PROJECTE 7

ACTIVITAT 5

INTERPRETACIÓ DE CARIOTIPS

Setmanes abans de l’entrevista, vols començar preparant el tercer punt dels requeriments de
la plaça: aplicació de tècniques d’anàlisi cromosòmic a partir de sang perifèrica, líquids
i teixits.

- Realització de cultius cel·lulars que s'apliquen en estudis

citogenètics.
- Maneig dels procediments a realitzar durant la posada en marxa,
el manteniment i el seguiment del cultiu.
- Aplicació de tècniques d'anàlisi cromosòmic a partir de sang
perifèrica, líquids i teixits.

Decideixes passar-te per l'àrea de citogenètica de l'Hospital Sant Joan de Déu i, un cop allà,
a la sala d’espera trobes moltes persones que han vingut a buscar el seu cariotip:
- La Mònica està embarassada del Pep, un nen amb la síndrome de Down.
- La Cloe té 35 anys i li acaben de diagnosticar càncer de mama.
- El Miquel té 12 anys i ve acompanyat del seu pare, el Mathius. Sospiten que podria
tenir la síndrome de Klinefelter.
- El Marouane té leucèmia mieloide crónica, també coneguda com a síndrome de
Filadèlfia.
- La Carlota té 6 anys i vé acompanyada dels seus pares, l’Òscar i el Guillem. Abans
d’adoptar-la ja els van avisar que probablement tenia la síndrome de Turner.
- El Toni i la Carmen fa temps que es plantegen ser pares. El pare d’ell té una
translocació Robertsoniana, de manera que venen a conèixer el seu cariotip i, també,
a rebre consell genètic per saber les probabilitats de transmetre la malaltia al seu fill o
filla.

Hi ha conceptes que enteneu i d’altres que no. Feu-vos experts/es d’aquests temes amb les
activitats proposades a continuació. Els links següents també us poden ajudar:
- Basic Genetics
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

- How do scientists read chromosomes?

- Are Telomeres the Key to Aging and Cancer
- Mitosis, meiosis and fertilization

5A- CROMOSOMES

1. Què és un cromosoma? Com s’empaqueten els cromosomes?

El cromosoma és una estructura en forma de bastonet, que neix durant la divisió del
nucli quan es trenca l’embolcall. El cromosoma està constituït per ADN i histones,
formant una fibra de 300A de diàmetre, que està molt replegada. Això els permet
concentrar una gran quantitat d’ADN en un volum petit. Cadascun dels cromosomes
es formen per la condensació d’una fibra de cromatina durant la meiosi o mitosi i el
nombre és constant en totes les cèl·lules dels individus d’una espècie. La funció dels
cromosomes és facilitar el repartiment de la informació genètica continguda a l’ADN
de la cèl·lula mare entre les seves dues cèl·lules filles.

La unitat fonamental de compactació de l’ADN és el nucleosoma i consisteix en un

fragment d’ADN de longitud fixa que envolta un nucli de 8 proteïnes, les histones.
Cada nucleosoma es connecta amb el següent per un fragment d’ADN, formant, així
una cadena de nucleosomes (s’assembla a un collar de perles). La cadena de
nucleosomes s’enrotlla format un solenoide que a la vegada es plega i dóna lloc a una
fibra de cromatina que es compacta una altra vegada fins que forma els braços dels
cromosomes. La compactació final de l’ADN en el cromosoma és de 500 vegades.

Durant la divisió cel·lular els cromosomes es condensen i la molècula d’ADN unida a

proteïnes i ARN forment un cromàtide. Cada cromosoma esta constituït per dues
cromàtides unides pel centròmer.

2. Quina relació hi ha entre l’ADN i els cromosomes?

Els cromosomes contenen la informació genètica (doble hèlix d’ADN), superenrotllat i

condensat.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

3. Hi ha el mateix nombre de cromosomes a totes les cèl·lules de diferents espècies

eucariotes? Posa un exemple del número de cromosomes d’una planta, d’un insecte,
d’un mamífer i d’un ésser humà.

Totes les cèl·lules (excepte les cèl·lules sexuals, gàmetes) d’una mateixa espècie
tenen el mateix nombre de cromosomes, ara bé, el nombre de cromosomes varia
d’espècie en espècie. El nombre total de cromosomes per cèl·lula és específic per
cada espècies i s’anomena dotació cromosòmica.
• Planta: per exemple: Tomàquet 24 cromosomes, 12 parells
• Insecte: per exemple: Papallona de seda 54 cromosomes, 27 parells
• Mamífer: per exemple: Cavall 64 cromosomes, 32 parells
• Ésser humà: 46 cromosomes, 23 parells

4. Hi ha el mateix nombre de cromosomes a totes les cèl·lules d’un mateix individu?

No, a les cèl·lules sexuals, gàmetes hi ha la meitat mentre que a les cèl·lules
somàtiques hi ha el total de l’espècie.

5. Quants cromosomes hi ha a cada cèl·lula d’un humà? D’on provenen?

A cada cèl·lula somàtica d’un humà hi han 46 cromosomes. A les cèl·lules sexuals,
gàmetes, n’hi ha la meitat, 23. Provenen a parts iguals dels progenitors.

6. Què són els cromosomes homòlegs?

Els cromosomes homòlegs són cadascun dels parells de cromosomes que té un

organisme eucariota diploide, i que aparella entre si durant la meiosi, intercanviant
entre si ADN.

7. Què vol dir que l’espècie humana sigui diploide?

Vol dir que les seves cèl·lules tenen un número doble de cromosomes a diferència
dels gàmetes.

8. Què vol dir haploide? I triploide? Posa l’exemple d’una espècie que sigui haploide i
d’una altra que sigui triploide.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

Le cèl·lules haploides contenen un cromosoma 1n mentre que les triploides tenen 3

cromosomes 3n.
• Haploide: L’abella Apis mel·lífera.
• Triploide: Cloïsses.

9. Afegiu una imatge del cicle cel·lular i definiu, molt breument, què passa en cada fase
(G1, S, G2, M). A més, especifiqueu què passa en cadascuna de les etapes de la fase
M.

https://www.researchgate.net/figure/Figura-13-Esquema-del-ciclo-celular-de-un-organismo-diploide-se-considera-
que-la-fase_fig8_319478487, http://genomasur.com/lecturas/Guia12a.htm

El cicle cel·lular és el període de biosíntesis i creixement de les cèl·lules al que segueix

una divisió cel·lular. Consta de dos períodes o fases principals:

Interfase

● Fase G1: Aquesta fase és la que segueix a la citocinesi i precedeix a la fase

S, és un període d’activitat bioquímica intensa. La cèl·lula incrementa el
material enzimàtic, els seus orgànuls es repliquen, així com altres molècules i
estructures citoplasmàtiques també augmenten en número, en conseqüència;
la cèl·lula augmenta en tamany.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

● Fase S: La replicació de l’ADN comença quan la cèl·lula adquireix el tamany

suficient, les proteïnes necessàries s’han sintetitzat i es té l’ATP necessari.
Donat que l’ADN porta la informació genètica de la cèl·lula, abans de la mitosi,
s’ha de generar dos jocs o complements d’ADN idèntics per ser repartits entre
les dues cèl·lules filles

● Fase G2: Durant aquesta fase es produeix la preparació per a la mitosi en la

qual es produirà una repartició equitativa del material genètic. Tots els orgànuls
i la maquinària necessària essencial per a la divisió de la cèl·lula progenitora
en dues cèl·lules filles idèntiques en contingut, encara que de menor grandària,
s'adquireixen en aquesta etapa. La cromatina recentment duplicada, està
dispersa en el nucli en forma de cordons filamentosos, comença a enroscar-
se lentament i a condensar-se en una forma compacta anomenada
cromosoma, a més, la cèl·lula realitza una confirmació completa de l'ADN
duplicat anteriorment. Durant aquest període la cèl·lula comença a assemblar
les estructures especials requerides per a assignar un conjunt complet i
equitatiu de cromosomes a cada cèl·lula filla la qual cosa es desenvoluparà
durant la mitosi.

Mitosi

● Fase M: Durant la mitosi la cromatina es condensa per a formar cromosomes,

la membrana nuclear es trenca, el citosquelet s'organitza per a formar el fus
mitòtic i els cromosomes es mouen als pols oposats. La segregació
cromosòmica és seguida usualment per la divisió cel·lular (citoquinesis).

➔ Profase: La cromatina que en la interfase es troba difusa, es condensa

lentament formant cromosomes definits, el número exacte dels quals és
característic de cada espècie. Cada cromosoma s'ha duplicat durant la fase
S precedent i ara consta de dues cromàtides germanes, cadascuna de les
quals conté una seqüència d'ADN específica coneguda com a centròmer
que permet la unió de les dues cromàtides per proteïnes específiques,
necessàries per a la correcta segregació del cromosoma. Cap al final de la
profase els microtúbuls citoplasmàtics que formen part del citosquelet
interfàsic es despolimeritzen i comença a formar-se el fus mitòtic
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

➔ Metafase: Els microtúbuls del cinetocor alineen els cromosomes en un pla

equatorial de la cèl·lula. Cada cromosoma es manté en tensió en aquesta
placa metafàsica pels cinetocors aparellats i pels seus microtúbuls
associats, els quals estan units als pols oposats del fus (centríols).

➔ Anafase: S’inicia quan els cinetocors apariats se separen, permetent que

cada cromàtide sigui arrossegada lentament cap a un pol del fus.

➔ Telofase: Els cromosomes fills separats arriben als porus i els microtúbuls
del cinetocor desapareixen. Els microtúbuls polars s'allarguen encara mes
i es torna a formar l'embolcall nuclear. La cromatina condensada
s'expandeix i els nuclèols reapareixen; la mitosi ha arribat a la seva fi.

➔ Citoquinesi: habitualment és la divisió del citoplasma, però no sempre

acompanya a la mitosi. Durant la citocinesi el citoplasma es divideix
mitjançant un procés denominat segmentació, el qual és normalment dirigit
pel fus mitòtic, que és una reorganització dels microtúbuls del citosquelet i
és qui determina on i quan ocorre. La partició en dues cèl·lules filles es
dóna gràcies a moviments contràctils produïts pels filaments d'actina i
miosina presents en el moment de la citocinesi.

10. En quin moment del cicle cel·lular hi ha cromosomes?

A la profase, ja que es poden reconèixer fàcilment en el nucli,

11. En quina etapa de la mitosi s’observen millor els cromosomes? Per què?

A la metafase perquè és quan els cromosomes estan més condensats.

12. Quines parts té un cromosoma? Quina és la funció de cada part? Afegiu una imatge
a la vostra explicació.

Un cromosoma té les següents parts:

● Centròmer o constricció primària: estrenyiment que separa la cromàtide en dos
braços
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

● Braços cromosòmics: les dues parts unides pel centròmer. Les parts distals
s’anomenen telòmers.
● Constricció secundària: estrenyiment proper al telòmer
● Satèl·lit: segment originat per constricció secundària a vegades.
● Cinetocor: estructura proteica discoïdal situada en el centròmer. Actua com a
centre organitzador de microtúbuls.

https://es.slideshare.net/oribara/biologia-2n-batxillerat-u07-la-cllula-el-nucli/66

13. Què és una cromàtide? Quantes cromàtides té un cromosoma metafàsic?

La cromàtide és una cadena lineal de nucleosomes densament empaquetats que

formen un filament de 10 a 11 nm de diàmetre. Els cromosomes estan formats per
dues cromàtides unides pel centròmer. El cromosoma metafàsic té dues cromàtides.

14. Què són els telòmers i per què en tenen els cromosomes?

Els telòmers són estructures formades per ADN i proteïnes associades situades en
els extrems dels cromosomes linears. Els extrems d’aquests estan constituïts per
repeticions de la seqüència TTAGGG. Aquesta unitat de nucleòtids es troba repetida
fins a 2000 vegades. En cada cicle cel·lular es perd un fragment de 50-150 pb dels
extrems dels cromosomes. Els telòmers estabilitzant el cromosoma i protegeixen els
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

seus extrems, enregistren el nombre de divisions cel·lulars i facilitant el mecanisme

de replicació dels extrems de l’ADN.

15. Perquè s’escurcen els telòmers cada cop que una cèl·lula es divideix?

Perquè els cromosomes de cèl·lules eucariotes són lineals (forma de bastó), això
significa que tenen extrems. Aquests extrems representen un problema en la
replicació de l’ADN, ja que just en l’extrem del cromosoma l’ADN no és pot copiar
correctament en cada ronda de replicació i com a resultat d’això s’observa un lent i
gradual escorçament dels telòmers.

16. Respecte aquesta frase: “els telòmers dels cromosomes són la clau de l’envelliment i
el càncer”, quina relació creus que hi ha entre telòmers i envelliment? I amb el càncer?

Els telòmers són regions de seqüències repetides de nucleòtids que es troben als
extrems de cada cromosoma. Aquestes estructures protegeixen al genoma de la
degradació nucleotídica, la recombinació innecessària i la fusió intercromosomal, així
doncs, els telòmers tenen un paper destacar en la preservació de la informació en el
nostra genoma. Durant la divisió cel·lular, i de manera normal, es per una petita porció
de l’ADN telomèric. L'escurçament dels telòmers passa en cada replicació de l'ADN i,
si continua, condueix a la degradació cromosòmica i mort cel·lular. La longitud dels
telòmers en humans s'ha estimat que decreix a una taxa de 24,8-27,7 parells de bases
per any. La longitud dels telòmers pot, per tant, servir com un rellotge biològic del seu
envelliment, determinant l'esperança de vida d'una cèl·lula i un organisme.

La telomerasa és la enzim responsable de mantenir la longitud dels telòmers

mitjançant l'addició de seqüències repetides. L'activitat d’aquesta, necessària per
estendre els telòmers, es presenta a la línia germinal i certes cèl·lules
hematopoètiques. Els telòmers més curts poden induir a una inestabilitat genòmica
per mitjà de la fusió de cromosomes diferents i poden contribuir al desenvolupament
de malalties com ara el càncer. La longitud telomèrica és una de les principals barreres
contra la proliferació incontrolada, i de fet, el 90% dels processos tumorals cursen en
algun moment con una reactivació anòmala de l’activitat telomerasa.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

17. Què són els cromosomes autosòmics? I els sexuals?

Segons el tipus d’informació que portin els cromosomes podem parlar de cromosomes
autosòmics o autosoma, aquells que no contenen informació sexual o bé de
cromosomes sexuals, aquells que determinen el sexe de l’espècie. En el cas d’ésser
humà hi ha 22 autosòmics (cromosomes dels parell 1-22) i un de sexual (cromosomes
sexuals X y Y.

18. Quins tipus de cromosomes hi ha segons la seva morfologia? Enganxa una imatge.

Els cromosomes es podem classificar segon la seva morfologia en :

• Metacèntric: si els braços llargs i curts tenen una mida similar. El
centròmer esta més o menys al centre.
• Submetacèntric: els braços són de diferent mida, un és més gran que
l’altre. El centròmer esta desplaçat del centre de l’estructura.
• Acrocèntrics o subtelocèntric: la diferència de la mida dels braços és
força evident, un és molt curt i l’altre molt llarg. El centròmer esta situat
a prop d’un dels extrems.
• Telocèntris o submetacèntric : en aquest cas el centròmer està tan a
prop d’un dels telòmers que pràcticament només existeix un braç.

https://webs.ucm.es/info/genetica/grupod/Cromoeuc/cromoeuc.htm
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

5B - CARIOTIPS
19. Què és un cariotip?

És la composició cromosòmica particular d’una individu i ve definit pel nombre i

morfologia dels cromosomes en la metafase mitòtica.

20. Quina és la utilitat dels cariotips?

Mitjançant aquesta eina es poden detectar i analitzar anomalies numèriques i

estructurals dels cromosomes.

21. A través de l’activitat següent, anomenada Make a karyotype, feu un cariotip i

enganxeu la imatge del resultat quan tingueu totes les parelles de cromosomes
germans fetes.

22. Defineix els termes descrits a la taula següent:

Nivells d’aplicació del Definicions

terme “cariotip”

Cariotip d’espècie El patró cromosòmic característic i específic d’una

determinada espècie, per exemple humana.

Cariotip d’individu o cariotip El patró cromosòmic característic i específic d’un individu

constitucional concret.

Cariotip de cèl·lula El patró cromosòmic característic i específic d’una cèl·lula

definida.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

23. Enganxeu una imatge del cariotip d’un home sa.

http://www3.uah.es/biomodel/citogene/dynacare/bigktype.htm

24. Enganxeu una imatge del cariotip d’una dona sana.

http://4.bp.blogspot.com/_5KSanhHpTHY/SmDw0BtZlbI/AAAAAAAAAq8/A7SQwIz6LIc/s1600-h/10-17-G.gif

25. Com són els cromosomes que s’observen en un cariotip? Quantes cromàtides tenen?
Per què s’aparellen de 2 en 2?

En un cariotip, es poden observar diversos tipus de cromosomes segons la seva

longitud relativa i la posició del centròmer, que defineix la seva morfologia. Hi han
diferents tipus: metacèntric (mateixa mida de braços), submetacèntric (els dos braços
molt diferents en la mida), telocèntrics, subtelocèntrics i acrocèntrics.

Els cromosomes que s’observen en un cariotip tenen dues cromàtides cadascun d’ells.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

En els organismes diploides s’aparellen de 2 en 2 de manera que hi ha dues còpies

de cada gen. Un dels cromosomes prové de la mare i l’altre prové del pare.

26. Els cromosomes s’ordenen al cariotip seguint 3 criteris. Quins són?

Nombre, mida i forma (posició del centròmer).

27. El cariotip humà s’ordena en vuit grups de cromosomes (7 dels quals amb els
autosòmics i 1 dels quals amb els sexuals). Ompliu la taula següent amb la imatge de
cada grup de cromosomes de cada tipus:

Grup Cromoso Característiques Imatge del cromosoma

mes del
grup

A 1, 2, 3 Són els més grans del cariotip.

L’1 i el 3 són metacèntrics,
mentre que el 2 és
submetacèntric.

B 4i5 Grans i submetacèntrics.

C del 6 al 12 Mitjans i submetacèntrics.

D 13, 14, 15 Els acrocèntrics més grans.

Tenen constriccions secundàries i
satèl·lits

E 16, 17 i 18 Petits i submetacèntrics.

 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

F 19 i 20 Els metacèntrics més petits.

G 21 i 22 Els acrocèntrics més petits.

Tenen constriccions secundàries i
satèl·lits. El cromosoma 22 és
lleugerament més gran que el 21,
de manera que hauria d’anar
davant al cariotip, però per raons
històriques es manté aquest
ordre.

Sexu- X i Y X: submetacèntric mitjà (semblant

als als del grup C)

Y: acrocèntric petit (semblant als

del grup G)

http://composi.info/anlisis-del-cariotipo-humano-parte-i-introduccin.html

28. Què és un idiograma?

És la representació esquemàtica de la mida, forma i patró de bandes de tot el

complement cromosòmic. Els cromosomes es situen alineats pels centròmers i amb
el braç llarg sempre cara a baix.

29. Enganxa la imatge d’un idiograma de bandes G.

http://composi.info/anlisis-del-cariotipo-humano-parte-i-introduccin.html
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

5C - TINCIÓ I BANDEIG DELS CROMOSOMES

Per tal d’obtenir cariotips i poder fer una identificació inequívoca de tots els cromosomes, cal
aplicar tècniques de tinció i bandeig. D’aquesta manera, no només identifiquem els diferents
cromosomes, sinó que també detectem la presència d’anomalies.

Pel que fa a les tècniques de tinció convencional, ens permeten comptar els cromosomes,
ordenar-los per mida i per la posició del centròmer. Amb tot, presenten algunes limitacions:
no ens permeten una identificació total dels cromosomes (ja que n’hi ha que tenen morfologies
molt similars) ni la detecció d’anomalies estructurals.

Pel que fa a les tècniques de bandeig cromosòmic, superen les limitacions de les tècniques
de tinció, ja que tenyeixen els cromosomes de manera discontínua, definint bandes
transversals i generant patrons de bandeig específics per cada cromosoma. D’aquesta
manera sí que s’aconsegueix la identificació inequívoca de cada cromosoma i la detecció
d’anomalies estructurals.

Hi ha diverses tècniques de bandeig cromosòmic:

- Bandeig G. Es realitza tractant preparacions metafàsiques envellides amb tripsina i

fent, després, una tinció amb giemsa. És la tècnica més utilitzada als laboratoris de
citogenètica. Amb aquest mètode, cada cromosoma es tenyeix amb un patró específic
de bandes fosques (G+) i clares (G-), corresponents a les regions d’ADN riques en AT
i GC, respectivament.
- Bandeig R. S’anomena bandeig R o revers perquè permet obtenir un patró de bandes
que és el negatiu de les bandes G.
- Bandeig Q. És una tècnica de bandeig fluorescent. Les bandes més brillants
coincideixen amb les bandes G+.
- Bandeig C. Es tenyeixen les regions dels cromosomes riques en heterocromatina.

30. Quina és la diferència entre tinció i bandeig?

La tinció només tenyeix els cromosomes de manera uniforme i ens permet comptar
els cromosomes, ordenar-los per mida i posició del centròmer, en canvi el bandeig
supera les limitacions de la tinció ja que tenyeix els cromosomes de manera
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

discontinua definint bandes transversals i generant patrons de bandeig específics;

d’aquesta manera s’aconsegueix la identificació inequívoca de cada cromosoma i la
detecció d’anomalies estructurals.

31. Troba una imatge del resultat de les tècniques de tinció i bandeig explicades
anteriorment. Anomena correctament cada imatge (en total, en tindreu 5).

http://www.upv.es/crib/Edici%F3nExterna/10%20septiembre%202004/leermas01.htm

Bandeig G (de Giemsa)

http://biomodel.uah.es/citogene/horwitz/cytogen.htm
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

Bandeig R (de revers)

http://www.geocities.ws/biolgene/gal.htm

Bandeig Q con quinacrina (fluorescència)

http://biomodel.uah.es/citogene/horwitz/cytogen.htm

Bandeig C ( de heteroCromatina)
http://www.geocities.ws/biolgene/gal.htm
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

5D - MUTACIONS
32. La finalitat d’elaborar cariotips és detectar anomalies cromosòmiques que poden ser
numèriques o estructurals. A partir de les següents definicions, feu un esquema en
què s’apreciï quins tipus i subtipus de mutacions cromosòmiques hi ha:

MUTACIONS CROMOSÒMIQUES
Són aquelles que afecten al número de cromosomes o a l’estructura de grans regions de
un a més d’un cromosomes. Es coneixen també com a anomalies cromosòmiques o
aberracions cromosòmiques. Poden ser de dos tipus: numèriques i estructurals.

ALTERACIONS NUMÈRIQUES
Variacions en el número de cromosomes.

ANEUPLOÏDIES
Nombre anormal de cromosomes: un cromosoma extra o un que manca. Acostuma a
ocórrer durant la divisió cel·lular, quan els cromosomes no es separen adequadament entre
les dues cèl·lules.

POLIPLOÏDIES
Nombre anormal de cromosomes: triplicació o quadruplicació de tot el joc de cromosomes
complet. Depèn del nombre de jocs cromosòmics que posseeix l’espècie rep el nom de
triploide (3X), tetraploide (4X), pentaploide (5X), hexaploide (6X) i així successivament. La
poliploïdia ocorre amb freqüència a la natura, si bé és més comuna en plantes i algues que
no pas en animals i fongs.

ALTERACIONS ESTRUCTURALS
Variacions consistents en la pèrdua, guany o canvis de posició de fragments cromosòmics.

DELECIÓ
Anomalia cromosòmica que consisteix en la pèrdua d’un fragment de cromosoma i, en
conseqüència, de la informació genètica que contenia. Pot ser de dos tipus: terminal o
intersticial.

DUPLICACIÓ
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

Anomalia cromosòmica que consisteix en la repetició o duplicació d’un fragment de

cromosoma. Segons la localització de la duplicació, pot ser en tàndem (si el fragment se
situa immediatament a continuació de l’original) o desplaçada (si entre ambdós fragments
repetits hi ha una altra regió del cromosoma). Segons l’orientació de fragment repetit, la
duplicació pot ser directa o invertida.

INVERSIÓ
Alteració cromosòmica que consisteix en que un segment cromosòmic canvia la seva
orientació i se situa en posició invertida respecte un cromosoma normal. Pot ser pericèntrica
o paracèntrica, en funció de si inclou el centròmer o no, respectivament.

TRANSLOCACIÓ
Alteració cromosòmica que consisteix en l’intercanvi d’un o dos fragments cromosòmics
entre dos cromosomes no homòlegs. Pot ser de dos tipus:
- Translocació no recíproca: es produeix quan un segment d’un cromosoma s’inserta
en un altre. En aquest cas hi ha un cromosoma donant (perd el fragment) i un
cromosoma receptor (guanya el fragment).
- Translocació recíproca: es produeix quan dos cromosomes intercanvien fragments
cromosòmics. En aquest cas, tots són donants i receptors.
- Translocació robertsoniana: és una translocació recíproca especial que es produeix
entre dos cromosomes acrocèntrics. En aquest cas, els punts de ruptura estan molt
a prop del centròmer. D’aquesta manera s’originen dos cromosomes aberrants: un
amb els dos braços llargs (aquest és funcional) i l’altre amb els dos braços curts
(aquest es perd) Tot i que la cèl·lula queda amb un cromosoma menys, el fenotip
pot ser normal.

MOSAÏCISME
Mutacions somàtiques en què s’observen dos o més poblacions cel·lulars amb diferent
genotip en un mateix organisme.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

33. Anomalies numèriques. Què succeeix en aquestes cèl·lules?

Les cèl·lules amb anomalies cromosòmiques numèriques presenten variacions en el

nombre de cromosomes per pèrdua o guany d’aquests. Pot afectar tant a cromosomes
autosòmics com els sexuals. Hi han dos tipus: aneuploïdies, hi ha un cromosoma de
més o de menys i poliploïdies, que consisteix en l’augment de tres o mes còpies d’un
cromosoma.

Posa un exemple d’anomalia cromosòmica numèrica indicant:

a. Definició de la síndrome. El síndrome de Patau és una malaltia genètica
que apareix de la formació del fetus i els que la pateixen sobreviuen com a
màxim 1 any, manifestant greu insuficiències físiques i mentals.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

b. Causa de la síndrome. La presència de 3 còpies del cromosoma 13.

c. Símptomes, diagnòstic i tractament (podeu incloure imatges). Entre els
símptomes trobem retard mental, microcefàlia, polidactília, hidronefrosi
entre d’altres. Hi ha forces proves de diagnòstic disponibles, l’amniocentesi
n’és una d’elles. La incidència a la població és de 1 cada 12.000
naixements i no hi ha cap tractament.

https://www.sindrome.wiki/sindrome-de-patau/

34. Anomalies estructurals. Què succeeix en aquestes cèl·lules?

Les cèl·lules amb anomalies cromosòmiques estructurals presenten alteracions en

l’estructura. Aquestes poden ser de dos tipus: Pèrdua o guany de material gènic. Això
tindrà afectacions a nivell fenotípic pel portador. Per exemple deleció o inserció. En
l’altre tipus no hi ha ni guany ni pèrdua de material gènic. Normalment, no hi ha
conseqüències pel portador però sí conseqüències a nivell reproductiu. Per exemple
translocació equilibrada o inversió.

Posa un exemple d’una translocació indicant:

a. Definició de la síndrome. El síndrome de Down per translocació és una
malformació genètica que provoca alteracions físiques i mentals en la persona
afectada.
b. Causa de la síndrome. Té lloc quan es produeix una translocació entre els
cromosomes 14 i 21 i, a més, es manté un cromosoma 14 i 2 cromosomes 21
normals.
c. Símptomes, diagnòstic i tractament (podeu incloure imatges). Els signes més
característics entre altres són malformacions cardíaques i gastrointestinals,
problemes de visió i retarden el desenvolupament psicomotor. No hi ha un
tractament que solucioni el problema però existeixen accions per disminuir
l’efecte d’aquet anomalia cromosòmica.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

https://www.sindromedown.net/noticia/un-estudio-mejora-la-capacidad-del-habla-en-las-personas-con-sindrome-de-down/

5E - NOMENCLATURA I FÓRMULA CROMOSÒMICA

Els resultats obtinguts després de l’anàlisi cromosòmic es descriuen per escrit mitjançant
l’anomenada fórmula cromosòmica. Així doncs, la fórmula cromosòmica proporciona una
descripció detallada del cariotip de l’individu. La nomenclatura en aquesta fórmula inclou
abreviatures i símbols i les pautes per a redactar-les es regeixen pel consens internacional
de l’ISCN (International System for Human Cytogenetic Nomenclature).

El sistema internacional de nomenclatura de les bandes de l’idiograma , basat en l’idiograma

de bandes G, permet identificar una àrea concreta d’un cromosoma i resulta fonamental per
a poder definir alteracions cromosòmiques estructurals.

Segons aquest sistema, els braços de cada cromosoma (braç curt, p, i braç llarg, q, separats
pel centòmer) es divideixen en regions numèriques consecutivament. Cada regió es divideix,
al seu torn, en bandes numerades consecutivament (bandes G, tant G+ com G-).

Els criteris de nomenclatura que se segueixen són els següents:

- El cromosoma es representa sempre amb el braç curt en posició superior i el llarg en
posició inferior.
- Les regions de cada braç es numeren de centròmer a telòmer, és a dir, la regió 1 és
la més propera al centròmer i la de número més alt, la més propera al telòmer.
- Les bandes de cada regió es numeren també per la seva proximitat al centròmer, és
a dir, la banda 1 serà la més propera al centròmer i la banda de número més alt, la
més allunyada al centròmer.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

- La divisió entre regions s’assenyala sempre amb una línia a la meitat d’una banda
(que serà sempre la banda 1 de la regió més allunyada del centròmer).

Aquests sistema permet denominar amb un codi cadascuna de les bandes G (G+ i G-)
observades en cromosomes metafàsics totalment condensats. El codi es forma de la manera
següent: cromosoma - braç - regió - banda.

Figura. Idiograma del cromosoma 5.

En aquest document pdf trobeu més informació sobre la nomenclatura de la citogenètica

humana. També podeu esperar al seminari per resoldre dubtes.

35. Escriu la fórmula cromosòmica dels següents cariotips. Indiqueu-ne la síndrome si la

coneixeu:
a. Home amb dotació cromosòmica normal. 46,XY
b. Dona amb trisomia del cromosoma 21. 47,XX,+21
c. Home amb deleció distal del braç curt de la banda 14 del cromosoma 4.
46,XY,del(4)(p14)
d. Home amb trisomia del cromosoma 13. 47,XY,+13
e. Dona amb trisomia del cromosoma 18. 47,XX,+18
f. Individu amb manca d’un cromosoma X o Y. 45,-X o -Y
g. Dona amb un cromosoma Y. 47,XXY
h. Dona amb duplicació del braç curt del cromosoma 5. 46,XX,dupl(p5)
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 5

i. Home amb translocació recíproca equilibrada de cromosomes 13 i 14. El cariotip

presenta la pèrdua d’un cromosoma 13 i un 14 normals. 45,XY,t(13,14),-13,-14
j. Dona amb una inversió en el cromosoma 3 que inclou el centròmer (inv. pericèntrica).
46,XX,inv(3) ?
k. Home amb mosaic. De 30 metafases analitzades, 10 presenten trisomia del 21 y 20
normals. Mos47,XY,+21[10]/46,XY[30]

Bibliografia de consulta
https://revistageneticamedica.com/blog/cromosomas/
https://www.genome.gov/27562611/cromosomas/
http://atlasgeneticsoncology.org/Educ/TelomereID30060SS.html
https://webs.ucm.es/info/genetica/grupod/Cromoeuc/cromoeuc.htm
https://definicion.de/cariotipo/
https://revistageneticamedica.com/blog/estilo-vida-telomeros-longevidad/
http://www.aecientificos.es/empresas/aecientificos/documentos/revision_definitiva_telomero
s_figuras.pdf
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

OBTENCIÓ DE CARIOTIPS

Continues treballant en l’aplicació de tècniques d’anàlisi cromosòmic a partir de

sang perifèrica. Ara ja saps interpretar un cariotip, però quin és el procés al laboratori
que et porta a obtenir-ne un?

- Realització de cultius cel·lulars que s'apliquen en estudis

citogenètics.
- Maneig dels procediments a realitzar durant la posada en marxa,
el manteniment i el seguiment del cultiu.
- Aplicació de tècniques d'anàlisi cromosòmic a partir de sang
perifèrica, líquids i teixits.
- Aplicació de tècniques d'hibridació amb sonda a mostres d'àcids

Habitualment, el cariotip s’obté a partir de cultius de cèl·lules sanguínies d’individus dels

quals es sospita que poden tenir alguna alteració genètica. La citogenètica té una
aplicació directa dins del camp de la genètica mèdica. Inclou l’estudi sobre l’herència de les
malalties, el traçat de mapes de gens patològics als seus cromosomes corresponents,
l’anàlisi de mecanismes moleculars de diferents malalties, la teràpia gènica, etc.

Les indicacions per a realitzar un cariotip d’individu (o constitucional) i un estudi genètic,

són molt diverses, depenent de l’edat i del moment de desenvolupament de l’individu
(vegeu Taula 1).

Taula 1. Indicacions per a realitzar un cariotip.

Període Indicació

Neonatal Presència de defectes congènits, malformacions o

trets dismòrfics (trets físics que no estan dins del rang
del normal)

Genitals ambigus
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

Escolar pre- Retard psicomotor

adolescent
Retard mental

Dificultat per l’aprenentatge

Adolescència Falta de desenvolupament puberal

Ginecomastia

Amenorrea

Adults Infertilitat inexplicable

Avortaments de repetició

Pares de fills amb alteracions genètiques.

Independentment de l’edat, en pacients amb qualsevol tipus de càncer pot estar indicat
realitzar un cariotip de les cèl·lules tumorals (cariotip tumoral) en aquells casos en què
pugui aportar informació per al tractament o sobre el pronòstic o l’evolució de la malaltia.

Així doncs, en aquesta activitat abordareu els apartats següents:

➢ 6A- Cariotip estàndard de sang perifèrica
➢ 6B- Cariotip de líquid amniòtic
➢ 6C- Cariotip de teixit tumoral

6A- CARIOTIP ESTÀNDARD DE SANG PERIFÈRICA

El cariotip constitucional estàndard d’un individu s’obté a partir d’una mostra de sang
perifèrica. El procediment es duu a terme en 4 fases.
- FASE 1. Cultiu de limfòcits
- FASE 2. Obtenció d’extensions cromosòmiques en metafase
- FASE 3. Tinció dels cromosomes amb tècniques de bandeig
- FASE 4. Anàlisi dels cromosomes tenyits
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

1. Responeu si les següents afirmacions són vertaderes o falses:

V F La majoria de cèl·lules de l’organisme estan en mitosi.

V F Aprofitem el moment de màxima compactació de l’ADN per a fer estudis

citogenètics.

V F El moment del cicle cel·lular en què millor es veuen els cromosomes és la

profase.

V F El moment del cicle cel·lular en què millor es veuen els cromosomes és la

metafase.

V F Normalment, totes les cèl·lules somàtiques d’un individu sa presenten la

mateixa dotació cromosòmica.

És possible obtenir cariotips de totes les cèl·lules de l’organisme, però habitualment

s’acostumen a realitzar a partir dels limfòcits presents a la sang perifèrica. Els limfòcits
humans són cèl·lules que s’estimulen fàcilment a dividir-se quan s’afegeixen mitògens al
cultiu, de manera que és senzill obtenir cultius amb un número elevat de cèl·lules en divisió,
fet que es fa servir en molts protocols de citogenètica.

2. Què són els cultius cel·lulars? Per a què serveixen en aquest cas?

Són un conjunt de tècniques que permeten el manteniment de cèl·lules in vitro,

mantenint al màxim les seves propietats fisiològiques, bioquímiques i genètiques.
Tenen moltes aplicacions, des de la clínica fins a la recerca biomèdica (activitat
intracel·lular, fluix intracel·lular de biomolècules, genòmica i proteòmica i biologia
cel·lular, entre altres).

3. Per a què ens interessa tenir un número elevat de cèl·lules en divisió?

Un nombre elevat de cèl·lules en divisió assegura que hi hagi prou material,

cromosomes, per la realització del cariotip.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

4. Per a què serveixen els mitògens?

Els mitògens són unes substàncies que estimulen el creixement de les cèl·lules. Els
més utilitzats són aquells que estimulen la proliferació de limfòcits, tipus cel·lular per
estudiar un cariotip. Exemples de mitògens són: fitohemaglutinina, PHA,
Concavalina A, Pokeweed Mitogen, PMW

Comença el procés d’obtenció d’un cariotip estàndard a partir de sang perifèrica:

FASE 1 – Cultiu de limfòcits

Els limfòcits humans procedents de sang perifèrica són estimulats a dividir-se, obtenint un
cultiu cel·lular ric en cèl·lules en divisió i per tant, en el qual podem identificar diferents
etapes de la mitosi. La mostra de partida és sang perifèrica anticoagulada amb heparina, no
amb EDTA.

El procediment a seguir és el següent:

I. Preparació del medi de cultiu en condicions d’esterilitat: 100 ml de RPMI-1640

amb 50 µl de L-glutamina + 20 ml de sèrum fetal boví inactivat (congelat) + 2 ml de
penicil·lina/estreptomicina + 2 ml d’heparina.
II. Sembra. En campana de flux laminar sembreu 200µl de sang fresca heparinitzada
en un flascó roux que contingui medi de cultiu (en proporció 1/5 - 1/10).
III. Addició de fitohemaglutinina. Afegiu 100µl de fitohemaglutinina (la quantitat depèn
del reactiu i del fabricant, així que sol variar entre protocols).
IV. Incubació. Incubeu el cultiu de limfòcits a 37 ºC i 5% CO2, durant 72 hores. Poseu
els flascons roux en posició horitzontal.
V. Detenció de la mitosi en metafase. Quan faltin 2h o 1h30min per a finalitzar la
incubació, cal afegir al medi de cultiu colquicina.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

5. Què és el RPMI-1640?

És un medi cel·lular (Medium Institute Institute de Roswell Park), utilitzat per el cultiu
de cèl·lules humanes o teixits aïllats com per exemple les artèries mamàries
humanes. S’utilitza per proporcionar nutrients per el creixement del cultiu cel·lular, en
cultiu de suspensió, en aplicacions d’investigació, diagnòstic i fabricació.

6. Què és el DMEM i quines similituds i diferències presenta respecte l’RPMI-1640?

És un medi (Medium Eagle Modificat de Dulbecco) que s’utilitza per molts fenotips
de cultiu de cèl·lules adherents. La seva fórmula fa que augmenti fins a quatre cops
el contingut d’aminoàcids i vitamines seleccionades del medi original.

La diferència entre ambdós medis és en el tipus de cultiu cel·lular en que s’utilitzen,

el DMEM s’utilitza per línies cel·lulars adherents mentre que el RPMI és per línies
cel·lulars en suspensió.

7. Per a què creieu que és important mantenir l’esterilitat en tot moment?

Perquè hi ha un gran risc de contaminació bacteriana i fúngica, com per exemple de

Micoplasma, que impedirà l'ús de la línia cel·lular per els experiments.

8. Inserta una imatge del flascó roux. Quines particularitats té aquest material pel que
fa a la seva morfologia?

https://es.vwr.com/store/product/556273/frascos-para-cultivo-celular-falcon
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

El flascó esta dissenyat per contenir aproximadament la meitat de la seva capacitat

nominal quan es recolza sobre un dels seus costats, d’aquesta manera manté la
uniformitat. La seva forma plana permet apilar-los i afavorir l’adhesió de les
cèl·lules. El tap esta recobert d’un filtre que deixa passar el CO2 i la inclinació que
presenta fa que el medi amb les cèl·lules no el toqui evitant, així, possibles
contaminacions.

9. Si afegim 200 µl de sang al flascó roux i volem que estigui en proporció 1/10
respecte el medi de cultiu, quin volum de medi de cultiu ha de contenir el flascó?

200 µl és 0.2 ml per tant: la proporció s’ha de mantenir 1/10=0.2ml/2ml. El volum de

medi que conté el flascó és de 2ml.

10. Què és la fitohemaglutinina? Quina funció té en aquest procés?

La fitohemaglutinina és una lectina (proteïna que reconeix els carbohidrats). Les

cèl·lules s’incuben amb aquesta proteïna que el que fa es indueix la seva mitosi i
proliferació.

11. Què és la colquicina? Quina funció té en aquest procés?

La colquicina és un fàrmac antimitòtic que inhibeix la divisió cel·lular en metafase o

anafase. La seva funció és evitar la distribució de les cromàtides d’un cromosoma
durant la mitosis provocant la poliploidia de la cèl·lula filial, encara que no s’haigue
produït separació, si que hi ha hagut duplicació del material genètic.

12. Què és el colcemid?

El colcemid és un inhibidor mitòtic, anàleg sintètic de la colchicina. S’afegeix després

tras el cultiu cel·lular per inhibir la formació del fus acromàtic, divisió del centròmer,
inhibició de mitosis i aturar el cicle cel·lular en la metafase per degradació dels
microtúbuls essencials per al correcte procés mitòtic.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

13. Què s’obté el final de la fase 1?

Al final de la fase 1 té lloc l’aturament de la mitosi en metafase.

FASE 2 – Obtenció d’extensions cromosòmiques en metafase

A continuació, el protocol és lleugerament diferent si l’interès és:
- Observar fases mitòtiques.
- Observar metafases.
En el nostre cas, ens interessa aturar la divisió de les cèl·lules a la metafase. Així doncs, les
extensions de metafases a partir del cultiu de limfòcits es realitzen sobre un portaobjectes.
Aquest procés es duu a terme en quatre passes:
I. Sacrifici del cultiu.
II. Xoc hipotònic i incubació.
III. Fixació i rentat.
IV. Obtenció d’extensions per goteig
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

A la Figura 1 podeu observar amb més precisió cadascun dels passos del protocol.

Figura 1. Procediment complet per a l’observació al microscopi de cromosomes de

limfòcits. A la columna de l’esquerra, procediment per observar fases mitòtiques i a la de la
dreta, per observar metafases.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

14. D’on a on van cadascuna de les 4 etapes del protocol d’observació de metafases?
Considereu que el pas 1 és la primera centrifugació a 1500 rpm i que arribeu fins el
pas 10, que és quan afegiu les gotes de Carnoy.

Macroetapes del protocol Passes del protocol

Sacrifici del cultiu 1-2

Xoc hipotònic i incubació 3-5

FIxació i rentat 6-9

Obtenció d’extensions per goteig 10

15. En què consisteix el xoc hipotònic? Què els passa a les cèl·lules? Per a què és
important?

El xoc hipotònic és una tècnica que consisteix en suspendre les cèl·lules en una suspensió
hipotònica amb la qual les cèl·lules s’inflen, així s’aconsegueix la dispersió dels
cromosomes quan la cèl·lula s’estén sobre el portaobjectes. Les solucions més utilitzades
són NaCl (0.9%) i el KCl (0.0755).

16. Quina és la solució de rentat?

La solució de rentat utilitzada és una solució salina, anomenada solució de Ringer.

17. En quin moment es trenquen les cèl·lules?

Les cèl·lules es trenquen entre el procés d’incubació i la centrifugació.

18. Quan s’obté un cariotip constitucional, tots els cromosomes pertanyen a la mateixa
cèl·lula?

El cariotip constitucional és el normal, d’una cèl·lula autosòmica, per tant tots els
cromosomes pertanyen a la mateixa cèl·lula.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

19. Del procediment dut a terme fins ara, ordena les següents passes per les quals s’ha
anat passant.

Número Passes de la fase 1 i 2

d’ordre

5 Realitzar un protocol de bandeig cromosòmic.

6 Observar extensions cromosòmiques i localitzar metafases.

7 Identificar els cromosomes de metafases somàtiques amb bandes G.

8 Elaborar cariotips.

1 Introduir tècniques de cultiu de limfòcits utilitzades en citogenètica

humana per l’obtenció de cromosomes en divisió cel·lular.

2 Realitzar preparacions permanents de cromosomes en diferents

fases mitòtiques.

3 Identificar les diferents fases mitòtiques amb tinció uniforme.

4 Localitzar metafases mitòtiques.

FASE 3 – Tinció dels cromosomes amb tècniques de bandeig

Com ja hem vist a l’activitat anterior (Interpretació de cariotips), les tècniques de tinció
uniforme són limitades, ja que no permeten la identificació individual de cada cromosoma.
Per contra, les tècniques de bandeig sobre metafases cromosòmiques ens permeten
identificar cadascun dels cromosomes metafàsics i detectar anomalies cromosòmiques tant
de tipus numèric com estructural.

Per tal d’aplicar la tècnica del bandeig G, cal seguir el protocol següent:
I. Envelliment de la preparació. Mantingueu les preparacions a l’estufa a 60-65 ºC
durant 1-2 dies, a 37 ºC durant 3-4 dies o a temperatura ambient durant 7-10 dies.
Així garantim que no quedin restes de fixador i que els cromosomes hagin perdut la
humitat residual.
II. Digestió amb tripsina. Es realitza per immersió de les preparacions en unsa solució
de tripsina durant un temps que dependrà de la concentració de l’enzim, la
temperatura d’incubació i del grau d’envelliment de la preparació. La digestió s’atura
amb rentats amb solució salina o PBS.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

III. Tinció amb giemsa. Es duu a terme per immersió en una solució tamponada amb
giemsa.
IV. Renteu les preparacions amb aigua i deixeu-les assecar.

20. Quina és la finalitat de fer un bandeig G?

La finalitat de fer un bandeig G, és la identificació de cada cromosoma, l’anàlisi de la

seva estructura (diferenciar certes regions, bandes clares G- i bandes fosques G+),
elaboració d’un cariotip i determinació d’anomalies cromosòmiques.

21. Enganxa una imatge d’una metafase humana tenyida amb bandeig G.

http://biomodel.uah.es/citogene/horwitz/cytogen1.htm

FASE 4 – Anàlisi dels cromosomes tenyits

Un cop tenyides les preparacions cromosòmiques, passem a fer la seva observació al
microscopi òptic. Així, podrem detectar les possibles alteracions cromosòmiques, tant
numèriques com estructurals amb una mida mínima al voltant de les 10 Mb. Els cariotips
que mostren tres o més anomalies diferents, s’anomenen cariotips complexos i solen ser
freqüents en línies tumorals.

L’anàlisi dels cromosomes tenyits passa pels processos següents:

 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

a) Recompte i anàlisi cromosòmica de metafases completes:

I. Per poder elaborar un cariotip s’analitzen un mínim de 20 metafases
completes visualitzades amb el microscopi amb objectiu de 100x.
II. S’observen les metafases i es compten els cromosomes i cinc d’elles (les de
millor qualitat es fotografien).
III. Les metafases fotografiades, se sotmeten a una anàlisi completa, comparant
cada cromosoma amb el seu homòleg banda a banda per detectar qualsevol
canvi en estructura.

b) Ordre i emparellament cromosòmic:

Finalment els cromosomes d’una de les metafases fotografiades, s’ordenen per parelles
d’homòlegs construint un cariograma.
Aquesta ordenació i emparellament dels cromosomes es realitza en relació a tres criteris
establerts en un acord internacional que heu treballat en l’activitat anterior (Interpretació de
cariotips).
El cariotip d’un humà s’ordena en 8 grups de cromosomes: 7 grups d’autosomes,
denominats amb les 7 primeres lletres de l’abecedari en majúscules (A-G) i una parella de
cromosomes sexuals que sempre es situa al final del cariotip (reviseu l’activitat anterior,
Interpretació de cariotips).

Un cop es tenen els cromosomes ordenats, es procedeix a anomenar el cariotip. Per tal de
fer-ho, se segueix la nomenclatura establerta per l’ISCN (International System for Human
Cytogenetic Nomenclature), que es va establir com a consens a París el 1971. L’última
revisió que se n’ha fet és del 2016.

22. En els casos d’organismes que presenten dos o més poblacions cel·lulars amb
diferents cariotips, s’analitzen, com a mínim, 30 metafases. Com s’anomena aquest
fenomen? Sempre és patològic?

Aquest fenomen s’anomena mosaïcisme i és una alteració genètica en la qual en un

mateix individu coexisteixen dos o més poblacions de cèl·lules amb diferent genotip
(dues o més línies cel·lulars), originades a partir d’un mateix zigot. Aquest fenomen
es degut a l’aparició d’erros en l’ADN durant les múltiples divisions mitòtiques que té
llos durant el desenvolupament. El nombre de cèl·lules o la quantitat de teixit afectat
que conté una mutació depèn del moment del desenvolupament en que es produeix
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

aquesta i sí és en les cèl·lules de la línia germinal, la mutació pot ser transmesa. La

patologia o no depèn de quins òrgans i teixits estan afectats.

23. Quantes cromàtides presenta cada cromosoma en un cariotip?

Cada cromosoma en un cariotip presenta 4 cromàtides.

24. En què consisteix l’emparellament cromosòmic? Quins són els cromosomes que
s’emparellen? Quin nom rep aquesta parella de cromosomes?

L’aparellament cromosòmic, consisteix en relacionar els cromosomes segons mida-

nombre-forma (posició del centròmer). Els cromosomes que s’aparellen son aquells
que són iguals en mida, nombre i forma. El nom que reben són cromosomes
homòlegs.

25. Per a què creieu que és important tenir una nomenclatura consensuada a l’hora
d’anomenar els cariotips i les regions dels cromosomes?

La existència d’un sistema internacional d’anomenar els cromosomes, les seves

parts i alteracions si hi són, resulta molt útil perquè qualsevol persona relacionada
amb el tema entengui de seguida de quin cromosoma esta parlant i de quina
patologia, si és el cas.

6B- CARIOTIP DE LÍQUID AMNIÒTIC

L’obtenció del cariotip fetal és una tècnica de diagnòstic prenatal. Depenent de les
setmanes d’embaràs, el cariotip fetal es pot fer a partir de mostres de vellositat corial (entre
les setmanes 10 i 14 de gestació) o de líquid amniòtic (entre les setmanes 16 i 18 de
gestació).

Cariotip de líquid amniòtic

L’obtenció del cariotip fetal a partir de líquid amniòtic es basa en la presència de cèl·lules de
descamació de les membranes que envolten el fetus i del propi fetus (amniocits i fibroblasts)
al líquid amniòtic.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

Es procedeix de la següent manera:

I. Punció transabdominal sota control ecogràfic per a obtenir el líquid amniòtic.
II. Cultiu de cèl·lules: centrifugar el líquid amniòtic i eliminar el sobrenedant.
Resuspendre el botó cel·lular amb medi de cultiu complet. Sembrar en plaques de
Petri o flascons roux.
III. Incubació a 37 ºC i 5% de CO2 durant 4-5 dies.
IV. Control del creixement cel·luar.
V. Detenció de la mitosi en metafase amb colquicina o colcemid
VI. Tripsinització per disgregar les cèl·lules i traspassar-les a un falcon cònic.
VII. Xoc hipotònic.
VIII. Fixació i rentat.
IX. Goteig sobre el portaobjectes.
X. Tinció amb bandeig G.

26. Quina és la principal diferència entre l’obtenció d’un cariotip constitucional estàndard
de sang perifèrica i un cariotip de líquid amniòtic?

L’obtenció d’un cariotip estàndard de sang perifèrica parteix d’una mostra de sang
perifèrica anticoagulada amb heparina, no amb EDTA i l’obtenció d’un cariotip de
líquid amniòtic, parteix d’una mostra de líquid amniòtic amb la presència de cèl·lules
de descamació de les membranes que envolten el fetus i del propi fetus (amniòtics i
fibroblasts).

6C- CARIOTIP DE TEIXIT TUMORAL

Citogenètica i càncer són dos conceptes íntimament lligats, ja que moltes neoplàsies
tenen el seu origen en alteracions cromosòmiques, tant numèriques com estructurals.
En molts casos, aquestes anomalies constitueixen autèntics biomarcadors, aportant
informació sobre el diagnòstic, el pronòstic, l’evolució i el tractament de malalties
tumorals.

Els mecanismes pels quals diferents alteracions cromosòmiques desencadenen càncer

són molt diversos:
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

- Les alteracions estructurals, del tipus translocacions i inversions, produeixen

reordenaments de gens que determinen activació o sobreexpressió de gens
oncogens.
- En molts casos es produeixen proteïnes quimèriques que incideixen en el
funcionament de gens implicats en el creixement i la diferenciació
cel·lular.
- Altres vegades, es produeixen gens de fusió, que produeixen expressions
aberrants d’un gen.
- Les delecions i aneuploidies per pèrdua de cromosomes poden originar pèrdues
de gens supressors de tumors, mentre que el guany de material genètic pot
provocar la sobreexpressió d’oncògens.

Pot ser que quan s’analitza un cariotip tumoral es trobin cariotips compostos, és a dir,
múltiples cariotips diferents i, la majoria dels quals, complexos (amb més de 3
alteracions). Això és perquè durant l’evolució del tumor apareixen subclons cel·lulars
que van acumulant alteracions genètiques.

27. Explica la diferència entre cariotip constitucional i cariotip tumoral. Es poden realitzar
ambdós tipus de cariotips a un mateix individu? Quines mostres utilitzaries per a
cadascun?

Un cariotip constitucional permet identificar el conjunt de cromosomes que hi ha en

una cèl·lula normal. Contràriament, un cariotip tumoral permet evidenciar les
alteracions cromosòmiques que caracteritzant a la població cel·lular en creixement i
que constitueixen el tumor. El tipus de mostres utilitzada seran cèl·lules originàries
del tumor per fer el cariotip tumoral i cèl·lules sanes per fer el cariotip constitucional.

28. Enganxa la referència (en format APA 6a edició) de l’article en què hagis trobat
descrit un exemple de càncer amb alteració numèrica.

Page DB, Wen H, Brogi E, Dure D, Ross D, Spinelli KJ, Patil S, Norton L, Hudis C,
McAthur HL. Monosomy 17 in potentially curable HER2-amplified breast cancer:
prognostic and predictive impact (2018). Breast Cancer Res Treat 167(2), 547-554 doi:
10.1007/s10549017-4520-1.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

29. Enganxa la referència (en format APA 6a edició) de l’article en què hagis trobat
descrit un exemple de càncer amb alteració estructural.

Xu X, Bryke C, Sukhnova M, Huxley E, Dash DP, Dixon-Mciver A, Fang M, Griepp

PT, Hodge JC, Iqbal A, Jeffries S, Kanagal-Shamanna R, Quintero-Rivera F, Shetty
S, Slovak ML, Yenamandra A, Lenon PA, Raca G. (2018). Assessing copy number
abnornalities and copy-neutral loss-of-heterozygosity across the genome as best
practice in diagnostic evaluation of acute myeloid leukemia: An evidence-based
review from the cancer genomics consortium (CGC) myeloid neoplasms working
group. Cancer Genet, 228, 218-235. doi: 10.1016/j.cancergen.2018.07.005.

30. En una persona amb càncer de còlon, quines cèl·lules del seu organisme estan
alterades? Com serà el cariotip en cada cas?

En una persona amb càncer de còlon, les cèl·lules que s’alteren són les cèl·lules
epitelials de la mucosa. Una persona amb càncer de colon producte d’una alteració
cromosòmica podria ser: 47,XX o XY,+20 o també 47,XX oXY,+7

31. Què són els oncogens?

Els oncogens són gens anormals o activats que procedeixen de la mutació d’un al·lel
d’un gen normal anomenat protooncogen. Són els responsables de la transformació
d’una cèl·lula normal en una maligna que desenvoluparà un determinat tipus de
càncer.

32. Què són les proteïnes quimeres?

Les proteïnes quimeres són proteïnes elaborades amb un gen de fusió, que es crea
a partir de dos gens diferents. Els gens de fusió es poden presentar de forma natural
al nostre cos, mitjançant la transferència d’ADN entre cromosomes.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

33. Què és el cromosoma Philadelphia? Com s’origina? Com és la nomenclatura en

ISCN d’aquesta alteració? Quina patologia provoca? Quins gens resulten afectats?

El cromosoma Philadelphia és una anomalia del cromosoma 22, en la qual aquest

rep una part del cromosoma 9. El cromosoma Philadelphia es forma quan el
cromosoma 9 i el 22 es divideixen i intercanvien porcions. Després de la
translocació, el cromosoma 22 queda més curt, i passa a anomenar-se cromosoma
Philadelphia. La nomenclatura és: Ph,t(9;22)(q34;q11). Les patologies que provoca
són: leucèmia mielògena crònica i leucèmia limfocítica aguda (també es troben amb
freqüència en cèl·lules de la medul·la òssia). La translocació produeix un
reordenament que fusiona part del gen BCR situat en el braç llarg del cromosoma 22
(22q11.23) i part del gen ABL1, situat en el braç llarg del cromosoma 9 (9q34.1).

https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/chronic-myelogenous-leukemia/multimedia/how-the-
philadelphia-chromosome-forms/img-20007421

PREGUNTES GENERALS D’AQUESTA ACTIVITAT

34. A la redacció del següent paràgraf hi ha alguns errors conceptuals. Localitzeu-los

marcant-los en vermell i torneu a redactar el paràgraf de manera correcta.

“L’espècie humana és haploide, amb una dotació cromosòmica bàsica constituïda

per 23 cromosomes. En conseqüència, el cariotip humà normal està constituït per 48
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

cromosomes agrupats per parelles: 23 parelles d’heterocromososmes i 1 parell de

cromosomes sexuals, que són XX a la dona i XY a l’home.
La metodologia més utilitzada per obtenir un cariotip es basa en el cultiu d’hematies
de sang perifèrica, parada del cicle cel·lular en interfase mitjançant fitohemaglutinina
i anàlisi microscòpic de preparacions de nuclis interfàsics”.

“L’espècie humana és diploide, amb una dotació cromosòmica bàsica constituïda per
46 cromosomes. En conseqüència, el cariotip humà normal està constituït per 46
cromosomes agrupats per parelles: 22 parelles autosòmiques i 1 parell de
cromosomes sexuals, que són XX a la dona i XY a l’home.
La metodologia més utilitzada per obtenir un cariotip es basa en el cultiu de limfòcits
de sang perifèrica, parada del cicle cel·lular en metafase mitjançant fitohemaglutinina
i anàlisi microscòpic de preparacions de nuclis metafàsics”.

35. Dels 6 casos del context, quina prova se li hauria de fer a cadascun?

Casos Mostra de partida i tipus de cariotip

CAS 1. La Mònica està embarassada de 17 Amniocentesi, líquid amniòtic;

47,XY,+21
setmanes del Pep, un nen amb la síndrome
de Down.

CAS 2. La Cloe té 35 anys i li acaben de Biòpsia; 46,XX,del(1p)

diagnosticar càncer de mama.

CAS 3. El Miquel té 12 anys i ve Sang perifèrica; 47,XXY

acompanyat del seu pare, el Mathius.
Sospiten que podria tenir la síndrome de
Klinefelter.

CAS 4. El Marouane té leucèmia mieloide Sang perifèrica: 47,XX o XY

crónica, també coneguda com a síndrome
de Filadèlfia.

CAS 5. La Carlota té 6 anys i vé Sang perifèrica; 45,X o 45,X/46,XX

acompanyada dels seus pares, l’Òscar i el
Guillem. Abans d’adoptar-la ja els van avisar
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

que probablement tenia la síndrome de

Turner.

CAS 6. El Toni i la Carmen fa temps que es Sang perifèrica; 45,XY, t(14q;21q)

plantegen ser pares. El pare d’ell té una
translocació Robertsoniana, de manera que
venen a conèixer el seu cariotip i, també, a
rebre consell genètic per saber les
probabilitats de transmetre la malaltia al seu
fill o filla.

36. Quin cariotip esperaries observar en cada cas? Enganxa una imatge per cada cas.
Com seria la nomenclatura ISCN de cada cariotip?

Cariotip Cas 1: Síndrome de Down

http://www3.uah.es/biomodel/citogene/dynacare/tri21.htm
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

Cariotip Cas 2: Càncer de mama

https://www.researchgate.net/figure/Fig-1-Female-karyotype-showing-46-XX-1p-Fig-2-Male-karyotype-
showing_fig1_326683307

Cariotip Cas 3: Síndrome de Klinefelter.

https://www.webconsultas.com/salud-al-dia/sindrome-de-klinefelter/diagnostico-del-sindrome-de-klinefelter-7181
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

Cariotip Cas 4: Síndrome de Filadèlfia

https://es.123rf.com/photo_63447543_filadelfia-masculino-o-femenino-de-cromosomas-del-cariotipo-ilustraci%C3%B3n-3d-
que-muestra-defectuosos-9-y-.html

Cariotip Cas 5: Síndrome de Turner

http://sindrome-de-turner.com/genetica/cariotipo-monosomia-x/
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 6

Cariotip Cas 6: Translocació Robertsoniana

https://es.slideshare.net/anghita26/tema7-gm-10web

Bibliografia de consulta

https://www.studocu.com/es/document/universitat-autonoma-de-barcelona/citogenetica/apuntes/t7-generalitats-
dels-protocols-danalisis-citogenetica/2451559/view
https://www.differencebetween.com/difference-between-rpmi-and-vs-dmem/
Muñeton Peña CM, Ramírez Castro JL. Cytogenetics of solid tumors. 2002. IATREIA 5(2): 86-95
https://revistageneticamedica.com/2014/08/21/mosaicismo-somatico-descendencia/
 Activitat 7

CÀNCER DE MAMA

La Paula, una dona de 47 anys amb dos fills s’aixeca un matí i es nota un bony al pit dret. Pensant
que no és res greu, segueix amb la seva vida. Més endavant se’n dona compte que té una irritació al
mugró dret, el qual està enrogit i inflamat, però la Paula pensa que és degut a la seva nova
samarreta; fins que un dia mentre treballava cau al terra a causa d’una baixada de pressió. Després
d’aquest incident decideix anar al metge i li fan un examen parcial i una mamografia; la qual acaba
indicant que té un tumor al pit dret.

Signes i símptomes:
● Un bony que es palpa com un nus ferma o un engrossiment de la mama o sota el braç. És
important palpar la mateixa zona de l'altra mama per assegurar-se que el canvi no sigui part
del teixit mamari sa d'aquesta àrea.
● Qualsevol canvi en la mida o la forma de la mama.
● Secreció del mugró que es produeix de forma sobtada, conté sang o es produeix només en
una mama.
● Canvis físics, com el mugró invertit cap a dins o una nafra a la zona del mugró.
● Irritació de la pell o canvis en aquesta, com rugositats, clotets o plecs nous.
● Mames tèbies, enrogides i inflades, amb o sense erupció cutània amb rugositat que
s'assembla a la pell d'una taronja, anomenada "pell de taronja".
● Dolor a la mama; particularment, mal a la mama que no desapareix. El dolor generalment no
és un símptoma de càncer de mama, però s'ha de comunicar al metge.

En el cas dels signes, és més complicat, ja que poden variar segons la persona; tot i així, els signes
més comuns són malestar, marejos, dolor al pit i a vegades sufocacions.

Les proves més comunes per diagnosticar el càncer de mama són:

Mamografies
Una mamografia és el tipus més comú de prova de detecció. Es tracta d'una radiografia de la mama
que es pren utilitzant una màquina especial. Aquesta prova es realitza en un hospital o clínica i triga
només uns minuts. Les mamografies poden trobar tumors que són massa petits com per sentir-se.
Les mamografies es realitzen per examinar a les dones per detectar el càncer de mama de manera
primerenca quan és més fàcil de curar. En general, es recomana una mamografia per:
Dones de 40 anys d'edat, cada 1 a 2 anys. (Això no és recomanat per totes les organitzacions
d'experts).
Totes les dones a partir dels 50 anys d'edat, cada 1 a 2 anys.
Dones que la seva mare o germana va tenir càncer de mama quan era jove s'han de considerar fer-
se mamografies cada any.
Les mamografies són més efectives per trobar el càncer de mama en dones entre els 50 i 74 anys
d'edat. Per a dones menors de 50 anys, la prova de detecció pot ser útil, però és possible que no
detecti alguns càncers. Això podria ser degut al fet que les dones més joves tenen teixit mamari més
dens, el que fa que sigui més difícil trobar el càncer. No està clar què tan efectives són les
mamografies per detectar el càncer en dones de 75 anys en endavant.

Exàmens de mama
Aquest és un examen en què es palpen les mames i les aixelles a la recerca d'embalums o canvis
inusuals. El seu proveïdor d'atenció mèdica pot dur a terme un examen clínic de mama (ECM).
També pot explorar les seves mames vostè mateixa. Això es coneix com autoexamen de mames
(AEM). Realitzar autoexàmens pot ajudar-la a familiaritzar més amb els seus mames. Això pot
facilitar-li el notar canvis inusuals en elles.

RM (ressonància magnètica)
Una IRM utilitza potents imants i ones de ràdio per trobar signes de càncer. Aquest examen de
detecció es realitza únicament en dones que tenen un risc alt de patir càncer de mama.
Les dones que tenen un risc alt de càncer de mama (més del 20% a 25% de risc de per vida) han de
realitzar-se una IRM juntament amb una mamografia cada any. Vostè pot tenir un risc elevat si té:
● Antecedents familiars de càncer de mama, amb més freqüència si la seva mare o germana
va tenir càncer de mama a edat primerenca.
● Risc de per vida de patir càncer de mama de més de 20% a 25% o més.
● Certes mutacions de BRCA, ja sigui que és portadora d'aquest gen o un parent en primer
grau el tingui i vostè no s'ha fet les anàlisis.
● Parents en primer grau amb certs síndromes genètiques (síndrome Li-Fraumeni, síndrome de
Cowden i la síndrome Bannayan-Riley-Ruvalcaba).

No està clar què tan bé funcionen les IRM per detectar el càncer de mama. Si bé les ressonàncies
magnètiques detecten més càncers de mama que les mamografies, també és més probable que
mostrin senyals de càncer quan no n'hi ha. Això es coneix com un resultat positiu fals. Per a dones
que han tingut càncer en una mama, les IRM poden ser molt útils per trobar tumors ocults en l'altra
mama. Ha de realitzar una IRM si vostè:
● Té un risc molt alt de patir càncer de mama (té antecedents familiars o marcadors genètics
per càncer de mama)
● Té teixit de mama molt dens.
El càncer de mama és un tumor maligne que comença en les cèl·lules de la mama. Igual que altres
tipus de càncer, hi ha diversos factors que poden augmentar el risc de contraure càncer de mama.
Els danys a l'ADN i les mutacions genètiques poden conduir al càncer de mama s'han associat
experimentalment a l'exposició a estrògens. Algunes persones hereten defectes en l'ADN i gens com
BRCA1 BRCA2 i P53 entre d'altres. Aquells amb una història familiar de càncer d'ovari o de mama,
per tant, estan en un augment. Risc de càncer de mama.

El sistema immunitari normalment busca cèl·lules canceroses i cèl·lules amb ADN danyat i les
destrueix. El càncer de mama pot ser el resultat del fracàs d'una defensa i vigilància immune tan
eficaç.

Aquests són diversos sistemes de senyalització de factors de creixement i altres mediadors que
interactuen entre les cèl·lules de l'estroma i les cèl·lules epitelials. Interrompre aquests pot conduir al
càncer de mama també.

Actualment hi ha diversos tractaments pel càncer de mama:

● Cirurgia: La cirurgia és l'extirpació del tumor i el teixit circumdant durant una operació. La
cirurgia també s'utilitza per avaluar els ganglis limfàtics propers axil·lars, que es troben sota
el braç. Un cirurgià oncòleg és un metge que s'especialitza en el tractament del càncer
mitjançant la cirurgia.

● Anàlisi i extirpació del gangli limfàtic: Les cèl·lules canceroses d'alguns càncers es poden
trobar als ganglis limfàtics axil·lars. És important determinar si algun dels ganglis limfàtics
propers a la mama presenta càncer. El major nombre de pacients amb càncer invasiu se
sotmetran a la biòpsia del gangli limfàtic sentinella o al buidament dels ganglis limfàtics
axil·lars. No obstant això, això pot ser opcional per a algunes pacients majors de 65 anys.
Això depèn de què tan gran són els ganglis limfàtics, l'estadi del tumor i la salut general de la
persona.

● Radioteràpia: La radioteràpia és l'ús de raigs X o altres partícules amb alta potència per
destruir les cèl·lules canceroses. El tipus més freqüent de tractament amb radiació
s'anomena radioteràpia amb feix extern, que és radiació administrada des d'una màquina
externa al cos. Quan s'administra tractament amb radiació usant un catèter al quiròfan, es diu
radioteràpia intraoperatòria. Quan la radioteràpia s'administra col·locant fonts radioactives en
el tumor, es diu braquiteràpia. Si bé els resultats de les investigacions són prometedors, l'ús
de radioteràpia intraoperatòria i braquiteràpia no està molt difós. En els casos en què es
 trobin disponibles, pot haver opcions per a pacients amb un tumor petit que no s'hagi
disseminat als ganglis limfàtics.

● Teràpia sistèmica: La teràpia sistèmica és un tractament que s'administra de manera oral o

per vena, el qual entra al torrent sanguini per arribar a les cèl·lules canceroses en qualsevol
lloc del cos en què es trobin. Hi ha 3 categories generals de la teràpia sistèmica usades per
al càncer de mama d'avanç local o en estadi d'hora: quimioteràpia, teràpia hormonal i teràpia
dirigida.

● Quimioteràpia: La quimioteràpia és l'ús de fàrmacs per destruir les cèl·lules canceroses,

generalment en posar fi a la seva capacitat per créixer i dividir-se. El professional que recepta
aquest tractament és un oncòleg clínic, un metge que s'especialitza en el tractament del
càncer amb medicaments. La quimioteràpia sistèmica ingressa en el torrent sanguini perquè
arribi a les cèl·lules canceroses de tot el cos. Els mètodes freqüents per administrar
quimioteràpia inclouen un tub intravenós (iv) que es col·loca en una vena amb una agulla,
una injecció sota la pell (subcutània) o en un múscul (intramuscular), o una pastilla o càpsula
que s'empassa (per via oral).

Bibliografia
1. http://fecma.vinagrero.es/documentos/hablemos_de_cancer_mama.pdf
2. https://www.inppares.org/sites/default/files/Cancer%20de%20mama.PDF
3. https://seom.org/seomcms/images/stories/recursos/infopublico/publicaciones/HABLEMOS_C
ANCER_MAMA.pdf
4. https://www.aecc.es/sites/default/files/migration/actualidad/publicaciones/documentos/cancer-
mama-2014.pdf
5. http://www.binasss.sa.cr/protocolos/mama1.pdf
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

CULTIUS CEL·LULARS

Continues treballant intens per l’entrevista. Ara et focalitzes en la realització de cultius

cel·lulars que s’apliquen en estudis citogenètics.

A l’àrea de citogenètica heu vist que els cultius cel·lulars de líquid amniòtic, sang perifèrica o
teixit tumoral us serveixen per mantenir in vitro les cèl·lules de les quals voleu obtenir el
cariotip. Els cultius cel·lulars, però, tenen múltiples aplicacions, tant en investigació bàsica
com en investigació aplicada.

Algunes aplicacions en investigació bàsica són:

- Estudis d’interaccions cel·lulars: intercel·lulars, amb el medi, amb la matriu
extracel·lular...
- Estudis relacionats amb el metabolisme cel·lular: cicle cel·lular, rutes metabòliques...

Algunes aplicacions en investigació aplicada són:

- Immunologia: per la producció d’anticossos monoclonals
- Virologia: per la producció de vacunes
- Farmacologia: per la producció de fàrmacs
- Toxicologia: per estudis de citotoxicitat, carcinogènesi i mutagènesi
- Estudis amb cèl·lules mare o stem cells enfocars a la teràpia cel·lular.
- Enginyeria de teixits: que pretén aconseguir la producció in vitro de teixits i òrgans
per al seu ús en injerts i transplantaments.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

8A- PRODUÏU PELL

L’Anna és una noia de 24 anys que viu a Barcelona. L’altre dia, tornava cap a casa en moto:
anava de paquet de la seva millor amiga, la Lali, i van tenir un accident a la Ronda de Dalt.
Menys mal que duien el casc i que no corrien gaire! Amb tot, l’Anna s’ha fet una ferida al
turmell. Porta tres setmanes de recuperació, però la ferida li ha evolucionat a una úlcera i no
hi ha manera que li cicatritzi.
La Lali treballa com a tècnica en un laboratori de citogenètica i li ha explicat a l’Anna que
podria crear pell de manera artificial per posar-li al turmell i ajudar-la a cicatritzar la ferida.
L’Anna, però, li pregunta si això ho ha tret d’una pel·lícula de ciència ficció i li diu que no
s’ho creu. Vols ajudar la Lali a curar-li la ferida a l’Anna i, ja de pas, demostrar-li que no té
raó?

1. Creeu pell artificial: http://www.xplorehealth.eu/ca/media/produeix-pell

2. Quins aparells i recipients heu fet servir per a la creació de pell?

Els aparells i recipients que hem fet servir han estat: Incubador, ordinador, microscopi,
flascó amb fibroblasts, flascó amb queratinòcits, flascó de cultiu amb col·lagen líquid i
placa de cultiu, pipeta i puntes.

3. Com definiríeu què és un cultiu cel·lular?

El cultiu cel·lular és un procés pel qual, cèl·lules procariotes o eucariotes, es poden

cultivar in vitro en condicions controlades.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

4. Es poden diferenciar tres tipus de cultius. Definiu-los. Quina és la mostra de partida

en cada cas?

Cultius d’òrgans Cultius d’explants Cultius de cèl·lules

P.ex.: Pell. P.ex.: Teixit connectiu. P.ex.: Cultiu de fibroblasts

El cultiu d’òrgan és un tipus El cultiu d’explants és un El cultiu cel·lular és el tipus
de cultiu que permet tipus de cultiu que està de cultiu més utilitzat. Hi ha
mantenir, en part format per fragments petits dos tipus: en monocapa i en
l’arquitectura, característica de teixit o òrgans que suspensió. En el primer les
del teixit in vivo. Es s’adhereixen a una cèl·lules creixen adherides
mantenen les interaccions superfície en la que a un suport sòlid, mentre
histològiques, el que generalment creixen les que la segona les cèl·lules
permet mantenir els cèl·lules de la perifèria de es troben disperses en el
diferents tipus cel·lulars l’explant. medi de cultiu.
diferenciats. No creixen
molt i no es poden
propagar.

El cultiu de cèl·lules és el tipus de cultiu més habitual i es realitza a partir de mostres de

qualsevol tipus de teixit, restes ovulars, líquid amniòtic, sang perfèrica, cèl·lules
hematopoètiques, cèl·lules mare, etc. En qualsevol cas, però cal obtenir una suspensió
cel·lular a partir de la qual fer el cultiu.

5. Què enteneu per suspensió cel·lular?

La suspensió cel·lular és un cultiu cel·lular on les cèl·lules estan lliures o disperses en

el medi de cultiu. El seu creixement no depèn de que s’adhereixin a cap suport
(exemples: cèl·lules hematopoètiques, cèl·lules mare, línies cèl·lules transformades i
cèl·lules tumorals. Assoleixen la confluència quan el nombre de cèl·lules és gran i els
nutrients insuficients.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

6. Segons la procedència de la suspensió cel·lular, els cultius de cèl·lules poden ser:

- CULTIUS CEL·LULARS PRIMARIS:

Què són? Com s’obtenen? Com són les cèl·lules d’aquest tipus de cultiu?

Són aquells tipus de cultiu preparats directament d’un teixit o òrgan (d’explants
primaris o suspensions de cèl·lules disgregades) sense que hagin passat, prèviament,
per una fase de creixements in vitro. En aquest cultius les cèl·lules estan vives,
conserven les seves característiques originals i la seva proliferació és limitada. Poden
constituir cultius secundaris (Figura 1).

Figura 1. http://www.argenbio.org/adc/uploads/pdf/Cultivos%20celulares%20I%20Euge.pdf

- CULTIUS CEL·LULARS SECUNDARIS:

Què són? Com s’obtenen? Com són les cèl·lules d’aquest tipus de cultiu?

Són cèl·lules que originàries d’un cultiu primari, com per exemple els cultius
d’astròcits. Depenent de les propietats de les cèl·lules, es poden obtenir cultius en
monocapa o en suspensió. A més, és possible establir cultius purs, és a dir, d’un sol
tipus cel·lular, o cultius mixtes (Figura 1, veure apartat cultiu cel·lular primari). En
aquest estadi, les cèl·lules mostren diferents propietats segons el seu origen com ara
el cas del fibroblast que secreten col·lagen.

Un cop obtingudes les cèl·lules en suspensió, se’ls afegeix el medi de cultiu, s’introdueixen
en un recipient adequat (flascó de cultiu) i s’incuben en condicions òptimes de temperatura i
humitat. Així, les cèl·lules comencen a créixer.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

7. Què és la corba de creixement?

La corba de creixement és una representació gràfica on es poden veure les diferents

fases per les que passen les cèl·lules d’un cultiu cel·lular concret. Se’n distingeixen 4:
fase logarítmica (lag), fase exponencial (log), fase de confluència, i fase plató (plateau).

8. La corba de creixement es pot dividir en tres fases. Què passa amb les cèl·lules en
cultiu en cada fase? Com creixen?

Fase de la corba Definició de la fase

Què passa? Quant dura? Com és el gràfic?

1r. Fase de Aquesta fase representa un període de transició per les cèl·lules
latència quan són transferides a una nova condició. En aquesta fase es
produeixen els enzims necessàries perquè aquestes puguin créixer
en un nou medi ambient. En aquesta fase no hi ha un increment de
cèl·lules però hi ha una gran activitat metabòlica, augment de la
mida individual de les cèl·lules, en el contingut proteic, ADN i pes
de les cèl·lules.

2n. Fase de Aquesta fase és el període en el qual les cèl·lules creixen

creixement exponencialment, això vol dir que cada cop que passa un temps
exponencial determinat la generació es duplica. Baix condicions apropiades, la
velocitat de creixement és màxima. Les condicions ambientals
afecten a la velocitat de creixement exponencial.

3r. Fase En aquesta fase, en cultius en recipients tancats una població de

estacionària cèl·lules no pot créixer indefinidament de forma exponencial. Les
limitacions de creixement ocorren ja sigui per esgotament d’algun
nutrient essencial, per acumulació de productes tòxics, perquè
arribi un número de cèl·lules elevat per l’espai disponible o per
combinació de les causes anteriors.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

9. Enganxa una imatge de la corba de creixement i explica-la:

L’anàlisi de la corba de creixement s’utilitza per estudiar el creixement d’una població d’un
cultiu cel·lular.

https://es.slideshare.net/yanetts/cultivos-celulares-presentation

En un cultiu cel·lular es poden distingir 4 fases:

 Fase de latència (lag): Període de fixació al substrat i inici del cicle cel·lular.
 Fase de creixement exponencial (log): Durant aquesta fase el nombre de cèl·lules
es duplica aproximadament cada 24h. Estadi de confluència: Aquesta té lloc quan
les cèl·lules del cultiu que esta saturat deixen de dividir-se. Si és cultiu és en
monocapa hi ha inhibició per contacte i si és en suspensió és per consum del
medi.
 Fase de mort (plateau): Si el cultiu es s’allarga durant molt de temps, les cèl·lules
entren en una fase de senescència que condueix a la mort cel·lular.

El creixement de les cèl·lules en cultiu, pot ser de dues formes:

- CREIXEMENT EN MONOCAPA: les cèl·lules creixen adherides a una superfície
sòlida (plàstic o vidre). És el creixement típic de la majoria de les cèl·lules.
- CREIXEMENT EN SUSPENSIÓ: les cèl·lules no necessiten adherir-se a una
superfície per créixer, de manera que es mantenen disperses al mig del medi de
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

cultiu i proliferen. Creixement típic de les cèl·lules sanguínies, cèl·lules mare, línies
tumorals, etc.

10. Completa la taula següent amb un dibuix i amb una imatge en cada cas:

Creixement en monocapa Creixement en suspensió

Imatge

https://www.tebu-bio.com/blog/2017/11/28/hela-cells-
http://www.lgcstandards-
the-first-cell-line/
atcc.org/~/media/7CC5C62F89264475933D2AEBD3
4259B3.ashx

11. Quines són les etapes de desenvolupament per les quals passa un cultiu que creix
en monocapa? I un cultiu en suspensió? Anomeneu les diferents etapes i definiu-les
breument.

Creixement en monocapa Creixement en suspensió

Etapes 1: Adhesió a la superfície que 1: Adaptació al medi que correspon a la

correspon a la fase de latència. fase de latència. Període d’inici cel·lular.
Període d’inici del cicle cel·lular i En aquest cas les cèl·lules ho fan
fixació al substrat. disperses en el medi de cultiu.

2: Proliferació i formació de 2: Proliferació en suspensió que

colònies, que correspon a la fase corresponen a la fase exponencial.
exponencial. Període en que el Període en què les cèl·lules es creixen i
nombre de cèl·lules es duplica dupliquen el nombre.
aproximadament cada 24h.

3: Inhibició pe contacte que 3: Inhibició per densitat que correspon a

corresponen a la fase estacionaria. la fase estacionaria. Període en què les
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

Període en què les cèl·lules del cèl·lules dels cultiu que esta saturat
cultiu que esta saturat deixen de deixen de dividir-se (confluència). Hi ha
dividir-se (confluència). Hi ha massa massa quantitat de cèl·lules disperses
quantitat de cèl·lules adherides al en el medi. Si el període s’allarga molt hi
substrat. Si el període s’allarga molt pot haver mort cel·lular.
hi pot haver mort cel·lular.

12. Què vol dir que un cultiu entri en confluència? En quin tipus de cultiu les cèl·lules
poden entrar en confluència: en el creixement en monocapa i/o en suspensió?

La quantitat d’àrea de superfície de la placa de cultiu de teixit que esta coberta de

cèl·lules expressades com un percentatge (http://cellntec.com/products/resources/tech/glossary/). En
aquest moment és quan el cultiu sol expressar les seves característiques i és quan la
seva morfologia i fisiologia són més semblants al seu estat original . El fenomen de
confluència pot succeir en ambdós tipus de cultiu, monocapa i/o suspensió. En aquest
moment les cèl·lules detenen el seu creixement i cal guardar i/o fer un pase. Ara bé, hi ha
tipus cel·lulars, com ara els neoplàsics que segueixen duplicant-se i desplaçant als altres
cultius.

13. Un cop el cultiu cel·lular arriba a la fase estacionària, ja no pot seguir creixent i, si no
fem res, les cèl·lules acabaran morint. Com creieu que es podria fer perquè el
creixement tornés a començar?

Es podria fer un “pase”, és a dir, extreure les cèl·lules, calcular quantes són viables
encara (amb un recompte amb la càmera de Neubauer) i preparar diferents alíquotes
amb una concentració concreta de cèl·lules i amb medi fresc. Incubar a 37ºC i controlar
el creixement en els dies posteriors.

14. Però quantes vegades creieu que es pot fer això?

Cada vegada que fem un pase, les cèl·lules del cultiu cel·lular segueixen la mateixa
corba de creixement, fase de latència, fase exponencial i fase estacionaria. Si deixen
que assoleixen l’última fase ens tornarem a trobar en el punt inicial. Aquesta és la raó
per la qual cada cert temps, (en funció de la línia cel·lular utilitzada) cal fer un pase i
preparar un nou flascó amb medi fresc. Cal tenir en compte, però, que molts pases
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

deteriora les cèl·lules. Així, el que s’ha de fer és guardar una certa quantitat de cèl·lules
en els primers pases (per exemple fer alíquotes en el pase 7, 8, 9), i congelar-les de
manera progressiva a -80ºC.

15. Els successius pases a partir del cultiu primari origen una línia cel·lular primària o
una línia cel·lular contínua:
- LÍNIA CEL·LULAR PRIMÀRIA: és aquella obtinguda a partir d’un teixit o òrgan
mitjançant un cultiu primari i que es manté en cultiu mitjançant pases seriats durant un
temps limitat.

Expliqueu el mateix però amb les vostres paraules:

Es tracta d’una línea on les cèl·lules creixen durant un temps de vida finit.

A partir del 3r pase, el cultiu s’estabilitza. Què vol dir això?

Quan un cultiu s’estabilitza vols dir que el tipus cel·lular assoleix la major taxa de
creixement i ocupa totalment el cultiu, desplaçant als altres tipus cel·lulars si n’hi ha.

La fase de senescència és l’etapa vital en la que les cèl·lules van perdent la seva
capacitat de dividir-se i el cultiu acaba morint. Per què passa això?

En els cultius primaris, les cèl·lules creixen durant un cert nombre de pases que depèn,
sobretot, del tipus cel·lular i de les condicions del cultiu, per exemple les cèl·lules
endotelials del cordó umbilical humà resten en cultiu de 3-9 pases, mentre que els
fibroblast dèrmics humans podem superar els 20 pases. Tot i això, al final de tot les
cèl·lules entren a una fase de senescència en la que acumulen nombroses anormalitats
i perden les funcions especialitzades, el que pot conduir a la mort del cultiu.

Una línia cel·lular primària es pot conservar congelant les cèl·lules abans d’arribar a
la senescència. Això sí, cal anotar el número de pase del que provenen les cèl·lules, per
saber en tot moment quants pases li queden al cultiu abans que les cèl·lules morin.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

- LÍNIA CEL·LULAR CONTÍNUA: és aquella que s’obté a partir d’un cultiu primari i
que es manté en cultiu per un temps il·limitat mitjançant pases seriats.

Explica el mateix però amb les teves paraules:

Una línia cel·lular contínua és aquella prové d’un cultiu primari (són cèl·lules diferents
genèticament i morfològicament de les cèl·lules de les quals s’originen), i que es pot
subcultivar, pases, tants cops com vulguem i es poden transformar de manera que la
proliferació sigui infinita.

Aquestes línies apareixen espontàniament en alguns cultius, que es mantenen durant

més pases dels esperats. Això és causat per l’aparició al cultiu de cèl·lules immortals,
que originen línies estables i permanents.

En què consisteix el fenomen de transformació?

El fenomen de transformació té lloc quan un cultiu primari passa a línea cel·lular

adquirint, llavors, capacitat il·limitada de multiplicació. En aquest moment rebran el nom
de línies cel·lulars contínues. Aquest fenomen pot ser espontani o bé induït (mètodes
físics, químics o biològics).

Quines característiques tenen les cèl·lules transformades?

Les cèl·lules transformades es caracteritzant per: a) Són immortals; b) El seu

creixement és aberrant, és a dir, perden la inhibició per contacte, la limitació de la
densitat cel·lular durant la proliferació y la dependència de l’encolatge; c) Són malignes,
envaeixen teixits i donen lloc a creixement de tumors, i d) són genèticament inestables,
són heteroploïdes i presenten aberracions cromosòmiques.

L’aparició de línies contínues no únicament es produeix espontàniament, sinó que també es

pot induir per:
- Mètodes físics: irradiació del cultiu.
- Mètodes químics: tractament amb productes químics carcinogènics.
- Mètodes biològics: infecció vírica, transfecció d’ADN.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

16. Com interpreteu el gràfic següent? Què es representa en cada eix? Què passa a
partir de la 2a setmana? I a partir de la 12a setmana?

El gràfic representa l’evolució d’un cultiu cel·lular segons les setmanes de creixement (eix
X) i el nombre total de cèl·lules viables (eix Y). Quan les cèl·lules es posen en cultiu per
primera vegada a partir del teixit original parlem de cultiu primari (setmanes 0-2). Si el
tipus cel·lular es divideix en cultiu, a partir del primer subcultiu parlem de línea cel·lular
finita (setmanes 2-12). En aquesta fase cal fer un manteniment d’aquesta línea fem
diversos pases. Si la línea cel·lular sofreix una transformació, ja sigui espontània o
induïda, o si prové de cèl·lules derivades de tumor la línia pot créixer indifinidament i
llavors s’anomena línea cel·lular continua (> setmana 12). En cas que el fenomen de la
transformació no passi línia cel·lular entre en fase de senescència i mort (setmana 12-20).

Després de fer aquest treball d’aprofundiment sobre els cultius cel·lulars, aconseguiu fer
que l’Anna es curi i quedi ben convençuda de la potencialitat de l’enginyeria de teixits. I és
que és ben cert el que diuen que la realitat sempre supera la ficció!
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 8

8B- Nice to meet you, HeLa

Per si no n’hi hagués prou, la Lali us explica que Henrietta Lacks fou una dona que va morir
el 1951, però que, d’alguna manera, porta més de 60 anys que roman viva als laboratoris.
Com és possible això? Feu clic aquí per saber-ne més.

17. Què són les cèl·lules HeLa?

Les cèl·lules HeLa es poden considerar la primera línia cel·lular immortal. Aquest
llinatge cel·lular deriva d’una mostra de càncer cèrvix-uterí obtingut d’una dona
diagnosticada amb aquesta malaltia, Henrietta Lacks. Han estat utilitzades per molts
estudis de recerca biomèdica.

18. Quines aplicacions tenen les cèl·lules HeLa?

Són utilitzades en la investigació científica sobre el càncer, el SIDA, els efectes de la

radiació i substàncies tòxiques mapatge genètic, entre altres. També va ser utilitzada
per la vacuna de la poliomielitis. Actualment, també, s’utilitza en la recerca per trobar la
cura contra la leucèmia i el càncer, així com estudiar el comportament de les cèl·lules i
el creixement dels virus, sintetitzar proteïnes, realitzar estudis genètics i estudiar els
efectes de les drogues, la radiació i la permanència en l’espai.

Bibliografia de consulta
https://www.formacionegs.com/archivos/1325673989.pdf

https://epidemiologiamolecular.com/cultivo-celular/
https://www.fbioyf.unr.edu.ar/evirtual/pluginfile.php/153912/mod_resource/content/1/Apunte
%20Cultivos%20primarios%20-%20MEDIAVILLA%202018.pdf

https://www.ecured.cu/Cultivo_Celular#L.C3.ADneas_celulares

Tavira Montalvan CA, Ortega García A, Dávila Gonzalez I, Estrada Mondaca S, Meneses
Acosta A. Alcances y perspectivas del cultivo de células animales en la biotecnología
farmacéutica. Revista Mexicana de Ciencias Farmacéuticas. 2009, 40(4): 35-46.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 9

PROCEDIMENTS DELS CULTIUS

Ara ja sabeu què són els cultius i us voleu centrar en el maneig dels procediments a
realitzar durant la posada en marxa, el manteniment i el seguiment del cultiu.

- Realització de cultius cel·lulars que s'apliquen en estudis

citogenètics.
- Maneig dels procediments a realitzar durant la posada en
marxa, el manteniment i el seguiment del cultiu.
- Aplicació de tècniques d'anàlisi cromosòmic a partir de sang
perifèrica, líquids i teixits.
- Aplicació de tècniques d'hibridació amb sonda a mostres d'àcids

Per tal de fer créixer un cultiu cel·lular, necessiteu tenir en compte determinats factors que
intervenen al cultiu com:
- Recipient on es desenvolupa el cultiu
- Medi de cultiu
- Atmosfera gasosa

A més, per tal que el cultiu prosperi, cal dur a terme una sèrie de procediments, com són:
- Disgregació cel·lular
- Recompte i viabilitat cel·lular
- Descongelació de cèl·lules
- Sembra (inici del cultiu)
- Manteniment del cultiu
- Conservació de cèl·lules

9A - FACTORS QUE INTERVENEN AL CULTIU

El cultiu de cèl·lules implica: 1) extreure-les del seu entorn tissular fisiològic, 2) introduir-les
a l’interior d’un recipient adequat que les aïlli de l’exterior i que les mantingui immerses en
un medi de cultiu artificial i 3) col·locar aquest conjunt a l’interior d’un incubador que
proporcioni les condicions ambientals òptimes perquè creixin.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 9

El material amb què es fabriquen els recipients destinats a cultius, ha de permetre

l’adhesió cel·lular, ser fàcilment esterilitzable i tenir una mínima qualitat òptica per poder
visualitzar el cultiu amb un microscopi invertit. Habitualment, els recipients són de vidre o de
plàstic, però poden ser d’altres materials específics per situacions particulars.

1. Descriu breument cadascun dels següents recipients i enganxa-hi una imatge.

Nom del recipient Breu descripció Imatge

Plaques multipouet Plaques amb multipous de

mides diferents, de 96 pouets,
de 24, de 12 i de 6 per incubar
la línia cel·lular.

https://www.onelab.com.ar/placas-con-
cavidades-para-cultivo-celular-corning

Placa Transwell Plaques multipous amb incerts

de membrana de policarbonat
permeable per estudiar
cèl·lules independents i
dependents d’ancoratge.

https://www.fishersci.es/shop/products/costa
r-transwell-permeable-supports-9/p-176666

Placa de Petri La placa de Petri és un

recipient amb forma redona de
plàstic o cristall amb una
coberta de la mateixa forma
que la placa una mica més
gran de diàmetre per poder
col·locar-la a sobre i tancar el https://www.bioser.com/ca/p/1627/placa-
petri-90x14mm-3-vientos-estril/
recipient però no de manera
hermètica.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 9

Flascons o ampolles Incubadors de cultiu cel·lular

roux dissenyats per mantenir la
uniformitat del cultiu. Tenen el
coll angulat amb la boca
ample per facilitar l’accés a
tota la superfície de
creixement. Serveixen per
https://www.equiposylaboratorio.com/sitio/pr
cultius en monocapa. oductos_mo.php?it=18440

Ampolles per Ampolles de gran superfície

incubadors tipus roller de creixement per incubar les
cèl·lules. Van associades a un
tipus d’incubador Roller que
no necessita CO2

https://www.onelab.com.ar/botellas-roller-
12x-petg-esteriles-1050-cm2-pack-x-20u

Els medis de cultiu són medis nutritius que substitueixen el medi natural en el qual es troba
la cèl·lula fisiològicament. Són barreges complexes que contenen: sals minerals, tampons,
glucosa, aminoàcids, vitamines, suplements orgànics (com àcids grassos essencials,
nucleòsids, etc.), indicador de pH, hormones i factors de creixement, antibiòtics i
antifúngics.

2. Per què és important que al medi de cultiu hi hagi un indicador de pH?

L’indicador de pH en el medi de cultiu ens permet controlar possibles contaminacions en

aquest. Un canvi de color és indicatiu de què alguna cosa va malament.

3. Què són els medis de cultiu cel·lular no definits? Alguns exemples són: BME, MEM,
DMEM i RPMI 1640.

Els medis de cultiu cel·lular no definits són aquells que no coneixen exactament la seva
composició i afegim extractes embrionaris o sèrums.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 9

L’atmosfera gasosa és la barreja de gasos en què es mantenen els cultius. Els seus dos
components principals són l’oxigen i el CO2. Els components de l’atmosfera del cultiu són
controlats i subministrats per l’incubador. Aquest aparell, a més, és l’encarregat de mantenir
les condicions de temperatura i humitat òptimes per al creixement de les cèl·lules.

4. Per què és important l’oxigen? I el CO2?

Les concentracions d’oxigen i CO2, així com temperatura són essencial pel creixement
de les cèl·lules i característic de la cada línia cel·lular. L’oxigen és necessari pel
creixement de les cèl·lules i es cobreix amb la tensió atmosfèrica. El CO2 té un paper més
complexa en el medi. El nivell de CO2 s’estableix per mantenir l’equilibri carbonat-
bicarbonat en el medi de cultiu i, generalment, és del 5% evitant, així, canvis bruscos en
els nivells de pH.

5. Quines són les diferències entre el cultiu cel·lular i el cultiu bacterià?

Una de les diferències és que les cèl·lules del cultiu cel·lular, si és un cultiu primari té un
temps limitat de supervivència, però si es transforma en una línea cel·lular continua i
esdevé immortal en el cas del cultiu bacterià aquest fenomen no es dóna i si bé pots fer
successives resembres del cultiu, les poblacions aniran adquirint mutacions i aniran
canviant. L’altre concepte que diferencia els dos cultius, és la fase de confluència que pot
ser per inhibició per contacte o inhibició per densitat.

9B - PROCEDIMENTS

Als laboratoris de cultius, es desenvolupen diversos procediments, des de l’obtenció de les

cèl·lules a partir de teixits, fins a la conservació i l’emmagatzematge de les línies cel·lulars
establertes, passant pel manteniment dels cultius, la realització de pases, estudis de
viabilitat cel·lular, etc.
En qualsevol d’aquests procediments, cal ques es mantinguin les condicions d’esterilitat per
prevenir contaminacions.

En aquest document podeu observar una descripció detallada de cadascun dels 6

procediments clau en el treball amb cultius cel·lulars:
- Disgregació cel·lular: procediment pel qual s’obté el tipus cel·lular d’interès en
suspensió a partir d’un òrgan o d’un teixit.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 9

- Recompte i viabilitat cel·lular: procediment pel qual no només es calcula la

quantitat total de cèl·lules d’una suspensió, sinó, específicament, la quantitat de
cèl·lules vives.
- Descongelació de cèl·lules: procediment pel qual es recuperen suspensions
cel·lulars que s’han volgut conservar congelades.
- Sembra (inici del cultiu): procediment pel qual s’inicia el cultiu cel·lular a partir
d’una suspensió cel·lular (o bé obtinguda per disgregació cel·lular o bé per
descongelació).
- Manteniment del cultiu: procediments que cal fer per mantenir en vida els cultius.
Aquests són: 1) control periòdic del cultiu amb el microscopi, 2) canvi de medi de
cultiu i 3) subcultiu o pase.
- Conservació de cèl·lules: procediment pel qual les línies cel·lulars contínues es
poden mantenir al llarg del temps.

6. Feu un esquema que reuneixi i relacioni els 6 procediments entre ells. En aquest
esquema cal incloure les passes que se segueixen al laboratori en cadascun dels
procediments.

Feu-lo en mida DIN-A3 o amb el full en horitzontal si ho necessiteu i, posteriorment,

incorporeu l’esquema al document únic de totes les activitats de fase 4 que cal que
entregueu. (Veure document annexe)

Bibliografia de consulta

https://epidemiologiamolecular.com/laboratorio-cultivo-celular/
https://www.fbioyf.unr.edu.ar/evirtual/pluginfile.php/153646/mod_resource/content/2/Clase%20Teorica%20-
%20Requerimiento%20del%20cultivo%20celular%20-%20PERDOMO.pdf
https://www.studocu.com/es/document/universitat-autonoma-de-barcelona/ampliacio-biologia-
cellular/apuntes/tema-2-tecniques-de-cultius/2421284/view
Protocol de Cultiu Cel·lular Bany maria a 37ºC, rentats, barreja
cèl·lules+ medi, i incuben

Repartició en als criovials.

A) Mecànica
Tamisat
scraping Congelació suspensió cel·lular +
progressió, medi de criopreservació
-20ºC fins
a-196,8ºC
Disgregació
B) Enzimàtica cel·lular
Congelació de
la línia cel·lular
Tripsina

Inici del a) Control periòdic del cultiu

Cultiu
Descongelació
Cel·lular b) Canvi de medi de cultiu
de cèl·lules
b.1) monocapa

cèl·lules + medi
Recompte i
viabilitat
Incubació a 37ºC i CO2 cel·lular
Manteniment b.2) en suspensió
Comptatge de cèl·lules del cultiu
viables: càmera de Neubauer
suspensió cel·lular
c) Subcultius o pases

c.1) cultiu en suspensió

Selecció de cèl·lules recompte, i càlcul del factor de dilució

c.2) cultiu en monocapa Tripsina

tripsinització, recompte i càlcul del factor de dilució
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 10

TÈCNIQUES D’HIBRIDACIÓ

- Realització de cultius cel·lulars que s'apliquen en estudis

citogenètics.
- Maneig dels procediments a realitzar durant la posada en marxa,
el manteniment i el seguiment del cultiu.
- Aplicació de tècniques d'anàlisi cromosòmic a partir de sang
perifèrica, líquids i teixits.
- Aplicació de tècniques d'hibridació amb sonda a mostres

Fa una estona heu quedat amb una amiga vostra que treballa a la unitat de diagnòstic
genètic de l’Hospital de Can Ruti. Estava molt contenta perquè finalment havien
aconseguit diagnosticar a un nadó, que va néixer amb hipotonia i un plor molt dèbil. Et
parla sobre una tècnica que no et sona, però en sentir la paraula hibridació, se t’ha
encès la bombeta. Això no sortia a l’oferta de feina?

- Doncs sí, portàvem dues setmanes provant de veure si hi havia alguna alteració
genètica, però no hi havia manera.
- Però, no vau fer el cariotip? Era normal o hi havia alguna alteració?
- Sí! El cariotip es veia perfectament normal, però hi havia alguna cosa que no
quadrava. Finalment vam decidir fer servir tècniques més específiques i amb
més resolució.
- Com ara?
- Vam utilitzar una tècnica molt vistosa que s’anomena FISH. La coneixes? És una
tècnica que es basa en la hibridació de sondes marcades.
- No la conec!
- El cas és que ens ha permès detectar una microdeleció al cromosoma 15
(15q11-13). I això ens ha permès descobrir que el nadó té la Síndrome de
Prader-Willi.
- No em sona. És gaire comú?
- No, afecta a un de cada 15000 naixements. Però el fet d’haver-lo diagnosticat
tan d’hora farà que tingui una qualitat de vida molt més bona des d’ara mateix.

Després del cafè hi ha paraules que encara et ressonen: hibridació, sonda,

FISH...Decideixes posar-te al dia i informar-te. Què vol dir tot això?
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 10

TÈCNIQUES D’HIBRIDACIÓ AMB SONDA

1. En les tècniques d’hibridació fem servir conceptes que potser encara no

coneixes. Defineix les següents paraules i fes-les servir per completar el següent
mapa conceptual.

CONCEPTE DEFINICIÓ

HIBRIDACIÓ És la construcció artificial d’àcids nucleics bicatenaris a

partir de dos monocatenaris utilitzant la complementarietat
de bases. Serveix per formar una molècula d’àcid nucleic
de doble cadena.

SONDA La detecció de fragments que són complementaris a

fragments monocatenaris de seqüència coneguda.

SEQÜÈNCIA DIANA És la seqüència d’ADN reconeguda per un enzim amb una

activitat hidrolasa específica, que se li diu enzim de
restricció, que és capaç d’hidrolitzar aquest polímer
dependentment de la seqüència nucleotídica i del grau de
modificació d’aquell, com pot ser el seu nivell de metilació.

DESNATURALITZACIÓ Quan la temperatura elevada trenca els ponts d'hidrogen i

separa les cadenes d’ADN, això passa sobre els 90 ºC.

RENATURALITZACIÓ Quan una dissolució de DNA monocatenari torna a formar

el DNA natiu (de doble cadena). Això s’aconsegueix amb
un procés que tracta de baixar lentament la temperatura
fins quasi 25 ºC per sota de Tm, les dues cadenes tornen
a unir-se per complet.

Després d’un procés d’hibridació adequat, es formarà una estructura bicatenaria

híbrida, constituïda per la sonda i la seqüència diana, que pot ser detectada gràcies al
marcatge que s’haurà incorporat a la sonda.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 10

2. Fes un dibuix del procés d’hibridació (pots fer-ho en paper i fer-ne una foto).

https://mmegias.webs.uvigo.es/6-tecnicas/5-hibridacion.php
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 10

3. Totes les tècniques d’hibridació es basen en 4 fases generals. Enumera-les i

descriu breument què passa a cadascuna d’elles.

FASE DESCRIPCIÓ DE LA FASE

Fixació i Abans de la hibridació, el cultiu, la mostra o teixit que conté

microorganismes han de ser fixats per estabilitzar les
permeabilització
macromolècules i estructures del citoesquelet, evitant així la
lisi de les cèl·lules. A més facilita la penetració de la sonda
fluorescent dins de la cèl·lula i protegeix l’ARN de la
degradació de ribonucleases endògenes.

Hibridació És la capacitat que té la sonda d’ADN per aparellar-se, unir-se

i formar molècules de cadena doble. En aquest pas es
requereix un tampó d’hibridació, després la mostra fixada
s’incuba en el tampó que conté la sonda marcada, sotmesa a
escalfament i quan la temperatura arriba al punt de fusió de
l’àcid nucleic, la sonda d’oligonucleòtids de fluorocrom s’uneix
a la seqüència escollida de l’ARNr.

Rentat Passat el temps d’hibridació, les làmines són rentades amb

aigua destil·lada per remoure la sonda que no es va unir. Això
s’ha de fer en condicions astringents, per la qual cosa el tampó
de rentat s’ha de preparar variant la concentració de sals de
manera estàndard.

Visualització El pas final de la hibridació in situ és la detecció de la sonda

marcada que va hibridar amb les cèl·lules. Es requereix d’un
microscopi d’epifluorescència equipat amb diferents filtres pels
diversos espectres de color, en aquest cas s’ha de tenir en
compte el tipus de fluorocrom amb el qual va ser marcada la
sonda i d’aquesta manera emprar la longitud d'ona adequada
que excitarà el fluorocrom i emetrà la fluorescència.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 10

4. Quines tècniques es basen en la hibridació amb sonda marcada? Busca’n quatre i

defineix-les breument.

1. Hibridació in situ amb fluorescència: Permet evidenciar les alteracions

genètiques, a la vegada que permet la visualització de les cèl·lules en el
context histològic.
2. Hibridació genètica comparativa fluorescent in situ: Es fa servir per
avaluar el número total d’aberracions del genoma de la mostra a analitzar.
S’introdueix per obtenir informació grollera, sobre els guanys i pèrdues de
DNA de tumors sòlids.
3. Southern blot: Tractar el DNA amb enzims de restricció i separar els
fragments amb electroforesi en un gel d’agarosa.
4. Northern blot: Es detecta amplificació d’expressió gènica i és parcialment
quantitativa.

5. Els FISH és una de les tècniques que s’utilitzen en el diagnòstic genètic.

§ Què volen dir les sigles FISH?

Les sigles FISH volen dir Hibridació Fluorescent in situ, és una tècnica de
laboratori que s’utilitza per detectar i localitzar una seqüència específica d’ADN
en un cromosoma.

§ Descriu breument el passos del protocol genèric que s’han de seguir per realitzar
aquesta tècnica. Acompanya’ls amb un esquema.

● Desnaturalitzar el DNA amb calor.

● Incubar les mostres amb formamida i tampó salí per mantenir les cadenes
desnaturalitzades i hibridar-les posteriorment amb sondes específiques de
determinats fragments de DNA que es volen estudiar.
● Si la sonda no està marcada amb fluorescència s’afegeix un intermediari que
faci de pont, marcat amb una substància fluorescent que a la seva vegada
reconegui a la sonda.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 10

Esquema dels protocol genèric de Hibridació in situ amb fluorescència.

https://es.slideshare.net/braguetin/fish-15254190

6. El test diagnòstic genètic és habitual en dones gestants, especialment quan la

mare té més de 35 anys. En aquesta imatge es mostra el resultat d’un experiment per
FISH realitzat en cèl·lules embrionàries extretes de la sang de la mare. S’ha utilitzat
una sonda específica pel cromosoma 15 (color verd) i una sonda específica pel
cromosoma 21.
§ Explica què observes a la imatge.

Veiem dues còpies del cromosoma 15, que correspon a les dues imatges de
color verd i tres cromosomes 21 tenyits de color vermell.

§ Quin és el teu diagnòstic?

El fet de trobar tres còpies del cromosoma 21 (color vermell) ens dóna un resultat
de trisomia del cromosoma 21 (47,XX o XY, +21), per tant el diagnòstic seria
síndrome de Down.
 PROJECTE 7
ACTIVITAT 10

7. La Leucèmia mieloide aguda amb displàsia està associada, entre d’altres, a les
següents anomalies genètiques: monosomia del 7, trisomia del 8 i translocació
t(9;22). Dibuixa què observaries en una cèl·lula sana i en una cèl·lula provinent
d’un pacient amb leucèmia mieloide aguda utilitzant la tècnica FISH. Indica quin
color estàs utilitzant per a cada sonda.

A B

En aquestes dues imatges es pot observar una cèl·lula sana, A, on en color verd
(cromosoma 9, gen ABL) i vermell (cromosoma 22, gen BCR) hi ha un parell de
cromosomes intactes. En la imatge B, és pot observar els cromosomes però alterats amb un
color de fusió groc-blanc. Es tracta d’una translocació, la t(9;22) responsable d’una leucèmia
mieloide aguda, cromosoma Philadelphia; BCR-ABL1.

Jabbour E, Cortes J, Kantarjan H. (2011). Long-term outcomes in the second-line treatment of chronic myeloid leukemia: a
review of tyrosine kinasa inhibitors. Cancer, 1;117(5):897-906.doi: 10.1002/cncr.25656. Epub 2010 Oct 13.