IES Damià Huguet

Pla de
convivèn
cia
Aprovat pel consell escolar de l’IES Damià Huguet dia 22 d’octubre de
2007

2
 Índex

Marc legal 2

Resum de la normativa 2

Memòria del grup de treball 5

Principis que han de regir el pla 7

Aplicació del pla de convivència: estructura organitzativa 9

Pla de convivència: grans línies d’actuació previstes 12

Actuacions i activitats dirigides a fomentar la convivència escolar 13

Actuacions i activitats dirigides a facilitar la prevenció de conductes contràries a la

convivència escolar 21

Actuacions i activitats dirigides a facilitar la resolució de conflictes 25

3
 PLA DE CONVIVÈNCIA DE L’IES DAMIÀ HUGUET

MARC LEGAL
Decret 112/2006, de 29 de desembre, de qualitat de la convivència: pretén promoure i desenvolupar mesures
i recursos per al foment de la convivència escolar en els centres escolars. Sense perjudici del que estableix el
RD 732/1995, de 5 de maig.

RESUM DE LA NORMATIVA
El Pla serà un conjunt d’estratègies i pautes d’actuació per a la comunitat educativa per:

fomentar la convivència escolar

facilitar la prevenció de conductes contràries a la convivència escolar
facilitar la resolució de conflictes.

El Pla el formularà la Comissió de Convivència (CC) i l’aprovarà el Consell Escolar (CE). S’haurà
d’inserir en els instruments institucionals del centre (projectes educatius, PGA, Memòria i reglaments
d’organització i funcionament)

Continguts mínims

Característiques: ubicació, alumnat, equip docent, espais, etc.

Diagnòstic actual de què es considera conflicte?
la convivència quins són més freqüents?
Identificar i analitzar: causes?
Característiques i incidència a la convivència del centre
entorn del centre: Respostes del centre Implicació de:
a la situació professors
alumnes
pares
Relació amb: famílies
serveis i recursos de l’entorn i la comunitat
(SS, Sanitaris...)
Objectius del Pla Finalitat general: Han de preveure:
millora convivència integració efectiva de tot l’alumnat.
promoure implicació famílies.
impulsar les relacions entre membres
comunitat educativa
prevenir conflictes
gestió positiva dels conflictes
Propostes de - Formació
- Optimització de recursos
Accions previstes per aconseguir els objectius responsables de les accions
línies d’actuació i metodologia
activitats, temporalització, mitjans, materials...

Procediments específics d’actuació i mesures prevenir violència i assetjament

organitzatives per:

4
Comissió de Convivència

Funcions: sense perjudici de les atribuïdes als òrgans de govern del centre.
Proposar el Pla i les adaptacions i modificacions posteriors.
Seguir i coordinar de la seva aplicació.
Coordinar (per donar coherència i sentit global) les iniciatives dels sectors de la comunitat educativa.
Elaborar la proposta d’informe anual del Pla.
Elevar al CE qualsevol altre suggeriment o proposta de millora de la convivència.

Composició: dependents del CE.

Directora (presideix)
Cap d’estudis
Representant DO elegit pels seus membres
Representant dels professors elegit pel claustre
Representant PAS elegit per i entre els del CE
Representant pares elegit per i entre els del CE
Representant alumnes elegit per i entre els del CE

El CE pot aprovar una altra composició.

S’ha d’elegir un membre nexe de relació amb l’Administració educativa i l’Observatori per a la
Convivència Escolar.

Funcionament: el ROF ha d’incloure el model de funcionament de la CC, el calendari regular

d’actuacions i els sistemes d’informació de les propostes formulades.

Reunions mínimes: una al trimestre per:

ANALITZAR ELABORAR I ELEVAR AL CE
analitzar incidències produïdes noves propostes de millora de la
actuacions realitzades convivència
resultats aconseguits

L’equip directiu, professorat i responsables del DO han de col·laborar amb la CC.

El Pla d’Acció Tutorial ha de tenir en compte les mesures incloses al Pla i ha de promoure aquelles
pautes i hàbits que impulsin accions preventives i de resolució de conflictes en tots els àmbits de la vida
personal, familiar i social.

Els tutors i la resta dels professors han de facilitar i participar dels processos de resolució de conflictes.

S’haurà de fer un seguiment especial d’aquells alumnes amb alteracions del comportament:
processos en que els alumnes no s’ajusten adequadament a les normes de convivència del centre la
qual cosa repercuteix en la seva vida emocional, acadèmica i en el mateix centre docent. També seran
alteracions del comportament i objecte d’atenció i actuació específiques, els processos d’inadaptació o
marginació dels alumnes víctimes de conductes contràries a la bona convivència per part de qualsevol
membre de la comunitat educativa.

El Pla ha d’incloure protocols d’actuació amb els alumnes que presentin alteracions del comportament.
Els protocols han de preveure intervencions de caràcter individual (alumne) i col·lectives (centre docent
en general). Han de combinar mesures de prevenció, correcció i intervenció adreçades a l’ajustament
del comportament de l’alumne i a emprendre actuacions necessàries de caràcter col·lectiu que
impliquin tota la comunitat educativa (inclou serveis socials de la comunitat)

5
Assetjament i intimidació entre iguals: abordament immediat i diferenciat amb protocols específics
d’actuació.

Informe anual d’avaluació de la convivència

A final de curs. Elaborat per la CC i aprovat pel CE (còpia a l’Observatori abans de 30 de setembre)
Incorporat a la memòria anual.
Valorarà qualitat i eficàcia del conjunt de mesures previstes i aplicades.
Contingut mínim: activitats, formació rebuda, recursos, assessorament i suport tècnic extern, grau
d’implantació del Pla i consecució dels objectius, grau de participació dels sectors de la comunitat
educativa, valoració de les activitats, processos i resultats, anàlisi dels problemes detectats, propostes
de continuïtat i millora, documentació elaborada i estadístiques de casos.

6
MEMÒRIA DEL GRUP DE TREBALL

A instàncies del Decret 11/2006, de 29 de desembre, de qualitat de la convivència que pretén

promoure i desenvolupar mesures i recursos per al foment de la convivència escolar en els centres escolars,
s’ha constituït al centre un grup de treball el qual té la missió de redactar l’esborrany inicial del que serà el Pla
de convivència del nostre centre.

Des del mes d’abril ens hem reunit setmanalment amb un guió de feina preestablert. S’han anat
exposant i recollint les idees que cada membre del grup aportava. Part de la feina ha consistit a veure què
fem ara al centre i com podríem operativitzar-ho perquè quedàs inclòs al nou Pla, què podríem fer de nou,
què convindria canviar, etc.

El nostre Pla s’anirà vertebrant sobre les premisses extretes de l’esmentat Decret: “un Pla de
Convivència serà un conjunt d’estratègies i pautes d’actuació per a la comunitat educativa per fomentar la
convivència escolar, facilitar la prevenció de conductes contràries a la convivència escolar i facilitar la
resolució de conflictes”.

Aquests seran els tres eixos principals d’actuació en els quals els diferents membres de la comunitat
educativa: alumnes, pares i professors, tindran un protagonisme diferenciat, però imbricat en un objectiu
comú: la millora de la convivència en l’àmbit educatiu.

Dades del centre

L’IES Damià Huguet, aquest curs 2007-08 compta amb 74 professors (5 en mitja jornada) distribuïts
en 10 departaments didàctics El departament més nombrós i més divers és el d’Orientació format per
l’orientadora, dos mestres d’educació compensatòria, tres professors d’àmbit (sociolingüístic, pràctic,
tècnico-científic), dos mestres de Pedagogia Terapèutica, i els professors de Garantia Social (una
mestra i un professor)

Atès que el centre ha crescut i s’han creat només 2 noves places, ha disminuït el percentatge de professorat
definitiu al nostre centre (un 47,3 %, enfront del 51% del curs passat, el 55% del curs 2005-06 i del 59% del
curs 2004-05).

 De 74 professors, n’hi ha 35 de definitius (47,4%), 22 interins (29,7%), 5 en comissió de serveis

(6,7%), 7 en pràctiques (9,5%), 4 en expectativa (5,4%) i 1 de Religió (1’3). D’aquests dos són
professors itinerants: un professor de Tecnologia comparteix jornada a l’IES de S’Arenal i un
professor de matemàtiques d’ESPA amb l’IES de Sineu. Hi ha 10 mestres que s’ocupen del primer
cicle, un tènic d’FP i la resta són membres del cos de professors.
 Actualment l’institut imparteix els estudis obligatoris d’ESO, els postobligatoris de Batxillerat, amb
les modalitats d’Humanitats i Ciències Socials i de Ciències de la Natura i de la Salut, els estudis
d’ESPA (Ensenyament secundari per a persones adultes), Garantia Social d’Auxiliar d’Ofimàtica i
la preparació per a les Proves d’Accés a la Universitat per a Majors de 25 anys i per als Cicles
formatius de Grau mitjà
 Rebem alumnes de Campos, de Ses Salines i de la Colònia de Sant Jordi.
 El curs 2007-08 hi ha matriculats a l’IES Damià Huguet 448 d’ESO, GS i Batxillerat + 117 alumnes
d’ESPA, distribuïts en grups d’aquesta manera:

7
 PRIMER D’ESO 5 grups 109 alumnes
SEGON D’ESO 5 grups 103 alumnes
TERCER D’ESO 4 grups+ 1DC 75 alumnes
QUART D’ESO 3 grups + 1DC 61 alumnes
PRIMER BATXILLERAT 3 grups 58 alumnes
SEGON BATXILLERAT 2 grups 36 alumnes
SEGON D’ESPA 1 grups 11 alumnes
TERCER D’ESPA 1 grup 21 alumnes
QUART D’ESPA 1 grup 36 alumnes
Preparació PAU +25 1 grup 22 alumnes
Altres estudis ESPA 2 grups 27 alumnes
IP d’Ofimàtica 1 grup 6 alumnes
TOTAL 27 GRUPS 565 ALUMNES

 L’alumnat de l’institut no és problemàtic. Hi ha pocs casos d’alumnes conflictius. Així i tot sorgeixen
casos d’indisciplina puntuals que s’han de solucionar. Quant a la incidència de l’absentisme no és
gaire significativa. Normalment aquests casos provenen de joves amb problemes de caire social o
familiar, que surten de l’àmbit estricte de l’escola i sovint requereixen la intervenció dels serveis
socials. En termes generals els joves de la zona són com els de qualsevol altre indret de la nostra
comunitat. No destaquen per tenir especials aspiracions vinculades amb estudis superiors, ni amb
un interès per la cultura en general, prefereixen activitats de fàcil traducció pràctica i laboral de
contingut tècnic o manipulador. Tanmateix alguns d’aquests trets són inherents a la problemàtica
de l’adolescent en general, propi d’aquests moments històrics de pragmatisme. Es dóna un
increment de valors predominants com el consumisme com a valor cultural assumit, o la satisfacció
immediata de serveis i béns materials.
 La societat presenta els trets propis d’un entorn emplaçat en un context rural. Demogràficament
ens trobam amb una comunitat uniforme, sense importants diferències socials o culturals. Cal tenir
en compte que es viu un moment de canvi, amb un augment significatiu de la població previst per
als propers anys a causa del problemes de la vivenda. En aquests moments hi ha un gran
augment de la construcció atesa la demanda de vivendes a Campos, ja que resulten més
econòmiques que a Palma i Llucmajor, per això algunes famílies opten per viure a Campos,
malgrat tenguin el treball en altres llocs.

Entre el sector dels pares hi ha un percentatge baix de professionals amb estudis universitaris,
mentre que la majoria compta amb estudis mitjans o primaris.
Quant al nivell laboral, la taxa de desocupació és gairebé inexistent. Això fa que el nivell econòmic
predominant no presenti especials aspectes destacables en aquest sentit.

En els darrers anys el perfil de la immigració ha canviat, la majoria provenen d’altres països. Aquest
curs tenim a l’horari de matí 91 alumnes estrangers (5 % del total d’alumnes), de 19 nacionaliats
diferents, distribuïts d’aquesta manera:

8
 País de procedència Nombre
d’alumnes
Alemanya 15
Algèria 1
Argentina 10
Bolívia 1
Bulgària 1
Colòmbia 4
Equador 9
Eslovàquia 1
França 1
Holanda 2
Marroc 29
Polònia 1
Portugal 2
Romania 6
Sàhara 1
Suïssa 2
Uruguai 3
Xile 1
Xina 1
Total 91 alumnes

I. PRINCIPIS QUE HAN DE REGIR EL PLA

El Pla de convivència ha de ser resultat del consens i la implicació de tots els sectors de la comunitat
educativa per al foment d’una bona convivència.
Tota convivència duu afegida la possible aparició de conflictes, la bona gestió dels quals enfortirà la
convivència i els llaços de relació dels que conviuen. El conflicte és inherent a la vida en comú de les
persones, s’ha d’entendre com una cosa positiva per desenvolupar la tasca educativa i que la recerca
d’alguna solució al conflicte de forma democràtica, dialogada i pacífica serveixi com a mitjà
d’aprenentatge
Els aspectes de convivència no han de ser considerats només com a aspectes organitzatius, sinó a
més com a continguts a desenvolupar i com a part de la formació dels alumnes. Convivència i
participació són part de l’aprenentatge.
S’han de desenvolupar en els alumnes una sèrie de valors i habilitats de comunicació i de relació
social.
La disciplina ha d’afavorir objectius educatius i estimular canvis cognitius, emocionals i conductuals en
l’individu i el col·lectiu al qual pertany.
S’han de fomentar conductes de participació en l’alumnat: assemblees de classe, junta de delegats,
consell escolar, activitats extraescolars..., en els pares i en els professors.

Atès tot el que fins ara s’ha exposat, el document que ara teniu a les mans és, de forma premeditada, un
document breu i concís, que resumeix tot allò que el grup de treball ha anat produint fins al moment. Pretén
ser una eina útil per dur a terme un diagnòstic de la situació.

9
 Qualsevol feina que es vulgui iniciar passa forçosament per fer-se una idea clara (quantitativa i
qualitativa) de la situació real del centre pel que fa a la convivència. Així, sense canviar ni obviar el sistema
actual de funcionament, la comissió de mediació hauria de centralitzar i valorar qualsevol fet que tingui relació
amb la convivència:
Suggeriments de professors, alumnes, pares, PAS, etc.
Pla d’acció tutorial: què contempla pel que fa a la convivència?
Nombre i motius de les amonestacions que es vagin posant.
Mesures disciplinàries que es vagin prenent per reconduir-les, si cal, amb un fi educatiu i amb un
propòsit formatiu.
Implicació en les reunions de la junta de delegats. Els alumnes de vegades no participen perquè no
s’atreveixen, no saben com,...

Així una de les primeres tasques a fer per aquesta comissió seria la de diagnòstic de la situació al nostre
centre acompanyada del treball sobre noves idees per a la intervenció, preparació d’activitats concretes,
actuacions de prevenció davant el possible agreujament de casos incipients de conductes reiterades en
contra de la convivència al centre.

FUNCIONAMENT de la Comissió
Cal tenir especial esment per respectar la confidencialitat que moltes de vegades és necessària en
aquest tipus de situacions.
Per optimitzar-ne el funcionament hem separat la comissió en dos grups. Per una banda comptaríem
amb la Comissió de convivència, formada dins el Consell Escolar i composta per:
Directora.
Cap d’estudis.
Representant DO elegit pels seus membres, en aquest cas l’Orientadora.
Representant dels professors elegit pel claustre, en aquest cas la Coordinadora de convivència.
Representant PAS elegit per i entre els del CE.
Representant pares elegit per i entre els del CE.
Representant alumnes elegit per i entre els del CE.

i per l’altra, una subcomissió, més operativa, que hem denominat Comissió de Treball i Mediació que
estaria integrada per una part dels membres de la Comissió de Convivència:
la Coordinadora de convivència del centre: Lourdes Clar Rosselló.
la Cap d’estudis: Francisca Font Oliver.
l’Orientadora: Emilia Vega García.

Així tractam de donar agilitat a les actuacions que es duguin a terme i evitam multiplicar els criteris
d’actuació, almenys pel que fa a la fase més de diagnòstic.

La Comissió es reunirà trimestralment i sempre que la subcomissió ho consideri convenient. Aquesta

darrera es reunirà setmanalment dins l’horari lectiu. En funció de les necessitats i de la disponibilitat horària, a
aquesta reunió de coordinació hi podran participar, bé periòdicament, bé puntualment, altres persones
(alumnes observadors, tutors, professors col·laboradors, etc.).

Aquest funcionament hauria d’ajudar que els diferents casos es valorassin amb un criteri únic, la qual
cosa no vol dir que sigui necessàriament el més encertat, d’aquí la necessitat d’estar oberts als suggeriments
de la resta dels membres de la comunitat educativa.

Una altre aspecte que trobam necessari, és que tots els membres del grup de treball que continuïn al
centre el proper curs s’haurien de comprometre a participar periòdicament en reunions de seguiment, control i

10
avaluació de tot allò que es derivi de la implementació del Pla de Convivència. Al cap i a la fi som aquest grup
de professionals els que hem posat la llavor per a un futur pla integral al centre i al seu entorn més immediat.

11
 II. L’APLICACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA:
ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

El Pla de Convivència, més que un catàleg de possibles conflictes i pertinents actuacions, o un conjunt de
protocols d’actuació tancats, posa l’accent en una estructura organitzativa flexible i dinàmica, capaç de donar
respostes diferenciades a cada situació.

La peça clau d’aquesta estructura organitzativa serà, sens dubte, la Comissió de Treball i Mediació, el repte
de la qual consistirà en coordinar, dinamitzar, donar coherència, avaluar i redreçar la posada en pràctica del
Pla de Convivència, bé a través de les seves pròpies actuacions com – i sobretot – de les actuacions de la
resta d’instàncies educatives de l’Institut i dels serveis i recursos comunitaris de l’entorn.

Així, doncs, concretem quin serà el paper de la Comissió de Treball i Mediació, i quines les seves relacions
orgàniques amb la resta d’instàncies implicades en la gestió del Pla de Convivència.

A. LA COMISSIÓ DE TREBALL I MEDIACIÓ

 QUI? La composició de la Comissió serà la següent:
- La Coordinadora del Pla de Convivència
- La Cap d’Estudis
- L’Orientadora
A més, comptarà amb un grup de professors col.laboradors.

 EN RELACIÓ A QUI? L’àmbit d’actuació directe estarà constituït per:

- Alumnes
- Famílies
- Professorat

 QUAN? La Comissió celebrarà una reunió setmanal. Tant la Coordinadora del Pla com els professors
col.laboradors disposaran d’una assignació horària per a dur a terme les tasques que es vagin fixant.

 ON? L’espai de referència serà el Departament d’Orientació. Això no obstant, per a les reunions que
celebrin cercaran un espai adequat (segons el nombre de participants).

 QUÈ? Les funcions de la Comissió seran les següents:

- Centralitzar la informació en relació a la convivència escolar.
- Analitzar-la i proposar mesures d’actuació i formació.
- Fer el seguiment del Pla.
- Avaluar el Pla i elevar les conclusions a la Comissió de Convivència.

 PER QUÈ? Els objectius seran:

- Fomentar la convivència escolar.
- Facilitar la prevenció de conductes contràries a la convivència escolar.
- Facilitar la resolució de conflictes.

 COM? A través d’actuacions pròpies i derivades a altres instàncies educatives.

12
B. RELACIONS ENTRE LA COMISSIÓ DE TREBALL I MEDIACIÓ I LA RESTA D’INSTÀNCIES EDUCATIVES: ORGANIGRAMA
DE FUNCIONAMENT

COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA

COMISSIÓ DE TREBALL I
RECOLLIDA I ANÀLISI MEDIACIÓ PROPOSTES D’ACTUACIÓ
D’INFORMACIÓ
 Pròpies: mediació (casos individuals o grupals)
 Demandes directes (personals i
anònimes, a través d’enquestes, bústia,  Derivades a...
correu,...)  Professorat: Equip Directiu (aspectes organitzatius),
Departaments (aspectes curriculars), Activitats, Pla
 Necessitats detectades a través de les d’Acció tutorial, Equip Educatius,...
reunions amb...  Alumnat: Observadors de la convivència.
 Professorat: CCP, tutors, equips  Famílies
educatius.  Recursos externs
 Alumnat: Observadors de la
convivència.
 Famílies: AMPA / Delegats de grups.
SEGUIMENT PLA DE CONVIVÈNCIA

AVALUACIÓ DEL PLA I PROPOSTES DE MILLORA

III. PLA DE CONVIVÈNCIA: GRANS LÍNIES D’ACTUACIÓ PREVISTES

13

FOMENTAR LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR
 Àmbit general: Millorar interrelacions...
- Programar d’actes lúdics i culturals que impliquin
col.laboració, respecte al treball de l’altre, coneixement
mutu,...
ALUMNAT
- Millorar acollida nouvinguts: alumnes-guia
 Àmbit grup-classe: Intervencions professor-matèria / Acció
tutorial. Especial esment a...
- Millorar acollida nouvinguts (dedicar una sessió festiva i
de coneixement del país)
- Treballar habilitats socials i educació en valors
- Fomentar relacions cooperatives
 Àmbit general:
- Festa d’acollida a principis de curs (implicar/ fomentar
sentiment de comunitat, fer visible la diversitat cultural,...)
- Festa de St. Antoni (convivència alumnes / famílies /
FAMÍLIES
professorat).
 Àmbit grup-classe: Suggerir la figura del pare o mare delegats
de classe. Objectius:
- Dinamitzar relacions entre les famílies del grup-classe
(compartir inquietuds, estratègies, suport,...).
- Actuar d’interlocutor amb l’Institut, a través del tutor
 Àmbit general: Millorar interrelacions com a factor facilitador del 
treball en comú:
 Implementar mesures:
PROFESSORAT
- Jornades principi de curs: incloure convivència en un
marc lúdic
- Activitats durant el curs: dinars/sopars, viatges,..
- Facilitar integració dels nouvinguts: assignar a cadascun 
un company-tutor.
 Àmbit departament: Recomanar que, a petita escala, compleixi
el mateix objectiu (col.laborar i donar suport a tots els
membres, facilitar la integració dels nouvinguts,...)
FACILITAR LA PREVENCIÓ DE CONDUCTES CONTRÀRIES A LA FACILITAR LA RESOLUCIÓ DE
CONVIVÈNCIA ESCOLAR CONFLICTES
 Facilitar canals de comunicació: Demandes personals (directa, bústia, correu,...). Enquesta.  Coordinar processos d’intervenció/
mediació per part de la Comissió de
 Dinamitzar xarxa d’alumnes observadors de la convivència: Detectar problemes, implicar-se Treball i Mediació
en la recerca de solucions, col.laborar com a mediadors,...
 Analitzar tipus de problemàtica i
 Implementar mesures: En funció de la problemàtica detectada i implicant totes les instàncies proposar mesures:
(professorat, alumnat, famílies, recursos externs) - D’actuació
- De formació
 Reforçar tutories: Compartides, específiques per a un col.lectiu concret
 Facilitar canals de comunicació:  Coordinar processos d’intervenció/
- Demandes personals (directa, bústia, correu,...). Enquesta. mediació per part de la Comissió de
- Reunió inicial del tutor amb els pares i mares dels seus alumnes. Treball i Mediació
- Entrevistes individuals del tutor amb les famílies.
 Analitzar tipus de problemàtica i
 Millorar formació pares i mares: Xerrades inicials sobre aspectes concrets de l’adolescència proposar mesures:
per a pares i mares d’alumnes de 1r i 3r d’ESO, a principis de curs. - D’actuació
- De formació
 Implementar mesures: En funció de la problemàtica detectada, proposar mesures individuals
o col.lectives.
Facilitar canals de comunicació: Demandes personals (directa, bústia, correu,...). Enquesta.  Coordinar processos d’intervenció/
mediació per part de la Comissió de
Treball i Mediació
- Adreçades directament al professor implicat
- Implicar a les instàncies més adients (departament, tutor, equip educatiu, ...)  Analitzar tipus de problemàtica i
Facilitar formació/ compartir recursos: proposar mesures:
- Formació inicial / Material carpeta del professorat (incloure Decàleg per a la - D’actuació
Convivència) - De formació
- Fer propostes de cursos/ seminaris de formació
- Dinar-tertúlia mensual: Posar en comú visions, estratègies, recursos educatius,...
14
A continuació desenvoluparem algunes de les línies d’actuació esmentades al quadre anterior.
D’altres actuacions restaran pendents d’una major concreció la qual serà responsabilitat
directa de la Comissió de Treball del Pla de convivencia del centre, oberta sempre a les
aportacions que pugui fer qualsevol membre de la comunitat educativa.
El fet que les activitats estiguin ja descrites no significa que es duguin a terme totes enguany.
Algunes d’elles requereixen encara d’un disseny més acurat.

IV. ACTUACIONS I ACTIVITATS DIRIGIDES A FOMENTAR LA

CONVIVÈNCIA ESCOLAR.
Professors Acollida professors nous
1r TRIMESTRE SETEMBRE Professors Dinar
Nouvinguts Ginkana 1r eso
OCTUBRE Pares Trobada informativa i festiva de
pares i tutors
Alumnes Decoració nadalenca i Ginkana
DESEMBRE
fotogràfica
GENER Tota la comunitat educativa i el Torrada Sant Antoni
2n TRIMESTRE municipi
Famílies, alumnes i professors. Jornada de convivència
Professors. Curs de formació
PASQUA Mostra de cuina
ABRIL Tota la comunitat educativa Festa de Sant Jordi
3r TRIMESTRE MAIG Tota la comunitat educativa Teatre
JUNY Tota la comunitat educativa i el Festival de final de curs i exposició
municipi
AL LLARG DE TOT EL CURS Professors i PAS. Grup excursionista
Lliga esportiva?
Alumnes nouvinguts Jornada d’acollida al grup-classe
Alumnes Jocs d’Esplai

FITXES AMB L’ESQUEMA PER A LA SEVA ORGANITZACIÓ

Fitxa 1.
NOM DE L’ACTIVITAT: ACOLLIDA DE PROFESSORS NOUS
QUI?  Equip directiu, Departament d’Orientació
EN RELACIÓ A QUI?  Professors nous
 Els primers dies de setembre, segons la disponibilitat dels
QUAN? professors fins que acabin les seves feines a l’institut anterior
ON?  A l’institut
QUÈ?  Planificar l’acollida dels nous professors
 Donar-los a conèixer el centre i la comunitat escolar
 Fomentar la convivència entre els professors
PER QUÈ?  Facilitar l’arribada als companys nous

 Carpeta del professor amb la informació que creim necessària

 Assignació d’un company-tutor, preferentment del mateix
COM? departament
 Visita guiada a les instal·lacions del centre per explicar-ne
l’ús.

15
Fitxa 2.
NOM DE L’ACTIVITAT: DINAR INICI DE CURS (sopars al llarg del curs)
 Departament d’extraescolars
QUI?  Equip directiu
 Dinamitzador de dinars i sopars (voluntari del claustre).
EN RELACIÓ A QUI?  Personal docent i no docent.
QUAN?  Dies abans de l’inici de les classes.
ON?  A determinar
QUÈ?  Un dinar
 Fomentar la convivència entre els membres de l’institut.
PER QUÈ?  Integrar els professors nouvinguts.
 A la taula, s’han d’asseure un professor del centre i un
COM? professor nou alternats

Fitxa 3.
NOM DE L’ACTIVITAT: GINKANA
QUI?  Comissió de convivència
EN RELACIÓ A QUI?  Alumnes 1r ESO
QUAN?  2n dia d’acollida, les tres primeres hores
ON?  Centre
 Proves de la ginkama: conèixer el centre, l’equip directiu, el
QUÈ? professorat de 1r, el personal no docent del centre ...
 Conèixer el centre i la comunitat escolar
PER QUÈ?  Fomentar la convivència entre els alumnes de 1r d’ESO
COM?  Realitzar proves dirigides

Fitxa 4.
NOM DE L’ACTIVITAT: TROBADA DELS PARES I TUTORS
QUI?  Comissió de convivència
 Pares
EN RELACIÓ A QUI?  Professors tutors
 Equip directiu
QUAN?  Finals d’octubre
ON?  Gimnàs del centre
 Després de les reunions d’inici de curs que mantindran els
QUÈ? tutors amb els pares es promou una trobada informal aportant
cada un dels implicats un menjar típic del seu país d’origen
 Per conèixer-nos entre tots
PER QUÈ?  Acollir els pares al centre
 Fomentar un sentiment de comunitat
 Participar a la trobada amb música pròpia de cada una de les
COM? cultures que s’hi donen cita i fer un tast de la seva
gastronomia

16
Fitxa 5.
DECORACIÓ NADALENCA – GINKAMA
NOM DE L’ACTIVITAT:
FOTOGRÀFICA
 Tutors i professors assignats amb col·laboració amb el
QUI? departament de plàstica
EN RELACIÓ A QUI?  Tots els grups
QUAN?  Darrer dia del 1r trimestre
 Aules (decoració nadalenca)
ON?  Centre (ginkama)
QUÈ?  Concurs de decoració i fotogràfic
 Fomentar el treball en equip
PER QUÈ?  Potenciar el caràcter lúdic i festiu de les dates
 Incentivar la creativitat plàstica
 A partir d’una temàtica proposada a la CCP
 Ús de material reciclat
 Es disposa de l’hora de tutoria setmanal pel disseny i
preparació de l’ornamentació
 El dia de l’activitat: els alumnes del grup es reparteixen les
COM? tasques. Uns engalanen, els altres fan les fotografies i uns
altres s’encarreguen de processar les imatges
 Els alumnes han de portar les càmeres de casa
 El jurat valorarà el resultat final i nomenarà els guanyadors
 Es fa una neteja de l’aula i part del passadís corresponent
Fitxa 6.
NOM DE L’ACTIVITAT: TORRADA DE SANT ANTONI
 Departament d’extraescolars
QUI?  Equip directiu
 Comissió de Normalització Lingüística
EN RELACIÓ A QUI?  Tota la comunitat educativa i obert al poble
QUAN?  Gener/febrer
ON?  Al Centre (pati i gimnàs)
 Fogueró-torrada de productes típics de les Illes
QUÈ?  Actuacions musicals per amenitzar la festa
 Sorteig de regals donats per comerços i institucions
 Celebrar la festivitat de Sant Antoni com un acostament a la
tradició
 Acostar, en un acte festiu, els diferents grups de la comunitat
PER QUÈ? educativa
 Recaptar fons per als viatges d’estudis de 4t ESO i 2n
Batxillerat
 Es distribueixen les tasques (encarregar menjar i beguda,
cercar actuacions musicals, recollir regals per al sorteig,
COM? muntar i desmuntar taules, neteja..) entre l’alumnat que va de
viatge d’estudis, altres voluntaris i membres de l’organització.

17
Fitxa 7.
NOM DE L’ACTIVITAT: TENTOL: JORNADA DE CONVIVÈNCIA
 Comissió de convivència, dinamitzador d’activitats de temps
QUI? lliure i professors voluntaris.
EN RELACIÓ A QUI?  Professorat voluntari.
QUAN?  Mitjans segon trimestre.
ON?  Lloc exterior al centre per determinar.
 Xerrada sobre temes d’interès educatiu.
QUÈ?  Dinar i moments d’esbarjo.
 Conèixer els companys en un ambient lúdic.
PER QUÈ?  Fomentar noves relacions entre el professorat.
 Trobada al matí al lloc elegit, xerrada d’un ponent
COM? especialista, si escau feina en grups de treball, dinar i
esbarjo.
Fitxa 8.
NOM DE L’ACTIVITAT: MOSTRA DE CUINA I PARAMENT DE TAULA
QUI?  Tutors, professors assignats, alumnes i A.M.P.A.
 Tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa.
EN RELACIÓ A QUI?
 Darrer dia lectiu del segon trimestre.
QUAN?
ON?  Al gimnàs.
QUÈ?  Concurs de mostra de cuina i de parament de taula.
 Fomentar la feina en equip.
 Fomentar la creativitat.
PER QUÈ?  Conèixer i demostrar inquietuds per ampliar la cultura
gastronòmica, els menjars propis i d’altres llocs.
 Tancar el trimestre d’una forma lúdica.
 Cada grup, coordinat pel seu tutor, ha de triar un tema. Han
de pensar en el menjar i l’ambientació adequats a aquest
tema. S’han de repartir les feines de cuinar, decorar...
 El darrer dia de trimestre, cada grup farà la parada de taula i
COM? la mostra de cuina. Un jurat prèviament seleccionat elegirà el
millor grup a les dues categories (primer cicle d’ESO i segon
cicle d’ESO i batxillerat).
 Degustació dels menjars.

18
Fitxa 9.
NOM DE L’ACTIVITAT: FESTIVAL DE SAN JORDI: RECITAL POÈTIC.
 Departaments de llengua catalana, llengua castellana i
QUI? comissió de coordinació lingüística.
EN RELACIÓ A QUI?  Tot l’alumnat, docents i personal no docent.
QUAN?  Finals d’abril o principis de maig.
ON?  Al gimnàs.
 Intercanvi de llibres, còmics i jocs.
 Venda de roses.
QUÈ?  Concurs literari.
 Recital poètic.
 Fomentar la lectura, la creació literària i el gust per la
PER QUÈ? literatura.
 Celebrar el dia del llibre.
 Amb temps i a través de diversos mitjans, s’anunciarà
l’intercanvi de llibres, còmics i jocs. S’entregarà un val per
cada un d’aquests objectes lliurats a consergeria; el dia del
recital es farà una paradeta amb tot el material i es farà
l’intercanvi.
 Els alumnes de tercer s’encarregaran de vendre roses; els
beneficis es destinaran al viatge d’estudis.
 Es convocarà un concurs de relats breus. Es formarà un jurat
COM? entre els membres de l’organització; s’encarregarà de triar
les obres guanyadores a les diferents categories ( primer cicle
d’ESO i segon cicle i batxillerat.). Els premis es lliuraran el
dia del festival.
 Els professors de llengües s’encarregaran d’animar els seus
alumnes així com altres membres de la comunitat educativa.
Es faran lectures de poemes, prosa poètica... i textos de
pròpia creació amb una temàtica comuna establerta
prèviament.
Fitxa 10.
FESTIVAL DE FI DE CURS I EXPOSICIÓ DE
NOM DE L’ACTIVITAT:
TREBALLS
QUI?  Tots els departaments coordinats per un professor voluntari
EN RELACIÓ A QUI?  Tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa
QUAN?  Juny
ON?  Al pati i al passadís de la planta baixa
 Exposició dels treballs realitzats a diferents àrees, imatges de
QUÈ? sortides extraescolars, viatges d’estudis, etc...
 Actuacions diverses (musicals, teatre...)
 Sintetitzar la feina feta durant el curs i donar-la a conèixer
PER QUÈ?  Tancar el curs d’una forma festiva
 Cada departament s’encarregarà de recopilar la feina per
exposar.
 Les propostes d’actuacions del festival partiran, de manera
COM? voluntària, de l’alumnat i de qualsevol membre o grup de la
comunitat educativa i seran coordinades pel professor
encarregat

19
Fitxa 11.
FESTIVAL DE FI DE CURS I EXPOSICIÓ DE
NOM DE L’ACTIVITAT:
TREBALLS
QUI?  Tots els departaments coordinats per un professor voluntari
EN RELACIÓ A QUI?  Tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa
QUAN?  Juny
ON?  Al pati i al passadís de la planta baixa
 Exposició dels treballs realitzats a diferents àrees, imatges de
QUÈ? sortides extraescolars, viatges d’estudis, etc...
 Actuacions diverses (musicals, teatre...)
 Sintetitzar la feina feta durant el curs i donar-la a conèixer
PER QUÈ?  Tancar el curs d’una forma festiva
 Cada departament s’encarregarà de recopilar la feina per
exposar.
 Les propostes d’actuacions del festival partiran, de manera
COM? voluntària, de l’alumnat i de qualsevol membre o grup de la
comunitat educativa i seran coordinades pel professor
encarregat

Fitxa 12.
NOM DE L’ACTIVITAT: JORNADA NOUVINGUTS
 Tot el grup classe coordinat pel departament d’orientació i els
QUI? tutors
EN RELACIÓ A QUI?  Alumnes grup classe
QUAN?  Primera tutoria de l’alumne nouvingut
ON?  Aula, biblioteca, aula d’informàtica
 Els alumnes cercaran informació sobre el país d’origen del
nouvingut
QUÈ?  Dur a terme activitats lúdiques, creatives i gastronòmiques
lligades a la cultura que es treballa
 Facilitar la integració del nouvingut
PER QUÈ?  Donar a conèixer nous països i cultures
 L’ hora de tutoria setmanal o les que calguin
COM?  Es dividiran entre els alumnes les tasques de recerca i
exposició de la informació trobada

Fitxa 13.
NOM DE L’ACTIVITAT: GRUP EXCURSIONISTA
QUI?  Professors voluntaris
EN RELACIÓ A QUI?  Comunitat educativa
QUAN?  Dues excursions per trimestre
ON?  Mallorca
QUÈ?  Realitzar una excursió
 Conèixer el patrimoni paisatgístic de l’Illa
PER QUÈ?  Fomentar la convivència
 Fer una caminada plegats
COM?  Es comunicarà a través de cartells i missatges SMS

20
Fitxa 14.
NOM DE L’ACTIVITAT: JOCS D’ESPLAI
 El professorat voluntari, coordinat pel Departament de
QUI? Matemàtiques
EN RELACIÓ A QUI?  L’alumnat del Centre
QUAN?  Al primer esplai
ON?  Zona de jocs/passadís planta baixa/pati
 Jocs de taula diversos (escacs,parxís, dominó, truc,
QUÈ? monopoli...)
 Jocs esportius al pati (bàsquet, futbol)
 Fomentar la convivència d’alumnes de diferents grups, edats i
nivells
PER QUÈ?  Donar una opció diferent per ocupar el temps d’esplai i evitar
l’aïllament de certs alumnes amb risc d’exclusió, nouvinguts,
etc...)
 Amb dos professors encarregats de guàrdia d’esplai (un a la
zona de jocs de dins i l’altre al pati) per donar el material,
COM? vigilar el respecte de les normes, procurar que participin tots
els alumnes, etc...
Fitxa 15.
NOM DE L’ACTIVITAT: JOCS D’ESPLAI
 El professorat voluntari, coordinat pel Departament de
QUI? Matemàtiques
EN RELACIÓ A QUI?  L’alumnat del Centre
QUAN?  Al primer esplai
ON?  Zona de jocs/passadís planta baixa/pati
 Jocs de taula diversos (escacs,parxís, dominó, truc,
QUÈ? monopoli...)
 Jocs esportius al pati (bàsquet, futbol)
 Fomentar la convivència d’alumnes de diferents grups, edats i
nivells
PER QUÈ?  Donar una opció diferent per ocupar el temps d’esplai i evitar
l’aïllament de certs alumnes amb risc d’exclusió, nouvinguts,
etc...)
 Amb dos professors encarregats de guàrdia d’esplai (un a la
zona de jocs de dins i l’altre al pati) per donar el material,
COM? vigilar el respecte de les normes, procurar que participin tots
els alumnes, etc...

A l’apartat de FOMENT DE LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR i en relació als alumnes, cal incloure

la idea inicial d’una activitat que va nèixer fruit de la feina del grup de treball del Pla de
Convivència i en relació a una de les propostes didàctiques del curs Educació i Diversitat
Cultural (curs que es dugué a terme al centre el passat curs).
L’activitat és la de l’alumne- acompanyant i seria interessant que en breu es convertís en un
programa més del centre. Serà important per a un correcte desenvopulament de l’activitat que
durant les primeres setmanes la informació entre l’alumne acompanyant i el professor
coordinador sigui fluida i que aquesta pugui ser transmesa al seu tutor.

21
Fitxa 16.
NOM DE L’ACTIVITAT: ALUMNE-ACOMPANYANT
Alumnes nouvinguts
DIRIGIDA A ...  Desconeixement d’una de les llengües
 Nous dins el sistema educatiu de les illes.
 Alumnes voluntaris d’ESO.
EN RELACIÓ A QUI?  Professor responsable del programa.
 Davant l’arribada d’un alumne nou al centre, l’alumne
acompanyant es compromet a ser el referent dins la seva
QUAN? aula i en el Centre de l’alumne nouvingut que se li assigni
durant un mínim de tres mesos.
 L’objectiu primordial del programa és: “Acollir i acompanyar
PER QUÈ? els nouvinguts amb la finalitat de que no es sentin perduts ni
tot sols quan arribin al Centre”.
 Ajudar a resoldre els petits problemes d’organització que es
van presentant: canvi classe, horari, entrades i sortides de
pati...
 Ajudar-lo en el desenvolupament diari de les feines de la
classe (de que entén mínimament el què ha de fer), avisant al
mestre quan es senti totalment perdut i assegurar que entén
QUÈ? el maneig de l’agenda.
 Ajudar-lo a relacionar-se amb els altres nin de l’aula.
 Procurar que el temps de l’esplai no es quedi tot sol, si no que
s’integri dins els distints grups que es formen a l’hora del pati.
 Informar-lo de les sortides i activitats que realitzen els seus
companys, assegurant-se de que ha entès el procediment
proposat pel departament d’activitats extraescolars.
 Oferir a tots els alumnes d’ESO la possibilitat de participar en
el programa de “alumne-acompanyant”. Evidentment la seva
participació serà voluntària.
 Al principi de curs se presentarà a l’alumnat el programa
durant l’hora de tutoria (tutor/professor responsable).
 Amb els alumnes que s’han inscrit al programa, juntament
amb el professor responsable del programa, faran una reunió
amb l’objectiu d’establir normes bàsiques d’actuació i l’ordre
d’intervenció.
 Quan arribi un alumne nou, prèviament avisat el professor
responsable pel cap d’estudis, s’avisarà l’alumne encarregat
de la seva acollida i acompanyament.
COM?  La professora responsable del programa presentarà l’alumne
nouvingut a l’alumne acompanyant, faran una visita pel
Centre, i se li explicarà les normes de funcionament més
bàsiques.
 Se li entregarà l’horari, les aules on assistirà a les distintes
classes i l’agenda.
 La professora responsable també s’encarregarà d’aconseguir
els llibres i materials adients.
 Finalment s’acompanyarà l’alumne a la seva aula i se’l
presentarà a la resta dels seus companys.
 Sempre que sigui possible es procurarà que l’entrada a l’aula
coincideixi amb una de les hores en que estigui amb el seu
tutor.

22
V. ACTUACIONS I ACTIVITATS DIRIGIDES A FACILITAR LA PREVENCIÓ
DE CONDUCTES CONTRÀRIES A LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR.
FACILITAR CANALS DE COMUNICACIÓ AL PROFESSORAT
Sovint tots tenim coses a dir, o suggeriments i aportacions que podrien millorar el dia a dia a l’institut i la
convivència. Molts de professors, bé pel seu caràcter, bé per desconeixement del funcionament del centre
passen de dir res i si diuen alguna cosa tot queda en petit comitè.
Consideram que és necessari que tothom pugui expressar les seves idees, per això cal establir
canals de comunicació ràpids, efectuis i útils. La nostra proposta és diversa, cadascú pot triar el camí que vol
seguir per solucionar un problema, nosaltres hem de procurar que les vies de comunicació funcionin. La
nostra proposta és:

1. Comunicació directa amb l’ED (si la demanda té relació amb aspectes de funcionament i infraestructures o
instal·lacions) o amb la Comissió de Convivència (si la demanda té a veure amnb algun conflicte.
És important fer una llista de temes que tracta cada membre de l’ED
Ex. Secretari: compres, factures, neteja, instal·lacions, burocràcia...

2. Comunicació escrita adreçada a l’ED feta a la bústia de suggeriments, demandes que es podria col·locar a
l’entrada de la sala de professors (possibilitat de fer-ho a través del tamagotxi o via web). És una mica perillós
que es converteixi en una bústia de xafarderies sense cap utilitat. S’ha d’explicar bé el funcionament.

3. Rètol mensual o setmanal col·locat al taulell d’anuncis de la Sala de Professors que reculli les demandes
del professorat i s’expliquin les solucions a les demandes. Fins i tot es poden demanar aportacions a la resta
del professorat. (annex 1)

4. Demandes del Departament, derivades a la CCP, que haurien de resoldre els mateixos membres de la
CCP. Els temes s’han tractat prèviament a la Reunió de Departament i s’han negociat.

5. Enquesta per al professorat. Per passar a final de curs i programar el següent. Cal consensuar què
interessa avaluar i de què ens servirà la informació obtinguda. Els objectis són ben clars: millorar el
funcionament i la convivència.

6. Informació inclosa a la Carpeta del professor que explica la solució als problemes de funcionament més
comuns. (annex 2)

23
Annex 1
Demandes del professorat
data M’AGRADARIA QUE VIUS AMB QUI PENSES QUE HO HA SEGUIMENT
DE RESOLDRE

24
Annex 2

TENC UN
PROBLEMA

AMB LES
AMB UN AMB UN AMB UN INSTAL·LA-
ALUMNE GRUP COMPANY CIONS

Puc Puc Puc Puc

recórrer a recórrer a recórrer a ELrecórrer a
EL SEU TUTOR SECRETARI
EL SEU TUTOR L’EQUIP
LA COMISSIÓ DIRECTIU EL
LA COMISSIÓ
DE DE CONSERGE
CONVIVÈNCIA LA COMISSIÓ
CONVIVÈNCIA
DE EL
LA CAP LA CAP CONVIVÈNCIA RROFESSOR
D’ESTUDIS D’ESTUDIS ENCARREGA
EL T DE TIC O
L’EQUIP DEPARTAMENT AUDIO-
ELS SUS
EDUCATIU VISUALS
PARES

25
DINAMITZAR UNA XARXA D’ALUMNES OBSERVADORS DE LA CONVIVÈNCIA
De la feina al llarg del curs va sorgir la idea d’implicar els alumnes més directament en la fase de diagnòstic,
de moment, i en la d’intervenció més endavant, de totes les qüestions relacionades amb la convivencia dins
del centre. L’orientadora es va comprometre ha asumir la part de breu formació que caldria donar als alumnes
implicats, a més de pensar i dissenyar un primer plantejament del projecte. Reiniciat el curs, exposa a la resta
del grup de treball els duotes que li han sorgit. Considera, i els altres estan d’acord, que la complexitat i
dificultat que suposa aquesta idea fa necessari que es pensin més detingudament i de forma col·legiada les
seves bases. És, per tant, una tasca pendent de dur a terme al llarg d’aquest curs.

MILLORAR LA INFORMACIÓ-FORMACIÓ DE PARES I MARES.

Iniciarem aquest aspecte amb una xerrada a càrrec de l’orientadora dirigida als pares dels alumnes de 1r
d’ESO. Es durà a terme el dia de la reunió amb els respectius tutors dels seus fills. Els pares seran convocats
mitra hora abans del que fins ara era habitual i s’ha preparat una breu xerrada sobre què suposa per als seus
fills haver arribat a l’institut. Es tractatan temes com el del canvi d’horari, cosa que els alumnes de primer
acusen molt i tots els aspectes que el nou horari duu associats. L’experiència ens diu que les activitats
extraescolars, les classes de repàs, l’organització del temps d’estudi i el maneig de l’agenda són alguns dels
principals problemes que l’alumnat de primer curs té. Són també aspectes en els quals una bona coordinació
amb les famílies suposaria beneficis a curt termini per als alumnes, professors i els mateixos pares.
La nostra idea és iniciar les xerrades a primer curs per anar estenent-les als altres cursos i modificant els
continguts en funció de l’edat dels alumnes als pares dels quals vagin dirigides.

VI. ACTUACIONS I ACTIVITATS DIRIGIDES A FACILITAR LA RESOLUCIÓ

DE CONFLICTES

ANALITZAR TIPUS DE PROBLEMÀTICA I PROPOSAR MESURES D’ACTUACIÓ I

DE FORMACIÓ

PEL QUE FA ALS ALUMNES.

Les possibles causes dels problemes de convivència dels alumnes poden ser:

1. Per comportament de l’alumne: característiques individuals

 Causes afectives (inseguretat, manca d’afecte, rebuig...)
 Causes d’adaptació (dificultat d’integració en el grup classe, aïllament, agressivitat, no acceptar
els valors educatius, marginació ...)
 Causes acadèmiques (dificultats d’aprenentatge, rendiment baix, fracàs escolar continuat...)

2. Per comportament del professor

 Vulnerabilitat psicològica
 Model de líder
 Relacions interpersonals a l’aula
 Capacitats pedagògiques

3. Característiques de la institució escolar

 Implantar normes inadequades o incoherents
 Manca de coordinació entre els professors del centre en temes referents a la disciplina

26
  Infraccions dels mateixos docents en l’exercici de la seva activitat (retards, absentisme, manca
d’interès o dedicació, avaluació no transparent, tracte preferent a alumnes, ...)
 Sistemes d’avaluació inadequats
 Manca de recursos humans
 Manca de recursos materials (manca d’espai, manca de material, ...)
 Manca de comunicació entre la família i l’escola

4. Per factors extraescolars o socials

 Situació socioeconòmica familiar
 Condicions del lloc on viu o d’on prové
 Grups d’amics
 Mitjans de comunicació, marginació
 Droga, ...

Quines mesures d’actuació s’haurien de prendre?

Hem de tenir en compte dos tipus de mesures: les relacionades amb la competència social de l’alumne i les
relacionades amb la qüestió acadèmica. Quant a les primeres les mesures d’actuació anirien encaminades a
millorar la competència social de l’alumne. Abans però s’haurien de fomentar les següents habilitats per
treballar la prevenció:

Escolta activa : És una de les habilitats bàsiques mitjançant la qual som conscients del que l’altra persona
ens diu, a la vegada que li comunicam que l’escoltam i entenem allò que ens diu. D’aquesta manera millora la
comunicació verbal i no verbal.
Tot el procés d’acompanyament a l’alumnat en el seu desenvolupament personal i social ha d’estar impregnat
de l’escolta activa.
L’escolta activa és l’habilitat més potent, interessant i útil per donar suport emocional a qualsevol individu; per
tant, per treballar la prevenció, a la vegada que és també la més útil per mediar en qualsevol conflicte.
Ens serveix per empatitzar amb els altres i entendre allò que ens explica.
La dificultat més comuna per realitzar l’escolta activa és empatitzar, o sigui posar-se en la pell de l’altre, cosa
que és especialment difícil perquè tendim a donar consells i respostes des dels nostres punts de vista.

TÈCNIQUES OBJECTIU PROCEDIMENT

Mostrar interès Comunicar interès No manifestar acord ni desacord

Afavorir que l’altre parli Utilitzar paraules neutrals

Clarificar Aclarir el que s’ha dit i obtenir més Preguntar

informació Demanar que t’aclareixin allò que no has
Ajudar a veure altres punts de vista entès

Parafrasejar Demostrar que entenem el que diuen i Repetir les idees i fets bàsics
succeeix
Verificar el significat
Reflectir Mostrar que s’entenen els sentiments Reflectir els sentiments del que parla.
Ajudar l’altra persona perquè sigui més
conscient del que sent
Resumir Revisar el progrés que hi ha hagut. Repetir els fets i les idees principals
Ajuntar fets i idees importants.

27
AFAVOREIX LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES DIFICULTA LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

 Calmar-se  Insultar
 Escoltar activament.  Amenaçar
 Emprar un llenguatge respectuós.  Culpabilitzar
 Diferenciar el problema de la persona.  Acusar
 Focalitzar l’atenció en el problema.  Menysprear / ridiculitzar
 Saber defensar les posicions respectant els  Jutjar
sentiments dels altres.  Veure únicament la nostra versió.
 Saber demanar disculpes quan es comet  Generalitzar / "etiquetar"
una falta.  Pegar
 Proposar solucions.  Treure altres qüestions que no estan lligades
 Cercar acords i ser respectuosos amb els al conflicte
acords  No assumir dificultats.
 Tenir espais i temps per afrontar els
conflictes.

PEL QUE FA ALS PROFESSORS.

A L’ÀMBIT DEL DEPARTAMENT
A nivell de departament, quant a fomentar la convivència escolar, cal tenir en compte que s’ha de procurar
col·laborar i donar suport a tots els membres quan hi hagi un problema determinat de qualsevol professor
amb un o uns alumnes. Hem de preveure que no totes les persones ens entenem igualment i hi pot haver
alumnes que per algun motiu ja mantenen una actitud negativa contra un professor. En aquest sentit el
professorat ha de procurar mantenir el paper d’adult i evitar etiquetes. Però en moments així, també necessita
el suport dels seus companys per aprendre a viure el conflicte de forma positiva. Seria recomanable que es
tinguessin en compte els següents ítems a l’hora d’intentar resoldre els conflictes i que tot el professorat del
departament seguís el mateix protocol, sense pensar que és una imposició ni que és una ofensa a la seva
feina:

CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT EN EL TREBALL DE LES ACTITUDS

 Facilitar a l’alumnat un ambient favorable a l’aprenentatge i la interacció social.
 Mantenir una actitud adequada.
 Concretar el treball de l’autoestima en situacions concretes i posteriorment anar generalitzant-lo.
 No fomentar una imatge del «jo» idealitzada i llunyana de la realitat.
 Donar suport a l’alumne/a per entendre i valorar el seu propi «jo», autoconcepte, valorant
adequadament les seves capacitats, limitacions i interessos.
 Conèixer i acceptar les característiques, capacitats i limitacions de cada alumne i alumna. Evidenciar i
transmetre el respecte, l’acceptació i la confiança que com a professor té per cada un d’ells i elles i
valorar les seves habilitats sense fer comparacions. No utilitzar enfocaments competitius.
 Fer un retorn positiu a cada un/a dels seus alumnes. No obviar ni oblidar ningú.
 Donar eines a l’ alumnat per elevar les seves competències i capacitats.
 Atribuir l’èxit a cada alumne/a segons les seves capacitats.
 Plantejar tasques que puguin assumir-se per part de l’alumnat fent previsió dels suports necessaris.
Generar el sentiment d’autoeficàcia.

(ADAPTACIÓ De Casamajor, G. (coordinador) Cómo dar respuesta a los conflictos , (Pàg. 92)
Barcelona: Graó,1998.)

28
COORDINAR PROCESSOS D’INTERVENCIÓ/MEDIACIÓ PER PART DE LA
COMISSIÓ DE TREBALL I MEDIACIÓ.
El primer que ha de menester la Comissió de treball i mediació és una eina efectiva de diagnòstic de
la situació real del centre per tal de decidir en quins casos, quan i com actuar. Així, fruit de la feina del grup de
treball sobre el pla de convivència va sorgir una primera idea per tal de dur un registre de les amonestacions
que es vagin posant al llarg del curs amb una pauta més o menys establerta que anirà marcant els moments
susceptibles de que la Comissió de treball i mediació intervingui o, fins i tot, decideixi convocar la Comissió de
Convivència en ple.
A continuació adjuntam un exemplar del full de registre (el nº1 i un exemplar dels següents), a més
d’un full de buidatge de la informació que es vagi recollint amb l’esmentat sistema i que, segons la idea inicial,
serà per passar la informació als caps de departament periòdicament. S’ha pensat en fer-ho trimestralment,
però aquesta idea com d’altres que figuren en aquest pla de convivència, es duran a terme “a cegues” i es
valorarà la seva eficàcia a final de curs. Aquesta valoració farà que es puguin modificar si cal en funció de
l’experiència viscuda i de les aportacions de la resta de membres del claustre.
Encara que sabem que no només les amonestacions són el reflex dels problemes de convivència a
un centre, és innegable ue són un dels principals indicadors i quan no, dels més notoris i dels que més
incomoditats creen entre la comunitat educativa. Varen pensar, per tant, que era un aspecte adequat per
iniciar la feina de coordinació dels processos d’intervenció i mediació de forma sistemàtica.
També adjuntam altre full amb una relació de les actituds i conductes contràries a les normes de
convivència que més sovint es repeteixen a un centre escolar. Volem fer un registre acurat de les esmentades
conductes per tal de fer un diagnòstic de situació real del nostre centre en relació al tema que ens ocupa.
Apart d’aquesta feina de la qual se’n derivaran moltes intervencions concretes, el dia a dia marcarà
un seguit de situacions en les quals els membres de la comissió anirem fent les intervencions que considerem
més adequades. Per tal d’ajudar en la recerca dels processos que puguin estar influïnt negativament en la
convivència del centre, farem servir diferents documents d’observació i registre com els que hem exposat i
d’altres més dirigits a la resta de membres del claustre que no són a la Comissió, però que poden acudir
cercant algun tipus d’ajuda i/o assessorament.

A continuació apareixeran les graelles a les quals hem fet referència en aquest apartat. Per altra
banda, cal dir que aquest Pla de Covivència no és, en absolut, un document tancat i definitivament acabat. No
tindria sentit deixar-ho així, el dia a dia del centre ens anirà marcant els canvis convenients. Amb el document
hem aconseguit un marc general d’actuació pel que fa a totes les qüestions relacionades amb la convivència i
indica unes línies generals d’actuació i unes activitats més concretes que, com ja hem dit, han de menester
d’un desenvolupament més acurat segons es vagin duent a terme.

29
ALUMNE: CURS: TUTOR: Full nº 1
Data de naixement: Tel. Mòbil Municipi:
INCIDÈNCI
ES
Data Profess Caràcter dels
Correcció i Acusament de rebut i Valoració de l’actitud final de
fets acord pares l’alumne després d’acabat el
or INCIDÈNCI C seguiment procediment
A C S’ha fet ? Qui l’ha
fet?
Lle Sí No Acord
1 u
Gre
u
Desac
ord

2 Lle
u
Gre
u
Sí No Acord Desac
ord

Lle Sí No Acord
3 u
Gre
u
Desac
ord

INTERVENCIÓ DE LA COMISSIÓ DE Data: REUNIÓ EXTRAORDINÀRIA: assistents i

acords.
TREBALL
No cal intervenció concreta perquè els seguiments parcials 
han funcionat
Cal citar els pares en reunió extraordinària per valorar la 
situació 
Cal convocar la Comissió de Convivència al complet. 
L’acumulació és motiu per aplicar alguna mesura concreta
Quina?

30
EXPULSIONS DE
L’AULA
EXPULSIONS DEL
CENTRE
EXPEDIENTS
DISCIPLINARIS

ALUMNE: CURS: TUTOR: Full nº

Data de naixement: Tel. Mòbil Municipi:
INCIDÈNCI
ES
Data Profess Caràcter dels
fets
Correcció i Acusament de rebut i Valoració de l’actitud final de
l’alumne després d’acabat el
acord pares
or INCIDÈNCI C seguiment procediment
A C S’ha fet ? Qui l’ha
fet?
1 Lle
u
Gre
u
Sí No Acord Desac
ord

Lle Sí No Acord
2 u
Gre
u
Desac
ord

31
 Lle Sí No Acord
3 u
Gre
u
Desac
ord

INTERVENCIÓ DE LA COMISSIÓ DE Data: REUNIÓ EXTRAORDINÀRIA: assistents i

acords.
TREBALL
No cal intervenció concreta perquè els seguiments parcials 
han funcionat
Cal citar els pares en reunió extraordinària per valorar la 
situació 
Cal convocar la Comissió de Convivència al complet. 
L’acumulació és motiu per aplicar alguna mesura concreta
Quina?

INCIDÈNCIES A 1r ESO. GRUP A.

32
 2
4
2
3
2
2
2
1
2
0
2
9
1
8
1
7
1
6
1
Lleu

Greu

Criteri de la Comissió coincident

Acusament de rebut

Català
Castellà
Anglès
Matemàtiques

Naturals

Socials
Plàstica
EF
Processos

T. Mat.

R. Cast.

Alemany

AR
AULA
S

CENTRE
EXPULSION

EXPEDIETNS

Pot intervenir

No pot intervenir

Reunions extraord.

pedagògicsContractes
Intervencions

Mediacions
COMISSIÓ DE
CONVIVÈNCIA

33
?
Altres,
quins/es
 5
2
6
2
7
2
8
2
9
3
0
TOTAL

CONDUCTES CONTRÀRIES A LA CONVIVÈNCIA FREQÜÈNCIA

MÉS FREQÜENTS
Barallar-se
Donar potades a les portes i mobles
Rompre o fer mal bé mobles, armaris, portes, vidres, arbres, papereres,
Cridar, fer la traveta, empenyer
No seguir les indicacions del professorat
Molestar als companys, amagar-los les coses personals, tirar-les en terra, tancar-los als banys, ...

Escupir en terra
Escupir als companys
Molestar les altres classes: entrar sense permís, tocar les portes, ...
Deixar els grifons oberts, tirar aigua pel terra, tirar aigua als companys, ...
Entrar als banys que no correspon

34
Sortit del centre sense permís
Insultar al professorat
Insultar als companys
Contestar malament al professorat i/o a altres membres de la comunitat educativa
Faltar a la puntualitat injustificadament
Faltar al centre injustificadament
Sortir de l’aula en absència del professor
Realitzar actes injustificats que interrompen el normal funcionament de la classe.agredir físicament al professor

Falsificar signatures
Atemoritzar o coaccionar als companys, incitar-los a realitzar actes perjudicials als membres de la comunitat escolar

Llevar coses d’altres

Faltar a classe, quan ja havia entrat al centre

35
IES DAMIÀ HUGUET CURS:
OBSERVACIÓ REALITZADA PER:

DATA:
Quina acció o accions conflictives i/o violentes he detectat avui en les relaciona interpersonals dels alumnes?

En quina situació han sorgit?

Quin ha estat el motiu?

Com he reaccionat?

36