LES RELACIONS SEMNTIQUES ENTRE MOTS

La semntica s lestudi del significat dels mots (sema, unitat mnima de significaci).
Es tracta de lestudi dels significats que posseeixen els signes lingstics i de les
relacions semntiques entre els mateixos.

Famlia lxica (famlia de paraules) : Anomenem aix el conjunt de mots que

posseeixen un mateix lexema. Podem generar mots duna mateixa famlia lxica
mitjanant la derivaci o la composici.

Camp semntic: Est format pels mots que pertanyen a una mateixa rea i disciplina,
a un mateix camp de significat prxim. Sn, en definitiva mots que comparteixen una
part del seu significat, encara que no necessriament del seu significant (contrriament
a les famlies de paraules)

Sinonmia: Aquesta relaci es produeix entre diversos significants que comparteixen

un mateix significat: enter, sencer, ntegre, complet, global, total, etc. s, doncs, una
relaci didentitat de significat entre diferents mots. La sinonmia pot ser total: oculista/
oftalmleg [s poc freqent, fixem-nos que podem dir: un home ntegre, per no
podem dir *un home global] o b parcial: padrina, via, iaia // casa, llar, habitatge...
[s molt ms freqent]. De fet, els sinnims els podem classificar de la segent
manera:

Contextuals: Quan el significat s equivalent en un context determinat: En

Josep est sec = prim
Dialectals: Significats equivalents entre dos o ms mots procedents drees
dialectals diferents: nen/allot/xicot; escombra/granera, etc.
Sinnim de registre: Significats equivalents entre dos o ms mots que
pertanyen a diferents registres: colpejar/atonyinar/pegar, o b, dantuvi/primer
de tot, etc.

Antonmia: Relaci doposici entre dos mots o dues unitats lxiques pertanyents a
una mateixa categoria gramatical. Es distingeixen tres tipus de relacions diferents:

Complementarietat (total): La negaci dun terme implica lafirmaci del seu

oposat: vertebrat/invertebrat; viu/mort ; mascle/femella
Inversi o reciprocitat :perqu es doni un, sha de donar necessriament laltre:
comprar/vendre; marit/muller, nebot/oncle
Antonmia prpiament dita: la que es dna entre els extrems duna gradaci:
fred/calent; alt/baix; blanc/negre; gros/petit

Lantonmia tamb ve determinada pel context. Aix, dol ser antnim de sec si ens
referim a un vi, per ser antnim de salat si parlem dun menjar.

Hiperonmia: s una relaci dinclusi, que sestableix en mots de contingut general o

genric, que en contenen semnticament daltres de ms precisos (hipnims). Un
hipernim s un mot el significat del qual inclou el significat daltres mots. Aix, vehicle
seria un hipernim de cotxe, moto, tractor, bicicleta [que en serien hipnims]; o b
esport seria un hipernim de futbol, bsquet, handbol... [que en serien hipnims] etc.

Hiponmia: s una relaci dinclusi, que sestableix entre mots concrets especfics,
continguts dins daltres de ms genrics pel seu significat [hipernims]. Un hipnim s
un mot el significat del qual est incls en el dun hipernim. Aix, tigre, puma,
guepard, gat lleona, lleopard... serien hipnims de fel [hipernim]
Paronmia: s una relaci entre mots que sassemblen formalment tot i que solament
divergeixen en alguna grafia: casa/cosa; dit/dut; sal/sol, tan/tant, etc. Sn, doncs, quasi
homnims.

Ambigitat: s el doble valor de significat que poden prendre alguns mots o algunes
oracions en un context determinat: El gat empaita el [al] gos. Sel va estimar com [a]
un fill.

Redundncia o pleonasme: s quan repetim de manera innecessria un element o

una informaci de loraci. Alguns casos de pleonasme que serveixen per tematitzar
algun element sn correctes: La Maria, lhe vista avui mateix. Daltres, per, sn
absolutament innecessaris, i per tant, incorrectes: s el noi del qual tant nhe parlat
aquests dies.

Monosmia: s la propietat dun signe lingstic de tenir un sol significat: rombedre,

sulfxid dimetlic, etc. La majoria de mots, per, sn polismics i poden posseir ms
dun significat.

Polismia: s una relaci didentitat de significants en mots de significats diferents.

Parlem de polismia quan un mateix significant posseeix diversos significats. Aquests
mots presenten un mateix origen etimolgic, una mateixa procedncia i, per tant, les
trobem dins duna mateixa entrada en el diccionari (accepcions i subaccepcions).
Sestableix entre ells una relaci de semblana semntica o de significat: operaci
[quirrgica], operaci [militar], operaci [matemtica], etc. Tamb en mots com: boca,
coll, peu, dents, etc.

Homonmia: : s una relaci didentitat de significants en mots de significats diferents.

A un significant li corresponen diversos significats. Aquests mots, per, tenen diferent
origen i procedncia. Per tant, els trobem en diferents entrades en els diccionaris, i no
sestableix entre ells cap relaci de semblana, sin solament una coincidncia formal
per casualitat: ric [verb/adj.]; deu [verb, numeral, el substantiu]; cap [adj./nom/prep];
faig[nom/verb]; duc [verb/ttol]; etc.

Podem distingir dos tipus dhomonmia: la total [quan els mots presenten coincidncia
de grafia i so: ric, cap, coll, boca, cap, etc.] i la parcial quan solament coincideixen un
dels dos factors]. Lhomonmia parcial es divideix en:

Homofonia: Hi ha una coincidncia fontica entre els dos mots: roc/rock;

cup/cub.

Homografia: Hi ha una coincidncia de grafia, per no de so: te (beguda) / te

(lletra); seu (substantiu) / seu (possessiu)