Exercici d'escriptura 4: Metàfora i emoció

Bernard García Fernández

NIU: 1366539
2017-2018
En els temps que corren, l’amor no sembla ser el que era. La concepció de família
normativa és cada cop més laxa i els sentiments tampoc són els mateixos de fa trenta anys.
Tot i així, les relacions socials semblen mantenir aquest constant estira i arronsa que tant
les caracteritza. Tenint en compte que les metàfores construeixen realitats -i evidentment
viceversa- (Lakoff i Johnson, 1986), la conceptualizació de l’amor està íntimament lligada a
les pràctiques culturals predominants en un determinat context (Noguera Fernández, 2011).
L’amor s’ha conceptualitzat com una guerra, una conquesta o una força física. La meva
proposta és concebre ja no l'amor sinó les relacions íntimes com dos persones realitzant un
trencaclosques, les peces del qual no semblen mai encaixar. Els trencaclosques, com
qualsevol altre producte, són construïts per uns determinades institucions. Així, s’estableix
una relació comercial entre un productor i un consumidor. El treball del consumidor és unir
totes les peces i conformar una gran imatge cohesionada i coherent, en el sentit que tots els
elements representin una realitat aprehensible.
En una nova interacció social, els personatges, però, es troben amb que el trencaclosques
no encaixarà mai. La construcció final se sap quina és, però en el moment d’unir les peces,
aquests es trobaran constantment amb la dificultat de fer-ho de manera correcta. Així,
pràctiques com la gelosia, la monogàmia o la heteronormavitat, són una confirmació de la
impossibilitat per reproduïr ​correctament​ la imatge completa de l'amor.

Bibliografia

Lakoff, G., & Johnson, M. (1986). Metáforas de la vida cotidiana (No. 410 L3y).

Noguera Fernández, A. (2011). La teoría del Estado y del poder en Antonio Gramsci: Claves
para descifrar la dicotomía dominación-liberación. ​Nómadas. Critical Journal of Social and
Juridical Sciences, 29 ​(1).