Вы находитесь на странице: 1из 38

JOAN AMADES

EL CUENTO
I LA
LITERATURA DE C O R D E L
C O N T R I B U C I O N A L O S ESTUDIÓS UNIVERSALES DEL C U E N T O

Separata de
REVISTA DEL CENTRO DE LECTURA
01
Cuarta època n . 77-101

REUS
1960

Generalitat de Catalunya
D e p a r t a m e n t d e Cultura
1
Ceo·re d e D o c u m e i ' a c i ó R e c e r c a
d e la Cultura Tradicional i Popular
eL cuenTO
Y LO LIT6RGTURQ D6 CORDCL
(Contribución al estudio universal del Cuento)

La relación del cuento y de la l i t e r a t u r a de cordel, es evidente. E n u n o s


casos la l i t e r a t u r a se h a c e eco del c u e n t o y en otros éste influye a a q u e l l a .
T r a t a r e m o s s o m e r a m e n t e de los dos aspectos l i m i t à n d o n o s c o n c r e t a m e n t e a
los cuentos de a n i m a l e s .
Cicló del grillo y del león
E l cuento de la pelea del león y el grillo, se la h a l l a catalogada en los
registros u n i v e r s a l e s del c u e n t o s e n a l a d o con el n ú m e r o 222 ( l ) . E s bien cono-
cido en la novelística t r a d i c i o n a l c a t a l a n a ; lo publica B e r t i à n y Bros en su
Rondallari, (2) y n o s o t r o s en n u e s t r a Rondallística (3). L a L i t e r a t u r a de cor-
del glosó el t e m a en u n r o m a n c e del que n o s s o n conocidas v a r i a s ediciones
que y a se e s t a m p a b a en el siglo X V I I I . V e a m o s el d o c u m e n t o .

A t i e n d e t o d o el orbe, pisó u n grillo, que c a n t a n d o


sin perder p u n t o n i p a s o , estaba con a r m o n í a ,
escucbando a boca abierta, sirena de aquellos c a m p o s .
y los oídos t a p a d o s . V i é n d o s e el b u e n o del grillo
Q u e con esta calidad, del león t a n l a s t i m a d o ,
A n d r é s de P o r r a s T r e n l l a d o t a n pisado y a b a t i d o ,
les d i r à dos m i l verdades, colérico y e n o j a d o
a u n q u e vestidas de e n s a y o . Le dijo: i c ó m o a t r e v i d o ,
Mil m e n t i r à s afeitadas, t r a i d o r , pérfïdo y v i l l a n o ,
y embelecos e s t r e m a d o s : embustero sodomita,
a l fin c o n t a r é u n a h i s t o r i a p a l a q u i n de oficio bajo,
de p a s a t i e m p o y regalo. A l rey de las s a b a n d i j a s
D e placer y de alegria, t r a t a s c o n tal desacato?
que h a sucedido en el a n o Volvió el león la cabeza,
de cien m i l y nuevecientos, y como n o h a c i e n d o caso,
pasados noventa y tantos. Le dijo: i q u i e n eres tú,
E n la fresca A n d a l u c í a , pobre esguizaro cuitado?
en los a b u n d o s o s c a m p o s bachiller y m a l a n d r i n ,
de la ilustre A r a b i a n a , cascarria de culo canto?
y cristal de G u a d i a t o . Dices q u e de s a b a n d i j a s
U n d o m i n g o de m a n a n a eres rey: d o n o s o caso!
se iba u n león p a s e a n d o , N o te d e s b a g a s por cierto
por u n a c a n a d a a r r i b a , de t a n b o n r a d o s v a s a l l o s .
algo e n f e r m o y m a l t r a t a d o , Y o si que soy rey s u p r e m o
porque u n a gran calentura de los a n i m a l e s b r a v o s ,
le tiene m u y acosado. que en l a tierra l i b r e m e n t e
Y a n d a n d o de aquesta s u e r t e campa mi nombre enzalsado.

(1) A n l t i A a r n e ' s . St. T h o m p s o n . The tipes oi the folk-lalo. H è l s i n k i . 1 9 2 8 . p . 39.


(2) P a u B e r t r a n i B r o s . El Rondallaire Català- B a r c e l o n a , 1909, p . 353.
(3) J o a n A m a d e s . Rondallistica. V o l . I d e « F o l k l o r e d e C a t a l u n y a » . B a r c e l o n a , l 9 5 o , p . 622.

1
E l grillo con g r a n d e enojo, la corsa, el puerco espin,
r e m o r d i é n d o s e los labios, el m a s t i n , el d r o m e d a r i o .
le dice: pues eres rey
t a n s u p r e m o y t a n bizarro, L a liebre, el conejo, el m o n o ,
para m a n a na en la t a r d e el mico, el t o r o , el caballo,
convocaràs t u s vasallos, el camello y la oveja,
el tejon, g u a r d u n o y g a t o ,
M i e n t r a s yo b a g o lo m i s m o
con m i s fuertes africanos, E l cerdon, el p o t r o y m u l a ,
y saldremos a batalla, el r i n o c e r o n t e y g a m o ,
cuerpo a cuerpo y brazo a b r a z o . el grifo y el u n i c o r n i o ,
carnero, borrico y m a c h o .
D i j o el león: soy c o n t e n t o ,
d o y m e por desafiado: J u n t o el ejército t o d o ,
y sin detenerse u n p u n t o , puesto en ó r d e n t o d o el c a m p o ,
parte m a s recio que u n r a y o . e n v i a r o n a la diestra z o r r a
C o r r i d o de ver que u n grillo por espia del c o n t r a r i o .
a c a m p a n a le h a retado, Y ella orgullosa en estremo,
fuése a su corte, y allí fuése a u n cerro, y de lo a l t o
que I l a m a s e n , h a m a n d a d o , vido como el grillo a n d a b a
A s u general valiente, su ejército c o n c e r t a n d o .
que es u n borrico e s t r e m a d o ,
u n a s n o con m a s orejas Vido acudir sabandijas
que la torre de s a n P a b l o , de t o d o lo c o m a r c a n o ;
la culebra, el s e r p e n t i n ,
A b i e r t a s a m b a s narices, la víbora, el l a g a r t o ,
m a s cabeza que u n penasco,
bien f o r n i d o de sus m i e m b r o s , E l l i r o n , la comadreja,
g a l a n , discreto y b i z a r r o , la l a g a r t i j a , y el s a p o ,
la a r a n a y el escorpion,
Y de l i n d o e n t e n d i m i e n t o , c u r i a n a y escarabajo.
m u y a m o r o s o en su t r a t o ,
el cual puesto en la presencia E l s a p i l l o y el r a t ó n ,
del león, así le h a h a b l a d o : la h o r m i g a y el gigarro,
el ciento pies y a l a c r a n ,
i Q u é se te ofrece, senor? la t a r à n t u l a a caballo.
que a q u í estoy a t u m a n d a t o .
E l león le dijo: A m i g o E l t à b a n o y el m o s c a r d o n ,
b u e n general a f a m a d o , y la abeja y el g u s a n o ,
J u n t o el ejército t o d o ,
Sabràs que u n mal sabandijo, m a n d ó el grillo echar u n b a n d o
que da vergüenza el n o m b r a r l o ,
a t o d o s n o s desafia, Q u e toda la gente s u y a
atrevido y d e n o d a d o . se recoja al s a g r a d o
de u n c a n u t o , p o r q u e quiere
A p e r c í b a s e la guerra, dejarlos allí e n c e r r a d o s ,
convóquese todo el c a m p o ,
t r e m o l e n los e s t a n d a r t e s , Q u e como es gente de c h u s m a ,
los t a m b o r e s r e s o n a n d o . temé le dejen b u r l a d o :
e n c e r r à r o n s e l a s moscas,
Díjole el borrico entonces: los m o s q u i t o s se e n c e r r a r o n ,
O b e d e z c o tu m a n d a t o ;
despidióse, y luego al p u n t o L a s m o s c a r d a s , las a v i s p a s ,
m a n d ó tocar los p i f a n o s . y t o d o el d e m à s g a n a d o ,
A c u d e n los a n i m a l e s , y la z o r r a desde el cerro
como valientes soldados, t o d o lo estaba m i r a n d o .
acude el valiente tigre, V i e n d o gente t a n pequena,
el ciervo, el oso, el v e n a d o . dijo en s u pecho b u r l a n d o :
E l j a b a l í , el elefante, p a r a t a n vil gente y o
el lobo, el g i m o , el c e n t a u r o , solo, sin c o m p a n í a , b a s t o .

2
Fuése d o n d e el grillo estaba, V i e n d o el grillo q u e su gente
y le dijo: A n d a , m e n g u a d o , va vencida del c o n t r a r i o ,
icon tal vil gente pretendes con u n a n i m o invencible
competir el fuerte b a n d o fué d o n d e estan encerrados
del león, que en fortaleza
excede a l m u n d o abreviado? Los tàbanos y moscardas,
y todo el d e m à s g a n a d o ,
A h o r a veràs, dijo el grillo, d a n d o a t o d o s puerta franca,
si m i s valientes vasallos y a n i m à n d o l o s al caso.
p o d t à n con el m u n d o entero
F_llos q u e se vieron s u e l t o s ,
medir s u invencible b r a z o .
como u n o s leones b r a v o s
D i c i e n d o estos desarranca embisten f u r i o s a m e n t e ,
de t à b a n o s tres o c u a t r o , por t o d a s p a r t e s p i c a n d o .
con o t r a s t a n t a s a v i s p a s ,
V i e n d o la n a c i ó n j u m e n t a
y e n d e r e z a n como u n r a y o
que la mosca en t a n t o g r a d o
C o n la z o r r a , y ella v i e n d o la persigue, que parece,
que el viento se h a d e s a t a d o .
que n o puede desecbarlos,
parte como u n t o r b e l l i n o , E,n llover gente m e n u d a ,
dàndose a cuatro mil diablos, se recogen el s a g r a d o
de los pies, que en la ocasión
y sindetenerse u n p u n t o , alas al viento p r e s t a r o n .
se b a l a n z a d o en G u a d i a t o .
Y a g u z a n d o las orejas,
Y desque se vido libre t i r a n d o pedos, y el r a b o
de t a n penosos c o n t r a r i o s , esgrimiendo a t o d a s partes,
se salió l a pobre zorra v a n que los lleva el d i a b l o .
con todo el bocico h i n c h a d o . L·l león con g r a n d e enojo,
iracundo y blasfemando
Y se h a s u b i d o en u n cerro, del i n f a m e de su padre,
e s c a r m e n t a d a del caso, les dijo a voces: ivillanos,
y desde allí vió que el grillo i c ó m o u ï s de aquesta suerte,
con su gente se h a llegado gente vil de bajo trato?
a d o n d e el león estaba l·Lstando en estàs p a l a b r a s ,
p o n i e n d o en órden su campo. veinte a v i s p a s h a n llegado,
y cercàndole e n t r e t o d a s ,
V i d o como a la b a t a l l a
la pellica le h a n s o b a d o .
del u n o y el otro b a n d o
hacen la sena, y q u e todos, M a s viéndose perseguido,
t a n fuertes como b i z a r r o s , y que es defenderse en v a n o ,
se e m b i s t e n u n o s a o t r o s p a r t e h u y e n d o con s u gente
con coraje e n d e m o n i a d o . que se va d e s c u a d r i l l a n d o .

L a s fuertes culebras t i r a n L a z o r r a de u n a l t o cerro,


cruelísimos z a r p a z o s , les dice: A l a g u a , soldados;
y los tigres u n a r a d a s , t o m a n ellos el consejo,
g r a n d e s bocadas los a s n o s . y en el río se h a n e n t r a d o .

M a s como s o n t a n valientes D à n d o l e al grillo la p a l m a :


l o s leones africanos, y A n d r é s de P o r r a s T r e n l l a d o
de la s a n g r i e n t a b a t a l l a de este r o m a n c e b u r l e s c o
llevan lo mejor del c a m p o . pide p e r d o n al s e n a d o .

3
L a l i t e r a t u r a de cordel reusense ver- L o G r i l l b u t e n t per allí
tió este d o c u m e n t o al c a t a l à n por m e - com u n q u e crida «socorro»
dio de la p l u m a del versista ochocen- de u n brinco li puja al m o r r o
tista J o a n Ferrer, m a s conocido por el dient: « C o m p a n y socb a q u í .
Q u e r i , (5) a u t o r de profusa l i t e r a t u r a V o s a m i me'u trepitjat
de este genero. Dice así la versión de y y o a vos n o ' s feya ré,
Reus. y pochs r u m a n s u s , vull sabé
U n grill q u e era mes b o n i c h p e r q u è me'u e s g a r r u n a t » .
de t r e n t a mil m i l i o n s ,
t o d a s l a s seves c a n s o n s Y com u n q u e res l'arredra,
eran sempre, que era rich. obrí la boca'l Lleó,
Lo G r i l l que s a l t a de pó
C o m t e n i a pó dels gossos y's fica sota u n a pedra.
i t a m b é de la q u i t x a l l a ,
se a m a g a b a per la palla D i u lo Lleó, satisfet,
o be sota dels terrossos. a b u n n a s com u n a p i n y a :
«ola, t a n petit m o u s t i n y a
C u a n n o sentia soroll s u r de a q u í sota x i m p l e t .
n i ' l perseguien xicots,
ne pegaba cuatre bots H a s de saber d o n c b s x a b a l
y se a m a g a b a al rustóll. n i que't veigi t a n tossut,
L o s xicots q u e son travells que jo soch rey a b s o l u t
lo e m p a i t a v e n sens deixarlo per sé'l més fiero a n i m a l .
y ab u n a llosa posarlo Y t o t s me b a u de creure a mi
per pogué agafà als aucells. b a b e u de a b a i x a r l'orgull,
Y al veures t a n perseguit s'ha de fer tot lo que y o vull
sens pogués assosegà y per forsa h e u de cumplí»
escaparse p r o c u r à D i g u é ' l G r i l l : « Q u e la s a b s
al p u n t de la mitja nit. llarga...
P a s s à n boscos y m o n t a n y a s T u que ets rey dels a n i m a l s ;
després parà son camí, J a h o veig, com mes g r a n s , mes a l s
y cansat, se va a d o r m í y sou b o n s per p o r t a r carga.
a u n a s terras m o l t e s t r a n y e s .
U n a volta q u e tu ets rey
A l t e r r e n o que dicb j o de tots els a n i m a l s g r o s s u s ,
poca gent si passejaba, tinch gent per r o m p r e t los ossos
perquè allí sols b i b a b i t a b a y't vull aplicà la lley.
u n h e r m ó s y gros Lleó.
A v u i soch lo F m p a r a d ó
C o m a rey dels a n i m a l s de u n s a n i m a l s que volen
a n a v a tot e n t o n a t , y cregas que no t r e m o l a n
passajava ab m a g e s t a t si'es presenta u n a cuestió.
per aquells e n d u r r i a l s .
S e n s p e n s a r lo que es perill Y si't creus q u e de la t e r r a
va b r a m à alli u n a micota t u h a s estat lo mes v a l e n t ,
y de seguit posà la pota p o r t a r é la meva gent,
a d a m u n t m a t e i x del G r i l l . y tots te farem la g u e r r a » .
L o G r i l l q u e diu: «Ioy! correu...» C u a n lo G r i l l va h a v é a c a b a t
Se a p a r t a u n poc lo Lleó; de u n discurs t a n català,
y'l G r i l l , que a b m a l a i n t e n c i ó lo Lleó va contestà
diu: «mestre i q u e n o b i veyéu?» molt rabiós y enfadat:
L o lleó vinga m i r a r « Q u e poca vergonya tensl
per veure q u i li p a r l a v a Q u e h a s vist pocas a v e n t u r a s l
y veyén que no'l t r o b a v a T o t s sou unas criatures
va t o r n à p r o m t e a b r a m a r . t a m b é t ú com los que t e n s .

(5) Romanso nou. Mes nou que'Is vells, de un combat que varen tenir an Lleó y an Grill. Retis. t. I.

4
Q u e fareu sis b a r e l l é m A l dia s e g ü e n t de a i x ó .
tenit jo g e n t esforsada? (com que eren b a s t a n t f o r m a l s ) .
i N o veus que a b u n a x u c l a d a T o t s quells g r a n s a n i m a l s
a tots al h o r a vos menjem? van tenir reunió.
P e r que te'n vaigis te i n s u l t o : C o m a presumit y curro
tots los teus n o valeu ré, n i h a v i a u n gat m a s q u é ,
vesten d' aquí, p a t a r r é j u n t a m b u n gos perdigué,
que n o u veus que n o fas b u l t o ? u n tigre, u n bou y u n b u r r o .
L o G r i l l que pega tres b o t s
y puja d a l t de u n e s p a r t U n a cabra, u n a guineu,
y diu: ves Lleó covart, u n llop, y t a m b é u n m o l t ó ,
que jo u s desafio a tots. l u porch, t u s i n o y bacó,
y dels altres n o u u deu.
Demà tornaràs aqui
j u n t a b tots l u s teus p a l l a s s o s , L o Lleó's posà a b r a m a r
y a q u í ens x a f a r e m els n a s s o s : com aquell q u e vol tossir,
apa n o y y a pots fugi. y en s e g u i d a ' s posà a di...
J o cridaré t o t s los m e u s Sens saber com c o m e n s a r .
y a q u í t a m b é f a r e m cap « O l a xich sou p u n t u a l s ;
y a las horas a tot trap, S a b r e u com en eixa terra
qui p o d r à g u a n y a r més creus. h a n declarat la g r a n g u e r r a
T o t e n f a d a t lo L l e ó , als mes grosos a n i m a l s .
li va dir b a s t a n furiós:
«Donchs q u e d e m així; adios» N o h i h a por de cap perill
y va tocar p i r a n d ó : perquè n o son cassadors,
Lo G r i l l es posà a c a n t a r los q u e ' n s v o l a n se t r a i d o r s ,
tot alegre y m o l t c o n t e n t , tots son q u i t x a l l a y u n G r i l l .
y en aquell m a t e i x m o m e n t A q u e i x es lo capità
a tots los seus v a cridar. de aquesta revolució,
V a n acudir r a t o l i n s y us dich a fé de L l e ó
deixant cada cual se casa: q u e la t i n d r à de p a g à ,
van a c u d i r moscas d'asa
vespas y t a m b é c o h i n s . Q u e esteu ben desidits
a embestirlos sens pietat
V a n a c u d i r las s i g a l a s , y acabarlos aviat
també y v a n a n a r t a b a n c h s , o veurels tots d e s t r u i t s .
serps, l l u h e r s y fins lo c r a n c h s ,
y mosquits que p o r t a n a l a s . Y estan ell p a r l à n així
Y tres o q u a t r e m i l mes se v a n posà a g r i n y o l a r ,
de tots los de aquesta rassa t i r a n t xiscles y b r a m a r ,
y allí a b m o l t a de catxassa y t o t s volguen dir que si,
se va r e u n í ' l congrés.
V a di: B u e n o d o n c h s a v a n t
Lo G r i l l va c o m e n s à a dí t ú que ets v a l e n t g a t m a s q u é
tot lo que h a v i a p a s s a t ves al d a v a n t per lluigé
ab aquell Lleó m a l v a t y'ls altres, a n e u m a r t x a n .
y tots li v a n dir q u e sí.
Q u e sols constés a la h i s t o r i a C o m q u e desitju s a l v à s
las desgracias y la sort perquè jo s'estimo m a s s a ,
que's b a t i r i e n a m o r t a n i r é a b m o l t a catxassa
fins a l c a n s a r la victorià. q u e d à n t m e sempre al detràs.

V a n q u e d a r per l ' e n d e m à Y cuidado a l que t r e m o l i ,


tot aquell m u n t de q u i x a l l a , siga'l b o u , siga la m u l a
per comensar la b a t a l l a perque'l p r i m e r q u e recula
c o n t a n t molt segú g u a n y à . ja pot dí q u e h a b e g u t oli.
L o gat m a s q u é que s ' a v a n s i L o s altres veyen a l l ó
a descubrí a l e n e m i c b ; u n s ab altres se m í r a b a n ,
si sents c a n t a r y s e n t s «rich» jo n o se si s ' e s p a n t a b a n
e m b e s t i r l o fins que's cansi. o es q u e t e n i a n p ó .
Lo Lleó b a s t a n t c r e m a t ,
A p a noys, tots caminant... m o l t curiós y decidit,
U n i t s t o t s q u e ' s m e s segú, al m o m e n t los pegà u n crit
n o deu cuartel a n i n g ú , dientlos: « i Q u i s'ha e s p a n t a t ?
que'lls t a m p o c b n o sent d a r a n .
T i r e u e n d e v a n t cobarts:
T e n t la b a n y a p r e p a r a d a si h a fuigit lo g a t m a s q u é
t u b o u q u e vas ben a r m a t ; v o s a l t r e s q u e ' n h e u de fe?
al q u e veigis e s p a n t a t G a n d u l s , d r o p u s , mes que farts.
clàvali a l cul la b a n y a d a . L o que h a fet ja h o p a g a r à
o j u r o a fe de L l e ó
T ú m u l a , qu'ets b o n a mossa
si ell se vol fe agafà pó
y ets b o n a per j u g à al j u l i ,
n o se'l h a v e u de escoltà».
al que veigis que reculi,
pégali u n a b o n a cossa. Y v a n t seguir son c a m í
a veure a q u e s t a j o r n a d a
L o s demés lo q u e p u g u e u tots ab la boca b a d a d a
t e n i u de fer sens r e p a r à , y al p u n t de volgué e m b e s t í .
y si acàs traició b i h a
A l moment u n gran bruigit
h o p a g a r à la g u i n e u .
de moscas y de m o s q u i t s
y a me'l va deixà a t u r d i t s
V u l l que tots sigueu v a l e n t s
y se'ls a c a b a b a el pit.
ja que s o m g r a n s bestiotas,
lo q u e n o p u g u i ab las p o t a s S u r t a n l a s vespas y a b e l l a s
q u e si giri h a s t a ab les d e n t s . los tabanchs, ratas pinyadas,
s e n s p a r à de d à picadas
La esplicació ja u s h à y fet, als seus m o r r o s , cul y orellas.
a n e m a b u s e a r la glòria, A l l i lo g r a n desespero
t o t s h e m de q u e d a r ab victorià
de cossas, grits y g r i n y o l s ,
m a r c h e m . . . au, t i r e m a l dret».
allí ab dos m i n u t s t a n sols,
tot deu b a l l a b a el b u l e r o .
A n t e s ells n o b a r e n sé
p r o p del c o m b a t p r e p a r a t , U n a vespa de fibló
ya veihan vení espantat se va ficà al n a s de u n ruch...
a t a l v a l e n t gat m a s q u é . A i x ó , esplicaro n o p u c h ,
p e r q u è n o te esplicasió.
T e n i a tres moscas d'asa
D e cossas n e va tirà...!
j u n t a s a n o p o g u é mes,
D e b r a m s y pets n e v a fé...!
a f e r r a d a s s o t a 1 sés.
H a s t a ' l s seus va fer m a l b é
F u g i n com q u i sen va a casa.
n o p u g u e n assosegar.
N o p u g u e n t assosegar Los lluners y ratolins,
y veyentse a t o r m e n t a t , v a n p e n s à en a q u e l l a ocassió:
m i t j m o r t y desesperat «las aurelles del L l e ó ,
d i n t r e u n r i u es v a t i r a r . s o n b u i d a s , fiquemsi a d i n s » .

6
U n a serp de cascavell y e z u e l o la requeria de t o d o s los a l a d o s ,
que's bèstia que ab la po m a t a aves e insectos. E l oso convoco u n a
va servirli de corbata m a g n a a s a m b l e a a s i s t i d a por todos los
cargolanse pel coll d'ell. a n i m a l e s de pelo. U n a n i m e m e n t e fué
considerada la z o r r a como la m à s a s -
iPobre Leól Jcom plorabal t u t a de entre todos los congregados y
m e n t r e s b r i n c a b a u n pollí fué n o m b r a d a general y confiàndosele
deya! t r e u m e a i x ó d'aquí la dirección de la b a t a l l a . H a b l ó la
que casi n o p u c b dir fava.» z o r r a y e x p u s o que s u cola serviria de
b a n d e r a . M i e n t r a s la t u v i e r a en alto
P e r o ca, tot deu fugia
t o d o s d e b í a n l a n z a r s e fieramente al
n i n g ú estaba assossegat
a t a q u e . Si h u b i e r a peligro, b a j a r í a la
y tots per acabà a v i a t
cola y sàlvese quien p u e d a . Llego a
v a n deixar la c o m p a n y i a .
oídos del reyezuelo la r e u n i ó n de los
L o G r i l l que tot satisfet, p e l u d o s y acto seguido m a n d ó a la
de aquell c o m b a t t a n gloriós, curruca, que es el m à s p e q u e n o de los
va puijà d a l t d ' u n t u r r ó s pajarillos, p a r a q u e espiarà los p l a n e s
y va dir «Escolta Lleó. t r a z a d o s . U n a vez e n t e r a d o de los
acuerdos de los c u a d r ú p e d o s , el r e y e -
J a b o v e u s , com mes g r a n s mes zuelo m a n d ó a l t à b a n o p a r a que sin
ruchs pérdida de t i e m p o picarà a la zorra
ja ú p o t s t e n i a la m e m ò r i a debajo de la cola en c u a n t o esta la le-
qu b e m a l c a n s a t la v i c t o r i à v a n t a r a . E l t à b a n o c u m p l i ó fielmente
los a n i m a l s m e s p e r u c b s . la m i s i ó n confiada y la z o r r a al s e n -
tirse h e r i d a en t a n delicada p a r t e , bajó
L o L l e ó ple de fibladas, p r e c i p i t a d a m e n t e la cola p r o v o c a n d o
ne va tocar p i r a n d ó : u n a vergonzosa d e s b a n d a d a de sus
Ves q u i o diria, u n Lleó h u e s t e s , con la consecuente victorià de
n o p u g u e s girà a m u s a d a s . los volàtides (6).
Y de aquell cas, t a n b o n i c b L o s h e r m a n o s G r i m m (7) a n o t a r o n
que'l G r i l l ja m a y més s ' e s p a n t a , este cuento de la t r a d i c i ó n g e r m à n i c a
Y per a i x ó s e m p r e c a n t a y figura r e g i s t r a d o en el índice u n i -
sens p a r a r «ricb, rich, rich, rich». versal de c u e n t o s con el n ú m e r o 222(8).
U n c u e n t o etiológico sobre el origen
E l cuento u n i v e r s a l c u e n t a con otro del m u r c i é l a g o refiere a s i m i s m o u n
curioso d o c u m e n t o de esta p r ò p i a ca- episodio de la l u c h a entre los a n i m a l e s
tegoria de la l u c h a del poderoso contra de pelo y los de p l u m a , según el cual
el dèbil, r e s u l t a n d o el fuerte b u r d a - el referido m a m í f e r o era u n precioso
m e n t e vencido a n t e la m a n a del adver- p à j a r o , pero al ver que l a s aves lleva-
sario. E s t e d o c u m e n t o es m à s complejo b a n l a s de perder p a s ó s e a l b a n d o
en su a r g u m e n t o ; los p r o t a g o n i s t a s de enemigo por c u y a traición fué castiga-
p r i m e r a fila s o n otros y m à s n u m e r o - do por el S e n o r a n o ser n i de u n o s n i
sos. E l lobo y el oso i b a n de paseo, el de otros y h e a h í p o r q u e tiene alas
oso percibió el gorgeo de u n o s r e y e z u e - cual los pàjaros y m a m à s cual los m a -
los que n o h a b í a n s a l i d o a u n del n i d o , míferos y n o està cubierto n i de pelo
l l a m ó l e la a t e n c i ó n el m u r m u l l o y el n i de p l u m a . (9).
lobo le dijo que se t r a t a b a n a d a m e n o s
que de los hijos del rey de los p à j a r o s .
E l oso s i n t i ó s e picado p o r la curiosi-
dad, m a n i f e s t a n d o deseos de c o n t e m - (6) Contada por Caterina Cordomí, pasamanera
p l a r el real palacio del r e y de l a s aves. y eestera, de Barcelona (l92l).
A I ver aquel m e z q u i n o n i d o p r o r r u m - (7) Cuentos completes de los hermanos Grimm.
pió e n careajadas que i n d i g n a r o n al B a r c e l o n a , 1957, p . 3 6 3 .
reyezuelo q u e se s i n t i ó u l t r a j a d o en s u (8) Antti Aarne's. St. Thompso,. Obra citada,
h o n o r real y a n t e t a m a n a ofensa reto p. 39.
al g r a n oso. E s t e l l a m ó en su a y u d a a (9) Joan Amades. Romdallistica. Y a citada, p.
todos los c u a d r ú p e d o s , m i e n t r a s el re- 921.

7
Cicló del g a t o y los r a t o n e s A l t e m p s de M a r i a C a s t a n y a ,
que tres cents a n y s a n p a s s a t ,
E s así m i s m o u n i v e r s a l y E s o p o y a l l a v o r a s va neixe u n g a t
los glosa en u n a de s u s f à b u l a s ( í o ) . que el v a a d m i r a r mitja E s p a n y a
E n n u e s t r a s b ú s q u e d a s de l i t e r a t u r a
t r a d i c i o n a l y o r a l n o s h a sido referida S o n p a r e fou gat dels frares
n u m e r o s a s veces la s i m p l e n a r r a c i ó n sa m a r e u n a gata m o i x a
de u n gato q u e a s t u t a m e n t e se h i z o el que a n a v a u n a mica coixa
nauerto con lo que provoco el j u b i l o v e t a q u i q u i e r a n sos pares.
de las r a t a s q u i e n e s o r g a n i z a r o n u n
s o l e m n e e n t i e r r o de su g r a n e n e m i g o , Sa mare quant gatinà
el que en plena ceremonia se l a n z ó s o - ne va fe de sis a set,
bre ellas c a u s a n d o g r a n estrago ( l l ) . i a q u e i x que era t o t negret
L a s i m p l i c i d a d del a r g u m e n t o y el del era el que sol va q u e d à .
c o n j u n t o del d o c u m e n t o es t a n t a que
n o llegamos a c o n s i d e r a r l o como u n A l s altres g e r m a n e t s seus
c u e n t o y n o lo i n c l u í m o s en n u e s t r a s t o t s l o s v a n tirà a la b a s s a ,
colecciones h a s t a a h o r a p u b l i c a d a s , i està clà; com que e r a n m a s s a
pero lo referimos en u n a obra inèdita no van vulgué tans hereus.
sobre c u e n t o s isópicos (l2). D e n u e s t r a
m i s m a o p i n i ó n debieron participar los A n a q u e i x gatet t a n bufó
t r a n s c r i p t o r e s de cuentos en general a sa casa l ' e s t i m a v a n ,
p u e s t o q u e n o lo h a l l a m o s p u b l i c a d o i h a s t a t a n lo c o n t e m p l a v a n
en n i n g u n a colección n i figura regis- que li d a v a n lo m i l i ó .
t r a d o en el índice u n i v e r s a l de c u e n -
t o s , a u n q u e sí en el de m o t i v o s litera- N o es p e n s e u q u e posés greix
rios. m e n j a n fasols n i baijocas;
lo que es feya u n t i p de mocas
P a t e n t i z a la p o p u l a r i d a d del t e m a al dia que t r e y a n peix.
el bajo relieve esculpido en u n capi-
tel del c l a u s t r o de la catedral m e t r o - Estava ys tan lluhén
p o l i t a n a de T a r r a g o n a , que d a t a del tan brillant i tant llustrós,
siglo X I V , en la q u e figura la escena que de veurel t a n h e r m ó s
del e n t i e r r o del gato por p a r t e de las s ' e n a m o r a v a la gent.
r a t a s . E s t a escultura goza de m u c h a
p o p u l a r i d a d e n t r e las gentes h u m i l d e s N o se u n dia com va se
que d a vida al cuento l a s q u e la c o n o - que u n a vella l'espiaba
cen por el n o m b r e de processó de les m e n t r e s lo gatet s'estaba
rates (l3). p r e n e n lo sol a l carré.
D e b i d o al versista r e u s e n s e J o a n
F e r r e r a q u e y a n o s h e m o s referido A l m o m e n t lo v a agafà:
existe u n r o m a n c e ( l 4 ) i n s p i r a d o en el lo gatet y a m i o l a v a
t e m a que n o s ocupa que i n d u d a b l e - ella a b u n d r a p la t a p a v a
m e n t e h a c o n t r i b u í d o a la difusión de n a d a , que s'el va e m p o r t à .
la p a t r a n a . V e a m o s el d o c u m e n t o que P o d e u contà q u i n d i s g u s t
h a c e a l u s i ó n a la e s c u l t u r a de la cate- a la casa del gatet;
dral tarraconense. a l l ó s e m b l a v a u n desfet;
n i n g ú m e n j a v a de gust.

(10) Faules de Isop, filòsof moral preclarissim, C o m que era cosa d i s t r e t a


i de altres famosos autors. Libro V I , Fàbula 8. veurel s e m p r e , cada d i a ,
(11) Contada pot Joan Monner, carpintero, de com tot sol s ' e n t r e t e n i a
Barcelona (l9l8). j u g a n t sempre a b u n a veta.
(12) J o a n A m a d e a . Rondalles Isòpiques. Ma.
(13) Joan Amadea. Costumari Català, vol. I I . P r o m p t e v a n fe u n pregó
Barcelona. l 9 5 l . p. 72. per veure si el t r o b a r i a n ,
(14) Historia de un Gat negre escrit en vers i al q u i el t r o b é s , li d a r i a n
per J. F. (A) Queri. Reus. e. I. u n a gratificació.

8
P e r o i n ú t i l tot va se; S e m b l a v a que mengés n e u l a s ,
buscarlo fou per demés; t a l com los feya cruxí:
per les plassas i carrés i es clà, com q u e eran allí
10 v a n buscà, pero ré. amagats sota las teulas.

La vella q u e el va r o b à U n gat que s'en va a d u n à


a casa seva el tenia, se va tirà d a m u n t de éll
i del seu pis n o s u r t i a a g a f a n t l o pel clatell
per n o deixarlo escapà. tot p e n s a n «los d e i x a r à » .

Li feya m o l b o n a vida: P e r o ca fillet de D e u ,


11 dava s o p a s a b llet, allí v a n se las t r u m p a d a s
i a voltas u n b u r r a g u e t tot d o n a n t s e e s g a r r a p a d e s
i b a s t a s a r d i n a freigida. i m i a u , m i a u , meu, m a r r a m e u .

Q u a n t feya u n a n y que el tenia, P e r o el gat de que parlem


ya el t e n i a a m a r i n a t , que es lu de la n o s t r a h i s t o r i a ,
i es n a t u r a l , aquell gat allí va a l c a n s à victorià
ya m a y d'alli n o es m o v i a . per ser v a l e n t en extrem.

Los a m o s que el v a n crià U n dia a q u e i x m a t e i x gat,


ya n o el p o d i a n coneixa per u n a gata c l a p a d a ,
de moltissim q u e va creixe a la m a t e i x a t e u l a d a ,
i de gros que es va t o r n à . i va tení u n g r a n c o m b a t .

Ell c o m e n s a v a a s u r t i I c o m p a r a g u é u n gat roig


q u a n t sentia a u l ó de r a t a s , iab u n a cara de t u n o !
pero si acàs veya g a t a s , i al m a t e i x t e m p s u n de b r u n o
tot m i o l à n cap allí. que feya p u s a t de boig.

T a n p r o m t e n ' e r a el corral L a g a t a q u e era mol feya;


com a dal de la t a u l a d a , m i r a v a la g r a n acció
i ab la cua e s t a r r u f a d a , a r r i m a d a en u n reco
i apa, cap a fe el f u r m a l . de p r o p d ' u n a x a m a n e y a .

A la golfa de la vella L ' u n get: « M a u yo la vull»


moltas ratas hi habitaven, L ' a l t r e gat. « M e u yo t e m b é » .
i entre elles, allí a r r e g l a v a n L'eltre: «S'esgerraparé
per posà a l gat u n a esquella. i a perill que es t r e g u i u n ull».

P o s a n t l i l'esquella al coll L ' u n s'acosta a la g a t e ;


v a n p e n s à que es s a l v a r i a n los eltres fen lo m e t e i x ,
i totes s ' e m e g e r i a n le s e r e g e t e y e creix,
al sentir aquell soroll. pero quina seregete.

I el resultet y e se s e p , De merramius, marremeus


n o h i ve evé q u i li pusés, n i h a v i a per p a r e i m e r e ;
i en q u a t r e dias n o mes i d i g u e u m e voseltres are
d'elles n o en va q u e d à cap. q u i a r r e g l e r i a les peusl

U n dia, v o l t à n t a u l a d e s Pero no i va havé r u m a n s o s


i s a l t e n per las c a n a l s , que el n o s t r e g a t en cuestió
tot e m p a i t a n l o s p a r d e l s es qui va g u e n y à l'acció
ne va trobà deu n i u h a d e s . i els altres v a n quedà m a n s u s .

9
L ' u n g u e r x u va queda; U n vebí, b a i x à a la e n t r a d a
l'altre en va s u r t i mes f r a n c ab u n g a r r o t o bastó,
los m o r r o s t o t s plens de s a n c i allí, sense c o m p e s i ó
fugin t e u l a d a s e n l l à . li d o n a u n a g e r r u t e d e .
M e n t r e s que el n o s t r u , quietet, U n g r e n estrèpit ve fe
la pota s ' e n s a l i v a v a , al rebre aquell cop de vere;
i a i x í la cara es r e n t a b a p u e s li v a s a l t à e le cera
e n t o n a t i satisfet. i tot lo ve fer m e l b é .
I va dir a b veu g e t o s a : C o m que el Hàs se ve t r a n c à
«Yo m a n o i faig lo que vull; p r o m t e va s u r t i del ball;
la gata q u e e m cau al u l l i es n a t u r e l , cerré e v e l l
me la fay la meva esposa». e l m o m e n t se ve a l l a r g à .
Y o n o se si el v a n casà, I en t a l desesperació
pero aquell gat va di aixó: va corra... sols D e u b u sap...
mes val creure com fay y o I s a b e u a b o n t va fer càp?
que n o a n a r u a p r e g u n t à . a la casa d ' u n rectó.
A q u e l l a vella p a n s i d a Q u a n t l o gat va a r r i b a alli
y a m o l d i s g u s t a d a estaba tot seguit se va a m a g à ,
perquè q u a n lo gat f a l t a v a sense cuidàs de menjà,
li faltava mitja vida. n o mes sabia d o r m í .
C o m que ere el mes de J e n é A l cap que feya dos d i a s
q u e en d i h u e n el mes dels gats, que la g a n a 1 e p r e t e v e ,
li feyan mil d i s b a r a t s 10 pobret y a m i o l a v a ,
fugint de nit al carré. ye n o es claveve ab m e n i e s .
L o s a l t r e s , feyan m a n e r a s I en u n reco allí a r r o n s e t
de s u r t i q u a n t lo s e n t i a n , g r i n y o l à n y e feya e s t o n a ,
i tots de casa fuigian r e s p o n g u é la m e y o r d o n a :
p a s a n per l a s g a t u n e r a s . « S e n y o rectó, a q u í y a u n gat».
I sent al mitg de la n i t E l l se va p o s à m e n s e t ,
la funció a l l í c o m e n s a v a n , i b a s t a es va deixà agefà,
i en m a r r a m a u s , tots f o r m a v a n i tot seguit li van da
u n coro m o l t divertit. a r r ò s a b u n plateret.
L o s v e h i n s tots e n f a d a t s , A l rectó li c o n v e n i e
com n o p o d i a n d u r m í tení u n g a t ben retadó
s'avian de desidí perquè al rebost del rectó
a tirà pedras als g a t s . sempre ratotas hi havia.
I aixís tots s'esferebian R é li d e i x a v e sense,
a b a n d o n a n t lo carré, de butifarres, p e r n i l s ,
i cap a d i n t r e u n sellé, h a s t a r a t e v e n los fils
a m a g a r s e tots fuigian. i tot li feyen m e l b é .
L o gat negre: i V a y a u n pasl M o l de t e m p s q u e e i x ó d u r e v a
i t a n espavilat que era, 11 s e b e u q u e va fe el gat?
pasàn una gatunera p a s e v e per u n forat
quedà agafat a b u n Has. i t e m b é el rebost e n t r e v e .
G r a n s m a r r a m a u s va d o n à Se m e n j e v e el q u e vulia,
grans bufus, esgarrapades; i a las r a t e s res lus deya,
d u n a v a n grans estripades q u a n estave fart s'ejeya
per p u g u e r s e desgafà. i a l cep d ' u n r a t u s u r t i a .
Ell demaneve socorru, « A r e eu vist q u i n g a t mes perru»
i u n g u s s o t q u e el ve a b u r d à A l l í l a s r a t e s ven di:
g r i n y u l à n ve x e p e s c a r «si e q u e t g a t riba a m o r í
tot e s g a r r a p a t del m o r r u . li farem u n g r a n e n t e r r u » .

10
I a pesar de t i n d r é g a t I com que y o soc f u r m a l ,
la m a j o r d o n a digué: y a veyeu q u e n o m'enric;
«Al rebost n o queda re, p u e s l ' e n t e r r u q u e os dic
perquè t o t està r e t a t » . es d i n t r e la catedral.
«Are trauré las patatas I n o sigueu p a p a n a t e s
b u t i f a r r a s i faixi n a s , que de d u p t e s s u r t i r e u ,
i alli p o s a r e m m a t x i n a s que allí a l s c l a u s t r u s t r o b a r e u
i així m u r i r à n l a s r a t a s » . la professo de l a s r a t a s .
Lu g a t al rebost va a n à ,
res n i t r o b à , p a r e t s n e t a s E s t e t e m a se h a l l a t a m b i é n a l u d i d o
sols va t r o b à u n a s boletas en la canción del t e s t a m e n t o del gato
i es clar, se l a s v a m e n j à . que figura en el c a n c i o n e r o t r a d i c i o n a l
c a t a l à n ( l 5 ) y en el c a s t e l l a n o , y q u e
i D o n s q u e li va s u c s u b i aparece a s i m i s m o e s t a m p a d o en r o -
pel fet de la m a j o r d o n a ? m a n c e . ( l 6 ) E n la T e r r a A l t a d u r a n t e
Q u e al cap de p u q u e t e estona la t a r d e del D o m i n g o de C a r n a v a l , se
allí mateix va m o r í . h a b í a celebrado u n a m a s c a r a d a q u e
I aixís q u e el g a t e r a m o r t , figuraba la m u e r t e del g a t o y s u entie-
la m a j o r d o n a i va e n t r à r r o p o r p a r t e de lo r a t o n e s ( l 7 ) q u e
per la cua el va agafà d e s a r r o l l a v a el a r g u m e n t o q u e n o s
i el va t i r à d i n t r e l ' h o r t . ocupa. L o s d a n z a n t e s c a n t a b a n la can-
ción referida c u y o t e x t o seguían pero
«Yo h e fet —digué— u n d i s b a r a t la r e p r e s e n t a c i ó n era i n d u d a b l e m u y
soc b u r r a de q u a t r e p o t a s , a n t e r i o r a los d o c u m e n t o s literarios
que en lloc de m a t à l a s r a t a s del cuento, lo q u e viene a a t e s t i g u a r la
ay e n v e n e n a t lo gat». i m p o s t a r o m à n i c a de T a r r a g o n a .
A l e n d e m à al d e m a t í , L o s ciclos novelísticos n a r r a t i v o s
la m a y o r d o n a i el rectó de q u e n o s h e m o s o c u p a d o s o n i n d u -
m i r a v a n a b atenció d a b l e m e n t e a n t e r i o r e s a l a s versiones
10 q u e allí va s u c s u h i . versificadas en la l i t e r a t u r a de cordel,
L a s r a t a s ya r e u n i d a s , la cual s i n d u d a , puede i n f l u i r en su
eran c u r a n t a si n o m ' h e r r u ; difusión e n t r e l a s capas sociales en l a s
11 a r r e g l a b a n ya l ' e n t e r r u que vive a ú n el cuento q u e s o n l a s
alegras u p r e s u m i d e s . p r o p i a s que h a s t a u n a y e r m u y p r ó x i -
V a n arreglà u n a sivera m o p o n d e r a r o n la l i t e r a t u r a v u l g a r
e n t r e b a s à n los b a s t o n s , e s t a m p a d a a q u e n o s referimos. N o s
i gisclàn u n a s c a n s ó n s o c u p a r e m o s de otros ciclos de los q u e
c a n t a v a n las del derrera. poseemos escasas referencias orales l a s
que bien p u e d e n reconocer a s i m i s m o
V a n a r m à u n a professo s u origen en la l i t e r a t u r a de cordel
que era d i g n a de m i r à , impresa.
i allí a l h o r t v a n e n t e r r à
aquell gatet t a n bufó.
A r e q u i n o v u l g u i creure
que n o em digui m e n t i d é ,
perquè y o li e n s e n y a r é
u n puesto q u e es pot ben v e u r à .
(15) J o a n A m a d e s . C a n ç o n e r , vol. I I de «Folk-
I en provas q u e a i x ó es h i s t o r i a l o r e d e C a t a l u n y a » B a r c e l o n a , l 9 5 l , p . 97. — Can-
i la veritat n o a r r e d r a çons populars humorístiques. Tàrrega, 1936, p. 1 7 . —
que està l a b r a t a la pedra Costumari, y a citado, vol. 1 1 , p. 7l. J o a n Serra Vilaró.
per u n a eterna m e m ò r i a . Cançoner del Calic. Barcelona, 1913. p. 106.

I si ya a l g u n a p e r s o n a (16) El casamiento del íato. P a l m a de Mallor-


que d'aixó estiga d u p t à n , c a , a . f.
que v i n g u i a b m i : al i n s t a n (17) J o a n A m a d e s . Costumari, ya citado, vol.
anirem a T a r r a g o n a . II, p. 69.

11
Generalitat de Ca^iunya
Departament de C u l t u r a
Centre d e D j c u m e n t s c i o ' R e c e r c a
d e la Cultuia Traoicionai 1 Popular
C i c l ó de la P u l g a a p e n a s c u m p l i ó tres meses
la botella m e n e a b a ;
E n el r o m a n c e v u l g a r sietecentista
b u s c a n d o la l i b e r t a d
y a aparece el t e m a de u n a p u l g a d i s -
perdición de m u c h a s a l m a s ;
forme y m o n s t r u o s a c a u s a n t e de es-
d e t e r m i n o la sefïora
t r a g o s y desdichas (18).
de p o n e r l a en u n a j a u l a ;
F a v o r le pido a J e s ú s d o n d e n o quiere y a s a n g r e
p a r a poder esplicar si solo la carne m a g r a :
las desgracias m a s t i r a n a s dàbale s u a m a g u s t o
a fln de d o m e s t i c a r i a :
que en los a n a l e s se h a n visto
le m a t a b a cordericos
n i es fàcil el esplicarlas.
que era lo que le g u s t a b a ,
Sucedió p o r q u e se a d m i r e n carne y h u e s o s se comia
lo q u e m i p l u m a declara p o r q u e està m u y bien d e n t a d a ;
en el r e i n o m a s florido a p e n a s la vió t a n dòcil
n o se si es F r a n c i a o E s p a n a y que n o cabé en la j a u l a
en u n a ciudad m u y n o b l e le aconsejan q u e la t e n g a
que n o sé como se l l a m a ; en libertad por la casa.
d o n d e h a y u n a casa n o b l e
con balcones y v e n t a n a s . Lo hizo sin reparar
La p u e r t a m i r a a la calle si h a b r í a a l g u n a desgracia,
y las v e n t a n a s a la espalda; m a s D i o s que t o d o lo sabé
pero dejemos la casa y permite hacer y calla
que eso poco n o s i m p o r t a dióle g u s t o a la Sefïora
y v a m o s a la s u s t a n c i a . a u n q u e luego se le acaba,
p o r q u e a pesar que t e n i a
E n dicha ciudad h a b í a q u e comer y le s o b r a b a
u n a i l u s t r e y noble d a m a , n o està c o n t e n t a con esos
en c o m p a n í a de s u esposo quiere s a n g r e de su a m a
q u e m à s q u e a si lo e s t i m a b a : p o r q u e la tiene presente
c u a t r o hijos y dos h i j a s , cuando asila alimentaba.
dos criados, tres criadas, l A q u í si que me h o r r o r i z o l
y a u n no eran bastantes Ivàlgame Diosi iqué desgracia!
p a r a dar g u s t o a la d a m a : u n a n o c h e la Sefïora
p o r q u e el sol, la s o m b r a y viento q u e el sefíor n o estaba en casa
a ella la i n c o m o d a b a . lo esperó b a s t a n t e r a t o
y v i e n d o que n o l l e g a b a
P a s a d a t o d a la n o c h e
se acosto y la r i n d i ó el s u e n o
u n l u n e s por la m a r i a n a
y apenas durmiendo estaba
empezó a m i r a r las pulgas
e n t r a el feroz a n i m a l
como siempre a c o s t u m b r a b a
y se le hecha en la g a r g a n t a
y e n t r e o t r a s cojió u n a g o r d a
que le h i z o d u e l o m a t a r i a , s i n dar l u g a r u que diga
p o r s a b e r lo que crecía Dios me perdone mi alma.
d e t e r m i n o recriarla:
la p u s o en u n a botella
(18) Nuevo y curiosa romance en que se decla-
de cristal m u y l i m p i a y clara
ren las atrocidades de una pulga, y como mató mu-
y con s a n g r e de sus b e n a s cha gente, con lo demis que se presenta. Zaragoza
allí a l i m e n t o le d a b a , 1841.

12
A poco r a t o llego i V a l g a m e D i o s de los cielosl
el s e n o r p r e g u n t a b a y qué l l u v i a s de dssgracias
d o n d e estaba la Sefïora, ocasiona alli esta p u l g a
y le dice u n a criada que b a s t a las fieras t e m b l a b a n
que c a n s a d a de esperar al ver a n i m a l t a n fiero
se b a b í a ido a la c a m a : y con fuerzas t a n s o b r a d a s !
toma u n a luz y al m o m e n t o
a la cama se m a r c b a b a , Llego la noticia del t u r c o
vió s u esposa ya d i f u n t a el que luego o r d e n a y m a n d a
a pedazos por la sala, v a y a n ciertos r e j i m i e n t o s
a p e n a s lo vió la p u l g a de i n f a n t e r i a a c a m p a n a ;
como serpiente p i s a d a t a m b i e n doscientos caballos
se le a r r o j a y de su cuerpo y artilleria s o b r a d a ,
le separa luego el a l m a , loa q u e fueron a l m o m e n t o
de los r u i d o s que hicieron y el c o m a n d a n t e les m a n d a
y voces q u e el S e n o r d a b a v a y a n u n o s por el frente
a c u d i e r o n los seis bijos y otros v a y a n por la espalda
los criados y criadas; m i r a n d o pefïas y bosques
a u n q u e i g n o r a n d o el suceso b a s t a llegar a e n c o n t r a r l a
e n t r a n corriendo en la sala pareciendole seria
a p e n a s ven los estragos de las que a u n a se m a t a n ;
c u a n d o t o d o s se d e s m a y a n pero fué t o d o lo c o n t r a r i o
bace con ello lo m i s m o que el c o m a n d a n t e p e n s a b a ;
a u n q u e inocentes sin causa; c u a n d o vió en u n bosque espeso
se a l b o r o t a la ciudad que los àrboles a r r a n c a n
luego el g o b e r n a d o r m a n d a se a p r o c s i m a n por s a b e r
se a r m e n todos los p a i s a n o s q u i e n es de a q u e l l o la causa,
y q u e a c u d a n a la casa, c u a u d o vió aquel a n i m a l
como en efecto a c u d i e r o n que con s u aspecto a m e n a z a ,
t o d o s a fin de m a t a r i a : le ecba la sena al t a m b o r
se a p r o c s i m a n a la p u e r t a p a r a que toque l l a m a d a ;
y la v i e r o n en la escala c u a n d o la pulga s i n t i ó
p r e p a r a n luego l a s a r m a s aquellos golpes de caja
y e c b a n u n a descarga, y ve la tropa q u e viene
n o p u d i e r o n acertarle por v a n g u a r d i a y r e t a g u a r d i a ,
o n o le p e n e t r a n b a l a s sale del bosque y se p o n e
p o r q u e la p u l g a s a l i ó a l frente de t a n t a s a r m a s
con m à s s a l u d q u e se b a l l a b a ; e s p e r a n d o socórrer
a p e n a s se vió en la calle aquel dia bien la p a n z a ;
entre tanta jente armada e m p i e z a n y a por c o l u m n a s
despedazaba los b o m b r e s a ecbar descargas cerradas
como l e o n a e n s a n g r e n t a d a por ver si p u e d e n b a t i r l a
y con s u s dientes h a c i a con a b u n d à n c i a de b a l a s ;
a m i l pedazos l a s a r m a s . pero todo fué sin fruto
que a u n el pellejo n o p a s a n :
L o s que p u d i e r o n l i b r a r s e m a s el feroz a n i m a l
se r e t i r a n a sus casas viendose t a n i n s u l t a d a
c e r r a n d o m u y bien l a s p u e r t a s se a r r o j a sobre la t r o p a
p o r q u e la p u l g a n o e n t r a r a r a : usando su venganza.
viendose sola en la calle H m p e r a t r i z de los cielos!
de todos d e s a m p a r a d a m a d r e de D i o s r o b e r a n a !
se salió de la ciudad baced que p u e d a dar fin
a buscar nueva morada. a esta o b r a c o m e n z a d a ;
Se retiro e n u n a sierra p o r q u e a l p e n s a r el suceso
que de alli p r ó c s i m a estaba se aflije m i cuerpo y a l m a !
a disfrutar los deleites M a t ó cuatrocientos bombres
que ella t a n t o deseaba. y si t a n presto n o , e s c a p a n ,

13
acaba con todos ellos y d à n d o s e mil t o z a d a s
p o r q u e entonces c o m e n z a b a : d e r r a m a n d o y a la s a n g r e
se r e t i r a n a los l l a n o s por v a n g u a r d i a y r e t a g u a r d i a
solo por ver si bajaba. b a s t a t a n t o q u e Hegó
D o n d e està la artilleria a caerse d e s m a y a d a :
y caballería f o r m a d a ; luego a c u d i ó allí la tropa
n o le pareció a la p u l g a y la vieron que a c a b a b a
d e s e m p a r a r su m o r a d a de m o r i r a u n q u e i g n o r a n d o
p o r q u e tiene que comer quien es de aquello la causa,
p a r a m à s de u n a s e m a n a : v i e r o n el m o n o que sale
s u s p e n s o està el c o m a n d a n t e por d o n d e t u v o la e n t r a d a
s i n saber como a c a b a r i a a q u í m u r i ó y a la p u l g a
y viendo q u e ya tenia que t a n t a s r u i n a s c a u s a b a .
su división destrozada; L e q u i t a r o n el pellejo
n o se a t r e v e a p r e s e n t a r que quince a r r o b a s pesaba
d e l a n t e de su m o n a r c a ; de s u s costillas s a c a r o n
d e t e r m i n a ir a la sierra m a d e r o s p a r a u n a casa,
para morir y mataria de s u e s p i n a z o f o r m a r o n
con u n m o n o que tenia u n p u e n t e de tres a r c a d a s
p a r a diversión de casa d o n d e p a s a b por l a s t a r d e s
con m u c b o c o n o c i m i e n t o los c a b a l l e r o s y d a m a s ,
q u e solo le falta el b a b l a : de u n u s y dientes bicieron
en efecto q u e s u b i e r o n u n a famosa estacada,
b a s t a el c a m p o de b a t a l l a ; de t o d o s l o s d e m à s b u e s o s
v i e r o n la pulga en su bosque mucbo dinero sacaban,
d o n d e sin t e m o r descansa, de ellos b a c e b m u c h a s o b r a s
pica espuela y al m o m e n t o de m à s v a l o r q u e la p l a t a .
con su caballo le a l c a n z a ;
el intelijente m o n o A q u í d o y fin a l suceso
luego encima se la encaja de aquella p u l g a m a l v a d a
b u s c a n d o el m o d o posible p a r a q u e t o m e n ejemplo
por ver si puede m a t a r i a y la q u e cojan m a t a r i a
s i n llevar otra defensa n o n o s suceda como en esta
q u e u n a pequeíïa n a v a j a ; t a n escesivas desgracies:
sin l e v a n t a r s e la pulga a b o r e pido e m i e u d i t o r i o
a l a r g a luego la z a r p a q u e d i s i m u l e mis feltes
jinete y caballo lleva p o r q u e soy u n i g n o r e n t e
y luego los despedaza; que e n t i e n d o m u y poco o n e d a ;
a p e n a s q u e el m o n o vió por o t r a s coses lo s i e n t o
en su a m o tal desgracia, de m u c b a m à s i m p o r t à n c i a ,
sin d i l a t a r dilijencia que si esto cuesta dos cuartos
procura tomar venganza; t a m b i e n t u bolsa d e s c a n s a ;
en efecto así lo b i z o ; y si te parece m u c h o
pero qué astúcia mas rara! es m à s cara u n a m o r t a j e .
se le e n t r o por el t r a s e r o La l i t e r a t u r a d e C o r d e l r e u s e n s e
como P e d r ó por su casa; publico otro r o m a n c e sobre este m i s m o
a p e n a s se vió en el v i e n t r e t e m é , p r o b a b l e m e n t e i n s p i r a d o en el
a b r i ó luego la n a v a j a a n t e r i o r , q u e debió ser conocido por el
empezó allí a trabajar a u t o r , q u e m u y p o s i b l e m e n t e fué F e -
a m e d i d a de s u g a n a ; rrer C u y à s , cuyas o b r a s ya n o s son
c u a n d o la p u l g a s i n t i ó conocidas, p u e s t o que a ú n que su n o m -
que por d e n t r o la i n s u l t a b a n bre n o figure en n i n g u n a de las edi-
s i n poderse defender ciones que poseemos, los versos tienen
b a s t a la tierra t e m b l a b a t o d o el deje de los s u y o s (l9).
con b r a m i d o s q u e despide
m a y o r e s que u n a t r o n a d a ;
s a l t a n d o cerros y p e n e s (19) Asanyas y mami 11 oi de la pasa. Romanso
nou y de tresca, per ler riare al ( o t pesca. R e n » , s. i.

u
E s c o l t e u m e gent de bé V e de fora son m a r i t ,
u n cas que os esplicaré. y p r e g u n t a desidit.
D ' u n a pusa tan disforma Q u e ' s lo q u e fa la mullé,
de mol ridícula f o r m a , y li d i u a h n : — segueix bé.
que tot lo m o n va seguí P u e s de dés ques a d u r m í ,
des del vespre a l d e m a t í . n o l ' h e m vista per a q u í :
P o s é u s tots ab atenció E n t r a ' l m a r i t de i m p r o v í s
com si oisiu u n s e r m ó . y tot son crits en lo pis.

E n serta casa y b a v i a V e n i u criadas, criats,


u n a tal d o n y a M a r i a . v e n i u a q u í ben a r m a t s .
Q u e u n a n i t es t r o v a b a M e s la p u s a sen altera
que las p u s a s se m a t a b a . y s aferra 1 seu redera.
C o m q u e a b a i x ó tota d o n a E s t a n de ràbia t a n p l e n a
y sol p a s a r u n a estona. que mel fa caurà d'esquena.
D o n a la c a s u a l i t a t A b t a n furiós enfado,
que u n a p u s a n a t r o v a t , que'l desfà com u n b o l a d o .
t a n bunica y de t a n preu, A l m i r à a i x o los criats
que'l m a t a r i a li s a p greu. tots han caygut desmayats.
P e n s a : — n o la m a t a r é ,
y jo me la m a n t i n d r é . Y la pusa rabiosa
Y ab a i x ó del dit, al fet, fa a tots la m a t e i x a cosa.
la m a n t é a b la seva llet. A b los crits y a l a m b i n s
Sen grosa y veyenla sabia acudeixen los veins.
la fica d i n s d ' u n a gavia Q u e al c o n t e m p l a r tot alló
par v a n dà'l G o b e r n a d ó .
la pobre d o n a es distreu
Q u e de p r o m p t a va m a n à
cada volta q u e la veu.
a q u e l l a casa t a n c à .
D e dia en dia, es fa grosa
D e i x a n t al carré la p u s a ,
y ella la mira dicbosa.
q u e m a r c h a sense cap escusa.
Ya n o li vol dà m a m à
S u r t í r e n set b a t a l l o n s
y me li d o n a m e n j à .
a b q u a t r e mil e s c u a d r o n s .
A b u n dia y d u a s n i t s
se va m e n j à , set cabrits. L o s p a i s a n s tots a la u n a ,
D e pà, mes de m i l q u i n t à s , y h a s t a ' l conda de la P r u n a .
d u a s l l i u r a s y tres q u a r t s . Q u e mil artillés p o r t a b a
Y de t a n que's va engreixà y las ó r d r a s als d u n a b a .
b a s t a la gavia va trencà. Y de t a n que l ' h a n b u s c a d a
V e y e n s e ja a m llibertat e n cap puesto l ' h a n t r o b a d a
se paseija pel v e i n a t . mes al ú l t i m s'ha t r o b a t
Y oh!... ocasió fatal... a las mitjas d ' u n soldat.
E s c o l t e u q u e a r a ve'l m a l . E n t r e ' l s p u n t s , tota a b u r r i d a ,
La s e n y o r a en u n a e s t o n a masilenta y encunxida.
n o es và trobà g a y r a b o n a . L o s o l d a t està content,
Y li digué'l seu m a r i t , y la vol m a t à al m o m e n t .
que sens a n é s p r o m p t e al llit.
Y mirés de descansà M e s ella d o n a u n g r a n bot,
per lo seu doló calmà. y n o para fins al Clot.
E s t a n al llit la s e n y o r a , T o t s me li t i r a n descarga,
la p u s a , a b m é n o s d'un h o r a y ella e n c a r a , mes s ' a l l a r g a .
sobre del llit s'ha tirat, Entra contenta y bufona
y lo coll li h a picat. al poble de B a d a l o n a .
Sent t a n grosa la picada Y s ' a m a g a ab g r a n t r a m o y a
que de p r o m p t e la e s c a n y a d a , a la e s q u e n a d ' u n a n o y a .
La p u s a a f e r r a d a a b ella Q u e de t a n en t a n , la pica
n o li h a deixat n i u n a aurella. p e r q u è la veu que's b u n i c a .
P u e s tot ella s h a m e n j a t , Y c a n s a d a d'està així,
que n i ' l s osos h a n quedat. a lo carré va s u r t i .

15
P i c a n t a tort i a dret, Y es fica a u n a catedral
que tot h o ha deixat net. que alse set perns lo p o r t e l .
A l véurele ja la gent
Los c a n o n s d ' a r t i l l e r i a cap al carré fuig corrent.
van d i s p a r à tot lo dia.
B a r r i c a d e s a desdí, Y la pusa s'escapà
ne varen a l s a r allí. d e s t r u i n t lo c a m p a n a .
La segueixen mes de m i l
M e s la p u s a , sense solta y ella fa cap al carril,
c o n t r a tots ells sc revolta.
que aquell m o m e n t va pasé
A l ú l t i m va a n à a p a r à
y el va fé descarrilà.
al poble de T o r t e l l à .
V a se t a n de sopeton
Q u a n la van veure t a n b l a n c a , que va fe e n s o r r a r u n p o n
t o t h o m las p o r t a s li tanca. que tenia sols d a l s e d e
P e n s a n t fé u n a m e r a v e l l a vin m i l perns y u n a p u l g a d a .
ne va e n t r a r a d i n s d ' E s t e l l a . M e s veyén q u e re's pot fé
venen los del estrangé.
Y'l general Gavinet
de m a t a r i a te g r a n set. C a r r e g a t de m u n i c i o n s
M e s lo pobre va m o r í ab t r e n t a m i l b a t a l l o n s .
de picades e desdí. Cuatrasens ctarantacuetra
d'aquells q u e tot h o fan b a t r à .
Ve prompte un altre esquadró
y la atace a discreció. B u s c e n t l e per tot a r r e u
M e s d a n bots d'aquí y d'allà pero n i n g ú en lloch la veu.
a set ne và matà... M e s el ú l t i m l ' h a n t r o b a d a
en u n a p l e s s e e s s e n t e d a .
V e y e n t n o estaba cansada
v a r e n tocà a r e t i r a d a . A b la boce e u b e r t e u n pern
P u e s a tots h a g u e r e m o r t y menjant ab molta fam.
p e r q u è picaba m o l fort. Set q u i n t à s de p a m o r e n o
q u e descubrí u n s e r e n o .
V e n cridà gent de T u r q u í e Q u e l s t e n í a n pels seus fins
de B r e t e n y e y A l m e r í e . per e n v i à a n als carlins.
Q u e siguem coverts els cou V e y e n t q u ' e s t a b a distreta
en a q u e t sitgle d i n o u . deseguit d i u u n c o r n e t a .
P e r a que t o t h o m s'escusa D e i x e u v o s de fer mes foch
de m a t a r aquesta p u s a . qui l'ha de m a t à j o soch,
P a r t e s va rebrer la t r o p a y sense dir mes p a r a u l a
d ' A s i a , Àfrica y E u r o p a . si acosta fen lo m a u l a .

D i e n t que'ls a j u d a r a n Y a d i n t r a sa boca es fica


a b tot lo q u e ells p o d r a n . que a fe de dell n o era xica.
Y si s'acoste per allí Q u a n va ser d i n t r a sa p a n c h e
li f a r a n fé m a l e fi... p e n s e b e q u e era al E n s a n c h e .

T o t lo m o n està b u s c à n P e r q u è segons ell a dit


el lloch que la t r o b a r a n . ere m é s g r a n que M a d r i t .
P e r o ella sen a d o n o , Y a b cautela la m a t à
h i ' l s h i d o n a mico y m o n a . p u n c h a n t l i ' l rebost del pà.

16
Y per lo cul va s u r t i P r o b a b l e m e n t e el m i s m o F e r r e r e
que t o t h o m lo va seguí. q u i e n creemos e u t o r del r o m a n c e lo
Y m e n t r e s ho esplicaba, vertió al c a s t e l l a n o . La traducción n o
lo diari ja h o p o r t a b a .
debió g o z a r de t a n t o favor como el
A c u d i x lo a j u n t a m e n t o r i g i n a l , puesto que de éste conocemos
en aquell m a t e i x m o m e n t .
v a r i a s ediciones y de la traducción t a n
Per disposa sens molèstia
lo que's fera de la bèstia. solo poseemos u n a (20).
C u a t r e mil estelladós
varen fe vení ls senyós. E s c u c h a d caros lectores
C o m e n s a n l a d'esfallà u n caso particular
per poguerla aprofita. q u e es m u y d i g n o de c o n t a r
de u n a p u l g a y sus furores.
D e la pell sola, c r e u r i a n
Cosa, que may h o dirian; E n la ciudad n o se c u a n t o s
ne v a n fe deu mil b o t i n a s yo n o me a c u e r d o en qué dia
per las s e n y o r e t a s finas, u n a pulga allí corria
de las c a m a s , u n a m a n o b r a al a n o de mil y t a n t o s .
que per desgracia era p o b r a .
P r e s t a d m e a h o r a atención
D u a s casas ne va fé
q u e m i v o l u n t a d deliré
Y las vigas varen sé.
de u n a verded cuel m e n t i r é
L a s t r i p a s eran t a n l l a r g a s h e c e r o s le relación.
que n i h a b i a m o l t a s cargas.
Y u n a corda'n van fe a b m a n y a La p u l g a estaba b r i n c a n d o
que va voltà tota E s p a n y a . para buscar su s u s t e n t o ,
S e n s e cap n ú s n i afeixit, y en aquel m i s m o m o m e n t o
segons a q u i h o t r o b o escrit. h a l l ó lo q u e iba b u s c a n d o ,
Lo cap segons diu S i m ó n
s e m b l a la bola del m o n . Paseba una gran senora
Y'l v a n d ú a la esposició por u n a calle desierta...
de Segòvia o de Lió. la pulga dijo: «alerta,
que ya h a llegado m i h o r a » .
L a s costelles a j u n t a d a s
ben n e t a s y e m b l a n q u i n a d a s D e u n b r i n c o le salte el pie,
ne serveixen a vuy dia y le subió p i e r n a a r r i b a ;
en u n a c i u t a t d H u n g r í a . senores a d o n d e iba...
P e r palacio del B a r ó f r a n c a m e n t e , n o lo sé.
que li d e y a n del bastó.
Lo demés que va quedà La s e n o r a empieza a voces,
o té'l qui la va m a t à . a gritos; según discurro,
Orellas, unglas, y amés y se p u s o como u n b u r r o
catorse o setse p a n e s , r e p a r t i e n d o dos m i l coces.
que tenia en u n reco
plens d a m p o l l e s de vi bo. A c u d i ó la vecindad
a ver lo q u e sucedía,
Lectors, e q u í fetx, la creu: p u e s la s e n o r a pedía
escolteu, y perdoneu... socorro con a n s i e d a d .
T o t aixó m o esplicà
u n a j a y e de Servia. Le pulga t e m i e n d o u n t r u e n o
U n ivern e p r o p del foch de d o n d e estaba escapo,
c u e n t y o ere c h e b e l o t . y de u n salto se metió
Y j o com que soch p r u d e n t en la n e r i z de u n sereno.
e q u í acabo y dich a m e n t .
Y a q u í jo d o n o fi
vinga al t r e g o y e d o r m í (20) Relación verídica —sino me engano, de una
perquè may a c a b a r i a , pulga íenómeno— que hizo gran dano. Tan grande
n i que estès dos e n y s y u n d i e . fué, que si lodos me escuchan lo explicaré. R e u s . s. f.

17
Aquel hombie estornudaba, Y a l ver f e n ó m e n o t a l ,
l l o r a b a , se d e s b a c í a , t a d a s las p u e r t a s cerró,
y a l b o r o t a n d o decía y alimento procuro
a ver q u i e n se la q u i t a b a . a aquel h o r r i b l e a n i m a l .
Y d a n d o u n fuerte e s t o r n u d o , P o r q u e la vieja t a i m a d a
la p u l g a con agílidad quería hacerla engordar
se metió, y esto es verdad, para poderla ensenar
d e n t r o la oreja de u n m u d o . a cuatro cuartos la e n t r a d a .
C o m o n o podia bablar, P a r a que g o r d a se hiciera
golpes a ella se daba,
le d a b a ella cada d i a ,
s i n saber q u e le pasaba:
y a fe q u e se los comía,
volviéndosela a golpear.
seis h í g a d o s de t e r n e r a .

Y la p u l g a en t a l r u i d o
L a vieja por s u i n t e r è s ,
de a q u e l l a oreja s a l t o p r o v i s i o n e s le dejó,
y e n s e g u i d a se escondió, cogió la llave y r e r r ó ,
pero se i g n o r a e n que n i d o . y se a u s e n t ó por u n m e s .
H a s t a q u e u n a vieja u n dia,
A I cabo de quince días
que noventa anos contaba, de estar la pulga cerrada
de c o n t i n u o se r a s c a b a n o p u d i e n d o comer n a d a
s i n saber lo que t e n i a . e m p e z ó sus t r o p e l i a s .

E n la c a m a ella se estaba H a c i a p u e r t a s crugir,


s i n sosiego y s i n d o r m i r ; y los t a b i q u e s t e m b l a r ,
n o podia discurrir n o cesaba de saltar,
lo q u e en sus c a m e s p i c a b a . p o r q u e quería salir.

M a s por fin se l e v a n t ó T a n g o r d a se h a b i a h e c h o
y con m u c b í s i m a prisa que en la e s t a n c i a n o cabia
Izàsl se q u i t ó la camisa... y con u n salto a q u e l dia
es decir, se d e s n u d ó . h i z o l e v a n t a r el techo.

E n u n a parte arrugada T o d o el tejado se h u n d i ó ;


de s u cuerpo a m a r i l l e n t o , y a q u e l l a estancia fatal
b a l l o luego s u t o r m e n t o , le servia de c o r r a l
vióse u n a p u l g a a g a r r a d a . p o r q u e salir n o a l c a n z ó .

Se la q u i t ó con destreza, N o cesaba de g r u n i r ;


y a en s u s m a n o s la t e n i a con t a l e s t r u e n d o chillaba,
y exclamo: « A v e M a r i a , nadie allí descansaba,
J e s ú s que h o r r i b l e cabeza». nadie podia dormir.

Y a u n q u e sea cosa e x t r a n a ; P o r e n c i m a los tejados


u n a vieja n u n c a m i e n t e , los vecinos le l l e v a b a n
la cabeza s o l a m e n t e c o m i d a que r e c a u d a b a n
era c o m o u n a c a s t a n a . p o r n o verse a t o r m e n t a d o s .

18
Se comió en u n solo dia q u i e n con p a l o , con p u n a l ,
tres m i l a r r o b a s de p a n escopetes... que sé y o .
cocido con a l q u i t r à n ,
y bastante no tenia. P u e s n i n g u n o se a t r e v i a
a ponérsele d e l a n t e
Siendo el gasto e x t r a o r d i n a r i o por conocer s u s e m b l a n t e
bícieron s i n d i l a c i ó n porque a t o d o s se comía.
u n a n u e v a suscripción
pues la llevaba el d i a r i o . S a l i e r o n en el m o m e n t o
veinte y c u a t r o b a t a l l o n e s
C u a n d o lo b a b í a t r a g a d o , j u n t o con diez e s c u a d r o n e s
volvía a meter r u i d o para darle u n escarmiento.
como aquel que n o b a comido,
y el pueblo estaba a t e r r a d o . L a p u l g a n a d a temia,
porque ni a buenas ni a malas
C o m o era t a n t o el t e m o r n a d a le h a c í a n las b a l a s ,
que s e n t i a a q u e l l a gente, y m e n o s la c a b a l l e r í a .
a r r e g l a r o n de r e p e n t e
u n a cosa superior. C u a r e n t a canones salieron
con t o d o s sus a r t i l l e r o s ;
Queriéndola emborracbar p r o n t o c a r g a r o n ligeros
bicieron u n desafino; y presto el fuego r o m p i e r o n .
diéronla cubas de v i n o .
para hacerla reventar. U n a b a l a la acertó
p u e s salió con t a l a r r o j o
N a d a con esto a l c a n z a r o n q u e se le metió en u n ojo
la pulga de dia en d i a y así t u e r t a se q u e d o .
doble m à s g o r d a se bacia
y sin provecbo q u e d a r o n . Q u é brincos y qué b r a m i d o s
c u a n d o u n ojo le q u i t a r o . n ;
A q u e l l a vieja m a l d i t a , los s o l d a d o s se q u e d a r o n
que t a l p u l g a crió helados, despavoridos.
aquel dia a p a r e c i ó
por ver a su favorita. L a p u l g a , si p u e d o h a b l a r l o ,
a l l í a t o d o s se c o m i ó ,
A s í q u e quería e n t r a r p u e s u n o solo q u e d o
aquella b r u j a en su n i d o y este fué p a r a c o n t a r l o .
empezó u n fuerte r u í d o ,
t o d o empezaba a t e m b l a r . Este viendo a su adversario
h u y ó p o r p u e r t a secreta,
L a s paredes r e v e n t a r o n , y se s u b i ó a la veleta
de polvo se cubrió t o d o , del m à s a l t o c a m p a n a r i o .
y por fin de n i n g ú n m o d o
a q u e l l a gente e s c a p a r o n . La pulga saltando h u y ó
con toda s e v e r i d a d
S a l i ó la p u l g a s a l t a n d o ; a b u s c a r o t r a ciudad,
y así q u e la vieja vió, p e r o a ella n o llego.
de u n bocado la t r a g ó
y así fué c o n t i n u a n d o . A la m i t a d del c a m i n o ,
se le p r e s e n t o a su vista
Y es t a n t o lo que sufrieron u n cabecilla carlista
t o d a a q u e l l a h o n r a d a gente, q u e estaba e n c i m a de u n p i n o .
que al i n s t a n t e y de r e p e n t e
t o d o s comidos se v i e r o n . M o r d i ó el t r o n c o el a n i m a l ;
el carlista cayó al s u e l o ,
L a p u l g a sin dilación, y lo m i s m o q u e u n c a r a m e l o
todo saltando y h a m b r i e n t a se lo t r a g ó : £eh, q u é tal?
se p r e s e n t o c o r p u l e n t a
a otra g r a n d e p o b l a c i ó n . A l poco r a t o q u e a n d a b a ,
el b u c h e s i n t i ó dolores;
T o d o el m u n d o allí se a r m ó chillidos aterradores
al ver f e n ó m e n o tal; s i n cèsar la p u l g a d a b a .

19
dSabeis lo que sucedió? las pusses la d e s p e r t a b a n
q u e del u l t i m o t r a g ó n y a picades la m a t a b a n .
110 h i z o la digestión
U n dia q u e s'aixecaba
senores, y r e v e n t ó .
per m i r a r q u i la picaba,
C o n que y a podeis c o n t a r la c a s u a l i t a t d o n à
es e s t r u e n d o a t r o n a d o r ,
que u n a puça va t r o b a r
si causo en E s p a n a h o r r o r ,
pues t o d o se echó a t e m h l a r . de t a n t p e r u y t a n bonica,
q u e li s a p greu el m a t a r i a ,
Q u e estragos se sucedieron: y proposa engaviarla,
en t o d a s l a s capitales
y a n o q u e d a r o n cristales y diu n o la m a t a r é
p o r q u e t o d o s se r o m p i e r o n . sinó que l'engraxaré.
E n s e g u i d a m u c h a gente Y b a j a n t del dit al fet
en a q u e l p u n t o a c u d i ó ; la va m a n t e n t ab sa llet,
y lo que a l l í se e n c o n t r e , y al v é u r e r l a t a n p l e n a y g r o s s a
muelas y unas solamente. cada dia es més ditxosa,
y n o li s a p gens de greu
Y de sus u n a s y m u e l a s ,
hicieron los e x t r a n j e r o s de t e n i r l a per poch preu.
p a r a t o d o s los boleros D e s p r é s la va d e s m a m à
seis pares de c a s t a n u e l a s . y li v a d o n a r m e n j à .
P a r a t o d o s los de E s p a n a , A b sis o set o v u i t dias
por boleros y boleras, va m e n j a r s e més g a l l i n a s
eso lo digo de veras; q u e n o h i h a en u n gallina
q u i e n lo dice n o os e n g a n a . y va m e n j a r s e més pa
q u e n o h a n m o l t deu centas m o l e s
Lectores, si os a c o m o d a ,
el r e s u l t a d o veis ya, grosses com les que s'empassen
p u e s desde entonces acà alguns sabis d'abuy dia,
el b a i l a r es la g r a n m o d a que'l seu cor s e m p r e s o m i a
y el ser cervell a n a n - n à .
Y p u e s que t o d o s b a i l a m o s
a l son de las c i r c u n s t a n c í a s , D o n c h s de t a n t que's va e n g a n x à
p o r m u c h o s son las g a n a n c i a s fins la g à b i a s va trencà,
pero a l fin t o d o s p a g a m o s . y a b la l l i v e r t a t t r o b a n t s e
pel v e i n a t va p a s - e j a n t s e
L a l i t e r a t u r a de cordel m a n r e s a n a com si fos u n s a g r i s t à .
c u e n t a con otro r o m a n c e del propio t e ­ Y loh fatal ocasió!
m a , p r o b a b l e m e n t e p l a g i a d o del a n t e ­ escolteu q u ' a r e ve'l b ó .
r i o r (2l). La senyora enmalaltí
S i ' m poseu atenció y digué a l seu m a r i t
os c o n t a r é la canso q u e se'n volia a n a r al llit
d ' u n a puça m a l e h i d a per m i r a r si li p a s s a b a
que va fer perdre més v i d a s el d o l o r que l ' r e p e n a b a ,
que no pas l'Inquisició, y q u ' a n é s a b u s c à el metje.
segons l ' e n t e n e n a l g u n s p u i g li feia m a l a l fetge.
que n o s a b e n q u e s o n p u n t s E s t a n t la s e n y o r a a l llit
y v e n e n de m a l a llevo. se desperta fent u n crit;
E r a u n a n i t cap al t a r t , iy d o n c h s q u ' h a v i a passat?
y a la casa del costat L a p u s s a , ab m e n o s d ' u n cuart,
vivia u n a t a l M a r i a sobre el llit se li h a t i r a t
q u e cada n i t que d o r m i a y el coll li h a mossegat,

20
sen t a n t forta la picada m e n j a n t s e l i tot el n a s ;
que l ' h a d e x a d a e s c a n y a d a , y exint d'ell cap ab u n a l t r e
m o s s e g a n t l i t a n t els ossos q u ' e s t a b a mitj a r r o n s a t
que n i fou b o n a pels gossos, de la cuixa en u n costat;
puig se li m e n j à l'orella, v e y e n t a x ó los demés
y després de mica en mica fugiren com u n s llebrers,
va e m p a s s à r s e l a tot ella c r i d a n t tots necessitat.
com si fos e n s i a m a d a .
A c u d i r e n los v e h i n s
V a a r r i b a r n e del cafè al sentir t a n t s crits a d i n s ,
el seu m a r i t , de goig plé, y sense pó n i catxassa
p e n s a n t t r o b a r s e a b la d o n a v a n a t r o b a r de la p l a s s a
enlleugerida y més b o n a , al s e n o r G o b e r n a d ó
p e n s a n que a n a n t h i el metje pera que calmés a l l ó ,
li h a u r i a c u r a t el fetje, el que va m a n a r t a n c a r s e
y al a r r i b a r , tot seguit aquella casa de farsa,
va p r e g u n t a r dessidit
p e r q u è al a r r i b a r la p u s s a
lo que feya sa m u l l e r
n o h i pogués e n t r a r m a y més,
y li d i h u e n : —Segex bé,
puig des q u ' h a a n a t a d o r m í puig se'n h a b i a a n a t
no s'ha acostat més per a q u í . a d à u n passex pel v e i n a t
per m i r à , si feya cassa.
E n t r a el m a r i t e s c a m a t
D e p r o m p t e v a n al cuartel
cap al seu c u a r t o a m i r à
a d e m a n a r forsa gent,
si h i h a b i a la seva d o n a ,
y s u r t el M a r q u é s de L o t a ,
per saber si estaba b o n a
tot m i t j ranco d ' u n a p o t a ,
o l'habian enganyat,
m o n t a t a d a l t de cavall
y crida que c r i d a r à s
j u n t a b t r e n t a v u i t mil h o m e s
sense r e s p ó n d r e r l i ella,
per la pussa afosellà.
y veu la p u s s a r e p l e n a
ab la sang de sa m u l l e r . Se j u n t a a la comitiva
cent m i l h o m e n s c r i d a n t : Viva
E s posa a cridar socorro 10 s e n o r M a r q u é s de L o t a ,
y que v i n g a n los criats, tot m i t j r a n c o d ' u n a p o t a .
y que v a g i n ben a r m a t s ; q u e es elnostre s a l v a d o r
mes la pussa ja e n f a d a d a y farà p a g à el g r a n t t o r t
al veurer que t a n t cridaba, a la m a l e h i d a p u s s a
d'un bot li s a l t a al clatell
y se li m e n j a la pell, Senor Marqués desembusi
y se l ' a m p a s s a sencer. los c a n o n s d ' a r t i l l e r i a
y p r e n g u i la p u n t e r i a ,
Se n ' e n t r a d i n s de la c u i n a q u e es a l l à d i n s de les mitjes
a h o n t h i h a b i a els criats d'aquell s o l d a t , fill de Sitges.
que e s t a b a n mitj e s p a n t a t s , S e n t i n t a x ó lo s o l d a t ,
al beurer que a q u e l l a pussa a b ses grapes de b a s t a x
habia fet d u g u é s m o r t s ; es regira bé les mitjes,
tots a n a b a n a b g a r r o t s y e n t r e els p u n t s , m i t j aborrida
y comensan a b a r a l l a r s e ; massilenta y encongida,
mes la pussa va tirarse la r o b a m i t j a r r o n s a d a ;
a la galta d ' u n de gras, 11 clava u n a p a t a c a d a ;

21
mes ella d o n a u n g r a n t bot y marxà inmediatament
y n o p a r a fins al C l o t . cap al poble de C o n f l e n t .
L o s e n o r M a r q u é s de L o t a , A l l à , la g e n t s o n pagesos,
tot m i t j r a n c o de u n a p o t a , y la carn n o li a g r a d a b a
m o n t a t a d a l t de cavall, del pagessos m i t j t o r r a t s
s'estaba a b la seva g e n t per lo sol d'aquest t e r r e r
per d e m a n a l s h i consell, t a n n o b l e com lo p r i m e r .
y li v a v e n i r u n a tos V a m a r c b a r de C a t a l u n y a
que 1 t o r n a b a vermellós, y per C u b a e m p r e n g u é el v o l ,
y digué q u e s'apartés ficantse d i n t r e d'un barco
tota la gent del costat, plé de s o l d a t s e s p a n y o l s ,
puig estaba costipat que m a r x a v a n de les cols
y li v e n i a n las g a n a s a d e l a r a t s per lo coco.
de escupí: tota la gent E s fica d i n t r e del llit,
va m a r x à i n m e d i a t a m e n t y b o sé perquè m ' h o h a n dit,
veyent que el seu G e n e r a l , del capità d'aquell barco;
m o n t a t a d a l t de cavall, y m e n t r e s era a d o r m i t
li venia la r o n q u e r a ; li d a b a t a l de pessich
y ell d ' u n m o d o y m a n e r a q u e ' l t o r n a b a despertar;
s'ajup u n poch per l l e n s à mes la p u s s a fent u n bot
1 escupir y el va t i r à es ficaba d i n s d ' u n clot
a l m i t j de la c a r t u x e r a . que h i h a b i a al c a m a r o t .
F i n s que u n dia's va c a n s à
T o t a x ó per digressió, y fuxí del capità.
puig no b o volia dir jo. V a a n a r s e n tot x a n o , x a n o ,
V a m a n a r , d o n c b s el M a r q u é s com q u i persegex u n n a n o ,
q u e tota la gent formés cap a d i n s d u n c a m a r o t
y que'ls c a n o n s t o t s p r e n g u e s s i n h o n hi habia u n senyorot
la p u n t e r i a y m a t e s s i n ab u n a senyora maca,
la p u s s a y la t a n q u e s i n sense cap peca n i taca.
allà d i n s de la pressó, Y va pensa: a n e m allà
y servis de correcció que h i h a u n t a l l de b a c a l l à .
a totes les demés p u s s a s .
T i r a n tots y n o fan ré, H i m a r x à tot desseguit
puig la p u s s a a b g r a n salé 1 volguer ficarse al llit
e n t r a d i n s de B a d a l o n a y es posà sobre el capsal
t o t a contenta y b u f o n a , per v e u r e r més bé 1 m o r r a l .
y va ficarse ab t r e m o y a V e y e n t que li feya festes
d i n s l'esquena d ' u n a n o y a y ella n o estaba de grescas,
m é s b e r m o s a que n o u n sol se li fica d i n s del n a s
y la p u s s a sent consol, y pica q u e picaràs
p u i g e n c a r que fos femella fins q u e se li m e n j à tot;
s e m p r e és b o n a la carn d «ella» e s t a r n u d a , fa u n s i n g l o t
si es b e n jove u ben b u f o n a ; y es p o s a a cridar socorro
y n o b i b a com B a d a l o n a q u e li m e n j a b a n el m o r r o .
per t e n i r n o y e s r o d o n a s Sentint tant gaballament,
y d'aspecte graciós. a c u d e x tota la gent,
y ella's c o m e n s a a m e n j a r
A i x ó siga dit a b gràcia
a t o t a la gent del b a r c o ,
de les demés d ' a q u í E s p a n y a , m e n o s u n sol m a r i n é
ja p r i m e s com u n a canya q u e d i n s de l'aigua's t i r à .
y fetes de fideus fins, L l a v o r ella a l veures s o l a
j a de les q u i n e s s o n grasses es tirà cap a l'ona,
y son torres de Babel. y u n t i b u r ó n m o l t regrós
M é s lay! tot lo m o n c a n s a , se la va ficar al cos;
y la p u s s a ' s va c a n s a r pro n o la va p o g u é p a h í
d'estarse d i n t r e l'esquena y la va t o r n a a escopí.
d'aquella n o y a t a n p l e n a .

Í2
y va cridar una balena Cicló del Caracol
que se le menjés l'esquena;
pro com no tenia gana, G o z ó de mucha popularidad u n ro-
li dexà la carcanada, mance narrativo de los estragos de u n
puig qu'en jorn va ser trobada caracol gigante, del que se estamparon
en el port de Barcelona numerosas ediciones en catalàn (28) y
que li babia portat l'ona. en castellano (29). Este documento te-
nia caràcter político ya que se referia
Y l'arreplegà u n drapaire a un cabecilla faccioso apodado Cara-
que la va fer tot a trossos col (30), por lo tanto este romance i n -
pera ferne bastons grossos dudablemente el màs popular de los
del més estimat marfil. de tema zoológico, cae fuera del marco
Y aquí he acabat el fil del presente trabajo. Inspirada en el
y no en vull donar més lata; romance susodicho el artista Modest
qu'aprofiti el xocolate Urgell redacto y dibujó una graciosa
si ancara habéu d esmorsar, aleluya (3l) así m i s m o al margen de
que jo ja vull acabar nuestro actual interès.
lo que han dit gent de més pés, Anterior a los documentos referidos,
y han contat historiadors es otro romance del aire del testamen-
notables com los millors to de la pulga el que ya hemos aludi-
y gent de bé de més preu do (32) que parece reconocer orígenes
han posat de més relleu. carnavalescos (33). Estos antecedentes
A b axó, lector, A d e u . inspiraron al versista tantas veces a l u -
dído Ferrer, quien cietó unas grandes
hazanas de un famoso caracol de gra-
El tema del àptero paràsito que en cioso contenido cuentístico (34).
vez de darle muerte se le cuida y e n -
gorda, es universal. Lo màs común es
que sea un piojo (22) pero también se (22) P a u B e r t r a n i B r o s . Obra citada, p . 189-
da el caso de una pulga (23), conside- (23) J o a n A m a d e s . Rondallistica. ya citada, p.
rada como un cuento de adivinanza 3 5 0 . — Les cent millors rondalles populars catalanes,
puesto que la protagonista de la n a - vol. I I . Barcelona 1 9 4 9 , p . 119.

rración que de ordinario es una prin- (24) Contada por Maria Candeles, de Barcelona
(1922).
cesa, al morirse el bicho manda curtir
(25) A n t t i A a r n e s, St. T h o m p s o n , Obra citada,
su piel con la que se hace construir ya p p . 8 3 y 203.
un pandero ya u n tambor de sonido (26) N a r r a d a por Josefa Alibert, planchadora y
escepcional, y p r o m e t é casarse con alpargatera. de Barcelona ( l 9 l 8 ) , Elvira Massaguer,
aquel que adivine de que animal era verdulera, de Barcelona ( l 9 l 6 ) , y M a r i a Hospital,
la piel que tane, acertijo que ordina- ninera, analfabeta, de Barcelona ( l 9 l 6 ) .

riamente acierta u n pastor (24). Este (27) Testament y enterro de una pussa. Esplicat
ab grans gatadas com bu veurà lo que hu lleigeixi.
cuento està registrado con los n ú m e - (Per J. F. fa) Q.J. R e u » , s. tV
ros 5l3 A y 621 (25). (28) Curiós y verdader romanso ab Jo qual se fa
veurer los estragos que va causà un Cargol tres dies
Màs de una de las personas c o n s u l - avans del Diluvi Universal en aquest Principa de
tades que n o s h a n narrado cuentos Catalunya. B a r c e l o n a , s . f.
(26) nos han hablado de la historia de (29) Estragos de un Caracol, verdadera y exacta
una pulga gigante cazada por una se- relación de los horrores que ha causado un enorme
nora que en lugar de mataria cuidó y Caracol, en Espana y Turquia. B a r c e l o n a , s . i.
apacentó cual la princesa del cuento, (30) J o a n A m a d e s . Refranys personals. Barcelo-
na, 1936, p. 72.
y que una vez enormemente gruesa
cometió atropellos y atrocidades sin (31) Vida y estragos de un caracol. B a r c e l o n a , s- (•

cuento cual las llevadas a cabo por la (32) El Nuevo testamento del Caracol que ha
faílecido en la China, dentro de una botina. Y con
heroína del romance con la que a buen pandero y cencerro, se ha efectuado su entierro.
seguro se inspiraban los narradores. R e u s , s . f.

(33) J o a n A m a d e s . Costumari, ya citado, vol. I I ,


La literatura de Cordel de R e u s nos p. 1 1 0 .
habia de otra pulga grandamente es-
(34) Gran historia de los hechos y estragos del
cepcional que otorgó testamento y a la màs grande caracol que se ha visto en el mundo, por
que se tributo u n solemne entierro (27). J. F. Q. R e u s . s. f.

23
Q u i e n quiera ser espanol Q u e fuese un monte movible
de honradez, honor y glòria n i n g u n o de ellos creyeron
que venga a escuchar la historia lo que si m u y pronto vieron
de un enorme caracol. que era un caracol terrible.
Esto no es cuento senores
si bien despacio se mira Veinte y tres metros de largo,
pues no h a y nada de mentirà, solo los cuernos tenían
si palabras s o n amores. según calculo que hacían
Lo que yo les voy a contar u n o s y n o lo recargo:
hay testigos «si no h a n muerto» D e su cascarà diré,
y les digo que muy cierto, «cuidado que causa horror»
lo podran justificar. que era tres veces mayor
Y o advierto también primero que n o el arca de N o é .
que jamàs supe mentir, La gente se alborotó
y nunca podré sufrir sin saber lo que se hacía
que me digan embustero. toda la marineria
V i v a la formalidad, al punto se reunió.
abajo el vil mentiroso;
lo màs noble y màs h o n r o s o T o d o s iban calculando
es decir siempre verdad. para poder paso abrir,
y sin màs que discurrir
Y aquí con lengua espanola iban los días pasando.
os lo voy a relatar
senores, voy a empezar, A l l í las embarcaciones
allà va, rueda la bola. paradas màs de dos meses,
hasta tomar los ingleses
E n la ciudad de Farsante
buenas determinaciones.
provincià de Miententodos
nació entre barro y lodos D i e z vapores prepararon
u n caracol arrogante. cargados de municiones
D i c e n que un sastre lo vió, junto con treinta canones
un gitano, u n asistente, que en u n momento cargaron
jamàs de toda esta gente
n i n g u n o de ellos m i n t i ó . T o d o s juntos en hilera
P u e s senor, un caracol, en frente del caracol,
«y verdad lo dicho sea» y un almirante espanol
que en la guerra de Crimea gritaba de esta manera:
salió de Sebastopol. S o l o la voz espanola
Y mares atravesando; aquí debe gobernar
y muchos l l a n o s corriendo, pues habéis de disparar
y varios montes subiendo, al fuego de mí pistola.
y después valies bajando. Preparen ya los canones
C o n ocho días o siete para dispararlos luego;
fué tanto lo que corrió, T o d o s a una, alma, fuego...
que el tuno se presento todas las embarcaciones.
frente de Portugalete. Q u e estruendo tan furibundo
Descargaban bacalao en medio de aquella ría;
cuando h i z o su gran parada allí la gente creia
y se quedo interceptada que daba fin este mundo.
la gran ría de Bilbao.
D e l charco, se puso en medio, E l caracol embistió
entre la ría y la mar, sin andarse con primores,
y los barcos por pasar y los barcos y vapores,
n o hallaban n i n g ú n remedio. en el agua sumergió.
T o d a la gente creia Y quedo tan resentido
«y la creencia era estrana» de aquel obsequio tan raro,
que era aquello una montana que no hizo n i n g ú n reparo
por arte de brujería. hasta estar todo perdido.

24
Pues h i z o tan cruda guerra en fin, como si tal cosa
a todo lo que encontró, por que no se meneaba.
que con los cuernos barrió
a los que estaban a tierra. E l volcàn se resfrió
y estando frío, presumo
Limpió la tierra y la mar que n o despedía h u m o
de una gente tan molesta, pues apagado quedo.
y acabada ya la fiesta
se marchó a otro lugar. Pero al cabo de un buen rato
S u marcha de caracol se calentó y dió u n bramido
según me dijo una pabana, como espècie de alarido
cuando le daba la gana moviendo u n gran desacato.
hacía el curso del sol.
P u e s la gente sin tardar
N a d a , lo dicho es verdad ya toda despavorida,
y n o h a y que contradecir; para salvarse la vida
y ahora voy a referir tuvieron que echarse al mar.
otra monstruosidad. Y con esto resulto
Cruzando la tierra y mar «me dijo un pariente mío»
sin obstàculo n i n g u n o , que el volcàn se quedo frío
aquel caracol tan tuno y el caracol se marchó.
a N à p o l e s fué a parar. S u marcha fué tan extrana,
D e la mar en ribera que andando de mala gana
en menos de una semana
estuvo parado u n dia,
y a se encontraba en Espana.
y por verle allí acudia
toda N à p o l e s entera. La dirección que tomó
fué por el río Segura
Allí cuatro mil cantantes
por la desembocadura
armaron tal zaragata
y en Múrcia se presento.
dàndole una serenata
con sus voces tan vibrantes. Horror de la h u m a n i d a d
fué aquel terrible animal,
Q u e el caracol satisfecho
de forma tan colosal
hacia los montes subía y horrible ferocidad.
y el guapo se dirigia
hacia el V e s u b i o m u y derecho. A q u e l l a s huertas hermosas
de cosechas m u y seguras
A n d a b a m u y despacito de frutas y de verduras
perdiendo ya aquel afàn: y de muchas varias cosas.
pues encima del volcàn...
allí se paró el maldito. Sabeis pues el resultado:
que el caracol en un dia
La gente, allí en confusión todo lo que allí habia
con gran tropel acudia, y a se lo habia tragado.
por ver que resultaria
al salir u n a erupción. Mirad si es cosa m u y seria,
tan pronto y tan de repente
E l caracol quieto estaba dejar toda aquella gente
con una calma pasmosa; en la màs triste misèria.

25
U n o s se despartieron Tiràronle cacahuetes
màs de la mitad se fueron; petardos y alguna bala,
y de hambre se murieron hasta luces de bengala
todos los que allí quedaron. y diez mil siete cohetes.
iCuan triste el campo quedo...! Pero el caracol sereno;
D e s p u é s ya de baber comido ni menos se meneaba,
y de cansancio rendido lo que solo le asustaba
el caracol se durmió. era el oir algun trueno.
Enseguida encima de él Y allí dijo u n catedràtico,
acuden perros y gatos, que él u n medio sabia
lagartos, culebras, patos, y el caracol mataria
y todos en gran tropel. con u n globo aerostàtico.
Lobos, zorros, sanguijuelas, Subir dos hombres en él,
y micos y que se yo; y teniendo prevenido
cuidado que esto lo vió mucho plomo derritido,
u n o que arrancaba muelas. saldrían del gran tropel.
Encima de él sa subieron, A l momento se arreglo
y empezaron su bravura y fué la cosa màs sencilla;
a roer su concba dura todos dentro una barquilla
y despertarle pudieron. debajo el globo y subió.
E l caracol enfadado, A n t e s de ponerse el sol
corre a la mar como un tren, sin mirar cuando ni como,
y allí en u n santiamen tiraron derrito el plomo
todo el m u n d o quedo abogado. encima del caracol.
Desprendido de su carga, C u a n d o se sintió quemado,
por la costa fué siguiendo ya no tuvo més paciència,
como quien dice corriendo pues se largó de Valencià
pues bizo carrera larga. rabioso y desesperado.
C o n enfado o con paciència Y en Valencià dijo un bobo
su carrera adelantó cantando u n a s seguidíllas,
y pronto se presento que en las cajas de cerillas
en el reino de Valencià, ponen: «Fàbrica del globo».
y por el G r a ó corriendo Atravesó Barcelona
m u y tranquilo y m u y formal, el caracol ambulante
se llego a la capital siguiendo siempre adelante,
aquel caracol tremendo. se fué a parar a Cardona.
La gente se amotimó, Frente donde està la sal
y màs de dos mil cbufleros allí fué su paradero,
y setenta bunoleros y no supo el majadero,
con los cuernos destrozó. que habría allí su final.
Enseguida el general D e debajo de una col,
del cantón de aquella plaza u n n i n o rubio salió
bombre de m u y buena traza, y u n grano de sal cojió
l o t o m ó por lo formal. y la tiró al caracol.
M a n d ó presto y diligente A l punto soltó la baba
formar la caballería, dando u n terrible chillido
infantes y artilleria, dentro su concha escondido
y toda la demàs gente. porque aquello le mataba.
Y formados en batalla Viendo tan buen resultado,
sin tener ya màs sosiego la gente con ànsia loca
empezó u n horrible fuego llenaron de sal su boca
de bombas y de metralla. y así quedo rebentado.
T o d o él, agua se volvió, Las hazanas de un conejo
y en menos de medio dia y una langosta terrible
quedo la concha vacía voy a contaros senores
y allí u n inglés la compro. u n hecho casi increible.
A Londres se la llevarem Ustedes no crean
por su Korrenda dimensión que sea u n engano,
y una gran exposición que esto ha sucedido
dentro la concha formaron.
este m i s m o ano.
La fé no quiero perderla S i alguno lo duda
porque todo puede ser, serà u n majadero,
quien n o lo quiera creer pues yo nunca he sido
que vaya a Londres a verla. n i n g ú n embustero.
E n la literatura oral conocemos al Entre N u m a n c i a y S a g u n t o
caracol como héroe de un cuento acu- este caso aconteció,
m u l a t i v o descriptivo de las h a z a n a s y esto serà gran verdad
llevadas a cabo por u n famoso hélico porque hasta un ciego lo vió.
para obtener las hierbas que le preci-
s a b a n para c u r a r s e de dolores de A t e n c i ó n senores
barriga. que voy a empezar:
esta gran historia
E n nuestras búsquedas hemos h a - debeis escuchar.
l l a d o i n d i c i o s narrativos de escasa
Abrid los oídos
importància referentes a u n potentoso
caracol autor de proezas escepcionales prestadme atención
que recuerdan las llevadas a cabo por aprovechad sordos
el caracol del romance transcrito, va- la gran ocasión.
gamente conocidas y recordades por A n t e todo he de decir
las narradoras (36). que este valiente conejo,
era así... algo mediano,
ni m u y joven ni m u y viejo.
Cíclo del conejo
E l pelo tenia
Entre los cuentos de luchas entre m à s duro que el crin,
grupos de animales (los cuadrúpedos pues se parecía
contra los alados, los de pluma contra al de un puerco espín.
los de pelo, a los que y a nos hemos
referido), los existen también referen- Y su gran bigote
tes a la guerra entre los animales te- valia por mil,
rrestres y los acuàticos e n plan de màs flrme y màs tieso
d o m i n i o de u n o s sobre otros. que un guardià civil.
E n u n cuento etiológico explicativo La langosta en màs o en menos
de porqué los cangrejos andan hacia no era màs que regular;
atras, se dice que en la lucha referida n o era langosta de prados
hacia de espia de los peces un cangrejo, que era langosta de mar.
que andando a tientas en el desempe-
fïo de su misión recibió u n enorme S u color tan sano
porrazo en la cabeza que le dejó a t o n - como el de la rosa,
tado por lo que desde entonces anda en cuanto a su cara...
con precaución dando tres pasos hacia era caprichosa.
adelante y dos hacia atràs (37).
La literatura de cordel tiene dedica- (36) Contada pot Rosa Badia, planchadora, de
dos dos romances a la pelea de u n Sarreal (l9l9) y ÀSustín Soler, fundidor, de Barce-
conejo con una langosta de mar: uno lona (1921).
de ellos es debido al conocido versista (37) Joan Amades- Rondallisticas, ya citada,
de R e u s tantas veces referido, autor de p. 910.
buena parte de los documentos versi- (38) Hazanas Famosos de ona langosta y un co-
fícados transcritos en este trabajo (38). nejo por ellos mismos relatadas por J. F. Q. R e n s , t- f.

27
L o s cuernos tenia Y mi valentia
de gran dimensión, tan terrible fué
parecían làtigos que hasta la farola
de algun postillón. también derribé.
P u e s se encontraron los dos CONEJO
frente a frente y cara a cara,
y entraron en discusión. Y o he reventado a los perros,
JÀy que discusión màs raral tanto a galgos como galgas,
pues corriendo tras de mi
Querían a u n tiempo se h a n roto piernas y nalgas.
los dos empezar,
para sus h a z a n a s Porque yo de u n salto,
poder explicar. si me embiste un perro,
Pero la disputa atravieso u n valle
m u y pronto arreglaron, lo m i s m o que u n cerro.
y el uno tras otro U n dia embistiéronme
de este modo hablaron. tres perros o cinco,
LANGOSTA y atravesé el Ebro
tan solo de u n brinco.
M u y tranquila y o me estaba
metida dentro del mar, LANGOSTA
y u n pescador de gran fama
me quería a mí pescar. P u e s u n dia y o me fui
al muelle de Valencià,
E l anzuelo arria, y a todos los tripulantes
yo que se lo cojo; les acabé la paciència.
él fuerte tiraba,
màs yo que no aflojo. Si ataban los barcos
E l ya se cansaba sus cuerdas rompia;
de tanto tirar, volvían a atarlos,
y o tiro més fuerte el hecho repetia.
y le echo en el mar,
Les di tal trabajo
disgustos y penas,
CONEJO
que hasta de sus barcos
P u e s a mi me pasó un caso rompí las cadenas.
con u n bravo cazador,
y el m u n d o de mi esté hablando CONEJO
por el rasgo de valor.
M e estaba yo en u n barranco
U n tiro me tira cuidéndome de pacer,
pero no me toca; las yerbas màs tiernecitas
yo que doy u n brinco que estaban en mi poder.
y me agarro a su boca.
E l pobre asustado Se presento u n lobo,
se puso a gritar, después una zorra
y escopeta y perro y para comerme
le hice tragar. m o v í a n camorra.
Y o con mis patitas
LANGOSTA les suelto una coz,
Y o siempre en u n m i s m o sitio les ciego l o s ojos
me cansaba ya de estar, y escapo veloz.
y en menos que canta u n gallo
fuíme a Mallorca a parar. LANGOSTA
V o l q u é los navíos Y o estaba u n dia en la playa
que en el muelle habia allà en las bocas del N i l o ,
quedando aterrada y a media vara de mi
la marineria. se presento u n cocodrilo.

28
Tenia unos ojos Pegó fuego nl bosque
como dos cazuelas, por desgracia mía,
después unos dientes pues causaba horror
como a caslafiuelas. del modo que ardín.
Le met( mis cuemos Yo me puse serio,
dentro su nariz, me determiné,
y de un esternudo y de una meada
murió el infeliz. el fuego apagué.

CONEJO LANGOSTA

Un dia me entre en un pueblo Un dia por gran descuido


que se llamo Aguilarejo, no sé como me cogieron,
me llevaron al mercado
y està claro, los vecinos y està claro, me vendieron.
todos detràs del conejo.
Allí una criada
Me entre en una casa 8 mi me compro;
de cuartos y alcobas, dentro de su costa
todos me empaitaron ella me metió.
con palos y escobas. Dí yo un estallido,
Yo me vi apurado le rompí la cesta,
con tanta pelea, me volví a la mar
y al fin me escapé y acabé la fiesla.
por... la chimenea.

CONEIO
LANGOSTA
Una vez a un toro bravo
Escucha mi buen conejo por los mon tos encontre;
el muy bruto que me embiste,
que vas a oir lo mejor: yo que a tierra me agaché.
una vez dentro del mur
hice parar a un vapor. Me dió una cornada
de las màs brulales;
Y luego un marino sus cuernos rompió
Me tiró un balazo igual que cristales.
y vi no otro luego Lo que sé muy cierto
por darme un hachazo. que no me tocó,
Pue tanto el enfado él se quedo muerto
que yo entonces sentí, y escapé yo.
que al barco y mar i nos
allí sumergf.
LANGOSTA

CONEJO Pues si si, amigo conejo,


ya ves muy liso y muy llano
Fatigado de cansancio, que en tus famosas hazanas
le aventajo y le las gano.
a un bosque me metí yo,
pero un labrador tunanle Yo sé que conmigi
mi goarida descubrió. . no puedes luchar,

29
pprque si yo quiero que esto ha supedido
soy reina del mar. adentro de Espafia.
No eches el gallo Y el que no lo crea
que tu pompa es vana, puede aquí venir,
scpas que al conejo que los espafíoles
la llebre le gana. no saben mentir.
Ya lo veis nobles seíiores, Entre Pinto y Valdemoro
queridísimos oyentes, aconleció este fracaso,
como esie par de animales pongan atención sefiores
presumían de valientes. que a relatar voy el caso.
Los dos disputaban Que era el Conejo
sus hechos de historia, y era la Langosta,
y en un santiamén ni grande, ni chico,
fueron a la glòria. ni ancha, ni angosta.
Porque dos muchachos Tenia él buen pelo,
alli se acercaron ella buenas patas,
y en una pelota y así es que armaron
a los dos mataron. diez mil zaragatas.
Encontràronse los dos
Varios muchachos del pueblo
de regreso para Espafia,
haciendo gresca tremenda,
y empezaron a contar,
de aquellos dos animales
unas tras otras hazanas.
hicieron una merienda.
Mas viendo que ambos
Pero la merienda estaban de gresca,
muy cara pagaron se van junto a un àrbol
los que la comieron a tomar la fresca.
mudos se quedaron. Diciendo el Conejo
Quizas el diablo hable usted paisana,
desplego sus iras, y ella le responde
y así les privo no me da la gana.
de decir mentiràs.
Empezaré mi relato
No me escuchéis mas sefiores dijo el Conejo arrogante,
porque el cuento se acabo, pero le suplico a usté
no sea que así charlando amiga que no se espanle.
me quede embustero yo.
Porque yo he causado
Este romance debió despertar el inte- mas males y en redós
rès del publico hasta tal punlo que la que lengo yo encima
literatura de cordel barcelonesa plagio del pellejo pelos.
el romance reusense edilando otra com- Y con mis hazaflas
pnsición del nronio tema encabezada por de tanto valor,
un grabado ilustrativo diferente (39). que al que las escucha
le entra temblor.
Cabé observa^ que de los dos docu-
mentos referidos conocemos menos edi- Le contesta la Langosta
ciones que de la mayoría de los romance» amigo no eche usté plantas,
que llevamos transcritos. Veamos el ro- que muchas tengo yo hechas
mance de Barcelona: pues pasan de mil y tantas.
Y así caro amigo
Hazanas de una Langosta abra usté su pico,
y un esforzado Conejo, que dichas las suyas
quiero esplicarles seilores verd si me esplico.
& riesgo de mi pellejo.
( 3 9 ) Fcmosas hazanas de un conejo y
No crean ustedes una langosta relatadas por ellos mismos.
que sea patraiía, Barcelona, s. f.

30
Que por cada pelo En quince minutos
que tengo en las patas me fui a la Habana,
tuve con los hombres entrando en su puerto,
cien mil zaragatas. ligera y ufana.
Eché un resoplido
CONEJO y al llegar al Morro
y todos los barcos
Cuento por primera hazafia pedían socorro.
de mi nombrado valor
el dur astuto la muerte
a un temido cazador. CONEJO

Me apunta y salto El emperador de China


sobre él en un triz, cuando me vió tan chiquito,
le meto la cola se me acercó poco a poco
dentro la nariz. para echarme en el garlito.
Empieza el buen nombre
luego a estornudar, Conociendo entonces
y de esta manera su mala intención
le hice revenlar. levanto la pala
y le di un bofetón.
LANGOSTA Fué tan rudo el gol pe
que le di a la cara,
Estuve yo dentro el mar que perd ió una oreja
le contesto la Langosta, y una quijada.
y me quiso allí pescar
un marino de la costa. LANGOSTA
Me echa el anzuelo
yo que se lo atrapo, Armé yo tal remolino
él tira de arriba dentro el puerto con las palus
yo tiro de abajo. que eché a pico c en navíos
Ya cansado afloja y cuatrocientas fragatas.
tiro fuerte yo,
cae dentro el agua Cada inarinero
y aun no salió. que caía al agua,
yo le echaba a tierra
CONEJO de una manotada.
Todos se salvaron
Tanto y tanto me cansé menos un inglés
de matar perros y perras, que me comí crudo
salí de Espafia y me fui de cabeza a pies.
a visitar nuevas tierras.
Por bajo de tierra CONEJO
hice una huronera,
y llegué a la China Quemado el Emperador
a la primavera. y viendo que era un Conejo
Tomé allí partido juró que se haría un gorro
por un mandarín de dormir con mi pellejo.
y entrambos triunfantes
dentro de Pekín. Junta su ejército
de mar y tierra,
LANGOSTA y a son de trompeta
me declara la guerra.
Cansada ya de vivir Todos tras mí corren
entre rocas por la cosla, por una sabana,
dije entre mf hora es ya y allí reventaron
que hablen oe esta Langosta. en una semana

3l
LANGOSTA El agua era escasa..
y solo bebía
Cansada de navegar o cuando nevaba
me encaminé a Filipinas o cuando llovía.
y alli del agua sulí
a pasear por sus colinas LANGOSTA
Era el sol ardiente Sabiendo los campesinos
me sofoca un poco, el mundo de gobernarme
moviendo una pata tratan todos de junlarse
armo un terremoto. por si logran atraparme.
Gritan los chiquillos
y lloran las viejas, Los unos con palos,
yo derrumbo casas, los otros con hoces,
balcones y rejas. ruedan por el suelo
con un par de coces.
CONEJO Han quedado viudas
de Lorca y Motril,
Fatigado de córrer sin decir mentirà,
me metí en un melonar, unas treinta mil.
para reparar mis fuerzas
y un instante descansar. CONEJO
Rendido y cansado Toda la Espafia corri
allí me dormí, désde que caí del cielo
y en medio las nubes sin hallar un cazador,
muy luego me ví. que cazase este conejo.
Un chino en un globo
allí me llevo, Yo cruzo los montes,
y cerca la luna yo cruzo los prados,
al suelo me echó. yo subo a los riscos
cruzo los collados.
LANGOSTA A nadie le temo,
soy hijo de Espafia
Salí de allí y me metí y en cada minuto
otra vez dentro del mar. yo cuento una hazafla.
y en tres minutos y medio Todos sus hechos y hazafias
desembarqué en Gibraltar.
los dos relataban fieros
Corri Andalucía cuando los cogió una vieja
y en una ocasión diciéndoles majaderos;
destrocé a bocados Haber si valientes
quizàs un millón. canalla dafiina
Me causaron làstima hareis buen guisado
verles hacer cruces, hoy en mi cocina.
y dije no mato Uno con pimierito?
ya mas andaluces. otro con tomates,
así daran fin
CONEJO vuestros disparates.
Cerca dos aflos y medio Con tanto placer y gusto
del cielo estuve bajando, la vieja se los comió
y pasé todo el camino "que el saeristan de la aldea
ilui·iiiiendo cazando. el otro dia la enterro.
Comía jilgueros, Pues cuando se vieron
comía chorlitos, dentro la barriga
los días de ayuno entrambos formaron
comía mosquitos. una nueva intriga.

32
Dàndole a la vieja truyen m.à« por La vista de Las imagenes
un tal torozón que por la influencia de la letra impre-
porque le cantaro i sa. Sin dudu que en las huellas dejadas
el Kirie eleyson. por los romances que nns ocupan en la
Iradición oral, tuvo notable influencia
El conejo aparece como héroe de un la ilustración que encabezaba y embelle-
cuento acumulativo muy difundido (40). cía los textos.
Cocinaban gachas en compaflía de la ca-
Parece ser que un cúmulo de diversos
bra, cayó una mosca en el guisado con
factores culturales dificulta la creación
lo cual el conejo sintió una gran repug-
actual de cuentos ; cabé no obstante tener
nància, mientras que la cabra se lo to-
en cuenta que este aspecto de la cultura
mo a risa y fué tanto lo que se rió que
no ha sido aún estudiado con la inten-
se rasgó la boca, siendo preciso cosérse-
sidad debida a su importància; no pa-
la, para lo cual tuvo que acudir a una
rece lógico que puedan haberse extingui-
sèrie de individuos que aportaron su es-
do las causas psicológicas que determi-
fuerzo en la obra de manera nada gene-
na n la formación de narraciones tradi-
rosa; cuento registrado con el número
cionales exactamer.te ahora, después de
2032 (41).
los milenios de vida que lleva la huma-
También hemos hallado referencias nidad. Si en efeclo, la llama creadora de
de la pelea del oonejo con la langosta mitos y de cuentos se balla aun ardien-
(42), a buen seguro debidas a la influen- do, creemos posible que los débiles re-
-
cia de los romances transcritos. Es cu- flejos proyectados hasta ahora por los
rioso de notar que de los tres narrado- romances transcritos adquieran vigoria
res que nos reflrieron la pelea entre el hasta constituirse en un cuerpo solido
peludo y el crustàceo, dos nos hablaron dando lugar a un cuento o a un nuevo
de ella como comentario al cuento el episodio agregado a otro cuento ade-
Conület i la Cabreta, y en un plan pon- cuado.
derativo de la astúcia y de la valen!ía
del conejo aparentemente tan quieto y JUAN A M A D E S

apacible. Quien sabé si con el andar del


tiempo el cuento catalan del conejo y
la cabra se aumentara con un nuevo e|>i-
sodio de la hazaiia del protagonista pe-
leàndose con una langosta marina. La
aíladidura parece difícil dada la índole
acumulativa del cuento, la que cierra de
golpe con la consecución del objetivo
promotor del tema, pero la novelística
tradicional es hàbil y cuenla con recur- (40) Joan Amades. Rondallística, ya ci-
tada, p. 541; Valc. i Serra i Boldú. Aplec de
sos ingeniosos. Rondalles. Barcelona, s. f., p. 81. Anicet
Villar de Serens. Terra i Anima. Barcelo-
na, 1934, p. 116.
(41) Antti Aarne's St. Thompson, Obra
citada, p. 212. ^
Cuantos romances llevamos transcri-
tos, van ilustrados con graciosos graba- (42) Contada por Agjiís Coll, costurera,
dos vaciados en madera cual es costum- de Ripoll (1924), por Rosalia Tarragó, sir-
vienta, analfabeta, de Pla de Cabra (1916)
bre en esta suerte de impresos destina-
y Antònia Camps, hospitalera, analfabeta,
dos a las genles analfabetas que se ins- de Reus (1924).

mwgopnorpiitpt otaiunya
U l l l j D e p d r i í ? ' - - ' n d e Cultura
* * * * * Cer-tre 'ir10 ' • Rece<ca
de ía Cultura Tradicional i Popular

Вам также может понравиться