UNITAT 8: EL FUTUR. HIC, ISTE.

L’HABITATGE

ELS DEMOSTRATIUS Hic, haec, hoc i Iste, ista, istud

Singular Plural Singular Plural

Masc Fem Neut Masc Fem Neut Masc Fem Neut Masc Fem Neut

NOM HIC HAEC HOC HI HAE HAEC ISTE ISTA ISTUD ISTI ISTAE ISTA

ACU HUNC HANC HOC HOS HAS HAEC ISTUM ISTAM ISTUD ISTOS ISTAS ISTA

GEN HUIUS HUIUS HUIUS HORUM HARUM HORUM ISTIUS ISTIUS ISTIUS ISTORUM ISTARUM ISTORUM

DAT HUIC HUIC HUIC HIS HIS HIS ISTI ISTI ISTI ISTIS ISTIS ISTIS

ABL HOC HAC HOC HIS HIS HIS ISTO ISTA ISTO ISTIS ISTIS ISTIS

Analitza i tradueix : has de consultar també el demostratiu Ille de la lliçó 6.

1. In illo tempore homines beati erant.
2. Haec belli causa fuit.
3. Puella ista haec omnia fecit.
4. In ista urbe milites illa templa deleverunt.
5. Milites Graeci in hostes iactabant haec pila.
6. In hac urbe istius sceleris participes erant plurimi.
7. Ille homo multas fabulas narrabat, sed haec falsae erant.
8. Catullus epistulam ad Silviam scripserat; in illa multa verba amoris erant.
9. Isti servi in fundis maximis laborabant.
10. Hannibal, postquam haec egerat, iter fecit per Alpes.
11. Equites et pedites processerunt; hi acriore animo pugnabant quam illi.
12. Levis iste animus tibi causa erit multorum malorum.
13. Huius arboris fructus sunt dulces, illius autem sunt acerbi.
14. Cur istud vitium non vitas? Ista tua levitas multas mihi curas parabit.
15. Peditatus equitatusque hostium impetus frangent.
16. Omnes cives magistratibus parebunt.
17. Senatus magnum exercitum in hostes mittet.
18. Aestate agricolae ab ortu solis usque ad occasum laborabunt.
19. In dextro cornu exercitus equitatum collocabis.
20. Senatus magnos honores tribuet exercitui post reditum in urbem.
21. Hieme Caesar legiones in hiberna reducit; aestate agmen legionum ad oppugnationem
munitionum ducit.
22. Fortitudo est dolorum laborumque contemptio.
23. In pace leo, in proelio cervus est.
24. Carmina tua magna delectatione legimus.
25. Tempus delet urbium moenia et hominum stirpem.
26. Veritas temporis filia est.
27. Videbitis hostes in proelio et ciues in foro.
28. Heluetii reliquos Gallos uirtute praecedunt.
29. Iudices semper bona et iusta inuenient.
30. Non ui et celeritate magna faciemus, sed sapientia et habilitate.
44
FUTUR IMPERFET D’INDICATIU : Jo amaré.
1a i 2a TEMA+ BO, BIS, BIT, BIMUS, BITIS, AMA-BO,-BIS,-BIT...
Conjugacions BUNT HABE-BO,-BIS,-BIT...
3a I 4a REG-AM,-ES,-ET...
Conjugacions TEMA+ AM, ES, ET, EMUS, ETIS, ENT CAPI-AM,-ES,-ET...
AUDI-AM,-ES,-ET...

SUM 1a : AMO 2a : HABEO 3Cons. : REGO 3Voc. : CAPIO 4ª: AUDIO

ERO AMABO HABEBO REGAM CAPIAM AUDIAM
ERIS AMABIS HABEBIS REGES CAPIES AUDIES
ERIT AMABIT HABEBIT REGET CAPIET AUDIET
ERIMUS AMABIMUS HABEBIMUS REGEMUS CAPIEMUS AUDIEMUS
ERITIS AMABITIS HABEBITIS REGETIS CAPIETIS AUDIETIS
ERUNT AMABUNT HABEBUNT REGENT CAPIENT AUDIENT

FUTUR PERFET D’INDICATIU : Jo hauré amat

TEMA DE SUM AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO

PERFET+
ERO FU-ERO AMAV-ERO HABU- REX- CEP- AUDIV-
ERIS FUERIS AMAVERIS
ERIT FUERIT AMAVERIT
ERIMUS FUERIMUS AMAVERIMUS
ERITIS FUERITIS AMAVERITIS
ERINT FUERINT AMAVERINT

1. Completa el quadre del futur perfet.

2. Analitza i tradueix: Lupus et grus

Lupus avide carnem vorabat, sed praedae os in gutture
illius fixum restitit et dolorem acutissimum ferebat. Tunc
clamare coepit voce magna et petere auxilium. Grus lupi
gemitus audivit et ad feram accurrit : « Cur clamitas ? »
« Os –inquit lupus- in gutture fixum habeo. Tibi1 magnum
praemium donabo, si rostro tuo os mihi2 detraxeris. » Grus
Insula romana caput suum in lupi fauces introduxit et spinam magna cura
detraxit. Tum a lupo praemium petiit, sed ille ridens3
respondit: “Caput tuum in faucibus meis habui et non voravi; num maius praemium desideras? Hoc
praemium a pravis hominibus tantum accipere potes4: nullum accipere malum.

1
Tibi: dat. de TU: « et », « a tu »
2
Mihi: dat. de EGO: “em” “a mi”
3
Ridens. Participi de present “rient”.
4
Potes: 2ª sing. del present de POSSUM. “pots”
45
 TEXTOS: Martialis Epigrammata
Petit Gemellus nuptias Maronillae
et cupit et instat et precatur et donat.
Adeone pulchra est? Immo foedius nil est.
Quid ergo in illa petitur et placet? Tussit.
1, 10
Si memini, fuerant tibi quattuor, Aelia, dentes:
expulit una duos tussis et una duos.
Iam secura potes totis tussire diebus:
nil istic quod agat tertia tussis habet.
1, 19
Ventris onus misero, nec te pudet, excipis auro,
Basse, bibis uitro: carius ergo cacas.
1, 37
"Thaida Quintus amat." "Quam Thaida?" "Thaida luscam."
Vnum oculum Thais non habet, ille duos.
3, 8
Auriculam Mario grauiter miraris olere.
Tu facis hoc: garris, Nestor, in auriculam.
3, 28
Cum faciem laudo, cum miror crura manusque,
dicere, Galla, soles "Nuda placebo magis",
et semper uitas communia balnea nobis.
Numquid, Galla, times ne tibi non placeam?
3,51
46
UN DIA A LA VIDA D'UN PATRICI A L'ANTIGA ROMA

Salutatio i esmorzar
A l'antiga Roma, aquells que pertanyien a famílies
nobles i riques havien de complir amb nombroses
obligacions al llarg del dia. Des del matí fins ben
entrada la nit, totes les seves activitats estaven dirigides
a modelar una bona imatge social, aconseguir una
reputació irreprotxable i demostrar públicament la seva
generositat (liberalitas) i la seva vàlua (virtus),
imprescindibles per conservar o conquerir les
magistratures més altes.
La jornada d'un noble romà començava molt d'hora, a punta de dia. Tot just s'aixecava del llit, havia de
vestir la toga amb l'ajuda d'un servent i donar-se pressa per dur a terme una cerimònia fonamental en la
vida d'un patrici: la salutatio. El paterfamilias havia de rebre i saludar personalment totes les persones
que tenien una relació particular amb ell: els membres de la seva «família», entre els quals hi havia
parents i esclaus, els seus amics i els seus «clients». Cada matí, el ianitor, esclau porter, obria la porta
a una torba de visitants de diferents estrats socials. Un majordom acompanyava fins al despatx de
l'amo (tablinum) els amics íntims i la gent del mateix rang. La resta, clients d’estrats socials inferiors i
una multitud de necessitats, esperava el seu torn fora de la casa o al vestíbul, fins que el patró els
concedia permís per entrar a l'atri, saludar i rebre els seus favors o la seva petita propina. Un esclau
especialitzat en reconèixer als visitants i recordar de memòria a tota la seva parentela, el nomenclator,
es col·locava al costat de l’amo i li xiuxiuejava el nom de cadascú, que el senyor repetia mentre li
estrenyia la mà i li feia lliurar la sportula, a l'origen un cistellet de menjar que amb el temps va
esdevenir un donatiu, generalment de 25 asos de plata.
La massa més gran de salutatores es podia trobar a casa de l'emperador, i aquí el personal encarregat
de preparar la recepció (officium admissionis) era més nombrós. A més de la visita dels seus amics, per
als quals era obligatòria la salutatio, l'emperador rebia els senadors, que acudien acompanyats de la
seva dona i fills. En alguns dies de festa, com l'aniversari de l'ascens al poder o les calendes de gener
(el primer dia de l'any), s'obrien les portes del palau a tot el poble, que desfilava davant l'emperador
per declarar-li la seva lleialtat.
Mentre rebia als seus amics i clients, el patró trobava un moment per prendre un frugal esmorzar
(iantaculum), consistent en pa untat amb all i sal, mullat en oli, vi o mel, al qual se sumava, de
vegades, una mica de formatge, ous, fruits secs, raïm, dàtils o olives. També aprofitava les primeres
hores del matí per atendre els negocis que, sota la seva supervisió, gestionaven lliberts i esclaus de la
família. En la salutació matinal es podien perdre dues de les dotze hores en què es dividia el dia solar, i
no era fins a la tercera hora del dia quan el noble romà deixava casa seva i, a peu o en llitera i
acompanyat dels clients que l'havien saludat, es dirigia cap al fòrum.

Negotium fins al migdia.

Al fòrum passava el patrici bona part de la jornada lliurat
a la seva ocupació professional, el negotium, ja fos com a
orador, jurista o financer. Gairebé tot el temps s'emprava
en els tribunals de justícia, oberts entre l'hora tercera i la
novena, on es lluitava per la mort política dels adversaris
i es defensava amics i clients de les acusacions de què
fossin objecte.

47
El migdia, que coincidia amb la fi de la sisena hora, marcava una pausa a la feina durant la qual es
descansava i es reposaven forces en qualsevol caupona o popina properes (els restaurants dels
romans). En aquest segon menjar (prandium o cibus meridianus) es podien prendre algunes llegums,
peix sec, ous, aviram, fruita i vi. Del descans de la sisena hora, sexta, deriva la paraula “siesta” en
castellà, «migdiada», el que en llatí es deia meridiatio. En efecte, hi ha testimonis que, almenys a
l'estiu, tots donaven un cop de becaina al migdia i els carrers de la capital quedaven gairebé tan deserts
com a mitjanit. Després es reprenia l'activitat política i judicial del fòrum fins al final de la novena i
última hora (suprema), quan es tancava el Senat.
L'activitat política es podia dur a terme a les rodalies de la urbs, ja que era necessari assegurar-se el vot
dels camperols. Per a això, el patrici acudia a les viles rústiques per estrènyer la mà dels seus possibles
electors i oferir la seva ajuda, protecció i riquesa, en un exercici de control de la veu, els gestos i la
voluntat.

Otium. El sopar.
Els dies de festa (feriae) i tots aquells en què, per superstició, no
s'obrien ni el Senat ni els tribunals, estaven destinats per complet al
otium. Els romans més rics es retiraven a les seves viles de camp o
pròximes al mar, a Tusculum, Tibur, la muntanya Circe o Herculà,
on es dedicaven a la lectura i l'estudi de la filosofia, mentre que la
plebs acudia als espectacles que l'aristocràcia oferia al teatre o al
circ i que solien acabar amb grans banquets gratuïts.
Acabats els assumptes de la jornada al fòrum, el patrici podia
passar per la barberia o per les termes, o fer una passejada pels pòrtics del Camp de Mart. En tots
aquests llocs tenia ocasió de xerrar amb els amics, discutir les últimes notícies o parlar de negocis, en
el que seria un equivalent dels clubs burgesos del segle XIX. També era el moment de preparar una
altra part central de la jornada dels romans, el sopar, convidant als comensals més apropiats o, per
contra, fent-se convidar en una casa important. El sopar, en efecte, era una manera de continuar les
relacions socials que podien garantir l'èxit social i polític. Les millors cases exhibien la seva riquesa
amb una vaixella luxosa i menjars exòtics. Quan arribaven els convidats, un esclau els rebia, els
canviava la toga per la vestis cenatoria, un abillament més còmode i lleuger, els treia les sandàlies, els
rentava mans i peus, i els assignava un lloc en un dels llits del triclini, després d'estendre riques teles
sobre els seus matalassos. El llit central i el de l'esquerra de la taula eren els de primer rang, i el lloc
d'honor en cada un d'ells era el de l'esquerra.
Tal com descriu Petroni a El Satiricó, en el banquet ofert per Trimalció, l'exemple més fastuós
transmès per la literatura, els plats, entre tres i set, se servien esglaonadament, i cada un d'ells, al costat
de nombrosos acompanyaments, era portat per un grup d'esclaus dirigit per un mestre de cerimònies
(tricliniarcha).
Les postres iniciaven l'última fase del banquet, la comissatio, en la qual s'oferia beguda en abundància
i divertiments variats, com a músics, cantants, ballarines, mims i fins i tot gladiadors. Els convidats,
de vegades ebris, es retiraven en massa després de ser calçats i vestits de nou pels seus esclaus, que els
acompanyaven fins al llit. L'amfitrió es retirava també al seu dormitori, una estada petita amb escàs
mobiliari (cubiculum), situada a vegades a l'oest del peristil, on rebria la llum matinal i iniciaria una
nova jornada.

Estret i traduït de:

ELENA CASTILLO
UNIVERSIDAD COMPLUTENSE (MADRID)
HISTORIA NATIONAL GEOGRAPHIC, nº 84, pp 30-33

48