Del tema 2 se fara treball teòric, en anglés.

Entrega fins al dia de l'examen: 20%

Activitats classe: 10% de la nota.
Examen: 70% Teoria + activitats classe. (tipo test)

TEMA 1: LA CONDUCTA ANTISOCIAL I

DELINQÜÈNT: aproximació al seu estudi.
18/09/2013

Assumptes judicials en procés d'instrucció → més fiables.

Jutges magistrats
Jutges magistrats d'instrucció → qui investiga (en termes jurídics, instrueix) Quan es
presenta una querella criminal, és la que persona que aporta proves al jutjat d'instrucció.
(En general, no cal advocat) Obté proves, ejemple: li demana a la policía judicial que
registre. Són la part mediàtica. Ex: Garzón.

Els homicidis no són els delictes més freqüents. Els menys freqüents són per lesions, vs.
Llibertat sexual.

Els més freqüents són:

• Delictes vs. Patrimoni i ordre → lladres.
• Delictes vs. Salud pública → drogues (en menor mesura que l'anterior)

Els que requereixen més recursos per a jutjar-los son els menys freqüents.

Les conductes delictives, poden ser agreujades o atenuades segons les circunstàncies.

La majoría venen en problemes psicològics, tant pels agressors com per part de les
víctimes.

Es modifica la circumstancia en funció de la patología.

Es considera que la responsabilitat de la conducta criminal es diferent de l'acte criminal

→ ejemple si ha sigut voluntari.

Codi penal:

• Poden mostrar alguna anomalía (fa referència a permanència, qualsevol alteració

permanent de tipus psíquic [esquizofrènia, RTC, tr. Personalitat]) o alteració
(qualsevl trastorn psicopatològic amb una duració menor, que pot arribar a curar-
se [trastorn mental transitori]) psíquica que poguera dificultar la capacitat de
comprensió de l'acte, o..
• Dificultat d'actuació segons eixa comprenssió.
Si no altera la capacitat de comprenssió, és a dir, si aquesta està bé, no està fet en contra
de la seua voluntat. → Encara que siga esquizofrènic. → per a no ser jutjat com a
criminal, s'ha de comprovar la falta de comprenssió de l'acte, és a dir, que siga involuntari
conscientment.

Hi ha més atenuants, no sols la psicopatología. Es pot atenuar o agravar un cas, per

exemple, en síndrome de abstinència i si no has utilitzat la droga com a mecanisme
intencional per cometre el delicte.

També el grau de relació familiar amb la víctima. És més greu si és família, com per
exemple, matar o agredir el meu fill, perquè jo tinc la responsabilitat de cuidar-lo.

No ho elimina, pero si ho redueix, agredir a algú perque d'aquesta forma agredeix a un

familiar (el meu fill, per exemple).

La major part dels delictes es cometen en plena facultat de comprensió i consciència, i de

forma voluntària, i en plena capacitat mental.

En España, el que es considera delicte és la transgressió d'una norma, és a dir, els fets
(diferents d'altres països)

Llei del menor: llei de responsabilitat del menor. Per a jutjar la conducta criminal dels
menors de 18 anys.

En España, tenim una de les legislacions més protectores del menor. És per als menor
d'edat que han cumplit 1 o varios dels delictes del codi penal.

Una de les raons per a no ser imputable (eludir la responsabilitat), és ser menor d'edat,
perque se li aplica la llei del menor davant un tribunal (que depén de la fiscalía del
menor). Aquest tribunal disposa d'equips tècnics que s'encarreguen d'aquest menor.
(psicòlegs, treballadors socials... que fan les avaluacions i elaboren mesures equivalents a
aquests menors, la majoría de les mesures són de seguretat.

A l'any 2000, es crea la llei del menor. Al 2001 es dona un augment d'expedients
registrats pero pocs resolts, per el falsejament.

Si puc aplicar programes de reinserció, serà més fàcil sociabilitzar-lo de nou, que si
l'empresone. Per això, els menors tenen mesures més suaus que els adults, per la
possibilitat de facilitar la sociabilització. (el menor és més recuperable).

Hi ha molts més condenats varons que dones.

La població de delinqüents és relativament jove. (+ de 18 a 40 anys; els de 70 anys també

va a pressó però diferents, on la gent està més controlada.

Quan s'apropa la majoría d'edat és quan més delictes es cometen.

19/09/2013

Precisions conceptuals:

“ La biología ens fa agressius, la cultura ens fa pacífics o violents”.

La capacitat d'agressió és purament biològica i té a veure amb la necessitat d'adaptar-se a

la vida.

• Violencia vs. Agressió.

Definició social. Són molt diferents. Poden ser:

• Instrumentals: mitjà per a aconseguir un fi. (Violencia de gènere: mitjançant el

dolor i el patiment, es vol aconseguir control que es el fi; Cas de José Bretón,
perque cosifica als seus fills i utilitza la mort del seu fill per a fer mal a la dona, i
com eixe és el seu objectiu perd tota vinculació afectiva amb els seus fills).

• Emocionals/reactives.

Pero tenen en comú que :

1. Les dues produeixen aversió en el receptor (dolor, canvi emocional perplexitat i

afrontament...)

2. Produeixen percepció de control en l'emissor

Si és emocional pot ser que no està controlat per processos cognitius i d'afrontament. Es
considera una R emocional o reactiva quan: siga inmediata. La violencia de gènere no es
conducta emocional reactiva perquè es violencia a la dona pel fet de ser dona, no hi ha
emoció.

Violencia domèstica: quan hi ha agressió per les dues parts.

Es diferencien en:

• Agressió no és igual a violencia quan es considera que:

• Hi ha Ajust evolutiu: si un xiquet de dos anys li pega un mos al company per

furtar-li un joguet, esta dins d'una normalitat evolutiva, però si ho ferem ara en la
universitat no.

• Està dins dels Adaptadors socials: en el ejemple del mos, el pare haurà de corregir
la conducta del xiquet. En les manis la policía son adaptadors socials.

• Inhibició individual: estrategies per a redirigir l'agressió per a una direcció que té
permís acceptable socialment. Quan estem discutint prenem un inhibidor
individual que pot ser allunyar-nos, anar a correr,... Estàs discutint amb algú i
 sents que vols pegar-li, i en compte de pegar-li li insultes, continua sent agressió
però hi ha inhibició individual.

• Violencia: considerem violencia quan una acció:

• Té una freqüència o intensitat superiors a les esperades pel grup en qüestió.

• Considerarem sempre violencia tot allò que es considera antisocial, és a dir, allò
que trasgredeix una norma social o moral.

• És violencia qualsevol acció delictiva que ve tipificada en una llei.

• També es considera violencia si hi ha absència de controls inhibitoris.

• DEFINICIÓ D'AGRESSIÓ PER LA OMS: ús intencional de la força física o

del poder (ja siga físic, psicològic, de rol...) siga en grau d'amenaça o efectiu (es
considera violencia dir-li a algú que vas a matar-lo que matar-lo) contra un
mateix, altra persona, un grup o comunitat, que cause o tinga moltes oportunitats
de causar (el fet de fallar en el que se volia fer no lleva la violencia) lesions, mort,
dany psicològic, tratorn del desenvolupament o provocacions.

• DEFINICIÓ D'AGRESSIÓ PER Berkowitz (llibre), 1996: algun tipus de

conducta tant física com simbòlica (per ejemple simular una pistola amb els dits)
que s'executa amb la intenció de ferir física o psicològicament a algú. Inclou:
intencionalitat, finalitat de ferir i dimensicó física i psicològica.

25/092013

DELICTE.-

Conducta que implica la transgressió d'una llei que defineix la conducta com a tal.

• Acord social (alguns comportaments es consideren no sociables per acord social,

pero l'acord social és molt variable: un pais pot tindre una democracia i no ser
acceptable per a altres)

Dret ciència que estudia el comportament penal. Psicología: ciencia que estudia el
comportament. Molt relacionats, el dret diu allò que es acceptable o no, i el no acceptable
és el delicte.

• Mutable amb temps i context. (Allò que hui no és delicte, d'ací 6 mesos podría
ser-ho)

• Definit en normativa (CP, Llei del menor...)

* Extensió
* Gravetat. Atenuants i agreujants.
* Coerció vs. Rehabilitació.
* Penes i/o mesures.

ANTISOCIAL.-

• Conducta que implica la transgressió d'una normal social.

• Tota conducta delictiva es antosocial.

• Algunes antisocials no son delicte (mentida, baralles en els xiquets, absentisme

escolar, tots els exemples de sanció administrativa, fuga de casa...)

• Nivells d'antisocial:

• Conducta problemàtica.
• Tret antisocial.
• Trastorn de contingut antisocial.
Normalment amb aquest tipus d'aproximació no es treballaría en la conducta
problemàtica això s'encarregaría la clínica. Nosaltres ens centrariem en tret antisocial.
Millon → analitza els trastorns de personalitat... Tots els individus comparteixen el nivel
de tret antisocial. I a partir d'ahí, s'analitza quin tipus de trastorn...

TRET.- CONCEPTE GENERAL.-

Tret (Allport, 1937) → disposicions flexibles i dinàmiques resultants, almenys en part, de

la integració d'hàbits específics, expressant modes característics d'adaptació a l'entorn
d'un. Quan esta en un nivell elevat indica modes característics del subjecte per a adaptar-
se al context.

• Implica una certa estabilitat (no ho faig hui i demà cambia) i consistència en el
temps i l'espai (diferents situacions).

• Risc d'interpretació: (dues errades fonamentals)

• inmodificable
• biològicament determinat.

TRET ANTISOCIAL.-

• Patterson 1982 (llegir):

• El tret antisocial consteix en una disposició estable per a usar les conductes
aversives contingentment. (Són individus que usen les conductes aversives com el
 castig, el reforçament negatiu.)

• Els xiquets antisocials usen la conducta aversiva per a manipular el seu entorn
social. (En compter de adaptar-me jo a l'entorn canvie l'entorn per a mi).

• Encara que tot el món usa estes conductes alguna vegada, l'individu o individu
antisocial usa estes conductes en taxes significativament més altes.

• El tret també consisteix en conductes que indiquen una tendència a evitar

responsabilitat i maximizar autogratificació immediata.

• Característiques del tret antisocial:

• Estabilitat temporal i intersituacional (continuïtat heterotípica, és a dir, en

diferents llocs i moments ha de ser típic).

• Tendència a evitar responsabilitats (allò que has assumit de forma voluntaria, de

forma directa o a causa del rol)

• Tendència a maximitzar la immediata gratificació. (si tinc un xiquet de 3 mesos,

que plora moltíssim, no tindré paciencia... i el que està demanant és una
immediata resolució del problema. Açò és característics del antisocial, conducta
inmadura en la que volen la gratificació ja. Impulsivitat.

• Control emocional/atenuació emocional. (dificultat per a experimentar estats

emocionals tant positius o satisfactoris com aversius (com poden ser el plaer com
el dolor). Ho trobem en psicopaties, en personalitats esquizoides... Té a veure
amb la interacció amb els demés, és a dir l'ús de les propies emocions o les
demés.

• Ús funcional de l'aversió.

26/09/2013

2.-MESURA DE LA CONDUCTA ANTISOCIAL.-

• Valoració del Risc.-

Valoración del riesgo de violencia → estimar el riesgo de volver a reincidir o cometer

conductas violentas.

• Riesgo: es un peligro que puede acontecer con cierta probabilidad en el futuro y

del que no comprendemos totalmente sus causas o éstas no se pueden controlar de
forma absoluta. (Hart, 2001)
• Riesgo de violencia: (la violencia es el peligro) continuo que puede ir de menos a
más o viceversa y por lo tanto es probabilístico, gestionable y modificable.
La valoración del riesgo como técnica, permite:

• identificar los factores (predictores) que están influyendo en el comportamiento

violento.
• Adoptar estrategias de control y gestión de esos factores.
No es necesario eliminar el riesgo, sino modificar su probabilidad.

• Métodos utilizades en la predicción del riesgo de violencia.-

a) Procedimientos clínicos (tradicional, donde un experto hace una valoración) . Juicio

Experto. Años 60.
• Juicio profesional no- estructurado. (significa que se fundamentan en la
experiencia y lo que se conoce de la experiencia profesional)

• Evaluación por Anamnesis (historia del individuo, síntesis de elementos

significativos de la historia de un individuo. El mejor predictor de la vida futura,
es el pasado)

b) Profesional estructurado: “guías de valoración de riesgo”. (se encuentra el 80% del

desarrollo de instrumentos actual)

• Procedimientos actuariales (hace referencia al registro, información registrada):

“actuario” significa “registro”.

(Factor de riesgo → FR)*

INSTRUMENTOS PARA MEDIR RIESGO DE VIOLENCIA:

(VRAG, HCR-20, PCI-R(establece el riesgo de psicopatia)) → instrumentos para medir

el riesgo de violencia

(SARA, EPV) → violencia física o sexual contra la pareja o ex-pareja.

(SVR-20) → violencia sexual.

No tienen en cuenta la violencia psicológica, puede aparecer algún criterio dentro de los
ítems, pero no hay uno específico.

02/10/2013

• Violencia juvenil:

• SAVRY: Structured Assessment of violence risk in Youth. (Sólo para agresión

sexual)
. Valora el riesgo de violencia futura (física y sexual), en el ámbito juvenil.

. Es la más amplia porque incorpora 30 factores de riesgo agrupados en 4 categorías,

entre las que destacan 10 factores protectores que sirven para modular los otros 20
factores y para gestionar el riesgo de violencia futura en jóvenes.

. Es aplicable a partir de 12-14 años hasta los 18 años. (mejor hacia los 14, pero entre los
12-14 es aceptable). Es la más compleja de usar.

• PCL-YV: Psychopathy Checklist: Young version. Adaptación del PCL-R de

adultos para evaluar rasgos psicopáticos en adolescentes, aplicable de los 12 a los
18 años. (Para cualquier persona con la intención de ver si tiene algún síntoma
psicopatológico con implicación directa a la violencia) Tiene psicopatía o no la
tiene.

. Aplicable de los 12 años a los 18 ñaos.

. 20 ítems que puntúan según presencia / ausencia en una escala de 3 puntos.

. La info se obtiene a través de una entrevista clínica exhaustiva semi-estructurada y se

complementa con la info obtenida procedente de otros registros externos (familiares,
amigos, profesores...).

. Nos aporta info sobre las áreas afectivas, interpersonales, conducta impulsiva y
antisocial.

. Muy relacionada con la Escala de “Hare”.

. Es muy corta, pero difícil de utilizar.

****** En el material complementario está la escala de Hare completa!!!!!!!

• APSD: Antisocial Process Screening Device. Adaptada al igual que la anterior.

(Más adaptaciones españolas que las anteriores)

. Evalúa los rasgos que predisponen a la psicopatía según el modelo Hare.

. Está dirigido a niños de entre 6 a 13 años aunque se utiliza de forma extensa en

adolescentes.

. Consta de 20 ítems que se puntúan en una escala de 3 puntos que dan lugar a una escala
total y a 3 dimensiones de comportamiento: insensibilidad emocional, narcisismo e
impulsividad.
. La escala se complementa por adultos cercanos al menor como padres y/o profesores.

Starke R. Hathaway y J, Charnley McKinley → pidieron que se identificaran factores

para diferenciar entre hipocondriaco y no hipocondriaco, y se creó una escala corta (una
lista de preguntas). Pero, con la depresión no era tan sencillo, y fueron añadiendo cosas,
dando lugar a importantes escalas. Pero hubo un momento que añadieron una que es la
desviación psicopática, y se pensó para seleccionar a los individuos que tenían una
tendencia a infringir las normas (militares).

Theodore Millon → es lo contrario al MMPI, lleva una idea psicopatológica y decide

construir una prueba que pueda detectar la presencia de trastornos de personalidad,
porque además son la expresión de exageración del sistema de adaptación de un sujeto,
pero que representa una característica de personalidad de la población. Todos los
individuos tenemos característica de personalidad y elevándolas a cierto nivel son
desadaptativas e indican problemas. Todas nuestras características de personalidad son
mecanismos de adaptación (al ambiente, al contexto) Si esto no se eleva, si no que se
lleva al límite se forma un trastorno de personalidad para conseguir una máxima
adaptación a una deficiencia de la característica de la persona. *** Cuadro del manual.
La diferencia entre el antisocial y el narcisista es que el primero tiene un modo de actuar
activo (modifica) y el segundo es pasivo (acomoda el contexto a su forma de ver las
cosas).

Impulsividad planificada o premeditada.

Los dos instrumentos más utilizados en el ámbito adultos son:

• MMPI-II

• Dimensiones de control: interrogantes, mentira, incoherencia, corrección.

• Dimensiones clínicas: hipocondría, depresión, histeria de conversión, desviación
psicopática, masculinidad-feminidad, paranoia, psicastenia, esquizofrenia,
hipomania, introversión social.
• Las puntuaciones por encima de 70, suelen ser significativas.
• Puntuaciones entre 60-70: una puntuación que este aquí de mentira, significa que
el sujeto es un simulador.

• Minessotta: el factor del alcohol es la escala más mala del instrumento.

TAMAI y TAMADUL → instrumentos que miden la adaptación al entorno.

CAPI-A → no analiza personalidad, sino dos factores relevantes para medir agresividad
(premeditada y /o impulsiva) Se trata de averiguar si la persona tiene tendencia a la
agresividad premeditada o impulsiva. 24 preguntas.
Impulsividad planificada = agresividad premeditada.
Aplicación → Para la conducta delictiva y ambiente escolar.

PRÁCTICA 1 → PREDICCIÓN.-
• La capacidad para identificar grupos o individuos que, como promedio, no
muestran el problema o solo componentes del mismo, y que tienen una
probabilidad estadísticamente significativa de mostrar el problema en su forma
completa posteriormente, en comparación con un grupo de no riesgo.

• Predecir → anticipar el futuro pero sin la información suficiente. Encontrar

predictores hoy de aquello que se quiere predecir del futuro. Se realizan en
función de la calidad de dichos predictores. A través de un análisis longitudinal se
sabrá si estos servían para ello.

Status Real
Sí No
A B
Presencia del Válidos Falsos
A+B
predictor Positivos Positivos
C D
Ausencia del
Falsos Falsos C+D
predictor
Negativos Válidos
A+C B+D A+B+C+D

Ejemplo:
Tenemos un predictor que en este caso es el CAPI-A, y con él se decide si los sujetos son
agresivos o no.

ESTATUS REAL O
CRITERIO

SI NO

SI VP FP 25
NO FN VN 75
40 60 100

Al utilizar el predictor
(CAPI-A) nos han salido
que sí son delincuentes
25 sujetos y que no lo
son el resto, 75.

La positividad es respecto al predictor y la falseabilidad respecto al criterio.

• Válidos positivos (VP) → los que se dice desde el principio que SI son
delincuentes.
• Válidos negativos (VN) → los que se dice desde un principio que NO son
delincuentes.
• Falsos positivos (FP) → coste personal social del individuo. Se etiqueta al sujeto
de algo que realmente no llegará a ser.
• Falsos negativos (FN) → los que decimos que no van a serlo, pero que si
presentan criterios.

Es preferible tener FN que FP.

Tasa base (de un grupo) → los seleccionados por el criterio frente al conjunto de la
población, es decir, cuántos delincuentes hay por cada X habitantes. Ejemplo: 1 por cada
200 habitants, 3 por cada 10 mujeres... estas son expresiones genéricas (proporciones
comprensibles), que son lo mismo que .50 o .60, pero que no lo entiende todo el mundo
porque es muy técnico.

Tasa base = (A + C) / N

* Según el ejemplo: Tasa base = 40 / 100

Tasa de selección → cuantos eliges tu en función de la predicción frente al conjunto. Lo

expresaremos en términos de una proporción como en lo anterior.

Tasa de selección = (A + B) / N

• Según el ejemplo: Tasa de selección = 25 / 100

10/10/2013

“Sensibilidad” y “especificidad” de un instrumento de criba:

• Sensibilidad del instrumento → capacidad del instrumento para detectar sujetos

que sí que cumplen el criterio, es decir, capacidad para detectar válidos positivos
o, dicho de otra manera, proporción de sujetos que muestran el problema y fueron
correctamente identificados.

A / (A+C) ó VP / (VP+FN)
 • Especificidad del instrumento (específica)→ proporción de sujetos que no
muestran el problema y fueron correctamente identificados, es decir, la cantidad
de válidos negativos.

D / (B+D) ó VN (VN+FP)

• Ejemplo 1:

Status Real
Sí No
Presencia del
12 16 28
predictor
Ausencia del
8 364 372
predictor
20 380 400

Tasa base o prevaléncia → (A+C) / total; 20/400= 0.05 → 5%

Sensibilidad → A / (A+C)= 12/20= 0.60 → 60%

Especificidad → D / (B+D)= 364/380= 0.96 → 96%

Valor predictivo → 12/28 = 0.43 → 43%

Falsos positivos → 57% del grupo de “alto riesgo”

• Ejemplo 2:

Status Real
Sí No
Presencia del
20 16 36
predictor
Ausencia del
0 364 364
predictor
20 380 400

Tasa base o prevaléncia → (A+C) / total; 20/400= 0.05 → 5%

Sensibilidad → A / (A+C)= 20/20= 1 → 100%

Especificidad → D / (B+D)= 364/380= 0.96 → 96%

Valor predictivo → 20/36 = 0.55 → 55%

16/10/2013

• Índice de mejora de la predicción sobre el azar: IMA

Proporción correcta observable → (VP + VN)/ N o (A+D)/N

Proporción por azar → (P1 * P2) + (Q1 + Q2)
• P= marginal / N
• Q= 1 – P (ejemplo: si p=0'75, Q será igual a 1 – 0'75= 0'25)

IMA= prop. Correcta observable – prop. Por azar = (A+D)/N – [(P1*P2) + (Q1*Q2)]

• Índice de mejora relativa de la predicción sobre el azar: RIOC

Proporción correcta observable = A+D/N

Proporción correcta máxima = P1+Q2
Proporción correcta por azar = (P1*P2) + (Q1*Q2)

RIOC = (prop. Correcta observable – prop. Correcta por azar) / (prop. Correcta máxima –
prop. Correcta por azar)