DOCUMENT D’ESTRATÈGIA I ACCIÓ POLÍTICA

Proposta pendent d’aprovació

CONSELL NACIONAL DE CATALUNYA EN COMÚ

19 DE GENER DE 2019

PREÀMBUL

Catalunya en Comú som una formació d’esquerres i catalanista, amb ambició de govern, que
pretén transformar les estructures econòmiques, polítiques i socials de l’actual sistema. Som
gent comuna que defensem una nova manera de fer, basada en la solidaritat i la cooperació.
Aquest és un document d’estratègia i d’acció política per un any que serà decisiu pel nostre país.
Evidentment, les mobilitzacions socials en defensa dels nostres drets i les nostres llibertats, i
també les eleccions municipals i europees previstes, en seran determinants.
La construcció d’un projecte de transformació social com el que defensem des de Catalunya en
Comú ha de tenir el seu fonament a l’espai local. Aquest s’ha demostrat especialment propici
per al sorgiment de projectes d’empoderament popular. Per aquest motiu, aquest document
d’Estratègia i Acció Política pren les properes eleccions municipals del maig de 2019 com a data
clau i estratègica per estendre el projecte dels i les comuns a tot Catalunya, que va més enllà de
la consideració dels ajuntaments com a meres administracions de gestió. Les properes eleccions
municipals han de servir per ampliar el màxim possible una realitat municipal on valors com el
feminisme, la solidaritat i la cooperació tinguin un paper protagonista i on es fomentin els espais
d’autoorganització de la ciutadania. Un municipalisme que aposti per economies locals justes,
amb polítiques de fiscalitat ecològica i progressiva, com ja han demostrat que es pot fer des dels
ajuntaments del canvi.
De la mateixa manera, en un món de múltiples dependències, el paper de la Unió Europea és
també determinant per a poder aplicar les polítiques de transformació i democratitzadores que
necessitem. Lluitem perquè la ciutadania pugui decidir democràticament per sobre dels grans
poders econòmics i financers. Les properes eleccions europees seran també estratègiques per a
Catalunya en Comú, atès que som una força internacionalista i entenem que l’alternativa social
i política que proposem requereix ser construïda a través de xarxes globals que es basin en la
col·laboració solidària entre iguals.

1. JUSTÍCIA SOCIAL
Objectiu estratègic: Donar centralitat als debats i conflictes socials i situar-los, també, en l’àmbit
de la proximitat per tal d’emmarcar les eleccions municipals al voltant de la millora de la vida
quotidiana de la majoria treballadora sobre qui s’ha fet recaure tot l’ajust de la darrera Gran
Recessió, tot erigint-nos com la força política que vol posar les persones al centre a través de
l’ampliació de les polítiques socials i l’accés a l’habitatge.

1
Accions proposades:
A. Condicionar el nostre suport als Pressupostos de la Generalitat a la reversió de les
retallades i a una reforma fiscal de caràcter progressiu.
B. Defensar l’acord sobre els Pressupostos Generals de l’Estat entre Unidos Podemos i el
govern de l’estat i visibilitzar-nos com la primera força catalana al Congrés, amb
capacitat per aconseguir millores per a Catalunya.
C. Defensar i visibilitzar la necessitat d’una reforma fiscal per a la redistribució de la
riquesa, així com de la importància d’emprendre mesures efectives per lluita contra el
frau, el dumping i els paradisos fiscals d’un marc fiscal europeu.
D. Establir acords i compromisos per a la reconstrucció del model d’Estat de Benestar a
Catalunya i l’estat que garanteixi els drets de la ciutadania en tota la seva complexitat
(salut, educació, atenció a les persones, etc...), a partir de la reforma fiscal i amb especial
atenció als sectors més vulnerables, revertint la privatització de serveis públics, defugint
l’actual model mercantilista i assistencialista.
E. Reivindicar l’ampliació de tota la cobertura de serveis socials i ajuts a la dependència
amb dotació pressupostària suficient.
F. Exigir la plena implementació de la renda garantida de ciutadania.
G. Continuar reivindicant i impulsant polítiques d’habitatge social, implementant el 30%
de qualsevol promoció urbana, treballant per fer possible la reforma de la LAU i la
regulació dels preus del lloguer, i lluitant per a garantir el dret a l’habitatge d’aquelles
persones que actualment es troben sense llar.
H. Defensar els drets laborals dels treballadors i treballadores. Lluitar contra la precarietat
laboral, també dins del sector públic i introduir criteris a la contractació pública per fer
de l’Administració motor d’una ocupació de major qualitat. Generar polítiques efectives
d’ocupació, lluitar contra la precarietat laboral en els àmbits privats i públics, així com
per l’eradicació dels falsos autònoms.
I. Sumar-nos a les lluites sindicals amb els sindicats de classe en la defensa drets socials i
laborals, i condemnar i plantejar mitjans de caràcter legislatiu per garantir la llibertat
d’exercici dels drets sindicals.
J. Construir un marc que permeti superar la precarització de les condicions de vida i treball
de la majoria de la població, i especialment dels i les joves, també front a l’explotació.
K. Defensar els drets de les treballadores i treballadors autònoms, millorar la justícia en el
seu tractament fiscal i les garanties dels seus drets socials.
L. Exigir la reducció del 30% de les taxes universitàries i lluitar contra la precarització del
professorat. Promoure mesures per eradicar la segregació escolar.
M. Defensar la sanitat pública i evitar les privatitzacions, tant a l’atenció primària com a
l’hospitalària.
N. Fer efectiu l’augment del salari mínim acordat amb el govern espanyol.
O. Derogar les últimes reformes de les pensions.
P. Impulsar la derogació de les reformes laborals i impulsar mesures per revertir les seves
conseqüències. Sumar-nos a les lluites sindicals amb els sindicats de classe en la defensa
drets socials i laborals, i plantejar reformes legislatives per garantir el lliure exercici dels
drets sindicals. Impulsar la derogació de les reformes laborals i impulsar mesures per
revertir les seves conseqüències. Recuperar el paper de les institucions en matèria
laboral per vigilar el compliment dels drets laborals.

2
 Q. Reivindicar la creació d’una banca pública i la potenciació de la banca ètica i solidària.
R. Promoure polítiques efectives d’acollida d’immigrants i persones refugiades, amb
especial atenció als menors estrangers no acompanyats.
S. Intensificar la relació i coordinació en l’acció amb els moviments socials, plataformes,
organitzacions sindicals i socials que s’estiguin mobilitzant en qüestions socials per tal
de recollir les seves propostes i traslladar-les a l’àmbit institucional. Participar i recolzar
activament les diferents mobilitzacions socials previstes per als propers mesos.
T. Desenvolupar una agenda de polítiques socials pròpia i innovadora de cara a les
properes eleccions municipals, europees i a l’Estat espanyol.
Esdeveniments propers:
 Mobilitzacions contra les retallades i en defensa dels drets socials (pensionistes, metges,
mestres, bombers, estudiants...)
 Concentracions Marea Pensionista. Tots els dilluns a Pl. Universitat. Barcelona.
 8 de febrer. Mobilitzacions contra la reforma laboral.
 23 de febrer. Manifestació Si caminem ho canviem tot. Diverses ciutats de Catalunya.
 4 d’abril. Concentració per la implementació RGC. Pça. St. Jaume.
 6 d’abril. Manifestació Si caminamos lo cambiamos todo. Madrid.
 28 d’abril. Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball
 1 de Maig. Dia Internacional del Treball
 28 de maig. Dia Internacional de la Salut de les Dones

2. LLIBERTATS I DEMOCRÀCIA
Objectiu estratègic: Recuperar els drets civils i polítics malmesos durant el govern del PP i
visibilitzar-nos com una força que lluita contra tot tipus d’autoritarisme i repressió, i que aposta
per solucions polítiques i dialogades.
Accions proposades:
A. Impulsar la derogació de la Llei Mordassa i les darreres reformes del codi penal que
s’han utilitzat per reprimir i criminalitzar la mobilització social i sindical.
B. Protegir el dret fonamental de vaga, amb la derogació de l’art. 315 del Codi Penal i
exclusió de l’aplicació de la normativa penal a les conductes associades al seu legítim
exercici.
C. Oposar-nos a la judicialització de la política i reivindicar la taula de diàleg (ampliada amb
actors socials) com a espai per treballar solucions polítiques al conflicte plantejat a
Catalunya.
D. Continuar reclamant la llibertat dels presos i preses polítiques. Donar suport a les
diferents accions de suport a totes les persones represaliades per l’exercici legítim dels
drets i les llibertats fonamentals.
E. Denunciar els dèficits democràtics de la Unió Europea i desplegar una proposta pròpia
per transformar i aprofundir la democràcia a Europa. Desenvolupar una anàlisi que els
concreti per fer-ne pedagogia dins i fora de l’organització i perquè permeti dibuixar

3
 línies d’acció específiques per a solventar-los i dur a terme l’aprofundiment democràtic.
Interès per treballar per una constitució europea social.
F. Desenvolupar una agenda i una campanya (que inclogui debats municipals que
incorporin moviments socials) de cara a les properes eleccions municipals, europees i a
l’Estat espanyol de polítiques democratitzadores i pacificadores pròpia i innovadora
com:
o prohibir apologia del franquisme i del feixisme.
o democratització́ del poder judicial
o democratització́ dels mitjans de comunicació́ públics.
o fomentar la participació́ i la transparència així í com en el bé comú, visibilitzant
bones pràctiques en aquest àmbit)
Esdeveniments propers:
 Judicis diversos contra llibertat d’expressió, llibertats sindicals i altres.
 Judicis dels fets al voltant de l’ 1-O (gener-març).

3. REPUBLICANISME I PLURINACIONALITAT
Objectiu estratègic: Situar el debat monarquia-república a l’agenda política i desplegar una
proposta territorial pròpia per a Catalunya i l’Estat espanyol, que reconegui la capacitat de
decidir de la ciutadania de Catalunya i que sigui visibilitzada com una solució d’àmplies majories:
una república parlamentària federal, amb una relació de caràcter confederal respecte Catalunya
i les nacions que així ho decideixin. Aquest model es concretaria a través d’acords bilaterals amb
el marc d’un Estat Plurinacional.
Prenent aquesta proposta com el nostre horitzó, som conscients que no hi ha solucions fàcils i
entenem que la nostra acció política s’ha d’ajustar al context polític i la correlació de forces de
cada moment. La nostra vocació és de servei per a la cohesió del país i conceben l'autogovern
com a una forma per aprofundir en els drets democràtics de la ciutadania. Per aquesta raó, en
aquesta conjuntura tan difícil entenem que cal prioritzar una solució política basada en els tres
principis següents: a) la cerca d’àmplies majories socials i el màxim consens entre les forces
polítiques catalanes; b) el pronunciament democràtic de la ciutadania de Catalunya i c) la millora
de l’autogovern i la seva defensa davant de qualsevol projecte recentralitzador.
Per desenvolupar aquest objectiu cal que ens diferenciem tant de la via unilateral
independentista com de l’immobilisme centralista i monàrquic, tot definint amb claredat una
proposta pròpia que parteixi del reconeixement mutu de totes les posicions. Enfront el fracàs
evident d’aquestes dues vies (la unilateral i la immobilista), nosaltres continuem apostant
fermament per la via del diàleg.
Accions:
A. Presentar una Proposta de Llei de Claredat al Parlament de Catalunya per ser tramitada
d’acord amb el procediment previst en l’ordenament jurídic vigent. Una proposta que
possibiliti un pacte d’àmplies majories a Catalunya i obri el camí cap a un nou pacte
d’Estat. El pilars de la proposta haurien de ser: a) reconeixement del dret del poble de
Catalunya a ser consultat de forma vinculant sobre el seu futur polític per la via del
referèndum, b) necessitat de majories qualificades per tirar endavant qualsevol
modificació en l’estatus polític de Catalunya i c) incentivar la via de l’acord bilateral a
l’hora d’impulsar qualsevol tipus de referèndum sobre el futur polític de Catalunya i d)
la mobilització ciutadana.

4
 B. Ressaltar el caràcter municipalista i fraternal de la nostra proposta en base a la idea de
les co-sobiranies i la cooperació entre diferents territoris i diferents escales de govern.
C. Fer avançar els valors republicans i la crítica a la monarquia espanyola com una
oportunitat de radicalitat democràtica per al nostre país. Recolzar activament els
referèndums sobre la monarquia convocats a les universitats públiques d’arreu de
l’Estat i donar-hi continuïtat a través de la nostra acció política i institucional.
D. Reclamar a l’Estat aquelles transferències i millores pendents del nostre autogovern,
així com calendaritzar el compromís d’execució de les inversions estatals pendents.
E. Confrontar activament qualsevol intent de recentralització i qualsevol nou atac a
l’autogovern de Catalunya.
F. Proposar l’elaboració d’una Constitució Catalana en el marc d’un Estat Plurinacional,
amb la participació ciutadana com a via per superar l’actual marc estatutari. La proposta
implicaria, entre d’altres: a) impulsar una reforma de la Constitució espanyola en clau
plurinacional, b) el reconeixement de Catalunya com una nació política, c) la implantació
d’un nou sistema competencial en el que Catalunya pugui tenir plena sobirania en
matèries de competència exclusiva i sobiranies compartides tant amb l’Estat espanyol
com a la UE, d) un nou sistema de finançament específic per a Catalunya a partir de la
creació d’una hisenda pròpia i solidària que garanteixi la corresponsabilització fiscal
multinivell e) el blindatge constitucional de drets econòmics, laborals, socials i
ambientals, f) el reconeixement del món local com un àmbit bàsic en la prestació de
serveis públics de proximitat i com l’espai més proper de construcció de ciutadania i de
participació política, amb la incorporació de la Carta de Ciutadania a nivell local,
l’increment competencial i la necessària suficiència financera.
G. Desenvolupar una agenda de polítiques republicanes pròpia i innovadora de cara a les
properes eleccions municipals, europees i a l’Estat espanyol.
Esdeveniments propers:
 Referèndums sobre la monarquia a les universitats d’arreu de l’Estat.
 14 d’abril.

4. JUSTÍCIA AMBIENTAL I TERRITORI

Objectiu estratègic: Defensar un país cohesionat territorialment, ambientalment sostenible i
socialment just on assolim un pacte territorial que garanteixi uns mateixos drets d’accés a béns
i serveis públics bàsics a totes les persones independentment d’on visquem (centres i barris
perifèrics de les àrees metropolitanes, xarxes de ciutats intermèdies, viles i pobles rurals).
Emmarcar els debats ambientals i territorials en la disputa entre els interessos de la gent
comuna i els interessos de les elits econòmiques i polítiques, erigint-nos com els defensors dels
béns comuns i dels nostres pobles i ciutats enfront les amenaces especulatives dels grans poders
econòmics i financers (turisme, gentrificació, oligopolis energètics, AGBAR...).
També és important que la pràctica de Catalunya en Comú sigui cada dia més coherent amb
aquest model territorial que propugnem com a país divers i cohesionat, evitant que una
excessiva preeminència de l’AMB en el nostre discurs deixi en l’oblit altres AM com la de
Tarragona, i tota la resta de viles i pobles. Hem de treballar per superar les dicotomies
camp/ciutat o rural/urbà, prenent en consideració els matisos i interaccions reals que ja
existeixen, i que cal potenciar i desenvolupar per fer realitat el país cohesionat que volem.

5
A més de proposar un nou model territorial per Catalunya, hem de traçar camins transitables
per avançar en el seu assoliment, passant des de la crítica a la situació actual a la concreció de
mesures i plans concrets territorials i sectorials integrats.
Accions proposades:
A. Visibilitzar-nos com una força municipalista que defensa l’equitat territorial, és a dir, un
model territorial que garanteixi l’accés equitatiu a la renda, els serveis i la qualitat de
vida, amb independència del lloc de residència.
B. Situar, com un tema central a l’agenda, el debat sobre la nostra proposta de transició
cap a un nou model energètic 100% renovable que faci front al canvi climàtic, permeti
tancar les centrals nuclears, i garantir la salut de les persones i el medi ambient. Una
transició justa a aquest model 100% renovable ha de fer efectiu el dret als
subministraments bàsics d’energia (electricitat i climatització), evitant qualsevol situació
de pobresa energètica mitjançant la creació d’operadors energètics públics, potenciant
empreses cooperatives de economia social i solidària, i un marc regulador de les tarifes
que garanteixin preus assequibles pels serveis energètics bàsics per a tothom mentre es
penalitza amb preus més alts qualsevol sobreconsum de luxe. La recent experiència
francesa ens ha de servir per veure que propostes aparentment bones, però preses de
forma aïllada, poden generar un refús popular si no es té en compte cóm afecten la vida
de les persones en funció del lloc on viuen, la classe social, l’ofici o el gènere. No podem
permetre que el cost de la transició energètica el paguin les classes populars.
C. Potenciar la mobilitat sostenible, treballant des de l’ordenació del territori per reduir les
distàncies entre el lloc de residència i el de treball (mobilitat obligada), i ampliant la
cobertura dels transports públics col·lectius de gran capacitat (ferrocarril, tramvia,
metro i autobús). Cal treballar en la definició d’un Pla Ferroviari per Catalunya que faciliti
la mobilitat en transport públic col·lectiu entre totes les parts del territori, donant
prioritat a la intercomunicació reticular entre la xarxa de ciutats i viles del país.
D. Treballar en un nou model agroecològic que integri l’activitat agrària, ramadera i
forestal, i la orienti cap a la sobirania i la sostenibilitat alimentàries amb nous circuits
més propers de producció i consum en nous territoris agroecològics capaços d’oferir, a
la vegada, aliments sans de proximitat i serveis ecosistèmics en paisatges rics en
biodiversitat. Aquest nou model agroalimentari ha de promoure el desenvolupament
rural, garantir a la pagesia uns ingressos dignes que permetin viure de la terra, i establir
nous vincles camp-ciutat que garanteixin el benestar animal, i una alimentació de
qualitat a la ciutadania tot evitant situacions de vulnerabilitat i carència d’aliments entre
poblacions empobrides. És imprescindible reorientar i gestionar la distribució dels fons
de la PAC europea, i obrir camí cap aquest nou model agroecològic a la nova llei d’Espais
Agraris que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
E. Els nous models sostenibles de desenvolupament rural no s’han de limitar només a
donar un nou impuls a les activitats primàries, també han d’incorporar les secundàries i
terciàries per garantir serveis bàsics de proximitat a la població, la gestió sostenible dels
espais naturals i els paisatges culturals, i una promoció econòmica local i comarcal que
millori la interacció entre zones rurals i urbanes, i actuï amb eficàcia contra el
despoblament i la descomposició social dels pobles que ara romanen aïllats.
F. Hem d’erigir-nos en impulsors d’un nou urbanisme sostenible que trenqui amb el
creixement especulatiu, i promogui un sistema de ciutats en xarxa que garanteixi a
tothom el dret a la ciutat amb habitatges dignes i assequibles, energèticament eficients,
amb serveis d’energia i aigua públics i sostenibles, més espais verds i de lleure comuns,
i més serveis socials comunitaris que promoguin la cohesió social i la vida de barri o de
poble. Moltes dècades de polítiques conservadores o complaents amb els promotors, i

6
 d’abandó d’una política coherent d’habitatge social, han portat el país a una situació de
veritable emergència habitacional. A les àrees metropolitanes i grans ciutats cal fer
efectiva la cessió del 30% per habitatge social de qualsevol promoció o rehabilitació
integral, i arreu del territori cal ampliar el parc públic d’habitatge destinat a lloguer
social garantint sempre la seva permanència com a patrimoni públic, tot afavorint a la
vegada noves iniciatives cooperatives d’habitatge descentralitzades i comunitàries
(incloent, per exemple, les masoveries urbanes i els contractes de lloguer amb
intermediació pública). Aquest nou urbanisme sostenible també ha de restablir nous
vincles camp-ciutat amb els espais periurbans propers, que s’han d’integrar en el
planejament tot reconeixent la seva importància com a infraestructura verda dins la
matriu territorial comuna del país. La tasca principal del nou urbanisme és refer les
ciutats i viles posant sempre les persones al centre, mantenint la seva integritat com a
conjunts urbans, refermant el seu funcionament en xarxa i evitant el creixement en taca
d’oli. La rehabilitació s’ha d’anteposar a la nova construcció, i en alguns casos com a
l’AMB això vol dir deixar de consumir territori aturant el creixement urbanístic extensiu
per garantir la qualitat de vida que proporciona la infraestructura verda a l’espai no
construït que encara roman (espais naturals, parcs agraris, mosaics agroforestals).
Aquest nou enfocament de l’urbanisme, basat en la justícia social i la sostenibilitat, s’ha
de plasmar als nous Plans Directors Urbanístics (PDU) actualment en fase d’elaboració
a diversos llocs (AMB, Costa Brava), i als Plans Territorials. A la vegada cal estar molt
amatents a les pressions especulatives dels propietaris del sòl i els promotors, que
cerquen urbanitzar a corre-cuita més parts del territori justament quan més s’acosta
l’aprovació de nous PDUs i Plans d’Ordenació Urbana Municipals que cerquen preservar
el territori i promoure l’habitatge social. Els interessos especulatius no es dirigeixen
només cap els límits de l’espai urbà per estendre’l en taca d’oli, també cerquen
densificar i apropiar-se encara més dels centres urbans i els eixos comercials per
dedicar-los a activitats que expulsen la població resident i altres activitats econòmiques
locals. Hem de fer front de forma decidida a totes aquestes pressions especulatives amb
noves i valentes iniciatives legislatives al Parlament i als nous plans d’ordenació
municipal.
G. Aquest nou municipalisme de la gent comuna ha de plantejar i promoure activament
nous tipus de planificació urbanística pluri-municipals que integrin un planejament
conjunt en espais compartits per resoldre de maneres més eficients i justes els serveis
de mobilitat, habitatge, els espais verds, els equipaments educatius i sanitaris, i
l’activitat econòmica industrial i agrària. Aquesta acció mancomunada és de vital
importància per a la gestió de serveis ambientals, com el cicle de l’aigua i dels residus, i
per un desenvolupament just i ordenat de noves instal·lacions d’energies renovables,
com parcs eòlics i horts solars.
H. Impulsar als pobles i ciutats la reducció i el reciclatge de residus de tota mena des de
l’òptica d’una nova economia circular que cerqui convertint-los de nou en recursos amb
un teixit productiu més sostenible que comenci a tancar de veritat els cicles dels
materials de tota mena, generant nous llocs de treball i oportunitats d’inversió local per
a l’ economia social i solidària arrelada al territori.
I. Tots els punts anteriors s’han d’articular i concretar en una agenda de polítiques
ambientals i territorials pròpia i innovadora de cara a les properes eleccions municipals,
europees i a l’Estat espanyol.
Esdeveniments propers:
 Tramitació de la llei d’espais agraris.
 Constitució de l’Assemblea Urbana de Catalunya.

7
  PDU Àrea Metropolitana de Barcelona.
 Recolzar les xarxes d’Aigua és Vida arreu del territori en defensa de la municipalització
de l’aigua.

5. JUSTÍCIA DE GÈNERE
Objectiu estratègic: Esdevenir un espai polític en el que el feminisme impregni tots els àmbits
de l’organització i tota la nostra activitat política.
Despatriarcalitzar és subratllar el feminisme en continguts i processos, portar a l’agenda política
temes essencials per a la vida de les persones, desvaloritzats fins ara, i regirar les estructures
des d’on es duu a terme la política, visibilitzant i garantint la presència de totes les persones que
han esta excloses.
Accions proposades:
Externes:
A. Desenvolupar una agenda de polítiques feministes i LGTBI+ pròpia i innovadora de cara
a les properes convocatòries electorals: municipals, europees i a l’Estat espanyol. Amb
mesures concretes però amb visió transversal. Duent a terme una estratègia
comunicativa clara i contundent.
B. Marcar l’acció de govern mitjançant l’acció parlamentària, en les polítiques per
l’erradicació de les violències masclistes i LGTBI+fòbia amb propostes i estratègies
pròpies a llarg termini que incloguin: les violències estructurals i institucionals, el canvi
en l’educació i en la cultura i impulsar l’elaboració d’un model integral d’abordatge de
les violències sexuals.
C. Les i els comuns provenim i formem part dels mmss. Continuarem treballant amb i en
els moviments socials, plataformes locals feministes i col·lectius LGTBI+ , traslladant les
reivindicacions a l’acció institucional.
D. Exigirem que qualsevol inici d’un procés constituent, tant a Catalunya com a l’Estat
Espanyol, tingui com a un dels pilars fonamentals la justícia de gènere i la diversitat.
E. Exigir i condicionar el vot als pressupostos a que incorporin la perspectiva de gènere
amb quantificació concreta de les partides econòmiques per a l’equitat de gènere.
F. Impulsar una llei de promoció de la coresponsabilitat i la sostenibilitat de la vida.
G. Mesures concretes en la contractació pública per a la justícia de gènere, amb mesures
de discriminació positiva per a les persones trans i garantir la no discriminació i
invisibilització de les diversitats.
Internes:
H. Garantir en l’organització la participació de totes les persones inscrites amb mesures
que facilitin la sostenibilitat i conciliació de la vida familiar i social i l’activisme. Evitant
la cultura del presencialisme, amb una estructuració de les reunions amb criteris
d’efectivitat i facilitant la participació mitjançant les noves tecnologies.
I. Impulsar la formació obligatòria interna en feminismes, diversitat sexual i d’identitats
de gènere a les persones membres de l’Executiva, Consell nacional, portaveus i persones
candidates en convocatòries electorals. Agendar un Consell nacional per dur a terme
aquesta formació en feminismes i LGTBI+.

8
 J. Codi de gènere en l’organització, amb reglamentació interna per garantir llistes,
representació i contractació paritàries. Implementar el feminisme en les pràctiques de
l’organització, amb mesures de facilitació, mediació i un marc de treball i de relació
despatriarcalitzat.
K. Promoure nous lideratges i estils de lideratge, amb accions concretes d’apoderament
com oratòria, negociació, etc, per remoure desigualtats, garantint l’accés als
mecanismes de poder i valorant totes les veus i les aportacions de les persones que han
estat excloses.
Esdeveniments propers:
 Dia de la dona (8 de març)
 Dia de la visibilitat trans (31 de març)
 Dia de la visibilitat lésbica (26 d’abril)
 Dia contra la LGTBI+ fòbia (17 de maig)
 Dia de l’orgull i l’alliberament LGTBI+ (28 de juny)
 El mes de juliol es durà a terme una formació interna en Trata de persones amb finalitats
d’explotació sexual.