HISTORIA DE L’ART.

TEMA 1: ART GREC

1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
La cultura clàssica és el fonament de la cultura occidental; la major part de ciències, arts i gèneres literaris
tingueren allí el seu bressol: la filosofia, la historia, la física, la medicina, la literatura…i no cal dir que l’art
occidental sempre ha tingut com a referents, per imitació o per rebuig, els models grecs.
La variada configuració geogràfica de Grècia va afavorir a la divisió i dispersió de les estirps gregues en polis
o ciutats-estat independents amb costums, institucions i formes socials molt heterogènies i que sols
compartien entre si una llengua i una religió politeista.
Les seues bases materials foren principalment agrícoles, encara que també tingueren importància l’artesania
i el comerç. Això va facilitar l’aparició de classes mitjanes i sistemes polítics més oberts com també el
contacte amb altres pobles.
La cultura i l’art dels grecs foren resultat de diverses influències prèvies: sumèries, babilòniques, egípcies i
cretomicèniques, que s’afegiren a l’element grecindopeu i resultaren en una cultura molt original que, junt
a la seua derivació romana es considera la ‘cultura clàssica’.
La història de Grècia s’ha dividit en una sèrie de períodes que es poden aplicar també per a enquadrar les
obres d’art. A les civilitzacions prèvies dels minoics a Creta i dels micènics a la Grècia continental, els va
seguir la invasió dels primers grecs (doris), que iniciaren l’etapa geomètrica o ‘edat fosca’, anomenada així
pel poc que sabem d’ella. La segueix l‘etapa arcaica (s. VIII-VI a.C.) moment en el qual les polis gregues
estengueren les seues colònies, comerç i influències pel Mediterrani.
L’etapa clàssica (s.V a.C.) és la de major esplendor d’Atenes així com la de tota la civilització grega, aquesta
etapa es coneguda com ‘Segle de Pericles’. Els grecs realitzaren les millors obres d’art durant aquest període
de conflictes: primer a les Guerres Mèdiques contra els perses i després a la Guerra del Peloponès contra
Esparta. Atenes i Esparta representaven cadascuna un model d’organització diferents de les ciutats-estat
gregues:
· Aristocràtic: els descendents dels llinatges més antics de la polis tenien dret a dirigir la resta de la població.
Aquest el trobem a Esparta.
· Democràcia: consistia en el govern ciutadà on eren considerats iguals entre sí tots els homes atenesos amb
propietats que no incloïa a les dones, els esclaus i els estrangers. Era el sistema polític d’Atenes.
Ambdós compartien que no tenien un rei o un clergat organitzat, d’aquesta manera, els ciutadans grecs es
consideraven millor poble que la resta, orgullosos de sotmetre’s a un ordre i no a la voluntat d’un home.

2. ARQUITECTURA GREGA
Si jutgem l’arquitectura grega des d’una perspectiva d’espai tancat, aquesta tindria una incidència més bé
secundaria en la història de l’art, ja que la seua construcció insígnia, el temple, es feia pensat per a veure’l
des de l’exterior.
L’arquitectura grega era de valors escultòrics, ja que els artistes buscaren sobretot els valors plàstics de
l’exterior dels edificis. Cal mencionar que es tracta d’una arquitectura feta a la mesura de l’home.

2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: EL TEMPLE

L’edifici més important i del que es conserven més exemples és el temple. Aquest no tenia com a funció la
reunió o l’oració, sinó que era ‘la casa del deu’ i no es realitzava cap cerimònia al seu interior.
Els sacrificis i les ofrenes es realitzaven sobre un altar fora del temple.

Apunts de Història de l’art – Centre Pas a Pas – Curs 2018/2019 1

2.1.1. ORÍGENS
L’origen dels temples grecs és el ‘mègaron’, l’antiga llar senyorial micènica de planta rectangular, amb sostre
a dos aigües i pòrtic amb dos columnes, que va ser l’antecedent directe i model dels primers temples grecs.
Eren de dimensions reduïdes i estaven fets de fusta i atovó.
A partir del s. VII a.C. es generalitza la construcció d’estructures monumentals de pedra, una de les possibles
causes es que la prosperitat econòmica que tenien les polis fera que volgueren mostrar als seus temples
l’orgull de la comunitat, convertint d’aquesta manera els temples en els símbols de poder de la ciutat.

2.1.2. SISTEMA CONSTRUCTIU: ELS TRES ORDRES CLÀSSICS

Els grecs feren una arquitectura arquitravada*, açò els proporciona una aparença de serenitat gràcies a
l’equilibri entre les línies verticals i les horitzontals i amb el capitell com a element de transició.
Aquest sistema estava sotmès a 3 ‘ordres arquitectònics’. Cada ordre quedava definit per la manera de
composar, decorar i disposar la columna, a la qual es donava un tractament escultòric. Són els ordres dòric,
jònic i corinti que tanta repercussió han ocasionat en la història de l’art.
*L’arquitectura arquitravada consta d’elements verticals com murs i columnes que sostén d’altres
horitzontals com arquitraus o llindes.

1. Ordre dòric: és el més antic, i es va utilitzar al llarg de la Grècia continental i pel sud d’Itàlia i Sicília. Podem
trobar-los al Partenó i els Propileus d’Atenes, al Tresor dels atenesos a Delfos i als temples de Paestum
(Sicília). Es tracta d’un ordre sobri, sever i auster, transmet una sensació de robustesa i per això es considera
l’ordre més viril.
La columna de l’ordre dòric no te base, s’assenta directament sobre tres escalons que junts formen la
plataforma o crepidoma sobre la que s’alça el temple. El fust es d’aresta viva composat per unes 16 o 20
estries que disminueix el grossos segons s’ascendeix. Està format per unes peces cilíndriques superposades
anomenades tambors amb un forat central on s’inseria una barra de metall per tal de reforçar el conjunt. El
diàmetre de la columna dòrica és progressivament decreixent des de l’estilobat, però s’unfla lleugerament
pel que anomenem l’èntasi, que li confereix major perfecció visual.

Apunts de Història de l’art – Centre Pas a Pas – Curs 2018/2019 2