«ànima»: la part d’una persona que és immortal i on resideix en les seves funcions

intel·lectuals.

«món visible»: la part de la realitat que percebem amb els sentits, i que es distingeix del món
intel·ligible.

«al cim del món cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé.»

 La concepció metafísica de Plató, distinció entre el món sensible i el món

intel·ligible.
 Característiques i estructura del món de les idees.
 Autèntic coneixement com coneixement de les idees
 El bé com a idea suprema. La dialèctica com a disciplina que
o requereix esforç
o permet conèixer el bé

«el bé en si»: idea suprema que il•lumina i dóna sentit a la resta d’idees

«opinió»: fals saber fonamentat en l’aparença sensible. Contrari al saber veritable o

ciència.

«coratjós» Que posseeix virtuts o valors

«hem arribat raonablement a la conclusió que les diverses parts que hi ha a la ciutat també
són a l’ànima de cada individu, i en el mateix nombre.»

L’autor exposa que la virtut només pot ser trobada a partir de la unificació d’allò pertanyent al
món sensible i allò pertanyent al món intel·ligible. Això explica que els valors d’una ciutat en
virtut són iguals als que té la persona amb les diferents parts de l’ànima. Aquesta teoria
reforça el pensament de la virtut que es mostra en el fragment, donant a entendre que
realment és quelcom indiscutible el fet del valor que s’atorga a aquells que reuneixen les tres
parts (racional, irascible i concupiscible), les quals es manifesten per necessitat segons pertoca.
Per tant, en una ciutat justa, cada persona ha de fer el que li correspongui depenent de les
seves habilitats innates.

«temperada»: que domina adequadament les passions.

«llinatges»: classes o grups socials de la ciutat.

«l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la
justícia, sinó que li serà igual»

 La descripció de les tres classes de la ciutat, i de les virtuts associades a cadascuna.

 La ciutat és justa si cadascuna de les classes fa allò que li és propi.
 Descripció de les tres parts de l’ànima i de les virtuts associades a cadascuna.
 Hi ha una analogia directa entre allò que fa justa una ciutat i allò que fa just un
individu: un individu és just si cadascuna de les tres parts de l’ànima fa allò que li és
propi i, en particular, si la part racional regeix les altres.