HISTRIA DE LA TECNOLOGIA: EDAT MODERNA

L'Edat Moderna, segons els historiadors, comena amb el descobriment d'Amrica

(1492) i finalitza amb la Revoluci Francesa (1789). Uns tres-cents anys.
s una poca de grans descobriments, de grans canvis socials i de molts conflictes
blics.
Els invents que apareixren a l'Edat Mitjana ara, a l'Edat Moderna, es desenvolupen
moltssim i tenen conseqncies en tots els camps de l'activitat humana.
En l'mbit de la cultura, i grcies als coneixements conservats en els monestirs
medievals, es recuperen molts dels sabers grecs i romans, s l'anomenat
Renaixement.
Pel que fa a la situaci dels pasos europeus, durant l'Edat Moderna es poden observar
una srie de caracterstiques:
* Els reis tenen un poder total als seus pasos: decideixen quines lleis s'han de
promulgar, anomenen el govern i els tribunals de justcia, declaren la guerra, etc. Sn
les anomenades monarquies absolutes.
* Europa est permanentment en guerra. La rivalitat entre els diferents pasos s
constant:
- Rivalitat entre Espanya i Frana. A la primera part de l'Edat Moderna s Espanya
(reis Carles I i Felip II) la naci ms poderosa, posteriorment s Frana (rei Llus
XIV) qui domina el continent.
- Enfrontament entre l'imperi turc o otom, de religi musulmana, que dominava la
part oriental de la Mediterrnia i els regnes cristians.
- Conflictes entre les nacions que es mantingueren catliques, i per tant seguien les
doctrines del Papa de Roma, i les nacions que havien acceptat una nova versi del
cristianisme segons les idees de Luter (protestantisme).

Per altra part, el descobriment d'Amrica el 1492 va anar seguint d'una srie
d'expedicions europees (primer espanyoles i desprs d'altres pasos) que conqueriren
les terres que s'anavem descobrint i que acabaren amb les civilitzacions indgenes com
ara la dels imperis asteca, maia i inca.

Aix, Espanya arrib a ser la naci ms poderosa d'Europa a la primera part de l'Edat
Moderna grcies a les enormes riqueses que li aportaren les terres conquerides a
Amrica (anomenem colnies a terres d'altres continents que els europeis conqueriren
i explotaren en el seu benefici sense consideraci ni respecte pels seus habitants
originals).

Desprs d'Espanya, Portugal, Frana i Anglaterra tamb es feren seus grans teritoris
a Amrica ( i tamb a frica i sia).
Imperi espanyol:

Pel que fa a Menorca, cal assenyalar que l'enfrontament entre l'imperi turc i el regne
d'Espanya va tenir greus conseqncies: el 1535 la ciutat de Ma fou atacada pels
turc i completament destruda i el 1558 pass el mateix a Ciutadella, en el conegut
com any de sa desgrcia i que commemor l'obelisc de la plaa des Born.
A finals de l'Edat Moderna, el regne de la Gran Bretanya va anar configurant-se com
el ms poders d'Europa degut a que tenia una immensa flota de vaixells que li
permetia controlar els mars i el comer que es feia creuant els mars.
De fet, el 1700 va morir sense hereus el ltim rei espanyol de la dinastia reial dels
ustria (un descendent de Carles I i Felip II) i el tron d'Espanya es va veure disputat
per dos pretendents: un prncep austriac i un altre francs. Aix va provocar una
guerra que enfront molts pasos d'Europa que es decantaren per un o altre
pretendent. s l'anomenada Guerra de Successi. Finalment el frncs va obtenir la
victria i fou coronat rei d'Espanya amb el nom de Felip V. Fou el primer rei de la casa
Borb (que s la que encara regna a Espanya).
Gran Bretanya va saber treure profit d'aquesta guerra ajudant pimer a uns i desprs
als altres. De fet quan el conflicte va acabar a Gran Bretanya va obtenir com a
territoris del seu imperi, Gibraltar (que encara conserva) i l'illa de Menorca.
Per gaireb un segle Menorca form part, en tres etapes diferents, de l'imperi
bitnic. Sn les anomenades dominacions britniques o angleses. Per a Menorca fou
una poca de gran desenvolupament comercial i tamb tecnolgic. Un exemple s el
rellotge que hi ha a la faana de l'Ajuntament de Ma que, posat pel governador
angls Sir Richard Kane, fou el primer rellotge mecnic pblic de l'illa. Tamb es
constuiren carreteres (cam den Kane) i a la nostra illa hi arribaven vaixells d'arreu de
l'imperi britnic, la qual cosa intensific el comer i en conseqncia la prosperitat. Hi
ha encara molts vestigis de la dominaci britnica, incloses paraules que els
menorquins hem incorporat a la nostra parla (anglicismes), com ara xoc, boinder, etc.
Imperi britnic:

A Espanya una de les conseqncies de l'arribada al poder de Felip V de Borb s que

aquest castig les terres que havien donat suport al pretendent austriac. Aix els
territoris de parla catalana van veure com la seva llengua era prohibida, s'imposava el
castell com a llengua oficial, les institucions prpies dissoltes i les decisions es
prenien des del govern central de Madrid. Les lleis en aquest sentit conformen
l'anomenat Decret de Nova Planta.
Menorca, en mans dels britnics, es lliur d'aquesta persecuci i durant el segle
XVIII fou la nica zona de parla catalana on aquesta llengua va poder ser emprada
lliurement. Aix s el motiu que el gran escriptor en catal d'aquesta poca, Joan
Ramis i Ramis, sigui menorqu,
Pel que fa al desenvolupament tecnolgic, a l'Edat Moderna es perfeccionaren i
difongueren els invents apareguts al final de l'Edat Mitjana. Aix arreu d'Europa es
posaren de marxa impremtes que publicaren molts llibres amb rapidesa, tant d'autors
grecs i romans com d'autors nous que escrivien en la llengua del seu pas.
Per altra part la plvora es va anar aplicant a armes de foc individuals que canviaren la
forma de les batalles en la guerra i foren un dels motius que afavoriren la conquesta
d'Amrica pels europeus.
Els vaixells s'anaren millorant i cada volta fou ms fcil la navegaci. Eren vaixells
amb gran quantitat de veles que aprofitaven ms el vent i necessitaven portar una
nombrosa tripulaci.

Aix mateix noves invencions eixamplaren els coneixements humans, s el cas del
telescopi i el microscopi que emprant lents de cristall permetern observar l'univers i
els elements ms petits de la natura.

En aquest sentit cal assenyalar que durant l'Edat Moderna es va dur a terme una
veritable revoluci cientfica degut a una srie d'estudiosos que no es conformaren
amb les explicacions que s'havien donat sempre i al contrari investigaren per obtenir
respostes basades en l'experimentaci.
Alguns dels pensadors i cientfics, entre molts d'altres, que portaren endavant els
grans avanos en el coneixement sn Miquel Servet (segle XVI) que descobr el
funcionament del sistema circulatori, Galileo Galilei (segle (segle XVI-XVII) que
invent el telescopi i reafirm que la terra girava entorn del sol i Isaac Newton (segle
XVII-XVIII) que donar a conixer la llei de gravitaci universal que explicava la fora
de la gravetat.