La ciutat de Mallorca: consideracions sobre un topdnim per Gabriel Bibiloni Lropinié generalitzada —tan generalitzada com errdnia— és que el nom antic de la cfutat de Palma’ ée Ciutat de Mallorca, format, pet tant, per tres paraules que constitueixen una sola unitat toponimica indissoluble, de mane- fa somblant a Ciudad Real 0 Ciudad Rodrigo, Fins i tot persones solvents 1 libres bons participen d'aquest,prejudiei desafortunadament molt estis. Ver gem-ne un exemple: ’ vorin fi, el nom de Ciutat de Mallorca, normalment sense article, "ha fet ru- tinari darrerament a diaris, libres, programes de Televisié Espanyola en ca- tala i tota mena de publicacions, emprat per persones «de pais» desitjoses de reintroduir un topdnim Iligat a @poques de normalitat politica i de fugir de les connotacions oficialesques i borbdniques de Palma. Simultiniament ha ex- perimentat un vigorés enfortiment per part de les mateixes persones I'és del simple nom de Ciutat, que é sentit —també equivocadament— com una abreviacié de Ciutat de Mallorce. Als diaris, adhuc en textos en espanyol, trobem aquesta denominacié amb gran_profusié: «{...] s’havia convocat una conferéncia de a Ciutat [...]m' «ER. candidato comuniste a la alcal- dia de Ciutat».’ No fa molt els indicadors que hi ha a les entrades per car- retera a la ciutat de Mallorea aparegueren amb Ia inscripcié Ciutat pintada amb spray sobre V'anterior, Palma. Fins i tot, hom arriba a fer una curiosa associacié d'idees: Palma va lligat a 1a Wengua espanyola i Ciutat 0 Ciutat de Mallorca a la nostra; aix{ fa pocs dies hem vist a la fagana d'un teatte dos gtans cartells anunciant wns actes patrocinats per ’Ajuntament, un en espa- yol i Paltre en catala; el primer era encapgalat per Ayuntamiento de Palma, el segon deia «Ajuntament de Ciutat». La veritat é que el nom antic de la nostra ciutat no era ni Ciutat de Mallorca, ni la Ciutat de Mallorca, ni Ciutat: era Mallorca (0 Mallorques). Lranillsi' de la documentacié i especialment de Ia cartografia ens ho mostra ben a les clares. I la historia també ens ajudara a comprendreho. Quan Jau- me I conquista Villa, en aquesta només hi havia un nucli urbi. propiament dit, el nom del qual coincidia amb el de Villa.” Quan el nou regne s'institu- cionalitza, Mallorea fou considerada com un gran municipi —la Universitat del Regne de Mallorca—, administrat per sis jurats i governat per un consell municipal el Gran i General -. De fet Villa de Mallorca fou con- 4 Amin, 22.12.1978. 3. .” 13) «Dats en Mallorques a xx del mes de maig de V'any de Ja nati vitat del Nostre Senyor Mcccoxxxv».” 14) «Dat en Mallorques a vy de janer de Moxxxvrmy>” 14. Ibid, p. 63. 15. Ibid, p. 90. 16 Rowinad Vagomn, Hts de Manacor. Sexe XIV (Mallorca 1978), p. 136. 18. CH 1 SatomJoan MUNTANER BUJOSA, Documenta Regni Majoricarum (Palma de'Maone 1943)" 6. 198 19. BSAL, ty (189152), p. 27. 20. BSAL, mt (1889.90), p. 118. 21. BSAL, ax (1889-90), p. 151. 22. ‘BSAL, rt (1889.90), p. 173.LA C. DE MALLORCA: CONSIDERACIONS SOBRE UN TOPONIM 29 15) «Castillo Real de Mallorca y junio de 1692».* 16) Dat en Mallorea a 4 de juliol 1614»." 17) «En Mallorea a xxvin maig 1625». 18) «En Mallorea y octubre als 24, 1656.” 19) «Dat en Mallorca en lo Palau Episcopal als xvij de Dezembre de Mocevay»? 20) «Dios guarde a V. Exa, para el bien de la iglesia y servicio de | Mallorca, julio « 7 de 1661» 21) , «seure a taulay i d’altres. Com a conclusié podriem sintetitear tor el que hem dit en els punts se- sitents: 1) Cal respectar Ja Iibertat de cadascé d’optar pel nom modern (Palma) © per antic i més tradicional (Mallorca); tots dos s6n igualment histories i vilids. El topdnim Palma de Mallorca em sembla postis i innecessari, ja que dins els Paisos Catalans Palma é un nom inconfusible, 2) Si optem pel nom antic cal usar-lo segons el costum tradicional. En aquells casos en qué no hi ha confusié possible cal fer servir Mallorca, com per exemple als mapes (em semblen molt desencertats cls mapes actuals que porten la Ciutat de Mallorca, cosa estranya a la nostra tradicié cartografica), als indicadors de carreteres —si es produfs el canvi oficial—, a les dates 0 al nom dinstitucions municipals (Ajuntament de Mallorca). En’ aquells casos en qué pot haver-hi confusié entre ciutat i ill cal usar la f6rmula també tra- i ciutat de Mallorca, per exemple evaig néixer a la ciutat de Ma- ftercas, ja que eva wélser a’Mallorcts 6 uaa tense embigns. Ea aquest 01 no té el més minim sentit que ciufa? vagi en majéscula, 3) La denominacié de Ciutat (0 ciutat) referintse a la de Mallorca é propia del Uenguatge colloquial i aixi i tot s’ha d’utilitzar amb molt de tac- te, per no crear confusions o ferir susceptibilitats d’altres «ciutadans» de Villa. En tot cas no em sembla gaire correcte parlar de Ciutat quan ambit de co- municacié és més ampli que Tilla de Mallorca, En aquest pais som molt afeccionats a barallar-nos per culpa dels noms. ‘Tanmateix aquestes petites bregues doméstiques s6n degudes a manca d’in- formacié ia vegades de comprensi6. El que eal, doncs, no é amagar tals qiiestions, sind treure-les a la Hum i aclarir-les. Aquesta és la meva visié de Pessumpte; si algé ho veu diferent que ho digui