Harmonia modal 2

Índex
• L’acord modal:
• Construcció de l’acord modal.
• Inversions i superestructures com a acords modals.

• Pedal

• Ús tonal de la modalitat.

• Funció tonal de l’acord modal.

• Cadències tonals amb acords modals.

• L’acord modal com a harmonia de color.

L’acord modal
• Entenem per acord una formació vertical intervàlica (generalment terceres)
al servei d’una organització superior (que anomenem tonalitat o
modalitat). Les seves propietats (uns generen tensió, altres repòs, ...)
depenen de la relació amb aquesta organització, per tant en necessitem un
conjunt d’acords.

• La idea d’acord modal és la contrària a l’expressada abans. Volem que un

acord pugui explicar i reunir totes les característiques del mode.

• Amb aquesta idea no necessitem acords primaris ni secundaris per definir

el mode.

• A més, ens poden servir per barrejar modalitat i tonalitat.

Construcció de l’acord modal 1
• Hem estudiat a fons la tonalitat i hem vist la necessitat d’utilitzar un
conjunt d’acords per tota la sonoritat del mode major o del mode
menor.
• Per tant haurem d’utilitzar acords menys comuns per tal de poder
trobar un acord que ens pugui definir el mode.
• De les construccions per terceres hi ha alguns acords poc habituals
que ens podrien ajudar.
Construcció de l’acord modal 2
• Veiem que a tots els acords esmentats (excepte a un) hi ha una 5a
augmentada (interval que no està a cap mode).
• De manera que la construcció Cmaj7(b5), que no té la 5a augmentada
ens pot ser útil per descriure els modes.
• L’enharmonització de la 5a ens facilitarà la lectura:
Construcció de l’acord modal 3
• Si provem aquest acords maj7(#11) damunt de totes les possibles
tòniques del mode, la construcció ens garanteix la sonoritat del
mode.
Inversions i superestructures com acords modals
• També ens trobem a vegades una superestructura o una inversió
per definir acords modals.
• Aquí alguns exemples:
Pedal 1
• L’ús d’una nota pedal al baix ajuda molt a la causa modal.

• A més, funciona bé en tots els apartats que hem anat parlant, ja bé

sigui dins de les relacions harmòniques que hem establert com en l´ús
d’acords modals:
• En el cas de les harmonitzacions modals, permet sempre sentir el centre
modal i no ajustar l’oïda a la relació tonal.
• En el cas de l’acord modal, permet establir perfectament la modalitat i jugar
amb diferents modalitats donat un centre modal.
Pedal 2
• Harmonitzacions modals:

• Al canviar d’acord l’oïda no fa associacions tonals.

Pedal 3
• Pedal i acord modal:
Ús tonal de la modalitat
• La revisió de la modalitat de l’impressionisme i l’inici del segle XX ens
va aportar la fusió entre la tonalitat i la modalitat.

• Per les característiques de la modalitat, es fa més fàcil la inclusió de la

modalitat dins la tonalitat que no al revés.
• La tonalitat té un sistema molt ferm de relacions entre acords.
• La modalitat no funciona massa bé amb la utilització d’acords.
• Per tant és més lògic utilitzar els elements modals dins la tonalitat.
Funció tonal de l’acord modal 1
• La idea bàsica d’incloure la modalitat dins la tonalitat és donar-li
funcions tonals a acords modals.

• Per fer-ho ho farem de forma similar a com busquem a quin acord

correspon una superestructura.

• Tot i així, haurem d’entendre que les tensions dels acords modals
poden no correspondre’s amb les tensions disponibles, però l’acord
en si, pot fer la mateixa funció.
Funció tonal de l’acord modal 2
• A l’acord jònic li assignarem la funció de tònica, però té el
handicap que el propi acord conté el tritó, de manera que
serà d’ús delicat.

• A l’acord dòric li assignarem la funció de subdominant, tot

i que tindrà el mateix handicap que l’acord anterior al
contenir el tritó i serà d’ús delicat. Evidentment també pot
funcionar com a tònica, tipus -6.
Funció tonal de l’acord modal 3
• A l’acord frigi li assignarem la funció de dominant. La seva
qualitat de sus4b9 li confereix la dissonància i sensació de
tensió adequada per un dominant.

• A l’acord lidi li assignarem la funció de tònica. Tot i que té

la tensió no disponible #11, l’acord té la lluminositat
adequada per funcionar com a tònica. Evidentment com a
subdominant també funcionarà bé.
Funció tonal de l’acord modal 4
• A l’acord mixolidi li assignarem la funció de dominant. En
aquest cas, l’acord modal coincideix plenament amb
l’acord tonal.

• A l’acord aeòlic li assignarem la funció de subdominant .

Tot i que té la tensió no disponible b6, l’acord té les
característiques adequades per funcionar com a
subdominant. Evidentment també pot funcionar com a
tònica tipus –(b6).
Funció tonal de l’acord modal 5

• A l’acord locri li assignarem la funció de subdominant. En

aquest cas, coneixent la possibilitat que els II puguin ser
semidisminuïts, l’acord locri coincideix plenament amb un
acord semidisminuït.
Cadències tonals amb acords modals
• Amb les noves possibilitats que ens confereix la modalitat dins la
tonalitat, podem construir cadències tonals, amb colors ben curiosos:
L’acord modal com a harmonia de color
• Entenem per harmonia de color l’ús dels acords des del seu punt de
vista vertical, sense tenir en compte la seva funció.
• Els acords modals són excel·lents per aquest propòsit ja que tenen
una sonoritat ben definida i en moltes ocasions curiosa.

• Com que els acords modals, vistos des del punt de vista d’harmonia
de color, no hem d’analitzar-los ni donar-los-hi un sentit tonal, hem
de ser curosos quan els utilitzem.