HISTRIA DE LA TECNOLOGIA: EDAT ANTIGA

Am l'aparici de l'escriptura comena la histria. Si a la prehistria s'esbrina com

vivien els ssers hmans a partir de les troballes (habitacles, estris, armes...) que han
fet els arquelegs en les seves excavacions, amb l'escriptura ja es pot saber de la
vida humana tot desxifrant els textos antics que s'han conservat.

La primera etapa de la histria s l'anomenada Edat Antiga, des de l'aparici de

l'escriptura fins a l'efonsament de l'imperi rom. Ms de tres mil anys.

L'escriptura va nixer fa uns 5000 anys a les civilitzacions que sorgiren a terres
regades per grans rius i que recollien grans collites que permetien un excedent de
menjar que podia mantenir exrcits, funcionaris i famlies reials.

A lOrient Prxim, els poblats neoltics es van transformar gradualment en ciutats i

sorgiren les primeres grans civilitzacions urbanes. A mesura que creixia la poblaci i
sintensificava lespecialitzaci del treball i la divisi social, es formaven els primers
nuclis urbans, on vivien les famlies que no estaven directament vinculades a la
producci daliments.
Amb lestabliment daquestes societats urbanes sorgeix tamb la civilitzaci, la qual
es caracteritza per tenir com a tret principal una estructuraci social i econmica ben
establerta i la creaci destats organitzats que sencarreguen de regular la vida de les
persones mitjanant codis i lleis.

Aquestes civilitzacions van aparixer a Mesopotmia, a la vora dels rius Tigris i

ufrates, i, una mica ms tard a Egipte, al voltant del riu Nil.

"Mesopotmia" s un terme geogrfic que designa la conca hidrogrfica formada pels

rius Tigris i Eufrates. El terme Mesopotmia fou utilitzat per primera vegada en
letapa grega i significa "pas entre rius". Va acollir les primeres civilitzacions de les
quals coneixem la histria grcies a lescriptura, i va tenir ciutats molt importants que
es consideren de les ms antigues del mn.
L'escriptura mesipotmica s anomenada cuneiforme, perqu s'empraven mitjes
canyes per a gravar els signes sobre tauletes de fang que desprs s'endurien al forn.

La construcci ms important de les ciutats mesopotmiques era el zigurat, torre de

molt pisos que tenia funci religiosa d'adoraci dels dus.

Egipte est situat entre els deserts del Sahara i d'Arbia, per es travessat pel riu
Nil , element que permet que hi haja un vertader oasi al llarg del seu recorregut.
Els egipcis antics eren governats pels faraons que eren considerats veritables dus
vivents. Tenien una relgi molt complexa amb innumerables divinitats com ara Ra, Isis,
Osiris, Horus, Anubis...
Creien que hi havia una altra vida desprs de la mort a la qual podien arribar si
conservaven el cos desprs de morts. Per aix els poderosos feien embalsamar el seu
cos. Sn les conegudes mmies egipcies.
Els faraons es feien construir grans tombes per conservar les seves despulles. Les
pirmides sn tombes dels faraons.

L'escriptura egipcia s l'anomenada jeroglfica.

Durant molts anys no es va aconseguir desxifrar fins que l'estudis francs

Champollion va trobar la pedra de Rosseta on hi havia el mateix text tamb en grec i
per tant va permetre conixer el significat dels jeroglfics.

Ms tard altres pobles anaren desevolupant les prpies civilitzacions a altres indrets
de la Mar Mediterrnia. s el cas dels fenicis i els grecs.

Tant fenicis com grecs aplicaren noves tcniques a la navegaci. Els seus avanos
tecnolgics els permeteren realitzar grans viatges martims per tota la Mediterrnia.
En aquests viatges comercials conegueren Menorca que fou anomenada Nura (terra de
foc) pels fenicis i Meloussa (terra de ramats) pels Grecs.

Fencia s una regi de costa mediterrnia asitica que destac en la navegaci i el

comer.

Grcia, a la riba europea de la Mediterrnia, estava dividida en diverses ciutats-estat

(independents una de l'altra i sovint en guerra entre si) de les quals les ms
conegudes sn Atenes i Esparta.

A Atenes hi hagu un gran desenvolupament en tots els mbits. All s'establ la

primera democrcia (demos = poble, cratos = poder) on els governants eren elegits
pels ciutadans.
Aix mateix destacaren en les matemtiques, que sn la base per a qualsevol aplicaci
de la tecnologia, amb estudiosos com Eratstenes, Pitgoras o Arqumedes.
A ms a Grcia es desenvolup el pensament filosfic (Scrates, Plat, Aristtil), la
literatura (de l'Iliada i l'Odissea d'Homer a les tragdies teatrals d'Esquil, Sfocles i
Eurpides) i les arts plstiques (com per exemple els esculptors Mir i Praxteles).

Les restes de l'arquitectura grega sn famoses arreu del mn i han estat la base de
moltes construccions posteriors. Es molt conegut el Parten d'Atenes.

Roma, una ciutat del centre d'Itlia, va anar expandint-se, primer conquerint totes
les terres del que ara s Itlia i desprs dominant, pas a pas, tota la conca
mediterrnia i ms enll fins a les illes britniques.
s l'anomenat imperi rom.
El 123 a.C els romans conqueriren les Illes Balears. De fet el nom actual de les nostres
illes prov del seu nom en llat: Balearis Major o Majorica (Mallorca) i Balearis Minor
o Minorica (Menorca).

Els romans aplicaren la tecnologia a la construcci de grans obres pbliques: ponts,

aqeductes, calades, banys pblics, clavagueres, circs, amfiteatres... Moltes
d'aquestes construccions encara sn dempeus o es poden veure les seves restes.

Aix mateix, el seu exrcit -les legions- comptaven amb mquines de guerra que
empraven per sotmetre ciutats i derrotar els exrcits dels pasos conquerits en que
utilitzaven la tecnologia que es coneixia en aquell moment: onagres, catapultes, etc...