Вы находитесь на странице: 1из 3

c c

c c  c  c

NOMBRE AFASIA DE CONDUCCIÓN


AFASIA DE BROCA AFASIA DE WERNICKE
Síndrome parietal-insular

Fue denominada por Broca como afemia y se le conoce Afasia motora cinestésica o aferente, afasia
OTRAS
DENOMINACIONES
como afasia motora eferente o cinética, afasia expresiva, central, afasia de conducción eferente, afasia Afasia sensorial, afasia receptiva, afasia central
afasia verbal, afasia sintáctica o afasia de broca de conducción suprasilviana.

Lenguaje conversacional ² Fluente, parafásico


Lenguaje conversacional ² Fluente, parafásico.
Lenguaje conversacional ² No fluente. Comprensión del lenguaje ² anormal
Comprensión del lenguaje ² De bueno a normal.
CARACTERÍSTICAS Comprensión del lenguaje y señalar ² Relativamente normal. Repetición ² anormal
Repetición ² Severamente anormal.
CLÍNICAS EN EL Lectura en voz alta, repetición, denominar, y escritura - Señalar- anormal
LENGUAJE
Señalar ² De buena a anormal.
Anormal Denominar- anormal
Denominar, lectura en voz alta y escritura ²
Lectura en voz alta- relativamente normal a normal.
Anormal.
Escritura ² anormal

Cierto grado de hemiparesia derecha, en casos extremos


La paresia es escasa o nula.
CARACTERÍSTICAS hemiplejia. Hemiparesia y pérdida de sensibilidad cortical.
MOTORAS
No hay defectos en los movimientos extraoculares, pero
Hiperreflexia y reflejos patológicos en el hemicuerpo derecho. Apraxia cinestésica verbal.
en algunos casos aparece cuadrantanopsia superior.
Desviación de la mirada hacia la izquierda. Paresia ocular.

TIPO II
TIPO I
En este tipo de afasia la
AFASIA DE BROCA TIPO I AFASIA DE BROCA TIPO I Sordera a las palabras,
producción verbal es
(afasia menor) (forma extensa o síndrome aunque puede identificar
normal incluso se presenta
completo de la afasia de sonidos significativos.
logorrea. Articulación y
Presenta lesiones limitadas en Broca) TIPO I No comprende el lenguaje
prosodia normales.
el área de Broca, donde sólo Pertenece a la TIPO II oral.
Escritura gramatical
TIPOS se observan defectos leves Se observa si el daño alcanza afasuaoaruetak-insular Pertenece al tipo II de Lectura en voz alta y
adecuada.
en la agilidad articulatoria, la región opercular, la o afasia motora la afasia de Wernicke. comprensión normales.
Expresión verbal con
´acento extranjeroµ y alguna circunvolución precentral, la aferente Escritura espontánea
decremento significativo.
dificultada para hallar ínsula interior y la sustancia normal, pero no en
Comprensión deficiente.
palabras. blanca para ventricular y dictado.
Escritura en relación con la
periventricular. Repetición alterada.
comprensión y producción
del lenguaje orral.
LOCALIZACIÓN EN EL
CEREBRO
c   
N B E


A AS A EX AS V ANA A A AS A EX AS V ANA SENS A A AS A EX AS V ANA X A


Afa a ám a (l r a, 19966), y r me e S r me e a lam e el área el le g a e afa a





AS



DEN NA NES a lam e a er r. Afa a ra r al m ra. ra r al m a



e g ae ver a al fl e e, parafá , e lál . e g ae ver a al fl e , e lal a








e g ae fl ,b e a mpre y repe














mpre el le g a e Defe a. mpre el le g a e everame e efe a











rmal a rmal.



epe rmal epe (3,4) b e a












r a ar la y gramá a pre erva a,






A A E S AS


Se alar efe Se alar efe











a e a larga e la a verbal, e pre e



N AS EN E






De m ar efe . De m ar efe








ENG AJE




p elab ra a y parafa a verbale .








e ra: e v al a efe a e ra e v al a efe a








E la fa e ag a, m m . E la re pera ,











mpre efe a. mpre efe a











e lal a y per evera .






E r ra efe a E r ra efe a





E a e e b erva a a r pare a e pá a.








. pre e a gú éf m r. a a rmal a e Hay pa e e a rmal a m ra la eral y


A A E S AS



Hem pare a apra a.


AS e r ale leve e l prá ame e e e e . pér a e r al ev e e.






Hem a p a m ma ere a.




"

"





ð? a g a ð? a g a
$

<
#

v r a al v raal


(
%

&

'

&

a, lál . a,  f r


.
(

H
ð? àmpr  l ð? àmpr  l
*

>

a ra (1980)
G

H
l g a l g a rmal. àa a a pr  far q l y l ár a lm rf r

M
,

?
+

aa pr  a parafaa ra  l y    ma


K

L
r la vam  rmal. ð? p  b a a la ar ra  r bral a rr y la  r bral m a, y r la
.

 máa y la l a mpl  lá  la


ð? p  b a a rmal ar ra  r bral p rr y la  r bral m a, b  a
0
/

la lav   máa  br a a   va.


rmal ð? S alar rmal  p rf  ag  a  la ár a lmrf  r 

N
B

S  a q la palabra  àr   r v rbl ,




ð? S alar rmal ð? D mar   rrr va lar  mayr , a a a pa,

N
1

á p r  a pr  a bl  ga,


ð? D mar parafaa l ral . v  am   m  arb, l 
2

mpl m   mpbl mparava, pava,


lg ram  armal ð? a  ra  v
ala ag a la ar ra ar a, par ar a rar,
D

r  p rarla. mpl a v rb rav,


ð? a  ra  v
ala f  a .
E

y    r la 
3

f  a ð? àmpr 


4

arb va
ð? àmpr  fr   m 
5

fr   m  b a
b a Er ra l a 
F

ð? Er ra f  a paragrafa.


7
6

aàAaAàN
EN Ea àE EB 

Nombre
AFASIA DEL CUADRILÁTERO DE MARIE AFASIA ESTRIATO-CAPSULAR AFASIA TALÁMICA
Definición
NOMBRES
OTROS

CARACTERÍSTICAS

.
.
LOCALIZACIÓN EN EL
CEREBRO

Вам также может понравиться