El nucli de Mataro: els origens de la recepcid de Miréio i del Felibritge Jaume VELLVEHI | ALTIMIRA Grup d'Historia del Casal. Mataré 1. Presentacio Els origens de la recepcié de Miréio i la difusié del Felibritge a Catalunya sén prou coneguts d'enca dels treballs del doctor Ramon Aramon i Serra (1961, 1997). Més modernament, perd, els treballs d'Empar Balanza (1987, 1989), que han incidit en les relacions epistolars i, en els dltims anys, les aportacions fetes per Ramon Panyella (2008) i per Jaume Figueras (2012), han permés aprofundir en les relacions primerenques d'un costat i 'altre dels Pirineus, Per la nostra part, l'estudi de la figura de Terenci Thos i Codina (Vellvehf 2003) i la troballa del manuscrit original de la traduccié inacabada de Miréio al catala dels germans Thos i Codina (Vellvehi 2009, 2010), ens han permés situar un nucli d'intellectuals mataronins en els estadis inicials de la recepcié de l'obra de Frederic Mistral Liactivisme d'aquest nucli mataront té el seu fonament en la relacié entre els germans Terenci i Silvi Thos i Codina, Marcel de Palau i Catala, el figuerenc Damas Calvet i de Budalles i, sense una implicacié directa, el també empordanés Albert de Quintana i Combis, Una relacié que generara un conjunt d'iniciatives encaminades a difondre l'obra mistralenca i el Felibritge a Catalunya i que tindra com a maxim exponent la traduccié interrompuda de Miréio, coincident en el temps amb la de Francesc Pelai Briz. "| hetes ce nt Cong de Assocacan remneciosala estou Deansuoreca temca ne rouicauimedienca | 2. El nucli de Mataré El nucli de Mataré el constitueixen un grup de quatre amics, joves letraferits, nascuts entre 183511843: els mataronins Marcel de Palau iCatala,'Terenci*i Silvi" Thos i Codina i el figuerenc Damas Calvet i de Budallés.* Al seu entorn, perd no formant pas del coblectiu, coincidirien i s'hi relacionarien Melcior de Palau i Catala* germa de Marcel, i Albert de Quintana i Combis, també empordangs perd uns anys més gran que ells Aquest coHlectiu, en el seu sentit més ampli, tindria el seu espai de relacié i cohesié personal en I'Ateneu Matarongs, una entitat fundada el 1854 per la classe benestant mataronina de tendéncia liberal-conservadora, L'entitat va esdevenir un model i un referent rupturista amb el de les entitats precedents com el Casino Mataronés 0 la Societat Apolo, fundades cap al 1849, amb un marcat caracter conservador, exclusit i recreatiu, amb gens d'interés per l'activitat cultural. Els joves d'aquest grup van trobar en I'Ateneu Matarones un espai on abocar les seves inquietuds culturals, fruit de les noves necessitats intellectuals i de lleure de les noves classes emergents en aquesta societat canviant de mitjan segle XIX. L'Ateneu els oferia una sala de lectura i, sobretot, els brindaria la possibilitat de participar en les sessions literaries i académiques, ja sigui pronunciant conferéncies, com feren Marcel de Palau el 1861 0 Albert de Quintana el 1856, o recitant composicions poétiques com també ho féu sovint Terenci Thos. |, finalment, la possibilitat de colaborar en el seu portaveu, a Revista mataronesa, que en la seva segona etapa tingué Terenci Thos com a redactor i responsable del seu gran pes cultural. Unaaltra de les questions que potser ens cal veure inicialment, és la vinculac dels dos empordanesos amb Mataré. Albert de Quintana es casi amb la mataronina Pompeia Serra el 1853. L'any segilent va escriure el poema Maria, pobre mare, amb qué guany’ un certamen literari a Mataré, que fou publicat el 1856 a El Conseller i que més tard seria recollit a Los Marcel de Palau i Catala (885-1866), advocat. Exerc a Madrid, on ja con jel poema Rn e album de une distinguida poetis. E118 figura en Yentarn madrileny de Laure’ Figuerola aque mateie any sestablei al Peri. Va morir prematurament el 1866 viatjant per Amésica fel Sud Literariamens és un autor en lengua castllana que conte poesia, novella alguna obra de eatte com ara Clotilde També es té noticia d'un poema extens en catalh dedicat al princep de Viana » Terenei Thos i Codina (284141905), advocat, Public Ia seva obra mée coneguda, Lo bre de Vnfantese, rondailrt caval el 1866, Figura habitual als Jocs Florals bareelonins, obtingue el tol de mestee en gal saber el 1887. Exezef advocat a Bazcelona, on fou redsctor de politica espanyols al Dari de Barcelona entre 1864 11857 Diputat provincial pel parttconservador de Manuel Duran | Bas el 1877 » svi Thos # Codina (1848-191), enginyer de mines, Colaba divalgacis cietitica. Fou president de 'Académia de Ciéncies Naturals i Arts de Barcelona el 1885. Va _:wanyars Flor Natural als foes Florals de Barcelona de 1860 paticip& en diversas certamens literati. al Diario de Barcelona amb articles de amas Calvet | de Budalles (1856-1880, enginyer industrial Ja apareix a Las trebadore mous I va _guanyatYenglantins als oes Florals de 1958, Autor tazmbé de textos teattals la seva abra pottia més eoneguda fou Malloeacrstiana, publicada entre 1886 1887. Me cen ga saber el 1878, ® Moleior de Palau i Catal (1842-1910), enginyer de caminci licencia en dret. Publics obres de caracter ‘cnc io 1865 el recull potic en castllsCantares, que va nica la sevatrajetoria de prestgi terri 11885 fou nomenat membre cortespansal de Ia Real Academia de la Lengua Expafol, La seva obra iteraria és en lengua castllana per hé que el 1906 reunilescadussers produccis en catalan el reel Poesiescatalanestrobadors nous. £11855, en fundar-se el Colegi Valldemia® a Mataré, en fou professor, Fins als anys seixanta, la vinculacié amb la ciutat fou estreta malgrat I'alternanga residencial entre Mataré i Torroella de Montgri, la seva vila natal. Després d'enviudar i esposar-se novament, ara amb Oriola Pompeia Serra, la seva cunyada, les estades a Ja ciutat s'espaiaren per raé de la seva activitat professional. El 1859 el Cantor del Ter va publicar a la impremta de Josep Abadal de Mataré La conquista de Mallorca per D. Jaume U'Conquistador, un exemplar de la qual, conservat a la Biblioteca Popular de Ja Fundacié fluro’ de Mataré, porta una dedicatdria autografa que diu precisament «Al Ateneo mataronés, lo autor», en una clara mostra de la relacié amb l'entitat, Durant aquests anys mataronins, Quintana va ser-ne soci amb una gran implicacié: el 1856 fou lartifex de la primera vetllada literaria en llengua catalana on «leyé una oda Jemosina».* Aquell mateix any era el responsable de ‘Academia de I'Ateneu i hi va pronunciar diverses conferéncies Malgrat la diferéncia ideologica amb el nucli estricte del grup, Quintana era liberal i va participar en la Revolucié de 1868. Tot i que els joves del grup eren conser- vadors 0 liberal-conservadors, degueren coincidir i relacionar-se en el marc de 'Ate- neu, De fet, tenim documentada la relacié personal en les dedicatdries autdgrafes en publicacions de lempordanes adrecades a Terenci Thos. Ho veiem en un exemplar de Ja Cansé del comte d’Urgell en Jaume lo desditxat, que havia merescut I'englantina als Jocs Florals de 1870, on llegim: «Al llorejat poeta catalé Dn. Terenci Thos y Codina en penyora de bona amistat. Lo autor. Si bé desconeixem els motius vitals estrictes de la vinculacié de Damas Calvet ide Budallés amb Mataré, sf que sabem que els vincles eren prou solids en l'amistat amb els germans Thos i Palau. La primera constancia d'aquesta relacié la tenim ala darreria de la década dels cinquanta, D'una banda amb Terenci Thos a través de la dedicatoria que li féu de l'imprés de la composicié amb qué Calvet obsequia el duc de Montpensier en Ja seva visita a La Espafia Industrial 'any 1857, on treballava com a dibuixant, i que li meresqué una pensié d'estudis a Madrid. La dedicatoria div La Biblioteca Popular de Ia Fundaci ur ( BPEN &s Ta continuadora de Yantiga Biblioteca dela Caixa «€talvs Laetana, enitatfinancera actualment desapateguds, que conservava bona part des fons del seple XIX procedents de Iabiblioteca de ’Ateneu Mataronés ide donacions de prohoms de spoca Toses les pubicacions amb deieatdries autdgrafes que esmentem formen part d'aguest fons * Revista Mataronesa lands relaciona la pre 1yson fillarlos,cegos de naixement, que o pot datar perb que situa entorn del 1858. Aquest poema fou legit juntament amb una glassa sobre els das personatges en una vellada 2 !Ateneu el mare de 1856, tal com ens manifesta el cronista del peribdic «Con prosa poética podemos decir que cant las gloria catalanas y una pactcular matazonesa como es contar en su seno la especalidad de 0. Jaime Isern y RM), 10,9 de marg de 1856 DolorsVilamijana 2002), que ha biograflat 'empar- lueié literiria de Quintana mentrerecull el poema A men amich D,Zaume Isern ‘1 hijo D. Carlos ley una ads lemosina dedicada a Smbos abjtos tan queridos como maravillsos. ‘ete de Tm Congres de Assecacn nemactorala Testes eens