Вы находитесь на странице: 1из 44

TEMA 1. LA FAMILIA Y LAS SITUACIONES DE CONVIVENCIA 1.

EL DERECHO DE FAMILIA: CARACTERIZACIN El derecho de familia es la normativa que regula los estados de parentesco y las relaciones por situacin de convivencia, que el ordenamiento toma en consideracin, es decir, esta institucionalizado con la finalidad de proteger los intereses de las personas que intervienen en estas relaciones. Las normas de derecho de familia, se caracterizan por: a) Las personas tienen limitada la autonoma de la voluntad, es decir, se establecen controles para negociar, porque en su mayora, son normas imperativas y no dejan margen a las partes para modificarlas, variarlas o cambiarlas. La mayora de negocios en derecho de familia son, irrenunciables, intransmisibles e innegociables, aunque en ocasiones hay margen para pactar. b) La mayora de negocios tienen carcter formal o solemne porque son requisitos para su validez. Forma ad solemnitatem. Ej.: matrimonio, parejas de hecho c) Hay otras normas en derecho de familia que reciben mayor influencia de los principios ticos que rigen en la sociedad en cada momento, y sus normas, son susceptibles y se modifican constantemente o son reformadas por normas posteriores ms modernas. Por ejemplo hace unos aos que una mujer pudiera ser madre soltera no era reconocido como familia. Hay determinadas materias en derecho de familia, sobre las cuales slo el estado puede legislar, estn establecidas en los art. 149.1 y 149.8 de la CE, son: formas del matrimonio requisitos para la celebracin del matrimonio la inscripcin del matrimonio la nulidad, la separacin y el divorcio

Estas materias slo pueden ser reguladas por el CC estatal comn, el resto por legislacin autnoma pertinente. En concreto en la legislacin catalana, encontramos las siguientes materias reguladas por el cdigo de familia de Catalua: los efectos del matrimonio los regmenes econmicos matrimoniales determinados efectos de la nulidad, separacin y divorcio la filiacin y la adopcin la obligacin legal de administrar alimentos entre los parientes

Mediante el legislador cataln encontramos leyes separadas al c.fam.cat., sobre: uniones estables de pareja (parejas de hecho) las situaciones de convivencia de ayuda mutua acogimiento de las personas mayores la mediacin familiar

Algunas leyes son: Llei 18/2003 de 4 de julio de apoyo a las familias Ley estatal 40/2003 de 18 de noviembre de proteccin a las familias numerosas.

2. LA FAMILIA: CONCEPTO Y CARACTERIZACIN El concepto de familia ha ido evolucionando a travs del los tiempos. Actualmente, entendemos que hay familia segn la jurisprudencia y la doctrina, cuando se cumplen unos requisitos:

que sea un grupo formado por 2 o ms personas, unido ya sea por vnculo de parentesco o por un sistema de convivencia determinada y concreta que las une. Las situaciones de convivencia que son consideradas familia son: El matrimonio Las parejas de hecho (heterosexuales y homosexuales)

no se considera familia, a las situaciones de convivencia de ayuda mutua ni tampoco al acogimiento de de personas mayores. Se necesita que exista una relacin afectiva con proyecto de vida en comn.

Tipos de familia Hay tres tipos de familia: a) Familia nuclear formada por los dos miembros y sus hijos comunes, ya sean naturales o adoptivos, o bien, el hijo de alguno de ellos pero que conviva con ambos. b) Familia monoparental un progenitor con su hijo, o bien una persona con su hijo adoptivo. Tambin la relacin del menor con el tutor o con el acogedor. c) Familia extensa o amplia formada por todos los familiares unidos por el vnculo de parentesco. 3. EL PARENTESCO: CONCEPTO, TIPOS. LINEAS El parentesco es la cualidad que ostentan recprocamente varias personas entre si porque descienden la una de la otra o porque tienen un mismo ascendente comn. Tipos: a) Por consanguinidadel dato es que sean de la misma sangre, ej: padre e hijo biolgico. b) Por afinidad parientes consanguneos de un cnyuge con respecto al otro cnyuge (cuados, suegros slo cuando hay matrimonio). c) Por ley parentesco creado por la ley. Ej. La adopcin. Es la ley quien crea el parentesco entre padre e hijo La lnea La proximidad del parentesco esta determinada por el numero de generaciones, cada generacin forma un grado. -Parientes de 1r grado hermanos, padres, hijos -Parientes de 2 grado abuelos, nietos La lnea directa o recta, est determinada entre las personas que descienden las unas de las otras. Esta lnea puede ser:

ascendente padres, abuelos descendiente hijos, nietos

La lnea colateral solamente entre los hermanos. 4. LAS SITUACIONES DE CONVIVENCIA DE AYUDA MTUA Se da cuando las personas mayores no tienen familia, o la tienen pero no pueden hacerse cargo. Se unen varias personas basadas en la necesidad de compaa, y su finalidad es compartir gastos, realizar tareas domesticas el legislador cataln ha regulado estas situaciones con la finalidad de que estas personas no queden aisladas en un centro geritrico. - ley 19/1998 de 28 de diciembre sobre situaciones de convivencia de ayuda mutua. Estas situaciones se constituyen celebrando un contrato entre dos o ms personas mayores de edad que desarrollan su vida en una misma vivienda con voluntad de permanencia y con la finalidad de ayudarse. Requisitos:

las partes han de ser mayores de edad si se est incapacitado lo celebrar su representante legal no pueden intervenir parientes en lnea recta, pero si en lnea colateral y sin limite de grado. No pueden intervenir personas casadas o parejas de hecho Esta unin ha de estar formada por un mnimo de 2 personas y un mximo de 4, pero este numero mximo no existe cuando est integrada por personas en la lnea colateral.

Las situaciones de convivencia de ayuda mutua se pueden constituir mediante: un contrato, el cual ha de constar en escritura pblica un periodo de convivencia de 2 aos mediante acta de notoriedad.

Contenido: La ley, deja margen de libertad a las partes para establecer los derechos y obligaciones que les interesen, pero hemos de saber que puede ser revisado y modificado en cualquier momento. Tambin, se pueden pactar los efectos a raz de la extincin de la convivencia. Al margen de la libertad de pacto, la ley establece derechos y obligaciones mnimos que han de respetarse, son: Obligacin de convivencia en la misma vivienda. La vivienda puede ser propiedad de uno, en copropiedad con el resto, o de arrendamiento. Obligacin de prestarse ayuda mutua. Se entiende esta obligacin como ayuda en carcter de colaboracin de punto de vista moral y de convivencia, as como el respeto mutuo. Obligacin de compartir los gastos y trabajo domstico. La adquisicin y el mantenimiento de la vivienda produce gastos, pero no todos los miembros estn obligados de la misma manera, unos pueden aportar dinero y otros ocuparse de las tareas de la casa. La proporcin de la contribucin no es igualitaria. Cada uno aportar en proporcin a sus posibilidades personales, depende del pacto.

Causas de extincin de la convivencia Son las siguientes: Las que hayan pactado las partes Por mutuo acuerdo de las partes Desistimiento unilateral de una de ellas ( para el resto sigue) Cuando alguna parte contrae matrimonio o se constituye en pareja de hecho ( para el resto sigue) Por muerte de alguna de las partes ( para el resto sigue)

Cuando esta unin se extingue, debe formalizarse en escritura pblica. Efectos de la extincin Quedan revocados los poderes de representacin otorgados a otros. La ley distingue entre: a) los efectos de la extincin en vida b) los efectos de la extincin en muerte a) los efectos de la extincin en vida La ley hace referencia en dos aspectos: 1. vivienda 2. compensacin econmica 1. vivienda

A falta de acuerdo, si la vivienda es propiedad de alguna de las personas, las dems personas no titulares deben abandonarlas en un plazo de 3 meses a partir de la extincin de convivencia. Si esta en copropiedad, en defecto de pacto, la ley sugiere a las partes que acudan al juez o arbitro. Si esta en arrendamiento, tendremos que acudir a la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU) 2. compensacin econmica La ley regula cuando alguno de los miembros trabajo para la casa o para otro miembro, sin recibir a cambio la debida contraprestacin, y se produzca un enriquecimiento injusto en perjuicio de este miembro. Esta persona tiene derecho a una cuanta dineraria determinada por pacto o acuerdo entre los interesados, y a falta de acuerdo, se resolver mediante arbitraje o resolucin judicial. El plazo para ejercitar la accin, es de un ao a partir de la extincin de la convivencia. b) los efectos de la extincin en muerte 1. vivienda La norma, con respecto a la vivienda, dice que si era propiedad de la persona fallecida, los no propietarios tienen derecho a ocuparla durante los 6 meses siguientes al fallecimiento. En copropiedad y cotitularidad, la norma remite al acuerdo de los interesados, y a falta de acuerdo pueden acudir al juez o al arbitraje. Si la vivienda estaba en arrendamiento y el titular era la parte fallecida, los dems tendrn derecho a habitar la vivienda durante un ao, desde el fallecimiento, o bien, por el tiempo que reste hasta que se extinga el contrato de arrendamiento, siempre y cuando este sea inferior a un ao. 2. pensin peridica La norma lo regula cuando la parte sobreviviente era mantenida por la parte fallecida (ya sea total o parcialmente) durante el ao anterior al fallecimiento y no tuvieren medios suficientes para subsistir. La parte sobreviviente tendr derecho a exigir una pensin alimenticia (suma dineraria peridica) a cargo de los herederos del fallecido, en el transcurso de un ao desde el fallecimiento o extincin de la convivencia, hasta un plazo mximo de 3 aos. 5. EL ACOGIMIENTO DE PERSONAS MAYORES La finalidad es procurar a la gente mayor, un ambiente familiar, una compaa, y tambin hay un punto de vista econmico. El legislador cataln regula este acogimiento, mediante dos leyes:

ley 29 de diciembre de 2000 dacolliment de persones grans lo regula exclusivamente entre particulares y recoge el contenido de este contrato. Ley 13 de junio de 2001 dacolliment familiar per a persones grans regula el contrato de acogimiento en el que interviene la Administracin pblica como un servicio social, en el que ha de intervenir la Administracin Pblica autorizando la validez del contrato, y tambin, la Administracin de la Generalitat ha de velar por el correcto cumplimiento del contrato.

Las dos leyes son iguales en su contenido, la diferencia es que en una se encarga la administracin, y en la otra slo los particulares. Este contrato se define as: una persona o varias, son acogidas por los acogedores que se comprometen a cuidarlos, alimentarlos, procurarles el bienestar general, a cambio de recibir una contraprestacin consistente en Bienes Muebles (BM) Bienes Inmuebles (BI) o dinero. Este contrato no implica que la parte acogedora se quede con la administracin legal o bienes de la parte acogida.

Tipos de acogimiento: La ley distingue 2 tipos: a) acogimiento por razn de edad b) acogimiento por razn de discapacidad a) acogimiento por razn de edad La parte acogida ha de tener como mnimo 65 aos. Si son varios los acogidos, el de menos edad, deber tener como mnimo 15 aos ms que el acogedor de ms edad. b) acogimiento por razn de discapacidad El acogido tambin ha de tener como mnimo 65 aos y adems estar discapacitado ya sea fsica o psquicamente, pero aqu la norma no exige la diferencia de edad entre ambas partes. Es suficiente que en el grupo slo haya un discapacitado, aunque el resto no lo sea, para que haya este tipo de acogimiento. Requisitos No debe existir vnculo de parentesco (ya sea por consanguinidad o adopcin) entre ambas partes hasta el 2 grado, pero si entre parientes a partir del 3r grado. El contrato de acogimiento ha de ser como mnimo de 3 aos, aunque puede ser de ms. a) requisitos para la parte acogedora ha de ser mayor de edad, y tener plena capacidad de obrar puede ser una persona, una pareja casada o una pareja de hecho.

b) requisitos para la parte acogida ha de tener como mnimo 65 aos puede ser acogido una persona, una pareja casada o de hecho, una familia monoparental, y tambin una persona que tenga relacin de parentesco hasta el 2 grado ya sea por consanguinidad o adopcin.

Para la valida constitucin de este contrato, ha de constar en escritura pblica y se harn constar las prestaciones de las partes al inscribirse en el registro de acogimiento de personas mayores, aunque la inscripcin no es un requisito necesario para su validez. Contenido del contrato Los derechos y obligaciones comunes para ambas partes, son: -

Deber de convivir en la misma vivienda Deber de prestarse ayuda mutua ( desde el punto de vista moral y efectivo) Compartir los gastos de la casa y servicio domstico ( al igual que en el sistema de convivencia de ayuda mutua, tampoco hace falta que sea de la misma manera para las dos partes, la cuanta debe ser proporcional, y en principio ser lo que se pacte).

Prestaciones de las partes a) prestaciones de la parte acogida La parte acogida debe transmitir la propiedad de BM, BI o dinero, lo puede hacer en cualquier momento, ya sea en el momento de la celebracin del contrato (es lo ms habitual), llegando el contrato a su extincin, o bien, despus de celebrarse el contrato. b) prestaciones de la parte acogedora La parte acogedora puede obligarse a tres tipos de prestaciones:

a cuidar y velar por el acogido, por su compaa ( seria asistencia personal) adems de la asistencia personal se obliga a alimentar a la persona acogida para que pueda sobrevivir. Puede ser que la parte acogedora le de una cantidad de dinero a la parte acogida para que ella misma lo destine a los alimentos, o bien, que la propia parte acogedora le proporcione los alimentos a la parte acogida. Ejemplo: Ten X euros para comprar pan Ten un bocadillo exclusivamente a alimentar a la parte acogida

En cuanto a la prestacin de alimentos, hemos de tener en cuenta que el contenido y la cuanta ser la que pacten las partes, y en defecto de pacto lo que diga la ley (lo veremos en el tema 2.) Causas de extincin del contrato -

por las causas que las partes hayan pactado por mutuo acuerdo ha de estar formalizado en escritura pblica por desistimiento de cualquiera de las partes tambin ha de estar formalizado en escritura pblica y ha de notificarse a la otra parte con 6 meses de antelacin porque una de las partes pueda extinguir voluntariamente el contrato, cuando la otra parte, incumple con sus obligaciones, o bien, le es imputable alguna causa por la que se haga imposible la convivencia. Ej. Maltratar al acogido; el acogido no se deja cuidar. La parte que lo quiere extinguir ha de notificarlo a la otra parte, y esta notificacin tendr efectos automticos (fin del contrato desde la notificacin). Por muerte o declaracin de fallecimiento por la parte acogida (si hay ms de un acogido, el acogimiento sigue para el resto). Por muerte o declaracin de fallecimiento de la parte acogedora (si son varios los acogedores y el que sobrevive justifica que le es muy gravoso sobrellevar l slo el acogimiento, podr extinguir el contrato, pero sino lo justifica, el acogimiento sigue para l).

Efectos de la extincin Los efectos de la extincin, los distinguiremos entre: a) los efectos de la extincin en vida b) los efectos de la extincin por causa de muerte c) los efectos de la extincin con relacin a la vivienda a) los efectos de la extincin en vida revocacin de poderes que cualquier parte atorgue a la otra cuando obedezca a la voluntad unilateral de cualquier parte. La parte no titular de la vivienda debe abandonarla en un plazo mximo de 3 meses a partir de la notificacin del desistimiento. Cuando es por el incumplimiento o la imposibilidad de convivencia por parte de la parte acogedora y no sea titular de la vivienda, esta ha de abandonarla dentro de los 15 das siguientes de la notificacin de la resolucin del contrato. Si estas mismas causas son imputables a la parte acogida no titular de la vivienda, esta ha de abandonarla en un plazo de 2 meses desde la notificacin de la resolucin. Cuando el que incumple es el propietario, la ley no dice nada, pero la doctrina y la jurisprudencia dicen que no se le puede sacar de la casa. La parte no titular de la vivienda, tiene un plazo mximo de 3 meses desde la notificacin por aplicacin a la lgica del art. 6.2 de la ley 29 de diciembre de 2000. Cuando la extincin se deba a la voluntad unilateral de una de las dos partes o al incumplimiento, la norma dice que la parte que haya recibido un enriquecimiento injusto, tendr derecho a una recompensacin econmica. efectos de la extincin por causa de muerte el reequilibrio de las prestaciones. Hemos de tener en cuenta que la norma slo contempla los derechos sucesorios por la muerte del acogido. Cuando fallece el acogido, la norma dice que si se ha producido una gran desproporcin entre las prestaciones del acogedor respecto a la prestacin recibida de la parte acogida, en beneficio de la acogida fallecida, entonces, el acogedor, como hay desequilibrio, la ley

b) los -

lo faculta para que los herederos del acogido den una indemnizacin determinada por acuerdo entre los interesados o bien por testamento. Si no llegan a un acuerdo y el testamento no dice nada, podrn acudir al juez o al arbitraje en el trmino de 1 ao a contar desde el fallecimiento de la parte acogida. c) los efectos de la extincin con relacin a la vivienda si el fallecimiento es de la parte acogida propietaria de la vivienda, la parte acogedora podr habilitarla durante un ao desde el fallecimiento. Si el fallecimiento es de la parte acogedora propietaria de la vivienda, la parte acogida podr habilitarla durante un ao desde el fallecimiento. Si el fallecimiento de cualquier parte titular de un arrendamiento, la ley remite al art.6.1 de la LAU.

Derechos sucesorios Slo los tiene la parte acogedora por la acogida, si el acogimiento ha tenido un plazo mnimo de 4 aos. (Recordamos que los contratos de acogimiento han de ser como mnimo de 3 aos).

cuando el acogido fallece sin hacer testamento (sucesin intestada) y no ha distribuido sus bienes, la ley los distribuye entre los llamados herederos forzosos. Como hay un acogimiento, el acogedor tendr una serie de derechos y concurre con los parientes:

o si concurre con descendientes, ascendientes, cnyuge, colaterales hasta el 2


grado, por consanguinidad o adopcin, el acogedor tiene derecho a reclamar: bienes hereditarios o equivalente en dinero que represente parte del valor de la herencia. Tiene el plazo de un ao desde el fallecimiento del acogido. si no existe ningn pariente, el ordenamiento dice que tendr derecho: a toda la herencia

cuando el acogido fallece haciendo testamento (sucesin testada) los bienes se repartirn entre los herederos. El acogedor tendr los mismos derechos que en la sucesin intestada.

TEMA 2: LA OBLIGACIN DE ALIMENTOS 1. LA OBLIGACIN DE ALIMENTOS: CONCEPTO, NATURALEZA Y CARACTERES La obligacin de alimentos se fundamenta en la relacin de parentesco cuando alguno de ellos se encuentre en estado de necesidad (art.259 y ss del ccCat). Se diferencia con los contratos de alimentos en que estos estn marcados en las disposiciones de la autonoma de la voluntad, no tienen porque ser parientes entre si. Tiene las caractersticas que

las propias partes establezcan. Puede ser nter vivos o mortis causa, donde se deja marcado en el testamento. Tambin se diferencian los alimentos autnomos (deber legal) de los alimentos institucionales, que son aquellos que tienen su origen en una institucin determinada (Ej.: matrimonio) y que tienen su propia regulacin especfica. Caractersticas

Es un derecho irrenunciable- ya que seria como renunciar a la propia vida, ni a recibir ni a dar alimentos. Obligaciones y derecho intransmisible a terceros- porque es una prestacin personalsima. Lo es nter vivos y tambin mortis causa, no se transmite a los herederos. Obligaciones y derecho inembargable- el alimentista (quien recibe) tiene acreedores y nunca podrn embargarle este derecho que tiene con el alimentante ( el que da). Si este alimentante es acreedor del alimentista, no se puede NUNCA compensar las deudas que tengan entre ellos por el deber de alimentos Prestacin recproca- los parientes tienen obligacin de dar alimentos entre ellos. El que un da es deudor de alimentos, otro da podr ser acreedor. Es imprescriptible- por no reclamar el derecho en un momento de necesidad, esto no quiere decir que el derecho prescriba.

2. SUJETOS Tienen derecho a percibir alimentos: a) descendientes cuando los descendientes reclaman alimentos a los ascendentes cuando el estado de necesidad le es imputable (es su culpa) este si que tendr derecho de alimentos pero slo a los naturales o estrictos en que se reduce la cuanta lo mnimo para evitar que caiga en la indulgencia o mendicidad. b) ascendientes cuando reclaman alimentos a los descendientes. Estos siempre tienen derecho a los alimentos civiles o amplios, aunque el estado de necesidad le sea imputable. c) hermanos slo, y en cualquier caso, tienen derecho a alimentos naturales o estrictos, adems, slo cuando el estado de necesidad NO le sea imputable, sino no tendr derecho ni siquiera a stos. d) tutores e incapaces siempre van a tener derecho a alimentos civiles o amplios. Por lo que respecta a los incapacitados, estn exentos de prestar alimentos, excepto si tienen un patrimonio de tal envergadura que si se prev que va a satisfacer sus propias necesidades en el futuro y le sobra, para poder dar a este necesitado. Jerarqua u orden de preferencia para reclamar alimentos 1 se reclaman alimentos institucionales, es decir, al cnyuge o pareja de hecho, de acuerdo a la ley de parejas estables. 2 se reclaman a los descendientes, siguiendo el orden de prioridad de grado, y hasta el ltimo grado. Si no a los hijos, a los nietos Si un hijo no tiene bastante, puede pedirse a otro o a un nieto y si no hay bastante a los dems. 3 se reclaman a los ascendientes, es decir, padres abuelos 4 se reclaman a los hermanos, slo a los propios, no a los hijos de stos. En caso de pluralidad de obligados, si uno fallece o est sin recursos, lo que suceder es que aumentar la cuota de los dems que suplirn la deuda de ste, pero la deuda no se modifica. Pluralidad de alimentistas Puede ser que un alimentante tenga como obligacin a dar alimentos a varias personas. No hay problema si tiene suficientes recursos econmicos. Si no es as, la ley establece un orden de preferencia.

1 se hace frente a los alimentos institucionales, excepto si tenemos un hijo menor de edad, ya que este tiene preferencia. 2 descendientes siguiendo el orden de proximidad de grado 3 ascendientes 4 hermanos 3. PRESUPUESTOS Y NACIMIENTO DE LA OBLIGACIN Los requisitos para que nazca la obligacin son los siguientes: Vinculo de parentesco Estado de necesidad de la persona individual, no de los que dependan de ella. Se est en estado de necesidad cuando no tenemos ingresos laborables ni tampoco patrimonio mueble o inmueble, aunque tambin puede darse un estado de necesidad parcial cuando con los recursos que se tienen no llegas a una situacin normal. El obligado o alimentante tiene que tener ingresos y patrimonio suficiente para poder dar el derecho de alimentos. Hay que descontar de este patrimonio lo que necesita para sus propias necesidades o para alimentar a su familia nuclear (institucional). La reclamacin del alimentista puede ser de forma extrajudicial o judicialmente. Slo se tendr derecho a percibir alimentos despus de la reclamacin.

4. LA PRESTACIN DE ALIMENTOS. CONTENIDO Y CUANTA El contenido de los alimentos es una obligacin prcticamente dineraria, para que el alimentista pueda satisfacer sus necesidades, normalmente se hace mensualmente para satisfacer las siguientes necesidades: vivienda (alquiler) vestido asistencia sanitaria y farmacutica formacin educacional la jurisprudencia y la doctrina opinan que se esta obligado a pagar la formacin del alimentista hasta que termine unos estudios para que pueda lograr un puesto de trabajo digno. Se est obligado a pagar siempre que el alimentista demuestre inters y no pueda reprochrsele abandono o vagancia. Hay un lmite temporal razonable.

Cuanta de los alimentos: Se puede fijar de 2 formas: a) de mutuo acuerdo b) por un juez Deben marcarse las bases para su actualizacin, y se revisar anualmente. Por lo tanto es variable, tambin por el estado de necesidad del alimentista o el poder adquisitivo del alimentante, para esta variacin, debe solicitarse judicialmente. El cumplimiento de la obligacin La ley faculta al obligado a elegir como cumplir, o bien dndole una suma dineraria o bien acogerlo en casa, pero basta que se niegue para que se pague en dinero. Si hay muchos alimentantes, escoge el alimentista. 5. EXTINCIN DE LA OBLIGACIN DE ALIMENTOS Las causas de la extincin de la obligacin son las siguientes: muerte o declaracin de fallecimiento del alimentista o del alimentante. Si hay varios, la obligacin subsiste hasta la muerte del ltimo de ellos. Insolvencia del obligado Cuando el alimentista deje de estar en estado de necesidad Cuando el alimentista, siendo heredero del alimentante haya incurrido en causa de desheredacin

Cuando los padres reclaman alimentos al hijo menor de edad. Si tienen la patria potestad pueden cogerlos, pero si son privados o fueron privados de la patria potestad, no pueden reclamar. Si pueden, si recuperan la patria potestad.

TEMA 3. LA FILIACI 1. LA FILIACI: CONCEPTE I CLASSES Hi ha dos tipus de filiaci: a) per naturalesa b) per adopci La filiaci per naturalesa (a) sestableix quan hi ha un vincle de consanguinitat entre pares i fills, en canvi en la filiaci per adopci (b) no hi ha vincle de consanguinitat, hi ha un vincle legal desprs duna resoluci judicial. Tant (a) com (b) poden ser filiacions matrimonials com no matrimonials.

10

En les filiacions matrimonials, els pares estan casats entre ells, i en les no matrimonials no ho estan. Les conseqncies daquesta distinci entre filiaci matrimonial i no matrimonial, les trobem en: - la determinaci de la filiaci - en matria dimpugnaci i reclamaci En qualsevol tipus de filiaci, (matrimonial, no matrimonial i adoptiva) existeixen els mateixos drets i deures tant pels pares com pels fills. La excepci es dona en dret de successions, on els adoptius no tenen els mateixos efectes amb els collaterals ( tiets), que els fills naturals ( nebots), per entre pares i fills si. 2. EL PERODE LEGAL DE CONCEPCI El perode legal de concepci s una presumpci. Consisteix en determinar quan una persona que neix, ja estava concebuda, per exemple, si mor el pare abans de que neixi el fill, com sabem si estava concebuda la viuda? Hi ha un perode legal de concepci, establert en els primers 120 dies, hi ha tamb un perode legal de gestaci que es presumeix que es de 300 dies. /-----------------/----------------------------------/ 120 /----------------------------------------------------/ 300 Regulat a lart. 81 del codi de famlia* 3. LA DETERMINACI DE LA MATERNITAT Com es determina la maternitat? Lart. 87.2 del codi de famlia* diu, que la mare s qui dona a llum, i a ms sha de demostrar la identitat del nascut. La mare ho acredita en la inscripci en el registre en els 8 dies segents del naixement, mitjanant la declaraci i amb un certificat mdic. Si ens passem dels 8 dies tamb necessitarem un expedient administratiu, en el que consti un certificat mdic, la identitat de la mare, certificat de matrimoni dels pares, que la persona no estigui inscrita al registre per una altra via... ( ppi de fe publica registral). La determinaci de la maternitat no representa cap problema, en principi noms cal la prova de naixement i la declaraci de dinteressat en el registre civil. 4. LA DETERMINACI DE LA PATERNITAT MATRIMONIAL La determinaci de la paternitat en la filiaci matrimonial es fa per via duna presumpci, regulada a lart. 89 del codi de famlia.* Es presumeixen fills del marit, els que neixin desprs de la celebraci del matrimoni i tamb aquells que neixin dins dels 300 dies segents a la separaci dels cnjuges o dissoluci del matrimoni. Si el fill neix desprs dels 300 dies, 89 en aquest cas, tenen la condici de matrimonial si es prova que ha nascut a conseqncia de les relacions sexuals entre els cnjuges. En qualsevol cas pot haver una acci dimpugnaci de la paternitat, o be al contrari, una acci de reclamaci de la paternitat. Problema: 300 dies desprs de la dissoluci del matrimoni, o de la mort del pare, i la senyora es torna a casar el dia que fa 120, per presumpci, ens trobarem amb els dos casos, ja que neix el dia 300 desprs de la ruptura o mort, i tamb ens trobem que el nen ha nascut dins del 2n matrimoni. El codi de famlia ens diu que preval el primer marit, no el segon, ja que es basa en la

11

praxis mdica, i s ms probable que neixi al dia 300 que no al 180.Ara b, si el segon marit va al registre i diu que desconeix la paternitat, automticament el fill s del primer marit. Cal una declaraci autntica, s a dir comparixer davant el jutge i que aquest faci un acte de la nova declaraci, o b anar al notari i que doni entrada al registre. El termini de la entrada al registre s fins als 6 mesos segents del naixement. Passats els 6 mesos shaur de fer una acci dimpugnaci de la paternitats. Els casos en que no sadmet el desconeixement sn: - quan el marit coneix lembars abans de contraure matrimoni - quan ha adms la paternitat de qualsevol forma - quan la mare demostra que hi ha hagut relacions sexuals amb el marit en el perode de concepci (120 dies). 5. FILIACI MATRIMONIAL I NO MATRIMONIAL I REPRODUCCI ASSISTIDA El fill nascut abans del matrimoni, esdev fill matrimonial, des de la celebraci del matrimoni. La reproducci assistida, es pot donar tant en els casos matrimonials com en els no matrimonials. ( no es un tercer tipus de filiaci) En els casos matrimonials, la filiaci ser matrimonial quan shagi fet amb el consentiment exprs del marit i shagi formalitzat en escriptura pblica. Hi ha diferents casos: amb esperma o gmets del pare ( tcniques homlogues) amb esperma daltres homes ( tcniques heterlogues) si lembri s de la mare si lembri s duna altre dona...

En la fecundaci post mortem i desprs dinseminar a la dona cal: gmets o esperma del marit Tamb cal: - la constncia de la voluntat expressa del marit, de la fecundaci desprs de la mort - noms es pot fer una vegada, amb independncia dels fills que surtin (3, 4, 5... fills). En un nic cas. - Que el procs de fecundaci sinici als 270 dies desprs de la mort del marit. Perqu el jutge pugui prorrogar-ho 90 dies ms, cal justa causa que impedeixi a la dona fer-ho en el temps legal establert. ( Lherncia queda ens suspens fins el termini daquell embars). 6. FILIACI NO MATRIMONIAL 6.1 Mitjans de determinaci Hi ha tres supsits de determinaci de la filiaci no matrimonial. 1r supsit Presumpcions iuris tantum ( admet prova en contra) Aquest primer supsit ens diu que es presumeix pare, a lhome amb el qual la mare ha conviscut en el perode de concepci (120 dies). Sense convivncia, tamb pot ser pare, lhome que mantingut relacions sexuals amb la mare durant el mateix perode. Tamb es reconeix com a pare, a lhome que reconeix tcitament o de forma diferent a la que diu la llei, la paternitat. 2n supsit Per reconeixement. Aquest reconeixement es pot fer per tres vies:

12

per testament per escriptura pblica mitjanant compareixena o declaraci, davant el jutge del registre civil.

Aquest reconeixement no s convenient, ja que hi ha casos en que les persones es poden sentir obligades a fer aquest reconeixement. Per exemple: A B A A es mare de C, no s el pare de C ( el pare es desconegut). i B es casen, i B reconeix a C com a fill seu. i B es separen. A partir daquest moment, B estaria obligat a passar una pensi alimentcia a C.

3r supsit Pot ser per resoluci dictada en un expedient tramitat conforme a la legislaci en el registre civil. Tamb pot ser com a conseqncia d0una sentncia ferma dictada en un judici civil o penal. 6.2 El reconeixement La capacitat pel reconeixement, la tenen els majors de 14 anys. Com s un menor se lintenta protegir, i cal que pel consentiment dun menor dedat no emancipat, hi hagi aprovaci judicial prvia audincia del MF. Shan de mirar els interessos del fill. Els menors no estan subjectes a emplaaments. En cas de una demanda al menor, respondr per ell, els ascendents, descendents cnjuge o collaterals. Si hi ha una separaci, i la dona s major dedat, haur de dirigir la demanda contra els ascendents daquest, o collaterals si aquests sn majors dedat. Si els 2 sn menors ( home i dona) seran els ascendents dambds qui es dirigiran les respectives demandes. * qui t la legitimaci activa per demanar aliments? Si el fill s menor dedat, la mare est legitimada per anar en contra del pare Si el fill s major dedat, el fill est legitimat per anar en contra del pare o de la mare Si el fill era menor dedat i el pare li passava una pensi alimentcia, i a larribar a la majoria dedat li deixa de passar la pensi qual el fill el necessita, la mateixa mare podr anar en contra del pare perqu la situaci ve des de la minoria dedat.* Requisit addicional: si es reconeix fill no matrimonial a un major dedat o a un menor emancipat, ser necessari el consentiment daquest, ja sigui exprs o tcit. Si el major dedat o emancipat, es nega, hi haur una acci de reclamaci de paternitat no matrimonial. En la fecundaci assistida de la dona en els casos no matrimonials, la regulaci ser la mateixa que en els casos matrimonials. el mateix passa en la fecundaci assistida post mortem, les regles sn les mateixes en els dos casos ( punt 3.5) 7. LES ACCIONS DE FILIACI. CONCEPTES GENERALS. REGLES COMUNES ACCIONS DE FILIACI Normes comunes Accions de reclamaci: Filial matrimonial Filial no matrimonial accions dimpugnaci per part del pare per part de la mare per part del fill/a reconeixement viciat

Les normes comunes a tot procediment de filiaci sn les segents:

13

a) mitjans de prova: sadmeten totes les establertes a lart- 217 LEC, ( documents, testimonis, prits, reconeixement judicial...). Les ms importants sn: - interrogatori de parts - testimonis - prits ( prova pericial biolgica si hi ha els mateixos gens. s u 99% fiable. Matis: qu passa quan es nega a fer-se la prova de paternitat?? Fa 6 anys, si no te la feies automticament eres el pare. Avui en dia, la negativa no s suficient per imputar o denegar una paternitat. Si s la nica prova que tenim, ens quedarem sense prova. ( cas Iglesias) b) la legitimaci passiva: si demandem al pare o a la mare. Si una persona demandada mor, lacci no sextingeix sin que passa als seus hereus. c) la extentium plurium concuventium. Mitjans de defensa del demandat per una pluralitat de concubins. Vol dir que un home, al que li poden reclamar una paternitat, diu que la dona ha estat amb un altre home o ms, i no noms amb ell. Si es podia demostrar, fa uns anys, el jutge no sabia que fer i el fill no tenia pare. Avui en dia la llei diu que malgrat que es demostri que la mare ha estat amb un altre home, no s suficient per destruir la presumpci de paternitat, aix no vol dir que no valgui, sin que faltarien ms proves, i aquesta shauria de tenir en compte, seria una prova ms, i el jutge, ha de valorar la prova sobre el seu conjunt. d) no es pot reclamar una filiaci que contradigui un altre declarada per sentncia ferma. En aquest cas hi ha un problema, ex: a Alacant una sentencia diu que A s fill de X a Barcelona, sha iniciat un procediment on B, el pare de A, fa una acci de reclamaci de la paternitat, i la sentncia deia que el pare s el de Alacant. a 2a instncia, el de Barcelona, aporta prova biolgica i la sentncia diu que el pare s el de Barcelona. El de Alacant apella la sentncia i va al Suprem aquest cas no est resolt. Que sha de fer? Sarxiva?? Que es fa amb sentncies contradictries? 8. LES ACCIONS DE RECLAMACI Hi ha dos supsits daccions de reclamaci de la filiaci. a) reclamaci de la filiaci matrimonial la legitimaci activa, la tenen tant el pare com la mare com el fill. Si els fills sn menors dedat ho faran mitjanant els seus representants legals. En aquests casos, el termini s durant tota la seva vida. Si el fill hagus mort i no hagus interposat lacci de reclamaci de la filiaci matrimonial, o b, lhagus interposat per es mor abans darribar a sentncia, en aquests dos casos, lacci pot ser continuada pels fills daquest fill, o pels hereus daquest fill. Si no es va interposar, els fills daquests fill o els hereus daquest fill, tenen el termini de dos anys des del moment en que es van descobrir les proves on es documenten. Ara b, aquest termini de dos anys es pot prorrogar si el fill mort no ha passat 4 anys de la majoria dedat. Ex: FILL mor el dia 31/12/00 dia que coincideix amb la seva majoria dedat. Aquest FILL no va interposar lacci. Els hereus o fills daquest FILL descobreixen probes noves el dia segent (1/1/01) aquests, tenen dos opcions: 1 termini de dos anys = 1/1/03 2 majoria dedat del FILL +4 anys= 31/12/04

14

En aquest cas els fills o els hereus del FILL tenen la possibilitat de prorrogar 2 anys ms lacci de reclamaci. b) reclamaci de la filiaci no matrimonial La legitimaci activa de lacci de reclamaci no matrimonial, la tenen els fills o els representants legals, el termini per interposar-la es durant tota la seva vida. Saplica el mateix termini que en la reclamaci de la filiaci matrimonial quan el fill no ha interposat acci, i be quan lha interposat per encara no hi ha sentncia. Els legitimats continuen sent els mateixos, els fills del fill o els hereus, els quals tenen o b 2 anys des del descobriment de proves noves, o b 4 anys des de la majoria dedat. El pare i la mare tamb poden reclamar la paternitat o maternitat no matrimonial durant tota la seva vida, per sempre que aquest reconeixement no hagus estat vlid pel fill o per acci judicial. 9. LES ACCIONS DIMPUGNACI a) el PARE impugna la paternitat matrimonial Te el termini de dos anys per interposar lacci o b des del naixement del fill/a, o b des del coneixement de proves que fonamenten la filiaci. Aquesta acci es transmet als fills o descendents del marit, respectant els terminis. b) la MARE impugna la paternitat matrimonial Te el termini de 2 anys des del naixement del fill/a o des del descobriment de proves. tu no ets el pare del meu fill c) el FILL/A impugnen la paternitat matrimonial Ho poden fer en els 2 anys segents a la seva majoria dedat, a la recuperaci de capacitat o al descobriment de proves noves. d) impugnaci de la filiaci NO matrimonial ho pot fer qualsevol persona que resulti afectat ( normalment altres fills). El termini tamb s de 2 anys des de que sestableixi la paternitat, o b des de laparici de proves contraries a la paternitat. - La MATERNITAT no es pot impugnar!!Reconeixement viciat Si hi ha dol, violncia, intimidaci o error es pot impugnar. El termini s de 2 anys de caducitat des de la desaparici del vici i no anulla el consentiment. Lart 1267CC diu el temor de desagradar a las personas a quienes se debe sumisin y respeto, no anularan el contrato Aix no impugna per vici de la voluntat.

15

TEMA 4: LADOPCI 4.1 LADOPCI:CONCEPTES I CARACTERITZACI Ladopci s un altre tipus de filiaci, per en matria successria, els fills adoptius no tenen els mateixos drets en la successi intestada. En els altres casos, tindr els mateixos efectes que la filiaci per consanguinitat. 4.2 SUBJECTES DE LADOPCI: REQUISITS Hem de distingir entre: Persones que poden adoptar: - s necessari que sigui una persona que tingui plena capacitat dobrar (ple exercici dels drets civils) s a dir, els majors de 18 anys per no els menors emancipats. Les persones amb incapacitat no poden adoptar, tot i que sigui una incapacitat parcial. - Tamb s necessari tenir com a mnim 25 anys i ms de 14 anys que la persona adoptada. Ex: si jo tinc 25, el nen que adopti ha de tenir com a mxim 11 anys. - La llei 3/2005 del Parlament de Catalunya de 8 dabril, introdueix la possibilitat de ladopci conjunta en 2 casos: o matrimonis o persones que conviuen de manera estable

16

En aquests casos, pot ser que sadopti de manera conjunta, tot i que noms un dels dos tingui ms de 25 anys, per aix si, els 2 han de tenir 14 anys ms que ladoptat. Ex:jo tinc 25, i la meva parella estable t 23, el nen que poden adoptar conjuntament ha de tenir com a mxim 9 anys. Persones que no poden adoptar: - Les persones que hagin estat privades de la potestat dels seus fills ( causes molt greus) - El tutor o la tutora no poden adoptar als seus pupils, excepte si ja han passat el compte definitiu de la tutela. Aix vol dir que s quan el jutge accepta el compte que li fa el tutor per la gesti del b del tutor. - Tampoc poden adoptar els tutors que hagin estat destituts dun crrec tutelar - En els casos de destituci tutelar i la privaci de la potestat, es podr tornar a adoptar quan acabi el termini de privacitat. Es poden adoptar: - La llei parteix de la base que han de ser menors dedat no emancipats, per no tots, noms: Fills del cnjuge o de la persona amb qui ladoptant conviu de forma estable ( modificaci de la llei 3/2005). En aquests casos hi ha un requisit excepcional, que s que si laltre es mort, consenteixi, no se sap qui s el que hagi estat privat de la potestat. Orfes que siguin parents per consanguinitat o per afinitat dins del tercer grau ( oncle- nebots) Persones que estiguin sota la tutela del qui vol adoptar, quan prviament hagi rendit compte Persones que hagin estat en sistema dacolliment preadoptiu, per qui les t acollides. s un cas de menors desemparats, i lacolliment preadoptiu, s la fase dintegraci en una famlia, i si tot va b passar a ser adoptat. Tamb hi ha lacolliment simple en el que el menor desemparat, est per un perode lmit fins que acabi la situaci que provoca lacolliment Lacolliment que en principi era simple o transitori, i ha durat ms dun any, i es veu que el menor no podr tornar a la seva famlia dorigen, tamb podr ser adoptat. No es poden adoptar: - descendents, perqu no es poden sobreposar les dues filiacions ( natural i adoptiva) ja que el que es pretn amb ladopci s la mxima igualtat amb la filiaci natural, el pare natural mai podr ser pare adoptiu, a ligual que lavi. En canvi el tiet si que podria ser pare adoptiu ( 3r grau). - Parents que estiguin en 2n grau collateral per consanguinitat ( germans)o afinitat ( germans de la meva parella). En aquest segon cas, mentre duri el matrimoni.

Esquema:

grau generaci lnia pluralitat de graus directa/ recta: persones que descendeixen la una de laltre: pare fill net ... collateral: persones que no descendeixen la una de laltre, per tenen un tronc com: pare (tronc com) fill net filla neta

Ex: Avi Fill Net

Ex2: Pare Germ Germ

17

Hi ha 2 graus en lnia directa ascendent Ex3: Avi Tiet Pare Nebot Entre tiet i nebot hi ha 3 graus de collateralitat. Ex5: Afinitat Pare fill filla marit tenen el mateix grau ( com si fossin la mateixa persona)

Hi ha 2 graus en lnia collateral Ex4: Avi Tiet cusi Pare cusi

Entre cosins hi ha 4 graus de collateralitat

Entre cunyats hi ha 2 graus dafinitat.

4.3 CONSTITUCI DE LADOPCI El procediment dadopci sacaba amb una resoluci judicial motivada. En el procediment pot haver una fase administrativa, anomenada proposta dadopci, que consisteix en una proposta prvia feta en el cas de Catalunya, per lInstitut catal de lacolliment i de ladopci formulada pel jutge desprs de transmetre lexpedient administratiu on hi ha una srie de dades ( edat, estatus social i econmic dels adoptants...) en aquest acte previ sha de veure la idonetat de les persones que volen adoptar. Lart.119 cod.fam ens diu que sha de buscar linters predominant de ladoptat. Si la persona/es no resulten idnies la llei preveu un mecanisme amb recurs davant la via civil . com es una decisi administrativa, el ms lgic seria utilitzar el recurs administratiu, per en aquests casos es fa recurs davant la via civil per la jurisdicci voluntria (quan no hi ha litigi entre les parts) que consisteix en citar a ladministraci perqu davant el jutge digui que si s idoni. Ladministraci pot no personar-se, llavors, quina mena dacci s aquesta?? En aquest acte previ, tamb sha dacreditar lltim domicili del pare i de la mare biolgics, i en el cas de que ladoptat estigus sotms a rgim de tutela shauria dacreditar el domicili dels tutors o acollidors. Aquesta proposta, no cal en els casos segents, on es passaria directament al procediment judicial: Quan el fill que es vol adoptar sigui del cnjuge o de la persona amb qui ladoptant viu en relaci de parella de carcter estable. Els orfes parents fins el 3r grau per consanguinitat o afinitat Persones que hagin estat sota la tutela de qui el vol adoptar

Fases del procediment Sn tres: a) persones que han de comparixer i consentir ladopci b) persones que han dassentir en el procediment dadopci c) persones que han de ser escoltades en el procediment dadopci a) persones que han de comparixer i consentir ladopci Es tracta de la persona/es que adopten, tamb en el cas de que ladoptat tingui 12 anys o ms. Necessariament han de comparixer davant del jutge. b) persones que han dassentir en el procediment dadopci No es necessariament obligatori que les segents persones compareguin al jutjat si es troben amb la impossibilitat de comparixer, son: El cnjuge de ladoptant, excepte si hi ha separaci judicial o de fet.

18

La persona amb qui ladoptant conviu com a parella amb carcter estable Els pares biolgics de ladoptat. No cal el seu assentiment si han estat privats legalment de la potestat o b si hi ha causa de la privaci de la potestat.

Lassentiment es fa sempre davant de lautoritat judicial, i respecte la mare biolgica, no pot donar lassentiment fins els 30 dies desprs del part. c) persones que han de ser escoltades en el procediment dadopci El que diguin les segents persones s vinculant: pare o mare dels majors dedat persones que exerceixen tutela, curatela o guarda de fet adoptat/da menor de 12 anys amb prou coneixement futurs germans de ladoptat, si tenen prou coneixement els menors ho fan sempre sota la fe publica del secretari general, que emet lacte en sobre tancat ( s confidencial)

la resoluci s una interlocutria que es notifica al registre civil on sestableix ladopci. 4.4 EFECTES - es crea un vincle de filiaci entre els ascendents i descendents de ladoptant i la persona adoptada com amb els descendents daquesta. Avi- Avia paterns Avi- Avia materns

Pare

Mare

Adoptat

fill

Fill de ladoptat

fill del fill

No existeix lnia collateral entre el tiet i ladoptat, no hi ha vincle, per si en lnia ascendent o descendent.

Avi- Avia paterns

Avi- Avia materns

Tiet

Pare

Mare

Adoptat

fill

Ladopci s irrevocable. Es trenquen els vincles amb la famlia original i es creen vincles amb la famlia adoptiva. En el cas que el fill/a adoptiu sigui de la teva parella no es trencarien els vincles amb la famlia original. A partir daqu, els efectes seran els mateixos en el cas de la filiaci natural que adoptiva, excepte en dret de successions ( ho veurem a successions). Malgrat aix hi ha una mesura prevista, per conixer els pares biolgics coneixement per part de la persona adoptada com pels pares adoptius: segons uns estudis psicolgics, ladoptat que es troba desnonat perqu no coneix els seus pares biolgics, aquesta angoixa pot desaparixer si conegus als

19

seus pares biolgics, a partir de la emancipaci o de la majoria dedat, aquest podr emprar les accions necessries per saber qui sn els seus pares biolgics. Ladoptat, podr sollicitar en inters de la seva salut, les dades biogentiques dels progenitors ( tamb els pares adoptius mentre sigui ladoptat menor dedat). En aquest cas cal consentiment voluntari del progenitor, regulat per la LO de protecci de dades de carcter personal.

Ladopci s irrevocable llevat un cas: si el pare o mare per naturalesa, no havien intervingut en el procediment dadopci com diu la llei per causa que no els hi fos imputable. Si es revoca, torna el nen amb els progenitors. Tenen el termini de 2 anys de caducitat des de la constituci de ladopci. Malgrat que els pares biolgics ho demanin en el temps legal establert, la llei crea una clusula salvaguarda en funci de linters del menor.

4.5 EXTINCI Ladopci sextingeix per revocaci filiaci per naturalesa. Els efectes patrimonials es mantenen, s a dir, si lavi del pare adoptiu mor mentre el nen es encara fill adoptiu, els efectes de lherncia es mantenen, malgrat que torni amb els pares biolgics. Pare biolgic Fill Si noms un progenitor demana la revocaci de ladopci, la norma general diu que noms aquest que ha demanat la revocaci se li establir. A laltre no. Hi ha una sentncia que parla de la intervenci adhesiva simple, on diuen que terceres persones afectades per la revocaci ( pare biolgic) es poden personar en el procediment. mare biolgica

TEMA 5: EL MATRIMONI: REQUISITS. TEMA 6: FORMES DEL MATRIMONI 5.1 EL MATRIMONI: CONCEPTE, CARACTERITZACI Lestat t competncia exclusiva (CC) El matrimoni s lestat de la persona casada que implica relaci de convivncia a tots els efectes i crea un estat civil. Tamb s lacte que genera desprs aquest estat de matrimoni. Carcters: El matrimoni implica: - unitat: matrimoni mongam ( casat amb una sola persona) Fins el 2004- bisexualitat: home amb dona Actualment - 2 persones ( tant s el sexe) - estabilitat: el matrimoni no s sinnim de perpetutat. La llei 81 diu que no es perpetu, per que ha de tenir una certa estabilitat. Aquesta estabilitat s relativa ja que amb la llei 15/2005 a partir del mes ja et pots divorciar. 5.3 LA PROMESA DE MATRIMONI Regulat a lart. 42 i 43CC

20

Lart 42, diu que la promesa de matrimoni no produeix la obligaci de complir-la ni tampoc es pot demanar el compliment per cas dincompliment. No hi ha cap acci per demanar el compliment, ni tampoc pels danys morals ocasionats. Lart.43 ens diu que dincompliment de la promesa de matrimoni tindr un efectes si aquest incompliment sense causa de la promesa certa de matrimoni es feta per persona major dedat o menor emancipat, crear lacci a favor de laltre per rescabalament de les despeses fetes i de les obligacions concretes en atenci al futur matrimoni. Exemple: me comprat el vestit de nvia ( despesa feta) Exemple2: he donat paga i senyal al restaurant (obligaci concreta) 5.4 REQUISITS DEL MATRIMONI (*en aquest punt veurem, el punt 5.2, 5.5,5.6) a) capacitat (5.5) ius connubii (5.2) incapacitats o prohibicions absolutes incapacitats o prohibicions relatives

b) consentiment matrimonial (5.6) c) requisits formals expedient competncia forma nullitat inscripci (6.6)

d) celebraci en casos especials (6.4) per poder en secret en perill de mort

a) capacitat ius connubii

s el dret a contraure matrimoni. Lart44cc diu que lhome i la dona tenen dret a contraure matrimoni segons les disposicions daquest codi La CE diu que lhome i la dona tenen dret a contraure matrimoni en plena igualtat jurdica La Ll13/2005 diu que hi hauran els mateixos requisits i efectes si tots 2 contraents sn del mateix sexe o de sexe diferent. incapacitats o prohibicions absolutes

les prohibicions absolutes sn les que es donen en persones que no es poden casar amb ning. Lart46 CC diu que aquestes persones sn: els que ja estan lligats per vincle matrimonial els menors no emancipats

en el cas dels menors no emancipats, aquesta prohibici es pot dispensar dels 14 als 18 anys, pel jutge de primera instncia sempre que se li demani, s a dir, a instncia de part. Sha dallegar i el jutge ha dapreciar una justa causa. Shan descoltar als pares, tutors, o guardadors del menor que demana la dispensa. Si els menors es casen sense dispensa, es pot aconseguir a posteriori i convalida el matrimoni amb efectes retroactius ( art.48cc) per no en el cas que thagin atorgat la nullitat, llavors ja pots anar demanant dispenses que no te les donaran. Si no hi ha dispensa , segons lart.75 CC, si el matrimoni sha efectuat des de la minoria dedat i a larribar a la majoria dedat, encara estem casats sense cap acci de nullitat en contra, i portem un any convivint junts sense anullar-lo i sense dispensa, el matrimoni tamb es convalidar.

21

incapacitats o prohibicions relatives

Persones que no poden contraure matrimoni entre si ( art.47CC) sn: parents en lnia directa ( tant per consanguinitat com per adopci) collaterals per consanguinitat fins el tercer grau ( 4art grau si, cosins) els condemnats com autors o cmplices de mort dubtosa del cnjuge de qualsevol dells.

Es pot dispensar la prohibici relativa, tractant-se de la collateralitat de tercer grau, pel jutge de primera instncia, amb justa causa i a instncia de part. El matrimoni desprs de la dispensa actua amb carcter retroactiu, normalment la dispensa es dona abans de la celebraci del matrimoni. En el cas dels condemnats com autors o cmplices de mort dubtosa del cnjuge o de qualsevol dells es produeix la dispensa pel ministre de justcia, no pel jutge de primera instncia, i tamb es fa a instncia de part. En el primer cas, el de parents de lnia directa, no es pot donar la dispensa. b) consentiment matrimonial Lart 45 CC ens diu que el matrimoni no est sotms a termini, condici o mode. El consentiment per s element essencial en la celebraci matrimonial. En els casos dubtosos on una persona no se sap si pot o no prestar consentiment ( per anomalia psquica...) cal un dictamen mdic que determini la seva capacitat per prestar consentiment que ha de constar en lexpedient prematrimonial. Els vicis en el consentiment els veurem en el tema 9. c) requisits formals Lart. 59 CC preveu que el matrimoni es celebri civilment o per una confessi religiosa inscrita. Lart.60CC ens diu que les normes del dret cannic tindran efectes civils. Dins del procs de casar-se, els passos que shan de seguir, sn:

primer sha de tramitar un expedient previ davant el jutge del registre civil acreditant els requisits del matrimoni i que no hi ha impediments ( art.56CC). aix est regulat als art. 238 a 254 del reglament del registre civil. Hi ha una sollicitud prvia i es publiquen uns edictes perqu les parts ho coneguin i puguin fer allegacions i prestar consentiment. La competncia la t el funcionari competent. Qualsevol espanyol dins o fora dEspanya es pot casar davant el jutge, lalcalde o funcionari assenyalat pel codi civil, ( art.49). Lart 57CC ens diu que es fa davant jutge, alcalde o funcionari del domicili de qualsevol dels contraents, el jutge del registre civil, lalcalde del municipi, o el regidor en el que delegui lalcalde. No jutja: el delegat designat reglamentriament, el funcionari diplomtic o consular encarregat del registre civil a lestranger. El consentiment tamb es pot prestar davant jutge, alcalde o funcionari dun altre lloc, sempre i quan ho sollicitin. La forma dexterioritzar el consentiment, comena quan el jutge, alcalde o funcionari llegeix els art. 66,67 i 68 CC. Desprs preguntar a les parts si consenteixen en celebrar el matrimoni, lun amb laltre i si el contrauen en aquest acte. Si responen afirmativament. El jutge, alcalde o funcionari els declarar units en matrimoni i exten lacte de la inscripci en el registre civil. La nullitat del matrimoni, s un negoci jurdic formal, si no hi ha forma, el matrimoni s nul. Els negocis en dret de famlia, sn solemnes, com a norma general ( matrimoni, adopci...) la nullitat la veurem en el tema 9. La inscripci, la trobem a lart.61CC, i diu que el matrimoni produeix efectes des de la seva celebraci i cal inscripci en el registre civil. Lart.62CC diu que el jutge, alcalde, o funcionari, immediatament desprs de celebrar el matrimoni, cal la inscripci i signatura dels contraents, i desprs sexten lacte i es dona un document acreditatiu del matrimoni (llibre de famlia) a cadasc dels contraents.

d)celebraci en casos especials Tipus:

Matrimoni per un apoderat lart.55CC ens diu que el poder, s un poder especial, que atorga la facultat de contraure matrimoni amb una persona en concret. El poder ha de ser notarial i sempre es pot fer en el cas que el contraent no resideixi en el municipi on es celebri el matrimoni, i noms es pot casar per poder, un dels 2. les causes dextinci sn, la revocaci de forma autentica abans de la celebraci, la renuncia, o la mort.

22

Matrimoni secret per aquest tipus de matrimoni, cal causes que el justifiquin. Lexpedient matrimonial, no te publicitat, edictes ni proclames. Aquest matrimoni sinscriu en un llibre especial que es troba al registre civil central. Aquest matrimoni, de cara a tercers no existeix i no els hi perjudica. Matrimoni en perill de mort en aquest tipus de matrimoni, apart del jutge, alcalde o funcionari, hi ha ms persones que el poden autoritzar. En defecte daquestes persones, (52CC) i respecte dels militars en campanya, tamb el pot autoritzar loficial o el cap superior immediat. Els matrimonis celebrats en nau o aeronau, el pot celebrar el capit o comandant de la mateixa. No cal formalitzar lexpedient matrimonial, per si que calen 2 testimonis, que diguin que diguin que abans de la inscripci, reunien els requisits els que es van casar. Matrimoni despanyols a lestranger es poden casar segons la seva llei personal ( la espanyola). Lart 49CC ho preveu segons una confessi religiosa legalment prevista, i tamb, segons la llei del lloc de celebraci. Matrimoni destrangers a Espanya es poden casar segons la forma prescrita pels espanyols, o b, segons la forma prescrita per la llei personal de qualsevol dells.

T.7 EFECTES PERSONALS DEL MATRIMONI 7.1 EFECTES DEL MATRIMONI I PRINCIPI DIGUALTAT El matrimoni s la situaci estable entre cnjuges, s una situaci indefinida i produeix efectes personals i patrimonials. En el matrimoni, regeix el principi digualtat entre cnjuges, recollit per la CE. Lart 32CE diu que lhome i la dona tenen dret a contraure matrimoni en plena igualtat jurdica. Lart 14CE parla del principi digualtat, i de no discriminaci per ra de sexe. Manifestacions concretes: Art. 71CC cap dels cnjuges es pot atribuir la representaci de laltre sense que li hagi estat conferida Art. 67CC els cnjuges han dactuar en inters de la famlia. Art. 1328CC s nulla qualsevol estipulaci en capitulacions matrimonials contraria a la igualtat de dret per cada cnjuge. Art 11 c.fam, i 1323 CC parla de la transmissi de bens entre cnjuges, de la lliure contractaci.

23

7.2 DRETS I DEURES RECPROCS DELS CNJUGES. (Art. 67) 1. respecte, ajuda i mutu suport de la famlia entre els cnjuges, auxiliar-se mtuament. Lincumpliment daquest deure s causa de desheretament, i tamb pot ser delicte daband de famlia. (Art.68.2) Els cnjuges han de compartir les responsabilitats domstiques aix com el tenir cura dels ascendents, descendents o altres persones que estiguin al seu crrec. ( si no ho fem, no hi sanci, tampoc) Obligaci dactuar en inters de la famlia ( art 67). Si no actuem i hi ha inters, s causa de desheretament. Obligaci de fidelitat ( art.68). Tamb s causa de desheretament. ( per fidelitat, sentn estrictament la sexual). Obligaci de convivncia de viure junts. Vol dir corpus i animus ( estar i voler estar junts). Aquest deure no sincompleix per motius laborals o de salut. Es presumeix que els cnjuges viuen junts ( art.69), fixaran el domicili conjugal i si no hi ha acord el determinar el jutge (art. 70). Si marxem de casa, no implica el delicte daband de famlia, per aix cal incomplir els deures derivats de la ptria potestat ( acumulaci de probes)

7.3 LES RELACIONS ECONMIQUES ENTRE CNJUGES. Les relacions econmiques entre cnjuges s la possibilitat de contractar entre cnjuges, s a dir, poden transmetre bens i ttols i celebrar tota mena de contractes ( art. 11 c.fam i 1323 CC) Malgrat que els cnjuges puguin celebrar contractes, hi ha una presumpci de gratutat i de donaci a lart 1442cc ( no vigent, per no derogat) i alart.12 c.fam. Lart.1111CC parla de la conseqncia de la gratutat i donaci, i lart 1294cc del frau de creditors. Lart. 78 de la llei 22/2003 diu que declarat el concurs duna persona casada en rgim de separaci de bens, es presumir en benefici de la massa llevat prova en contrari que va donar al seu cnjuge la contraprestaci satisfeta per aquest, per ladquisici de bens a ttol oners. Si no es pot provar la contraprestaci, es presumeix que la donaci va ser de la meitat daquesta contraprestaci, sempre i quan shagus fet dins lany anterior a la declaraci del concurs. Lart. 1442 est derogat tcitament, encara que no formalment. La contratacin entre cnyuges. Los cnyuges tienen plena libertad para celebrar todo tipo de contratos, sea cual sea el rgimen econmico que rija en el matrimonio. Hay unas presunciones:

art.11 c.fam gratuidad: esta presuncin est conectada con la accin revocatoria o pauliana del art. 340.3 de la Compilacin de derecho civil en Catalua, que est en conexin con los art1297.1 y 1291.3 CC. Una persona contrae deudas, y para que no le embarguen, transmite los bienes gratuitamente a otras personas. Los acreedores han de ir contra el patrimonio de este deudor, pero si no hay bienes, o stos son insuficientes para resolver las deudas, los acreedores podrn dirigirse contra los terceros adquirientes en virtud de donaciones gratuitas y as resolver estas transmisiones (donaciones) que volvern al patrimonio del deudor y as los acreedores podrn cobrarse las deudas.
En cuanto el art.11 c.fam, las transmisiones se realizan entre cnyuges. Cuando un cnyuge contrae deudas y realiza transmisiones a su cnyuge con posterioridad a la adquisicin de la deuda, esta transmisin se presumir a titulo gratuito, y el acreedor podr ejercitar la accin revocatoria o pauliana contra el cnyuge adquiriente, y ste, (el cnyuge adquiriente), slo podr parar la accin demostrando que fue dicha transmisin, a titulo oneroso. Esta presuncin de gratuidad del art.11 c.fam, slo regir entre cnyuges, no ante terceras personas. art.13 c.fam cuando algo est a nombre de 2 personas se presume de los 2. Los acreedores podrn ir en contra de la cuenta bancaria. El cnyuge no deudor puede sustraer aquel saldo que acredite que le pertenece a l (tercera de dominio) y librarse de los acreedores del cnyuge. Para la tercera de dominio se requiere:

24

que el cnyuge no deudor, no haya consentido expresamente la deuda que no se trate de una deuda de gasto familiar ordinario (porque responderan los dos solidariamente).

7.4 LES DONACIONS ENTRE CNJUGES: CLASSE, CAUSES I REVOCACI En les relacions entre cnjuges, trobem 3 classes de donacions: a) donacions entre cnjuges no hi ha una norma especial, excepte una possibilitat de revocaci de les donacions ( art.14 c.fam). hi ha 3 supsits de revocaci de les donacions en sentit general: - revocaci per la supervivncia dels fills - revocaci per incompliment - revocaci per ingratitud, revocaci de crregues Lart 14c. Fam parla de la possibilitat de la revocaci de la donaci en el cas de fills comuns, noms en aquest cas, s revocable, no ho ser si tinc un fill amb un tercer. b) donacions en capitulacions matrimonials Ho veurem al tema especfic. En cas de dissoluci del matrimoni, i han intervingut terceres persones, i es volen modificar els captols matrimonials, tamb han dintervenir aquestes terceres persones ( art. 1327cc). c) donacions esponsalcies En atenci al futur matrimoni ( art. 31-34 c.fam), quina normativa sha daplicar? Doncs les normes generals de la donaci. Les especialitats les trobem en els art.32,33, 34 del codi de successions: Art. 32: si no hi ha matrimoni, es pot restituir el be donat, en el termini dun any des de la donaci. Art. 33: les donacions es poden donar a condicions ( et dono aix si...) i a modes ( has de... i tho dono i ho fas aix) Art. 34 ( remet al 22): les donacions sn revocables per incompliment de crregues en el termini dun any. No s necessari fer la revocaci abans del casament, ja que es pot fer, per exemple, als 5 anys de casats.

Si la donaci sha fet en frau de creditors saplicar la llei concursal 22/2003, (art 78) i tamb art.1994, i 1997CC.

TEMA 8. SEPARACI I DISSOLUCI DEL MATRIMONI 8.1 CONCEPTE I CLASSES DE SEPARACI La separaci matrimonial implica el cessament de la vida en com, per el vincle matrimonial continua subsistint. Classes: - separaci legal o judicial - separaci de fet: els cnjuges shan posat dacord en separar-se 8.2 LA SEPARACI JUDICIAL: SEPARACI CONSENSUAL I SEPARACI CAUSAL. CAUSES LEGALS. PROCEDIMENT. EFECTES ESPECFICS DE LA SEPARACI JUDICIAL La separaci judicial s purament consensual, no causal com antigament. La causa ( em vull separar) art. 81CC es declarada pel jutge sigui la forma de matrimoni que sigui ( Cannic, civil). Un cnjuge sense el consentiment de laltre, o els 2 cnjuges es poden separar a partir dels 3 mesos des de la celebraci del matrimoni. La separaci judicial pot ser: a) per mutu acord b) un cnjuge sense el consentiment de laltre.

25

a) per mutu acord En aquest cas, cal proposta de conveni regulador ( punts a resoldre: fills, vivenda...). en el conveni es posen els pactes. Si no hi ha conveni, el jutge no ho pot portar a trmit. b) un cnjuge sense el consentiment de laltre. Cal que passin 3 mesos des de la celebraci del matrimoni ( no cal aquest temps en riscos per la integritat fsica, pels fills...). no cal esperar 3 mesos ( llei de violncia domstica). Es remet a un jutjat de violncia domstica i que all es resolgui la separaci. Tamb pot passar al contrari. El ms lgic s anar primer al jutjat civil, i el jutge que ho remeti al jutjat competent. Els efectes sortiran de la demanda. Els judicis verbals sn judicis amb totes les probes, per la contestaci a la demanda es far per escrit. Procediment de la separaci consensual:

Petici pels cnjuges. Aquests presenten la demanda per un procurador i un advocat. La demanda es basa en els segents fets: - sha de provar que es va celebrar el matrimoni ( anar al registre i agafar el certificat de matrimoni) - si hi ha fills o no ( certificaci de naixement) - sadjunta el conveni regulador annex fonaments de dret: no cal allegar res ms, no cal posar articles ni lleis. Regeix el principi de donam els fets, tu ja em donars el dret. Sollicitem: es posa el que es sollicita, en aquest cas la separaci i se li dona trmit Presentada la interlocutria, sha de admetre a trmit. Un cop admesa a trmit, ens criden del jutjat. Al jutjat: - apoderament del procurador ( apud acta) - ratificaci en el conveni ( a presncia del secretari judicial). La ratificaci primer la fa un cnjuge i desprs laltre. - A les 24 hores, si el jutge el considera NO correcta, no laprovar, per lo normal s que si i llavors ho remetr al registre civil. Incidents: Si el conveni no s correcte, sobre els punts no correctes se li donar 10 dies a les parts perqu el rectifiquin. Si no diuen res, no estaran separats. Si el fill s major de 12 anys, s obligatori que el ministeri fiscal emeti un dictamen respecte els efectes, i a ms el menor ha de comparixer al jutjat a fer una exploraci judicial. La opini del fill major de 12 anys no s vinculant per si obligatria. Les circumstncies per fixar les mesures ( pensi alimentcia, pensi compensatria...) si hi ha una variaci substancial, es pot presentar una demanda de modificaci de mesures ( perqu no t efecte de cosa jutjada) on acreditem les circumstancies inicials, i demostrar la modificaci i que aix ho modifica ( pensi compensatria, pensi alimentaria, canvi de custdia...)

Procediment contencis:

La demanda es defensada per advocat i procurador i sadjunten els documents ( certificat de matrimoni, de naixement dels fills...) i les pretensions que volen. ( primer direm que ens volem separar) i les mesures ( vivenda familiar, rgim de gurdia i custodia, pensi alimentcia, pensi compensatria...) tamb si procedeix una indemnitzaci per ra de treball ( art.41c.fam). Tot aix s basic. Si s competent ( la interlocutria) senviar cpia a la part demandada i aquesta tindr 20 dies per contestar la demanda. En aquest perode poden passar 2 coses: a) si rep demanda i est dacord consentiment. El jutge els convocar a una compareixena i es remetr a un procediment de mutu acord. b) si rep la demanda i no est dacord contestaci a la demanda i demanar el que vol. Si no hi ha acord, discutirem les mesures, les circumstncies... es respon a la demanda i es convoca a les parts a un judici, amb les probes de que sintentin valdre ( ja siguin probes pericials, testimonials...) tamb cal un informe del servei psicosocial que emetr tamb dictamen pericial.

26

Lactor t la paraula, es ratifica i es fa la practica de la proba. Desprs es dona paraula a laltre part, aporta proba, es ratifica i fa la practica. Si alguna proba no s pertinent, hi ha recurs de reposici que el jutge pot denegar. Per la proba de la prctica en 2instancia sha de demanar en 1 instncia. Desprs ve la part interrogatria de les parts ( s la anomenada taula rodona). Desprs de linterrogatori, li toca el torn als testimonis, els dictmens psicolgics i el perit sha de ratificar i desprs el jutge dofici pot demanar informe al SATAF ( servei psicosocial). Queda vist per stc i en 10 dies es dictar la stc i els efectes daquella separaci o divorci ( p. Compensatria, art. 41c,fam....). si no estem conformes, tindrem 5 dies per preparar recurs davant laudincia, i tindrem 20 dies des del requeriment per lescrit dinterposici del recurs dapellaci ( que es presenta al jutjat de 1 instncia). Se li dona trasllat a laltra part, que pot contestar el recurs o b, pot impugnar la stc en all desfavorable ( escrit dimpugnaci a la sentncia). El jutge de 1 instncia ho elevar a lAudincia provincial. Aqu podrem demanar la prctica de la proba denegada en 1 instncia. Laudincia decideix si denega el recurs de reposici. Si volem recurs de cassaci, calen dos requisits: voler ms de 150.000 ( encara que la quantia normalment s indeterminada) inters casacional ( vulneraci dalguna stc, per anar al TSJ o al TS)

Efectes especfics de la separaci judicial Regulat a lart.83CC La sentencia de separaci produeix la suspensi de la vida en com del casat i cessa la possibilitat de vincular bens de laltre en lexercici de la potestat domstica. Altres efectes: la stc crea lestat civil de separat, en el qual hi ha drets i deures diferents al matrimoni cessa la presumpci de paternitat matrimonial ( 300 dies : tema 3) el cnjuge perd drets successoris de lintestat si estigussim en el rgim de guanys, la sentncia provoca la dissoluci del rgim econmic matrimonial

8.3 LA RECONCILIACI PRACTICA!! 385/04

8.4 LA SEPARACI DE FET: CONFIGURACI JURDICA. EFECTES ESPECFICS La separaci de fet es dona quan els cnjuges ( els 2) decideixen suspendre la vida en com sense observar formalitat ( sense anar al jutjat) Amb la llei 7 de juliol del 81, observem els efectes. El codi fa referncia a la separaci de fet. sinterromp la presumpci de paternitat del marit, a efectes de potestat ( art156-157), com sexerceix en el cas que visquin separats el jutge ha sollicitud de laltre pot distribuir entre els parents les decisions inherents a la ptria potestat.

Els cnjuges, no noms han destar separats fsicament, perqu si el motiu de la separaci de fet s per motius laborals o de malaltia, en aquests casos no implica separaci. Per la separaci cal corpus i animus ( estar i voler estar separats) 8.5 LA DISSOLUCI DEL MATRIMONI. CAUSES Les causes de lart 85CC dissolt, sigui quina sigui, la forma i el temps de celebraci per la mort dun dels cnjuges, o declaraci de mort o divorci. La separaci, NO s causa de dissoluci del matrimoni, com tampoc ho s la nullitat ( ja que en aquest 2n cas, s com dir que el matrimoni no ha existit mai). 8.6 EL DIVORCI: CAUSES DE DIVORCI. LACCI DE DIVORCI. EFECTES ESPECFICS DEL DIVORCI.

27

El divorci s una declaraci judicial constitutiva que declara la extinci del vincle conjugal amb efectes ex nunc ( des del moment de la sentncia). Les causes del divorci, no hi ha, ja que s consensual ( art.86CC). Es decretar judicialment perqu ho demana un o els dos cnjuges, o b un amb el consentiment de laltre.( remet a lart.81CC, i a ligual que la separaci, a partir dels 3 mesos de la celebraci del matrimoni, les parts es poden divorciar). Per celebrar el divorci, no cal separaci prvia. El divorci, no admet reconciliaci.

TEMA 10. EFECTES COMUNS DE LA NULLITAT, SEPARACI I DIVORCI. La sentencia que produeix la separaci o divorci es una sentencia constitutiva, avan de la sentencia si es vol algun tipus defecte seria provisional i aquesta deixar de tenir efecte a partir de la sentencia constitutiva, aquesta noms t efectes a partir de la sentencia ferma. El procediment es llarg i per tant es poden sollicitar mesures provisionals dins de la demanda de separaci divorci, per aquestes no tindran efectes un cop hi hagi sentencia (art 102-106 Cc) exemple atribuci de la vivenda familiar, guarda i custodia del fill, pensi alimentria, vida separada dels conjugues, rgim de visites del conjugue, respecte als fills. La demanda es la separaci i divorci en el suprici desprs es el otrosidero. El cnjugue es pot oposar per escrit a les mesures cautelars i sha de fer vista oral. Una altre manera davanar la sentencia son les mesures prvies o provissionalssimes, no demanden la separaci o divorci, la convivncia es impossible en un futur es demanar la separaci o divorci, t un carcter previ. No tenen carcter indefinit shan de dictar en 24 hores. El Codi civil diu que aquestes mesures queden invalidades si en el termini dun mes no sha presentat la demanda. Si aquestes shan concedit aquestes shan de demanar la ratificaci de les mesures prvies per que tinguin vigncia en el procediment de la demanda.

28

MESURES DEFINITIVES. Art 76 i ss CF Aquestes sempre es poden modificar amb un procediment de mesures definitives. Aix es pot demanar quan hi hagi una alteraci circumstancial de les circumstncies. Es poden modificar varies vegades. Art 76 CF en casos de nullitat, separaci i divorci, sha destablir amb quin del dos cnjugues ha de conviure el fill, el rgim de visites i comunicaci amb el progenitor no custodi. Forma en que sexercir la ptria potestat. Sha de fixar la pensi alimentria dels fills i la forma de la seva actualitzaci (IPC catal o espanyol). Garanties per assegurar el pagament de la pensi alimentaria. Els fills majors dedat o emancipats que no siguin independents econmicament sha de fixar una pensi alimentria. s de lhabitatge familiar, pensi compensatria i la seva actualitzaci. Liquidaci del rgim econmic patrimonial i la divisi dels bns comuns. Tamb sha de fixar una pensi econmica per ra del treball a la casa art. 41 CF. Qui ostenta la guarda i custdia sempre es en inters del fill. Si el fill es major de 12 anys en aquest cas es necessari que el fill sigui escoltat. Un cop fixat amb qui viu el fill sha destablir el rgim de visites destada i comunicaci que es un dret que t laltre progenitor, sin hi ha causes especials sestableix el rgim estndard que s un dia inter-semanal (aix es que el progenitor que no t la custodia pot estar amb ell des de la sortida de lescola fins les 8-9 o per pernocta que es que es pot quedar a dormir) sempre shan de mirar els actes anteriors al rgim. El rgim de visites de cap de setmana es de divendres a diumenge amb possibles variacions, els caps de setmana son alterns. Pel que fa a les vacances aquestes es divideixen en 2 perodes de igual durada, en defecte de pacte els anys parells el primer perode a la mare en anys imparells el perode al pare . En aquest cas tamb estan previstes les modificacions. El rgim de comunicaci, el pare o mare que no tenen la convivncia els pugui trucar, hi ha llibertat dhorari per sempre en el perode normal. Pensi alimentria, art 268 CF, la publicaci daliments sha de fer amb diners i per mensualitats avanades, sha dingressar en c/, si se li dona en efectiu no consta com pensi alimentria. Art. 259 CF la pensi alimentaria tamb es pot establir per qui t la custdia. Si t un rgim de visites ampli sha de tenir en compte alhora destablir els clculs de la pensi alimentaria. Tamb es pot donar en els fills majors dedat sempre que no tinguin ingressos propis. VIVENDA FAMILIAR. Art 83 CF s de lhabitatge familiar, satribueix al cnjugue que tingui la custdia dels fills. Sin hi ha fills sha de determinar quin dels dos cnjugues t ms necessitat. (cas 792/03). Ls de lhabitatge familiar tamb sexten a les vivendes de lloguer, el cnjugue que no sigui titular ho ha de notificar al titular (propietari). PENSI COMPENSATORIA. Art 84 Cf La finalitat es que quan viu amb la parella hi ha un nivell de vida, desprs de la separaci el nivell de vida es diferent, hi poden haver diferents casos que un el mantingui i laltre no, aleshores el que t el nivell superior ha de compensar a laltre, es a dir, reaquilibrar el seu nivell de vida. El desequilibri ha provocat la convivncia en com. Sha de tenir en compte les perspectives econmiques, edat i salut dels conjugues, la durada de la convivncia, la compensaci econmica de lart.41 CF i qualsevol altre circumstncia rellevant. La pensi compensatria pot ser disminuda, normalment no saugmenta per hi ha 2 sentncies que estableixen que excepcionalment es poden augmentar, circumstncies existents per no shan materialitzat.

29

TEMA 11: EL RGIMEN ECONOMICO Y CAPITULACIONES MATRIMONIALES 11.1 EL RGIMEN ECONMICO MATRIMONIAL: CONCEPTO, CLASES Y CARACTERSTICAS El rgimen econmico matrimonial es el conjunto de normas que concretan de que forma contribuyen los cnyuges a las necesidades de la familia, tanto desde el punto de vista interno (contribucin de cada uno de ellos) como desde el punto de vista externo (como responden cada uno a los contratos frente a terceros). Hay tres tipos de rgimen econmico: rgimen de comunidad de bienes rgimen de separacin de bienes rgimen de participacin de bienes

Los cnyuges pueden pactar cualquiera de los tres tipos. Si no se ejercita este pacto, rige automticamente un rgimen supletorio (en Catalua es el rgimen de separacin de bienes) aunque con posterioridad a la celebracin del matrimonio, pueden modificarlo por uno distinto. Qu ley es aplicable al matrimonio?

Art. 9.2CC criterios para saber la ley que hemos de aplicar: Vecindad civil comn de los cnyuges al tiempo de contraer matrimonio. Si cambian con posterioridad de vecindad civil, no cambia el rgimen econmico.

30

Vecindad civil distintas. Regir por la ley de la vecindad civil, bien la ley de la residencia habitual de alguno de ellos, o bien, la elegida por ambos antes de la celebracin del matrimonio. A falta de eleccin, se regular por la residencia habitual comn posterior a la celebracin del matrimonio. A falta de residencia habitual comn, se regir por la ley del lugar de la celebracin del matrimonio.

11.2 REGLAS DEL REGIMEN PRIMARIO: LA DIRECCIN DE LA FAMILIA, LOS GASTOS FAMILIARES, RESPONSABILIDAD. EL REGIMEN DEL HABITAGE FAMILIAR El rgimen econmico matrimonial primario, est compuesto por una serie de normas, sea cual sea el rgimen econmico que lo regule. Esta serie de normas, regulan tres aspectos concretos: a) direccin de la familia b) contribucin a los gastos familiares c) disposicin de la vivienda familiar a) direccin de la familia Regulado en el art.3 Cod. Fam todos los negocios con terceros, necesitar del consentimiento de los 2 cnyuges. Ej.: reparaciones, medicamentos pero hay 2 excepciones donde un cnyuge acta sin el consentimiento del otro:

Gastos familiares ordinariosse presume el consentimiento del otro. Los 2 responden solidariamente de este gasto. Es el gasto que se adecua al uso y nivel econmico de vida de la familia, pero si el gasto es extraordinario o no es familiar, es decir, que el gasto slo se da por el inters particular de un cnyuge, slo obligar al cnyuge actuante y no al otro. Cualquiera de los cnyuges pueden actuar en representacin del otro en situaciones de urgencia y en situaciones de imposibilidad de conseguirle consentimiento del otro, ya sea en beneficio de la familia o en beneficio del cnyuge no actuante. Ej.: enfermedad grabe, ausencia, incapacitacin Se podra dar un gasto econmico extraordinario (Ej.: un hijo se pone gravemente enfermo y no queda ms remedio que llevarlo al hospital para operarlo con urgencia para que sobreviva). Si el otro cnyuge lo ratifica, le obligar ( art. 1259CC) pero si no lo ratifica se aplicaran las normas sobre gestin de negocios ajenos ( art. 1893 CC): si el que no acta, aprovecha las ventajas del acto, responder con su patrimonio, e indemnizar al gestor, los gastos o los perjuicios que esa gestin le hayan ocasionado. si no hay ventaja o provecho, quedar obligado slo cuando el acto haya tenido por objetivo impedir algn tipo de perjuicio grabe.

b) contribucin a los gastos familiares Regulado en el art.5 Cod. Fam todos los miembros de la familia han de contribuir a los gastos familiares. Los miembros de la familia son: cnyuges hijos comunes hijos no comunes pero que convivan otros parientes que convivan tambin.

Los gastos a los que estn obligados son a los gastos familiares ordinarios (no a los extraordinarios). El art.4 Cod. Fam enumera los gastos familiares: originados en concepto de alimentos derivados de la adquisicin, mejora, conservacin de la vivienda u otros bienes de uso de la familia originados por atenciones mdicas o sanitarias originados por gestin de bienes privativos, siempre que repercuta en el inters de la familia de algn modo.

Cuando algn miembro obligado a contribuir, incumpla, el art.7 Cod. Fam legitima a cualquiera de los dems miembros para que ejecute acciones judiciales. La contribucin es bsicamente dineraria, pero cada uno puede contribuir como pueda (tareas domsticas, ayudando en la profesin a cualquier otro sin recibir a cambio remuneracin, o bien recibir una remuneracin inferior a la debida. La forma y cuanta puede ser mediante pacto. Si no hay pacto, en proporcin a sus recursos econmicos y patrimonio.

31

c) disposicin de la vivienda familiar Son objeto de proteccin tanto la vivienda, como el mobiliario que se encuentra en el interior de la vivienda (art.9 Cod. Fam) Si de la vivienda y ajuar los 2 son propietarios, no hay problema (se necesitar el obligatoriamente el consentimiento de los 2 propietarios). Si slo uno es propietario, necesitar el consentimiento del otro siempre que se trate de actos que comprometa el uso de la vivienda. Estos actos pueden ser: Compraventa, donacin, gravmenes como la hipoteca, alquilerEl cnyuge titular puede que quiera llevar un a cabo un acto que comprometa el uso (necesita el consentimiento del otro) pero, si no puede obtener consentimiento porque el otro cnyuge est imposibilitado para darlo, aqu la norma faculta al cnyuge titular para ir al juez y ste podr autorizar al consentimiento del cnyuge imposibilitado si es beneficioso para la familia, o denegarlo si no lo es. Ej.: una familia dispone de 2 casas, una grande, y la otra ms pequea, y van justos econmicamente para mantener las dos, aqu el juez podr autorizar el consentimiento del cnyuge incapacitado para que el actuante pueda vender una de las casas. Tambin puede pasar que el titular quiera realizar acto que comprometa al uso, y el otro se niegue de forma injustificada a dar su consentimiento, entonces el actuante puede acudir al juez para que substituya su consentimiento. El acto llevado a cabo, sin el consentimiento del otro cnyuge (es justificado y no esta incapacitado) y sin autorizacin judicial, podr ser invalidado a instancia del otro cnyuge, y tambin de los hijos menores comunes, o de los exclusivos del cnyuge no actuante, no por los del actuante. El plazo para ejercitar la accin es de 4 aos a contar desde el conocimiento del acto, o bien, a contar desde la inscripcin en el registro de la propiedad. Si se estima la accin se restituirn los efectos del acto. Siendo anulable, no podr ser anulado cuando el tercero adquiriente sea de buena fe y a titulo oneroso. La buena fe se da cuando al tercero se le transmite que la vivienda no tiene condicin familiar (aunque el actuante mienta). El no actuante podr pedir indemnizacin por daos y perjuicios. Aunque el acto comprometa el uso, no har falta el consentimiento del otro, cuando haya sentencia de separacin o divorcio, excepto si el uso de la vivienda es atribuido al otro cnyuge o a los hijos, entonces si que necesitar el consentimiento de stos. 11.3 LOS BENEFICIOS VIDUALES DERIVADOS DEL REGIMEN MATRIMONIAL Los beneficios visuales son compensaciones econmicas a raz de la muerte del consorte y a favor del sobreviviente. Es automtico, pero el viudo/a ha de reclamarlo, tiene derecho. Hay dos tipos de beneficios visuales y adems son compatibles entre si. Estos beneficios rigen sea cual sea el rgimen econmico del matrimonio, y adems, el viudo/a tiene derecho con independencia del rgimen econmico en el que se encuentre. a) derecho de predetraccin: regulado en el art.35 c.fam. Se le atribuye al sobreviviente cuando muere el otro. Este derecho es conocido como el ajuar de la vivienda conyugal. Se excluye del ajuar, las joyas u objetos artsticos o histricos del premuerto, tambin, los bienes de extraordinario valor atendiendo al nivel econmico de la vida del matrimonio. Tambin quedan excluidos los bienes de procedencia familiar del premuerto cuando estos hayan sido transmitidos a otros mediante testamento. Para tener este derecho, es necesario que a la muerte del otro existiese vinculo matrimonial valido (no puede haber separacin, nulidad ni divorcio). b) ao de viudedad: regulado en el art.36 c.fam. Derecho del cnyuge sobreviviente a habitar la vivienda conyugal, y a ser alimentado con cargo al patrimonio del premuerto, durante el ao siguiente a partir del fallecimiento. El derecho a habitar que recoge el ao de viudedad comprende el derecho a poseer y a utilizar esa vivienda si el premuerto era el propietario. A la muerte del premuerto la vivienda pasara a los herederos, pero el cnyuge sobreviviente dispone de la habitacin legal durante un ao. Si el premuerto era arrendatario (art.16.1 LAU), el conyuge sobreviviente tiene derecho para subrogarse en el arrendamiento, teniendo derecho de adquisicin preferente. El derecho a ser alimentado con cargo al patrimonio del premuerto, comprende una suma dineraria (peridica o entera) o de bienes concretos del premuerto. La finalidad es que el cnyuge sobreviviente tenga el mismo nivel econmico de vida que mantena durante el matrimonio. En este tipo de beneficio vidual, es necesario tambin, que el vnculo matrimonial sea valido. El ao de viudedad se pierde, si en este ao el cnyuge sobreviviente contrae matrimonio con otra persona, o vive maritalmente con otra persona. Tambin lo perder si incumple o abandona a los hijos comunes sometidos a patria potestad.

32

11.4 LAS CAPITULACIONES MATRIMONIALES Las capitulaciones matrimoniales son contratos (negocios jurdicos) donde los cnyuges pactan el rgimen econmico del matrimonio. Si no hay rgimen econmico, regir el supletorio (en Catalua es el rgimen de separacin de bienes). Las capitulaciones matrimoniales pueden contener: (art.15 c.fam) - otorgamiento de donaciones - pactos sobre la ruptura (art.16 c.fam) pueden otorgarse antes, o despus de la celebracin del matrimonio, si se hace antes, tendr efectos a partir de la celebracin del matrimonio.

Para las capitulaciones matrimoniales, se requiere capacidad de obrar ( 18 aos), si es un menor emancipado tambin podr, pero si es un menor no emancipado solo podr a partir de los 14 aos cumplidos, siempre que solicite la dispensa al juez y podr celebrar capitulaciones prenupciales, pero necesitara la asistencia de sus representantes legales. Los incapacitados, podrn o no dependiendo de la sentencia de incapacitacin, pero la norma general es que si, siempre y cuando se haga mediante la asistencia del representante legal o curador. El prodigo, solo necesitara la asistencia del curador. El art.17 c.fam dice que las capitulaciones matrimoniales necesitan el requisito de forma (escritura pblica) para su validez. No se inscriben obligaciones en el registro civil. usufructo universal capitular (art. 24-30 c.fam)

Es un beneficio vidual pactado en capitulaciones matrimoniales. El usufructo universal capitular es de constitucin voluntaria, slo rige si se solicita en vida (capitulaciones o testamento). Consiste en un usufructo que recae en todo el patrimonio del premuerto. Los herederos tendrn la nuda propiedad. Obligado (art.69 cdigo de sucesiones cataln). Se extingue el uso cuando el usufructuario incumple con las obligaciones, tambin se extingue cuando se haya declarado indigno de suceder al consorte. Tambin se extinguir el usufructo cuando el beneficiario abandone o descuide sus deberes con hijos o derivados de la patria potestad. No se extinguir por el hecho de que el beneficiario contraiga matrimonio o viva maritalmente con otra persona.

TEMA 12. EL REGIMEN DE SEPARACIN DE BIENES 12.1 EL REGIMEN DE SEPARACIN DE BIENES. El rgimen de separacin de bienes, es el rgimen legal supletorio cuando los cnyuges no han pactado un rgimen matrimonial econmico, en Catalua (art.10 c.fam). Todos los bienes de cada uno de los cnyuges, con anterioridad al matrimonio, como los posteriores adquiridos a cualquier titulo (onerosos o gratuitos) la titularidad es de cada uno, conservan la propiedad aunque puedan adquirir conjuntamente un bien que pertenezca a ambos. (A diferencia de otros regimenes econmicos matrimoniales, no por el hecho de casarse, se ha de compartir la titularidad). La responsabilidad por deudas, le corresponder solo al cnyuge deudor, cuando haya adquirido la deuda l mismo. Si la deuda es conjunta, respondern los dos con su patrimonio. Si se contrae un gasto familiar ordinario, respondern los 2 solidariamente, aunque lo contraiga slo uno (rgimen matrimonial primario). 12.3 PRESUNCIONES DE TITULARIDAD Art. 39 c.fam:

33

Cualquiera de los cnyuges a partir de la celebracin del matrimonio, que presenta un ttulo formal a ttulo oneroso, se presume que ese bien ha sido pagado con dinero del titular, pero es una presuncin iuris tantum (admite prueba en contra), ya que si cualquier interesado (el otro cnyuge o terceros acreedores) demuestran que el pago se hizo con dinero del otro cnyuge, entonces se presume la donacin de uno al otro y se conecta con las donaciones realizadas en fraude de acreedores. Art.40 c.fam: Los bienes despus de la celebracin del matrimonio, de titularidad dudosa (no se sabe de quien es el bien) se presume que es de ambos a partes iguales y pro indiviso (comunidad germnica ordinaria normal), esta tambin es una presuncin iuris tantum. Se excluye de esta presuncin, y se presume de uno en exclusiva, los siguientes bienes: los bienes muebles de uso personal de un cnyuge los bienes destinados a su profesin, y que no sean de extraordinario valor ( tambin es iuris tantum)

12.4 LA EXTINCIN Y LIQUIDACIN DEL REGIMEN. COMPENSACIN ECONMICA POR RAZN DE TRABAJO Se extingue el rgimen por: - muerte o declaracin de fallecimiento de cualquier cnyuge, - por divorcio o separacin judicial (no separacin de hecho) y nulidad - cuando los cnyuges lo sustituyen por un rgimen econmico distinto Para la extincin del rgimen se ha de proceder a la liquidacin, es decir, determinar los bienes de cada uno. Si hay un bien de ambos cnyuges, se puede ejercitar la accin de divisin de cosa comn es decir, se vende el bien en pblica subasta, y con el lquido obtenido, cada cnyuge obtendr el dinero que le corresponda en relacin a su cuota. Tambin pueden venderlo a terceros, si estn los 2 de acuerdo. Si uno se niega a venderlo a terceros, la accin de divisin de cosa comn ser un procedimiento forzoso. Si el rgimen de separacin de bienes se extingue por, divorcio, separacin judicial o nulidad, y no se extingue por muerte o declaracin de fallecimiento, o modificacin del rgimen matrimonial econmico por otro distinto, rige la norma del art.41c.fam que regula la compensacin econmica por razn de trabajo que se da cuando alguno de los cnyuges trabaja, bien para la casa ( cuidado de los hijos, tareas domesticas) o bien , en la profesin del otro cnyuge sin recibir contraprestacin o recibir contraprestacin insuficiente, y adems el trabajo realizado supone una contribucin a las cargas de la familia superior a lo que le corresponde, produciendo as, un enriquecimiento injusto al otro cnyuge. El cnyuge perjudicado, tendr derecho a la compensacin econmica por razn de trabajo. La cuanta que se ha de recibir, no tiene valor estndar, se valorar segn el beneficio obtenido del otro cnyuge. En principio se pagar en metlico, pero las partes pueden acordar la entrega en propiedad de bienes, o en usufructo, y si no estn de acuerdo pueden acudir al juez, por parte del que ha de pagar y el juez decidir. Ejemplo: tengo X en propiedad, pero no tengo dinero en metlico suficiente.

Esta pensin es compatible con la pensin econmica del art.84 c.fam, as como con otros beneficios que le corresponde al cnyuge acreedor. El art.84 c.fam, regula la pensin compensatoria sea cual sea el rgimen econmico del matrimonio, y rige cuando se extingue dicho rgimen por separacin judicial, nulidad o divorcio, es decir, surge cuando a raz de la separacin judicial, nulidad o divorcio cualquiera de los cnyuges, vea el descenso en su nivel econmico, en relacin al nivel econmico del matrimonio. Se intenta reequilibrarlo a la situacin anterior, y se paga en metlico y por mensualidades, a no ser que las partes pacten otra cosa. Si los 2 tienen un desnivel, y el perjuicio es igual para ambos, ninguno tendr derecho a la pensin compensatoria, ahora bien, si uno est ms perjudicado que el otro, y el otro que tambin est perjudicado, pero no tanto, el ms perjudicado tendr derecho a la pensin. El obligado a pagar, primero se ha de mirar los bienes que necesite para subsistir el mismo, y el sobrante ir al otro cnyuge. Como en el rgimen del 41 (compensacin econmica por razn de trabajo), tambin se puede pactar la entrega de bienes o usufructo. Las causas de extincin de la pensin compensatoria son: - aumento del nivel econmico del cnyuge acreedor - fallecimiento del conyuge acreedor La pensin compensatoria no se extingue por fallecimiento del obligado al pago, ya que se transmite a los herederos, que pueden aceptar la herencia a beneficio de inventario, es decir, los herederos respondern hasta donde alcancen los bienes de la herencia.

34

Este rgimen se extingue tambin porque el cnyuge que recibe la pensin contraiga matrimonio o viva maritalmente con una pareja estable. La pensin del 41 (compensacin econmica por razn de trabajo), como norma general se paga en una cantidad, no por mensualidades y en metlico como la del 48 (pensin compensatoria) aunque se puede pactar otra cosa. 12.5 LAS CONMPRAVENTAS CON PACTO DE SUPERVIVENCIA. El art.44 c.fam regula la compraventa con pacto de supervivencia, este tipo de compraventa se da cuando ambos cnyuges adquieren un bien (ya sea mueble o inmueble) a ttulo oneroso y a partes iguales, y, se pacta en la compraventa que en la muerte de cualquiera de ellos, la cuota que le correspondera al fallecido, se transmita al sobreviviente. Si no hay pacto, la cuota pasara a los herederos del cnyuge fallecido. Los requisitos para la compraventa con pacto de supervivencia, son: a) los compradores han de ser cnyuges (pero la jurisprudencia y la doctrina dicen que tambin pueden ser parejas de hecho porque tambin son familia).La compraventa puede ser celebrada por cualquier persona, pero ser un contrato atpico, aunque valido, porque la compraventa del 44 solo se refiere a la pareja de hecho o matrimonio. El contrato atpico se regular por pactos de las partes, y a falta de pacto, se le aplicar la normativa del 44 por analoga. b) que se inserte en el contrato de compraventa. Si la compraventa es verbal, se declara verbalmente. c) que adquieran por partes iguales. El bien comprado, ya no podr venderse, gravarse o transmitirse sin el consentimiento de los dos cnyuges, tampoco se puede transmitir la cuota de uno de los cnyuges a terceras personas. Si alguno de los conyuges tiene deudas con acreedores, estos pueden embargarle esa cuota que se obtenga sobre el bien, pero solo al cnyuge deudor. La compraventa con pacto de supervivencia se puede extinguir por acuerdo de ambos cnyuges, y se convertir en una comunidad germnica ordinaria normal. Tambin se extingue por nulidad, divorcio, separacin judicial o de hecho y tambin se convertir en una comunidad germnica ordinaria.

TEMA 13: REGIMEN DE COMUNIDAD DE BIENES. Art. 66 y ss CF Se aplica al matrimonio cuando los cnyuges lo pactan en capitulaciones matrimoniales. Cc solo se hacen comunes al marido y a la mujer, los bienes que adquieren los cnyuges durante el matrimonio. CF pasan a ser comunes desde el momento del matrimonio, los bienes anteriores como los posteriores al matrimonio. Se produce una comunicacin automtica. Se forma una masa patrimonial comn, los bienes pertenecen a los cnyuges por partes iguales i por indiviso, los cnyuges no obstante pueden pactar una porcin diferente a la paritaria. Este rgimen beneficia al cnyuge que aporta menos bienes o que no aporte ninguno. Pueden estar inscritos en el Registro de la propiedad con titularidad de uno de los cnyuges, con la comunidad de bienes el Registro de la propiedad puede no coincidir con la realidad. Para solucionar esta discordancia el Cdigo de familia en el Art. 67.3 CF faculta a cualquiera de los cnyuges solicitar que se inscriba su nombre en el Registro de la Propiedad, de esta forma se coordina a la realidad. Existen determinados bienes que son privativos, Art.68.1 CF 1.- los bienes que los cnyuges en capitulaciones matrimoniales hayan pactado, autonoma de la voluntad.

35

2.- Adquiridos a titulo lucrativo por donacin, herencia o legado, pertenece en exclusividad al cnyuge adquirido. 3.- Adquiridos por subrogacin real de otros bienes privativos (el bien adquirido por el bien privativo), 4.- Cantidades adquiridas en concepto de indemnizaciones por daos morales. 5.- Bienes que los cnyuges utilicen para su profesin, ropa, objetos personales que no sean de extraordinario valor. BIENES COMUNES. Para administrar y disponer de los bienes comunes se necesita el consentimiento de los dos. Cuando es para atender gastos familiares ordinarios, pueden ser realizados por uno de los cnyuges sin el consentimiento del otro. Estos van a cargo de la masa patrimonial comn. En los dems casos para disponer y administrar es necesario el consentimiento de los conyuges, en caso contrario el acto puede ser invalidado o anulado por el cnyuge que no ha dado su consentimiento, esto provoca la restitucin. El cnyuge que quiere disponer de los bienes comunes, puede solicitarlo al juez que lo puede conceder si es en inters de la familia, por lo tanto, puede ser invalidado si falta el consentimiento o autorizacin judicial. Cada uno puede disponer de sus bienes. REGIMEN DE RESPONSABILIDAD POR DEUDAS. Deudas de carcter privativo: repercuten en beneficio del cnyuge que contrae la deuda. Responde: el propio patrimonio privativo del cnyuge que contrae la deuda. Si el patrimonio no es suficiente, responden los bienes comunes subsidiarios, por lo que los acreedores pueden embargar los bienes del otro cnyuge. El ordenamiento contempla una medida de proteccin, el cnyuge no deudor podr admitir el embargo o podr consentir el embargo. Podr tambin solicitar al juez la extincin del rgimen de comunidad de bienes, la extincin supone que los bienes se dividen en partes iguales, por lo que los acreedores no podrn embargar los bienes de cnyuge no deudor. El rgimen que regir ser el supletorio, el rgimen de separacin de bienes. Deudas de carcter comn: deudas que se contraen en inters de la familia. Responden preferentemente los bienes comunes y si son insuficientes respondern subsidiariamente los patrimonios de ambos cnyuges de forma solidaria. EXTINCIN Y LIQUIDACIN. Extincin: art. 73 CF Disolucin matrimonio: divorcio, fallecimiento, declaracin de nulidad. Por solicitud de cualquiera de los cnyuges al juez por 2 circunstancias: o o Separacin de hecho de los cnyuges por un periodo de 2 aos. Gestin patrimonial irregular que comprometa gravemente a los intereses de la familia.

Por mutuo acuerdo de los cnyuges de modificacin del rgimen.

Liquidacin: se dividen los bienes por partes iguales si no hay pacto en contrario. Si la extincin del rgimen a tenido lugar por fallecimiento, los bienes se dividen por el viduo/a y herederos. Los bienes indivisibles: vender y dividirse el dinero. Si uno se queda el bien superior a la cuota deber entregar el dinero de ms.

Cuando es por muerte el CF otorga la facultad al superviviente, poder otorgar en que le sea atribuida la cuota la vivienda conyugal. El valor de la vivienda puede ser superior o exceda a la cuota que le corresponde, quien se queda con la propiedad deber abonar la cuota a los herederos del pre-muerto. Article 66. Contingut

36

1. En el rgim de comunitat de bns, tots els bns dels cnjuges esdevenen comuns i els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol dels cnjuges els sn atributs per meitat, llevat que es pacti altrament. 2. El rgim de comunitat de bns s'ha de convenir en captols matrimonials i es regeix, en tot all que no s'hi estableixi, per les disposicions d'aquest captol. Article 67. Bns comuns 1. Sn comuns, llevat el que disposa l'article 68, tots els bns i els drets que tinguin els cnjuges en el moment de convenir el rgim de comunitat de bns, els que adquireixin per qualsevol ttol durant el matrimoni i els guanys o lucres de tota mena que n'obtinguin. 2. Si no hi ha pacte en contra, els fruits i els productes dels bns privatius de cada cnjuge, si n'hi ha, sn bns comuns. 3. Qualsevol dels cnjuges pot demanar que, en la inscripci dels bns o dels drets adquirits per l'altre, es faci constar que forma part de la comunitat. Article 68. Bns privatius 1. Sn bns privatius de cada cnjuge: a) Aquells als quals s'atribueixi aquesta condici en captols. b) Els adquirits per donaci, herncia o llegat. c) Els adquirits amb clusula reversional o gravats de restituci fidecomissria. d) Els adquirits per subrogaci real d'altres bns privatius. e) Les quantitats procedents d'indemnitzacions per danys morals. f) Els necessaris per a l'exercici de la professi i la roba i els objectes d's personal que no siguin d'un valor extraordinari. 2. L'exclusi d'un b o d'un dret de la comunitat noms es pot oposar a terceres persones des que consti en els registres pblics o des que la tercera persona coneix la condici privativa. Article 69. Gesti 1. Si no hi ha pacte, l'administraci dels bns comuns correspon a tots dos cnjuges. 2. Qualsevol dels cnjuges pot contreure obligacions amb crrec a la comunitat i disposar dels bns comuns en atenci al sosteniment de les despeses familiars a qu fa referncia l'article 4. Per als altres actes, cal l'actuaci conjunta o la d'un d'ells amb el consentiment de l'altre. 3. Si un dels cnjuges exerceix una professi, indstria o comer, i ho fa valent-se de bns comuns amb el consentiment de l'altre, pot realitzar tot sol i en relaci amb bns mobles els actes, fins i tot de disposici, que siguin conseqncia de l'exercici normal d'aquelles activitats.

37

Article 70. Disposici dels bns comuns Si no hi ha pacte, els actes de disposici dels bns comuns requereixen el consentiment d'ambds cnjuges o, si manca el consentiment d'un, l'autoritzaci judicial que es pot atorgar en inters de la famlia, o si hi concorre una altra causa justa. Article 71. Rgim dels bns privatius 1. Cadascun dels cnjuges administra i disposa dels bns privatius amb independncia de l'altre. 2. Els bns comuns no responen dels deutes contrets per qualsevol dels cnjuges, derivats de la tinena i l'administraci dels bns privatius, llevat del cas d'insuficincia dels bns privatius del cnjuge deutor. En aquest cas, la persona creditora pot demanar l'embargament dels bns comuns, que ha d'sser notificat a l'altre cnjuge, el qual pot exigir la dissoluci de la comunitat i que l'embargament tingui lloc sobre la meitat corresponent al cnjuge deutor. Article 72. Atenci de les despeses familiars En el rgim de comunitat de bns, els bns comuns responen preferentment pels deutes contrets en atenci al manteniment de les despeses familiars i, si no sn suficients, s'aplica el que estableix l'article 5 en matria de responsabilitat per aquestes despeses. Article 73. Extinci del rgim El rgim de comunitat de bns s'extingeix en tot cas per: a) La dissoluci o la declaraci de nul.litat del matrimoni. b) La separaci judicial. 2. El rgim de comunitat tamb es pot extingir anticipadament per decisi judicial, a petici d'un dels cnjuges, quan hi concorri alguna de les circumstncies segents: a) La separaci de fet per un perode superior a dos anys. b) La gesti patrimonial irregular que comprometi greument els interessos de la famlia. Article 74. Determinaci i valoraci dels bns 1. Als efectes de la divisi de la comunitat, la determinaci dels bns comuns i dels bns privatius es fa amb referncia al temps de la dissoluci. 2. Els bns comuns que es posseeixin en el moment de la dissoluci de la comunitat es computen segons el valor que tinguin en el moment de fer-ne la liquidaci. Article 75. Divisi dels bns comuns 1. En el cas d'extinci de la comunitat, els bns comuns es divideixen entre els cnjuges o entre el cnjuge supervivent i els hereus del premort a parts iguals, llevat que s'hagi convingut altrament.

38

2. En el supsit regulat per l'apartat 1, si l'habitatge conjugal i els seus mobles d's ordinari tenen la condici de bns comuns, el cnjuge supervivent pot demanar que li sigui atribuda la propietat d'aquests bns en pagament de la seva quota. Si el valor s superior al valor de la seva quota, l'adjudicatari ha de pagar la diferncia en diners. 3. En la divisi, els cnjuges poden recuperar els bns que abans de l'inici del rgim de comunitat eren de la seva propietat i que subsisteixin en el moment de l'extinci, segons l'estat inicial. Els altres bns i les millores fetes en els bns aportats s'inclouen en la divisi de la comunitat i, si el valor d'aquells bns s superior al valor de la quota, l'adjudicatari tamb ha de pagar la diferncia en diners.

AGERMANAMENT O PACTE DE MIG PER MIG. Art. 64 CF Derecho local de Tortosa se debe de pactar en capitulaciones matrimoniales. Se regula por los pactos de los cnyuges por lo previsto en la costumbre del lugar, en el caso de lagunas el rgimen de separacin de bienes. Este rgimen dice que pasan a ser comunes por partes iguales todos los bienes anteriores o posteriores al matrimonio. No hay bienes privativos, tampoco los cnyuges pueden pactar bienes privativos. Este rgimen cuando se extingue se liquidan los bienes por igual. Article 64. Rgim 1. L'agermanament o pacte de mig per mig, propi del dret de Tortosa, s'ha de convenir en captols matrimonials, abans o desprs de la celebraci del matrimoni. 2. En all que no prevegin els pactes de la constituci del rgim, s aplicable el costum del lloc i, si manca aquest, les normes generals del rgim de comunitat de bns. 3. La comunitat inclou tots els bns que tinguin els cnjuges en casar-se o en el moment de convenir el pacte d'agermanament, els que adquireixin per qualsevol ttol mentre el matrimoni subsisteixi i els guanys o lucres de tota mena que obtinguin durant la uni. 4. Qualsevol dels cnjuges pot exigir sempre que en la inscripci dels bns o dels drets adquirits per l'altre es faci constar que formen part de l'agermanament. 5. L'administraci de la comunitat correspon a ambds cnjuges. 6. La liquidaci de l'agermanament s'ha de fer adjudicant per meitat els bns que inclogui entre els cnjuges o entre el cnjuge supervivent i els hereus del premort.

39

TEMA 14: EL REGIMEN DE PARTICIPACIN DE GANANCIAS. Durante la vigencia del rgimen funciona como la separacin de bienes. Pero cuando se extingue el rgimen da lugar a un derecho de crdito para que el que haya tenido menos ganancias puede participar en las ganancias del otro. Hay una expectativa a participar durante el rgimen una vez extinguido el rgimen se convierte en derecho de crdito. Existe un riesgo, los cnyuges voluntariamente pueden malgastar su patrimonio para evitar que el otro pida las ganancias y de esta forma tener el derecho de participar en las ganancias del otro. El ordenamiento para hacer justo el rgimen protege el crdito de participacin. Arts. 48-60 CF En primer lugar se aplican las normas imperativas, en su defecto por los pactos de las partes partes o para cubrir lagunas. Asimismo por las normas de separacin de bienes. Durante la vigencia: Cada cnyuge conserva su patrimonio tanto los anteriores como los posteriores a la celebracin del matrimonio. Cada cnyuge tiene la libre disposicin administrativa de sus bienes. Durante el matrimonio hay el deber reciproco de informarse de la gestin patrimonial que lleven a cabo sobre sus bienes. Para proteger el rgimen un cnyuge puede pedir la extincin del rgimen por una gestin patrimonial irregular del otro cnyuge. Y de esta forma se puede calcular el crdito de participacin. El incumplimiento del deber a la informacin legitima a cualquiera de los cnyuges a solicitar la extincin anticipada del rgimen. CAUSAS DE EXTINCIN. Nulidad o disolucin matrimonio (divorcio o muerte). Separacin judicial Pacto en capitulaciones matrimoniales por el que se sustituye el rgimen por otro distinto. Anticipadamente cuando lo solicita un cnyuge al juez si concurre alguna de las circunstancias. o o o Por la separacin de hecho de los cnyuges superior a un ao. Incumplimiento reiterado de informacin de la gestin patrimonial irregular por parte de un cnyuge que perjudique al otro a participar en las ganancias. Cualquiera de los cnyuges entre en situacin que pueda perjudicar al otro en la participacin. Declaracin de incapacitacin Declaracin de ausencia Quiebra o concurso de acreedores.

Otra medida de proteccin: des de que se extingue el rgimen hasta que se calcula la cuanta del crdito de participacin el ordenamiento establece que ningn cnyuge puede disponer de sus bienes a no ser que tenga consentimiento del otro cnyuge o el juez. Pero si que los podr gestionar para su mantenimiento. LIQUIDACIN. Hay que determinar las ganancias de cada uno. Des de que se inicia el rgimen hasta que se extingue. Se debe de calcular el valor econmico del patrimonio final, el modo es del patrimonio final se resta el patrimonio inicial que da las ganancias. Activo Pasivo = Ganancias Componentes patrimonio final (activo). 1- valor econmico de los bienes y derechos de cada cnyuge que subsistan cundo se extinga el rgimen con deduccin de las deudas pendientes de pago. 2- Valor econmico de las transmisiones realizadas a titulo gratuito durante el matrimonio, quedan contabilizadas en el activo.

40

Estas transmisiones no se contabilizan si han sido consentidas por el cnyuge no disponente, tampoco cuando este renuncia a contabilizarlas aqu. Tampoco que se contabilizan las liberalidades de uso. Tampoco las donaciones realizadas al hijo del donante por razn de matrimonio o para facilitarle una ocupacin. 3- El valor econmico de los bienes transmitidos a ttulo oneroso fraudulentamente. Disminucin intencionado para disminuir su patrimonio. a. b. Bienes transmitidos a un precio inferior al suyo real. Cuando el titulo de adquisicin de hace constar que se ha recibido un precio inferior al que realmente se ha recibido. El otro cnyuge puede renunciar a que se contabilicen aqu las transmisiones fraudulentas. 4- El valor econmico de los bienes destruidos o deteriorados fraudulentamente. Componentes patrimonio inicial (pasivo). 1- Valor econmico de los bienes y derechos que integraban el patrimonio del cnyuge al inicio del rgimen. Excepto los frutos y rentas que hayan podido producir. Se contabilizan nicamente cuando subsistan a la extincin del rgimen. 2- Valor econmico de los bienes adquiridos durante la vigencia del matrimonio por donacin, herencia o legado y los subrogados de uno y de otro. Con deduccin de las cargas y deudas que pueden afectarles. 3- Cantidades que provienen por indemnizaciones de daos corporales o morales o pensiones alimenticias o de invalidez o cualquier otro de carcter personalsimo. 4- Deudas contradas para el mantenimiento de los gastos familiares: las pagadas como las pendientes de pago. Se resta del activo el pasivo: Se comparan ambas patrimonios. Reglas: Si ninguno tiene ganancias o no se origina ninguna ninguno tiene derecho al crdito. Cuando el incremento de ambas partes haya sido el mismo. Si ambos han tenido ganancias tiene derecho el que menos haya tenido. Si solo ha tenido ganancias uno tendr derecho el otro.

El principio general es que se tiene derecho a participar en el 50% de las ganancias. Los cnyuges pueden pactar una cuanta diferente a la 50%, si se tiene la misma proporcin para ambos cnyuges. Sino se respeta esta igualdad el pacto ser invlido y se tendr la consideracin del principio general. CUANTA DEL CRDITO. Si solo uno ha obtenido ganancias, el otro cnyuge o sus herederos (si se extingue por fallecimiento) tendr derecho a participar en la mitad de las ganancias. Si los dos han tenido ganancias el que menos ganancias haya tenido, tendr derecho a participar en la mitad de la diferencia entre las ganancias de ambos cnyuges. Ejemplo: Marido 80 Mujer 40 La diferencia es de 40 la mujer tendr derecho a 20 El crdito de participacin debe pagarse en una vez y en metlico. Ambas partes pueden pactar que se pague con entrega de bienes. Asimismo cualquiera de ellos puede solicitar al juez que se pague con bienes por justa causa. Cuando se extingue por muerte de alguno de los cnyuges el CF otorga una opcin al cnyuge superviviente para que tenga derecho a participar en las ganancias, con la propiedad de la vivienda conyugal. Pero si el valor econmico de la vivienda es superior a su derecho de participacin tendr que abonar la cuota diferencial a los herederos. Puede suceder que una vez calculado la cuanta el cnyuge que debe de pagar el crdito no tenga suficiente patrimonio para pagar. El cnyuge acreedor puede ejercitar la accin del Art. 60 CF, por lo que podr rescindir / invalidar las transmisiones

41

a ttulo gratuito durante la vigencia del rgimen por el cnyuge deudor, no podr rescindir las realizadas con su consentimiento o las realizadas a favor de los hijos por razn de matrimonio o facilitarles la ocupacin. Podr rescindir las transmisiones a ttulo oneroso fraudulentas. Cuando se invalidan las transmisiones, estos vuelven al patrimonio del cnyuge deudor por lo que ya podr hacer frente a la deuda. El ordenamiento dice que las transmisiones no podrn ser rescindidas cuando el adquiriente haya adquirido a titulo oneroso y de buena fe (este no tenia conocimiento del acto fraudulento). El plazo para rescindir las transmisiones es de 4 aos a contar des de la extincin del rgimen. ASOCIACIN A COMPRAS Y MEJORAS. Regulado arts. 61-63 CF Regimen originario de la comarca de Tarragona. Puede pactar-lo cualquier cataln. Se regula por las normas en defecto por los pactos de las partes. La costumbre de la comarca (Tarragona), y por ltimo las normas generales del rgimen de participacin. CONVIVENA O MITJA GUADANYERIA Art. 65 CF mbito originario Vall dAran. Se debe de pactar en capitulaciones matrimoniales. Se regula por su normativa por los pactos la costumbre de la Vall dAran y por las normas generales. Secci primera. Disposicions generals Article 48. Contingut 1. El rgim econmic matrimonial de participaci en els guanys atribueix a qualsevol dels cnjuges, en el moment de l'extinci del rgim, el dret a participar en els guanys obtinguts per l'altre durant el temps que aquest rgim hagi estat vigent. 2. Aquest rgim s'ha de convenir en captols matrimonials i es regeix, en tot all que no s'hi prevegi, per les disposicions d'aquest captol. En darrer terme, durant la seva vigncia es regeix per les normes del rgim de separaci de bns, incloses les relatives a les compres amb pacte de supervivncia. Article 49. Autonomia patrimonial constant matrimoni Constant matrimoni, cada cnjuge t la propietat, el gaudi, l'administraci i la lliure disposici dels seus bns, per t el deure d'informar adequadament l'altre de la seva gesti patrimonial. Article 50. El pacte de participaci desigual 1. El pacte que atribueixi una participaci diferent de la meitat dels guanys solament s vlid si s'estableix amb carcter recproc i igual a favor de qualsevol dels cnjuges. 2. La invalidesa del pacte determina la participaci en la meitat dels guanys. Article 51. Extinci necessria El rgim de participaci en els guanys s'extingeix en tot cas per: a) La dissoluci o la declaraci de nul.litat del matrimoni. b) La separaci judicial. c) El pacte en captols matrimonials.

42

Article 52. Extinci judicial El rgim de participaci tamb es pot extingir anticipadament per decisi judicial, a petici d'un dels cnjuges, quan hi concorri alguna de les circumstncies segents: a) La separaci de fet per un perode superior a un any. b) L'incompliment greu o reiterat del deure d'informar adequadament l'altre cnjuge, que estableix l'article 49. c) La gesti patrimonial irregular que comprometi greument els interessos de qui sol.licita l'extinci. d) L'entrada del cnjuge en una situaci que comprometi greument els interessos de qui sol.licita l'extinci. Article 53. Efectes de la retroacci En els supsits en qu l'extinci sigui conseqncia d'una sentncia dictada amb ocasi de les causes establertes pels articles 51 i 52, l'extinci del rgim es retrotreu al moment de presentaci de la demanda.

Secci segona. La liquidaci del rgim Article 54. Inici de la liquidaci 1. Una vegada extingit el rgim de participaci en els guanys, se'n fa la liquidaci als efectes de la fixaci del crdit de participaci, establint la diferncia entre el patrimoni final i l'inicial de cada cnjuge. 2. A partir del moment de l'extinci del rgim, i fins que no s'hagi determinat el crdit de participaci que en resulti, cap cnjuge no pot disposar dels seus bns sense el consentiment de l'altre cnjuge o dels seus hereus o, si de cas hi manca, sense autoritzaci judicial, excepte en all que constitueixi la seva activitat normal de gesti. Article 55. Determinaci de l'actiu Per a determinar els guanys obtinguts per cadascun dels cnjuges s'han de comptabilitzar, segons el valor que tinguin en el moment de la liquidaci: a) Tots els bns de cada cnjuge que subsisteixin quan s'extingeixi el rgim, amb deducci de les obligacions i del valor dels gravmens constituts en garantia dels deutes particulars de qualsevol dels cnjuges. b) Els bns alienats a ttol gratut durant la vigncia del rgim, segons l'estat material en el moment de l'alienaci, llevat que el cnjuge no alienant l'hagi consentida o renunci expressament a comptabilitzar-los. Se n'exceptuen, en tot cas, els bns objecte de liberalitats fetes de conformitat amb l's i de donacions atorgades a alguns dels fills del donant per ra de matrimoni o per facilitar-los una ocupaci. c) Els bns alienats a ttol oners durant la vigncia del rgim per tal de disminuir fraudulentament els guanys, segons l'estat material en el moment de l'alienaci i amb independncia del preu que s'hagi fet constar, i tamb el valor de les obligacions o dels gravmens constituts tamb fraudulentament. d) Els bns destruts o deteriorats, en les mateixes circumstncies indicades en la lletra c. Article 56. Determinaci del passiu 1. Del total resultant segons l'article 55 s'han de deduir, si subsisteixen, i segons el valor que tinguin en el moment de la liquidaci: a) Els bns que integraven el patrimoni de cada cnjuge al comenament del rgim, excepte els fruits i les rendes que hagin pogut produir, els adquirits durant la vigncia del rgim per donaci, herncia o llegat i els subrogats d'uns i altres, segons l'estat material en el moment d'iniciar-se el rgim o en el moment de l'adquisici, amb deducci de les crregues que els afectessin en aquell moment.

43

b) Les quantitats procedents d'indemnitzacions per danys corporals o morals de la persona o per pensions alimentries o d'invalidesa, o altres de carcter igualment personalssim. c) Els deutes contrets durant la vigncia del rgim per qualsevol dels cnjuges amb vista al manteniment de les despeses familiars, encara que no s'hagin satisfet. Aquesta deducci s'ha de fer d'acord amb les normes de contribuci a les despeses familiars. 2. Els cnjuges poden acreditar pels mitjans legals de prova els bns que integraven llur patrimoni en comenar el rgim. L'inventari practicat per ambds cnjuges, o per un d'ells amb la conformitat de l'altre, es presumeix exacte. Article 57. Determinaci del crdit Si no hi ha un pacte vlid que estableixi una participaci diferent, el crdit de participaci es determina com segueix: a) Si nicament un dels cnjuges ha obtingut guanys, l'altre o els seus successors tenen dret a la meitat del valor d'aquests guanys. b) Si tots dos cnjuges han obtingut guanys, qui n'hagi obtingut menys, o els seus successors, tenen dret a la meitat de la diferncia entre el valor dels seus propis guanys i el dels guanys de l'altre cnjuge.

Secci tercera. Pagament del crdit de participaci Article 58. Forma i termini de pagament 1. El crdit de participaci s'ha de pagar en diners. Si la persona deutora ho demana, l'autoritat judicial pot concedir un ajornament per pagar el crdit de participaci o la possibilitat de pagar-lo a terminis, sempre que la petici es fonamenti en un inters atendible i es garanteixi suficientment el deute. 2. Ni l'ajornament del pagament ni el pagament a terminis no poden excedir els tres anys. Un cop concedit, el crdit de participaci merita interessos legals. Article 59. Pagament en bns 1. No obstant el que disposa l'article 58, el crdit de participaci es pot pagar amb l'adjudicaci de bns concrets, per acord de les persones interessades. Malgrat tot, l'adjudicaci de bns en pagament pot sser demanada unilateralment pel deutor o deutora o pel creditor o creditora, i l'autoritat judicial pot concedir-la si hi ha un inters atendible. 2. Si el rgim s'extingeix per la mort d'un dels cnjuges i el supervivent t dret a participar en els guanys, pot demanar que, en pagament del seu crdit de participaci, se li adjudiqui l'habitatge conjugal. Si el valor de l'habitatge fos superior al del crdit de participaci, l'adjudicatari ha de pagar la diferncia en diners. Article 60. Actes en frau del crdit 1. Si el deutor o deutora no t bns suficients per a satisfer el crdit de participaci, el creditor o creditora pot demanar la rescissi de les alienacions fetes per aquell o aquella a ttol gratut i sense el seu consentiment durant la vigncia del rgim, llevat de les fetes a favor dels fills per ra de matrimoni o per facilitar-los una ocupaci, i tamb les fetes a ttol oners en frau del seu dret. 2. Aquestes accions caduquen al cap de quatre anys des de l'extinci del rgim i no sn procedents quan els bns estiguin en poder de terceres persones adquirents a ttol oners i de bona fe. 3. El creditor o creditora o els seus successors poden demanar l'anotaci de la demanda de reclamaci del crdit de participaci en els registres pblics corresponents.

44

Вам также может понравиться