Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
MOISÈS GIL
CAMINS LLIURES
SITUACIONS PRIVADES
Escultura
1
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
Fundación Cultural Frax de la Comunitat Valenciana - Paseo de las Estrellas, 3 - 03581 - Albir - L’Alfàs del Pi (Alicante, España)
Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: +34 96 686 42 42 - www.fundacionfrax.org - e-mail: fundacion@fundacionfrax.org
2
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
CAMINS LLIURES
SITUACICONS PRIVADES
MOISÈS GIL
3
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
La apertura de la Fundación Frax ha motivado una L’obertura de la Fundació Frax ha motivat una
demanda artística en nuestro municipio. Abrirse demanda artística al nostre municipi. Obrir-se a
al exterior y poseer una mayor información visual l’exterior i posseir més informació visual dels es-
de los acontecimientos artísticos que generan deveniments artístics que generen variacions en
variaciones en nuestro presente plástico, el cono- el nostre present plàstic, el coneixement i el reco-
cimiento y el reconocimiento a nuestro pasado, neixement al nostre passat, són un imperatiu per
son un imperativo para l’Alfàs del Pi. Esta ex- a l’Alfàs del Pi. Aquesta exposició de Moisès Gil ho
posición de Moisès Gil lo demuestra. demostra.
Este magnífico Centro Cultural impregnado por Aquest magnífic Centre Cultural impregnat pel
el mediterráneo, ha sido y es puente de comuni- Mediterrani, ha sigut i és pont de comunicació i
cación y encuentro, de enriquecimiento y diálogo trobada, d’enriquiment i diàleg entre aquest, a
entre ese, a veces, fantástico y desconcertante vegades, fantàstic i desconcertant art actual i la
arte actual y nuestra ciudad. nostra ciutat.
Como alcalde de l’Alfàs del Pi quiero reiterar mi Com a alcalde de l’Alfàs del Pi vull reiterar la meua
felicitación al Patronato de la Fundación Frax por felicitació al Patronat de la Fundació Frax pel seu
su trabajo eficaz. Han sido merecedores de la treball eficaç. Han sigut mereixedors de la confi-
confianza y apoyo tanto de las entidades públi- ança i suport tant de les entitats públiques com
cas como privadas y eso nos permite contemplar privades i això ens permet contemplar art del
arte del máximo nivel y acercar a los artistas de màxim nivell i acostar els artistes de la Comunitat
la Comunidad Valenciana a todos los alicantinos. Valenciana a tots els alacantins.
Con el cambio de estación la Fundación Frax Amb el canvi d’estació, la Fundació Frax torna a
vuelve a aportar al mundo cultural y al ciudada- aportar al món cultural i al ciutadà l’aire inquiet i
no, el aire inquieto y renovador que siempre rep- renovador que sempre representa l’aire del nos-
resenta el aire de nuestro tiempo. La dicotomía tre temps. La dicotomia de mostrar allò de fora i
de mostrar lo de fuera e impulsar lo nuestro, que impulsar allò nostre, que en tantes ocasions, com
en tantas ocasiones, como en esta, rebasa la val- en aquesta, sobrepassa la valoració purament lo-
oración puramente local. cal.
4
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
La exposición dedicada a Moisès Gil, artista de L’exposició dedicada a Moisès Gil, artista de dilatada
dilatada trayectoria, tantas veces reconocida en trajectòria, tantes vegades reconeguda en exposicions
exposiciones nacionales e internacionales y cre- nacionals i internacionals i creador sobretot d’una
ador sobre todo de una obra personal, repre- obra personal, representa més que un homenatge
senta más que un homenaje al escultor el reen- a l’escultor el retrobament amb el nostre artista i la
cuentro con nuestro artista y su proyección en seua projecció en l’àmbit provincial, sense més jus-
el ámbito provincial, sin más justificación que el tificació que el propi delit de la contemplació plàstica
propio deleite de la contemplación plástica de d’una col•lecció d’escultures amb un lloc destacat en
una colección de esculturas con puesto desta- la nostra terra.
cado en nuestra tierra.
Per als alfassins és un orgull disposar d’un Centre Cul-
Para los alfasinos es un orgullo disponer de un tural de les dimensions de la Fundació Frax i poder
Centro Cultural de las dimensiones de la Fun- albergar exposicions de la qualitat de Moisès Gil a qui
dación Frax y poder albergar exposiciones de la donem una calorosa benvinguda des d’aquestes línies.
calidad de Moisès Gil a quien damos una caluro-
sa bienvenida desde estas líneas.
5
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
Siempre resulta gratificante llevar el arte a la calle. Sempre resulta gratificant portar l’art al carrer. In-
Interrumpir el paseo de quien se dirige a alguna terrompre el passeig de qui es dirigeix a alguna
parte para comunicarle un mensaje que no espera. part per a comunicar-li un missatge que no espera.
Como presidente de la Fundación Frax, me satis- Com a president de la Fundació Frax, em satisfà
face de manera especial poder contribuir a esa sor- de manera especial poder contribuir a aquesta sor-
presa organizando, a partir del 23 de septiembre, presa organitzant, a partir del 23 de setembre, una
una nueva exposición en el espacio urbano que nova exposició a l’espai urbà que rodeja l’edifici de
rodea el edificio de nuestra sede con la muestra la nostra seu amb la mostra “Camins lliures, situa-
“Caminos libres, situaciones privadas” del escultor cions privades” de l’escultor Moisès Gil.
Moisés Gil.
Amb el seu exèrcit d’ànimes de metall i acer sobre
Con su ejército de almas de metal y acero sobre la vorera, Gil aconseguirà complir per partida doble
la acera, Gil conseguirá cumplir por partida doble l’objectiu que cisella la seua obra: fer reflexionar
el objetivo que cincela su obra: hacer reflexionar a l’individu sobre el lloc i el paper que ocupa en la
al individuo sobre el lugar y papel que ocupa en la societat que l’envolta. Una provocació a despertar
sociedad que lo envuelve. Una provocación a des- del comportament normalitzat, generalitzat, que
pertar del comportamiento normalizado, generali- arribarà als que vinguen a buscar-lo, i als que la
zado, que llegará a quienes vengan en su busca, y casualitat del seu passeig els la pose al davant.
a quienes la casualidad de su paseo les enfrente a
ella. La Fundació Frax contribueix així a universalitzar
més l’obra d’aquest artista que busca envestir el
La Fundación Frax contribuye así a universalizar pensament alié sense importar-li la complaença de
más la obra de este artista que busca embestir el la crítica. Que recrea figures, la força i la fredor de
pensamiento ajeno sin importarle la complacencia les quals no deixa lloc a la indiferència. Un artista,
de la crítica. Que recrea figuras cuya fuerza y frial- Moisès Gil, que busca el renaixement de la con-
dad no deja lugar a la indiferencia. Un artista, Moi- sciència humana encarant-la al mimetisme i a la
sés Gil, que busca el renacimiento de la conciencia robotització que imposa la rutina i l’acomodament
humana encarándola al mimetismo y robotización de la vida diària.
que impone la rutina y el acomodo de la vida diaria.
7
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
8
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
“Me gusta, a través de la obra de arte, “M’agrada, a través de l’obra d’art, fer-me
hacerme eco de lo que veo, siento y vivo; ressò del que veig, sent i visc; referir-me al
referirme a lo que pasa en la calle y en el que passa al carrer i al món”.
mundo”.
Afirmar que la imagen escultórica de la figura hu- Afirmar que la imatge escultòrica de la figura hu-
mana siempre ha despertado --para nuestra mira- mana sempre ha despertat -per a la nostra mirada-
da-- una singular pregnancia en el mantenimiento una singular pregnància en el manteniment del seu
de su interés y seguimiento visuales y que ha po- interés i seguiment visuals i que ha potenciat, a
tenciado además, a través de todas sus posibles més, a través de totes les seues possibles meta-
metamorfosis expresivas, una especial capacidad morfosis expressives una especial capacitat de sig-
de significación, no deja de ser la puntual formu- nificació, no deixa de ser la puntual formulació d’un
lación de un principio de lógica obviedad, plena- principi d'obvietat lògica, plenament constatada en
mente constatada en el dominio de la comuni- el domini de la comunicació artística.
cación artística. D’altra banda, testificar que -des d’un punt de vista
Por otra parte, atestiguar que --desde un punto formal- la construcció, en l’espai, d’estructures ge-
de vista formal-- la construcción, en el espacio, omètriques exemptes, plenament harmòniques i
de estructuras geométricas exentas, plenamente regulars en els seus traçats, activant amb la seua
armónicas y regulares en sus trazados, activando presència el compartit concepte de recer, refugi o
con su presencia el compartido concepto de cobijo, habitacle arquitectònic, no fa sinó propiciar, estètic-
refugio o habitáculo arquitectónico, no hace sino ament, el sorgiment d’una fort tensió escenogrà-
propiciar, estéticamente, el surgimiento de una fica a recer de les nostres possibles intervencions.
fuerte tensión escenográfica al socaire de nuestras Doncs bé, si sumem ambdues opcions, d’una ban-
posibles intervenciones en ellas. da, la presència prioritàriament reiterada de la fig-
Pues bien, si sumamos ambas opciones, por una ura humana i, d’una altra, la coexistent proliferació,
parte, la presencia prioritariamente reiterada de així mateix, d’estructures geomètriques exemptes,
la figura humana y, por otra, la coexistente pro- tindrem ja perfectament definits els dos paràme-
liferación, asimismo, de estructuras geométricas tres escultòrics -en principi, radicalment distints i
exentas, tendremos ya perfectamente definidos oposats entre si- que constitueixen el fonament i
los dos parámetros escultóricos –en principio, radi- el punt de partida de l’activitat escultòrica desen-
calmente distintos y opuestos entre sí-- que con- volupada per Moisès Gil (Cocentaina, 1963) durant
9
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
personalizados, apuntan siempre y por igual al sujeto exerceixen, més aviat, explícites funcions:
humano en general, sin privatizaciones ni singulari- homo Faber, homo ludens, homo socius, homo
dades específicas. Diríamos que sus esculturas nunca viator…
tienen apellidos de identificación, Al contrari, les estruc-
pues sólo desempeñan, más bien, tures geomètriques
explícitas funciones: homo faber, estandarditzades, de-
homo ludens, homo socius, homo senvolupades sovint
viator… en acer tractat, oxidat
Por el contrario, las estructuras i envellit, presenten
geométricas estandarizadas, de- colors i textures total-
sarrolladas comúnmente en ace- ment diferents i con-
ro tratado, oxidado y envejecido, trastades davant de les
presentan colores y texturas total- figures d’alumini. D’ací
mente diferentes y contrastadas la forta distinció que
frente a las figuras de aluminio. De el contemplador exer-
ahí la fuerte distinción que el con- cita –visualment- entre
templador ejercita –visualmente-- la figura humana i les
entre la figura humana y las arqui- arquitectures en què
tecturas en las que habita y donde habita i on es plant-
se plantean “contextos diferencial- egen “contexts difer-
es” --como al propio Moisés Gil le encials” -com al propi
gusta subrayar-- respecto a las sit- Moisès Gil li agrada
uaciones que sus esculturas crítica subratllar- quant a
y/o testimonialmente representan les situacions que les
y comunican. seues escultures de
En realidad, cada uno de sus difer- manera críticament i/o
entes propuestas escultóricas, sir- testimonial represent-
viéndose estrictamente de esos en i comuniquen.
dos elementos referenciales ya cit- En realitat, cadascuna
ados –la arquitecura circundante y FUGIDES VERTICALS de les seues diferents
la figura humana como protagoni- Ferro i polièster propostes escultòr-
sta-- componen siempre una con- 182x52x87 iques, servint-se es-
2006
creta teatralidad, a la cual los re- trictament d’aquests
spectivos títulos dados a las obras dos elements refer-
ayudan a predeterminar semánticamente. encials ja citats –l’arquitectura circumdant i la
Tampoco queremos pasar por alto, como un dato car- figura humana com a protagonista- conformen
acterístico más, la explícita monumentalidad que las sempre una concreta teatralitat, a la qual els re-
piezas transmiten. No importa su tamaño. Siempre spectius títols que dóna a les obres ajuden a
esa tendencia a la ejemplaridad se trueca en recurso predeterminar semànticament.
14
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
monumental en el diálogo que se establece entre la Tampoc volem passar per alt, com una dada car-
figura y el andamiaje escenográfico en el que actúa. acterística més, l’explícita monumentalitat que
Casi afirmaríamos que cualquiera de sus les peces transmeten.
propuestas de pequeño formato podría Tant fa la dimensió que
versionarse, en grandes dimensiones, sin tinguen. Sempre aquesta
alterar realmente sus intrínsecas referen- tendència a l’exemplaritat
cias constructivas. es transforma en recurs
No es menos cierto que el espectador, al monumental en el diàleg
enfrentarse a las propuestas de Moisés que s’estableix entre la
Gil, mantiene un cierto distanciamiento figura i la bastimentada
analítico frente a ellas. No juegan curi- escenogràfica en què
osamente a su seducción. Más bien mo- actua. Quasi afirmaríem
tivan brechtianamente, por el contrario, que qualsevol de les
el ejercicio de la reflexión crítica. Por ello seues propostes de petit
necesita penetra en el ambiente que se le format podria versionar-
muestra y que, debido a los metales uti- se, en grans dimensions,
lizados en la producción escultórica –alu- sense alterar realment
minio / acero y hierro, básicamente y a les intrínseques referèn-
veces, a modo de elocuente contraste, cies constructives.
también la madera, sumamente cálida o No és menys cert que
el poliéster muy versátil en sus posibili- l’espectador, en enfron-
dades; sin olvidar sus recurrencias al gres, tar-se a les propostes de
de intenso comportamiento--, transmite y Moisès Gil, manté un cert
adquiere, por lo común, tonalidades frías, distanciament analític.
motivando sensaciones mecanizadas pro- No juguen curiosament
pias de un ámbito postecnológico y hasta a seduir-lo. Més aviat,
rayando incluso con la ciencia ficción. motiven brechtianament,
¿Cuánto de realidad o de utopía nos es al contrari, l’exercici de
planteado en esos escenarios, siempre la reflexió crítica. Per
diferentes y siempre iguales, que forman això necessita penetrar
parte directa de sus obras? Entre la reali- ENCREUAMENT DEL CAOS en l’ambient que se li
Acer i polièster
dad y la ficción, cada secuencia narrativa, 280x182x37
mostra i que, a causa
transformada en escultura, abre las puer- 2007 dels metalls utilitzats en
tas a la fantasía de la interpretación, algo la producció escultòrica
que la literatura de sus rótulos orientativos respal- -alumini / acer i ferro, bàsicament i a vegades, a
da y promueve. manera d’eloqüent contrast, també la fusta, sum-
A menudo he pensado que si Moisés Gil se dedic- mament càlida o el polièster molt versàtil en les
ara al Cómic en vez de a la Escultura, esas mismas seues possibilitats; sense oblidar les seues recur-
situaciones, presentadas en sus obras, se transfor- rències al gres, d’intens comportament-, trans-
15
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
marían directamente en viñetas seriadas de una nar- met i adquireix, normalment, tonalitats fredes,
ración continua. ¿Y si se dedicara al cine, a la pintura, motivant sensacions mecanitzades pròpies d’un
al teatro o la literatura? Sirvan, pues, tales analogías àmbit posttecnològic i fins i tot ratllant amb la
(en potencia) para expresar mejor ese carácter de el- ciència-ficció.
ocuente seriación encadenada, que estratégicamente Quant de realitat o d’utopia ens és plantejat
deseamos añadir, como una nota más, a la suma total en aquests escenaris, sempre diferents i sem-
de sus trabajos. No en vano, unas obras apuntan ha- pre iguals, que formen part directa de les seues
cia las otras en una persistente cadena semántica y obres? Entre la realitat i la ficció, cada seqüència
transvisual, que aboca potencialmente a un universo narrativa, transformada en escultura, obri les
común o enfoca hacia un portes a la fantasia
imaginario compartido. de la interpretació,
Por otro lado, quizás esas un fet que la litera-
constantes referencias ar- tura dels seus rètols
quitectónicas, directamente orientatius abona i
vinculadas a nuestra cotidi- promou.
anidad –ventanas, puer- Sovint he pensat que
tas, barandillas, terrazas, si Moisès Gil es dedi-
rampas, abismos o escal- cara al còmic i no a
eras…-- sirven precisa- l’escultura, aquestes
mente para mejor ubicar mateixes situacions,
y dar vida, en proximidad presentades en les
descriptiva, a los plant- seues obres, es
eamientos argumentales transformarien di-
que sus piezas comunican, rectament en viny-
tomados de la vida diaria, etes seriades d’una
de nuestra privacidad y de narració contínua. I
nuestras opciones públicas si es dedicara al cin-
CERCANT EL CAMÍ
o de sus contextos soci- Acer i polièster
ema, a la pintura,
opolíticos. Ars speculum 280x182x37 al teatre o a la lit-
vitae. 2006 eratura? Servisquen,
Sus constantes reflexiones doncs, aquestes
antropológicas, transformadas en proyectos escultóri- analogies (en potència) per a expressar millor
cos, mantienen esencialmente dos polaridades desta- aquell caràcter d’eloqüent seriació encadenada,
cadas: por un lado, la presencia individualizada del que estratègicament desitgem afegir, com una
sujeto humano, como actor y protagonista singular nota més, a la suma total dels seus treballs. No
y exclusivo de la mayoría de sus trabajos (A tombar de bades, unes obres apunten cap a les altres
el mur. 2008. Acero y aluminio. 171 x 62 x 50 cms / en una persistent cadena semàntica i transvisu-
En la porta. 2008. Acero y aluminio. 230 x 70 x 57 al, que acosta potencialment a un univers comú
cms. / El camí recorregut. 2008. Acero. 210 x 117 o enfoca cap a un imaginari compartit.
16
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
juntos y en intervenciones paralelas, toda vez que peces idèntiques, però de mesures diferents, que
los sujetos actuantes, en cada caso, somos los mis- s’ubiquen en paral•lel,
mos. Sin embargo, es bien compleja la situación y unes al costat de les altres. El mateix cal apun-
no es fácil determinar dónde comienzan y dónde tar de l’obra Confrontació ascendent-1 / 2. 2006.
terminan ambos dominios, aunque las leyes lo in- Ferro i alumini. 180 x 40 x 25 cm cadascuna de les
tenten. peces. El muntatge ens proposa la confrontació de
Hoy más que nunca la moral personal y la ética les dues peces simètriques, però en oposició, fent
colectiva no pueden darse la espalda mutuamente. referència directa al títol. I aqueixa és una de les
Ambas se mueven en el mismo contexto existen- claus expressives de l’obra.
cial, en el que lo público y lo privado confluyen, En idèntiques estructures geomètriques, conver-
se desarrollan y también chocan. ¿Puede y/o debe tides en arquitectòniques metàfores de l’hàbitat,
el arte --y concretamente el compromiso escultóri- resideix l'ésser humà i exercita escultòricament, de
co-- intervenir en tales confluencias, desarrollos y la mà de Moisès Gil, postures i actituds diferents.
conflictos vitales? Unes vegades, plenament estàtiques i de quietud,
Moisés Gil nos dice que sí resolutivamente, a través romanent a l’espera, contemplant l’entorn, estant
de sus obras, en las que pretende que converjan en vigília o persistint en profunda reflexió. Altres
--convertidas en testimonios elocuentes-- la reflex- vegades, al contrari, és la dinamicitat expressiva la
ión y la experiencia estética, el cálculo y el sen- que sobreïx al màxim i es mostra pertot arreu: el
timiento, la realidad y la utopía, la imaginación y lo subjecte enfila, corre, passeja, escala o destrueix
cotidiano. De hecho, el hilo existencial que recorre, obstacles. Tot un ampli repertori d’opcions possi-
une o separa todos estos dominios es cada vez más bles, extretes de la vida mateixa.
fino y equívoco. Ars speculum vitae. Amb la mostra que ara ens ocupa –titulada en con-
junt “Camins lliures, situacions privades”-, Moisès
Gil insisteix en aqueixa persistent obsessió seua,
que ha caracteritzat plenament la seua consolida-
da poètica escultòrica, per aproximar decididament
els seus treballs a les plurals situacions humanes.
La privaticitat, la intimitat, el nostre personal
radi d’acció es diferencien de l’àmbit públic, però
han de desenvolupar-se junts i en intervencions
paral•leles, alhora que els subjectes actuants, en
cada cas, som els mateixos. No obstant això, és
ben complexa la situació i no és fàcil determinar
on comencen i on acaben ambdós dominis, encara
que les lleis ho intenten.
Avui, més que mai, la moral personal i l’ètica
col·lectiva no poden donar-se l’esquena mútua-
ment. Ambdues es mouen en el mateix context
existencial, en el que el públic i allò que s’ha pri-
20
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
21
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
22
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
23
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
PENJAT
Acer i alumini
268x92x73
24
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
25
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
REFLEXIÖ 26
Acer i alumini
233x95x84
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
27
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
ASENYALANT 28
Acer i alumini
268x92x73
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
29
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
PASSADÍS 30
Acer i alumini
233x95x84
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
31
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
BAIX L’ARC 32
Acer i alumini
350x81x60
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
33
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
PER L’ARC 34
Acer i alumini
210x52x49 Cm.
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
35
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
EN LA PORTA 36
Acer i alumini
230x70x57
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
37
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
AL CREUAR LA PORTA 38
Acer i alumini
233x98x84
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
39
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
RELAXACIÓ 40
aCER I ALUMINI
184X55X57
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
41
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
ASCENCIÓNS 42
Acer i polièster
240x80x40 Cm.
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
43
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
EL VIATGE
Acer, alumini, paper i sò
medidas variables.
44
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
45
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
EL VIAJE: UNA REFLEXIÓN SOBRE LA VIDA. EL VIATGE: UNA REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA
La obra de arte siempre es susceptible de multiplicidad de L’obra d’art sempre és susceptible de multiplicitat
interpretaciones, tantas como espectadores la perciban. d’interpretacions, tantes com espectadors la perceben.
Centrándose en “el viaje”, su finalidad dista mucho de lo Centrant-se en “el viatge”, la seua finalitat dista molt del
que se pueda ver a primera vista, no es una crítica ácida y que es puga veure a primera vista; no és una crítica àcida i
mordaz sobre el hecho de viajar y hacia las empresas de mordaç sobre el fet de viatjar i cap a les empreses de trans-
transporte aéreo. Se utiliza este recurso como metáfora port aeri. S’utilitza aquest recurs com a metàfora de la vida,
de la vida, sobre todo del transcurso de la vida. Se quiere sobretot del transcurs de la vida. Es vol establir un diàleg
establecer un diálogo en cuya base se centre una reflex- en la base del qual se centre una reflexió sobre la nostra
ión sobre nuestra vida cotidiana en esta sociedad post- vida quotidiana en aquesta societat post-tecnològica.
tecnológica.
La intervenció pot resultar pessimista, dramàtica i fins i tot
La intervención puede resultar pesimista, dramática e tràgica, l’espectador ha de donar-li la volta i amb un cert
incluso trágica, el espectador tiene que darle la vuelta y sentit de l’humor, pensar sobre la seua pròpia situació en
con cierto sentido del humor, pensar acerca de su propia aquest sistema de vida actual i el paper que ocupa en la
situación en este sistema de vida actual y el papel que societat, per a reflexionar, tot basant-se en el discurs es-
ocupa en la sociedad, para recapacitar en base al discurso cultòric, canviar, o almenys intentar-ho, tot allò amb què
escultórico, cambiar, o al menos intentarlo, de todo en lo no hi estiga d’acord i ens perjudica com a sers humans
que no esté de acuerdo y nos perjudica como seres hu- pensants, posicionar-se per a recuperar la llibertat individ-
manos pensantes, posicionarse para recuperar la libertad ual, estar en contra de la soledat que cada dia ens afecta
individual, estar en contra de la soledad que cada día nos en major grau, intentar no ser autosuficients i compartir
acucia en mayor medida, intentar no ser autosuficientes sensacions i pensaments amb els altres, evitar el tracte
y compartir sensaciones y pensamientos con los demás, inhumà que suportem quasi diàriament en qualsevol sit-
evitar el trato inhumano que soportamos casi diariamente uació, viure sense presses, sense estrès, etc. Ser vertadera-
en cualquier situación, vivir sin prisas ni estrés, etc. ser ver- ment el que volem ser i fer.
daderamente lo que queremos ser y hacer.
Es planteja que el ser humà de la nostra societat no forme
Se plantea que el ser humano de nuestra sociedad no part del mecanisme social contemporani i reflexionar so-
forme parte del mecanismo social contemporáneo y re- bre el viatge que implica la nostra pròpia vida.
capacitar acerca del viaje que supone nuestra propia vida.
Obrim els ulls i no ens deixem dur pel corrent: viatgem en
Abramos los ojos y no nos dejemos llevar, viajemos en lib- llibertat.
ertad.
Moisès Gil
Moisès Gil
46
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
47
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
48
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
49
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
50
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
51
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
52
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
53
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
54
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
55
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
56
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
57
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
58
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
CURRICULUM
Moisès Gil 2002-Mención Especial en el IV Concurso de Artes
Cocentaina, 1963. El Comtat, Alacant. Plàsticas. Chambre Officielle de Commerce d’Espagne
moigil@gmail.com en France. Paris.
2003- Primer Premio de Escultura en 1er Salón Inter-
Escultor nacional de Artes Plásticas y Visuales Aceas de Peque-
Doctor en Bellas Artes por la Universidad ños Formatos. Barcelona.
Politécnica de Valencia. 2004-Premio “Alfonso Arana” de Escultura. Plástica
Profesor Titular del Departament d’Escultura Latina. Barcelona.
de la Facultat de Belles Arts de San Carles de - “Premio de la Crítica” en el 1er Saló Internac-
Valencia. U.P.V. ional de Petit Format Forum Acea. Barcelona.
2007- Premio de Escultura de la Bienal de Buñol.
PREMIOS: 2008- Mención del Jurado. Cámara de Oficial de Com-
1983- Premio de Escultura en el Primer Certa- ercio de España en Francia. París.
men de Escultura al Aire Libre de Oropesa del
Mar. EXPOSICIONES INDIVIDUALES:
1985- Mención Honorífica y Medalla en la 2011- Camins lluires, situacions privades” Fundación
VIII Bienal Internacional de Arte de Marbella. Frax, Alfàs del Pi. “Intervención en el espacio natural
Málaga. – Cova d’Aigua” – Biodivers Carrícola. Espai d’Art Me-
1986- Premio de Escultura en la Semana de diambiental. Carricola. “Hotel Ferrero” Bocairent.
las F.A.S. Santa Cruz de Tenerife. 2010- “Espais, realitats i utopies” Castillo de Santa
1992- Candidato por España para la Pépiniére Bárbara. Alicante. “Dialegs a l’Espai” Bento’s Galería.
de Escultura en la Academia de Bellas Artes de Jávea. “Contextos Diferenciales” Centro Cultural Casa
Bratislava. Eslovaquia. Comisión de los Comu- de Vacas, Parque del Buen Retiro. Madrid.
nidades Europeas 2009- “Confluencias, Entorno y Ser”. Sala El Brocense,
1996- Finalista en el Certamen de Escultura de Diputación de Cáceres. Cáceres. “Circunstancialitats
pequeño formato. Martos. Jaén. Vivencials” Centre d’Art l’Estació, Dénia.
1996- Premio de Medalla en la Primera Bienal 2008- “Murs Oberts, escultura” Sala de Exposiciones
de Arte “Agulló de Cocentaina”. del Rectorado de la Universidad Miguel Hernández.
1997- Premio de Escultura en el 2ón Saló Elche. “Verbalitzant l’Espai” intervención al aire libre.
Internacional d’Arts Plàstiques ACEA. Barcelona El Matzem. Muro. “Transigencias del ser humano – lo
‘97, Villa Olímpica. Barcelona. físico y lo irreal” Atalaya de Abizanda, Renovarte, Co-
1998- Finalista en el Concurs d’Escultura Públi- marca del Sobrarbe. Huesca.
ca a la Plaça Sant Jordi de Lleida. 2007- “Pensamientos Paralelos” Galerie Reitz, Köln.
1999- Menció d’Honor en el V Saló Inter- Alemania. “Al voltant de l’Espai Escultòric” Atrio de los
nacional d’Arts Pàstiques ACEA. Barcelona. Bambús. Palau de la Música. Valencia.
2000- Primer Premio de Escultura, Premio 2006- “Moisès Gil, obra recent” Galería 9- Valencia.
internazionale di Arte Contemporanea. “Remo “Espais Reals – Utopia Trobada”. Sala Unesco. Alcoi.
Brindisi”. Ferrara. Italia. 2005- “Vivencialidades” Sala de Exposiciones del Cen-
2001- Gran Premio de Escultura del XX tro Cultural del Matadero. Huesca.
Salón Internacional d’Arts Pàstiques ACEA.
59
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
2004-“Moisès Gil. Escultures 1997-2002” Centre Cul- 2010- “Artistes pels drets humans” Unesco, Al-
tural “Can Gelabert” Binisalem. Mallorca. coi. “100 anys amb tu” Homenatje a Moret, Sue-
2003- “Moisès Gil. Escultures 1997 - 2002”. Museo de ca. III Mostra art al carrer “Simbiosi espacial”,
Arte Contemporáneo de Sa Pobla. Mallorca. -“Esculpir Cocentaina. “Art al cor d’Ontinyent”Muesatra
el tiempo”. salas de exposiciones del Palacio de Villar- Urbana, Ontinyent. “Biodivers- exposició de
dompardo. Diputación de Jaén. Jaén. projectes”, Carrícola. “Escultures al Pati d’Armes
2002-Instalación “Gemeinsam auf dem Weg nach del Palau” Palau Contal Espai d’Art. Cocentaina
oben”. DaimlerChrysler AG. Düsseldorf. Alemania. 2009- “Desde els ponts i mes Enllà” UNESCO.
-“Los Espacios del Ser Humano” Galería Nela Alberca. Alcoi. “Expo Lemos” Monforte de Lemos. Pon-
Madrid. tevedra. “Situaciones emergentes” Galería
2001- Spanische Kunst - Kaarst, Stefan W. Fries. Ale- Geraldes da Silva. Oporto. Portugal. “X Certa-
mania. -“Escultures” Àmbit, galeria d’Art. Barcelona. men de Artes Plásticas Villa de Sax”. Alicante.
2000- “Voyageurs du destin”. Colegio de España. “Puro Arte” Feria Internacional de Arte de Vigo.
CIUP. Paris. Galería de Arte Pablo Ruiz. Málaga. “II Biennal
1998-“Reflexions i històries quotidianes”. Galería Alba d’Arts Plàstiques Art Nostre” Centro Cultural
Cabrera. Valencia. -“Espai límit”. Espai d’Art La Llotg- Mario Silvestre, Alcoi. “Galería Manuel Marquez”
eta. Valencia. Ourense.
1997-“Estancies-Trànsits”. Centre Cultural Manuel 2008- “Salón Art shopping” galería arteabstrac-
Sanchis Guarner, Ontinyent. to T10 – Carrousel du Louvre. París. “Artistes
1996- Espacio-Tránsito, Museo Juan Barjola. Gijón. per el Sahara” La Nau, Universitat de València.
1995- Les Cares de l’Existència, Galería d’Art Héctor “Colectiva Contrastes” Galería Contenedor de
Mora. Elche. Arte”, Valencia. X Mar d’Art, Duanes de la Mar,
1994- Espacio Consciente, Centro Cultural La Asun- Xàbia. II Biennal Art Nostre 08, Centre Cultural
ción. Albacete. Ibi. “Escultures al Cor d’Ontinyent” Plaza de la
1993- Sense Distancies, Juan Gil Albert. Alicante. Concepción. Ontinyent. I Mostra d’Escultura Ur-
-L’Espai de Moisès Gil, Centre Cultural d’Alcoi. bana, Cocentaina. “Colectiva Inauguración de la
1992- Moisès Gil 1992, Casa Municipal de Cultura, Ali- Galería” Galeria de Arte Verdi. Torrevieja. “Ex-
cante. tremo Concepto” Salas de Exposiciones del Club
1991- lnterioritats Externes, Galería Eros. Santa Pola. Financiero de Vigo. Vigo.
1989- Moissès Gil 5 Anys, Diputación de Huesca. 2007- “I Mostra d’Art Local” Sala de la Torre,
1987- Sala de Exposiciones de la CAM. Cocentaina. Palau Comtal Espai d’Art. Cocentaina. Certamen
1986- Galería Gomis, Onteniente. Internacional de Escultura “Ciutat de Vinaros”
1985- Sala Rigoberto Albors, CAM. Alcoy. 2007. Vinaròs. “Art i entorn” Sala Rigoberto Al-
bors CAM, Alcoy.
EXPOSICIONES COLECTIVAS: 2006- “Hermandades escultóricas” Museo de
2011- “Col•lectiva d’Artistes Catalans” CAEE, Andor- Arte Contemporáneo Ateneo de Yucatán. Mé-
ra. “Cevisama 2011” Feria Valencia. “Carakolection”, rida de Yucatán. México. “Inmig-Art”. UNESCO.
EPSA, U.P.V. y Alameda. Alcoy. “Miradas” Antichita Alcoy. “Arts Visuals 2000-2005” Can Gelabert,
Via dei Fossi, Firenze. Italia. Binisalem, Mallorca. “Art Nostre”. Museu Valen-
60
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
Valencia C.F.
Reale seguros, S.A.
Palau de la Música. Valencia.
Diputación de Cáceres.
62
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
63
MOISÈS GIL
“Camins lliures situacions privades”
MOISÈS GIL
Del 23 de setembre de 2011 al 12 de febrer de 2012
“CAMINS LLIURES SITUACIONS PRIVADES”
Fundación Frax de la Comunitat Valenciana
Paseo de las Estrellas, 3. 03581 -Albir- Alfàs del Pi (Alacant)
Tl.: 96 686 40 40 - Fax: 96 686 42 42
www.fundaciónfrax.org - E-mail: fundacion@fundaciónfrax.org
HORARIO DE APERTURA
De martes a viernes: de 10:00 a 19:00
Sábados, domingos y festivos: de 10:00 a 14:00
64