Вы находитесь на странице: 1из 4

Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV.

Enrique Lluch Còcera

Formació del plural

1. Plural dels substantius:

a) Quan acaba en -a àtona:


El plural es forma canviant la -a per -es, amb els consegüents canvis ortogràfics:
taula / taules llengua / llengües vaca / vaques paga / pagues pluja / pluges força / forces

b) Quan acaba en vocal tònica:


Normalment, el plural es forma afegint -ns al singular, amb els consegüents canvis ortogràfics:
pa / pans camí / camins sarraí / sarraïns cançó / cançons maniquí / maniquins robí / robins

En alguns casos, el plural es forma afegint -s al singular:

te / tes sofà / sofàs bisturí / bisturís cru/crus

c) Quan el substantiu és agut, masculí i acaba en -s, -ç o -x:


El plural es forma afegint -os al singular:
permís / permisos peix / peixos braç / braços crucifix / crucifixos

Però, quan hi ha alguna consonat juntament amb la terminació, és invariable:

temps / temps dilluns / dilluns

En algunes excepcions acabades en -s, el plural es forma afegint -sos al singular:

succés / successos compàs / compassos nas / nassos bus / bussos interés / interessos

En algunes excepcions acabades en -x, el plural es forma afegint -s al singular:

dux / duxs amfiox / amfioxs linx / linxs

d) Quan el nom acaba en -s i no està comprés en el cas c, o bé quan és un compost el segon element del
qual és un plural:
El plural és igual al singular:
adobacossis / adobacossis llapis / llapis alferes / alferes petjapapers / petjapapers pols / pols

e) Quan el nom no està comprès en cap dels casos anteriors:


El plural es forma afegint -s al singular:
falç / falçs vel / vels pontífex / pontífexs altaveu / altaveus apèndix / apèndixs forn / forns rei / reis

f) Quan el nom és masculí i acaba en -sc, -sp, -st i -xt:


Admet dos formes de plural: acabades en -s i en -os:
bosc / boscs / boscos

g) Quan el nom és agut, masculí i acaba en -ig:


Admet dos formes de plural: una en -s i una altra en -os, amb els consegüents canvis ortogràfics:
assaig / assaigs / assajos fastig / fastigs / fastijos

1
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

2. Plural dels adjectius:

a) El plural dels adjectius es forma d’acord amb les regles generals:


de ample, ampla / amples
de curt, curta / curts, curtes

b) En el cas dels adjectius acabats en -s:


La forma del femení orienta sobre la forma del plural:
de revés , revessa / revessos, revesses
de gris, grisa / grisos, grises

c) En el cas dels adjectius acabats en -ig:


La forma del femení orienta sobre la forma del plural alternatiu:
de lleig, lletja / lletjos, lletges
de boig, boja / bojos boges

d) Els adjectius d’una sola terminació acabats en -ç:


Fan el plural masculí en -ços i el femení en -ces:
de voraç / voraços, voraces

e) La informació del plural dels adjectius s’indica, doncs, solament en casos com ara els següents:
mon (possessiu) / mos
ma (possessiu) / mes
qualsevol / qualssevol (cualquiera / cualesquiera)
sufí / sufís
unisex / unisex

RESPECTE ALS COLORS:

Si el nom del color no prové de cap objecte: Si el nom del color prové d’un objecte, d’una flor o
d’altres elements de la natura:
Tindrà femení i plural:
roig, roja, rojos, roges Serà invariable:
verd, verda, verds, verdes, beix,
blanc, blanca, blancs, blanques, caqui
blau, blava, blaus, blaves, carabassa
groc, groga, grocs, grogues, grana
negre, negra, negres. lila
marró, marrons, ... magenta
malva
rosa
salmó
taronja
turquesa
violeta, ...

Quan els colors apareixen formant una locució adjectiva, és a dir, amb més d'una paraula, es mantenen
invariables:

ulls verd maragda (verds maragdes),


uns pantalons blau clar (blaus clars),
uns jerseis roig fosc (rojos foscos)

2
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

3. Plural de termes formats per dos elements:

S’escriu amb guionet


Fan el plural pel final.
estira-i-arronsa / estira-i-arronses
poca-solta / poca-soltes
verd-i-negre / verd-i-negres

Última paraula en singular


Fan el plural pel final.
capgròs / capgrossos franctirador / franctiradors
celobert / celoberts sordmut / sordmuts
clarobscur / clarobscurs nouvingut / nouvinguts

Cal prestar atenció al singular de les següents paraules:

un altaveu (uns altaveus)


Paraules juntes una llevaneu (una llevaneus)
un parabrisa (un parabrises)
un parafang (un parafangs)
un paraigua (un paraigües)
un gratacel (un gratacels)

Última paraula en plural


Són invariables.
el portaavions / quatre portaavions

Dos noms
Generalment, fa el plural el primer dels dos elements:
S’escriu sense guionet acord marc / acords marc
cafè concert / cafès concert
cafè teatre / cafès teatre
camió cisterna / camions cisterna
cas límit / casos límit
cotxe bomba / cotxes bomba
decret llei / decrets llei
Paraules separades hora punta / hores punta
ós panda / óssos panda
paraula clau / paraules clau
pis pilot / pisos pilot
vagó restaurant / vagons restaurant
vaixell fantasma / vaixells fantasma

EXCEPCIÓ:
caça bombarder / caces bombarders

Un nom i un adjectiu

En general, els dos elements van amb marca de plural:


baix relleu / baixos relleus
hora extra / hores extres
guàrdia civil / guàrdies civils
guàrdia urbà / guàrdies urbans MEMORITZAR
gall dindi / galls dindis
policia local / policies locals

3
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

4. Algunes locucions i mots propis del valencià, són diferents respecte al castellà:

A oïda A oidos
Al braç En brazos
D’esquena De espaldas
Donar carabassa Dar calabazas
Els anys seixanta, setanta, ... Los sesenta, setenta, ...
Fer tots els possibles Hacer todo lo posible
Les muntanyes russes La montaña rusa
Perdre els sentits Perder el sentido
Prou Suficientes
Rares vegades Rara vez
Urbs Urbe

Les paraules: crisi, dosi, èmfasi, ..., no porten s final.

Вам также может понравиться