Вы находитесь на странице: 1из 171

ISBN: 978-84-393-9071-8

Depósito Legal: GI-966-2012


Impresión: www.palahi.cat
Girona, 2012
© de la edición: Centro Iberia Graeca
© de los textos e ilustraciones: sus respectivos autores
El legado arqueológico
IBERIA GRAECA

griego en la península Ibérica

El llegat arqueològic
grec a la península Ibèrica

The Greek archaeological legacy


on the Iberian Peninsula

Η ελληνική αρχαιολογική
κληρονομιά στην Ιβηρική Χερσόνησο
ÍNDICE IBERIA GRAECA. EL LEGADO ARQUEOLÓGICO GRIEGO
EN LA PENÍNSULA IBÉRICA

presentación 15
(Consejo Rector del Centro Iberia Graeca)
1 LOS GRIEGOS EN OCCIDENTE 17
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueológico Nacional)
2 Las fuentes clásicas griegas 25
y su relación con Iberia
Adolfo J. Domínguez
(Universidad Autónoma de Madrid)
3 Historiografía de la arqueología griega 35
en la península Ibérica
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueológico Nacional)
Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)
4 Las colonias griegas en Iberia 46
Xavier Aquilué
(Centre Iberia Graeca-Museu d’Arqueologia de Catalunya)
5 La cerámica griega en Iberia. 58
Las vajillas de mesa y de representación
Carmen Sánchez
(Universidad Autónoma de Madrid)
6 La cerámica griega en Iberia. 66
Ánforas y comercio de alimentos
José Pérez Ballester
(Universitat de València)
7 La numismática griega en Iberia: 74
cecas y circulación monetaria
Pere Pau Ripollès
(Universitat de València)
8 La escultura griega en Iberia 82
Martín Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)
9 La epigrafía griega en Iberia 92
María Paz de Hoz
(Universidad de Salamanca)
10 La toréutica y la orfebrería griegas en Iberia 103
Sebastián Celestino
(Unidad Asociada Universidad Autónoma de
Madrid/Instituto de Arqueología de Mérida del CSIC)
11 Indígenas y griegos en Iberia: 111
emulaciones e hibridismos
Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueología Ibérica.
Universidad de Jaén)
12 Yacimientos, museos y colecciones del legado 120
arqueológico griego en España y Portugal
Eduardo García Alfonso
(Junta de Andalucía, Delegación Provincial
de Cultura, Málaga)
13 Mil años de relaciones políticas, militares 137
y culturales hispanogriegas (siglos VI-XVI)
Eusebi Ayensa
(Instituto Cervantes de Atenas)
14 Las relaciones culturales España-Grecia 145
desde el siglo XIX hasta la actualidad
Pedro Bádenas de la Peña
(CSIC-Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterráneo)
15 El Centro Iberia Graeca 156
Xavier Aquilué
(Centre Iberia Graeca-Museu d’Arqueologia de Catalunya)
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueológico Nacional)
Bibliografía y sitios web 166
Créditos 172
ÍNDEX IBERIA GRAECA. EL LLEGAT ARQUEOLÒGIC GREC
A LA PENÍNSULA IBÈRICA

PRESENTACIÓ 15
(Consell Rector del Centre Iberia Graeca)
1 Els grecs a Occident 17
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueológico Nacional)
2 Les fonts clàssiques gregues 25
i la seva relació amb IbÈria
Adolfo J. Domínguez
(Universidad Autónoma de Madrid)
3 Historiografia de l’arqueologia grega 35
a la península Ibèrica
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueológico Nacional)
Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)
4 Les colònies gregues a IbÈria 46
Xavier Aquilué
(Centre Iberia Graeca-Museu d’Arqueologia de Catalunya)
5 La ceràmica grega a IbÈria. 58
Les vaixelles de taula i de representació
Carmen Sánchez
(Universidad Autónoma de Madrid)
6 La ceràmica grega a IbÈria. 66
Àmfores i comerç d’aliments
José Pérez Ballester
(Universitat de València)
7 La numismàtica grega a IbÈria: 74
seques i circulació monetària
Pere Pau Ripollès
(Universitat de València)
8 L’escultura grega a IbÈria 82
Martín Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)
9 L’epigrafia grega a IbÈria 92
María Paz de Hoz
(Universidad de Salamanca)
10 La torèutica i l’orfebreria gregues a IbÈria 103
Sebastián Celestino
(Unidad Asociada Universidad Autónoma de
Madrid/Instituto de Arqueología de Mérida del CSIC)
11 Indígenes i grecs: emulacions i hibridismes 111
Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueología Ibérica.
Universidad de Jaén)
12 Jaciments, museus i col·leccions del llegat 120
arqueològic grec A Espanya i Portugal
Eduardo García Alfonso
(Junta de Andalucía, Delegación Provincial
de Cultura, Málaga)
13 Mil anys de relacions polítiques, militars i 137
culturals hispanogregues (segles VI-XVI)
Eusebi Ayensa
(Institut Cervantes d’Atenes)
14 Les relacions culturals Espanya-Grècia 145
des del segle XIX fins l’actualitat
Pedro Bádenas de la Peña
(CSIC-Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterráneo)
15 El Centre Iberia Graeca 156
Xavier Aquilué
(Centre Iberia Graeca-Museu d’Arqueologia de Catalunya)
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueológico Nacional)
Bibliografia i recursos web 166
Crèdits 172
Presentación PRESENTACIÓ

Consejo Rector del Centro Consell Rector del Centre


Iberia Graeca Iberia Graeca

Uno de los objetivos principales que lle- Un dels objectius principals que va por-
vó a la creación del Centro Iberia Grae- tar a la creació del Centre Iberia Graeca
ca al Ministerio de Educación, Cultura y al Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte del Estado Español y al Depar- Deporte de l’Estat Espanyol i al Depar-
tament de Cultura de la Generalitat de tament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, fue la difusión y divulgación Catalunya, va ser la difusió i divulgació
del rico patrimonio arqueológico griego del ric patrimoni arqueològic grec con-
conservado en la península Ibérica. La servat a la península Ibèrica. El web
web del Centro (www.iberiagraeca.org) del Centre (www.iberiagraeca.org) per-
permitirá en un futuro, gracias a las metrà en un futur, gràcies a les actuals
actuales tecnologías de la información tecnologies de la informació i la comu-
y comunicación, acceder de una forma nicació, accedir d’una forma ràpida i
rápida y con un tratamiento homogé- amb un tractament homogeni a tota
neo a toda la documentación existente la documentació existent sobre aquest
sobre este patrimonio. patrimoni.
Iberia Graeca. El legado arqueológico grie- Iberia Graeca. El llegat arqueològic grec
go en la península Ibérica pretende ser a la península Ibèrica pretén ser una
una carta de presentación de nuestro carta de presentació del nostre centre
centro y acercar la presencia de la cul- i apropar el públic no especialitzat a la
tura griega de época antigua en nuestro presència de la cultura grega d’època
país al público no especializado. Quere- antiga al nostre país. Volem expressar
mos expresar nuestro agradecimiento a el nostre agraïment als autors de la
los autores de la publicación así como a publicació així com a totes les perso-
todas las personas e instituciones que, nes i institucions que, d’una forma o
de una forma u otra, han participado una altra, hi han participat. Donem les
en la misma; especialmente al Instituto gràcies especialment a l’Institut Cer-
Cervantes de Atenas que, desde el pri- vantes d’Atenes que, des del primer
mer momento, ha ayudado a difundir moment, ha ajudat a difondre l’exis-
la existencia y los objetivos de nuestro tència i els objectius del nostre centre
centro en la sociedad griega. a la societat grega.

Centro Iberia Graeca, 18 de mayo de 2012 Centre Iberia Graeca, 18 de maig de 2012

15
1

LOS GRIEGOS EN OCCIDENTE* ELS GRECS A OCCIDENT*

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo
Arqueológico Nacional)

El relato de la presencia de los griegos en El relat de la presència dels grecs en l’ex­


el extremo occidental del Mediterráneo trem occidental de la Mediterrània és la
es la historia de una relación fecunda història d’una relació fecunda que es va
que se extendió desde el siglo viii a. C. estendre des del segle viii a. C. fins a la
hasta la conquista romana de Iberia. conquesta romana d’Ibèria. Fou sobre­
Fue sobre todo una historia de inter­ tot una història d’intercanvis comer­
cambios comerciales, pero también de cials però també de contactes culturals.
contactos culturales. Desde extremos Des d’extrems geogràfics oposats, dos
geográficos opuestos, dos mundos di­ mons diferents varen contribuir a con­
ferentes contribuyeron a conformar formar un complex entramat de cultu­
un complejo entramado de culturas res diverses i originals que beuen en
diversas y originales que beben en una una font comuna, la Mediterrània.
fuente común, el Mediterráneo.
La història va començar com a mite. Els
La historia comenzó como mito. Los viatges, la presència dels antics grecs
viajes, la presencia de los antiguos a l’extrem occidental de la oikouméne o
griegos en el extremo occidental de la terra habitada fou precedida pels llen­
oikouméne o tierra habitada fue pre­ guatges ambigus del mite. La imatge del
cedida por los lenguajes ambiguos fabulós Occident s’encarna en l’aven­
del mito. La imagen del fabuloso Oc­ tura d’Hèracles. Les seves riqueses en

*Este trabajo ha sido realizado en el marco del pro­ *Aquest treball ha estat efectuat en el marc del
yecto HAR2009-07448: “Imágenes de Atenas en projecte HAR2009-07448: “Imatges d’Atenes al
el mundo ibérico. Estudio de la iconografía y de la món ibèric. Estudi de la iconografia i de la recep­
recepción de los materiales griegos del siglo iv a. C. ció dels materials grecs del segle iv a. C. a la pe­
en la península Ibérica”. nínsula Ibèrica”.

17
cidente se encarna en la aventura de metalls i bestiars seran conquerides per
Heracles. Sus riquezas en metales y l’heroi. Una aura de misteri i fabulació
ganados serán conquistadas por el hé­ envolta també les primeres narracions
roe. Un aura de misterio y fabulación sobre l’arribada de navegants grecs a
envuelve también las primeras narra­ Tartessos, que serà per a l’imaginari
ciones sobre la llegada de navegantes grec el regne ubèrrim i esplendorós,
griegos a Tartessos, que será para el encarnació de l’ideal utòpic del feliç ex­
imaginario griego el reino ubérrimo trem del món, exuberant de riqueses i
governat per reis savis i longeus.

Aviat la utopia es convertiria en rea­


litat i el mite en història. Recents ex­
cavacions realitzades a Huelva tornen
a posar a debat la data de l’inici de les
navegacions comercials gregues cap a
la península Ibèrica. La presència de
ceràmiques àtiques i eubees datades
entre el 850 i 760 a. C., ens obliguen
a replantejar la identitat dels comer­
ciants que varen portar fins a l’empori
tartèssic aquests productes ceràmics.
Si abans l’Extrem Occident es conside­
rava en aquestes dates una exclusivitat
fenícia, avui en dia i a la llum d’aques­
tes troballes, no es pot descartar la pos­
sibilitat d’una presència efectiva eubea
en les costes onubenses, la riquesa de

Fig. 1.1.- Cerámicas áticas (850-760 a. C.) procedentes


de las excavaciones de Huelva (según González Cana- Fig. 1.2.- Escifo eubeo (750-700 a. C.) procedente de las
les et alii 2004). — Ceràmiques àtiques (850-760 a. excavaciones de Huelva (Museo de Huelva). — Escif
C.) procedents de les excavacions de Huelva (segons eubeu (750-700 a. C.) procedent de les excavacions de
González Canales et alii 2004). Huelva (Museo de Huelva).

18
y esplendoroso, encarnación del ideal les quals en metalls seria coneguda des
utópico del feliz extremo del mundo, de temps abans en la Mediterrània cen­
exuberante de riquezas, gobernado por tral i oriental. Durant la segona meitat
monarcas sabios y longevos. del segle viii i primers anys del segle
vii a. C. augmenten les importacions
gregues a Huelva i en les factories fe­
nícies de la costa mediterrània anda­
lusa. La identitat dels comerciants que
les varen portar es debat entre fenicis
i grecs, sense que puguem descartar
uns o als altres.

Pronto la utopía se convertiría en rea­


lidad y el mito en historia. Recientes
excavaciones realizadas en Huelva
vuelven a poner a debate la fecha del
inicio de las navegaciones comerciales
griegas hacia la península Ibérica. La
presencia de cerámicas áticas y eubeas
datadas entre el 850 y 760 a. C., nos
obligan a replantear la identidad de
los comerciantes que llevaron hasta el
emporio tartésico estos productos cerá­
micos. Si antes el Extremo Occidente
se consideraba para estas fechas una El panorama canvia a partir de finals
exclusividad fenicia, hoy en día, y a la del segle vii a. C. ja que l’Occident serà
luz de estos hallazgos, no se puede des­ freqüentat pels navegants foceus. Ells
cartar la posibilidad de una presencia foren, com ens diu Herodot (I, 163-5),
efectiva eubea en las costas onubenses, Els primers entre els grecs que varen uti-
cuya riqueza en metales sería conocida litzar grans naus i que varen descobrir
desde tiempo antes en el Mediterráneo l’Adriàtic, Tirrenia, Ibèria i Tartessos.
central y oriental. Durante la segunda Arriben al sud de la península Ibèrica
mitad del siglo viii y primeros años del a la recerca de metalls, especialment
siglo vii a. C. aumentan las importacio­ plata. Comercien amb Tartessos però
també estableixen relacions amb els fe­
Fig. 1.3.- Copa ática de Comastas (580-560 a. C.)
procedente de las excavaciones de Huelva (Museo de Fig. 1.4.- Casco griego de bronce procedente de la ría de
Huelva). — Copa àtica de Comastas (580-560 a. C.) Huelva (580-550 a. C.) (Real Academia de la Historia).
procedent de les excavacions de Huelva (Museo de — Casc grec de bronze procedent de la ria de Huelva
Huelva). (580-550 a. C.) (Real Academia de la Historia).

19
nes griegas en Huelva y en las factorías nicis de la costa malaguenya i de Gadir,
fenicias de la costa mediterránea anda­ aquí segurament a l’empara del gran
luza. La identidad de los comerciantes santuari d’Hèracles/Melcart.
que las trajeron se debate entre feni­
cios y griegos, sin que podamos des­
cartar a unos o a otros.
El panorama cambia a partir de fines
del siglo vii a. C., pues el Occidente
será frecuentado por los navegantes
foceos. Ellos fueron, como nos cuenta
Heródoto (I, 163-5), “los primeros de
entre los griegos que utilizaron gran­
des naves y que descubrieron el Adriá­
tico, Tirrenia, Iberia y Tartessos”. Lle­ Des de finals del segle viii a. C. els fo­
gan al sur de la península Ibérica en ceus es dirigeixen cap a la costa nord-
busca de metales, especialmente plata. oriental de la Península. Les recents
Comercian con Tartessos, pero tam­ excavacions efectuades a Sant Martí
bién establecen relaciones con los feni­ d’Empúries han proporcionat dades
cios de la costa malagueña y de Gadir, de gran importància per conèixer les
aquí seguramente al amparo del gran primeres etapes d’aquest assentament.
santuario de Heracles/Melcart. La tradicionalment anomenada Palaià­
polis d’Emporion no fou un centre co­
Desde fines del siglo vii a. C. los fo­
mercial fundat pels foceus sinó un esta­
ceos se dirigen hacia la costa noro­
bliment indígena l’inici del qual se situa
riental de la Península. Las recientes
amb anterioritat al 850 a. C. Entre 650 i
excavaciones efectuadas en Sant Martí
580 a. C. es produeix l’arribada incipient
d’Empúries han proporcionado datos
de productes d’origen fenici i etrusc. La
de gran importancia para conocer las
presència focea es constata en els dar­
primeras etapas de este asentamien­
rers anys del segle vii. Cap a mitjans del
to. La tradicionalmente llamada Pa-
segle vi s’inicia l’ocupació en terra ferma
laiapolis de Emporion no fue un cen­
d’un nou nucli grec que dóna origen al
tro comercial fundado por los foceos,
sector urbà d’Emporion que avui conei­
sino un establecimiento indígena cuyo
xem com a Neàpolis. Aviat aconseguirà
inicio se sitúa con anterioridad al 850
un auge econòmic extraordinari gràcies
a. C. Entre 650 y 580 a. C. se produce
a les seves activitats comercials amb les
la llegada incipiente de productos de
societats indígenes, que es traduirà en
origen fenicio y etrusco. La presencia
focea se constata en los últimos años
Fig. 1.5.- Copa de Grecia del Este (560-540 a. C.)
del siglo vii. Hacia mediados del siglo procedente de las excavaciones de Huelva (Museo de
vi se inicia la ocupación en tierra fir­ Huelva). — Copa de Grècia de l’Est (560-540 a. C.)
me de un nuevo núcleo griego, dando procedent de les excavacions de Huelva (Museo de
Huelva).

20
origen al sector urbano de Emporion el creixement urbà de la ciutat, de les
que hoy conocemos como Neápolis. seves estructures arquitectòniques i
Pronto alcanzará un auge económico dels seus santuaris.
extraordinario gracias a sus actividades
El màxim desenvolupament del comerç
comerciales con las sociedades indíge­
grec a Ibèria coincideix amb la consoli­
nas, que se traducirá en el crecimiento
dació de la cultura ibèrica. Als segles v
urbano de la ciudad, de sus estructuras
i iv a. C. aquest món, especialment a la
arquitectónicas y de sus santuarios.
zona oriental de la Península, es con­
El máximo desarrollo del comercio verteix en un nou i florent mercat que
griego en Iberia coincide con la con­ atreu als comer­ ciants mediterranis,
solidación de la cultura ibérica. En púnics i grecs. És el moment en què
los siglos v y iv a. C. este mundo, es­ arriben massivament importacions
pecialmente en la zona oriental de la de vasos àtics, bronzes, vi i oli grecs.
Península, se convierte en un nuevo Emporion serà el principal punt d’en­
y floreciente mercado que atrae a los trada de les importacions àtiques i port
comerciantes mediterráneos, púnicos d’embarcament dels productes ibèrics
y griegos. Es el momento en el que destinats a la Mediterrània central i
llegan masivamente importaciones de oriental. En el seu paper d’intermediari
vasos áticos, bronces, vino y aceite grie­ Emporion no es limita a les produccions
gos. Emporion será el principal punto àtiques sinó que s’amplia als productes
de entrada de las importaciones áticas d’alt valor procedents de la Mediterrà­
y puerto de embarque de los produc­ nia central, com testimonia l’arribada
tos ibéricos destinados al Mediterrá­ d’un volum important d’àmfores vinà­
neo central y oriental. En su papel de
intermediario Emporion no se limita
a las producciones áticas, sino que se
amplía a los productos de alto valor
procedentes del Mediterráneo central,
como testimonia la llegada en un vo­
lumen importante de ánforas vinarias
procedentes de Magna Grecia, que se­
rán también distribuidas a lo largo de
las costas ibéricas hasta Cádiz. Manu­
facturas cerámicas áticas, perfume áti­
co y púnico, vino de la Grecia continen­
tal e insular, y de la Magna Grecia, y
bronces griegos y centromediterráneos Fig. 1.6.- Ajuar de una tumba de la necrópolis ibérica
serán los productos obtenidos a modo de Galera (Granada) de la segunda mitad del siglo v a.
de valiosa contrapartida en pago de los C. (Museo Arqueológico Nacional). — Aixovar d’una
tomba de la necròpolis ibèrica de Galera (Granada) de
cereales y metales ibéricos. La disper­ la segona meitat del segle v a. C. (Museo Arqueológico
sión de los productos griegos en tierras Nacional).

21
ibéricas nos habla de la intensidad de ries procedents de Magna Grècia, que
este comercio hasta el 300 a. C., y de la seran també distribuïdes al llarg de les
complejidad de las redes de intercam­ costes ibèriques fins a Cádiz. Manufac­
bio indígenas, que llevan estas cerá­ tures ceràmiques àtiques, perfum àtic
micas hasta Andalucía, Extremadura, i púnic, vi de la Grècia continental i in­
Meseta septentrional y meridional, sular, i de la Magna Grècia, i bronzes
Sureste, Levante, Valle del Ebro, Ca­ grecs i centromediterranis seran els
taluña, Aragón, e incluso la región de productes obtinguts a tall de valuosa
Castilla-León. Desde las últimas déca­ contrapartida en pagament dels cere­
das del siglo v a. C. Emporion consolida als i metalls ibèrics. La dispersió dels
y fortalece sus relaciones comerciales productes grecs en terres ibèriques ens
con otras dos ciudades importantes del parla de la intensitat d’aquest comerç
Extremo Occidente: Ibiza y Cádiz, que, fins el 300 a. C., i de la complexitat de
a su vez, actuarán como intermedia­ les xarxes d’intercanvi indígenes que
rias y redistribuidoras de los productos porten aquestes ceràmiques fins a An­
griegos en las regiones bajo su influen­ dalusia, Extremadura, Meseta septen­
cia económica y cultural. trional i meridional, Sudest, Llevant, la
Vall de l’Ebre, Catalunya, Aragó i fins i
tot la regió de Castilla-Lleó. Des de les
darreres dècades del segle v a. C. Empo-
rion consolida i enforteix les seves rela­
cions comercials amb altres dues ciu­
tats importants de l’extrem occident:
Eivissa i Cádiz. Aquestes, a la seva ve­
gada, actuaran com a intermediàries i
redistribuïdores dels productes grecs
en les regions sota la seva influència
econòmica i cultural.
Els vasos grecs adquireixen en l’àmbit
ibèric noves funcions i significats, molt
diferents a vegades d’aquells pels quals
foren creats. Utilitzats en la vida i en
la mort, aquests vasos es converteixen
en objectes de prestigi, signes que ex­
pressen la riquesa i poder de les élites
aristocràtiques, de difícil i reduït accés,
Fig. 1.7.- Cerámicas áticas y figura de bronce griega de atresorats, amortitzats, malbaratats en
la necrópolis ibérica de Pozo Moro (Albacete) de ini- accions de consum ostentós. Transfor­
cios del siglo v a. C. (Museo Arqueológico Nacional).
mats en recipients cineraris, en ofrenes
— Ceràmiques àtiques i figura de bronze grega de la
necròpolis ibèrica de Pozo Moro (Albacete) d’inicis del funeràries, convertits en vasos indivi­
segle v a. C. (Museo Arqueológico Nacional). duals aliens al sentit festiu, a la comu­
22
Los vasos griegos adquieren en el ámbi­ nicació i comensalitat del mon grec, do­
to ibérico nuevas funciones y significa­ tats d’imatges úniques, privilegi d’uns
dos, muy diferentes a veces de aquellos pocs, imitats, miniaturitzats, els vasos
para los que fueron creados. Utilizados grecs tracen nous senders d’existència
en la vida y en la muerte, estos vasos en el paisatge de la mort ibèrica.
se convierten en objetos de prestigio,
L’impacte del món grec sobre les co­
signos que expresan la riqueza y poder
munitats ibèriques va tenir un abast
de las élites aristocráticas, de difícil y
diferent. Les regions més pròximes a
reducido acceso, atesorados, amorti­
Emporion varen rebre de forma més
zados, “despilfarrados” en acciones de
directa i continua els seus influxos. La
consumo ostentoso. Transformados resta de les regions però també varen
en recipientes cinerarios, en ofrendas saber extreure i transformar les mani­
funerarias, convertidos en vasos in­ festacions culturals gregues. L’adopció
dividuales ajenos al sentido festivo, a de models i prototips escultòrics grecs,
la comunicación y comensalidad del reinterpretats sempre amb notable ori­
mundo griego, dotados de imágenes ginalitat pels escultors ibèrics, és un
únicas, privilegio de unos pocos, imita­ dels factors més destacats d’aquest pro­
dos, miniaturizados, los vasos griegos cés. La influència també es pot rastre­
trazan nuevos senderos de existencia
en el paisaje de la muerte ibérica.
El impacto del mundo griego sobre las
comunidades ibéricas tuvo diferentes
alcances. Las regiones más próximas
a Emporion recibieron de forma más
directa y continua sus influjos. Pero el
resto de las regiones también supieron
extraer y transformar las manifesta­
ciones culturales griegas. La adopción
de modelos y prototipos escultóricos
griegos, reinterpretados siempre con
notable originalidad por los escultores
ibéricos es uno de los factores más des­
tacados de este proceso. La influencia
también se puede rastrear en la adop­
ción ibérica de expresiones artísticas e
iconográficas de origen no tanto griego Fig. 1.8.- Pélice de cerámica ática de figuras rojas de
como, más ampliamente, mediterrá­ finales del siglo v a. C. procedente de la necrópolis del
neo. Otra importante manifestación Puig de Serra del poblado ibérico de Ullastret (MAC-
Ullastret). — Pèlica de ceràmica àtica de figures roges
cultural debida a la acción griega es
de finals del segle v a. C. procedent de la necròpolis
el desarrollo en el siglo iv a. C. de uno del Puig de Serra del poblat ibèric d’Ullastret (MAC-
de los sistemas de escritura utilizados Ullastret).

23
jar en l’adopció ibèrica d’expressions
artístiques i iconogràfiques d’origen
no tant grec com, més àmpliament,
mediterrani. Una altre important ma­
nifestació cultural provocada per l’acció
grega és el desenvolupament en el se­
gle iv a. C. d’un dels sistemes d’escrip­
tura utilitzats per transcriure la llengua
ibèrica: l’anomenat grecoibèric, una es­
criptura localitzada en el territori de la
Contestània, de difusió limitada.

para transcribir la lengua ibérica: el lla­


mado greco-ibérico, una escritura loca­
lizada en el territorio de la Contestania,
de difusión limitada.
Las consecuencias de este encuentro,
dilatado a lo largo de los siglos, fueron Les conseqüències d’aquesta trobada,
amplias y profundas: el comercio grie­ estesa al llarg dels segles, foren àm­
go hizo mucho más dinámico el desa­ plies i profundes: el comerç grec va fer
rrollo político y cultural ibérico, apor­ molt més dinàmic el desenvolupament
tó determinados instrumentos que, polític i cultural ibèric; va aportar de­
dialécticamente interpretados, fueron terminats instruments que, dialèctica­
utilizados para expresar las estructuras ment interpretats, foren utilitzats per
políticas e ideológicas de estas socieda­ expressar les estructures polítiques i
des, y facilitó la contribución de Iberia ideològiques d’aquestes societats i va
a la gestación de la historia del Medite­ facilitar la contribució d’Ibèria a la ges­
rráneo anterior a Roma. tació de la història de la Mediterrània
anterior a Roma.

Fig. 1.10.- Copa ática del grupo de Viena 116 pro-


Fig. 1.9.- Crátera de campana de cerámica ática de cedente de la necrópolis ibérica de Baza (Granada) de
figuras rojas del Pintor del Tirso Negro (360-340 a. la primera mitad del siglo iv a. C. (Museo Arqueoló­gico
C.) procedente de Empúries (MAC-Empúries). — Nacional). — Copa àtica del grup de Viena 116 pro-
Crater de campana de ceràmica àtica de figures roges cedent de la necròpolis ibèrica de Baza (Granada) de
del Pintor del Tirs Negre (360-340 a. C.) procedent la primera meitat del segle iv a. C. (Museo Arqueoló­
d’Empúries (MAC-Empúries). gico Nacional).

24
2

LAS FUENTES CLÁSICAS GRIEGAS Y SU LES FONTS CLÀSSIQUES GREGUES I LA


RELACIÓN CON IBERIA SEVA RELACIÓ AMB IBÈRIA

Adolfo J. Domínguez Monedero


(Universidad Autónoma de Madrid)

Aunque parece cada vez más probable Encara que sembla cada vegada més
que navegantes y comerciantes griegos probable que navegants i comerciants
pudiesen haber llegado a la península grecs haguessin arribat a la penínsu·
Ibérica durante el siglo viii a. C. (o, in· la Ibèrica durant el segle viii a. C. (o,
cluso, antes), acompañando o colabo· fins i tot, abans) acompanyant o col·
rando con los fenicios, los datos que laborant amb els fenicis, les dates que
los mismos griegos pudieron aportar els mateixos grecs varen poder aportar
son de un valor desigual. Quizá algu· són d’un valor desigual. Potser algu·
nas referencias al Océano en los Poe· nes referències a l’Oceà en els Poemes
mas Homéricos así como en Hesíodo Homèrics així com en Hesíode poden
pueden haber llegado a Grecia como haver arribat a Grècia com a resultat
resultado de esas tempranas explora· d’aquestes primerenques exploracions.
ciones. Alguna huella pudo quedar en Alguna empremta va poder quedar en
tradiciones míticas y legendarias, pero tradicions mítiques i llegendàries però,
como no afloran hasta bastante tiempo com que no afloren fins bastant temps
después, resulta difícil saber cuándo se després, resulta difícil saber quan s’ hi
han introducido en las mismas. han introduït.
Hay que esperar al gran momento en S’ha d’esperar al gran moment en què
el que la presencia griega se atestigua la presència grega es testimonia a la
en la península Ibérica, entre el último península Ibèrica, entre l’últim terç
tercio del siglo vii a. C. y mediados del del segle vii a. C. i mitjans del segle vi
siglo vi a. C. para ver cómo empiezan a. C. per veure com comencen a aparèi·
a aparecer nuevas informaciones. Los xer noves informacions. Les primeres
primeros datos los encontramos en dades les trobem en els poetes, com
25
los poetas, como Estesícoro de Híme· Estesícor d’ Hímera o Anacreont de
ra o Anacreonte de Teos, que abarcan Teos, que abasten amb les seves obres
con sus obras buena parte del siglo vi bona part del segle vi a. C. Mentre que
a. C. Mientras que el primero habla ya el primer parla ja del rio Tartessos i de
del río Tartessos y de la plata en la que la plata de què eren rics els territoris
eran ricos los territorios peninsulares, peninsulars, Anacreont es fa ressò de
Anacreonte se hace eco de las noticias les notícies trameses pels navegants
transmitidas por los navegantes foceos foceus a l’entorn de la riquesa de Tar·
acerca de la riqueza de Tartessos y la tessos i la longevitat del seu mític rei
longevidad de su mítico rey Arganto· Argantoni, encara que aquest nom no
nio, aunque este nombre no aparece apareix mencionat pel poeta.
mencionado por el poeta.
El creador de la geografia a Grècia, He·
El creador de la geografía en Grecia, cateu de Milet, dóna en les seves obres,
Hecateo de Mileto, da en sus obras, de de les quals per desgràcia només es
las que por desgracia sólo se conservan conserven fragments, algunes dades
fragmentos, algunos datos sobre lo· sobre localitats i poblacions ubicades a
calidades y poblaciones situadas en la la península Ibèrica. Alguns logògrafs
península Ibérica. Algunos logógrafos una mica posteriors a Hecateu, com
algo posteriores a Hecateo, como He· Herodor d’Heraclea, conservats tam·
rodoro de Heraclea, conservados tam· bé de forma fragmentària, aporten així
bién de forma fragmentaria, aportan mateix algunes informacions sobre les
asimismo algunas informaciones so· diferents poblacions que viuen al llarg
bre las distintas poblaciones que viven d’aquesta regió que va essent coneguda

Fig. 2.1.- Mapa del Mediterráneo con la situación de las principales ciudades foceas documentadas arqueoló-
gicamente (CIG). — Mapa de la Mediterrània amb la situació de les principals ciutats focees documentades
arqueològicament (CIG).

26
a lo largo de esa región que va siendo pels grecs com Ibèria, un terme creat
conocida por los griegos como Iberia, per ells mateixos, però que, pel mo·
un término creado por ellos mismos, ment, compren només les àrees costa·
pero que, por el momento, abarca sólo neres ja que els territoris de l’interior
las áreas costeras puesto que los terri· són desconeguts completament.
torios del interior son desconocidos Es bastant probable que l’existència de
por completo. Massalia des de l’any 600 a. C. i la fun·
Es bastante probable que la existen· dació d’Emporion, testimoniada ja uns
cia de Massalia desde el 600 a. C. y la 25 o 30 anys després, poguessin servir
fundación de Emporion, atestiguada ya per difondre algunes informacions so·
unos 25 o 30 años después, pudieran bre Ibèria en el món grec. La presèn·
servir para difundir algunas informa· cia de tropes mercenàries procedents
ciones sobre Iberia en el mundo grie· d’Ibèria en els exèrcits de Cartago, tant
go. La presencia de tropas mercenarias en el 480 a. C. (batalla d’Hímera) com
procedentes de Iberia en los ejércitos a partir de l’inici de les guerres entre
de Cartago, tanto en el 480 a. C. (bata· els grecs de Sicília i els cartaginesos a
lla de Hímera) como a partir del inicio
de las guerras entre los griegos de Si· Fig. 2.2.- Mapa de la península Ibérica con la situación
de los asentamientos griegos citados por las Fuentes
cilia y los cartagineses en el 409 a. C., clásicas (A. Domínguez/EOSGIS). — Mapa de la pe-
no dejaba de proporcionar datos sobre nínsula Ibèrica amb la situació dels assentaments grecs
esos individuos y sobre el país del que que apareixen a les Fonts clàssiques (A. Domínguez/
EOSGIS).
procedían.
27
El primer autor preservado completo l’any 409 a. C. no deixava de propor·
que aporta algunos datos, escasos pero cionar dades sobre aquests individus i
valiosos, sobre Iberia, es Heródoto. sobre el país del qual procedien.
Aunque escribe durante la segunda mi· El primer autor preservat completa·
tad del siglo v a. C., recoge referencias ment que aporta algunes dades, es·
correspondientes a momentos mucho casses però valuoses, sobre Ibèria, és
más antiguos. Así, es él quien nos in· Herodot. Encara que escriu durant la
forma de los primeros viajes griegos a segona meitat del segle v a. C., recull
Iberia ya durante el último tercio del referències corresponents a moments
siglo vii a. C., iniciados por Coleo de molt més antics. Així, és ell que ens
Samos, así como de la intensificación informa dels primers viatges grecs a
y consolidación de los contactos bajo
la iniciativa de los foceos. Es Heródoto
Fig. 2.3.- Mapa de la península Ibérica con la situación
quien nos da también el nombre del de los asentamientos coloniales (fenicios y griegos) y
legendario rey tartesio Argantonio así los poblados ibéricos del levante y sur peninsular (F.
como de la amistad que trabó con los Gracia/G. Munilla, El libro de los íberos, Barcelona,
2000). — Mapa de la península Ibèrica amb la situa-
foceos, de la oferta que les hizo de ce·
ció dels assentaments colonials (fenicis i grecs) i els po-
derles tierras para que se instalaran en blats ibèrics del llevant i sud peninsular (F. Gracia/G.
su territorio y de la ayuda económica Munilla, El llibre dels ibers, Barcelona, 2000).

28
que les brindó para que construyeran Ibèria ja durant el darrer terç del segle
las murallas de Focea. vii a. C., iniciats per Coleu de Samos

No son demasiado frecuentes, sin em· així com de la intensificació i consoli·


bargo, las informaciones sobre Iberia dació dels contactes sota la iniciativa
en autores griegos posteriores aunque dels foceus. És Herodot qui ens dóna
sí hay datos sobre el papel que tropas també el nom del llegendari rei tartès·
de Iberia y de las Baleares desempeñan sic Argantoni així com de l’amistat que
en las ya aludidas guerras greco-carta· va establir amb els foceus; de l’oferta
ginesas en Sicilia. Algunas referencias
aisladas y sin contexto claro muestran
que Iberia no era el centro de atención
de los autores griegos por más que los
siglos v y iv a. C. fuesen unos siglos en
los que la actividad de la ciudad grie·
ga de Emporion va en aumento. Tan
solo tenemos algunas referencias de
carácter geográfico en algún periplo
como el del Pseudo-Escílax o las in·
formaciones que pudieron derivarse
del viaje de Píteas de Massalia hasta
las islas británicas, acogidas de forma
desigual por sus contemporáneos y
por la posteridad. No sería improbable
que este navegante fuese el primero
en certificar el carácter peninsular de
la península Ibérica merced a las ob· que els va fer de cedir-los terres perquè
servaciones geográficas que realizó s’instal·lessin en el seu territori i de
durante su viaje. En cualquier caso, l’ajut econòmic que els va oferir perquè
éstas y algunas otras pocas referencias construïssin les muralles de Focea.
desperdigadas en varios autores lo que
demuestran es que había, sin duda, Fig. 2.4.- Vista general de la colonia griega de Empo-
temas que suscitaban mucho más in· rion (Empúries, l’Escala, Girona). A la izquierda y en
terés entre los escritores griegos que la parte superior de la imagen, el primer núcleo fun-
dacional de la ciudad: la Palaiapolis o “Ciudad Anti-
lo que ocurría en el extremo occidental gua” (hoy el actual pueblo de Sant Martí d’Empúries).
del mundo conocido. En primer plano, el sector de la Neápolis o “Ciudad
Nueva” (MAC-Empúries). — Vista general de la co-
La situación cambiará a partir de fina· lònia grega d’Emporion (Empúries, l’Escala, Giro-
les del siglo iii a. C. cuando la llegada na). A l’esquerra i a la part superior de la imatge, el
primer nucli fundacional de la ciutat: la Palaiàpolis
de los cartagineses con Amílcar Barca
o “Ciutat Antiga” (avui l’actual poble de Sant Martí
propiciará un nuevo interés por los d’Empúries). A primer terme, el sector de la Neàpolis o
asuntos de Iberia de la mano de algu· “Ciutat Nova” (MAC-Empúries).

29
nos de los historiadores griegos que No són massa freqüents, no obstant
vinieron con él ejerciendo alguno de això, les informacions sobre Ibèria en
ellos, incluso, como Sósilo de Esparta, autors grecs posteriors encara que, si
de preceptores de Aníbal. La Segunda hi ha dades sobre el paper que tropes
Guerra Púnica en Iberia atrajo la aten· d’Ibèria i de les Balears desenvolupen
ción de estos autores pero también de en les ja al·ludides guerres gregocar·
otros que, aunque romanos, escribían tagineses a Sicília. Algunes referències
en griego como Fabio Píctor o Cincio aïllades i sense context clar mostren
Alimento y que aportaron valiosos que Ibèria no era el centre d’atenció
datos sobre el territorio y sobre las dels autors grecs per més que els se·
gles v i iv a. C. fossin uns segles on l’ac·
Fig. 2.5.- Reconstrucción de la ciudad de Empúries a tivitat de la ciutat grega d’ Emporion va
principios del siglo i d.C. con los sectores de la Palaia- en augment. Tant sols tenim algunes
polis y de la Neápolis de la ciudad griega de Empo- referències de caràcter geogràfic en al·
rion, controlando el antiguo puerto, y la gran ciudad
romana de época romano-republicana a la izquierda gun periple com el del Pseudo-Escílax
del dibujo (MAC-Empúries, F. Riart). — Reconstruc- o les informacions que poguessin deri·
ció de la ciutat d’Empúries a principis del segle i d. C. var-se del viatge de Pitees de Massalia
amb els sectors de la Palaiàpolis i de la Neàpolis de
fins a les illes britàniques, acollides de
la ciutat grega d’Emporion, controlant l’antic port, i
la gran ciutat romana d’època romano-republicana a forma desigual pels seus contempora·
l’esquerra del dibuix (MAC-Empúries, F. Riart). nis i per la posteritat. No seria impro·
30
poblaciones indígenas. Será, sin em· bable que aquest navegant fos el pri·
bargo, Polibio de Megalópolis quien, mer a certificar el caràcter peninsular
a mediados del siglo ii a. C., visitará de la península Ibèrica gràcies a les
Iberia y aplicará la metodología griega observacions geogràfiques que va rea·
de análisis histórico al conocimiento litzar durant el seu viatge. En qualsevol
de la nueva realidad que los romanos cas, aquestes i algunes altres poques
iban dando a conocer a la sombra de referències escampades en diferents
sus conquistas en el interior de la Pe· autors demostren que hi havia, sens
nínsula. dubte, temes que suscitaven molt més
interès entre els escriptors grecs que el
que succeïa en l’extrem occidental del
món conegut.
La situació canviarà a partir de finals
del segle iii a. C. quan l’arribada dels
cartaginesos com Amílcar Barca farà
propici un nou interès pels assumptes
d’Ibèria de la mà d’alguns dels histo·
riadors grecs que varen venir amb ell.
Algun d’ells, fins i tot, com Sòsil d’Es·
parta va exercir de preceptor d’Aníbal.
La Segona Guerra Púnica a Ibèria va
atreure l’atenció d’aquests autors però
La progresiva pacificación de Iberia, també d’altres que, encara romans,
lograda por la fuerza de las armas ro·
manas, hará que la cultura griega, que
ya había calado en Roma en los últimos
siglos de la República, se extienda a las
tierras conquistadas por ellos. Así, toda
una pléyade de escritores, sabios, edu·
cadores acudirá a ese territorio, al que
los romanos denominarán Hispania, a
indagar sobre su geografía y sobre su
historia. De todos ellos conservamos
poco más que sus nombres, como Po·
Fig. 2.7.- Detalle de un joven ebrio con un kylix que
aparece en una crátera de columnas de cerámica ática
Fig. 2.6.- Ajuar funerario de la inhumación núm. 55, de figuras rojas del pintor de Agrigento (460-450 a. C.)
datada en la primera mitad del siglo v a. C., de la procedente de Empúries (MAC-Empúries). — Detall
necrópolis griega Bonjoan de Emporion (MAC-Em- d’un jove ebri amb un cílix que apareix en un crater de
púries). — Aixovar funerari de la inhumació núm. 55, columnes de ceràmica àtica de figures roges del pin-
datada a la primera meitat del segle v a. C., de la ne- tor d’Agrigento (460-450 a. C.) procedent d’Empúries
cròpolis Bonjoan d’Emporion (MAC-Empúries). (MAC-Empúries).

31
escrivien en grec com Fabi Píctor o
Cinci Aliment i que varen aportar
valuoses dades sobre el territori i
sobre les poblacions indígenes. Serà,
no obstant això, Polibi de Megalòpolis
qui, a mitjans del segle ii a. C., visitarà
Ibèria i aplicarà la metodologia grega
d’anàlisi històrica al coneixement de la
nova realitat que els romans aportaven
a l’ombra de les seves conquestes en
l’interior de la Península.
La progressiva pacificació d’Ibèria, as·
solida per la força de les armes roma·
nes, farà que la cultura grega, que ja
havia penetrat a Roma en els darrers
sidonio de Apamea, Artemidoro de Éfe· segles de la República, s’estengui a les
so o Asclepiades de Mirlea, puesto que terres conquerides per ells. Així, tota
sus obras se han perdido, si bien fue· una plèiade d’escriptors, savis i educa·
ron citados, con cierta profusión por un dors acudirà a aquest territori al qual
autor posterior, Estrabón de Amasia. els romans anomenaran Hispània a
Estos autores del tardo helenismo, que indagar sobre la seva geografia i sobre
escriben ya en un mundo griego some· la seva història. De tots ells conservem
tido a Roma, demuestran su orgullo de poc més que els seus noms, com Posi·
griegos llenando todo el extremo occi· doni d’Apamea, Artemidor d’Efes o As·
dente de historias a cada cual más fan· clèpiades de Mirlea atès que les seves
tásticas sobre antiguos viajes de héroes obres s’han perdut, si be varen ésser
griegos, sobre todo del ciclo troyano, citats, amb certa profusió per un autor
que habrían acabado estableciéndose, posterior, Estrabó d’Amàsia. Aquests
tras múltiples peripecias, en Iberia y autors del tardohel·lenisme, que escri·
siendo en ella los creadores de nuevos uen ja en un món grec sotmès a Roma,
pueblos. Ni que decir tiene que ningu· demostren el seu orgull de grecs om·
na de esas historias tiene base históri· plint tot l’extrem occidental d’històries
ca alguna pero servían para reforzar la cada cop més fantàstiques sobre antics
convicción griega de haber sido pione· viatges d’herois grecs, sobretot del cicle
troià, que haurien acabat establint-se,
Fig. 2.8.- Crátera de campana de cerámica ática de després de múltiples peripècies, a Ibè·
figuras rojas (375-350 a. C.) procedente de la necrópo- ria i, restant-hi, convertir-se en els crea­
lis ibérica de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, dors de nous pobles. No cal dir que cap
Alicante) (Museo Arqueológico de Alicante). — Crater
de campana de ceràmica àtica de figures roges (375-
d’aquestes històries té cap base històri·
350 a. C.) procedent de la necròpolis ibèrica de Cabezo ca però servien per enfortir la convic·
Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) (Museu Ar- ció grega d’haver estat pioners en el
queològic d’Alacant).
32
ros en el conocimiento del coneixement del món enca·
mundo aun cuando de su ra quan de la seva efectiva
efectiva conquista hubiesen conquesta haguessin estat
sido autores los romanos. autors els romans.
El último gran escritor grie· El darrer gran escriptor
go que se ocupa de Iberia es grec que s’ocupa d’Ibèria
el ya mencionado Estrabón; es el ja mencionat Estrabó;
en su obra encontramos re· en la seva obra trobem re·
cogida una gran cantidad de collida una gran quantitat
informaciones, de calidad d’informacions, de qualitat
desigual, que van desde los desigual, que van des dels
Poemas Homéricos hasta Poemes Homèrics fins in·
informes procedentes de la administra· formes procedents de l’administració
ción romana; todo su libro tercero se de· romana. Tot el seu llibre tercer es dedi·
dica a Iberia e islas adyacentes y en él va ca a Ibèria i illes adjacents i hi va pre·
presentando un panorama geográfico, sentant un panorama geogràfic, histò·
histórico y etnográfico de los distintos ric i etnogràfic dels diferents territoris
territorios ibéricos. Siempre resaltando ibèrics. Sempre en ressalta la primacia
la primacía griega en el conocimiento grega en el coneixement (real o fictici)
(real o ficticio) de Iberia pero, fruto de d’Ibèria però, fruit de l’època i el am·
la época y el ambiente en el que el escri· bient en què l’escriptor treballa, lloa
tor trabaja, alabando a veces de forma de vegades de forma desmesurada els
desmesurada los beneficios de la ac· beneficis de l’acció romana, Estrabó
ción romana, Estrabón nos proporcio· ens proporciona un compendi variat
na un abigarrado compendio de infor· d’informacions d’enorme utilitat enca·
maciones de enorme utilidad, aunque ra que no sempre fidedignes, per co·
no siempre fidedignas, para conocer la nèixer la vinculació de la Península al
vinculación de la Península al mundo món grec en períodes més remots. A
griego desde los periodos más remotos. partir d’aquest moment encara les in·
Aunque a partir de ese momento las formacions sobre Hispània procediran
informaciones sobre Hispania proce· sobretot d’autors romans i s’ha d’es·
derán sobre todo de autores romanos, mentar la ingent tasca de Claudi Pto·
aún cabe mencionar la ingente labor de lomeu pel que fa a la integració de les
Claudio Ptolomeo de integración de los dades topogràfiques referides a Ibèria
datos topográficos referidos a Iberia en en un sistema de coordenades geogrà·

Fig. 2.9.- Figura de terracota de tipo beocio con representación de un panadero (siglos v-iv a. C.) procedente del
ajuar funerario de un enterramiento infantil de una de las necrópolis meridionales de la ciudad griega de Emporion
(MAC-Empúries). — Figura de terracota de tipus beoci amb representació d’un forner (segles v-iv a. C.) procedent
de l’aixovar funerari d’un enterrament infantil d’una de les necròpolis meridionals de la ciutat grega d’Emporion
(MAC-Empúries).

33
un sistema de coordenadas geográficas, fiques, de clara base geomètrica i ma·
de clara base geométrica y matemática, temàtica. No està però encara exempt
que, aunque no exento de problemas, de problemes però representarà el cim
representará la cumbre de la aproxima· de l’aproximació grega a la realitat de
ción griega a la realidad de la península la península Ibèrica antiga.
Ibérica antigua.

Fig. 2.10.- Emblema polícromo procedente de una casa de la ciudad romana de Empúries (mediados del siglo i
a. C.) con la representación de la escena del sacrificio de Ifigenia inspirada en la obra de teatro “Ifigenia en Áuli-
de” de Eurípides (MAC-Empúries). — Emblema policrom procedent d’una casa de la ciutat romana d’Empúries
(mitjans segle i a. C.) amb la representació de l’escena del sacrifici d’Ifigènia inspirada en l’obra de teatre “Ifigènia
a Àulide” d’Eurípides (MAC-Empúries).

34
3

HISTORIOGRAFÍA DE LA ARQUEOLOGÍA HISTORIOGRAFIA DE L’ARQUEOLOGIA


GRIEGA EN LA PENÍNSULA IBÉRICA GREGA A LA PENÍNSULA IBÈRICA

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueológico Nacional)

Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)

Los estudios históricos sobre la coloni- Els estudis històrics sobre la colonitza-
zación griega en la península Ibérica, ció grega a la península Ibèrica, basats
basados en las evidencias arqueológi- en les evidències arqueològiques, ini-
cas, inician su andadura científica a ini- cien la seva marxa científica a inicis
cios del siglo xx. Si bien es cierto que del segle xx. Si bé és cert que ja abans
con anterioridad se había valorado esta s’havia valorat aquesta presència gre-
presencia griega en la historiografía ga a la historiografia hispànica, no
hispánica, no es menos cierto también és menys cert també que la seva ma-
que la mayor parte de ella se basaba en jor part es basava en els testimoniat-
los testimonios escritos transmitidos ges escrits transmesos per les Fonts
por las Fuentes de época clásica. Erudi- d’època clàssica. Erudits, antiquaris i
tos, anticuarios e historiadores desde el historiadors des del segle xv intenten
siglo xv intentan localizar y relacionar localitzar i relacionar troballes mate-
hallazgos materiales y ruinas arqueo- rials i ruïnes arqueològiques amb els
lógicas con los asentamientos griegos assentaments grecs i peninsulars. És
peninsulares. Es el caso, por ejemplo, el cas, per exemple, del cardenal gironí
del cardenal gerundense Joan Margarit Joan Margarit i Pau que, en la segona
i Pau que en la segunda mitad del siglo meitat del segle xv, va identificar cor-
xv identificó correctamente los restos rectament les restes arqueològiques
arqueológicos existentes en Empúries existents a Empúries (l’Escala, Girona)
35
(l’Escala, Girona) con la colonia griega amb la colònia grega d’Emporion i així
de Emporion, y así lo publicó en su obra ho va publicar en la seva obra pòstuma
póstuma Paralipomenon Hispaniae. Paralipomenon Hispaniae.
A principis del segle xx l’arqueologia
grega inicia el seu veritable camí a Es-
panya. Per una part, el pes de la tradició
d’una arqueologia filològica, on no es dis-
cuteix la realitat històrica reflectida pels
textos clàssics, està representada per la
figura de l’alemany Adolfo Schulten.
Estava obstinat a descobrir la ciutat de
Tartessos a la zona del Coto de Doñana
(Huelva) i la ciutat grega de Mainake a
la costa malaguenya. Per altra banda,
alguns historiadors comencen a qües-
tionar la veracitat de les informacions
escrites i la necessitat de valorar les
A inicios del siglo xx, la arqueología evidències arqueològiques en relació
griega inicia su verdadero camino en amb les primeres. És el cas del també
España. Por una parte, el peso de la alemany Hugo Obermaier i sobretot de
tradición de una “arqueología filoló- l’americà Rhys Carpenter, que a l’any
gica”, donde no se discute la realidad 1925 publica el seu llibre The Greeks in
histórica reflejada por los textos clási- Spain, on, entre d’altres qüestions, in-
cos, está representada por la figura del tenta demostrar la situació de les colò-
alemán Adolfo Schulten, empeñado en nies fundades pels grecs en el llevant
descubrir la ciudad de Tartessos en la espanyol prenent com a base conside-
zona del Coto de Doñana (Huelva), y racions geogràfiques. A tots ells, cal
la ciudad griega de Mainake en la cos- afegir-hi la figura de Josep Puig i Cada-
ta malagueña. Por otra parte, algunos falch que a l’any 1908 inicia les exca-
historiadores empiezan a cuestionar la vacions sistemàtiques a la ciutat grega
veracidad de las informaciones escritas d’Emporion i que, sense interrupció,
y la necesidad de valorar las evidencias van continuar fins a l’inici de la Guerra
arqueológicas por encima de las pri- Civil espanyola. Va ser Pere Bosch Gim-
meras. Es el caso del también alemán pera el seu director des de l’any 1933
fins l'any 1939. Durant aquesta època,
Fig. 3.1.- Portada del libro The Greeks in Spain de
les excavacions i les troballes empo-
Rhys Carpenter y una de las fotografías del Peñón ritanes es varen publicar a l’Anuari de
de Ifach (Calpe, Alicante) relacionado con la colonia l’Institut d’Estudis Catalans. En foren els
griega de Hemeroscopeion. — Portada del llibre The autors J. Puig i Cadafalch, A. Fricken-
Greeks in Spain de Rhys Carpenter i una de les fo-
tografies del Penyal d’Ifac (Calp, Alacant) relacionat
haus, M. Cazurro, E. Gandía, P. Bosch
amb la colònia grega de Hemeroscopeion. Gimpera, R. Casellas o E. Albertini. Les

36
Hugo Obermaier y sobre todo del ame- excavacions d’Empúries varen propor-
ricano Rhys Carpenter, que en 1925 cionar una sòlida base per reconstruir
publica su libro The Greeks in Spain, la colonització grega a Espanya.
donde, entre otras cuestiones, intenta
demostrar la situación de las colonias
fundadas por los griegos en el levan-
te español, en base a consideraciones
geográficas. A todos ellos, hay que aña-
dir la figura de Josep Puig i Cadafalch
que en el año 1908 inicia las excava-
ciones sistemáticas de la ciudad grie-
ga de Emporion, que sin interrupción
continuaron hasta el inicio de la Gue-
rra Civil española, siendo Pere Bosch
Gimpera el director de las mismas des-
de el año 1933 hasta 1939. Durante esta
época, las excavaciones y los hallazgos
emporitanos se publicaron en el Anua- Desprès de la Guerra Civil espanyo-
ri del Institut d’Estudis Catalans, por la, en les dècades dels anys 40 i 50, el
parte de J. Puig i Cadafalch, A. Fricken- camp de l’arqueologia grega està mono-
haus, M. Cazurro, E. Gandía, P. Bosch politzat per Antonio García y Bellido i
Gimpera, R. Casellas o E. Albertini. Martín Almagro Basch. El primer des-
Las excavaciones de Empúries propor- taca per la seva obra Hispania Graeca,
cionaron una sólida base arqueológica publicada el 1948, una obra de síntesi i
para reconstruir la colonización griega de documentació global de la presència
en España. grega a la península Ibèrica, on encara
és present el pes de l’arqueologia filolò-
Después de la Guerra Civil española, gica. El segon destaca pels seus treballs
en las décadas de los años 40 y 50, el empírics i positivistes fruit de les seves
campo de la arqueología griega está excavacions efectuades a Empúries on
monopolizado por Antonio García y a través de la sèrie “Monografias Am-
Bellido y Martín Almagro Basch. El
primero destaca por su obra Hispania
Fig. 3.2.- Las excavaciones iniciadas en Empúries en el
Graeca, publicada en 1948, una obra de año 1908 por Josep Puig i Cadafalch permitieron im-
síntesis y de documentación global de pulsar el conocimiento y el interés por la arqueología
la presencia griega en la península Ibé- griega peninsular. Imagen del fotógrafo Josep Esquirol
de los primeros trabajos en la zona de los santuarios
rica, donde todavía es presente el peso griegos del sector meridional de la Neápolis de Empori-
de la arqueología filológica. El segun- on. — Les excavacions iniciades a Empúries l’any 1908
do destaca por sus trabajos empíricos per Josep Puig i Cadafalch van permetre impel·lir el co-
y positivistas fruto de sus excavaciones neixement i l’interès per l’arqueologia grega peninsular.
Imatge del fotògraf Josep Esquirol dels primers treballs
efectuadas en Empúries, donde a tra- efectuats a la zona dels santuaris grecs del sector sud de
vés de la serie “Monografias Ampuri- la Neàpolis d'Emporion.

37
tanas” publica las fuentes griegas, ro- puritanas” publica les fonts gregues, ro-
manas y medievales escritas referidas manes i medievals escrites referides a
a la ciudad (1951), la epigrafía griega, la ciutat (1951), l’epigrafia grega, ibèrica
ibérica y romana (1952), y las diferen- i romana (1952) i les diferents necròpo-
tes necrópolis griegas, romanas e indí- lis gregues, romanes i indígenes (1953
genas (1953 y 1955). En 1964, publicará i 1955). L’any 1964 va publicar també
también en Excavaciones Arqueológicas a Excavaciones Arqueológicas en España
en España, los resultados de sus exca- els resultats de les seves excavacions a
vaciones en la Palaiapolis de Empú- la Palaiàpolis d’Empúries, l’actual poble
ries, el actual pueblo de Sant Martí de Sant Martí d’Empúries.
d’Empúries. Una visió més ponderada, que tracta
Una visión más ponderada, que trata de conciliar postures enfront dels ele-
de conciliar posturas frente a los ele- ments arqueològics i els texts, és la de
mentos arqueológicos y a los textos, es
la de Gloria Trías. Su trabajo, Cerámi-
cas griegas de la Península Ibérica, pu-
blicado en 1967, es una continuación,
veinte años más tarde de la Hispania
Graeca de García y Bellido. El trabajo
de Trías fue concebido como un catálo-
go, ordenado geográfica y cronológica-
mente, de todas las cerámicas griegas
halladas hasta esa fecha en España. La
obra de Trías supuso un hito remarca-
ble en los estudios de cerámica griega
realizados en España y su valor es toda-
vía incuestionable en la actualidad.
Siguiendo las líneas abiertas por el tra-
bajo de Gloria Trías, ya en la década de
los 70, los trabajos denotan un marca-
do interés por definir la presencia grie-
ga en España, acotando y perfilando el
término “colonización” e incidiendo en
los circuitos comerciales. Por otra par-
te, se profundizará en el estudio, clasi- Fig. 3.3.- Una de las láminas del artículo de August
ficación y caracterización de las facies Frickenhaus “Griechische Vasen aus Emporion” publi-
materiales y de los horizontes de las cado en el Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans del
año 1908. — Una de les làmines de l’article d’August
importaciones griegas en España. Des-
Frickenhaus “Griechische Vasen aus Emporion” publi-
tacan los trabajos de Pierre Rouillard cat a l’ Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans l’any
sobre la distribución de las copas áti- 1908.

38
Gloria Trías. El seu treball, Cerámicas
griegas de la Península Ibérica, publicat
l’any 1967, és una continuació, vint
anys més tard de la Hispania Graeca
de García y Bellido. El treball de Trías
fou concebut com un catàleg, ordenat
geogràficament i cronològicament, de
totes les ceràmiques gregues trobades
fins a aquesta data a Espanya. L’obra de
Trías va suposar una fita remarcable en
els estudis de ceràmica grega realitzats
a Espanya i el seu valor és encara in-
qüestionable.
Seguint les línies obertes pel treball de
Gloria Trías, ja en la dècada dels anys
70, els treballs denoten un marcat in-
terès per definir la presència grega a
Espanya tot acotant i perfilant el terme
colonització i incidint en els circuits co-
mercials. Per altra banda, s’aprofundirà
en l’estudi, classificació i caracterització
de les fàcies materials i dels horitzons
de les importacions gregues a Espanya.
Destaquen els treballs de Pierre Roui-
llard sobre la distribució de les copes
àtiques d’Andalusia o de les ceràmi-
ques de Grècia de l’Est a Empúries i
la costa llevantina o els materials àtics
procedents del poblat ibèric d’Ullastret
publicats per Marina Picazo l’any 1977 i
les primeres notícies sobre les troballes
gregues d’El Pecio d’El Sec, publicats
per Francisca Pallarés l’any 1974.
Sens dubte, la dècada dels anys 80
Fig. 3.4.- Portada del libro Hispania Graeca de Anto-
marca un salt quantitatiu i qualitatiu
nio García y Bellido del año 1948 y una de las páginas en el coneixement de la presència gre-
del inventario de los materiales griegos documentados ga a Ibèria a causa de la multiplicació
hasta ese momento. — Portada del llibre Hispania
de les excavacions arqueològiques. Les
Graeca d’Antonio García y Bellido de l’any 1948 i una
de les pàgines de l’inventari dels materials grecs docu- troballes a Huelva de vasos grecs ar-
mentats fins al moment. caics, àtics, corintis, laconis, milesis,
39
cas de Andalucía o de las cerámicas de samis, quiotes i jònics (estudiats per
Grecia del Este en Empúries y la costa Paloma Cabrera i Ricardo Olmos), i les
levantina o los materiales áticos proce- excavacions realitzades a Málaga, Tos-
dentes del poblado ibérico de Ullastret canos, Guadalhorce i Torre de Doña
publicados por Marina Picazo en 1977 Blanca, per diferents investigadors,
y las primeras noticias sobre los hallaz- permeten confirmar la valuosa presèn-
gos griegos de El Pecio de El Sec, publi- cia d’importacions arcaiques gregues a
cados por Francisca Pallarés en 1974. Tartessos. Així mateix, permeten plan-
Sin duda, la década de los años 80 mar- tejar noves propostes sobre les carac-
ca un salto cuantitativo y cualitativo en terístiques dels esquemes comercials
el conocimiento de la presencia griega de fenicis i grecs i les seves relacions
en Iberia debido a la multiplicación amb les societats indígenes del sud
de las excavaciones arqueológicas. Los peninsular. Noves troballes d’importa-
hallazgos producidos en Huelva de va- cions gregues a l’interior de la Penín-
sos griegos arcaicos, áticos, corintios, sula, especialment a Extremadura, en
laconios, milesios, samios, quiotas y la zona sud de l’Altiplà o l’Alta Anda-
jonios (estudiados por Paloma Cabrera lusia permeten aprofundir en l’estudi
y Ricardo Olmos), y las excavaciones de les xarxes comercials i sobretot de
realizadas en Málaga, Toscanos, Gua- la redistribució interior d’aquests pro-
dalhorce y Torre de Doña Blanca, por ductes de prestigi a partir de centres
diferentes investigadores, permiten costaners. Així mateix, les noves exca-
confirmar la importante presencia de vacions en el Llevant van permetre dei-
importaciones arcaicas griegas en Tar- xar assentada la prioritat de la presèn-
tessos. Así mismo, permiten plantear cia comercial fenícia en aquesta zona
nuevas propuestas sobre las caracte- i l’escassa penetració comercial grega
rísticas de los esquemas comerciales en època arcaica. Finalment, les exca-
de fenicios y griegos y sus relaciones vacions efectuades per Enric Sanmartí
con las sociedades indígenas del sur a la Neàpolis d’Empúries han permès
peninsular. Nuevos hallazgos de im- establir la cronologia d’algunes de les
portaciones griegas en el interior de la construccions més significatives de la
Península, especialmente en Extrema- ciutat del període hel·lenístic i recupe-
dura, en la zona sur de la Meseta o la rar-ne diferents seqüències estratigrà-
Alta Andalucía permiten profundizar fiques des del segle v al segle ii a. C.
en el estudio de las redes comerciales L’estudi dels materials ceràmics per-
y, sobre todo, de la redistribución inte- meten constatar la importància comer-
rior de estos productos de prestigio a cial d’Emporion, importància ratificada
partir de centros costeros. Así mismo, també gràcies als treballs sobre els
las nuevas excavaciones en el Levante materials àtics d’Eivissa efectuats per
permitieron dejar asentada la priori- Carmen Sanchez, on s’ha demostrat el
dad de la presencia comercial fenicia paper comercial que va jugar Empú­
en esta zona y la escasa penetración ries en el món púnic.
40
comercial griega en época arcaica. Fi- La darrera dècada del segle xx ha tingut
nalmente, las excavaciones efectuadas també una dinàmica important quant
por Enric Sanmartí en la Neápolis de a les investigacions i les publicacions
Empúries han permitido establecer la sobre el llegat arqueològic grec. Entre
cronología de algunas de las construc- les publicacions, cal destacar el llibre
ciones más significativas de la ciudad Les Grecs et la Peninsule Ibérique du viiie
del período helenístico y recuperar di- au ive siècle avant Jésus-Christ de Pierre
versas secuencias estratigráficas de la Rouillard, editat l’any 1991, una obra
misma desde el siglo v al siglo ii a. C. de síntesi sobre la presència grega a
El estudio de los materiales cerámicos Ibèria. També són importants les actes
permite constatar la importancia co- dels dos congressos celebrats a Empú-
mercial de Emporion, importancia re- ries el 1991 (P. Cabrera, R. Olmos, E.
frendada también gracias a los trabajos Sanmartí, ed., Iberos y griegos: lecturas
sobre los materiales áticos de Ibiza rea- desde la diversidad) i el 1999 (P. Ca-
lizados por Carmen Sánchez, donde se brera, M. Santos, ed., Cerámicas jonias

Fig. 3.5.- Portada del volumen I de Las necrópolis de


Ampurias de Martín Almagro dedicado a las necrópo- Fig. 3.6.- Portada de la obra de Gloria Trías Las
lis griegas de Emporion publicado en 1953. — Portada cerámicas griegas de la península Ibérica publica-
del volum I de Las necrópolis de Ampurias de Martín da en 1967. — Portada de l’obra de Gloria Trías Las
Almagro dedicat a les necròpolis gregues d’Emporion cerámicas griegas de la península Ibérica publicada
publicat l’any 1953. l’any 1967.

41
de época arcaica. Centros de producción
y comercialización en el Mediterráneo
Occidental), que enfocaven problemes
d’actualitat en el debat científic del mo-
ment: la interacció entre grecs i indíge-
nes, i la realitat del comerç grec arcaic a
Occident. En els anys 90 la relació del
món grec amb les societats indígenes
s’aborda des d’una nova perspectiva,
on es qüestiona l’abast real i el pes que
el comerç grec va tenir en les transfor-
macions culturals d’Ibèria durant els
segles vi al iv a. C. i on es reivindica
el paper protagonista de les societats
autòctones en el desenvolupament del
comerç colonial. En aquest sentit, cal
assenyalar també els resultats de les
excavacions desenvolupades en la Pa-
laiàpolis d’Emporion en aquesta dècada
i publicats el 1999 (X. Aquilué, dir., In-
ha demostrado el papel comercial que tervencions arqueològiques a Sant Martí
jugó Empúries con el mundo púnico. d’Empúries (1994-1996). De l’assenta-
La última década del siglo xx ha teni- ment precolonial a l’Empúries actual), on
do también una importante dinámica es constata la existència d’un poblat in-
en cuanto a investigaciones y publi- dígena anterior al primer assentament
caciones sobre el legado arqueológico grec d’Emporion.
griego. Entre las publicaciones, hay Finalment, en els deu primers anys
que destacar el libro Les Grecs et la d’aquest segle xxi les investigacions
Peninsule Ibérique du viiie au ive siècle sobre arqueologia grega a la penínsu-
avant Jésus-Christ de Pierre Rouillard, la Ibèrica han continuat amb un gran
editado en 1991, una obra de síntesis dinamisme, i han plantejat nous enfo-
sobre la presencia griega en Iberia. caments i nous problemes tot valorant
También son importantes las actas de sempre els processos d’interacció cul-
los dos congresos celebrados en Empú- tural i social a través de les rela­cions
ries en 1991 (P. Cabrera, R. Olmos, E. comercials. En el camp dels estudis
ceràmics cal destacar el treball de sín-
Fig. 3.7.- Portada del libro El barco de El Sec (Costa de tesi d’Adolfo Domínguez i Carmen
Calvià, Mallorca) publicado en el año 1987 y destinado Sánchez, publicat l’any 2001, Greek
a estudiar los materiales arqueológicos recuperados en
Pottery from the Iberian Peninsula. Arc-
el pecio. — Portada del llibre El barco de El Sec (Costa
de Calvià, Mallorca) publicat l’any 1987 i destinat a es- haic and Classical Periods, i el treball
tudiar els materials arqueològics recuperats al derelicte. monogràfic de Maite Miró sobre la ce-
42
Sanmartí, ed., Iberos y griegos: lecturas
desde la diversidad) y en 1999 (P. Ca-
brera, M. Santos, ed., Cerámicas jonias
de época arcaica. Centros de producción
y comercialización en el Mediterráneo
Occidental), que enfocaban problemas
de actualidad en el debate científico del
momento: la interacción entre griegos
e indígenas, y la realidad del comercio
griego arcaico en Occidente. En los
años 90 la relación del mundo griego
con las sociedades indígenas se abor-
da desde una nueva perspectiva, en
la que se cuestiona el alcance real y el
peso que el comercio griego tuvo en las
transformaciones culturales de Iberia
durante los siglos vi al iv a. C. y donde
se revindica el papel protagonista de las
sociedades autóctonas en el desarrollo
del comercio colonial. En este sentido,
hay que señalar también los resulta-
dos de las excavaciones desarrolladas
en la Palaiapolis de Emporion en esta ràmica àtica de figures roges de la ciu-
década y publicados en 1999 (X. Aqui- tat grega d’Emporion, editat l’any 2006.
lué, dir., Intervencions arqueològiques a La troballa realitzada a Huelva el 2004
Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De de ceràmiques eubees, àtiques, sardes
l’assentament precolonial a l’Empúries ac- i villanovianes datades entre inicis del
tual), donde se constata la existencia de segle ix i el 770 a. C. va aportar noves
un poblado indígena anterior al primer dades al complex entramat del comerç
asentamiento griego de Emporion. internacional dels primers segles del
Finalmente, en los diez primeros años primer mil·lenni a. C. També de gran
de este siglo xxi las investigaciones so- valor pel comerç d’època arcaica és la
bre arqueología griega en la península publicació dels materials recuperats
Ibérica han continuado con un gran en el vaixell grec de Cala de Sant Vi-
dinamismo, planteando nuevos enfo- cenç, a Mallorca, editat l’any 2008 per
ques y nuevos problemas, y valorando
siempre los procesos de interacción Fig. 3.8.- Portada de la obra de Pierre Rouillard Les
cultural y social a través de las relacio- Grecs et la Peninsule Ibérique du viiie au ive siècle
nes comerciales. En el campo de los avant Jésus-Christ publicada en el año 1991. — Porta-
da de l’obra de Pierre Rouillard Les Grecs et la Penin-
estudios cerámicos hay que destacar el sule Ibérique du viiie au ive siècle avant Jésus-Christ
trabajo de síntesis de Adolfo Domín- publicada l’any 1991.

43
guez y Carmen Sánchez, publicado en
2001, Greek Pottery from the Iberian Pe-
ninsula. Archaic and Classical Periods, y
el trabajo monográfico de Maite Miró
sobre la cerámica ática de figuras rojas
de la ciudad griega de Emporion, edi-
tado en el año 2006. El hallazgo reali-
zado en Huelva en 2004 de cerámicas
eubeas, áticas, chipriotas, sardas y vi-
llanovianas fechadas entre comienzos
del siglo ix y el 770 a. C. aportó nuevos
datos al complejo entramado del co-
mercio internacional en los primeros
siglos del primer milenio a. C. Tam-
bién de gran valor para el comercio
de época arcaica es la publicación de
los materiales recuperados en el barco
griego de Cala de Sant Vicenç, en Ma-
llorca, editado en el año 2008 por Xa- Xavier Nieto i Marta Santos. De gran
vier Nieto y Marta Santos. De crucial importància és també la publicació
importancia es también la publicación l’any 2006, de la monografia sobre la
en el año 2006, de la monografía sobre colònia grega de Rode (Roses, Girona),
la colonia griega de Rode (Roses, Giro- editada per Anna Ma. Puig i Aurora
na), editada por Anna M. Puig y Aurora Martín, el segon, desprès d’Emporion,
Martín, el segundo, después de Empo- dels assentaments grecs documentats
rion, de los asentamientos griegos do- arqueològicament en la península Ibè-
rica. Es tracta d’una monografia on es
cumentados arqueológicamente en la
documenta l’urbanisme del període
península Ibérica, monografía donde
hel·lenístic de la ciutat, les seves emis-
se documenta el urbanismo del perío-
sions monetàries i les seves producci-
do helenístico de la ciudad, sus emisio-
ons de ceràmica de vernís negre. Les
nes monetales y sus producciones de
noves indagacions varen afectar tam-
cerámica de barniz negro. Las nuevas
bé la relació de la imatge ibèrica amb
indagaciones afectaron también a la
relación de la imagen ibérica con otros
Fig. 3.9.- Portada del primer volumen de la revista
sistemas iconográficos mediterráneos, Huelva Arqueológica núm. XIII que recoge las comu-
entre ellos el griego. Las investigacio- nicaciones presentadas en el Simposio “Iberos y griegos:
nes, protagonizadas por Ricardo Ol- lecturas desde la diversidad” celebrado en Empúries en
1991. — Portada del primer volum de la revista Huelva
mos, subrayan la lectura interna de la
Arqueológica núm. XIII que recull les comunicacions
imagen, el establecimiento de códigos presentades al Simposi “Iberos y griegos: lecturas desde
semánticos propios y su dinámica en la diversidad” celebrat a Empúries l’any 1991.

44
la construcción de estructuras sociales, altres sistemes iconogràfics mediter-
políticas y religiosas ibéricas, siempre ranis, entre ells el grec. Les investi-
en su interacción con el mundo colo- gacions, protagonitzades per Ricardo
nial mediterráneo. Olmos, subratllen la lectura interna
de la imatge, l’establiment de codis se-
Sin duda, las aportaciones de la Ar-
màntics propis i la seva dinàmica en la
queología en los últimos años permi-
construcció d’estructures socials, po-
tirán plantear nuevos debates y nuevas
litiques i religioses ibèriques, sempre
líneas de investigación sobre la pre-
interactuant amb el món colonial me-
sencia griega en Iberia y esperamos
diterrani.
que puedan desarrollarse en espacios
abiertos como los que nos ofrecen las Sens dubte, les aportacions de l’Arqueo­
actuales tecnologías de la información logia en els darrers anys permetran
y comunicación. plantejar nous debats i noves línies
d’investigació sobre la presència grega
a Ibèria i esperem que puguin desen-
volupar-se en espais oberts com els que
ens ofereixen les actuals tecnologies de
la informació i comunicació.

Fig. 3.10.- Portadas de las Monografies Emporitanes


9, 11 y 14 editadas por el Museu d’Arqueologia de Cata-
lunya-Empúries. — Portades de les Monografies Em-
poritanes 9, 11 i 14 editades pel Museu d’Arqueologia
de Catalunya-Empúries.

45
4

LAS COLONIAS GRIEGAS EN IBERIA LES COLÒNIES GREGUES A IBÈRIA

Xavier Aquilué
(Centre Iberia Graeca-Museu
d’Arqueologia de Catalunya)

La colonización griega de la península La colonització grega a la península


Ibérica está estrechamente vinculada Ibèrica està estretament vinculada
con las actividades económicas rea- amb les activitats econòmiques realit-
lizadas por los comerciantes foceos, zades pels comerciants foceus, espe-
especialmente atraídos por los ricos cialment atrets pels opulents recursos
recursos metalúrgicos del suroeste metal·lúrgics del sud-oest peninsular
peninsular (plata, cobre y estaño). El (plata, coure i estany). L’interès pels
interés por los foceos de acceder y con- foceus d’accedir i consolidar el comerç
solidar el comercio de los metales con dels metalls amb la societat tartèssica,
la sociedad tartésica, controlado física- controlat físicament per les factories
mente por las factorías fenicias exis- fenícies existents a la zona, explica la
tentes en la zona, explica la creación creació d’una ruta comercial des del
de una ruta comercial desde el norte nord de la Mediterrània i la funda-
del Mediterráneo y la fundación de las ció de les colònies focees de Massalia
colonias foceas de Massalia (Marsella), (Marsella), cap el 600 a. C., i d’Empo­
hacia el 600 a. C., y de Emporion (Em- rion (Empúries), uns quants anys més
púries), unos cuantos años más tarde. tard. Les Fonts escrites del pe­ ríode
Las Fuentes escritas del período clásico clàssic citen una sèrie de factories co-
citan una serie de factorías comerciales mercials focees que des d’Empúries
foceas que desde Empúries llegarían arribarien fins al sud de la península
hasta el sur de la Península Ibérica. Sin Ibèrica. No obstant això, l’Arqueolo-
embargo, la Arqueología no ha podido gia no ha pogut localitzar-les encara.
localizarlas todavía. Nada se sabe de Res se sap de la ciutat grega de Mai­
la ciudad griega de Mainake (Málaga) nake (Màlaga) citada per Estrabó: “A
46
citada por Estrabón: “En la costa la pri- la costa la primera ciutat és Málaka,
mera ciudad es Málaka, que dista tanto que dista tant de Calpe com de Gades;
de Calpe como de Gades; en ella hay un hi ha un mercat, que utilitzen els nò-
mercado, que usan los nómadas que vi- mades que viuen a la costa oposada,
ven en la costa opuesta, y grandes talle- i grans tallers de salaons. Alguns cre-
res de salazón. Algunos creen que es la uen que és la mateixa Mainake, que la
misma Mainake, que la tradición dice tradició diu que havia estat la darrera
haber sido la última de las ciudades de de les ciutats dels foceus a Occident;
los foceos en Occidente; pero no es así, això no és així ja que aquesta es tro-
pues ésta se halla más lejos de Calpe, ba més lluny de Calpe, i els vestigis
y los vestigios de sus ruinas demues- de les seves ruïnes demostren que era
tran ser una ciudad griega, mientras una ciutat grega, mentre que Málaka
que Málaka está más cerca y presenta està mes a prop i presenta planta fení-
planta fenicia” (Estrabón, Geographiká, cia” (Estrabó, Geographiká, III, 4, 2).
III, 4, 2). Tampoco se sabe nada sobre Tampoc se sap res sobre les ciutats de
las ciudades de Hemeroscopeion, Alonís Hemeroscopeion, Alonís y Akra Leuke,
y Akra Leuke, ubicadas supuestamente ubicades suposadament a la costa va-
en la costa valenciana: “Entre el Sucro lenciana: “Entre el Sucro i Cartagena,
y Cartagena, no muy lejos del río, hay no molt lluny del riu, hi ha tres funda-
tres fundaciones de los masaliotas; de cions dels massaliotes; d’elles, la més
ellas, la más conocida es Hemerosco­ coneguda és Hemeroscopeion, que té
peion, que tiene sobre el promontorio sobre el promontori un santuari de-
un santuario dedicado a Artemisa Efe- dicat a Artemisa Efèsia, molt venerat”
sia, muy venerado” (Estrabón, Geogra­ (Estrabó, Geographiká, III, 4, 6).
phiká, III, 4, 6).
Hoy por hoy, Emporion es la colonia
griega más occidental del Mediterrá-
neo y junto a ella, dentro de su órbita
de influencia, se encuentra también
la colonia de Rode (Roses), ambas en
el Golfo de Roses, en el extremo del
nordeste peninsular. La Arqueología
ha constatado, en estos dos casos, las
noticias proporcionadas por Estra-
bón: “Emporion es una fundación de
los masaliotas y dista del Pirineo y de
la frontera entre Iberia y Céltica unos
200 estadios. Toda esta costa es fértil
y tiene buenos puertos. Aquí está tam-
Fig. 4.1.- Situación de las ciudades griegas en la penín-
bién Rode, una pequeña ciudad, funda- sula Ibérica (CIG). — Situació de les colònies gregues
ción de los emporitanos, o según otros, a la península Ibèrica (CIG).

47
De fet, Emporion és la colònia grega
més occidental de la Mediterrània i,
juntament amb ella i dintre de la seva
òrbita d’influència, es troba també la
colònia de Rode (Roses), ambdues en
el Golf de Roses, en l’extrem del nord-
est peninsular. L’Arqueologia ha cons-
tatat, en aquests dos casos, les noticies
proporcionades per Estrabó: “Empo­
rion és una fundació dels massaliotes
i dista dels Pirineus i de la frontera
entre Ibèria i Cèltica uns 200 estadis.
Tota aquesta costa és fèrtil i té bons
ports. Aquí està també Rode, una peti-
de los rodios. También aquí como en
ta ciutat, fundació dels emporitans, o
Emporion se venera a Artemis de Efeso,
segons altres, dels rodis. També aquí
por los motivos que explicaré al hablar
com a Emporion es venera Àrtemis
de Massalia. Primeramente, los em-
d’Efes, pels motius que explicaré en
poritanos habitaban una islita delante
de la costa que hoy llaman Palaiapo­
lis (Ciudad antigua), pero ahora viven
ya en tierra firme” (Estrabón, Geogra­
phiká, III, 4, 8).
Emporion y Rode, pues, son hasta hoy
las únicas factorías griegas localizadas
en Iberia y las únicas cuyos restos ar-
queológicos pueden ser investigados,
documentados y presentados a la visita
pública. La importancia histórica y el
conocimiento que se tiene de ambas
ciudades son muy desiguales, siendo
este último extremadamente limitado
para la colonia de Rode. Emporion se
convierte de este modo en el único ya-

Fig. 4.2.- Bajo el actual núcleo urbano de Sant Martí


d’Empúries (l’Escala, Girona) se encuentra el primer
asentamiento fundacional griego de Emporion: la Fig. 4.3.- Vista del sector urbano de la Neápolis de Em-
Palaiapolis o “Ciudad antigua” (MAC-Empúries). porion, situado al sur de la antigua bahía portuaria
— Sota l’actual poble de Sant Martí d’Empúries y de la Palaiapolis fundacional (MAC-Empúries).
(l’Escala, Girona) es troba el primer nucli fundacio­ — Vista del sector urbà de la Neàpolis d’Emporion,
nal grec d’Emporion: la Palaiàpolis o “Ciutat vella” ubicat al sud de l’antiga badia portuària i de la
(MAC-Empúries). Palaià­polis fundacional (MAC-Empúries).

48
cimiento arqueológico de la península parlar de Massalia. Primerament, els
Ibérica donde se puede entender la evo- emporitans habitaven una petita illa
lución de una ciudad griega desde su davant de la costa que avui anomenen
fundación en el siglo vi a. C. hasta su Palaiàpolis (Ciudad antiga), però ara
romanización efectiva a finales del si- viuen ja a terra ferma” (Estrabó, Geo­
glo i a. C. Permite, asimismo, valorar el graphiká, III, 4, 8).
impresionante legado cultural griego y Emporion i Rode són, doncs, fins avui
la enorme influencia que ejerció en las les úniques factories gregues localit-
comunidades indígenas peninsulares. zades a Ibèria i les úniques en què les
El primer asentamiento griego de Em­ seves restes arqueològiques poden ser
porion se sitúa, tal y como relata Estra- investigades, documentades i presen-
bón de forma literaria, en una peque- tades a la visita pública. La importàn-
ña isla (un istmo, en realidad), el cual cia històrica i el coneixement que es té
controlaba una hondonada portuaria d’ambdues ciutats són molt desiguals i
natural, apta como puerto de escala, és extremadament limitat en el cas de
y la desembocadura del rio Fluvià, un
puerto fluvial que permitía el comercio Fig. 4.4.- Vista de la Neápolis de Empúries con las mu-
con las comunidades indígenas del in- rallas de época helenística (siglo ii a. C.) que cerraban
la ciudad por el sur (MAC-Empúries). — Vista de la
terior. Este primer núcleo fundacional
Neàpolis d’Empúries amb les muralles del període
(de unas 3 hectáreas), que los mismos hel·lenístic (segle ii a. C.) que delimitaven la ciutat pel
griegos denominaron posteriormente sud (MAC-Empúries).

49
la colònia de Rode. Emporion es con-
verteix d’aquesta manera en l’únic jaci-
ment arqueològic de la península Ibè-
rica on es pot entendre l’evolució d’una
ciutat grega des de la seva fundació al
segle vi a. C. fins la seva romanització
efectiva a finals del segle i a. C. Permet,
així mateix, valorar l’impressionant lle-
gat cultural grec i l’enorme influència
que va exercir en les comunitats indí-
genes peninsulars.
El primer assentament grec d’Empo­
rion se situa, tal i com relata Estrabó de
forma literària, en una petita illa (un
istme, en realitat), que controlava una
fondalada portuària natural, apta com
a port d’escala, i la desembocadura del
riu Fluvià, un port fluvial que permetia
el comerç amb les comunitats indíge-
nes de l’interior. Aquest primer nucli
fundacional (d’unes 3 hectàrees), que
els mateixos grecs varen denominar
posteriorment Palaiàpolis, es crea so-
“Palaiapolis”, se crea sobre un poblado bre un poblat indígena de la Primera
indígena de la Primera Edad del Hie- Edat de Ferro (segle vii a. C.), els orí-
rro (siglo vii a. C.), cuyos orígenes se gens del qual es remunten a l’època del
remontan a la época del Bronce Final Bronze Final (segles ix-viii a. C.). La
(siglos ix-viii a. C.). La fundación colo- fundació colonial s’ha de situar entre
nial debe situarse entre el 580 y el 560 els anys 580 i el 560 a. C. i fou realit-
a C., realizada por foceos procedentes zada per foceus procedents de Massa­
de Massalia, la metrópolis occidental lia, la metròpolis occidental focea. El
focea. El carácter comercial del encla-
caràcter comercial de l’enclavament
ve queda bien reflejado en su nombre:
queda ben reflectit en el seu nom Em­
Emporion, “el mercado”.
porion, el mercat.

Fig. 4.5.- En el sector de los santuarios de la Neápolis


Conseqüència del creixement d’Empo­
emporitana, ubicado en la acrópolis de la ciudad, se rion és la creació, a mitjans del segle
encontraba, entre otros edificios, el templo de Ascle- vi a. C., d’un nou sector urbà, al sud
pios (MAC-Empúries). — Al sector dels santuaris de
de la fondalada portuària. Aquest nou
la Neàpolis emporitana, ubicat a l’acròpolis de la ciu-
tat, es trobava, entre altres edificis, el temple d’Asclepi espai urbà és el que coneixem com la
(MAC-Empúries). Neàpolis (ciutat nova), denominació
50
Consecuencia del crecimiento de Em­ que fou donada pel primer director
porion es la creación, a mediados del si- de les excavacions emporitanes, Josep
glo vi a. C., de un nuevo sector urbano, Puig i Cadafalch, l’any 1908. A partir
al sur de la hondonada portuaria. Este de la creació de la Neàpolis, Emporion
nuevo espacio urbano es el que cono- sempre fou una ciutat formada per
cemos como la “Neápolis” (ciudad nue- dos sectors urbans separats pel mar.
va), denominación que fue dada por el La Neàpolis, excavada en tota la seva
primer director de las excavaciones em- extensió (unes cinc hectàrees) entre els
poritanas, Josep Puig i Cadafalch, en el anys 1908 i 1936, és l’únic sector que
año 1908. A partir de la creación de la permet apropar-nos a l’arquitectura i a
Neápolis, Emporion siempre fue una l’urbanisme grec de l’antiga Emporion.
ciudad formada por dos sectores urba-
nos separados por el mar. La Neápolis, Fig. 4.6.- La gran plaza pública (ágora) de la Neápolis
excavada en toda su extensión (unas de Emporion es una construcción de época helenís-
cinco hectáreas) entre 1908 y 1936, es tica (siglo ii a. C.). Por el norte, estaba cerrada por
el edificio de la estoa que albergaba diversos locales
el único sector que permite acercarnos
destinados a las actividades comerciales de la ciudad
a la arquitectura y al urbanismo griego (MAC-Empúries). — La gran plaça pública (àgora) de
de la antigua Emporion. Hay que decir, la Neàpolis d’Emporion és una construcció del període
sin embargo, que la mayor parte de los hel·lenístic (segle ii a. C.). Per la banda nord, estava
tancada per l’edifici de l’estoa que allotjava diferents
restos excavados de la ciudad pertene- locals destinats a les activitats comercials de la ciutat
cen a las últimas fases de sus reformas (MAC-Empúries).

51
urbanas, datadas en los siglos ii-i a. C., Cal dir, no obstant això, que la major
cuando la griega Emporion era una ciu- part de les restes excavades de la ciu-
dad federada de Roma y se encontraba tat pertanyen a les darreres fases de les
situada dentro de la provincia romana seves reformes urbanes, datades en els
de la Hispania Citerior. Los restos ur- segles ii-i a. C., quan la grega Empo­
banos fundacionales de la Neápolis, así rion era una ciutat federada de Roma
como la trama de la ciudad de los siglos i es trobava ubicada dintre de la pro-
v y iv a. C., se encuentran debajo de las víncia romana de la Hispania Citerior.
estructuras visibles en la actualidad. Les restes urbanes fundacionals de la
Se desconoce en gran medida tanto su Neàpolis, així com la trama de la ciutat
articulación urbana como la ubicación dels segles v i iv a. C., es troben sota de
de los edificios más significativos (por les estructures visibles en l’actualitat.
ejemplo, el agora o plaza pública), o Es desconeix en bona part tant la seva
las características de las instalaciones articulació urbana com la ubicació dels
portuarias de esta época. No obstante, edificis més significatius (per exemple,
entre los siglos vi y iv a. C. la importan- l’àgora o plaça pública), o les caracterís-
cia comercial de la ciudad fue enorme. tiques de les instal·lacions portuàries
d’aquesta època. Això no obstant, entre
Fig. 4.7.- Plantas de diferentes estoas de ciudades grie- els segles vi i iv a. C. la importància
gas de época helenística que presentan semejantes comercial de la ciutat fou enorme. Em­
esquemas compositivos: 1.- Sición, 2.- Cámiros, 3.- porion fou la primera ciutat que va en-
Atenas (estoa de Atalo II) y 4.- Empúries. — Plan-
tes de diferents estoes de ciutats gregues del període cunyar moneda a la península Ibèrica
hel·lenístic que presenten semblants esquemes com- (les seves primeres emissions de plata
positius: 1.- Sició, 2.- Camiros, 3.- Atenes (estoa d’Àtal daten d'inicis del segle v a. C.) i les se-
II) i 4.- Empúries.

52
Emporion fue la primera ciudad que ves xarxes comercials varen permetre
acuñó moneda en la península Ibérica distribuir els productes grecs (ceràmi-
(sus primeras emisiones de plata datan ques àtiques, perfums, bronzes, vi, oli,
de inicios del siglo v a. C.), y sus redes salaons,...) a tota Ibèria.
comerciales permitieron distribuir los La trama urbana documentada a la
productos griegos (cerámicas áticas, Neà­polis d’Empúries en els segles ii-i a.
perfumes, bronces, vino, aceite, sala- C., mostra una ciutat articulada entorn
zones,…) en toda Iberia. a un carrer principal en direcció nord-
La trama urbana documentada en la sud, que connectava el port amb l’àgora
Neápolis de Empúries en los siglos o plaça pública, i el principal sistema
ii-i a. C., muestra una ciudad articu- d’accés a la ciutat des del sud. És una
lada entorno a una calle principal en ciutat hel·lenística on no manquen els
dirección norte-sur, que conectaba el santuaris religiosos dedicats a divini-
puerto con el agora o plaza pública, y tats del panteó grec, com Asclepi; edifi-
el principal sistema de acceso a la ciu- cis públics com l’estoa, que segueix els
dad desde el sur. Es una ciudad hele- models arquitectònics de l’estoa nord
nística donde no faltan los santuarios de Priene (150-125 a. C.) o l’estoa d’Àtal
religiosos dedicados a divinidades del II d’Atenes (159.138 a. C.); o les cases
panteón griego, como Asclepios; edi- de tipus hel·lenístic on apareixen ins-
ficios públicos como la estoa, que si- cripcions en grec en els paviments
gue los modelos arquitectónicos de la d’opus signinum de les habitacions
estoa norte de Priene (150-125 a. C.) o principals. Pel port grec d’Emporion, va
la estoa de Atalo II de Atenas (159-138 desembarcar en l’any 218 a. C. l’exèr-
a. C.); o las casas de tipo helenístico cit romà comandat per Gneu Corneli
donde aparecen inscripciones en grie- Escipió que, en el marc de la Segona
go en los pavimentos de opus signinum Guerra Púnica, va iniciar la conquesta
de las habitaciones principales. Por el i la romanització de la península Ibè-
puerto griego de Emporion, desembar- rica. No obstant això, Emporion, com a
có en el año 218 a. C. el ejército roma- ciutat aliada de Roma, es va mantenir
no comandado por Gneo Cornelio Es- com una ciutat social i políticament
cipión, que en el marco de la Segunda independent fins a l’època d’August,
Guerra Púnica, inició la conquista y la moment en el qual es va fusionar amb
romanización de la península Ibérica. la ciutat romana d’Empúries i lloc a la
No obstante, Emporion, como ciudad creació del municipium Emporiae.
aliada de Roma, se mantuvo como una Respecte a Rode (Roses), com ja s’ha
ciudad social y políticamente indepen- dit, el seu coneixement es més limi-
diente hasta la época de Augusto, mo- tat. Avui es pot afirmar que es tracta
mento en el cual se fusionó con la ciu- d’una ciutat portuària, de dimensi-
dad romana de Empúries, dando lugar ons indeterminades, la vida de la qual
a la creación del municipium Emporiae. s’inicia a principis del segle iv a. C. i
53
Respecto a Rode (Roses), como ya se
ha dicho, su conocimiento es más li-
mitado. Hoy se puede afirmar que se
trata de una ciudad portuaria, de di-
mensiones indeterminadas, cuya vida
se inicia a principios del siglo iv a. C.,
y donde se han detectado algunas es-
tructuras de habitación y tramos de
su recinto defensivo, con unas carac-
terísticas técnicas que se encuadran
dentro de la tradición edilicia griega.
Hay que descartar que esta colonia
fuese una fundación rodia anterior a la
primera Olimpiada, es decir, anterior
al 776 a. C., tal y como algunos his- on s’han detectat algunes estructu-
toriadores han intentado defender en res d’habitació i trams del seu recinte
base al famoso texto de Estrabón: “Se defensiu, amb unes característiques
cuenta también de los rodios que su tècniques que s’enquadren dintre de
preponderancia marítima no data sólo la tradició edilícia grega. Cal destacar
del tiempo en que fundaron la ciudad que aquesta colònia fos una fundació
actual, sino que antes del estableci- ròdia anterior a la primera Olimpíada,
miento de las Olimpiadas, y con el fin és a dir, anterior a l’any 776 a. C., tal i
de socorrer a los hombres, empren- com alguns historiadors han intentat
dieron largas travesías muy alejadas defensar sobre la base del famós text
de su patria, navegando por ello hasta d’Estrabó: “S’explica també dels rodis
Iberia, donde fundaron Rode, que des- que la seva preponderància marítima
pués pasó a ser posesión de los ma- no data nomes del temps en què van
saliotas” (Estrabón, Geographiká, XIV, fundar la ciutat actual, sinó que abans
2,10). La fundación de Roses por parte de l’establiment de les Olimpíades i
de los rodios se trata, sin duda, de una amb la finalitat de socórrer als homes,
leyenda creada ya en la Antigüedad varen emprendre llargues travessies
con la intención de dotar a la ciudad molt allunyades de la seva pàtria tot
de un prestigio y de una singularidad navegant per això fins a Ibèria, on van
específica respecto a los asentamien- fundar Rode, que desprès va passar a
tos griegos de Massalia y de Emporion. ser possessió dels massaliotes” (Estra-
Seguramente, esta leyenda surge en
el siglo iii a. C., cuando Roses alcanza Fig. 4.8.- Dentro del recinto militar del siglo xvi de la
Ciudadela de Roses (Girona) se encuentran los restos
un cierto grado de autonomía política
arqueológicos de la antigua ciudad griega de Rode
como ciudad. La fundación de Roses, (ICRPC-Globusvisió).— Dins del recinte militar del se-
pues, debe situarse dentro de la orbita gle xvi de la Ciutadella de Roses (Girona) es troben les
de influencia de Massalia o de Empo­ restes arqueològiques de l’antiga ciutat grega de Rode
(ICRPC-Globusvisió).

54
rion, en un momento cronológico de
inicios del siglo iv a. C. Desde este nú-
cleo inicial se produce un crecimiento
importante hacia el este (el denomi-
nado “Barrio helenístico”), creándose
en la primera mitad del siglo iii a. C.
una zona urbana de nueva planta, de
tipo ortogonal y con tipologías arqui-
tectónicas griegas. Este hecho coincide
con una reafirmación y posiblemente
independencia política de la ciudad,
como demuestra la acuñación de sus
dracmas con la leyenda RODHTWN, bó, Geographiká, XIV, 2,10). La funda-
y la fabricación y comercialización de ció de Roses per part dels rodis esdevé,
productos propios, como las cerámi- sens dubte, una llegenda creada ja en
cas de barniz negro del denominado l’Antiguitat amb la intenció de dotar
“taller de Roses”. Sin embargo, esta a la ciutat d’un prestigi i d’una singu-
etapa floreciente de la ciudad dura laritat específica respecte als assenta-
poco. Los acontecimientos político-mi- ments grecs de Massalia i d’Emporion.
litares que se desarrollan en el Medi- Segurament, aquesta llegenda sorgeix
terráneo Occidental durante este siglo en el segle iii a. C., quan Roses aconse-
entre Roma y Cartago y que afectan a gueix un cert grau d’autonomia políti-
la península Ibérica sobre todo a par- ca com a ciutat. La fundació de Roses
tir del 218 a. C., significaron para Rode ha de situar-se, doncs, dins de l’òrbita
la perdida de su independencia como d’influència de Massalia o d’Emporion,
ciudad y su vinculación definitiva a en un moment cronològic d’inicis del
Emporion, como un punto defensivo segle iv a. C. Des d’aquest nucli ini­
de la zona norte del golfo de Roses. De cial es produeix un creixement impor-
este modo, cuando en el año 195 a. C. tant cap a l’est (l’anomenat barri hel·
el cónsul Marco Porcio Catón es en- lenístic) i es crea en la primera meitat
viado por Roma para sofocar la suble- del segle iii a. C. una zona urbana de
vación de los pobladores ibéricos del nova planta, de tipus octogonal i amb
Empordà, Tito Livio refiere que “llega- tipologies arquitectòniques gregues.
ron a Roses y desalojaron por la fuer- Aquest fet coincideix amb una reafir-
za el destacamento de hispanos que
ocupaba la fortaleza. Desde Roses, con
viento favorable, llegaron a Empúries: Fig. 4.9.- Estructuras urbanas del denominado “ba­
allí desembarcaron todas las tropas rrio helenístico” de Roses datadas en la primera mitad
del siglo iii a. C. (ICRPC-Globusvisió). — Estructures
excepto los aliados de marinería” (Tito
urbanes de l’anomenat “barri hel·lenístic” de Roses
Livio, Ab Urbe Condita, XXXIV, 8, 4). datades a la primera meitat del segle III a. C. (ICRPC-
Roses, pues, era un castellum, una pe- Globusvisió).

55
queña fortaleza, que en estos momen- mació i possiblement independència
tos de rebelión había sido ocupada por política de la ciutat, com demostra
los sublevados indígenas. A partir de l’encunyació de les seves dracmes amb
inicios del siglo ii a. C. no hay datos la llegenda RODHTWN, i la fabricació i
arqueológicos que permitan deducir la comercialització de productes propis,
continuidad de la ocupación de Rode. com les ceràmiques de vernís negre
de l’anomenat “taller de Roses”. No
Esperemos que en un futuro la inves- obstant això, aquesta etapa florent de
tigación arqueológica pueda documen- la ciutat dura poc. Els esdeveniments
tar la presencia física de los comercian- político-militars que es desenvolupen
tes griegos en el resto de la península a la Mediterrània Occidental durant
Ibérica, bien formando parte de barrios aquest segle entre Roma i Cartago i
comerciales dentro de los asentamien- que afecten a la península Ibèrica so-
tos indígenas conocidos, bien como bre tot a partir de l’any 218 a. C., va-
una realidad diferenciada en núcleos ren significar per a Rode la pèrdua de
urbanos propios. En este sentido, hay la seva independència com a ciutat i la
seva vinculació definitiva a Emporion,
com un punt defensiu de la zona nord
del golf de Roses. D’aquesta manera,
quan a l’any 195 a. C. el cònsol Marc
Porci Cató és enviat per Roma per su-
focar la sublevació dels pobladors ibè-
rics de l’Empordà, Titus Livi explica
que “varen arribar a Roses, amb vent
favorable, i també a Empúries: allí
desembarcaren totes les tropes excep-
te els aliats de marineria” (Titus Livi,
Ab Urbe Condita, XXXIV, 8, 4). Roses,
doncs, era un castellum, una petita
fortalesa que en aquests moments de
rebel·lió havia estat ocupada pels re-
voltats indígenes. A partir de principis
del segle ii a. C. no hi ha dades arqueo-
lògiques que permetin deduir la conti-
nuïtat de la ocupació de Rode.
Fig. 4.10.- El poblado ibérico de la Picola (Santa
Pola, Alicante) estuvo fuertemente helenizado y no se Esperem que en un futur la investi-
descarta la existencia en el mismo de un núcleo esta- gació arqueològica pugui documentar
ble de comerciantes griegos (Museo Arqueológico de
Alicante). — El poblat ibèric de la Picola (Santa Pola,
la presència física dels comerciants
Alacant) va tenir una forta influència hel·lènica i es grecs a la resta de la península Ibèrica,
possible que al seu interior existís un nucli estable de bé formant part de barris comercials
comerciants grecs (Museu Arqueològic d’Alacant). dintre dels assentaments indígenes co-

56
que valorar la frase de Apiano relativa neguts; bé com una realitat diferencia-
a los “restantes habitantes griegos, es- da en nuclis urbans propis. En aquest
tablecidos alrededor de Emporion y en sentit s’ha de valorar la frase d'Apià re-
otros lugares de Iberia” (Iberike, VI, 7), lativa als “restants habitants grecs, es-
cuando describe la situación de la pe- tablerts al voltant d’Emporion i en altres
nínsula Ibérica con anterioridad al ini- llocs d’Ibèria” (Iberike, VI, 7), quan des-
cio de la Segunda Guerra Púnica. criu la situació de la península Ibèrica
amb anterioritat a l’inici de la Segona
Guerra Púnica.

57
5

LA CERÁMICA GRIEGA EN IBERIA. LAS VA- LA CERÀMICA GREGA A IBÈRIA. LES VAI-
JILLAS DE MESA Y DE REPRESENTACIÓN* XELLES DE TAULA I DE REPRESENTACIÓ*

Carmen Sánchez
(Universidad Autónoma de Madrid)

Durante más de cuatro siglos la cerá­ Al llarg de més de quatre segles la ce­
mica griega llegó de forma continua a ràmica grega va arribar de forma con­
la península Ibérica. Abarca este tiem­ tinuada a la península Ibèrica. Aquest
po distintas formas de comercio y va temps comprèn diferents formes de
cambiando el carácter de las importa­ comerç i va canviant el caràcter de les
ciones. Los vasos griegos asumen, en importacions. Els vasos grecs assu­
los tiempos más antiguos, rasgos de meixen, en els temps més antics, trets
intercambio aristocrático mientras que d’intercanvi aristocràtic mentre que els
los últimos que llegan a la Península darrers que arriben a la Península són
son objetos casi cotidianos. La plurali­ objectes quasi quotidians. La plurali­
dad del mundo peninsular provoca que tat del món peninsular provoca que al
a lo largo del tiempo los vasos griegos llarg del temps els vasos grecs es con­
se concentren en unas regiones o en centrin en unes regions o en unes al­
otras, y que cada área reaccione, selec­ tres i que cada àrea reaccioni, seleccio­
cione y utilice estos objetos importados ni i utilitzi aquests objectes importats
de diversas formas. Pero durante más de diferents formes. No obstant això,
de cuatro siglos la cerámica fabricada durant més de quatre segles la ceràmi­
en Grecia, formalmente admirable, se ca fabricada a Grècia, formalment ad­
convirtió en objeto de lujo necesario y mirable, es va convertir en objecte de
llegó a integrarse en el mundo ibérico luxe necessari i va arribar a integrar-se
hasta el punto que se hicieron determi­ al món ibèric fins al punt que es van

*Este trabajo ha sido realizado en el marco del pro­ *Aquest treball ha estat efectuat en el marc del pro­
yecto HAR2009-07448. jecte HAR2009-07448.

58
nantes para la propia reproducción del fer determinants per a la pròpia repro­
sistema social ibérico. ducció del sistema social ibèric.
Cap a finals del segle vii a. C. s’obre
una nova època amb la important ar­
ribada d’importacions de vasos portats
per comerciants grecs, foceus, tal ve­
gada samis o altres grecs orientals. Es
concentren en i al voltant de l’àrea de
Tartessos. Són vasos de luxe, objectes
d’un veritable comerç aristocràtic. Apa­
reixen copes àtiques del tipus de Siana,
copes lacònies, calzes de Quios, escifs i
copes de comastes, vasos de perfums i
píxides corínties, una àmfora amb prò­
toma de cavall, copes de Samos i fins i
tot una olpe pintada per Clítias amb el
Judici de Paris.

Se abre una época hacia finales del si­


glo vii a. C. con la importante llegada
de importaciones de vasos traídas por
comerciantes griegos, foceos, tal vez
samios u otros griegos orientales. Se
concentran en y alrededor del área de
Tartessos. Son vasos de lujo, objetos de
un verdadero comercio aristocrático.
Aparecen copas áticas del tipo de Sia­
na, copas laconias, cálices de Quíos,
escifos y copas de comastas, vasos de
perfumes y píxidas corintias, un án­
fora con prótomo de caballo, copas de
Fig. 5.2.- Crátera de columnas de cerámica ática de
Fig. 5.1.- Lécito de cerámica ática de figuras negras, figuras rojas del pintor de Agrigento (460-450 a. C.)
de la segunda mitad del siglo vi a. C., procedente de procedente de Empúries (MAC-Empúries). — Crater
Empúries (MAC-Empúries). — Lècit de ceràmica àtica de columnes de ceràmica àtica de figures roges del pin-
de figures negres, de la segona meitat del segle vi a. C., tor de Agrigento (460-450 a. C.) procedent d’Empúries
procedent d’Empúries (MAC-Empúries). (MAC-Empúries).

59
Samos e incluso una olpe pintada por Es cert que no tornarem a trobar vasos
Clítias con el Juicio de Paris. que, en aquesta proporció, siguin de
tan alta qualitat. La tendència general
Es cierto que no volveremos a encon­
és que, amb el temps, augmenti el per­
trar vasos que, en esta proporción, sean
centatge de productes més mediocres.
de tal calidad. La tendencia general es
que, con el tiempo, aumente el porcen­
taje de productos más mediocres.

Empúries, la única ciutat grega docu­


mentada a la península Ibèrica, va ju­
gar un paper important en el comerç
Un papel importante en el comercio
de vasos grecs, sobre tot arran de la
de vasos griegos lo jugó la única ciu­
fundació del sector urbà de la Neàpolis,
dad griega documentada en la penín­
a la segona meitat del vi a. C. Els va­
sula Ibérica, Empúries, sobre todo a
sos que trobem a Emporion són aquells
raíz de la fundación del sector urbano
que eren d’esperar en una ciutat grega.
de la Neápolis, en la segunda mitad del
Són abundants els escifos, sobre tot
vi a. C. Los vasos que encontramos en
els de vernís negre, i copes a les zones
Emporion son aquellos que cabría espe­
d’hàbitat i apareixen lècitos de figures
negres i de fons blanc a les necròpolis,
Fig. 5.3.- Crátera de campana de cerámica ática de
figuras rojas con representación de Nice y jinete, del
grupo de Polignoto (circa 440 a. C.), procedente de la Fig. 5.4.- Crátera de columnas de cerámica ática de
tumba 11 de la necrópolis ibérica de Tútugi (Galera, figuras rojas, de mediados del siglo v a. C., procedente
Granada) (Museo Arqueológico Nacional). — Crater de la necrópolis ibérica de Cabezo Lucero (Guar-
de campana de ceràmica àtica de figures roges amb damar del Segura, Alicante) (Museo Arqueológico de
representació de Nice i genet, del grup de Polignoto Alicante). — Crater de columnes de ceràmica àtica de
(circa 440 a. C.), procedent de la tomba 11 de la figures roges, de mitjans del segle v a. C., procedent
necròpolis ibèrica de Tútugi (Galera, Granada) (Mu- de la necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero (Guardamar
seo Arqueológico Nacional). del Segura, Alacant) (Museu Arqueològic d’Alacant).

60
rar en una ciudad griega. Abundan los vasos aquests últims lligats a les inhu­
escifos, sobre todo los de barniz negro macions que no solen aparèixer als ce­
y copas en el hábitat y aparecen lécitos mentiris indígenes.
de figuras negras y de fondo blanco en
Des d’Empúries es distribueix la cerà­
las necrópolis, vasos éstos últimos liga­
mica de Grècia pel Llevant espanyol.
dos a las inhumaciones que no suelen
A finals dels segle vi a. C. i sobretot
aparecer en los cementerios indígenas.
en el segle v a. C. els vasos del comerç
emporità (copes de figures roges del
pintor de Marlay, copes decorades amb
òlibes, copes-escifos de figures negres
tardanes, kántharoi de Saint Valentí,
etc.) arriben fins al sud peninsular, i es
distribueixen per l’àrea mediterrània i
pel sud-est peninsular i arriben a l’in­
terior fins a la Meseta. De tota manera,
Desde Empúries se distribuye la cerá­ els grecs no estaven sols en el comerç
mica de Grecia por el Levante español. de vasos grecs: els púnics d’Eivissa o
A finales del siglo vi a. C. y, sobre todo, de Cádiz hi varen jugar un paper im­
en el siglo v a. C. los vasos del comer­ portant.
cio emporitano (copas de figuras rojas
del pintor de Marlay, copas decoradas Els vasos grecs de les zones púniques,
con lechuzas, copas-escifo de figuras de tradició anicònica, són fonamental­
negras tardías, kántharoi de Saint Va­ ment de vernís negre. Gairebé total­
lentin, etc.) llegan hasta el sur penin­ ment absents els craters i, en general,
sular distribuyéndose por el área me­ els vasos figurats, s’utilitzen en l’ai­
diterránea y por el Sureste peninsular xovar funerari per part dels habitants
y llegando al interior hasta zonas de la púnics a les seves inhumacions (per
meseta. Pero los griegos no estaban so­ exemple, a la necròpolis eivissenca del
los en el comercio de vasos griegos, los Puig des Molins), els contenidors d’oli
púnicos de Ibiza o de Cádiz jugaron un com lècitos de figures negres en el se­
importante papel. gle v a. C. o més tard els petits lècitos
panxuts amb decoracions geomètri­
Los vasos griegos de las zonas púnicas, ques o figuracions esquematitzades i,
de tradición anicónica, son fundamen­ evidentment, les llànties. El món ibè­
talmente aquellos de barniz negro. ric preferirà els vasos relacionats amb
el consum de vi.
Fig. 5.5.- Copa de tipo Cástulo de cerámica ática, de
la segunda mitad del siglo v a. C., procedente de la Però no a totes les regions ibèriques es
necrópolis púnica del Puig des Molins (Ibiza) (Museo documenten els mateixos repertoris.
Arqueológico Nacional). — Copa tipus Càstulo de
Al Llevant espanyol, on la influència
ceràmica àtica, de la segona meitat del segle v a. C.,
procedent de la necròpolis púnica del Puig des Molins púnica és més forta, abunden els va­
(Eivissa) (Museo Arqueológico Nacional). sos de vernís negre com tots els tipus
61
Casi totalmente ausentes las cráteras de bols, copes-escifos, bolsals i també
y, en general, los vasos figurados, se kàntharoi. A la important regió de l’Al­
utilizan en el ajuar funerario por parte ta Andalusia on es produeix una gran
de los habitantes púnicos en sus inhu­ concentració d’importacions àtiques,
maciones (por ejemplo, en la necrópo­ sobretot des de finals del segle v a. C.
lis ibicenca del Puig des Molins), los i durant tota la primera meitat del iv a.
contenedores de aceite, como lécitos C., seran els craters i copes figurades
de figuras negras en el siglo v a. C. o les que hi predominen. Aquest feno­
más tarde los pequeños lécitos panzu­ men es constata a les necròpolis per­
dos con decoraciones geométricas o què en els escassos contexts de poblats,
figuraciones esquematizadas y, desde com el de Castellones de Ceal a Jaén,
luego, las lucernas. El mundo ibérico sembla que abunden els escifos, sem­
preferirá los vasos relacionados con el pre de figures roges.
consumo de vino.
A les necròpolis andaluses en època
clàssica apareixen craters de campana,
copes o pàteres però amb un ús diferent
per al qual varen ésser concebudes. El
vas grec té per l’iber un valor d’objecte
preuat i perd, en el moment en què es
produeix l’intercanvi comercial, el seu
estatus originari com a peça de vaixe­
lla. Els vasos grecs oberts s’utilitzen
com els plats i bols ibèrics i contenen
ofrenes o s’utilitzen com a tapadores
d’urnes cineràries i moltes vegades
els grans vasos tancats com craters o
pèlices (molt escasses) són conteni­
Pero no en todas las regiones ibéricas
dors de cendres. En aquesta regió la
se documentan los mismos reperto­
ceràmica àtica és un producte que es
rios. En el Levante español donde es
destina sobretot a la seva amortització
más fuerte la influencia púnica, abun­
funerària en les tombes. És l’element
dan los vasos de barniz negro como to­
de prestigi necessari per a la reproduc­
dos los tipos de cuencos, copas-escifo,
ció d’un sistema social jerarquitzat i
bolsales y también kántharoi. En la
lligat al consum ostentós de les elits
aristocràtiques i dels seus clients. Els
Fig. 5.6.- Base interior de una copa ática de figuras
rojas con representación de la lechuza, datada en el temes que apareixen amb major fre­
420-410 a. C., procedente del poblado ibérico de Cas- qüència són les escenes dionisíaques,
tellones de Ceal (Hinojosa, Jaén) (Museo Arqueológico les de banquet i les amazonomàquies
Nacional). — Base interior d’una copa àtica de figures
o griumàquies. Es fuig en general de
roges, amb representació de l’òliba, datada al 420-410
a. C., procedent del poblat ibèric de Castellones de Ceal la narració mítica; no interessa tant a
(Hinojosa, Jaén) (Museo Arqueológico Nacional). l’iber l’historia concreta sinó el caràcter
62
importante región de la Alta Andalucía simbòlic de la representació on abun­
donde se produce una gran concen­ den figures alades, com Eros i Nice o
tración de importaciones áticas, sobre com grius assimilables a la seva pròpia
todo desde finales del siglo v a. C. y iconografia funerària.
durante toda la primera mitad del iv a.
El valor d’aquests vasos fa que freqüent­
C., serán las cráteras y copas figuradas
ment apareguin reparats i desgastats.
las que predominen. Este fenómeno
Es tracta d’una reutilització funerària
se constata en las necrópolis porque
després d’un ús quotidià. Malgrat tot,
en los escasos contextos de poblados,
també apareixen peces adquirides no­
como el de Castellones de Ceal en Jaén,
més per al seu destí funerari com a
parecen abundar los escifos, siempre
l’impressionant conjunt de la tomba 43
de figuras rojas.
de Baza (Granada) de mitjans del segle
En las necrópolis andaluzas en época iv a. C.
clásica aparecen cráteras de campana,
copas o pateras pero con un uso dis­
tinto al que fueron concebidas. El vaso
griego tiene para el ibero un valor de
objeto precioso y pierde, en el momen­
to en que se produce el intercambio co­
mercial, su estatus original como pieza
de vajilla. Los vasos griegos abiertos se
usan como los platos y cuencos ibéri­
cos, conteniendo ofrendas, o como
tapaderas de urnas cinerarias, y mu­
chas veces los grandes vasos cerrados
como cráteras o pélices (muy escasas)
son contenedores de cenizas. En esta La gran demanda de determinats vasos
región la cerámica ática es un produc­ en el món ibèric probablement va pro­
to que se destina en gran medida a su vocar canvis en la producció d’alguns
amortización funeraria en las tumbas. tallers d’Atenes. Al segle iv a. C. hi ha
Es el elemento de prestigio necesario terrisseries que importen gran part
para la reproducción de un sistema so­ dels seus productes a l’àrea ibèrica,
cial jerarquizado y ligado al consumo com els aplegats sota el grup de Telos.
ostentoso de las élites aristocráticas y Alguns pintors com el del Tirso Negro
de sus clientes. Y aquí juegan un im­
portante papel las imágenes, muy esca­
sas en el mundo ibérico. Los temas que Fig. 5.7.- Kantharos de cerámica ática del estilo de
aparecen con mayor frecuencia son las Saint Valentin, de la primera mitad del siglo iv a. C.,
procedente del poblado ibérico de Ullastret (MAC-Ul-
escenas dionisíacas, las de banquete y
lastret). — Càntar de ceràmica àtica de l’estil de Saint
las amazonomaquias o grifomaquias. Valentin, de la primera meitat del segle iv a. C., pro-
Se huye en general de la narración mí­ cedent del poblat ibèric d’Ullastret (MAC-Ullastret).

63
tica, no interesa tanto al ibero la histo­ redueixen la mida dels seus craters
ria concreta sino el carácter simbólico acampanats mentre que altres vasos,
de la representación donde abundan fi­ com les pàteres de vora sortint, l’aug­
guras aladas, como Eros y Nice o como menten per ajustar-se a la seva nova
los grifos asimilables a su propia ico­ funció en el món ibèric com tapadores
nografía funeraria. dels craters-urnes. Hi ha productes de
ceràmica àtica que es concentren de
El valor de estos vasos hace que fre­
forma massiva a la nostra península.
cuentemente aparezcan lañados y des­
Al segle v a. C. foren les copes tipus
gastados. Una reutilización funeraria
Cástulo i al iv a. C. són les copes de fi­
tras un uso cotidiano. Pero también
gures roges del grup del pintor de Vie­
aparecen piezas adquiridas sólo para
na 116.
su destino funerario como en el impre­
sionante conjunto de la tumba 43 de També als tallers dels terrissaires ibè­
Baza (Granada) de mediados del siglo rics es deixa notar el pes dels vasos
iv a. C. grecs. Algunes ceràmiques ibèriques
imiten les formes dels vasos impor­
La gran demanda de determinados va­
tats encara que, curiosament, la més
sos en el mundo ibérico probablemen­
te provocó cambios en la producción
de algunos talleres de Atenas. En el
siglo iv a. C. hay alfares que importan
gran parte de sus productos al área ibé­
rica, como los reunidos bajo el grupo
de Telos. Algunos pintores como el del
Tirso Negro reducen el tamaño de sus
cráteras acampanadas mientras que
otros vasos, como las pateras de borde
saliente, lo aumentan para ajustarse a
su nueva función en el mundo ibérico,
como tapaderas de las cráteras-urnas.
Y hay productos de cerámica ática que
se concentran de forma masiva en
nuestra península. En el siglo v a. C.
fueron las copas tipo Cástulo y en el iv
a. C. son las copas de figuras rojas del
grupo del pintor de Viena 116.
Fig. 5.8.- Lécito panzudo reticulado de cerámica ática,
Pero también en los alfares ibéricos se de la primera mitad del siglo iv a. C., procedente de la
deja notar el peso de los vasos griegos. necrópolis púnica del Puig des Molins (Ibiza) (Museo
Arqueológico Nacional). — Lècito panxut i reticulat de
Algunas cerámicas ibéricas imitan las
ceràmica àtica, de la primera meitat del segle iv a. C.,
formas de los vasos importados aun­ procedent de la necròpolis púnica del Puig des Molins
que, curiosamente, la más popular no (Eivissa) (Museo Arqueológico Nacional).

64
suele aparecer en yacimientos ibéri­ popular no sol aparèixer als jaciments
cos, como es el caso de la crátera de ibèrics, com és el cas del crater de co­
columnas. lumnes.
Durant més de quatre segles varen ar­
ribar a la península Ibèrica les impor­
tacions de ceràmica grega però cap a
mitjans del segle iv a. C. comencen a
desaparèixer i els darrers vasos, ja molt
esporàdics, coincideixen amb el final
de la fabricació de les ceràmiques de
figures roges a Atenes.

Durante más de cuatro siglos llegaron


a la península Ibérica las importacio­
nes de cerámica griega pero hacia me­
diados del siglo iv a. C. comienzan a
desaparecer y los últimos vasos, ya
muy esporádicos, coinciden con el fi­
nal de la fabricación de las cerámicas
de figuras rojas en Atenas.

Fig. 5.9.- Crátera de campana de cerámica ática de fi­


guras rojas con escena de amazonomaquia, del 375-350 Fig. 5.10.- Crátera de campana de cerámica ática de
a. C., del círculo del “York-Reverse Group”, procedente figuras rojas del taller del “Retorted Painter”, del 375-
de la tumba 43 de la necrópolis ibérica del Cerro del 350 a. C., con tapadera de cerámica ibérica, procedente
Santuario (Baza, Granada) (Museo Arqueológico de la tumba 52 de la necrópolis ibérica de Villa­ricos
Nacional). — Crater de campana de ceràmica àtica (Almería) (Museo Arqueológico Nacional). — Crater
de figures roges amb escena d’amazonomàquia, del de campana de ceràmica àtica de figures roges del
375-350 a. C, del cercle del “York-Reverse Group”, pro- taller del “Retorted Painter”, del 375-350 a. C, amb ta-
cedent de la tomba 43 de la necròpolis ibèrica del Cerro padora de ceràmica ibèrica, procedent de la tomba 52
del Santuario (Baza, Granada) (Museo Arqueológico de la necròpolis ibèrica de Villaricos (Almería) (Museo
Nacional). Arqueológico Nacional).

65
6

LA CERÁMICA GRIEGA EN IBERIA: ÁNFO- LA CERÀMICA GREGA A IBÈRIA: ÀMFO-


RAS Y COMERCIO DE ALIMENTOS RES I COMERÇ D’ALIMENTS

José Pérez Ballester


(Universitat de València)

El comercio de productos griegos en la Documentem el comerç de productes


península Ibérica lo documentamos ya grecs a la península Ibèrica ja en la se-
en la segunda mitad del siglo viii a. C. gona meitat del segle viii a. C. a Huelva,
en Huelva, la Bahía de Cádiz y los asen- a la badia de Cádiz i als assentaments
tamientos fenicios del sur peninsular fenicis del sud peninsular o del sud-
o del sureste. Llegaron por el interme- est. Van arribar a través del mitjancer
diario fenicio en sus relaciones con las fenici en les seves relacions amb les
primeras colonias griegas de Occiden- primeres colònies gregues d’Occident.
te. El aceite se transportaba en ánforas L’oli es transportava en àmfores SOS
SOS de origen mayoritariamente ático, d’origen majoritàriament àtic i tam-
y también en ánforas corintias tipo A. bé en àmfores corínties tipus A. El vi
El vino es jonio, de Clazómenes y de es jònic, de Clazòmenes i de la illa de
la isla de Quíos. Durante todo el si- Quios. Durant tot el segle vii la dinà-
glo vii la dinámica de importación de mica d’importació d’aquests productes
estos productos sigue en manos feni- segueix en mans fenícies encara que
cias, aunque ahora el aceite procede ara l’oli procedeix també d’altres llocs
también de otros lugares jonios. En la jònics. En la Palaiàpolis d’Emporion el
Palaiapolis de Emporion el vino y aceite vi i l’oli grecs hi són des de finals del
griegos los encontramos desde finales segle vii a. C. juntament amb àmfores
del siglo vii a. C. junto a ánforas feni- fenícies i àmfores de vi etrusques.
cias y ánforas de vino etruscas.
Des dels inicis del segle vi a. C. els co-
Desde los inicios del siglo vi a. C. los merciants foceus s'introdueixen en les
comerciantes foceos se introducen en xarxes comercials fenícies. Procedei-
las redes comerciales fenicias. Proce- xen de la costa jònica i les illes veï­nes,
66
encara que aviat arribaran des de les
seves fundacions occidentals com Vè-
lia o Massalia. Vénen a la recerca espe-
cialment de la plata, coure i estany de
la Huelva tartèsica. Després de la fun-
dació d’Emporion, aquesta es converti-
rà en el punt d’arribada i redistribució
de productes grecs en el seu territori
i més al sud. Al vi quiota s’afegeix ara
el de Milet, Lesbos, Corint i altres pro-
cedents dels assentaments grecs occi-
dentals. L’exportació del vi de Massalia
anirà in crescendo durant tot el segle, en
den de la costa jonia y las islas veci- especial durant la segona meitat. L’oli
nas, aunque pronto llegarán desde sus corinti segueix arribant possiblement
fundaciones occidentales como Velia des d’enclavaments del centre medite­
o Massalia. Vienen en busca especial- rrani; l’oli àtic s’envasa en les àmfores
mente de la plata, cobre y estaño de la à la brosse, que es fabriquen també en
Huelva tartésica. Tras la fundación de altres enclavaments jònics. Juntament
Emporion, ésta se convertirá en el pun- amb el vi i l’oli no hem d’oblidar els olis
to de llegada y redistribución de pro- perfumats, especialment d’origen co-
ductos griegos en su territorio y más rinti o de Naucratis envasats en petits
al sur. Al vino quiota se suma ahora el i bells aríbals i alabastrons que trobem
de Mileto, Lesbos, Corinto y otros pro- en assentaments costers i redistribuïts
cedentes de los asentamientos griegos per l’interior peninsular.
occidentales. La exportación del vino A partir de la meitat del segle vi a. C.
de Massalia irá in crescendo durante i després de la caiguda de Focea, es re-
todo el siglo, en especial en su segunda gistra una forta baixada en les importa­
mitad. El aceite corintio sigue llegan- cions de productes grecs orientals a tota
do posiblemente desde enclaves centro Andalusia. A l’àrea emporitana encara
mediterráneos; el aceite ático se enva- que creix exponencialment l’arribada de
sa en las ánforas “à la brosse”, que se vins procedents de Massalia, continuen
fabrican también en otros enclaves jo- presents els vins i olis jònics i corintis.
nios. Junto al vino y al aceite no debe-
Els derelictes que ja anem coneixent
(Punta Bracceto, Point Lequin, A. Gi-
Fig. 6.1.- Ánfora ática del tipo SOS (750-675 a. C.),
destinada al transporte de aceite, procedente del asen-
glio) ens parlen de vaixells amb els se-
tamiento fenicio de Toscanos (Málaga) (según H. güents carregaments: àmfores vinàries
G. Niemeyer). — Àmfora àtica del tipus SOS (750- de diferents procedències (incloses
675 a. C.), destinada al transport d’oli, procedent de etrusques i massaliotes) juntament
l’assentament fenici de Toscanos (Málaga) (segons H.
G. Niemeyer).
amb vaixelles ceràmiques, normal-

67
mos olvidar a los aceites perfumados,
especialmente de origen corintio o de
Naucratis envasados en pequeños y be-
llos aríbalos y alabastrones que encon-
tramos en asentamientos costeros y re-
distribuidos por el interior peninsular.
A partir de la mitad del siglo vi a. C.,
tras la caída de Focea, se registra una
fuerte bajada en las importaciones de
productos griegos orientales en toda
Andalucía. En el área emporitana aun-
que crece exponencialmente la llegada
de vinos procedentes de Massalia, si-
guen presentes los vinos y aceites jo-
nios y corintios.
Los pecios que ya vamos conociendo
(Punta Bracceto, Point Lequin A, Gi-
glio) nos hablan de barcos con carga- ment associades al consum d’aquest
mentos compuestos: ánforas vinarias vi (per exemple, copes jòniques). En el
de diversas procedencias (incluidas derelicte de Cala Sant Vicenç (Mallor-
etruscas y masaliotas) junto a vajillas ca), de finals del segle vi a. C., predo-
cerámicas, normalmente asociadas minen les àmfores de vi magne grec
al consumo de ese vino (por ejemplo, (Calabria), amb presència minoritària
copas jonias). En el pecio de Cala Sant de les orientals: Corinti i Quios, entre
Vicenç (Mallorca), de finales del siglo altres. Respon, segons els seus investi-
vi a. C., predominan las ánforas de vino gadors, a un comerç de tipus empòric,
magno greco (Calabria), con presencia amb carregaments heterogenis (me-
minoritaria de las orientales: Corinto talls elaborats, productes alimentaris,
y Quíos entre otras. Responde, según vaixella ceràmica, etc.) que, des d’un
sus investigadores, a un comercio de port com Emporion, recorrerien dife-
tipo empórico, con cargamentos hete- rents punts costaners de la seva àrea
rogéneos (metales elaborados, produc- d’influència.
tos alimenticios, vajilla cerámica, etc.)
El segle v a. C. serà el de la presència
que desde un puerto como Emporion
de vasos ceràmics àtics a la península
recorrerían diversos puntos costeros
de su área de influencia.
Fig. 6.2.- Fragmentos de una ánfora de Quíos (600-
El siglo v a. C. será el de la presencia de 575 a. C.), destinada al transporte de vino, procedente
de Huelva (Museo Arqueológico Nacional). — Frag-
vasos cerámicos áticos en la península
ments d’una àmfora de Quios (600-575 a. C.), desti-
Ibérica, que tendrá su momento álgido nada al transport de vi, procedent de Huelva (Museo
a inicios del siglo iv a. C. A cambio se Arqueológico Nacional).

68
buscaba el cereal emporitano, así como Ibèrica, que tindrà el seu moment àl-
otros productos como lino y esparto en gid a inicis del segle iv a. C. A canvi, se
la costa levantina o salazones de pesca- cercava el cereal emporità, així com al-
do del área gaditana, cuyas ánforas se tres productes com lli i espart a la costa
han documentado en Corinto o Atenas. de llevant o salaons de peix de l’àrea
gaditana, àmfores dels quals s’han do-
cumentat a Corint o Atenes.
El paper d’Emporion en la redistribu-
ció de productes grecs segurament va
ser decisiu dintre d’un complex siste-
ma d’intercanvis on sembla ser que
els intermediaris ibèrics varen tenir ja
un paper destacat. Pel que fa a l’arri-
bada del vi grec a les nostres costes, el
derelicte d’El Sec (400-375 a. C.) amb
àmfores de vi de diferents procedèn-
cies, proposa un model de comerç on
el port del Pireu funcionaria com un
port principal. Allà s’emmagatzema-
rien àmfores amb vins de tot l’Egeu i
fins i tot del Mar Negre (Sínope), que
juntament amb vaixelles àtiques, es
carregarien en vaixells que podrien fer
escales en algun port de la Mediter-
El papel de Emporion en la redistribu-
rània Central (Sicília?) i tornats a em-
ción de productos griegos debió ser de-
cisivo, dentro de un complejo sistema
de intercambios donde al parecer los
intermediarios ibéricos tuvieron ya un
papel destacado. En cuanto a la llega-
da del vino griego a nuestras costas, el
pecio de “El Sec” (400-375 a. C.), con
ánforas de vino de diversas proceden-
cias, propone un modelo de comercio

Fig. 6.3.- Fragmentos de una ánfora de Quíos (600-


575 a. C.) procedente del poblado de La Fonteta/La Fig. 6.4.- Fragmento de una ánfora de Samos (600-550
Rábita, Guardamar del Segura (Alicante) (Museo Ar- a. C.), destinada al transporte de aceite, procedente de
queológico de Alicante). — Fragments d’una àmfora Huelva (Museo Arqueológico Nacional). — Fragment
de Quios (600-575 a. C.) procedent del poblat de La d’una àmfora de Samos (600-550 a. C.), destinada al
Fonteta/La Ràbita, Guardamar del Segura (Alacant) transport d’oli, procedent de Huelva (Museo Arqueo-
(Museu Arqueològic d’Alacant). lógico Nacional).

69
donde el puerto del Pireo funcionaría barcar en altres vaixells que els durien
como un puerto principal. Allí se alma- juntament amb altres productes a Ibè-
cenarían ánforas con vinos de todo el ria (Emporion?) i des d’allí serien redis-
Egeo e incluso del Mar Negro (Sinope), tribuïts. La presència d’interme­diaris
que junto a vajillas áticas se cargarían púnics es fonamenta en l’origen de la
en barcos que podrían hacer escalas en vaixella a bord del vaixell d’El Sec i en
algún puerto del Mediterráneo Central els grafits semítics trobats sobre vasos
(¿Sicilia?) y vueltos a embarcar en otros àtics d’aquest derelicte així com en un
barcos que los llevarían junto a otros dipòsit emporità de la mateixa època.
productos a Iberia (¿Emporion?) y des-
de allí redistribuidos. La presencia de El comerç del vi de la Magna Grècia i
Sicília es detecta tant en el propi dere-
Fig. 6.5.- Tipología de las ánforas localizadas en la fase
de ocupación de época arcaica (580-500 a. C.) de la Fig. 6.6.- Tipología de las ánforas localizadas en el
colonia griega de Emporion, en el sector de la Palaia- barco griego de Cala Sant Vicenç (Pollença, Mallorca),
polis (Sant Martí d’Empúries, l’Escala, Girona). Junto datado en el último cuarto del siglo vi a. C. 1-4: Ánforas
a ánforas fenicias, ibéricas y etruscas, aparecen ánforas ibéricas, 5-6: Ánforas de la Magna Grecia, 7-8: Peque-
griegas de Clazómenes, Lesbos, Quíos, Corintio y Mas- ñas ánforas griegas, 9: Ánfora de Quíos, 10: Ánfora
salia (X. Aquilué, dir, 1999, fig. 251). — Tipologia de corintia y 11: Ánfora del Norte del Egeo (X. Nieto/M.
les àmfores localitzades a la fase d’ocupació del període Santos, 2008, fig. 61). — Tipologia de les àmfores loca-
arcaic (580-500 a. C.) de la colònia grega d’Emporion, litzades al derelicte grec de Cala Sant Vicenç (Pollença,
al sector de la Palaiàpolis (Sant Martí d’Empúries, Mallorca), datat al darrer quart del vi a. C. 1-4: Àmfo-
l’Escala, Girona). Al costat d’àmfores fenícies, ibèri- res ibèriques, 5-6: Àmfores magnogregues, 7-8: Amfo-
ques i etrusques, es documenten àmfores gregues de retes gregues de mòdul petit, 9: Àmfora de Quios, 10:
Clazòmenes, Lesbos, Quios, Corint i Massalia (X. Àmfora coríntia i 11: Àmfora nord-egea (X. Nieto/M.
Aquilué, dir, 1999, fig. 251). Santos, 2008, fig. 61).

70
licte d’El Sec com a Emporion i la seva
àrea d’influència juntament amb el vi
massaliota i a percentatges cada vega-
da més petits d’àmfores de vi corinti o
sami. L’oli continua arribant de l’Àtica
en les àmfores à la brosse encara en
petites quantitats. Crida l’atenció però
l’escasssedat d’aquests envasos a terra
ferma enfront de l’abundant presència
de vaixella àtica de figures roges o de
vernís negre en tota la franja costera
d’Ibèria i fins i tot molt a l’interior. S’ha
esgrimit la manca d’investigació, l’exis-
tència de producció de vi local o la més
plausible: la utilització de la vaixella
àtica per a altres finalitats diferents del
consum del vi en els simposia.
Durant el període hel·lenístic (segles
iii-i a. C.), predominen especialment
intermediarios púnicos se fundamenta
en el origen de la vajilla de a bordo del
barco de “El Sec” y en los “grafitti” se-
míticos hallados sobre vasos áticos de
ese pecio así como en un depósito em-
poritano de la misma época.
El comercio del vino de la Magna Gre-
cia y Sicilia se detecta tanto en el propio
pecio de “El Sec” como en Emporion
y su área de influencia, junto al vino
masaliota y a porcentajes cada vez más
pequeños de ánforas de vino corintio o
samio. El aceite sigue llegando del Áti-
ca en las ánforas “à la brosse” aunque
en pequeñas cantidades. Ha llamado,

Fig. 6.7.- Ánfora griega para el transporte de vino de Fig. 6.8.- Ánfora de Massalia (Marsella) del siglo iv
la segunda mitad del siglo iv a. C. procedente del pecio a. C., destinada al transporte de vino, procedente de
de "El Sec" (Calvià, Mallorca) (Museo Arqueológico la costa de Castellón, entre Benicarló y Peníscola (Mu-
Nacional). — Àmfora grega, de la segona meitat del seo Arqueológico Nacional). — Àmfora de Massalia
segle iv a. C., destinada al transport de vi, procedent del (Marsella) del segle iv a. C., destinada al transport de
derelicte d’El Sec (Calvià, Mallorca) (Museo Arqueoló- vi, procedent de la costa de Castelló, entre Benicarló i
gico Nacional). Peníscola (Museo Arqueológico Nacional).

71
sin embargo, la atención la escasez de les àmfores de vi grec oriental de la illa
estos envases en tierra firme, frente a de Rodes però també d’altres centres
la abundantísima presencia de vajilla productors com Quios o Cos. Aquestes
ática de figuras rojas o de barniz negro àmfores arriben a la península Ibèrica
en toda la franja costera de Iberia e in- en el marc d’un comerç marítim con-
cluso muy al interior. Se ha esgrimido trolat per agents cartaginesos i, des
la falta de investigación, la existencia de final de la Primera Guerra Púnica,
de producción de vino local, o la más per itàlics sota el control de Roma.
plausible: la utilización de la vajilla áti- Arriben en vaixells amb carregaments
ca para otros fines distintos del consu- homogenis de vi itàlic, on el vi grec és
mo del vino en los simposia. tant sols una part anecdòtica.
Durante el período helenístico (siglos
iii-ia. C.), predominan especialmente
las ánforas de vino griego oriental de
la isla de Rodas pero también de otros
centros productores como Quíos o
Cos. Estas ánforas llegan a la penín-
sula Ibérica en el marco de un comer-
cio marítimo controlado por agentes
cartagineses y, desde el final de la Pri-
mera Guerra Púnica, por itálicos bajo
el control de Roma. Llegan en barcos
con cargamentos homogéneos de vino
itálico, en donde el vino griego es solo
una parte anecdótica.
Más adelante, después de la Tercera
Guerra Púnica, con Roma dueña del
Més endavant, desprès de la Ter-
Mediterráneo y tras la declaración ro-
cera Guerra Púnica i amb Roma
mana de Delos como puerto franco
propietària del Mediterrani i després
(166 a. C.), Rodas dejará de ser el prin-
de la declaració romana de Delos com
cipal centro comercial del Egeo a favor
a port franc (166 a. C.), Rodes deixarà
de Delos. En esta última ciudad, las
de ser el principal centre comercial de
excavaciones francesas han documen-
l’Egeu a favor de Delos. En aquesta úl-
tado centenares de ánforas de vino (es-
pecialmente rodio), que viajarán luego
a la península Itálica junto a otra serie Fig. 6.9.- Ánfora masaliota del siglo iv a. C. procedente
de productos como vajilla cerámica de Emporion. Los emporitanos fueron los principales
intermediarios comerciales del vino masoliota en la pe-
oriental, dentro de un tráfico comercial nínsula Ibérica (MAC-Empúries). — Àmfora massalio-
dominado por el lucrativo comercio de ta del segle iv a. C. procedent d’Emporion. Els empori-
esclavos. El puerto de llegada era el de tans van ser els principals intermediaris comercials del
vi massaliota a la península Ibèrica (MAC-Empúries).

72
Roma: Puteoli. El vino greco-oriental tima ciutat, les excavacions franceses
seguirá llegando a nuestras costas has- han documentat centenars d’àmfores
ta la mitad del siglo i a. C., como se ob- de vi (especialment rodi), que viatjaran
serva en pecios de esa época, siempre més tard a la península Itàlica junta-
acompañando a cargamentos de vino ment amb una altra sèrie de productes
itálico. Asimismo, el tipo de ánfora de com vaixella ceràmica oriental dintre
Cos, con sus características asas bífi- d’un tràfic comercial dominat pel lu-
das, será adoptado en el agro pompe- cratiu comerç d’esclaus. El port d’arri­
yano para envasar y exportar su vino bada era el de Roma: Puteoli. El vi
(ánforas Dressel 2-4), y posteriormen- grecoriental continuarà arribant a les
te se utilizará para transportar el vino nostres costes fins a la meitat del se-
de toda la Tarraconense, desde Girona gle i a. C. com s’observa en derelictes
hasta Alicante entre finales del siglo i d’aquesta època i sempre anirà acom-
a. C. y todo el siglo i d. C. panyat de carregaments de vi itàlic.
Així mateix, el tipus d’àmfora de Cos,
amb les seves característiques nanses
bífides, serà adoptat a l’agrus pompeià
per envasar i exportar el seu vi (àm-
fores Dressel 2-4), i posteriorment
s’utilitzarà per transportar el vi de tota
la Tarraconense, des de Girona fins a
Alacant a partir de finals del segle i a.
C. i durant tot el segle i d. C.

73
7

LA NUMISMÁTICA GRIEGA EN IBERIA: LA NUMISMÀTICA GREGA A IBÈRIA:


CECAS Y CIRCULACIÓN MONETARIA SEQUES I CIRCULACIÓ MONETÀRIA

Pere Pau Ripollès


(Universitat de València)

Las monedas más antiguas halladas en la Les monedes més antigues trobades a la
península Ibérica llegaron en el marco península Ibèrica varen arribar en el
de los contactos comerciales y es pro- marc dels contactes comercials i és
bable que muchas de ellas lo hicieran probable que moltes d’aquestes ho
de la mano de los griegos o de gentes fessin de la mà dels grecs o de gents
helenizadas, por supuesto, siempre en hel·lenitzades i , per descomptat, sem-
muy escasa cantidad. Pero la influen- pre en molt escassa quantitat. De totes
cia numismática griega más importan- maneres, la influència numismàtica
te procedió de la existencia en Iberia de grega més important va procedir de
dos colonias griegas, Emporion y Rode,
que emitieron moneda.
Las fuentes literarias señalan la exis-
tencia de varias colonias griegas en
Iberia, situadas a lo largo de la costa
mediterránea, aunque, excepto las dos
mencionadas, ninguna de ellas alcan-
zó un grado de organización política
suficientemente desarrollado como
para iniciar sus propias emisiones. De Fig. 7.1.- Fraccionaria emporitana que presenta, en el
anverso, una cabeza de cordero y una cruz de puntos
hecho, su localización continúa siendo con un círculo en el centro, en el reverso. Inicios del
una incógnita no resuelta. siglo v a. C. (P. P. Ripollès). — Fraccionària empori-
tana que presenta, a l’anvers, un cap de xai i una creu
Emporion y Rode fueron las dos colo- puntejada amb un cercle al centre, al revers. Principis
nias griegas más occidentales que acu- del segle v a. C. (P. P. Ripollès).

74
ñaron moneda, aunque de ellas la más l’existència a Ibèria de dues colònies
importante e influyente fue Emporion, gregues, Emporion i Rode, que varen
por la amplitud temporal en la que lo emetre moneda.
estuvo haciendo (siglos v-ii a. C.) y por
Les fonts literàries assenyalen l’exis-
el volumen de producción que puso
tència de diferents colònies gregues a
en circulación, ya que Rode tuvo una
Ibèria, ubicades al llarg de la costa me-
existencia bastante más limitada en el
diterrània, tot i que, excepte les dues
tiempo (siglos iv-iii a. C.).
esmentades, cap d’elles va obtenir un
grau d’organització política suficient-
ment desenvolupat com per efectuar
les seves pròpies emissions. De fet, la
seva localització continua essent una
incògnita no resolta.
Emporion i Rode foren les dues colò​nies
gregues més occidentals que varen en-
cunyar moneda, encara que, d’elles, la
El momento preciso en el que la colo- més important i influent va ser Empo­
nia de Emporion inició sus acuñaciones rion, pel marc temporal en el qual va
es incierto, pero por la cronología del desenvolupar la seva activitat (segles
tesoro de Auriol, en el que aparecieron v-ii a. C.) i pel volum de producció que
algunas de las primeras emisiones, va posar en circulació, ja que Rode va
se puede asegurar que el inicio de las tenir una existència força més limitada
emisiones emporitanas se produjo en en el temps (segles iv-iii a. C.).
época arcaica, posiblemente en torno
al 500 a. C. El moment precís en el qual la colònia
de Emporion va iniciar les seves encu-
Las emisiones de los siglos v y iv a. C. nyacions és incert, però, per la cronolo-
se caracterizan por su reducido peso y gia del tresor d’Auriol on varen aparèi-
pequeño módulo, es decir se trata de xer algunes de les primeres emissions,
fracciones, que corresponden a óbolos
es pot assegurar que l’inici de les emis-
con un peso de ca. 0,80-0,90 g, he-
sions emporitanes es va produir en èpo-
mióbolos de ca. 0,40-0,45 g y tetrarte-
ca arcaica, possiblement cap al 500 a. C.
moria de ca. 0,20 g, siguiendo un mo-
delo monetario que también vemos en Les emissions dels segles v i iv a. C. es
caracteritzen pel seu reduït pes i petit
mòdul, és a dir, es tracta de fraccionà-
Fig. 7.2.- Fraccionaria emporitana que presenta, en el ries que corresponen a òbols amb un
anverso, una cabeza con casco y un león, en el reverso, pes de ca. 0,80-0,90 g., hemiòbols de
con las letras “EM” retrógradas. Siglo iv a. C. (P. P.
ca. 0,40-0,45 g. i tetrartemoria de ca.
Ripollès). — Fraccionària emporitana que presenta, a
l’anvers, un cap amb casc i un lleó, al revers, amb les 0,20 g., seguint un model monetari
lletres “EM” retrògrades. Segle iv a. C. (P. P. Ripollès). que també veiem a la colònia grega
75
la colonia griega de Massalia. El hecho de Massalia. El fet que les primeres
de que las primeras acuñaciones de encunyacions de la península Ibèrica
la península Ibérica sean sólo fraccio- siguin nomes fraccionàries suggereix
nes sugiere que estaban destinadas a que estaven destinades a pagaments
pagos de sumas poco elevadas; desde de quantitats poc elevades; des de l’ini-
el inicio, estas monedas tuvieron una ci, aquestes monedes varen tenir una
amplia base de usuarios, pues su redu- àmplia base d’usuaris ja que el seu re-
cido valor facilitó el acceso a la misma duït valor va facilitar-ne l’accés a amplis
de amplios segmentos de la población, segments de la població, tant la colo-
tanto la colonial como la indígena. nial com la indígena.
Las actividades de carácter comercial,
desarrolladas en y desde la ciudad de
Emporion, centradas en los intercam-
bios de productos de lujo y manufactu-
rados por materias primas agrícolas y
mineras, supuso el establecimiento de
relaciones con las poblaciones nativas,
a través de las cuales las monedas de
Emporion y de otras procedencias, que Les activitats de caràcter comercial, de-
se encontraban en el circuito comer- senvolupades a i des de la ciutat de Em­
cial, se dispersaron en esos territorios porion, centrades en els intercanvis de
e incluso un poco más allá. Los hallaz- productes de luxe i manufacturats per
gos son relativamente frecuentes en el matèries primeres agrícoles i mineres,
Languedoc-Rosellón y en toda la franja va suposar l’establiment de relacions
costera oriental de Iberia, donde se in- amb les poblacions natives a través
corporaron como dinero que circulaba de les quals les monedes d’Emporion i
en calidad de metal bruto. d’altres seques, que es trobaven en el
circuit comercial, es varen dispersar en
aquests territoris i fins i tot una mica
més enllà. Les troballes són relativa-
ment freqüents en el Languedoc-Ros-
selló i en tota la franja costera oriental
d’Ibèria, on es varen incorporar com a
diner que circulava en qualitat de me-
tall brut.

Fig. 7.3.- Fraccionaria emporitana que presenta en el Fig. 7.4.- Fraccionaria emporitana con cabeza con
anverso una cabeza de león y en el reverso un toro em- casco en el anverso y una cabra, en el reverso, con las
bistiendo. Siglo iv a. C. (P. P. Ripollès). — Fraccionària letras “EM” invertidas. Siglo iv a. C. (P. P. Ripollès). —
emporitana que presenta a l’anvers un cap de lleó i Fraccionària emporitana amb cap amb casc a l’anvers
al revers un brau que envesteix. Segle iv a. C. (P. P. i una cabra, al revers, amb les lletres “EM” invertides.
Ripollès). Segle iv a. C. (P. P. Ripollès).

76
A principios del siglo iii a. C. se produjo A principis del segle iii a. C. es va pro-
un cambio sustancial en el valor de las duir un canvi substancial en el valor
monedas acuñadas en Emporion, poco de les monedes encunyades a Empo­
después de que lo hiciera la vecina co- rion, poc desprès de que ho fes la veïna
lonia griega de Rode (Roses, Girona). colònia grega de Rode (Roses, Girona).
Se abandonó la emisión exclusiva de Es va abandonar l’emissió exclusiva de
fracciones (óbolos, hemióbolos y tetrar- fraccionàries (òbols, hemiòbols i tetrar-
temoria), y se comenzó a emitir drac- temoria), i es va començar a emetre
mas, con un peso de ca. 4,70-4,80 g, dracmes, amb un pes de ca. 4,70-4,80
de acuerdo con el patrón de pesos uti- g., d’acord amb el patró de pesos uti-
lizado hasta ese momento. Además, en litzat fins en aquest moment. A més,
este mismo siglo, se inició la tendencia en aquest mateix segle, es va iniciar la
hacia la estandarización de los diseños, tendència cap a l’estandardització dels
abandonando la variabilidad constante dissenys i es va abandonar la variabi-
de los tipos empleados en las fraccio- litat constant dels tipus emprats a les
nes de los siglos v y iv a. C. Después fraccions dels segles v i iv a. C. Desprès
de unas emisiones de dracmas con d’unes emissions de dracmes amb re-
reverso caballo parado, en lo sucesivo, vers de cavall parat, d’ara endavant,
los diseños empleados fueron la cabeza els dissenys emprats van ser el cap
femenina rodeada de tres delfines en el femení envoltat de tres dofins a l’an-
anverso y el Pegaso en el reverso con vers i el Pegàs al revers amb la llegen-
la leyenda ΕMPOΡITWΝ. De la pro- da ΕMPOΡITWΝ. De la producció del
ducción del siglo iii a. C., los años con segle iii a. C. els anys amb una major
una mayor actividad emisora se sitúan activitat emissora se situen a finals del
a fines del mismo y han de relacionarse mateix segle i han de relacionar-se amb
con los acontecimientos históricos de
la Segunda Guerra Púnica, que provo-
caron que Emporion desempeñara un
importante papel como suministrador
de la moneda con la que se sufragaron
buena parte de los gastos financieros
romanos. Estas emisiones, que apenas
rebajaron unas décimas de gramo su
peso estándar, se caracterizan por te-
ner en el reverso la cabeza de Pegaso
Fig. 7.5.- Dracma emporitana con cabeza femenina y
transformada en una figura humana leyenda de la ceca en el anverso y caballo parado coro-
que con las manos se toca la punta de nado por una Nice alada en el reverso. Inicios del siglo
los pies. En este contexto de incesante iii a. C. (Museo Arqueológico Nacional). — Dracma

movimiento de tropas y de acciones emporitana amb cap femení i llegenda de la seca a


l’anvers i cavall parat coronat per una Nice volant al
bélicas, las monedas emporitanas se revers. Principis del segle iii a. C. (Museo Arqueológico
convirtieron en un tipo de acuñación Nacional).

77
que estuvo siempre presente en todo el els esdeveniments històrics de la Se-
escenario bélico, aunque en mayor me- gona Guerra Púnica, que van provocar
dida en la mitad oriental de Iberia. En que Emporion desenvolupés un paper
consecuencia, las emisiones emporita- important com a subministrador de la
nas se convirtieron en un tipo de mo- moneda amb la qual es varen sufragar
neda muy conocida, hasta el punto de bona part de les despeses financeres ro-
que un importante número de pobla- manes. Aquestes emissions, que amb
ciones ibéricas también las fabricaron prou feines van rebaixar unes desenes
imitando sus diseños, para que fueran de gram el seu pes estàndard, es carac-
utilizadas en un contexto monetario teritzen per tenir al revers el cap de Pe-
dominado por las dracmas emporita- gàs, transformat en una figura humana
nas y, presumiblemente, en relación que amb les mans es toca la punta dels
con la financiación de los gastos bélicos peus. En aquest context d’incessant
de la Segunda Guerra Púnica. moviment de tropes i d’accions bèl·
liques, les monedes emporitanes es van
convertir en un tipus d’encunyació que
va estar sempre present en tot l’escenari
bèl·lic, encara que en major mesura a la
meitat oriental d’Ibèria. En conseqüèn-
cia, les emissions emporitanes es varen
convertir en un tipus de moneda molt
coneguda, fins al punt que un impor-
A lo largo del siglo ii a. C., Emporion tant nombre de pobla­­­­­​​cions ibèriques
continuó acuñando dracmas con los també les varen fabricar imitant els
mismos diseños, pero con un peso me- seus dissenys perquè fossin utilitzades
dio menor, entre 4 y 4,20 g. No existen
en un context monetari dominat per
evidencias para establecer la cronolo-
les dracmes emporitanes i, presumi­
gía precisa de su emisión, pero los te-
blement, en relació amb el finançament
soros en los que aparecieron se fechan
de les despeses bèl·liques de la Segona
a fines del siglo ii a. C., por lo que algu-
Guerra Púnica.
nas de ellas estaban en circulación en
esa fecha. Al llarg del segle ii a. C., Emporion va
La segunda colonia griega establecida continuar encunyant dracmes amb els
en Iberia y que durante un período de mateixos dissenys, però amb un pes
mig inferior, entre 4 i 4,20 g. No exis-
teixen evidències per establir la crono-
Fig. 7.6.- Dracma emporitana con cabeza femenina
rodeada por tres delfines en el anverso y Pegaso, en el logia precisa de la seva emissió però
reverso, con la leyenda de la ceca. Mediados del siglo els tresors en els quals van aparèixer
iii a. C. (Museo Arqueológico Nacional). — Dracma
es daten a finals del segle ii a. C., per
emporitana amb cap femení envoltat per tres dofins a
l’anvers i Pegas, al revers, amb la llegenda de la seca. la qual cosa algunes d’elles estaven en
Mitjan segle iii a. C. (Museo Arqueológico Nacional). circulació en aquesta data.
78
tiempo, quizás un siglo o un poco me- La segona colònia grega establerta a Ibè-
nos, mantuvo operativo un taller mo- ria i que durant un període de temps,
netario fue Rode, localizada en la costa potser un segle o una mica menys, va
norte de la bahía de Roses (Girona); mantenir operatiu un taller monetari
una ubicación que sorprendentemen- va ser Rode, localitzada a la costa nord
te está muy próxima a Emporion y que de la badia de Roses (Girona), una ubi-
hace pensar en una complementarie- cació que sorprenentment està molt
dad entre ambas, antes que en una ri- propera a Emporion i que fa pensar en
validad. una complementarietat entre ambdues
ciutats, abans que en una rivalitat.
A finals del segle iv o principis del iii a.
C, Rode va encunyar monedes de plata
i bronze sota la forma de denomina­
cions diverses. Les dracmes amb un
pes mitjà de 4,70-4,80 g. es van adap-
tar al pes estàndard de les monedes en
circulació en la zona, encunyades pre-
A finales del siglo iv o comienzos del ferentment a Massalia i Emporion. Va
iii a. C., Rode acuñó monedas de plata y ser una encunyació destacada, no no-
bronce bajo la forma de denominacio- més pel major valor de les peces encu-
nes diversas. Las dracmas, con un peso nyades, sinó també per la qualitat del
medio de 4,70-4,80 g, se adaptaron al gravat dels encunys, els quals van ser
peso estándar de las monedas en circu- realitzats per excel·lents artesans. Els
lación en la zona, acuñadas preferen- tipus que es van triar per a les dracmes
temente en Massalia y Emporion. Fue van ser un cap femení, amb la llegen-
una acuñación destacada, no sólo por da RΟ∆ETWΝ, per a l’anvers, modelada
el mayor valor de las piezas acuñadas, segons el disseny siracusà d’Arethusa
sino también por la calidad del graba- creat per Evainetos, i en el revers una
do de los cuños, para lo cual se emplea- rosa vista per sota, amb el tall de la tija
ron excelentes artesanos. Los tipos que al centre i quatre pètals i sèpals (oca-
se eligieron para las dracmas fueron sionalment es va representar vista des
una cabeza femenina, con la leyenda de dalt); aquesta forma peculiar de re-
RΟ∆ETWΝ, para el anverso, modelada presentar la rosa és una creació pròpia
según el diseño siracusano de Arethu- i original de la colònia i constitueix la
representació més anòmala possible
Fig. 7.7.- Dracma emporitana con la cabeza de Aretusa d’una rosa.
en el anverso y con el caballo Pegaso con la cabeza
modificada en forma de figura humana en el reverso. Rode, a més, va encunyar divisors de
Siglo ii a. C. (MAC-Empúries). — Dracma emporitana
plata i bronze i aquests últims van
amb el cap d’Aretusa a l’anvers i amb Pegas amb el
cap modificat en forma de figura humana al revers. suposar una innovació a l’àmbit grec
Segle ii a. C. (MAC-Empúries). d’Ibèria ja que d’Emporion, com a colò-
79
sa creado por Evainetos, y en el reverso nia grega, no es coneixen emissions de
una rosa vista por debajo, con el corte bronze. Pel que fa a les emissions de
del tallo en el centro y cuatro pétalos y bronze, Rode va encunyar dos valors, el
sépalos (ocasionalmente se representó major té un mòdul i un pes similar a
vista desde arriba); esta forma peculiar les dracmes; per a l’anvers es va triar
de representar la rosa es una creación el cap femení de les dracmes i per al
propia y original de la colonia y cons- revers la rosa oberta i vista per la part
tituye la representación más anómala superior. Es varen encunyar seguint un
posible de una rosa. patró de 4,09 g. i moltes d’elles es re-
encunyaran sobre monedes de bronze
púniques de Cerdanya, emeses durant
la primera meitat del segle iii a. C. La
denominació menor de bronze, amb
un pes mitjà de 0,81 g., mostra a l’an-
vers un cap femení i al revers una rosa
vista de perfil.

Rode, además, acuñó divisores de pla-


ta y bronce, suponiendo estos últimos
una innovación en el ámbito griego de
Iberia, ya que de Emporion, como co-
lonia griega, no se conocen emisiones
de bronce. Por lo que se refiere a las
emisiones de bronce, Rode acuñó dos
valores, el mayor tiene un módulo y Les emissions de Rode constitueixen
un peso similar a las dracmas; para el una mostra de la seva maduresa políti-
anverso se eligió la cabeza femenina ca i econòmica, ja que varen conformar
de las dracmas y en el reverso la rosa una estructura monetal fluida i efi­
abierta y vista por la parte superior. Se cient, mitjançant la qual la colònia i els
acuñaron siguiendo un patrón de 4,09 usuaris varen poder configurar amb
g y muchas de ellas se reacuñaron so- les monedes quantitats de cobrament
bre monedas de bronce púnicas de
Cerdeña, emitidas durante la primera
Fig. 7.9.- Dracma emporitana de las últimas emisio-
nes. Presenta en el anverso una cabeza femenina ro-
Fig. 7.8.- Dracma de la ceca de Emporion con cabeza deada de delfines y el caballo Pegaso, en el reverso, a
de Artemis/Diana en el anverso y con el caballo Pe- cuyos pies aparece una punta de lanza y la leyenda
gaso, en el reverso, a cuyos pies aparecen los símbolos de la ceca. Siglo ii a. C. (Museo Arqueológico Nacio-
de un jabalí y un bastón. Inicios del siglo ii a. C. (P. P. nal). — Dracma emporitana de les darreres emissions.
Ripollès). — Dracma de la seca d’Emporion amb cap Presenta a l’anvers un cap femení envoltat de dofins i
d’Artemis/Diana a l’anvers i Pegas, al revers, als peus Pegas, al revers, als peus del qual apareix una punta
del qual apareixen els símbols de un porc senglar i una de llança i la llegenda de la seca. Segle ii a. C. (Museo
clava. Principis del segle ii a. C. (P. P. Ripollès). Arqueológico Nacional).

80
mitad del siglo iii a. C. La denomina-
ción menor de bronce, con un peso
medio de 0,81 g, muestra en el anverso
una cabeza femenina y en el reverso
una rosa vista de perfil.
Las emisiones de Rode constituyen
una muestra de su madurez política y
económica, ya que conformaron una
i pagament ben definides i precises.
estructura monetal fluida y eficiente,
També a la vegada posen de manifest el
mediante la cual la colonia y los usua-
reduït valor dels béns i intercanvis que
rios pudieron configurar con las mo-
la moneda va ser capaç de cobrir. El
nedas cantidades de cobro y pago bien
seu impacte a les poblacions nadiues
definidas y precisas, a la vez que ponen
d’Ibèria va estar limitat al seu entorn,
de manifiesto el reducido valor de los
la zona indigeta i l’àrea del Languedoc-
bienes e intercambios que la moneda
Rosselló ja que és en aquestes zones on
fue capaz de cubrir. Su impacto en las
trobem la major densitat de tro­balles,
poblaciones nativas de Iberia estuvo li-
encara que les relacions comercials
mitado a su entorno, la zona indigete
van aconseguir difondre la moneda
y el área del Languedoc-Rosellón, ya
de Rode per diversos punts de la costa
que es en esas zonas donde encontra-
mediterrània d’Ibèria.
mos la mayor densidad de hallazgos,
aunque las relaciones comerciales lo-
graron difundir la moneda de Rode por
diversos puntos de la costa mediterrá-
nea de Iberia.

Fig. 7.10.- Dracma de Rode con cabeza femenina en el


anverso y una rosa vista desde abajo en el reverso. Ini-
cios del siglo iii a. C. (Museo Arqueológico Nacional).
— Dracma de Rode amb cap femení a l’anvers i una
rosa vista des de baix al revers. Principis del segle iii a.
C. (Museo Arqueológico Nacional).

81
8

LA ESCULTURA GRIEGA EN IBERIA L’ESCULTURA GREGA A IBÈRIA

Martín Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)

La escultura griega es una de las gran- L’escultura grega és una de les grans
des creaciones de la cultura humana. creacions de la cultura humana. Tan-
Sin embargo, no siempre se compren- mateix, no sempre es comprèn tot el
de todo su significado cultural, que seu significat cultural, que ofereix as-
ofrece aspectos tan diferentes como la pectes tant diferents com la tècnica
técnica y el estilo, éste relacionado con i l’estil, aquest relacionat amb el gust
el gusto estético, su relación con la eco- estètic, la seva relació amb l’economia
nomía y la estructura social, y, sobre i l’estructura social, i sobretot, com a
todo, como manifestación de las creen- manifestació de les creences religioses
cias religiosas y de la ideología. Todos i de la ideologia. Tots aquests aspectes
estos aspectos ayudan a comprender ajuden a comprendre el seu ric signi-
su rico significado, que trasciende el ficat, que transcendeix el d’una mera
de una mera creación estética. En este creació estètica. En aquest sentit, per
sentido, para no caer en un anacronis- no caure en un anacronisme, cal tenir
mo, hay que tener en cuenta que lo en compte que el que nosaltres consi-
que nosotros consideramos creaciones derem creacions artístiques en la seva
artísticas en su época eran el producto època eren el producte d’artesans més
de artesanos más o menos hábiles al o menys hàbils al servei de la deman-
servicio de la demanda de su sociedad, da de la seva societat, és a dir, general-
es decir, generalmente de las clases ment de les classes dirigents, per trans-
dirigentes, para transmitir mensajes metre missatges ideològics que fessin
ideológicos que resaltaran su prestigio ressaltar el seu prestigi i poder. A més,
y poder. Además, la escultura nunca se l’escultura mai no es concebia com una
concebía como una creación indepen- creació independent, sinó que formava
82
diente, sino que formaba parte de mo-
numentos sacros, como frisos o meto-
pas de un templo o parte de una estela
funeraria o conmemorativa.
La escultura, como otras artes griegas,
procede de ideas llegadas de Orien-
te desarrolladas a partir del Periodo
Orientalizante, aunque el genio grie-
go, en una de las más interesantes
experiencias estéticas de la historia de
la humanidad, desarrolló un concep-
to de la belleza cada vez más elevado,
que culmina en las geniales creaciones
del arte clásico, que asociaban el pla-
cer estético a profundos conceptos fi-
part de monuments sacres, com frisos
losóficos y éticos. El desarrollo del arte
o mètopes d’un temple o part d’una es-
griego influyó en las culturas circun-
tela funerària o commemorativa.
mediterráneas, que lo adoptaron a sus
propias tradiciones culturales, con una L’escultura, com altres arts gregues,
creciente asimilación del estilo arcaico procedeix d’idees arribades d’Orient
y severo, pero con un progresivo dis- desenvolupades a partir del Període
tanciamiento a partir del arte clásico, orientalitzant, encara que el geni grec,
no tanto por incapacidad técnica, sino en una de les més interessants expe-
por razones culturales, divorcio supe- riències estètiques de la història de la
rado a partir del helenismo. humanitat, va desenvolupar un con-
cepte de la bellesa cada vegada més
La irradiación del arte griego, concre- elevat, que culmina en les genials crea-
tamente de la escultura, por el Medi- cions de l’art clàssic, que associaven el
terráneo llegó hasta la lejana Iberia, plaer estètic a profunds conceptes filo-
en el extremo Occidente del mundo sòfics i ètics. El desenvolupament de
conocido. No tenemos noticias de crea- l’art grec va influir en les cultures cir-
ciones geométricas, ni siquiera del alto cummediterrànies que el van adoptar
arcaísmo, pero en Carmona, la antigua a les seves pròpies tradicions culturals,
Carmo, una de las metrópolis tartesias, amb una creixent assimilació de l’estil
ha aparecido una Magna Mater de tipo
jonio, cuyo estilo corresponde al 560- Fig. 8.1.- Antefija de piedra con decoración de una
540 a. C., en el momento de apogeo de palmeta, datada en el siglo v a. C., procedente de la
las relaciones de Focea con Tartessos. cubierta de un templo, no localizado, de la Neápolis
de Emporion (MAC-Empúries). — Antefixa de pedra
La característica decoración tartesia de
amb decoració de palmeta, del segle v a. C., procedent
lotos del vestido permiten considerar- de la coberta d’un temple, no localitzat, de la Neàpolis
la como obra jonio-tartesia encargada d’Emporion (MAC-Empúries).

83
arcaic i sever, però amb un progressiu
distanciament a partir de l’art clàssic,
no tant per incapacitat tècnica, sinó per
raons culturals, divorci superat a partir
de l’hel·lenisme.
La irradiació de l’art grec, concreta-
ment de l’escultura, per la Mediterrà-
nia va arribar fins a la llunyana Ibèria,
en l’extrem Occident del món conegut.
No tenim notícies de creacions geomè-
triques, ni tant sols de l’alt arcaisme,
però a Carmona, l’antiga Carmo, una
de les metròpolis tartèssies, ha apa-
por el rey local a un escultor jonio de
regut una Magna Mater de tipus joni,
calidad, quizás huido de Focea tras la
l’estil del qual correspon al 560-540
conquista por Ciro el 546 a. C., que se
a. C., en el moment d’apogeu de les re-
adaptó al gusto de quien encargaba y
lacions de Focea amb Tartessos. La ca-
pagaba su trabajo. De esas mismas fe-
racterística decoració tartèssia de lotus
chas o ligeramente posteriores son los
del vestit permeten considerar-la com
primeros pequeños bronces de estilo
a obra joniotartèssia encarregada pel
jonio aparecidos en los santuarios ibé-
rei local a un escultor jònic de qualitat,
ricos, junto a importaciones como el
potser fugit de Focea després de la con-
Centauro de Rollos (Murcia), probable-
questa per Cir el 546 a. C., que es va
mente una obra laconia o magno-greca
adaptar al gust de qui encarregava i pa-
fechable hacia mediados de siglo vi
gava la seva feina. D’aquestes mateixes
a. C. La aparición de estas piezas debe
asociarse con el comercio de copas jo-
nias para vino y de otras importaciones
focenses, comercio que revela las rela-
ciones de hospitalidad y federación de
los griegos con las élites iberas filohe-
lenas, las cuales actuaron como merce-
narios contra los fenicios de las costas
meridionales.
Esta política de atracción de las élites
indígenas se plasmó en nuevas escul- Fig. 8.3.- Relieve de las esfinges de Empúries, proceden-
te del sector de la Palaiapolis de Emporion, conserva-
do en la actualidad en la sede de Barcelona del Museu
Fig. 8.2.- Centauro de bronce procedente de Los Royos d’Arqueologia de Catalunya (MAC-Empúries). — Re-
(Caravaca, Murcia), datado en el siglo vi a. C. (Museo lleu de les esfinxs d’Empúries, procedent del sector de
Arqueológico Nacional). — Centaure de bronze proce- la Palaiàpolis d’Emporion, que es troba actualment a
dent de Los Royos (Caravaca, Murcia), datat al segle vi la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Cata-
a. C. (Museo Arqueológico Nacional). lunya (MAC-Empúries).

84
dates o lleugerament posteriors són
els primers petits bronzes d’estil jònic
apareguts en els santuaris ibèrics, al
costat d’importacions com el Centaure
turas, siempre realizadas en piedra
de Rollos (Murcia), probablement una
arenisca, cuya superficie era estucada y
obra lacònia o magnagreca datable cap
pintada. Estas creaciones aparecen por
a mitjans del segle vi a. C. L’aparició
el Sureste, donde sustituyen monu-
d’aquestes peces ha d’associar-se amb
mentos anteriores realizados por artis-
el comerç de copes jòniques per a vi i
tas orientalizantes fenicios o tartesios.
d’altres importacions focenses, comerç
Son animales míticos protectores de la
que revela les relacions d’hospitalitat i
sepultura de personajes heroizados o
federació dels grecs amb les èlits iberes
divinizados, como esfinges, grifos, leo-
filhel·lenes, les quals van actuar com
nes y toros. Alguna de estas esculturas,
a mercenaris contra els fenicis de les
como la esfinge de Bogarra (Albacete),
costes meridionals.
pueden remontar a mediados del siglo
vi a. C., por su estilo del arcaísmo me- Aquesta política d’atracció de les èlits
dio, pero la mayoría ofrecen un estilo indígenes es va plasmar en noves es-
suelto y con creciente interés por el cultures, sempre realitzades en pedra
movimiento propio del arcaísmo final arenosa, la superfície de la qual era
y del inicio de arte severo, que permite estucada i pintada. Aquestes creacions
fecharlos a fines del siglo vi e inicios apareixen pel sud-est, on substituei-

Fig. 8.4.- Esfinge de Agost (Alicante) datada a finales Fig. 8.5.- Esfinge de El Salobral (Albacete) datada a fi-
del siglo vi a. C. (Museo Arqueológico Nacional). — nales del siglo vi a. C. (Museo Arqueológico Nacional).
Esfinx d’Agost (Alacant) datada a final del segle vi a. C. — Esfinx d’El Salobral (Albacete) datada a final del
(Museo Arqueológico Nacional). segle vi a. C. (Museo Arqueológico Nacional).

85
del v a. C. Con estas creaciones del si-
glo vi a. C. cabría situar un discutido
relieve de la Palaiapolis de Emporion
(Empúries) con dos esfinges, que se
han relacionado con los relieves ar-
caicos de Assos por su estilo y por la
piedra arenisca utilizada, lo que permi-
tiría atribuirlo al Artemision o templo
poliádico de la Emporion arcaica.
Estos artistas jonio-ibéricos crearon
obras de evidente calidad, como las es-
finges de Agost, la cabeza de Alicante
del Museo Arqueológico de Barcelona
o el monumento de Monforte del Cid,
que se asocian a un nuevo horizonte de
importaciones griegas de calidad fecha-
do en torno al 500 a. C. Este nuevo ho-
rizonte debe relacionarse con el esfuer-
zo bélico de los focenses en Occidente
paralelo al de las Guerras Médicas y la
sublevación de las ciudades jonias con- xen monuments anteriors realitzats
tra el Imperio Persa en el Egeo, que fi- per artistes orientalitzants fenicis o
nalizaron con los triunfos de Maratón tartessis. Són animals mítics protec-
y Salamina y con la batalla de Himera tors de la sepultura de personatges
contra los púnicos en Sicilia. En este heroitzats o divinitzats, com esfinxs,
contexto histórico llegaron a Iberia es- grius, lleons i braus. Alguna d’aques-
cultores jonios de calidad, con un esti- tes escultures, com l’esfinx de Bogarra
lo arcaico final y severo lleno de fuerza (Albacete), poden remuntar-se a mit-
y movimiento y con un profundo cono- jans del segle vi a. C. pel seu estil de
cimiento de la técnica escultórica que l’arcaisme mitjà, però la majoria ofe-
reflejan bellas cabezas de proporciones reixen un estil deslligat i amb creixent
geométricas para transmitir mayor interès pel moviment propi de l’arcais-
fuerza estética. Entre estas esculturas me final i de l’inici d’art sever, que per-
destaca el herôn de Porcuna (Jaén), met datar-los a finals del segle vi i ini-
circa 480 a. C., la Dama de Elche (Ali- cis del v a. C. Amb aquestes creacions
cante), circa 460 a. C. o el espléndido del segle vi a. C. es podria situar un
caballo de Juan Núñez (Albacete). Son
obras encargadas por reyes locales para Fig. 8.6.- Escultura de La Dama de Elche (Alicante)
datada a mediados del siglo v a. C. (Museo Arqueoló-
exaltar a sus antepasados heroizados y
gico Nacional). — Escultura de La Dama d’Elx (Ala-
afianzar así su poder político, lo que re- cant) datada a mitjan segle v a. C. (Museo Arqueoló-
vela que la escultura, por su significa- gico Nacional).

86
do ideológico, era un poderoso medio
para pagar alianzas políticas. El mismo
estilo ofrecen algunos pequeños bron-
ces jonio-ibéricos, como el “Guerrero
sacrificando un carnero” de La Puerta
de Segura (Jaén), de circa 490 a. C. o
los jinetes tipo “La Bastida”, de circa
470 a. C., obras de indudable calidad,
seguramente cetros regios, que pue-
den incluirse entre las mejores crea-
ciones del arte griego en Iberia.
A partir de mediados del siglo v a. C.
los contactos disminuyen, pues ya no
aparecen pequeños bronces de esti-
lo griego clásico. El mismo fenóme-
no ofrece la escultura en piedra, que
prosigue modelos anteriores, tanto en discutit relleu de la Palaiàpolis d’Em-
la escultura humana como en la zoo- porion (Empúries) amb dues esfinxs,
morfa, con estilos cada vez más locales que s’han relacionat amb els relleus
sin la finura de los prototipos iniciales. arcaics d’Assos pel seu estil i per la pe-
Sólo en el siglo iv a. C., en el Sureste, dra gres utilitzada, la qual cosa perme-
el pilar-estela de Coimbra del Barran- tria atribuir-lo a l’Artemision o temple
co Ancho (Jumilla, Murcia) y la estela poliàdic de l’Emporion arcaica.
de La Albufereta (Alicante) denotan
la llegada de nuevos estímulos más Aquests artistes jonicoibèrics varen
próximos al espíritu clásico, sin excluir crear obres d’evident qualitat, com les
la continuidad de tradiciones arcaizan- esfinxs d’Agost, el cap d’Alacant del
tes, muy evidentes en la escultura zoo- Museu Arqueològic de Barcelona, o el
morfa. Esta falta de evolución revela el monument de Monforte del Cid, que
menor desarrollo de la escultura, que, s’associen a un nou horitzó d’importa-
junto a la destrucción de numerosos cions gregues de qualitat datat entorn
monumentos anteriores, parece indi- del 500 a. C. Aquest nou horitzó ha de
relacionar-se amb l’esforç bèl·lic dels
car una tendencia isonómica con nue-
focenses a Occident paral·lel al de les
vas élites aristocráticas que sustituye-
ron a las anteriores de carácter heroico
divinizado. Fig. 8.7.- Cabeza de grifo procedente de la necrópolis
de Cabezo Lucero (Guardamar de Segura, Alicante),
El Helenismo representa el final de la datada en la segunda mitad del siglo v a. C. (Museo
Arqueológico de Alicante). — Cap de griu procedent
escultura griega en Iberia. Alejandro
de la necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar de Se-
Magno introdujo profundos cambios gura, Alacant), datat a la segona meitat del segle v a.
económicos, sociales e ideológicos en C. (Museu Arqueològic d’Alacant).

87
Guerres Mèdiques i la sublevació de
les ciutats jòniques contra l’Imperi Per-
sa a l’Egea, que van finalitzar amb els
triomfs de Marató i Salamina i amb la
batalla d’Himera contra els púnics a Si-
cília. En aquest context històric van ar-
ribar a Ibèria escultors jònics de quali-
tat, amb un estil arcaic final i sever ple
de força i moviment i amb un profund
coneixement de la tècnica escultòrica
que reflecteixen bells caps de propor-
cions geomètriques per transmetre
major força estètica. Entre aquestes
escultures destaca l’heron de Porcuna
(Jaén), circa 480 a. C., la Dama de Elx
(Alacant), circa 460 a. C. o l’esplèndid
cavall de Juan Núñez (Albacete). Són
obres encarregades pels reis locals per
exaltar als seus avantpassats heroitzats
i consolidar així el seu poder polític,
la qual cosa revela que l’escultura, pel
seu significat ideològic, era un pode-
rós mitjà per pagar aliances politiques.
El mateix estil ofereixen alguns petits
bronzes jònicoibèrics com el “Guerre-
ro sacrificant un moltó” de La Puerta
de Segura (Jaén), de circa 490 a. C. o
els genets tipus “La Bastida”, de circa
470 a. C., obres d’indubtable qualitat,
segurament ceptres regis, que poden
incloure’s entre les millors creacions
de l’art grec a Ibèria.
Fig. 8.8.- Diferentes modelos de monumentos funera-
rios ibéricos. 1.- Monumento turriforme de Pozo Moro A partir de mitjan el segle v a. C. els
(Albacete); 2-4.- Pilares estela de la zona levantina; contactes disminueixen, atès que ja no
5-6.- Relieves mitológicos de Pozo Moro; 7.- Tum- apareixen petits bronzes d’estil grec
ba de cámara de Baza (Granada) (Extraído de A.
Ruiz/M. Molinos, Los iberos, Barcelona 1993, fig. 74). clàssic. El mateix fenomen ofereix l’es-
— Diferents models de monuments funeraris ibèrics. cultura en pedra, que segueix models
1.- Monument turriforme de Pozo Moro (Albacete); anteriors, tant en l’escultura humana
2-4.- Pilars-estela de la zona llevantina; 5-6.- Relleus
com en la zoomorfa, amb estils cada
mitològics de Pozo Moro; 7.- Tomba de cambra de
Baza (Granada) (Extret de A. Ruiz/M. Molinos, Los vegada més locals sense la finor dels
iberos, Barcelona 1993, fig. 74). prototips inicials. Només al segle iv
88
todo el mundo urbano de la Antigüe- a. C. en el sud-est, el pilar-estela de
dad, que se reflejan en la escultura y Coimbra del Barranco Ancho (Jumi-
que alcanzaron áreas tan periféricas lla, Murcia) i l’estela de l’Albufereta
como Iberia. La creciente presión púni- (Alacant) denoten l’arribada de nous
ca en el siglo iii a. C. apenas se percibe estímuls més pròxims a l’esperit clàs-
en la plástica, como tampoco la griega sic, sense excloure la continuïtat de
antes de la presencia de Roma en His- tradicions arcaïtzants, molt evidents
pania. Pero a lo largo del ii a. C. las re- en l’escultura zoomorfa. Aquesta falta
giones más abiertas al Mediterráneo, d’evolució revela el menor desenvolu-
habitadas por Turdetanos, renuevan pament de l’escultura que, juntament
sus tradiciones escultóricas con nuevos amb la destrucció de nombrosos mo-
modelos helenísticos llegados a través numents anteriors, sembla indicar una
del mundo itálico. Entre estos modelos tendència isonòmica amb noves èlits
destacan los leones barroquizantes del aristocràtiques que van substituir les
helenismo final, que coronaban monu- anteriors de caràcter heroic divinitzat.
mentos funerarios siguiendo la anti-
gua tradición de origen orientalizante,
Fig. 8.9.- El santuario de Asclepios se ubica en el sec-
cuya huella en el paisaje quedó plasma- tor más elevado de la Neápolis de Emporion (MAC-
da en topónimos de las vías romanas Empúries). — El santuari d’Asclepi es troba al sector
como ad statuas o ad turres. més enlairat de la Neàpolis d'Emporion (MAC-Em-
púries).

89
L’Hel·lenisme representa el final de
l’escultura grega a Ibèria. Alexandre
el Magne va introduir profunds canvis
econòmics, socials i ideològics a tot el
món urbà de l’Antiguitat, que es reflec-
teixen a l’escultura i que van assolir
àrees tan perifèriques com Ibèria. La
creixent pressió púnica al segle iii a. C.
amb prou feines es percep en la plàs-
tica, com tampoc la grega abans de la
presència de Roma a Hispània. Però al
llarg del ii a. C. les regions més ober-
tes a la Mediterrània, habitades per
turdetans, renoven les seves tradicions
escultòriques amb nous models hel·
lenístics arribats a través del món ità-
lic. Entre aquests models destaquen els
lleons barroquitzants de l’hel·lenisme
final, que coronaven monuments fu-
neraris seguint l’antiga tradició d’ori-
gen orientalitzant, l’empremta de la
qual al paisatge va quedar plasmada en
topònims de les vies romanes com a ad
statuas o ad turres.
Aquesta fase de creixent obertura a
Esta fase de creciente apertura al hele- l’hel·lenisme, ja sota el poder de Roma,
nismo, ya bajo el poder de Roma, ofre- ofereix l’escultura més important gre-
ce la más importante escultura griega ga trobada a Ibèria, el famós Esculapi
hallada en Iberia, el famoso “Esculapio” d’Emporion. El déu, imponent amb el
de Emporion. El dios, imponente con su seu rostre sever i associat a una serp,
rostro severo y asociado a una serpien- s’ha interpretat com Asclepi, déu de la
te, se ha interpretado como Asclepios, medicina, i també com Serapis, la gran
dios de la medicina, y también como divinitat d’Alexandria i de l’Egipte ptole-
maic, el caràcter sincrètic del qual amb
Fig. 8.10.- La estatua de Asclepios (el denominado “Es- elements egipcis, orientals i grecs va
culapio de Empúries”) es una obra griega de época he-
lenística (siglo ii a. C.). Fue localizada en el año 1909 facilitar la seva difusió per la Mediterrà-
en el sector meridional de la Neápolis de Emporion nia. Tanmateix, la ubicació del seu tem-
(MAC-Empúries). — L’estàtua d’Asclepi (l’anomenat ple al costat de la torre-talaia de la ciutat
“Esculapi d’Empúries”) és una obra grega d’època
sembla indicar que també pugui ser
hel·lenística (segle ii a. C.). Va ser trobada l’any 1909 al
sector meridional de la Neàpolis d’Emporion (MAC- interpretat com Agathòs Daímon, heroi
Empúries). fundador ancestral convertit en geni o
90
Serapis, la gran divinidad de Alejan- déu protector de la població. L’escultura
dría y del Egipto ptolemaico, cuyo ca- està llaurada en dues parts, una de mar-
rácter sincrético de elementos egipcios, bre de Paros i una altre del Pentèlic, i és
orientales y griegos facilitó su difusión una obra eclèctica, pròpia de mitjan el
por el Mediterráneo. Sin embargo, la segle ii a. C., inspirada en models del
ubicación de su templo junto a la torre- classicisme tardà del segle iv a. C.
atalaya de la ciudad parece indicar que
El magnífic Esculapi d’Empúries re-
también pueda ser interpretado como
presenta el final de l’escultura grega a
Agathòs Daímon, Héroe Fundador an-
Ibèria, sense comptar obres de tallers i
cestral convertido en Genio o dios pro-
artesans grecs arribades a Hispania en
tector de la población. La escultura está
l’Imperi Romà, en general d’escassa for-
labrada en dos partes, una de mármol
ça creativa. El llarg desenvolupament
de Paros y otra del Pentélico, y es una
de l’escultura grega a Ibèria, durant gai-
obra ecléctica, propia de mediados del
rebé 500 anys reflecteix, com cap altre
siglo ii a. C., inspirada en modelos del
document, el procés d’hel·lenització
clasicismo tardío del siglo iv a. C.
d’Ibèria i la seva creixent imbricació en
El magnífico “Esculapio” de Empú- les cultures urbanes de la Mediterrània.
ries representa el final de la escultura És un procés en el qual l’escultura va
griega en Iberia, sin contar obras de ser, probablement, el principal element
talleres y artesanos griegos llegadas a transmissor de sentiments estètics i
Hispania en el Imperio Romano, por d’idees i, en conseqüència, el més im-
lo general de escasa fuerza creativa. El portant instrument d’hel·lenització i
largo desarrollo de la escultura griega de propaganda del poder.
en Iberia, durante casi 500 años, re-
fleja, como ningún otro documento, el
proceso de helenización de Iberia y su
creciente imbricación en las culturas
urbanas del Mediterráneo. Proceso en
el que la escultura fue, probablemen-
te, el principal elemento transmisor de
sentimientos estéticos y de ideas y, en
consecuencia, el más importante ins-
trumento de helenización y de propa-
ganda del poder.

91
9

LA EPIGRAFÍA GRIEGA EN IBERIA L’EPIGRAFIA GREGA A IBÈRIA

María Paz de Hoz


(Universidad de Salamanca)

Entre el 590 y 560 a. C. un griego que Entre el 590 i 560 a. C. un grec que,
de forma más o menos temporal se en­ de forma més o menys temporal, es
contraba al otro lado de las columnas trobava a l’altre costat de les columnes
de Hércules, en el ambiente portuario d’Hèrcules, en l’ambient portuari de
de la Huelva tartésica, dedicó un cuen­ la Huelva tartèssica, va dedicar un bol
co de pasta amarillenta y origen sa­ de pasta groguenca i origen sami a un
mio a un indígena de la zona, o quizá, indígena de la zona, o potser, com pro­
como propone Martín Almagro, a una posa Martín Almagro, a una divinitat
divinidad local. En el labio del cuen­ local. En el llavi del bol o de la tapa, va
co, o de la tapa, inscribió: ἀνέθηκε]ν inscriure: ἀνέθηκε]ν Νιηθωι ([lo dedic]
Νιηθωι ([lo dedic]ó a Niethos). Por des­ ó a Niethos). Per desgràcia no es con­
gracia no se conserva el nombre del serva el nom del dedicant encara que
dedicante, aunque está claro que es de està clar que és d’origen jònic pel dia­
origen jonio por el dialecto que utiliza, lecte que utilitza, possiblement sami
posiblemente samio por el origen de la per l’origen de la ceràmica i per ser
cerámica y por ser el comercio samio el comerç sami el més ben testificat a
el mejor atestiguado en la zona tartési­ la zona tartèssica a finals del segle vi
ca a finales del siglo vii a. C. y prime­ a. C. i primera meitat del vi a. C. Fins
ra mitad del vi a. C. Hasta hace poco fa poc, aquesta inscripció era la prime­
tiempo, esta inscripción era la primera ra onubense que ens proporcionava
onubense que nos proporcionaba un un nom sencer però descobriments
nombre entero, pero descubrimientos recents interpretats per Domínguez
recientes interpretados por Domín­ Monedero ens han proporcionat unes
guez Monedero nos han proporciona­ altres dues inscripcions datades a la
92
do otras dos inscripciones fechables mateixa època. Una està gravada en
por la misma época. Una está grabada una copa grega i, en lletres pròpies
en una copa griega y, en letras propias de l’alfabet cnido, diu [ ]ρακλέος ἠμί,
del alfabeto cnidio, dice [ ]ρακλέος ἠμί, el que amb alta probabilitat, tant per
lo que con alta probabilidad tanto por raons lingüís­tiques com per les restes
razones lingüísticas como por los res­ cultuals aparegudes en el lloc de la tro­
tos cultuales aparecidos en el lugar balla, pot suplir-se com [Ἡ]ρακλέος ἠμί
del hallazgo, puede suplirse como [Ἡ] (sóc d’ [He]racles), i proporciona així el
ρακλέος ἠμί (soy de [He]racles), propor­ primer testimoni epigràfic de l’existèn­
cionando así el primer testimonio epi­ cia del culte a aquest déu grec. Com bé
gráfico de la existencia del culto a ese testimonien les fonts literàries, va ser
dios griego con el que, como bien ates­ identificat amb el famós Melkart de
tiguan las fuentes literarias, fue iden­ Gades. Aquesta identificació va jugar
tificado el famoso Melkart de Gades, y un important paper en el comerç grec
la confirmación del importante papel arcaic a la Península. A part d’algunes
que en dicha identificación jugó el co­ inscripcions de propietat, dedicatòries
mercio griego arcaico en la Península. o votives com aquestes, nombrosos
Aparte de algunas inscripciones de grafits comercials consistents en mar­
propiedad, dedicatorias o votivas como ques o noms propis abreujats, a tall
éstas, numerosos grafitos comercia­ d’identificació de comerciants, i/o en
les consistentes en marcas o nombres nombres corresponents al nombre de
propios abreviados, a modo de identi­ vasos inclosos en un lot demostren la
ficación de comerciantes, y/o en nú­ presència de grecs procedents de les
meros correspondientes al número de costes de la Grècia oriental, fonamen­
vasos incluídos en un lote demuestran talment de Samos, però també d’al­
la presencia de griegos procedentes de tres ciutats jòniques i de les dòriques
las costas de la Grecia oriental, funda­ Rodes y Cnido així com d’Eubea o les
mentalmente de Samos, pero también seves colònies suditàliques, des del se­
de otras ciudades jonias y de las dorias gle vii a. C. D’aquesta època daten els
epígrafs més antics, trobats a Guadal­
Rodas y Cnido, así como de Eubea o
horce i Toscanos a la costa malague­
sus colonias suditálicas, desde el siglo
vii a. C. De esta época datan los epígra­
fes más antiguos, hallados en Guadal­
horce y Toscanos en la costa malague­
ña, donde el comercio griego aparece
en relación sin duda con el intenso
comercio fenicio. Leyendas dipintas a
representaciones iconográficas son re­ Fig. 9.1.- Cuenco samio con grafito griego procedente
de Huelva datado entre el 590 y el 560 a. C. (según
flejo de la entrada de cerámicas áticas
Jesús Fernández y Ricardo Olmos). — Bol sami amb
de lujo ya a comienzos del siglo vi a. C., grafit grec procedent de Huelva datat entre el 590 i el
de las que tenemos incluso un ejemplo 560 a. C. (segons Jesús Fernández i Ricardo Olmos).

93
en Medellín (Badajoz) atribuible al pin­ nya, on el comerç grec apareix sens
tor Eucheros, con una inscripción de dubte en relació amb l’intens comerç
propiedad: καλὸ]ν : εἰμι ποτέρ<ι>ο[ν] / fenici. Llegendes dipintas a represen­
[Εὐχερος ἐποίεσεν ἐμέ] (“soy una her­ tacions iconogràfiques són reflex de
mosa copa; me hizo Eucheros”). l’entrada de ceràmiques àtiques de luxe
ja a començaments del segle vi a. C.,
Una nueva etapa epigráfica, aunque
de la qual tenim fins i tot un exemple
muy relacionada con la anterior, repre­
a Medellin (Badajoz) atribuïble al pin­
sentan los numerosos grafitos griegos
tor Eucheros, amb una inscripció de
comerciales y de propiedad, grabados
propietat: καλὸ]ν : εἰμι ποτέρ<ι>ο[ν] /
sobre todo en cerámica ática y en me­
[Εὐχερος ἐποίεσεν ἐμέ] (“soc una bella
nor medida suditálica y hallados en
copa; em va fer Eucheros”).
asentamientos ibéricos de toda la costa
mediterránea, que reflejan los inter­ Una nova etapa epigràfica, encara que
cambios comerciales entre los griegos molt relacionada amb l’anterior, re­
que están estableciendo asentamientos presenten els nombrosos grafits grecs
comerciales más o menos fijos en la comercials i de propietat, gravats so­
costa íbera, y los púnicos e íberos. De bre tot en ceràmica àtica i a un nivell
los siglos v y iv a. C. tenemos muchos inferior suditàlica i trobats en assenta­
epígrafes comerciales, a veces en griego ments ibèrics de tota la costa mediter­
y púnico, procedentes de Tugia (Jaén), rània, que reflecteixen els intercanvis
Cerro del Real (Granada), Cigarralejo, comercials entre els grecs que estan es­
Pozo de la Nieve (Murcia), Torre Uchea tablint assentaments comercials més o
(Albacete), Villaricos (Almería), Guar­ menys fixos a la costa ibera, i els púnics
damar del Segura y la Illeta dels Ban­ i ibers. Dels segles v i iv a. C. tenim
yets (Alicante), Olocau (Valencia, copa molts epígrafs comercials, de vegades
con la inscripción Ἔρωτος), y, sobre en grec i púnic, procedents de Tugia

Fig. 9.2.- Anverso y reverso del kylix ático del taller de Eucheros procedente de Medellín (Badajoz), datado a inicios
del siglo vi a. C. (Museo Arqueológico Nacional). — Anvers i revers del cílix àtic del taller de Eucheros procedent
de Medellín (Badajoz), d’inicis del segle vi a. C. (Museo Arqueológico Nacional).

94
todo, Ullastret. Pudo ser un íbero y no (Jaén), Cerro del Real (Granada), Cigar­
un jonio el que en el siglo v a. C. trajo ralejo, Pozo de la Nieve (Murcia), Torre
a la costa valenciana desde Ática, Eu­ Uchea (Albacete), Villaricos (Almería),
bea o una colonia euboica la figurilla Guardamar del Segura i la Illeta dels
de bronce con la dedicatoria Ἀπολόνιος Banyets (Alacant), Olocau (València,
ἀνέθεκεν (Apolonio lo dedicó). copa amb la inscripció Ἔρωτος) i sobre
Por supuesto, un caso aparte es el de tot, Ullastret. Devia ser un iber i no un
Empúries, cuya fundación como ciu­ jònic el que al segle v a. C. va portar a
dad griega en el siglo vi a. C. la con­ la costa valenciana des d’Àtica, Eubea
vierte no sólo en el principal foco de o una colònia euboica la figureta de
testimonios epigráficos, sino en el bronze amb la dedicatòria Ἀπολόνιος
lugar en que éstos adquieren, ya en ἀνέθεκεν (Apolonio ho va dedicar).
la época arcaica, una mayor variedad Sense dubte, un cas a part és el d’Em­
acorde con el tipo de comunidad ciu­ púries, la fundació del qual com a ciu­
tat grega en el segle vi a. C. la conver­
teix no tant sols en el principal focus
de testimoniatges epigràfics sinó en
el lloc en què aquests adquireixen, ja
en l’època arcaica, una major varietat
d’acord amb el tipus de comunitat ciu­
tadana i no de simple assentament co­
mercial. Entre els principals represen­
tants de l’epigrafia arcaica d’aquesta
polis, estan, a part de diferents grafits
de propietat o autoria, grafits lúdics del
tipus de Ἄρκυλος μὴν ἕηκε μ’ἐριήρωι
συν[εταίρωι] (Arkylos em va enviar al
seu fidel com[pany]) o Ὀνάσις· (ε)ἶ τοῦ
καταλαπαξικοιλίου / [Ἡ]ρακλέ (Ets útil
per buidar el ventre. Heracles) o de tipus
cultual com diferents grafits amb el
nom de Dionís.
De totes maneres, el més característic
d’Empúries (per les implicacions que
Fig. 9.3.- Transcripción del alfabeto griego (1) junto a
sus equivalencias con el alfabeto jónico de finales del
té en el món iber l’ús d’aquest suport
período arcaico (2) y con el alfabeto greco-ibérico del així com per l’interès del contingut
Levante peninsular (3), según Javier de Hoz. — Trans- epigràfic, assimilable només a textos
cripció de l’alfabet grec (1) amb les seves equivalències
d’altres llocs marginals del món grec,
respecte a l’alfabet joni de finals del període arcaic (2)
i de l’alfabet grec-ibèric del Llevant peninsular (3), se- com Pech Maho a la Gàl·lia o Olbia
gons Javier de Hoz. i Berezan al Mar Negre) són les tres
95
dadana y no de simple asentamiento cartes privades, possiblement de caràc­
comercial. Entre los principales re­ ter comercial totes elles, inscrites en
presentantes de la epigrafía arcaica de plom. La més complerta i amb segure­
esta polis están, aparte de varios gra­ tat comercial data probablement de la
fitos de propiedad o autoría, grafitos segona meitat del segle v a. C. i és una
lúdicos del tipo de Ἄρκυλος μὴν ἕηκε carta en la qual l’autor dóna instruc­
μ’ἐριήρωι συν[εταίρωι] (Arkylos me en- cions al destinatari i esmenta un tercer
vió a su fiel com[pañero]) o Ὀνάσις· (ε)ἶ individu, possiblement ibèric pel seu
τοῦ καταλαπαξικοιλίου / [Ἡ]ρακλέ (Eres nom Basped, així com els emporitans
útil para vaciar el vientre. Heracles) o de en el seu conjunt. La carta conté una
tipo cultual como varios grafitos con el terminologia pròpia dels testimonis
nombre de Dióniso. comercials i concretament del comerç
marítim i reflecteix, juntament amb
els paral·lels de les cartes procedents
del sud de la Gàl·lia i del Mar Negre, la
existència en el segle v a. C. (remunta­
ble al segle vi a. C. si jutgem alguna de
les altres cartes) d’un complex comerç
naval amb el seu sistema contractual i
legal particular on l’escriptura juga ja
un paper important. A la vista de l’ex­
tens ús del plom per part dels ibers i
la seva adaptació de l’alfabet grec, són
òbvies les implicacions que, per la rela­
ció entre grecs i ibers en la Península,
Pero lo más característico de Empúries té l’ús del plom per als grecs a Empú­
-por las implicaciones que tiene en el ries on, a més d’aquestes cartes, s’han
mundo íbero el uso de ese soporte, así trobat dues defixions en aquest suport
como por el interés del contenido epi­ d’especial interès sobre tot per l’ono­
gráfico, asimilable sólo a textos de otros màstica i les característiques lingüísti­
lugares marginales del mundo griego, ques pròpies de l’àrea jònica de la qual
como Pech Maho en la Galia u Olbia y procedeixen els foceus colonitzadors
Berezan en el Mar Negro- son las tres de la ciutat.
cartas privadas, posiblemente de ca­ La presència hel·lenística al món grec
occidental es fa notar fonamentalment
pel que fa als testimonis escrits, per
Fig. 9.4.- Grafitos griegos sobre cerámicas áticas de les nombrosíssimes estampilles amfò­
los siglos v y iv a. C, procedentes de las excavaciones riques, sobretot procedents de Rodes
de la Neápolis de Emporion (MAC-Empúries). —
però també de Samos o Cnido, troba­
Grafits grecs sobre ceràmiques àtiques dels segles v i
iv a. C., procedents de les excavacions de la Neàpolis des en fragments de nanses amfòri­
d’Emporion (MAC-Empúries). ques per tota la costa mediterrània.
96
rácter comercial todas ellas, inscritas
en plomo. La más completa y con se­
guridad comercial data probablemente
de la segunda mitad del siglo v a. C. y
es una carta en la que el autor da ins­
trucciones al destinatario y menciona a
un tercer individuo, posiblemente ibé­
rico por su nombre Basped, así como
a los emporitanos en su conjunto. La
carta contiene una terminología propia
de los testimonios comerciales y con­
cretamente del comercio marítimo y
refleja, junto con los paralelos de las
cartas procedentes del sur de la Galia y
del Mar Negro, la existencia en el siglo
v a. C. (remontable al siglo vi a. C. a
juzgar por alguna de las otras cartas)
de un complejo comercio naval con su
sistema contractual y legal particular,
en el que la escritura juega ya un pa­
pel importante. A la vista del extenso
uso del plomo por los íberos y su adap­
Aquestes àmfores demostren l’existèn­
tación del alfabeto griego, son obvias
cia d’un comerç intens amb la costa
las implicaciones que para la relación
occidental d’Àsia Menor, comerç que
entre griegos e íberos en la Península sembla recuperar el que, com revelen
tiene el uso del plomo por los griegos els testimonis arcaics, va marcar els
en Empúries, donde además de estas inicis dels contactes grecs amb Ibèria
cartas se han hallado dos defixiones en encara que llavors de la mà dels feni­
este soporte, de especial interés sobre cis. Encara que en un volum menor
todo por la onomástica y características també hi ha estampilles gregues en
lingüísticas propias del área jonia de la àmfores itàliques, de les quals tenim
que proceden los foceos colonizadores el millor exemple al derelicte de Na­
de la ciudad. guardis a Mallorca, de finals del segle
La presencia helenística en el mundo ii a. C./principis del segle i a. C. amb
griego occidental se hace notar funda­ carregament de vi pullès i campanès,
mentalmente, en cuanto a los testimo­
nios escritos se refiere, por las nume­
rosísimas estampillas anfóricas, sobre Fig. 9.5.- Carta comercial griega inscrita en plomo del
siglo v a. C. procedente de la Neápolis de Emporion
todo procedentes de Rodas, pero tam­
(MAC-Empúries). — Carta comercial grega inscrita
bién de Samos o Cnido, halladas en en plom del segle v a. C. procedent de la Neàpolis
fragmentos de asas anfóricas por toda d’Emporion (MAC-Empúries).

97
la costa mediterránea. Estas ánforas de­ com a mínim. Gràcies a un altre de­
muestran la existencia de un comercio relicte, aquesta vegada a la Badia de la
intenso con la costa occidental de Asia l’Albufereta (Alacant), tenim una mos­
Menor, comercio que parece recuperar tra de com al costat d’àmfores i altres
el que, como revelan los testimonios objectes comercials que arribaven en
arcaicos, marcó los inicios de los con­ vaixells procedents d’orient a les nos­
tactos griegos con Iberia, aunque en­ tres costes, venien també un altre tipus
tonces de la mano de los fenicios. Aun­ d’objectes que els comerciants duien,
que en menor medida, también hay bé com objectes particulars d’ús o a tall
estampillas griegas en ánforas itálicas, d’amulets. El text inscrit en un frag­
de las que tenemos el mejor ejemplo ment ceràmic del derelicte de la Badia
en el pecio de Naguardis en Mallorca, de l’Albufereta, potser un ostrakon, és
de fines del siglo ii a. C./inicios del clarament votiu pel seu esment dels
siglo i a. C. con cargamento de vino Kabeiroi i potser tingui a veure fins i
apulio y campano, como mínimo. Gra­ tot amb una resposta oracular, relacio­
cias a otro pecio, esta vez en la Bahía nada amb el viatge a Ibèria? Si jutgem
de la Albufereta (Alicante), tenemos les lletres ]χρησ[ de la primera línia
una muestra de cómo junto a ánforas conservada, corresponents a alguna
y demás objetos comerciales que llega­ forma verbal o nominal de l’arrel que
ban en barcos procedentes de oriente
a nuestras costas, venían también otro
tipo de objetos que los comerciantes
traían consigo, bien como objetos par­
ticulares de uso, o a modo de amuletos.
El texto inscrito en un fragmento cerá­
mico del pecio de la Bahía de la Albufe­
reta, quizá un ostrakon, es claramente
votivo por su mención de los Kabeiroi,
y quizá tenga que ver incluso con una
respuesta oracular ¿relacionada con el
viaje a Iberia?, a juzgar por las letras ]
χρησ[ de la primera línea conservada,
correspondientes a alguna forma ver­
bal o nominal de la raíz que designa la Fig. 9.6.- En la publicación de Martín Almagro del
año 1952, Las inscripciones ampuritanas griegas,
actividad oracular. Testimonio de una ibéricas y romanas, aparece el primer inventario ex-
presencia griega en época helenísti­ haustivo de los epígrafes griegos de Emporion. Imagen
ca estable son las estampillas con los de la página 20 de la publicación con la inscripción del
masaliota Tespis. — A la publicació de Martín Al-
nombres de Ion y Nikias, propias de
magro de l’any 1952, Las inscripciones ampuritanas
un taller al parecer bien consolidado griegas, ibéricas y romanas, apareix el primer inven-
de cerámicas campanienses, que dis­ tari exhaustiu dels epígrafs grecs d’Emporion. Imatge
tribuye en un amplio territorio de la ac­ de la pàgina 20 de la publicació amb la inscripció del
massaliota Tespis.

98
tual Cataluña, especialmente en Roses,
Ullastret y Empúries.
Es a finales del siglo iii a. C. y sobre
todo durante el siglo ii a. C. cuando la
epigrafía griega en la Península más
se enriquece, sobre todo por dos moti­
vos: uno es la llegada de los romanos,
el otro la aparición por fin de la piedra
como soporte epigráfico. Los primeros
testimonios escritos de relación entre
griegos y romanos en la Península son
de carácter bélico: glandes misiles apa­
recidos en Sagunto con los nombres
de Euethidas y Arnias, y glandes en­
contrados en Garray (Soria), con la ins­
cripción Αἰτωλῶν (de los etolios), inscri­ designa l’activitat oracular. Testimoni
tos en ambos casos seguramente por d’una presència grega en època hel·
miembros de los auxilia griegos que lenística estable són les estampilles
lucharon en las guerras de conquista amb els noms d’Ion i Nikias, pròpies
romanas durante el siglo ii a. C., o en el d’un taller pel que sembla ben conso­
caso de los primeros, quizá ya a finales lidat de ceràmiques campanianes, que
del siglo iii a. C. en la toma de Sagunto. distribueix per un ampli territori de
La epigrafía en piedra hace su aparición l’actual Catalunya, especialment a Ro­
con un interesante epitafio hallado en ses, Ullastret i Empúries.
Empúries (fig. 9.8), datable entre el si­ És a la fi del segle iii a. C. i sobretot du­
glo iii y i a. C. y dedicado a Thespis hijo rant el segle ii a. C. quan l’epigrafia gre­
de Aristoleos, masaliota, reflejando la ga a la Península més s’enriqueix so­
continuación de las relaciones entre bretot per dos motius: un és l’arribada
las colonias griegas del norte de la Pe­ dels romans i l’altre l’aparició per fi de
nínsula y el sur de Francia. Un epitafio la pedra com a suport epigràfic. Els pri­
datable en los siglos ii-i a. C. proceden­ mers testimonis escrits de relació entre
te de las cercanías de Tarraco dedicado grecs i romans a la Península són de ca­
a Euxenos de Neapolis posiblemente ràcter bèl·lic: glands míssils apareguts
sea reflejo a su vez de la relación en­
tre la costa Tarraconense, de ocupación
romana, y el sur de Italia. Del siglo i Fig. 9.7.- Inscripciones griegas del siglo i a. C., realiza-
a. C. datan algunos ejemplos de epi­ das en opus signinum, que se encuentran en los pavi-
mentos de diferentes casas de la Neápolis de Empo-
grafía privada doméstica en mosaico, rion (MAC-Empúries).— Inscripcions gregues del segle
hallada a las entradas de algunas habi­ i a. C., realitzades en opus signinum, que es troben
taciones y consistente en fórmulas de als paviments de diferents habitatges de la Neàpolis
d’Emporion (MAC-Empúries).

99
augurio o saludo: χαῖρε ἀγαθὸς δαίμων; a Sagunt amb els noms Euethidas i Ar­
ἡδύκοιτος; εὐ[τ]υχέω; χαῖρετε, que de­ nias, i glands trobats a Garray (Sòria),
muestran la perduración del ambiente amb la inscripció Αἰτωλῶν (dels etolis),
helénico en Empúries. De la misma inscrits en ambdós casos segurament
época, la inscripción en tejas de arcilla per membres dels auxilia grecs que
de la abreviatura Δημ podría ser uno van lluitar en les guerres de conquesta
de los pocos testimonios de epigrafía romanes durant el segle ii a. C., o en el
pública hallados en esta ciudad si la cas dels primers, potser ja a la fi del se­
abreviatura corresponde a δημ(όσια), gle iii a. C., quan es va prendre Sagunt.
como es lo más probable, o uno de los,
L’epigrafia en pedra fa la seva aparició
también pocos, testimonios cultuales
amb un interessant epitafi trobat a Em­
si corresponde a Δήμητρος. Precisa­
púries, datable entre el segle iii i i a. C.
mente uno de los interrogantes que
i dedicat a Thespis fill d’Aristoleus,
plantea la epigrafía griega de Empúries
massaliota, que reflecteix la continua­
es su escasez en general y la ausencia
ció de les relacions entre les colònies
de testimonios oficiales esperables en
gregues del nord de la Península i el
alto número a lo largo de tantos siglos
sud de França. Un epitafi datable als
teniendo en cuenta el modelo de la
segles ii-i a. C. procedent de les roda­
polis griega clásica. Una serie de frag­
lies de Tarraco dedicat a Euxenos de
mentos fechables en los siglos ii-i a. C.
Neàpolis possiblement sigui reflex al
podrían pertenecer a inscripciones pú­
seu torn de la relació entre la costa Tar­
blicas a juzgar por el gran tamaño de
raconense, d’ocupació romana, i el sud
las letras y el cuidado de los remates de
d’Itàlia. Del segle i a. C. daten alguns
los campos epigráficos. En algunos de
exemples d’epigrafia privada domès­
dichos fragmentos se ha querido ver la
tica en mosaic, trobada a les entrades
mención de Zeus y de las ninfas. Sí es
d’algunes habitacions i consistent en
segura una lápida preparada para ado­
formules d’auguri o salutació: χαῖρε
sar a la pared donde se lee Θέμιδος (de
Themis), posiblemente demarcadora de
un altar o recinto dedicado a Themis,
con probabilidad situado en la zona de
los santuarios helenísticos del sector
sur de la Neápolis. Desgraciadamente,
de este gran recinto cultual conocido
arqueológicamente, la epigrafía sólo
ha dejado, aparte de letras y fragmen­
tos, una inscripción de finales del siglo
Fig. 9.8.- Inscripción de Emporion, datada en época
ii a. C./inicios del siglo i a. C. que por
helenística, que estaría relacionada con un santuario
varias razones, entre otras ser el único dedicado a Themis (MAC-Empúries). — Inscripció
testimonio seguro de la adscripción de d’Emporion, datada al període hel·lenístic, que es pot
uno de los recintos cultuales empori­ vincular amb un santuari dedicat a Themis (MAC-
Empúries).

100
tanos a una divinidad determinada, es ἀγαθὸς δαίμων; ἡδύκοιτος; εὐ[τ]υχέω;
el principal hallazgo epigráfico griego χαῖρετε, que demostren la perduració
en piedra de la Iberia preaugústea. El de l’ambient hel·lènic a Empúries. De
texto dice, primero en latín y luego la mateixa època la inscripció en teu­
en griego: Para [Isis y?] Sarapis hizo les d’argila de l’abreviatura Δημ podria
el templo, las estatuas y la stoa Noumas ser un dels pocs testimonis d’epigra­
Noumenio, alejandrino, piadosamente. fia pública trobats en aquesta ciutat
Parece ser el texto conmemorativo de si l’abreviatura correspon a δημ(όσια),
la fundación del templo de Serapis en com és el més probable, o un dels, tam­
Empúries, llevada a cabo por un griego bé pocs, testimonis cultuals si corres­
de Alejandría, posiblemente asentado pon a Δήμητρος. Precisament un dels
por razones comerciales en la ciudad, interrogants que planteja l’epigrafia
como hicieron otros alejandrinos en grega d’Empúries és la seva escasse­
otros puertos comerciales del Medite­ tat en general i l’absència de testimo­
nis oficials que es podrien esperar en
un nombre alt al llarg de tants segles
tenint en compte el model de la polis
grega clàssica. Una sèrie de fragments
datables en els segles ii-i a. C. podrien
pertànyer a inscripcions públiques si
es té en compte la grandària de les lle­
tres i la cura dels acabats dels camps
epigràfics. En alguns dels esmentats
fragments s’ha volgut veure l’esment
de Zeus i de les nimfes. Sí és segura
una làpida preparada per adossar a la
paret on es llegeix Θέμιδος (de Themis),
possiblement demarcadora d’un altar o
recinte dedicat a Themis, amb probabi­
litat situat a la zona dels santuaris hel·
lenístics del sector sud de la Neàpolis.
Desgraciadament, d’aquest gran recin­
te cultual conegut arqueològicament,
l’epigrafia només ha deixat, a part de
lletres i fragments, una inscripció de
Fig. 9.9.- Inscripción bilingüe, en griego y latín, pro- finals del segle ii a. C./inicis del segle
cedente del sector meridional de la Neápolis de Empo- i a. C. que per diferents raons, entre
rion, en la que el alejandrino Noumas dedica un tem-
altres ésser l’únic testimoni segur de
plo a Serapis a inicios del siglo i a. C. (MAC-Empúries).
— Inscripció bilingüe, en grec i llatí, procedent del l’adscripció d’un dels recintes cultuals
sector meridional de la Neàpolis d’Emporion, en la emporitans a una divinitat determina­
qual l’alexandrí Noumas dedica un temple a Serapis a da, és la principal troballa epigràfica
principis del segle i a. C. (MAC-Empúries).

101
rráneo de los que han dejado constan­ grega en pedra de la Ibèria preaugus­
cia las inscripciones. Aparte del interés tea. El text diu, primer en llatí i desprès
principalmente cultual del texto, desta­ en grec: Per a [Isis y?] Sarapis va fer el
ca el hecho de que sea bilingüe y con temple, les estàtues i l’stoa Noumas Nou-
el latín como primera lengua, lo que, meni, alexandrí, piadosament. Sembla
junto con el contenido, confirma el ser el text commemoratiu de la funda­
carácter de la fundación como acto re­ ció del temple de Serapis a Empúries,
conocido por el gobierno de la ciudad, duta a terme per un grec d’Alexandria,
por entonces ya bajo la tutela romana. possiblement assentat per raons co­
Este contacto greco-latino, que refleja mercials a la ciutat, com van fer altres
también el epitafio bilingüe de Demó­ alexandrins en altres ports comercials
crito hijo de Sóstrato y Paula Emilia en de la Mediterrània dels quals han dei­
el cambio de era, antecede el tipo de xat constància les inscripcions. A part
epigrafía griega que vamos a encontrar de l’interès principalment cultual del
a partir de entonces en la península text, destaca el fet que sigui bilingüe
Ibérica. Por una parte, una epigrafía de i amb el llatí com a primera llengua,
griegos o greco-orientales asentados en la qual cosa, juntament amb el contin­
ciudades romanas o enviados a Hispa­ gut, confirma el caràcter de la fundació
nia en el marco del ejército o la admi­ com a acte reconegut pel govern de la
nistración romana. Por otra parte, una ciutat, que llavors ja estava sota la tute­
epigrafía de la élite romana que presu­ la romana. Aquest contacte grecollatí,
mía de su cultura helénica. que reflecteix també l’epitafi bilingüe
de Demòcrit fill de Sòstrat i Paula Emí­
lia en el canvi d’era, precedeix el tipus
d’epigrafia grega que trobarem a par­
tir de llavors a la península Ibèrica.
Per una banda, tenim una epigrafia de
grecs o grecorientals assentats en ciu­
tats romanes o enviats a Hispània dins
de l’exèrcit o l’administració romana.
Per altra banda, tenim una epigrafia de
l’èlit romana que presumia de la seva
cultura hel·lènica.

102
10

LA TORÉUTICA Y LA ORFEBRERÍA GRIE- LA TORÈUTICA I L’ORFEBRERIA GREGUES


GAS EN IBERIA A IBÈRIA

Sebastián Celestino Pérez


(Unidad Asociada Universidad Autónoma de Madrid/
Instituto de Arqueología de Mérida del CSIC)

El enorme impacto de la colonización fe- L’enorme impacte de la colonització fe-


nicia en el sur de la península Ibérica nícia al sud de la península Ibèrica va
propició la introducción generalizada propiciar la introducció d’objectes ma-
de objetos manufacturados proceden- nufacturats procedents de la Mediter-
tes del Mediterráneo oriental. Se limitó rània oriental. Es va limitar d’aquesta
de este modo la presencia de los pro- manera la presència dels productes
ductos griegos, comercializados en el grecs, comercialitzats en el mercat pe-
mercado peninsular por los propios ninsular pels propis fenicis des dels
fenicios desde los primeros momentos primers moments de la colonització
de la colonización junto a otros objetos juntament amb altres objectes de les
de las áreas más occidentales del Medi- àrees més occidentals de la Mediter-
terráneo. Por ello, la inmensa mayoría rània. Per això, la gran majoria de les
de las creaciones de orfebrería y toréu- creacions d’orfebreria i torèutica que
tica que se documentan en la penínsu- es documenten a la península Ibèri-
la Ibérica a partir del siglo ix a. C. son ca a partir del segle ix a. C. són d’ori-
de origen oriental. A penas un siglo gen orien­tal. Només un segle després
después estos productos ya se elabo- aquests productes ja s’elaboraven en
raban en talleres indígenas, imitando tallers indígenes i imitaven els models
los modelos orientales sin apenas al- orientals sense amb prou feines altera-
teraciones. Es precisamente en este cions. És precisament en aquest mo-
momento cuando cobran especial rele- ment quan agafen especial rellevància
vancia los objetos de bronce y oro pro- els objectes de bronze i or procedents
cedentes de Grecia que, a pesar de su de Grècia que, malgrat la seva escas-
escasa presencia, ejercen como bienes sa presència, exerceixen com a béns
103
de prestigi entre les classes dirigents.
Aquests objectes suposen una alter-
nativa i un segell de distinció davant
la homogeneïtat i l’elevada quantitat
de peces elaborades en els tallers pe-
ninsulars, circumstància que es man-
tindrà fins ben entrat el segle vi a. C.
quan els tallers etruscos i del sud d’Ità-
lia comencen a introduir els seus pro-
pis productes tot imitant els originals
grecs. Aquest procés es perllongarà
fins als inicis del segle iv a. C. Així, hi
ha més bronzes arcaics grecs que dels
segles v i iv a. C. quan, no obstant això,
hi ha una veritable invasió de ceràmica
de prestigio entre las clases dirigentes. àtica. Els focus principals on s’han do-
Estos objetos suponen una alternativa cumentat objectes grecs de major an-
y un sello de distinción ante la homo- tiguitat, especialment d’origen joni, es
geneidad y la elevada cantidad de pie- restringeixen a la costa catalana, més
zas elaboradas en los talleres peninsu- exposada a la colonització grega i a
lares, circunstancia que se mantendrá
hasta bien entrado el siglo vi a. C.,
cuando los talleres etruscos y del sur
de Italia comienzan a introducir sus
propios productos imitando los origi-
nales griegos. Este proceso se prolon-
gará hasta los inicios del siglo iv a. C.
Así, hay más bronces arcaicos griegos
que de los siglos v y iv a. C., cuando sin
embargo hay una verdadera invasión
de cerámica ática. Los focos principa-
les donde se han documentado objetos
griegos de mayor antigüedad, especial-
mente de origen jonio, se restringen
a la costa catalana, más expuesta a la
Fig. 10.2.- Cabeza de bronce de estilo orientalizante
que representa una leona o una pantera procedente de
Fig. 10.1.- Casco corintio hallado en la desembocadura una tumba de la necrópolis de El Portixol de Emporion
del río Guadalete (Cádiz) datado a inicios del siglo vii (Empúries), datada hacia el 500 a. C. (MAC-Empúries).
a. C. (Museo Arqueológico Nacional). — Casc corinti — Cap de bronze d’estil orientalitzant que representa
trobat a la desembocadura del riu Guadalete (Cádiz) una lleona o una pantera procedent d’una tomba de
datat a principis del segle vii a. C. (Museo Arqueológico la necròpolis d’El Portixol d’Emporion (Empúries), da-
Nacional). tada entorn a l’any 500 a. C. (MAC-Empúries).

104
colonización griega, y a Huelva, donde Huelva, on han aparegut algunes peces
han aparecido algunas de las piezas més significatives dintre de contexts
más significativas dentro de contextos funeraris. A partir del segle vi a. C. es
funerarios. A partir del siglo vi a. C. se documenten alguns objectes de forta
documentan algunos objetos de fuer- tradició grega si bé sembla ser que va-
te tradición griega, si bien parece que ren ésser elaborats en tallers itàlics, en
fueron elaborados en talleres itálicos, les zones perifèriques del Llevant, Alt
en las zonas periféricas del Levante, Guadalquivir i Extremadura.
Alto Guadalquivir y Extremadura.

Els bronzes grecs d’importació més


significatius són els gerros procedents
Los bronces griegos de importación de Huelva, tant per la seva antiguitat
más significativos son los jarros pro- com per haver estat trobats en contexts
cedentes de Huelva, tanto por su anti- funeraris que permeten datar-los amb
güedad como por haber sido hallados solvència, com succeeix també amb els
en contextos funerarios que permiten fermalls de cinturó de placa romboïdal
datarlos con solvencia, como ocurre d’origen jònic trobats en diferents tom-
también con los broches de cinturón bes del sud peninsular. Ens referim a
de placa romboidal de origen jónico gerros de tipus rodi trobats a la tomba
hallados en varias tumbas del sur pe- 5 de La Joya (Huelva) i en el túmul 2 de
ninsular. Nos referimos a los jarros de la necròpolis de Santa Marta (Huelva),
tipo rodio hallados en la tumba 5 de
Fig. 10.4.- Sátiro de bronce (550-500 a. C.) procedente
Fig. 10.3.- Figura de bronce con representación de una del yacimiento arqueológico del Llano de la Conso­
sirena (550-500 a. C.) procedente de una tumba de la lación (Montealegre del Castillo, Albacete) (Museo
necrópolis de les Corts de Empúries (MAC-Empúries). Arqueológico Nacional). — Sàtir de bronze (550-500
— Figura de bronze amb representació d’una sirena a. C.) procedent del jaciment arqueològic del Llano de
(550-500 a. C) procedent d’una tomba de la necròpolis la Consolación (Montealegre del Castillo, Albacete)
de les Corts d’Empúries (MAC-Empúries). (Museo Arqueológico Nacional).

105
La Joya (Huelva) y en el túmulo 2 de que estan al costat de sengles recipients
la necrópolis de Santa Marta (Huelva), rituals o braserillos que tradicionalment
encontrados junto a sendos recipien- s’aparellaven amb gerros piriformes
tes rituales o “braserillos” que tradicio- fenicis. Apareixen, per tant, com un
nalmente se emparejaban con jarros element d’especial notorietat social.
piriformes fenicios; es decir, aparecen Aquests gerros es caracteritzen per la
como un elemento de especial notorie-
dad social. Estos jarros se caracterizan
por su gran tamaño de forma globular,
por su boca trilobulada y por los típi-
cos rodetes discoidales apoyados en
la zona trasera del borde desde don-
de arranca el asa maciza de bandas
rematada por una palmeta. Mientras
los jarros fenicios son de bronce fun-
dido, los griegos peninsulares fueron
elaborados mediante la técnica del ba-
tido, utilizando mayores cantidades de
plomo para garantizar su resistencia.
El ejemplar de mayor calidad, aunque

seva gran grandària de forma globular,


per la seva boca triobulada i pels típics
rodets discoïdals recolzats a la zona del
darrere de la vora des d’on arranca la
nansa massissa de bandes rematada
per una palmeta. Mentre els gerros fe-
nicis són de bronze fos, els grecs penin-
sulars van ser elaborats mitjançant la
tècnica del batut, que utilitzava majors

Fig. 10.5.- Sileno simposiasta de bronce (500-450 a. C.) Fig. 10.6.- Estatua de bronce que representa al dios
procedente de Tablas de las Cañas (Capilla, Badajoz) Hypnos de Jumilla (Murcia), datada en época helenís-
(Museo Arqueológico Nacional). — Silè simposiasta tica (Museo Arqueológico Nacional). — Estàtua de
de bronze (500-450 a. C.) procedent de Tablas de las bronze que representa al déu Hypnos de Jumilla (Mur-
Cañas (Capilla, Badajoz) (Museo Arqueológico Na- cia), datada al període hel·lenístic (Museo Arqueo­
cional). lógico Nacional).

106
tan sólo se ha conservado el borde y el quantitats de plom per garantir la seva
asa, es el procedente de Granada, baña- resistència. L’exemplar de major quali-
do en plata y guardado en la Hispanic tat, encara que tants sols s’ha conversat
Society of America de Nueva York. Aquí la vora i la nansa, és el procedent de
se conserva también el denominado Granada, banyat en plata i guardat en
vaso Vives, una imitación posterior la Hispanic Society of America de Nova
como el de Valdegamas (Don Benito, York. Aquí es conserva també l’anome-
Badajoz), ya de mediados del vi a. C., nat vas Vives, una imitació posterior
o el del Museu d’Arqueologia de Cata- com el de Valdegamas (Don Benito,
lunya-Barcelona procedente de Sevilla, Badajoz), ja de mitjans del vi a. C, o el
fechado en el siglo v a. C. No obstante, del Museu d’Arqueologia de Catalunya-
el bronce griego de importación más Barcelona procedent de Sevilla, datat
en el segle v a. C. No obstant això, el
bronze grec d’importació més antic és
el casc corinti trobat a la desemboca-
dura del riu Guadalete, de principis del
segle vii a. C., que ha estat interpretat
com una ofrena ritual. La mateixa inter-
pretació s’ha proposat per als cascos del
mateix tipus però de cronologies més

Fig. 10.7.- Guerrero de bronce de un posible taller de


la Magna Grecia de la segunda mitad del siglo v a. C.
procedente del yacimiento arqueológico de Son Gela-
bert de Dalt (Sineu, Mallorca) (Museo Arqueológico Fig. 10.8.- Aplique de bronce griego con representación
Nacional). — Guerrer de bronze d’un possible taller de Sileno (siglo iv a. C.) procedente, posiblemente, de
de la Magna Grècia de la segona meitat del segle v Pollença (Mallorca) (Museu d’Arqueologia de Catalu-
a. C. procedent del jaciment arqueòlogic de Son Ge- nya). — Aplic de bronze grec amb representació de Silè
labert de Dalt (Sineu, Mallorca) (Museo Arqueológico (segle iv a. C.) procedent, possiblement, de Pollença
Nacional). (Mallorca) (Museu d’Arqueologia de Catalunya).

107
antiguo es el casco corintio hallado en modernes, apareguts a les desemboca-
la desembocadura del río Guadalete, dures del Rius Odiel i Guadalquivir.
de principios del siglo vii a. C., el cual
A Catalunya, l’escassetat de bronzes
ha sido interpretado como una ofrenda grecs és notòria, malgrat el major im-
ritual. La misma interpretación se ha pacte de la presència colonial grega. Els
propuesto para los cascos del mismo bronzes trobats són d’origen jònic i de
tipo, pero de cronologías más moder- major antiguitat, com és el cas de l’aplic
nas, aparecidos en las desembocaduras de llança de carro amb cap de pantera o
de los ríos Odiel y Guadalquivir, el cap de Sirena procedent d’Empúries
En Cataluña, la escasez de bronces o el pròtom de toro conservat al Museu
griegos es notoria, a pesar del mayor d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona.
impacto de la presencia colonial grie- A partir del segle vi a. C. les troballes
ga. Los bronces hallados son de origen es dispersen per altres àrees costane-
jonio y de mayor antigüedad, como es res de la península, principalment Ba-
el caso del aplique de lanza de carro lears, i fins i tot per l’interior. Encara
con cabeza de pantera o la cabeza de que és difícil assegurar el genuí origen
Sirena procedentes de Empúries o grec d’aquestes peces, no hi ha dubte
el prótomo de toro conservado en el de la seva forta influència iconogràfica,
Museu d’Arqueologia de Catalunya- en el cas de la figura femenina del cre-
Barcelona. A partir del siglo vi a. C., maperfums de La Quéjola (Albacete),
los hallazgos se dispersan por otras realitzada a l’estil de las Korai gregues.
áreas costeras de la península, prin- En aquest sentit destaquen també es-
cipalmente Baleares, e incluso por el pecialment el Centaure de Rollos de
interior. Aunque es difícil asegurar el Caravaca (Murcia), el Sàtir del Llano de
genuino origen griego de estas piezas, la Consolación (Albacete), el Sileno de
Capilla (Badajoz) o el Hipnos de Jumi-
lla (Murcia), ja d’època hel·lenística.
Fig. 10.9.- Diadema de oro del siglo v a. C. del de-
nominado Tesoro de Jávea (Alicante) (Museo Ar- Els elements d’orfebreria grega són
queológico Nacional). — Diadema d’or del segle v a. àdhuc més escassos, però no obstant
C. de l’anomenat Tresor de Jàvea (Alacant) (Museo
Arqueol­ógico Nacional).
això s’imposa el seu estil i la seva tèc-

108
no cabe duda de su fuerte influencia nica d’elaboració a la joieria ibèrica,
iconográfica, caso de la figura femeni- per la qual cosa els seus millors exem-
na del quemaperfumes de La Quéjo- ples els podem trobar a l’àrea llevan-
la (Albacete), realizada al estilo de las tina peninsular entre els segles v i iv
korai griegas. En este sentido destacan a. C., tot coincidint amb l’auge de l’estil
también especialmente el Centauro de clàssic grec que s’imposarà a la resta
Rollos de Caravaca (Murcia), el Sátiro de la Mediterrània. Són característics
del Llano de la Consolación (Albacete), d’aquesta època les arracades amb la
el Sileno de Capilla (Badajoz) o el Hip- figura d’Eros, com els cèrcols proce-
nos de Jumilla (Murcia), ya de época dents de Granada o Alacant; els zoo-
helenística. morfs del Cabecico del Tesoro (Murcia)
i d’altres llocs de l’interior peninsular;
Los elementos de orfebrería griega son
els naviformes, com el d’Alt del Fort
aun más escasos, pero sin embargo se
(Cullera, València) i les arracades de
impone su estilo y su técnica de elabo-
disc, on destaquen les desaparegudes
ración en la joyería ibérica, por lo que
de Santiago de la Espada (Jaén). Un
sus mejores ejemplos los podemos se-
bon exemple de l’adopció de la tècni-
guir en el área levantina peninsular en-
ca grega i del seu estil ornamental és
tre los siglos v y iv a. C., coincidiendo
la diadema de Jàvea (Alacant), de clara
con el auge del estilo clásico griego que
tradició indígena, la qual cosa ha per-
se impondrá en el resto del Mediterrá-
mès a alguns investigadors defensar
neo. Son característicos de esta época
l’existència d’un taller d’orfebres grecs
los pendientes con la figura de Eros,
a la península Ibèrica cap el segle v
como los aros procedentes de Granada
a. C. Així, al menys es pot deduir de
o Alicante; los zoomorfos del Cabecico
l’art emprat en el granulat i la filigrana
del Tesoro (Murcia) y de otros lugares
o de la introducció de motius estranys
del interior peninsular; los naviformes,
como el de Alt del Fort (Cullera, Va-
lencia); y las arracadas de disco, donde
destacan las desaparecidas de Santiago
de la Espada (Jaén). Un buen ejemplo
de la adopción de la técnica griega y de
su estilo ornamental es la diadema de
Jávea (Alicante), de clara tradición in-
dígena, lo que ha permitido a algunos
investigadores defender la existencia
Fig. 10.10.- Anillo de oro de la tumba núm. 69 de la
de un taller de orfebres griegos en la necrópolis Bonjoan de la ciudad griega de Emporion,
península Ibérica hacia el siglo v a. C. datado en la primera mitad del siglo v a. C., con re­
Así al menos se puede deducir del arte presentación de una esfinge (MAC-Empúries). — Anell
empleado en el granulado y la filigra- d’or de la tomba núm. 69 de la necròpolis Bonjoan de
la ciutat grega d’Emporion, datat a la primera meitat
na o de la introducción de motivos del segle v a. C., amb representació d’una esfinx (MAC-
extraños en la orfebrería ibérica como Empúries).

109
son las grecas formadas por roleos y en l’orfebreria ibèrica com són les gre-
rosetas. Al final, ya en época helenísti- ques formades per roleus i rosetes. Al
ca, se generalizan las clásicas coronas final, ja en època hel·lenística, es gene-
de hojas como la de roble procedente ralitzen les clàssiques corones de fulles
de Valencia. Sin embargo, las piezas com la de roure procedent de València.
de orfebrería más antiguas se docu- No obstant això, les peces d’orfebreria
mentan nuevamente en el suroeste més antigues es documenten al sud-
peninsular, donde destaca el hallazgo oest peninsular, on destaca la trobada
de las plaquitas de Giribailde (Jaén) y de les plaquitas de Giribailde (Jaén) i
otras procedentes de Extremadura, de altres procedents d’Extremadura, d’es-
estructura y simbolismo fenicio, pero tructura i simbolisme fenici, però rea­
realizadas al estilo griego de época ar- litzades a l’estil grec d’època arcaica.
caica. Estas piezas, datadas en torno a Aquestes peces, datades entorn de la
la primera mitad del siglo vi a. C., coin- primera meitat del segle vi a. C., coin-
ciden con la crisis de Tartessos, una de cideixen amb la crisi de Tartessos, una
cuyas consecuencias es el auge de su de les conseqüències de la qual és l’au-
periferia territorial, abierta ahora al co- ge de la seva perifèria territorial, oberta
mercio griego procedente del Medite- ara al comerç grec procedent de la Me-
rráneo, cuando se introducen grandes diterrània quan s’introdueixen grans
cantidades de cerámicas griegas en la quantitats de ceràmiques gregues a la
Península y se deja notar con fuerza su Península i es deixa notar amb força
estilo en la elaboración de toda mani- el seu estil en l’elaboració de qualsevol
festación artística ibérica. manifestació artística ibèrica.

110
11

INDÍGENAS Y GRIEGOS: EMULACIONES INDÍGENES I GRECS: EMULACIONS I


E HIBRIDISMOS HIBRIDISMES

Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueología Ibérica.
Universidad de Jaén)

Cuando el príncipe Iltirtirti de Urgabo Quan el príncep Iltirtirti d’Urgabo (Arjo-


(Arjona, Jaén) fue enterrado en su cá- na, Jaén) fou enterrat a la seva cambra
mara funeraria, se depositaron en su funerària, es varen dipositar en el seu
ajuar cuatro cráteras de figuras rojas de aixovar quatre craters de figures roges
fines del siglo v a. C. que completaban de finals del segle v a. C. que comple-
un programa iconográfico: primero se taven un programa iconogràfic: als dos
mostraban individualmente al hombre primers es mostraven individualment
y a la mujer en sus trabajos, después en a l’home i a la dona en les seves tas-
una tercera crátera juntos en el rito del ques; desprès, en un tercer crater, junts
matrimonio y por último en la cuarta en el ritual del matrimoni i, per últim,
crátera se presentaba la divinización en el quart crater, es presentava la divi-
del héroe en el templo rodeado de los nització de l’heroi en el temple envoltat
dioses. Lo sorprendente del caso es que dels déus. El sorprenent del cas és que
el enterramiento se realizó en el siglo i l’enterrament es va realitzar al segle i a.
a. C. y las cráteras debieron llegar a la C. i els craters van haver d’arribar a la
península Ibérica tres siglos antes. El península Ibèrica tres segles abans. El
rito funerario seguramente pretendía ritual funerari segurament pretenia re-
refundar un linaje ibero, cuya memo- fundar un llinatge iber, la memòria del
ria se sostenía sobre objetos griegos. qual se sostenia sobre objectes grecs.
El intercambio de productos griegos L’intercanvi de productes grecs que en-
que sentaba sus raíces en los primeros dinsava les seves arrels en els primers
contactos con los grupos tartésicos en contactes amb els grups tartèssics a
Huelva, al occidente de Andalucía, en Huelva, a l’occident d’Andalusia, als
los siglos vii y vi a. C., se había gene- segles vii i vi a. C., s’havia generalitzat
111
ralizado para las tierras del interior del per les terres de l’interior de la vall del
valle del río Guadalquivir a partir del riu Guadalquivir a partir del segle v
siglo v a. C., siguiendo un camino que a. C., tot seguint un camí que des de
desde el área de Alicante y Murcia, en l’àrea d’Alacant i Murcia, en la costa
la costa mediterránea, llegaba hasta las mediterrània, arribava fins les terres
altas tierras del interior. Precisamente altes de l’interior. Precisament no lluny
no lejos de las tierras del príncipe Il- de les terres del príncep Iltirtirti, el
tirtirti, el príncipe de Ipolca (Porcuna, príncep d’Ipolca (Porcuna, Jaén) va fer
Jaén) hizo construir a mediados del si- construir a mitja del segle v a. C. un
glo v a. C. un monumento dedicado a monument dedicat al seu llinatge amb
su linaje con más de cuarenta escultu- més de quaranta escultures d’homes,
ras de hombres, mujeres, niños y todo dones, nens i tot tipus d’animals reials
tipo de animales reales o híbridos. La o híbrids. La lectura que cal fer del mo-
lectura que cabe hacer del monumen- nument, segurament una torre amb la
to, seguramente una torre con la dis- disposició de les escultures a diferents
posición de las esculturas en diferentes alçades, permet llegir el mateix discurs
alturas, permite leer el mismo discurso que Mario Torelli ha interpretat de l’es-
que Mario Torelli ha interpretado de
la estrategia que Klitias formuló en el
Vaso Francois. Se trata de la secuencia
de la historia del héroe griego desde su
etapa formativa hasta su heroización
tras la muerte. En el caso del monu-
mento de Cerrillo Blanco los talleres
de Ipolca bebieron en las mismas fuen-
tes mediterráneas para representar la
historia de un linaje aristocrático en
la que el príncipe primero realizaba el
aprendizaje de la caza y la lucha regla-
da, después compartía con los iguales
de su generación los duelos y las zoo-
maquias y por último alcanzaba la mi-
tificación en el marco del oikos mítico
donde se mostraban los antepasados Fig. 11.1.- Vista de la necrópolis ibérica de Piquía del
con sus atributos, y entre ellos la pareja oppidum de Urgabo (Arjona, Jaén) donde en una
tumba principesca del siglo i a. C. se encontraron cua-
fundadora del linaje. La atracción por tro cráteras de cerámica ática de figuras rojas del siglo
los temas llegados del otro lado del mar iv a. C. (Centro Andaluz de Arqueología Ibérica). —

Mediterráneo se hace patente de igual Vista de la necròpolis ibèrica de Piquía de l’oppidum


d’Urgabo (Arjona, Jaén). A una tomba principesca del
modo cuando algo más al este el prínci-
segle i a. C. d’aquesta necròpolis es va trobar quatre
pe de Iltiraka (Ubeda la Vieja, Jaén) edi- craters de ceràmica àtica de figures roges del segle iv a.
ficó en los inicios del siglo iv a. C. un C. (Centro Andaluz de Arqueología Ibérica).

112
monumento a un héroe, acompañado tratègia que Klítias va formular en el
de grifos y leones, que se enfrentaba a Vas François. Es tracta de la seqüència
un enorme lobo para salvar a un joven, de la història de l’heroi grec des de la
escenificando una escena equiparable seva etapa formativa fins la seva he-
a la que realizó Teseo en su lucha con roització després de la mort. En el cas
el Minotauro. El lugar que mostraba del monument de Cerrillo Blanco els
ofrendas delante de la torre, donde es- taller d’Ipolca van beure de les matei-
taban las esculturas, se construyó en el xes fonts mediterrànies per represen-
nacimiento de un río que una treintena tar la història d’un llinatge aristocràtic
de kilómetros después, en su desembo- en el qual el príncep primer realitza-
cadura en el río Guadalquivir, alcanza- va l’aprenentatge de la caça i la lluita
ba el lugar donde se levantaba el oppi- reglada; després compartia amb els
dum de Iltiraka. El santuario heroico de iguals de la seva generació els duels i
El Pajarillo (Huelma, Jaén), que en su les zoomàquies i finalment aconseguia
zona trasera contaba con una batería la mitificació en el marc de l’oikos mític
de almacenes, permitió al oppidum de on es mostraven els avantpassats amb
Iltiraka actuar como una autentica polis els seus atributs i, entre ells, la parella
en su estrategia política, pues posibilitó fundadora del llinatge. L’atracció pels
la colonización de un amplio territorio temes arribats de l’altre costat de la
de bosque salvaje y facilitó la creación mar Mediterrània es testimoniada de

Fig. 11.2.- Guerrero alanceando a un enemigo herido Fig. 11.3.- Detalle de la grifomaquia del monumento de
del grupo escultórico de Cerrillo Blanco (Ipolca, Por- Cerrillo Blanco (Ipolca, Porcuna, Jaén), datado a me-
cuna, Jaén) (Centro Andaluz de Arqueología Ibérica). diados del siglo v a. C. (Centro Andaluz de Arqueología
— Guerrer que ataca amb una llança a un enemic ferit Ibérica). — Detall de la griumaquia del monument de
del grup escultòric de Cerrillo Blanco (Ipolca, Porcuna, Cerrillo Blanco (Ipolca, Porcuna, Jaén), datat a mitjan
Jaén) (Centro Andaluz de Arqueología Ibérica). segle v a. C. (Centro Andaluz de Arqueología Ibérica).

113
de un corredor que comunicaba con la la mateixa forma més cap a l’est quan
costa mediterránea, por donde llegaban el príncep d’Iltiraka (Úbeda la Vieja,
entre otros los productos griegos. Los Jaén) va edificar, als inicis del segle iv
tres príncipes habían asumido con sus a. C., un monument a un heroi, acom-
actuaciones un modelo de poder políti- panyat de grius i lleons, que s’enfronta-
co heroico, germen de un modelo ciu- va a un gran llop per salvar un jove tot
dadano que comenzaría a visualizarse escenificant una escena equiparable a
en el siglo iii a. C., que rompía con los la que va realitzar Teseu en la seva llui-
modelos orientales que habían regido ta amb el Minotaure. El lloc, que pre-
en la etapa orientalizante durante el si- sentava ofrenes davant de la torre on
glo vi a. C. Los nuevos oppida del siglo estaven les escultures, es va construir
v-iv a. C. fundamentaban el poder del en el naixement d’un riu on una tren-
príncipe en el número de clientes que tena de quilòmetres després, a la seva
desembocadura en el riu Guadalquivir,
es localitzava l’oppidum d’Iltiraka. El
santuari heroic d’El Pajarillo (Huelma,
Jaén), que comptava amb una bateria
de magatzems a la part de darrera, va
permetre a l’oppidum d’Iltiraka actuar
com una autèntica polis en la seva es-
tratègia política ja que va possibilitar
la colonització d’un ampli territori de
bosc salvatge i va facilitar la creació
d’un passadís que comunicava amb la
costa mediterrània, per on arribaven,
entre d’altres mercaderies, el productes
grecs. Els tres prínceps havien assumit
amb les seves actuacions un model de
poder polític heroic, llavor d’un model
ciutadà que començaria a visualitzar-se
al segle iii a. C. i que trencava amb els
models orientals que havien existit a
l’etapa orientalitzant al llarg del segle
Fig. 11.4.- Vista aérea del valle del río Jandulilla, que vi a. C. Els nous oppida del segles v-iv
conectaba el oppidum de Iltiraka (Úbeda la Vieja, a. C. fonamentaven el poder del prín-
Jaén) y el santuario de El Pajarillo (Huelma, Jaén).
Este río constituyó una vía de penetración del comercio
cep en el nombre de clients que resi-
griego (Centro Andaluz de Arqueología Ibérica). — dien a l’oppidum i el reconeixien com a
Vista aèria de la vall del riu Jandulilla, que connectava cap militar. L’efecte colonitzador grec,
l’oppidum d’Iltiraka (Úbeda la Vieja, Jaén) i el san­
sense grecs en la relació indígena, de
tuari d’El Pajarillo (Huelma, Jaén). Aquest riu va cons­
tituir una via de penetració del comerç grec (Centro l’Alta Vall del Guadalquivir es fa patent
Andaluz de Arqueología Ibérica). a les paraules del poeta Sili Itàlic quan
114
residían en el oppidum y le reconocían reconeixia en el topònim de la ciutat de
como jefe militar. El efecto griego, sin Cástulo (Jaén), capital de l’Oretània, el
griegos en la relación indígena, coloni- seu origen etimològic de la font Casta-
zador del Alto valle del Guadalquivir se lia de Delfos, ciutat de la qual, segons
hace patente en las palabras del poeta deia, procedia el llinatge de la princesa
Silio Itálico cuando reconocía en el to- Imilce, que es va casar amb Aníbal.
pónimo de la ciudad de Cástulo (Jaén),
Més a l’est, ja a la costa de l’actual pro-
capital de la Oretania, su origen etimo-
víncia d’Alacant, una mica més tard de
lógico de la fuente Castalia de Delfos
la data en què va ser enterrat el príncep
de donde según decía procedía el linaje
de Urgabo, un terrissaire d’Ilike (Elx,
de la princesa Imilce, que desposó con
Alacant), segurament a petició d’un
Aníbal.
aristòcrata local, mostrava a la decora-
ció figurada d’un vas ceràmic en forma
de crater la metàfora de la fundació de
la ciutat a través de la epifania d’una
nimfa-arbre. Com ha confirmat Ricar-
do Olmos, aquest acte es va produir
davant dos personatges extraordinaris,
els herois Herakles y Zakynthos, que
tornaven de Tartessos amb els bous de
Geryon i que legitimaven amb la seva
presència el fet sobrenatural i a més
amb el sacrifici del segon d’ells, que
com es reflecteix a la pintura va morir
Más al este, ya en la costa de la actual
mossegat per una serp, la qual protegia
provincia de Alicante, algo mas tarde
l’espai sagrat on es produïa l’acte sobre-
de la fecha en que fue enterrado el
natural. Aquesta tradició hel·lenística
príncipe de Urgabo, un alfarero de Ilike
d’Ilike, la ciutat on es va trobar a finals
(Elche, Alicante), seguramente a peti-
del segle xix la Dama d’Elx, mostra la
ción de un aristócrata local, mostraba
importància de l’efecte grec a les terres
en la decoración figurada de un vaso
de l’interior ja que al segle iv a. C. els
cerámico crateriforme la metáfora de
productes d’Atenes es distribuïen cap a
la fundación de la ciudad a través de la
l’Alt Guadalquivir per vies com la del
epifanía de una ninfa-árbol. Como ha
riu Jandulilla, on es va construir el Mo-
confirmado Ricardo Olmos, ese acto
nument d’Iltiraka. El territori d’Ilike,
se produjo además ante dos persona-
molt actiu en aquells anys, va formar
jes extraordinarios, los héroes Herakles
part de l’espai on es va inventar l’alfa-
bet grecoibèric i en el seu entorn, al
Fig. 11.5.- Vista del santuario heroico de El Pajarillo
port de Santa Pola, al segle v a. C., es
(Huelma, Jaén) (Centro Andaluz de Arqueología Ibé-
rica). — Vista del santuari heroic d’El Pajarillo (Huel- va construir l’assentament de la Picola,
ma, Jaén) (Centro Andaluz de Arqueología Ibérica). que avui es reconeix com un lloc carac-
115
y Zakynthos, que volvían de Tartessos teritzat per l’existència d’espais híbrids
con los bueyes de Geryon y que legiti- en els quals van haver de trobar-se de
maban con su presencia el hecho so- forma quotidiana ibers i grecs. Aquest
brenatural, además con el sacrificio del model, al contrari que en el cas de l’Alt
segundo de ellos, que como se refleja Guadalquivir en el que segurament
en la pintura murió mordido por una no va haver-hi contactes directes entre
serpiente, que protegía el espacio sa- indígenes i colonitzadors excepte en li-
grado donde se producía el acto sobre- mitades excepcions individualitzades,
natural. Esta tradición helenística de va afavorir l’encreuament de les dues
Ilike, la ciudad donde se halló a fines cultures si bé a l’empara d’una ciutat
del xix la Dama de Elche, muestra, la ibera i per un temps curt que va acabar
importancia del efecto griego en las quan els cartaginesos van delimitar la
tierras del interior, pues en el siglo iv seva influència política en aquest ter-
a. C., los productos atenienses partían ritori i la Picola va perdre el paper que
de allí hacia el Alto Guadalquivir, por jugava fins aleshores.
vías como la del río Jandulilla, donde Un cas molt diferent als dos models
se construyo el Monumento de Ilti- anteriors el representa l’àrea dels vol-
raka. El territorio de Ilike, muy activo tants d’Emporion (Empúries, Girona)
en aquellos años, formó parte del espa- perquè aquí la construcció d’un espai
cio donde se inventó el alfabeto greco- pròpiament grec (encara que al seu
ibérico y en su entorno, en el puerto de origen, a la Palaiàpolis, i durant la seva
Santa Pola, en el siglo v a. C. se cons- evolució també es realitzi en el marc
truyo el asentamiento de la Picola, que
hoy se reconoce como un lugar carac-
Fig. 11.6.- Propuesta de interpretación del santuario de
terizado por la existencia de espacios
El Pajarillo (Huelma, Jaén) (Producciones El Bosco).
híbridos en los que debieron encon- — Proposta d’interpretació del santuari d’El Pajarillo
trarse de forma cotidiana iberos y grie- (Huelma, Jaén) (Producciones El Bosco).

116
gos. Este modelo, al contrario que en
el caso del Alto Guadalquivir en el que
seguramente no hubo contactos direc-
tos entre indígenas y colonizadores,
salvo limitadas excepciones individua-
lizadas, propició el cruce de las dos cul-
turas, si bien al amparo de una ciudad
ibera y por un tiempo corto que acabó
cuando los cartagineses acotaron con
su influencia política su territorio y la
Picola perdió el papel que jugaba.
Un caso muy diferente a los dos an-
teriores modelos lo representa el área
circundante a Emporion (Empúries,
Girona) porque aquí la construcción de les relacions amb un assentament
de un espacio propiamente griego, indígena existent al mateix lloc), marca
aunque en su origen, en la Palaiapolis, definitivament les relacions de la zona
y durante su desarrollo también se rea- per l’important pes cultural i polític del
lice en el marco de las relaciones con factor colonitzador. L’oppidum de Mas
un asentamiento indígena existente en Castellar de Pontós (Girona) represen-
el lugar, marca definitivamente las re- ta un cas de gran interès per constatar
aquest fet ja que que en una primera
etapa es comporta com una petit poblat
indígena fortificat. En canvi, en una se-
gona etapa datada al segle iii a. C., es
constitueix en un ric centre de població
ja sense fortificacions, amb cases fami-
liars influenciades en el seu disseny i
activitats cultuals per la tradició grega
i que protegeix i distribueix cereal per
a la colònia a partir de la creació d’un
camp de sitges, un fet que es generalit-
za des d’aquest moment a tota l’àrea de
l’entorn d’Emporion. Aquest procés no
Fig. 11.7.- Representación de la tumba 43 de la necró­
polis del Cerro del Santuario (Baza, Granada), de me-
diados del siglo iv a. C., con el ajuar funerario formado
por cerámicas áticas e indígenas (Museo Arqueológico Fig. 11.8.- Vaso de cerámica ibérica pintada de Ilike
Nacional). — Representació de la tomba 43 de la (Elche, Alicante) con representaciones mitológicas de
necròpolis del Cerro del Santuario (Baza, Granada), la fundación de la ciudad (Fundación L’Alcúdia). —
datada a mitjan segle iv a. C., amb l’aixovar funerari Vas de ceràmica ibèrica pintada d’Ilike (Elx, Alacant)
format per ceràmiques àtiques i indígenes (Museo Ar- amb representacions mitològiques de la fundació de la
queológico Nacional). ciutat (Fundació L’Alcúdia).

117
laciones de la zona por el importante és aliè a les modificacions detectades a
peso cultural y político del factor colo- l’Illa d’en Reixac i al Puig de Sant An-
nizador. Un caso de gran interés para dreu d’Ullastret (Girona), segurament
constatar este efecto lo representa Mas l’antiga Indika, capital dels indigets,
Castellar de Pontos (Girona) que en que va desenvolupar el traçat urbà amb
una primera etapa se comporta como una significativa ampliació de l’assenta-
una aldea indígena fortificada, y en ment i va construir una àrea sacra amb
cambio en una segunda, datada en el temples a la part més alta de l’oppidum
siglo iii a. C., se constituye en un rico i tot això amb la convivència de pràc-
centro, ya sin fortificación, con casas tiques rituals arrelades dins la tradició
familiares influenciadas en su diseño indígena, com la deposició d’armes
y actividades cultuales por la tradición doblegades i caps humans clavetejats,
griega, que protege y distribuye cereal que convivien amb el ritual del simpo-
para la colonia a partir de la creación si, com es demostra gràcies al dipòsit
de un campo de silos, cuestión que se arqueològic descobert als anys seixanta
generaliza desde ese momento en toda a Ullastret. Aquests rituals apareixen
el área del entorno de Emporion. Este
proceso no es ajeno a las modificacio-
Fig. 11.9.- El oppidum del Puig de Sant Andreu
nes detectadas en la Illa d’en Reixac y d’Ullastret (Girona), capital de la tribu de los in-
en el Puig de San Andréu de Ullastret diketas, es uno de los poblados ibéricos de mayor
(Girona), seguramente la antigua In- extensión del nordeste peninsular (MAC-Ullastret).
— L’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret
dika, capital de los indigetes, que de-
(Girona), capital de la tribu dels indigets, és un dels
sarrolló el trazado urbano con una sig- poblats ibèrics de major extensió del nord-est peninsu-
nificativa ampliación del asentamiento lar (MAC-Ullastret).

118
y construyó un área sacra con templos barrejats com succeeix a la sala central
en la parte más alta del oppidum, todo de la casa núm. 1 de Mas Castellar de
ello en la convivencia de prácticas ri- Pontós, en la qual es trobava una gran
tuales enraizadas en la tradición indí- llar central, amb una petita fosa per
gena, como la deposición de armas do- l’aigua, al costat d’un ara o pedestal
bladas y cabezas humanas claveteadas, realitzat en marbre blanc del Pentè-
que convivían con el simposio como lic, juntament amb restes de gos, d’un
lo demuestra el depósito descubierto crani humà i d’espases. En definitiva,
en los años sesenta en Ullastret. Estos Emporion com a centre distribuïdor, va
ritos aparecen mezclados, mestizados, exercir una forta influència política i
en casos como la sala central de la casa econòmica al seu entorn, molt diferent
núm. 1 de Mas Castellar de Pontos, al model d’Ilike en el qual els seus go-
donde junto a un gran hogar central, vernants determinaven els eixos estra-
con una pequeña fosa para agua, exis- tègics del seu entorn territorial.
tía un ara o pedestal realizado en már-
mol blanco pentélico, todo ello junto
a restos de perro, un cráneo humano
y espadas. En suma, Emporion como
centro distribuidor ejerció una fuerte Fig. 11.10.- Vista aérea del poblado indiketa de Mas
influencia política y económica en su Castellar de Pontós (Girona), el cual mantuvo unas
entorno, muy diferente al modelo de estrechas relaciones comerciales con la ciudad griega
de Emporion (MAC-Girona). — Vista aèria del poblat
Ilike en el que sus gobernantes marca-
indiget de Mas Castellar de Pontós (Girona), el qual
ban los ejes estratégicos de su entorno va mantenir unes estretes relacions comercials amb la
territorial. ciutat grega d’Emporion (MAC-Girona).

119
12

YACIMIENTOS, MUSEOS Y COLECCIO- JACIMENTS, MUSEUS I COL·LECCIONS


NES DEL LEGADO ARQUEOLÓGICO DEL LLEGAT ARQUEOLÒGIC GREC A ES-
GRIEGO EN ESPAÑA Y PORTUGAL PANYA I PORTUGAL

Eduardo García Alfonso


(Junta de Andalucía. Delegación Provincial
de Cultura, Málaga)

La afición por reunir obras griegas fue L’afició per aplegar obres gregues va ser
una consecuencia del movimiento una conseqüència del moviment neo­
neoclásico, fenómeno que en España clàssic, fenomen que a Espanya va es­
estuvo vinculado a la monarquía. El tar vinculat a la monarquia. L’embrió
embrión de la primera colección espa­ de la primera col·lecció espanyola
ñola de arte griego fueron cuatro vasos d’art grec van ser quatre vasos trobats
hallados en Capua y regalados a Isabel a Càpua i regalats a Isabel de Farne­
de Farnesio, esposa de Felipe V, en sio, esposa de Felip V el 1739. Carles
1739. Carlos IV será el primer monarca IV serà el primer monarca interessat
interesado realmente en estas piezas, realment en aquestes peces i arribarà
reuniendo cerca de sesenta vasos, al­ a tenir prop de seixanta vasos, alguns
gunos por compra y otros por regalo, per adquisició i altres per regal, també
también procedentes del sur de Italia. procedents del sud d’Itàlia.
La creación en Madrid del Museo Ar­ La creació a Madrid del Museo Arqueo­
queológico Nacional en 1867 incluyó lógico Nacional el 1867 va incloure les
las piezas griegas de la Corona y en peces gregues de la Corona i el 1871 el
1871 el centenar de objetos aportado centenar d’objectes aportat per l’expedi­
por la expedición de la fragata Arápi- ció de la fragata Arápiles al Mediterrani
les al Mediterráneo oriental, la mayoría oriental, la majoria comprats a Atenes.
comprados en Atenas. Un importante Un important nombre de vasos va in­
número de vasos ingresó en el Museo gressar al museu mitjançant la compra
mediante la compra por el Estado en per l’Estat el 1873 de la fins aleshores
1873 de la hasta entonces mayor colec­ major col·lecció privada d’art grec

120
d’Espanya, aplegada pel marquès de
Salamanca i formada per peces italia­
nes. Paral·lelament van sorgir alguns
museus provincials, nascuts del treball
de les Comissions Provincials de Mo­
numents, instituïdes per Real Ordre
de 1844. Es van fundar, entre altres, els
museus arqueològics de Girona (1846),
Córdoba (1867), Sevilla (1875), Granada
(1879) i Cádiz (1887). Posteriorment,
l’Estat i diferents diputacions provin­
cials i ajuntaments en crearan altres.
A Portugal, la primera col·lecció de va­
sos grecs de la qual tenim notícia va ser
aplegada per Pedro de Sousa Holstein,
marquès de Palmela i ambaixador a
Londres. Se’n té constància des de 1834
i està formada per peces italianes. Les
primeres troballes gregues en sòl por­
tuguès van tenir lloc en la necròpolis
d’Olival do Senhor dos Màrtires (Alcá­
ción privada de arte griego de España, cer do Sal), descoberta casualment el
reunida por el Marqués de Salamanca 1874 i objecte de diferents campanyes
y formada por piezas italianas. Para­ d’excavacions fins al 1927. Els mate­
lelamente surgieron algunos museos rials, tots vasos de figures roges de la
provinciales, nacidos del trabajo de primera meitat del segle iv, es varen
las Comisiones Provinciales de Monu­
dispersar parcialment encara que el lot
mentos, instituidas por Real Orden de
principal va passar a engrossir la col·
1844. Se fundaron, entre otros, los Mu­
lecció del Museu Nacional de Arqueolo­
seos Arqueológicos de Girona (1846),
gia de Lisboa, fundat per Estácio da Vei­
Córdoba (1867), Sevilla (1875), Gra­
ga i José Leite de Vasconcelos el 1893.
nada (1879) y Cádiz (1887). Posterior­
mente, se crearán muchos más por el A principis del segle xx, l’ambient
Estado, diversas Diputaciones Provin­ d’efervescència cultural i política que vi­
ciales y Ayuntamientos. via Espanya cristal·litzà a Catalunya en
el noucentisme. Aquest moviment mira
Fig. 12.1.- Portada del libro de José Ramón Mélida So- al món clàssic com a inspiració artística
bre los vasos griegos, etruscos é italo-griegos del i origen d’una identitat catalana oberta
Museo Arqueológico Nacional (1882). — Portada
al Mediterrani. Amb aquest planteja­
del llibre de José Ramón Mélida Sobre los vasos grie-
gos, etruscos é italo-griegos del Museo Arqueológi- ment, l’antiga colònia grega d’Empo­rion
co Nacional (1882). era el lloc perfecte com a carta natal
121
En Portugal, la primera colección de
vasos griegos de la que tenemos noticia
fue reunida por Pedro de Sousa Hols­
tein, marqués de Palmela y embajador
en Londres, constatada desde 1834 y
formada por piezas italianas. Los pri­
meros hallazgos griegos en suelo por­
tugués tuvieron lugar en la necrópolis
de Olival do Senhor dos Mártires (Al­
cácer do Sal), descubierta casualmente
en 1874 y objeto de varias campañas de
excavaciones hasta 1927. Los materia­
les, todos vasos de figuras rojas de la
primera mitad del siglo iv, se disper­ d’una Catalunya arrelada en l’antiguitat.
saron parcialmente, aunque el lote Els constants espolis van moure la Jun­
principal pasó a engrosar la colección ta de Museus de Barcelona a adquirir
del Museu Nacional de Arqueologia de terrenys en Ampurias/Empúries i a ini­
Lisboa, fundado por Estácio da Veiga y ciar les excavacions (1908). Els treballs
José Leite de Vasconcelos en 1893. foren impulsats a nivell institucional
per Josep Puig i Cadafalch, arquitecte,
A principios del siglo xx, el ambiente
historiador i polític, mentre que les ac­
de efervescencia cultural y política que
tivitats de camp foren encarregades a
vivía España cristalizó en Cataluña en
el noucentisme. Este movimiento mira Emili Gandia, conservador del Museu
al mundo clásico como inspiración d’Art Decoratiu i Arqueològic de Bar­
artística y origen de una identidad ca­ celona. Els esforços es van veure ràpi­
talana abierta al Mediterráneo. Con di­ dament recompensats amb la troballa
cho planteamiento, la antigua colonia el 1909 de l’escultura d’Asclepi, que va
griega de Emporion era el lugar perfec­ ser traslladada poc després a Barcelona.
to como carta natal de una Cataluña Aquests descobriments van impulsar la
enraizada en la Antigüedad. Los cons­ construcció d’unes instal·lacions per­
tantes expolios movieron a la Junta de manents a la zona arqueològica entre
Museos de Barcelona a adquirir terre­ 1912 i 1916. El projecte va ser encarre­
nos en Ampurias/Empúries e iniciar gat a Puig i Cadafalch. L’edifici alberga­
las excavaciones (1908). Los trabajos va la primera exposició de la col·lecció
fueron impulsados a nivel institucio­ grega i romana que s’anava aplegant.
nal por Josep Puig i Cadafalch, arqui­
tecto, historiador y político, mientras Fig. 12.2.- Museo Arqueológico Nacional, Madrid.
que las actividades de campo fueron Montaje de parte de la colección de cerámica griega
antes de 1931 (Museo Arqueológico Nacional). — Mu-
encargadas a Emili Gandia, conserva­
seo Arqueológico Nacional, Madrid. Muntatge de part
dor del Museo de Arte Decorativo y Ar­ de la col·lecció de ceràmica grega abans de l’any 1931
queológico de Barcelona. Los esfuer­ (Museo Arqueológico Nacional).

122
zos se vieron pronto recompensados
con el hallazgo en 1909 de la escultu­
ra de Asclepio, que fue trasladada poco
después a Barcelona. Estos descubri­
mientos animaron a la construcción
de unas instalaciones permanentes
en la zona arqueológica entre 1912 y
1916. El proyecto fue encargado a Puig
i Cadafalch, albergando el edificio la
primera exposición de la colección
griega y romana que se iba reuniendo.
Igualmente, esta infraestructura sirvió
de apoyo para iniciar la puesta en valor
de las ruinas, que comenzaron muy
pronto a recibir visitas.
Paralelamente, en otras áreas de la fa­
chada mediterránea de la Península
la aparición de piezas griegas estuvo
vinculada al descubrimiento del mun­ Igualment, aquesta infraestructura va
do púnico e ibérico, especialmente en servir de suport per iniciar la posada en
el ámbito funerario. Tras una época valor de les ruïnes, que ben aviat van
previa de intensos expolios, las exca­ començar a rebre visites.
vaciones en la necrópolis ibicenca del
Paral·lelament, a altres àrees de la faça­
Puig des Molins se inician en 1903.
na mediterrània de la Península l’apari­
Conjuntamente con numerosas terra­
ció de peces gregues va estar vinculada
cotas de factura púnica, pero que mos­
al descobriment del món púnic i ibèric,
traban gran influencia de la Magna
especialment en l’àmbit funerari. Des­
Grecia y Sicilia, aparecieron en los en­
prés d’una època prèvia d’intensos es­
terramientos numerosos vasos áticos,
polis, les excavacions en la necròpolis
especialmente lucernas y lécitos. Una
eivissenca del Puig des Molins s’inicien
parte sustancial de las piezas pasaron
el 1903. Conjuntament amb nombro­
a colecciones particulares, como la
ses terracotes de factura púnica que
reunida por Antonio Vives Escudero,
mostraven, però, gran influència de la
que finalmente fue a parar al Museo
Magna Grècia i Sicília, varen aparèixer
Arqueológico Nacional; otros lotes fue­
en els enterraments nombrosos vasos
ron el origen del actual Museu Arqueo­
àtics, especialment llànties i lècitos.
lògic d’Eivissa i Formentera. Situación
Una part substancial de les peces varen
similar les ocurrió a las cráteras de
figuras rojas aparecidas en Villaricos
Fig. 12.3.- Primera publicación sobre el casco griego ha-
(Almería) y Tutugi (Galera, Granada), llado en la Ría de Huelva (1931). — Primera publicació
que engrosaron la colección de Luis sobre el casc grec trobat a la Ría de Huelva (1931).

123
Siret, ingresando en los fondos del passar a col·leccions particulars, com
Museo Arqueológico Nacional por do­ l’aplegada per Antonio Vives Escudero,
nación de su propietario en 1934-1935, que finalment va anar a parar al Museo
salvo una pequeña parte destinada a Arqueológico Nacional; altres lots varen
los respectivos museos provinciales. ésser l’origen de l’actual Museu Arqueo­
El expolio de la cámara de Toya (Peal lògic d’Eivissa i Formentera. Situa­ció
de Becerro, Jaén) en 1909 proporcionó similar els va ocórrer als craters de fi­
al menos trece cráteras, la mitad de las gures roges aparegudes a Villaricos (Al­
cuales correspondían al mismo artista meria) i Tutugi (Galera, Granada), que
ático del siglo iv, denominado con todo van engrossir la col·lecció de Luis Siret
fundamento Pintor de Toya. Una parte i van ingressar en els fons del Museo
sustancial de estos hallazgos fueron Arqueológico Nacional per donació del
comprados por el Museo Arqueológico seu propietari el 1934-1935, excepte una
Nacional, mientras que otros fueron petita part destinada als respectius mu­
depositados posteriormente en el Mu­ seus provincials. L’espoli de la càmera
seo de Jaén. de Toya (Peal de Becerro, Jaén) el 1909
va proporcionar almenys tretze craters,
En el difícil ambiente que sucedió a la
la meitat dels quals corresponen al ma­
Guerra Civil, únicamente Empúries
teix artista àtic del segle iv, anomenat
continuó siendo un centro arqueológi­
de manera del tot justificada Pintor de
co activo. El nuevo Régimen va a pres­
Toya. Una part substancial d’aquestes
tar gran interés a la ciudad, pero ahora
troballes foren adquirides pel Museo
con otro discurso. Emporion se inter­
Arqueológico Nacional, mentre que
preta como puerta de entrada de la ro­
manidad y del cristianismo en España.
Las excavaciones no se detienen, dirigi­
das por Martín Almagro. El incremen­
to notable de los hallazgos impulsa a
abrir el Museo Monográfico de Ampu­
rias (1947), para albergar la parte de la
colección que no se había trasladado al
Arqueológico de Barcelona.
Coetáneamente, en el vecino Portugal
salazarista recaló el financiero arme­
nio Calouste Gulbenkian, huyendo
de la convulsa Europa de la Segunda
Guerra Mundial. Gulbenkian, cuya
fortuna derivaba de sus negocios pe­ Fig. 12.4.- Museu Fundaçâo Calouste Gulbenkian. Lis-
boa. Moneda griega de Siracusa, 412-400 a. C. (Mu-
troleros en el Irak británico, era uno de seu Fundaçâo Calouste Gulbenkian, 302). — Museu
los grandes coleccionistas de arte del Fundació Calouste Gulbenkian. Lisboa. Moneda grega
momento. A su muerte (1955) donó a de Siracusa, 412-400 a. C. (Museu Fundació Calouste
Gulbenkian, 302).

124
altres foren dipositats posteriorment al
Museo de Jaén.
En el difícil ambient que va succeir a
la Guerra Civil, únicament Empúries
va continuar sent un centre arqueolò­
gic actiu. El nou règim va prestar gran
interès a la ciutat però ara amb un al­
tre discurs. Emporion s’interpreta com
a porta d’entrada de la romanitat i del
cristianisme a Espanya. Les excava­
cions no es detenen i són dirigides per
Martín Almagro. L’increment nota­
ble de les troballes impulsa a obrir el
Museu Monogràfic d’Empúries (1947)
per albergar la part de la col·lecció que
no s’havia traslladat a l’Arqueològic de
Barcelona.
Coetàniament, en el veí Portugal sa­
lazarista va recalar el financer armeni
Calouste Gulbenkian que fugia de la
Portugal toda su colección, hecho que convulsa Europa de la Segona Guerra
dio lugar al Museo y Fundación que Mundial. Gulbenkian, la fortuna del
lleva su nombre. Aunque Gulbenkian qual derivava dels seus negocis petro­
fue un comprador ecléctico, tenía espe­ lers a l’Iraq britànic, era un dels grans
cial predilección por la moneda griega, col·leccionistes d’art del moment. A la
reuniendo piezas que se encuentran seva mort (1955) va donar a Portugal
entre las de mejor factura y conserva­ tota la seva col·lecció, fet que va donar
ción del mundo. lloc al Museu i Fundació que porta el
En las décadas de 1950, 1960 y 1970 seu nom. Encara que Gulbenkian fou
los objetos griegos hallados en la Pe­ un comprador eclèctic, tenia especial
nínsula continúan procediendo ma­ predilecció per la moneda grega i aple­
yoritariamente de contextos ibéricos. gà peces que es troben entre les de mi­
Las excavaciones en la necrópolis de El llor factura i conservació del món.
Cigarralejo (Mula, Murcia), iniciadas En les dècades dels cinquanta, seixan­
en 1948 por Emeterio Cuadrado, per­ ta i setanta del segle passat els objectes
grecs trobats a la Península continuen
procedint majoritàriament de contex­
Fig. 12.5.- Museo de Almería. Montaje de parte de la
tos ibèrics. Les excavacions a la necrò­
colección griega procedente de Villaricos en 1986. —
Museo de Almería. Muntatge de part de la col·lecció polis de El Cigarrejo (Mula, Murcia),
grega procedent de Villaricos l’any 1986. iniciades el 1948 per Emeterio Cuadra­
125
mitieron reunir una espléndida colec­
ción, hoy conservada en el Museo de
Arte Ibérico de El Cigarralejo, inaugu­
rado en 1993. Poco después, en 1952,
comienzan las campañas anuales en
el Puig de Sant Andreu de Ullastret,
lugar cercano a Emporion y donde ya
en el año 1947 se habían efectuado
las primeras excavaciones por parte de
Miquel Oliva. La riqueza de materiales
que aporta esta zona arqueológica im­
pulsará en 1961 la apertura de su Mu­
seo Monográfico, con una importante
colección de cerámica ática. Por su
parte, las excavaciones en Castellones
de Céal (desde 1955), Baza y Cástulo
(ambas desde 1968) proporcionan nue­
vos vasos de figuras rojas del siglo iv,
enriqueciendo los museos Arqueológi­
co Nacional y Arqueológicos de Jaén y do, varen permetre aplegar una esplèn­
Granada, así como el Monográfico de dida col·lecció, avui conservada en el
Cástulo, en Linares. Estos materiales Museo de Arte Ibérico d’El Cigarralejo,
del Sureste encuentran su conexión inaugurat el 1993. Poc després, el 1952,
marítima en el pecio de El Sec (Mallor­ s’inicien les campanyes anuals en el
ca), excavado entre 1970 y 1972, cuyos Puig de Sant Andreu d’Ullastret, lloc
proper a Emporion i on ja a l’any 1947
s’havien efectuat les primeres excava­
cions per part de Miquel Oliva. La ri­
quesa de materials que aporta aquesta
zona arqueològica impulsarà el 1961
l’obertura del seu Museu Monogrà­
fic amb una important col·lecció de
ceràmica àtica. Per la seva banda, les
excava­cions a Castellones de Céal (des
de 1955), Baza i Cástulo (ambdues des

Fig. 12.6.- Museo de Arte Ibérico de El Cigarralejo, Fig. 12.7.- Museo de Málaga. Ánfora griega proceden-
Mula (Murcia). Vista de la sala VII, con vitrina conte- te del Cerro del Villar (Málaga). Principios del siglo vii
niendo material griego (AAVV, 2005, 78). — Museo de a. C. (Consejería de Cultura. Junta de Andalucía). —
Arte Ibérico del Cigarralejo, Mula (Murcia). Vista de la Museo de Málaga. Àmfora grega procedent del Cerro
sala VII, amb vitrina que conté material grec (AAVV, del Villar (Málaga). Principis del segle vii a. C. (Conse-
2005, 78). jería de Cultura. Junta de Andalucía).

126
hallazgos conformarían el núcleo de la de 1968) proporcionen nous vasos de
colección griega del Museo de la capital figures roges del segle iv i enriqueixen
balear. En 1975 la sorpresa la dio el des­ el Museo Arqueológico Nacional i els
cubrimiento casual del conjunto escul­ museus arqueològicos de Jaén i Gra­
tórico de Porcuna (Jaén), que mostraba nada, així com el Museo Monográfico
vínculos muy estrechos entre la plásti­ de Cástulo a Linares. Aquests materials
ca ibérica del siglo v a. C. y los talleres del sud-est troben la seva connexió ma­
griegos. Este excepcional hallazgo se rítima en el derelicte d’El Sec (Mallor­
conserva en el Museo de Jaén y será el ca), excavat entre 1970 i 1972, les troba­
eje del futuro Museo de Arte Ibérico. lles del qual confirmarien el nucli de la
col·lecció grega del museu de la capital
Nuevas áreas se fueron incorporan­
balear. El 1975 la sorpresa la va donar
do al mapa a partir de 1970, caso de
el descobriment casual del conjunt es­
la Meseta Sur. En la cuenca media del
cultòric de Porcuna (Jaén), que mostra­
Guadiana, la excavación del santuario
va vincles molt estrets entre la plàsti­
de Cancho Roano entre 1978 y 1986
ca ibèrica del segle v a. C. i els tallers
va a permitir recuperar un enorme lote
grecs. Aquesta excepcional troballa es
de copas Cástulo, que ingresarán en el
conserva en el Museo de Jaén i serà l’eix
Museo Arqueológico Provincial de Ba­
del futur Museo de Arte Ibérico.
dajoz. Por su parte, el Museo de Alba­
cete resultó especialmente favorecido. Noves àrees es varen anar incorporant
La excavación de la necrópolis de Los al mapa a partir de 1970 com és el cas
Villares de Hoya Gonzalo (1983-1986) de l’Altiplà Sud. En la conca mitjana
proporcionó un magnifico silicernium, del Guadiana, l’excavació del santuari
formado por cerámicas áticas de barniz de Cancho Roano entre 1978 i 1986 va
negro, algunos vasos de figuras rojas permetre recuperar un enorme lot de
y cántaros de tipo Saint Valentin. Pos­ copes Càstulo, que ingressaran al Mu­
teriormente, el desmantelamiento por seo Arqueológico Provincial de Bada­
labores agrícolas y la consecuente exca­ joz. Per la seva part, el Museo de Alba­
vación de urgencia de la necrópolis de cete va resultar especialment afavorit.
El Salobral (1994-1995) fue causa del L’excavació de la necròpolis de Los Vi­
ingreso en el Museo de varias cráteras llares de Hoya Gonzalo (1983-1986) va
de figuras rojas y sus imitaciones ibéri­ proporcionar un magnífic silicernium,
cas. Poco antes, en 1991, la excavación format per ceràmiques àtiques de ver­
en la vecina Murcia del poblado ibérico nís negre, alguns vasos de figures roges
de La Loma del Escorial (Los Nietos) i càntars de tipus Saint Valentin. Poste­
permitió descubrir un posible centro riorment, el desmantellament per cau­
de distribución de cerámica griega jun­ sa de labors agrícoles i les conseqüents
to al Mar Menor, con ocho cráteras de excavacions d’urgència de la necròpolis
la primera mitad del siglo iv, materiales d’El Salobral (1994-1995) va ser causa
que ingresaron en el Museo Arqueoló­ de l’ingrés en el museu de diferents cra­
gico Municipal de Cartagena. ters de figures vermelles i les seves imi­
127
A partir de 1978, la consolidación del tacions ibèriques. Poc abans, el 1991,
Estado de las Autonomías trajo una l’excavació a la veïna Murcia del poblat
nueva organización administrativa del ibèric de La Loma del Escorial (Los Nie­
Patrimonio Histórico, con la transfe­ tos) va permetre descobrir un possible
rencia de la gestión y la titularidad de centre de distribució de ceràmica grega
muchos museos y zonas arqueológicas al costat del Mar Menor, amb vuit cra­
entre el Estado, las Comunidades Autó­ ters de la primera meitat del segle iv,
nomas y la Administración Local. Con materials que varen ingressar al Museo
ello, se presenta un variadísimo pano­ Arqueológico Municipal de Cartagena.
rama en la gestión. Paralelamente, el
A partir de 1978, la consolidació de
desarrollo espectacular de las técnicas
l’Estat de les Autonomies va portar una
arqueológicas en estos momentos coin­
cidió con la puesta en marcha de la Ley nova organització administrativa del
de Patrimonio Histórico Español (1985) Patrimoni Històric amb la transferèn­
y las diversas legislaciones autonómi­ cia de la gestió i la titularitat de molts
cas. En general, se produjo una mejora museus i zones arqueològiques entre
en la financiación de la arqueología y l’Estat, les Comunitats Autònomes i
su difusión, así como en las medidas l’Administració Local. Amb això, es
de tutela, para salvaguardar la herencia presenta un panorama molt variat en
histórica en un panorama caracteriza­ la gestió. Paral·lelament, el desenvolu­
do por la expansión urbanística. pament espectacular de les tècniques
arqueològiques en aquells moments
La puesta en valor de las zonas arqueo­ va coincidir amb la implantació de la
lógicas fue uno de los objetivos a partir Llei de Patrimoni Històric Espanyol
de estos años. Empúries, como yaci­ (1985) i les diferents legislacions au­
miento veterano, será escenario de un tonòmiques. En general, es va produir
amplio proyecto de adecuación museo­ una millora en el finançament de l’ar­
gráfica, centrado en la conservación, queologia i la seva difusió, així com en
definición y señalización de los recorri­ les mesures de tutela, per salvaguardar
dos de visita, ajardinamiento y mejora l’herència en un panorama caracterit­
de servicios al público, potenciando zat per l’expansió urbanística.
al tiempo la faceta investigadora. De
este modo, la especial significación de La posada en valor de les zones arqueo­
la ciudad ofreció su mejor aspecto de lògiques va ser un dels objectius a par­
cara a la llegada a España de la Antor­ tir d’aquests anys. Empúries, com a
cha Olímpica, camino de Barcelona, en jaciment veterà, serà escenari d’un am­
junio de 1992. Pocos meses después, pli projecte d’adequació museogràfica,
en octubre de ese año, se inaugura la centrat en la conservació, definició i
remodelación del Museu Monogràfic, senyalització dels recorreguts de visita,
tras más de treinta años sin cambios enjardinament i millora de serveis al
de consideración. Pero las actuaciones públic i es potenciarà al mateix temps
de futuro para la antigua Emporion no la faceta investigadora. D’aquesta ma­
128
se detuvieron ahí, combinadas con los nera, l’especial significació de la ciutat
cambios institucionales. En 1998 se va oferir el seu millor aspecte en el mo­
aprueba el Plan Director para una ges­ ment de l’arribada a Espanya de la tor­
tión integral de la zona arqueológica, xa olímpica, camí de Barcelona, el juny
ahora convertida en una de las sedes de 1992. Pocs mesos desprès, a l’octu­
del Museu d’Arqueologia de Catalunya, bre d’aquell any, s’inaugura la remode­
por mandato de la Llei de Museus auto­ lació del Museu Monogràfic, després
nómica de 1990. A partir de esa fecha de més d’una trentena d’anys sense
y, en especial, durante la primera dé­ canvis importants. De totes maneres,
cada del siglo xxi, muchos lugares del les actuacions de futur per a l’antiga
mundo ibérico conocen actuaciones Emporion no es varen aturar aquí sinó
encaminadas a favorecer su puesta en que es varen combinar amb els canvis
valor o a mejorarla, mostrándonos los institucionals. En 1998 s’aprova el Pla
contextos en que aparecen materiales Director per a una gestió integral de la
griegos. Estas intervenciones vienen zona arqueològica, ara convertida en
de la mano de las Comunidades Au­ una de les seus del Museu d’Arqueo­
tónomas, Diputaciones Provinciales y logia de Catalunya, per ordre de la Llei
Consorcios Comarcales, con resulta­ de Museus autonòmica de 1990. A par­
dos muy dispares. Frente a proyectos tir d’aquesta data i, en especial, durant
bien articulados, con presupuesto ade­ la primera dècada del segle xxi, molts
cuado, desarrollo de equipamiento y vi­ llocs del món ibèric coneixen actua­
sión de futuro, en bastantes yacimien­ cions encaminades a afavorir la seva
tos sólo se va a proceder a una mera posada en valor o a millorar-la, i ens
mostren els contextos en què aparei­
Fig. 12.8.- Frontispicio del tríptico de visita al Museu xen materials grecs. Aquestes interven­
d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Em-
cions venen de la mà de les comunitats
púries). — Frontispici del tríptic de visita al Museu
d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empú- autònomes, diputacions provincials
ries). i consorcis comarcals, amb resultats
129
limpieza de estructuras y a la coloca­ molt dispars. Enfront de projectes ben
ción de señalética, sin haber previsto articulats, amb pressupost adient, des­
ningún mantenimiento ni dotación envolupament d’equipament i visió de
de personal. Muchos de estos enclaves futur, en molts jaciments només es
se integrarán en redes más amplias, va procedir a una simple neteja d’es­
como la Ruta dels Ibers en Cataluña, tructures i a la col·locació de senyalit­
la Ruta Ibérica Valenciana, el Consor­ zació sense haver previst cap mante­
cio Íberos del Bajo Aragón, el Viaje al niment ni dotació de personal. Molts
Tiempo de los Íberos en Jaén, la Red de d’aquests llocs s’integraran en xarxes
Espacios Culturales de Andalucía o la més àmplies, com la Ruta dels Ibers a
Red de Parques y Yacimientos Arqueo­ Catalunya, la Ruta Ibèrica Valenciana,
lógicos de Castilla-La Mancha. el Consorcio Iberos del Bajo Aragón, el
Viaje al Tiempo de los Iberos a Jaén, la
A nivel de museos, las transferencias
Red de Espacios Culturales de Andalu­
hacen que se potencie la consolidación
cía o la Red de Parques y Yacimientos
de las colecciones de titularidad auto­
Arqueológicos de Castilla-La Mancha.
nómica y la proliferación de museos lo­
cales. Mientras, el Museo Arqueológico A nivell de museus, les transferèn­cies
Nacional recurrirá con frecuencia a la fan que es potenciïn les consolida­
compra para completar, entre otras, la cions de les col·leccions de titularitat
sección griega. De estas adquisiciones, autonòmica i la proliferació de mu­
la más importante fue la Colección seus locals. Mentrestant, el Museo
Várez Fisa en 1999. Igualmente, Por­ Arqueológico Nacional realitza, amb
tugal también aprobó su nueva Lei do freqüència, compres per completar,
Patrimonio Cultural (1985) y los estu­ entre d’altres, la secció grega. D’aques­
dios llevados a cabo en diversos asenta­ tes adqui­sicions, la més important fou
mientos fenicios como Lisboa y Castro la Col·lecció Várez Fisa l’any 1999.
Marim revelaron la dispersión de las Igualment, Portugal també va aprovar
cerámicas griegas en buena parte de la la seva nova Lei do Patrimonio Cultu-
fachada atlántica de la Península. ral (1985) i els estudis duts a terme en
diferents assentaments fenicis com
Desde 1980 las nuevas líneas de inves­
Lisboa i Castro Marim van revelar la
tigación sobre la presencia griega y sus
dispersió de les ceràmiques gregues
redes comerciales en Iberia enrique­
en bona part de la façana atlàntica de
cerán notablemente diversos museos.
la Península.
En esos años comenzó a hacerse evi­
dente la existencia de un horizonte de Des de 1980 les noves línies d’inves­
importaciones griegas anterior al siglo tigació sobre la presència grega i les
vi a. C., que se había revelado tímida­ seves xarxes comercials a Ibèria enri­
mente con la aparición de algunos ha­ quiran notablement diferents museus.
llazgos: cascos de Huelva (1930, Mu­ En aquells anys va començar a fer-se
seo de la Real Academia de la Historia, evident l’existència d’un horitzó d’im­

130
Madrid) y Jerez de la Frontera (1938, portacions gregues anterior al segle vi
Museo Arqueológico Municipal) y las a. C., que s’havia revelat tímidament
dos cotilas protocorintias de la necró­ amb l’aparició d’algunes troballes;
polis fenicia del Cerro de San Cristóbal cascs de Huelva (1930, Museo de la
de Almuñécar (1962, Museo Arqueoló­ Real Academia de la Historia, Madrid)
gico de Granada). Fue el desarrollo de i Jérez de la Frontera (1938, Museo Ar­
la arqueología urbana y la exploración queológico Municipal) i les dues còtiles
de los niveles profundos de los asenta­ protocorínties de la necròpolis fenícia
del Cerro de San Cristóbal d’Almuñe­
Fig. 12.9.- Vista de la Illeta dels Banyets (El Campello, car (1962, Museo Arqueológico de
Alicante), importante centro distribuidor de cerámica Granada). Fou el desenvolupament de
griega (Museo Arqueológico de Alicante). — Vista de l’arqueologia urbana i l’exploració dels
l’Illeta dels Banyets (El Campello, Alacant), important
centre distribuïdor de ceràmica grega (Museu Arqueo- nivells profunds dels assentaments
lògic d’Alacant). el que va obrir aquesta nova etapa. El
131
mientos lo que abrió esta nueva etapa. lloc capdavanter va ser Huelva. El jove
El lugar pionero fue Huelva. El joven museu d’aquesta ciutat, creat el 1972,
Museo de esta ciudad, creado en 1972, aplega actualment una important col·
reúne actualmente una importante co­ lecció de ceràmica grega dels segles
lección de cerámica griega de los siglos viii-vi a. C., que no deixa d’augmentar
viii-vi a. C., que no deja de aumentar constantment. És notable la presència
constantemente. Es notable la presen­ de grans mestres àtics del segle vi a. C.
cia de grandes maestros áticos del siglo sense que hi faltin materials d’altres
vi a. C., sin faltar materiales de otros tallers des de l’època Geomètrica. Cir­
talleres desde la época Geométrica. cumstàncies similars varen coincidir
Circunstancias similares coincidieron en el Cerro del Villar i la pròpia Mála­
en el Cerro del Villar y la propia Má­ ga a partir de 1986 i van obrir nous
laga a partir de 1986, abriendo nuevos plantejaments a la qüestió de Mainake.
planteamientos a la cuestión de Mai- Igualment, per aquells anys també es
nake. Igualmente, por aquellos años varen documentar alguns fragments
también se documentaron algunos de ceràmica micènica d’El Llanete de
fragmentos de cerámica micénica en los Moros (Montoro), actualment con­
El Llanete de los Moros (Montoro), servats en el Museo Arqueológico de
actualmente conservados en el Museo Córdoba. Amb aquesta troballa, es va­
Arqueológico de Córdoba. Con este ha­ ren generar algunes novetats interpre­
llazgo, se generaron algunas noveda­ tatives pel que fa als moments finals
des interpretativas para los momentos del segon mil·lenni a. C. Més tard, les
finales del segundo milenio a. C. Más excavacions a Sant Martí d’Empúries
tarde, las excavaciones en Sant Martí (1994-1998) varen aportar una infor­
d’Empuries (1994-1998) aportaron va­ mació valuosa sobre la primera etapa
liosa información sobre la primera eta­ de la Palaiàpolis d’Emporion, que van
pa de la Palaiapolis de Emporion, engro­ ampliar la col·lecció de material arcaic
sando la colección de material arcaico del museu emporità. Per altra banda,
del Museo emporitano. Por otro lado, el nostre coneixement de la navegació
nuestro conocimiento de la navegación i les rutes comercials de finals del món
y las rutas comerciales de finales del arcaic s’ha vist impulsat notablement
mundo arcaico se ha visto impulsado amb l’excavació entre 2001 i 2004
notablemente con la excavación entre del derelicte grec de cala Sant Vicenç
2001 y 2004 del pecio griego de cala (Pollença), que es conserva al Museu
Sant Vicenç (Pollença), conservado en de Mallorca. Com no podia ser d’altra
el Museu de Mallorca. Como no podía manera, les troballes d’època tardana
ser de otro modo, los hallazgos de épo­ no han deixat de produir-se en aquests
ca tardía no han dejado de producirse darrers anys. Cal destacar el dipòsit
en estos años. Cabe destacar el depósi­ del carrer Zacatín (1999), en ple nucli
to de la calle Zacatín (1999), en pleno urbà de Granada, amb figures roges
casco urbano de Granada, con figuras del Grupo de Viena 116 i vernís negre
132
rojas del Grupo de Viena 116 y barniz àtic i que es troben avui al Museo Ar­
negro ático, hoy en el Museo Arqueoló­ queológico Provincial.
gico Provincial.
A partir de la darrera dècada del segle
A partir de la última década del siglo xx xx les exposicions temporals s’han con­
las exposiciones temporales se han con­ vertit en un dels eixos fonamentals de
vertido en uno de los ejes fundamenta­ la funció social dels museus. A Espanya
les de la función social de los museos. i Portugal les exposicions centrades en
En España y Portugal las muestras cen­ l’antiga civilització grega han consti­
tradas en la antigua civilización griega tuït ocasions úniques per a la difusió
han constituido ocasiones únicas para d’aquest llegat cultural i del seu signi­
la difusión de este legado cultural y de ficat i han combinat objectes trobats
su significado, combinando objetos a Ibèria amb col·leccions procedents
hallados en Iberia con colecciones pro­ d’altres llocs. Un primer pas es va donar
cedentes de otros lugares. Un primer el 1992 amb l’exposició El mundo micé-
paso se dio en 1992, con la exposición nico. Cinco siglos de la primera civiliza-
El mundo micénico. Cinco siglos de la ción europea 1600-1100 a. C., que tingué
primera civilización europea 1600-1100 lloc al Museo Arqueológico Nacional
a. C., celebrada en el Museo Arqueoló­ amb motiu de la designació de Madrid
gico Nacional con motivo de la designa­ com a Capital Europea de la Cultura.
ción de Madrid como Capital Europea Posteriorment, el Museo Centro de
de la Cultura. Posteriormente, el Mu­ Arte Reina Sofia va acollir Esculturas de
seo Centro de Arte Reina Sofía acogió las islas Cícladas (1999) i l’any següent
Esculturas de las islas Cícladas (1999) y es va poder veure la mostra Los griegos
al año siguiente se pudo ver la muestra en España. Tras las huellas de Heracles
Los griegos en España. Tras las huellas de (Museo Arqueológico Nacional, 2000).
Heracles (Museo Arqueológico Nacio­ Paral·lelament, el Museu d’Arqueolo­
nal, 2000). Paralelamente, el Museu gia de Catalunya-Empúries va iniciar
d’Arqueologia de Catalunya-Empúries la seva línia d’exposicions de petit for­
inició su línea de exposiciones de pe­ mat per difondre aspectes concrets de
queño formato para difundir aspectos l’antiga Emporion. La ceràmica grega
concretos de la antigua Emporion. La ha gaudit d’una atenció preferent per
cerámica griega ha disfrutado de una la seva doble condició d’objecte d’art i
atención preferente, por su doble con­ de document històric, amb exposicions
dición de objeto de arte y de documen­ com El vaso griego y sus destinos (Museo
to histórico, con muestras como El vaso Arqueológico Nacional, Madrid, 2004-
griego y sus destinos (Museo Arqueoló­ 2005) i Vasos gregos em Portugal. Aquém
das colunas de Hércules (Museu Nacio­
gico Nacional, Madrid, 2004-2005)
nal de Arqueologia, Lisboa, 2007).
y Vasos gregos em Portugal. Aquém das
colunas de Hércules (Museu Nacional de Per finalitzar, hem d’assenyalar que,
Arqueologia, Lisboa, 2007). a nivell museogràfic, l’any 2008 va
133
Para terminar, señalar que a nivel mu­ suposar una fita per les col·leccions
seográfico el año 2008 supuso un hito d’arqueologia grega que es conserven
para las colecciones de arqueología a Espanya. En el marc de la celebració
griega que se conservan en España. En del centenari de les excavacions d’Em-
el marco de la celebración del centena­ porion, l’escultura de Asclepi fou tras­
rio de las excavaciones de Emporion, la lladada des de Barcelona i instal·lada
escultura de Asclepio fue trasladada definitivament a Empúries en un nou
desde Barcelona e instalada definitiva­ espai museogràfic efectuat ex professo,
mente en Empúries en un nuevo mon­ on s’ofereixen les noves interpreta­cions
taje efectuado ex profeso, donde se ofre­ de tot el conjunt de peces relacionades
cen las nuevas interpretaciones de todo amb el seu culte. El trasllat era una rei­
el conjunto de piezas vinculadas a este vindicació històrica i es va efectuar a
culto. El traslado era una reivindicación proposta del Parlament de Catalunya.
histórica y se efectuó a propuesta del D’aquesta manera, va quedar tancat
Parlament de Catalunya. De este modo, simbòlicament un cercle que s’havia
quedó cerrado simbólicamente un cír­ traçat un segle abans.
culo que había durado un siglo.

Fig. 12.10.- Museos y zonas arqueológicas visitables de interés para la arqueología griega en España y Portugal (E.
García Alfonso). — Museus i zones arqueològiques visitables d’interès per l’arqueologia grega a Espanya i Portugal
(E. García Alfonso).

134
MUSEOS Y ZONAS ARQUEOLÓGICAS VISITABLES DE INTERÉS PARA
LA ARQUEOLOGÍA GRIEGA EN ESPAÑA Y PORTUGAL

ANDALUCÍA

1. Museo de Almería 11. Museo Arqueológico Municipal de Jerez


2. Museo Arqueológico Municipal de Al­ de la Frontera
muñécar 12. Museo de Málaga
3. Museo Arqueológico Municipal de Baza 13. Museo Arqueológico de Sevilla
4. Museo de Cádiz 14. Museo Arqueológico de Úbeda
5. Museo Arqueológico de Córdoba A. Castillo de Doña Blanca, Puerto de Santa
6. Museo Arqueológico de Granada María
7. Museo Instituto Gómez Moreno, Grana­ B. Cástulo, Linares
da C. Cámara de Toya, Peal de Becerro
8. Museo de Huelva D. Necrópolis de Tutugi, Galera
9. Museo de Jaén
10. Museo Monográfico de Cástulo, Linares

ARAGÓN

15. Museo de Teruel E. Azaila

CASTILLA-LA MANCHA

16. Museo de Albacete F. Alarcos, Ciudad Real


17. Museo de Ciudad Real G. Cerro de las Cabezas, Valdepeñas
18. Museo de Cuenca
CATALUNYA

19. Museu Comarcal del Montsià, Amposta 28. Museu d’Arqueologia de Catalunya-
20. Museu de Badalona Ullastret
21. Museu Arqueològic Comarcal de Banyo­ H. Can n’Oliver, Cerdanyola del Vallès
les I. Castell, Palamós
22. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Bar­ J. Ciutadella de Calafell
celona K. Ciutadella de Roses
23. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Em­ L. Els Villars, Arbeca
púries M. Empúries
24. Museo d’Arqueologia de Catalunya-Giro­ N. La Moleta del Remei, Alcanar
na
Ñ. Molí d’Espigol, Tornabous
25. Museu Torre Balldovina, Santa Coloma
O. Puig Castellar, Santa Coloma de Grame­
de Gramenet
net
26. Museu Nacional Arqueològic de Tarra­
P. Puig Castellet, Lloret de Mar
gona
Q. Ullastret
27. Museu Comarcal de l’Urgell, Tàrrega

135
COMUNIDAD DE MADRID

29. Museo Arqueológico Nacional, Madrid 30. Museo de la Real Academia de la Histo­
ria, Madrid

COMUNITAT VALENCIANA

31. Museu Arqueològic Municipal “Camil 36. Museo Arqueológico de Guardamar del
Visedo Moltó”, Alcoi Segura
32. Museo Arqueológico de Alicante 37. Museo Arqueológico de Sagunto
33. Museu Arqueològic Comarcal de la Pla­ 38. Museo del Mar, Santa Pola
na Baixa, Burriana 39. Museu de Prehistòria de València
34. Museu de Belles Arts de Castelló R. Bastida de les Alcuses, Moixent
35. Museo Arqueológico y de Historia de El­ S. Illeta dels Banyets, El Campello
che T. Puig de la Nau, Benicarló

EXTREMADURA

40. Museo Arqueológico de Badajoz U. Cancho Roano, Zalamea de la Serena


41. Museo de Cáceres

ILLES BALEARS

42. Museu Arqueològic d’Eivissa i Formen­ 44. Museu de Menorca, Maó


tera, Eivissa V. Puig des Molins, Eivissa
43. Museu de Mallorca, Palma de Mallorca

MURCIA PORTUGAL

45. Museo Arqueológico Municipal “Enri­ 51. Museu Municipal de Alcácer do Sal
que Escudero de Castro”, Cartagena 52. Colecçâo Universidade de Coimbra
46. Museo Nacional de Arqueología Suba­ 53. Museu de Faro
cuática, Cartagena 54. Museu Municipal “Dr. Santos Rocha”,
47. Museo Arqueológico Municipal “Jeróni­ Figueira da Foz
mo Molina”, Jumilla 55. Museu Fundaçâo Calouste Gulbenkian,
48. Museo Arqueológico Municipal de Lorca Lisboa
49. Museo de Arte Ibérico de El Cigarralejo, 56. Museu Nacional de Arqueologia, Lisboa
Mula 57. Museu de Presidência da República, Lis­
50. Museo Arqueológico de Murcia boa
58. Campo Arqueológico de Mértola

136
13

MIL AÑOS DE RELACIONES POLÍTICAS, MIL ANYS DE RELACIONS POLÍTIQUES,


MILITARES Y CULTURALES HISPANO- MILITARS I CULTURALS HISPANOGRE-
GRIEGAS (SIGLOS VI-XVI) GUES (SEGLES VI-XVI)

Eusebi Ayensa
(Instituto Cervantes de Atenas)

La primera etapa de las relaciones entre La primera etapa de les relacions entre
la península Ibérica y Bizancio en épo­ la península Ibèrica i Bizanci en època
ca medieval lo constituye la fundación, medieval la constitueix la fundació, a
a mediados del siglo vi, de la provincia mitjan segle vi, de la província bizan­
bizantina de Spania como resultado de tina de Spania com a resultat de les
las campañas militares de Justiniano I campanyes militars de Justinià I en
en su afán por reconstruir el Imperio el seu afany per reconstruir l’Imperi
Romano de Occidente. De esta provin­ Romà d’Occident. D’aquesta provín­
cia, que abarcaba una amplia zona del cia, que abastava una àmplia zona del
sureste peninsular así como las Islas sud-est peninsular així com les Illes
Baleares y que permaneció en manos Balears i que va romandre en mans
bizantinas hasta el año 624, no tene­ bizan­­tines fins a l’any 624, no tenim
mos prácticamente datos históricos y pràcticament dades històriques i en­
de los restos arqueológicos conserva­ tre les escasses restes arqueològiques
dos cabe destacar la denominada Lá- conservades cal destacar l’anomenada
pida de Comenciolo, que da fe de la re­ Làpida de Comenciolo, que dóna fe de
construcción de Cartagena –­ destruida la reconstrucció de Cartagena –des­
completamente por los vándalos en el truïda completament pels vàndals en
425– y de su conversión en capital de el 425– i de la seva conversió en capital
la provincia con el nombre de Carthago de la província amb el nom de Cartha-
Spartaria por parte del emperador bi­ go Spartaria per part de l’emperador bi­
zantino Mauricio I. zantí Maurici I.
Siete siglos después asistimos al esta­ Set segles després assistim a l’establi­
blecimiento de un importante contin­ ment d’un important contingent de

137
gente de tropas de la Corona de Ara­ tropes de la Corona d’Aragó en sòl bi­
gón en suelo bizantino, capitaneadas zantí, capitanejades pel cabdill almogà­
por el caudillo almogávar Roger de ver Roger de Flor, qui, amb el seu exèr­
Flor, quien, con su ejército de soldados cit de soldats mercenaris, va acceptar,
mercenarios, aceptó, en 1303, el ofre­ l’any 1303, l’oferiment de l’emperador
cimiento del emperador Andrónico II Andrònic II Paleòleg de ser contrac­
Paleólogo de contratarlos para neutra­ tats per a neutralitzar el perill turc que
lizar el peligro turco que amenazaba amenaçava les fronteres orientals d’un
seriamente las fronteras orientales de cada cop més agonitzant imperi bizan­
un cada vez más agonizante imperio tí. Després d’una sèrie de campanyes
bizantino. Después de una serie de victorioses a l’Àsia Menor, les rela­cions
campañas victoriosas en el Asia Me­ entre l’emperador i els mercenaris
nor, las relaciones entre el emperador catalano-aragonesos es van deterio­
y los mercenarios catalano-aragoneses rar seriosament per diferents motius
se deterioraron seriamente por dife­ (violència exercida per aquests contra
rentes motivos (violencia ejercida por poblacions gregues, actes d’insubordi­
éstos contra poblaciones griegas, actos nació davant alts dignataris bizantins,
de insubordinación ante altos digna­ assassinat, l’any 1305, de Roger de Flor
tarios bizantinos, asesinato, en 1305, per part del fill d’Andrònic, el futur Mi­
de Roger de Flor por parte del hijo de quel IX Paleòleg, a Adrianòpolis, etc.).
Andrónico, el futuro Miguel IX Paleó­ A partir d’aquest moment, els almo­
logo, en Adrianópolis, etc.). A partir gàvers es varen convertir en enemics
de ese momento, los almogávares se acèrrims de l’imperi bizantí i, en la
convirtieron en enemigos acérrimos seva marxa desesperada cap al sud, van
del imperio bizantino y, en su marcha
desesperada hacia el sur, acabaron por
Fig. 13.1.- Lápida de Comenciolo (finales del siglo vi)
establecerse definitivamente en el du­
(Museo Arqueológico de Cartagena). — Làpida de
cado de Atenas en 1311 después de la Comenciolo (finals del segle vi) (Museu Arqueològic de
victoria sobre las tropas del duque fran­ Cartagena).

138
co Gautier V de Brienne en la célebre
batalla del Cefiso, que no tuvo lugar en
Beocia, como se creía en un principio,
sino cerca de la ciudad de Halmirós, en
el sur de Tesalia. Los dominios catala­
no-aragoneses se extendieron al vecino
ducado de Neopatria a raíz de la exitosa
campaña militar realizada por Alfonso
Fadrique, vicario general del ducado
de Atenas, en 1319. Ambos ducados
fueron integrados en 1380 a la Corona
de Aragón, que los conservó hasta su
caída en manos florentinas y turcas a
finales del siglo xiv. Así, por ejemplo,
el emblemático Castell de Cetines –que acabar per establir-se definitivament
no es otro que la Acrópolis de Atenas– en el ducat d’Atenes el 1311 després de
cayó en manos del mercader florenti­ la victòria sobre les tropes del duc franc
no Nerio Acciajuoli en mayo de 1388. Gautier V de Brienne en la cèlebre ba­
Pocos son los restos conservados de la talla del Cefís, que no va tenir lloc a
presencia catalano-aragonesa en sue­ Beòcia, com es creia en un principi,
lo griego, si exceptuamos los castillos sinó prop de la ciutat d’Halmirós, al
francos habitados por nuestros antepa­ sud de Tessàlia. Els dominis catalano-
aragonesos es van estendre al veí du­
cat de Neopàtria arran de la reeixida
campanya militar realitzada per Alfons
Frederic, vicari general del ducat d’Ate­
nes, l’any 1319. Ambdós ducats van
ser integrats a la Corona d'Aragó, que
els va conservar fins a la seva caiguda
en mans florentines i turques a finals
del segle xiv. Així, per exemple, l’em­
blemàtic Castell de Cetines –que no és
altre que l’Acròpolis d’Atenes– va cau­
re en mans del mercader florentí Ne­
rio Acciajuoli el mes de maig de 1388.
Poques són les restes conservades de

Fig. 13.3.- Torre franco-catalana del Castillo de Ánfisa


Fig. 13.2.- Castillo de Livadiá (Fotografía de R. Röhrer, (Fotografía de R. Röhrer, 1909) (Instituto Arqueológi-
1909) (Instituto Arqueológico Alemán de Atenas). — co Alemán de Atenas). — Torre franco-catalana del
Castell de Livadià (Fotografia de R. Röhrer, 1909) (Ins- Castell d’Àmfissa (Fotografia de R. Röhrer, 1909) (Ins-
titut Arqueològic Alemany d’Atenes). titut Arqueològic Alemany d’Atenes).

139
sados en las regiones que ocuparon –y
entre los que podemos destacar el de
Ánfisa, Livadiá, Lamía, Hipati y Side­
rócastro–. Especialmente relevante es
también el famoso elogio de la Acrópo­
lis de Pedro IV de Aragón, el Ceremo­
nioso (1380), que constituye el primer
encomio occidental a ese espléndido
monumento, definido como «la joya
más rica del mundo, tanto que difícil­
mente todos los reyes cristianos juntos
podrían construir uno igual».

la presència catalano-aragonesa en sòl


grec, si exceptuem els castells francs
habitats pels nostres avantpassats en
les regions que varen ocupar, entre els
quals podem destacar el d’Àmfissa, Li­
vadià, Lamia, Hipati i Siderócastro. Es­
pecialment rellevant és també el famós
elogi de l’Acròpolis de Pere IV d’Aragó,
A pesar de la caída de los ducados de
el Ceremoniós (1380), que constitueix
Atenas y Neopatria a finales del siglo
el primer encomi occidental a aquest
xiv, los intereses comerciales y políti­
esplèndid monument, definit com “la
cos de la Corona de Aragón en el Me­
joia més rica del món, tant que amb
diterráneo oriental siguieron siendo
prou feines tots els reis cristians junts
muy importantes hasta la expansión
en podrien construir un d’igual”.
del imperio otomano. Alfonso V el
Magnánimo, por ejemplo, ejerció una Malgrat la caiguda dels ducats d’Atenes
auténtica política militar en esa zona i Neopatria a finals del segle xiv, els in­
para proteger y fomentar las transac­ teressos comercials i polítics de la Co­
ciones comerciales con Oriente, y en rona d'Aragó a la Mediterrània oriental
islas como Creta y Quíos, así como en van seguir essent molt importants fins
la misma Constantinopla, llegaron a a l’expansió de l’imperi otomà. Alfons

Fig. 13.4.- Dinero tournois del infante Fernando de Fig. 13.5.- Elogio de la Acrópolis redactado en 1380 por
Mallorca (Clarenza, 1315-1316) (Museo Numismático Pedro IV de Aragón (Reg. 1.268, fol. 126 r.) (Archivo de
de Atenas). — Diner tournois de l’Infant Ferran de la Corona de Aragón). — Elogi de l’Acròpolis redactat
Mallorca (Clarenza, 1315-1316) (Museu Numismàtic l’any 1380 per Pere IV d’Aragó (Reg. 1.268, fol. 126 r.)
d’Atenes). (Arxiu de la Corona d’Aragó).

140
existir, durante los siglos xiii-xvi, con­ V el Magnànim, per exemple, va exer­
sulados de la Corona de Aragón, de los cir una autèntica política militar en
que se deduce la existencia estable de aquesta zona per protegir i fomentar
importantes comunidades de comer­ les transaccions comercials amb Ori­
ciantes catalanes. ent, i en illes com Creta i Quios, així
com a la mateixa Constantinoble, van
Fig. 13.6.- Atenas en época florentina (siglo xv). Acua- arribar a existir, durant els segles xiii-
rela de W. Gell (British Museum) y maqueta. — Ate-
xvi, consolats de la Corona d’Aragó,
nes en època florentina (segle xv). Aquarel·la de W.
Gell (British Museum) i maqueta. dels quals es dedueix l’existència esta­
141
En el siglo xvi tenemos también docu­ ble d’importants comunitats de comer­
mentada una fugaz presencia militar ciants catalans.
española en ciudades griegas del Pe­ En el segle xvi tenim també documen­
loponeso, como Corón (1532-1534). La tada una fugaç presència militar espa­
política de control militar de esta estra­ nyola a ciutats gregues del Peloponès,
tégica región, iniciada por Carlos I, se com Coron (1532-1534). La política de
prolongó hasta que la expansión im­ control militar d’aquesta estratègica re­
parable del imperio otomano la hizo gió, iniciada per Carles I, es va perllon­
completamente inviable, ya durante el gar durant el regnat de Felip II, fins
reinado de Felipe II, para quien pintó que l’expansió implacable de l’imperi
Doménicos Theotocópulos, más cono­ otomà la va fer completament inviable.
cido como El Greco por haber nacido En aquest sentit, no hem d’oblidar la
en la isla de Creta. En este contexto, famosa batalla de Lepant (1571), amb la
no debemos olvidar la famosa batalla qual les tropes de marineria espanyo­
de Lepanto (1571), con la que las tropas
de marinería españolas, vaticanas, ve­
necianas y genovesas –integradas en la Fig. 13.7.- Fresco de la denominada Virgen de los Ca-
denominada Liga Santa– consiguieron talanes, perteneciente a época florentina (siglo xv)
(Museo Bizantino y Cristiano de Atenas). — Fresc de
vencer a la poderosa armada turca e im­ l’anomenada Verge dels Catalans, pertanyent a època
pedir la expansión del imperio otoma­ florentina (segle xv) (Museu Bizantí i Cristià d’Atenes).

142
les, vaticanes, venecianes i genoveses
–integrades en l’anomenada Lliga San­
ta– van aconseguir de vèncer la pode­
rosa armada turca i impedir l’expansió
de l’imperi otomà cap a la Mediterrània
occidental. És especialment ressenya­
ble l’actuació en aquesta batalla de Joan
d’Àustria, fill de Carles I, i de l’almirall
Lluís de Requesens. En la catedral de
Barcelona es conserva encara el famós
Crist de Lepant, que protegia la nau de
Joan d’Àustria i que, segons la tradició,
va aconseguir evitar miraculosament,
amb una inflexió del seu cos, una bom­
ba llençada per una nau turca.
Finalment, no podem deixar d’esmen­
tar la desesperada defensa de Cons­
tantinoble, l’any 1453, per les tropes de

no hacia el Mediterráneo occidental.


Es especialmente reseñable la actua­
ción en esa batalla de Juan de Austria,
hijo de Carlos I, y del almirante Luis de
Requesens. En la catedral de Barcelo­
na se conserva aún el famoso Cristo de
Lepanto, que protegía la nave de Juan
de Austria y que, según la tradición,
consiguió evitar milagrosamente, con
una inflexión de su cuerpo, una bomba
lanzada por una nave turca.

Fig. 13.8.- Juan Fernández de Heredia, representado en


una inicial miniada de su Gran Crónica de España
(1385-1386). — Juan Fernández de Heredia, represen-
tat en una inicial miniada de la seva Gran Crónica de Fig. 13.9.- Cristo de Lepanto. Catedral de Barcelona.
España (1385-1386). — Crist de Lepant. Catedral de Barcelona.

143
Finalmente, no podemos dejar de Pere Julià, així com la important parti­
mencionar la desesperada defensa de cipació espanyola en les ordres religio­
Constantinopla, en 1453, por las tropas ses i militars, com la dels Hospitalaris
de Pere Julià, así como la importante establerts a l’illa de Rodes, la principal
participación española en las órdenes funció de les quals era ajudar i donar
religioso-militares, como la de los Hos­ protecció als peregrins que es despla­
pitalarios establecidos en la isla de Ro­ çaven a Terra Santa. En època medie­
das, la principal función de las cuales val, dos mestres de l’Hospital, Luis
era ayudar y dar protección a los pe­ Fernández de Heredia i Antoni de Flu­
regrinos que se desplazaban a Tierra vià, a part d’un important contingent
Santa. En época medieval, dos grandes de cavallers, foren espanyols.
maestres del Hospital, Juan Fernández
de Heredia y Antoni de Fluvià, a parte
de un importante contingente de caba­
lleros, fueron españoles.

Fig. 13.10.- Puerta de San Romano, defendida por


Constantino XI Paleólogo en el asedio y conquista de
Constantinopla por el sultán Mehmet II (1453). — Por-
ta de Sant Romà, defensada per Constantí XI Paleòleg
en l’assetjament i conquesta de Constantinoble pel sul-
tà Mehmet II (1453).

144
14

LAS RELACIONES CULTURALES ESPAÑA- LES RELACIONS CULTURALS ESPA­


GRECIA DESDE EL SIGLO XIX HASTA LA NYA-GRÈCIA DES DEL SEGLE XIX FINS
ACTUALIDAD L’ACTUALITAT

Pedro Bádenas de la Peña


(CSIC-Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterráneo)

España y Grecia, físicamente lejanas, en Espanya i Grècia, físicament allunyades,


los extremos de nuestro mar, no lo han en els extrems del nostre mar, no han
estado ni lo están históricamente en el estat ni estan separades històricament
plano humano y cultural. De un modo en el plànol humà i cultural. D’una
u otro Grecia y lo griego siempre han manera o una altra Grècia i el llegat
estado presentes en el devenir cultu- grec sempre han estat presents en
ral de España. Interés especial revis- l’esdevenir cultural d’Espanya. Inte-
ten las relaciones y paralelismos que, rès especial revesteixen les relacions i
desde el nacimiento de Grecia como paral·lelismes que, des del naixement
estado-nación moderno, se han dado de Grècia com a estat-nació modern,
en los planos político y cultural. Polí- s’han donat en els plànols polític i cul-
ticamente, Grecia y España han tenido tural. Políticament, Grècia i Espanya
vidas constitucionales paralelas. Jus- han tingut vides constitucionals paral·
tamente ahora, cuando se cumple el leles. Justament ara, quan es compleix
bicentenario de la Constitución liberal el bicentenari de la Constitució liberal
de 1812, elaborada en Cádiz, durante de 1812, elaborada en Cádiz durant el
el asedio de las tropas napoleónicas, setge de les tropes napoleòniques, és
es obligado destacar las grandes se- obligat destacar les grans semblances
mejanzas en los procesos para lograr en els processos per aconseguir la su-
la superación del absolutismo. En el peració de l’absolutisme. En l’àmbit
ámbito griego, el audaz proyecto cons- grec, l’audaç projecte constitucional de
titucional de Rigas de Velestino, pre- Rigas de Velestino, previ a l’espanyol,
vio al español, quedó frustrado antes va quedar frustrat abans de portar-se
de llevarse a la práctica, pero fue uno a la pràctica, però va ser un dels de-
145
de los detonantes del levantamiento de
1821 por la libertad de Grecia. Los pri-
meros pasos constitucionales, español
y griego, se verían pronto frustrados
–con resultados dramáticos y de larga
duración– por la reacción absolutis-
ta emanada del Congreso de Viena y
del de Verona. En España, el Trienio
liberal se truncó por la intervención
armada francesa de los Cien Mil hijos
de San Luis; en Grecia, las injerencias
exteriores provocarían el conflicto civil
entre los liberales de Mavrocordatos
y los ‘militares’ de Colocotronis. Los
liberales españoles se solidarizaron
con la lucha por la libertad de Grecia
–Solomós alude a ella en su «Himno
a la Libertad»–, pero la nómina de fi-
lohelenos españoles fue reducida por
las enormes dificultades que suponía
la represión de Fernando VII.
Durante el siglo xx, Grecia y España
conocieron períodos dramáticos por tonants de l’aixecament de 1821 per la
la atormentada historia constitucional llibertat de Grècia. Els primers passos
rota, en España, por el golpe de estado constitucionals, espanyol i grec, aviat
de 1936 y, en Grecia, por la dictadura es veurien frustrats –amb resultats
de Metaxás (también en 1936), a imi- dramàtics i de llarga durada– per la
tación de la de Franco. Las respectivas reacció absolutista emanada del Con-
contiendas civiles (1936-39 en España; grés de Viena i del de Verona. A Es-
1946-49, en Grecia, con su preludio panya, el Trienni liberal es va truncar
en 1944) respondieron en el fondo a per la intervenció armada francesa dels
la dinámica destructiva de los autori- “Cent Mil fills de Sant Lluís”; a Grècia,
tarismos fascistas que asoló Europa les ingerències exteriors provocarien
durante los años ’30 y ’40. Los años de
la guerra fría arrojan también impor-
Fig. 14.1.- Referencia al filoheleno bilbaíno Serafín
tantes paralelismos en nuestros dos Landzana, fallecido en Atenas el 15 de febrero de 1827
países, pero con ciclos y ritmos dis- (Henri Fornèsi, Le Monument des Filhellènes, Ate-
tintos. A partir de los años ’60 el de- nas, 1860) (Biblioteca Nacional de Grecia, Manuscrito
N° 1697). — Referència al filhel·lè bilbaí Serafín Lan-
sarrollismo permitió en ambos países
dzana, mort a Atenes el 15 de febrer de 1827 (Henri
una reactivación y crecimiento econó- Fornèsi, Le Monument des Filhellènes, Atenes, 1860)
micos, pero dentro –siempre– del au- (Biblioteca Nacional de Grècia, Manuscrit N° 1697).

146
el conflicte civil entre els liberals de
Mavrocordatos i el “militars” de Colo-
cotronis. Els liberals espanyols es van
solidaritzar amb la lluita per la llibertat
de Grècia –Solomós al·ludeix a ella en
el seu “Himne a la Llibertat”–, però la
nòmina de filhel·lens espanyols fou
reduïda per les grans dificultats que
suposava la repressió de Ferran VII.
Al llarg del segle xx, Grècia i Espanya
varen conèixer períodes dramàtics per
la turmentada història constitucional
trencada, a Espanya, pel cop d’estat de
1936 i, a Grècia, per la dictadura de
Metaxàs (també l’any 1936), a imitació
de la de Franco. Les respectives conte-
ses civils (1936-1939 a Espanya; 1946-
1949 a Grècia, amb el seu preludi el
1944) van respondre en el fons a la di-
nàmica destructiva dels autoritarismes
feixistes que va assolar Europa durant
toritarismo político y al precio de una
els anys ’30 i ’40. Els anys de la guer-
masiva emigración de mano de obra
ra freda ofereixen també importants
a Europa, además del nutrido exilio
paral·lelismes als nostres dos països,
político. Grecia, con un sistema demo-
però amb cicles i ritmes diferents. A
crático ‘tutelado’, sufriría incluso una
partir dels anys ’60, l’anomenat “des-
dictadura militar (1967-74) para cortar
envolupament” va permetre en amb-
las crecientes demandas de libertad.
dós països una reactivació i creixement
A finales de los años ’70 se inician en
econòmics, però dintre –sempre– de
los dos países procesos muy simila-
l’autoritarisme polític i al preu d’una
res de recuperación de la democracia
massiva emigració de mà d’obra a
y con sendas constituciones que, por
Europa, a més del nodrit exili polític.
fin, sentaron las bases políticas de la
Grècia, amb un sistema democràtic
convivencia nacional. Desde entonces
“tutelat”, sofriria fins i tot una dictadu-
ra militar (1967-1974) que tallà les crei-
Fig. 14.2.- Antoni Rubió i Lluch, bizantinista y neohele-
nista catalán (Valladolid, 1856 - Barcelona, 1937), con xents demandes de llibertat. A la fi dels
el uniforme oficial de cónsul general de Grecia en Bar- anys ’70 s’inicien als dos països pro-
celona (1904) (Biblioteca-Archivo Rubió de Barcelona). cessos molt similars de recuperació de
— Antoni Rubió i Lluch, bizantinista i neohel•lenista
la democràcia i amb sengles constitu­
català (Valladolid, 1856 - Barcelona, 1937), amb
l’uniforme oficial de cònsol general de Grècia en Bar- cions que, per fi, van fixar les bases po-
celona (1904) (Biblioteca-Arxiu Rubió de Barcelona). lítiques de la convivència nacional. Des
147
la convergencia de Grecia y España en
los procesos de construcción de la uni-
dad europea ha discurrido en parale-
lo, con una interrelación entre ambos
países, a todos los niveles, como no la
había habido antes en ciento cincuen-
ta años de historia.
En cuanto a la cultura, los contactos
entre Grecia y España durante todo
el siglo xix y parte del xx son prácti-
camente nulos. En España, debido al
tabú antiliberal que sumió en el olvido de llavors la convergència de Grècia i
el indudable valor de nuestros pocos Espanya en els processos de construc-
filohelenos, motivó que la visión de ció de la unitat europea ha discorregut
Grecia fuera sumamente incompleta en paral·lel, amb una interrelació en-
y deformada. Tan sólo reparaba en el tre ambdós països, a tots els nivells,
esplendor de la Grecia Antigua, pero com no s’havia produït abans en cent
con el agravante de una existencia muy cinquanta anys d’història.
precaria de los estudios académicos so- En relació a la cultura, els contactes en-
bre la misma. Únicamente Antoni Ru- tre Grècia i Espanya durant tot el segle
bió i Lluch abordó el estudio científico xix i part del xx són pràcticament nuls.
de las imbricaciones históricas entre A Espanya, amb motiu del tabú antili-
Bizancio y la Corona de Aragón. La re- beral que va sumir en l’oblit l’indubtable
lación directa entre intelectuales grie- valor dels nostres pocs filhel·lens, va
gos y españoles empezó a final de los motivar que la visió de Grècia fos sum-
años ’20. Grecia conoció un apasiona- mament incompleta i deformada. Tan
do interés por los cambios políticos y sols reparava en l’esplendor de la Grè-
sociales en la España de la II República cia Antiga, però amb l’agreujant d’una
y por su renacimiento cultural. Costís existència molt precària dels estudis
Palamás, creó a finales de los años ’20, acadèmics sobre aquesta. Únicament
la Unión Cultural Hispano-helénica Antoni Rubió i Lluch va abordar l’estu-
e impulsó eficazmente los primeros
contactos culturales directos entre am- Fig. 14.3.- Crucero universitario de 1933. Ante las Cariá-
bos países. La admiración de Palamás tides de la Acrópolis de Atenas, de izquierda a derecha
y otros escritores griegos por Miguel en la primera fila, Jaume Vicens Vives y Juan Maluquer
de Motes (13-07-1933) (Archivo del Departamento de
de Unamuno fue uno de los elemen- Historia Antigua y Arqueología de la Universidad de
tos decisivos de este acercamiento. Pa- Barcelona). — Creuer universitari de 1933. Davant les
lamás, Venesis, Casandsakis, Uranis, Cariàtides de l’Acròpolis d’Atenes, d’esquerra a dreta,
en la primera fila, Jaume Vicens Vives i Joan Malu-
Prevelakis, Melás, etc. se relaciona-
quer de Motes (13-07-1933) (Arxiu del Departament
ron con Unamuno. En Eléfceron Vima d’Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de
aparecería, por ejemplo, el epistolario Barcelona).

148
entre Unamuno y Spiros Melás. Los di científic de les imbricacions històri-
viajes también contribuyeron al cono- ques entre Bizanci i la Corona d’Aragó.
cimiento de España, como demuestra La relació directa entre intel·lectuals
el impacto de libros como España, sol grecs i espanyols va començar a finals
y sombra de Uranis o los numerosos dels anys ’20. Grècia va conèixer un
escritos de Casandsakis, que visitó Es- apassionat interès pels canvis polítics
paña en tres ocasiones. Sus artículos i socials a l’Espanya de la II República
publicados por Cacimeriní con el título i pel seu renaixement cultural. Costís

Fig. 14.4.- Primera crónica de la Guerra civil española enviada por Nicos Casandsakis al periódico griego Caci-
meriní el 24 de noviembre de 1936, titulada Qué he visto durante 40 días en España. — Primera crònica de la
Guerra civil espanyola enviada per Nicos Casandsakis al diari grec Cacimeriní el 24 de novembre de 1936, titulada
Què he vist durant 40 dies en Espanya.

149
«España 1933» y su antología de la poe- Palamàs va crear, a la fi dels anys ’20,
sía española de vanguardia, aparecida la Unió Cultural Hispano-hel·lènica
entre 1933-34, en revistas, como Kiclos i va impulsar eficaçment els primers
y Neoelinicá grámata, con poemas de contactes culturals directes entre amb-
Unamuno, A. Machado, J. R. Jiménez, dós països. L’admiració de Palamás i
F. García Lorca, R. Alberti, V. Aleixan- altres escriptors grecs per Miguel de
dre, etc., tuvo una honda repercusión Unamuno va ser un dels elements de-
en Grecia. Este florilegio contiene así cisius d’aquest acostament. Palamás,
las primeras traducciones a una len- Venesis, Casandsakis, Uranis, Prevela-
gua extranjera de estos autores y sigue kis, Melás, etc. es van relacionar amb
siendo una obra de referencia para Unamuno. A Eléfceron Vima apareixe-
cualquier lector griego interesado en ria, per exemple, l’epistolari entre Una-
la moderna poesía española. En 1936, muno i Spiros Melás. Els viatges també
van contribuir al coneixement d’Espa-
Fig. 14.5.- Portada de la Poesía completa de C. Cava-
fis traducida al español por Pedro Bádenas de la Peña Fig. 14.6.- Yorgos Seferis (Esmirna, 1900-Atenas,
(Madrid, 1982). — Portada de la Poesia completa de 1971). Premio Nobel de Literatura 1963. — Iorgos
C. Cavafis traduïda a l’espanyol per Pedro Bádenas de Seferis (Esmirna, 1900-Atenes, 1971). Premi Nobel de
la Peña (Madrid, 1982). Literatura 1963.

150
nya, com demostra l’impacte de llibres
com Espanya, sol i ombra d’Uranis o els
nombrosos escrits de Casandsakis, que
va visitar Espanya en tres ocasions. Els
seus articles publicats per Cacimeriní
amb el títol “Espanya 1933” i la seva an-
tologia de la poesia espanyola d’avant-
guarda, apareguda entre 1933-34 a re-
vistes, com Kiclos i Neoelinicá grámata,
amb poemes d’Unamuno, A. Macha-
do, J. R. Jiménez, F. García Lorca, R.
Alberti, V. Aleixandre, etc., van tenir
una profunda repercussió a Grècia.
Cacimeriní envía a Casandsakis a Es- Aquest florilegi conté, així, les prime-
paña como corresponsal de guerra; res traduccions a una llengua estran-
Unamuno concedió a Casandsakis, en
gera d’aquests autors i segueix essent
Salamanca, la quizá última entrevista
una obra de referència per a qualsevol
de su vida, recogida en su ensayo ¡Viva
lector grec interessat en la moderna
la muerte!, publicado conjuntamente
poesia espanyola. L’any 1936, Cacime-
con su recopilación de viajes por la Pe-
riní envia Casandsakis a Espanya com
nínsula, titulada España. Recién falle-
a corresponsal de guerra; Unamuno va
cido Unamuno, Cacimeriní publica por
concedir a Casandsakis, a Salamanca,
entregas la traducción de Nada menos
potser la darrera entrevista de la seva
que todo un hombre. La gran hispanista
vida, recollida en el seu assaig ¡Visca
y traductora Iulía Iatridi, fundamental
la mort!, publicat conjuntament amb
para la difusión de nuestra literatura
la seva recopilació de viatges per la Pe-
en Grecia, también se ocuparía repeti-
nínsula titulada Espanya. Tot just mort
das veces de Unamuno a través de las
Unamuno, Cacimeriní publica la tra-
prestigiosas páginas de Nea Estía.
ducció de Res menys que tot un home.
Los cruceros universitarios, organiza- La gran hispanista i traductora Iulía Ia-
dos en 1933 y 1934 por las universida- tridi, fonamental per a la difusió de la
des de Madrid y Valladolid, alentados nostra literatura a Grècia, també s’ocu-
por las autoridades educativas de la paria repetides vegades d’Unamuno a
República, significaron un cambio través de les prestigioses pàgines de
sustancial en la profunda renovación Nea Estía.
que, en España, empezaba a darse en
Els creuers universitaris, organitzats
els anys 1933 i 1934 per les universitats
Fig. 14.7.- Collage de Odiseas Elitis (Heraclion, de Madrid i Valladolid, recolzats per les
1911-Atenas, 1996). Premio Nobel de literatura 1979
autoritats educatives de la República,
(Iulita Iliopulu). — Collage d'Odisseas Elitis (Hera-
clion, 1911-Atenes, 1996). Premi Nobel de literatura van significar un canvi substancial en
1979 (Iulita Iliopulu). la profunda renovació que, a Espanya,
151
el enfoque de la formación intelectual començava a donar-se a l’enfocament
de la juventud. En aquellos cruceros de la formació intel·lectual de la joven-
por el Mediterráneo, durante su es- tut. En aquells creuers per la Mediter-
cala en Grecia, los profesores y estu- rània, durant la seva escala a Grècia,
diantes conocieron directamente a los els professors i estudiants varen co-
representantes más destacados de la nèixer directament els representants
vida intelectual y académica griegas, més destacats de la vida intel·lectual
fortaleciendo así las iniciativas que i acadèmica gregues, enfortint així
al respecto había impulsado ya Pala- les iniciatives que, al respecte, havia
más. Muchos de aquellos viajeros, tras impulsat ja Palamás. Molts d’aquells
nuestra guerra civil, conformarían el viatgers, després de la nostra guerra
núcleo de especialistas (en arqueolo- civil, conformarien el nucli d’especia-
gía, historia del arte, filología griega, listes (en arqueologia, història de l’art,
filosofía, etc.) que pusieron en marcha filologia grega, filosofia, etc.) que van
en nuestras universidades estudios di- endegar, a les nostres universitats, es-
rectamente relacionados con el mun- tudis directament relacionats amb el
do griego. Personalidades como E.
Tormo, M. Gómez Moreno, A. García
Bellido, J. Marías, A. Tovar, M. Alma-
gro, J. Maluquer, J. Vicens Vives, etc.,
serían decisivos en la reconstrucción
del sistema académico español. En el
campo de los estudios clásicos, epígo-
nos de aquella generación, comenza-

Fig. 14.8.- “Empúries: 100 años de excavaciones”. Actividad cultural organizada por el Museu d'Arqueologia de
Catalunya-Empúries y el Instituto Cervantes de Atenas y celebrada en la capital griega el mes de noviembre de
2008 (Instituto Cervantes de Atenas). — “Empúries: 100 anys d'excavacions”. Activitat cultural organitzada pel
Museu de Arqueologia de Catalunya-Empúries i l’Institut Cervantes d’Atenes i celebrada a la capital grega el mes
de novembre de 2008 (Institut Cervantes d’Atenes).

152
món grec. Personalitats com E. Tormo,
M. Gómez Moreno, A. García Belli-
do, J. Marías, A. Tovar, M. Almagro, J.
Maluquer, J. Vicens Vives, etc., serien
decisius en la reconstrucció del siste-
ma acadèmic espanyol. En el camp
dels estudis clàssics, epígons d’aquella
generació començarien a cultivar els
estudis neogrecs, fins aleshores ab-
sents del nostre panorama cultural. En
aquest sentit, les visites que realitzaran
a Espanya els dos premis Nobel grecs,
Yorgos Seferis el 1964 i Odiseas Elitis
el 1980, foren estimulants per a l’im-
puls d’un millor coneixement de la po-
esia neogrega, preludi de la publicació,
ja dels anys ’80 en endavant, de les edi-
cions de la poesia completa de Cavafis
i Seferis, d’àmplies antologies d’Elitis i
de Ritsos, així com de traduccions de
rían a cultivar los estudios neogriegos, la prosa de Seferis, Roídis, Venesis, So-
hasta entonces ausentes de nuestro tiríu, Tajtsís, Tsircas, etc. El mateix ha
panorama cultural. En este sentido las passat amb el coneixement de la litera-
visitas que realizaran a España los dos tura neogrega en llengua catalana. Els
premios Nobel griegos: Yorgos Sefe- estudis sobre Bizanci han estat poten-
ris en 1964 y Odiseas Elitis en 1980, ciats a Espanya des dels anys ’90 fins a
fueron estimulantes para el impulso l’actualitat i pot parlar-se ja d’una verta-
del mejor conocimiento de la cultura dera escola de Bizantinística espanyo-
griega en nuestro país. En los ’60 apa- la que, àdhuc reduïda, és molt activa,
recieron las primeras traducciones de com demostra la seva vigorosa política
poesía neogriega, preludio de la publi- científica i de publicacions especialit-
cación, ya de los años ’80 en adelante, zades: revista Erytheia, col·lecció Nova
de las ediciones de la poesía completa Roma, congressos periòdics, etc.
de Cavafis y Seferis, de amplias antolo-
gías de Elitis y de Ritsos, así como tra- Des de fa uns anys, institucions espa-
ducciones de la prosa de Seferis, Roí- nyoles estan duent a terme diversos
dis, Venesis, Sotiríu, Tajtsís, Tsircas, programes d’investigació arqueològica
etc. Igualmente ha sucedido con el a Grècia, com és el cas d’Adolfo Do-
mínguez Monedero, catedràtic d’His-
tòria Antiga de la Universidad Autóno-
Fig. 14.9.- Edificio del Instituto Cervantes de Atenas
(Instituto Cervantes de Atenas). — Edifici de l’Institut ma de Madrid, que des de l’any 2003
Cervantes d’Atenes (Institut Cervantes de Atenes). fins l’actualitat ha portat a terme els
153
conocimiento de la literatura neogrie-
ga en lengua catalana. Los estudios
sobre Bizancio empezaron a cultivarse
en España desde los años ’90 hasta la
actualidad y puede hablarse ya de una
verdadera escuela de Bizantinística
española que, aun reducida, es muy
activa, como demuestra su vigorosa
política científica y de publicaciones
especializadas: revista Erytheia, colec-
ción Nueva Roma, congresos periódi-
cos, etc.
Desde hace unos años, instituciones
españolas están llevando a cabo di-
versos programas de investigación ar-
queológica en Grecia, como es el caso
de Adolfo Domínguez Monedero, cate-
drático de Historia Antigua de la Uni-
versidad Autónoma de Madrid, que
desde el año 2003 hasta la actualidad
ha realizado los proyectos “Territorio,
identidad y colonización en la Grecia
projectes “Territorio, identidad y colo-
central. Épocas arcaica y clásica (2003-
nización en la Grecia central. Épocas
2005)”, “Navegación, contactos y etni-
arcaica y clásica (2003-2005)”, “Nave-
cidad en la Grecia antigua: El Golfo de
gación, contactos y etnicidad en la Gre-
Corinto (2006-2008)” y “Entre Grecia
cia antigua: El Golfo de Corinto (2006-
y la Magna Grecia: construcción de
2008)” y “Entre Grecia y la Magna
identidades, federalismo y ligas mili-
Grecia: construcción de identidades,
tares en época arcaica y clásica (2009-
federalismo y ligas militares en época
2011)”. También otros investigadores
arcaica y clásica (2009-2011)”. També
han desarrollado sus tesis doctorales y
altres investigadors han desenvolupat
sus trabajos de excavación, en colabo-
les seves tesis doctorals i els seus tre-
ración con Universidades o institucio-
balls d’excavació en col·laboració amb
nes griegas, como es el caso de Manuel
Universitats i institucions gregues,
Arjona Pérez con su tesis doctoral so-
com és el cas de Manuel Arjona Pérez
bre “Mitos, cultos y santuarios de los
amb la seva tesis doctoral sobre “Mitos,
Eubeos. Períodos geométrico y arcai-
co” leída en la Universidad de Tesalia.
Fig. 14.10.- Edificio de la Escuela Española de Histo-
El profesor Ángel Martínez Fernández
ria y Arqueología en Atenas (Instituto Cervantes de
(Universidad de La Laguna) realiza su- Atenas). — Edifici de l’Escuela Española de Historia
cesivas campañas de recogida y estudio y Arqueología en Atenas (Institut Cervantes d’Atenes).

154
de epigrafía griega. Hay que señalar cultos y santuarios de los Eubeos. Pe-
también la adquisición hace unos años, ríodos geométrico y arcaico”, llegida a
por parte del Ministerio de Cultura, de la Universitat de Tessàlia. El professor
un edificio en el barrio de Placa para Ángel Martínez Fernández (Universi-
ubicar la sede de la Escuela Española dad de La Laguna) realitza successives
de Historia y Arqueología en Atenas, campanyes de recollida i estudi d’epi-
centro que todavía no está operativo. grafia grega. Cal assenyalar també l’ad-
Igualmente, realizan en Grecia estan- quisició fa uns anys, per part del Mi-
cias periódicas becarios pre- y postdoc- nisterio de Cultura, d’un edifici en el
torales españoles para profundizar sus barri de Placa per ubicar la seu de la
investigaciones en bizantinística y filo- Escuela Española de Historia y Arqueolo-
logía neogriega. gía en Atenas, centre que encara no està
operatiu. Igualment, realitzen a Grècia
En otro plano, no menos importante,
estades periòdiques becaris pre- i post-
por su calado en la sociedad griega, es
doctorals espanyols per aprofundir en
obligado subrayar el decisivo papel rea-
les seves investigacions en bizantinís-
lizado por la acción cultural y docente
tica i filologia neogrega.
del Instituto Cervantes de Atenas, des-
de su creación en 1991. En un altre nivell, no menys impor-
tant pel seu calat en la societat grega,
En suma, la relación cultural entre
és obligat subratllar el paper decisiu
nuestros dos países, y el conocimiento
realitzat per l’acció cultural i docent de
mutuo que implica, es relativamente
l’Institut Cervantes d’Atenes, des de la
reciente, pero profunda y provechosa.
seva creació l’any 1991.
En resum, la relació cultural entre els
nostres dos països, i el coneixement
mutu que implica, és relativament re-
cent, però profunda i profitosa.

155
15

EL CENTRO IBERIA GRAECA EL CENTRE IBERIA GRAECA

Xavier Aquilué
(Centre Iberia Graeca-Museu d’Arqueologia de Catalunya)

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueológico Nacional)

A lo largo de las dos últimas décadas del Al llarg de les dues darreres dècades del
siglo xx y los primeros años del siglo segle xx i els primers anys del segle xxi,
xxi, el incremento de las excavaciones l’increment de les excavacions arqueo-
arqueológicas de época clásica en Es- lògiques d’època clàssica a Espanya i
paña y Portugal fue paralelo al impulso Portugal va ser paral·lel a l’impuls que
que se dio a los trabajos de catalogación es va donar als treballs de catalogació
de los fondos arqueológicos de los mu- dels fons arqueològics dels museus i
seos y al desarrollo de una ambiciosa al desenvolupament d’una ambiciosa
política de difusión que se plasmó en política de difusió que es va plasmar
la realización de numerosas exposicio- en la realització de nombroses exposi-
nes sobre el patrimonio arqueológico. cions sobre el patrimoni arqueològic.
En este sentido, cada vez han sido más En aquest sentit, cada vegada han es-
numerosas las publicaciones de mate- tat més nombroses les publicacions
riales griegos procedentes de las exca- de materials grecs procedents de les
vaciones arqueológicas desarrolladas excavacions arqueològiques desen-
en los enclaves comerciales y coloniales volupades en els enclavaments co-
(como Empúries, Huelva o Cádiz, por mercials i colonials (com Empúries,
ejemplo) o en los asentamientos tarté- Huelva o Cádiz, per exemple) o en els
sicos e ibéricos y sus correspondientes assentaments tartèssics i ibèrics i les
necrópolis (como el palacio-santuario seves corresponents necròpolis (com
de Cancho Roano, en Zalamea de la el Palau-santuari de Cancho Roano,
Serena, Badajoz, o el oppidum indiketa a Zalamea de la Serena, Badajoz, o el

156
oppidum indiketa d’Ullastret a Girona,
per exemple). Els treballs de documen-
tació dels materials grecs dipositats en
els magatzems dels museus espanyols
i portuguesos treuen a la llum catàlegs
dels objectes grecs que van arribar a la
península Ibèrica fruit dels contactes
comercials entre indígenes i comer-
ciants procedents de la Mediterrània
Oriental (Museo Arqueológico Nacio­
nal, Museu d’Arqueologia de Catalu-
de Ullastret, en Girona, por ejemplo). nya-Empúries, Museu Arqueològic
Los trabajos de documentación de los d'Alacant...). Així mateix, diferents
materiales griegos depositados en los exposicions relacionades amb la cul-
almacenes de los museos españoles y tura grega han propiciat la publicació
portugueses sacaban a la luz catálogos dels seus corresponents catàlegs on, a
de los objetos griegos que llegaron a la més d’articles de síntesis, s’han editat
península Ibérica fruto de los contactos materials que no s’havien donat a co-
comerciales entre indígenas y comer- nèixer fins al moment. L’exposició “Los
ciantes procedentes del Mediterráneo griegos en España. Tras las huellas de
Oriental (Museo Arqueológico Na- Heracles”, presentada en el Museo Ar-
cional, Museu d’Arqueologia de Cata­ queológico Nacional d’Atenes a la pri-
lunya-Empúries, Museo Arqueológico mavera de l’any 1998 i l’any 2000 en el
de Alicante,...). Así mismo, diversas ex- Museu Arqueológico Nacional de Ma-
posiciones relacionadas con la cultura drid i a la seu de Barcelona del Museu
griega han propiciado la publicación de
sus correspondientes catálogos donde,
además de artículos de síntesis, se han
editado materiales que no se habían
dado a conocer hasta el momento. La
exposición “Los griegos en España. Tras
las huellas de Heracles”, presentada en
el Museo Arqueológico Nacional de
Atenas en la primavera del año 1998,
y en el año 2000 en el Museo Arqueo-
lógico Nacional de Madrid y en la sede
Fig. 15.2.- Detalle de una de las vitrinas de la exposición
permanente del Museo Arqueológico Nacional en el
Fig. 15.1.- Vista de la fachada principal del Museo Ar- año 2000 con materiales griegos e ibéricos (Museo Ar-
queológico Nacional con sede en Madrid (Museo Ar- queológico Nacional). — Detall d’una de les vitrines
queológico Nacional). — Vista de la façana principal de l’exposició permanent del Museo Arqueológico Na-
del Museo Arqueológico Nacional a Madrid (Museo cional l’any 2000 amb materials grecs i ibèrics (Museo
Arqueológico Nacional). Arqueológico Nacional).

157
de Barcelona del Museu d’Arqueologia d’Arqueologia de Catalunya, és un bon
de Catalunya, es un buen ejemplo del exemple de l’interès suscitat pel llegat
interés suscitado por el legado griego grec peninsular durant aquests anys.
peninsular durante estos años.
Las relaciones de colaboración cien-
tífica establecidas entre el Museo Ar-
queológico Nacional, a través del De-
partamento de Antigüedades Griegas y
Romanas, y el Museu d’Arqueologia de
Catalunya, a través de la sede de Em-
púries, hicieron que en el año 2005 se
planteara la propuesta de crear un cen-
tro destinado a la documentación del
comercio y la presencia griega en Ibe-
ria. Se propuso para el centro el nom-
bre de “Iberia Graeca” y se eligió como Les relacions de col·laboració científi-
logotipo del mismo un centauro, ins- ca establertes entre el Museo Arqueo­
pirado en el aplique de bronce con la lógico Nacional a través del Depar-
figura de un centauro de un recipiente tamento de Antigüedades Griegas y
griego del siglo vi a. C. hallado en Los Romanas, i el Museu d’Arqueologia de
Royos (Murcia). Catalunya a través de la seu d’Empú-
ries, van fer que a l’any 2005 es plan-
En el año 2006 se fueron perfilando
tegés la proposta de crear un centre
los objetivos del proyecto a medida que
destinat a la documentació del comerç
i la presència grega a Ibèria. Es va pro-
posar per al centre el nom d’“Iberia
Graeca” i es va optar com a logotip un
centaure, inspirat en l’aplic de bronze
amb la figura d’un centaure d’un reci-
pient grec del segle vi a. C. trobat a Los
Royos (Murcia).

Fig. 15.4.- En el año 2008, con motivo de la cele-


bración del centenario del inicio de las excavaciones de
Fig. 15.3.- El edificio que alberga la exposición per- Empúries, se inauguró la nueva sala de la exposición
manente del Museu d’Arqueologia de Catalunya- permanente del museo que acoge la estatua original
Empúries, así como otros servicios del conjunto arqueo­ de Asclepios, hallada en la Neápolis emporitana en
lógico, se encuentra ubicado en el sector noroccidental 1909 (MAC-Empúries). — L’any 2008, amb motiu de
de la Neápolis de Emporion (CIG).— L’edifici que la celebració del centenari de l’inici de les excavacions
allotja l’exposició permanent del Museu d’Arqueologia d’Empúries, es va inaugurar la nova sala de l’exposició
de Catalunya-Empúries, així com altres serveis del permanent del museu que acull l’estàtua original
conjunt arqueològic, s’ubica al sector nord-oest de la d’Asclepi, trobada a la Neàpolis emporitana l’any
Neàpolis d’Emporion (CIG). 1909 (MAC-Empúries).

158
avanzaban las gestiones administrati- A l’any 2006 es varen anar perfilant
vas para facilitar su creación. La idea els objectius del projecte a mesura que
inicial era crear una web cuyo peso avançaven les gestions administratives
principal fuera una base documental per facilitar la seva creació. La idea ini-
donde estuvieran recogidos todos los cial era crear un web el pes principal
objetos griegos publicados proceden- de la qual fos una base documental
tes de yacimientos arqueológicos de on estiguessin recollits tots els objec-
la península Ibérica. Se excluía de la tes grecs publicats procedents de ja-
base de datos los objetos griegos de ciments arqueològics de la península
procedencia desconocida y los que se Ibèrica. S’excloïa de la base de dades
encontraban en colecciones o fondos els objectes grecs de procedència des-
de museos, procedentes de compras o coneguda i els que es trobaven en col·
de donaciones, cuyo origen se conocía leccions o fons de museus, procedents
pero que correspondían a yacimientos de compres o de donacions, l’origen de
de fuera de la Península. El objetivo era les quals es coneixia però que correspo-
unificar en una misma base de datos nien a jaciments de fora de la Penínsu-
todos los materiales que se encontra- la. L’objectiu era unificar en una matei-
ban publicados en diferentes artículos, xa base de dades tots els materials que
es trobaven publicats en diferents arti-
cles, monografies o catàlegs d’exposici-
ons. Algunes d’aquestes publi­cacions
eren de difícil consulta o quasi desco-
negudes per la seva escassa difusió. Per
això, es va crear una fitxa de documen-
tació on es fixava la procedència de l’ob-
jecte amb el seu context arqueològic i
la seva cronologia. A més, s’associaven
les fotografies i dibuixos publicats de la
peça i la seva bibliografia. Al costat d’ai-
xò, es van crear uns camps, per facilitar
la investigació, que recollien la zona
de producció de l’objecte, la tècnica,
la forma, la tipologia i el seu estat de
conservació. I també s’hi feia constar el
tipus de decoració que presentava amb
Fig. 15.5.- Portada del catálogo de la exposición “Los la descripció de les escenes, els perso-
griegos en España. Tras las huellas de Heracles” reali- natges, els elements secundaris i els
zada en el Museo Arqueológico Nacional de Atenas en
motius ornamentals (si es tractaven de
el año 1998 (Museo Arqueológico Nacional). — Por-
tada del catàleg de l’exposició “Los griegos en España. ceràmiques decorades, per exemple).
Tras las huellas de Heracles” realitzada al Museu Ar- La base documental es preveia en cas-
queològic Nacional d’Atenes l’any 1998 (Museo Ar- tellà, català i anglès i es concebia com
queológico Nacional).

159
monografías o catálogos de exposicio-
nes. Algunas de estas publicaciones
eran de difícil consulta o casi descono-
cidas por su escasa difusión. Para ello
se creó una ficha de documentación
donde se contemplaba la procedencia
del objeto con su contexto arqueológico
y su cronología. Además se asociaban
las fotografías y dibujos publicados de
la pieza y su bibliografía. Junto a ello,
se crearon unos campos, para facilitar
la investigación, que recogían la zona
de producción del objeto, la técnica, la
forma, la tipología y su estado de con-
servación. Y también el tipo de deco-
ración que presentaban con la descrip- un instrument de documentació neces-
ción de las escenas, los personajes, los sari per avançar en la investigació del
elementos secundarios y los motivos patrimoni arqueològic grec. I era tam-
ornamentales (si se trataban de cerá- bé per difondre el seu coneixement i
micas decoradas, por ejemplo). La base potenciar els treballs d’investigació rea-
documental se preveía en castellano, litzats fins al moment. Juntament amb
catalán e inglés y se concebía como un aquesta base documental es van crear
instrumento de documentación nece- també altres apartats, entre ells el de
sario para avanzar en la investigación Museus, col·leccions i jaciments, Biblio­
del patrimonio arqueológico griego. Y grafia i Novetats.
sobre todo también para difundir su co- En el procés d’elaboració del projecte
nocimiento y potenciar los trabajos de es va considerar també imprescindi-
investigación realizados hasta el mo- ble que el centre hauria de servir per a
mento. Junto a esta base documental formar joves investigadors en el camp
se creó también otros apartados, entre de l’arqueologia grega, donada l’actual
ellos el de “Museos, colecciones y yaci- escassetat d’especialistes en aquest
mientos”, “Bibliografía” y “Novedades”. camp. Així mateix, es va entendre que
En el proceso de elaboración del pro- Iberia Graeca havia de plantejar en un
yecto se creyó también imprescindible futur diferents programes d’investiga-
que el centro debería servir para formar
a jóvenes investigadores en el campo Fig. 15.6.- El logotipo del Centro Iberia Graeca, según
de la arqueología griega, dada la actual diseño de Sara Olmos, se inspira en el centauro griego
escasez de especialistas en este cam- de bronce procedente de Los Royos (Caravaca, Mur-
po. Así mismo, se entendió que Iberia cia) (CIG). — El logotip del Centre Iberia Graeca,
segons disseny de Sara Olmos, està inspirat en el cen-
Graeca debía plantear en un futuro di- taure grec de bronze procedent de Los Royos (Cara-
ferentes programas de investigación vaca, Murcia) (CIG).

160
Fig. 15.7.- Diferentes pantallas de la web actual del
Centro Iberia Graeca: www.iberiagraeca.org (CIG).
— Diferents pantalles del web actual del Centre Iberia
Graeca: www.iberiagraeca.org (CIG).

161
relacionados con el horizonte cultural ció relacionats amb l’horitzó cultural
griego mediterráneo, sin el cual no se grec mediterrani, sense el qual no s’en-
entiende la colonización de Iberia ni su tén la colonització d’Ibèria ni la seva
interacción con las sociedades ibéricas interacció amb les societats ibèriques
de la Antigüedad. de l’Antiguitat.
Finalmente, el 16 de noviembre de Finalment, el 16 de novembre de 2006
2006 se firma por parte de la Minis- signen la Ministra de Cultura, Sra.
tra de Cultura, Sra. Carmen Calvo Po- Carmen Calvo Poyato i el Conseller de
yato, y el Conseller de Cultura de la Cultura de la Generalitat de Catalunya,
Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran el Sr. Ferran Mascarell Canalda, el con-
Mascarell Canalda, el convenio de co- veni de col·laboració per a la creació
laboración para la creación del “Centro del “Centre de Documentació sobre el
de Documentación sobre el comercio comerç i la presència grega en Ibèria
y la presencia griega en Iberia (Iberia (Iberia Graeca)” per al desenvolupa-
Graeca)”, para el desarrollo de proyec- ment de projectes d’investigació, do-
tos de investigación, documentación, cumentació, conservació i difusió del
conservación y difusión del patrimonio patrimoni arqueològic (BOE núm. 56,
arqueológico (BOE núm. 56, de 6 de de 6 de març de 2007).
marzo de 2007).
A principis de l’any 2007 s’obre el web
A inicios del año 2007 se abre la web del projecte (www.iberiagraeca.org),
del proyecto (www.iberiagraeca.org), se i s’efectuen les primeres reunions i
realizan las primeras reuniones y los els primers treballs de documentació.
primeros trabajos de documentación. No obstant això, no serà fins al mes
No obstante, no será hasta el mes de d’octubre de 2010 quan les diferents
octubre de 2010 cuando las diferentes administracions públiques decideixen
administraciones públicas deciden im- impulsar el centre; dotar-lo de mitjans
pulsar el centro, dotarlo de medios per- personals i materials per al seu desen-
sonales y materiales para su desarrollo volupament i ampliar el seus objectius.
y ampliar sus objetivos.
En l’actualitat, els objectius del centre
En la actualidad, los objetivos del cen- són:
tro son:
1.- Crear i mantenir un web (www.ibe-
1.- Crear y mantener una web (www.ibe- riagraeca.org) on es pugui disposar de
riagraeca.org) en la que se pueda dispo- tota la informació proporcionada per
ner de toda la información proporcio- l’Arqueologia sobre la cultura material
nada por la Arqueología sobre la cultura grega de la península Ibèrica. La base
material griega de la península Ibérica. documental presenta els diferents ob-
La base documental presenta los dife- jectes que formaven part del comerç
rentes objetos que formaron parte del grec (ceràmiques, monedes, inscrip­
comercio griego (cerámicas, monedas, cions, escultures, elements arquitectò-

162
inscripciones, esculturas, elementos nics...) amb la seva corresponent fitxa
arquitectónicos,…) con su correspon- de documentació, l’aparell gràfic i la
diente ficha de documentación, aparato procedència, amb la finalitat de facili-
gráfico y procedencia, con la finalidad tar-ne la investigació i la difusió a través
de poder facilitar su investigación y di- d’Internet. Així mateix, el web informa
fusión a través de Internet. Así mismo, de les novetats de l’arqueologia grega a
la web informa sobre las novedades de Espanya i Portugal, dels museus, col·
la arqueología griega en España y Por- leccions i jaciments arqueològics i de
tugal, sobre los museos, colecciones y les publicacions científiques relaciona-
yacimientos arqueológicos y sobre las des amb el patrimoni cultural grec.
publicaciones científicas relacionadas
2.- Desenvolupar projectes de recerca
con el patrimonio cultural griego.
propis que facilitin el coneixement de
la presència cultural grega i la seva in-
teracció amb les societats de la penín-
sula Ibèrica en època antiga.
3.- Potenciar els projectes de recerca de
l’Estat espanyol en l’arqueologia grega
mediterrània i establir col·laboracions
culturals amb les diferents institucions
científiques i universitats que desenvo-
lupen aquesta línia d’investigació.
4.- Formar joves investigadors en el
camp de l’arqueologia grega i vincu-
2.- Desarrollar proyectos de investiga- lar-los als diferents projectes de docu-
ción propios que faciliten el conoci- mentació i recerca del centre.
miento de la presencia cultural griega 5.- Disposar d’un programa de difusió
y su interacción con las sociedades de cultural i social del llegat comú grec a la
la península Ibérica en época antigua. Mediterrània, com un element de cohe-
3.- Potenciar los proyectos de investiga- sió de la identitat cultural mediterrània.
ción del Estado español en la arqueolo- El centre Iberia Graeca és gestionat per
gía griega mediterránea, estableciendo un Consell Rector format per represen-
tants del Ministeri de Cultura de Espa-
Fig. 15.8.- El cuento de Ricardo Olmos “La dracma em- nya, del Departament de Cultura de la
poritana. Un relato de la antigua Empúries”, editado Generalitat de Catalunya i de l’Ajunta-
en el año 2008, es un ejemplo de la difusión cultural
del legado arqueológico griego que quiere realizar el
ment de l’Escala. Les seves activitats són
Centro Iberia Graeca (MAC-Empúries). — El conte de coordinades pel Museo Arqueológico
Ricardo Olmos “La dracma emporitana. Un relat de Nacional i pel Museu d’Arqueologia de
l’antiga Empúries”, editat l’any 2008, és un exemple Catalunya i disposa d’un Consell Cien-
de la difusió cultural del llegat arqueològic grec que vol
desenvolupar el Centre Iberia Graeca (MAC-Empúries).
tífic constituït per diferents investiga-

163
colaboraciones culturales con las dife- dors de reconegut prestigi en el camp
rentes instituciones científicas y Uni- de l’arqueologia grega peninsular.
versidades que desarrollan esta línea
Físicament, la seu d’Iberia Graeca se
de investigación.
situa a l’edifici de la Casa dels Fores-
4.- Formar a jóvenes investigadores tals de Sant Martí d’Empúries (l’Escala,
en el campo de la arqueología griega Girona). Aquest edifici, d’estil moder-
y vincularlos a los diferentes proyectos nista i construït l’any 1910, es troba a
de documentación e investigación del la Palaiàpolis d’Emporion i des d’aquí
centro. es coordinen les actuacions del centre.
En l’actualitat, hi ha diferents investi-
5.- Disponer de un programa de difu-
gadors treballant a la base documental
sión cultural y social del legado común
(que disposa ja de 2.500 fitxes d’objec-
griego en el Mediterráneo, como un
tes grecs) des del mateix Centre, el Mu-
elemento de cohesión de la identidad
cultural mediterránea.
El centro Iberia Graeca es gestionado
por un Consejo Rector formado por re-
presentantes del Ministerio de Cultura
de España, del Departament de Cultu-
ra de la Generalitat de Catalunya y del
Ayuntamiento de l’Escala. Sus activi-
dades son coordinadas por el Museo
Arqueológico Nacional y por el Museu
d’Arqueologia de Catalunya y cuenta
con un Consejo Científico constituido
por diversos investigadores de reco-
nocido prestigio en el campo de la ar-
queología griega peninsular.
Físicamente, la sede de Iberia Graeca
se ubica en el edificio de la Casa de los
Forestales de Sant Martí d’Empúries
(l’Escala, Girona). Este edificio, de estilo
modernista y construido en el año 1910,
se sitúa en la Palaiapolis de Emporion, y
desde él se coordinan las actuaciones Fig. 15.9.- Fotografía de Josep Esquirol de los Ingenieros
del centro. En la actualidad, hay diver- Forestales del Estado una vez finalizada en el año 1910
sos investigadores trabajando en la base la construcción de la Casa de los Forestales en el núcleo
urbano de Sant Martí d’Empúries, la Palaiapolis de
documental (que dispone ya de 2.500
Emporion. — Fotografia de Josep Esquirol dels Engi­
fichas de objetos griegos) desde el mis- nyers Forestals de l’Estat un cop finalitzada l’any 1910
mo Centro, el Museo Arqueológico la construcció de la Casa dels Forestals al nucli urbà
de Sant Martí d’Empúries, la Palaiàpolis d’Emporion.

164
Nacional de Madrid y el Institut Català seo Arqueológico Nacional de Madrid i
d’Arqueologia Clàssica de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica
estando prevista la futura incorpora- de Tarragona. Hi està prevista la futu-
ción al mismo de otras instituciones ra incorporació d’altres institucions de
del Estado español, como la Consejería l’Estat espanyol, com la Consejería de
de Cultura de la Junta de Andalucía, y Cultura de la Junta de Andalucía i tam-
también del Estado portugués. bé de l’Estat portuguès.
Esperemos que en un futuro cercano Esperem que en un futur proper Ibe-
Iberia Graeca pueda desarrollar sus pro- ria Graeca pugui desenvolupar els seus
gramas de investigación y difusión del programes d’investigació i difusió del
patrimonio arqueológico griego y sea patrimoni arqueològic grec i sigui tam-
también un foro de relación entre los bé un fòrum de relació entre els dife-
distintos países del Mediterráneo que rents països de la Mediterrània que va-
formaron parte, y que siguen formando ren formar part, i continuen formant
parte, del legado cultural griego. part, del llegat cultural grec.

Fig. 15.10.- Estado actual de la Casa de los Forestales de Sant Martí d’Empúries, junto a la iglesia del siglo xvi,
después de los trabajos de adecuación y restauración efectuados en el año 2011 para ubicar la sede del Centro
Iberia Graeca (CIG). — Estat actual de la Casa dels Forestals de Sant Martí d’Empúries, al costat de l’església del
segle xvi, després dels treballs d’adequació i restauració efectuats l’any 2011 per a ubicar la seu del Centre Iberia
Graeca (CIG).

165
BIBLIOGRAFÍA Y SITIOS WEB
BIBLIOGRAFIA I LLOCS WEB

AA.VV., Josep Puig i Cadafalch, Empúries i L’Escala, Catálogo de la exposición, Sant Martí
d’Empúries (junio-septiembre de 2001), Girona, 2001.
AA.VV., El Museo de Arte Ibérico El Cigarralejo de Mula. Murcia. La colección permanente, Murcia,
2005.
AA.VV., L’Esculapi. El retorn del déu, Catálogo de la exposición, Museu d’Arqueologia de Cata-
lunya-Barcelona (octubre 2007-febrero 2008), Girona, 2007.
AA.VV., 1908-2008. 100 anys d’excavacions arqueològiques a Empúries, Catálogo de la exposición,
Sant Martí d’Empúries (julio-septiembre 2008), Girona, 2008.
Almagro, M., Las inscripciones ampuritanas griegas, ibéricas y latinas, Monografías Ampuritanas
II, Barcelona, 1952.
Almagro, M., Las necrópolis de Ampurias, Vol. 1. Introducción y necrópolis griegas, Monografías
Ampuritanas III, Barcelona, 1953.
Aquilué, X. (dir.), Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De
l’assentament precolonial a l’Empúries actual, Monografies Emporitanes 9, Girona, 1999.
Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, J., Empúries. Guies del Museu d’Arqueologia de
Catalunya, Tarragona, 1999 (versión en inglés 2000 y en griego 2008).
Arribas, A. et alii, El barco del Sec (Costa de Calvià, Mallorca). Estudio de los materiales, Palma de
Mallorca, 1987.
Barberà, J., Sanmartí, E., Arte griego en España, Barcelona, 1987.
Bolaños Atienzi, M.J., Historia de los museos en España. Memoria, cultura, sociedad, 2ª ed., Gijón,
2008.
Buscató, Ll., La colònia grega de Rhode, Roses, 1999.
Cabrera, P., “La presencia griega en Iberia: un siglo de investigaciones”, Boletín del Museo Ar-
queológico Nacional 19, Madrid, 2001, 52-71.
Cabrera, P., Sánchez, C. (eds.), Los griegos en España. Tras las huellas de Heracles, Catálogo de la
exposición en el Museo Arqueológico Nacional de Atenas (mayo-julio de 1998), Madrid, 1998.
Cabrera, P., Santos, M. (eds.), Ceràmiques jònies d’època arcaica: centres de producció i comercia-
lització al Mediterrani Occidental, Actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries els dies 26 al
28 de maig de 1999, Monografies Emporitanes 11, Barcelona, 2000.
Cabrera, P., Olmos, R., Sanmartí, E. (eds.), Íberos y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio
Internacional celebrado en Empúries (3-5 abril de 1991), Huelva Arqueológica XIII (2 vols),
Huelva, 1994.

166
Cabrera, P., Rouillard, P., Verdanck-Piérard (eds.), El vaso griego y sus destinos, Catálogo de la
exposición en el Museo Arqueológico Nacional (2004-2005), Madrid, 2004.
Canós, I., L’epigrafia grega a Catalunya, Debrecen, 2002.
Carpenter, R., The Greeks in Spain, New York, 1925.
Chaves, F. (ed.), Griegos en Occidente, Sevilla, 1992.
Da Rocha Pereira, M.H. (coord.), Vasos gregos em Portugal: aquém das Colunas de Hércules,
Catálogo de la exposición, Museu Nacional de Arqueologia, Lisboa (enero-septiembre 2007),
Lisboa, 2007.
De Hoz, J., “Ensayo sobre la epigrafía griega de la península Ibérica”, Veleia 12 (1995), Vitoria,
1997, 51-179.
De Hoz, Mª. P., “Epigrafía griega en Hispania”, Epigraphica LIX, Faenza, 1997, 29-96.
Domínguez, A., Los griegos en Iberia. Protohistoria y Antigüedad en la península Ibérica, vol. I,
Madrid, 2007.
Domínguez, A., Sánchez, C., Greek Pottery from the Iberian Peninsula. Archaic and Classical Pe-
riods, Leiden, 2001.
Fernández Gómez, J.H., Guía del Museo Monográfico del Puig de Molins, Madrid, 1983.
Fernández, J. H., Maluquer, J., Picazo, M., Corpus Vasorum Antiquorum. Musée d’Eivissa 1, Es-
pagne 6, Barcelona, 1987.
García y Bellido, A., Los hallazgos griegos en España, Madrid, 1936.
García y Bellido, A., Hispania Graeca, I-III, Barcelona, 1948.
García Cano, J. M., Cerámicas griegas de la región de Murcia, Murcia, 1982.
García Alfonso, E., Martínez Enamorado, V., Morgado, A., Museos Arqueológicos de Andalucía,
2 vols, Málaga, 1995 y 1999.
González Canales, F., Serrano, L., Llompart, J., El emporion fenicio precolonial de Huelva (ca
900-700), Colección Historia, Biblioteca Nueva, Madrid, 2004.
Jiménez, J., Ortega, J., La cerámica griega en Extremadura, Cuadernos Emeritenses 28, Mérida,
2004.
López de la Orden, M.D., García Alfonso, E., Cádiz y Huelva, puertos fenicios del Atlántico, Ca-
tálogo de la exposición en el Museo de Cádiz, Museo de Huelva y Centro Cultural Cajasol de
Sevilla (2010-2011), Madrid, 2010.
Maluquer, J., Picazo, M., Martín, A., Corpus Vasorum Antiquorum. Musée Monographique
d’Ullastret, Espagne 5, Barcelona, 1984.
Manso, E., “La colección de materiales de Galera en el Museo Arqueológico Nacional. Historia
de su formación y exposición”, en J. Pereira, T. Chapa, A. Madrigal, A. Uriarte, V. Mayoral
(eds.), La necrópolis ibérica de Galera (Granada). La colección del Museo Arqueológico Nacional,
Madrid, 2004, 169-183.
Miró, M. T., La ceràmica àtica de figures roges de la ciutat grega d’Emporion, Monografies Empori-
tanes 14, Barcelona, 2006.

167
Nieto, X., Santos, M., El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç, Monografies del CASC 7, Girona,
2008.
Olcina, M., Ramón, J. J. (eds.), Huellas griegas en la Contestania ibérica, Catálogo de la exposición
en el Museo Arqueológico de Alicante (abril-octubre 2009), Alicante, 2009.
Olmos, R., “Historiografía de la presencia y del comercio griego en España”, Boletín de la Aso-
ciación de Amigos de la Arqueología 30-31, Madrid, 1991, 123-133.
Olmos, R., “Las inquietudes de la imagen ibérica: diez años de búsquedas”, Revista de Estudios
Ibéricos 2, Madrid, 1996, 65-90.
Pérez, R., Olcina, M., Soler, J., Musealización de la Illeta dels Banyets. Guía de Visita (El Campe-
llo, Alicante), Alicante, 2006.
Picazo, M., La cerámica ática de Ullastret, Barcelona, 1977.
Puig, A. M., Martin, A., La colònia grega de Rhode (Roses, Alt Empordà), Sèrie Monogràfica 23,
Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, Girona, 2006.
Rodríguez-Ariza, M.O., “Tutugi. Nuevos trabajos”, en A. M. Adroher, J. Blánquez (eds.), Ier
Congreso Internacional de Arqueología Bastetana (Baza, 2008), Serie Varia, nº. 9, Universidad de
Granada y Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, 2008, 317-333.
Rodríguez Somolinos, H., “Inscriptiones Graecae Antiquissimae Iberiae”, en J. Mangas, D. Plá-
cido (eds.), Testimonia Hispaniae Antiquae II A, Madrid, 1998, 333-362.
Rouillard, P., Les Grecs et la Péninsule Ibérique du VIIIe au IVe siècle avant Jésus-Christ, Paris,
1991.
Ruiz, A., Rísquez, C., Hornos, F., “Las necrópolis ibéricas en la Alta Andalucía”, en J. Blánquez,
V. Antona (eds.), Congreso de Arqueología Ibérica: las necrópolis (Madrid, 1991), Madrid, 1992,
397-430.
Trías, G., Cerámicas griegas de la península Ibérica, 2 vols., The William L. Bryant Foundation,
Valencia, 1968.
Villaronga, L., Monedes de plata emporitanes dels segles V-IV aC., Complements d’Acta Numis-
màtica 2, Barcelona, 1997.
Villaronga, L., Les monedes de plata d’Emporion, Rhode i les seves imitacions. De principi del segle
III aC fins a l’arribada dels romans, el 218 aC., Complements d’Acta Numismàtica 5, Barcelona,
2000.
Villaronga, L., Les dracmes emporitanes de principi del segle II aC, Complements d’Acta Numis-
màtica 7, Barcelona, 2002.
Villaronga, L., La plata emporitana: de la Segona Guerra Púnica, final del segle III aC, Comple-
ments d’Acta Numismàtica 8, Barcelona, 2003.

168
SITIOS WEB LLOCS WEB

ASOCIACIÓN PROFESIONAL DE MUSEÓLOGOS ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL DE MUSEÒLEGS


DE ESPAÑA DE ESPANYA
Web de esta asociación privada, cuyo princi- Web d’aquesta associació privada, el principal
pal recurso es la Revista de Museología, que recurs del qual és la Revista de Museología, que
publica artículos sobre el mundo de los mu- publica articles sobre el món dels museus,
seos, gestión, historia, colecciones... gestió, història, col·leccions…
www.apme.es www.apme.es

CONSORCIO ÍBEROS DEL BAJO ARAGÓN CONSORCI IBERS DEL BAIX ARAGÓ
Proyecto, de contenido turístico, creado para Projecte, de contingut turístic, creat per pro-
promocionar el patrimonio ibérico del Bajo mocionar el patrimoni ibèric del Baix Aragó.
Aragón. Se trata de una red de centros de Es tracta d’una xarxa de centres d’interpreta-
interpretación temáticos que abordan los ció temàtics que tracten diversos aspectes de
diversos aspectos de la cultura ibérica y sus la cultura ibèrica i les seves relacions amb
relaciones con otros pueblos. Se ofrece, tam- altres pobles. S’ofereix, també, informacions
bién, informaciones para visitar diferentes per visitar diferents jaciments.
yacimientos.
www.iberosenaragon.net
www.iberosenaragon.net
DIRECTORI DE MUSEUS ESPANYOLS
DIRECTORIO DE MUSEOS ESPAÑOLES Web del Ministerio de Educación, Cultura y
Web del Ministerio de Educación, Cultura Deporte que permet accedir a informacions
y Deporte que permite acceder a informa- sobre diversos museus espanyols: adreces, te-
ciones sobre numerosos museos españoles: lèfons, correus electrònics, horaris i dades de
direcciones, teléfonos, correos electrónicos, les col·leccions.
horarios y datos sobre colecciones.
www.mcu.es/directoriomuseos
www.mcu.es/directoriomuseos
Especialment, és interessant per les col·
Especialmente, es interesante para las colec- leccions arqueològiques gregues el web del
ciones arqueológicas griegas la web del Museo Museo Arqueológico Nacional: http://man.
Arqueológico Nacional: http://man.mcu.es/ mcu.es/

MUSEO ARQUEOLÓGICO DE ALICANTE MUSEO ARQUEOLÒGIC D’ALACANT


Web de uno de los museos arqueológicos Web d’un dels museus arqueològics més in-
más innovadores en la museografía españo- novadors en la museografia espanyola. Infor-
la. Informaciones prácticas sobre la visita y macions pràctiques sobre la visita i sobre la
sobre la colección. Igualmente acceso al ya- col·lecció. Igualment facilita informació so-
cimiento de la Illeta dels Banyets, con datos bre el jaciment de la Illeta dels Banyets, amb
prácticos e históricos. dades pràctiques i històriques.
www.marqalicante.com www.marqalicante.com

169
MUSEOS DE PORTUGAL MUSEUS DE PORTUGAL
Página que recoge informaciones sobre los Pàgina que recull informacions sobre els
museos portugueses, con datos de contacto museus portuguesos, amb dades de contac-
y reseñas sobre las colecciones y su historia. te i ressenyes sobre les col·leccions i la seva
història.
www.museusportugal.org
www.museusportugal.org
MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
Web sobre los museos y yacimientos arqueo- MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
lógicos gestionados por la Generalitat de Ca- Web sobre els museus i jaciments arqueolò-
talunya con información sobre su situación, gics gestionats per la Generalitat de Catalu-
horarios, actividades y servicios. Igualmente nya amb informació sobre la seva ubicació,
permite acceder a la Ruta dels Ibers, con in- horari, activitats i serveis. Igualment permet
formaciones y actividades sobre los yacimien- accedir a la Ruta dels Ibers, amb informa­
tos arqueológicos ibéricos abiertos al público cions i activitats sobre els jaciments arqueo-
en Catalunya. lògics ibèrics oberts al públic de Catalunya.
www.mac.cat www.mac.cat
Hay que resaltar que dentro de esta web se Cal destacar que dins d’aquest web es troba
encuentra toda la información relacionada tota la informació relacionada amb la colò-
con la colonia griega de Emporion, el conjunto nia grega d’Emporion, el conjunt arqueològic
arqueológico de Empúries, una sede del Mu- d’Empúries, una seu del Museu d’Arqueolo-
seu d’Arqueologia de Catalunya: www.mac. gia de Catalunya: www.mac.cat/Seus/Empú-
cat/Seus/Empuries ries

PATRIMONIO DE CASTILLA-LA MANCHA PATRIMONI DE CASTELLA-LA MANXA


Web de esta Comunidad Autónoma que re- Web d’aquesta Comunitat Autònoma que re-
coge tanto la red de Parques Arqueológicos cull tant la xarxa de Parcs Arqueològics com
como los yacimientos y museos de gestión els jaciments i museus de gestió directa. Està
directa. Está especialmente enfocada a la pla- especialment destinat a la planificació de visi-
nificación de visitas culturales. tes culturals.
www.patrimoniohistoricoclm.es www.patrimoniohistoricoclm.es

PORTAL DE MUSEOS DE ANDALUCÍA PORTAL DE MUSEUS DE ANDALUSIA


Recoge los museos y conjuntos arqueológicos Recull els museus i conjunts arqueològics i
y monumentales gestionados por la Comuni- monumentals gestionats per la Comunitat
dad Autónoma, con informaciones prácticas Autònoma, amb informacions pràctiques de
de visita, colecciones y actividades. Igualmen- visita, col·leccions i activitats. Igualment,
te, recoge también datos de los museos muni- recull també dades dels museus municipals
cipales y privados. Permite descargar los artí- i privats. Permet descarregar els articles com-
culos completos de la Revista Musa, dedicada plerts de la Revista Musa, dedicada al món de
al mundo de la museología en general, con la museologia en general, amb especial inci-
especial incidencia en Andalucía. dència a Andalusia.
www.juntadeandalucia.es/cultura/museos www.juntadeandalucia.es/cultura/museos

170
RUTA IBÉRICA VALENCIANA RUTA IBÈRICA VALENCIANA
Recoge datos e informaciones sobre los yaci- Recull dades i informacions sobre els jaci-
mientos ibéricos de la provincia de Valencia, ments ibèrics de la província de València, la
la mayoría de ellos de visita libre. major part d’ells de visita lliure.
www.museuprehistoriavalencia.es/ruta_ibe- www.museuprehistoriavalencia.es/ruta_ibe-
rica_valenciana rica_valenciana

VIAJE AL TIEMPO DE LOS IBEROS VIATGE AL TEMPS DELS IBERS


Web del Centro Andaluz de Arqueología Ibé- Web del Centro Andaluz de Arqueología
rica que ofrece informaciones para visitar di- Ibérica que ofereix informacions per visitar
versos museos y zonas arqueológicas ibéricas diversos museus i zones arqueològiques ibè-
puestas en valor, especialmente, en la provin- riques posades en valor, especialment, a la
cia de Jaén. província de Jaén.
www.viajealtiempodelosiberos.com www.viajealtiempodelosiberos.com

171
IBERIA GRAECA.
EL LEGADO ARQUEOLÓGICO GRIEGO EN Globusvisió
LA PENÍNSULA IBÉRICA Instituto Cervantes de Atenas
Museo Arqueológico de Alicante
Instituciones editoras | Institucions editores | Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona
Editing institutions | Συνεκδότες Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona
Centro Iberia Graeca (Ministerio de Educación, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries
Cultura y Deporte de España; Departament de Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret
Cultura de la Generalitat de Catalunya; Ajunta- Museo Arqueológico Nacional (Madrid)
ment de l’Escala) Y las instituciones o referencias que se relacio-
Instituto Cervantes de Atenas nan en las figuras/I les institucions o referèn-
cies que es relacionen en les figures/ And the
Coordinadores | Coordinadors | Coordinators institutions or references that are given in the
| Συντονιστές figures/Και οι φορείς και οργανισμοί που αναφέ-
ρονται στις εικόνες.
Xavier Aquilué (Centre Iberia Graeca-Museu
d’Arqueologia de Catalunya) Diseño gráfico | Disseny gràfic | Graphic
Paloma Cabrera (Centro Iberia Graeca-Museo design | Γραφικός σχεδιασμός
Arqueológico Nacional)
Sara Olmos
Autores | Autors | Authors | Συγγραφείς
Traducciones | Traduccions | Translations |
Martín Almagro-Gorbea (Real Academia de la Μεταφράσεις
Historia)
Traducción catalana/Traducció catalana/Catalan
Xavier Aquilué (Centre Iberia Graeca-Museu translation/μετάφραση στα καταλανικά:
d’Arqueologia de Catalunya)
Sara Martínez (Centre Iberia Graeca-Museu
Eusebi Ayensa (Instituto Cervantes de Atenas, d'Arqueologia de Catalunya)
Real Academia de Buenas Letras de Barcelona)
Jordi Nierga (Generalitat de Catalunya)
Pedro Bádenas de la Peña (CSIC-Instituto de
Lenguas y Culturas del Mediterráneo) Traducción inglesa | Traducció anglesa | English
Paloma Cabrera (Centro Iberia Graeca -Museo translation | μετάφραση στα αγγλικά:
Arqueológico Nacional) Veronica Lambert
Sebastián Celestino (Unidad Asociada Uni-
versidad Autónoma de Madrid/Instituto de Traducción griega | Traducció grega | Greek
Arqueología de Mérida del CSIC) translation | μετάφραση στα ελληνικά:
María Paz de Hoz (Universidad de Salamanca) Nanna Papanicolau (Instituto Cervantes de Atenas)
Adolfo J. Domínguez (Universidad Autónoma
de Madrid) Agradecimientos | Agraïments | Acknowl-
edgements | Ευχαριστίες
Eduardo García Alfonso (Junta de Andalucía,
Delegación de Cultura de Málaga) David Aquilué
Ricardo Olmos (CSIC-Instituto de Historia) Gaietà Bigarós (Arquitecto técnico)
José Pérez Ballester (Universitat de València) Beatriz Domingo (Museo Arqueológico Nacional)
Pere P. Ripollès (Universitat de València) Aurora Martín (Museu d’Arqueologia de Cata-
Arturo Ruiz (Centro Andaluz de Arqueología lunya-Ullastret)
Ibérica. Universidad de Jaén) Manuel Olcina (Museo Arqueológico de Alicante)
Carmen Sánchez (Universidad Autónoma de Antoni Rojas (Institut Català de Recerca en Pa-
Madrid) trimoni Cultural)
Helena Romagós (Generalitat de Catalunya)
Fotografías | Fotografies | Photographs |
Φωτογραφίες Paquita Saballs (Ajuntament de l’Escala)
Mercedes Tendero (Fundación L’Alcudia)
Centro Andaluz de Arqueología Ibérica
Fundación L’Alcúdia

172
CENTRO IBERIA GRAECA Carmen Sánchez (Profesora titular de Arte An-
(www.iberiagraeca.org) tiguo de la Universidad Autónoma de Madrid)
Joan Sanmartí (Catedrático de Arqueología de la
Consejo Rector | Consell Rector | Advisory Universitat de Barcelona)
Board | Διοικητικό Συμβούλιο
Responsables científicos | Responsables
Jesús Prieto de Pedro científics | Scientists responsable | Επιστημο-
Director General de Bellas Artes y Bienes Cul- νικοί υπεύθυνοι
turales y de Archivos y Bibliotecas. Ministerio
de Educación, Cultura y Deporte Xavier Aquilué (Centre Iberia Graeca-Museu
Joan Pluma d’Arqueologia de Catalunya)
Director General del Patrimonio Cultural. Paloma Cabrera (Centro Iberia Graeca-Museo
Generalitat de Catalunya Arqueológico Nacional)
Estanislau Puig
Alcalde-Presidente del Ayuntamiento de Documentalistas | Documentalistes | Docu-
l’Escala (Girona) mentalists | Τεκμηρίωση
Carles Jaume Beatriz Domingo (Museo Arqueológico Nacio-
Subdelegado del Gobierno en Girona. Delega- nal)
ción del Gobierno de España en Catalunya
Javier Sicilia (Museo Arqueológico Nacional)
Enrique Varela
Subdirector General de los Museos Estatales. Faustino Pérez (Institut Català d’Arqueologia
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Clàssica)
Andrés Carretero
Director del Museo Arqueológico Nacional Gestión informática | Gestió informàtica |
Computer Management | Διαχείριση Ψηφια-
Xavier Llovera
Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya κών Δεδομένων
Paloma Cabrera Diego Javier Gil
Jefa del Departamento de Antigüedades Griegas
y Romanas del MAN Gestión Administrativa | Gestió Administra-
Xavier Aquilué tiva | Administrative management | Διοίκηση
Responsable científico del Centro Iberia Graeca
Sara Martínez (Centre Iberia Graeca-Museu
Consejo Científico | Consell Científic | Scien- d’Arqueologia de Catalunya)
tific Board | Επιστημονικό Συμβούλιο
Diseño gráfico | Disseny gràfic | Graphic
Sebastián Celestino (Investigador de la Unidad design | Γραφικός σχεδιασμός
Asociada Universidad Autónoma de Madrid/
Instituto de Arqueología de Mérida del CSIC) Sara Olmos
Adolfo J. Domínguez (Catedrático de Historia
Antigua de la Universidad Autónoma de Madrid) Dirección postal | Adreça postal | Postal
address | Ταχυδρομική διεύθυνση
José M. García Cano (Conservador del Museo
de Murcia) Centro Iberia Graeca
Maite Miró (Arqueóloga territorial de Tarrago- Casa dels Forestals de Sant Martí d’Empúries
na del Departament de Cultura de la Generalitat
C/ de la Miranda, 4
de Catalunya)
Ricardo Olmos (Profesor de Investigación del E-17130 Sant Martí d’Empúries (L’Escala, Giro-
na, España)
Instituto de Historia del CSIC)
José Pérez Ballester (Profesor titular de Ar- Tel. 972 77 05 84; Tel. 972 77-20-83
queología de la Universitat de València) email: información@iberiagraeca.org
Pierre Rouillard (Director del Centre René Gi-
nouvés, CNRS, Paris)
Arturo Ruiz (Catedrático de la Universidad de
Jaén. Director del Centro Andaluz de Arqueolo-
gía Ibérica)

173
INSTITUTO CERVANTES Instituto Cervantes de Atenas
(www.cervantes.es) DEPARTAMENTO DE CULTURA
http://atenas.cervantes.es
Director | Director | Director | Διευθυντής
Director | Director | Director | Διευθυντής
Víctor García de la Concha
Eusebi Ayensa
Directora de Cultura | Directora de Cultura |
Director of Culture | Διευθύντρια Πολιτιστι- Gestora Cultural | Gestora cultural | Cultural
κών Management | Υπεύθυνη Πολιτιστικών
Εκδηλώσεων
Montserrat Iglesias Santos
Nanna Papanicolau
Subdirectora de Cultura | Sotsdirectora de
Cultura | Assistant Director of Culture | Υπο- Auxiliar de cultura | Auxiliar de cultura |
διευθύντρια Πολιτιστικών Assistant cultura | Βοηθός διοργάνωσης
Πολιτιστικών Εκδηλώσεων
Juana Escudero Méndez
Bárbara Papadopulu
Jefe del Departamento de Actividades Cul-
turales | Cap del Departament d’Activitats Dirección postal | Adreça postal | Postal ad-
Culturals | Head of the Cultural Activities dress | Ταχυδρομική διεύθυνση
Departament | Επικεφαλής Τμήματος Πολιτι-
Instituto Cervantes de Atenas
στικών Εκδηλώσεων
Mitropóleos 23,
Ernesto Pérez Zúñiga GR-10557 ATENAS (GRECIA)
Responsable del Área de Ciencia e Historia | Tel. +30 210.3634117
Responsable de l’Àrea de Ciència i Història | Fax. +30 210.3647233
Head of the Science and History Area | email: cultate@cervantes.es
Υπεύθυνη Τομέα Επιστημών και Ιστορίας
Almudena Pérez de Armiñán

174

Вам также может понравиться