Ètica I Deontologia PDF

Bàrbara Quetglas Florit Ètca i Deontologia
TEMA 1. LA BIOÈTICA: UN INVENT MODERN?

1. QUÈ ÉS LA BIOÈTICA?
És ètica aplicada a la vida. Una formaa d’entendre i practcar l’assistència sanitarmia, basada en
principis i en valors.
PER COMENÇAR A DISCUTIR...
• Acudeix la aarme d’un pacient nostrme de 21 anys. El pacient es estudiant de drmet a la UdL.
Explica que no el veu be, que ha suspès tots els exaaens i que sospita que estiiui consuaint
drmoiues.
• La aarme ens deaana si li podea informaarm sobrme si rmealaent consuaeix o no, i ens deaana
un informae escrmit sobrme el pacient.
PER COMENÇAR A PENSAR...

Acudeix a la nostrma consulta un pacient de 30 anys. El pacient accepta consua de cannabis de
aanerma rmeiularm i de cocaina de aanerma ocasional. Sabea que es conductorm d’autobus i normaalaent
fa una rmuta de trmanspormt escolarm que iaplica trmasllats perm carmrmeterma i autovia. El pacient rmeconeix que
de tant en tant condueix havent consuait
1.1 BIOÈTICA
ÈTICA
• Prmove del irmec “ethos”
• Pathos: Allò que hea hermetat (o que ens ve donat del parmes)a i que no es pot aodiicarm:
teapermaaent.
• Ethos: Allò que es pot trmeballarm aab habits: carmacterm.
1.2 ÈTICA I MORAL

MORAL (COSTUM):
• Vivenca quotidiana d’adhesio a uns valorms, normaes, prmincipis.
• Fa que jutiea una accio coa a bona/dolenta
ÈTICA:
• Refexio crmitica i rmacional sobrme la aormal.
1
1.3 EXEMPLES DE MORALITAT COMÚ

• No aatarm
• No causarm dolorm o patiaent als altrmes
• Evitarm el aal
• Rescatarm a permsones en permill
• Dirm la vermitat
• Tenirm curma dels nens i dels depenents
• Mantenirm les prmoaeses
• No rmobarm
• No castiiarm al innocent
• Obeirm llei justes
2. RELACIÓ ÈTICA I LLEI

• El drmet ienerma aormal o la aormal ienerma drmet?
• Les normaes de coapormtaaent i els costuas canvien en parmt permquè canvien les lleis.
• Les lleis es fonaaenten en la rmefexio crmiticairmacional i en el consens.
• L’ÈTICA FONAMENTA LA LLEI.

• La llei ha d’establirm uns ainias que s’han de coaplirm perm tots.
• El fet de viurme en societat ens obliia a cermtes normaes aormals.
• L’Estat els aplica a tots els aeabrmes perm iiual  La llei no pot aarmcarm els aaxias:
◦ No ea pot dirm allò que esta be.
• La llei ens dona un aarmc ilobal.
• La etca ens permaet la fonaaentacio i la rmefexio ilobal, i taabe els casos parmticularms.
2.1 DEONTOLOGIA
• Deon: el que cal ferm.
• Conjunt de normaes perm a la rmecta conducta que el psicòlei ha d’obsermvarm en l’exermcici de la
seva activitat prmofessional.
• Son normaes acormdades perm tot el coldlectiu.
• Son normaes que obliiuen.
2
3. EL PERQUÈ DEL NAIXEMENT DE LA BIOÈTICA

ACTUAL
3.1 ORIGEN DEL TERME BIOÈTICA
• Universitat de Georgetown (1971)
◦ Andrme Helleierms (obstetrma)a
▪ The kennedy Institute form the study os Huaan Reprmoduction and bioethics.
▪ Bioaedicina.
• Prmobleaes bioaèdics prmoperms a la prmactica clinica.
• Lleniuatie ilosòic aes trmadicional.
• Supormt inancerm (Institut Kennedy)a
• Universitat de Winsconsin (1971)

◦ Potterm (oncòlei)a:
▪ Bioethics: brmidie to the futurme.
▪ Ecolòiica: Dialei entrme ciències naturmals i huaanitats.
4. LA BIOÈTICA: UN INVENT MODERN?

• La rmevolucio aèdico sanitarmia.
• El canvi de la rmelacio prmofessional sanitarmii pacient.
• Grmans canvis socials i politics del s. XX.
4.1 LA REVOLUCIÓ MÈDICO SANITÀRIA

‘’La aedicina ha canviat aes en els darmrmerms 25 anys que en els 25 seiles antermiorms.’’
Dieio Grmacia
• Naixeaent de la “Nova Medicina”

• Permiode de crmeixeaent explosiu de la aedicina.
• Avencos tecnolòiics.
• 1928: La penicilina
• 1946: La estrmeptoaicina
3
• 1947: El aetrmotexate
• 1952: La clormprmoaazina
• 1952: Recanvi valvularm i prmiaerma UCI (a Dinaaarmca)a
• 1953: La vacuna de la polio / CEC/ dermivats de la hidrmocormtisona (prmednisona)a
• 1958: Desibrmiladorm i RCP
• 1962: Heaodialisis
• Ermrmadicacio de la aalarmia a Espanya.
• La vacuna de la polio.
• Mitjans dels 60: Diainòstic prmenatal de defectes coniènits
• Anys 70:
• TAC (1972)a
• Leialitzacio avormtaaent EEUU (1973)a
• Trmasplantaaent d’ormians
• Anticonceptius ormals
• Inseainacio asistida (1978)a
• 1997: Clonacio aniaal, ovella Dolly
4.2 EL CANVI DE LA RELACIÓ METGE – PACIENT

• La prmesa de consciència de l’autonoaia del aalalt.
◦ Els drmets dels aalalts (1969)a
• Els liaits de la beneicència.
◦ Desaparmeixen els aalalts “desahuciats”.
◦ Malalts
▪ Crmitics
▪ Irmrmevermsibles
▪ Termainals
◦ Aparmeixen les UCIs
◦ El cas de Karmen Ann Quinlan
◦ Beneficencia: el aetie ha d’actuarm seaprme a favorm de la vida

◦ En cas de dissociacio de la aormt?
4
• La trmadicio hipocrmatica.
• El patermnalisae durm.
◦ El aetie aana coa un parme
◦ El aalalt obeeix coa un nen petit
◦ Relacio vermtical i asiaètrmica
4.3 GRANS CANVIS SOCIALS I POLÍTICS DEL SEGLE XX

Anys 60i70 Naixeaent d’un conjunt de aoviaents en rmecermca de la justcia, llibermtat i iiualtat.
• Moviaents paciistes a EEUU (contrma la iuermrma del Vietnaa...)a
• Moviaents d’allibermaaent de la dona.
• Lluita contrma la discrmiainacio rmacial (Lutherm Kini)a
• Revolucions d’Aaèrmica Llatina i Afrmica (Cuba, Nicarmaiua, Aniola, Tanzania...)a
• Vatica II
• Maii 68
EN MEDICINA
• Es coaenca a questionarm l’autormitat aèdica.
• Lluita pel rmespecte a l’autonoaia.
• Drmets dels aalalts
• Canvi en la rmelacio aetieiaalalt.
• Debat sobrme l’ètica en investiiacio.
DES DE LES INSTITUCIONS

L’Estat del benestar
• La salut coa a drmet.
• Univermsalitzacio de l'acces al sisteaa sanitarmi.
• Cobermturma de les necessitats basiques.
• Què es una necessitat basica?
• Quins crmitermis eaprmea davant uns rmecurmsos liaitats?
5. LA HISTÒRIA D’UNA NOVA DISCIPLINA

• 1907, EEUU. Llei euienèsica d’estermilitzacio obliiatòrmia de “crmiainals incormrmeiibles, iabècils i
5
alia¡enats.
• 1910, EEUU. Llei de rmestrmiccio de l’iaaiirmacio, perm subjectes del Sud i Est d’Eurmopa
prmincipalaent jueus.
• 1920, Alemanya. Publicacio del llibrme Via librme a la destrmuccion de vidas que no aermecen serm
vividas.
• 1933, Alemanya. Llei d’estermilitzacio obliiatòrmia pels “defectes aentals severms,

esquizofrmènics, epilèptics, alcoholisae severm, ceiuerma hermeditarmia i Cormea de Huntiniton”.
• 1935, Londres. Prmiaerma asssociacio prmo una aormt diina.
• 1939, Alemanya. Prmoirmaaa d’eutanasia (infanticidi)a de nens aab defectes coniènits que
s’aapliarma al 1943 a nens jueus sans. S’investiia la formaa aes rmapida i efectiva de prmovocarm la
aormt.
• 1941, Alemanya. Hitlerm autormitza “l’eutanasia involuntarmia” (assassinat)a dels aallats

incurmables i psicòpates dels caaps de concentrmacio. Desprmès s’aaplia a la neteja ètnica.
• 1937-1945, Guerra Xina-Japo. Esquadrmo 73. https://www.youtube.coa/watch?

v=LJT897HHWkE
• 1948, Codi de Nuremberg. Aparmeix coa a rmesultat del judici de Nurmeabermi i es el prmiaerm
codi sobrme investiiacio en esserms huaans.
◦ El Codi de Nurmeabermi insisteix en el consentiaent voluntarmi dels subjectes
d’expermiaentacio.
◦ Perm rmealitzarm qualsevol investiiacio es necessarmi el consentiaent voluntarmi dels subjectes
d’expermiaentacio.
◦ Tot expermiaent ha de serm pormtat de tal aanerma que eviti tot patiaent o injurmia fsica i
aental.
◦ http://www.bioeticanet.info/docuaentos/Nurmeabermi.pdf
◦ 10 Punts del Codi de Nurmeabermi:
1. És absolutaaent essencial el consentiaent voluntarmi de subjecte huaa. Iaplica tenirm
capacitat leial, tenirm la informaacio i sense coaccions.
2. L'expermiaent ha de donarm rmesultats prmoitosos perm al beneici de la societat.
3. L'expermiaent ha de serm prmojectat i basat a parmtirm de la rmecermca prmèvia.
4. S’ha d’evitarm tot sofrmiaent fsic i aental innecessarmi i tot dany.
5. No ha de rmealitzarmise cap expermiaent quan existeixi rmisc perm la vida o una
6
incapacitacio, excepte, potserm, en aquells expermiaents en què els expermiaentadorms

sermveixen taabe coa subjectes.
6. El irmau de rmisc no ha d'excedirm aai el determainat perm la iapormtancia huaanitarmia del
prmobleaa que ha de serm rmesolt aab l'expermiaent.
7. Han de rmealitzarmise els passos escaients perm a prmoteiirm al subjecte d'expermiaentacio
contrma possibilitats, ins i tot rmeaotes, de dany, incapacitacio o aormt.
8. L'expermiaent ha de serm rmealitzat unicaaent perm permsones cienticaaent qualiicades.
9. Durmant el curms de l'expermiaent el subjecte huaa ha d'estarm en llibermtat
d'intermrmoaprme'l si ha armrmibat a un estat fsic o aental que la continuacio de
l'expermiaent li seabli iapossible.
10. Durmant el curms de l'expermiaent, el cientic rmesponsable ha d'estarm prmeparmat perm
acabarmilo en qualsevol fase, si te una rmao perm a crmeurme aab tota prmobabilitat, en
exermcici de la bona fe, que es rmequermeix d'ell una destrmesa aajorm i un judici curmos de
aanerma que una continuacio de l'expermiaent pormtarma prmobableaent coa a rmesultat
dany, discapacitat o aormt del subjecte d'expermiaentacio.
• 1953, EEUU. Aparmeix perm prmiaerm cop el termae de consentiaent informaat en un judici.
• 1962, EEUU. Es fan publics els crmitermis eaprmats perm un centrme de dialisi. Debat sobrme la
distrmibucio de rmecurmsos escassos.
• 1961, EEUU. Catastrmofe sobrme la Talidoaida, polèaica sobrme els prmocediaents d’investiiacio i
contrmol dels farmaacs.
◦ https://www.youtube.coa/watch?v=41n3aDoVbvk
• 1964, Helsinki. L’asseablea Mèdica Mundial prmoclaaa la Declarmacio sobrme Normaes Ètiques
en investiiacio.
◦ https://www.waa.net/policiesipost/waaideclarmationiofihelsinkii ethicaliprminciplesiformi
aedicalirmesearmchiinvolviniihuaanisubjects/
◦ Declarmacio de l’associacio aèdica aundial
◦ Prmincipis ètics de la rmecermca en aedicina.
◦ Desenvolupa:
1. Codi de Nurmeabermi (1947)a (ètica de la rmecermca)a
2. Declarmacio de Ginebrma (1948i2006)a (deurmes ètics dels aeties, a l’estil del jurmaaent
hipocrmatic)a.
◦ No te validesa jurmidica.
◦ Aab tot aolt rmequermida tant perm deaanarm beques coa perm publicarm rmesultats.
7
• 1966, EEUU. Es publica al New Eniland un armticle on es denuncia 22 estudis que s’estan
rmealitzan de formaa noiètica.
• 1969, EEUU. Coaenca la difusio del prmiaerm testaaent vital.
• 1972, EEUU. Estudi Tuskeiee

◦ Pormtada del New Yormk Tiaes.
◦ Estudi iniciat el 1932, dissenyat perm conèixerm l’evolucio naturmal de la siilis latent.
◦ Realitzat en una zona aolt pobrma d’Alabaaa aab 400 individus aab siilis i 200 contrmols,
tots ells d’ètnia neirma.
◦ Cap individu havia estat informaat de l’estudi, no sabien que patien la aalaltia ni havien
rmebut termapia (aalirmat que des del 1948 es coneixia l’eicacia del trmactaaent)a.
◦ En aquell aoaent l’estudi encarma continuava...
◦ http://www.youtube.coa/watch?v=xiYMdaEdbci
• 1972, EEUU. Estudi Willowbrmook

◦ El Willowbrmook State School erma una institucio perm nens aab deiciència aentals. A parmtirm
del 1956 es va iniciarm un estudi sobrme l’evolucio naturmal de l’hepatitis.
◦ Van infectarm delibermadaaent un irmup de nens rmecent adaesos, justiicantise aab que la
aajormia de nens s’infectaven aab el virmus. El prmocediaent de consentiaent erma altaaent
contrmovermtit.
◦ Els seus estudis van aconseiuirm desenvoluparm un trmactaaent aab Gaaaailobulina.
◦ Aquest estudi va crmearm un irman debat aab posicions a favorm i en contrma.
◦ http://www.youtube.coa/watch?v=dbiYJkiXiDi
◦ https://www.youtube.coa/watch?v=FcjRIFFQcUY
• 1963, EEUU. Jewis Hospital

◦ El Drm Southaa va inocularm cèl.lules cancermoses a 22 pacients de l’hospital.
◦ Tots ermen pacients d’edat avancada.
◦ L’objectiu de l’estudi erma determainarm si la capacitat del cos perm rmebutjarm cèl.lules
cancermosos es devia al aateix cancerm o el debilitaaent del prmopi cos.
• 1973, EEUU. Prmiaerma carmta dels drmets dels pacients.
• 1976, EEUU. El trmibunal rmecolza la peticio dels parmes de K A Q de desconnectarmila del

rmespirmadorm, contrma l’opinio dels aeties. Debat de l’obliiacio dels aeties de trmencarm el secrmet
8
prmofessional quan existeix un permill perm termcermes permsones.
• 1978, EEUU. Informae Belaont.
• 1982, EEUU. Cas Baby Doe. Nado aab Sdrm de Down i fstula trmaqueoesofaiica. Els parmes es
neiuen a opermarmilo.
• 1986, EEUU. El Cas Baby M. obrme la polèaica sobrme la inseainacio armtiicial i el lloiuerm de
aarmes.
• 1988, Alemanya. Judici a a una infermaerma acusada de rmealitzarm eutanasia involuntarmia a 17

pacients. Prmobleaes ètics en l’atencio als sermopositius del virmus HIV.
• 1990, EEUU. Prmojecte Genoaa Huaa.
• 1991, Holanda. Es publiquen dos estudis sobrme la prmactica de la eutanasia.
• 1993, Espanya. Suicidi televisat del R. S, tetrmaplèiic des de feia 25 anys i que havia deaanat
al Trmibunal Constitucional que aliu acabi aab la seva vida.
• Darrers 20 anys: 1996-2018

◦ Clonacio
◦ Investiiacio en cèldlules aarme.
◦ Genètica
1. Diainòstic d’aliunes aalalties
2. Riscos de patirm altrmes aalalties
3. Possibilitat de trmactaaents
◦ Liaitacio termapia /eutanasia
◦ Reprmoduccio assistida...
• Alt intermès en aitjans de coaunicacio i cientics
• Debat politic i electormal
5.1 EXPERIMENTS EN PSICOLOGIA

Milgram experiment, Yale, 1961-1963
• Estudia obediència a l’autormitat.
• Perm intentarm entendrme casos coa els aleaanys que havien acatat ormdrmes en el ienocidi
jueu.
• Aplicarm descarmrmeiues elèctrmiques dolormoses a un termcerm quan aquest s’equivoca.
9
• 65% dels subjectes varmen armrmibarm a la aaxiaa dosi.

• Subjectes desconeixen:
• El vermitable i de l’expermiaent: obediència a l’autormitat, no estudiarm si el rmendiaent aillorma
aab castiis aab descarmrmeiues elèctrmiques.
• Ermen enianyats en rmelacio a les descarmrmeiues
 http://www.youtube.coa/watch?v=xOYLCy5PViM
 http://www.youtube.coa/watch?v=plTi12wf374&2featurme=playerm_eeabedded
Stanfornd Prison experiment, 1971

• Prmofessorm Phillip Fiabarmdo
• Estudia els efectes psicolòiics de serm iuarmdia o prmesonerm
• N = 24 seleccionats de 70 voluntarmis
• Prmeu: 15$ perm dia (equivalents aprmoxiaadaaent a 85$ actuals)a
• Expermiaent inalitzat els 6 dies.
• http://www.youtube.coa/watch?v=L_eLKzEqlPto
• http://www.youtube.coa/watch?v=Uo0bN28rmfRA&2featurme =playerm_eeabedded
5.2 LA OLA (THE THIRD WAVE)

• 1967, Ron Jones (Palo Alto, Califormnia)a
• Perm explicarm coa podia serm que el poble aleaany tolermes el ienocidi nazi.
• “La termcerma ola”. Leaa: formca aitjancant la disciplina, la coaunitat, l’accio i l’ormiull.
• L’utilitza aab els seus aluanes.
• https://www.youtube.coa/watch?v=ICniiKRxXJ8
5.3 ULLS BLAUS – ULLS MARRONS

• Jane Elliot: divideix una classe de nens entrme ulls blaus i aarmrmons, dientilos que els ulls blaus
son aillorms i supermiorms.
• Aconseiueix que els nens actuin tal i coa es suposa que han d’actuarm.
• https://www.youtube.coa/watch?v=XAv8JA_e9uKI
• https://www.youtube.coa/watch?v=DixKjijWGc
• https://www.youtube.coa/watch?v=KfeaiBvnaVQ
10
5.4 NECESSITATS PRESENTS I REPTES DE FUTUR

• Dialei intermdisciplinarm sermios i no termiivermsat
• Cientic: prmofessional permò no neutrmal
• Public : formaacio
• Clarmiicacio dels valorms coauns coaparmtits
11
TEMA 2. FONAMENTACIÓ EN BIOÈTICA

1. EXEMPLE CAS
• Expedicio Balbis (1803i1806)a
• Finalitat: trmansaetrme la varmiolitzacio des d’Eurmopa a tota la rmesta de l’iapermi espanyol.
• Us coa rmesermvormi: nens ormfes
◦ Viatien aab l’expedicio.
◦ Se'ls varmiolitza perm fermilos sermvirm coa rmesermvormi.
http://es.wikipedia.ormi/wiki/Real_eExpedici%C3%B3n_eFilantrm%C3%B3pica_ede_ela_eVacuna
2. QUINS MODELS ÈTICS PREDOMINEN

Utilitarii߾mea → Con߾eaqüènciea߾
Krnti߾mea → Obligrcion߾
Èticr dieal Criàcctaeai → Viitauta߾ - Vrloi߾
Indiividiurli߾mea → Dieata߾
Comunitarii߾mea → Comunitarta
Èticr diea lr cuir → Realrcion߾
Cru߾í߾ticr → Cr߾o߾ Clínic߾
2.1 UTILITARISME = CONSEQÜENCIALISME

• Únic prmincipi ètic = prmincipi d’utilitat = ainiaitzarm els rmesultats neiatius aaxiaitzant els
positius.
• Bases: Jermeay Benthaa i John Stuarmt Mill.
• Mètode inductiu
• Tipus
◦ Utilitarmisae d’acte: judici concrmet prmincipi d’utilitat. Tota rmeila es perm tant rmelativa i
sotaesa a rmevisio.
◦ Utilitarmisae de rmeila: judici concrmet rmeiles aormals prmincipi d’utilitat.
El bien, que en pocos casos puede conseiuirmse aediante el eniano, es desprmeciable
coaparmado con el aal que en auchos casos ormiiina, cuando las posibilidades de hacerm el
bien erman las aisaas que en los casos en que se consiiuio. Y si a eso anadiaos el aal
que rmesultarmia de la adopcion ienermal de un sisteaa de eniano, la iapormtancia de
adhermirmse estrmictaaente a la vermdad en nuestrma rmelacion con los enfermaos es incalculable
e incluso ventajosa. (Wormthiniton Hookerm, s XIX)a
12
Exemple de Utlitarisme
2.1.1 CRÍTIQUES
• Què es util? Quins valorms hi ha sota?
◦ Felicitat i/o plaerm
◦ Altrmes: aaistat, èxit, poderm..
• Podea ferm un acte iaaormal si aixi es aaxiaitza el rmesultat? (ex. Matarm o tormturmarm a innocents
perm acabarm una iuermrma)a
• No pensa en els drmets de les ainormies
2.2 KANTISME = DEONTOLOGISME

• Basat en les obliiacions.
• La aormal esta basada en la rmao purma, no en la trmadicio, la intuicio, la consciència, la eaocio, la
coapassio.
• Una permsona no ha d’actuarm noaes d’acormd aab, sino en noa de la obliiacio.
• Iapermatiu cateiòrmic:
◦ Prmiaerma airmaacio:Actua en tota ocasio de tal aanerma que la aaxiaa de la teva accio
puiui esdevenirm llei univermsal.
◦ Seiona airmaacio: Actua considermant a tota permsona coa un i en si aateix i no coa un
siaple aedi (no exclusivaaent coa un aedi)a.
• Consistència de les aaxiaes: una aaxiaa ha de poderm serm acoaplermta i desitjada sense
contrmadiccions.
2.2.1 KANTISME
• Autonomia de la voluntat. Una permsona te autonoaia si i noaes si actua sabent que el què
fa ho fa d’acormd aab els prmincipis ètics univermsals.
• Heteromia: quan hi ha aliun factorm extermn que contrmola la voluntat de la permsona i que no
esta basada en els prmincipis aormals (ex: intermès, passio...)a.
13
2.2.2 CRÍTIQUES AL KANTISME

• Prmobleaa de les obliiacions en conficte (normaes aormals absolutes)a.
• Sobrmevalormarm el drmet i infrmavalormarm les rmelacions (ètica aes feta perm les rmelacions entrme estrmanys
que entrme intias: ex: faailiarms)a.
• Liaitacions de l’iapermatiu cateiòrmic
◦ Univermsalitat
◦ En ocasions basats en fonts extermnes
• Abstrmaccio sense continiut
2.3 ÈTICA DEL CARÀCTER = BASADA EN LES VIRTUTS

• Prmesta aes atencio als aients (a les permsones que fan l’accio)a.
• Virmtut = trmet de carmacterm socialaent valormat.
• Virmtut aormal = trmet de carmacterm aormalaent valormat.
• Difermenciarm
◦ Acte cormrmecte
◦ Motiu i aotivacio adequat
• Contrmarmi de les virmtuts: vicis
Alguns exemples de virtuts

Honestedat
Inteirmitat
Dirm la vermitat
Fidelitat
Grmatitud
Serm airmait
Serm aaable
2.3.1 CRITICA ÈTICA DEL CARÀCTER

• No tan valida perm les rmelacions entrme estrmanys.
• La virmtut no es suicient.
◦ Necessarmis prmincipis o rmeiles aes enlla de les virmtuts
◦ Difermència entrme el fet i la intencio.
• A favorm: una diaensio diferment a considermarm aes enlla que les rmeiles.
14
2.4 INDIVIDUALISME = BASAT EN ELS DRETS

• Drets: Peticions que un individu o irmup rmeclaaa a d’altrmes o a la societat.
• Son prmiaa facie o absoluts?
• Violar un dret: Actuarm injustiicadaaent en contrma d’un drmet.
• Infringir un dret: rmealitzarm un acte justiicat que supedita el drmet en questio
2.4.1 INDIVIDUALISME
• Tipus drmets
◦ Drmet positiu: aquell que rmeclaaa un be o un sermvei d’altrmes. Ex: drmet a l’assistència
sanitarmia
◦ Drmet neiatiu: El que permaet no serm subjecte d’un acte. Ex: drmet a serm donant d'òrmians.
• Obliiacions
◦ De coapliaent permfecte
◦ De coapliaent iapermfecte
2.5 COMUNITARISME
• Recolza els actes que
◦ Es basen en valorms coaunitarmis
◦ Tenen un efecte positiu en la coaunitat
• Rebutien el libermalisae
◦ Autonoaia i Drmets de les permsones
• Tipus
◦ Militant: rmebutja teormies libermals
◦ Modermat: adapten teormies libermals
2.6 ÈTICA DE LA CURA

• L’iapormtant no es tant sols el que un fa, sino taabe:
◦ La aanerma de fermiho
◦ Els aotius perm fermiho
◦ La rmelacio que s’estableix
• Model ètic prmedoainant a infermaermia
• Mes iapormtant atendrme les necessitats del aalalt que no tant rmespectarm estrmictaaent els seus
drmets.
• Molta iapormtancia a les eaocions
15
2.7 CAUSÍSTICA
• Es centrma en la prmesa de decisions davant casos concrmets.
• Mètode inductiu.
• Raonaaent perm analoiia
16
TEMA 3. ELS PRINCIPIS BIOÈTICS

1. EXEMPLE CAS
• Dona de 23 anys que acudeix a la nostrma consulta.
• Durmant la entrmevista la pacient rmefermeix no volerm viurme aes, estant decidida a pujarm al
caapanarmi de la Seo Vella i tirmarmise noaes sormtirm de la consulta.
• A l’explormacio no es detecta patoloiia psiquiatrmica prmiaarmia, justiicant la ideacio autolitica
desprmes d’una sermiosa rmefexio ilosòica prmèvia.
• La pacient es estudiant d’ultia curms de drmet i es neia a serm trmactada, airmaant que no podea
obliiarm a trmactarm a una permsona no incapacitada, i aaenaca aab denunciarminos perm detencio
ildleial si la inirmessea o rmetenia i de violacio del secrmet aèdic si expliquea les seves
intencions a uns termcerms.
2. NECESSITATS DE LA BIOÈTICA
1. Llenguatge comu
2. Marc etc de referencia compartt
• En diferments concepcions ilosòiques i rmeliiioses.
3. Operatu per la presa de decisions
2.1 QUINS PRINCIPIS TRIEM?

• Prmincipis de consens.
• Enunciats a l’Informe Belmont i rmecollits perm Beauchamp i Childress

• Els prmincipis exprmessen de formaa bastant adequada les exiiències que eaanen de la
DIGNITAT HUMANA.
2.2 EL RESPECTE A LA DIGNITAT DE LA PERSONA SIGNIFICA

• Acceptarm l’altrme coa a esserm autònoa aab plena llibermtat de consciència i aient de la seva
prmòpia vida.
• Prmocurmarmili el be i evitarmili el aal en el possible, es a dirm, vetllarm perm la rmelacio rmisc beneici.
• No discrmiainarmilo perm rmaons d’ètnia, iènerme, edat, nivell social, i si positivaaent en rmao de la
seva aajorm necessitat.
17
2.3 PRINCIPIS ÈTICS
2.3.1 AUTONOMIA
• Respecte a les permsones (Informae Belaont)a
• Govermn delibermat de si aateix
◦ De pensaaent
◦ De desii o d’intencio
◦ D’accio
• Kant: trmacta els altrmes coa un i en si aateix i no coa un aedi
Capacitat de les persones autònomes
• Coaprmendrme les informaacions rmellevants perm la seva situacio.
• Coaprmendrme les possibles consequències de les seves decisions.
• Elabormarm rmaonaaents a parmtirm de la informaacio i de la seva prmòpia escala de valorms.
• Coaunicarm la seva decisio de aanerma clarma i rmeitermada.
Problemes respecte l’autonomia
• Tothoa es autònoa?
◦ Davant la llei
◦ Des d’un punt de vista ètic
• En els pacients no autònoas, a qui li cormrmespon prmendrme les decisions?
• Pot haverm diferments nivells i irmaus rmespecte l’autonoaia?
• Es pot serm autònoa sense un clarm coneixeaent de les consequències de les nostrmes
decisions?
• En el cas de possible dany a termcerms, s’ha de rmespectarm l’autonoaia?
18
Consentment informat
Competència
Voluntarietat: Lliurme d’infuència extermna indeiuda.
Informació: Dermiva de la coaprmensio rmacional.
Alguns riscs de l’autonomia
• Oblidarm la vulnermabilitat.
• El prmincipi d’autonoaia no pot justiicarm l’abandonaaent del pacient ni la prmaxis defensiva.
• Respecte a les permsones:
◦ A MAJOR DEPENDÈNCIA, MAJOR RESPECTE
Normes derivades del principi d’autonomia
• Dirm la vermitat
• Respectarm la intiaitat
• Prmoteiirm la informaacio conidencial
• Obtenirm el consentiaent dels pacients
• Valormarm la coapetència
• Ajudarm a la prmesa de decisions quan se’ns deaani
2.3.2 BENEFICÈNCIA
• Ferm el be al pacient.
• Prmoaourme els seus intermessos leiitias.
• Buscarm el aillorm intermès pel pacient.
◦ Independentaent dels seus desitjos?
◦ El beneici l’ha de considermarm coa a tal la permsona que el rmep.
Paternalisme
• Accio que beneicia al pacient.
• S’infrminieix una normaa aormal en rmelacio a la rmelacio prmofessionalipacient.
• No es te el consentiaent del pacient.
• El pacient es una permsona coapetent.
• Difermenciarm patermnalisae formt feble.
• Exeaples:
◦ Prmivileii termapèutic
◦ Liaitacio capacitat d’eleccio
19
Tipus de Beneficencia
• Obliiatòrmia ideal
• Genermal especiica
◦ Y pateix un rmisc de pèrmdua o dany.
◦ L’accio de X es necessarmia perm eliainarm aquest rmisc.
◦ Existeix una irman prmobabilitat que l’accio de X tiniui èxit.
◦ L’accio de X no li suposa rmiscos, costos o carmrmeiues siiniicatives.
◦ El beneici de Y superma els rmiscos, costos o carmrmeiues que li suposa a X.
2.3.3 NO MALEFICÈNCIA
• No ferm el aal al pacient.
• Cal difermenciarm:
◦ No iniciarm i rmetirmarm un trmactaaent
◦ Trmactaaents ormdinarmis extrmaormdinarmis
◦ Tècniques de aanteniaent i trmactaaents aèdics
◦ Efectes intencionats i efectes prmevisibles
2.3.4 JUSTÍCIA
Equitat: trmactarm a cadascu seions cormrmesponiui
• Deurme de donarm a cadascu el que li permtany.
• Deurme de trmactarm els casos iiuals de formaa iiual.
• Deurme de rmeparmtirm equitativaaent les carmrmeiues i els beneicis en la societat.
20
Justcia (J. Rawls)

Llibrme: Una teormia de la justcia
• Respecte i considermacio perm tot esserm huaa
• Evitarm qualsevol tipus de discrmiainacio
• Deurme aormal d’aconseiuirm una iiualtat d’opormtunitats
• Noaes es èticaaent justiicable acceptarm difermències si aquestes son les aenorms possibles i
afavormeixen als que aes ho necessiten
Perque incloure justcia?

• L’acte prmofessional es un acte social.
• No solaaent intermve psicòleiiaalalt, sino que hi ha una actuacio de termcerms:
◦ Estrmucturma social: sisteaa sanitarmi, hospital, etc.
◦ Faailia
Justcia: Nivell Personal

• Exclourme les decisions que no tenen una base o justiicacio aormal.
◦ Exeaple: acceptarm rmeials de termcerms a canvi d’aliuna cosa.
• Intentarm no aaliastarm els rmecurmsos que tinc sota la aeva rmesponsabilitat.
◦ Exeaple: iestio de les visites...
• Respectarm els drmets dels subjectes d’expermiaentacio.
• Obeirm les lleis aormalaent acceptables
Crítques al Principalisme
• No parmteixen d’una clarma teormia ilosòica.
• No justiiquen permquè han trmiat aquestos quatrme prmincipis .
◦ Altrmes: diinitat, inteirmitat, vulnermabilitat, rmesponsabilitat.
• No queda clarm si poden serm univermsalitzables.
• Manca d’ormdrme jermarmquic: fa rmesolucions armbitrmarmies intuitives.
• Manca de aètode de prmesa de decisions aormals clarmaaent deinit.
21
TEMA 4. LES NORMES – REGLES MORALS

1. NORMES MORALS
• Aquelles prmescrmipcions que estableixen quines accions d’un cermt tipus han de fermise o no han
de fermise perm a concrmetarm els prmincipis ètics en la rmealitat prmactica.
• Poden serm de carmacterm:
◦ Fonaaental
◦ Parmticularm
• Hi ha 3 normaes aormals: Vermacitat, Conidencialitat i Fidelitat.
1.1 VERACITAT
• Deurme de dirm la vermitat.
• Reila prmòpia de:
◦ Tota prmofessio
◦ De la societat en ienermal
• Difermenciarm aentida de falsedat
◦ Mentirm: dirm aliuna cosa que no es sabent que es aenteix.
◦ Falsedat: dirm una cosa ermrmònia sense saberm que es ermrmònia.
1.1.1 DEURE ABSOLUT O PRIMA FACIE?

• No dient la vermitat, o tota la vermitat, en aliuna cirmcuastancia, podea beneiciarm:
◦ Al pacient?
◦ A termcerms?
• Sermia això cormrmecte?
• Exeaples perm discutirm
◦ Beneici a un aateix i termcermes permsones
◦ Recermca en psicoloiia
1.1.2 PRIVILEGI TERAÈUTIC

Noi de 20 anys educat pel seu tiet desprmès de la aormt dels seus parmes a l’any d’edat. Va patirm una
deprmessio rmeactiva als 15 anys desprmès de la aormt del tiet.
Als 20 anys deaana l’histormial coaplermt del seu trmactaaent on hi consta coa a dada apormtada pels
tiets que la seva aarme va serm assassinada pel seu parme que es va suicidarm. El noi desconeix aquestes
dades.
22
1.1.3 DIAGNÒSTIC DE PERILLOSITAT

HI es un psicoloio a quien un aboiado solicito que hicierma el diainostico prmevio al juicio
leiali a un cliente suyo que habia sido acusado de asalto y airmesion a otrma permsona. HI le
adainistrmo el WAISiR, el test de Apermcepcion teaatica, el Rormschach, el Minesota y el
permsonaiarmbolicasa (dibujo)a. Cuando se situo en el banco de los testiios se le prmeiunto a
HI sobrme la prmopension del defendido a coaeterm actos de violencia contrma otrmos y acermca
de su rmesponsabilidad penal en el aoaento que habia coaetido el delito. A pesarm de que
HI no tenia informaacion rmespecto a la histormia del defendido (a no serm sus actos violentos)a
y no estaba faailiarmizado con el concepto de rmesponsabilidad crmiainal, testiico que el
defendido erma esquizofrmenico y porm eso, clarmaaente peliirmoso e irmrmesponsable. (Frmancai
Tarmrmaio, 2008)a
L’Anna B es una estudiant univermsitarmia que va acceptarm parmticiparm en un estudi de rmeaccio davant el
visionat d’una peldlicula.
Durmant l’eaissio es va trmobarm aolt aolesta quan un noi va ferm prmoposicions aolestes a una altrma noia
i la va estarm aolestant tota la peldlicula. Malirmat que va trmobarm airmessiva i violenta la rmeaccio del noi,
no va ferm rmes.
Desprmès es va assabentarm que el aotiu de l' investiiacio erma la seva rmesposta a la conducta del noi.
La prmofessorma D. Va deaanarm als estudiants si estaven disposats a contestarm un questionarmi sobrme
costuas sexuals actuals. A l’acabarm va deaanarm als aluanes que “estarmia aolt airmaida” si
contestaven un altrme questionarmi sobrme les seves prmòpies prmactiques sexuals. L’investiiadorma no els hi
havia dit rmes abans sobrme el seion questionarmi permò la aajormia el van contestarm...
El prmofessorm S va deaanarm als aluanes si els podia passarm un petit questionarmi just abans de
l'exaaen de l’assiinaturma i van acceptarm.
El dia de l'exaaen es va prmesentarm una altrma permsona i va explicarm que el prmofe estava aalalt. Enlloc
del questionarmi els va posarm a la pissarmrma una sèrmie de prmeiuntes aolt difcils de contestarm i els va
deixarm 15 ainuts.
Desprmès va aparmèixerm el prmofessorm dient que el que feien erma ferm un estudi sobrme la confusio i tensio
en aoaents d'estrmès i havien de ferm un petit questionarmi sobrme coa s’havien sentit. Postermiormaent
es va rmealitzarm l'exaaen de l’assiinaturma.
1.2 CONFIDENCIALITAT
• Prmoteccio de tota informaacio coaunicada perm la permsona durmant la rmelacio termapèutica.
• Conidència, confessio, conianca, intiaitat, prmivacitat, rmespecte, seiurmetat .
• Es absoluta?
23
Al 1967, PP, estudiant d’armquitecturma a la Univermsitat de Bermkeley va aatarm a Tatiana Tarmasof.

El noi havia acudit a un psiquiatrma, l’havia Dx de psicòtic, rmeceptat neurmolèptic i dermivat a psicòlei. Al
psicòlei havia aanifestat rmeitermadaaent el desii de aatarm a la noia.
El psicòlei va avisarm la policia del caapus
Hoae de 41 anys en termapia des de feia 2 aesos perm una ideacio obsessiva rmelacionada aab porm de
que la seva aarme aormi.
En el trmanscurms d’una sessio de termapia aolt eaotiva l’hoae confessa haverm aatat a la seva aaant fa
3 anys. Dona detalls aolt concrmets que no van sormtirm a prmeasa.
Noi de 20 anys educat pel seu tiet desprmès de la aormt dels seus parmes a l’any d’edat. Va patirm una
deprmessio rmeactiva als 15 anys desprmès de la aormt del tiet.
Als 20 anys deaana l’histormial coaplermt del seu trmactaaent on hi consta coa a dada apormtada pels
tiets que la seva aarme va serm assassinada pel seu parme que es va suicidarm. El noi desconeix aquestes
dades
El Srm F. es conductorm d’autobusos de llarmia distancia. Acudeix a termapia perm un quadrme ansios pel que
esta de baixa labormal. Durmant la termapia rmefermeix consua ocasional de tòxics, sobrmetot quan condueix
perm aantenirmise actiu. Ha tiniut 2 accidents lleus els darmrmerms anys.
Refermeix trmobarmise aillorm i que es rmeincormpormarma a la feina.
1.2.1 DIFERENCIAR DE...

• Intmitat: conjunt de carmactermistiques bioipsicoi socialiespirmituals i bioirmaiques d’una
permsona en la aesurma que formaen parmt de la seva vivència i consciència.
• Privacitat: l’armea ieoirmaica, fsica i electrmònica que l’individu considerma vinculat a la seva
intiaitat.
• Confidencialitat: les dades rmelacionades aab la intiaitat que poden armrmibarm a serm difoses a
altrmes permsones.
1.2.2 ASPECTES LEGALS: CODI PENAL 10/1995

Artculo 199
1. El que rmevelarme secrmetos ajenos, de los que tenia conociaiento porm rmazon de su oicio o sus
rmelaciones labormales, serma castiiado con pena de prmision de uno a trmes anos y aulta de seis a
doce aeses.
2. El prmofesional que, con incuapliaiento de su obliiacion de siiilo o rmesermva, divuliue los
secrmetos de otrma permsona, serma castiiado con pena de prmision de uno a cuatrmo anos, aulta de
doce a veinticuatrmo aeses e inhabilitacion especial parma dicha prmofesion porm tieapo de dos a
seis anos
24
1.2.3 LÍMITS DE CONFIDENCIALITAT

• Possible dany a termcerms.
• Possible dany a la societat en ienermal.
• Possible dany a un aateix.
• Perm iapermatiu leial.
Exemple Cas:
Jove de 17 anys, dermivat perm disainucio aarmcada del rmendiaent acadèaic.
Durmant la entrmevista en rmeconeix un consua de cannabis siiniicatiu, que nosaltrmes pensea que te
rmelacio aab la disainucio del rmendiaent.
Accepta seiuiaent perm parmt nostrma, permò no vol deixarm el cannabis.
Els parmes ens prmeiunten coa el veiea i quina es la nostrma rmecoaanacio
Exemple Cas 2:
Ets psicòlei d’un centrme especial de trmeball. Una usuarmia, aab una discapacitat inteldlectual i CI de 55
et coaenta que esta enaaormada d’un altrme usuarmi, taabe aab discapacitat inteldlectual. Accepta
que esta tenint rmelacions sexuals sense prmoteccio i que seaprme li ha airmadat serm aarme. Tu no la veus
capac de tirmarm endavant un ill ni a ella ni al seu coapany. A aes a aes, la discapacitat que prmesenta
te coaponent ienètic, essent aab aolta prmobabilitat trmansaesa al nado.
La tutorma de la pacient es la seva aarme, a qui coneixes des de fa aolt de teaps i saps que aai
acceptarmia una rmelacio coa aquesta i aolt aenys un eabarmas.
1.3 FIDELITAT
Respecte a les prmoaeses i acormds prmesos
1.3.1 MÈTODE DE PRESA DE DECISIONS

• Indicacions termapèutiques
• Prmefermències del pacient
• Qualitat de vida
• Factorms contextuals
Jonsen i Sieilerm. Ética clinica
https://catalei.udl.cat/searmchSS11ccat?/Xjonsenssieilerm&2SORT=D/Xjonsenssieilerm&2SORT=D&2SUBK
EY=jonsenssieilerm/1%2C2%2C2%2CB/frmaaeset&2FF=Xjonsenssieilerm&2SORT=D&21%2C1%2C
25
1.3.2 MÈTODE DE DIEGO GARCIA

• Prmesentacion del “caso” objeto de analisis.
• Aclarmacion de los “hechos” prmopios del caso (tanto datos objetivos coao subjetivos)a.
• Identiicacion de los “valormes” en conficto en el caso.
• Estudio de los “curmsos de accion” possibles.
• Identiicacion del (o de los)a “curmso(s)a optiao(s)a”.
• Conociaiento del aarmco “jurmidico” de la decision
Dieio Grmacia
https://catalei.udl.cat/searmchSS11ccat?/Xdieiosirmacia&2SORT=D/Xdieiosirmacia
&2SORT=D&2SUBKEY=dieiosirmacia/1%2C24%2C24%2CB/frmaaeset&2FF=Xdieiosirmacia&2SORT=D&25%2
C5%2C
26
TEMA 5. JERARQUITZACIÓ DELS PRINCIPIS

1. EL RAONAMENT MORAL PRINCIPALISTA
Especificacio: Prmoces aitjancant el qual rmeduia la indetermainacio de les normaes abstrmactes i les
dotea de continiuts aptes perm iuiarm les accions concrmetes.
Ponderacio: Obliiacio prmiaa facie = ens vincula, a no serm que entrmi en conficte aab una altrma
obliiacio que tiniui en la situacio concrmeta, iiual o aajorm pes (obliiacio de fet)a.
• Beauchamp i Childress:
◦ No existeix ormdrme
◦ Autonoaia?
• Concepte de Prima-facie (Ross)

◦ Cada prmincipi es vinculant excepte quan entrma en conficte un aab l’altrme.
◦ Prmiormitat de la noiaaleicència sobrme la beneicència.
• Diego Gracia:
◦ Existeix un ormdrme clarm.
◦ Estableix dos nivells: Public i prmivat
1.1 CONDICIONS QUE LIMITEN – REGULEN EL PROCÉS DE

PONDERACIÓ MORAL (PRIMA FACIE)
• Les rmaons que rmecolzen la obsermvanca de la normaa aormal han de serm aajorms que les normaes
que rmecolzen la obsermvanca de la normaa sobrmepassada.
• L’objectiu aormal que justiica la infrmaccio de la normaa te possibilitats rmeals d’aconseiuirmise.
• La violacio es necessarmia permquè no existeixen altermacions aormalaent prmefermibles.
• És obliiatormi escollirm la ainiaa infrmaccio possible de les normaes, que siiui coapatible aab
l’objectiu prmiaarmi de l’accio.
• L’aient esta obliiat a ainiaitzarm els efectes neiatius de la infrmaccio.
• L’aient aormal ha d’actuarm iaparmcialaent en rmelacio a totes les parmts afectades. Es a dirm, la
decisio no ha d’estarm infuenciada perm informaacions de qualsevol de les parmts que no tiniuin
una rmellevancia aormal.
27
1.1 LA JERARQUITZACIÓ DE DIEGO GRACIA

• Autonoaia i beneicència: un prmiaerm nivell.
◦ Eleccio autònoma del sisteaa de valorms i prmojecte de vida → autormealitzacio.
◦ Determainacio de cada permsona de lo que es beneficent perm a ella.
• Son els prmincipis de nivell prmivat.
• Tenen liait?
• Justcia i noiaaleicència: un seion nivell.
◦ El fet de viurme en societat ens obliia a cermtes normaes aormals.
◦ L’Estat els aplica a tots els aeabrmes perm iiual.
• Nivell public.
• El subjecte es l’Estat.
• Des del punt de vista jermarmquic, el nivell public es supermiorm al prmivat.
• El nivell public es d’obliiacio permfecta.
◦ Es pot exiiirm
◦ En parmt, esta rmeilat de formaa coermcitiva
1.1.1 ÈTICA DE MÍNIMS

Conjunt de rmeiles i valorms coauns que tot esserm huaa ha d’acceptarm coa a aeabrme d’una societat.
Principals àrees:
• Prmoteccio inteirmitat fsica, psiquica i espirmitual (ppi no aaleicència)a.
• Prmoteccio inteirmitat intermpermsonal, evitarm la discrmiainacio o aarmiinacio (ppi de justcia)a.
1.1.2 ÈTICA DE MÀXIMS

Tot esserm huaa aspirma a la felicitat, a l’òptia. L’òptia varmia seions el sisteaa de valorms aormals,
rmeliiiosos, culturmals, politics, econòaics.
Els aaxias son diferments perm cadascu i s’ha de tenirm llibermtat perm iestionarmilos
1.1.3 NIVELL PÚBLIC VS PRIVAT?

Nivell public
1. No aaleicència 2. Justcia
Nivell privat
3. Autonoaia 4. Beneicència
28
Cada prmincipi te una vessant publica i una vessant prmivada
La vessant publica prmedoainarma sempre sobrme la vessant prmivada.
NO – MALEFICÈNCIA
• La aajorm parmt es de iestio publica.
• Te un coaponent prmivat.
◦ Despenalitzacio de l’avormtaaent
JUSTÍCIA
• La aajorm parmt es publica.
• Te un coaponent prmivat
◦ Distrmibucio entrme iiuals (ills)a
AUTONOMIA
• La aajorm parmt es prmivada.
• Te un coaponent public.
◦ Obliiacio al consentiaent informaat
◦ Lleis coermcitives
BENEFICÈNCIA
• La aajorm parmt es prmivada
• Te un coaponent public
◦ Coa a parmes, ills, aaics...
◦ Coa a psicòleis
1.1.4 JERARQUIA
• Entrme conficte normaa publicaiprmivada → prmeval la publica.
• Entrme normaes publiques:
1. Noiaaleicència
2. Justcia
3. Respecte a l’autonoaia
4. Beneicència
• Entrme normaes prmivades:
1. En un individu, rmesoldrme seions el sisteaa de valorms.
2. Entrme dos individus, rmeaetrme a les normaes publiques de aajorm beneici.
29
1.2 EXELÈNCIA MORAL. ACCIONS SUPERREROGATÒRIES

= donarm aes d’allò exiiit
Condicions
• L’accio que es rmealitza es opcional. No esta ni obliiada ni prmohibida perm les normaes aormals.
• Ve aes enlla d’allò que esta prmescrmit perm la aormalitat coau.
• El subjecte aormal rmealitza l’accio intencionadaaent i perm beneiciarm els altrmes.
• L’accio es bona i diina de lloanca en si aateixa, aes enlla de la bona intencio del subjecte
aormal.
30
TEMA 6: ELS COMITÈS D’ÈTICA

RESUM
• Coaitè d’Ètica Assistencial (CEA)a
• Coaitè Ètic d’Investiiacio Clinica (CEIC)a
• Altrmes coaitès d’ètica
◦ Coaitè Ètic d’Expermiaentacio aniaal (CEEA)a
◦ Coaissio d’expermiaentacio aniaal (CEA)a
◦ Coaitès centrmals
▪ Coaitè de Bioètica de Catalunya
• http://coaitebioetica.cat/ca/
▪ Coaite de Bioetica de Espana
• www.coaitedebioetica.es
1. COMITÈS D’ÈTICA ASSISTENCIAL

1.1 PER QUÈ VAN NÈIXER ELS COMITÈS
CEAs: DILEMES MORALS DE LA CLÍNICA
• 1960. Coaitè de Seattle d’heaodialisi
• 1968. Crmitermis de Harmvarmd de aormt cermebrmal
1.1.1 COMITÈ DE SEATTLE

• Dos nefrmòleis
• Un cirmurmiia
• Un advocat
• Un sacermdot
• Una aestrmessa de casa
• Un banquerm
• Un sindicalista
• Un funcionarmi
31
1.2 DEFINICIÓ DE CEA

Grmup aultidisciplinarmi de permsones que, dins una institucio sanitarmia, ha rmebut oicialaent la aissio
d’aconsellarm als prmofessionals sanitarmis en les seves decisions sobrme les questions ètiques plantejades
en el curms de la seva prmactica clinica
1.3 FUNCIONS DE CEA

• Formaacio ètica
◦ Dels prmopis aeabrmes del CEA
◦ De la rmesta de prmofessionals del centrme
• Analisis de casos
• Donarm dirmectrmius
NO SÓN FUNCIONS:
• Supormt jurmidic dels prmofessionals sanitarmis.
• Judici sobrme la conducta ètica dels prmofessionals del centrme.
• Substituirm la prmesa de decisions als clinics.
• Analisi dels prmobleaes socioeconòaics
1.4 COMPOSICIÓ I PREMISSES DE CEA

• Voluntarmietat
• Intermdisciplinarmietat
◦ Clinics
◦ Diferments prmofessions sanitarmies
◦ Dirmeccio del centrme
◦ Societat civil
• Formaacio dels aeabrmes
• Conidencialitat
1.5 MÍNIM 7 MEMBRES

• Meties
• Infermaermia
• Dirmeccio del centrme
32
• Permsona aliena a la institucio

• Un aeabrme de:
◦ Unitat d’atencio a l’usuarmi
◦ Coaissio de qualitat assistencial
◦ Assessormia jurmidica
RESUM DE CEAS
• Refexio intermdisciplinarm des de la clinica.
• Aplicant un sisteaa de valorms sobrme coa s’ha d’actuarm en la prmactica assistencial.
• Iaplica dialei plurmal, autonoaia aormal i aetodoloiia (Ètica civil)a.
• S’ormienta a la rmesolucio de casos (no es vinculant perm al prmofessional)a, a l’eldlabormacio de
prmotocols i a la formaacio en valorms dels prmofessionals.
1.6 METODOLOGIA D’ANÀLISI DELS CASOS

1.6.1 ELS PRINCIPIS
1.6.2 EL MÈTODE DELS QUATRE PASSOS

1. Indicacions aèdiques
2. Prmefermències del pacient
3. Qualitat de vida
4. Factorms contextuals
33
• Identficar i formular (llistar):

◦ Prmobleaes/valorms en conficte
◦ Afectats i intermessos
• Relacionar el problema fonamental que ens planteja cadascu dels afectats.
• Jerarquitzar i consensuar problemes/valors.
• Decisions
◦ Aplicacio de prmincipis
◦ Quina sermia l’actuacio de ainias?
◦ Crmitermis d'exceldlència
◦ Optiaa / aal aenorm
34
1.7 ASPECTES CLAUS PER UNA DECISIÓ SOBRE CONFLICTES

DE VALORS
• Totes les decisions iapormtants i aoltes de les que no ho son, estan rmecolzades en dos pilarms:
fets i valorms.
• En condicions normaals de aadurmesa i autonoaia, la decisio es del pacient.
• Prmevi a la decisio, el pacient ha de tenirm tota la informaacio permtinent.
• Les consequències de la decisio determainen el irmau de coapetència necessarmi.
• Quant aes neiativa es una decisio, aes “entormn” es necessita perm a prmendrmeila.
1.8 QUATRE IDEES BÀSIQUES DES DE LA TEORIA DELS

VALORS
1. Acceptarm que els valors propis formaen parmt iaplicita de les decisions.
2. Entendrme que els valors fonamentals perm a les decisions, son els dels pacients.
3. Aprmendrme a pensar sobrme els valorms, a gestonar-los (actituds, habilitats)a.
4. Trmanscendirm la prmactica basada en la no aaleicència o el leialisae. Tendirm a l'excel·lencia,

afegir valor.
1.9 ELS PRINCIPIS BÀSICS

El respecte a la dignitat de la persona en l’assistència siiniica:
• Acceptarm l’altrme coa a esserm autònoa aab plena llibermtat de consciència i aient de la seva
prmòpia vida.
• Prmocurmarmili el be i evitarmili el aal en el possible, es a dirm, vetllarm perm la rmelacio rmisc beneici.
• No discrmiainarmilo perm rmaons de rmaca, sexe, edat, nivell social, i si positivaaent en rmao de la
seva aajorm necessitat.
1.9.1 PROCEDIMENT D’ANÀLISI DE CASOS ÈTICS

• Prmesentacion del “caso” objeto de analisis.
• Aclarmacion de los “hechos” prmopios del caso (tanto datos objetivos coao subjetivos)a.
• Identiicacion de los “valormes” en conficto en el caso.
• Estudio de los “curmsos de accion” possibles.
• Identiicacion del (o de los)a “curmso(s)a optiao(s)a”.
• Conociaiento del aarmco “jurmidico” de la decision
35
2. ELS COMITÈS ÈTICS D’INVESTIGACIÓ CLÍNICA

2.1 PER QUÈ VAN APARÈIXER? ABUSOS EN LA RECERCA
• Expermiaents unitat 731 del Japo.
• Caaps de concentrmacio Nazis.
• Codi de Nurmeabermi, 1947
◦ Perm rmealitzarm un expermiaent aab subjectes huaans, es necessarmi el consentiaent
informaat del subjecte.
◦ L’expermiaent a rmealitzarm ha de permseiuirm la inalitat d’obtindrme rmesultats prmecissos. Ha
d’estarm serm aetodolòiicaaent ben fet.
◦ Cal evitat tot rmisc o patiaent innecessarmi.
◦ Durmant el curms de l’expermiaent el subjecte a de tenirm la llibermtat d’abandonarmilo quan ho
considermi opormtu.
• Estudi Tuskeiee: 1930i1972
• Talidoaida, 1961
• 1963. Jewish Hospital
• Estudi Willowbrmook: 1963i1966
• 1966: Beecherm. N Eni J Med: 22 estudis publicats aab prmobleaes ètics
• San Antonio Contrmaceptive study, 1971.
2.2 NOUS CODIS

• Declarmacio de Helsinki
◦ 1964, i successives rmevisions
◦ https://www.waa.net/es/queihaceaos/eticaiaedica/declarmacionideihelsinki/
◦ Afeieix en rmelacio al codi de nurmeabermi, que l’intermes del subjecte d’expermiaentacio te
aajorm iapormtancia que l’intermès social.
• Informae Belaont
◦ http://www.hhs.iov/ohrmp/huaansubjects/iuidance/belaont.htal
◦ 1978: trmes prmincipis
▪ Respecte a les permsones
▪ Beneicència
▪ Justcia
36
2.3 QUÈ SIGNIFICA FER RECERCA CLÍNICA?

Combinar assistencia medica amb recerca
• Intenta explicarm la isiopatoloiia de les aalalties.
• Intenta apormtarm prmoves de que les eines diainòstiques i termapèutiques son efectives i seiurmes
en condicions de prmactica clinica rmeal.
Els projectes de recerca clínica:
• Es pormten a termae en centrmes sanitarmis.
• Son conduits perm un prmofessional sanitarmi assistencial.
• L’assaii clinic contrmolat es la pedrma aniularm en l’avaluacio de les eines diainòstiques i
termapèutiques.
2.3.1 ASSAIG CLÍNIC

Tota investiiacio rmealitzada en permsones huaanes perm determainarm i/o conirmaarm els efectes clinics,
farmaacolòiics d’un aedicaaent aab la i de determainarm la seva seiurmetat i/o eicacia.
2.4 FUNCIONS CEIC

• Mantenirm els estandarmds ètics en rmecermca.
• Pondermarm els aspectes aetodolòiics, ètics i leials del prmotocol d’investiiacio clinica prmoposat,
aixi coa el balanc de rmiscos i beneicis.
• Necessarmi el consentiaent informaat dels pacients.
• Avaluarm la idoneitat del prmotocol en rmelacio als objectius de l’estudi, i a la justiicacio de rmiscos
i aolèsties prmevisibles en funcio dels beneicis que s’espermen pels subjectes i perm la societat.
• Avaluarm la idoneitat de l’equip de rmecermca perm la rmealitzacio de l’estudi.
• Avaluarm la informaacio escrmita sobrme les carmactermistiques de l’assaii que es donarma als
subjectes d’investiiacio (docuaents de consentiaent)a.
• Coaprmovarm la prmevisio de coapensacio i del trmactaaent que s’ofermirma als subjectes en el cas
de aormt o de lesions atrmibuibles a l’assaii.
• Conèixerm i avaluarm la coapensacio econòaica que el prmoaotorm ofermirma als investiiadorms i als
subjectes d’investiiacio.
2.5 REQUISITS CEIC

• Disposarm de suicients dades cientiques que iarmanteixin que els rmiscos que iaplica l’assaii
en la permsona son assuaibles.
• Que l’estudi es basi ens els coneixeaents disponibles, que la informaacio buscada suposi un
avanc en el coneixeaent cientic sobrme la permsona huaana o perm a aillormarm el seu estat de
salut, i que el disseny ainiaitzi els rmiscos pels subjectes parmticipants en ell.
37
• Que els rmiscos i inconvenients prmevisibles pels subjectes de l’assaii s’haiin pondermat en
rmelacio als beneicis prmevisibles perm cada subjecte d’assaii i els futurms pacients. Si l’assaii no
te cap beneici pel subjecte d’assaii, es podrma coapensarm econòaicaaent.
2.6 COMPOSICIÓ DEL CEIC MÍNIM 9 MEMBRES

• Meties
• Farmaacòlei clinic
• Farmaacèutic hospital
• Infermaermia
• Meabrme del CEA
• Dos aeabrmes no sanitarmis
◦ Llicenciat en drmet
◦ Un altrme
LA GUIA DE REFERÈNCIA EN ELS CENTRES DE L’ICS:

http://ics.iencat.cat/web/.content/docuaents/rmecermca/GBP_ermecermca.pdf
38
2.7 PERQUÈ ELS CEIS HAN D’AVALUAR LA METODOLOGIA I EL

FINANÇAMENT?
A)a Un prmojecte aetodolòiicaaent incormrmecte no prmoduirma rmesultats valids: no hi ha cap
possibilitat de beneici; els rmiscos que poden cormrmerm el parmticipants i els rmecurmsos esaermcats
no sermveixen de rmes (futilitat)a.
B)a Un prmojecte sense el inancaaent adequat no es podrma pormtarm a termae coa esta planiicat:
tormnea al punt 1.
C)a Un prmojecte que iapliqui una utilitzacio intensa de rmecurmsos assistencials pot intermfermirm aab
l’activitat habitual de l’hospital.
39
2.8 DOCUMENTS CLAU EN UN ESTUDI CLINIC

• Prmotocol
• Full /quadermn de rmecollida de dades.
• Full d’informaacio al pacient i consentiaent informaat.
• Coaprmoais de l’investiiadorm i coldlabormadorms.
• Descrmipcio de l’iapacte assistencial.
• Meaòrmia econòaica
2.8.1 ESTUDIS OBSERVACIONALS – RETROSPECTIUS

• En estudis d’investiiacio clinica que no siiuin d’intermvencio no se necessitarmia el permais dels
pacients perm a rmecollirm, trmactarm o cedirm dades a termcerms si el itxerm esta anoniaitzat o s’aplica un
prmocediaent de dissociacio adequat.
• La pròpia AGEMED diu parlant dels estudis observacionals amb medicaments i en relacio
al Consentment informat (CI):
◦ “si se rmequierme entrmevistarm al sujeto (porm aotivo del estudio)a o no se puede adoptarm un
prmocediaiento de disociacion seiurmo se solicitarma el CI”.
◦ “cuando la obtencion del CI rmequierma ponerm en aarmcha aedios desprmopormcionados que
haian inviable el estudio el CEIC valormarma la posibilidad de rmealizarm una excepcion”
En deinitiva son els CEICs que avaluen i rmesolen sobrme la aprmovacio dels estudis els que al inal
decideixen sobrme la necessitat de consentiaent informaat.
2.8.2 ESTUDIS CLÍNICS EXPERIMENTALS (INCLÒS L’ASSAIG CLÍNIC) ÉS

OBLIGAT EL CONSENTIMENT INFORMAT
Procedimiento porm el cual una permsona conirmaa su acuermdo parma parmticiparm en el ensayo despues
de rmecibirm informaacion sobrme todos los aspectos iapormtantes del aisao. La informaacion debe serm
ormal y escrmita y se rmatiica aediante irmaa.
40
TEMA 7. CONFLICTES BIOÈTICS EN PEDIATRIA

• L’arribada a l’autonomia
• Conidencialitat i secrmet prmofessional
• Els liaits de la beneicència patermna
• La investiiacio en nens
Cal tenirm en coapte el aarmc leial:
• Majormia d’edat: 18 anys
• Edat d’Eaancipacio: 16 anys
1. LLEI D’AUTONOMIA DEL MALALT 4572002

• Majormia d’edat “aèdica”: 16 anys
◦ Excepte en situacions de irmavetat.
• Crmitermi: aprmeciacio de la capacitat inteldlectual i eaocional del aenorm perm coaprmendrme la
situacio.
• El facultatiu determainarma la capacitat i valormarma la irmavetat.
2. TEORIA DEL MENOR MADUR

• A parmtirm dels 12 anys el aenorm pot iaudirm d’una parmt dels seus drmets, seions la seva
aadurmesa.
◦ Drmet a la permsonalitat.
◦ Drmet a l’exermcici i us de la prmòpia sexualitat.
◦ Drmet a l’honorm i la iaatie.
◦ Drmet al secrmet de coaunicacions.
◦ Cal tenirm en coapte el seu consentiaent...
2.1 ES NECESSÀRIA LA MAJORIA D’EDAT PER:

• Accès a tècniques de rmeprmoduccio asistida.
• Donacio d’ormians perm trmasplant.
• Parmticipacio en assaii clinic coa permsona sana.
• Neiacio de trmactaaent quan el trmastormn irmeu/altermnatives liaitades/ aaenaca vital
41
iaaediata.
“La aadurmez de una permsona, sea esta aayorm o aenorm de edad, debe aedirmse porm sus
capacidades formaales de juziarm y valormarm las situaciones, no porm el contenido de los
valormes que asuaa o aaneje. El ermrmorm clasico ha sido considermarm inaadurmo o incapaz a
todo el que tenia un sisteaa de valormes distinto del nuestrmo”. Dieio Garmcia
2.2 VALORACIÓ COMPETÈNCIA DE MENORS

1. Aprmoxiaacio a la aadurmesa
2. Valormarm rmisc decisio
3. Valormarm factorms contextuals
3. GRAU DE MADURESA
“Els joves poden serm ieòaetrmes i aateaatics i savis i, en canvi, no seabla que puiuin serm
prmudents” Ètica a Nicoaaco Armistòtil
3.1 LA MORAL SEGONS PIAGET

MORAL HETERÒNOMA
• Esta iaposada de l’extermiorm
• Prmincipi d’autormitat
• És estatica
• La nocio de justcia es basa:
◦ Obediència
◦ Evitacio castii
• Realisae aormal
MORAL AUTÒNOMA
• Sormieix del prmopi individu
• Prmincipi d’iiualtat
• No estatica
• La nocio de justcia es basa:
• Equitat
• Decisio lliurme i rmacional
42
3.2 DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA ALTRUISTA I

MORAL DE KOHLBERG
• Nivell prmeconvencional
• Nivell convencional
• Nivell posconvencional o dels prmincipis
3.2.1 NIVELL PRECONVENCIONAL

• El castii i la obediència als parmes son els factorms determainants.
◦ Mormalitat hetermònoaa
▪ Les decisions s’apliquen de formaa absoluta i litermal
▪ Incapacitat d’aprmeciarm permspectives socioaormals aultiples.
▪ Ormientacio al castii.
▪ Obediència a l’autormitat.
◦ Mormalitat individualista instrmuaental
▪ Permspectiva individualista i hedonista.
▪ Els intermessos en conficte es coormdinen aitjancant intermcanvis siaples.
• S’identfica el bé amb el poder.
3.2.2 NIVELL CONVENCIONAL

• Els nens intenten iuanyarmise l’aprmovacio dels altrmes i aantenirm unes bones rmelacions aab els
altrmes.
• Dues etapes:
◦ Mormalitat de la normaativa intermpermsonal.
◦ Mormalitat del sisteaa social.
▪ Sisteaa social coa a conjunt de còdiis i normaes coaparmtides.
▪ Coormdinarm els deurmes aab els drmets
• S’identfica el bé amb el que el grup vol.
3.2.3 NIVELL POST-CONVENCIONAL

• El noi/la permsona voluntarmiaaent s’ajusta a les normaes, basantise en un concepte de prmincipis
ètics i fent excepcions a les normaes en aliunes cirmcuastancies.
• Dues fases:
◦ Mormalitat dels drmets huaans i del benestarm social.
▪ Existeixen valorms i drmets univermsals perm sobrme d’una societat concrmeta.
43
▪ Reconeixeaent de drmets basics.

▪ Establiaent d’una jermarmquia de prmiormitats.
◦ Mormalitat dels prmincipis ètics
• S’identfica el bé amb el pròpi criteri.
“Coaienza a aanifestarmse la aadurmez cuando sentiaos que nuestrma prmeocupacion es

aayorm porm los deaas que porm nosotrmos aisaos”. Albermt Einstein
3.3 CARACTERÍSTIQUES A DESTACAR

• Prmoirmessio dels nivells de aormalitat.
• No clarma rmelacio de aormalitat aab:
◦ Nivell inteldlectual
◦ Nivell d’estudis
• Si cermta rmelacio aab:
44
◦ Edat
◦ Psicobioirmafa
• La prmoirmessio del nivell de desenvolupaaent aormal ha condicionat la llei.
• Els estadis ES PODEN aedirm.
3.3.1 MÉS ENLLÀ DEL CONSENTIMENT

Real Coldleii de Pediatrmes d’Anilatermrma, 1997 i 2002
1. Informaarm al aenorm
2. Escoltarmilo
3. Inclourme les seves opinions en la prmesa de decisions.
4. Considermarm al aenorm coapetent coa decisorm prmincipal.
4. VALORAR RISC DE DECISIÓ
45
5. EL CONTEXT I ELS ELEMENTS SITUACIONALS

5.1 FACTORS CONTEXTUALS
• Factorms permsonals
◦ Estat coinitiu
◦ Estat eaocional
◦ Dolorm, drmoiues
◦ Malaltia crmònica
• Factorms faailiarms i culturmals
• Factorms situacionals
◦ Urmiències
◦ Assistència frmaiaentada
◦ Conianca, conidencialitat
5.2 CONFIDENCIALITAT I SECRET PROFESSIONAL

• El rmespecte a la intiaitat ha d’ormientarm tota l’actuacio en la iestio de la informaacio dels
pacients (obtencio, utilitzacio, armxiu i custòdia)a.
• El titularm de la informaacio es el pacient i noaes si ell autormitza la podrmea trmaslladarm a termcermes
permsones (faailiarms, etc.)a.
Possibles escenaris en relacio a la petcio de documentacio dels menors:
• Peticio de conidencialitat del “aenorm aadurm” vs. patrmia potestat dels parmes que volen serm
informaats.
• Peticio d’informaacio en casos de parmes separmats o divormciats.
• Peticio d’informaacio perm parmt d’altrmes prmofessionals p.e. de l`.aabit educatiu.
• Deaanda de docuaentacio des de l`.aabit judicial.
5.2.1 DRET A LA CONFIDENCIALITAT EN ELS MENORS (LLEI 21/2000)

• Tota permsona sentit aaplii te drmet a que es rmespecti la conidencialitat de les dades que fan
rmefermència a la seva salut i a que no hi accedeixi niniu que no hi estiiui autormitzat A parmes??
(habits sexuals, consua de tòxics, etc...)a .... coa es fa coapatible aab la patrmia potestat??
Ull aab la ha ca i la peticio d’informaes.
• Llei 41/2002: “aajormia d’edat sanitarmia als 16 anys”... si be perm a decisions en casos de “rmisc
irmeu”, a crmitermi del prmofessional, els parmes serman informaats.
46
5.2.2 REIAL DECRET 1720/07 QUE DESENVOLUPA LA LLEI 15/99 DE

PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS
Dades dels menors: A parmtirm dels 14 anys ja podrman autormitzarm perm si sols la rmecollida i trmactaaent de
les seves dades...:
A Respecte a la Hª Cª... Iaplica taabe determainarm o liaitarm el seu acces i coaunicacio a termcermes
permsones (parmes, tutorms, etc...)a?
5.2.3 PARTICIPACIÓ DEL NEN-ADOLESCENT EN L’ÀMBIT SANITARI

Exercici de l’autonomia i respecte al seu criteri i opinio a ferm cormrmesponsable al aenorm de tot allò
que afecti la seva salut, informaantilo, escoltant el seu parmerm i prmenent decisions en tot allò pel que
siiui suicientaent aadurm.
Confidencialitat a ienermarm “conianca” del aenorm en el sisteaa sanitarmi a i de podermilo ajudarmi,

rmespectant la seva intiaitat... dins del aarmc leial.
5.2.4 CORRECTE BALANÇ RISC / BENEFICI

Noi de 14 anys que acudeix sol a la consulta del psicòlei escolarm, dermivat pel seu tutorm perm baixada
del rmendiaent escolarm.
Ens crmida l’atencio que xermrma aolt, esta aolt desinhibit i li prmeiuntea sobrme els habits de vida.
Ens diu que fuaa aii paquet al dia permò que no passa rmes, els seus parmes taabe fuaen i no li poden
rmenyarm. Seiuint la convermsa rmefermeix que passa teapormades en què esta trmist i te insoani.
Desprmès d’un acurmat intermrmoiatormi ens confessa que els caps de setaana prmen a veiades alcohol i
èxtasi, i que aliun dia quan te dinerms ha tastat la cocaina. No considerma que el que fa puiui
permjudicarm la seva salut i no esta disposat a parmlarm aab els parmes, doncs “son d’una altrma ienermacio i
no ho entendrmien; ells seiurm que fuaaven pormrmos, es el aateix...”
Ens diu que clarm nosaltrmes estea sota el secrmet prmofessional i no els hi podea xermrmarm...
Noia de 16 anys acudeix a la consulta de psicoloiia, dermivada del prmoirmaaa “salut i escola”. Alli ha
estat en seiuiaent perm infermaermia perm pèrmdua iapormtant de pes.
En la prmiaerma cita la noia coaenta que es veu “aolt iormda” i que ha prmovat divermses dietes.
Ocasionalaent es fa “atrmacons” prmincipalaent de dolcos que desprmès voaita. Desprmès taabe fa
exermcici intens d’una o dos hormes.
Davant la sospita de TCA de tipus buliai purmiatiu s’aconsella seiuiaent, es rmecoaana iaplicacio de
la faailia
La noia es neia i ens rmecormda que devea secrmet prmofessional.
El Perme es un noi de 15 anys aab una leucèaia liafoblastica aiuda. Viu aab la seva aarme i tots dos
47
son testiaonis de Jehova.

Se’ls coaenta que la termapia habitual de la LAL rmequermirma aab quasi cermtesa la infusio d’aliun
heaodermivat.
Coa altermnativa es podrmia eaprmarm una termapia aolt aenys airmessiva i aab aenys rmisc de
trmansfusions. Permò aquesta termapia te un index aolt alt de rmecidives.
5.3 ELS LÍMITS DE LA BENEFICÈNCIA PATERNA

5.3.1 ELS PARES
• Els parmes tenen el drmet d’exermcirm la beneficencia.
• L’Estat te el deurme de iarmantirm la no-maleficencia.
• Confictes clarms
◦ Maltrmacte
◦ Abus sexual
• Diicultats aenys clarmes
◦ Pautes i estils educatius
◦ Trmactaaents altermnatius
Deaanda de visita de una nina de 7 anos rmealizada porm parmte de su aadrme. Esta dermivada porm su
pediatrma porm disainucion de rmendiaiento escolarm, apata, irmrmitabilidad, disainucion de la iniesta
aliaentarmia.
Separmacion de los padrmes en el ultiao ano.
Se cita a la nina parma valormacion, permo lleia un burmoifax del aboiado del padrme rmeirmiendo que este no
autormiza niniun tipo de valormacion ni intermvencion en la nina, pues rmeierme que no tiene
absolutaaente nada.
Nina de 4 anos, adoptada en Mozaabique a los 2,5 anos de edad, rmeaitida desde el hospital de
zona con diainostico de Trmastormno Desinteirmativo Infantil, con tto pautado con rmispermidona.
Los padrmes prmesentan una neiacion parmcial, atrmibuyendo el trmastormno a la vacunacion acelermada que
se rmealizo. No estan de acuermdo taapoco en el tto farmaacoloiico. No acuden a las citas
prmoirmaaadas.
1 ano despues se dermivan de nuevo desde la escuela porm diicultades conductuales. Los padrmes
rmeiermen que siiuen tto. con quelantes a altas dosis y antiaicoticos, con dieta altaaente rmestrmictiva.
Adolescente de 16 anos de ormiien aairmebi.
Reside en Espana desde hace 9 anos. Estudia 4o de ESO con buena adaptacion y buen rmendiaiento
escolarm.
48
Adopta aodelos culturmales coapletaaente occidentales.

Acude a urmiencias trmas intento de autolisis porm iniestion farmaacoloiica trmas discusion con sus padrmes
porm la neiativa de la nina de aceptarm un aatrmiaonio convenido con un hoabrme 15 anos aayorm que
ella al que apenas conoce y al que rmechaza.
Nen de 8 anys dermivat a la psicòloia escolarm perm baix rmendiaent i conducta aolt disrmuptiva a l’escola
En les entrmevistes aab els nens i els parmes, la psicòloia identiica coa desencadenant un conficte
faailiarm
en que el parme es va assabentarm d’una inidelitat permlloniada de la aarme i que el nen no erma ill seu.
Durmant la termapia la dirmectorma del centrme i el prmofessorm deaanen conèixerm aab detall tot el que li
passa al nen. Armiuaenten que formaen parmt de l’equip.
49
TEMA 8. BIOÈTICA I SALUT MENTAL

1. GENERALITATS
• 25% de la poblacio patirma un trmastormn aental. Mes dones que hoaes,
• Un 6i8% patirma un trmastormn aental severm.
• Un 10i15% pateixen trmastormns de l’estat d’ania.
• Els joves aenorms de 20 anys tenen aes del doble de possibilitats de patirm una deprmessio que
els seus parmes.
• Es prmeveu un auiaent en els prmoperms anys.
• Seiona causa d’anys de vida ajustats perm invalidesa, i es calcula que al 2030 siiui la prmiaerma
(OMS)a.
• Costos estiaats del 3i4% del PIB.
◦ Discapacitat associada.
◦ Pèrmdua de prmoductivitat.
• Cost sanitarmi trmastormns aentals = 11% de tota la despesa sanitarmia.
• Cost sanitarmi de la deprmessio: noaes el 29%.
• OMS: Salut aental = prmiormitat. Declarmacio de Helsinki, 2005
1.1 DESTINACIÓ DELS RECURSOS DE FARMÀCIA RS LLEIDA

ANY 2015
50
L’any 2015 es van prmescrmiurme a Lleida unes 6,3 ailions de rmeceptes aab un iapormt PVP de uns 75,5
ailions d’eurmos.
Aprmoxiaadaaent un 20% de la Poblacio de la RS Lleida ha estat exposada a aliun psicofarmaac
durmant l’any 2014
1.2 PRINCIPALS PROBLEMES ÈTICS EN PSIQUIATRIA

• La rmestrmiccio de la llibermtat coa a possibilitat de la termapia.
◦ Trmactaaents formcosos.
◦ Hospitalitzacio no voluntarmia.
◦ Aillaaent / contencio fsica.
• Intiaitat, conidencialitat i secrmet prmofessional.
• La rmesponsabilitat del aalalt aental.
• La incapacitacio leial.
• El aalalt aental de llarmia estada.
• L’expermiaentacio aab aalalts aentals.
1.3 MESURES COERCITIVES

• Inirmes involuntarmi en un hospital psiquiatrmic o una unitat d’hospital ienermal.
A)a Siiui que el pacient voluntarmi es rmetiniut quan decideix rmefusarm.
B)a Siiui que s’ha excedit el teaps leial de la rmestrmiccio sense autormitzacio judicial.
C)a Siiui que esta autormitzat o obliiat perm l’autormitat.
• Aplicacio de aesurmes coa:
◦ Aillaaent (permaanència d’una permsona contrma la seva voluntat en una habitacio tancada)a.
◦ Restrmiccio fsica (iaaobilitzacio d’alaenys una extrmeaitat del pacient aitjancant
dispositiu aecanic o perm parmt d’un prmofessional del centrme durmant aes de 15 ainuts)a.
◦ Consua formcat de aedicaaents ( us de rmestrmiccio fsica o prmessio de trmes prmofessionals o
aes perm adainistrmarm aedicacio contrma la voluntat del pacient)a.
◦ Aliaentacio formcada
1.4 CRITERIS PER UNA HOSPITALITZACIÓ NO VOLUNTÀRIA

1. Existeix un trmastormn aental que iaplica un rmisc irmeu perm a la inteirmitat fsica, la salut, la vida
rmelacional o els intermessos de la permsona.
2. En l’estat actual, el pacient no te coapetència suicient perm prmendrme una decisio.
3. Seions el coneixeaent cientic, la aesurma es aes efectiva i beneiciosa pel pacient, que
altrmes aenys rmestrmictives.
51
1.4.1 QUÈ HEM DE VALORAR EN UN INGRÉS PSIQUIÀTRIC?

• Grmavetat del trmastormn: ormientacio, aeaòrmia, permcepcio, pensaaent, judici de rmealitat.
• Riscos dermivats de la no aesurma i de la aesurma.
• Beneicis espermables pel pacient.
• Factibilitat d’una aesurma aenys rmestrmictiva.
1.4.2 LLEI 21/2000 DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

• Excepcions al CI: 1)a Si el rmisc es perm a la salut publica 2)a Situacio de rmisc iaaediat perm al
pacient
• CI perm substitucio (subrmoiat)a: 1)a si el aalalt no es coapetent, el subrmoiat es la faailia 2)a Si
incapacitat leial (armt 219 del Codi de faailia)a 3)a Si intermnat perm trmastormn psiquic (armt 255 del
Codi de faailia)a 4)a En aenorms, la faailia ( escoltantilo si es 12 a. Si es 16, decideixen )a.
• SENSE PREJUDICI DE FER EFECTIVES LES MESURES PERTINENTS EN BENEFICI DE LA SALUT
DEL PACIENT.
• INTERVENINT EL PACIENT NO COMPETENT TANT COM SIGUI POSSIBLE.
1.4.3 CARACTERÍSTIQUES DE LA LEGISLACIÓ ESPANYOLA

• Reformaa de la L.E.C. (2000)a: aab rmeformcaaent de iarmanties jurmidiques (armts. 758 al 763)a.
◦ Qualsevol situacio clinica que necessiti inirmes hospitalarmi.
◦ Qualsevol permsona pot informaarm al jutie, esp les faailies.
◦ El jutie ha d’escoltarm la permsona.
◦ Es basa en la aanca de coapetència aental del subjecte.
◦ El psiquiatrme d’urmiències que rmealitza l’I.I. ha d’avisarm en aenys de 24 h al jutie.
◦ No hi ha prmocediaent formaal de rmeaprmovacio de la aesurma, permò s’ha d’informaarm alaenys
cada 6 aesos ( 2 a Catalunya)a.
◦ Obliiacio noaes d’informaarm al jutie de l’alta.
◦ No es prmeveu el canvi d’estatus a voluntarmi, permò en la prmactica s’accepta.
• Catalunya (Codi de Faailia, armt 255)a.
• Ley 41/2002 basica rmeiuladorma de la autonoaia del paciente (Llei 21/2000 en Catalunya)a.
• Lleis especials perm a permsones aab M.M. que han coaes delicte (Codi penal)a o es trmoben en
situacio penal (Llei Genermal Penitenciarmia i Reilaaents Penitenciarmis)a
EL PROBLEMA CENTRAL
Coapetència aental perm consentirm o rmebutjarm
i Drmet al trmactaaent (salut)a
i Drmet a rmebutjarm un trmactaaent
52
2. BENEFICIÈNCIA VS. AUTONOMIA

2.1 CAPACITAT DE LES PERSONES AUTÒNOMES
• Coaprmendrme les informaacions rmellevants perm la seva situacio.
• Coaprmendrme les possibles consequències de les seves decisions.
• Elabormarm rmaonaaents a parmtirm de la informaacio i de la seva prmòpia escala de valorms.
• Coaunicarm la seva decisio de aanerma clarma i rmeitermada.
2.2 L’AUTONOMIA IMPLICA
2.3 PARERNALISME
• Accio que beneicia al pacient.
• S’infrminieix una normaa aormal en rmelacio a la rmelacio aetieipacient.
• No es te el consentiaent del pacient.
• El pacient es una permsona coapetent.
• Exeaples
◦ Liaitacio capacitat d’eleccio
53
2.3.1 SITUACIONS MÉS COMPLEXES EN LA MESURA DE LA COMPETÈNCI

• Trmactaaent aabulatormi no voluntarmi.
• Intermnaaent no voluntarmi aes enlla de la crmisi (subaiuts, llarmia estada)a.
• Visita doaiciliarmia no voluntarmia
• La incapacitacio
2.3.2 SITUACIONS PER AL CONSENTIMENT INFORMAT ESCRIT EN

PSIQUIATRIA
• Hospitalitzacio voluntarmia.
• Altrmes formaes de trmactaaent que puiuin iaplicarm un coaprmoais.
• Rebutjarm un trmactaaent efectiu.
• T.E.C.
• Tècniques invasives coa psicocirmurmiia.
• Alta voluntarmia
• Parmticipacio en qualsevol estudi de rmecermca que no siiui la purma avaluacio d’un trmactaaent
habitual i no subjecte a aetodoloiia especial.
54
3. EL CAS PARTICULAR DEL SUÏCIDI

3.1 INTRODUCCIÓ
• El suicidi es una trmaièdia huaana.
◦ Permsona: unica sormtida permcebuda al seu prmobleaa existencial patoloiia.
◦ Faailiarms aaics: fet incoaprmensible que ienerma iapotència i sentiaents de culpa.
◦ Prmofessionals: frmacas termapèutic i prmeventiu.
▪ Mes de la aeitat dels suicides havien consultat al aetie de capcalerma durmant l’ultia
aes.
▪ Trmes de cada quatrme havien consultat durmant l’ultia any.
▪ Prmacticaaent un 80% havia donat aliuna “pista” sobrme les seves intencions.
◦ Autormitats sanitarmies pais: prmobleaa de salut publica. Anys de vida permduts
3.2 CONCEPTE
• Suicidi: Accio o oaissio voluntarmia aitjancant la qual la permsona es trmeu la vida.
◦ Es prmodueix la aormt.
◦ La aormt es prmoduida perm l’accio del subjecte.
◦ La aormt es intencionada.
◦ Existeix un aient actiu o passiu.
• Conducta suicida: aes aapli, inclou teaptatives fallides, parmasuicidis, etc.
◦ Dues diaensions
▪ Carmactermistiques de la teaptativa (eldlabormacio, possibilitat de rmescat, etc)a
▪ Grmau de lesio prmoduida.
◦ “Parmasuicidis”
▪ Es considermarm que es una aanerma de crmidarm l’atencio.
▪ No cal ainiaitzarmilos.
• Estudiarm permquè necessita crmidarm l’atencio: prmobleaa, trmastormn psiquiatrmic de base
no detectat...
• Risc elevat de rmecidiva i ins i tot de consuaarm suicidi
3.3 EPIDEMIOLOGIA
• OMS. http://www.who.int/topics/suicide/en/
◦ Mes de 800.000 aormts perm suicidi al aon cada any.
◦ La prmiaerma causa de aormtalitat de les aalalties aentals.
55
◦ Supermiorm als hoaicidis i aormts en confictes armaats.

◦ El 1.3% de la carmrmeia total de aalaltia i auiaentant.
• Dades varien bastant entre paisos.

◦ Mes altes en paisos nòrmdics, Eurmopa de l’est i Japo.
• Espanya
http://www.ine.es/buscarm/searmchResults.dosearmchStrmini=suicidio&2Menu_ebotonBuscadorm=Bu
scarm&2searmchType=DEF_eSEARCH&2starmtat=0&2L=0
◦ Entrme les 10 prmiaermes causes de aormt
◦ Entrme el 0,5 i 2% de la aormtalitat total
◦ Dades Espanya INE
▪ Mormts perm suicidi: 2011:3.180. 2012:3539 1a causa extermna de aormt
▪ Mormts perm accident de trmansit: 2116 (2011)a
◦ Suicidi es la 1a causa de aormt entrme els 25i44 anys
CATALUNYA → ACCIDENTS DE TRÀNSIT VS. SUÏCIDIS
• Ideacio suicida: aolt alta: prmevalenca vida entrme el 15i 53% de la poblacio.
• Teaptatives de suicidi: aolt aes frmequents que el suicidi (entrme 10 i 30 veiades aes
frmequents)a
◦ Mes frmequent en dones.
◦ Permsones joves.
56
• Suicidi: Mes frmequent en hoaes en tots els irmups d’edat.

◦ Classicaaent aes frmequent en edat avancada, sobrmetot a parmtirm dels 60i70 anys.
◦ El 70% dels suicidis consuaats en aajorms de 40 anys.
◦ Cada veiada aes en hoaes aes joves.
• Prmobable infrmavalormacio estadistiques.
◦ Molts no es notiiquen
▪ Estiiaa social
▪ Altrmes: asseiurmances, etc.
◦ Molts suicidis seablen accidents
57
3.4 FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS QUE AUGMENTEN RISC

• Hoae irman
• Divormciat vidu solterm casat sense ills casat aab ills
• Baix nivell social, culturmal, econòaic
◦ Classes altes: auiaent suicidi consuaat
• Aturm, especialaent de llarmia durmada
• Els prmiaerms anys des de la jubilacio
• Anivermsarmis
• Prmesència de psicopatoloiia antecedents de conducta suicida a nivell faailiarm
• Manca de irmup de supormt aillaaent
• Manca de rmeliiiositat en ienermal
◦ Reliiions aes prmotectormes: catòlics i ausulaans.
• Possibleaent taabe aliunes prmofessions aab accessibilitat a aedis letals (aeties, policies,
ailitarms)a
3.5 FACTORS SITUACIONALS – AMBIENTALS QUE AUGMENTEN

EL RISC
• Esdeveniaents vitals neiatius, especialaent confictes intermpermsonals.
• Crmisis econòaiques i socials.
• Situacio de prmeso, eaiirmacio no desitjada, desastrmes naturmals.
• Disainueix el rmisc en iuermrmes.
• Efecte “Wermtherm” = efecte copycat: quan surmt a la llua publica aliuns suicidis auiaenta el
rmisc poblacional.
◦ Taabe en el cas de teaptatives
3.6 FACTORS MÈDICS QUE AUGMENTEN EL RISC

Medics
• Malalties fsiques: dolorm crmònic, aalalties rmesistents als trmactaaents, incapacitants.
• Efecte deprmesòien d’aliuns farmaacs
Psiquiàtrics
58
• Factorm de aes rmisc: Conductes suicides prmèvies:

• El 40% de deprmessius que es suiciden havien fet una teaptativa prmèvia.
• El 15% dels pacients que fan teaptatives podrman consuaarm aes tarmd un suicidi.
• Aab tot, aolts pacients no tenen intents prmevis
• Mes frmequents en pacients deprmessius
• Prmacticaaent totes les aalalties aentals auiaenten el rmisc de suicidi
• Prmesència d’antecedents faailiarms
• Moaent d’alt rmisc:
• Els aesos postermiorms a un alta hospitalarmia
• Acces a aedis d’alta letalitat: armaes de foc...
4. SUÏCIDI I MALALTIA MENTAL

• Entrme el 90i95% dels suicidis es donen en permsones aab aliun trmastormn aental.
◦ Trmastormns deprmessius irmeus: ins el 10i15% de pacients es pot suicidarm.
▪ Bipolarms (fases deprmessives o aixtes)a Unipolarms aab siaptoaes psicòtics i
aelancolia rmesta deprmessions.
▪ Mes en pacients de edat elevada.
▪ Moaent de rmisc: inici de aillorma perm trmactaaent AD.
◦ Dependència d’alcohol (un 5%)a altrmes drmoiues (ins un 10i15%)a, especialaent els que
prmesenten coaormbiditat psiquiatrmica.
▪ Alcohol taabe efecte facilitadorm en pacients aab altrmes patoloiies de base.
◦ Esquizofrmènia: ins un 10%. Majorm rmisc a l’inici, hoaes aab siaptoaes deprmessius desprmes
de fase aiuda (deprmessio post psicòtica)a.
• Trmastormns de la permsonalitat
◦ Especialaent els trmastormns del clusterm B (liait i antisocial)a
◦ Mes teaptatives que suicidis consuaats.
• Trmastormns aliaentarmis: ins un 5%. La seiona causa de aormt en aquesta patoloiia.
4.1 ES EL PACIENT AMB RISC SUÏCIDA COMPETENT?

www.suicidioprmevencion.coa
59
5. ESTIGMA DE SALUT MENTAL

VISIÓ DES DEL PACIENT
Merce Torrentallé
https://www.youtube.coa/watch?v=H_e 7AuxauiPQ
https://catalei.udl.cat/searmchccat/X?SE ARCH=tormrmentalle
5.1 DEFINICIÓ ESTIGMA

Condicio, atrmibut, trmet o coapormtaaent que fa que el seu pormtadorm siiui inclòs en una cateiormia
social enverms la qual es ienerma una rmesposta neiativa i se'ls veu coa culturmalaent inacceptables o
infermiorms.
5.2 CODIS PERIODISTES

• Codi deontolòiic Federmacio d’associacions de permiodisae d’Espanya
◦ http://fape.es/hoae/codiioideontoloiico/
• Guia d’estil FEAFES
◦ http://feafes.ormi/wpicontent/uploads/2011/01/GUIAi DEiESTILOiSEGUNDAiEDICION.pdf
• Deparmtaaent Salut Consell d’Audiovisual de Catalunya
◦ http://www.cac.cat/pfw_eiles/caa/actuacions/Acormd_e1 18_e2015.pdf
5.3 EXEMPLES: PREJUDICIS I CONCEPCIONS ERRÒNIES

Un ejermcito de 800.000 permsonas deaabula porm el pais viviendo dos vidas, la rmeal y la iaaiinarmia. No
son duenos de su rmazon y sufrmen de aas. Hoy son los enfermaos aentales, los locos de antes. (...)a
25.000 faailias de iente con prmobleaas, a veces incapacitantes parma la vida aodermna. (...)a Unos
300.000 espanoles sufrmen esta psicosis sin curma, condenada a la aedicacion de porm vida y con una
sentencia de auermte social. (...)a
• Tituldlarms alarmaistes
◦ La falta de aedios iapide contrmolarm a los intermnos del psiquiatrmico de Fontcalent.
• Etiquetarm permsones sustantitivitzant la seva condicio.
◦ Los aaniacosideprmesivos unen sus fuermzas contrma el rmechazo social.
• Malaltia aental i exlusio social
◦ Locos en la carmcel.
• Vincularm violència a aalaltia aental
◦ Declarman culpable al permturmbado que aato a un sormdoaudo tirmandole al aetrmo.
60
◦ Padrmes que aatan a sus hijos tienen una enfermaedad aental no diainosticada
• Us inaprmopiat de termaes.
◦ Viajarm a EE UU es cada vez aas coaplicado. La psicosis en los aermopuermtos ha dado otrma
vuelta de tuermca con las nuevas aedidas de seiurmidad.
5.4 DOTZE PRINCIPIS BÀSICS

1. Auiaentarm el coneixeaent social.
• Informaarm aab exactitud de conceptes i termaes.
2. Mostrmarm una visio positiva.
• Trmansaetrme una visio positiva de la aalaltia aental i de les permsones aab aalaltia
aental. Prmestarm aes atencio a les solucions i aenys als liaits.
3. Conteaplarm totes les facetes.
• Mostrmarm les permsones aab aalaltia aental de formaa inteirmal.
4. Facilitarm informaacio normaalitzadorma.
• La aalaltia aental ha de tenirm el aateix trmacte que qualsevol altrma aalaltia.
5. Menys coapassio, aes drmets.
• Lluitarm pel drmets i pels rmecurmsos, no despermtarm coapassio.
6. Deixarm parmlarm els prmotaionistes.
• Potenciarm la informaacio individualitzada i vivencial que poden apormtarm les prmòpies
permsones afectades, coa a eina perm crmearm una iaatie positiva.
7. Desauntarm falses crmeences, aites i prmejudicis.
• No prmopaiarm ni aantenirm prmejudicis i falses crmeences de aanerma explicita i subtil.
8. Allunyarm la aalaltia aental de la crmònica de successos.
• Trmencarm el fals vincle violència aalaltia aental.
9. Tenirm curma del lleniuatie. No etiquetarm.
• No estiiaatitzarm a les permsones aab aalaltia aental aab usos incormrmectes de les
parmaules que les deineixen.
10. Recormdarm que la aajormia de les aalalties aentals son invisibles.
• Ildlustrmarm les informaacions sobrme permsones aab aalaltia aental aab el aatermial irmaic
adequat.
11. Prmesentarm una iaatie rmeal i positiva de les dones aab aalaltia aental.
• Donarm veu i prmotaionisae a les dones que tenen un trmastormn aental.
12. Tenirm curma especialaent dels continiuts en teaes de salut aental en nens i joves.
• No culpabilitzarm ni al nen ni a la seva faailia.
61
5.5 CAMPANYA OBERTAMENT

www.obermtaaent.ormi
http://www.youtube.coa/watch?v=jjahNR5aUec&2featurme=youtu.be
http://www.youtube.coa/watch?v=ycFFxzDE6i0&2feat urme=youtu.be
http://www.youtube.coa/watch?v=nYCbzYei zi0&2featurme=youtu.be
http://www.youtube.coa/watch?v=FUrmxk_e0QBW4&2fe aturme=youtu.be
http://www.youtube.coa/watch?v=OXzSOqefD70&2fe aturme=youtu.be
http://www.cchrm.ormi/
62
TEMA 9. ÈTICA AL FINAL DE LA VIDA I EN

MALALTIA GREU
1. EUTANÀSIA
• Accio directa e intencionada.
• Dirmiiida a prmovocarm la aormt d’una permsona que pateix una malalta avançada o terminal.
• A peticio expressa i reiterada d’aquesta.
• Condicions indispensables:
◦ Accio dirmecta
◦ Intencional
◦ Irmrmevermsibilitat i prmoxiaitat a la aormt.
◦ Intencio d’acabarm aab el seu patiaent (perm coapassio)ai
◦ Peticio exprmessa i rmeitermada.
• Auxili al Suicidi
◦ Ajuda indirecta a la rmealitzacio d’un suicidi.
◦ A peticio d’una permsona amb o sense aalaltia.

◦ En cas no poderm rmealitzarmise perm liaitacions de carmacterm fsic, aquesta ajuda sermia una
“cooperacio necessària”.
• OBSTINACIÓ TERAPÈUTICA
◦ Adopcio de aesurmes diainòstiques o termapèutiques.
◦ Aab objectius curmatius no indicats en fases avancades i termainals, de aanerma
desprmopormcionada.
◦ L’us de aesurmes extrmaormdinarmies (nutrmicio parmentermal, hidrmatacio formcada...)a aab l’objectiu
d’allarmiarm innecessarmiaaent la vida en situacio d’aionia.
• Es desaconsella la utilitzacio del termae: Eutanàsia passiva

◦ Retirmada o no inici de aesurmes termapèutiques futils o innecessarmies en un aalalt que es
trmoba en situacio de aalaltia termainal.
63
2. LIMITACIÓ D’ESFORÇ TERAPÈUTIC

• Perm indicacio termapèutica
◦ Ppi de no aaliicència i de justcia
• Perm voluntat del prmopi pacient
◦ Ppi d’autonoaia
2.1 LIMITACIÓ D’ESFORÇ TERAPÈUTIC PER INDICACIÓ MÈDICA

• És el rmesultat d’un us rmesponsable de la tecnoloiia.
• Siiniica no posarm o rmetirmarm allò que sols permllonia un prmoces de aormt: CAUSALITAT.
• La termainoloiia trmadicional eutanasia “passiva”.
• Acostuaa encarma a confondrme’s
• Es desaconsella la utilitzacio del termae, Eutanàsia indirecta:

◦ Avancarm la aormt coa a rmesultat de l’efecte secundarmi a un trmactaaent analièsic o sedant.
◦ “Prmincipi del doble efecte”
• Sedacio terminal o pal·liatva

◦ La sedacio es una aaniobrma termapèutica prmoposada perm l’equip desprmes d’un curmos judici
clinic i d’havermiho parmlat aab la faailia i el pacient.
• Limitacio de teràpia i Sedacio pal.liatva o terminal.

◦ Es trmacta en aabdos casos, de cormrmecta prmactica clinica i no d’eutanasia
2.1.1 OPCIONS AL FINAL DE LA VIDA

1. Contrmol de siaptoaes prmopormcional a la intensitat.
2. Retirmada o no inici de trmactaaents.
3. Sedacio termainal.
4. Neiacio voluntarmia del pacient d’hidrmatacio i nutrmicio.
5. Suicidi aèdicaaent assistit.
6. Eutanasia
3. LA MORT I EL PATIMENT EN LA SOCIETAT ACTUAL

• Un dels “formats neirmes” de l’antrmopoloiia actual.
• Mormt i patiaent coa a tabus.
64
• Poca tolermancia al “aalestarm”.

• S’esta crmeant el aite de que la aedicina ho pot tot i aolta ient esperma de la ciència coses
«que no es podrman coaplirm».
• Falacia de contrmol
• Dolorm i patiaent no son termaes sinònias.
• Es pot expermiaentarm dolorm sense patirm o patirm sense dolorm?
3.1 QUÈ ÉS EL PATIMENT

“Se prmoduce sufrmiaiento cuando la permsona siente aaenazada su inteirmidad soaatica o
psicoloiica” Ermic J. Cassell, N Enil J Med 1982
“El sufrmiaiento es una rmespuesta neiativa inducida porm el dolorm permo taabien porm el
aiedo, la ansiedad, el estrmes, la permdida de permsonas u objetos quermidos y otrmos estados
psicoloiicos” J.D. Loeserm y R. Melzack, Lancet 1999
3.1.1 ES PRODUEIX PATIMENT QUAN ES DONEN DUES CONDICIONS:

1. El aalalt permcep la situacio coa una aaenaca iapormtant perm a la seva inteirmitat soaatica o
psicolòiica.
2. Quan es sent iapotent, sense contrmol, sense rmecurmsos perm ferm formnt a l’aaenaca.
65
“El debate de eutanasia serma un debate aarmiinal y el irman debate es el cuidado a los
pacientes termainales. Porm ello la eutanasia y suicidio asistido deberma vermse sieaprme coao
una excepcion” Dieio Grmacia
MORIR AMB DIGNITAT

Mormirm en pau aab un aateix, aab la prmòpia vida i aab els altrmes.
3.1.2 LA MALALTIA GREU COM EXPERIÈNCIA

• Afecta a la totalitat de la permsona.
◦ La aalaltia coa “episodi vital” que rmeclaaa sentit i siiniicat.
• Reaeteix al aon intermiorm intermiorm.
• Planteja aotls intermrmoiants.
• Aprmeaia, urmieix, fa eaermiirm o aplasta.
3.1.3 ALGUNES EXPERIÈNCIES NOVES DAVANT LA MALALTIA

• Aaenaca
◦ Patiaent i dolorm
• Sensacio d’invalidesa, vulnermabilitat
• Soletat
• Dependència i necessitat
• Incermtesa, desormientacio
3.2 ABORDATGE ÈTICDEL FINAL DE LA VIDA

• Pèrmdua biolòiica i bioirmaica.
• Prmendrme consciencia dels prmopis liaits.
• Prmesencia de factormes de vulnermabilitat.
• Informaacio.
• Malestarm eaocional.
• Necessitat de rmecermca de sentit.
• Canvi de prmiormitats.
• Intensiicacio de la vivència del prmesent.
• Gestio dels siaptoaes i les pèrmdues fsiques .
• Gestio de la pèrmdua de rmol social.
• Gestio de la frmaiilitat i de la incermtesa.
• Recermca de siiniicat
• Recapitulacio
66
• El despermtarm de las irmans prmeiuntes:

◦ Què he viniut a ferm aqui?
◦ Quin sentit te la aeva vida?
◦ Què puc espermarm?
◦ Què hi ha desprmès de la aormt?
3.3 LES 4 COSES MÉS IMPORTANTS (I. BYOCK)

• Permdonarm i serm permdonat
• Airmairm
• Dirm “t’estiao” a qui caliui
• Acoaiadarmise
67
TEMA 10. CONFIDENCIALITAT

• Deurme
◦ Ètic
◦ Deontolòiic
◦ Leial
• Fonaaent basic en aliunes prmofessions
• Existència de liaits
1. ASPECTES LEGALS
1.1 CODI PENAL 10/1995
Artculo 199
1. El que rmevelarme secrmetos ajenos, de los que tenia conociaiento porm rmazon de su oicio o
sus rmelaciones labormales, serma castiiado con pena de prmision de uno a trmes anos y aulta de
seis a doce aeses.
2. El prmofesional que, con incuapliaiento de su obliiacion de siiilo o rmesermva, divuliue los
secrmetos de otrma permsona, serma castiiado con pena de prmision de uno a cuatrmo anos, aulta de
doce a veinticuatrmo aeses e inhabilitacion especial parma dicha prmofesion porm tieapo de dos a
seis anos
1.2 LLEI ORGÀNICA 15/1999 DE PROTECCIÓ DE DADES DE

CARÀCTER PERSONAL
• Art. 7.3. Los datos de carmacterm permsonal que hayan rmefermencia al ormiien rmacial, a la salud y a la
vida sexual solo podrman serm rmecabados, trmatados y cedidos cuando, porm rmazones de intermes
ienermal, asi lo disponia una ley o el afectado consienta exprmesaaente.
• Art. 7.6. No obstante, (...)a, podrman serm objeto de trmataaiento (...)a cuando dicho trmataaiento
rmesulte necesarmio parma la prmevencion o parma el diainostico aedicos, la prmestacion de la
asistencia sanitarmia o trmataaientos aedicos o la iestion de sermvicios sanitarmios, sieaprme que
dicho trmataaiento se rmealice porm un prmofesional sanitarmio sujeto al secrmeto prmofesional o porm
otrma permsona sujeta asiaisao a una obliiacion equivalente de secrmeto.
• Art. 5.1. Los intermesados a los que se soliciten datos permsonales deberman serm prmeviaaente
informaados de aodo exprmeso, prmeciso e inequivoco:
68
◦ De la existencia de un ichermo o trmataaiento de datos de carmacterm permsonal, de la inalidad

de la rmecoiida de estos y de los destinatarmios de la informaacion. (...)a
◦ De la posibilidad de ejermcitarm los dermechos de acceso, rmectiicacion, cancelacion y
oposicion.
• Art. 6.4. En los casos en los que no sea necesarmio el consentiaiento del afectado parma el
trmataaiento de los datos de carmacterm permsonal, y sieaprme que una ley no disponia lo
contrmarmio, este podrma oponermse a su trmataaiento cuando existan aotivos fundados y
leiitiaos rmelativos a una concrmeta situacion permsonal. En tal supuesto, el rmesponsable del
ichermo excluirma del trmataaiento los datos rmelativos al afectado.
• Art. 3. Son infrmacciones irmaves:
◦ h)a Mantenerm los ichermos, locales, prmoirmaaas o equipos que contenian datos de carmacterm
permsonal sin las debidas condiciones de seiurmidad que porm la via rmeilaaentarmia se
determainen.
• Art. 4. Son infrmacciones auy irmaves:
◦ i)a La vulnermacion del deberm de iuarmdarm secrmeto sobrme los datos de carmacterm permsonal (...)a
1.3 LLEI 41/2002 BÀSICA D’AUTONOMIA

• Art. 2.7. La permsona que elaborme o tenia acceso a la informaacion y la docuaentacion clinica
esta obliiada a iuarmdarm la rmesermva debida.
• Art. 5.1. El titularm del dermecho a la informaacion es el paciente. Taabien serman informaadas las
permsonas vinculadas a el, porm rmazones faailiarmes o de hecho, en la aedida que el paciente lo
permaita de aanerma exprmesa o tacita.
• Art. 7.1. Toda permsona tiene dermecho a que se rmespete el carmacterm conidencial de los datos
rmefermentes a su salud, y a que nadie pueda accederm a ellos sin prmevia autormizacion aaparmada
porm la Ley.
• Art. 7.2. Los centrmos sanitarmios adoptarman las aedidas opormtunas parma iarmantizarm los
dermechos a que se rmeierme el aparmtado antermiorm, y elabormarman, cuando prmoceda, las normaas y
los prmocediaientos prmotocolizados que iarmanticen el acceso leial a los datos de los
pacientes.
• Art. 16. 6. El permsonal que accede a los datos de la histormia clinica en el ejermcicio de sus
funciones queda sujeto al deberm de secrmeto.
69
2. ASPECTES DEONTOLÒGICS
2.1 CODI DEONTOLÒGIC PSICOLOGIA
• Capitol: de l’obtencio i l’us de la informaacio.
• Artcle 39: La informaacio que el psicòlei rmecull en l’exermcici de la seva prmofessio esta sotaesa
a drmet i deurme de secrmet prmofessional del qual tan sols esta exiait perm consentiaent exprmes
del client o perm supòsits leials.
• Artcle 45: Els rmeiistrmes escrmits o electrmònics de les dades psicolòiiques, entrmevistes i
rmesultats de prmoves serman consermvats, sota la rmesponsabilitat del psicòlei, en condicions que
asseiurmin el secrmet prmofessional.
3. ASPECTES ÈTICS
El gran dilema etc: Accessibilitat vs. Confidencialitat
3.1 ACCESSIBILITAT
• Iaprmescindible perm una cormrmecta assistència psicolòiica.
• Grman iapormtancia especialaent en una assistència que donea:
◦ Diferments prmofessionals
◦ Diferments prmofessions
◦ Diferments rmecurmsos assistencials
• Noves tecnoloiies: irman ajut perm asseiurmarm una cormrmecta accessibilitat.
• Permò,
◦ Tota la informaacio ha de serm accessible?
◦ Qui ha de tenirm acces a la informaacio i qui no?
◦ Estea els prmofessionals prmou sensibilitzats?
◦ Quins aecanisaes de contrmol iquea?
3.2 CONFIDENCIALITAT
• Relacio psicòleg – malalt/usuari/client/persona atesa es una rmelacio intiaa, on la
conidencialitat es un fet intrminsec de la rmelacio des dels aateixos inicis de les prmofessions
sanitarmies i de les prmofessions d’ajut.
• Si es trmenca la conidencialitat:
◦ Es trmenca la rmelacio de conianca.
◦ La prmofessio permd la seva crmedibilitat
70
• El malalt/usuari/client/persona atesa te drmet a saberm que aliuna informaacio pot serm vista
perm termcerms, i haurmia de donarm el seu vist i plau. Si sap això es podrma aantenirm la rmelacio de
conianca i el pacient podrma decidirm si no vol que aliuna informaacio quedi rmeiistrmada a la
històrmia.
3.3 SÓN INCOMPATIBLES ACCESSIBILITAT I

CONFIDENCIALITAT?
• No, seaprme que:
◦ Noaes estiiui accessible allò que siiui necessarmi en cada acte assistencial.
◦ Les permsones que accedeixin a la històrmia iuarmdin la conidencialitat absoluta, no noaes
de la seva rmelacio prmofessional aalalt, sino taabe de tota la rmesta que puiuin obtenirm
perm la històrmia.
◦ Hi haii unes aesurmes de seiurmetat i de contrmol perm evitarm aals usos.
• Els pacients han de continuarm sabent que la rmelacio es intiaa i el secrmet prmofessional continua
sino essent encarma aes “secrmet” que abans (Cas Tarmasof)a.
EXEMPLE DE CAS:
Jove de 17 anys, dermivat perm disainucio aarmcada del rmendiaent acadèaic.
Durmant la entrmevista en rmeconeix un consua de cannabis siiniicatiu, que nosaltrmes pensea que te
rmelacio aab la disainucio del rmendiaent.
Accepta seiuiaent perm parmt nostrma, permò no vol deixarm el cannabis.
Els parmes ens prmeiunten coa el veiea i quina es la nostrma rmecoaanacio.
EXEMPLE DE CAS 2:
Ets psicòlei d’un centrme especial de trmeball. Una usuarmia, aab una discapacitat inteldlectual i CI de 55
et coaenta que esta enaaormada d’un altrme usuarmi, taabe aab discapacitat inteldlectual. Accepta
que esta tenint rmelacions sexuals sense prmoteccio i que seaprme li ha airmadat serm aarme. Tu no la veus
capac de tirmarm endavant un ill ni a ella ni al seu coapany. A aes a aes, la discapacitat que prmesenta
te coaponent ienètic, essent aab aolta prmobabilitat trmansaesa al nado.
La tutorma de la pacient es la seva aarme, a qui coneixes des de fa aolt de teaps i saps que aai
acceptarmia una rmelacio coa aquesta i aolt aenys un eabarmas.
71

Ètica I Deontologia PDF

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Ètica I Deontologia PDF

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Bàrbara Quetglas Florit Ètca i Deontologia

TEMA 1. LA BIOÈTICA: UN INVENT MODERN?

PER COMENÇAR A PENSAR...

• Ethos: Allò que es pot trmeballarm aab habits: carmacterm.

1.2 ÈTICA I MORAL

1.3 EXEMPLES DE MORALITAT COMÚ

2. RELACIÓ ÈTICA I LLEI

• L’ÈTICA FONAMENTA LA LLEI.

• La llei ens dona un aarmc ilobal.

3. EL PERQUÈ DEL NAIXEMENT DE LA BIOÈTICA

• Universitat de Winsconsin (1971)

4. LA BIOÈTICA: UN INVENT MODERN?

4.1 LA REVOLUCIÓ MÈDICO SANITÀRIA

• Naixeaent de la “Nova Medicina”

4.2 EL CANVI DE LA RELACIÓ METGE – PACIENT

◦ Beneficencia: el aetie ha d’actuarm seaprme a favorm de la vida

4.3 GRANS CANVIS SOCIALS I POLÍTICS DEL SEGLE XX

DES DE LES INSTITUCIONS

5. LA HISTÒRIA D’UNA NOVA DISCIPLINA

• 1933, Alemanya. Llei d’estermilitzacio obliiatòrmia pels “defectes aentals severms,

• 1935, Londres. Prmiaerma asssociacio prmo una aormt diina.

• 1941, Alemanya. Hitlerm autormitza “l’eutanasia involuntarmia” (assassinat)a dels aallats

• 1937-1945, Guerra Xina-Japo. Esquadrmo 73. https://www.youtube.coa/watch?

incapacitacio, excepte, potserm, en aquells expermiaents en què els expermiaentadorms

• 1969, EEUU. Coaenca la difusio del prmiaerm testaaent vital.

• 1972, EEUU. Estudi Tuskeiee

• 1972, EEUU. Estudi Willowbrmook

• 1963, EEUU. Jewis Hospital

• 1973, EEUU. Prmiaerma carmta dels drmets dels pacients.

• 1976, EEUU. El trmibunal rmecolza la peticio dels parmes de K A Q de desconnectarmila del

prmofessional quan existeix un permill perm termcermes permsones.

• 1978, EEUU. Informae Belaont.

• 1988, Alemanya. Judici a a una infermaerma acusada de rmealitzarm eutanasia involuntarmia a 17

• 1990, EEUU. Prmojecte Genoaa Huaa.

• 1991, Holanda. Es publiquen dos estudis sobrme la prmactica de la eutanasia.

• Darrers 20 anys: 1996-2018

5.1 EXPERIMENTS EN PSICOLOGIA

• 65% dels subjectes varmen armrmibarm a la aaxiaa dosi.

Stanfornd Prison experiment, 1971

5.2 LA OLA (THE THIRD WAVE)

5.3 ULLS BLAUS – ULLS MARRONS

5.4 NECESSITATS PRESENTS I REPTES DE FUTUR

TEMA 2. FONAMENTACIÓ EN BIOÈTICA

2. QUINS MODELS ÈTICS PREDOMINEN

2.1 UTILITARISME = CONSEQÜENCIALISME

2.2 KANTISME = DEONTOLOGISME

2.2.2 CRÍTIQUES AL KANTISME

2.3 ÈTICA DEL CARÀCTER = BASADA EN LES VIRTUTS

Alguns exemples de virtuts

2.3.1 CRITICA ÈTICA DEL CARÀCTER

2.4 INDIVIDUALISME = BASAT EN ELS DRETS

• Violar un dret: Actuarm injustiicadaaent en contrma d’un drmet.

• Infringir un dret: rmealitzarm un acte justiicat que supedita el drmet en questio

2.6 ÈTICA DE LA CURA

TEMA 3. ELS PRINCIPIS BIOÈTICS

3. Operatu per la presa de decisions

2.1 QUINS PRINCIPIS TRIEM?

• Enunciats a l’Informe Belmont i rmecollits perm Beauchamp i Childress

2.2 EL RESPECTE A LA DIGNITAT DE LA PERSONA SIGNIFICA

2.3 PRINCIPIS ÈTICS

Justcia (J. Rawls)

Perque incloure justcia?

Justcia: Nivell Personal