Kant jamás asocia el desinteres a la subsistencia libre del objeto.

Si usted señor
Hegel quiere hacer esa interpretacio, hagala, pero eso noes lo que dice Kant. Kant no
asocia el desinteres a la libre susbstintencia del objete, lo asocia a algo peor, a la
inexistencia del objeto.
Valuos= allo que atrau/es desitjable
Per a qui
Per què
X es valuós (tres tipus):
1) Relatius: valors que ho son en si mateixos pero que en determinades situacions
destaquen com a valors i en detemrinades situacions no tenen valor. -medicina
2) Absoluts = independent de qualsevol relació constitutiva, no forma part de res.
No son relatius no son convencionals, els valors absolutos ho son en si
mateixos independentement de situacions persones, coneixements,
circumstancies, moments historics. Axiologia. “món dels valors” “món de les
idees”
3) Convencionals -billets
Axiologia
Prové del grec axios: valor. Axiologia = teoría dels valors. Parenta de la fenomenología.
La derivació en el camp de la filosofía moral del método fenomenologic es la axiología.
A. Meinong
M. Scheler – ética material dels valors
N. Hartmann
s. xix – xx

Definició axiología: filosofía moral que defensa la existencia de valors materials de

naturaleza apriorística. Té tres afirmacions en tres terrenys diferents:
Punts de vista ontologic: els valors existeixen
Teoría del coneixement: els valors s’intueixen
Punt de vista de l’etica. Els valors son normatius. Son guía de la conducta moral.

Kant: totes les étiques materials = a posteriori, parteixen de l’experiencia.

Etiques formals: a priori: previ a l’experiencia i condició de possibilitat de l’experiencia.

L’a priori al no neixer de la experiencia fa posible la universalitat sino caiem en el mon

del relativisme, subjectivitat.
Scheller pren la paraula material i a priori: els valors tenen contingut material i son donats
a priori son els que permeten la experiencia moral. Fa una combinación de la materialitat
de les étiques materials i la formalitat l’a priori de les étiques formals.

En filosofía parlem de tres clases d’objectes:

- Sensibles: empírics: percibim
 - Suprasensibles: conceptes: metafísics: pensen: el concepte d’arbre
- No sensibles: ideals, els valors: no es perceben ni es pensen: es senten: s’intueixen.
Ex. La vida, la belleza… Ideal no en el sentit utópic sino en el sentit platónic de
idea, Eidos. Tenen contingut material pero no son extrets de la experiencia.

Carcterístiques dels valors:

- Polaritat: igual que hi ha valors hi ha desvalors Valor negatiu: contingut material
d’aquest valor, negatiu: absensia d’aquest continugt material. El valor mal no té
contingut es la absensia del contingut que te el valor be.
- Heterogeneitat: hi ha un conjunt de valors, diversos.
- Tots aquests valors que hi ha no están en el mateix nivel de preferencia.
- Materials: tenen contingut. El fet de ser a priori no els obliga a no tenir contingut
com les etiques formals. Parlem de material no sensible. Quan dic material no
parlo de la materialitat empírica, estic parlant del contingut.
- Trascendents: están mes enlla de l’individu, mai poden ser del tot captats. Per tant,
la paraula trascendent vol dir que ultrapassen l’individu, están fora de l’individu,
mai poden ser esgotats per la captació de l’individu.
- Normativitat: es plantejen com guies de conducta.

Aquí hi ha el mon, lagent moral i una tercera clase de realitat, els valors.
Parlem dels objectes sensibles, de la capacitat humana de captar el mon a través del
supransesible i a més ara em introduit els valors.
3 realitats ontiques.

Els valors no depenen ni son creacio del subjecte. Els valors existeixen per se i els subjecte
per se també. La relacio entre el subjecte i els valors Scheller l’anomena “intuicio
sentimental”. Això ens aclareix la facultlat amb la que ens relacionem amb els malor i
segona, la forma o método que aquesta facutlat té de captar els valors.

Amb els valors ens hi relacionem a través de la facultat del sentiment moral. En lhome hi
ha una facultat gracias a la qual s’intueixen = captació directa d’una realitat = intus legere
= llegir dins d’una cosa.
4 formes de relació cognitiva entre el subjecte i la realitat:
- Empirisme
- Racionalisme
- Idealisme
- Realisme (es mouria entre el racionalisme i l’empirisme)
- Intuicionisme

Sense raonament coneix una realitat. L’exemple més clar per a que un entengui què és
una intuició:
Captar el resultat sense pasar per la operacio.
La captacio prima facie d’uns principis morals es intuitiva.
Diu Scheller: els valors es donen en la consciencia del subjecte, es descobreixen en la
consciencia del subjecte pero no son creats en la consciencia del subjecte. Tu t’adones
del valor en el si de la consciencia, el valor set manifesta en el si de la consciencia perfo
no depen ni es creat per la consciencia. No es perceben els valors. No es pensen, se saben,
s’adona d’aquests valors en el si de la seva consciencia, expresio vulgar: soc consciente
de, m’adono de.
Les qualitats de les coses son inherents o constitutives de les coses, per exemple elks
colors.
Els valors no son qualitats ni parts constitutives de les coses. Pero hi ha una relacio entre
els valors i les coses. Scheller utilitza dues paraules: les coses participen dels valors. Si
les coses participen dels valors es que els valors es materialitzen o s’encarnen. La
encarnació o la materialització en les coses no els contamina no els malment no els
altera…
El subjecte intueix en les coses el valor encarnat en les coses, o el valor en que les coses
participen. (tercera relació)

Dos mons: el mon de les coses i el mon dels valors. En el mon de les coses es troba el
subjecte que a través del sentiment momral, d’aquesta capacitat pot intuir els valors.
Al subjecte intueix en el fet el valor.

Fet:
- Valor que hi esta encarnat
- Fet en si (cosa)
El subjecte entén el fet en si(cosa) i intueix el valor que hi esta encarnat.
Els valors no canvien canvia la npostra capacitat de captarlos ens hem d’entrenar.
L’enteniment no es una eina per a captar valors, el raonament noe s una eina per captar
valors.
Captar el valor ho faig amb el sentiment moral. S’intueix el valor amistat, l’essència del
valor amistat, amb alguna persona que suposaves que encarnava el valor amistat.
CAPTEM LA MATERIAL DEL VALOR. S’intueix el contingut del valor.

Per el preferir sentimental la jerarquia del valor.

Sentiment moral:
- Intuïció sentiment
- Preferir sentimental
Els valors no es creen, insisteix Scheller, els valors no s’indueixen: arribar a partir dels
particulars als universals. Els valors no els deduïm de la experiència perquè son a priori,
son la condició de possibilitat de la experiència. Es descobreixen per la via intuïtiva.