Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
SEXT EMPÍRIC Adv. Math. (Proemio)
SEXT EMPÍRIC Adv. Math. (Proemio)
VII, 111
1
SEXT EMPÍRIC, Adversus mathematicos. VII, 111
Les egües que em porten tan lluny com el meu cor ateny
m’emmenaven, després de posar-me en el camí ple de veus
de la deïtat –el camí que arreu porta de dret a l’home sabent–.
Jo hi era emmenat: se m’enduien les egües sagaces
que tiraven del carro. Les donzelles mostraven el camí.
L'eix en les boixes llançava un crit com de flauta,
roent; les dues rodes el prenien, girant a banda
i banda, llavors que elles s’afanyaven a escortar-me,
les verges filles del Sol. Els casals de Nit, els havien deixat,
vers la llum: llurs mans apartaven els vels de llurs caps.
Allí s’alcen les portes, entre les rutes de Nit i de Dia;
a dalt i a baix, una sobrellinda les emmarca, i un sòcol de pedra.
Portes que arriben al cel, amb els seus immensos batents!
Justícia, feixuga en els càstigs, en té les claus alternants.
Les donzelles la van endolcir, adreçant-li amables raons;
amb traça, la van convèncer que d’un vol retirés de la porta
el forrellat amb cadenats. Les portes s’obriren; i van badar
el gran badall dels batents. Van girar, cadascun al seu
torn, els eixos de bronze en llurs perns –els dos
batents, ajustats, amb ganxos i crocs–. Per allí, ben dret,
enllà per l’ample camí, les donzelles menaren carro i cavalls.
La dea m’acollí benigna. Amb la seva mà, la meva mà
dreta va prendre; començà de parlar, i em va dir:
“Minyó, tu que, en companyia d’aurigues immortals
arribes, amb les egües que t’han emmenat, al nostre casal,
salut! Perquè no és pas un destí funest el que t’ha fet recórrer
aquest camí –un camí al marge del que fressen els homes–,
sinó Llei i Justícia. Cal que tu ara t’assabentis de tot:
d’una banda, el cor intrèpid de Veritat que convenç;
de l’altra, els parers dels mortals, on no hi ha fermança de debò
I, tanmateix, també això ho aprendràs: com, els que apareixen,
els calia ser probablement –penetrant-ho tot de cap a cap.”
2
SEXTO EMPÍRICO, Adversus mathematicos. VII, 111
como las opiniones de los mortales, en las que no hay convicción verdadera.»