Series

Una de les possibilitats del full de càlcul de l'OpenOffice és poder generar diversos
tipus de successions o sèries numèriques, sèries cronològiques per dies de la setmana,
per dies laborables, per dies mensuals, per mesos, per anys i sèries textuals. Per fer-ho,
haureu de conèixer:

– Ordenació de llistes (Menú Eines | Opcions | OpenOffice Calc | Ordena les llistes).

Ara vos propòs fer un full que serveixi per investigar sobre aquestes diverses
sèries que genera l'OpenOffice Calc. Aquest full podria ser semblant a:

Desenvolupament de la pràctica

– Obriu un llibre nou.

– Entreu el rètol Successions en la cel·la A1. Ajusteu l'amplada de les columnes
aproximadament com està en la figura.
– Entreu els rètols de la fila 3 i doneu-los format segons la figura.

El contingut previst de les deu columnes és el següent:

A la columna A, una successió numèrica en què el primer terme és 1 i cada nombre

s'obté sumant 3 a l'anterior.

A la columna B, una successió numèrica en què el primer terme és 1 i cada nombre

s'obté multiplicant per 3 l'anterior.

A la columna C, sèrie cronològica de dies de la setmana. Data inicial Divendres.

A la columna D, sèrie cronològica dels mesos. Mes inicial Setembre.

A la columna E, sèrie cronològica de dies amb data inicial 28/12/00 i d'increment 1.

A la columna F, sèrie cronològica de dies laborables amb data inicial 28/12/00 i

d'increment 1.
A la columna G, sèrie cronològica de mesos amb data inicial 28/12/00 i d'increment 1.

A la columna H, sèrie cronològica d'anys amb data inicial 28/12/00 i d'increment 1.

A la columna I, sèrie textual amb terminació numèrica amb primer element Carme, 10 i
d'increment 1.

Per fer-ho, procediu de la manera següent:

– Activeu la cel·la que serà el primer element de la successió. Escriviu l'element

inicial.
– Seleccioneu, amb el primer element de la successió inclòs, el conjunt de cel·les que
compondran els diferents elements de la successió.
– Trieu l'opció Edita | Emplena | Sèries. A continuació trieu el tipus de successió
(sèrie) de la finestra de diàleg. Determineu si la successió és de fila o columna (en el
nostre cas, com que totes són de columnes, seleccionareu Avall).
– A continuació heu de triar el tipus de successió que voleu omplir i validar sempre
amb D'acord:
– Per a les lineals (columna A ), trieu l'opció Lineal i Augment 3.
– Per a les geomètriques (columna B), trieu l'opció Geomètrica i Augment 3.
– Per a la successió de mesos i de dies de la setmana (columnes C i D) accepteu
l'opció Emplenat automàtic amb Augment 1. En aquest cas, és molt possible
que el resultat no sigui el previst en la il·lustració inicial. Això dependrà de la
configuració de l'OpenOffice Calc en aquest aspecte, és a dir, dependrà de si
la llista que voleu està ja definida o no.
– Per veure les vostres llistes i modificar-les, aneu a Eines | Opcions |
OpenOffice Calc | Ordena les llistes.

Si voleu introduir una nova llista personalitzada, una vegada que heu accedit a
aquest menú:
– Premeu l'opció Nou.
– Entreu en la finestreta Entrades una nova llista de paraules que voleu que formin
una successió (per exemple, els dies de la setmana en català o en anglès, o els
mesos). Cal que entre paraula i paraula premeu la tecla RETORN (INTRO).
– Premeu el botó Afegeix. En aquest moment la nova llista entrada ja s'ha incorporat a
les llistes personalitzades.
– Si voleu prescindir d'alguna llista, cal seleccionar la llista corresponent i prémer el
botó Suprimeix.
– Premeu D'acord i tornareu al full de càlcul.

Per a les cronològiques (columnes E, F, G i H), trieu l'opció Edita | Emplena |

Sèries | Data, Unitat de temps: Dia, Dia feiner, Mes, Any, respectivament, amb
Augment 1 per a totes.

Per a la successió textual Carme, 10 (columna I) trieu l'opció Emplenat automàtic

amb Augment 1.

Observeu com s'ha anat generant cada successió. Aquestes successions, són
estàtiques o dinàmiques? És a dir, en variar el primer element d'una successió,
s'actualitza la resta dels elements de la successió?

Deseu el llibre amb el nom successions.

 Referències absolutes
En aquesta pràctica es presenta la necessitat que les fórmules no sempre s'actualitzin
completament en fer una còpia. Entre d'altres coses, treballareu:

– Aplicació de sèries cronològiques per anys.

– Càlcul de l'interès simple.
– Fórmules amb referències absolutes.

El full de càlcul que servirà d'exemple descriurà l'evolució d'un capital invertit a interès simple durant
10 anys. El resultat podria ser similar al següent:

Desenvolupament de la pràctica

– Obriu un llibre nou.

– Introduïu el rètol en negreta de la fila 1.
– Poseu a la cel·la A3 el rètol "Capital inicial:" i a la cel·la C3 la quantitat que s'invertirà (per exemple
1000,00 €).
– Poseu a la cel·la A4 el rètol "Tipus d'interès:" i a la cel·la C4 el tipus previst (per exemple, 4).
– Introduïu-hi els rètols de la fila 6 i ajusteu l'amplada de les columnes B, C i D a 2,8 cm.
– Es vol aconseguir que els rètols de la fila 6 quedin alineats a la dreta de cada cel·la.
– Entreu la referència de 10 anys, des del 2002 fins al 2011, introduint el primer any i la resta com a sèrie
lineal (aritmètica) amb augment 1.
– Introduïu a la cel·la B7 la fórmula =C3, que correspon al capital inicial.
– Introduïu a la cel·la C7 la fórmula =B7*C4/100, que calcula els interessos anuals del capital disponible.
– Introduïu a la cel·la D7 la fórmula =B7+C7, que calcula el total disponible en acabar l'any.
– A continuació, l'acció esperada seria copiar les fórmules de les cel·les B7 i C7 sobre B8 i C8,
respectivament. Això no obstant, us portaria cap a un resultat erroni. Per comprovar-ho, feu aquest
procés d'aquesta manera incorrecta i després el corregireu.
– Esbrinem el motiu de l'error. Analitzeu el contingut de les fórmules de les cel·les B8 i C8. A la cel·la B8
trobareu la fórmula =C4, i hauria de ser =C3 (el capital inicial). A la cel·la C8 trobareu la fórmula
=B8*C5/100, i hauria de ser =B8*C4/100. Fixeu-vos que C5 és una cel·la buida. Això significa que, tant
la referència a C3 (capital inicial) com a C4 (tipus d'interès), han de romandre fixes.

Si voleu que en copiar una fórmula algunes referències es mantinguin fixes, aquestes han de fer-se
"absolutes" mitjançant el signe $. L'esmentat signe precedirà la referència a la fila o la columna (o a
ambdues) que ha de romandre fixa. A continuació es descriu el procés per corregir l'error.

– Modifiqueu la fórmula de la cel·la B7 per tal que sigui =C$3 (el 3 serà fix). Modifiqueu la fórmula de la
cel·la C7 per tal que sigui =B7*C$4/100. Per fer aquestes modificacions caldrà que porteu el cursor a la
cel·la B7 (i després a la C7). Apareixerà la fórmula incorrecta a la barra de fórmules. Corregiu la fórmula
i valideu la modificació amb RETORN. Si haguéssiu volgut que fos la columna que hagués quedat fixa,
hauríeu d'haver situat el $ davant la lletra.
– Copieu el contingut de les cel·les B7 i C7 (ja corregides) al rang B8:C16, així com ho heu fet en
pràctiques anteriors.
– Introduïu en D8 la fórmula =D7+C8. El capital, en acabar el 2003, serà l'obtingut al final de 2002 més els
interessos de 2003.
– Copieu el resultat obtingut per al 2003 a la resta dels anys. Observeu com ara els resultats de la còpia
del rang B8:C16 són correctes.

El valor situat a la cel·la D16 serà el capital obtingut al final del període.

– Escriviu el rètol "Capital final:" a la cel·la A18 i a la cel·la C18 la fórmula =D16, ambdues en negreta.
– Varieu les dades de capital i tipus d'interès i observeu-ne els resultats.
– Deseu el llibre amb el nom Ref Absolutes.
 Format condicional
Funcions Mitjana, Max i Min
S'han recollit les temperatures enregistrades al llarg d'una setmana a intervals de 4 hores. Interessa
conèixer per a cada dia la temperatura mitjana, la màxima i la mínima dels valors registrats. També interessa
la temperatura mitjana al llarg de la setmana per a cada una de les hores disponibles. Construïu un full de
càlcul adequat utilitzant la funció Mitjana que calcula la mitjana aritmètica, la funció Max que calcula el valor
màxim i Min que calcula el valor mínim. A més, cada temperatura ha de tenir un color diferent, segons que
sigui inferior o superior a la mitjana diària.

En definitiva, en aquesta pràctica us trobareu amb els procediments següents:

– Ús del format condicional.

– Ús de les funcions Mitjana, Max i Min.

Desenvolupament de la pràctica

– Obriu un fitxer en blanc

– Modifiqueu l'amplada de les columnes perquè la A sigui de 1,70 cm, de la B a la H de 1,30 cm i la I de 2
– Situeu el rètol "Temperatures al llarg d'una setmana" a la cel·la A1. Doneu-li els atributs Arial, grandària
14 i negreta.
– Entreu els rètols de la fila 3 i de les cel·les A12, A13, A14 i I11. Els atributs són Arial, grandària 10,
negreta i alineació dreta.
– Entreu les hores del rang A4:A9. Observeu que formen una successió i, per tant, les podeu introduir per
fórmula o extrapolant per còpia el contingut de les dues primeres cel·les.
– Entreu les temperatures registrades al rang B4:H9
– Situeu les fórmules corresponents perquè a les cel·les indicades s'hi calculi:
– Cel·la B12: La temperatura mitjana del dilluns (funció MITJANA)
– Cel·la B13: La temperatura màxima del dilluns (funció MAX)
– Cel·la B14: La temperatura mínima del dilluns (funció Min)
– Copieu-les sobre el rang C12:H14
– Fixeu un decimal per visualitzar les temperatures mitjanes del rang B12:H12.
– Entreu a la cel·la I4 la fórmula corresponent per calcular la temperatura mitjana a les 0 hores.
– Copieu-la sobre el rang I5:I9.
– Fixeu un decimal per visualitzar les temperatures mitjanes del rang I4:I9.
– Entreu a la cel·la I12 la fórmula corresponent perquè ens ofereixi la mitjana setmanal de temperatures.
Fixeu un decimal per visualitzar-la.
– Entreu a la cel·la I13 la fórmula corresponent perquè ens ofereixi la temperatura màxima registrada al
llarg de la setmana.
– Entreu a la cel·la I14 la fórmula corresponent perquè ens ofereixi la temperatura mínima registrada al
llarg de la setmana.
– Poseu en negreta les cel·les del rang I12:I14.
– Doneu un fons groc clar a les cel·les del rang A1:I14.
– Dibuixeu un marc negre envoltant el full (rang A1:I14).

Format condicional

A continuació, fareu que les temperatures registrades al rang B4:H9 estiguin escrites d'un color blau
si estan per sota de la mitjana del dia i d'un color vermell si estan per sobre. Això s'aconsegueix amb el
format condicional:

– En primer lloc heu de crear uns Estils de cel·la nous, que us serviran per destacar les temperatures
inferiors a la mitjana aritmètica:
– Obriu la finestra Format | Estils i formació (o premeu F11).
– Amb el botó dret seleccioneu Nou.
– A la pestanya Organitzador escriviu el Nom Temperatures inferiors.
– A la pestanya Efectes de lletra seleccioneu el color blau clar.
– Repetiu el procés per crear un altre estil amb el nom Temperatures superiors i color de lletra
vermell clar. Mireu com els nous estils de cel·la ja surten al llistat d'estils existents a la finestra.
Tanqueu-la (F11).
– Per aplicar el Formatatge condicional:
– Seleccioneu el rang B4:B9 . Volem que en el cas de superar la temperatura mitjana diària, el fons
de la cel·la corresponent quedi de color vermell.
– Accediu a Format | Formatació condicional. De la zona superior Condició 1 trieu menor que del
desplegable central superior i entreu B$12 en la finestreta de la dreta. Seleccioneu a Estil de la
cel·la l'estil Temperatures inferiors que heu definit abans. De la zona del mig Condició 2 trieu major
que del desplegable central superior i entreu B$12 en la finestreta de la dreta. Seleccioneu a Estil
de la cel·la l'estil Temperatures superiors que heu definit abans. Premeu D'acord i observeu com
es destaquen en diferents colors les temperatures que estan per sota o per sobre de la mitjana
aritmética.
– Amb el rang B4:B9 seleccionat, premeu el botó pinzell de format de la barra d'eines. Seleccioneu el
rang C4:H9. En deixar anar el botó esquerre del ratolí, el format condicional s'haurà copiat a tot el
rang de temperatures.
– Canvieu algunes temperatures i comproveu com canvien de color.

Detalls estètics finals

A continuació, acabareu els detalls estètics:

– Dibuixeu la línia blanca de separació entre les files 2 i 3.
– Dibuixeu les línies verticals i horitzontals de color verd per emmarcar les cel·les amb les dades.
– Enregistreu el full amb el nom Temperatures.
– Modifiqueu algunes de les temperatures i comproveu com varien les mitjanes, les màximes, les mínimes
i els colors reflectits al full.
 Funció condicional SI
Format condicional amb fórmula
En aquesta pràctica fareu servir per primer cop una funció condicional. Amb aquesta funció,
l'OpenOffice Calc executa una acció segons una condició prèvia que pot complir-se o no. L'exemple que us
proposem per introduir aquesta novetat consisteix a elaborar una factura d'una compra en un supermercat
que compta amb una sèrie de productes amb marca pròpia. L'establiment decideix aplicar un descompte
especial sobre el preu d'aquests productes propis i, a més, obsequia amb portar a casa la compra d'aquell
client que superi els 100 € en l'import total.

Una possible factura podria ser igual a:

En aquest cas, el percentatge aplicat és del 4,5 % a aquells productes propis que vénen marcats a
la figura amb la lletra "D". Fixeu-vos que només en aquests productes s'ha aplicat el descompte. Al final, es
pot veure que, en haver superat els 100 €, surt el rètol que indica que podrà gaudir del transport gratuït de la
compra. Amb tot, treballareu:

– La funció condicional Si( ; ; ).

– Format condicional amb fórmula.
– Format de cel·la personalitzat.
– Diferents opcions de formats d'alineació.

Desenvolupament de la pràctica

– Obriu un fitxer nou. Anomeneu-lo Descomptes.

– Modifiqueu l'amplada de les columnes perquè us quedin, aproximadament, com les de la figura.
– Entreu el rètol de la cel·la B2.
– Seleccioneu el rang B2:C2 i doneu-li l'atribut de negreta. Amb el mateix rang seleccionat, accediu a
Format | Cel·les | Alineament i trieu l'opció Centre dels desplegables Horitzontal i Vertical. Activeu,
també, l'opció Ajustament automàtic del text. Accepteu.
– Entreu a C2 el número 4,5 i doneu-li la grandària 10. Amb la cel·la seleccionada, accediu a Formata |
Cel·les | Nombres i trieu del menú Categoria l'opció Definit per l'usuari. Entreu en la casella Codi de
format els caràcters #,0" %". Amb això haureu fixat un nou tipus de format que consisteix a escriure el
símbol % a continuació d'un nombre amb un decimal. Accepteu.
Si després d'haver entrat el número 4,5 haguéssiu triat el format de percentatge de Format | Cel·les |
Nombres | Percentatge, el número 4,5 s'hauria multiplicat per 100. En canvi, si primer doneu el format
percentual a una cel·la buida i després hi entreu el número, el comportament és diferent. Davant d'aquesta
situació, s'ha optat per fer servir aquest format personalitzat.

– Entreu els rètols, en negreta, de la fila 4. L'alineació de les cel·les del rang B4:B14 ha de ser centrada. I
les de C4, D4 i E4 a la dreta.
– Seleccioneu el rang C5:E14 i doneu-li format de moneda amb dos decimals, accedint a Format |
Cel·les | Nombres | Moneda amb dues xifres decimals. Feu el mateix amb la cel·la E16.
– Entreu la lletra D a les cel·les corresponents de la columna B i els preus de C5:C14.
– Entreu a la cel·la D5 la fórmula =SI(B5="D";C5*C$2/100;0).

Aquesta última expressió que heu entrat és la funció condicional SI( ; ; ). Analitzem el seu funcionament. La
seva estructura és SI(condició ; acció ; acció alternativa). El Calc, en primer lloc, analitza la condició. Si
aquesta és certa, executa l'acció, en cas contrari executa l'acció alternativa. En el cas del vostre exemple, la
condició és B5="D" (en aquest cas, les cometes són imprescindibles). Com que és cert, s'executarà l'acció
que consisteix a calcular el descompte. Si no fos així, escriuria 0 a la cel·la (acció alternativa).

– Copieu la fórmula de D5 al rang D6:D14. Com que heu fet servir la referència absoluta C$2, en totes les
cel·les apareix la fórmula amb aquesta referència. Fixeu-vos que només ha calculat el descompte a les
cel·les que corresponen a productes propis, és a dir, que a la cel·la corresponent de la columna B tenen
una D.
– Entreu a E5 la fórmula =C5-D5 i copieu-la al rang E6:E14.
– Escriviu a D16 el rètol "Total", en negreta i alineat a la dreta.
– Entreu a la cel·la E16 la fórmula =SUMA(E5:E14) per calcular l'import total.

Format condicional i SI condicional

En la pràctica anterior ja heu treballat el format condicional, que consisteix a donar un determinat
format a una cel·la en funció d'una condició. Haureu observat que el SI condicional s'assembla una mica, ja
que el seu resultat també depèn d'una condició. A continuació, els utilitzareu tots dos per aconseguir el rètol
que surt a la fila 18.

– Entreu a la cel·la D18 la fórmula =SI(E16>100;"Transport gratuït";""). En aquest cas, si el contingut de la

cel·la E16 és superior a 100, escriurà el rètol "Transport gratuït", en cas contrari, no escriurà res ("").
Aquí heu fet servir el SI condicional. Ara heu de crear un Estil de cel·la nou, que us servirà per destacar
el rétol "Transport gratuït" en el cas que aparegui escrit:
– Obriu la finestra Format | Estils i formatació (o premeu F11).
– Amb el botó dret seleccioneu Nou. A la pestanya Organitzador, escriviu el Nom Avis ressaltat. A la
pestanya Efectes de lletra, seleccioneu el color verd clar. De la pestanya Vores trieu, de la columna
Arranjament de línies | Estàndard, la segona de les opcions (Posa totes quatre vores). De la pestanya
Fons trieu el color vermell clar. Accepteu i tanqueu la finestra.

Per aplicar el Formatatge condicional:

– Seleccioneu el rang D18:E18.Uniu les dues cel·les amb l'opció Format | Fusiona les cel·les. Volem que
si el total es major de 100 € les cel·les apareguin ressaltades amb el format anterior. Accediu a Format |
Formatació condicional. De la zona superior Condició 1 trieu del primer desplegable l'opció la fórmula és
i, a la cel·la a la seva dreta, l'expressió =$E$16>100 (amb el signe d'igual inclòs). D'aquesta manera,
sempre que el contingut d'E16 superi els 100 €, s'activarà el format que tot seguit triareu.
– Seleccioneu a Estil de la cel·la l'estil Avis ressaltat que heu definit abans. Amb el rang D18:E18
seleccionat, cliqueu la icona per tal de centrar el rétol en la selecció. Poseu el rétol en negreta.
– Deseu el llibre.

Proveu de canviar el percentatge de la cel·la C2, o bé canvieu continguts del rang B5:C14 i
observeu com canvien els descomptes només a les files que tenen la lletra D i, atès el cas, com apareix i
desapareix el rètol de la fila 18.
 Format de dates
Operacions amb dates
Variacions del condicional SI
La principal novetat d'aquesta pràctica és l'aparició de dates. Així doncs, treballareu amb:

– Format de dates.
– Operacions amb dates.
– Variacions sobre el condicional SI( ; ; ).

El full que dissenyareu serveix per controlar el préstec de llibres. És similar a:

Desenvolupament de la pràctica

– Obriu un fitxer nou i anomeneu-lo Llibres.

– Ajusteu l'amplada de les columnes i de la fila 1.
– Entreu a B2 el rètol que serveix de títol.
– Doneu-li format de negreta i un tipus de lletra Arial 14.
– Centreu el rètol en el rang B2:G2.
– Entreu els rètols de B4, D4 i de la fila 6. Apliqueu el format de negreta allà on indica la figura.
– Entreu les dades de B7:D11.
– Seleccioneu la cel·la D4 i feu que el rètol quedi alineat a la dreta.
– Seleccioneu la cel·la C4 i apliqueu-li format de data. Feu el mateix amb el rang E7:F11.
– Entreu una data a C4 seguint el format que heu triat. Aquesta data hauria de ser la data del dia d'avui. Si
voleu que surti automàticament cada dia que s'obri el full, cal entrar la fórmula =AVUI(). Cada vegada
que s'activa el full surt la data que el rellotge de l'ordinador considera que és la del dia actual.
– Entreu diferents dates en el rang E7:E11. Aquestes dates són les que hauríem d'apuntar en el moment
de deixar el llibre concret.
– Entreu un nombre natural a E4 que indiqui els dies que donem de marge per tornar cada llibre.
– Entreu a F7 la fórmula =SI(E7="";"";E7+E$4). D'aquesta manera, si la cel·la E7 és buida, és a dir, si no
hem anotat cap data inicial, deixarà buida també la F7. En cas contrari, escriurà el resultat de sumar la
data inicial (E7) més els dies de termini (E4). El $ és necessari per fer la còpia posterior. Aquesta suma
és una operació entre una data més un nombre natural. Per calcular-la considera el contingut d' E4 com
a dies i els afegeix als dies de la data inicial. En cas que acabi el mes, comença el següent.
– Escriviu diferents dates inicials a E7 i observeu-ne els resultats. Canvieu també els dies d'E4.
– Copieu la fórmula anterior a la resta de la columna. Proveu de canviar dates inicials i dies de préstec.
– Introduïu a G7 la fórmula =SI(C$4<=F7;"";"Fora de termini"). Així, si la data actual del dia (C4) és menor
o igual a la data final (F7), deixarà la cel·la G7 buida. En cas contrari, escriurà Fora de termini. Això serà
així perquè la data actual sobrepassarà la data final que tenia de marge per tornar el llibre.
– Copieu la fórmula anterior a la resta de la columna.
– Seleccioneu el rang G7:G11 i apliqueu-li format de lletres vermelles.
– Acabeu els detalls estètics que observeu en la figura com heu fet en les pràctiques anteriors.
– Deseu el llibre.
Operadors lògics O i I
 Variacions del format condicional
En aquesta pràctica d'aquest segon mòdul s'insisteix en nous aspectes de l'ús de la funció
condicional SI( ; ; ) i també del format condicional. Concretament, treballareu:

– Operadors lògics en els condicionals: O( ; ) i I( ; ).

– Variacions en el format condicional.

El full que elaborareu és un petit control de faltes d'assistència, justificades i injustificades. El

resultat hauria de ser similar a:

Desenvolupament de la pràctica

– Obriu un fitxer nou i anomeneu-lo Faltes.

– Ajusteu les amplades de les columnes i de la fila 1.
– Entreu el títol del full en la cel·la B2. Feu que tingui mida 14 i negreta. Centreu-lo en el rang B2:I2.
– Entreu els rètols de les files 7 i 8 i del rang C4:C5. Apliqueu el format corresponent a les cel·les.
– Entreu les dades de la columna B.
– Entreu a les cel·les E4 i E5 els nombres 10 i 25. Aquestes quantitats representen el màxim nombre de
faltes no justificades i justificades abans de prendre alguna decisió, com pot ser sol·licitar una entrevista
amb els pares.
– Entreu diverses quantitats de faltes de tot tipus en el rang C9:F24.
– Entreu a G9 la fórmula =C9+E9. Aquesta fórmula suma les faltes injustificades que porta acumulades el
primer alumne de la llista amb les que ha comès en el període actual de recompte. Copieu aquesta
fórmula a la resta de la columna.
– Copieu també aquesta fórmula al rang H9:H24. D'aquesta manera, com que la fórmula s'haurà adaptat
a una columna més a la dreta, ara calcularà la suma de les justificades acumulades més les actuals.
– ntroduïu a I9 la fórmula =SI(O(G9>E$4;H9>E$5);"Entrevista";"").

En aquest condicional apareix per primer cop un operador lògic. Expliquem primer el significat de
O(G9>E$4;H9>E$5). Dintre del parèntesi hi ha dues expressions separades per ;. L'operador O( ; ) ens
indica que, tant si es compleix que G9 sigui més gran que E4 com si es compleix que H9 sigui més gran que
E5, considerarem que és certa la primera condició del condicional i, per tant, escriurà el rètol Entrevista.
Només en el cas que les dues expressions siguin falses, deixarà la cel·la buida. En el nostre cas significa
que si supera el nombre màxim de faltes, siguin injustificades o justificades, caldrà pensar en sol·licitar una
entrevista amb els pares. Si en comptes de fer servir O( ; ) s'utilitza I( ; ), s'exigeix que es compleixin les
dues expressions de dintre del parèntesi per donar per certa la condició. En aquest cas, només que falli una
de les dues, es considera que la condició és falsa.

– Copieu la fórmula anterior a la resta de la columna.

– A continuació fareu que surti un color diferent segons s'hagin superat les faltes justificades o les
injustificades, amb Estils de cel·la i Formatació condicional, de manera similar a com ho heu fet a la
pràctica temperatures.
– Acabeu els detalls estètics com en les pràctiques anteriors.
– Deseu el llibre.
 Funcions de text
Protecció de fulls de càlcul
En aquesta pràctica treballareu:

– Les funcions de text.

– Protecció de fulls de càlcul.

El full de càlcul OpenOffice Calc disposa d'un gran nombre de funcions per al tractament
d'informació de tipus textual. L'objectiu de la pràctica és donar a conèixer algunes d'aquestes funcions. El
full de càlcul proposat fa algunes composicions de tipus geomètric a partir d'una paraula donada. El full
proposat és el següent:

Les funcions utilitzades són ESQUERRA, DRETA, MIG, LONG i REPT

La sintaxi de les funcions és la següent:

ESQUERRA(<Text>;<Nombre de caràcters>): retorna el nombre de caràcters indicats situats a

l'esquerra de la cadena text.

DRETA(<Text>;<Nombre de caràcters>): retorna el nombre de caràcters indicats situats a la dreta

de la cadena text.

MIG(<Text>;<Posició inicial>;<Nombre de caràcters>): retorna el nombre de caràcters indicats de

la cadena text a partir de la posició inicial indicada.

LONG (<Text>): ofereix el nombre de caràcters del text.

REPT(<Text>;<Nombre de repeticions>): retorna el text repetit tantes vegades com indica el

nombre de repeticions.

També s'utilitza l'operador de concatenació & que permet obtenir una cadena ajuntant-ne dues.

El full utilitza un tipus de lletra de pas fix Courier new per obtenir, entre els caràcters, una distribució
correcta de les columnes.

La pràctica ha estat dissenyada per a paraules amb un màxim d'11 caràcters. Funciona
correctament amb paraules més curtes, però no més llargues.

Desenvolupament de la pràctica
 Preparatius inicials

– Obriu un fitxer nou i anomeneu-lo Paraules.

– Dimensioneu les columnes perquè A tingui 0,70 cm, B i C 2,70, D 2,90, E 5 i F 2,70.
– Introduïu els rètols de les cel·les A1 (Jocs amb paraules) i B3 (Paraula:).
– Seleccioneu el rang A1:F1 i accediu a Format | Fusiona les cel·les i a Format | Cel·les | Alineament i
trieu l'opció Centre del desplegable Horitzontal.
– Introduïu una paraula a la cel·la C3 que servirà com a dada de partida per al funcionament del full; per
exemple, "VARIABLE".
– Introduïu la seqüència de nombres 1...11 al rang A5:A15.

Primera part

– Introduïu a la cel·la B5 la fórmula =ESQUERRA(C$3;A5) que extraurà de la paraula "VARIABLE" el

nombre de caràcters per l'esquerra indicat a la cel·la A5 (1 en aquest cas).
– Copieu la fórmula de la cel·la B5 sobre el rang B6:B15.
– Si voleu interrompre la seqüència quan s'ha arribat a la paraula més llarga mantenint l'aspecte de
triangle, heu de modificar la fórmula utilitzada i preveure aquesta situació. Modifiqueu la fórmula de la
cel·la B5 perquè sigui =SI(LONG(C$3)>=A5;ESQUERRA(C$3;A5);""), situant el cursor a la línia de
fórmules i teclejant el text necessari.
– Copieu la fórmula anterior sobre el rang B6:B15.

Segona part

Per obtenir aquest efecte de triangle invertit, a mesura que avancen de fila en fila, el nombre de
caràcters ha de ser inferior. Per aquesta raó, el contingut del comptador de la columna A ha d'aparèixer
restant en comptes de sumant. L'expressió LONG(C$3)-A5+1 a la cel·la C5 inicial donarà inicialment el
nombre total de caràcters de la paraula i anirà disminuint fila a fila fins a 1.

– Introduïu a la cel·la C5 la fórmula =ESQUERRA(C$3;LONG(C$3)-A5+1) i copieu-la sobre el rang

C6:C15. Observeu els resultats.
– Heu de preveure, igual que a la primera part, el funcionament amb paraules de menys d'11 caràcters.
Per aquesta raó, modifiqueu les fórmules introduïdes preveient aquesta situació: modifiqueu la fórmula
de la cel·la C5 perquè sigui =SI(LONG(C$3)+1-A5>0;ESQUERRA(C$3;LONG(C$3)-A5+1);"") i copieu-
la sobre el rang C6:C15. Observeu-ne els resultats.

Tercera part

L'efecte proposat a aquesta part és que la paraula va desapareixent per la dreta i apareixent per
l'esquerra. Per obtenir-ho, heu de fer una composició dels efectes obtinguts als apartats anteriors. La
fórmula a incloure a la cel·la D5 ha de contenir els següents elements:

DRETA(C$3;A5-1), que ofereix el final de la paraula i a cada fila obteniu un caràcter més.

" " espai en blanc de separació

ESQUERRA(C$3;LONG(C$3)-A5+1), que ofereix l'inici de la paraula i a cada fila obteniu un

caràcter menys.

El condicional SI(LONG(C$3)>=A5;;), que controla el correcte funcionament per paraules de menys

d'11 caràcters.

– La fórmula de la cel·la D5 ha de ser: =SI(LONG(C$3)>=A5;DRETA(C$3;A5-1)&"

"&ESQUERRA(C$3;LONG(C$3)-A5+1);""). Copieu-la sobre el rang D6:D15 i observeu-ne els resultats.

Quarta part

El camí proposat per obtenir l'efecte de la columna E és el següent: el contingut de cada cel·la
s'obté a partir de la cel·la anterior afegint un asterisc i una nova lletra de la paraula utilitzada; la primera
cel·la ha d'incloure el primer caràcter de la paraula.

– Introduïu a la cel·la E5 la fórmula =ESQUERRA(C3;1).

– La fórmula de la cel·la E6 ha de ser: =SI(LONG(C$3)>=A6;E5&"*"&MIG(C$3;A6;1);""). Copieu-la
sobre el rang E7:E15 i observeu-ne els resultats.

Cinquena part

L'efecte que es pot observar a la columna F s'aconsegueix repetint les lletres tantes vegades com el
lloc que ocupen a la paraula de la cel·la C3.

– Entreu a la cel·la F5 la fórmula =ESQUERRA(C3;1).

– Entreu a la cel·la F6 la fórmula =SI(LONG(C$3)>=A6;REPT(MIG(C$3;A6;1);A6);"").

Mentre el nombre de caràcters de la paraula inicial sigui més gran o igual que l'indicat per A6, es
repetirà el caràcter que ocupa el lloc indicat per A6 tantes vegades com indica A6.
– Copieu aquesta fórmula sobre el rang F7:F15.

Part final

– Seleccioneu el rang B5:F15 i apliqueu-li el tipus de lletra Courier new.

– Doneu un fons verd pastel al rang A1:F16.
– Doneu un fons blanc a la cel·la C3.
– Dibuixeu una vora negra envoltant el rang A1:F16.
– Desactiveu la visió de la quadrícula.
– Enregistreu el llibre.
– Modifiqueu la paraula de la cel·la C3 i observeu-ne els resultats.

Protecció del full

Moltes vegades és convenient protegir els continguts de les cel·les d'un full de càlcul contra
possibles esborrats accidentals. És clar que només s'hauran de protegir aquelles cel·les que l'usuari no ha
de modificar en l'ús habitual del full.

En el vostre cas, voleu que la cel·la C3 sigui accessible per entrar-hi noves paraules i que totes les
altres estiguin protegides, de tal manera que no es puguin modificar des del teclat. Per fer-ho:

– Seleccioneu la cel·la C3, activeu el menú Format | Cel·les | Protecció de cel·les, desactiveu l'opció
Protegit de l'esmentat quadre de diàleg i premeu D'acord.
– Activeu el menú Eines | Protegeix el document | Full i premeu D'acord dins del quadre de diàleg
Protegeix el full sense incloure una contrasenya a aquesta protecció.
– Enregistreu el llibre.

Intenteu modificar el contingut d'una cel·la bloquejada i d'una altra no bloquejada i analitzeu-ne el
resultat.