseje, a juicio de los responsables de las unidades,
dilatar el perode vacacional, es compensar el fet de fer les vacan- dilatar el perodo vacacional, se compensar el disfrute voluntario
ces voluntriament fora del perode ordinari amb la concessi de de las vacaciones fuera del perodo ordinario con la concesin de
tres dies extra de vacances. tres das extra de vacaciones.
CAPITOL VI CAPITULO VI
Permisos, llicncies i vacances del personal Permisos, licencias y vacaciones del personal
dels centres de salut pblica de los centros de salud pblica
Article 27. Permisos, llicncies i vacances del personal dels centres Artculo 27. Permisos, licencias y vacaciones del personal de los
de Salut Pblica Centros de Salud Pblica
Els permisos, llicncies i vacances del personal dels centres de Los permisos, licencias y vacaciones del personal de los Cen-
Salut Pblica els ordena el rgim establit en els articles 9 i 10 del tros de Salud Pblica se regirn por el rgimen establecido en los
Decret 34/1999, de 9 de mar, del Consell de la Generalitat. El des- artculos 9 y 10 del Decreto 34/1999, de 9 de marzo, del Consell de
plegament i l'aplicaci del decret esmentat a este personal s'atribux la Generalitat. El desarrollo y aplicacin de dicho Decreto a este
als rgans de la Conselleria de Sanitat en la mesura de les seues personal se atribuye a los rganos de la Conselleria de Sanidad en
competncies respectives en matria de personal sanitari. la medida de sus respectivas competencias en materia de personal
sanitario.
Primera. Categories de personal que tenen assignades gurdies o Primera. Categoras de personal que tienen asignada la realizacin
torns d'atenci continuada de guardias o turnos de atencin continuada
Les categories de personal que tenen assignada la realitzaci de Las categoras de personal que tienen asignada la realizacin de
gurdies o atenci continuada com a jornada complementria de guardias o atencin continuada en calidad de jornada complementaria
l'ordinria sn les de personal facultatiu, tant en Atenci Primria a la ordinaria son las de personal facultativo tanto en Atencin Prima-
com en Especialitzada, i les de personal sanitari no facultatiu en ria como Especializada, y las de personal sanitario no facultativo en
Primria. Es faculta especialment la Conselleria de Sanitat per a Primaria. Se faculta especialmente a la Conselleria de Sanidad para
regular este rgim de treball, aix com per a assignar-lo a altres regular este rgimen de trabajo, as como para asignarlo a otras cate-
20114 24 07 2003 DOGV - Nm. 4.551
categories o per a establir el rgim de treball a torns en jornada goras o establecer el rgimen de trabajo a turnos en jornada ordinaria
ordinria en les categories que en l'actualitat el tenen assignat. en las categoras que en la actualidad lo tienen asignado.
Segona. Excepcions al rgim general de descansos establit en la Segunda. Excepciones al rgimen general de descansos establecido
Directiva 93/104/CE, del Consell en la Directiva 93/104/CE, del Consejo
L'ordenaci del temps de treball que es desprn d'esta norma La ordenacin del tiempo de trabajo que se desprende de la pre-
que no siga compatible amb el rgim general de descansos establit sente norma que no sea compatible con el rgimen general de des-
en la Directiva 93/104/CE t la consideraci expressa d'excepci en cansos establecido en la Directiva 93/104/CE tiene la expresa con-
els termes de l'article 17 d'esta directiva, i es compensa com s'esta- sideracin de excepcin en los trminos del artculo 17 de esta lti-
blix a continuaci. ma, y se compensa como se establece a continuacin.
El descans diari de dotze hores que no puga complir-se per la El descanso diario de doce horas que no pueda cumplirse en
coincidncia amb la gurdia de presncia fsica o amb el torn d'a- razn a su coincidencia con la guardia de presencia fsica o con el
tenci continuada es troba compensat en el descans de 24 hores turno de atencin continuada se encuentra compensado en el des-
continuades consegent, i si resta alguna porci de descans diari canso de 24 horas continuadas consecuente, mientras que si resta
sense disfrutar a causa de la presncia fsica en el centre durant la alguna porcin de descanso diario sin disfrutar a causa de la pre-
modalitat de gurdia localitzada, es compensa en el descans que sencia fsica en el centro durante la modalidad de guardia localiza-
seguix desprs de la jornada ordinria de l'endem que haja de ser da, se compensa en el descanso que sigue tras la jornada ordinaria
complida en els termes de l'article 10.2. El descans diari que resulte del da siguiente que hubiera de ser cumplida en los trminos del
inferior a l'establit quan es fa el canvi del torn de vesprada al de artculo 10.2. El descanso diario que resulte inferior al establecido
mat es compensar en el descans segent a eixa primera jornada cuando se realiza cambio del turno de tarde al de maana se com-
del torn de mat, el qual haur de tindre una duraci mnima de pensar en el descanso siguiente a esa primera jornada del turno de
dotze hores ms el temps de descans no disfrutat a causa del canvi maana, el cual deber tener una duracin mnima de doce horas
de torn, si b es procurar intercalar entre els torns el dia de des- ms el tiempo de descanso no disfrutado a causa del cambio de
cans setmanal. turno, si bien se procurar intercalar entre turnos el da de descanso
semanal.
Per la seua banda, el descans setmanal, per al qual es declara un Por su parte, el descanso semanal, para el que se declara un
perode de referncia de catorze dies, quan sofrix el retall de dotze periodo de referencia de catorce das, cuando sufre el recorte de
hores per la prestaci de la gurdia o torn d'atenci continuada que doce horas por la prestacin de la guardia o turno de atencin conti-
conclou el diumenge a les 8 hores, es compensa en el descans set- nuada que concluye el domingo a las 8 horas, se compensa en el
manal del cap de setmana segent en qu l'ltim dia de treball de la descanso semanal del siguiente fin de semana en que el ltimo da
jornada setmanal siga el divendres, el perode de descans continuat de trabajo de la jornada semanal sea el viernes, cuyo periodo de
del qual s de 65 hores, i tamb en la lliurana addicional d'un dis- descanso continuado es de 65 horas, adems de en la libranza adi-
sabte que recull l'article 2.2. cional de un sbado que recoge el artculo 2.2.
Tercera. Aplicaci al personal sanitari amb vincle d'ocupaci per a Tercera. Aplicacin al personal sanitario con vnculo de empleo
la formaci para la formacin
El personal sanitari amb vincle d'ocupaci per a la formaci es El personal sanitario con vnculo de empleo para la formacin
regir en primer lloc per les normes sobre la jornada que li resulten se regir en primer lugar por las normas sobre jornada que le resul-
prpies, i pel que establix este decret en all que no dispose espec- ten propias, y por lo establecido en el presente Decreto en lo que no
ficament el seu rgim jurdic. disponga especficamente su rgimen jurdico.
Quarta. Negociaci de noves reduccions de la jornada general de Cuarta. Negociacin de nuevas reducciones de la jornada general
treball de trabajo
D'acord amb el comproms adquirit pel Consell de la Generali- De acuerdo con el compromiso adquirido por el Consell de la
tat en el Pacte Valenci pel Creixement i l'Ocupaci, quan la jorna- Generalitat en el Pacto Valenciano por el Crecimiento y el Empleo,
da establida en l'mbit de l'administraci General es redusca i fixe cuando la jornada establecida en el mbito de la administracin
per davall de la jornada establida este decret, es plantejar a la General se reduzca y fije por debajo de la jornada establecida en el
Mesa Sectorial de Sanitat l'estudi d'una nova reducci de la jornada presente Decreto, se plantear a la Mesa Sectorial de Sanidad el
laboral en l'mbit de les institucions sanitries. estudio de una nueva reduccin de la jornada laboral en el mbito
de instituciones sanitarias.
nica. Establiment provisional dels procediments de control nica. Establecimiento provisional de los procedimientos de
horari i d'assistncia control horario y de asistencia
Dins del termini d'un mes des de l'entrada en vigor d'este Dentro del plazo de un mes desde la entrada en vigor del pre-
decret, cada director d'hospital i coordinador d'equip d'Atenci sente Decreto, cada director de Hospital y Coordinador de Equipo
Primria o de centre de Salut Pblica, a travs del director d'rea si de Atencin Primaria o de Centro de Salud Pblica a travs de su
s procedent, establiran provisionalment el control horari i d'as- director de rea en su caso, establecern provisionalmente el con-
sistncia que es determina en l'article 14, que ser immediatament trol horario y de asistencia que se resea en el artculo 14, que ser
efectiu, i en sollicitaran l'autoritzaci al director general de Recur- inmediatamente efectivo, y solicitarn su autorizacin al director
sos Humans, sense perjudici de la implantaci posterior, si s pro- general de Recursos Humanos, sin perjuicio de la implantacin
cedent, de procediments generals homogenis. posterior, en su caso, de procedimientos generales homogneos.
Primera Primera
Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior rango se
s'oposen, contravinguen o resulten incompatibles amb el que pre- opongan, contravengan o resulten incompatibles con lo previsto en
veu este decret. este decreto.
DOGV - Nm. 4.551 24 07 2003 20115
Segona Segunda
La duraci i l'hora d'inici de la gurdia o torn d'atenci conti- La duracin y hora de inicio de la guardia o turno de atencin
nuada es regir pel que disposa l'article 10 d'este decret. Queden continuada se regir por lo dispuesto en el artculo 10 de este decre-
derogades les previsions sobre a que cont l'Orde de 21 de gener to, quedando derogadas las previsiones sobre ese particular conte-
de 1999, de la Conselleria de Sanitat, per la qual establix el rgim nidas en la Orden de 21 de enero de 1999, de la Conselleria de
de prestaci de les gurdies mdiques en el Servici d'Atenci Espe- Sanidad, por la que se establece el rgimen de prestacin de las
cialitzada i els descansos del personal que en fa (DOGV nm. guardias mdicas en el Servicio de Atencin Especializada y los
3427, de 4 de febrer), modificada per l'Orde de 16 de desembre de descansos del personal que las realiza (DOGV nm. 3427, de 4 de
2000 (DOGV nm. 3916, de 12 de gener de 2001), en Atenci febrero); modificada por la de 16 de diciembre de 2000 (DOGV
Especialitzada; i el Decret 72/2001, de 2 d'abril, del Consell de la nm. 3916, de 12 de enero de 2001), en Atencin Especializada; y
Generalitat (DOGV nm. 3975, de 6 d'abril), en Atenci Primria; en el Decreto 72/2001, de 2 de abril, del Consell de la Generalitat
si b la resta del contingut d'estes normes continua sent aplicable (DOGV nm. 3975, de 6 de abril), en Atencin Primaria; si bien el
perqu resulta compatible amb el que establix este decret. resto del contenido de dichas normas sigue siendo aplicable por
resultar compatible con lo establecido en el presente decreto.
Primera Primera
Es faculta el conseller de Sanitat per a dictar totes les disposi- Se faculta al conseller de Sanidad para dictar cuantas disposi-
cions que siguen necessries per al desplegament i l'execuci d'este ciones sean necesarias para el desarrollo y ejecucin de este decre-
decret. to.
Segona Segunda
Este decret vigir des de l'endem de la publicaci en el Diari El presente decreto entrar en vigor el da siguiente al de su
Oficial de la Generalitat Valenciana. publicacin en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
ANNEX ANEXO
96 60 5 1385 96 60 5 1385
97 58 6,5 1382,5 97 58 6,5 1382,5
98 57 1 1380 98 57 1 1380
99 55 2,5 1377,5 99 55 2,5 1377,5
100 53 4 1375 100 53 4 1375
101 51 5,5 1372,5 101 51 5,5 1372,5
102 50 0 1370 102 50 0 1370
103 48 1,5 1367,5 103 48 1,5 1367,5
104 46 3 1365 104 46 3 1365
105 44 4,5 1362,5 105 44 4,5 1362,5
106 42 6 1360 106 42 6 1360
107 41 0,5 1357,5 107 41 0,5 1357,5
108 39 2 1355 108 39 2 1355
109 37 3,5 1352,5 109 37 3,5 1352,5
110 35 5 1350 110 35 5 1350
111 33 6,5 1347,5 111 33 6,5 1347,5
112 32 1 1345 112 32 1 1345
113 30 2,5 1342,5 113 30 2,5 1342,5
114 28 4 1340 114 28 4 1340
115 26 5,5 1337,5 115 26 5,5 1337,5
116 25 0 1335 116 25 0 1335
117 23 1,5 1332,5 117 23 1,5 1332,5
118 21 3 1330 118 21 3 1330
119 19 4,5 1327,5 119 19 4,5 1327,5
120 17 6 1325 120 17 6 1325
121 16 0,5 1322,5 121 16 0,5 1322,5
122 14 2 1320 122 14 2 1320
123 12 3,5 1317,5 123 12 3,5 1317,5
124 10 5 1315 124 10 5 1315
125 8 6,5 1312,5 125 8 6,5 1312,5
126 7 1 1310 126 7 1 1310
127 5 2,5 1307,5 127 5 2,5 1307,5
128 3 4 1305 128 3 4 1305
129 1 5,5 1302,5 129 1 5,5 1302,5
130 0 0 1300 130 0 0 1300
Advertides errades en lorde de referncia, publicada en el Advertidos errores en la orden de referencia, publicada en el
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, nmero 4.550, de 23 de Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, nmero 4.550, de 23 de
juliol de 2003, sen procedix a la rectificaci: julio de 2003, se procede a su rectificacin: