MP02→ T1.

ALTERACIONS ORALS EN RELACIÓ AMB PATOLOGIES SISTÈMIQUES

INTRODUCCIÓ
La patologia sistèmica estudia i analitza les malalties i alteracions del cos.
Moltes poden provocar alteracions a la cavitat oral que poden presentar-se en
diferent forma i lloc.
Per relacionar cada alteració bucodental amb la seva afectació sistèmica es
necessària la història clínica.

HISTÒRIA CLÍNICA
- Document mèdic-legal que conté la informació necessària per atendre al
pacient.
- Ha de ser clara, precisa i breu i realitzar-se abans del tractament.
- Analitzant la història clínica es podrà arribar a un diagnòstic.

2 rames →
- propedèutica → tècniques d'exploració per observar signes i símptomes
- semiologia → identificar manifestacions patològiques (signes i símptomes) i
interpretar-los per arribar a un diagnòstic

3parts →
- anamnesi → dades sobre els símptomes del pacient
- exploració clínica
- exploració complementària

● Al final de la història clínica es pot posar el diagnòstic, tractament i possible

pronòstic.

ANAMNESIS
Conjunt de dades de la història clínica per arribar al diagnòstic.

Dades →
- dades personals7
- estat actual (problemes, medicació, al·lèrgies)
- antecedents mèdics i odontològics (personals i familiars)
- hàbits
- Què li pasa? Des de quan? A què ho atribueix?
- Símptomes i evolució

Antecedents odontològics →
- Processos patològics orals que ha patit el pacient, també tractaments no
patològics com el blanquejament.
- Els antecedents familiars només greus i hereditaris.

Hàbits →
- funcionals → propòsit determinat (adeqüat o no)
- parafuncionals → sense propòsit (inadeqüats)
Cal investigar-los amb l'anamnesi per saber si afecten la patologia i corregir-los
abans del tractament.

Exploració clínica →
Completa la informació relacionant els signes i símptomes.
- Inspecció visual, anomalíes, palpació,auscultació, olfactació..
- exploració general → visual ràpida (aspecte, raça, estatura, pes) que
poden afectar característiques facials i maxil·lars. Obesevar crani i coll.
- Exploració extraoral → analitzar cara (alteracions, forma, simetría) i maxil·lars
en posició adeqüada.
- Exploració intraoral → teixits blans, edèntul, mucoses, glàndules, alteracions
dentals

Odontograma → anotar patologies dentals

Periodontograma → retracció, sarro, sagnat, mobilitat, furques, solcs..

Finalment, exploració funcional i neuromuscular (masticació..)

Les exploracions complementàries son tècniques amb instrumental específic per

trobar signes que no es detecten a ull. Ex:
- diagnòstic per imatge
- anatomía (models d'estudi)
- oclusió
- test colorímetres
- electromiografia

PRINCIPALS ALTERACIONS SISTÈMIQUES AMB MANIFESTACIONS BUCODENTALS

N’hi ha moltes patologies que tenen algún impacte en cavitat oral:
- alteracions hematològiques (anemia, leucemia)
- infeccions víriques → VIH
- infeccions bacterianes → tuberculosis, sífilis
- càncer
- alteracions digestives → gastrointeritis
- alteracions endocrines → diabetes
- alteracions pulmonars
- alteracions cardiovasculars → endocarditis, hipertensió
- alteracions hepàtiques → hepatitis
- alteracions renals → insuficiència renal
- alteracions nervioses i cerebrals → epilepsia
- alteracions genètiques → síndrome de Down, querubisme
Les manifestacions poden presentar-se de diverses formes. Podràn ser també
símptomes o signes.
Es poden diagnosticar a vegades a través de manifestacions orals.

Malalties de transmisió sexual

Patologíes que es transmeten per contacte sexual, via parental o de mare a fill. La
majoría es generen per bacteris i virus. També algunes per fongs o protozous.
Les que presenten manifestacions orals més freqüents son:
- gonorrea → nisseria gonorrhoeae
- sífilis → treponema pallidum
 - herpes genital → VHS genital

GONORREA
És la més freqüent normalment en zones humides com les membranes mucoses.
Pot ser asimptomàtica o causar dolor, coïssor a l’orinar, secreció inusual i sagnat i
dolor a la part inferior de l’abdomen.
Si no es tracta pot causar patologies genitals greus com la esterilitat.

Pot ocasionar símptomes a la mucosa oral provocant estomatitis gonocòcica que

cursa amb:
- lesions ulceroses doloroses al llavi
- geniva eritematosa amb o sense zones necròtiques
- llengua vermella, ulcerada, brillant amb erosions
- eriosions al paladar
També pot provocar faringitis produïnt membranes de color gris i blanc a la pared
posterior de la faringe i odinofàgia (dolor al tragar).

SÍFILIS
Es menys freqüent que la gonorrea però més greu. Causada per treponema
pallidum. Necessita ambients humits com la mucosa oral i genital. Al penetrar
l’organisme, invaeix nombrosos teixits.

Té 4 etapes:
- etapa primària → només hi ha lesions a la zona per on penetra (genital o
anus). En cas de transmissió sexual, les lesions inicials apareixen a la mucosa
bucal. La lesió característica es la pàpula (lesió elevada vermella), no
dolorosa i dura que ulcera ràpidament cap un afta dura i circular amb
costats vermells (xancre). Un xancre exuda secrecions seroses molt
contagioses acompañats de ganglis inflamats en les lesions pròximes.
- etapa secundària → el xancre es cura sense deixar senyals i les bactèries
desapareixen per via limfàtica generant erupcions i ronxes rosàcees,
indolores i difoses en diferents parts del cos. També febre, cefàlees, falta
d’apetit, pèrdua de pes i cabell… En aquesta fase poden donar-se 2
lesions:
● erupcions o màcules eritematoses de color marró (condilomasifilític) en
llavis, llengua
● lesions papulars blancoses rodejades d’un halo eritrematós
- etapa latent → és assimptomàtica, pot tornar a activar-se generant la
primera etapa o passant a la tercera etapa
- etapa terciària → els símptomes poden donar-se entre els 2 o més de 30
anys de la infecció. Pot causar complicacions:
● petits tumors a la pell, ossos, òrgans
● complicacions de cor i vasos sanguinis (engrossament aorta)
● desordres crònics del sistema nerviós (ceguera, paràlisi, locura)
HERPES GENITAL
Lesions cutàneas doloroses en forma de petites vesícules agrupades i rodejades
d’un halo vermell. Localitzades principalment a la part superior del cos i a la zona
genital encara que també a la mucosa oral si es causa del VHS tipus 1.
La majoría de vegades les vesícules es rompen formant úlceres o aftas.

Hi ha dos fases d’herpes genital:

- primera etapa → hi ha múltiples lesions vesiculars agrupades, doloroses al
tacte, en la zona genital i en ocasions a la mucosa oral. Solen trencar-se
formant úlceres o aftas doloroses al tacte
- segona etapa → torna haver-hi vesícules però no moltes i poden estar
agrupades. Es donaràn lesions orals doloroses al llavi, paladar, llengua,
mucosa yugal, faringe. També pot produir gingivoestomatitis herpètica
caracteritzada per la localització de lesions típiques sobre una geniva
edematosa, inflamada, vermella i sagnant acompañada amb febre,
irritabilitat, malestar i odinofagia.

PATOLOGIES CARDIOVASCULARS
La hipertensió es defineix com l’augment sostingut de la presió sobre 140/90mmHg
(sístole/diàstole)

MANIFESTACIONS CLÍNIQUES
No sol generar símptomes encara que si la presió es manté alta pot repercutir
sobre l’organisme. En ocasions, pot originar cefàlees, somnolència, mareig,
ansietat, palidesa,... (símptomes inespecífics)

MANIFESTACIONS ORALS DE LA HIPERTENSIÓ

- hemorràgies causades per un augment gran repentí de la presió arterial
- propensió hemorràgica

Per la medicació es poden donar alteracions:

- hiposalivació i inflamació de glàndules salivals
- hiperplasia gingival
- ulceració de la mucosa
- reaccions liquenoides
- alèrgies
- infeccions micròfiques
- alteracions sensorials
- transtorns de percepció de sabors
- parestèsia
- paràlisis facial
PATOLOGIA RESPIRATÒRIA
- Infeccions del tracte respiratori
- afecten vies respiratòries, nasals, bronquis, pulmons
- inclouen des de infeccions agudes com neumonía i bronquitis, fins
enfermetats cròniques com l’asma i la malaltia pulmonar destructiva
crònica

TUBERCULOSIS
Afectació multiorgànica, principalment als pulmons.
- bacteria → mycpbacterium tuberculosis
Es contàgia per via aerea al escupir, tose o estornudar petites gotes que
contenen l’agent.

També involucra altres òrgans:

- pell i mucoses
- SNC
- sistema cardiovascular

Símptomes → tos crònica, febre, esput sanguinós, pèrdua de pes, suor nocturn

No sol haver moltes lesions a la cavitat oral gràcies a que la saliva fa que passi a
altres òrgans i no permanesqui en les mucoses.
En la primera fase pot surgir una úlcera dura i dolorosa amb bordes sagnants.
Normalment, al lateral de la llengua. També en paladar, llavis i geniva.
Així com avança, poden aparèixer lesions en boca amb l’esput infectat de
bacteris. Apareixen les úlceres doloroses al dors de la llengua i a la mucosa yugal.
També pot afectar a les glàndules partòtida i als ossos maxil·lars.

SARCOIDOSIS
- malaltia granulomatosa autoimmune
- afecta a adults entre 20-40 anys
- causes desconegudes
- símptomes repetitius gradualment
Pot ser asimptomàtica o crònica (5%) i pot ocasionar la mort (1% dels casos
crònics).
Pot aparèixer en qualsevol òrgan, sobretot als pulmons i ganglis intratoràcics.
També pot donar manifestacions oculars, cutàneas i hepàtiques.

Les lesions orals son poc freqüents, destaquen:

- lesions ulcerades en mucosa bucal
- lesions ulcerades en paladar dur
- lesió eritromatosa gingival difosa en la regió de les dents

PATOLOGIA DIGESTIVA
Son trastorns de l’aparell digestiu (tracte gastrointestinal)

● refluix grastroesofàgic
 - produeix molèsties i/o complicacions
- símptomes → ardor d’estòmac, nàusees, disfàgia, regurgitació àcida,
eructes, disfàgia, odinofàgia (dolor al empassar),..
Els símptomes poden afectar diversos teixits i òrgans a part de l’esòfag:
- dolor toràcic tipus angina de pit
- oïda, nas i garganta
- problemes respiratoris → tos crònica, asma, apnea, son
Els mecanismes pel qual causa dany son:
- dany directe per contacte de les mucoses
- el refluix lleu pot danyar teixits de manera crònica

Dany a nivell oral →

- erosions dentàries, per l’àcid de menys 5,5pH (refluix normal -20pH)
- cremades en boca
- lesions aftes
- ronquera
- xerostomía
- glositis (inflamació llengua)
- eritema en paladar bla i úvula
- atrofia epitelial

MALALTIA DE CROHN
Enitat crònica de patogènia desconeguda que afecta de boca a anus,
preferentment regió ileal, abarca totes les capes de la paret intestinal, amb o
sense granulomes.

Segons la localització, hi ha símptomes o signes com la diarrea i dolor a la fosa

ilíaca dreta.
Incidència del 6 a 20%.

Es presenta normalment en joves d’uns 22 anys. Qui la pateix sol patir estomatitis
aftoses recurrents.
Son aftes petites circulars, cobertes d’una membrana blanquinosa, bordes
vermells, poc doloroses, única o múltiple. Localitzades en geniva, lavis, paladar
bla o úvula.
Les lesions poden cicatritzar i deformar la mucosa.

PATOLOGÍA RENAL
Malalties que afecten al ronyó.

● insuficiència renal crònica (IRC)

Pèrdua progressiva de les funcions renals.
Les neurones (unitat funcional del ronyó) es destrueixen i no es regeneren. Com a
conseqüència els ronyons perden la seva capacitat per eliminar substàncies,
formar orina i filtrar sang.
Els símptomes son inespecífics i poden provocar malestar general i reducció
d’apetit.
Pot ser identificable per complicacions cardiovasculars, anèmia o pericarditis
(inflamació pericardi del cor).
La majoría de pacients presenten signes i símptomes a la cavitat bucal originades
per la pròpia IRC o per medicació/tractament.
Afecten a dents, ossos, mucosa, funció secretora salival..

● Manifestacions orals:
- risc de càries
- sagnat i inflamació gingival
- mobilitat dentària
- sialorrea (salivació excessiva)
- debilitat òssea
- sarro
- alt. del gust
- xerostomía