Scribd Logo
Загрузить

Добро пожаловать в Scribd!

  • Principals Errors Que Es Cometen en La Nostra Llengua, Locucions Adverbials, Barbarismes

    Загружено:

    VICMOGI
    62 просмотров28 страниц
    Preparación C2 Valenciano

    Оригинальное название

    Principals Errors Que Es Cometen en La Nostra Llengua, Locucions Adverbials, Barbarismes (3)

    Авторское право

    © © All Rights Reserved

    Доступные форматы

    PDF или читайте онлайн в Scribd

    Этот документ был вам полезен?

    Это неприемлемый материал?

    Пожаловаться на этот документ
    Preparación C2 Valenciano

    Авторское право:

    © All Rights Reserved
    Скачайте в формате PDF или читайте онлайн в Scribd
    Отметить как неприемлемый контент
    62 просмотров28 страниц

    Principals Errors Que Es Cometen en La Nostra Llengua, Locucions Adverbials, Barbarismes

    Загружено:

    VICMOGI
    Preparación C2 Valenciano

    Авторское право:

    © All Rights Reserved
    Скачайте в формате PDF или читайте онлайн в Scribd
    Отметить как неприемлемый контент
    из 28
    apendix® APENDIX @ Els principals errors que es cometen en la nostra llengua a canvi de zn cam de, en "a principis de A la primerta de. al ——_algada Susa especialment per compensacté de. comencament de, al princip de referirse aun homeo una best a+ artlole (quan indica temps *al,*a através de Locucié que no hem d'usar phecinr ineilidel ing la, *als, *ales) Al cap de. quan vol dir per mitjd de, algaria Significa ‘allo que un cos ié x: *AS dos dies chaver abet. miljangant, amb, per — cides har aril 44 ui detec eece ci denies ne +a comengaments de 4 la primera les acabulles de, a la dareriade. ——Jaleaa. de, al comencament de. abastar altitud S'uilivz basicament en *a falta de Locucio incorreca quan 1, Correcte en sennit propi:‘ésser__—_ Raia. Vo dir altura un pnt éstemporal ccapag. per granditia, algiria, de la terra respecte al ivell de fa Ex: "A fata do ties minute peau. pottnel, ctaibar alguna cosa sa Ct mutans de 2.345 m Quaan falten tres minuts porque. No abaste.a entendre el problema Waltited. ‘que em planteges. Abasta’m of altura Distancia venica un punt +a finals de Al final de, @ les cacaballes de, a la darreria le, Ilr, que no el pue abeastar 1 superficie de ka terra 0 a 2. Incorrecte en. sentit figurat; qualsevol_altre terme de iefite Iavors hi hem d'usar abracar, comparaci6, Volar a una gran Ya Vactualitat Aciuaiment, ara comprendre, contenir, tncloure, altura, Enlairar-se fims a wna bua ‘Asaf altura de dhs mil metres aVefecte Locucié queno hem usar acabar amb als efectes de Clocucis) A Fefecte quan vol dir @ tal fi, @ aquest 1. Correcte en sent propi (manent ae. “afecte, amb aguesta fini. dacaban. Lacte va acabar em seme exctusi6 de A exclusis de. una ovacié general. Ledifict @ Ventorn Locucié incorrecta quan a ied compares Eiteace acaba amb una ctipula anat a+ INFINITIU Incorrecte qu ener 2. incorrect quan susa en focde Ih perifasi dimmineneia en posar fia, for acabar, fer cesar present Ya Migual que feu que, com tame extn, acabar, desiruir,eliminar, Ex Anem a veure qin temps ford " desfer, ete dema, Vegem quin temps f "a mitjans de A mitjan, a mig, @ th ian, & mie, eas mini aixi com Ex. *A mijans de gener... A mig L Teel valor genui‘de la mateixa 88€Car/eixugar No confongueu mes de gener. manera com’. Ho he fet aixé com cassecari etxtgar: assecar.Sgnificafertomar sec, é a nivell + adj. /a nivell de enaes ana: ehh 2 chil tx copia) Gacaia i! sir, Hevar Ia humitat (natural) 1 (Cones Gn sou BoP és, val mi diuna cosa. Shan assecar els Gieninaiia be aralost dilacver és uncaselanisme ads, vl és aan 2. 1a emocia de vegadea she de usar la construccié i també. Vane er as even fain pera aie, aa rae canar es peres i tambéel mesires figues a Vassecadon eoxlambit, en Vorbita,enelcamp, al respecte Respecte a aixd. ceixugar Voldirasecar (una cosa encel pla, en Vespa, en elteritort, a . olla) passant queleom que se ariel cles, tc. (ambartideo venen), “4! SOMNPS Gee GslonakoneRad Albors, sempore la humiat. Van etxugarr a a ae we Ts a ieee ls plats amb wn drap. Amb una algada/algaria/altitud/altura No baicta, bavien devugar Faigua IOS SHI GE, confonguew aquests mots. Encart que bi havi a terra. Bs va ebeugar a primers de a da primeria de, al ‘que tenen un valor semblant, se les Uagrimes # la suor alb un comenicament de, al principh de. solen usar en contextos diferents: ‘mocador. 165 @ 2p: nd assenyalar/senyalar No confonguew assonyalari senyalar. assenyalar Vol dir ‘mostrar 0 designar amb el dit o feat qualsevol altre senyal (alga o alguna cosa)’ s de mala educacio assenyalar amb el dit. EL barimetre assenyalava bon temps. senyalar Significa ‘fet 0 posar un senyal en una cosa. No dones a Wavar la roba sense abans senyalar-la. Sta fet un tall § quedara senyalar per a toa ta vil, atemptat a Regei la preposic contra (no *a). Un atemprat contra el president del govern. atendre/atenie-se Atendre mai no é pronominal atenirsesempreho és. “atrevirse amb Construccio no aliena que cal substituir per altres ecsinuctures, coma ara atrevir-se a fer (algu cosa). El meu cost Satreveix a ferho tot! no...*s'ateveix amb tot). No em aig atrevir a fer aquell trebatt tan dificultés(. no: .. "90 em vag atrevir amb aquel treba.) benevoléncia/benvolenga No confongueu benevolencia i benvolenca. benevoléncia -Qualitat_ de benévol Cespecialment d'un superior envers un inferion’. Ut Judici ple de benevolencia. Vol _guanyarse la benevolencia dels examinadors benvolenga ‘Boru voluntat envers els alttes’, La benvolenca que ‘mostra en tots els seus actes é digna deg bianual/biennal No confonguew 166, bianuali biennal, bianual Que télloc dues wegades a Tany’, La nostra assoctacis fea reunions bianuals; per gener i Jueny, generalment, biennal Que se celebra cada dos anys’. Has esata la blennal de Venecia? bimensual/bimestral No confonguew bimensuali bimestral bimensual Que ocorre o aparcix dues vagades al mes. 6S una Publicacis bimensual, que Sanomena Quinze dies bimestral ‘Que té lloc cada dos mesos’. Llassociacié edita un revista bimestral, larificar Significa exclusivament ‘separar les particules sdlides suspeses (en un liquid) a fi aclarivlo, Caldra elarificar ef posit diaquest. Es incomecte en el sentit d'aclarir. *eom + SUBJUNTIU (amb valor ‘condicional). Exc: *Com vingues tard, no et debe entrar a casa. Si véns tard, no et deixaré entrar a eas. eom per a Construccis defecuosa, a causa de Tacumulacié de preposicions. Ex: *€8 rou re com per a compcar se ol que desitgs. &sprou re pera comprar-se el que desig. 46 defectuosa *eom perqué Consinu Bc: * prou intelligent com peraue ho entengs. Hs prow intel tigent per a entendre-bo, acomplit/compllr No confongs ‘compliri acomplir acomplir Vol dir'executa, portar cap, dura terme’ La comissié ba acomplit ies tasqruesprevises. Usa pronominalment significa ‘océere S'ban acomplit els teus pronestis complir Significa ‘fer una cosa, tuna promesa, a qué hom esti obligato sha compromés’ Eel perque ba complit les seues promeses. el verb que calemprar pera referinse a arribara una edat terminada. La xigueta ja ea complit 3 anys. Dialtra banda cal tenir present que en la nostra lengua & ‘un verb transi, ipertant, noha de dur cap preposici6: Luis sempre complet escripolosament es sewes obligacions. (i no: ... *amb les ‘eves... Anton! a complirla seu paraula. (90: ... “amb la seua paraul). ‘comptar amb Noté el sentit de ter, disposar de, constar dle consegient/consegiient No confongueu consegtiont i consegitent ‘consegiient Significa ‘que segueix ‘com a resultat d'una cosa’. El troncament de relacions polities # les repercussions consegitents sobre la indiistria, tindran un efecte negative en Feconomia, conseqiient Vol dir ‘que te conseqiléncia 0 consisteneia logics’. 78 un raonament consegitent. fs molt consequtent cain les seues idevs consegientment/conseqiientment No confongueu consegtientmenti consogiientment, *constiturse en Erigirse en. contemplar Incorrecte en el sentit de ‘pensar, prevoure, teniven comple, recall, ee *eontradietorl a Contradicton de eosit a Gosit de. Tenia la cara casi de ferides Caci/aqui Camb valor causal) Pera, Aakxé, per aquest motin de + INFINITIU No té mai valor condicional, x: *D’havecho sebut, aura vngut ‘Sibo baguera sabua, haa ving de cara a No es pot usar en sentit figurat quan vol di amb vista et *de totes formes 1 nosirs locucis ccomresponent és de fotes maneres, dle tota manera depenent/dependent No confonguet depenenti dependent depenent fs! paricipl del verb dependre. Hi anirem depenent del temps que faca. dependent Significa persona que ‘yeballa en una botiga i socup datendre els clients. Trebaila de dependenta duns grans ‘mmagatzems, desertivzaciO/desertificacié No confongueu desertitzacié deserificacié. desertitzacid Significa ‘accio natural de convertir en desert un terttor. £ proces de desetitzaci6; iaguestes teves semble trreersible desertificaci6 Vol dir “Acci6 de esertificaro de desertificarse, 6 a dir, el fet de ‘transformar un terriori_ en desert per causes hhumanes, com els incendlis, provocats, les males siques agricoles, la sobrepastura, ete, Si no posem curd en les nostres ‘acclons, acabarem per desertificar la terra. desitjar Incorrecte en el sentit de roler aspirara. diferent a Diferen de. *donat que Ares que. eblipse/eblipsi No confongueu elipse Lettipst ‘ellipse fs la figura geometries que resulta de tallar obliquament ln con’, Dibuavene tna ef ips. ‘ellipsi Fenomen que consiseix 2 sola una parauka © frase, pew deixant-ne Intacte el signifieat, la frase, ell ‘menjapoma, fo pera, sha produt tips det la paraiaa “menge' iminar en kt més du cls mateixos que Incorrecte quan vol clit tants com. En nom de, fent bonorea, en bomor de. Yen atencl6 a Ei consideracié a, por considderacto a, per exguard a. en base a Sobre la base de, patna de, beasant-se en, acord amb, segons ‘en comparacté amb Fn comparacis de, si es compara amb, per comparacté a ‘en defecte de sino hi ha, quan no se'n tinga, side cas bi manea, etc. en motiu de Amis motin de en ocasions 4 vegades (si &s ex aquest sent). en oposiclé a En oposicis amb, oposat a. en relaci6 a 1, Amb relacté a (si é el semtit de bel que fa a, on referencia a, referent a) 2. Bn relaciss amb (si t€ el sentit len connexié amb). entorm a Entorn de ‘ter cas a Fer cas de tor esment a Fer esment de fer olor a Fer olor de “fersse el sord, el despistat, etc. Fer el sord, fer el despistat, etc ‘lux/flubx No confongueu flux fis, flux. Vol dir ‘moviment de persones 0 coses en una direct determinada. Bis ltims anys ba augmentat el flux migratori cap a Europa. fluix. Signitica poe fort, dbl, que no esta ben fix’, ete. Si la corde ‘std tan flutea, cara la tenda de campanya fondo -da Admes com a adjeetia Cpregon, profind) adverb Camb profundiat), perd 90 com a substantiu. En aquesta accepcié cal usar el mot fons, El fons de la ‘maar. A fons pera. Els bats fos. ‘Toca el fons. Anarse'n a fons, insertar Jnserir ‘“Jugar un paper Tenir un paper, ‘exercir un paper, fer un paper. *Junt(ament) a juntament amb, Inpse/lapsus No confongueu lapse i lapsus a apse Vol dir “espai de te transcorregut’. 11] eaig treballar un lapse de tres anys Iapsus Significa “Error que hom comet _per inadvertencia, per districei6. Vaig lenér un lapsus ‘anit i vaig donar una informacio cequivocada. egat /llegat No confongueu: legat i Hega legat ‘Persona que eclesiistiea 0 civil ramet na. autortat alia perteactar un negod!. EV legat dol papa va vistar la eiutat abir. Hegat ‘Alld que algii llega en et seu testament, all que una sgeneraci6 llega a la segient, Lit dels bereus va remunciar al sen Hegat. *Hiquidesa Liguiditat Histat/Ulista No confonguew Mista + ist listat Es diu del vestit, la coha ec., amb lites. La canriseta det meu equip és listada. Tots els tendals de Vedifiei son Histats. enter un vest Mista, Lista Bisicament significa "serie ‘enumerativa de noms de persones, © de coses, indicacions order Wadreces. 0 alires les de dat a Dis. cara no bem fet le lista le Ja compra. Has vist la Hister aproves? El mesire passa lista cada dia. major a en comparacions) Major que. ‘menor a (en comparacions) Menor que, menysprear (en matemitiques) Negligir ‘mida/mesura No confongueu ida mia Fa referencia a la mesura, especialment de caricter linea Necessitom saber les mides de la prestatgeria mesura Té diversos valors. a ‘AcciO | efecte de mesurar. La 167 @ seri mesura dels gasos es fa amb un manometre, b. Proporcié' Tajudaré en la mesura de els meues forces. ¢. “Mitia per conseguir una cosa’. Sth de ‘prendre mesures contra el trafic de rogues. 4. Recipient de capac ‘conegude utiivat pera mesura Un tass6 és ta mesura per a fer Varras. e Manera moderada obrar’. Pots fer aivd, pero amb mitjana/mediana No confonguew ‘mijanaci mediana. smitjana Indica el ‘resultat dhaver lividit la suma de dues 0 més ‘quantitats pel nombre daquestes quantitats. La mujana de 2,518 -mediana En un conjunt de dades © dobservacions est istiques, londenades de menora major, dada situada en el cer re, que 1@ el smateix nombre de dades tant per sobre com per sota, La mediana de les xifres 3, 4, 5, 7,6,8, 9687. -mortaldat/mortalitat Noconfongues mortaldati mortatitat ‘mortaldat Sign de mors provocades per tina "gran quant strofe. Les bombes Hangades contra la clutat van causar wna gran mortaldat de civil mortalitat Vol dir “relacio del nombre de defuncions comptabilizat en un lle 0 periode de temps, La mortaittat {infantil és mot alta als paisos del Tercer man, negligible/menyspreable negligible Significa ‘no tenir en compte, especialment per la seus insignificineia’. Bs acta d'une quantitat negligible menyspreable Vol dir “que mereix menyspreu’. Bs wr ser -menyspreable pel iew egoisme. *n0 només..., sin6 Cal usar el conjunt no solament.., $6. 168 nombre/niimero No confonguew nombrei mimero nombre Significa complar les coses que formen tn agregat (os, 1 un, 0 sia, la unitar) 0 qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitaar aquest concepte. Hi havia un gran nombre de manifestants mamero Assenyaiit el ‘nombre amb qué una cost és designad ins una serie o cob lecei8, La cast ‘tmero 12. Velvia traure wn bon ‘mimero, Niimero extraordinari dna revista. També sigeitiea ‘eadascuna de les exhibicions, ‘executions 0 peces que componen el programa d'un espectacle latraccions, de cite, de varietats, un concer, chun recital, ete’ Area ce el mitmero de Tome que fica ol bra en ta boca d'un covodri ‘només artbar.. Noms diarribar observar De vegades se n'abusa i cal usar mirar, eeure ostentar No té, en la nostra llengu e} sent de ont exereir on carve) patie A vegades cal usar experimentar *per altim Finaimens, per acabar, a Niiim, perf pesant/pesat No confongueu pesant | pesat, pesant Adjectiu que significa que 1 pes, especialment que € un pes cespecifi eleva. Hl plom és un dels meals més pesants esat Te valors diversos. a. Que esa molt. No puc amb aguesta bossa wan pesadda, b. Que cost ok desforg fer o suporar algun: cose)’. Aquesta faena & massa Pesada pera mi-e. Molest, que un voldria levarse de damunt.Eszina dona molt pesada, no para de donar-mela Handa. d, Mol keaton ‘els moviments'. Si Caprimares oc no estaries tan pesat. € ‘Profund, intens’, Tie wm son tant ‘esa que no sent mail dspertacr “poder amb Altres expressions, com nt poder + INFINITIU, Ex *Pesa molt, no 86 si pode’ amt tot. Pesa molt, no sé sé be podré dur tot portar (quan expressa durad) Altes expressions, com ara el vet fer Ex: *Porta dos anys treballant 2 escola. Fa dos anys que trelalla a lescola *posar de relleu Pasar ev rile. precisar/ser necessari_ No confonguew precisar i ser precisar Només sii ‘determinar amb precisio.. Catia precisar les daues daquells ft. Recordeu que precis és un adjecti que significa ‘amb precisi, amb exaetiud!, As um barometre molt precis “prefer + INFINITIU + a Prejerir + INFINITI + que. Ex: *Preferim anar a quedaros a casa Preferim anar que quedar- prevenir/preveure No confonguctt preveniri preveure prevenir Vol dir adver (ales) destomilar Desca-ragolas, descargar escolar *desvanéixer Fsvanis,eshorrar. *dotentar Devenir, ten. *douda Deute *dlfundir Difonde. intel linda *alscurir Diseorres + slefras Distress. ‘disfrutar Gaudir, fruis, passirho bé + distinge Distinguo, *dodotis Bolquer, bolquer leva, *dones (causal) Peru, ja que, per tal *dorar Dawrar I Torrar, *dormilé Dormilegs. *drogadicte Diogoadicte. *duda Dubie m. *dulee Dole * duleeria Confiteria, *dulees Dolcos, llamins, pastssos, duro! For! *oje Eix, arbre, fsell per, Fembaixada Ambaixada, Fembalsar Embassar smbare Embarcament, embarcads, Tembarcad imbarcador. ombestida Envesticls, emboquillar Embroquetar “embrague Embragatge *embrollo Embrolla embolic *embrumat Enea empenyar Empenyorar Yempenyarse Endeutar-se. llEntestar se, obstinar-se, encabo-tar-se emplear Usar, aplicar. I Ocupar, clonarfaena, IIEsmercar,consuiit empleo Oc upc ofc. Cs, ap ‘empollén o empollé Saberut, covallibres, seteiencies, sabur *encaréixer Encatis II Recomanae. UN Exa-gerae, pondenae encarinyarse Afeccionar-se pa encanta encimera Danotera.c\ placa de foes. *encina Alzina ‘enchufar Endollar IITenir padsins. *enchufe Endo, endolla, II Amiguis- ‘me, tenie padeins. *enfermetat Natalia, enfoc Enfocament engotros Fouts, clifcultés, molest *engrassador Greixador. engrassar Greixar, unt, I Adobar *enrecordar o enrecordarse Recon recondarse, *entedo Embolic,tipiioe Fensalg Assaig, *ensanxe Eixampla ceixample Fensalar Assoar. *ensenada Baca, cal, Fensimismat Abstret, consirés, ‘entotsoka *enterar Assalvent Fenterarse Assabentar-se, saber, sdonar-se, arvibar a saber envio Tramesa, comes, fer saber en viu En ditecte. *escalotrio Callred, esgarrifanca Yescany Fsc5, excon *escaparate o escaparat Aparaclor, escollo Escull escomengar Comes, inci esguing Esquing Fesiab6 Hula, anella (P *esmenar-se Mirarshi, posar cura, amb cura, aplicar-se, *esmeralda Maragcla, esmaragds, *espitit Esper, *espuma Bromera escunna *estera Estora *estorni Estornell *estrellar-se Estavellar-se “estreméixer Fstremir, escraixin. estrono Esta, *estrenyiment Esirenyiment UiRestrenyiment estuig Esoig, *esvanéixer Es ‘evaluar Avaluar, valorar, apreuar, *excluir Excloure *exprimidor Espremedons. esvanit defali, *“exprimir Esprémer *extendre Estendre, escampar *textrany Estrany *fabula Paula, *tardo Fardell, paquet. “tarot Fanal fr6. II Mentida, fanfarvonada, “fasofeul Fascicle, *tavoréxer Afavori “ehacient Fefuent. “flambre Carn freda, 1|Cackiver. “flambrera Carmanyol, ponaviandes, *fleco Servell *flotar Noliciar “fletxasso Amor soba “floreixement Floriment, florida, *floréixer Flot. sformatelg Pormatacié, *formatejar Formatar, “frambuessa o fambruesa gerd6, *Franola Franca. “frasco Fascé, ‘reno Fre. *fres6 Maduixor, fraga *fundiel6 Foner. lI Foss *fundir Fond. “fusilar 0 fusellar Afusellar *gafo Mala sc smalventurds, ‘gales Ulleres. 1 Gafes. [Només é ‘comecte amb el significa de -peces de ferro emprades per a ajuntar dos objectes, subjectar Pobjecte chom teball, fixaruna pega a port, etc) *galan Galant *galardonar *galgo Lebrer. *ganader Ramader. *ganaderia Ramada, *ganancia Guany, lucre m. ‘*garantitzar Garanti *garganta Gola, |i Gora, congos. ‘gasto Despest ‘gatello gatillo Gallet. *gavila Esparver *gavinet Ganivet, rmalefiei, malastruc, ardonar, *gavlota Gavina *gemelos Hessons. II Binocles. 1 Botons dels puny. “*gimnasia Gimn’si *elaciar Giclera, glacera Wrdo Gras, ob *gorgorito Ref *grajea Dragea, pindola. 1! Confit Ygrassa Greix. II Grassa (que no & prima), grave Gre, lI Seri, *etieta Esquerda, esclets, clivell, “Efi Aixet, broc *guardabarros Paraiang. *guarida Cay, amagatall. || Aisopluc *guau-guau Bup-bup, **guirnalda Garlanda, *hacia Cap, vers hacienda Hisencl hada F: halagar AFalagae. *hassanya Procsa hasta Fins: hatxé theroe Hero “hiedra Heura *hiel Fel. hinvernacte Hivernacle *hipo Singlex. hogar For. Li. “hojaldre Pasta de full, ‘hombrera Musclera *hombro Muscle, espatta “hongo Holet, fon a). Fins i tot, *horea Forca, hospedar Albergar, alloyar, acollis, esata *hostigar Assotar, atacar, caleigat I Fuet ‘hueeo Bait. Esponjés, flonjo, *huelga Vag. ‘huella Empremta, peta, ras ‘*huerfano Orfe ‘hangar Hongarés *hutxa Guardiola, vidio ‘ibissene Fivissene ‘da Anac ema Rovell,I1Ger iglésa Eselésia, *Ignact lena Iman In imam, *Immediacions. Rodalis, voltants, ‘impart Inapacell, ena, ‘imprenta tmpremta, *imprimit tmpre *inalambrie Sense fil, “Indulr incloure, contenir IHEncloure, *Inclas Fins, fins tot, adhe “inconfundible tnconfusible inourrr Incorrer. ‘indice index. *infundir infondee. ingeni Enginy, tale ingenier Fnginyer. ingle Engonsl, *injertar i:mpeltar *inseribir Inscvivre. “insertar inseri. *intorrumy ompre *invernader Hivernacl *Invernal ifivernal Ging. ‘iraq iriquid Ierumpie irvorpre. isla tla israeli Is: ‘Jabali Senglar, pore senglar, pore fer aloa Gelea *Jamon Pernil cuisos. Peril dole © salt iaque Ex inque mate Jarabe Xarop. *Jarela icra Jarra Ptser *Jaula Gaia. Pres *jfatura Prefectur fe Cap, capitos. jinete *Juanete Ganda *juventud joventut, jovenesa kuwaiti Kuwait *“abia Pola, werbosat, pera, verbo ‘labrar Laurar, conrear, Il Lavorar, twe-ballag, II Talla “lagatilo o lassarilo Pigall, gos guia *lacra Xacra, tara “ladera Aiguavés, vessant Hage Lac ‘laguna Llacuna, estany ‘*tampara Limpads, bombers. I Llum, Lai, *lanxa Llanxa, “lavanderia Bogacleria. Heal Leia *Healtat Lc *Hegia o lefia Licixiu lentes Ulleres *lentilla o Hentilla Lent de contacte, lentiula tigero Lieuger. ‘i, paper do Paper deve, p= *ijar Escatar, polit, passar paper de vidre 0 escata *limosna Almoina *limplaparabrises Fixugaparabvises, *Hinea Links ‘lis (pronom) Els, los," tro Litre Hlacrimés Llagrimés. li Ploramigues Haga Plaga, nafra Frida llama Fama, II Llama (mamifer). *Wamada Crida, | Avis, II True, pic. Weletonada *Hlanto Pior, plany *Margandalx Llangardaix, fardatso, *Hlargar Amolla,alluixar *Hlastimar Malmete. Sllastrar Last *Mavero Ci *Hleal Lial ‘Hletrero Revo, cane *Hlimesna Almoins. “Mogic Logic *lograr Aconsegtlir,obtenir “luego Aviat, prompte. || Després Danes. *tujo Luxe tute Dol ‘lutea Lluita, brega, Dural “Hubear Lita, male *maceta Test, cossiol madera Fusts *madriguera Cau, llodriguera *madtina Pacrina *madrugar Matinar. mailing Publitame *maillot Malle. *malograr Malm: comecte quan designs alld que es pot agafar amb una mt] *manantial Dew, font, brollador, siguanaix, ul *manar Rajar, rola *manga Maniga, *mango marrec *manguera Ma rncana. {Es correcta rei ala frie *manteca Sagi *mantequllla Nantega *marica o matle6n Doneta, mari sodomit *marimatxo Gallimarsor. ‘mariposa Papallona, palometa. 1 ‘mariquita Marit. || Donets, soclomia, *+marmol Macbre, *marrogut Marroxui, ina *marxarse Marsa. *marxitarse Emmusteir-se, marcinse pansinse, *mass:media Mirjans cle comunicacié *mastil Pal, arbre. *matarife Matador, escorxador *matitzar Matis medi Mig, mitji. 1! Medi (medi ambient.) ‘mediclo Mesuramer ‘medi Amidar, fet, mesurae. *mediterra stediterni *médula Medull *mejillons © mequillons clorxines, ‘musclos, *melenut *mellisso o meliis Bess6, *membret Capyalera *membrillo Cosony. |/Coxlonyat. *mengano fin ta “mengua Mina *menguant Minvant *menosprect Menyspreu, *menyie 0 menyique Menovell, dit *merlussa Lluc, Mona, pet *mermelada Melmelaca ‘*messeta Alsipla, pla ‘tmetge (adjectiu) Medic *metralleta Metralladoreta *metxer o motxers Lncenedor. It Blener, blenera, 1 Broc, bee. mig Molla, mica. 1Suc mig o mitla amblent Medi, medi ambient, *mimbre Vint, vim ‘mim o mimo false *mirila Fspieta,reixeta. lM ‘mio Mera misi6 Missi ‘missil\ “mitjos Mijans. II Meds, IIMigs, mits (que equivalen a lx meitat), +moldures Motes *monaguillo Escola, escokanet *monedero Portamonedes bossa *moscardé Horinot mostrador Mosirior, |! Taulell movil Mobo. *muleta Crossa, *munyeca Puny, canell, monyica. | Monyeca. II Nina *muny6 Monyd, ll Estroncany. *musgo Verdet, molsa *+mudo Cuixa. sacar N: nada No-tes (sith). "Nadas Nadal, dies dle Nadal, festes de Nadal alga Nat, narigut Nassut *naturalea Naturalesa, natura *navalxa Navalla navio Navi, *neumatie Pneumatic *neumonia Pacuménia *neutro Nevtre *New York Novis York “tninxo 0 nltxo Ninxol **Ninyo Jesds Jesuset, Nem Jest “nisprer Nespres. | Nespra ‘snombrar Anome-nar. II Nomena sil ‘dria Sénia, *Notxebuena Nic de Nadal ‘*nbvla Nivia IIXicota, promesa, *novillo jenec: *ndvio Nuvi. IIPromés, xicot. *nGmero Nimero. II Nombre. *nutrir Nod “obispat Bish: “oblea Neula, host *octavilao octaveta Volany, fll volant. *oourtir Ocorrer, passat, tenit loc. Yofertar Oferir,ravre a concurs office Recuins, *oido Oida, l1Orell *6alat Tant de bo! *ojot Ep}, compte, ves, atenci6, aera! “ola Ona, *olbidar o olvidar Oblidar. Foliat Olfacte ‘olvidar Oblidar, ‘*ombligo Meli, llombrigol tomitir Omer, *omplenar Emplenar, ompit oncle avi Besoncle. *oprés Oprimit *opiscul Opuscle. *ordcul Oracle *ordenyar Munyis Porgue Organ. 11 Ongue. [Només quan fa referencia a Finsrument musica *orilla Vor, vorada, tI Riba, marge. Forquesta Orquestra 0880.0 or80 Os *otear Atala *otonyal Tarcoral, *otorgar Atorga: ovar 0 ouar Pondre (ous) overa Ouers *oulllo Cabell page Pagument *pajarita Liacet,corbata de lag ‘palacto Palau. *paleo Llosa *palestinia Palest, palestinene *palilo Escuriems | Bokxet. II Bagueta palo Coll de la bara), *panader Forner. “panaderia For, flea, *panal Bresca * panel Piao, panell. I Pane [ES comocta ‘enel senttde mesa permanent de persones que hom interroga suc cessivament, a intervals cegulars, perque informen sobre Tevolucié dactituds i opin-ons *pantorila Tou de Ia cama, panxell *pantunfla o pantofia Plancofa, *panyals Bolquers *panyo Drap. *papes Galters “paper de tia Pa descata, *papilia Farinetes *parabién Enhorabons. *paracaides Paracaigudes. *parader Parador. || Localiteacis, de vidre, paper *paradoja Paracoxa. “paralgies Paraigua (sing). *parnis Paracis *pararraios Parallamps *pansi Parisenc *paro Atur,aturada ‘*pinpad Parpella, paepalla, parpall *parque Pace *parrat Parigraf * parritia Graetta *passacalle Passacarrer, cexcavil “passe (qunn no es rata chan passapon) psa projoccd, emissi6, *passillo Passadis, corredor, “pastel Pasi I Pastel (mena ce pure), *pasteler Pastsses *pata Pota, cama, pet-ge *patada Potala. || Puntell6, colp o puntada de peu. *pato Anee *pavo Tito, ito, gall ind, polit. Pa. *peat6 Transelint, via-nant *peatonal De vianants, *peca Pigs *pedido Comanc ‘*pedrea Premis menors *pegar Apegar, enganxar. Il Escaure, Tiga. liPegar. [Només és correcta cen el sentit de "donar un colp.. *pogar foe Calar For *pegatina Adhesiu. *pelxca Pesar. *pelear Barallarse, batre’s *peluqueria Perruqueria, II Basberia *penaltl Penal *pendte Prendre *pepino Cogombsre, *percatar-se Adomar-se. *poreibir Percebre, “permanéixer Quedar-se, romandre, estarhi, babitar *permitir Permetre. porn Pern, golf pom Pero. “perplexe Perplex, a *perrera Gosses. *pertenétxer Perainyer, ser de, pertocar “pescadilla Liacera,Ihucet. *pessadilla Maison, *pesunya Peiingla, pei *pimenté —Pebre roig, vermell I1Piment6, pebrera, pebeot. [Només quan fa referencia al fruit, no a Tespécia) *pitilo Cigarret, cigareta *plto Xiulet *plag o plasso Terme, termini *plantufa Plantota *pleit Pet *plusvalla Plos-valua, ‘potae Polones. *polea Polita *polila Arna. *polvo Pols. *pomez o pomés, pedra Pedra to *porcelana Porcellana, * porcentatge Percentatge, tant percent. *portavions Portzavions. *postre Postres, unes sprenda Penyora. Il Peca, vestt. I ‘Qualitat, ate, IJoia ‘pressing *préstam Présiec *pretenie Pretendre, *prevaléixer Prevaler, prevaldre, * prima, matéria Materia primera. *primat Destacar, sobresorti, ser prioritari. 1 Primat. [Nomes € ‘correcta en el sentit de

    Вам также может понравиться