1 Camp gravitatori ONLY sti protegida de | s instruments poden est sem en la direceié oposada al SolRepas Matemat 1. Magnituds vectorials S6n aquelles la definicié de les quals requereix indicar el, ‘médul (la quantitat), la direcci6 i el sentit, com ¢ 0 F Azaitaj Stexpressen en funcié de components: CAlcul det modu: VAi+ Aj 2. Producte de vectors Es poden multiplicar de dues maneres: Producte vectorial de vectors Donats dos vectors A iB, el seu producte escalar A - B és ‘un escalar, el valor del qual és aquest: A-B=|A|-[Bl-cosa és angle que formen els vectors. El producte escalar de dos vectors perpendiculars és zero perque cos 90° = 0. Producte vectorial de vectors Donats dos vectors A iB, el seu producte vectorial A x B és un vector C, el médul, la direccié i el sentit del qual s6n aquests: * Modu! |A-B|=/Al-1B]-sine «és l'angle que formen els vectors. Direccié: és perpendicular. a Ai B. Sentit: est determinat per la regla de la ma dreta o del cargol. Coincideix amb el sentit d’un cargol que gir com si el primer vector s‘acostés al segon pel cami més curt. El producte vectorial de dos vectors parallels és zero perqué sin 0° = 0. 3. La derivada d’una funci Donada una funcié y = f(x), la derivada de y respecte a lim, ake SAK + Derivade de la funcié constant: Sa ocean oe Siguiy = K (constant) > & = 0 +» Derivada de la funci6 producte per un nombre real: é dy Siguiy =K-x > B= sane ax + Derivada de la funci6 potencial ay oe uly =x" > 4, Derivada d'un producte de funcions vectorials d(A-B)=dA-B + A-aB d(A x B)=dAxB+Ax dB Aplicaci6; demostrarem que Fd? = r+ dr z cos 0° = ror P+ Pedi = 2F- dF ty) d(F-7) = dren) =dr-r+r-dr=2r-dr (2) Si igualem (11/ {2} obtenim que: 25 dF = 2r-dr > Fd? = rede 5. La integral d'una funcid La integral d'una funcié fés una altra funcié que, da, ens d6na la funcié f. Per a una funci6 x: Jocnxte Un cop obtinguda la funcié integral, es pot calcular el valor de la integral definida entre dos limits. Es el valor de la funci6 per al limit superior menys el valor de la funcié per al limit inferior: J ae= bat oa! Integral indefinida dun: + Integral indefinida de la funcié inversa: (Geservar PRACTICA, a ul 1. caleuta: $- (2 Soluci: 2, calcula [4-7 = i? solucio: +Fisica 1. Cinematica planetaria. Les lleis de Kepler Kepler va analitzar les posicions que acupaven els cos: 50s celestes i va enunciar les lleis que en regeixen el mo. viment: * Ja llet: tots els planetes giren al voltant del Sol descri vint orbites el-liptiques. El Sol esta situat en un dels focus de Veblipse. » 2a llei: els planetes giren amb velocitat areolar cons- tant, és a dir, la linia que uneix la posicié del planeta amb el Sol escombra arees iguals en temps iguals. Com a consequiéncia d’aixd, els planetes es mouen amb més velocitat lineal en el periheli que en I'afel Orbita ce! planeta © 3a Ilei: en el seu moviment al voltant del Sol, els pla- netes compleixen que: — = constant. T: periode de ae translaci6; d: distancia mitjana al Sol, 2. Dinamica dels cossos celestes. Lei de la gravitacio universal Newton va det causant del moviment dels planetes al voltai i dels satéliits al voltant dels planetes. ninar que l'atraccié gravitatéria era la del Sol Va establir la llei de la gravitacié universal, segons la qual dos cossos de massa m, i m, s‘atrauen miituament amb una forga directament proporcional a les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la dis- ormulacié vectorial: tancia que els separa, En la seva =-G Gés la constant de gravitacié universal G= 67-10" N- mikg? 0, és un vector unitari amb la mateixa direcci6 jel matetx sentit que el vector de posici El vector forga té sentit oposat al vector de posicié, ja que és una zs forga d’atraccié: oo 3. Moment angular aetna eet iE angular =FXP=FX(m-¥) 7 él vector de posicié del ccos en moviment. P= (m-0) és la quantitat ce moviment. « Modut:|Z|=|F x p]=[#|-|(m-v)|-sen a, en qué a s Vangle que formen fp. + Direcci6: és perpendicular al pla que formen els vec tors Fip + Sentit: ve donat per la regla de I gol De la segona llei de Kepler es dedueix que els planetes descriuen drbites planes. Per tant, £ és constant ma dreta o del car- di i exe at constant > 7 x F =0 — F; té la direccié de La forga gravitatdria és una forga central. PRACTICA 3. Una massa de 20,000 kg esta a una distancia de 16 rm) ‘una altra massa de 60.000 kg. Calcula la forga CTatraccio c'aquestes masses. Dada: G = 6,67 10-" N- me/kge Solucié: 3,13 - 10-*N 4. En quin punt ia velocitat dela Terra és més gran, quan festa més a prop o més lluny del Sol? Justfica ia resposta. Solucié: més a prop. 5. Es coneix com a satéllits galleans les lunes més _grans de Jupiter descobertes per Galileu el 1610. 15, el satétltgallea més proper a Jupiter, té un perfode orbital 1,8 dies i el radi de la seva orbita és, aproximadament, tres cops el diametre de Jipiter Calisto, el quart satelit galilea quant a a distancia a Jpiter, té un periode orbital de 16,7 dies. A més, saps (que et radi de Jupiter és 7,15 10° m. Suposa que les orbites sén circulars i calcula, a partir dlaquestes dades, el radi de 'drbita de Calisto, Solucio; 1,89 10" m@ El concepte de camp Un cos que es deixa lliure a prop de la superficie de la Terra cau. Diem que la Terra exercelx una atraccid gravitatoria sobre el cos. Cossos carregats, separats una certa distancia, s‘atrauen o es repel-leixen segons el signe re rauen 0 es repelleixen segons eves carreques. Els imants s' orientacié dels seus pols. Les interaccions gravitatoria, eléctrica i magnética es propaguen a distan- Figura 1.1, Segons'a teoria genstein,'8 ja, Els cossos implicats en la interaccié no necessiten estar en contacte. ‘massa del Sol a de la Terra deformen nvolta. aquesta deformecio Per explicar formalment aquesta interaccié a distancia que es produia entre cossos que tenlen una prapietat comuna, Michael Faraday (1791-1887) va yar el concepte de camp el 1831. EI va aplicar a la interaccié entre cossos car -ctricament i va idear les linies de camp per explicar com es transmetia la interaccié entre un dels cossos i els altres que hi havia en difer 's punts de Yespai, Vexisténcia d’un Per explicar V'accié a distancia, els elentifics van suposa eter que omplia 'espai i que transmetia la interaccid entre els cossos. La ter es va mantenir vigent fins que les experiéncies fetes per Albert A. Michelson (1852-1931) i Edward Morley (1838-1923) el 1887 van posar-ne en dubte lexisténcia, i va ser Albert Einstein (1879-1955) qui, en els seus treballs de 1905, va demostrar que la seva existéncia no era necessaria, Einstein va justificar que el cos causant de la pertorbacié provocava distor sions espaciotemporals a la regié circumdant de espa i que son aquestes idea de distorsions les que propaguen la pertorbaci6. ( Figura 1.1 Des de llavors, el concepte de camp s’ha generalitzat per estudiar qualsevol interacci6 que s‘estengui a una regié de espa. Figura 1.2, La termogratia de la ma en mostra la temperatura de cada punt. Es la representacié d'un eamp escalar, ja que Anomenem camp una regié de l'espai en qué s‘aprecia I'efecte fa temperatura és una magnitud escalar. de la pertorbacié provocada per un cos que té una propietat que ela interaccionar amb altres cossos que també tenen aquesta propietat, EI cos que origina la pertorbacié crea distorsions espaciotemporals que causen interaccions entre cossos que no estan en contacte. "es que també tenen massa. Un Un cos que té massa interacciona amb dat 1e té carrega interacciona amb d’altres que també tenen carrega, ete. Per definir un camp es fan servir magnituds que adquireixen un valor con cret en cada punt de I'espai i en el terips. Segons com sigui la magnitud que defineix la pertorbacié, hi ha dos tipus de camps: © Camps escalars, Si la magnitud que mesura la pertorbacis és e r exemple, un camp de temperatures (» Figura 1.2) 0 de pressions, on nhi ha prou amb un nombre per determinar el valor del camp en un Figura 1.2. Representacié del camp creat ribucié de carregues punt d’aquest. riques. E seu valor en cada punt representa ia forga que actua sobre is unltat de carrege en aquest punt. és un + Camps vectorials. Si la magnitud que mesura la pertorbacié és vec- forces gravitatories 0 eleciriques torial, Per exemple, un camp ‘camp vectorial, 3 que la foxca es una Figura 1.3). En aquest cas, el valor del camp esta determinat per un rmagnitud vectorial vector 10Camp gravitatori creat per masses puntuals Un camp gravitatori és la regié de lespai en que s‘aprecia la pertorbacié provocada per la massa d'un cos. camp un altre cos amb massa. traccié gravitatdria entre el cos Perqué es posi de manifest, cal introduiren La interacci6 que s’origina és una forca d que crea el camp i el que s‘hi introdueix, Comengarem aquest estudi calculant el camp gravitatori creat per masses puntuals; és a dir, suposarem que el cos o els cossos que ereen el camp s¢ a massa M. punts, sense dimensions, que tenen ui ‘També es pot acceptar aquesta aproximacié quan la mida dels cossos és ta que la de la distancia entre aquests. Per exemple, els plane- masses puntuals en la seva interaccié amb el Sol. molt més pe tes es poden consider: (EZV intensitat det camp gravitatori en un punt Camp creat per una massa puntual M espai existeix un cos de massa M, En un altre lfinida pel vector 7, existeix un '$ cOssos apareix una forga datracci6 osem que en un punt punt, la posicié del qui altre cos de massa m, Entre amb gravitatoria que podem escriure aixk respecte aM esti R,=-G a 10°" Nem © Gés la constant de gravitacié universal, G = 6.6 * 0. és un vector unitari en la direccié jel sentit de # n punt, Ga forga at col locat en Anomenem intensitat del camp gravitatori en que una massa M exerceix sobre un cos de massa ur aquest punt. is una magnitud vectorial, el valor de la qual és aquest: M:m 2, eat Com que la forga gravitatdria és d’atracci6, g id, tenen la mateixa direcci6 sentits oposats (» Figura 1.4), d’aqui el signe negatiu en la formula. En el sis tema internacional, g es mesura en N/kg 0 en myst. toria, Un cos que cau Iliu- n moviment uniformement Sovint anomenem pes la forga d’atracci forga pes es mou amb rement per Taccié de la accelerat; el valor de la seva acceleracié és gj G, és també ‘accié de la D’acord amb aixo, la intensitat del camp gravitatori en un pun Vacceleracié de caiguda lliure dels cossos que es mouen sot forga gravitatoria, u Figura 1.4. 2170 direcci i sentits opo la massa meal punt tel sevorigen en F )tenen la matewxa sats, F (moral) ve metre que & (vermelFigura 1.5. camps cr | exempte nesour | @ dues masses puntuals, m, = 5 kgi me troben en els punts del pla XY (1, 3) m respectivament. Calcula la intensitat del camp Figura 1 7): aw =F-dF Per calcula el treball que es realtza quan es produelx un desplacament entre dos punts qualssevol, cal sumar tots els treallsinfnitesimals entre tots do, ‘Matematicament, aquesta uma és la integral wan [Fat Com que el seu valor canvia en cada punt, utilitzem el calcul integral: Wie [ i f GeMem be gp [| GMM = oe r (1) és un vector unitari que té la mateixa direccié i el mateix sentit que 7. Es pot demostrar que ti, dF = dr. |- G:M:m_G-M-m El camp gravitatori és un camp conservatiu perqué el treball realitzat per les forces del camp gravitatori només depen del punt inicial i final del desplagament, i no pas de la trajectoria seguida (Figura 1.8, wo, = @Mem _G-Mem 7 G forca gravitatoria és una forga central, ja que esta dirigida cap al centre, i el seu mddul depen de la distancia al centre. Podem generalitzar i dir que el treball degut a una fors 6s conservatiu. En consequéncia + El treball de les forves del camp gravitatori al larg d’una trajectbria tancada és zero + Sin¢<1 > W,.>0-El treba de les forces del camp gravitatori és positiu quan el cos s‘acosta a la massa que crea el camp. # Sir, > n> Wor <0. Eltreball de les forces del camp gravitatori és negatiu quan el cos sallunya de la massa que crea el camp, Alxd és degut al fet que les forces gravitatdries s6n sempre atractives i qualsevol cos que quedi lliure s‘acostara al que crea el camp. ™ x x Wi, = Fe =x) = Fie Figura 1.6. El treball és area ombrejada en la figure rectangle) 1 €s la surna de les 9 aproximar area Figura 1.7. Eltvet ‘ares dels rectangies tancada per la corba ay WAU Bh-z ae Punt fal unt inicial Figura 1.8. € treball dela forga gravitatoria nomeés depen del punt inci final; no depen de latrajectoria, 13Exemple de forga conservativa Observa la figura i veuras que podem anar del punt P al Q per qualsevol dels dos camins assenyalats, En tots dos casos, la diferencia d’altura és la ‘mateixa, perd el cami recorregut és diferent. a Puad cami 1 ‘yada cami 2 9 Baixada cami Baxadal cami2 P. CRE Per pujar la diferencia d’altura hem de fer un treball en contra del nostre propi pes, i per recérrer el cami, hem de vencer el fregament amb el terra, EL pes és una forga conservativa, ja que el treball necessari per vencer-1o Figura 1.9. En fer cada pas es producix in tn desplagament en horitzontal (x i un només depen del punt inicial ‘el final, mentre que el fregament és una forga r-lo depen del cami, alte en altura (4h), Com que la forga pes no conservativa, ja que el treball necessari per ven 5 perpendicular al desolagament 5 feist Roreancss anes oy aes Si completem la ruta per tornar al punt de partida P.el treball total degut a treball de la forca pes nomes depen del la forga pes és nul. En canvi, el treball de Ja forga de fregament no és nul, ja desplagament en altura, que hem de vencer-la tant en el pas de P a Q com en Vinvers, EXEMPLE RESOLT @ Uns massa de 50 kg esta situada en el punt (0,0) m . i1una altra de 30 kg, en el punt (3,0) m. 4] Calcula en quin punt (o punts) det pla XYel camp. 380" Representa el problema graficament: = Ss Com que la cistancia entre les cues masses és de 3m, substituetx I calcula d= 39 129- + 3o= 131m Mm AO0 3, gy, 88.0 8,0) x = 3-131 4,= 169m ) Utitza rexpressié per calcuar el treballen un camo a) s recta de trobar un punt en qué Bran ~ sravitatori D’acord amb el principi de superposici6: Wap SMM _ GM Bru = B+ Bs > 4 if Tate Avaltza a representa obseve quel unt ue Elauicens gue a exressavetrairent IZ Interpretai: eal és gp es a eau cos : : Iedespec de Boca eat’ tal nora neotetidsdowpessrtestesmeanturen ners Mee spon ga Cel stoma nenacona ji esas tunat co Wve 8 Looe del carp em 667-10" 50-20-(4-4) Whose = =1,98-10-89Energia potencial gravitatoria En el camp gravitatori, com en tots els camps conservatius, es pot definir na energia potencial, de manera que: es 86,9 Wg EMM Mm, ‘| Relacionant [11 (pagina | trobem 'expressié per a Yenergia potencial gravitatoria Lenergia potencial gravitatoria Ey és aquella que té una massa perque esta sota la influéncia gravitatdria d'una altra 0 d’altres masses. G-M-m Lenergia potencial és una magnitud escalar, en el St es mesura en joules (). Interpretacié fisica: energla potencial dun cos en un punt coincideix amb el treball que ha punt fins a fora del camp a velocitat constant, Matematicament, un punt le realitzar les forces del camp per portar-lo des d'aquest fora del camp esta una distancia infinita de la massa que crea el camp. Ww, ar=G-M-m-[4f 7 ll G-M-m = =-G¢ 2-5, Observa que, dins del camp, l'energia potencial d’un cos sempre és negati- va. La raé és que la forga gravitatoria és una forga atractiva i cal una forga exterior per portar el cos des d’un punt del camp fins a fora d’aquest. Diferéncia d’ene potenci Quan un cos de massa m esti en el camp gré massa M, la seva energia potencial depen del punt on es trobi. En des: plagar-se a un altre punt, la seva energia potencial varia segons expr fy Eom _( itatori creat per un altre de G-M-m) a diferéncia de Venergia potencial gravitatoria que experimenta el cos de tr n les forces del massa m és igui camp ps ide signe contrari IL que realit traslladar el cos entre aq bunts: Wee Gemem- [Sago m-(4) = G-M:m_ GM (pr Ey * Siel cos de massa m s’acosta al cos que crea el camp (r, > rel treball que ‘ealitzen les forces del camp és positiu i el cos perd energia potencial (Figura 1108) * Siel cos de massa m s‘allunya del cos que crea el camp (r, < ni} el treball ‘que realitzen les forces del camp és negatiu. Cal una forga exterior perqué es produeixi el desplagament i el cos guanyi energia potencial (» Figur @—+00, Figura 1.10. Sie sacosta al cos que crea el camp En carn sila massa. s‘alunya de la MS ri ens de massaDion ve Ey = m- gh? Ea Fin: Ima altur ah.Lad (F Siconsiderem Figura 1.11. Pera petites dstancies sobre la superficie dela Terra es pot Considerar que I'energia potencial varia Liexpresié 28 lineaiment amb altura, =m gf) Si les distances son mes grans,fenerga az, potenciel varia am inves de la cistancia Fesdeve nla en inf B= mgt 00 cman y OM | | om mgeh oa : oom &=0 cog, =< SMe 5 R, Figura 1.12, EXEMPLE RESOLT © Lestacio espacial MIR orbitava la Terra a uns 400 km de la seva superficie. Calcul a variacé denergia potencial que va experimentar quan va passar estar preparada perl seu llancament, a 10 m deltera, a estar en espa ara, quan un cos estava a una altura h de la superficie de la Te tuna energia potencial E el que acabem de deduir per al camp gravitatori mg h, Quina relacié té aquesta expressié amb cos que esta sobre la superficie de la Terra i ascendeix a una ia potencial en els dos punts és aquesta: 1 iferénicia d’ener 1) nz) seem (GM sta) (Br +N—Rr Ry (Rr +h) 1 = )=G: My m =G- My m men) aM 7 que el punt est a prop de la superficie de la Terra Ryi Re + converteix en: eo h mg sh (w Figura ta) Mo En la figura 1.12 veiem la similitud entre les dues maneres d’expressar I’energia potencial. La diferéncia rau en el punt que prenem com a referéncia per considerar que un cos té energia potencial zero, « Si aquest punt és la superficie de la Te rra, a mesura que se n’allunya, el cos tindra una energia potencial cada cop m__G-M-m Rh més gran i positiva, Si aquest punt és I'infinit, el cos tindra sempre energia potencial negativa i de valor cada cop més petit a mesura que de la superficie de la Terra. ens alluny En tot cas, el cos guanya energia po- tencial a mesura que s‘allunya de la superficie de la Terra. Dados: G = 6.67: 10-" N-m?- kg"%)R; = 6370 km; m= 2kg; Mr = 5.88- 10"kg:g = 98m-s* Fes el calcul amb les dues expressions estudiades, Utiitza unitats del SI per @ cada magnitud [BRR «.—215-00.0- 11-1 Interpretaci6: observa que e! calcul de resquerra només t# aquest velo la superficie de le Terra, 687-10" 598. 98-10 = 196 SIO S98 OE 195,93. 405) 6370-1041 oe Eu B88 12 793.104 Fx = 780-10 196 = 7.84.10 | (6370 + A00)-10 = 740-10") posar queg = 9.8m +s ack sevol astancia, quan &(E2B conservacio de !'energia mecanica en un camp gravitatori El curs passat vam veure el teorema de les forces vives, que diu que el tre ball de totes les forces que actuen sobre un cos provoca una variacié en la seva energia cinética AEc = Ect — Ec (3) Per treball total entenem el treball de totes les forces, tant les forces conser- vatives com les forces no conservatives (per exemple, les forces de frega ment) esta sotmés a F'accié de forces conservatives (per Siel nosire sistema nomé exemple, a Yaccié de forces gravitatéries): Woot = Weaennes + Wao serves > Woy = AE + 0 = En) Err ia Sirelacionem les expressions [3] i [4], obtenim que Eer— B= En ~ Ei ‘corema de conservacié de lenergia mecanica, Aquesta expressi6 Teorema de conservacié de l'energia mecanica: quan un sistema només esta sotmés a 'acci6 de forces conservatives, la seva energia mecanica es conserva (+ Figura 1.13). Eo + Bn = Bot Eri = Ew camp gravitate ay PM iS Teorema de les forces vives {Quan un cos es desplaga sota 'accis una a més forces. [tars [maar = Wha Forces conservatives Les forces conservatives s‘anomenen aixi perqué quan son les niques que actuen sobre un sistema es conserva energia mecanica daquest. Figura 1.13, Sino exists fregament, et moviment seria infin ania d'un costat 2 alte de la pista constantment, ja que energla potencial s‘estaria convertint en & cineca vcevese Laforga de regament & ésuna force no conserva oa EF i: EXEMPLE RESOLT 667-10" - 58-10". 200 G Un meteoritde 200kg que es digeixen caiguda 1 1" S 8-2 457368 lure capa aTera té una velo de 10 rsa une altura n= 750 km sobre la superficie terreste Lenerga mecdnica de meteoit es consen, ja cue Determina el pes del meteort a aquesta aura ile names et sotmes ala forge vittoria velocitat amb que impactra sobre la superficie Ees+ En = Bes +E terest Menyspea sd am otmesfera 1 ppp age 6710596108200 Dades: G= 667: 10°" Nm? ha" z Ea TOI IM, = 598-10 kg Rr = 6.370 km, pop. ye - §67-10°"-5 98-10% 200 txpressa totes es magntuds en untats ds 7 aa pes coined amb e valor ea fora gravtatoia Ue PFE la Tetra hi exerceix a sobre: oy = yf 12 10" 4125-10" _ 3 632 mis. ; 100 G-Ms-m =m eR ny ) v(EER Potencial gravitatori en un punt na massa, M, origina un camp gra- En les pagines anteriors hem vist q vitatori i que, a causa da massa, m, adquireix certa energia potencial deguda a la posicié que ocupa en aquest camp. Resulta molt iti considerar ’energia potencial per unitat de massa, ja que aixi obtenim una .és depen de Ia massa, M, que crea el camp. magnitud que S’anomena potencial en un punt V'energia potencial per unitat de massa en aquest punt 1 potencial és una magnitud escalar i, en el sistema internacional, es mesura en J/kg. zon les Interpretacié fisica: el potencial en un punt és el treball que real ‘orces del camp per poriar la unitat de massa des d’acuuest punt fins a fora Ww, f E . = dF=G-M m ™m El potencial en I'infinit (fora del camp) és zero, i en qualsevol altre punt de camp és negatiu, ja que la forga gravitatoria és que permet Podem dir que el potencial gravitatori és un camp escalar, estudiar la interaccié gravitatoria com una funcié escalar de punt, és a dir, en cada punt del camp el potencial té un valor. Potencial en un punt degut a una distribuci6 de masses puntuals D’acord amb el principi de superposicié, si en una determinada regié de Vespai s‘aprecia I'efecte de diversos punts materials de massa Mi, Mz, Ma etc,, el potencial gravitatori en un punt P és la suma dels potencials que ria cada Un d’aquests cossos si estigués sol en aquesta regié de respai és el resultat de la Com que el potencial és un esc suma escalar dels potencials cre nec crea un conjunt de masses puntuals en L potencial lun punt, podrem conéixer Yenergia d'un cos de massa m col-locat en aquest unt mitjangant aquesta expressi6: Epoe = m+ VreueDiferéncia de potencial Si considerem dos punts d’un camp gravitatori, iif, anomenem diferencia de potencial entre tots dos la relaci6 V; — ava evay = OMe tacea) La diferencia de potencial gravitatori entre dos punts és igual i de signe al trebal que reaitzen les forces del camp per trasliadar la unitat de assa entre aquests punts: w Wet ow} y= ay > Wet - ay camp. + Sin 0.1 potencial augmenta en allunyar-se del cos que crea el camp. EXEMPLE RESOLT G Dues masses puntuals de 300 kg cada una estan “mR situades en els vertexs oposats d'un quadrat de 10m de costat: 2) Dibuixa i calcula el camp gravitatori produit per ki aquestes dues masses en un altre dels vertexs del quadrat, b) Troba el potencial gravitatori degut a les dues ‘masses en el punt central del quadrat. Dada: G = 667+ 10-" Ne mikkg? 667-10 prineipi de superposi es dues r meitet de l Interpretaci6: el potonci sempre és 2,00-10 00K S00 N Om omit tencial en el punt G fes servi sses estan a una distancia de C gual ala gonial del quacrat o_ Nui 10 orm = -282-10 288-10" 2283-10") J ¥, . | 566-107 vitatori en un punt | x nombre negatiEn resum Existeixen dues magnituds per descriure el camp gravitatori i dues magni- tuds per descriure la interacci6 del camp gravitatori amb una particula. Intersitat de camp (func vector oe punt Fore saaora eee = Potencial &_ om (funciéescalar de punt m Energia potencial En cada cas, podrem fer una descripeié dinamica, per mitja de les magni- tuds gi Fi, 0 una descripeié eneraética, per mitja de les magnituds Vi E> Els detalls del problema que se‘ns presenti ens indicaran si hem de fer estudi mitjangant les magnituds vectorials o les escalars. ‘A més, partint de les magnituds que descriuen la interaccié gravitatiria, es pot establir una relacié entre les dues magnituds que descriven el camp: Podem arribar a aquesta mateixa conclusié desenvolupant la primera part de la igualtat, si tenim en compte les definicions i les eines matematiques que fem servir en els apartats anteriors. faccr=—[o-Ma.a——-o-mf =G-M ( Camp creat per diverses masses puntuals Quan en una regis de I'espai se superposa el camp creat per un conjunt de masses puntuals, M,, M,, M,, el més adequat és calcular el camp total i el potencial total en un punt i utilitzar aquest valor per calcular la forga gravi tatoria 0 lenergia potencial que actuen sobre una particula m col-locada en aquest punt. Forca gravitatria Energia potencial B= my, ‘Treball en un | esplagamentEXEMPLE RESOLT Nota CObserva que el resultat del problerna carwia si cobloques les masses en una altra posicié, G Enolstres vertexs d'un triangle equiléter de 10 m de costat hi ha coblocats cossos puntuals de massa 2, 31 05 kg. Caleula: 4) Elvaior del camp gravitatori en el contre det triangle. b) La forga que s‘exercira sobre un cos de 5kg de ‘massa que se situi en el centre del triangle. gent No ©) Eltreball que realitza el camp per portar aquest cos oe kg des del centre del triangle fins al punt mitié det (ovaraym costat on hi ha les massas de 213 kg. Interpreta el signe del resultat ‘Suposant que la massa de 5 kg es deixa en repos cen el centre de! triangle, amb quina velocitat arribara al punt mitja del costat oposat? 47-10 q) * fay€5.n vector amb ovgen en el punt 10,0) fentrom en, 5V3/9) ne =-81 + 53/35 Dada: G = 6.67 10-" N- mi/kg?. ae si+ sv3/3] Establebx un sistema de coordenades per determinar la posicid de cada un de's cossos iel punt on es crea el bleYaIa) camp 53/3 va; : 1 centre det triangle (0) 6s el baricentre; cist de cada ~ 10va/3 2 vertex 2/3 de Valtura Representa el problema graffcament: -» 6S Ln vector amb origen en el punt (5, 5¥'3) i /. of8\ exremen(s 2°) | ho = 07 — 1033 j + sae ee] =| y(tovaral 2) caluclate de rar: iron | : on | oom wen aie “the 667-108 95K i Se Sg, ‘ (10v3/3Fm A eae fem dota pagina vourds una stra merera - de eso problems en els uals tenner eco w-r0sj (-347-10-8T — 200-1028) + : oo-10-* + ao 1,73-10"*1— 4,00-10 aj Vg ) Calcul la forga: Fe = Skgt173- 10°? 7 400-10" 7) kg > Fs =0,8710°" i — 2,00-10-""] N©) titza les unitats del sistema internacional per a totes les magnituds Woe = ~SEr =~ Calcula et potencial total a cada un olaquests punts: Vio = Vow + Vio + Veo = w m-Wre~ Vio} Wise = 8» (=7,085 10° J +3,51-10- 351-105 Interpretaci6: Wi. > 0, la qual cosa vol dir que les forces de camp desplacaran la massa de 5 kg des del centre del triangle fin al mig del vertex oposat 667-102 667-10-"-3 Yi “OvaA avez ©) Suposa que les Uniques forces que actuen sobre el sistema son les forces gravitate | Veo = 6.354 10-7 eee | i G-My_ GoM Eco + m-Vio = E: f r F = 25. y84+5--7055-10"™ 7 Cae D+ 5-(-6.254- 10°") = 4 -5-ve + 5:(-7,055-10 ie ae + ve = 38-10" rvs Vie = ~7,085-10 , ACTIVITATS 6. Justfca si 'afrmaci6 segtient és vertadera ofals: 410. Explica quine relacié existeix entre une forca «l potencial gravitatori és nul en el punt mit de! ssogment que uneix dues masses iguals» 7. Siens desplacem des d'un punt situat a gran altura en dlirecci6 a la superficie de la Terra, energia potencial ‘gravitatoria augmentara o disminuira? Raona la Fesposta, 8. Al peu d'una muntanya un alpnista pot agafar dues rutes diferents per escalar-a, Un dels pendents és suau irate, en canvi, és molt més pronunciat. Creus que el Valor del treball realitzat per la forca gravitatoria sobre el cos del muntanyenc depen del cami triat? Raona la resposta 9. En els punts A (-30, 0) 8 (420, 0) hi ha fixes dues masses puntuals de 10° kg ccada una. En el punt 0, -15) hiha una petita esfera de 400 g de massa, que pot moure's liurement. Tingues ‘en compte que les distances estan exoressades en metres ‘calcula 2) La forga exercida (médul, direcci6 i sentit) sobre 'esfera en la seva posicio inicial b) Lacceleracié que experimentara lesfera just quan es trobi en el punt (0, 0} entre ls cossos AB. ©) Finaiment, enuncia | explica breument el principt de superposicié de camps. Dada: 6 = 6,67 + 10-"" N meng Solucio: a) 1,29 -10-°7 + 3,62: 10-9] Nj 3.84 + 10"? N 19,29. 10-77 mis 22 cconservativa i energia potencial 11, Hila dues masses dem, = 3+ 10° kg 3-107 kgi6- 107g, respectivament, en ols extrems de 100m la hipotenuse d'un tuiangle rectangle isosceles. a) Fes un esquema del camp gravitatori de cada massa i del camp total cen el vertex lure, ») Sila hipotenusa del triangle mesura 100 m, calcula fel mddul del camp gravitatori en aquest vertex. ©) En quin punt del triangle el camp gravitatori sora ul? Dada: G = 6,67 10-7" N= meikg Soluci6: b) 8,95 - 10-8 mst; ¢) 41,42 petita 10° ke mde la massa més 412. Tenim dues masses de 4.000 i 10.000 kg, respectivament. La massa 1 és en l'origen de coordenades, punt (0,0). A 200 mia la seva dreta hiiha la massa 2, punt (200, 0) ) Dibuixa i calcula el valor del camp gravitatori en el punt mita C entre totes dues. ») Troba el potencial gravitatori en el punt ¢. ©) Toba el treball necessari per portar una massa 1 kg des del punt C fins a una distancia de 40 m a Fesquerra de la primera massa, punt (-40, 0). Dada: G = 6,67 10° N- miAkge SSoluci6: a) 410°" { Neg: b) 9,38 10°? kg oan)a Representacié del camp gravitatori El camp gravitatori es pot representar grificament de dues formes, que es relacionen amb les dues magnituds que el descriuen © Les linies de camp. © Les superficies equipotencials. EER tinies de camp Les linies de camp s6n linies tangents al vector intensitat de camp en cada punt. e tal manera que el nombre de linies de camp que travessen perpendicular a les linies és proporcional a la inten- Bs dibuixen ¢ una unitat de superfi sitat del camp en el punt © Sitenim un camp creat per una tinica massa puntual, les linies de camp tenen direccié radial i sentit cap al cos que crea el camp (> Figura 1.15), intermedia les linies de © Sitenim un camp creat per dues mas camp es deformen, cosa que indica que hi ha un punt entre ambdues masses on el camp és nul Si les masses sén iguals, el punt on s‘anub-la el camp esta enmig de les dues masses (» Figura 1.16) © Siuna de les masses és més gran que l'altra, el punt on s‘anul-la el camp. esta més a prop del cos que té menys massa Figura 1.17), ee. | ‘a | \ Figura 1.15. Linesde camp | Figura 1.16. Linies de camp creat per dues creat per una massa puntual masses igua's. Propietats de les linies de camp Les linies de camp no es poden encreuar. Si s‘encreuessin dues Iinies de camp, en el punt de tall hi hauria dos valors per ala intensitat del camp gravitatori, la qual cosa és impossible, ja que, segons el principi de superposicié, la intensitat de] camp té un valor nic en cada punt, Observa el que passa en el punt P de la figura 1.18, Figura 1.17. Unies masses diferent camp creat per dues Figura 1.18. Les|inies de camp no es ppoden encrevar,EZ2 superticies equipotencials Les superficies equipotencials sn regions de Yespai en qué el potencial gravitatori té el matelx valor punt a un altr el treball necessari per desplacar una massa d'un ‘una mateixa superficie equipotencial és nul wi, (Bey — Ep) = —(m-Vp— mV) = 0 * Si el camp esta creat per una Unica massa puntual, les superficies equi potencials s6n esferes, amb centre en la massa puntual (> Figura 1.19. « Si estd creat per dues masses, les superficies equipotencials es deformen a la zona on s‘aprecia l'efecte dle les dues masses; Ia deformacié és s wi i les dues masses sén iguals (» Figure 1.20) * En el cas de dues massi que Valtra (> Figura 1.21), a deformacié és asimétrica si una és més gran Figura 1.19. Supertc equipotencials del camp creat per una sola Figura 1.20. superficies equiootencia's del camp | Figura 1.21. per dues masses iguals. el cam icles equipotencials una massa que 65 ieque alta Propietats de les superficies equipotencials Les superfi s equipatencials no es poden tallar. Si ho fessin, el punt le tall tindria dos valors de potencial, la qual cosa és, Impossible perqué el potencial té un valor Unie en cada punt Les superficies equipotencials sin perpendiculars a les linies de camp. Observa en le 1.231 1.24el resultat de represer les linies de camp i les superficies equipotencials: en cada cas, Figura 1.22. Linies de camp | Figura 1.23. Linies de camp i superficies equipotencias del ipotencials del camp creat per dues masses | equipotencials del camp creat per camp creat per una sola massa. | iguals masses, on unt 5! coble que fata,moviment dels cossos celestes Resulta facil imaginar que una de les primeres preguntes que sser huma es devia fer quan v: els cossos brillants que veia al cel les nits clares. La curiositat el va portar a quests astres canviaven de posicié d’una nit a tres semblaven immobils ( Figura 1.24) a tenir consciéneia dell mateix va ser qué representaven adonar-se que alguns da Valtra, mentre que D’aquesta manera va néixer 'astronomia com a activitat clentifica dedi cada, en primer terme, a fer els mesuraments que havien de permetre des: criure els fendmens que s‘observaven al cel. El segon pas era trobar la cau- sa que provocava aquests fs prin al seu voltant giraven els astres que s’observava que es movien. Aquestes neres teories explicaven que la Terra era el centre de 'univers i que teories s‘anomenen geocentriques, i es basaven en 'experiéncia propia dels observadors, que sentien que ells mateixos es mantenien immébils, mente que altres cossos es desplagaven de manera més o menys uniforme ala volta celeste. ret d'algunes excepcions, aquestes teories es van mante- nir fins al segle XVI, '@poca en qué es van comengar a obrir pas les teories heliocéntriques, que consideraven que el Sol era el centre de ‘univers i al seu voltant giraven els altres astres Uastronomia antiga tiguitat classica es coneixien set astres que es movien sobre el fons d'estels: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Jiipiter i Saturn. Els cine Uiltims presentaven un moviment irregular quan s‘observaven durant periodes llargs. Se n’estudiava el moviment i s’analitzaven les variacions que experimentava la seva brillantor en el decurs del temps: la brillantor augmentava quan eren més a prop. En un moment concret, Mart semblava que invertia el moviment i retrocedia en el cel; aquest efecte es coneixia amb el nom de moviment retrograd (> Figura 1.25) o 7 26 de juliol ‘d Figura 1.25. Ei moviment de Mart (resresentat pel punt taronja)no evolucionava de rmenera continua. En un moment determinat semblava que e planeta sendarreria respecte dela posicié anterior s’anomenava moviment retrograd Figura 1.26. Eis estos els planets canvien de posicié al larg dea nit a causa {dela rotaciotorrestre, tal com s‘aprecia en aquest fotografia de larga exaosicié. Tot iaik,a posicid Gels estels na varia una rita Tatra, mentre que els planetes vaguer pel cel. Les traces de colors corresponen a la lum que rebem dels est (@xincipalment i dels planetes a paraula planeta procedex del gyecmhavyrnt, que voldir“erant’, sense rumb, Amb aquest nomels ~anticsgrecs designaven qualsevol cos ‘que semolava que es moguésce manera erratica sobre el fons c'estels fix0s que formaven el cel nocturn,Figura 1.27, Reoreseiac dela aration 2 aC] va prendre per cert la idea Eudox de Chis 408- stellar SI observer ia posicié de 'estel 355 aC) que I'univers estava constituit per 27 esferes concéntriques que ae a Se ene: giraven al voltant de la Terra. A la més exterior, que va anomenar esfera meses, veyemquecanfe 25290 Coes, suposava que hi havi ls extels en psicons es, ja qUe No Se rYapreciava moviment. Aquesaesfra celeste fea una vota complet cada dla, grant c'est a oes, al vollantc'un etx que passa pels pols Nord uel de la Terra, Més ell de esfera celeste va suposar que nh havia una altra, en la qual hi havia el mobil primari (primum mobi) que la fei gira aun ime regular 9 esferes Després de fer diversos estudis, Aristotil hi va afegir més per mirar d’explicar el moviment irregular dels planetes. Amb tot, no va poder justificar que el Soli els planetes de vegades apareguessin més proxims a la Terra i altres vegades més allu- nyats (el moviment retrograd) Aristare de Samos (310-230 aC] va imaginar un sistema helio- céntric segons el qual el Sol era el centre de univers, i la Terra, Ja Lluna i els altres cine planetes giraven al seu voltant, cadascun, ‘amb la seva velocitat i en drbites de radis diferents. La Terra tam- bé girava al voltant de si mateixa; per tant, tenia dos moviments: Un de rotaci6, amb periodicitat diarta, i altre de translacié, amb periodicitat anual. El conjunt estava situat dins una esfera d’estels, que no tenia cap mena de rotaci6. Aristare recollia les idees que havia exposat el segle anterior Heraclides del Pont (388-315 aC), que, en considerar el Sol com la font de lescalfor i la vida, suposava que havia d’estar al centre de univers, Aquesta teoria va ser rebutjada davant les geocéntriques, no tan sols perqué s‘oposava a la idea filosdficament indiscutible que la Terra era un mateix estel s’hauria de que tingués el centre de univers, siné penque, si fos cert veure en diferents posicions del fons celeste segons la posici Ja Terra dins el gir anual que feia al voltant del Sol Aquest fenomen, conequt com a paralaxi estellar, no Ihavia observet cap astrénom fins aquell moment, i hauria de ser evident amb els estels més proxims a la Terra, Aristarc va justificar el fet que no s‘observés amb argument que tots els estels es trobaven molt allunyats de la Terra. Alsegle xix, Friedrich Bessel (1784-1846) va fer observacions més preci- ses que van demostrar Vexistencia del fenomen de la paral-laxi dels estels (» Figura 1.27) i va ser capag de determinar la distancia de 61 Cygai i daltres estrelles «proximes» al sistema solar. Aquesta va ser historicament la pri mera prova de la rotacié de la Terra al voltant del Sol (ZEB = model ptotemaic Claudi Ptolemeu (90-168 dC aprox.) va ser un dels astronoms que més va contribuir al manteniment de les teories geocéntriques. Va claborar un complex model geométric que permetia donar una explicacié a les distan- cies canviants entre els planetes i la Terra, mantenint la Immobilitat d’a- questa ila seva posici6 com a element central de l'univers. Va publicar les Figura 1.28. Disposicid dets astres alunivers, segors el model geocentric de Ptolemeu. Va publcar la seves teories a obra Gran Sintaxi Matematica, coneguda a _seves teories a l'obra Gran Sintaxi Matematica, coneguda com a Almagest COccident com a Almagest per la seva per la traduccié a arab. traduecio a fara, Va imaginar que els planetes giraven al voltant de la Terra descrivint peti tes orbites circulars que va anomenar epicicles, el centre de les quals es 26Jesplagava descrivint una drbita circular al voltant menar deferent (> Figura 1.28 Aquests dos girs, el de lepicicle i el de la deferent, podien tenir veloci- ats, direecions | radis independents, la qual cosa explicava les irregulari netes; concretamel © observades en el moviment dels, moviment retragrad. explicay Per acabar d’ajustar les dacles, Ptolemeu va suposar que els planetes des crivien orbites excéntriques, és a dit, que la Terra no estava situada al cen de Vorbita, sind a una certa distancia. Va establir un punt, anomenat equant, que es troba en el diametre de l'orbita, a la mateixa distancia de centre que la Terra (» Figura 1.29 Epcile Deferent | Va proposar que els planetes descrivien una orbita circular, amb un movi lar uniforme respecte de l'equant, la qual cosa explicava el fet sembl que el S hivern que a Vestiu, que es movia més rapidament a vem a I’hemisferi nord (el periode tardor-hivern dura sis dies 1.com obse menys que el perfode primavera-estiu) Moviment retrogred ‘ita no és exactament circular ila velo- p del Sol (hivern a I'hemisferi En realitat, aixd es deu al fet que I citat de la Terra augmenta quan esta més a ¢ nord) que quan n’esta més allunyada (estiu), Figura 1.29. Explicacié del moviment ‘observat des planetes mitjangant rents | epcices. En punts concrets ce! recorregut sembla que e planeta es mou ap enrere (moviment retrogra Figura 1.30, Lalmagest va ser escrit per Claud Ptolemeu cap a any 180 dC. Cizudl tolemeu va realtzar es seves observa ions a Alexandra Egiote) Com que va ser lasirénom i geégraf més influent de a ‘eva epoca, la seve teoria geocéntrica va pprevaler durant 1.400 anys 3b va ser escrit Mattiemanke Lalmagest twaduce! en grec. El thol orignal é ‘Syntaxis. 5 un tractatastronémic que sta de 13 libres on stexpica el moviment del Sol els plenetes ila Lune.Figura 1.31. Nicolau Copernic or mercuri © g g C | ne Co | we ol estany h plom Simbols dels planetes, (CEQ = model copernica '3-1543) va idear un model matematic molt més sim plicar les dades conegudes pel que Nicolau Copernic (14 ple que el de Ptolemeu, que permetia e al moviment dols astres. Va plantejar un sistema heliocentric, amb el Sol al centre de univers, els planetes girant al seu voltant i la Lluna girant al voltant de la Terra, El gran avantatge del model copemica era la seva senaillesa, També suposava 'existéncia d’'una esfera immdbil on es localitzaven els estels, que estaven fixos. Va explicar que el moviment aparent dels estels era conseqtiéncia de la rotacié de la Terra. Les trajectories irregulars que seguien els planetes quan s‘observaven des de la Terra (moviment retré grad) també eren consequéncia del moviment d'aquesta REVOLYTIONYM LIB. 1 a 38 anno um complet circuitum. Post hunc lpiter duodecennali Fevolucone mobile. Deinde Mars ,quibienniocircuit. Qugrum Inondive annua revolutio locum obtinet, in quo tertan cu orbe a * ¥ lonatitanquamepicycto continer dixiaws: Quinto loco Venus nono menferedueur.Sextum denigue locum Mercatoe tenet, Sdagincadcrum pac areumcurens. In medio vero omnium™l tlie Sol. Quis enum inhoe plehestimo tempo lampadem bane inaiovel melioriloco poncret, quamunde cota famal pote i- Figura 1.32. Model heliocentric de Nicolau Copernic. |. Esfera immobil dels estals, V. Terra. Periode: 1 any, I. Saturn, Perlode: 30 anys. amb rita dela Luna, II, Japter. Periode: 12 anys Vi Venus. Periode: 9 mesos IV. Mart. Periooe: 2 anys. Vil Mercuri. Periode: 80 dies Copernic va publicar totes aquestes conclusions a Yobra Sobre les revo- lucions dels cossos celestes (a original lati, De Revolutionibus Orbium Coelestiuim) Vany 1543, També va arribar a establir dades bastant precises dels periodes orbitals dels planetes al voltant del Sol. A la figura 1.32 es ‘mostra una imatge de la seva representacié de univers iles dades corres ponents.De Copérnic a Galileu Tycho Brahe (1545-1601) va ser un astronom destacat, j la seva principal nntribuci6 a Yaveng de 'astronomia fou el fet d’haver obtingut mesures molt precises de les posicions angulars dels planetes i els estels, Per fer-ho va utilitzar sextants i brixoles, ja que encara no s’havia inventat el teles: Figura 1.33. Esquema del model d'univers _/- proposat per Tycho Brahe. Z fs un model intermedi entre l geocentric i heliocentric. Els planetes giren al voltant del Sol entre que aquest gra al votant de a Tera, Figura 1.34. EI model heliocentric de Coparnic permet expiicar faciment et ‘moviment retrograd de Mart que s‘observa des de la Tera, En el cibubk es mostra la Imatge que veuriem des de la Terra en projectar la imatge de Mart en la vota celeste. Com a resultat d’aquestes mesures, va proposar un model d'univers en cl qual Galileu Galilei (1562-1642) va perfeccionar el telescopi que havia inventat un holandés, probablement Hans Lippershey (1570-1619), i el va fer servir per fer observacions astrondmiques, cosa que va permetre obte nir proves indiscutibles de I'exactitud del sistema de Copernic. Va observar satéHits girant al voltant de Jtipiter, taques al Sol, fases a Venus i zones cla: res i fosques a la Lluna, Tot /aixd, es va oposar a les drbites eliptiques que havia apuntat Kepler. Segons ell, el cercle era la corba perfecta cmp gavtaton 6 Figura 1.35. Tycho Brahe (1546-1601), quest astronom danes va realtzar diverses mesures astronémiques sobre el sistema solar | més de 700 estels va adoptar una teora intermedia entre la teoria de Ptolemeu ila de Copernic. Va suposar que els cinc planetes coneguts giraven al voltant del So, ahora que feia ‘rar aquest al voltant de la Terra, Tot i que la seva teorie era pac encertada, les seves mesures astrondmiques van ser Ltltzades pel seu ajudant, Johannes Kepler ivan tenir un paper fonamental en la oimulaci6 ce les tres leis de Kepler sobre el movirnent dels planetes. Figura 1.36. Galleu Galilei (1564-1642), ‘Aquest matemati, isc, fldsof i astrénom italia, a més de la seva aportaci6 en el camp de les maternatiques i de la fisca, 5 conegut per les seves observacions astrondmiques, les quals el van portar a defensare! sistema helacértric de Copemic. La seva acérrima defensa aquest model -es diu que més que la defensa van ser 2s insults ue drigia a diferents personaltats eclesistiques- ve ser la causa que el Sant Ofii el condemnés el 1633 a cbligacié de resar tuna vegada a la setmana curant tes anys ia lareclusio ala seva vila darcetOrbita del planeta La cinematica dels planetes Els estudis de Johannes Kepler (1571-1630) van permetre descriure el moviment dels planetes. Va utilizar els seus grans coneixements mate matics per trobar relacions entre les dades que havia observat el tre, Brahe, i amb elles va compondre un model heliocentric de univers. Va comencar treballant de la manera tradicional, plantejant trajectories excéntriques i moviments en epicicles, perd a hora d’intentar ajustar orbita de Mart a les dades de Brahe va trobar que aquelles dades el situa ven 8 minuts dare fora de Vesquema que havia establert Copérnic. Aixd oS liva fer pensar que Mart no descrivia una érbita circular. Va provar altres Figura 1.27. D’acord amb els estuis de formes pera les orbites i va trobar que les dades concordaven amb el Kepler, un planeta tarda el matetx temps que els planetes descrivien drbites el-liptiques que tenien el Sol en un dels apassar de AaB que de Ca ode EF focus. excentricitat d’aquelles ellipses va resultar molt petita, fora del En consequéncia, a seva valocttatés més. cas de l’orbita de Mercuri, cosa que indica que les drbites sén gairebé cir- yan al perheli que a afl. sails En analitzar les dades de Brahe, dels planetes no és constant, siné que el radi vector que els uneix amb el Sol descriu arees iguals en temps iguals. En conseqiiéncia, la velocitat dels planetes és més gran quan estan proxims al Sol (al periheli) i més petita ‘quan es mouen per les zones més allunyades (a l'afeli)(» Figura 1:37) pler també va descobrir que la velocitat Finalment, va trobar una relacié entre la mida de les drbites i el periode de translacié dels planetes al voltant del Sol Les leis de Kepler DI yd tte ae Com a conseqiiéncia dels seus estudis, va enunc! ment planetari (conegudes com a lleis de Kepler). Les lleis de Kepler repre Figura 1.38. Johennes Kepler elcreador——_senten una descripcio cinematica del sistema solar. de ls les que porten el seu nom, 4, Tols els planetes es mouen al voltant del ol seguint arbites | — etlptiques. El Sol esta en un dels focus de rellipse. of | (Alcibuix, 2b son els somieixos de 'el-ipse) 1 les tres lleis del movi 2, £'s planetes es mouen amb velocitat areolar constant. €s.adir, el vector de posicio ce cada planeta respecte del Sol, r, escombra ares iguals en temps iguals. fA _ const dt 273-10" | 308- 10°" 2,96: 10-" | 3, Per a tots els planetes: ; i eons 53-10" ona és e! semieix major de ellipse iTesel periode Ge translacio de! pianeta. (Nota: en la practca,aés a cistancia mijana 294-10 | del planeta al Sol) [297-70 | 296-10 |Les lleis de Kepler son leis empiriques que no expliquen les causes d’a jests moviments; per fer una analisi d'aquestes causes caldra esperar els treballs posteriors cle Newton. Amb tot, lestudi del moviment dels planetes ens portara a algunes conclu: sions fonamentals per conéixer la causa que el provoca, Ho abordarem en els apartats segiients, Les distancies astrondmiques Quan estudiem el sistema solar treballem amb distancies molt grans; per aixo, en comptes d’expressar-les amb metres sovint es fan servir altres uni Is, com ara * Unitat astronémica (UA). Es la distancia mitjana entre la Terra i el Sol: 1. UA = 149,600,000.000 m = 1,496 - 10" m lem de distancia mitjana perqué Vorbita de la Terra és una eblipse ino sempre es troba a la mateixa distancia del Sol. Aquesta distancia és el semicix major de ellipse. + Any lum. £5 la distincia que recorre la llum en un any: any llum = 9,46- 10" m Si utilitzem les determinacions més precises: any lum = 63.241 UA + Parsec (pc). Es la distancia a la qual 1 UA subtendeix un angle dl segon dare (> Figura 1.39) Poclem dir que un estel es troba a una distancia d’1 pe si la seva paral-laxi 1 segon dare, coro povitot BB Figura 1.39. Representacié del parsec, 1pc-3.26 anys lum, EXEMPLE RESOLT A\'exterior del sistema solar s’hi detecta un nou planeta nan que és.a una distancia del Sol el doble del radi de orbita de Nepti. Si suposem que recorre una érbita circular, quant de temps tardara a fer la volta al Sol? El periode de Neptu en la seva Orbita al voltant del Sol 6ST Els dos planetes giren al voltant del Sol. D'acord amb la tercera lei de Kepler 52-10". Poona Press” (2 en) Pre ACTIVITATS 113. Tenint en compte les leis de Kepler, explica, servint-te d'un dibuix, en quina part dela seva orbit al voltant del Sol (afelo periheld es troba la Terra a "hivern a esti, si s'acompleix que a hemisferi nord el perfode tardor- hivern dura sis dies menys que el de primavera-estiu 114, La distancia mitana de Mart al Sol és 1.468 vegades la de la Terra al Sol. Toba el nombre d'anys terrestres que dura un any marcia, 15. El periode de rotaci6 de Jdpiter al voltant del Sol &5 12 vegades més gran ue et periode que correspon a la Terra, Calcula quantes vogades és superior a distancia mitjana (semieix de lelinse) les de Jupiter fins al Sol 2 la distancia mitjana entre la Terra iel Sol. Obres escrites per Kepler Kepler va publicar les dues primeres lisa obra Astronomia nova (1609), Hla tercera a De Harmonices mundi (1619, Hiha altres obres en qué va descriureels seus descobriments: IMysterium cosmographicum (1596), Epitome astronomiae copesnicanae (1618) es Taules rudotfines (1627), ‘que son un compendi de les dads ‘que haw obtingut Tycho Brahe ies ‘conclusions que ell matelx va establr 2 pantr c'aquestes dades.Figura 1.40. €1 Sol exerceix una accié distancia sobre els planetes (CER La cinamica dots planetes Is estudis de Kepler van permetre descriure el moviment dels planetes en termes fisics, perd per qué tenen aquest moviment? Quina és la causa que els obliga a descriure aquestes drbites? Resoldre el problema de la causal et gens facil per als cientifics de epoca tari no tat del moviment p Hooke i Halley van suposar que el moviment dels planetes era causat per fadrat una forga atractiva que exercia el Sol, el valor de la qual depenia del ¢ de la distancia al planeta. Kepler va pensar que aquesta forca era de tipus magnétic Va ser Newton qui va trobar la resposta, Partint de les lleis de Kepler va arribar a determinar 'existéncia de la llei de la gravitacio ur qual va explicar no tan sols que el Sol atrau els planetes amb una forga el uadrat de la distancia i que és la ia inversament amb el q valor de la qua responsable de tuna accié a distancia, Newton va arribar a determinar 'expressié matemit avitatdria. Vegem com ho va fer: ment, sin6 tar icci6 gravitatoria és bé que la in ca de la forga responsable de la interaccié Tal com passa amb qualsevol cos que gira, el moviment dun planeta esta causat per una forga centripeta (» Figura 1.40) Rama a 1 fenint en compte la relacié que hi ha entre magnituds lineals i angulars, i que el moviment dels planetes és periodic: v ¥ R=m = rk re La tercera llei de Kepler estableix una relacié entre el perfode dels planetes [el seu radi vector: T®= k +, Substituim aquesta expressié a (21: Rom )-r La Arribem a la conclusié que la forca centripeta q ica el moviment dels ‘sament amb el quadrat de la distancia (i és propor planetes varia inv a la massa del planeta, m). Es a dir: e-r(3) Com que el Sol havia de ser et causant de la forga que movia els planetes, porcional a la massa del Sol 4 Newton va establir que = havia de ser pr a M Aquest pas genial va obrir el cami cap a una nova fisica. Newton va comple ar la formula que proporciona la forga atractiva que exerceix el Sol sobre s planetes i que actua com una forga centripeta, responsable del seu mo- + M:massa del Sol «+ redistancia del Sol al planeta. + m: massa del planeta + G: constant de gravitacié universala Camp gravitatori dels cossos celestes vitatori sirelles, planetes o satéllits, | cada un crea un camp fant dels planetes i d’aquests al voltant d’una estre ment dels satéllits lla 0 la rotacié galactica sén conseqiiéncia de la forga d’atraccié gravitatoy que els uns exerceixen sobre els altres. Analitzarem univers des del punt de vista de la interaccié gravitatoria pe intentar comprendre’n evolucid. Relacionarem 'érbita que deseriuen amb seva energia. De vegades, l'analisi ens portara a suposar Vexistencia de matéria no visible, 'anomenada materia fosca, imprescindible per explicar el moviment de les galaxies. 598-10" | 637-1 | 981 72-108 | 74-4 (EER «1 camp gravitatori de ta Terra | els planetes La Terra i qualsevol dels planetes s6n cossos que exerceixen una atraccié gravitatdria sobre qualsevol altre cos que estigui a prop. Aquesta forga, que able que els cossos caiguin lliu- 65-70? | 338-10 | 320 habitualment anomenem pes, és la respor Taula 1.1. Alguns valors del camp 7 7 7 sravitator a la suserfcie de planetes 0 nsiderem un cos de massa m que esta a una distancia rd’un planeta de — Seta mas sxpressi6 de la forca gravitatori ila forea pes GMpm : Hee ACTIVITATS | dein que valor deg acclerac de a graveat, depen de a massa ey ee el planeta i de la distincia a qué es troba el cos; g és més petita com més ‘Seer punta in pea [ela «gran sigui la distancia al centre del cos. del qual son la quarta part dels de peeps CMe ig Ge, la Terra, quin sera el seu pes en ‘aquest planeta? Dada: Zon = 9,8 MVS? Solucid: 2940 N Sovint s‘anomena g, el valor de g @ la superficie del planeta, En aquest cas, coincideix amb el radi del planeta (» Taula 1.1. EXEMPLE RESOLT Q Contesta, €] Quin pes té un objecte que s'eleva des del nivel! del mar fins a una altura igual a dues vegades el radi torestre? la superficie de sup b) Japiter té una densitat mitjana d'1,34- 10°kg + m= Quin és el valor de 'acceleracio de la gravotat ala Seva superficie Ala, | substituebla én Fexpressi [1 Dades: G = 6,67 10°" N- mt kg" Ry = 7,18: 10’ m. eget pamg=2m esc g = 667-10 0M & . rr im 8 26,88 Nikg 33El camp gravitatori del Sol i el sistema solar Sol com una gran massa de la qual giren els planetes amb orbites elliptiques. En la majoria dels ca laa drbites esf A més, els planetes estan molt lluny del Sol, de manera que tots es poden considerar masses puntuals Podem fer servir les expressions deduides per a una massa puntual per traccié calcular el camp gravitatori creat pel Sol a una distancia ria forea d gravitatoria que exerceix sobre un planeta situat en aquest punt EI moviment dels planetes Tal com va enunciar New es és la forca centripeta responsable del seu moviment circul la forga gravitatdria que exerceix el Sol sobre Si relacionem les expressions [1] i [2], obtenim que ‘onclusié: els planetes giren a una velocitat més petita com més grai seva distancia al Sol, La velocit a 1 que gira un planeta no depen de la se ta al So massa; només depen de la massa del Sol ide la distancia del pl or pstituim a [3], obtenim que Sielevem al quadrat ire ‘onclusié; per a qualsevol planeta que giri al voltan! Aquesta conclusié és la tercera liei de Keple Altres sistemes planetaris A univers podem trobar altres sistemes similars al descrit, en qué un cos massa exerceix una atraccié gravitatdria sobre altres cossos central de gra Je menys massa que giren al seu voltant ipiter 0 Saturn, Dins del sistema solar hi ha planetes com la Terra, b que tenen diversos satal-lits que giren al seu voltant. Fora del sistema solar hi ha estrelles amb els seus propis sistemes planetaris. En tots elsEER Venergia det cos que gira voltant del Sol iels satéllits que giren al voltant Els planetes que giren Is planetes tenen una energia cinética deguda al seu moviment i una energia potencial deguda a la posicié que ocupen respecte al cos que crea el camp, Imaginem que M és la massa del cos central i m, la massa del cos que gira 1 eral cos que orbila, F., d’on es dedueix que Aixd ens permet obtenir una forma més simplificada per a la seva energi p,-1.G:Mim M-m ,, _ 1.G-M-m Conclusié: els cossos que giren al voltant d’un altre cos amb una massa més gran que els atrau tenen una energia mecanica negativa el valor de la és inversament proporcional a la distancia entre aquests. Lenergia mecinica del cos que gira esdevé zero quan esta a una distancia infinita respecte al cos que crea el camp, és @ dir, quan surt del seu camp aravitator (EZR veioctat a'escapament Anomenem velocitat d’escapament la velocitat que ha de tenir un, cos per alliberar-se de 'atracci6 gravitatoria dun altre co Segons el que s‘acaba de deduir, aquesta velocitat ha de fer que el cos acon: eixi una Ey > 0 1 GM-m Ey = Ect Ep=5om-v -0 nant expressié, la velocitat d’escapament ha de ser la segiient Observa que la velocitat d’escapament no d gira, sind que depén d'aquests dos factors: nassa del cos que crea el camp gravitatori M. + La distancia a qué es troba del centre d’aquest cos r Jocitat d’escapament d’un planeta per referir-se a la rqué surti de! Sovint es parla de la s des de la seva superficie M és la massa del pla velocitat a qué cal llangar un camp gravitatori que crea el planeta. En aquest neta, ir, el seu radi Velocitat d’escapament per a diversos cossos celestes 2a | 6052 | 6370 3397 199-102 | 320-10 | 4a7-10" | 598-10* | 642-10 | 19 402-10 2380| exemeue resocr Q CoROF-7b, un dels planetes extrasolars més petits, Relaciona vamo gira al voltant de estrella CoROT7 en una érbita gairebé circular de 2,58 - 10° m de radii un periode | de205h, La massa del planets és de 2,90 10"kg el Substituel:en [1] alla a massa radi és o'1,07 - 10” m. Caleula: a) La massa de lestrella CoROF7, b) Lacceleracié de la gravetat a la superficie del 258-10") planeta CoROT7b. Dosa = W710 kE | ) Lavelocitat d'escapament a’aquest planeta, eeu dace Dada: G = 6.67 10°" N-m? kg? Gm Per resoldre el problema, utitza toes le unitats do. 57-10--2,90- 10 m p= STON 290-10 ag gg al planeta que gira al vot (107-107 * seva estrella ©) La veloctat dlescapement a la superficie del planeta gM ” 5 aqueli que fa que u ‘aquest pur tingui una Roo Me - . 1 G-mem 6 i Ey = Ee t B= yom Se 3 9 v 1.90-10*m/s ACTIVITATS 17. La lum del Sol triga 8 min 20 sa arrbar a la Terra 419, Un planeta de 10® kg de massa gra al voltant d'una 143 min (20 s a arriber @ lipiter. Suposant que les estrella seguint una Orbita circular de radi r = 10" km Orbites son circutars, calcula iperiode T = 2 anys terrestres. €@) El periode de Jipiter orbitent al votant del Sol aleula ) La veloctat orbital de Jupiter. a) La massa M de restr La rime Cet Sol, b) Lenergia mecanica del planeta. Dades: Fa volta del Sol = 3,15 - 10's; ©) El médul del moment angular del planeta respecte © = 3-108 VS; G = 6,67 «10-7 Nm kg al contre de estrella, Solucié: a) 3,735. 10"s;b) 1,312. 104 ms, ©) Lavelocitat angular d'un alte planeta més allunyat ©) 2013 10g de Festrelia que descriu una drbita crculr de radi ‘gual al doble del primer, 2. Dades: G = 6,67 - 10°" N- miskg®. Considera que any terrestre = 365 dies, 21.488» 10 kg, b) ~ 4,962 10 4 kg - m/s! d)3,52- 10°F racys 18. Es deixa caure liurement un objecte des d'una distancia uinfnita» d'un planeta de radi Ry. Calcul: 42) La massa del planeta sila intensitat de la gravetat ala superficie val gy, soluc ) La velocitat en arribar ala superficie del planeta, 996 ©} La velocitat de 'objecte en passar per un punt A en que la gravetat val ./2. 20. La massa de Mart, el seu radi l rad dela seva drbita al voltant del So, reerits ales magnituds de la Terra, én, Tespectivament: Mya) = 0,107 + Mr anor tenn Rees = 0,532 * Rr Fase = 1.524 Fr a Determina amb relacié ala Terra a) El periode de rotacié al voltant del Sol Dades: G = 6,67 - 10°" N- mig? 80 = 9,8 mist ) El valor dela gravetat ila velocitat d'escapament a Re = 687 10m, la superficie de Mart amb relacio als de la Terra, Soluci6: a) 5:96 108 kg; b) 1117 10 mvs SSOIUCI6: a) Tue = 1.88 Tre Sw = 0,978 ©) 9,396 + 10° ms Vesarnen = OMB VesperEER Energia i tipus d'orbita cone sacs BB Lenergia d'un satellit determina el tipus de moviment i, en el seu cas, la forma de Yorbita que descriu, ‘Suposem un cos de massa m que és en el camp creat per un altre de massa M, a una distancia r d’aquest. Per al satéllit es compleix que: GsM-m ae Ey= Ect Ep 27 Es poden donar els casos segiients: Energia} Radi de Energia total fim Orbita circular s propia dels satdkits ave gren al votant 'un planeta. stan sempre a la mete distance, per xd la sava energia cnet E: la seva energia potencal , tenen sempre un valor constant 1 6-M-m ar Be= Bt Be energie 0 Energia total Perel Afel Disténcia al Sol Orbita ebtiptica Energie Distancia al sol Energia | total Pei lm ‘al ilrg de orb, energia cna ia potencia canwion, por energia total es mant6 constant. Enel perinel a welocitat es més gran. Per axd renerga cindica és més gran | Tenergia Potencial és meés peta Tenen aquest tpus d rbites els planetes que gren a vottant del Sol alguns satevits de comunicacié. los té prou veloctat per escaparse del camp gravitaton. Entotmoment E: = ~E, ‘Quan surton del camp gravitatorE, = 0, la qual cosa indica que E: = 0 que la seva veloctat v=0. Deseriuen aquest spus corbites alguns cometes que 0 | Elcos stescepara del camp gravitato i quan en sur la sova vlocitat sara més gran que zero. Entot momert E- > ~ Descriuen aquest tpus oorbites alguns asteroices ‘que arben de manera momentania al sisteme soley, ‘pero que en surten rapidament, 3satitlit Figura 1.42. El moviment dels sates &5 similar al dels planetes que giren al voltant de! Sol descrivint Orbites circulars 0 eliptiques. Ens centrarem, pero, en les on Jars, Figura 1.43. €5¢ dir, els satis que estan a més altura tenen un periode més gran, Veiem, a més, que Tnomés depen ACTIVITATS 21. Al febrer de 2013, Agencia Espacial Europes va col-locar tun nou saté-lt, "Amazone 3, ‘en orbita circular al voltant de la Terra calcula altura h a que 0s ‘troba des de la superficie tetrestre (en quilometres) ‘el seu periode (en hores) sila velocitat del satelit 6s de 3.074 m/s, Dades: G = 6,67 -10-"'N rg My = 598-10" ke Ry = 6.370 km. Soluci: a) 25.840 km; b) 23,96 38 a Moviment de planetes i satél-lits de manera natural, les tecnologies A més dels cossos que poblen I'e han permés a ’ésser huma col-locar-hi satdllits artificials amb elfidde coneixer altres ambits de sorologiques. Molts sén satéblits que « inica- pai exterior, com facilitar les com cions o les prediccions met diferents altures de la superficie de la Terr (ER satar-tits que orbiten ta terra cié estudiarem el moviment de satél-lits que descriuen Orbites int de la Terra (» Figura 1.42), Per a tots A contin estacionaries al vol * La forga gravitatoria és la forga centripeta que manté el saté!lit en movi Calcul de la velocitat orbital Per al satéllit que gira a una altura h per sobre de la superficie de la Terra: © v és la velocitat orbital del cos que gira. © My és la massa de la Terra (5,98 + 10° kg). Rrés el radi de la Terra (6.370 km). iu el satélt © rés el radi de lorbita que des r=R+h hés l'altura a qué es troba sobre la superficie de la Terra Calcul del perfode de revoluci6 Per calcular el temps que triga el satélit a completar la seva drbita, farem servir la relacié existent entre la velocitat orbital ila velocitat angular cor responent. S eguim el raonament anterior, tenim que: es gM pe, Mn : veorsveer=(F)or 2 Si relacionem [1] [21 reordenem, podem obtenir el periode ‘un satéllit que orbita a una altura h és (» Figura 143): Elperiode c a foe, [eR + T NGM VO GMcon gavttoi BB Satél-lits geostacionaris ‘S’anomenen satéllits geostacionaris 0 geosineronies aquells que orbiten al voltant de la Terra i es mantenen sempre per sobre d'un mateix punt. Per a un observador terrestre, aquests satéllits no canvien de posicié amb el temps, és a dir, sembla que no es mogul Per a aixd, cal que el seu periode de revolucié sigui el mateix que el de la ons) i que orbitin en el pla de Vequador terrestre (Figura 1.45). La rad és que només aixi es garanteix mateix en tot el seu recorregut. Terra (dia sideral: 23 hores, 56 minuts i3,5 se que el valor de la forga gravitatoriasigui A ‘xbtes soore ecuador Per aquestes raons é1lit geostacionari orbita a una determinada altura sobre la superficie de la Terra, que podem calcular: Obtenim el radi de rarbita a par rey ir de Vexpressi6 del periode; a P Figura 1.45. Els satobits goostacionaris oriten sobre equadorterrestre Fem el cAlcul per a les dades del nostre planeta: * Ry = 6370km * G = 667-10" N- mag’ + My =598-10"kg + T= 28 hores, 56 minuts 35 segons = 8616s Nem: 26,67 -10 5,98 10” kg : kg 2 an altura a qué orbita sobre la superficie terrestre és la gilent: fh = 422-107 m ~ 637 10° m = 3.58- 107m = 35.800 km fambé podem calcular la velocitat dels satalits geostacionais Recorda fE™ [687 10-58-10" oy ag AGREE 7 V 422-19 23 56min3,5s ~ 23,98h = 8.6168 En resum: els sat2its geostaclonaris es troben en un punt determina so bre la superficie dela Tera (> Figua ti tenen aquestescaraceristiques « Tenen un periode de rotacié igual al de la Terra: 23 hore, 6 minuts 13.8 segons (8.616 s) «* La seva orbita esta sobre lequador terr luns 3,58 - 107 m (35,800 kn) per s¢ sire a ES ows 140" E sateblts meteorod superficie de la Terra, Figura 1.44. exemple 9Figura 1.46, Segons la seva posici, els sateblts que orbiter la Terra s'anomenen + LEO: Low Earth Orbit. Exemple: e| sistema ‘comunicacions. + GEO: Geosynchronous Orbit. Exemple setbhlts meteoroldgies Meteosat ‘© MED: Mig Eartn Orbit, Exemple: els 24 sattllits que ofereixen el servel GPS, (QQ catcut sobre satetsits amb el full de calcul Quan un satéllit gira al voltant de la Terra, el periode i la velocitat depe. rbita (» Figura 1.46). Utilitzarem un full de calcul nen del radi de la se quee una orbita de radi igual al radi de la Terra, estre), un altre d’drbita 2RT \s permeti conéixer la velocitat i el perfode dun satéllit que descriv (se suposa que es mou z molt poca distancia de la superficie te 3RT..., fins a 12RT. Representarem graficament la velocitat orbital i el pe cl satéLlit en cada cas. riode respecte a I’altura a la qual es tro Com que lérbita és circular non-GM. ge (GM «y= ‘ Posem la velocitat lineal en funcié de 'angular, la relacionem amb el pe: riode i reord: T=2n vz : zi r=RT +n, on hés altura del satéllit sobre la superficie de la Terra Elaborem un full de calcul amb les equacions [1] i (21, i obtenim: ec | 00 | 7130 5055 nares M10 | ax 55954 a9 sateLits GBR 0 | zw 156 26.289 La veloctat dels satéits Hi ase | imo 37868 40.443 artfcals és mak elevaca, GES aes." | 2508-10 3588 652i Per al cas dels sathits eo 32305 742 geostacionaris oe 29909 wi Vv. 3.000 m/s. 11,000 kmvn a va WB 5700-00 | sons | a6 He 60.0 | 573-10 2m 159856 | aa 6370-10 23859 ‘wus eg 7aor-1 | 22a zou? | velocitat orbital irs) Periodeotital) $00 —— 000 ory | 10000 = 100000} — 4.909 | eg ey i 200 soam. i eee sg Te ae a a soto Fi 7 02 03 S106 08 40 Aura sobrla superficie ir) Atuea sobre la superficie m Figura 1.47. Com més altes tobi! até, més aia sera Figura 1.48, Commés amunt es tobi Fobita dl setl-i, més la seva velocitat 40 gran sera el seu perfode orbital(CER energia dets sates omés estan sotmesos a I'acci6 del camp gravitato- nergia me GM Bot B= Sagey EM satbllits que estudiem la qual cosa ens permet calcular-ne facil ment Per al satéblit que orbita, Fi, = Fo, d’on es dedueix que: oem, M-m Aixd permet obtenir una forma més simplificada de 'energia mecanica d’un satéllit; 1G-M-m _ n G-M-m En aquestes circumstancies, els satéllits compleixen el principi de con- servacié de 'energia mecanica, cosa que permet calcular la velocitat que cal imprimir-los en el punt de llangament perqué aconsegueixin una dr bita determinada Per extensi6, també podrem calcular l'energia que cal comunicar-los per- qué passin d’una orbita a una altra o la que els permetra sortir del camp gravitatori en qué es troben, ita Velocitat de llangament per posar un satéllit en Suposem que es llanga un satel-lit (» Figura 1.49) des de la superficie de la Terra (posici6 1) (» Figura 1.50)fins a aconseguir una orbita determinada (po. sici6 2). Apliquem el principi de conservacié de Bir = Bua > Ect + Bes= Eee + Ep GM- sh fei} Relacionant les expressions [1] | [2] simplificades, obtenim que: GM _1 1G-M) MGM 44 (Gm ne (SS tehlit en Orbita és La velocitat de llancament necessiria per posar un aquesta / i ne eom (= Recorda que r és el radi de VOrbita del satéllit: r = Ry + h, ih és Valtura a de la superficie de la Terra. qué es troba per sobr Es a dir, en funcié de la velocitat amb qué el llancem, la seva orbita sera mé alta o més baixa camo gota Recorda spoden establirrelacions entre energia mecanica,'energia cinética ienerga potencial d'un satélit que orbital vottant d'un planeta 1 Eu= 6 B= 2k uy 2 Per pasar-ioe energia Figura 1.50. En el pas dela posicé 1a le 2, 'energia es conserva, 4aEXEMPLE RESOLT @ sina cottocat un sataliit de 10*kg de massa en drbita al voltant de laTerra a una altura dues vegades el radi terrestre, Caleul: a) Leonergia que se liha comunicat des de le superficie de laTerra. b) La orga centripeta necessaria perqué descrigui Vorbita, ©) El periode del satditt en aquesta drbita Dades: g = 9.8m -s-%; Ry = 6370 km. Per resoldre el problema, utiliza tote nitats del rmagnit 4} El satévitestara sotmés en tot moment al camp gravitator terrestre. Per tant, es conservara 'energia En el punt de langament cal comunicarli una energia Cinética que, sumada ala seva energia pater ‘oincideisi amb energia mecanica en rb) + Puntde langament:€, © En Vorbita: Ey = E+ 6 = —2 rem ACTIVITATS 22. Un satelit artifical gira en una orbita circular a 300 km altura sobre la superficie terrestre. a) Troba la velocitat del satel } Toba el seu periode orbital Dades: G = 6,67 - 10°" N- mk? Ms, = 9,98 10 kg Ry = 6.370 km, Solucio: a) 7,733 - 10" mvs; 0)5,419- 10's 23. Per poder recolirinformacié sobre el planeta vermell € vol enviar tres naus a Mart per fer de satel its «emartestacionaris». Determine: 4) El tous d’orbita que tindrien els satis, ) Laltura sobre la superticie de Mart a que es trobarien, Dades: G = 6,67 -10-1"N- m/kg Myx: = 682 108 KG, Rae = 3.397 kM; Tunt = 5:93 10" SSolucid:b) 1,559 + 10 km aoe enn nm o oneixes el valor dem, fs Servi GM | & + GMe = By 2 susttueix a [calcula la: en el langament is 3-Bo-RE-m _ 3-8o-Re-m wo an utliza tots els alors en unitats dt 468-10" Per a satéit que orbit, Fe = Ms: Si fas servirexpressio [2 com quer = 2: Ry obtindrés que B-Ri-m, _ 9,8-10" ore 24.500 N La Fe permet calcular la velocitat amb qué orbita el satblit A partir 'aquesta, cal Reorder i substitueix els valors: 1,433-10's~ 4h 24. El satehit de la NASA Terra esta dissenyat per recoli informacio sobre a superficie de la Terra, els oceans i atmosfera. Gracies a aquestes daces, es poden estudiar la interrelaci6 entre els dferents medis i els sistemes biologics existents. El sataliit, que segueix una drbita circular en el pla que passa pels pols a una altura de 760 km sobre la superficie de la Tera (circumpolan, té una massa de 4,86 10° kg. Calcul: €) El periode del moviment del sateliit en la seva Orbita al voltant de la Terra. ) energia necessérie que cal subministrar per langar €l satéllit des de la superticie dela Terra fins a la seva orbita, Dados: 6 = 6,67 » 10°" N-m?- kg? My = 5,98» 10% kg; R; = 6.370 km, Solucid: a) 5:99 10's; b) 324-10"Calcul de energia per passar d’una orbita a una altra Suposem, ara, que 1.51). Haurem de comunicar-i Ja que té el satébit en cada una d’aquestes orbites. ae (4007) (16 2k 2 Lenergia necessiria per passar duna drbita de radi r» a una altra de radi r, si re 0 Velocitat d’escapament Perque un satéllit s'escapi del camp gravitatori, la seva Ey Un satétlit que orbita a una distancia h per sobre de la supe! neta s‘escapara del seu camp gravitatori si Ey = Ect Bp 20> Jom: Vp ~ G- MEA > 9 2 Beth La velocitat d’'escapament dun satéblit que és en el camp gravitatori d'un planeta, de massa Mp i radi Re, és aquesta: Mp Beth [eG ecament= 4] heésiad ACTIVITATS 25. Una langadora espacial passa d'una drbita circular a 200 km a una altra a 520 km d'altura sobre la superficie de la Terra. La massa de la lancadora 6s de 55.000 kg. a) Calcula el periode ila velocitat dela langadora en la seva drbita inicial ) Calcula renergia que necessita la lancadora per desplacar-se a la nova orbita Dades: M; = 5,98 - 10% kg: Ry = 6.370 km. Solucio: a) 5.298 s; 7.792 MVS; b) 7,75 - 10°94 26. En.un planeta esféric de 2.200 km de radi, 'acceleracié de la gravetat a la superficie és g, = 5,2m+s-% 4) Determina la massa del planeta ila velocitat d'escapament des de la seva superficie. ) A quina altura h ha d'orbitar un satbbit de 400 kg de massa que descrigui una orbita circular en un dia? Dades: G = 6,67 - 10°" N- mike? Solucid: a) 3:77 «10 kg 4.781,2 mvs; b) 1,6 - 10m tancia a qué es troba el satal-lit sobre la super volem que el nostre satéllt passi de Vérbita 2 a YOrbita 1 energia que siguila diferencia entre c Be 27. 28. ie d’un pl Figura 1.51. Per oassar de 2a 3 hem de comunicar energia al sat 104 vans) Figura 1.52. En ol grfic observer que la velocitat d'escapament d'un satahit és més petta com més gran és ls distancia (que el separa del cos que cres el cam sravitator Un projectl és langat des del nivel del mar fins a una altura 41,2. 10* m sobre la superticie de a Terra. La massa del projectil és de 600 kg ) Calcula quant ha augmentat 'energia potencial ‘gravitatorie del project ») Calcula quina energia cal subministrar al project perqué s'escapi de I'accié del camp gravitatori terrestre des d'aquesta altura Dads: G = 6,67 -10-"1N- m?- kg; My = 5,98 - 10 kg: Ry = 6.370 km, 107); b) 1,586 10°) Solucié: a) 5976 Respon les preguntes segtiens | justifica les respostes. @) Quina és la velocitat d'un satalit en orbita circular al voltant ala Terra? Dedueix-ne 'expressid ) Com varia la velocitat o'escapament d'un cos si Ccenvia la seva altura sobre a superficie terrestre de 28, a3R,7Ga aiaisnss Fy camp gravitatori creat per masses puntuals amb distribucié geométrica {® Dues masses de 700 kg i 100 kg, respectivament, estan ) Calcula el treball necessari per portar una massa de fixes en els vertexs superiors d'un quadrat de 20m de 200 g des del punt anterior fins al vertex liure det costa. {quadrat més allunyat del cos que té més massa. 2) Troba i dibuixa el camp gravitatori en el centre del Dada: G= 6.67: 10°" N- m?-kg* quadrat 165 -10°-+2,36-10-") + 4, Comprén t'enunciat > Br (165-107 42,3610 "17 N g Bray 1.4110 PT + 1,89-10 svabedecues | * itator en el centre masses | cel quad Tascvalocaltzacd | © Teball per moure una tercera | enun quocrat massa entre ds puns 5 dl Fes tots els caleuls en unit 2. Representa els cossos en la posicié de enunciat. 2) Dibuixa el vector del camp que crea cada un en el centre del quadrat Bem = B+ 2: Cada vector forma un angle de 45° amb Ihoritzontal Pots calculr-ne el méduli obtenir les components {ent serves rlacions sinus i cosinus. 1 cibuix i permet conéixer el signe de cada component my im: ) Caleula el tral per desplacar la massa de D > E Wot = —AEs = {Boe ~ Evo) = —m- (re — Yoo) Jal total que les dues ma ses creen 9 Vio = Vio + Vio = 667-10". 700 6467-10-00 74,18 eM VT _ sy 667-10". 700 pe oe eee oo stem gg = — 25210700 7 71038 67-10" 700 1 og ~ SE 223-10 Vye =~ 1984-10" - 14,14 ke i= - a. cosase 7 +ay-sen4s 4 Wye = 02-1984 10°) — (3,774: 10-7) = 382-10) = 165-107 + 145-10° 2. Avalua el resultat, ogy = STOO gay 40 cltveballés nega Pereub ol cos es spl des de 0 fns 14,14? kg a E cal realitzar un treball en contra de les forces del camp, a Bee alone gallnya dees messes que creen el came =is calls vectorial se simpifiquen si calculem el mul ent ultzem le rons tigonometiques per calcula es ‘components dels vectors.®) Moviment en el camp gravitatori @ Untros oun meteor de 400 kg de massa va directo cap aaTera, en caiguda ure, sota acc del camp gravitatoriterrestre,A 200 km sobre lt supertiie va water dela Tet, la seve velocat 6s de 2.200 ms. Calcul > 42) Les energies cinética i potencial a 200 km sobre la superficie de la Terr. b) altura inicial des de fa qual va comengar a caure suposant que la seva volocitat a aquesta altura fos nulla, ¢} Uacceleracié que tenia Yobjecte en instant inci 4) Lavelocitat i Yacceleracié amb qué impactara el meteorit contra la superficie de laTerra Dades: G = 6,67: 10-" Nm? kg; My = 5,88 10°*kg; R= 6.370 km. 4. Comprén l'enunciat. En aquest punt, la cia de object al centre dela © twasse,veloctat | * Energia critica | potencial en Z __Gm, Posiciofuncos | n Rt ‘el punt ric 6,62 -10-"-5,98 10 acc - eT = BAS Nig a= 845 mvs? jament amb a superficie, el. cos «d) Quan impact indra ura energh tots els calculs en unitats del S. a) Lenergia cinética és aquesta & = 2. 400-2.300) = 1,058-10° 3 Lenergia pot ace + v= VE 667-10 598-10 7 ff 1 | 40 7 / 2,428 -10° 5 V\e3a70-10° ~ 6370-10 + 5-105) v= 3019 mvs Sy Tale hiiel a yoocit re 8 rere Uacceteraco ami qué imo degala potencial nici era igual a energia total a una altura spatte do Le de 200 km soore a superice p te & ser S10" _ 9,8 m/s? a 2. Avalua el resultat i tos de meteor cau urement al Terra no orbta a 400 an0-10 Ué la seva velocat en el punt que s‘ndica en 6s inferior ala que cal pera ais ‘apa 2 R+h 2° fe Fobecte ila sex i Gaeta m Eq = 2A 10" = 1214-108ACTIVITATS FINALS Camp gravitatori creat per masses puntuals 29. Indica quines dimensions t6 la intensitat del camp °°" gravitatori en el sistema interacional 30, Raona s\'afirmacio segbent és vertadera ofalsa | justifica *" Ta resposta: «Si en un punt d'un camp creat per diverses masses la intensitat del camp 65 nua, també ho sera el potencial gravitatorn, 31. Considera dues masses puntuals tals que m, =m; Situem una tercera massa puntual entre aquestes, m, En uin punt entre les masses seria nulla la forca? Quina seria energia potencial de m, en aquesta posici6? 32. Una particula es desplaca sotal'acci6 'una forga °° conservativa. Augmenta o disminueix, la seva energia ptencial? Ila seva energia cinética? Raona la resposta, 33. Dos cossos de 2.500 kg i 1.500 kg, respectivament, estan separats una distancia de 4 m. Calcula a) El médul de la forga c’atraccié entre tots dos. El valor del camp gravitator total en el punt mita de fa recta que els uneix. Dada: G = 6,67 © 10°" N= merkg? Soluci6: a) 1,56 - 10-*N;b) — 1.47 10-* i, Ng 34. Segons dades recolldes, a poblacié mundial és de + 7,300 milions «habitants (2078). Si suposem que la massa mitjana d’una persona és de 60 kg, calcula: 4) El pes de tots els habitants del planeta. ) La forga gravtatéria i fenergia gravitatoria entre dues persones a 10 m de distancia, Dades: G = 6,67 10° N -mP/kg’s My = 5,98 - 10% kg; R, = 6.370 km, SolUCI6: a) 4,31 » 10"; b) 2.40 10-*N 35. Un cos de 2 kg de massa esta situat en Vorigen de * eoordenades. Un segon cos de 3 kg és en el punt (6, 4) m. Calcula el médul i el vector forca am qué la massa m, atrau la massa m, Dada: G = 6,67 - 10" N- me/kge sol = 427-107] (16: 7,70-10-#N, 641-10 36, Dues particules de masses 8 kg i 1 kg s6n en el buit ** estan separades 40 em. Calcul a) Lenergia potencialinical del sistema jel treba realitzat per la forca gravitatoria en augmentar la sseparacio entre les particule fins a 80 cm. ) El trebal per separar les patticules des de la posicié de partida fins a infiniti el treball necessari per restablr la distribuci inicia. Dada: G = 6,67» 10° N- miskg? Solucié: a) — 1,484 - 10°* ~6.6 by =1,534-10"* 1,334 10°74 EXEMPLE RESOLT © Tres planetes de masses rm, mei mm estan situats cn ols punts (a, 0), (0, —a) (0, a), respectivament, Si sn masses puntuals de valors. im, = m= 2m, ~ 4-10" kgisia=2- 10m, caloul: 2) El vector camp gravitatori originat pels tres planetes en el punt Q(0, 0) m. b) El patencial gravitatori(energia potencial per Lnitat de massa) originat pels tres planetes en el ppunt Pla 0), Dada: G = 6,67 - 10°" N+ mig @) Dracord amb el principide m. superposicns | B Bron = B+ Be +B com s‘observa m eneldbux d= &E*——To ‘ per tant, a z br im, Substitueix els valors utlitzant les uritats de st S02 10" 5 33357 NM os 410 ke 'b Elpotencial és una magnitud escelar Pe princi de superposici: m,G-m, _ G-m, 4 a as Com s‘obsera en elcibuic | dy = Val +a = aV2. Ames, Vo = V. 667-10"-2-10% 5 6,67 10-410 410 2-108 v2 Vy = 222-108 sg, ‘Tenim tres masses puntuals P. ms en tres dels vartexs d'un quadrat. Simm, SOn el doble ie! triple de m,respectivament, contesta @) Quina massa crea el camp més gran en el punt P,? b) Sil costat mesura 100m im, = 2,5 Mt (milions de tones), quin és Pb 4m, el valor del potencial ‘gravitatori creat per les tres masses en el punt? ©) Quin és el camp gravitator total en el punt P.? Representa’ graficament. Dada G = 6,67» 10-""N- m/e? Solucié: b) —1,45 »10-#N- mr: ©) 6181: 10°°7 + 2:887-10°*] NikeRepresentacio del camp gravitatori 238, Indica si Vaemacio seguent és vertadera ofasa i justifica la resposta: «I treballreaitzat en trasladar una massa entre dos punts d'una mateixa superticie equipotencial mai no és zero». Camp gravitatori dels cossos celestes 39. Indica si rafrmacio soguent és vertadera o falsaIraona la °° resposta: «La intensitat d'un punt del camp gravitatori torrestre és més gran com mes gran és altura a que es troba des de la superficie terestre». 40. Quin treball realitza una forga que actua sobre una massa “ puntual que descriu mitjadrbita circular de radi al voltant d'una altra massa? | si es desplacés des d'aquesta distancia R fins a 'infinit? Raona les respostes 41. Contesta a) Qué significa la velocitat d'escapament d'un camp _gavitatori des del punt de vista energetic? ) Quin signe te 'energia total d'un cometa que descriu tuna drbita hiperbolica? Explica qué és energia potencial gravitatoria. Quina cenergia potencial gravitatoriaté una particula de massa m situada a una distancia r¢'una altra particula ‘de massa M? En quin cas es pot utilizar 'expressio per a energia potencial gravitatiria £, = m--g Nn? 43. El radii la massa ¢'un planeta s6n el doble que els d'un alte planeta. Si el pes d'una persona en el segon planeta 5 p, quin seria en el primer? Solucié: p/2 44, Dos planetes tenen la mateixa densitat,perd diferent rad: “el del primer planeta fa 7.000 km i el de Fale, 6.000 km. Caleula: 2) Larelacié que existeix entre les acceleracions de la _gravetat a la superficie de cada planeta, ») La relacié entre les volocitats o'escapament a cada planeta Solucié: ag 1,167 G8) Vegans = 1187 *Vocoorens 45. Suposem que en una altra galaxia allunyada de la nostra “* existeix un planeta la massa M del qual 6s quatre vegades. larmassa de la Terra (M = 4M). més, la intensitat de! ‘camp gravitatori a la seva superficie coincidelx amb la que biha ala superficie terrestre, g = gs @) Quina sera la relacié entre els rads dels dos planetes, RR? ) Des de la superticie de quin planeta sera més gran la velocitat d’escapament? Determina la relacié entre totes dues. Dades: G = 6,67 » 10°" N-skg: My = 5,98 - 10 kg: R, = 6.370 km: SolUCI6: 8) RR; = 2b) Vaca !ecapsmunt = V2 EXEMPLE RESOLT 2} Calcula el periode orbital de Mart sabent que el ‘semicix més gran de la seva Grbita és 1,524 vegades ol de orbita terestr. bb) Lamassa de Mart 6s 65 - 10° kg el volum del planeta 6s 1,617 - 10" km’. Suposa que Mart és tuna esfera i calcula 'accoleracié de le gravetat a la superficie. ©) Un satéblit de 600 kg esta on érbita citcular sobre Vequador marcia amb un periode orbital 11,8. Quina és la velocitat del satel? Dada: G = 6,67 107" N- miskg? 8) Diacord amb la 3a lei de Kepler: Te aT iu Oy LLenunciat indica que: dy = 1,524 + ds Substitveixen (1: sot - Ti smpica Tapa a SO ce Ta = Ty N50 = 1,88-7; | 4 9) Calcul el ad ambel seu volum, v= S-5-R® Aili substitueix els valors en uritets del S: 3/80 _ sf Va Vv oe ‘Ala superficie de Mart: G-My _ 667-108-6510" Ris 838-107 ©) Com que el sattit descriu una Gra estacionéra SMiy Ms _ yA, GM = 338-10%m n= Rak = me =v re eee Relaciona el perfode amb la velactat lineal 2m wr veers vr 3 r 2m t Substituei(3] en 2: 6-My ver 2m Caleula en unitats oa: 46, €1 28 de seterre de 2015 hi va haver una «superiunay a Luna ‘va estar 2 356.876 km de la Terra, la distancia més petita en a ‘eva trbita elliptica, 11d octubre es va situar@ 406 450 km, la distancia més gran, Calcula la diferéncia entre el valor de la ‘revetat creada per la Lluna ala Terra aquests cles. Dades: G = 6,67» 10°" Nom? kg? Mays = 7.210? kg Soluci6: 845 - 10-* Nikg a7ACTIVITATS FINALS El moviment dels satél-lits 47. Un satelite de 200 kg orbite una altura sobre la superficie terrestre, on el valor de la gravetat és la tercera part del seu valor a la superficie dela Terra, 4} Es realitza un treball per mantenir el satelit en drbita? ) Calcula el radi, el periode de Ierbitai'energia mecanica del satel Dades: go = 98m -5-*; Ry = 6,37 10¢m. Solucid:b) 1,103- 107 m; 1,15 - 10's; —361 10°) 448, El satéHit Astra 2¢, utlitzat per emetre senyals de televisi6, ¢s un satelit en orbita circular geostecionaria 2} Calcuta altura a que orbita respecte de la superficie dela Terra ila seva velocitat ») Calcula energia invertida per portar el satétlit des de la superficie de la Terra fins ala seva orbita, Dades: G = 6,67 - 10°" N- miskg-*; Ry = 6.370 km; M, = 5,98 10* kg; massa del satdbit, m = 4.500 ke Solucié: a) 3.58 - 10° m,3.072,6 mvs b) 2,61 -10"J 49. €] sateliit 16 de Japiter té una massa de 8,94 - 107° kg i Una gravetat ala superficie d'1,81 mis? a) Calcula'n el radi en quilémetres ‘el volum. ) Una sonda esta en caiguda lure cap ala superficie del satélit 1, 45.090 km de! centre de la Lluna la velocitat de la sonda és de 1.250 mis. Quina velocitattindré la sonda a 2.000 km del centre? Datla: G = 6,67 © 10° Nem? ke Solucié: a) 1.815 km; 2,5 + 10" mb) 2267.2 Ws, £1 1969, Michael Collins tripulava el médul del comandament Columbia, de Ia missié Apollo 11, ‘mentrestant, Neil Armstrong i Edwin Aldrin caminaven sobre la Luna, La nau orbitava a 100 km d'altura sobre la superficie de la Lluna amb un perfode de 118 min. Caicula a) La massa de la Lluna ila intensitat del camp gravitatori ala superficie lunar ») La velocitat d'escapament des de la superticie lunar. Dades: @ = 6,67 - 10°" Ne 7K Rng = 1,74: 10? km, Soluci6: a) 7,356 «107 kg; 1/62 mst b) 2.375,743 mvs '51.) Lestacio Espacial internacional, de 280,000 ke de massa, “© gira a una altura mitjana de 360 km sobre la superficie de. la Terra seguint una oroita circular. A causa dol fregament ‘amb Valta atmosfera, la seva altura disminueix Ccontinuament, Per aquest moti, 'estacié ha descendit fins @ una orbita circular de 340 km d‘altura. Calcul: 4) Les velocitats orbitals a 340 km i 360 km oVattura, ') Lenergia necessaria per recuperar V'orbita inicial ©) La diferéncia en el periode de les orbites. Dades: G = 6,67 10°" N- mi/kg!; Mr = 5,98- 10% kg; Ry = 6370 km. Solucié: a) 7,698.5 mvs; 7.7100 mis; 0) 2,47 - 10" 2047s $$, EXEMPLE RESOLT B 0) SAc.DAquariousés un satallit d observacié climatica | oceanografca.Va ser langat a juny {de 2011 per un coet que el va coca an una brbita circular sobre la superficie de laTera a tuna altura h = 660 km. Cacula la veloctat orbital de Aquarious el periode de la seva orbita, by Determina et treball minim que heurien de fer ls motors del satait si calgués passer a una ara drbita més allunyade, el doble dela primera 2h. Dades: 6 = 6,67 - 10°" N:m/kg: 598 10° kg; Ry = 6,37 + 10° 350K. a) Pel que fal satélt que orbit eM, fe— > SMM BOR Rtn simpitfia clea wtlitzant les unitats de _ [CMe _ [OTTO EIEIO _ Varn 6,37 10" + 660-10" = 75208 mvs Releciona Tam a velocitat orbital del sata: Miconess 2n an v= Bg THAR th 2m 17-10 + ) = 5881, Fate 687-10" + 660-107) = 5881.55 1) Els motors haurien de fer un treball gual ala iferencia o'energia entre es orbites GeMem ( G-m-m) vn @+2h eth 1 on omenl gem wa eR) Waa = 667-10°"- 598-10" 1 4 lamer ate) Wi = 6555-1093 ge 52. Prepara una presentacié TIC sobre els diferents tipus de * satélits, LEO, MEO I GEO. Inclou-ni fa seva aplicaci, les caracteristiques de les naus, orbit el periode, etc.RESUM @ Etconcepte de camp ‘anomenem camp una regié de I'espal en qué s‘aprecia Vfefecte de la pertorbacio provocada per un cos que té una propietat que el fa interaccionar amb altres cossos que tambe tenen aquesta propietat Camp gravitatori creat per masses puntuals Ln camp gravitator és la regio de 'espai en que s'aprecia la Pertorbacié provoceda per la massa dun cos. Intensitat del camp gravitatori en un punt ‘Camp creat per una massa puntual de massa Mt: CM. a a = Camp creat per una distribucié de masses puntuals (principi de superposici6): ‘Treball degut ales forces gravitatories El camp gravitatori és un camp conservatiu perque el ‘teballrealtzat per les forces del camp gravitatori només {depén del punt inicial i del punt final del desplagament, | ‘no pas de la trajectoria seguida. GMem GMM Wa= fi ti Energia potencial gravitetoria Lenergia potencial gravitatoria E, és aquella que pposseeix una massa, ja que esta sotmesa a a inluencia sravitatoria d’una altra 0 unes altres masses, G-M-m r Lenergia potencial és una magnitud escalar, en el sles mesure en joules (), Conservacié de Fenergia mecanica en un camp gravitatori ‘Teorema de conservacié de l'energia mecanica: quan Un sistema esta sotmés només a 'accié de forces Conservatives, la seva energia mecanica es conserva, Ect En = Eat En & Potencial gravtatori en un punt ‘S'anomena potencial en un punt V energia potencial per unitat de massa en aquest punt: GM ria, El potencial és una magnitud escalar i en el sistema internacional es mesura en J/kg. Potencial en un punt degut a una distribuci6 cle masses puntuals. w= 2y= 5-8 Si considerem dos punts d'un camp grevitatori, Jif, anomenem diferéncia de potencial entre tts dos larelacié V; — Vj av: Representacié del camp gravitatori Les linies de camp s6n linies tangents al vector intensitat de camp en cada punt. Les superticies equipotencials son regions de l'espai en qué el potencial gravitator té el mateix valor GQ El moviment dels cossos celestes Ptolemeu va explicar el moviment retrograd dels planetes; Copemic va plantejar un model heliocentric; Kepler va matisar que les orbites dels planetes son el iptiques i Newton va relacionar el sistema solar amb lallei de la gravitaci6 universal camp gravitatori dels cossos celestes ‘Anomenem velocitat d’escapament la velocitat que ha de tenir un cos per alliberar-se de V'atraccié gravitatdria ‘un altre cos. Anomenem matéria fosca aquella que no ‘emet prou radiacié electromagnética per ser detectade ‘amp els mitjans actuals, pero existencia de la quel es, Cdedlueix a partir dels efectes gravitacionals que causa en lamataria vsibie GQ moviment de pianetes i satélits Satelits que orbiten la Terra Per al satélit que gira a una altura h per sobre de la superficie ela Terra (=. (Ee V Vath - (FE F(a ERE en S‘anomenen satélits geostacionaris o geosincronics aquells que orbiten al votant de la Terra mantenint-se sempre en un matetx punt. Energia dels sateits Lenergia mecanica d'un sate: 1. G-M-m ee ere La velocitat de llangament necessaria per posar un satéHiten drbita és aquesta w= row (e-gh) LLenergla necesséria per passar d'una Orbita de radi, a una alta de radi ry Sir;

Вам также может понравиться

• Unidad 07. - Óptica

  

  Документ5 страниц

  Unidad 07. - Óptica

  David Gasco Dobon

  Оценок пока нет
• Química

  

  Документ9 страниц

  Química

  David Gasco Dobon

  Оценок пока нет
• Selectivos Física

  

  Документ82 страницы

  Selectivos Física

  David Gasco Dobon

  Оценок пока нет
• • Журналы
  • Подкасты
  • Нотное издание
• 03 Termoquímica y Equilibrio-2

  

  Документ27 страниц

  03 Termoquímica y Equilibrio-2

  David Gasco Dobon

  Оценок пока нет
• Tema 3. - Adecuación y Explotación

  

  Документ5 страниц

  Tema 3. - Adecuación y Explotación

  David Gasco Dobon

  Оценок пока нет
• Ejercicios Átomos, Elementos y Compuestos

  

  Документ13 страниц

  Ejercicios Átomos, Elementos y Compuestos

  David Gasco Dobon

  Оценок пока нет