Вы находитесь на странице: 1из 266

2

Joaquim Bacardit i Cabestany

El llibre del mn de la SARDANA

Diccionari catal, castell Traducci al francs dAlain Gir Informaci sardanista

Igualada. -20093

ndex

Catal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Castell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

Francs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Apndixs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235

Diccionari de la Sardana i la Cobla

CATAL VERSI EN CATAL

-Asardana.

acabament. Acci dacabar una tirada o la totalitat de la

acabar. Acabar s donar fi a una tirada o a la totalitat de la sardana. s essencial tant luna com laltra marcant lltim pas de cadascuna sincronitzat amb lltim comps de la msica. Un bon acabament acredita lajust en el compte i en la repartici. actes sardanistes: aplecs. La definici del mot Aplec s: Reuni de gent, generalment a laire lliure, amb motiu duna festa o celebraci determinada. Aplec, doncs, no s un mot exclusivament sardanista, ja que s aplicable a festes de qualsevol tipus. Si ens referim a un aplec sardanista, podrem definir-lo com una reuni de gent, generalment a laire lliure, amb motiu de gaudir dun nombre indeterminat de sardanes interpretades per un nombre variable de cobles. En un Aplec de la Sardana, les cobles actuants van alternant les seves actuacions, seguint el programa prviament establert. Cada cobla interpreta cinc sardanes i una de conjunt. El nombre de sardanes interpretades augmenta, si aquestes sn de set tirades i no de deu. Darrerament comena a veures en alguns aplecs que les cobles interpreten totes les seves sardanes seguides, en lloc dalternar les seves actuacions. Aix es fa per reduir despeses, ja que daquesta manera la cobla cobra per dues hores dactuaci i no per tot el dia. s prctica habitual que cada cobla toqui una sardana de les dites obligades, que sn sardanes on la complexitat dinterpretaci per algun dels instruments s especialment elevada. Les cobles toquen aquestes sardanes per el llument dun o ms dels seus solistes. actes sardanistes: ballades. Sn lexpressi ms habitual del sardanisme. Solen fer-se els dies festius a molts pobles i ciutats de Catalunya. Durant els mesos destiu, s freqent que es
9

celebrin cicles daudicions diries o setmanals a darrera hora de la tarda o a la nit. Generalment sn actes amb una sola cobla i sinterpreten sis sardanes. En finalitzar la quarta (mitja part) i sisena sardana (final) es repeteixen una tirada de curts i una de llargs. Si les sardanes sn de set tirades, solen tocar-sen nou. Aquests actes solen realitzar-se en llocs pblics a laire lliure i no sacostuma a cobrar entrada. Sacostumen a finanar amb les aportacions voluntries dels balladors o amb el suport econmic dalguna entitat. La durada duna audici o ballada s aproximadament de dues hores.

actes sardanistes: concerts. Tant pel lloc de la seva ubicaci: teatres, envelats, auditoris, sales de concert, etc., com pel nivell ms elevat de les obres, els concerts sn activitats ben diferents de les ballades i els aplecs. La cobla interpreta normalment dos curts i dos llargs dun programa de deu sardanes. En un concert el pblic assistent no balla, noms escolta. En un concert tamb shi programen obres escrites per a cobla (poemes simfnics, glosses, suites per a cobla, etc.), malgrat que aquesta faceta s noms conreada per alguns compositors. actes sardanistes: concursos. En els concursos, les colles sardanistes, ballen la sardana procurant aconseguir la mxima interpretaci coreogrfica, esttica i de precisi, entre linterpretaci musical i els seus passos de dansa. Podem diferenciar entre dos tipus de concursos: els de colles improvisades i els de colles perfectament definides. En el primer dels casos, en el decurs dun aplec la gent sagrupa per improvisar una colla i ballar una sardana que ser puntuada per un jurat. Abans de finalitzar laplec es repartiran els premis corresponents a cadascuna de les colles. En el segon dels casos, les colles, desenvolupen la seva activitat bsica, competint en els Concursos de Colles Sardanistes. Aquests concursos s realitzen durant tot lany i tenen la segent estructura:
Un galop dentrada Sardana de Llument Les colles per parelles i en fila entren al recinte al comps de la msica, saluden la presidncia i es van collocant als llocs prviament assignats. s la sardana o sardanes que ballen les colles i on desprs un jurat navalua la seva execuci considerant aspectes esttics, coreogrfics, ritme, compenetraci musical, etc.

10

Sardana Revessa Sardana de Germanor

s habitual que en un concurs de colles sinterpreti una sardana revessa. Les colles han dendevinar-ne el tiratge i repartir-la correctament. Al final, i en espera de la classificaci, sinterpreta la sardana de germanor, ballada per totes les colles i tamb el pblic assistent, fent grans rotllanes que omplen tot el recinte.

Repartiment Una vegada acabada la sardana de germanor, es fa de premis la lectura de les classificacions i el repartiment de premis.

aire. Significa puntejar fent en cada un dels punts tres moviments amunt i avall del cos, i, en el canvi, dos moviments; tot aix sense aixecar els dos peus del terra alhora (sense saltar).
Una experincia interessant fou la collaboraci entre la Companyia Elctrica Dharma i la cobla Mediterrnia. Sescolliren uns temes i es feren els arranjaments necessaris per a la combinaci de la cobla i un conjunt de rock. La dificultat de compenetrar aquests dos conjunts sn evidents, per lexperincia result fora satisfactria com ho demostra lxit de pblic i la bona acollida del disc enregistrat per ambdues formacions musicals. Una altra experincia ms actual s la fusi de la msica de la sardana amb el ritme del jazz, per aix s, mantenint lestructura de la sardana. el resultat sanomena Sardanova i es pot ballar de la mateixa manera que la sardana. per a poder tocar sardanoves sha hagut daugmentar el nombre de instruments de la cobla, depenent de les necessitats de la composici a tocar. Lacceptaci de la sardanova s ben diversa i encara no veiem ben definit quin ser el seu futur. El que s sembla que ja ha tornat a arrelar en el mn de la cobla s el que coneixem com a Balls vuitcentistes. Antigament llogar un conjunt musical comportava lobligaci dinterpretar tots els compromisos musicals dun programa de festes: cercavila, ofici religis, concert vermut, sardanes, ball denvelat, etc., la cobla havia dassumir aquesta versatilitat i ho feia amb la mateixa formaci que per les sardanes. s per aix que les cobles daquella poca incorporaven en el seu repertori aquest anomenats balls vuitcentistes: polques, valsos, jotes, masurques, etc., degudament arranjats per a ser interpretats per la cobla.

altres msiques basades en la sardana o la cobla.

11

aplec. s un acte -o uns actes- organitzat per tal que unes persones es reuneixin per festejar alguna commemoraci. Des del punt de vista sardanstic, un aplec de la sardana s una festa convocada per homenatjar aquesta dansa. Barcelona va celebrar el seu primer aplec sardanstic el 14 dabril del 1907, a Vila Joana, de Vallvidrera, i continu celebrant-se fins que fou prohibit lany 1923. Desprs de la Guerra Civil, lany 1952, lObra del Ballet Popular reprn laplec, que celebra a Montserrat, fins que el 1963 es restaura novament a Vallvidrera, per no t continutat. Ara, son molts els pobles i ciutats de Catalunya que tenen establert, ja per tradici, un dia al any dedicat a laplec de la sardana, en el qual generalment diverses cobles, tocant alternativament, ofereixen un ampli repertori de sardanes als dansaires congregats a la festa. Igualada s, desprs de Calella, la ciutat a on laplec t ms antiguitat de tot Catalunya. arquet. Vergueta o petita vara de fusta corbada al foc, els dos extrems de la qual mantenen tibant una metxa de crins de cavall. Serveix per fer vibrar els instruments anomenats de corda. En la cobla sutilitza per fer sonar el contrabaix. Tamb sanomena arc. audici. Sha convingut de denominar audici -facultat o possibilitat descoltar- la sessi de sardanes que executa una o diverses cobles. Generalment, en les audicions en qu interv una sola cobla, aquesta acostuma a executar sis sardanes i repetici. avs. s el senyal o ladvertncia que el ballador que porta la sardana dna als altres dansaires de la rotllana. Aquest avs pot sser fet amb un gest (alant els braos quan es ballen els curts i lexigncia del repartiment demana un tres o uns tresos; o abaixant els braos quan, durant els llargs, shan de marcar un dos o uns dosos, tamb segons el repartiment), amb una estreta de mans (signe o avs poc usat) o, finalment, amb una indicaci verbal, de manera que tots els dansaires lentenguin.

12

-Bball. Sanomena ball lacci de ballar. Ball de la sardana s la successi de passos (marcats o saltats) executats seguint lordre dels compassos i el ritme de la msica. Com que els passos es marquen o se salten en sries de dos en dos (en els curts) o de quatre en quatre (en els llargs), desquerra a dreta i de dreta a esquerra (excepcionalment amb un tres), lanella mant un moviment oscillatori. Com escriu Maragall: ...amb pausa i amb mida va lenta oscillant. Ja es decanta a lesquerra vacilla, ja volta altra volta a la dreta dubtant. ballada. s la trobada dels dansaires, disposats a ballar sardanes. Tamb equival a audici, sardana en particular. ballar. Acci dexecutar la sardana. Equival a dansar la sardana, aix s, seguir la successi regulada de passos a salts, segons els compassos que marca la cobla. baqueta. Consisteix en una vara prima de fusta que serveix per tocar el timbal. La baqueta per a tocar el tambor sanomena broqueta. Batlle, sardana del. Sardana tpica de la poblaci dAmer. Es balla el dia de la festa major que se celebra cada any del 15 al 17 dagost. Sembla que la sardana del batlle, dita tamb de lalcalde, prov de molt antic. Va deixar-se de ballar durant un temps fins que fou restaurada lany 1950. La sardana es encapalada pel batlle el qual dna la m dreta a la seva parella i a continuaci segueixen els consellers municipals amb les respectives parelles i el poble en general. La sardana resta sempre oberta i la m esquerra de lalcalde lliure. A laltre cap hi ha de figurar sempre un home, motiu del qual cal invertir la parella final. Aquesta sardana que es balla a la plaa del poble es presidida pel gegant i la geganta.

13

bolo, fer un. En largot utilitzat en el mn de lespectacle msica, teatre, etc.- nom que designa les actuacions allades en una altre cobla, en el cas de la sardana, diferent de la cobla normal. braos. La dansa de la sardana no s nicament el moviment del peus que fan els balladors en marcar o saltar els passos. Si el cos, per extensi natural, segueix el ritme dels peus, els braos tamb juguen en la dansa. En la posici inicial els braos es tenen abaixats. En ballar els curts es mantenen tamb abaixats i es marca discretament el ritme amb un moviment despatlles. En els llargs els braos es posen i es mantenen enlaire, lleugerament arquejats a laltura dels muscles, sense rigidesa excessiva de manera que no desentoni de lagilitat corpria natural que el ballar de la sardana comporta. broqueta. Baqueta, pal o vara prima de fusta que serveix per tocar el tambor.

14

-Ccadafal. s una plataforma elevada, feta generalment de taulons, que es colloca a la plaa a al lloc pblic en el qual sha de celebrar una ballada de sardanes, i en la que se situa la cobla. Expressi equivalent a empostissat, entaulat, tarima i taulat. cap de colla. Aquell que formant part de una colla sardanista la dirigeix i representa, especialment davant els organitzadors i el jurat dun concurs de sardanes. capdanser. Amb el nom de capdanser es designava la persona que dirigia la dansa del contraps. Entre els balladors, aconseguir actuar de capdanser era quelcom considerat distingit i honorfic. Generalment ocupaven aquest lloc els pabordes de la festa o les primeres autoritats. Si no era aix i el deure de cortesia envers de les persones principals ja shavia acomplert, el lloc de capdanser era ofert per subhasta i concedit al ms adient. Avui el capdanser de la sardana s lequivalent al cap de colla. caravana de la sardana. Muni de persones que acompanyen la flama de la sardana en ser traslladada des de la ciutat que ha deixat dsser pubilla a la que la segueix en lostentaci del pubillatge. Ciutat Pubilla. Localitat especialment designada per lObra del Ballet Popular per centrar i materialitzar la celebraci universal de la Diada de la Sardana. Igualada fou Ciutat Pubilla lany 1974. Al final del llibre, a lapndix, shi indiquen totes les poblacions que han estat nominades Ciutat Pubilla. cobla. La paraula cobla prov del llat copola, que significa uni o conjunt. Es tracta, doncs, dun conjunt instrumental per executar una determinada msica. Abans de tenir noticia de la sardana existia ja la cobla, amb un nombre indeterminat de msics i diversos instruments. Avui, es denomina cobla el conjunt donze
15

msics que amb uns determinats instruments (deu de vent, un de corda i un de percussi) interpreten la sardana, aix com altres danses populars catalanes. La cobla actualment est constituda per un flabiol i un tambor, que sn tocats per un mateix executant, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, dos fiscorns, un tromb i un contrabaix. La cobla, com a conjunt musical, ve de temps molt antic i els seus instruments han variat, sobretot a partir de mitjans del segle XIX. Al segle XIV es troben ja joglars constituts en forma de cobla, en la qual, a ms del flabiol i el tambor, que han estat els instruments ms permanents, hi figuren altres instruments, com la cornamusa o la tarota, avui coneguda per tible. Aquest tipus de cobla va perdur fins que simplanta la reestructuraci per Pep Ventura. Encara hem sentit ha parlar als nostres avis del sac de gemecs, nom popular de la cornamusa, per Ventura, ordena la sardana llarga, o sardana actual, introdueix a la cobla nous elements, a la vegada que suprimeix daltres. Dna a la tenora un paper primordial. Hi afegeix els cornetins o les trompetes, el fiscorn, i finalment el contrabaix, malgrat les divergncies dopini, per que acaba imposant-se com a element important per mantenir el comps de la cobla i el ritme de la dansa. Amb aquestes transformacions queda estabilitzat el conjunt instrumental de la cobla.

colla. s el conjunt de persones que formant parelles dansen la sardana amb la voluntat daconseguir percia en el ball, exactitud en la repartici i elegncia en el gest. En general, avui les parelles que es constitueixen en colla ho fan amb la intenci de demostrar pblicament tals virtuts, arran dun concurs de colles sardanistes o concurs de sardanes. comenament. Acci de comenar. Pel que fa a la sardana, cal distingir entre el comenament de cada tirada, ja que aquesta varia segons lestil i si es tracta duna tirada dabans o desprs del contrapunt. comps. Aix sanomena el signe amb qu sexpressa la mesura musical que estableix la relaci dels sons entre si. Actualment, en la sardana, susen noms dos compassos diferents: el 2/4, que es marca a dos temps i comprn dues figures de corxera, i el 6/8 que tamb es porta a dos temps per inclou un grup de tres corxeres. En general, els msics de la cobla prefereixen el primer 2/4 per qu sn els valors que sescriuen ms fcils de llegir i
16

dinterpretar. Amb el 6/8, els valors sn ms rpids i, a vegades, de ms difcil execuci. La majoria de les sardanes estan escrites amb el comps 2/4, per molts autors empren tamb amb molta freqncia el 6/8 perqu dna un caire ms pastoril a la composici. En algunes sardanes, shi troben intercalats un o diversos compassos 3/4 que algun ballador sol anomenar-los de rebot, i que shan dexecutar amb la mateixa duraci que el comps de 2/4. I no s que siguin verament compassos de 3/4, sn un tresat de negres lligades a dos temps. El comps en la sardana s marcat per la msica de la cobla de tal manera que el ballador el nota fcilment.

compositors. Tots els compositors catalans des de el moment de la implantaci de la sardana llarga, han contribut amb la seva inspiraci i el seu esfor a incrementar i prestigiar el patrimoni sardanstic iniciat per Pep Ventura. La msica de la sardana sha desenvolupat dacord amb les caracterstiques personals de cada compositor: uns, seguint la lnia meldica i popular encetada per Pep Ventura, com Vicen Bou o Josep Vicen Xaxu; altres, amb una exigncia ms purista, com Enric Morera, Eduard Toldr o Joan Mann, i, per damunt de tots, Juli Garreta que va saber elevar les seves composicions per a cobla a la ms alta categoria musical. comptar. Determinar un nombre de compassos de cada una de les tirades de curts i llargs duna sardana sanomena comptar. s la primera operaci que realitza el que porta la dansa i prvia al seu repartiment. Cal saber la totalitat dels compassos dambdues tirades a la fi de poder-les repartir de manera que acabin a lesquerra, amb un dos, un tres o un quatre, si es balla amb lestil empordans, o amb un tres, sempre, si es balla lestil selvat o garrotx, dacord amb les regles del repartiment de cadascun dels estils. Josep Pla considera aquest un dels majors atractius de la sardana: Un dels grans plaers de la sardana deu sser el seu ordre, vull dir ballar-la, comptar-la i acabar-la com la solfa mana. Tamb Santiago Rusinyol, amb el seu bon humor, quan es refereix a la sardana, escriu: Trontollen les cames, per no es perd el cap, se salta i se saltironeja, per es passen comptes, i ms endavant: El cor balla, el cap calcula. concert, sardana de. No totes les sardanes han estat concebudes per sser ballades, encara que el ball sigui la finalitat de la msica de la sardana. Els compositors per, portats per un anhel dexigncia musical, ens han ofert tamb el fruit de la seva creaci en funci duna interpretaci musical per a concert. Ja el
17

1872, la cobla de Pep Ventura, durant la seva estada a Barcelona donava, a ms de ballades, concerts de sardanes. En aquell moment es tractava de donar a conixer la msica, per desprs aprendre a dansar, ja que la sardana era novetat. De llavors en, per, arreu de Catalunya, i sobretot en festes senyalades, shan donat concerts de sardanes. En aquestes oportunitats, a voltes shan afegit a la cobla ms msics que els habituals, a ms daltres instruments complementaris i, en moltes ocasions, incls veus o conjunts corals que interpreten la lletra en qu ha estat inspirada la composici sardanista. Una entitat denominada Amics dels concerts, de lAgrupaci Cultural Folklrica de Barcelona, dedica la seva atenci des de fa ms de vint-i-cinc anys a fomentar recitals de sardanes. Per aix ha estat guardonada amb la Medalla al Mrit Sardanista, per lObra del Ballet Popular.

concurs. Un concurs constitueix una competncia oberta entre les diverses colles reunides per aquesta finalitat i dentre les quals, dintre dun mateix ordre de condicions, un Jurat, prviament constitut, tria la millor o les millors. s un refinament al qual ha arribat lextensi i el desenvolupament de la sardana que permet una demostraci de lhabilitat de les colles concursants en el triple aspecte de la percia del ball, lelegncia en el gest i lexactitud en el compte i consegent repartici dels compassos de la dansa. En els concursos es ballen generalment tres sardanes que es consideren reglamentries: la de llument -a vegades sen toquen dues-, la revessa i la de germanor. Els premis que en aquestes manifestacions es concedeixen sn diversos per a la de llument, i un per la revessa, a repartir entre les colles que puguin treure-la. La sardana de germanor s la que clou la festa i s com una generosa abraada entre els dansaires i tamb el pblic assistent. Els concursos de sardanes varen proliferar en la gaireb immediata postguerra, i es varen implantar en la desena dels anys 1940-1950. Llavors es constitu la Uni de Colles Sardanistes, espcie de collegiaci dels grups concursants. No tothom, per ha estat dacord amb els concursos i alg ha trobat que aquests no afavoreixen la perfecci de la dansa, ja que les colles ballaven amb afectaci o amb un gest excessivament encarcarat, contrari a la naturalitat que ha dsser norma de la sardana. No obstant, s un fet que, avui, en la majoria de les Festes Majors, el concurs de sardanes centra latenci dels dansaires. Tamb en diverses ocasions shan convocat concursos de msica de sardana, alguns dells molt reeixits i dels quals han sorgit sardanes que han esdevingut tradicionals en les audicions.
18

contrabaix. s linstrument de major dimensi de la cobla. Classificat dintre del grup dinstruments de corda -cordfon- i arquet (o tamb arc), prov de la famlia de la viola de gamba i conserva la forma de les antigues violes. La seva aparici com a tal instrument data de mitjans del segle XVII per la seva introducci a la cobla no es produeix -i no sense controvrsia-, fins la segona meitat del segle XIX, quan Pep Ventura reordena i constitueix la cobla moderna. No sempre ha tingut el mateix nombre de cordes, ja que ha oscillat entre tres i sis. Actualment sha estabilitzat a quatre, afinades de greu a agut: mi, la, re, sol, encara que la majoria de les cobles el tenen de tres cordes, afinades: la, re, sol. La msica per aquest instrument est escrita en clau de fa. Al contrabaix tamb, popularment, s lha anomenat verra, si b tal denominaci est en decadncia. contraps. Dins la histria de la dansa popular -escriu Aureli Capmany, gran historiador de les nostres danses- el contraps constitueix un document dimportncia cabdal, tant per la seva condici de joia arqueolgica, com pel seu inters coreogrfic, i pel carcter de la lletra que acompanya al ball. Aquesta dansa s un antecedent prxim de la sardana. Va conviure amb la sardana curta i fou substituda prcticament ms tard, per la sardana llarga, o sardana actual. El nom de contraps alludeix al moviment del passos: un pas fet en direcci inversa al primer pas. Els balladors es disposen en filera o rengle i sn dirigits pel capdanser. Tot ballant han de fer la volta a la plaa, mesurant els passos de tal manera que en acabar la msica es tornin a trobar just al punt de partida, generalment desquena als msics. El contraps adoptava sempre el comps binari, de sis per vuit, amb intercalacions del comps de tres. La seva melodia era duna certa uniformitat tonal i anava acompanyada duna lletra que relatava la Passi de Crist, sanomenava per aix divino, la qual era cantada amb repetici de dites i respostes. Aix fa pensar en els orgens religiosos o fins i tot litrgics daquesta dansa, que temps desprs va passar de lesglsia a la plaa i esdevingu dansa popular. s balla fins a la segona meitat del segle XIX, quan siniciava la sardana actual i desaparegu totalment a finals del mateix segle quan aquella ja havia arrelat definitivament. Era ballat principalment a les comarques de lEmpord i la Selva i presentava diverses varietats: el contraps llarg, el curt, el cerd i el persigola. Era una dansa excessivament llarga i montona i aix va produir un cert cansament. En poca de decadncia fou anomenada tirabou, ms aviat en forma despectiva. La seva coreografia era complicada,
19

daqu que fos necessria la figura del capdanser per tal de dirigir la dansa, amb els passos, figures i recompte de passos. Cal fer observar que en el contraps es distingien dos estils o maneres de ballar: lempordans i el selvat (que desprs han passat a la sardana), els quals es diferenciaven per fer els acabaments de les tirades a lesquerra o a la dreta, segons un o altre estil.

contrapunt. Toc de flabiol que assenyala els intervals de descans entre la quarta i la cinquena, i la cinquena i la sisena de llargs. Sn uns compassos, sempre iguals, que no es ballen i durant els quals els dansaires es mantenen quiets, amb les mans abaixades i atens a recomenar tan bon punt la cobla inici la corresponent tirada de llargs. cop final. Per acabar definitivament la sardana, tota la cobla dona el cop final que consisteix a repetir lltima nota escrita donantli el valor de corxera, amb sequedat i en el temps immediat segent del comps. En el mateix moment, els balladors, plantats ja en lltim comps de la darrera tirada de llargs, fan un moviment de braos i mans cap a linterior de la rotllana, rubricant aix el final de la dansa. cornamusa. Instrument aerfon, o de vent, dorigen molt antic. s un instrument tradicional i de tipus pastoral que ja apareix descrit en documents del segle X. A Catalunya es coneix a partir del segle XII. Est format per un bot de pell de cabra, que serveix per emmagatzemar laire. En ell hi ha tres forats en els qui shi adapten diversos tubs o canons: un de petit que serveix per insuflar laire amb la boca i sanomena tudell, bufeta o tamb bufador; un altre, en que shi colloca un altre tub amb forats i que serveix per aconseguir la melodia (sanomena gralla o xeremia); i un tercer, del que surten un nombre variable daltres tubs, denominats bordons, que sn els que produeixen el so. El bord ms greu, produeix un so nic i continu que s el que serveix dacompanyament. Aquest instrument, que tamb rep el nom popular de sac de gemecs o xeremia, ha desaparegut gaireb totalment. Es conserva noms amb aquest darrer nom xeremia a lilla de Mallorca. curta, sardana. s la sardana antiga, la que es tocava i ballava abans de la reforma efectuada per Pep Ventura. Era constituda per dos temes meldics: el primer compost de vuit compassos curts i el segon de vuit compassos repetits, o sigui,
20

setze compassos denominats llargs. En total, la sardana curta tenia vint-i-quatre compassos. Era, com es dedueix, una sardana massa rudimentria. La msica era interpretada per un flabiol i un tambor, un tible i una cornamusa. La sardana curta, musicalment, estava escrita, com el contraps, en comps de sis per vuit. El fet que tingus vint-i-quatre compassos en total ha fet que shi vols veure el simbolisme de les hores del dia, sense cap altre fonament que ho pods confirmar perqu la seva histria es perd en la foscor del temps. La estructura de la sardana curta era molt simple: comenava amb el preludi del flabiol i seguien els 8 compassos curts que es repetien, a continuaci es tocaven els 16 compassos llargs. Seguidament es tocaven dues tirades ms de curts i una de llargs, i sacabava amb el contrapunt i repetici.

curta, sardana (de Banyoles). Fins fa poc, concretament a lany 1961, a Banyoles, el dia de Sant Antoni Abat es ballava una sardana curta per part dels pabordes (no podia entrar ning ms) de Sant Antoni. curts. Lestructura de la sardana es compon bsicament de dues parts que es repeteixen diverses vegades: els curts i els llargs. Aquesta divisi afecta particularment la dansa, ja que els compassos musicals sn sempre iguals. Tan els curts com els llargs -escriu Josep Pla- sn formes musicals absolutament acabades, closes, decisives, en definitiva necessries. Els curts, musicalment, sn la porta que dna als llargs. En els curts, el ballador marca noms els passos de dos en dos -oscillant desquerra dreta- i corresponent, cada un dells, a dos compassos. Lexpressi curts t una especial significaci per al qui compta la sardana, quan en la tirada de llargs, per buscar la justa repartici, ha dadvertir als altres dansaires que cal marcar un de curts, o tres dosos, dacord amb el costum dels balladors, sobretot en lestil selvat. Cada sardana inclou quatre tirades de curts, de les quals les dues primeres -tant en lestil empordans com el selvat- es ballen seguides, a fi de que els dansaires puguin comptar-les degudament i establir el repartiment final. Aix doncs, el nombre de compassos de les dues tirades ser sempre parell i comportar un acabament amb un dos, a la m que caigui, estil empordans, o amb dos tresos, estil selvat i garrotx, a la dreta o a lesquerra. Les tirades tercera i quarta de curts es repartiran com sindica a continuaci, segons els estils:
21

Empordans: Comena la tercera tirada a lesquerra i acaba amb un dos o un tres -segons el nombre de compassos sigui parell o senar-, en el costat que vingui el comps final. La quarta tirada comena en sentit contrari al que ha acabat lanterior, o sigui, a lesquerra si aquella ha acabat a la dreta i a la dreta si aquella havia acabat a lesquerra. Cal remarcar que si el nombre de compassos de la tirada es parell, acabar amb un dos i, si s senar, amb un tres. Selvat: Comena la tercera tirada a lesquerra i acabar, si s possible, amb un tres final a la dreta -excepcionalment ho far a lesquerra- si el nombre de compassos s senar, i amb dos tresos si es parell. Igualment que en lestil empordans, si la tercera tirada acaba a la dreta -com es regla-, la quarta comena a la dreta.

Vegis el repartiment dels curts duna sardana hipottica i les diferncies entre un altre estil en el quadre. QUADRE 1 Repartiment de curts duna sardana que compta hipotticament 27 compassos E-2-1 D-3-4 E-6-5 D-7-8 E -10 - 9 D -11-12 E -14-13 D -15-16 E -18-17 D -19-20 E -22-21 D -23-24 E -26-25 D -27-28 E -30-29 D -31-32 E -34-33

1a tirada

Comena a lesquerra (1)

2a tirada

27 Compassos

22

E - 50-49 D - 51-52 E - 54-53 Estil empordans 54 compassos, suma de les dues tirades. Acaba amb un dos a lesquerra

D -35-36 E -38-37 D -39-40 E -42-41 D -43-44 E -46-45 D -47-48

E -51-50-49 D -52-53-54 Estil selvat 54 compassos, suma de les dues tirades. Acaba amb dos tresos a la dreta

23

24

-Ddansa. Equival a ball o acci de ballar. A la sardana se lha denominada indistintament ball o dansa. Ball, per la seva popularitat; dansa, perqu shi ha dobeir les regles que comporta lart de ballar la sardana, i no hi sardana si no es compleixen les normes que regeixen els passos i el seu repartiment, segons els compassos musicals, dacord amb la correcci exigida per cadascun dels dos estils. dansaire. Sanomena aix el que dansa o balla. desfer. Quan les parelles es deslliguen les mans perqu ha sonat el cop final i la dansa sha acabat, la sardana es desf, en contraposici al fer, que s quan la dansa sorganitza. s lexpressi del vers de Maragall: ...les danses que es fan i es desfan. Diada de la Sardana. Sacord lestabliment de la diada de la Sardana en les I Jornades Sardanistes celebrades a Montserrat el 23 de maig de 1959. s una jornada denaltiment de la nostra dansa i fou fixada per ser celebrada el diumenge anterior a la festivitat de la Verge de Montserrat. do. Primera nota de lescala musical. dos. Sanomenen aix, dos o dosos, dos passos, equivalents a dos compassos. La forma de ballar els curts s aix: un dos a lesquerra un dos a la dreta, successivament. Tamb sintercalen un dos o uns dosos -amb un mxim de tres-, al final dels llargs, quan el repartiment exigeix marcar dos punts o passos. Es diu curt parat, quan les exigncies del repartiment en els curts obliguen a marcar noms un dos final. dreta. Les expressions dreta o esquerra tenen una gran significaci per als dansaires de la sardana, sobretot en el moment
25

de fer la repartici, segons que lestil en qu es balla sigui lempordans o el selvat. Tamb la dreta s la m que el ballador dna a la seva balladora i entre ells no pot entrar-hi cap altre ballador, a fi de no trencar la parella.

26

-Eempordans, estil. Cal tenir en compte que encara que es parli de dos estils -lempordans i el selvat-, la sardana sempre s la mateixa. Els anomenats estils es diferencien noms en les regles del comenament i del acabament i, per tant, en la tamb diferent exigncia de repartiment.
Estil empordans ............................................................................................................................................. Preludi 1a tirada de curts Comena a lesquerra Comena en sentit contrari al que han acabat els curts 2ona tirada de curts 1a tirada de llargs 2a tirada de llargs 3a tirada de curts Comena a lesquerra 4a tirada de curts

3a tirada de curts Comena en sentit contrari al que han acabat els curts 4a tirada de curts

Es doblen per tal de comptar i acaben amb un dos s doble, per tal de comptar i acaben amb un dos o un quatre Cada tirada acaba amb un dos si el compte total s parell o amb un tres si s senar La tercera acaba amb un dos o un quatre, si el compte s parell, o amb un tres si s senar i al costat que vingui A la quarta, sha de fer el repartiment que convingui per tal de que acabi a lesquerra

Contrapunt Comena a lesquerra 6a tirada de llargs Acaba a lesquerra i conv fer la repartici que correspongui

27

entrar. Acci de prendre part a la dansa, quan aquesta ja ha comenat. En fer-ho, el ballador o la parella balladora tindran molta cura de no trencar cap de les parelles que formen ja la sardana. Per aix, seguint la cortesia obligada per les lleis de la dansa, ho far sempre per lesquerra duna de les parelles que ja esta en la sardana. Si no ho fes aix, podria ser-li negada lentrada per aquest punt, indicant-li que no pot trencar la parella. escala musical. Sanomena escala musical a la successi de sons disposats en ordre gradual ascendent i descendent. Lescala s la base i el fonament de tot el sistema de msica i a ella es refereixen, sempre, els principis de tonalitat, melodia i harmonia. Consta duna srie de set sons o notes diferents, en un registre ms agut o ms greu, segons sigui lescala ascendent o descendent. Les notes o sons sn: do, re, mi, fa, sol, la, si. esquerra. Expressi que, com la dreta, t importncia entre els balladors de sardanes. Cal tenir en compte lesquerra en els comenaments i finals, i en la repartici, segons es balli en estil empordans o selvat. Igualment cal tenir en compte lesquerra en tant que s el cant del ballador pel qual sha dentrar a la sardana per no trencar-la. esttica. La bellesa de la dansa, en general, s lart dun moviment en funci dun espai i dun temps. Per aix la sardana s una dansa bella i la seva bellesa prov: a) del sentiment expressat pel ballador amb el seu gest. La tensi del cos amb els braos enlaire s una realitat esttica que sexpressa en forma activa, i b) de la prpia rotllana de la sardana: forma geomtrica perfecta, oscillant dacord amb un ordre dinmic, compassat, rtmic: s la bellesa de lordre, dun moviment dcil a la llei. Per aix va poder escriure Maragall que: la sardana s la dansa ms bella de totes les danses. estil. Estil, en la dansa, s aquella manera caracterstica de ballar-la. En el cas de la sardana, el que sha convingut de denominar estil no afecta el pas o el moviment en s, sin nicament la diversa manera diniciar o acabar, a lesquerra o a la dreta, cada una de les tirades i, sobretot, la manera de repartir-les. Aix, doncs, els dos estils que avui conviuen -lempordans i el selvat- es diferencien noms en el que denominarem les regles del ball. Els passos i el ritme del moviment sempre sn els mateixos. La
28

diferncia entre els dos estils sembla que prov de les mateixes que existien en el contraps, que a lEmpord acabava a lesquerra, i a la Selva a la dreta, regla que ha heretat la sardana. El que no se sap s com es varen produir aquestes diferncies ja en el contraps. Aquest ser un dels enigmes que, com el del origen de la sardana, acompanyar la seva histria.

estructura. La sardana est constituda bsicament per dues parts principals -els curts i els llargs-, que es repeteixen diverses vegades i que comencen i acaben a lesquerra o a la dreta, segons les regles de cada estil. La msica de la sardana sinicia amb el preludi, toc de flabiol que introdueix a la dansa, per que no es balla. Entre les tirades quarta i cinquena i sisena de llargs, el mateix instrument toca els compassos que constitueixen el contrapunt, que tampoc no es balla. Lacord final s el senyal que la dansa sha acabat. La cobla interpreta tirades de curts i de llargs, per aquest ordre: Preludi 1a tirada de curts 2ona tirada de curts 1a tirada de llargs 2ona tirada de llargs 3a tirada de curts 4a tirada de curts 3a tirada de llargs 4a tirada de llargs contrapunt 5a tirada de llargs 6a tirada de llargs etimologia. Letimologia del nom sardana es perd en confusions a travs de la seva histria. Els fillegs no shan pas posat dacord i no han trobat arguments prou convincents per a recolzar les grafies cerdana o sardana. Joan Coromines, Diccionario Crtico Etimolgico de la Lengua Castellana, opina que davant daquesta diversitat, lnica definici etimolgica digna de consideraci s la de identificaci amb ladjectiu tnic del comptat i la comarca de Cerdanya, ja que si b no shan trobat documents que justifiquin lexistncia de la sardana en aquella contrada, tampoc hi han proves contrries. Afavoreixen aquesta opini J.
29

Mainar i J. Vilalta, els quals opinen que donada lexistncia duna classe de contraps anomenat cerd i atesa la familiaritat de la sardana amb el contraps existeix un marge a aquesta possibilitat. De totes maneres la cerdana o sardana anterior a mitjans del segle XIX, o millor, abans de la reforma i ordenaci establerta per Pep Ventura i Miquel Pards, sembla que tenia molt poc a veure amb la sardana actual que s la que mant viu el calor popular de la dansa. Sardana s, finalment, la grafia emprada avui i admesa per Pompeu Fabra, Diccionari General de la Llengua Catalana, Alcover i Moll, Diccionari Catal, Valenci i Balear i la Gran Enciclopdia Catalana.

30

-Ffa. Nom de la quarta nota de lescala musical. fer. s el verb que sempra per indicar que es balla o es vol ballar la sardana, fem la sardana, fan la sardana, etc.; per aix sha dit de la nostra dansa que es distingeix de les altres perqu es fa. Totes les altres, en general, es ballen simplement. La sardana per, s la que en ballar-la es va constituint, es va fent. Maragall va copsar-ho lcidament: de totes les danses que es fan i es desfan. Fer s -segons Pompeu Fabra- donar existncia, forma a alguna cosa, ajustant les seves parts o elements, transformant-se en una altra cosa. Aix les parelles que dansen, ajuntant-se a les altres (donant-se les mans) constitueixen la sardana. El glosador Eugeni dOrs va recolzar filosficament la definici maragalliana, considerant que aquest fer, era essencial: Tota sardana es una composici. Els balladors, amb sos regulars moviments, composen un ritme, el creen. I com un ver ritme s una cosa definitiva, cada sardana un cop ballada, un cop feta, ja no pot morir. Per aquesta mateixa ra de transcendncia, dOrs, rebutja desprs el concepte de desfer. fiscorn. Instrument aerfon, o de vent i de metall, semblant a la trompeta per ms gros i provet de tres pistons, o cilindres. La seva tonalitat s en do. flabiol. s un instrument aerfon, de flauta. El seu origen s molt antic i sorg dun ambient rstic. Est constitut per un can de fusta, la longitud del qual oscilla entre els 10 i els 35 cm. T una embocadura i una srie de forats que poden manipular-se amb els dits o b per mitj de claus. Juga un paper important en la cobla des del seu comenament. El preludi de la sardana va nica i exclusivament al seu crrec i noms desprs de la seva execuci comena la sardana. Toca el flabiol el mateix executant que el tambor, i el manipula amb lesquerra. La seva tonalitat es en fa.

31

Flama de la Sardana. Foc que simbolitza la sardana i que la caravana trasllada amb tota solemnitat de la Ciutat Pubilla de lany anterior a la que celebra el pubillatge, per tal que la pubilla elegida encengui el foc nou en el cremador installat davant del monument que la localitat elegida exigeix a la Sardana. fora. Exclamaci que generalment fa el que compta i porta la sardana per indicar als balladors lacabament de la darrera tirada i, per tant, de la dansa. Aix, segons cada cas del repartiment, pot dir: un tres i fora, dos dosos i un tres i fora o simplement fora, com a sinnim sha acabat. fora aire. s passar de fer aire a punteig normal. fora salt. s passar de fer salt a punteig normal.

32

-Ggarrotx, estil. Als dos estils tradicionals -empordans i selvat- shi uneix, el que, a la Catalunya Nord, sha convingut en denominar garrotx, indicatiu de la procedncia de la comarca de la Garrotxa. Lha recollit, per primera vegada, la publicaci de Sardanes, editada pel Foment de la Sardana, de Ceret. Es tracta duna variant, amb ms exigncia, de lestil empordans. El garrotx comena cada tirada a lesquerra i, tant en els curts com en els llargs, acaba sempre amb un tres. Els llargs, obligatriament han dacabar a lesquerra. Pel repartiment serveixen les mateixes regles aplicables dels estils empordans i selvat. geografia. Abans de 1850, data en la que Miquel Pards, amb el seu Mtodo per aprendre a ballar la sardana llarga, dona fe de lexistncia de la sardana tal com la coneixem ara, es dansava la sardana curta en un rea geogrfica limitada a les comarques del Rosell, lEmpord i la Selva. Fou desprs de la nova estructura de la msica i de la cobla realitzada per Pep Ventura que la sardana llarga san expandint. Nascuda a lEmpord, pass a la Selva -per Sant Feliu de Guxols, escriu Pla- i daqu, a poc a poc, guany Barcelona, com sexplica en larticle dhistria, i sestengu desprs arreu de Catalunya, fins a convertir-se en la dansa nacional dels catalans. Avui, segons el manifest de la Sardana en el text aprovat pel Consell directiu de lObra del Ballet Popular (1972), la ballen a ms, en terres de Valncia on es parla catal i a les illes Balears, a Andorra, als Pirineus Orientals (Frana) i a lAlguer (Itlia). Tamb es balla a Madrid (a la glorieta de la sardana del Parque del Retiro) i a altres ciutats dEuropa i dAmrica on sagrupen catalans. germanor, sardana de. Els concursos de sardanes acaben amb la sardana de germanor, en la qual tots els dansaires de les diverses colles que han pres part en el concurs ballen una gran sardana nica. s com labraada de germanor -daqu el nomentre els sardanistes desprs dhaver rivalitzat en les sardanes de llument i revessa.
33

gest. El moviment que realitza el ballador, expressiu del llenguatge de la dansa i que correspon al ritme sentimental daquesta, s el que es denomina gest. El gest del sardanista es manifesta en el punteig, el moviment del cos seguint el comps de la msica i els braos que, abaixats o alats acompanyen el moviment natural daquell. En el gest est basada lesttica de la dansa. gralla. Instrument de vent, aerfon, antic, semblant al clarinet i construt de fusta. Formava part de les antigues cobles, juntament amb la cornamusa, el flabiol i el tambor. Avui prcticament en dess, noms es utilitzat pels castellers.

34

-Hharmonia. Harmonia s sinnim dajust o coordinaci. Musicalment, s lart de combinar notes per formar acords o combinacions simultnies de dues i ms notes. histria. Encara que el nom sardana, com a dansa, es troba ja escrit en documents de mitjans del segle XVI, la sardana tal com la coneixem ara s relativament moderna. No tenim noticies exactes de com era el ball de la sardana, malgrat el seu antic origen o com eren ballades les que citen els documents del segle XVI al XIX. Si sabem, en canvi, que encara en el segle XIX, juntament amb el contraps es ballava la sardana curta, que va desaparixer just en el moment en que la sardana dita llavors llarga, o sardana actual, es va imposar popularment. La sardana, com a dansa dels catalans, sinicia amb la reforma de la cobla i de lestructura musical que realitza Pep Ventura en la dcada dels anys 1840 a 1850. Efectivament, durant aquesta dcada, podem dir que es crea la sardana. Encara que ens s poc coneguda la vida de Pep Ventura en aquests anys, ens atrevim a afirmar que era per ell una poca de gran activitat. s quan sinteressa per reformar i donar empenta a la cobla; quan coneix a Antoni Turon de Perpiny i amb ell dissenyen la nova tenora, instrument que situa com a eix central de la renovada ordenaci musical; quan allarga la sardana curta, salvant-la de lapatia en qu sembla es trobava, per crear la sardana actual, i quan els primers sardanistes shi entusiasmen fins el punt en que Miquel Pards pot donar a limpremta, encara que breu, el seu primer tractat del ball de la sardana: Mtodo per aprender a ballar la sardana llarga. s a partir de 1850 en qu Miquel Pards publica el seu Mtodo, que la sardana comena a donar-se a conixer. Tres anys ms tard (1853) s Josep Junquer i Lloveras el que publica un altre Mtodo para aprender a bailar sardanas largas. Mentre, en el programa de les Festes de Santa Creu de Figueres de lany 1850 ja sanunciava que es ballaran les danses del pas anomenades sardanes llarges.
35

La sardana va fent el seu cam. Lany 1859 es constitueix la cobla La Ampurdanesa i el mateix any Clav estrena Lo pom de flors i obt un gran xit laire de sardana amb que est composta la can: sonen les gralles airosa cerdana pren cada nina un pastor per company. A partir de 1860 la sardana es propaga a Barcelona. La cobla de Pep Ventura s invitada a participar a la festa que se celebra a Montserrat en ocasi de la visita de la reina Isabel II. A aquests actes hi va tamb Miquel Pards junt amb els altres dansaires per ballar la sardana. El mateix any, Pep Ventura estrena la sardana Arri Moreu, que mereix una gran popularitat. Semblantment la sardana sanava expandint per les contrades de lEmpord i La Selva, i a travs delles arreu de Catalunya. A Santa Coloma de Farners, lany 1856, durant la Festa Major es ballava el contraps i la sardana, tamb hi ha noticies que lany 1870 les sardanes eren ballades a Banyoles, Besal, Olot, Palams, Tordera, etc. En el quadre cronolgic del desenvolupament de la sardana que figura a continuaci, queden registrats els esdeveniments ms importants relacionats amb la sardana i dells es dedueix la seva penetraci en la vida ciutadana de Barcelona.

quadre cronolgic
Larxiu municipal dOlot cont el llibre Liber consulatus on es descriuen els afers municipals de lpoca des lany 1520 al 1563. Quan sobre aquest gros llibre, el dia 5 dagost del 1552, es llegeix la cinquena conclusi que determinaren els cnsols apareix: Item concluderunt et determirunt ques prohibisca lo ball de la sardana y altres balls deshonests; y que sobre ass seran donats protests y requestats alls officialls realls; y que los consells y fassen les provisihons y forces necessries; y que nos permeta en temps de Carnestoltes ni altres dies la son son. El 22 de maig del 1573, el bisbe giron prohibeix els abusos fets a la catedral i a les esglsies on els joglars cantant canons deshonestes e ballant sardanes. Lany 1575 a causa dels abusos comesos durant les festes del Corpus Cristi es prohibeix ballar la sardana dins els temples. A Vic, en el 1596 es disposa sota pena dexcomuni major, aplicada al moment, de tocar de dia i de nit per les places, ciutats, viles i llocs all que vulgarment sen diuen cerdanes.

36

Al 22 dagost de 1610, a Igualada determina item determin dit honorable consell que nos ballen de aqu al devant en la plassa serdanes per ser ball deshonest, y que de ninguna manera se balle en divendres, atts que en semblant die prengu mort y passi nostre senyor Du Jesuchrist per nostra salut y remey, y que nos balle sin de die y no de nit, y ass per a llevar tots abusos. Al 1616 en una relaci de festes de carnestoltes a Barcelona. Al 1625 en una relaci de festes a Barcelona amb motiu del naixement duna infanta i de la diada de Sant Jordi. Al 1647 en les festes a Barcelona amb motiu del bateig del fill del Virrei. Al 1660, sarau en el Palau del Rei de Barcelona i un altre a casa del diputat militar Joan Grimau. Al 1661, sarau en el Palau de la Comtessa de Barcelona. Al 1668 en les festes de la visita del Duc de Florncia. Al 1717, sn privades totes les danses que el poble ballava, sense esmentar-ne cap especficament, durant la Nit de Nadal, a causa dels abusos comesos. Una embranzida forta sobt quan les sardanes figuren en el programa de les festes de la Merc de Barcelona. En el programa de les festes de 1871 els empordanesos ballen sardanes llargues al so de la cobla, i a lany 1872 hi figura la cobla de Pep Ventura tocant contrapassos, sardanes llargues i altres balls, mentre als jardins de lexposici de Belles Arts, la msica dArtilleria interpreta la sardana de Pep Ventura Lo toch doraci. No sempre fou fcil el cam de la sardana. Al llarg del segle XIX ja sofreix entrebancs i persecuci segons el rgim poltic que governa. En poca de la primera Repblica s favorablement rebuda i adquireixen triomfal acceptaci les cobles de Pep Ventura i den Cardoneda que estrenen conjuntament Per tu ploro. Contribueix enormement a lestabliment de la sardana a Barcelona lAssociaci dempordanesos, que organitzen ballades de sardanes en diversos llocs, la fundaci de lOrfe Catal, que dedica especial atenci a la msica popular catalana i lestrena al gran teatre del Liceu de lpera Garin del mestre Toms Bretn en la que figura una sardana que el dia de lestrena va tenir que ser repetida tres vegades per la gran insistncia del pblic. Un cop guanyada Barcelona, la difusi de la sardana a la resta de les comarques catalanes va ser considerable. Per aix la sardana entrava amb bon peu en el segle XX, en el que assoleix, malgrat els corresponents alts i baixos que tota cosa humana

37

comporta i els avatars poltics exigeixen, lxit que fins avui lacompanya.

horitzontal, sardana. s la manera, diem, antiga de ballar la sardana i que correspon a la primera etapa de la nostra dansa, aquella en la que la tenora de Pep Ventura semblava que shi adormia, en contraposici a la vertical, imposada desprs de laparici de les sardanes de Juli Garreta. Josep Pla, que ha escrit pgines admirables i precises sobre la sardana, descriu la manera horitzontal de ballar-les com aquella del seu temps, en qu sarrossegaven utilitzant un ritme en loscillaci de les espatlles ple de sonsnia, picant els peus amb una certa soma..., els braos salaven noms fins a mig aire i hom donava un sacsejament a les espatlles una mica esfotrassat, llavors es corria ms. Les dues formes, per, conservades en el seu punt just, tenen les seves excellncies.

38

-Iinstruments musicals. Sn aquells aparells o dispositius que han estat projectats i construts per obtenir sons musicals. Tals instruments, per diversos procediments, cada un dells produeixen vibracions que transmeses a travs de laire arriben als odes humans. Les diverses classes dinstruments, per les seves prpies caracterstiques, donen diferents varietats de timbres, la sincronitzaci dels quals constitueixen lharmonia de la msica per ells obtinguda. Existeixen moltes classificacions dinstruments musicals. Limitem a donar aqu els noms que dintre la classificaci general comprenen els instruments que avui constitueixen la cobla: Membranfons: que sonen grcies a una membrana tensa, percudida per un altre element, el tambor. Aerfons: que sonen grcies al vent. A la vegada poden subclasificar-se: De llengeta de canya, tible i tenora. De metall, trompeta, fiscorn i tromb. De flauta de pic, flabiol. Cordfons: que sonen grcies a la vibraci de les cordes, a lsser activades per un arquet, contrabaix.

39

40

-Lla. Nom de la sisena nota de lescala musical. llarga, sardana. s la que avui s coneguda prpiament com a sardana. s la sardana per antonomsia. Sanomena aix per contraposici a la sardana curta. llargs. La diferncia entre els curts i els llargs en la sardana s convencional, ja que la msica marca sempre els compassos de la mateixa durada. En els llargs, els balladors oscillen desquerra a dreta i de dreta a esquerra, marcant els passos de quatre en quatre, que corresponen al mateix grup de compassos. Per aix els llargs sanomenen quatres, quan en lestil empordans es permet acabar aix -amb un quatre- la tirada de llargs. Encara que curts i llargs sn formes absolutament acabades, la substncia de la sardana -escriu Pla- es troba en els llargs. Cada sardana inclou sis tirades de llargs, de les quals les dues primeres -tan en lestil empordans com en el selvat- es ballen seguides, a fi que els dansaires puguin comptarles convenientment i establir-ne el repartiment. El nombre conjunt dambdues tirades ser, doncs, sempre parell i comportar un acabament amb un dos o un quatre, al costat que caigui, en lestil empordans, o amb dos tresos, sempre a la dreta, en lestil selvat. Les tirades tercera , quarta, cinquena i sisena de llargs, es reparteixen com sindica a continuaci: Empordans: Comena la tercera tirada a lesquerra i acaba amb un dos o un quatre, si el compte total de la tirada s parell, o amb un tres si s senar, al costat que vingui, segons el repartiment ms curt. La quarta tirada comena en sentit contrari al que ha acabat lanterior, per ha de acabar obligatriament a lesquerra i per tant sha de fer el repartiment que convingui per complir amb aquesta regla. Selvat: Comencen la tercera i quarta tirades a lesquerra i acaben a la dreta, sempre amb un tres, per aix podr marcar al final dosos i tresos, mai en nombre superior a tres de cadascun. La cinquena i sisena tirada desprs del contrapunt, comencen i acaben
41

a la dreta i sha destablir la repartici adient per tal daconseguir-ho, sense que mai -com sha dit- es pugui marcar ms de tres dosos o tres tresos.

lleis de la sardana. La sardana tamb te les seves regles, que el temps i lexigncia de la mateixa dansa han anat imposant. Sn regles independents de la msica i de la dansa en si i afecten, bsicament, a la formaci i manteniment de lordre de la sardana: 1a. A la sardana shi admet a tothom que spiga ballar-la, sense distinci de sexe, edat, raa, nacionalitat, instrucci, manera de pensar, classe social ni posici econmica, Manifest sardanista, recollint larticle 2 de la Carta de Declaraci dels Drets Humans de lONU, 1948. La sardana s una dansa democrtica. 2a. Per formar part de la sardana sha de saber com a mnim, marcar els punts. s un deure de cada ballador -que t el dret dadmissi a la rotllana- no destorbar als balladors que democrticament lhan acceptat. 3a. La sardana sha de ballar amb naturalitat. Aquesta s la norma que ha de regir la nostra dansa, que t per base la popularitat. 4a. A la sardana hi pot entrar tothom encara que sha de procurar formar parella, ballador i balladora. Lhome donar sempre la m dreta a la dna que t per parella o viceversa. 5a. Quan la rotllana est constituda, la persona o la parella que hi entri ho far per lesquerra dun ballador o per la dreta duna balladora, a fi de no trencar la parella. 6a. Cada ballador seguir el comps i el ritme de la dansa dacord amb lexigncia musical de la sardana, seguida pels dems dansaires de la rotllana. 7a. La unitat de la sardana, un cop constituda, no pot estar subjecte al caprici. Per aix cap ballador deixar la dansa fins que shagi marcat lacord final, a no ser que alguna exigncia precisa ho aconselli. llument, sardana de. s aquella sardana en la qual, en els concursos, les colles de balladors mostren, a la vista del pblic en general i del jurat en particular, el seu saber sardanstic, posant de manifest la justesa en el repartiment de la dansa i lesttica del gest en ballar-la.

42

-MMajordoma, sardana de la. Sanomena aix a la primera sardana que es balla el dia del Roser, a Sant Mart del Clot de Bianya. El nom prov de lhonor que es donava a la majordoma de la rectoria. mans. Encara que la sardana es balla prpiament amb els peus, les mans tamb juguen en la dansa. Els balladors sagafen amb les mans formant parella, que a la vegada suneix amb les mans a les dems parelles, per formar totes juntes la rotllana. La m dreta s la que el ballador dna a la balladora, mentre aquesta li dona lesquerra. Noms donant-se les mans es fa la sardana: Es la dansa sencera dun poble que estima i avana donant-se les mans. melodia. s aquella successi de sons ordenats i relacionats entre si, de tal manera que ofereixin un sentit lgic i siguin comprensibles musicalment. La melodia neix de la inspiraci de lartista que la crea i expressa el seu sentiment i la seva emoci en termes musicals. La primera condici que ha de tenir la melodia escriu Pla- es que sigui intelligible i ben dibuixada. mi. Nom de la tercera nota de lescala musical. mig comps, sardana de. Sanomena aix la sardana en qu, per exigncies de composici, alguna tirada, b de curts o b de llargs, comena o acaba amb una fracci de comps. Aix s, perqu el fragment de comps est dedicat al silenci. El ballador llavors troba la dificultat dajustar-se a la msica i per aix ha de tenir present que en el primer pas, i per tant el primer comptar de comps, ha de comenar en el moment de sonar el primer temps accentuat. missatge. El dia de la proclamaci de la Ciutat Pubilla de la Sardana, sadrea un missatge al mn sardanista, generalment

43

elaborat per una personalitat rellevant del mn literari, artstic o cultural, ms o menys vinculat al fet sardanista.

moviment. En un sentit musical sentn per moviment la fixaci del valor de la unitat de temps. s lacci per la qual una persona canvia de lloc respecte a la seva posici inicial. Com es comprn, el moviment s essencial en la dansa. En la sardana, concretament, els balladors marquen els passos amb uns moviments de peus. Cada pas equival a un comps musical. Aix doncs, el ballador haur de fer tants moviments de peus, marcant el pas de la dansa, com compassos compta cadascuna de les tirades de curts i de llargs. Els passos es marquen en sries de dos (en els curts) o en sries de quatre (en els llargs), desquerra a dreta o de dreta a esquerra. Aquest moviment, que s el que constitueix el ritme de la dansa, es transmet igualment al cos i als braos del ballador, els quals segueixen tamb, amb continguda elasticitat, el moviment rtmic que exigeix la msica, ara marcant o b saltant. El moviment dels passos desquerra a dreta o de dreta a esquerra imprimeix a la vegada un moviment oscillatori a tota la rotllana, que s el que dna atractiu rtmic, dintre la collectivitat de dansaires que formen la rotllana de la sardana i constitueix la seva base essencial: lampla rodona que els va agermanant, de Maragall. msica. La msica de la sardana t el ritme binari de dos per quatre, alternant, a vegades, amb el de sis per vuit. Aix li dna un aire caracterstic propi, el que fa que sigui, com escriu Pla, una msica per a ballar, absolutament ordenada, acabada.... Lorigen de la msica de la sardana moderna, que es constitu i desenvolup, a mitjans del segle XIX, sha de buscar entre els msics coetanis de Pep Ventura i, sobretot, en limpuls que aquest don al llarg de la seva vida. s una poca que no es pot pas separar del context musical daquells moments en qu la influncia del melodisme itali havia estat ben acollit pels afeccionats a la msica del pas. Lobra de Ventura no es va poder pas sostreure daquella influncia, que en un cert grau va marcar la seva obra. Tamb lobra de Clav, que va aconseguir ben aviat una popular adhesi, va deixar la seva empremta en la msica de Ventura. Per en aquest va trobar la deu de la seva inspiraci, fou els cants populars de la terra. Per aix va produir una msica dun gran colorit meldic, potser destructura simplificada, per rica en troballes rtmiques. Va saber treure de la cobla, reordenada per ell mateix, tota la gamma de possibilitats.
44

Seguiren lobra iniciada per Pep Ventura compositors de sardanes que contribueixen a donar impuls a la nostra dansa: Joan Carreras i Degs (1823-1900), Bonaventura Frgola i Frgola (18351875), Albert Cot i Fita (1852-1906), Antoni Agramont i Quintana (1858-1906), Pere Rigau i Poch (1868-1909), etc. Cada compositor imprimeix en les seves sardanes les caracterstiques prpies de la seva inspiraci. No obstant, shan vingut distingint dues tendncies: 1a. La popular, continuadora de la lnia iniciada per Pep Ventura i representada per Vicen Bou i Geli (1886-1962) i Josep Vicens Xaxu (1870-1956) i 2a. La de exigncia de l0bra ben feta: construda, continguda, representada per Josep Serra i Bonal (1874-1939) i Joaquim Serra i Coromines (19071957), entre altres. Desprs vnen les grans personalitats musicals, representatives de la msica de Catalunya, les quals tamb fan la seva valuosa aportaci a la sardana, atrets per les possibilitats que ofereix el conjunt instrumental de la cobla: Enric Morera, Joan Mann, Francesc Pujol, Sancho Marraco, Antonio Prez i Moya, Joan Lamotte, Eduard Toldr, i per damunt de tots Juli Garreta, seguit de Pau Casals, i tot un esplet de compositors que sha anat ampliant i renovant en el decurs dels anys, fins arribar al moment actual, en qu la producci sardanista est assegurada.

45

46

-Nnom. El nom, com letimologia de la sardana, es perd en confusions a traves de la histria. Ni la dansa, ni la seva denominaci sabem exactament quan aparegueren. La primera dada recollida de tal denominaci es un document del Consell de la Universitat dOlot, lliurat lany 1552 i pel qual es prohibeix ballar sardanes. A lany 1573, Antonio de lo Fraso escriu cerdana, mentre el mateix any, el bisbe de Girona, Benet de Tocco, al prohibir tamb el ball en el temple. Una disposici sinodal dictada a Vic, el 1596, en el mateix sentit, escriu cerdanes; i un roman popular de Miquel Ribes, de Granollers, escrit el 1616, diu: fent la sardana i lo ball pla tots m per m. Consta que en una festa celebrada el 1625 a la casa senyorial den Francesc Grimau es ballaren diverses danses i la cerdana, a la que hi entraven tots els que cabien. Lany segent, en una solemnitat celebrada al Palau de la Diputaci, tamb es dansa la sardana segons el testimoni de la composici que della es va escriure: Alli el galn pretendiente tuvo el sol tan de su mano, que al son de la sardanilla hizo dar vueltas al carro. Covarrubias tamb escriu cerdana, al segle XVII, afegint que era considerada dansa de moda, introduda als saraus aristocrtics i al palau reial. El propi Lope de Vega en la comdia El maestro de danzar, escriu: Que danzaas? - la Cerdana. I un alumne del seminari de Nobles de Cordelles, de Barcelona, al citar les danses apreses, vers 1700, cita tamb la cerdana. Sembla que en un temps la sardana era considerada un ball senyorial o almenys distingit, per contrast a la popularitat del contraps o de la que t ara la sardana. Aix ho insinua una de les estrofes dels goigs humorstics de Santi Salvi, recollits del monestir francisc de Sant Miquel de Cladells, avui terme de Santa Coloma de Farners: per nosaltres, els frares, la sardana, pel guardi el contraps. Lalternana en ls daquestes dues grafies continua fins en poca molt recent. Aix, el mateix Joan Maragall, en la primera versi, de lany 1892, de la seva famosa poesia dedicada a aquesta
47

dansa, la titula La cerdana, si b en la segona versi, de 1898, la rectifica per La Sardana. Finalment sha imposat el nom de sardana, malgrat aquestes diferncies i el que sexposa en larticle de letimologia.

48

-Oobligada, sardana. s aquella en la msica de la qual hi ha un instrument protagonista, per damunt dels altres que composen la cobla. Segons sigui aquest instrument dominant, la sardana ser obligada de tenora, de tible, de fiscorn, de flabiol, etc. origen. Shan establert i sha especulat molt sobre lorigen de la sardana, sense que shagi pogut trobar cap dada que laclareixi. Tothom est dacord per en que la dansa circular, ballada en collectivitat es dorigen molt primitiu, segurament prehistric. El nom de sardana, com es pot veure en larticle corresponent apareix per primera vegada al segle XVI, aix no vol dir que molt abans no es balls una dansa semblant a la que avui coneixem per sardana, per la seva descripci no ens ha arribat i ben segur que es tractava de un ball, possiblement emparentat amb la nostra dansa, per ben diferent del que coneixem avui. La sardana actual, la que ara es balla, s la que comena amb Pep Ventura i Miquel Pards, amb els quals sinicia prpiament la histria de la sardana.

49

50

-Pparat, punt. Parar es deturar el moviment. Aix, es diu que un dos o un quatre s parat quan aquest s el final duna tirada, que segons lestil empordans pot acabar aix. Aquest s un punt que no existeix en lestil selvat ni el garrotx ja que en ells no sadmet ms que el final de la tirada amb un tres. parell. Sanomena parell un conjunt de dues coses homognies, o tamb, el nombre divisible per dos. Aix, en la sardana, es diu que acaba en parell -o que ve parells- quan el nombre de compassos duna tirada s divisible per dos. En aquest cas, el repartiment comportaria un acabament amb un dos o un quatre, si es dansa en lestil empordans, i amb dos tresos si es dansa en lestil selvat. parella. En terminologia sardanista sentn per parella el conjunt de dues persones, un home i una dona, disposats a entrar a la dansa. Tamb es diu parella de cadascun dels components daquesta. Aix el ballador o balladora dir del seu company o companya, que s la parella. Encara que, en la sardana, hi pot entrar tothom, en general, s una dansa que es balla amb parella. Aquest s el concepte del mateix Maragall, en parella: Seguint les lleis del ball de la sardana, sempre lhome donar la dreta a la seva parella femenina. s una mostra de cortesia que exigeix la dansa. Per aix, en el moment dentrar a la sardana, cada parella -o cada persona individual, que tamb sadmet- ho far de tal manera que no trenqui la parella que ja est en la dansa. Aix, doncs, haur de fer-ho sempre demanant dentrar per lesquerra de lhome per tal de no trencar la parella que forma amb la dona que dansa a la seva dreta. Si no ho fa aix pot negar-se-li lentrada, indicant-li que ho faci correctament. particella. Part de la partitura duna sardana corresponent a un determinat instrument.

51

partitura. Paper pautat en el qual figuren les notes musicals de totes les parts de la composici duna sardana, escrites una sota laltra, de manera que coincideixin els diversos compassos. parts duna sardana. Qualsevol sardana es divideix en deu parts, que es diuen tirades. De les deu tirades duna sardana, nhi quatre de curts i sis de llargs. Totes les tirades de curts i de llargs sn iguals entre elles. Les deu tirades duna sardana tenen sempre el mateix ordre: dues de curts, dues de llargs, dues de curts i quatre de llargs. Les dues darreres tirades de llargs van separades per unes notes de flabiol. Una tirada consta dun nombre de compassos determinat. Per exemple, una sardana pot tenir 33 compassos en cada tirada de curts i 75 en cada tirada de llargs. Diem llavors que aquesta sardana tira 33 per 75. Les dues primeres tirades de curts i les dues primeres de llargs estan unides i es ballen seguides sense interrupci. Les separacions entre tirades volen dir que ens hem daturar i quedar amb els peus junts. Les dues darreres tirades sn anomenades sovint contrapunts i es distingeixen perqu la cobla fa una parada ms llarga alhora que el flabiol fa una petita tonada. pas. s el moviment de peus que realitza el ballador equivalent a un comps de la msica. Aquell, per tant, haur de marcar tants passos, o tamb punts, com compassos musicals executa la cobla. Segons el nombre de passos que la msica exigeix al que balla, aquest haur de realitzar dos passos, dosos, tres passos, tresos, o quatre passos, quatres.
cobla.

plaa, instrument de. Nom tpic als instruments de la

peus. No hi ha cap dubte que en qualsevol dansa sn les extremitats inferiors les que actuen imprimint a tot el cos el moviment propi de la dansa. En la sardana, el joc del peus s essencial perqu amb ells es marquen els punts o passos que han de seguir el comps de la msica. portar. No tots els balladors saben comptar els compassos de la sardana i procedir desprs al seu repartiment segons les lleis
52

de cada un dels estils. No sn per aix menys bon balladors que els altres. Els que no saben comptar i repartir shan de confiar a qui porta la sardana. Portar la sardana s, doncs, comptar-la i repartirla, advertint a els altres balladors, dels passos a realitzar per tal daconseguir acoblar la dansa a la msica i acabar ambdues en justa sincronitzaci, treure la sardana. Qui porta la sardana adverteix amb un avs, baixant els braos, fent una estreta de m, o b de viva veu, dels passos a fer per treure-la.

posici. La posici es la forma o manera destar parat el ballador immediatament abans de comenar la dansa o en els moments de descans o silenci musical, durant el contrapunt. La posici correcta s la que mant el dansaire, dret, amb els peus lleugerament junts i els braos abaixats i discretament separats del cos per donar la m dreta a la parella -si es tracta dun home- o lesquerra -si s una balladora-. A partir daquesta posici sinicia el moviment de la dansa. preludi. Sn els compassos que executa el flabiol i que serveixen davs per comenar la dansa. Els sardanistes es preparen amb atenci per no perdre el primer comps de curts amb qu comena prpiament la sardana, aix que acaba el flabiol i sona un sol toc de tambor. Sanomena tamb entrada o introit. prima. Nom amb el qual es coneixia antigament el tible. punt. s la forma en qu el ballador marca el pas de la dansa, dacord amb el comps de la msica que executa la cobla. punt despera, sardana de. La descriu Aureli Capmany daquesta manera: quan la msica calla durant un cert temps, en una o altra tirada o en totes dues, per el ballador ha de marcar els passos prescindint daquell silenci, la sardana sanomena de punt despera. punt lliure. Joc de peus en el que el punteig tradicional s substitut per una manera filigranada de marcar els punts, sense deixar de seguir el comps ni mantenir la rotllana. El sardanista posa de manifest les habilitats del bon dansaire. puntejar. Acci de marcar el punt o pas de la dansa. Puntejar la sardana s en el que consisteix prpiament la dansa.
53

Maragall en el seu poema La sardana aix ho constata: Les fadrins, com guerrers que fan via ardits la puntegen; les verges no tant.

54

-Qquatre. Es diu quatre -o quatres-, de quatre passos o punts, equivalents a quatre compassos musicals. La manera de ballar els llargs s aix: Un quatre a lesquerra i un quatre a la dreta i aix successivament. Tamb es diu quatre parat, quan aquest s el darrer de la tirada.

55

56

-Rre. Nom de la segona nota de lescala musical. registre. Es diu registre al timbre que els instruments ofereixen segons els sons per ells emesos. Segons corresponguin a la regi greu, a la del centre o a laguda, el registre ser greu, mig o agut. regla. s la manera que regeix el ball de la sardana. Es confon amb lestil, ja que les diferncies entre lestil empordans i lestil selvat es distingeixen per les regles que fixen els comenaments i finals de les tirades, i per tant, del seu repartiment. repartici. s lacci de repartir que realitzen els dansaires en general, per especialment es diu que reparteix el que porta la sardana. repartiment. Acci de repartir que realitza el dansaire i especialment el que porta la sardana. repartir. Sanomena repartir la sardana a la distribuci que fa el que compta els compassos, convertint-los en passos, per tal daconseguir que cadascuna de les tirades de curts i llargs acabin dacord amb les regles establertes per cadascun dels dos estils; empordans i selvat. El comptar i repartir ho fa el ballador que porta la sardana, mentalment. En realitat cada dansaire deuria ferho, com diu Maragall: tots van els passos i compassos comptant. Per repartir es faran les combinacions que calguin amb dosos, tresos i quatres, tenint en compte: a) que lestil empordans reparteix de la manera ms senzilla, ja que no t exigncies dacabar a lesquerra ms que en les tirades 4a, 5a, 6a, i b) que lestil selvat no admet acabament amb un dos o un quatre, sempre han dacabar amb un tres, i en el repartiment no es poden establir ms que tres dosos i tres tresos, com a mxim.

57

............................................................................................................................................

REPARTIMENT
Sindiquen en aquest quadre, de manera sinttica, els repartiments que haur de realitzar el ballador en les diverses tirades i en cadascun dels estils. Cal tenir en compte abans dentrar en el detall, els segents advertiments: 1) En la sardana no es poden marcar ms de quatre punts ni menys de dos. Entre els conjunts, doncs, de dos, tres i quatre passos -o punts- sha de calcular el repartiment. 2) Lestil empordans admet major llibertat en els acabaments, els quals poden ser justificats amb dosos, tresos i quatres. 3) Lestil selvat s molt estricte i noms accepta acabaments en tres. 4) En qualsevol cas, en el repartiment de llargs -en el de curts no fa el cas- no es poden marcar ms de 3 dosos i 3 tresos.

ESTIL EMPORDANS
....................................... Comena la 1a tirada a lesquerra i es compta seguidament la segona, per tal de doblar el nombre de compassos i poder calcular lacabament que ser sempre amb un dos -ja que el nombre de compassos ser parell- a la direcci que vingui. Comencem en direcci contrria a la qual han acabat els curts i les tirades es ballen tamb seguides. El total de compassos por ser: -mltiple de 4, amb el qual acabar amb un quatre al cant que vingui, o -mltiple de 4 o ms 2 i, per tant, acabar amb un dos, tamb al costat que vingui. Comencem en direcci contrria a lacabament de la tirada anterior i pot acabar: -amb un dos, si el compte de compassos s parell, o -amb un tres, si s senar, sempre al costat que vingui. Comena en direcci contrria a lacabament de la tirada anterior i pot acabar all on vingui segons els compassos. -si sn mltiple de 4, acabar just amb un quatre. -si sn mltiple de 4 ms 3, acabar amb un tres. -si sn mltiple de 4 ms 2, acabar amb un dos. -si sn mltiple de 4 ms 1, es far el repartiment 5, o sigui, un dos i un tres. Comena en direcci contrria lacabament de la tirada anterior i ha dacabar obligatriament a lesquerra segons les regles del repartiment. (Desprs del contrapunt). Es ballen separadament. Comencen a lesquerra i han dacabar obligatriament tamb a lesquerra. Per les tirades 4a, 5a i 6a de llargs, cal tenir en compte les segents regles de repartiment

Regles de repartiment (1)


......................................... De 2: Si el ballador es troba a la dreta i li falten dos punts per acabar, ha de marcar un dos i acabars a lesquerra. Si el ballador es troba a lesquerra, ha dagafar quatre punts anteriors i fer el repartiment de 6, aix s, marcar 3 dosos. De 3: Si el ballador es troba a la dreta i li falten tres punts per acabar, 58

marcant-los acaba a lesquerra. Si el ballador es troba a lesquerra ha dagafar els 4 punts anteriors i fer el repartiment de 7, aix s 2 dosos i 1 tres. De 4: Si el ballador es troba a la dreta, marcant 1 quatre acaba just. Si el ballador es troba a lesquerra, haur de marcar 2 dosos. De 5: Si el ballador es troba a la dreta, haur dagafar els 4 anteriors i fer la repartici de 9. Si el ballador es troba a lesquerra, marcar 1 dos i desprs 1 tres. De 6: Si el ballador es troba a la dreta, marcar 3 dosos. Si el ballador es troba a lesquerra, far 2 tresos o b repartici de 2. De 7: Si el ballador es troba a la dreta, marcar 2 dosos i 1 tres. Si el ballador es troba a lesquerra, far 1 quatre i 1 tres. De 9: Si el ballador es troba a la dreta marcar 1 quatre i desprs far la repartici de 5. Si el ballador es troba a lesquerra, far 3 dosos i 1 tres.

ESTIL SELVAT
............................... Comena la primera a lesquerra i es compten i ballen seguides. Han dacabar amb un tres. Per aix haur de fer repartici de sis (marcant 2 tresos). Tamb comencem a lesquerra o al costat contrari al que han acabat els curts i han dacabar a la dreta amb un tres. Es compten seguides i shaur daplicar el repartiment que convingui segons les regles. Es ballen independents. Comencen a lesquerra i acaben a la dreta i es tindran en compte els repartiments que segueixen. (Desprs del contrapunt). Comencem i acabem a la dreta i cal tenir ben presents les regles de repartiment.

Regles de repartiment (1)


......................................... De 3: Si el ballador es troba a lesquerra, acabar just amb 1 tres a la dreta. Si el ballador es troba a la dreta, haur daplicar el repartiment de 9. De 5: Si el ballador es troba a lesquerra, haur daplicar la repartici de 9. Si el ballador es troba a la dreta , marcar 1 dos i 1 tres. De 6: Si el ballador es troba a lesquerra, shaur dacollir a la repartici 12. Si el ballador es troba a la dreta, marcar 2 tresos De 7: Si el ballador es troba a lesquerra, marcar 2 dosos i 1 tres. Si el ballador es troba a la dreta, aplicar la repartici de 3, marcant 1 quatre i 1 tres. De 8: Si el ballador es troba a lesquerra, marcar 1 dos i 2 tresos. Si el ballador es troba a la dreta, haur de fer repartici de 12. De 9: Si el ballador es troba a lesquerra, marcar 3 tresos. Si el ballador es troba a la dreta, marcar 3 dosos i 1 tres. De 10: Si el ballador es troba a lesquerra, marcar un seguit de quatre i 2 tresos. Si el ballador es troba a la dreta, marcar 2 dosos i 2 tresos. De 12: Si el ballador es troba a lesquerra, marcar 3 dosos i 2 tresos. Si el ballador es troba a la dreta, es far un seguit de quatre i es marquen 1 dos i 2 tresos. (1) El nombre amb que sindiquen els repartiments (de 2, de 3, etc.), es refereixen als compassos que falten per acabar la tirada.

59

repetici. Les audicions de sardanes fineixen amb lexecuci dun fragment de la darrera sardana compost per preludi i dues tirades de curts i dues de llargs. s com un comiat dels balladors i alhora la promesa de retrobament en una nova ballada. revessa, sardana. Revessa equival a enrevessada, difcil. s la sardana que ha estat composta amb la intenci de desorientar al ballador. s com un repte que el compositor fa als dansaires oferint-los-hi una sardana en la qual intenta fer especialment difcil el recompte dels curts i els llargs perqu els sons musicals en que comencen uns i altres sn voluntriament molt semblants o fins i tot a vegades idntics. Sembla que el primer que va produir aquest tipus de sardanes va ser el compositor empordans Antoni Agramont i avui una revessa figura en tots els programes de concursos sardanistes, i tenen per finalitat de comprovar la perspiccia dels comptadors i premi aquell -o la seva colla- qui malgrat les dificultats que est farcida, surt airs de lempresa de treure o acabar justa la sardana revessa. La dificultat, doncs, rau en encertar els tiratges precisos de la sardana, no pas en el repartiment ni en la dansa, que no acusen cap diferncia de les sardanes normals, Com sha de fer per comptar la sardana revessa? Hem de partir de la base que si intentem comptar-la com les altres, no assolirem res, perqu ens passaran per alt tots els finals de les tirades. Cal, doncs, cercar un altre mtode per a saber els tiratges exactes. Hom acostuma a fer-ho de la manera segent: Es deixa estar el comenament de la sardana, com si res no succes, i sescolta atentament la msica. Aix que hom sent un tema, un cant, un acord o una nota tan sols que el sobti i li sembli que el pot recordar, aleshores es posa a comptar. Els curts es repeteixen, i per tant all que ha motivat que ell comencs els comptes ha de tornar-se a sentir necessriament. En aquest punt para de comptar i ja sap el tiratge dels curts. Aix es molt clar: si els curts tiren 30, i es repeteixen, trobarem el mateix nombre de compassos entre el primer de la primera tirada i el primer de la segona, que entre el comps nmero 10 i el del mateix nmero de la segona. Entre qualsevol comps de la primera tirada i el mateix comps de la segona trobarem sempre els 30 que tiren de curts. I s lgic que si ens s impossible de treure els curts comptant del comenament fins al final, recorrem al sistema de comptar-los pel mig, sabent que ens ha de portar al mateix resultat.
60

Ara b, el comptador ja sap que els curts tiren 30 i que ha de ballar 60 punts seguits; per a poder acabar els 60 exactes li manca noms que un altre de la colla shagi posat a comptar des del comenament i spiga en tot instant a quants estant. Acabats els 60 curts, cal fer la mateixa operaci amb els llargs. Un es posa a comptar rpid i laltre espera quelcom, un moment musical que li cridi latenci, i comptar fins que el torna a copsar en la tirada segent, que hom balla lligada amb la primera. Si ha trobat 50 llargs, per exemple, podr marcar els 100 punts que li calen, mitjanant el company que porta el compte dels que ja han fet. En les tirades segents es ballen i es reparteixen els 30 curts i els 50 llargs que tira la sardana. Farem, ara, una curta enumeraci dalguns dels casos en qu es pot trobar el sardanista que compta revesses. Pot agafar-se a un tema musical i desprs trobar-lo repetit infinitat de vegades. Li pot passar tota la primera tirada de curts sense haver trobat res que li cridi latenci. Al tornar a trobar el comps en el que havia comenat a comptar, pot comptar-lo altre cop i serrar dun punt. El company que li ha comptat des del comenament se li pot haver perdut. Pot treure noms els curts o noms els llargs, i aleshores no hi ha res a fer. Pot deixar escapar una bona ocasi de posar-se a comptar, amb la por que el moment musical que ha sentit es repeteixi massa i no li serveixi. Pot sentir perfectament un comps propici a agafar-shi i passar-li desprs per alt la repetici. Pot sser que la tirada sigui del doble del que ell ha comptat. I tantes i tantes de coses li poden succeir per a portar-lo al fracs, que renunciem a exposar-ne ms. El cas s que les colles que van a concurs acostumen a ballar curts quan son llargs, o viceversa. Algunes paren mitja hora abans dacabar, i daltres els atrapa el final tot just eren a la meitat dels punts que pensaven fer. Tot el qual semblaria cosa combinada expressament per fer quedar en ridcul als sardanistes. De tot el que hem exposat es dedueix que per a treure una sardana revessa es necessita: 1. Que pugui treure. Si el compositor sho proposa, no li costar res de fer una sardana impossible - tiratges
61

exageradament llargs, repetici montona dun tema nic, etc. 2. Que el comptador tingui loda fina i, sobretot serenitat. Loda fina per copsar una petita diferncia dinstrumentaci o una variant insignificant dun tema. Serenitat que eviti els dubtes de si sagafa o es deixa, o sha errat de comptes, i li proporcioni decisi i optimisme. 3. Finalment, i aix s potser el ms important, es necessita estar de sort. Hi ha tantes petites circumstncies que porten al fracs, que sols el que est de sort pot esquivarles totes.

ritme. s lordre en la successi dels sons i lalternana dels forts i els febles, els llargs i els curts, dintre el moviment musical. rodona. Sinnim de rotllana. rotllana. Crcol que formen els balladors en fer la sardana. Tamb sanomena rodona. La sardana la ballem fent una rotllana, aquesta est completa quan est formada per un nombre determinat de parelles. Una rotllana no forosament ha de ser completa, i per tant pot haver-hi persones desaparellades. Una parella, la forma un home i la dona que te a la seva dreta. Si una persona ha dentrar en una rotllana, primer ho far, si s possible, completant una parella. Si no pot fer-ho, entrar de forma que no trenqui cap de les parelles ja formades. No es pot negar mai lentrada duna persona a una rotllana, i no sen pot sortir si no s per un motiu molt justificat. Per agafar-se les mans, la m de lhome, aguanta la de la dona.

62

-Sla cornamusa. mica. terra.

sac de gemecs. Nom amb que popularment es denomina salt. Pot ser curt o petit, i s igual que laire, per saltant una salt fort. s igual que el salt per enlairant ms els peus del

saltar. Donar-se impuls verticalment enlaire, de tal manera que durant un curt lapse de temps els peus no toquen a terra. Saltar en la sardana equival a fer-ho seguint el comps de la dansa i quan el ritme de la cobla ho exigeix. sardana. Definir la sardana en els seus diversos aspectes i matisos no s cosa fcil. Per aix ens sembla escaient deixar constncia daquella definici descriptiva que de la nostra dansa en fa el Manifest de la Sardana, llegit el 30 dabril de 1972 a Lloret de Mar en ocasi del Dia Universal de la Sardana: s una dansa clssica i matemtica. Els sardanistes sagrupen lliurement en rotllanes, s a dir, formen anelles agafats de les mans. Els dansaires han de comptar els compassos de la msica -que solen ser en nombre diferent a cada composici- i traduir-los a passos, de manera que repartits ara voltant cap a la dreta, ara cap lesquerra, la dansa es desplegui i sacabi exactament dacord amb les normes tradicionals que la regeixen. Vegis articles complementaris: nom, etimologia, histria. sardana, (locucions). Al llarg del temps el nom de sardana ha entrat a formar part duna particular manera de dir. Aix: haver-hi una bona sardana, indica que hi ha molta feina; quina sardana ens han deixat, significa la feina que es preveu que ser necessria per a deixar la casa endreada desprs duna festa; o tamb s mes llarga la sardana que el contraps, que equival a dir
63

que t ms volum la part accessria que la principal. El mot sardana ha passat, per extensi a certs jocs infantils en els quals la mainada sagafen per les mans, fent la sardana. Fins i tot la lletra duna can infantil popular shi refereix: La sardana de lavellana pica de peus i balla la gana, la sardana de Ripoll mata la pua i el poll.

sardana, classes de. Sense poder establir una classificaci rigorosa, ja que aquesta no existeix, s que es poden descriure certs tipus de sardana que amb el temps shan anat distingint. Cal aclarir que en les diverses classes de sardana que podem senyalar, sempre la manera de ballar s la mateixa, en el que fa referncia al pas i el comps, i la diferncia afecta noms a la msica o a la forma de marcar aquells per part dels balladors. Es poden registrar les segents: de concert, de llument, de mig comps, vertical, obligada i revessa. Existeixen tamb certes sardanes denominades molt concretament amb una determinada significaci, aix: Sardana del Batlle, Sardana de la Majordoma, o altres, com sardana dels canonges, o sardana dels golluts, de les quals noms es conserva el nom. Folklricament sha utilitzat el nom de la sardana amb un qualificatiu per a designar varietats de dansa similars, com sardana dels cornuts, sardana dels esclops, sardana de les cuines o altres que sescapen del que s prpiament la sardana. sardanejar. Acci de ballar sardanes. Verb emprat ms en el terreny literari que en el llenguatge colloquial: Amb quin aire, bon Du, dansaven elles!, amb quin delit sardanejaven ells!, Jacint Verdaguer: LEmpord. Sardaneig, efecte o acci de sardanejar. Utilitzat en el llenguatge literari: Oh Catalunya, ptria meva, clara, serenitat sota el dosser datzur, del sardaneig no siguis mai avara, dins el combat que va tornant-se pur. Agust Esclassans, La Sardana. sardanisme. 1. s lafecci o sentiment per la sardana i la seva difusi. En general, s el moviment -o moviments- que des de primers del segle XX va promovent la sardana, treballant per la seva perfecci, tant artstica com musical, i, sobretot, estimulant la seva divulgaci en tant com a dansa nacional de Catalunya. En realitat, tota la tasca per la promoci i perduraci de la nostra dansa a travs de la histria es sardanisme. 2. Entramat scio-cultural bastit a lentorn de la sardana. Aquesta dansa tradicional, genunament catalana, s una manifestaci viva desplai civil, espontani i de participaci comunitria i, per tant, pot ser qualificada de fet social,
64

clarament evolutiu i canviant, a reds de levoluci i dels canvis socials del comportament del poble. La sardana ha estat un element aglutinador de primer ordre, especialment pel que fa referncia al manteniment de la conscincia poltica del poble en els moments de mxima repressi, i tamb una de les expressions vitalistes de la voluntat dsser i un senyal visible didentitat nacional. Ms de mig miler de grups i associacions sintegren actualment en aquest moviment de foment i difusi de la sardana; shi poden distingir: les agrupacions dedicades a lorganitzaci i promoci dactivitats genriques a lentorn del fet sardanista, cursets, ballades, concerts, aplecs, divulgaci, etc.; les colles sardanistes, caracteritzades per la dedicaci plena a la dansa i especialment a la competici; les cobles i els compositors, que configuren el sector artstico-musical. Aquest entramat scio-cultural es vertebra en estructures de tipus federatiu: les Federacions Sardanistes de Catalunya i del Rossell, la Uni de Colles Sardanistes, les Coordinadores dAplecs, etc. Els orgens de la sardana es perden en la nebulosa del temps i hom noms pot arribar a establir de manera fefaent que els antecedents immediats sn el contraps i lanomenada sardana curta. Les fites conegudes del procs que segueix la sardana daten del segon ter del segle XIX. Pep Ventura apareix com un dels homes que van impulsar levoluci coreogrfica i musical de la dansa; a ell devem lencertat ajustament dinstruments que, amb lleugeres alteracions, sha consagrat: flabiol i tambor, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un tromb, dos fiscorns i un contrabaix. Pep Ventura dignific encara el repertori de la cobla amb linslit recull del folklore i laplicaci i difusi consegent per mitj de les seves partitures. Contemporani seu fou Miquel Pards, que public el 1850 a Figueres el primer mtode per aprendre a ballar sardanes llargues; fou tamb un destacat dansaire a lEmpord i a la Barcelona de 1859-1860. Cal remarcar tamb que Josep Pella i Forgas, en la seva Histria de lEmpord, publicada el 1883, va ser el primer a qualificar la sardana de dansa nacional de Catalunya. sardanes.

sardanista. s el nom amb que es designa el ballador de sardanstic. Expressi relativa a la sardana o pertanyen a

aquesta dansa.

seguit. Expressi avui en dess, procedent del contraps i que sutilitzava en lpoca de Miquel Pards per indicar els quatres, que shavien de marcar duna manera seguida o sense interrupci,
65

per contraposici amb els trencats. lo seguit -escriu Pards- se compon de quatre compassos.

selvat, estil. Cal tenir en compte que encara que es parli de dos estils -lempordans i el selvat-, la sardana sempre s la mateixa. Els anomenats estils es diferencien noms en les regles del comenament i del acabament i, per tant, en la tamb diferent exigncia de repartiment.
Estil selvat
.............................................................................................................................................

Preludi
1a tirada de curts Comena a lesquerra 2ona tirada de curts Comena a lesquerra o en sentit contrari a lacabament de les tirades de curts Comena a lesquerra 4a tirada de curts 3a tirada de curts Comena a lesquerra 4a tirada de curts 1a tirada de llargs 2a tirada de llargs 3a tirada de curts s doblen per tal de comptar, i han dacabar, si es possible, a la dreta amb un tres s doblen, per tal de comptar i han dacabar a la dreta amb un tres Cada una delles comena a lesquerra i ha dacabar amb un tres Cada una delles ha dacabar a la dreta amb un tres

Contrapunt
Comena a la dreta Comena a la dreta 5a tirada de llargs 6a tirada de llargs Acaba a la dreta amb un tres Acaba a la dreta amb un tres

senar. Ha estat definit com imparell, a aquell nombre que no es divisible per dos. En la sardana, s el nombre de compassos duna tirada que no s divisible per dos. Llavors, el repartiment en qualsevol dels dos estils -empordans i selvat- comportar un acabament amb tres. si. Nom de la setena nota de lescala musical.

66

simbolisme. Sha intentat buscar en la sardana diversos simbolismes lligats al seu origen. Es pot tractar duna dansa solar? Els primitius dansaires festejaven a Ceres fent la rotllana i encerclant amb ella les garbes de blat, com cantava Maragall? Tradicionalment la circumferncia sha considerat simblicament com emblema del sol, per tamb s el smbol duna limitaci precisa i regular, i de lharmonia universal. Totes aquestes possibles significacions contribueixen a crear la mgica bellesa de la nostra dansa. sol. Nom de la cinquena nota, de lescala musical. solfa. Notaci musical per mitj de la qual el compositor escriu les seves obres i el msic les interpreta. sortir. La llibertat de la sardana permet entrar a la rotllana sempre i, naturalment, sortir-ne -anar-sen o deixar-la- sempre que el ballador o la parella balladora es vegin precisats a fer-ho, si b les lleis de la dansa, per respecte als dems balladors, aconsellen acabar-la.

67

68

-Ttambor. Instrument membranfon i de percussi, nics daquest tipus que figura en la cobla, semblant a un timbal petit de cos allargat, que el msic que el toca porta penjat al bra esquerra i toca amb la m dreta, amb una baqueta que sanomena broqueta. tarima. Taulat, en forma de plataforma movible i duna certa elevaci en la que se situa la cobla durant les ballades en places o lloc pblic en el que es ballen sardanes i en el que shi colloca la cobla. Equival a tarima, cadafal, empostissat i entaulat. tarota. Nom amb el que es coneixia antigament el tible. tcnica. El coneixement i la prctica de lart de la dansa s el que constitueix la seva tcnica. La tcnica recolza lart del bon sardanista que per aix ha de saber no solament el ball sin tamb el compte i repartici dels compassos dacord amb lestil en que dansa. temps. Es diu a la unitat de durada dun moviment musical. Tamb equival a cadascuna de les parts digual durada en qu es divideix el comps. tenor. Nom dun instrument antic, avui totalment en dess. Shavia utilitzat abans de la introducci de la tenora a la cobla. Era ms volumins que aquella per mes curt, sense claus i amb una grossa campana de fusta. Sanomena tamb tenor al msic que toca la tenora. tenora. Instrument aerfon, o de vent. Si b el seu origen s antic, el seu perfeccionament i la seva introducci a la cobla la realitz Pep Ventura a mitjans del segle XIX i degut a la seva amistat i collaboraci amb el constructor daquest tipus dinstrument Antoni Toron, de Perpiny. Pep Ventura fou el gran executant
69

daquest instrument i pel seu impuls aquest es constitu en linstrument central de la cobla, ja que sab extreure del seu to, el seu volum i la seva ductilitat, les melodies que el feren fams. La tenora es construda amb fusta de ginjoler i formada per cinc peces: la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior i la campana, que s de metall. Posseeix tretze claus de metall que serveixen perqu el msic executant pugui manipular els forats de linstrument bsic de la cobla a partir de Pep Ventura, noms hi ha digu Garreta- un instrument que pugui donar un crit de joia, o de dolor, amb veu humana, i aquest s la tenora.

tible. Instrument aerfon, o de vent, que sutilitza en la cobla. s del mateix tipus que la tenora, si b de dimensions ms redudes. T una sonoritat aguda i s afinat en fa. Tamb es coneixia antigament amb els noms de tiple, prima i tarota. timbre. Designaci amb la que es caracteritza el so. La qualitat del timbre s la que diferncia els tons. tipus de sardana: corals o cantades. Sn aquelles composicions que tenen lletra i per tant poden ser cantades. Degut a limpuls del cant coral i a la utilitzaci per part dels compositors de sardanes de canons populars, aviat varen aparixer compositors i poetes que feien sardanes per a lletres, lletres per a sardanes o b tot a lhora. Passat lesplendors moment orfeonstic catal, les sardanes corals han entrat en un parntesi semi-oblidat, noms obert de tant en tant per algun intent de rellanament. Actualment, sn nombrosos els grups dhavaneres que inclouen sardanes cantades en el seu repertori. tipus de sardana: de concert. Sn composicions que no han estat concebudes pensant exclusivament en el ballador i que contenen elements qualitatius propis de la seva execuci en una sala de concerts. Les sardanes programades en un concert sinterpreten en la forma reduda de dues tirades de curts i dues tirades de llargs. tipus de sardana: de conjunt. En el decurs dun aplec solen haver-hi una o dues sardanes de conjunt. Son sardanes per a ballar, com qualsevol de les altres que shi toquen, per que tenen la particularitat de que sn tocades per els msics de totes les cobles alhora. Cal diferenciar-les de les sardanes per a dues a ms
70

cobles. Les sardanes de conjunt no han estat composades especialment per tocar-se de conjunt. En canvi les sardanes per a ms duna cobla, s.

tipus de sardana: per a ms duna cobla. Sn sardanes escrites especialment per ser interpretades per dues o ms cobles. Si b, les normes dinstrumentaci sn les mateixes, cal que els autors a lhora descriure-les tinguin en compte algunes consideracions importants, com lequilibri sonor de lobra, ja que tot surt multiplicat de fora i podria resultar excessivament estrident. tipus de sardana: per ballar. s el tipus ms conegut ja que sinterpreta a ballades, concursos i aplecs. Algunes daquestes, els sardanistes, depenent de gustos i criteris personals les anomenen balladores. Acostuma a dir-se que una sardana s balladora quan t msica alegre, canvis daire i un salt ben fort. tipus de sardana: revesses. Les sardanes revesses solen ballar-se als concursos de colles, juntament amb les de llument i les de germanor. A les sardanes revesses, lobjectiu principal no s ballar b, si no esbrinar quin s el tiratge de curts i llargs de la sardana que sinterpreta. Aix, que a les sardanes normals sl ser senzill, a les revesses s molt ms complicat. La ra s que els compositors de sardanes revesses sesforcen en fer que els curts i els llargs siguin molt similars entre s, que no estiguin separats per una pausa marcada i que durant tots els curts i tots els llargs es repeteixin els mateixos motius musicals cada pocs compassos, amb molt petites variacions. La repetici daquestes variacions s el que els balladors han dutilitzar com a pista per esbrinar el tiratge de curts i llargs. En els concursos de sardanes revesses, les colles que encerten el tiratge, lhan de fer arribar al jurat abans de que acabi la sardana. nicament les colles que lencertin seran capaces, amb tota probabilitat, dacabar la sardana en el moment que acabi la msica. tirabou. Expressi amb qu es designava el contraps en lpoca de decadncia i en to ms aviat despectiu. El nom sembla que prov del fet de que el capdanser havia darrossegar als balladors quan aquests no eren prou hbils o no seguien les indicacions daquell, referides als moviments a executar.

71

tirada. El nombre de compassos que comprn cada una de les parts de la sardana, sanomena tirada. Aix, el nombre de compassos dels curts ser la tirada de curts. De manera semblant, el conjunt de compassos equivalents a passos, de llargs, sanomena tirada de llargs. I de la suma dels curts i dels llargs en direm, doncs, tirada total. tonalitat. s el conjunt de fenmens meldics i harmnics que resulten de lestructura dels tons. Tamb sempra com a sinnim de to. El to s determinat per la freqncia duna nota. Es diu que les notes sn altes o baixes quan en realitat el que vol indicar s que la seva freqncia s elevada o baixa. trencar. Quan un ballador o una parella volen entrar a la sardana, entre la dreta de lhome i lesquerra de la dona que formen parella, s un intent de trencar la parella dansadora. Aix, segons les lleis de la sardana. no s mai perms. trencat. Expressi que prov del contraps i que utilitza Miquel Pards en contraposici amb els seguits per indicar les sries de dos i tres passos que shan de marcar al final dels curts i dels llargs. tres. s el conjunt de tres passos -tresos, doncs, s el conjunt de dos o tres grups de tres passos- corresponents a tres compassos amb qu acaben les tirades de curts i de llargs, en lestil empordans quan la tirada o tirades sn senars i, obligatriament, en estil selvat. La forma de puntejar els tresos, sexplica en larticle ballar. treure. Es diu treure la sardana, quan el ballador t la suficient preparaci musical i habilitat numrica per aconseguir comptar els compassos de la dansa i distribuir-los amb justesa, de tal manera que la msica i el ball, perfectament sincronitzats acabin al mateix temps i dacord amb les regles que regeixen cadascun dels estils empordans i selvat. tromb. s un instrument aerfon, o de vent, i de metall, de coure, accionat per una colissa o b per pistons. El tromb anomenat de colissa s el ms antic i data del segle XV. En canvi el de pistons es coneix des de la primera meitat del segle XIX. El tromb que actualment sempra en la cobla s afinat en do.
72

trompeta. s un instrument aerfon, o de vent, i de metall, amb embocadura. Est format per un tub dun metre de llargada, corbat dues vegades. Pel cant que es toca, porta una embocadura cnica. Laltre extrem acaba amb un pavell. s un instrument molt antic que sha utilitzat en sumptuositats fnebres o militars, i ha estat present en solemnitats sagrades. La trompeta anomenada simple solament pot executar la srie dharmnics de so fonamental. La que sutilitza en la cobla s la denominada de pistons o cromtica perqu pot executar totes les notes de lescala. Aquesta s la ms moderna i aparegu vers el comenament del segle XIX, inventada per Blhmel i Stlzel. En ocasions, i per tal dobtenir determinats sons, admet la sordina. La seva tonalitat s en si bemoll.

73

74

-Vvertical, sardana. Entre les maneres de ballar la sardana, Josep Pla, tan bon observador de les nostres coses, descriu aquella forma antiga de dansar-la, horitzontal, de la primera etapa, immediata a Pep Ventura, i la forma vertical, imposada ms tard, per la msica de Juli Garreta. Sn les sardanes que es ballen ara, les quals, diu Pla, se salten sobre un espai de terra molt petit, limitat. El cos oscilla poc. s mant dret, vertical..., els braos salcen ms drets, ms alts, amb ms vigor i les espatlles es mantenen ms rgides..., ara, se salta i es punteja ms. s la forma ms moderna de ballar la sardana, en la que la ritmaci s ms vertical, sobre un espai redut. La sardana s la mateixa i les dues maneres de ballar-la -la vertical i lhoritzontal- tenen el seu atractiu, si es ballen amb naturalitat, el resultat s el mateix.
contrabaix.

verra. Nom vulgar amb qu ha estat designat tamb el

volum. El volum dun so o duna nota musical depn de lamplitud de la seva vibraci. La plenitud dun instrument va determinada per la capacitat de volum que pot donar.

75

76

-Xxeremia. Nom amb que el qual s coneguda a Mallorca la cornamusa, on aquest instrument encara es conserva.

77

78

Diccionario de la Sardana y la Cobla

VERSIN EN CASTELLANO
Prembulo
A fin de no modificar el orden alfabtico del diccionario cataln original, las palabras catalanas han estado conservadas, caracteres en cursiva y preceden, alguna vez, a las palabras idnticas en espaol cuando alguna traduccin satisfactoria no ha podido ser encontrada.

79

80

-Atotalidad de la sardana.

acabament (final). Accin de terminar una tirada o la

acabar (terminar). Terminar es dar fin a una tirada o a la totalidad de la sardana. Es esencial tanto en la una como en la otra marcando el ltimo paso de cada una sincronizando con el ltimo comps de la msica. Un buen final acredita el ajuste en la cuenta y en la reparticin. actos, manifestaciones sardanistas (actes, manifestacions sardanistes) aplecs (aplecs). La

definicin de la palabra Aplec es: Reunin de gente, generalmente al aire libre, con motivo de una fiesta o una celebracin determinada. Aplec, pues no es una palabra exclusivamente sardanista, ya que se aplica a fiestas de cualquier tipo. Si nos referimos a un aplec sardanista, podramos definirlo como una reunin de gente, generalmente al aire libre, cuyo motivo es el de disfrutar y bailar un nmero indeterminado de sardanas interpretadas por un grupo variable de coblas. En un Aplec de la Sardana, las coblas actuantes alternan sus interpretaciones, siguiendo el programa previamente establecido. Cada cobla toca cinco sardanas y una de conjunto. El nombre de sardanas interpretadas aumenta, si estas son de siete tiradas y no de diez. ltimamente empieza a verse en algunos aplecs que las coblas interpretan todas sus sardanas seguidas, en vez de alternar sus actuaciones. Esto se hace para reducir gastos, ya que de esta forma la cobla cobra por dos horas de actuacin y no por todo el da. Es prctica habitual que cada cobla toque una sardana de las llamadas obligadas, que son sardanas donde la complejidad de interpretacin para alguno de los instrumentos es especialmente elevada. Las coblas tocan estas sardanas para el lucimiento de uno o ms de sus solistas.
81

actos sardanistas (actes sardanistes) balladas (ballades). Son la expresin ms habitual del sardanismo. Suelen

hacerse los das festivos en muchos puebles y ciudades de Catalua. Durante los meses de verano, es frecuente que se celebren ciclos de audiciones diarios o semanales a ltima hora de la tarde o por la noche. Generalmente son actos con una sola cobla y se interpretan seis sardanas. Finalizada la cuarta, media parte, y sexta sardana, final, se repite una tirada de cortos y una de largos. Si las sardanas son de siete tiradas, suelen tocarse nueve. Estos actos suelen realizarse en sitios pblicos al aire libre y no se suele cobrar entrada. Se acostumbran a financiar con las aportaciones voluntarias de los sardanistas o con el soporte econmico de alguna entidad. La duracin de una audicin o ballada es aproximadamente de dos horas.

actos sardanistas (actes sardanistes) conciertos (concerts). Tanto por el lugar de su ubicacin: teatros,

entoldados, auditorios, salas de concierto, etc., como por el nivel ms elevado de las obras, los conciertos son actividades bien diferentes de las balladas y los aplecs. La cobla interpreta normalmente dos tiradas de cortos y dos de largos de un programa de diez sardanas. En un concierto el pblico asistente no baila, solo escucha. En un concierto tambin se programan obras escritas para cobla, poemas sinfnicos, glosas, suites para cobla, etc., a pesar de que esta faceta es solo cultivada por algunos compositores.

actos sardanistas (actes sardanistes) - concursos.


En los concursos, los grupos sardanistas, bailan la sardana procurando conseguir la mxima interpretacin coreogrfica, esttica y de precisin, entre la interpretacin musical y sus pasos de danza. Podemos diferenciar entre dos tipos de concursos: los de grupos improvisados y los de grupos perfectamente definidos. En el primero de los casos, en el transcurso de un aplec el pblico se agrupa para improvisar un grupo y bailar una sardana que ser puntuada por un jurado. Antes de finalizar el aplec se repartirn los premios correspondientes a cada uno de los grupos. En el segundo de los casos, los grupos, desarrollan su actividad bsica, compitiendo en los Concursos de Collas Sardanistas. Estos concursos se realizan durante todo el ao y tienen la siguiente estructura:

82

Un galop de entrada Sardana de lucimiento

Los grupos por parejas y en fila entran al recinto al comps de la msica, saludan a la presidencia y se colocan en sus lugares previamente asignados. Es la sardana o sardanas que bailan los grupos y donde despus un jurado evala su ejecucin considerando aspectos estticos, coreogrficos, ritmo, compenetracin musical, etc. Es habitual que en un concurso de grupo se interprete una sardana revesa. Los grupos han de acertar el tiraje y repartirla correctamente. Al final, y en espera de la clasificacin, se interpreta la sardana de fraternidad, bailada por todos los grupos y tambin el pblico asistente, haciendo grandes crculos que llenan todo el recinto. Una vez terminada la sardana de fraternidad, se hace la lectura de las clasificaciones y el reparto de premios.

Sardana revesa Sardana de fraternidad

Reparto de premios

aire (aire-fuerza). Significa puntear haciendo en cada uno de los puntos tres movimientos arriba y abajo del cuerpo y en el cambio, dos movimientos; todo esto sin alzar los pies del suelo a la vez, sin saltar. altres msiques basades en la sardana o la cobla (otras msicas basadas en la sardana o la cobla). Una

experiencia interesante fue la colaboracin entre la Companyia Elctrica Dharma y la cobla Mediterrnea. Se escogieron unos temas y se hicieron los arreglos necesarios para la combinacin de la cobla y un conjunto de rock. La dificultad de compenetrar estos dos conjuntos son evidentes, pero la experiencia result bastante satisfactoria como lo demuestra el xito de pblico y la buena acogida del disco grabado por las dos formaciones musicales. Otra experiencia mas actual es la fusin de la msica de la sardana con el ritmo del jazz, pero eso s, manteniendo la estructura de la sardana. El resultado se llama Sardanova y se puede bailar de la misma manera que la sardana. Para poder tocar sardanovas se ha tenido que aumentar el nmero de instrumentos de la cobla, dependiendo de las necesidades de la composicin a tocar. La aceptacin de la sardanova es bien diversa y aun no se ve muy bien definido cual ser su futuro. Lo que s parece que ya ha vuelto a arraigar en el mundo de la cobla es lo que conocemos como Balls vuitcentistes. Antiguamente alquilar un conjunto musical conllevaba la obligacin
83

de interpretar todos los compromisos musicales de un programa de fiestas: pasacalle, oficio religioso, concierto verm, sardanas, baile de entoldado, etc., la cobla tena que asumir esta versatilidad y lo haca con la misma formacin que para con las sardanas. Es por eso que las coblas de aquella poca incorporaban en su repertorio los llamados bailes ochocentistas: polcas, valses, jotas, mazurcas, etc., debidamente arreglados para ser interpretadas por la cobla.

aplec (aplec). Es un acto -o actos- organizados para que unas personas se renan para celebrar alguna conmemoracin. Desde el punto de vista sardanstico, un aplec de la sardana es una fiesta convocada para homenajear esta danza. Barcelona celebr su primer aplec sardanstico el 14 de abril de 1907, a Vila Joana, de Vallvidrera, y continu celebrndose hasta que fue prohibido el ao 1923. Despus de la Guerra Civil, en el ao 1952, la Obra del Ballet Popular reanuda el aplec, que lo celebra en Montserrat, hasta que en el 1963 se restaura nuevamente en Vallvidrera, pero no tiene continuidad. Ahora, son muchos los pueblos y ciudades de Catalua que tienen establecido, por tradicin, un da al ao dedicado al aplec de la sardana, en el cual generalmente diversas coblas, tocan alternativamente, ofreciendo un amplio repertorio de sardanas a los sardanistas congregados en la fiesta. Igualada es, despus de Calella, la ciudad que celebra el aplec ms antiguo de toda Catalua. arquillo (arquet). Pequea vara de madera curvada al fuego, donde los dos extremos de la cual mantienen tirante una mecha de crines de caballo. Sirve para hacer vibrar los instrumentos llamados de cuerda. En la cobla se utiliza para tocar el contrabajo. Tambin se llama arco. audicin (audici). Se ha acordado de llamar audicin -a la facultad o posibilidad de escuchar- la sesin de sardanas que ejecuta una o varias coblas. Generalmente, en las audiciones en que interviene una sola cobla, sta acostumbra a ejecutar seis sardanas y una de repeticin. aviso (avs). Es la seal o advertencia que el sardanista que lleva la sardana da a los otros sardanistas del crculo. Este aviso puede ser hecho con un gesto, alzando los brazos cuando se bailan los cortos y la exigencia de la reparticin pide un tres o mas de tres; o bajando los brazos cuando, durante los largos, se han de marcar
84

un dos o mas de dos, tambin segn el reparto, con un apretn de manos, signo o aviso poco usado, o, finalmente, con una indicacin verbal, de manera que todos los sardanistas lo entiendan.

85

86

-B(ball) baile. Se llama baile a la accin de bailar. El baile de la sardana es la sucesin de pasos, marcados o saltados, ejecutados siguiendo el orden de los compases y el ritmo de la msica. Como los pasos se marcan o se saltan en series de dos en dos, en los cortos, o de cuatro en cuatro, en los largos, de izquierda a derecha y de derecha a izquierda, excepcionalmente con un tres, el crculo mantiene un movimiento oscilatorio. Como escribe Maragall:...con pausa y con medida va lenta oscilando. Ya se balancea a la izquierda oscila, ya gira otra vez a la derecha dudando. ballada (audicin). Es el encuentro de los sardanistas, dispuestos a bailar sardanas. Tambin equivale a audicin, sardana en particular. ballar (bailar). Accin de ejecutar la sardana. Equivale a bailar la sardana, o sea, seguir la sucesin regulada de pasos o saltos, segn los compases que marca la cobla. baqueta (baqueta). Consiste en una vara delgada de madera que sirve para tocar el timbal. La baqueta para tocar el tamborn se llama broqueta. (Batlle, sardana del) Alcalde, sardana del. Sardana tpica de la poblacin de Amer. Se baila el da de la fiesta mayor que se celebra cada ao del 15 al 17 de agosto. Parece que la sardana del Batlle, llamada tambin del alcalde, proviene de muy antiguo. Se dej de bailar durante un tiempo hasta que fue restaurada en el ao 1950. La sardana est presidida por el alcalde, el cual da la mano derecha a su pareja, a continuacin siguen los concejales municipales con sus respectivas parejas y el pueblo en general. La sardana permanece siempre abierta y la mano izquierda del alcalde libre. En el otro extremo tiene que estar siempre un hombre, motivo del cual se tiene que invertir la pareja final. Esta
87

sardana que se baila en la plaza del pueblo est presidida por los gigantes.

(bolo, fer un) bolo, hacer un. En el argot utilizado en el mundo del espectculo -msica, teatro, etc.- palabra que designa las actuaciones aisladas en otra cobla, en el caso de la sardana, diferente de la cobla normal. (braos) brazos. La danza de la sardana no es nicamente el movimiento de los pies que hacen los sardanistas en marcar o saltar los pasos. Si el cuerpo, por extensin natural, sigue el ritmo de los pies, los brazos tambin juegan en la danza. En la posicin inicial los brazos se tienen bajados. Bailando los cortos se mantienen tambin bajados y se marca discretamente el ritmo con un movimiento de espaldas. En los largos los brazos se mantienen alzados, ligeramente arqueados a la altura de los msculos, sin rigidez excesiva de manera que no desentonen de la agilidad corprea natural que el bailar de la sardana comporta. broqueta (baqueta). Baqueta, palo o vara delgada de madera que sirve para tocar el tamborn.

88

-Ccadafal (tablado). Es una plataforma elevada, hecha generalmente de tablones, que se coloca en la plaza o en el sitio pblico en el cual se ha de celebrar una ballada de sardanas, y en la que se sita la cobla. Expresin equivalente a entablado, tablado, tarima y entarimado. cap de colla (director del grupo). Es aquel que formando parte de un grupo sardanista lo dirige y representa, especialmente delante de los organizadores y el jurado en un concurso de sardanas. capdanser (maestro de baile). Con el nombre de capdanser, maestro de baile, se designaba a la persona que diriga la danza del contrapaso. Entre los sardanistas, conseguir actuar de maestro de baile era algo considerado una distincin y un honor. Generalmente ocupaban este lugar los religiosos de la fiesta o las primeras autoridades. Si no era as y el deber de cortesa hacia las personas principales ya se haba cumplido, el lugar de maestro de baile era ofrecido en subasta y concedido al ms adecuado. Hoy el maestro de baile de la sardana es el equivalente al cap de colla, o primero del grupo.
Grupo de personas que acompaan a la flama de la sardana al ser trasladada desde la ciudad que ha dejado de ser pubilla a la que la sigue en la ostentacin del pubillaje.

caravana de la sardana (caravana de la sardana).

Ciutat Pubilla (Ciudad Pubilla). Localidad especialmente designada por la Obra del Ballet Popular para centrar y materializar la celebracin universal de la Diada de la Sardana. Igualada fue Ciudad Pubilla en el ao 1974. Al final del libro, en el apndice, se indican todas las poblaciones que han sido nombradas Ciudad Pubilla.

89

cobla (cobla). La palabra cobla proviene del latn copola, que significa unin o conjunto. Se trata, pues, de un conjunto instrumental para ejecutar una determinada msica. Antes de tener noticia de la sardana exista ya la cobla, con un nmero indeterminado de msicos y diversos instrumentos. Hoy, se denomina cobla el conjunto de once msicos que con unos determinados instrumentos, diez de viento, uno de cuerda y uno de percusin, interpretan la sardana, as como otras danzas populares catalanas. La cobla actualmente est constituida por un flabiol y un tamborn, que son tocados por un mismo msico, dos tibles, dos tenoras, dos trompetas, dos fiscornos, un trombn y un contrabajo. La cobla, como conjunto musical, viene de tiempo muy antiguo y sus instrumentos han variado, sobretodo a partir de mediados del siglo XIX. En el siglo XIV se encuentran ya juglares constituidos en forma de cobla, en la cual, a ms del flabiol y el tamborn, que han sido los instrumentos ms permanentes, figuran otros instrumentos, como la cornamusa o la tarota, hoy conocida por tible. Este tipo de cobla perdur hasta que se implanta la reestructuracin de Pep Ventura. Aun hemos sentido hablar a nuestros abuelos del sac de gemecs, nombre popular de la cornamusa, pero Ventura, organiza la sardana larga, o sardana actual, introduce en la cobla nuevos elementos, a la vez que suprime otros. Da a la tenora un papel primordial. Aade los cornetines o las trompetas, el fiscorno, y finalmente el contrabajo, a pesar de las divergencias de opinin, pero que acaba imponindose como elemento importante para mantener el comps de la cobla y el ritmo de la danza. Con estas transformaciones queda estabilizado el conjunto instrumental de la cobla. colla (grupo). Es el conjunto de personas que formando parejas bailan la sardana con la voluntad de conseguir prctica en el baile, exactitud en la reparticin y elegancia en el gesto. En general, hoy las parejas que se constituyen en grupo lo hacen con la intencin de demostrar pblicamente tales virtudes, a raz de un concurso de grupos sardanistas o concursos de sardanas. comenament (principio). Accin de empezar. Por lo que es a la sardana, hay que distinguir entre el principio de cada tirada, ya que sta vara segn el estilo y si se trata de una tirada de antes o despus del contrapunto.

90

comps (comps). As se nombra el signo con el cual se expresa la medida musical que establece la relacin de los sonidos entre s. Actualmente, en la sardana, se usan solo dos compases diferentes: el 2/4, que se marca con dos tiempos y comprende dos notas de corchea, y el 6/8 que tambin se hace con dos tiempos pero incluye un grupo de tres corcheas. En general, los msicos de la cobla prefieren el primero de 2/4 porqu son los valores que se escriben ms fciles de leer y de interpretar. Con el 6/8, los valores son ms rpidos y, a veces, de ms difcil ejecucin. La mayora de las sardanas estn escritas con el comps 2/4, pero muchos autores utilizan tambin con mucha frecuencia el 6/8 porqu da un aspecto mas pastoril a la composicin. En algunas sardanas, se encuentran intercalados uno o diversos compases de 3/4 que algn sardanista suele nombrarlos de rebote, y que se han de ejecutar con la misma duracin que el comps de 2/4. Y no es que sean verdaderamente compases de 3/4, son un grupo de notas negras unidas en dos tiempos. El comps en la sardana est marcado por la msica de la cobla de tal manera que el sardanista lo nota fcilmente. compositores (compositors). Todos los compositores catalanes desde el momento de la implantacin de la sardana larga, han contribuido con su inspiracin y su esfuerzo a incrementar y prestigiar el patrimonio sardanstico iniciado por Pep Ventura. La msica de la sardana se ha desenvuelto de acuerdo con las caractersticas personales de cada compositor: unos, siguiendo la lnea meldica y popular iniciada por Pep Ventura, como Vicen Bou o Josep Vicen Xaxu; otros, con una exigencia ms purista, como Enric Morera, Eduard Toldr o Joan Mann, y, por encima de todos, Juli Garreta que supo elevar sus composiciones para cobla a la ms alta categora musical. comptar (contar). Precisar un nmero de compases de cada una de las tiradas de cortos y largos de una sardana se llama contar. Es la primera operacin que realiza el que lleva la sardana, previa a su reparto. Hay que saber la totalidad de los compases de las dos tiradas a fin de poder repartirlas de manera que acaben a la izquierda, con un dos, un tres o un cuatro, si se baila con el estilo ampurdans, o con un tres, siempre, si se baila al estilo selvatano o garrotxano, de acuerdo con las reglas del reparto de cada uno de los estilos. Josep Pla considera esto uno de los mayores atractivos de la sardana: Uno de los grandes placeres de la sardana debe ser su orden, quiero decir bailarla, contarla y terminarla como la solfa
91

manda. Tambin Santiago Rusinyol, con su buen humor, cuando se refiere a la sardana, escribe: Tambalean las piernas, pero no se pierde la cabeza, se salta y se brinca, pero se calculan las cuentas, y ms adelante: El corazn baila, la cabeza calcula. concierto, sardana de (concert, sardana de). No todas las sardanas han estado concebidas para ser bailadas, aunque el baile sea la finalidad de la msica de la sardana. Los compositores, pero, llevados por un anhelo de exigencia musical, nos han ofrecido tambin el fruto de la su creacin en funcin de una interpretacin musical para concierto. Ya en el 1872, la cobla de Pep Ventura, durante su permanencia en Barcelona ofreca, a ms de balladas, conciertos de sardanas. En aquel momento se trataba de dar a conocer la msica, para despus aprender a bailarla, ya que la sardana era una novedad. De entonces y hasta ahora, por toda Catalua, y sobretodo en fiestas sealadas, se han ofrecido conciertos de sardanas. En estas oportunidades, a veces se han aadido a la cobla ms msicos de los habituales, y adems, otros instrumentos complementarios y, en muchas ocasiones, incluso voces o conjuntos corales que interpretan la letra en que ha estado inspirada la composicin sardanista. Una entidad denominada Amigos de los conciertos, de la Agrupacin Cultural Folklrica de Barcelona, dedica su atencin desde hace ms de veinticinco aos a fomentar recitales de sardanas. Por esto ha estado galardonada con la Medalla al Mrito Sardanista, por la Obra del Ballet Popular.

concurso (concurs). Un concurso constituye una competencia abierta entre los diferentes grupos reunidos para esta finalidad y de entre los cuales, dentro de un mismo orden de condiciones, un Jurado, previamente constituido, escoge la mejor o las mejores. Es un refinamiento al cual ha llegado la extensin y el desarrollo de la sardana que permite una demostracin de la habilidad de los grupos concursantes en el triple aspecto de la pericia del baile, la elegancia en el gesto y la exactitud en el clculo y consiguiente reparticin de los compases de la danza. En los concursos se bailan generalmente tres sardanas que se consideran reglamentarias: la de lucimiento -a veces se tocan dos-, la revesa y la de fraternidad. Los premios que en estas manifestaciones se conceden son diversos para la de lucimiento, y uno para la revesa, a repartir entre los grupos que puedan sacarla. La sardana de fraternidad es la que cierra la fiesta y es como un generoso abrazo entre los sardanistas y tambin el pblico asistente.

92

Los concursos de sardanas proliferaron en la casi inmediata posguerra, y se implantaron en el decenio de los aos 1940-1950. Entonces se constituy la Unin de Colles Sardanistes, especie de colectividad de los grupos concursantes. Todo el mundo no ha estado de acuerdo con los concursos y alguien ha encontrado que stos no favorecen a la perfeccin de la danza, ya que los grupos bailaban con afectacin o con un gesto excesivamente rgido, contrario a la naturalidad que ha de ser la norma de la sardana. No obstante, es un hecho que, hoy, en la mayora de Fiestas Mayores, el concurso de sardanas centra la atencin de los sardanistas. Tambin en diversas ocasiones se han convocado concursos de msica de sardana, algunos de ellos muy acertados y de los cuales han salido sardanas que han llegado a ser tradicionales en las audiciones.

contrabajo (contrabaix). Es el instrumento de mayor dimensin de la cobla. Clasificado dentro del grupo de instrumentos de cuerda -cordfono- y arquillo, o tambin arco, proviene de la familia de la viola de gamba y conserva la forma de las antiguas violas. Su aparicin como tal instrumento data de mediados del siglo XVII pero su introduccin en la cobla no se produce -y no sin controversias-, hasta la segunda mitad del siglo XIX, cuando Pep Ventura reordena y constituye la cobla moderna. No siempre ha tenido el mismo nmero de cuerdas, ya que ha oscilado entre tres y seis. Actualmente se ha estabilizado en cuatro, afinadas de grave a agudo: mi, la, re, sol, aunque la mayora de las coblas la tienen de tres cuerdas, afinadas en: la, re, sol. La msica para este instrumento est escrita en clave de fa. Al contrabajo tambin, popularmente, se le llama verra, si bien tal denominacin est en decadencia. contrapaso (contraps). Dentro de la historia de la danza popular -escribe Aureli Capmany, gran historiador de nuestras danzas- el contrapaso constituye un documento de importancia principal, tanto por su condicin de joya arqueolgica, como por su inters coreogrfico, y por el carcter de la letra que acompaa al baile. Esta danza es un antecedente prximo de la sardana. Convivi con la sardana corta y fue substituida prcticamente ms tarde, por la sardana larga, o sardana actual. El nombre de contrapaso alude al movimiento de los pasos: un paso hecho en direccin inversa al primer paso. Los sardanistas se ponen en hilera o fila y son dirigidos por el maestro de danza. Al momento, bailando
93

han de dar la vuelta a la plaza, midiendo los pasos de tal manera que al terminar la msica se vuelvan a encontrar justo en el punto de partida, generalmente de espaldas a los msicos. El contrapaso adoptaba siempre el comps binario, de seis por ocho, con intercalaciones del comps de tres. Su meloda era de una cierta uniformidad tonal e iba acompaada de una letra que relataba la Pasin de Cristo, se llamaba por esto divino, la cual era cantada con repeticin de refranes y respuestas. Esto hace pensar en los orgenes religiosos o hasta y todo litrgicos de esta danza, que tiempo despus pas de la iglesia a la plaza, llegando a ser danza popular. Se bail hasta la segunda mitad del siglo XIX, cuando se inici la sardana actual y desapareci totalmente a finales del mismo siglo cuando aquella ya haba arraigado definitivamente. Era bailado principalmente en las comarcas del Ampurdn y la Selva y presentaba diversas variedades: el contrapaso largo, el corto, el cerdn y el persgola. Era una danza excesivamente larga y montona y esto produjo un cierto cansancio. En poca de decadencia fue llamada tirabou, ms bien en forma despectiva. Su coreografa era complicada, de aqu que fuese necesaria la figura del maestro de danza para que dirigiera la danza, con los pasos, figuras y recuento de pasos. Hay que observar que en el contrapaso se distinguan dos estilos o maneras de bailar: el ampurdans y el selvatano, que despus han pasado a la sardana, los cuales se diferenciaban para hacer las terminaciones de las tiradas a la izquierda o a la derecha, segn uno u otro estilo.

contrapunto (contrapunt). Toque de flabiol que seala los intervalos de descanso entre la cuarta y la quinta, y la quinta y la sexta de largos. Son unos compases, siempre iguales, que no se bailan y durante los cuales los sardanistas se mantienen quietos, con las manos bajadas, atentos para volver a empezar en el momento que la cobla inicia la correspondiente tirada de largos. cop final (salida final). Para finalizar la sardana, toda la cobla da la salida final que consiste en repetir la ltima nota escrita dndole el valor de corchea, con displicencia en el tiempo inmediato despus del comps. En el mismo momento, los sardanistas, colocados ya en el ltimo comps de la ltima tirada de largos, hacen un movimiento de brazos y manos hacia el interior del crculo, terminando as el final de la sardana.

94

cornamusa (cornamusa). Instrumento aerfono, o de viento, de origen muy antiguo. Es un instrumento tradicional y de tipo pastoral que aparece ya descrito en documentos del siglo X. En Catalua se conoce a partir del siglo XII. Est formado por un pellejo de piel de cabra, que sirve para almacenar el aire. En l hay tres agujeros en los que se adaptan diversos tubos o caas: uno de pequeo que sirve para insuflar el aire con la boca llamado tudel, bufeta o tambin bufador; otro, en el que se coloca otro tubo con agujeros y que sirve para conseguir la meloda, se llama gralla o xeremia; y un tercero, del cual salen un nmero variable de otros tubos, denominados bordones, que son los que producen el sonido. El bordn ms grave, produce un sonido nico y continuo que es el que sirve de acompaamiento. Este instrumento, que tambin recibe el nombre popular de saco de gemidos o xeremia, ha desaparecido casi totalmente. Se conserva solo con este ltimo nombre xeremia en la isla de Mallorca. curta, sardana (corta, sardana). Es la sardana antigua, la que se tocaba y bailaba antes de la reforma efectuada por Pep Ventura. Estaba constituida por dos temas meldicos: el primero compuesto de ocho compases cortos y el segundo de ocho compases repetidos, o sea, diecisis compases denominados largos. En total, la sardana corta tena veinticuatro compases. Era, como se deduce, una sardana demasiado rudimentaria. La msica era interpretada por un flabiol y un tamborn, un tible y una cornamusa. La sardana corta, musicalmente, estaba escrita, como el contrapaso, en comps de seis por ocho. El hecho que tuviera veinticuatro compases en total ha hecho que se quisiera ver el simbolismo de las horas del da, sin ningn otro fundamento que lo pudiese confirmar porqu su historia se pierde en la oscuridad del tiempo. La estructura de la sardana corta era muy simple: empezaba con el preludio del flabiol y seguan los 8 compases cortos que se repetan, a continuacin se tocaban los 16 compases largos. Seguidamente se tocaban dos tiradas ms de cortos y una de largos, y se terminaba con el contrapunto y la repeticin. curta, sardana (de Banyoles) (corta, sardana (de Banyoles)). Hasta hace poco, concretamente el ao 1961, en

Banyoles, el da de San Antonio Abad se bailaba una sardana corta por parte de los religiosos, no poda entrar nadie ms, de San Antonio.

95

curts (cortos). La estructura de la sardana se compone bsicamente de dos partes que se repiten diversas veces: los cortos y los largos. Esta divisin afecta particularmente a la danza, ya que los compases musicales son siempre iguales. Tanto los cortos como los largos -escribe Josep Pla- son formas musicales absolutamente terminadas, concluidas, decisivas, en definitiva necesarias. Los cortos, musicalmente, son la entrada que abre los largos. En los cortos, el sardanista marca solo los pasos de dos en dos -oscilando de izquierda a derecha- y corresponden, cada uno de ellos, a dos compases. La expresin cortos tiene un especial significado para el que cuenta la sardana, cuando en la tirada de largos, para encontrar la reparticin exacta, ha de avisar a los dems sardanistas que hay que marcar uno de cortos, o tres de dos, de acuerdo con la costumbre de los sardanistas, sobretodo en el estilo selvatano. Cada sardana incluye cuatro tiradas de cortos, de los cuales los dos primeros -tanto en el estilo ampurdans como el selvatanose bailan seguidos, a fin de que los sardanistaes puedan contarlos debidamente y establecer el reparto final. As pues, el nmero de compases de las dos tiradas ser siempre par y comportar un final con un dos, en el lado que toque, estilo ampurdans, o con dos treses, estilo selvatano y garrotxano, a la derecha o a la izquierda. Las tiradas tercera y cuarta de cortos se repartirn como se indica a continuacin, segn los estilos: Ampurdans: Empieza la tercera tirada a la izquierda y termina con un dos o un tres -segn el nmero de compases sea par o impar-, por el lado que venga el comps final. La cuarta tirada empieza en sentido contrario al que ha terminado el anterior, o sea, a la izquierda si aquella ha terminado a la derecha y a la derecha si aquella haba terminado a la izquierda. Hay que remarcar que si el nmero de compases de la tirada es par, terminar con un dos y, si es impar, con un tres. Selvatano: Empieza la tercera tirada a la izquierda y terminar, si es posible, con un tres final a la derecha excepcionalmente lo har a la izquierda- si el nmero de compases es impar, y con dos treses s es par. Igualmente como en el estilo ampurdans, si la tercera tirada termina a la derecha -como es de regla-, la cuarta empieza a la derecha.

96

Vase el reparto de los cortos en una sardana hipottica y las diferencies entre uno y otro estilo en el cuadro. CUADRO 1 Reparto de cortos de una sardana que cuenta hipotticamente 27 compases E-2-1 D-3-4 E-6-5 D-7-8 E -10 - 9 D -11-12 E -14-13 D -15-16 E -18-17 D -19-20 E -22-21 D -23-24 E -26-25 D -27-28 E -30-29 D -31-32 E -34-33 D -35-36 E -38-37 D -39-40 E -42-41 D -43-44 E -46-45 D -47-48

1a tirada

Comienza a la izquierda

2a tirada

27 compases

E - 50-49 D - 51-52 E - 54-53 Estilo ampurdans 54 compases, suma de las dos tiradas. Acaba con un dos a la izquierda

E -51-50-49 D -52-53-54 Estilo selvatano 54 compases, suma de las dos tiradas. Acaba con dos treses a la derecha

97

98

-Ddansa (baile). Equivale a baile o accin de bailar. A la sardana se la ha denominado indistintamente baile o danza. Baile, por su popularidad; danza, porqu hay que cumplir las reglas que comporta el arte de bailar la sardana, y no hay sardana si no se cumplen las normas que rigen los pasos y su reparto, segn los compases musicales, de acuerdo con la correccin exigida para cada uno de los dos estilos. dansaire (bailador). Se llama as al que danza o baila. deshacer (desfer). Cuando las parejas se sueltan las manos porqu ha tocado el punto final y la sardana ha terminado, la sardana se deshace, en contraposicin a hacerse, que es cuando la danza se organiza. Es la expresin del verso de Maragall: ...las danzas que se hacen y se deshacen. Diada de la Sardana (Festividad de la Sardana). Se acord el establecimiento de la jornada de la Sardana en las I Jornadas Sardanistas celebradas en Montserrat el 23 de mayo de 1959. Es una jornada de enaltecimiento a nuestra danza y fue fijada para ser celebrada el domingo anterior a la festividad de la Virgen de Montserrat. do (do). Primera nota de la escala musical. dos (dos). Se llaman as, dos o doses, a dos pasos, equivalentes a dos compases. La forma de bailar los cortos es as: un dos a la izquierda, un dos a la derecha, sucesivamente. Tambin se intercalan un dos o unos doses -con un mximo de tres-, al final de los largos, cuando el reparto exige marcar dos puntos o pasos. Se dice corto parado, cuando las exigencias del reparto en los cortos obligan a marcar solo un dos final.

99

dreta (derecha). Las expresiones, derecha o izquierda, tienen una gran significacin para los sardanistas, sobre todo en el momento de hacer la reparticin, segn el estilo en que se baila sea el ampurdans o el selvatano. Tambin la derecha es la mano que el bailador da a su bailadora y entre los dos no puede entrar ningn otro bailador, para que as no se rompa la pareja.

100

-Eempordans, estil (ampurdans, estilo). Hay que tener en cuenta que aunque se hable de dos estilos -el ampurdans y el selvatano-, la sardana siempre es la misma. Los estilos nombrados se diferencian solo en las reglas del principio y del final y, por tanto, en el tambin diferente orden de reparto.
Estilo ampurdans ............................................................................................................................................. Preludio 1a tirada de cortos Empieza a la izquierda Empieza en sentido contrario al que han terminado los cortos 2a tirada de cortos 1a tirada de largos 2a tirada de largos 3a tirada de cortos Empieza a la izquierda 4a tirada de cortos Se doblan por tal de contar y terminan con un dos Es doble, por tal de contar y terminan con un dos o un cuatro Cada tirada termina con un dos si la cuenta total es par o con un tres si es impar La tercera termina con un dos o un cuatro, si la cuenta es par, o con un tres si es impar o por el lado que venga A la cuarta, hay que hacer el reparto que convenga por tal de que termine a la izquierda Contrapunto Empieza a la izquierda 6a tirada de largos Termina a la izquierda y conviene hacer el reparto que corresponda

3a tirada de cortos Empieza en sentido contrario al que han terminado los cortos

4a tirada de cortos

101

entrar (entrar). Accin de tomar parte en el baile, cuando ste ya ha empezado. Al hacerlo, el sardanista o bien la pareja tendr mucho cuidado en no romper ninguna de las parejas que forman ya la sardana. Por esto, siguiendo la cortesa obligada por las leyes de la danza, lo har siempre por la izquierda de una de las parejas que ya est en la sardana. Si no lo hace as, podra negrsele la entrada por este lugar, dicindole que no puede partir la pareja. escala musical (escala musical). Se llama escala musical a la sucesin de sonidos dispuestos en orden gradual ascendente y descendente. La escala es la base y el fundamento de todo el sistema musical y a ella se refieren, siempre, los principios de tonalidad, meloda y armona. Consta de una serie de siete sonidos o notas diferentes, en un registro ms agudo o ms grave, segn sea la escala ascendente o descendente. Las notas o sonidos son: do, re, mi, fa, sol, la, si. esquerra (izquierda). Expresin que, como derecha, tiene importancia entre los sardanistas. Hay que tener en cuenta la izquierda en los principios y finales, y en la reparticin, segn se baile en estilo ampurdans o selvatano. Igualmente hay que tener en cuenta la izquierda ya que es el lado del sardanista por el cual se ha de entrar a la sardana para no partirla. esttica (esttica). La belleza de la danza, en general, es el arte de un movimiento en funcin de un espacio y de un tiempo. Por esto la sardana es un baile precioso y su belleza proviene: a) del sentimiento expresado por el sardanista con su gesto. La tensin del cuerpo con los brazos levantados es una realidad esttica que se expresa de forma activa, y b) del propio crculo de la sardana: forma geomtrica perfecta, oscilando de acuerdo con un orden dinmico, compasado, rtmico: Es la belleza del orden, de un movimiento dcil a la ley. Por esto Maragall escribi que: la sardana es la danza mas hermosa de todas las danzas. estilo (estil). Estilo, en la danza, es aquella manera caracterstica de bailarla. En el caso de la sardana, lo que se ha convenido en denominar estilo no afecta al paso o al movimiento en s, sino nicamente a las diversas maneras de iniciar o terminar, a la izquierda o a la derecha, cada una de las tiradas y, sobretodo, la manera de repartirlas. As, pues, los dos estilos que hoy conviven
102

-el ampurdans y el selvatano- se diferencian solo en el que denominaramos las reglas del baile. Los pasos y el ritmo del movimiento siempre son los mismos. La diferencia entre los dos estilos parece que proviene de las mismas que existan en el contrapaso, que en el Ampurdn terminaba a la izquierda, y en la Selva a la derecha, regla que ha heredado la sardana. Lo que no se sabe es como se produjeron estas diferencies ya en el contrapaso. Este ser uno de los enigmas que, como el del origen de la sardana, acompaar en su historia.

estructura (estructura). La sardana est constituida bsicamente por dos partes principales -los cortos y los largos-, que se repiten diversas veces y que empiezan y terminan a la izquierda o a la derecha, segn las reglas de cada estilo. La msica de la sardana se inicia con el preludio, toque de flabiol que introduce a la danza, pero que no se baila. Entre les tiradas cuarta y quinta y sexta de largos, el mismo instrumento toca los compases que constituyen el contrapunto, que tampoco se baila. El acorde final es la seal de que la danza ha terminado. La cobla interpreta tiradas de cortos y de largos, por este orden: 1 2 1 2 3 4 3 4 Preludio tirada de cortos tirada de cortos tirada de largos tirada de largos tirada de cortos tirada de cortos tirada de largos tirada de largos contrapunto 5 tirada de largos 6 tirada de largos

etimologa (etimologia). La etimologa de la palabra sardana se pierde en confusiones a travs de la su historia. Los fillogos no se han puesto de acuerdo y no han encontrado argumentos bastante convincentes para apoyar las grafas cerdana o sardana. Joan Coromines Diccionario Crtico Etimolgico de la Lengua Castellana, opina que delante de esta diversidad, la nica definicin etimolgica digna de consideracin es la de identificacin
103

con el adjetivo tnico del condado y la comarca de la Cerdaa, ya que si bien no se han encontrado documentos que justifiquen la existencia de la sardana en aquella comarca, tampoco hay pruebas contrarias. Favorecen esta opinin J. Mainar y J. Vilalta, los cuales opinan que dada la existencia de una clase de contrapaso llamado cerd y atendiendo la familiaridad de la sardana con el contrapaso existe un margen para esta posibilidad. De todas maneras la cerdana o sardana anterior de mediados del siglo XIX, o mejor, antes de la reforma y ordenacin establecida por Pep Ventura y Miquel Pards, parece que tena muy poco a ver con la sardana actual, que es la que mantiene vivo el calor popular de la danza. Sardana es, finalmente, la grafa empleada hoy y admitida por Pompeu Fabra, Diccionari General de la Llengua Catalana, Alcover i Moll, Diccionari Catal, Valenci i Balear y la Gran Enciclopedia Catalana.

104

-Ffa (fa). Nombre de la cuarta nota de la escala musical. fer (hacer). Es el verbo que se emplea para indicar que se baila o se quiere bailar la sardana, hacemos la sardana, hacen la sardana, etc.); por esto se ha dicho de nuestra danza que se distingue de las otras porque se hace. Todas las dems, en general, se bailan simplemente. La sardana pero, es la que en bailarla se va construyendo, se va haciendo. Maragall lo entendi lcidamente: de todas las danzas que se hacen y se deshacen. Hacer es -segn Pompeu Fabra- dar existencia, forma a alguna cosa, ajustando sus partes o elementos, transformndose en otra cosa. As las parejas que bailan, juntndose con las otras, dndose las manos constituyen la sardana. El ensayista Eugeni dOrs subray filosficamente la definicin maragalliana, considerando que este hacer era esencial: Toda sardana es una composicin. Los bailadores, con sus regulares movimientos, componen un ritmo, lo crean. Y como un verdadero ritmo es una cosa definitiva, cada sardana una vez bailada, una vez hecha, ya no puede morir. Por esta misma razn de trascendencia, dOrs, rechaza despus el concepto de deshacer. fiscorno (fiscorn). Instrumento aerfono, o de viento y de metal, parecido a la trompeta pero mas grande y provisto de tres pistones, o cilindros. Su tonalidad es en do. flabiol (flauta). Es un instrumento aerfono, de flauta. Su origen es muy antiguo y surgi en un ambiente rstico. Est constituido por un tubo de madera, la longitud del cual oscila entre los 10 y los 35 cm. Tiene una embocadura y una serie de agujeros que pueden manipularse con los dedos o bien por medio de llaves. Juega un papel importante en la cobla desde su inicio. El preludio de la sardana va nica y exclusivamente a su cargo y solo despus de su ejecucin comienza la sardana. Toca el flabiol el mismo

105

ejecutante que el tamborn, y lo usa con la izquierda. Su tonalidad es en fa.

Flama de la Sardana (Flama de la Sardana). Fuego que simboliza la sardana y que la caravana traslada con toda solemnidad de la Ciudad Pubilla del ao anterior a la que celebra el pubillaje, por tal que la pubilla elegida encienda el fuego nuevo en el pebetero instalado delante del monumento que la localidad elegida honora a la Sardana. fora (fuera). Exclamacin que generalmente hace el que cuenta y lleva la sardana para indicar a los sardanistas el final de la ltima tirada y, por tanto, de la sardana. As, segn cada caso del reparto, puede decir: un tres y fuera, dos doses y un tres y fuera o simplemente fuera, como sinnimo de que se ha terminado. fora aire (fuera aire). Es pasar de hacer aire a punteo
normal. normal.

fora salt (fuera salto). Es pasar de hacer salto a punteo

106

-Ggarrotxano, estilo (garrotx, estil). A los dos estilos tradicionales -ampurdans y selvatano- se le une, el que, en la Catalua Norte, se ha acordado denominar garrotxano, indicativo de la procedencia de la comarca de la Garrotxa. Lo ha recogido, por primera vez, la publicacin de Sardanas, editada por el Fomento de la Sardana, de Ceret. Se trata de una variante, con ms exigencia, que el estilo ampurdans. El garrotxano empieza cada tirada a la izquierda y, tanto en los cortos como en los largos, termina siempre con un tres. Los largos, obligatoriamente han de terminar a la izquierda. Para el reparto sirven las mismas reglas aplicadas en los estilos ampurdans y selvatano. geografa (geografia). Antes del ao 1850, fecha en que Miquel Pards, con su Mtodo para aprender a bailar la sardana larga da fe de la existencia de la sardana tal como la conocemos ahora, se bailaba la sardana corta en un rea geogrfica limitada a las comarcas del Roselln, el Ampurdn y la Selva. Fue despus de la nueva estructura de la msica y de la cobla realizada por Pep Ventura que la sardana larga se fue expandiendo. Nacida en el Ampurdn, pas a la Selva -por San Feliu de Guxols, escribe Pla- y de aqu, lentamente, lleg a Barcelona, como se explica en el artculo de historia, extendindose despus por toda Catalua, hasta convertirse en la danza nacional de los catalanes. Hoy, segn el manifiesto de la Sardana en el texto aprobado por el Consejo directivo de la Obra del Ballet Popular (1972), la bailan adems, en tierras de Valencia donde se habla el cataln y en las islas Baleares, en Andorra, los Pirineos Orientales (Francia) y en el Alguer (Italia). Tambin se baila en Madrid, en la glorieta de la sardana del Parque del Retiro, y en otras ciudades de Europa y de Amrica donde se reunen personas catalanas.
Los concursos de sardanas acaban con la sardana de fraternidad, en la cual todos los sardanistas de los diversos grupos que han
107

germanor, sardana de (fraternidad, sardana de).

tomado parte en el concurso bailan una gran sardana. Es como el abrazo de fraternidad -de aqu el nombre- entre los sardanistas despus de haber rivalizado en las sardanas de lucimiento y revessa.

gesto (gest). El movimiento que realiza el sardanista, expresivo del lenguaje de la danza y que corresponde al ritmo sentimental de sta, es lo que se denomina gesto. El gesto del sardanista se manifiesta en el punteado, el movimiento del cuerpo siguiendo el comps de la msica y los brazos que, bajados o subidos acompaan el movimiento natural de aquel. En el gesto est basada la esttica de la danza. gralla (gralla). Instrumento de viento, aerfono, antiguo, parecido al clarinete y construido con madera. Formaba parte de las antiguas coblas, juntamente con la cornamusa, el flabiol y el tamborn. Hoy prcticamente en desuso, solo se utiliza en los castellers.

108

-Hharmonia (armona). Armona es sinnimo de ajuste y coordinacin. Musicalmente, es el arte de combinar notas para formar acordes o combinaciones simultneas de dos o ms notas. historia (histria). Aunque la palabra sardana, como danza, se encuentra ya escrita en documentos de mediados del siglo XVI, la sardana tal como la conocemos hoy es relativamente moderna. No tenemos noticias exactas de como era el baile de la sardana, a pesar de su origen antiguo o como eran bailadas las que citan los documentos de los siglos XVI al XIX. Si sabemos, en cambio, que aun en el siglo XIX, juntamente con el contrapaso se bailaba la sardana corta, que desapareci justo en el momento en que la sardana llamada entonces larga, o sardana actual, se impuso popularmente. La sardana, como danza de los catalanes, se inicia con la reforma de la cobla y de la estructura musical que realiza Pep Ventura en la dcada de los aos 1840 al 1850. Efectivamente, durante esta dcada, podemos decir que se crea la sardana. Aunque nos es poco conocida la vida de Pep Ventura en estos aos, nos atrevemos a afirmar que era para l una poca de mucha actividad. Es cuando se interesa por reformar y dar empuje a la cobla; cuando conoce a Antonio Turon de Perpin, disea con l la nueva tenora, instrumento que sita como el eje central de la renovada ordenacin musical; cuando alarga la sardana corta, salvndola de la apata en que parece que se encontraba, para crear la sardana actual, y cuando los primeros sardanistas se entusiasman hasta el punto en que Miquel Pards puede entregar a la imprenta, aunque breve, su primer tratado del baile de la sardana: Mtodo para aprender a bailar la sardana larga. Es a partir del 1850 en que Miquel Pards publica su Mtodo que la sardana empieza a darse a conocer. Tres aos ms tarde (1853) es Josep Junquer Lloveras el que publica otro Mtodo para aprender a bailar sardanas largas. Mientras, en el programa de las Fiestas de la Santa Cruz de Figueres del ao 1850 ya se anunciaba que. se bailarn las danzas del pas nombradas sardanas largas.
109

La sardana va siguiendo su camino. En el ao 1859 se constituye la cobla La Ampurdanesa y el mismo ao Clav estrena El ram de flors y obtiene un gran xito el aire de la sardana con que est compuesta la cancin: suenan las grallas airosa cerdana coge cada chica un pastor por compaero. A partir del 1860 la sardana se extiende en Barcelona. La cobla de Pep Ventura es invitada a participar en la fiesta que se celebra en Montserrat en ocasin de la visita de la reina Isabel II. En estos actos acude tambin Miquel Pards junto con los otros bailadores para bailar la sardana. En el mismo ao, Pep Ventura estrena la sardana Arri Moreu que merece una gran popularidad. De esta forma la sardana se iba expandiendo por las comarcas del Ampurdn y La Selva, y a travs de ellas por toda Catalua. En Santa Coloma de Farners, en el ao 1856, durante la Fiesta Mayor se bailaba el contrapaso y la sardana, tambin hay noticias que en el ao 1870 las sardanas eran bailadas en Baolas, Besal, Olot, Palams, Tordera, etc. En el cuadro cronolgico del desarrollo de la sardana que figura a continuacin, quedan registrados los acontecimientos ms importantes relacionados con la sardana y se deduce de ellos su penetracin en la vida ciudadana de Barcelona.

Cuadro cronolgico
El archivo municipal de Olot contiene el libro Liber consulatus donde se describen los hechos municipales de la poca desde el ao 1520 al 1563. Cuando se abre este gran libro, el da 5 de agosto del 1552, se lee en la quinta conclusin que determinaron los cnsules y aparece: Adems concluyeron y determinaron que se prohba el baile de la sardana y otros bailes deshonestos; y que sobre eso sern dadas las protestas y requerimientos a los oficiales reales; y que los consejos hagan las provisiones y fuerzas necesarias; y que no permita en tiempo de Carnaval ni otros das la son son. El 22 de mayo del 1573, el obispo gerundense prohbe los abusos hechos en la catedral y en las iglesias donde los juglares cantan canciones deshonestas y bailan sardanas. En el ao 1575 a causa de los abusos cometidos durante las fiestas del Corpus Christi se prohbe bailar la sardana dentro de los templos. En Vich, en el 1596 se dispone bajo pena de excomunin mayor, aplicada al momento, de tocar de da y de noche en las

110

plazas, ciudades, villas y lugares aquello que vulgarmente se llaman cerdanas. El 22 de agosto del 1610, en Igualada se determina: Adems determina dicho honorable consejo que no se bailen de aqu en adelante en la plaza sardanas por ser un baile deshonesto, y que de ninguna manera se baile en viernes, ya que en parecido da recibi muerte y pasin nuestro seor Dios Jesucristo por nuestra salud y auxilio, y que se baile de da pero no de noche, y esto para evitar todos los abusos. En el 1616 en una relacin de fiestas de carnaval en Barcelona. En el 1625 en una relacin de fiestas en Barcelona con motivo del nacimiento de una infanta y de la festividad de San Jorge. En el 1647 en las fiestas en Barcelona con motivo del bautizo del hijo del Virrey. En el 1660, velada en el Palacio del Rey de Barcelona y otro en casa del diputado militar Joan Grimau. En el 1661, velada en el Palacio de la Condesa de Barcelona. En el 1668, en las fiestas de la visita del Duque de Florencia. En el 1717, son prohibidas todas las danzas que el pueblo bailaba, sin nombrar ninguna especficamente, durante la Noche de Navidad, a causa de los abusos cometidos. Un fuerte impulso se obtiene cuando las sardanas figuran en el programa de las fiestas de la Merced de Barcelona. En el programa de las fiestas del ao 1871 los ampurdaneses bailan sardanas largas al son de la cobla y en el ao 1872 figura la cobla de Pep Ventura tocando contrapasos, sardanas largas y otros bailes, mientras en los jardines de la exposicin de Bellas Artes, la banda de Artillera interpreta la sardana de Pep Ventura El toc doraci. No siempre fue fcil el camino de la sardana. A lo largo del siglo XIX ya sufre contratiempos y persecucin segn el rgimen poltico que gobierna. En la poca de la primera Repblica es favorablemente recibida y adquieren triunfal aceptacin las coblas de Pep Ventura y de Cardoneda que estrenan conjuntamente Per tu ploro. Contribuye enormemente al establecimiento de la sardana en Barcelona la Asociacin de ampurdaneses, que organizan balladas de sardanas en diversos lugares, la fundacin del Orfen Cataln, que dedica especial atencin a la msica popular catalana y a la estrena en el gran teatro del Liceo de la pera Garin del maestro Toms Bretn en la que figura una sardana y que en el da de su
111

estreno tuvo que ser repetida tres veces por la gran insistencia del pblico. Una vez ganada Barcelona, la difusin de la sardana en el resto de las comarcas catalanas fue considerable. Por esto la sardana entraba con buen pie en el siglo XX, en el que alcanza, a pesar de las correspondientes dificultades que todo evento humano comporta y los avatares polticos conllevan, el xito que hasta hoy le acompaa.

horizontal, sardana (horitzontal, sardana). Es la manera, digamos, antigua de bailar la sardana y que corresponde a la primera etapa de nuestra danza, aquella en la que la tenora de Pep Ventura pareca que se dorma, en contraposicin a la vertical, impuesta despus de la aparicin de les sardanas de Juli Garreta. Josep Pla, que ha escrito pginas admirables y precisas sobre la sardana, describe la manera horizontal de bailarlas como aquella de su tiempo, en que se arrastraban utilizando un ritmo en la oscilacin de las espaldas lleno de insipidez, golpeando los pies con una cierta frivolidad..., los brazos se levantaban solamente hasta medio aire y uno daba una sacudida a las espaldas un poco desordenadas, entonces se corra ms. Las dos formas, pero, conservadas en su punto justo, tienen sus excelencias.

112

-Iinstrumentos musicales (instruments musicals).


Son aquellos instrumentos o dispositivos que han estado proyectados y construidos para obtener sonidos musicales. Tales instrumentos, por diversos procedimientos, cada uno de ellos producen vibraciones que transmitidas a travs del aire llegan al odo humano. Los diversos tipos de instrumentos, por sus propias caractersticas, dan diferentes variedades de timbres, la sincronizacin de los cuales constituyen la armona de la msica por ellos obtenida. Existen muchos grupos de instrumentos musicales. Nos limitaremos a dar aqu los nombres que dentro la clasificacin general incluyen los instrumentos que hoy constituyen la cobla: Membranfonos: que suenan gracias a una membrana tensa, percutida por otro elemento (el tamborn). Aerfonos: que suenan gracias al viento. A la vez pueden subclasificarse: De lengeta de caa, tible y tenora. De metal, trompeta, fiscorno y trombn. De flauta de pico, flabiol. Cordfonos: que suenan gracias a la vibracin de las cuerdas, al ser activadas por un arco, contrabajo.

113

114

-Lla (la). Nombre de la sexta nota de la escala musical. (llarga, sardana) larga, sardana. Es la que se conoce hoy propiamente como sardana. Es la sardana por antonomasia. Se llama as en contraposicin a la sardana corta. llargs (largos). La diferencia entre los cortos y los largos en la sardana es convencional, ya que la msica marca siempre los compases de la misma duracin. En los largos, los sardanistas oscilan de izquierda a derecha y de derecha a izquierda, marcando los pasos de cuatro en cuatro, que corresponden al mismo grupo de compases. Por esto los largos se llaman cuatros, en cuanto al estilo ampurdans se permite terminar as -con un cuatro- la tirada de largos. Aunque los cortos y los largos son formas absolutamente terminadas, la sustancia de la sardana -escribe Pla- se encuentra en los largos. Cada sardana incluye seis tiradas de largos, de los cuales las dos primeras -tanto en el estilo ampurdans como en el selvatano- se bailan seguidas, a fin de que los sardanistas puedan contarlos convenientemente y establecer el reparto. El nmero conjunto de las dos tiradas ser, pues, siempre par y comportar un final con un dos o un cuatro, al lado que corresponda, en el estilo ampurdans, o con dos treses, siempre a la derecha, en el estilo selvatano. Las tiradas tercera, cuarta, quinta y sexta de largos, se reparten como se indica a continuacin: Ampurdans: Empieza la tercera tirada a la izquierda y termina con un dos o un cuatro, si el clculo total de la tirada es par, o con un tres si es impar, por el lado que corresponda, segn el reparto mas corto. La cuarta tirada empieza en sentido contrario al que ha terminado el anterior, pero ha de terminar obligatoriamente a la izquierda y por tanto se ha de hacer el reparto que convenga para cumplir con esta regla. Selvatano: Empezamos la tercera y cuarta tirada a la izquierda y termina a la derecha, siempre con un tres, por esto se podr marcar al final doses y treses, nunca en nmero superior a
115

tres de cada uno. La quinta y sexta tirada despus del contrapunto, empiezan y acaban a la derecha y se ha de establecer el reparto conveniente para conseguirlo, sin que nunca -como se ha dicho- se pueda marcar ms de tres doses o tres treses.

lleis de la sardana (leyes de la sardana). La sardana tambin tiene sus reglas, que el tiempo y la exigencia de la misma danza ha ido imponiendo. Son reglas independientes de la msica y de la danza en s y afectan, bsicamente, a la formacin y mantenimiento del orden de la sardana: 1a. En la sardana se admite a todo el mundo que sepa bailarla, sin distincin de sexo, edad, raza, nacionalidad, cultura, manera de pensar, clase social ni posicin econmica, manifiesto sardanista, recogido en el artculo 2 de la Carta de la Declaracin de los Derechos Humanos de la ONU, 1948. La sardana es una danza democrtica. 2a. Para formar parte de la sardana se ha de saber como mnimo, marcar los puntos. Es un deber de cada sardanista -que tiene el derecho de admisin en el crculo- no estorbar a los sardanistas que democrticamente lo han aceptado). 3a. La sardana se ha de bailar con naturalidad. Esta es la norma que ha de regir nuestra danza, que tiene por base la popularidad. 4a. En la sardana puede entrar todo el mundo, aunque se ha de procurar formar pareja, bailador y bailadora. El hombre dar siempre la mano derecha a la mujer que tiene por pareja o viceversa. 5a. Cuando el crculo est constituido, la persona o la pareja que entre lo har por la izquierda de un sardanista o por la derecha de una sardanista, a fin de no romper la pareja. 6a. Cada sardanista seguir el comps y el ritmo de la danza de acuerdo con la exigencia musical de la sardana, seguida por los dems sardanistas del crculo. 7a. La unidad de la sardana, una vez constituida, no puede estar sujeta al capricho. Por esto ningn sardanista dejar la danza hasta que se haga marcado el acorde final, a no ser que alguna exigencia precisa lo aconseje. llument, sardana de (lucimiento, sardana de). Es aquella sardana en la cual, en los concursos, los grupos de sardanistas muestran, a la vista del pblico en general y del jurado en particular, su saber sardanstico, poniendo de manifiesto la

116

exactitud en el reparto de la danza y la esttica del gesto en bailarla.

117

118

-Ma San Mart del Clot de Bianya. El nombre proviene de la distincin que se daba a la mayordoma de la rectora.

Majordoma, sardana de la (Mayordoma, sardana de la). Se llama as a la primera sardana que se baila el da del Roser,

manos (mans). Aunque la sardana se baila propiamente con los pies, las manos tambin actuan en la danza. Los sardanistas se cogen con las manos formando pareja, que a la vez se unen con las manos a las dems parejas, para formar todas juntas un anillo. La mano derecha es la que el bailador da a la bailadora, mientras sta le da la izquierda. Solamente dndose las manos se hace la sardana: Es la danza entera de un pueblo que ama y prospera dndose las manos. meloda (meloda). Es aquella sucesin de sonidos ordenados y relacionados entre si, de tal manera que ofrecen un sentido lgico y son comprensibles musicalmente. La meloda nace de la inspiracin del artista que la crea y expresa su sentimiento y su emocin en trminos musicales. La primera condicin que ha de tener la meloda - escribe Pla- es que sea comprensible y bien dibujada. mi (mi). Nombre de la tercera nota de la escala musical. mig comps, sardana de (medio comps, sardana de). Se llama as a la sardana en que, por exigencias de

composicin, alguna tirada, bien de cortos o bien de largos, empieza o termina con una fraccin de comps. Esto es, porqu el fragmento de comps est dedicado al silencio. El sardanista encuentra entonces la dificultad de ajustarse a la msica y por esto ha de tener presente que en el primer paso, y por tanto el primer comps contado, ha de empezar en el momento de tocar el primer tiempo acentuado.

119

missatge (mensaje). En el da de la proclamacin de la Ciudad Pubilla de la Sardana, se enva un mensaje al mundo sardanista, generalmente escrito por una personalidad importante del mundo literario, artstico o cultural, ms o menos vinculado al evento sardanista. movimiento (moviment). En un sentido musical se entiende por movimiento a la fijacin del valor de la unidad de tiempo. Es la accin por la cual una persona cambia de lugar respecto a su posicin inicial. Como se comprende, el movimiento es esencial en la danza. En la sardana, concretamente, los sardanistas marcan los pasos con unos movimientos de pies. Cada paso equivale a un comps musical. As pues, el sardanista tendr que hacer tantos movimientos de pies, marcando el paso de la danza, como compases cuenta cada una de las tiradas de cortos y de largos. Los pasos se marcan en series de dos, en los cortos, o en series de cuatro, en los largos, de izquierda a derecha o bien de derecha a izquierda. Este movimiento, que es el que constituye el ritmo de la sardana, se transmite igualmente al cuerpo y a los brazos del sardanista, los cuales siguen tambin, con contenida elasticidad, el movimiento rtmico que exige la msica, bien marcando o bien saltando. El movimiento de los pasos de izquierda a derecha o de derecha a izquierda imprime a la vez un movimiento oscilatorio a todo el crculo, que es el que da el atractivo rtmico, dentro de la colectividad de sardanistas que forman el crculo de la sardana y constituye su base esencial: El amplio crculo que los va fraternizando (Maragall). msica (msica). La msica de la sardana tiene el ritmo binario de dos por cuatro, alternando, a veces, con el de seis por ocho. Esto le da un aire caracterstico propio, lo que hace que sea, como escribe Pla, una msica para bailar, absolutamente ordenada, acabada.... El origen de la msica de la sardana moderna, que se constituy y desarroll, a mediados del siglo XIX, se ha de buscar entre los msicos contemporneos de Pep Ventura y, sobretodo, en el impulso que ste le dio a lo largo de su vida. Es una poca que no se puede separar del contexto musical de aquellos momentos en que la influencia del melodismo italiano haba estado bien acogida por los aficionados a la msica del pas. La obra de Ventura no se pudo sustraer de aquella influencia, que en un cierto grado marc su obra. Tambin la obra de Clav, que consigui bien pronto una
120

popular adhesin, dej su huella en la msica de Ventura. Pero en ste encontr la fuente de su inspiracin, fueron los cantos populares de la tierra. Por esto se produjo una msica de un gran colorido meldico, quizs de estructura simplificada, pero rica en hallazgos rtmicos. Supo sacar de la cobla, reordenada por l mismo, toda la gama de posibilidades. Siguieron la obra iniciada por Pep Ventura compositores de sardanas que contribuyeron a dar impulso a la danza nuestra: Joan Carreras Degs (1823-1900), Bonaventura Frgola Frgola (18351875), Alberto Cot Fita (1852-1906), Antoni Agramont Quintana (1858-1906), Pere Rigau Poch (1868-1909), etc. Cada compositor imprime en sus sardanas las caractersticas propias de su inspiracin. No obstante, se han venido distinguiendo dos tendencias: 1a. La popular, continuadora de la lnea iniciada por Pep Ventura y representada por Vicen Bou Geli (1886-1962) y Josep Vicens Xaxu (1870-1956) y 2a. La de la exigencia de la obra bien hecha: construida, contenida, representada por Josep Serra Bonal (1874-1939) y Joaquim Serra Coromines (1907-1957), entre otros. Despus vienen las grandes personalidades musicales, representativas de la msica de Catalua, las cuales tambin hacen su valiosa aportacin a la sardana, cautivados por las posibilidades que ofrece el conjunto instrumental de la cobla: Enric Morera, Joan Mann, Francesc Pujol, Sancho Marraco, Antonio Prez Moya, Joan Lamotte, Eduard Toldr, y por encima de todos Juli Garreta, seguido de Pau Casals, y todo un conjunto de compositores que se ha ido ampliando y renovando a travs de los aos, hasta llegar al momento actual, en que la produccin sardanista est asegurada.

121

122

-Nnombre (nom). El nombre, como la etimologa de la sardana, se pierde en ambigedades a travs de la historia. Ni la danza, ni su denominacin sabemos exactamente cuando aparecieron. El primer dato recogido de tal denominacin es un documento del Consejo de la Universidad de Olot, entregado en el ao 1552 y por el cual se prohbe bailar sardanas. En el ao 1573, Antonio de lo Fraso escribe cerdana, mientras que en el mismo ao, el obispo de Girona, Benet de Tocco, prohbe tambin el baile en el templo. Una disposicin sinodal dictada en Vic, en el 1596, en el mismo sentido, escribe cerdanas; y un romance popular de Miquel Ribes, de Granollers, escrito en el 1616, dice: Haciendo la sardana y el baile plano todos mano por man. Consta que en una fiesta celebrada en el 1625 en la casa seorial de Francesc Grimau se bailaron diversas danzas y la cerdana, a la cual entraban todos los que se admitan. Al ao siguiente, en una solemnidad celebrada en el Palacio de la Diputacin, tambin se baila la sardana segn el testimonio de la composicin que de ella se escribi: Alli el galn pretendiente tuvo el sol tan de su mano, que al son de la sardanilla hizo dar vueltas al carro. Covarrubias tambin escribe cerdana, en el siglo XVII, aade que era considerada una danza de moda, introducida en las veladas aristocrticas y en el palacio real. El propio Lope de Vega en la comedia El maestro de danzar, escribe: Que danzaas? - la Cerdana, y un alumno del seminario de Nobles de Cordellas, de Barcelona, al citar las danzas aprendidas, alrededor del 1700, cita tambin la cerdana. Parece que en algn tiempo la sardana era considerada un baile seorial o al menos distinguido, por contraste a la popularidad del contrapaso o de la que tiene ahora la sardana. As lo insina una de las estrofas de los gozos humorsticos de Santi Salvi, recogidos en el monasterio franciscano de San Miquel de Cladells, hoy trmino de Santa Coloma de Farners: Para nosotros, los frailes, la sardana, para el guardin el contrapaso.
123

La alternancia en el uso de estas dos grafas contina hasta poca muy reciente. As, el mismo Joan Maragall, en la primera versin, del ao 1892, de su famosa poesa dedicada a esta danza, la titula La cerdana, si bin en la segunda versin, de 1898, la rectifica por La Sardana. Finalmente se ha impuesto el nombre de sardana, a pesar de estas diferencias y lo que se explica en el artculo de la etimologa.

124

-Oobligada, sardana (obligada, sardana). Es aquella en que la msica de la cual hay un instrumento protagonista por encima de los dems que componen la cobla. Segn sea el instrumento preferente, la sardana ser obligada de tenora, de tible, de fiscorno, de flabiol, etc. origen (origen). Se han establecido y se ha especulado mucho sobre el origen de la sardana, sin que se haya podido encontrar ningn dato que lo aclare. Todo el mundo est de acuerdo que la danza circular, bailada en colectividad es de origen muy primitivo, seguramente prehistrico. La palabra sardana, como se puede ver en el artculo correspondiente aparece por primera vez en el siglo XVI, esto no quiere decir que mucho antes no se bailara una danza parecida a la que hoy conocemos por sardana, pero su descripcin no nos ha llegado y bien seguro que se trataba de un baile, posiblemente emparentado con nuestra danza, pero bien diferente de lo que conocemos hoy. La sardana actual, la que ahora se baila, es la que empieza con Pep Ventura y Miquel Pards, ya que con los cuales se inicia propiamente la historia de la sardana.

125

126

-Pparado, punto (parat, punt). Parar es detener el movimiento. As, se dice que un dos o un cuatro es parado cuando ste es al final de una tirada, y que segn el estilo ampurdans puede terminar as. Este es un punto que no existe en el estilo selvatano ni en el garrotxano ya que en ellos no se admite ms que el final de la tirada con un tres. parell (par). Se llama par a un conjunto de dos cosas homogneas, o tambin, al nmero divisible por dos. As, en la sardana, se dice que termina en par -o que vienen pares- cuando el nmero de compases de una tirada es divisible por dos. En este caso, el reparto comportara un final con un dos o con un cuatro, si se baila en el estilo ampurdans, y con dos treses si se baila en el estilo selvatano. parella (pareja). En terminologa sardanista se entiende por pareja al conjunto de dos personas, un hombre y una mujer, dispuestos a entrar en el baile. Tambin se dice pareja de cada uno de los componentes de sta. As el bailador o bailadora dir de su compaero o compaera, que es su pareja. Aunque, en la sardana, puede entrar todo el mundo, en general, es una danza que se baila con pareja. Este es el concepto del mismo Maragall, en pareja: Siguiendo las leyes del baile de la sardana, siempre el hombre dar la derecha a su pareja femenina. Es una muestra de cortesa que exige la danza. Por esto, en el momento de entrar en la sardana, cada pareja -o cada persona individual, que tambin se admite- lo har de tal manera que no rompa la pareja que ya est en la danza. As, pues, tendr que hacerlo siempre pidiendo poder entrar por la izquierda del hombre a fin de no romper la pareja que forma con la mujer que baila a su derecha. Si no lo hace as puede negrsele la entrada, dicindole que lo haga correctamente. particela (particella). Parte de la partitura de una sardana correspondiente a un determinado instrumento.

127

partitura (partitura). Papel pautado en el cual figuran las notas musicales de todas las partes de la composicin de una sardana, escritas una debajo de la otra, de manera que coincidan los diversos compases. partes de una sardana (parts duna sardana).
Cualquier sardana se divide en diez partes, que se llaman tiradas. De las diez tiradas de una sardana, hay cuatro tiradas de cortos y seis tiradas de largos. Todas las tiradas de cortos y de largos son iguales entre ellas. Las diez tiradas de una sardana tienen siempre el mismo orden: dos de cortos, dos de largos, dos de cortos y cuatro de largos. Las dos ltimas tiradas de largos van separadas por unas notas del flabiol. Una tirada consta de un nmero de compases determinado. Por ejemplo, una sardana puede tener 33 compases en cada tirada de cortos y 75 en cada tirada de largos. Entonces decimos que esta sardana tira 33 por 75. Las dos primeras tiradas de cortos y las dos primeras de largos estn unidas y se bailan seguidas sin interrupcin. Las separaciones entre tiradas quieren decir que nos hemos de parar y quedar con los pies juntos. Las dos ltimas tiradas se llaman a veces los contrapuntos y se distinguen porque la cobla hace una parada ms larga y a la vez que el flabiol hace un pequeo tono.

paso (pas). Es el movimiento de pies que realiza el sardanista equivalente a un comps de la msica. Aquel, por tanto, tendr que marcar tantos pasos (o tambin puntos) como compases musicales ejecuta la cobla. Segn el nmero de pasos que la msica exige al que baila, ste tendr que realizar dos pasos (doses), tres pasos (treses) o cuatro pasos (cuatros).
Nombre tpico a los instrumentos de la cobla.

plaza, instrumento de (plaa, instrument de).

peus (pies). No hay ninguna duda que en cualquier danza las extremidades inferiores son las que actan imprimiendo a todo el cuerpo el movimiento propio de la danza. En la sardana, el juego de los pies es esencial porque con ellos se marcan los puntos o pasos que han de seguir el comps de la msica.

128

portar (llevar). No todos los sardanistas saben contar los compases de la sardana y proceder despus a su reparto segn las normas de cada uno de los estilos. No son por eso menos buenos sardanistas que los otros. Los que no saben contar y repartir han de confiar con quien lleva la sardana. Llevar la sardana es, pues, contarla y repartirla, advirtiendo a los dems sardanistas, de los pasos a realizar por tal de conseguir ajustar la danza a la msica y terminar las dos con la exacta sincronizacin, sacar la sardana. Quien lleva la sardana advierte con un aviso, bajando los brazos, haciendo un apretn de manos, o bien de viva voz, de los pasos a realizar para lograrla. posicin (posici). La posicin es la forma o manera de estar parado el sardanista inmediatamente antes de empezar la danza o en los momentos de descanso o silencio musical, durante el contrapunto. La posicin correcta es la que mantiene el sardanista, erguido, con los pies ligeramente juntos y los brazos bajados y discretamente separados del cuerpo para dar la mano derecha a la pareja -si se trata de un hombe- o la izquierda -si es una mujer-. A partir de esta posicin se inicia el movimiento del baile. preludio (preludi). Son los compases que ejecuta el flabiol y que sirven de aviso para empezar la sardana. Los sardanistas se preparan con atencin para no perder el primer comps de cortos con que empieza propiamente la sardana, as que el flabiol acaba y suena un solo toque del tamborn. Se llama tambin entrada o introit. prima (prima).
Nombre con el cual se conoca antiguamente el tible.

puntear (puntejar). Accin de marcar el punto o paso de la danza. Puntear la sardana es en lo que consiste propiamente la danza. Maragall en su poema La sardana as lo constata: Los mozos, como guerreros que hacen camino decididos la puntean; las doncellas no tanto. punto (punt). Es la forma en que el sardanista marca el paso de la danza, de acuerdo con el comps de la msica que ejecuta la cobla.

129

punto de espera, sardana de (punt despera, sardana de). La describe Aureli Capmany de esta manera:

Cuando la msica calla durante un cierto tiempo, en una u otra tirada o en las dos, aun as el sardanista ha de marcar los pasos prescindiendo de aquel silencio, la sardana se llama de punto de espera.

punto libre (punt lliure). Juego de pies en el que el punteo tradicional es sustituido por una manera afiligranada de marcar los puntos, sin dejar de seguir el comps y manteniendo el crculo. El sardanista pone de manifiesto las habilidades del buen bailador.

130

-Qquatre (cuatro). Se dice cuatro -o cuatros-, de cuatro pasos o puntos, equivalentes a cuatro compases musicales. La manera de bailar los largos es sta: Un cuatro a la izquierda y un cuatro a la derecha y as sucesivamente. Tambin se dice cuatro parado, cuando este es el ltimo de la tirada.

131

132

-Rre (re). Nombre de la segunda nota de la escala musical. registro (registre). Se llama registro al timbre que los instrumentos ofrecen segn los sonidos emitidos por ellos. Segn correspondan a la zona grave, a la central o a la aguda, el registro ser grave, medio o agudo. regla (regla). Es la forma que rige el baile de la sardana. Se confunde con el estilo, ya que las diferencias entre el estilo ampurdans y el estilo selvatano se distinguen por las reglas que fijan los comienzos y los finales de las tiradas, y por tanto, de su reparto. reparticin (repartici). Es la accin de repartir que realizan los sardanistas en general, pero especialmente se dice que reparte el que lleva la sardana. reparto (repartiment). Accin de repartir que realiza el sardanista y especialmente el que lleva la sardana. repartir (repartir). Se llama repartir la sardana a la distribucin que hace el que cuenta los compases (convirtindolos en pasos), a fin de conseguir que cada una de les tiradas de cortos y de largos terminen de acuerdo con las reglas establecidas por cada uno de los dos estilos: Ampurdans y selvatano. El contar y repartir lo hace el sardanista que lleva la sardana, mentalmente. En realidad cada sardanista tendra que hacerlo, como dice Maragall: todos van los pasos y compases contando. Para repartir se harn las combinaciones que sean necesarias con doses, treses y cuatros, teniendo en cuenta: a) que el estilo ampurdans reparte de la manera ms sencilla, ya que no tiene las exigencias de terminar a la izquierda ms que en las tiradas 4a, 5a, 6, y b) que el estilo selvatano no admite final con un dos o un cuatro, siempre han de

133

terminar con un tres, y en el reparto no se pueden establecer ms que tres doses y tres treses, como mximo.
....................................................................................................................................

REPARTO
Se indican en este cuadro, de manera resumida, los repartos que tendrn que realizar el sardanista en las diversas tiradas y en cada uno de los estilos. Hay que tener en cuenta antes de entrar en detalle, las siguientes normas: 5) En la sardana no se pueden marcar ms de cuatro puntos ni menos de dos. Entre las combinaciones, pues, de dos, tres y cuatro pasos -o puntos- se ha de calcular el reparto. 6) El estilo ampurdans admite mayor libertad en los finales, los cuales pueden ser justificados con doses, treses y cuatros. 7) El estilo selvatano es muy estricto y solo acepta finales en tres. 8) En cualquier caso, en el reparto de largos -en el de cortos no se hace caso- no se pueden marcar ms de 3 doses y 3 treses.

ESTILO AMPURDANS
....................................... Empieza la 1 tirada a la izquierda y se cuenta seguidamente la segunda, por tal de doblar el nmero de compases y poder calcular el final que ser siempre con un dos -ya que el nmero de compases ser par- a la direccin que venga. Empezamos en direccin contraria a la cual han terminado los cortos y las tiradas se bailan tambin seguidas. El total de compases puede ser: -mltiplo de 4, con el cual terminar con un cuatro al lado que venga, o -mltiplo de 4 o ms 2 y, por tanto, terminar con un dos, tambin por el lado que venga. Empecemos en direccin contraria al final de la tirada anterior y puede terminar: -con un dos, si la cuenta de compases es par, o -con un tres, si es impar, siempre por el lado que venga. Empieza en direccin contraria al final de la tirada anterior y puede terminar all donde venga, segn los compases. -si son mltiples de 4, acabar justo con un cuatro. -si son mltiples de 4 ms 3, acabar con un tres. -si son mltiples de 4 ms 2, acabar con un dos. -si son mltiples de 4 ms 1, se har el reparto 5, o sea, un dos y un tres. Empieza en direccin contraria el final de la tirada anterior y ha de terminar obligatoriamente a la izquierda segn las reglas del reparto. (Despus del contrapunto). Se bailan por separado. Empecemos a la izquierda y han de terminar obligatoriamente tambin a la izquierda. Para las tiradas 4a, 5a y 6a de largos, hay que tener en cuenta las siguientes reglas de reparto

134

Reglas de reparto (1)


......................................... De 2: Si el sardanista est a la derecha y le faltan dos puntos para terminar, ha de marcar un dos y acabar a la izquierda. Si el sardanista est a la izquierda, ha de coger cuatro puntos anteriores y hacer el reparto de 6, esto es, marcar 3 doses. De 3: Si el sardanista est a la derecha y le faltan tres puntos para terminar, marcndolos termina a la izquierda. Si el sardanista est a la izquierda ha de coger los 4 puntos anteriores y hacer el reparto de 7, esto es 2 doses y 1 tres. De 4: Si el sardanista est a la derecha, marcando 1 cuatro termina justo. Si el sardanista est a la izquierda, tendr que marcar 2 doses. De 5: Si el sardanista est a la derecha, tendr que coger los 4 anteriores y hacer la reparticin de 9. Y si el sardanista se encuentra a la izquierda, marcar 1 dos y despus 1 tres. De 6: Si el bailador est a la derecha, marcar 3 doses. Si el sardanista est a la izquierda, har 2 treses o bien reparticin de 2. De 7: Si el sardanista est a la derecha, marcar 2 doses y 1 tres. Si el sardanista est a la izquierda, har 1 cuatro y 1 tres. De 9: Si el sardanista est a la derecha marcar 1 cuatro y despus har la reparticin de 5. Si el sardanista est a la izquierda, har 3 doses y 1 tres.

ESTILO SELVATANO
............................... Empieza la primera a la izquierda y se cuentan y se bailan seguidas. Han de terminar con un tres. Por esto se tendr que hacer una reparticin de seis (marcando 2 treses). Tambin empezamos por la izquierda o el lado contrario al que han terminado los cortos y han de terminar a la derecha con un tres. Se cuentan seguidos y se tendr que aplicar el reparto que convenga segn las reglas. Se bailan independientes. Empiezan a la izquierda y terminan a la derecha y se tendrn en cuenta los repartos que siguen. (Despus del contrapunto). Empezamos y terminamos a la derecha y hay que tener bien presente las reglas del reparto.

Reglas de reparto (1)


......................................... De 3: Si el sardanista est a la izquierda, terminar justo con 1 tres a la derecha. Si el sardanista est a la derecha, tendr que aplicar el reparto de 9. De 5: Si el sardanista est a la izquierda, tendr que aplicar el reparto de 9. Si el sardanista est a la derecha, marcar 1 dos y 1 tres. De 6: Si el sardanista est a la izquierda, se tendr que acoger al reparto 12. Si el sardanista est a la derecha, marcar 2 treses De 7: Si el sardanista est a la izquierda, marcar 2 doses y 1 tres. Si el sardanista est a la derecha, aplicar el reparto de 3, marcando 1 cuatro y 1 tres. De 8: Si el sardanista est a la izquierda, marcar 1 dos y 2 treses. 135

Si el sardanista est a la derecha, tendr que hacer reparticin de 12. De 9: Si el sardanista est a la izquierda, marcar 3 treses. Si el sardanista est a la derecha, marcar 3 doses y 1 tres. De 10: Si el sardanista est a la izquierda, marcar un seguido de cuatro y 2 treses. Si el sardanista est a la derecha, marcar 2 doses y 2 treses. De 12: Si el sardanista est a la izquierda, marcar 3 doses y 2 treses. Si el sardanista est a la derecha, se har un seguido de cuatro y se marcan 1 dos y 2 treses. El nmero con que se indican los repartos (de 2, de 3, etc.), se refieren a los compases que faltan para terminar la tirada. .......................................................................................................................................

repeticin (repetici). Las audiciones de sardanas finalizan con la ejecucin de un fragmento de la ltima sardana compuesta por preludio y dos tiradas de cortos y dos de largos. Es como una despedida de los sardanistas y a la vez la promesa de reencontrarse en una nueva ballada. revesa, sardana (revessa, sardana). Revesa equivale a enrevesada, difcil. Es la sardana que se ha compuesto con la intencin de desorientar al sardanista. Es como un reto que el compositor hace a los sardanistas ofrecindoles una sardana en la cual intenta hacer especialmente difcil el recuento de los cortos y de los largos porqu los sonidos musicales en que empiezan los unos y los otros son voluntariamente muy parecidos o hasta a veces idnticos. Parece que el precursor que produjo este tipo de sardanas fue el compositor ampurdans Antoni Agramont y hoy en dia una revesa figura en todos los programas de concursos sardansticos, teniendo por finalidad comprobar la perspicacia de los contadores y premia aquel -o a su grupo- que a pesar de las dificultades de las que est repleta, sale airoso del trabajo de sacar o terminar exacta la sardana revesa. La dificultad, pues, reside en acertar las tiradas precisas de la sardana, no en el reparto ni en la danza, que no acusan ninguna diferencia de las sardanas normales, Como se ha de hacer para contar la sardana revesa? Hemos de partir de la base que si intentamos contarla como las dems, no conseguiremos nada, porqu se nos pasarn por alto todos los finales de las tiradas. As pues, hay que encontrar otro mtodo para saber los tirajes exactos. Se acostumbra hacerlo de la siguiente manera: Se deja de lado el principio de la sardana, como si no sucediera nada, y se escucha atentamente la msica. As que se oye un tema, un canto,
136

un acorde o una nota que le sorprenda y le parezca que lo pueda recordar, entonces se pone a contar. Los cortos se repiten, y por tanto aquello que ha motivado que l empezara los clculos ha de volverse a oir necesariamente. En este punto para de contar y ya sabe el tiraje de los cortos. Esto es muy claro: si los cortos tiran a 30, y se repiten, encontraremos el mismo nmero de compases entre el primero de la primera tirada y el primero de la segunda, que entre el comps nmero 10 y el del mismo nmero de la segunda. Entre cualquier comps de la primera tirada y el mismo comps de la segunda encontraremos siempre los 30 que tiran los cortos, Es lgico que si nos es imposible sacar los cortos contando desde el principio hasta el final, recurrimos al sistema de contarlos por la mitad, sabiendo que nos ha de llevar el mismo resultado. Ahora bien, el contador ya sabe que los cortos tiran a 30 y que ha de bailar 60 puntos seguidos; para poder terminar los 60 exactos le falta solamente que otro del grupo se haya puesto a contar desde el principio y sepa en todo instante a cuantos estn. Terminados los 60 de cortos, hay que hacer la misma operacin con los largos. Uno se pone a contar rpido y el otro espera algo como un momento musical que le llame la atencin, y contar hasta que lo vuelva a coger en la tirada siguiente, que uno baila unida con la primera. Si ha encontrado 50 largos, por ejemplo, podr marcar los 100 puntos que precisa mediante el compaero que lleva la cuenta de los que ya ha hecho. En las tiradas siguientes se bailan y se reparten los 30 cortos y los 50 largos que tiene de tiraje la sardana. Haremos, ahora, una pequea enumeracin de algunos de los casos en qu se puede encontrar el sardanista que cuenta revesas. Puede agarrarse a un tema musical y despus encontrarlo repetido infinidad de veces. Le puede pasar toda la primera tirada de cortos sin haber encontrado nada que le llame la atencin. Al volver a encontrar el comps en el que haba empezado a contar, puede contarlo otra vez y se equivocar de un punto. El compaero que le ha contado desde el principio se puede haber perdido. Puede sacar solo los cortos o solo los largos, y entonces no hay nada que hacer. Puede dejar escapar una buena ocasin de ponerse a contar, con el miedo de que el momento musical que ha odo se repita demasiado y no le sirva.
137

Puede or perfectamente un comps propicio para cogerse y pasarle despus por alto la repeticin. Puede ser que la tirada sea del doble de lo que l ha contado. Y tantas cosas le pueden suceder para llevarlo al fracaso, que renunciamos a exponer ms casos. El caso es que los grupos que van a concursar acostumbran a bailar cortos cuando son largos, o viceversa. Algunas paran mucho antes de terminar, y otras cogen el final justo cuando eran a la mitad de los puntos que pensaban hacer. Todo lo cual parecera un hecho combinado expresamente para hacer quedar en ridculo a los sardanistas. De todo lo que hemos expuesto se deduce que para sacar una sardana revesa se necesita: 4. Que se pueda sacar. (Si el compositor se lo propone, no le costar nada de hacer una sardana imposible, tirajes exageradamente largos, repeticin montona de un tema nico, etc.) 5. Que el contador tenga el odo muy fino y, sobretodo serenidad. (El odo fino puede coger una pequea diferencia de instrumentacin o una variante insignificante de un tema. Serenidad que evite las dudas de si se coge o se deja, o se ha equivocado de cuentas, y le proporcione decisin y optimismo.) 6. Finalmente, y esto puede ser lo ms importante, se necesita estar de suerte. Hay tantas pequeas circunstancias que llevan al fracaso, que solo el que est de suerte puede esquivarlas todas.

ritmo (ritme). Es el orden en la sucesin de los sonidos y la alternancia de los agudos y los graves, los largos y los cortos, dentro el movimiento musical. rodona (crculo). Sinnimo de anillo. rotllana (anillo). Crculo que forman los sardanistas para bailar la sardana. Tambin se llama anillo. La sardana la bailamos haciendo un crculo, ste est completado cuando est formado por un nmero determinado de parejas. Un crculo no forzosamente ha de estar completo, y por tanto puede haber personas desaparejadas. Una pareja, la forma un hombre y la mujer que tiene a su derecha.

138

Si una persona tiene que entrar en un crculo, primero lo har, si es posible, completando una pareja. Si no puede hacerlo, entrar de forma que no rompa ninguna de las parejas ya formadas. No se puede negar nunca la entrada de una persona en un crculo, y no se puede salir si no es por un motivo muy justificado. Para cogerse de las manos, la mano del hombre, sostiene a la de la mujer.

139

140

-Ssac de gemecs (cornamusa). Nombre con que se


denomina popularmente a la cornamusa.

salt (salto). Puede ser corto o pequeo, y es igual que el aire, pero saltando un poco.
alzando ms los pies del suelo.

salt fort (salto acentuado). Es igual que el salto pero

saltar (saltar). Darse impulso vertical hacia arriba, de tal manera que durante un corto perodo de tiempo los pies no toquen el suelo. Saltar en la sardana equivale a hacerlo siguiendo el comps de la danza y cuando el ritmo de la cobla lo exija. sardana (sardana). Definir la sardana en sus diversos aspectos y matices no es cosa fcil. Por esto parece oportuno dejar constancia de aquella definicin descriptiva que de nuestra danza hace el Manifiesto de la Sardana, ledo el 30 de abril de 1972 en Lloret de Mar en ocasin del Da Universal de la Sardana: Es una danza clsica y matemtica. Los sardanistas se agrupan libremente en crculos, es decir, forman anillas cogidos de les manos. Los sardanistas han de contar los compases de la msica -que suelen ser en nmero diferente en cada composicin- y traducirlos a pasos, de manera que repartidos, una vez girando a la derecha, otra vez a la izquierda, la danza se despliegue y se termine exactamente de acuerdo con las normas tradicionales que la rigen. Vanse artculos complementarios: nombre, etimologa, historia. sardana, (locuciones) (sardana, (locucions)). A lo largo del tiempo el nombre de sardana ha entrado a formar parte de una particular manera de decir. As: Hay una buena sardana, indica que hay mucho trabajo; qu sardana nos han dejado, significa el trabajo que se prevee que ser necesario para dejar la casa arreglada despus de una fiesta; o tambin es ms larga la sardana
141

que el contrapaso, que equivale a decir que tiene ms volumen la parte accesoria que la principal. La palabra sardana ha pasado, por extensin a ciertos juegos infantiles en los cuales los chiquillos se cogen por las manos, haciendo la sardana. Incluso la letra de una cancin infantil popular se la refiere: La sardana de la avellana pica de pies y baila el hambre, la sardana de Ripoll mata la pulga y el piojo.

sardana, clases de (sardana, classes de). Sin poder establecer una clasificacin rigurosa, ya que esta no existe, s que se pueden describir ciertos tipos de sardanas que con el tiempo se han ido diferenciando. Hay que definir que en las diversas clases de sardana que podemos sealar, siempre la manera de bailar es la misma, en lo que hace referencia al paso y el comps, la diferencia afecta solamente a la msica o a la forma de marcar los puntos por parte de los sardanistas. Se pueden catalogar las siguientes: De concierto, de lucimiento, de medio comps, vertical, obligada y revesa. Existen tambin ciertas sardanas denominadas, muy concretamente, con una determinada significacin, as: Sardana del Batlle, Sardana de la Mayordoma, u otras, como sardana de los cannigos, o sardana de los papudos, de las cuales solo se conserva el nombre. Folklricamente se ha utilizado el nombre de la sardana con un calificativo para nombrar variedades de danzas similares, como sardana de los cornudos, sardana de los zuecos, sardana de las cocinas u otras que se escapan de lo que es propiamente la sardana. sardanejar (bailar sardanas). Accin de bailar sardanas. Verbo empleado ms en el terreno literario que en el lenguaje coloquial: Con que aire, buen Dios, bailaban ellas!, con que delirio sardanejaven ellos!, Jacinto Verdaguer: LEmpord. Bailar, efecto o accin de bailar sardanas. Utilizado en el lenguaje literario: Oh Catalua, patria ma, clara, serenidad bajo el dosel celeste, del sardanismo no seas nunca avaro, dentro del combate que se volvi puro. Agust Esclassans, La Sardana. sardanismo (sardanisme). 1. Es el afecto o sentimiento por la sardana y su difusin. En general, es el movimiento -o movimientos- que desde principios del siglo XX va promoviendo la sardana, trabajando para su perfeccin, tanto artstica como musical, y, sobretodo, estimulando su divulgacin como danza nacional de Catalua. En realidad, todo el trabajo para la promocin y perduracin de nuestra danza a travs de la historia es
142

sardanismo. 2. Entramado socio-cultural construido al entorno de la sardana. Esta danza tradicional, genuinamente catalana, es una manifestacin viva de diversin cvica, espontnea y de participacin comunitaria y, por tanto, puede ser calificada de hecho social, claramente evolutiva y cambiante, al amparo del progreso y de los cambios sociales del comportamiento del pueblo. La sardana ha estado un elemento aglutinador de primer orden, especialmente por lo que hace referencia al mantenimiento de la conciencia poltica del pueblo en los momentos de mxima represin, y tambin una de las expresiones vitales de la voluntad de ser y una seal visible de identidad nacional. Ms de medio millar de grupos y asociaciones se integran actualmente en este movimiento de fomento y difusin de la sardana; se pueden distinguir: Las agrupaciones dedicadas a la organizacin y promocin de actividades genricas al entorno del mundo sardanista, cursillos, balladas, conciertos, aplecs, divulgacin, etc.; los grupos sardanistas, caracterizados por la dedicacin plena a la danza y especialmente a la competicin; las coblas y los compositores, que configuran el sector artstico-musical. Este entramado socio-cultural se vertebra en estructuras de tipo federativo: Las Federaciones Sardanistas de Catalua y del Roselln, la Unin de Grupos Sardanistas, las Coordinadoras de Aplecs, etc. Los orgenes de la sardana se pierde a lo largo del tiempo y solo se puede llegar a establecer de manera fehaciente que los antecedentes inmediatos son el contrapaso y la llamada sardana corta. Los hitos conocidos del proceso que sigue la sardana datan del segundo tercio del siglo XIX. Pep Ventura aparece como uno de los hombres que van a impulsar la evolucin coreogrfica y musical de la danza; a l debemos el acertado acoplamiento de instrumentos que, con ligeras alteraciones, se ha consagrado: flabiol y tamborn, dos tibles, dos tenoras, dos trompetas, un trombn, dos fiscornos y un contrabajo. Pep Ventura dignific aun el repertorio de la cobla con la inslita compilacin del folklore y la aplicacin y difusin consecuente por medio de sus partituras. Contemporneo de l fue Miquel Pards, que public en 1850, en Figueras, el primer mtodo para aprender a bailar sardanas largas; fue tambin un destacado sardanista en el Ampurdn y en la Barcelona de 1859-1860. Cabe remarcar tambin que Josep Pella y Forgas, en su Historia del Ampurdn, publicada en el 1883, fue el primero en calificar la sardana de danza nacional de Catalua. designa al bailador de sardanas.

sardanista (sardanista). Es el nombre con el que se

143

sardana o perteneciente a esta danza.

sardanstico (sardanstic). Expresin relativa a la

seguido (seguit). Expresin hoy en desuso, procedente del contrapaso y que se utilizaba en la poca de Miquel Pards para indicar los cuatros, que se haban que marcar de una manera seguida o sin interrupcin, por contraposicin con los quebrados. Lo seguido -escribe Pards- se compone de cuatro compases. selvatano, estilo (selvat, estil). Hay que tener en cuenta que aunque se hable de dos estilos -el ampurdans y el selvatano-, la sardana siempre es la misma. Los dos estilos nombrados se diferencian solo en las reglas del principio y del final y, por tanto, en la tambin diferente exigencia de reparto.
Estilo selvatano
.............................................................................................................................................

Preludio
1a tirada de cortos Empieza a la izquierda 2a tirada de cortos Empieza a la izquierda o en sentido contrario al final de les tiradas de cortos Empieza a la izquierda 4a tirada de cortos 3a tirada de cortos Empieza a la izquierda 4a tirada de cortos 1a tirada de largos 2a tirada de largos 3a tirada de cortos Se doblan por tal de contar, y han de terminar, si es posible, a la derecha con un tres Se doblan, por tal de contar y han de terminar a la derecha con un tres Cada una de ellas empieza a la izquierda y ha de terminar con un tres Cada una de ellas ha de terminar a la derecha con un tres

Contrapunto
Empieza a la derecha Empieza a la derecha 5a tirada de largos 6a tirada de largos Termina a la derecha con un tres Termina a la derecha con un tres

senar (impar). Ha estado definido como impar, a aquel nmero que no es divisible por dos. En la sardana, es el nmero de compases de una tirada que no es divisible por dos. Entonces, el reparto en cualquiera de los dos estilos -ampurdans y selvatanocomportar un final con un tres.
144

si (si). Nombre de la sptima nota de la escala musical. simbolismo (simbolisme). Se ha intentado buscar en la sardana diversos simbolismos unidos a su origen. Se puede tratar de una danza solar? Los danzantes primitivos celebraban a Ceres haciendo un crculo y rodeaban con ella las gavillas de trigo, como cantaba Maragall? Tradicionalmente la circunferencia se ha considerado simblicamente como emblema del sol, pero tambin es el smbolo de una limitacin precisa y regular, y de la armona universal. Todas estas posibles significaciones contribuyen a crear la mgica belleza de nuestra danza. sol (sol). Nombre de la quinta nota de la escala musical. solfa (solfa). Notacin musical por medio de la cual el compositor escribe sus obras y el msico las interpreta. surtir (salir). La libertad de la sardana permite entrar en el crculo siempre y, naturalmente, salirse -irse o dejarla- siempre que el sardanista o la pareja se vean obligados a hacerlo, si bien las leyes de la danza, por respeto a los dems sardanistas, aconsejan terminarla.

145

146

-Ttamborn (tambor). Instrumento de membrana y de percusin, nico de este tipo que figura en la cobla, parecido a un timbal pequeo de cuerpo alargado, que el msico que lo toca lo lleva colgado en el brazo izquierdo y lo toca con la mano derecha, con una baqueta que se llama broqueta. tarima (tarima). Tablado, en forma de plataforma mvil y de una cierta elevacin en la que se sita la cobla durante las balladas en plazas o lugares pblicos en el que se bailan sardanas y en el que se coloca la cobla. Equivale a estrado, entarimado o tinglado.
antiguamente el tible.

tarota (tarota). Palabra que con la cual se conoca

tcnica (tcnica). El conocimiento y la prctica del arte de la danza es lo que constituye su tcnica. La tcnica respalda el arte del buen sardanista que por esto ha de saber no solamente el baile sino tambin contar y repartir los compases de acuerdo con el estilo en que se baila. temps (tiempo). Se dice a la unidad de duracin de un movimiento musical. Tambin equivale a cada una de las partes de igual duracin en que se divide el comps. tenor (tenor). Nombre de un instrumento antiguo, hoy totalmente en desuso. Se haba utilizado antes de la introduccin de la tenora en la cobla. Era ms voluminosa que aquella pero ms corta, sin llaves y con una gruesa campana de madera. Se llama tambin tenor al msico que toca la tenora. tenora (tenora). Instrumento aerfono, o de viento. Si bien su origen es antiguo, su perfeccionamiento y su introduccin en la cobla la realiz Pep Ventura a mediados del siglo XIX y debido a su amistad y colaboracin con el constructor de este tipo de
147

instrumento Antoni Toron, de Perpin. Pep Ventura fue el gran ejecutor de este instrumento y por su impulso ste se constituy en el instrumento central de la cobla, ya que supo extraer de su tono, su volumen y su finura, las melodas que la hicieron famosa. La tenora est construida con madera de jinjolero y formada por cinco piezas: la caa, el tudel, el cuerpo superior del cilindro, el cuerpo inferior y la campana, que es de metal. Tiene trece llaves de metal que sirven para que el msico ejecutante pueda manipular los agujeros del instrumento bsico de la cobla a partir de Pep Ventura, solo hay -dijo Garreta- un instrumento que pueda dar un grito de joya, o de dolor, con voz humana, y este es la tenora.

tible (tible). Instrumento aerfono, o de viento, que se utiliza en la cobla. Es del mismo tipo que la tenora, si bien de dimensiones ms reducidas. Tiene una sonoridad aguda y est afinado en fa. Tambin se conoca antiguamente con los nombres de tiple, prima y tarota. timbre (timbre). Designacin con la que se caracteriza el sonido. La cualidad del timbre es la que diferencia los tonos. tipus de sardana: corals o cantades (clases de sardanas: corales o cantadas). Son aquellas composiciones
que tienen letra y por tanto pueden ser cantadas. Debido al impulso del canto coral y a la utilizacin por parte de los compositores de sardanas de canciones populares, pronto aparecieron compositores y poetas que hacan sardanas para letras, letras para sardanas o bien todo junto. Pasado el momento brillante orfeonstico cataln, las sardanas corales han entrado en un parntesis medio olvidado, solo abierto de vez en cuando por algn intento de relanzamiento. Actualmente, son numerosos los grupos de habaneras que incluyen sardanas cantadas en su repertorio.

tipus de sardana: de concert (clases de sardanas: de concierto). Son composiciones que no han estado concebidas

pensando exclusivamente en el sardanista y que contienen elementos cualitativos propios de su ejecucin en una sala de conciertos. Las sardanas programadas en un concierto se interpretan en forma reducida de dos tiradas de cortos y dos tiradas de largos.

148

tipus de sardana: de conjunt (clases de sardanas: de conjunto). En el transcurso de un aplec suelen haber una o

dos sardanas de conjunto. Son sardanas para bailar, como cualquiera de las otras que se tocan, pero que tienen la particularidad de que son tocadas por los msicos de todas les coblas a la vez. Hay que diferenciarlas de les sardanas para dos a ms coblas. Las sardanas de conjunto no han estado compuestas especialmente para tocarse de conjunto. En cambio las sardanas para ms de una cobla, s.

tipus de sardana: per a ms duna cobla (clases de sardanas: para mas de una cobla). Son sardanas escritas
especialmente para ser interpretadas por dos o ms coblas. Si bien, las normas de instrumentacin son las mismas, hace falta que los autores a la hora de escribirlas tengan en cuenta algunas consideraciones importantes, como el equilibrio sonoro de la obra, ya que todo sale multiplicado de fuerza y podra resultar excesivamente estridente.

tipus de sardana: per ballar (clases de sardanas: para bailar). Es el tipo ms conocido ya que se interpretan en
balladas, concursos y aplecs. Algunas de stas, los sardanistas, dependiendo de los gustos y criterios personales las llaman bailadoras. Acostumbra a decirse que una sardana es bailadora cuando tiene msica alegre, cambios de aire y un salto bien fuerte.

tipus de sardana: revesses (clases de sardanas: revesas). Las sardanas revesas suelen bailarse en los concursos

de grupos, juntamente con las de lucimiento y las de hermandad. A las sardanas revesas, el objetivo principal no es bailarla bien, si no encontrar cual es el tiraje de cortos y de largos de la sardana que se interpreta. Esto, que en las sardanas normales suele ser sencillo, en las revesas es mucho ms complicado. La razn es que los compositores de sardanas revesas se esfuerzan en hacer que los cortos y los largos sean muy similares entre s, que no estn separados por una pausa marcada y que durante todos los cortos y todos los largos se repitan los mismos motivos musicales en cada pocos compases, con muy pequeas variaciones. La repeticin de estas variaciones es lo que los sardanistas han de utilizar como pista para averiguar el tiraje de los cortos y de los largos. En los concursos de sardanas revesas, los grupos que aciertan el tiraje, lo han de hacer llegar al jurado antes de que
149

termine la sardana. nicamente los grupos que acierten sern capaces, con toda probabilidad, de terminar la sardana en el momento que termine la msica.

tirabou (tirabou). Expresin con que se designaba el contrapaso en la poca de decadencia y en un tono ms bien despectivo. La palabra parece que proviene del hecho de que el maestro de baile tena que arrastrar a los bailadores cuando estos no eran lo bastante hbiles o no seguan les indicaciones de aquel, referidos a los movimientos a ejecutar. tirada (tirada). El nmero de compases que comprende cada una de les partes de la sardana, se llama tirada. As, el nmero de compases de los cortos ser la tirada de cortos. De manera parecida, el conjunto de compases equivalentes a pasos, de largos, se llama tirada de largos. As de la suma de los cortos y de los largos diremos, pues, tirada total. tonalidad (tonalitat). Es el conjunto de manifestaciones meldicas y harmnicas que resultan de la estructura de los tonos. Tambin se emplea como sinnimo de tono. El tono est determinado por la frecuencia de una nota. Se dice que las notas son altas o bajas cuando en realidad lo que quiere indicar es que su frecuencia es elevada o baja. trencar (romper). Cuando un sardanista o una pareja quieren entrar en la sardana, entre la derecha del hombre y la izquierda de la mujer que forman pareja, es un intento de romper la pareja sardanista. Esto, segn las leyes de la sardana, no est nunca permitido. trencat (roto). Expresin que proviene del contrapaso y que utiliza Miquel Pards en contraposicin con los seguidos para indicar las series de dos y tres pasos que se han de marcar al final de los cortos y de los largos. tres (tres). Es el conjunto de tres pasos -treses, pues, es el conjunto de dos o tres grupos de tres pasos- correspondientes a tres compases con que terminan las tiradas de cortos y de largos, en el estilo ampurdans cuando la tirada o tiradas son pares y, obligatoriamente, en estilo selvatano. La forma de puntear los treses, se explica en el artculo bailar.
150

treure (sacar). Se dice sacar la sardana, cuando el sardanista tiene la suficiente preparacin musical y habilidad numrica para conseguir contar los compases de la danza y distribuirlos con exactitud, de tal manera que la msica y el baile, perfectamente sincronizados terminen al mismo tiempo y de acuerdo con las reglas que rigen cada uno de los estilos ampurdans y selvatano. trombn (tromb). Es un instrumento aerfono, o de viento, de metal, cobre, accionado por una vara corredera o bien por pistones. El trombn llamado de vara es el ms antiguo y data del siglo XV. En cambio el de pistones se conoce desde la primera mitad del siglo XIX. El trombn que actualmente se emplea en la cobla est afinado en do. trompeta (trompeta). Es un instrumento aerfono, o de viento, de metal, con embocadura. Est formado por un tubo de un metro de largo, curvado dos veces. Por el lado que se toca, lleva una embocadura cnica. En el otro extremo termina con un pabelln. Es un instrumento muy antiguo que se utiliz en suntuosidades fnebres o militares, y ha estado presente en solemnidades sagradas. La trompeta llamada simple solamente puede ejecutar la serie de harmnicos de sonido fundamental. La que se utiliza en la cobla es la denominada de pistones o cromtica porque puede ejecutar todas las notas de la escala. Esta es la ms moderna y apareci al principio del siglo XIX, inventada por Blhmel y Stlzel. En ocasiones, y para tal de obtener determinados sonidos, admite la sordina. Su tonalidad es en si bemol.

151

152

-Vvertical, sardana (vertical, sardana). Entre las maneras de bailar la sardana, Josep Pla, tan buen observador de nuestras costumbres, describe aquella forma antigua de danzarla, horizontal, de la primera etapa, inmediata a Pep Ventura, y la forma vertical, impuesta ms tarde, por la msica de Juli Garreta. Son las sardanas que se bailan ahora, las cuales, dice Pla: Se saltan sobre un espacio de tierra muy pequeo, limitado. El cuerpo oscila poco. Se mantiene recto, vertical..., los brazos se levantan ms rectos, ms altos, con ms vigor y las espaldas se mantienen ms rgidas..., ahora, se salta y se puntea ms. Es la forma ms moderna de bailar la sardana, en la que el ritmo es ms vertical, sobre un espacio reducido. La sardana es la misma y las dos maneras de bailarla -la vertical i la horizontal- tienen su atractivo, si se bailan con naturalidad, el resultado es el mismo. verra (verra). Nombre vulgar con el que ha sido designado
tambin el contrabajo.

volumen (volum). El volumen de un sonido o de una nota musical depende de la amplitud de su vibracin. La plenitud de un instrumento viene determinada por la capacidad de volumen que puede dar.

153

154

-Xxeremia (chirima). Nombre con el cual es conocida en Mallorca la cornamusa, donde este instrumento aun se conserva.

155

156

Dictionnaire de la Sardane et de la Cobla

VERSION EN FRANAIS
Prambule
Afin de ne pas modifier lordre alphabtique du dictionnaire catalan dorigine, les noms catalans ont t conservs (caractres en cursive ) et prcdent quelquefois mme les mots franais lorsque aucune traduction satisfaisante na pu tre trouve.

157

158

-Aacabament (terminaison, fin). Action de fin dune srie


de pas ou dune sardane entire.

acabar (terminer, finir). Terminer, cest donner fin une srie de pas ou une sardane entire. Dans un cas comme dans lautre, il est essentiel de synchroniser le dernier pas de chacune delles avec lultime mesure de la musique. Une bonne terminaison confirme la justesse du comptage et de la rpartition. actes, manifestations sardanistes (actes sardanistes) aplecs. La dfinition du mot Aplec est :

runion de personnes, se tenant gnralement lair libre, pour clbrer une fte ou un vnement dtermin. Aplec nest donc pas un mot exclusivement sardaniste car il peut dsigner des ftes de tout genre. Si nous nous rfrions un aplec sardaniste, nous pourrions le dfinir comme une Runion de personnes, se tenant gnralement lair libre, dans le but de profiter dun nombre indtermin de sardanes interprtes par un nombre indtermin de cobles. Dans un Aplec de la Sardane, les cobles jouent alternativement leurs propres partitions, suivant le programme initialement tabli. Chaque cobla interprte cinq sardanes et une dite de conjunt, cest--dire conjointement avec lautre cobla ou les autres cobles prsentes. Le nombre de sardanes interprtes augmente si ces dernires sont de sept sries de pas au lieu de dix. Dernirement, et dans certains aplecs, on a pu constater que les cobles interprtaient leurs sardanes successivement et sans interruption, au lieu dalterner leurs interventions. Cette pratique est utilise pour rduire les dpenses car la cobla est alors rmunre pour une prestation de deux heures et non plus pour toute la journe. Il est habituel que chaque cobla interprte une des sardanes dites obliges, sardanes dont la complexit dinterprtation pour un ou plusieurs instruments est particulirement leve. Les cobles
159

choisissent ces sardanes pour mettre en valeur un ou plusieurs de leurs solistes.

actes, manifestations sardanistes (actes sardanistes) ballades. Elles sont lexpression la plus

habituelle du monde de la sardane. Elles se droulent les jours de fte dans beaucoup de villages et de cits de Catalogne. Durant les mois dt, il est frquent que se droulent des cycles dauditions quotidiens ou hebdomadaires, en fin daprs-midi ou en dbut de soire. Cette manifestation ne comprend gnralement quune seule cobla qui interprte six sardanes. A la fin de la troisime sardane (Mi-temps) et de la sixime (Finale), la cobla rpte une tirade de pas cours et une tirade de pas longs. Si les sardanes concernes taient de sept sries de pas, elles en comporteront alors neuf. Ces manifestations devraient tre organises dans des lieux publics, lair libre, et ne pas devenir systmatiquement payantes. Il serait prfrable den assurer le financement par les dons volontaires des danseurs ou grce au soutien conomique de certains organismes. La dure approximative dune audition (ou ballada) est de deux heures.

actes, sardanistes)

de leur droulement (thtres, chapiteaux, auditoriums, salles de concert, etc) que par le niveau plus lev des uvres, les concerts sont des vnements bien diffrents des ballades ou des aplecs. Normalement, la cobla interprte deux sries de courts et deux sries de longs dun programme de dix sardanes. Dans un concert, le public ne danse pas, il coute seulement. Le programme dun concert peut comporter des pices crites pour la cobla, comme des pomes symphoniques, des gloses, des suites pour cobla, etc., malgr le nombre restreint de compositeurs qui exploitent ces genres.

manifestations sardanistes concerts. Tant par le lieu

(actes

actes, manifestations sardanistes (actes sardanistes) concours. Pendant les concours, les colles

sardanistes dansent la sardane en essayant datteindre la plus parfaite corrlation chorgraphique, esthtique et prcise, entre linterprtation musicale et ses pas de danse. On peut diffrencier deux types de concours : celui de colles improvises et celui de colles parfaitement dfinies.
160

Dans le premier cas, pendant le droulement dun aplec, des personnes se regroupent pour improviser la composition dune colla et danser une sardane qui sera apprcie par un jury. Avant la fin de laplec, il sera procd la remise des prix correspondants chaque colla. Dans le second cas, les colles dveloppent leur raison dtre qui est la comptition dans les Concours de Colles Sardanistes. Ces concours se droulent tout au long de lanne et sont structurs comme suit :
Un galop dentre Ranges par couples et en file les colles entrent dans lenceinte du concours en musique, et en mesure, saluent la prsidence et vont se placer aux endroits qui leur ont t assigns. Il sagit de la sardane (ou des sardanes) que dansent les colles et partir de laquelle un jury va apprcier la qualit dexcution, prenant en compte les aspects esthtiques, chorgraphiques, rythmiques, dexpression musicale, etc. Dans un concours, il est habituel que sinterprte une sardane dite revessa, cest--dire dont les transitions entre les sries de courts et longs sont quasiment imperceptibles. Les colles doivent deviner son tiratge et la rpartir correctement. En attendant la classification, la fin des preuves, sinterprte la sardane de la fraternit danse par toutes les colles mais aussi par lassistance, lensemble composant de grandes rondes emplissant lenceinte du concours. Aprs la fin de la sardane de la fraternit, il est procd lannonce des rsultats et la remise des prix.

La sardane de prestige

La sardane Revessa

La sardane de la fraternit

Distribution des prix

air, ar (aire). Cela signifie pointer en excutant trois mouvements du corps ascendants et descendants sur chaque point et deux lors du changement de ct (canvi), sans jamais lever les deux pieds en mme temps (sans sauter). autres musiques bases sur la sardane ou la cobla. Une exprience intressante dans ce domaine rsulta de la
161

collaboration entre la Companyia Elctrica Dharma et la Cobla Mediterrnia. Aprs avoir choisi quelques thmes, ils ralisrent les arrangements ncessaires la combinaison dune cobla et dun groupe de rock. La difficult dhomognisation de ces deux groupes est vidente, mais lexprience savra trs satisfaisante comme le dmontra le succs rencontr auprs du public et laccueil fait au disque enregistr par les deux formations. Une autre exprience plus rcente est la fusion de la musique de la sardane avec le rythme du jazz tout en conservant la structure de la sardane. Le rsultat est appel Sardanova et peut se danser exactement comme une sardane. Pour pouvoir jouer des sardanoves, il a fallu augmenter le nombre dinstruments de la cobla en fonction des ncessits de la composition excuter. Les apprciations portes sur la sardanova sont diverses et il est difficile de prsager de son avenir. Ce qui parat avoir repris vraiment racine dans le monde de la cobla est ce que lon connat sous le nom de Balls vuitcentistes (bal des annes dix-huit cent). Anciennement, sengager dans un ensemble musical supposait lobligation de satisfaire toutes les difficults musicales dun programme festif : dfil, office religieux, concert apritif, sardanes, bal de chapiteau, etc.. La cobla devait assumer cette versatilit et le faisait avec la mme formation que celle des sardanes. Cest pour cela que les cobles de lpoque incorporaient aux rpertoires de ces dnomms balls vuitcentistes : polkas, valses, jotas, mazurkas, etc., dment transposes pour la cobla.

aplec (aplec). Cest une manifestation - ou des manifestations organises pour que des personnes puissent se runir afin de fter une quelconque commmoration. Du point de vue sardanistique, un aplec de la sardane est une fte organise en hommage cette danse. Barcelone clbra son premier aplec sardaniste le 14 avril 1907, Vila Joana, de Vallvidrera, et continua le clbrer jusqu ce quil ft interdit, en 1923. Aprs la Guerre Civile, en 1952, luvre du Ballet Populaire reprit laplec quil clbra Montserrat jusquen 1963, anne de son retour Vallvidrera, mais nassura pas sa continuit. Nombreux sont aujourdhui les villes et villages de Catalogne qui ont instaur, dj par tradition, un jour de lanne ddi laplec de la sardane au cours duquel, gnralement, plusieurs cobles jouent alternativement pour offrir aux danseurs participant la fte un ample rpertoire de sardanes. Aprs Calella, Igualada est la ville dont laplec a le plus danciennet.
162

archet (arquet). Cest une vergette ou baguette en bois, cintre au feu, dont les deux extrmits maintiennent tendue une mche de crins de cheval. Il sert faire vibrer les instruments dits cordes . Dans la cobla, il sutilise pour jouer de la contrebasse. En catalan, il est aussi appel arc. audition (audici). Il est convenu dappeler audition (facult ou possibilit dcouter) la session de sardanes excute par une ou plusieurs cobles. En principe, au cours de laudition dans laquelle instrumente une seule cobla, il est jou six sardanes et leurs ventuelles prolongations. annonce (avs). Cest le signal, ou lavertissement, que donne aux autres danseurs celui qui dirige la ronde. Ce signal peut tre un geste (lever les bras pendant la srie de pas cours lorsque la rpartition exige la ralisation dun ou de plusieurs trois, ou les baisser durant la srie de pas longs lorsquil convient dintercaler un ou plusieurs deux), une pression des doigts (peu utilis), ou plus simplement, une annonce verbale qui puisse tre entendue par tous les danseurs.

163

164

-Bbal (ball). On appelle bal le fait de danser. Le bal de la sardane est une succession de pas (marchs ou sauts) excuts en mesure et suivant le rythme de la musique. tant donn que les pas se marquent ou se sautent en sries de deux en deux (pendant les courts) ou de quatre en quatre (pendant les longs), de gauche droite puis de droite gauche (exceptionnellement avec un trois), la ronde maintient un mouvement oscillatoire. Comme lcrit Maragall : posment et en mesure elle va, oscillant lentement./ Par moments elle sincline gauche, vacillante,/ Par moments elle refait un dtour droite, incertaine. ballada (ballada). Cest le rassemblement de danseurs disposs danser la sardane. Lappellation vaut aussi pour une audition (concert), en particulier de sardanes. ballar (danser). Cest le fait dexcuter une sardane. Cela quivaut danser la sardane, cest--dire suivre la succession rgulire des pas marchs et des sauts, selon la mesure que donne la cobla. baguette (baqueta). Elle se compose dun simple bout de bois qui sert jouer du tambour. La baguette qui est utilise pour jouer du tambourin (tambor) est appele broqueta. bailli (Maire), sardane du (Batlle, sardana del). Cest une sardane typique de la ville dAmer. Elle se danse le jour de la Festa Major qui se clbre chaque anne du 15 au 17 aot. Il est probable que la sardane du bailli, galement appele sardane du maire, soit trs ancienne. Sa pratique fut interrompue un certain temps jusqu sa restauration en 1950. Cette sardane est dirige par le maire qui donne la main droite sa conjointe, dbutant une ronde laquelle sadjoignent les conseillers municipaux et leurs conjointes respectives et la population en gnral. La ronde doit rester toujours ouverte et la main gauche du maire demeurer libre. A
165

lautre bout de la ronde doit toujours figurer un homme ce qui impose linversion du dernier couple. Cette sardane, qui se danse sur la place du village, est prside par le gant (gegant) et la gante (geganta).

bolo, fer un (extra, faire un). Cest une expression argotique, utilise dans le monde du spectacle, de la musique, du thtre, etc. qui dsigne le fait de jouer avec un autre groupe, dans le cas de la sardane, de jouer dans une autre cobla que la cobla habituelle. bras, les (braos). La danse de la sardane ne se rduit pas aux seuls mouvements des pieds des danseurs excutant les pas marchs ou sauts. Si le corps suit le rythme des pieds, par extension naturelle, les bras aussi ont leur rle dans la danse. En position initiale, les bras sont baisss et se maintiennent ainsi durant les pas courts, le rythme se traduisant par un discret mouvement des paules. Pour les pas longs, les bras se mettent en lair et sy maintiennent, lgrement flchis, hauteur dpaule, sans rigidit excessive de faon ne pas entraver la souplesse corporelle naturelle que demande la danse de la sardane.

166

-Ccadafal (estrade). Cest une plate-forme surleve, gnralement faite de madriers, qui sinstalle dans un lieu public, lendroit o doit se drouler une ballada de sardanes, et sur laquelle officiera la cobla. On utilise aussi les mots scne, praticables, trteaux, planches et podium. chef de colla (cap de colla). Cest le membre dun groupe sardaniste organis qui le dirige et le reprsente, notamment auprs des organisateurs et du jury des concours de sardanes. chef de danse (capdanser). Le qualificatif de chef de danse tait attribu la personne qui dirigeait la danse du contrepas. Pour les danseurs, laccession cette fonction tait considre comme une distinction et un honneur. Gnralement, ces fonctions taient occupes par les responsables de la fte ou les hautes autorits. Si ce ntait pas le cas et si le devoir de courtoisie envers les personnages principaux avait t dj accompli, le titre tait mis aux enchres et concd au plus offrant. Aujourdhui le chef de danse de la sardane est lquivalent du chef de colla. caravane de la sardane (caravana de la sardana).
Cest lensemble des personnes qui accompagne la flamme de la sardane lors de son transfert de la ville qui cesse dtre majoritaire (pubilla) jusqu celle qui hrite du majorat (pubillatge).

Cit du Majorat (Ciutat Pubilla). Cest la localit spcialement dsigne par luvre du Ballet Populaire pour centraliser et concrtiser la clbration universelle du Jour de la Sardane. A la fin du livre, a lappendice, sindiquent toutes les localits quils ont t nommes Ciutat Pubilla. cobla (cobla). Le terme cobla provient du mot latin copola, qui signifie union, ou ensemble. Par consquent, il sagit dun ensemble instrumental destin lexcution dune musique
167

dtermine. La cobla existait dj, avant que napparaisse la sardane, comprenant un nombre indtermin de musiciens et des instruments divers. Aujourdhui, on appelle cobla lensemble des onze musiciens qui, avec des instruments bien prcis (dix vent, un cordes et un percussion), interprtent la sardane, ainsi que dautres danses populaires catalanes. Actuellement, la cobla est compose dun flabiol et un tambourin, tous deux jous par le mme instrumentiste, deux tibles, deux tenores, deux trompettes, deux fiscorns et une contrebasse. Au titre densemble musical, la cobla provient de temps trs anciens et ses instruments ont chang, surtout partir du milieu du XIXe sicle. Au XIVe sicle dj, on trouve des mnestrels organiss en forme de cobla dans laquelle, en sus du flabiol et du tambourin qui ont t les instruments les plus permanents, figuraient dautres instruments comme la cornemuse ou la tarota aujourdhui devenue le tible. Ce type de cobla a perdur jusqu limplantation de la rforme de Pep Ventura. Nous avons encore entendu nos grands-parents de la cornemuse (sac de gemecs), mais Ventura, pour structurer la sardane longue, ou sardane actuelle, introduit de nouveaux lments et la fois en supprime dautres. Il donne la tenora un rle primordial. Il rajoute les cornets pistons ou les trompettes, le fiscorn, et finalement la contrebasse, malgr les divergences dopinion, qui finit par simposer comme un lment important pour le maintien de la mesure de la cobla et le rythme de la danse. Avec ces transformations, lensemble instrumental de la cobla accde la stabilit.

colla (colla). Cest lensemble des personnes runies par couple qui dansent la sardane avec la volont de parvenir concilier lhabilet dans le bal, lexactitude dans la rpartition et llgance dans les gestes. Aujourdhui, en gnral, les couples qui constituent une colla le font dans lintention de dmontrer publiquement de semblables qualits, au niveau dun concours de colles sardanistes ou concours de sardanes. commencement (comenament). Cest le fait de commencer. Pour ce qui est de la sardane, il convient de diffrencier le commencement de chaque srie de pas, dautant que celui-ci varie selon quil sagit dune srie de pas prcdant ou suivant le contrepoint. comps (mesure). Ainsi se nomme le signe qui exprime la mesure musicale tablissant la relation des sons entre eux.
168

Actuellement, dans la sardane, on nutilise que deux mesures diffrentes : le 2/4, qui se compte deux temps et comprend deux croches, et le 6/8, lui aussi deux temps, mais qui inclut un groupe de trois croches. En gnral, les musiciens de la cobla prfrent la premire, 2/4, parce quelle reprsente des valeurs plus faciles dchiffrer et jouer. Avec la 6/8 les valeurs sont plus rapides et quelquefois dexcution plus difficile. La majorit des sardanes est crite en mesure binaire 2/4, mais beaucoup de compositeurs utilisent frquemment la mesure 6/8 car elle donne luvre un caractre plus pastoral. Dans certaines sardanes, on trouve une ou plusieurs mesures 3/4 que certains danseurs aiment appeler de ricochet, ou de rebond, et qui doivent sexcuter avec la mme dure que la mesure 2/4. Elles ne sont pas vraiment des mesures 3/4 mais une succession de noires lies deux temps. La mesure de la sardane est marque par la cobla dune manire telle que le danseur la reconnat facilement.

compositeurs (compositors). Depuis limplantation de la sardane longue, avec leur inspiration et leurs efforts, tous les compositeurs ont contribu enrichir et rendre prestigieux le patrimoine sardanistique initi par Pep Ventura. La musique de la sardane sest dveloppe en relation avec les caractristiques personnelles de chaque compositeur : les uns dans la ligne mlodique et populaire trace par Pep Ventura, comme Vienc Bou ou Josep Vienc Xaxu, dautres avec une exigence plus puriste, comme Enric Morera, Eduard Toldr ou Joan Manen, et, par-dessus tout, Juli Garreta qui a su lever ses compositions pour la cobla au plus haut niveau musical. compter (comptar). Dterminer le nombre de mesures de chacune des sries de pas courts et longs dune sardane est appel compter. Cest la premire opration que ralise celui qui mne la danse et prvoit sa rpartition. Il faut connatre les totalits des mesures des deux sries de pas afin de pouvoir les rpartir de faon les terminer gauche, avec un deux, un trois ou un quatre, si lon danse dans le style ampurdanais, ou toujours avec un trois, si lon danse dans le style selvat ou garrotx , selon les rgles de rpartition propres chaque style. Josep Pla considre cet aspect de la sardane comme lun de ses plus grands attraits. : Lun des grands plaisirs de la sardane rside dans son ordonnancement, je veux dire la danser, la compter et la finir comme lexige le solfge. Santiago Rusinyol galement, avec son bon humour, lorsquil se rfrait la sardane, crivait : Les jambes chancellent, mais on ne
169

perd pas la tte, on saute et lon sautille, mais on noublie pas les comptes, et plus loin : Le corps danse, mais la tte calcule.

concert, sardane de (concert, sardana de). Toutes les sardanes nont pas t conues pour tre danses, bien que le bal soit la finalit de la musique de la sardane. Pourtant les compositeurs, ports par un ardent dsir dexigence musicale, nous ont aussi offert le fruit de leur crativit par rapport une interprtation musicale de concert. Dj en 1872, la cobla de Pep Ventura, durant son sjour Barcelone donnait, en plus des ballades, des concerts de sardanes. A ce moment-l il tait question de faire connatre la musique, pour ensuite apprendre danser, vu que la sardane tait une nouveaut. Depuis lors, partout en Catalogne, et surtout pour des ftes notables, on a donn des concerts de sardanes. Pour ces occasions, se sont ajouts la cobla plus de musiciens quhabituellement, ainsi que des instruments complmentaires et, dans de nombreux cas, des voix ou des churs qui interprtaient les paroles dont stait inspire la composition sardaniste. Une entit dnomme Amis des Concerts consacre toute son activit, depuis plus de vingt-cinq ans, lencouragement de rcitals de sardanes. Elle a t rcompense pour cela par la Mdaille du Mrite Sardaniste dcerne par luvre du Ballet Populaire. concours (concurs). Un concours constitue une comptition ouverte entre les diverses colles runies dans ce dessein et parmi lesquelles, selon des critres identiques, un Jury pralablement constitu choisit la ou les meilleures. Cest un raffinement auquel ont conduit lextension et le dveloppement de la sardane qui permet une dmonstration de lhabilet des colles concurrentes sous le triple aspect de ladresse du bal, llgance du geste et lexactitude du compte dont la consquence est la rpartition des mesures de la danse. Dans les concours, il se danse gnralement trois sardanes considres comme rglementaires : celle de prestige, il en est jou parfois deux -, la revessa, et celle de la fraternit. Les prix qui se distribuent dans ces manifestations sont plusieurs pour la sardane de prestige, et un seul pour la revessa rpartir entre les colles qui russissent la trouver. La sardane de la fraternit est celle qui clt la fte et symbolise une gnreuse embrassade entre les danseurs et aussi lassistance. Les concours de sardane ont prolifr dans l-peu-prs immdiat aprs-guerre, et se sont implants dans la dcennie 19401950. L Union des Colles Sardaniste sest alors constitue, sorte
170

dassociation des groupes concurrents. La plupart de ses membres, mais pas tous, ont t favorable aux concours : certains considraient que ces derniers namlioraient pas la perfection de la danse tant donn que les colles dansaient avec affectation ou avec des gestes trop rigides, contraires au naturel que doit revtir la norme de la sardane. Nonobstant, il est de fait quaujourdhui, dans la majorit des Festes Majors, le concours de sardanes retient lattention des danseurs. galement et dans diverses occasions, ont t organiss des concours de musique de sardane dont certains trs russis et desquels sont issues des sardanes devenues traditionnelles dans les auditions.

contrebasse (contrabaix). Cest linstrument de la cobla qui a la plus grande dimension. Classe dans la catgorie des instruments cordes cordophone- et archet (en catalan, on peut dire arquet ou arc), elle appartient la famille de la viole de gambe et conserve la forme des violes antiques. Son apparence actuelle date du milieu du XVIIe sicle mais son incorporation la cobla ne sest produite, et dans la controverse, qu la fin de la seconde moiti du XIXe sicle, quand Pep Ventura rorganisa et constitua la cobla moderne. La contrebasse na pas toujours possd le mme nombre de cordes qui a oscill entre trois et six. Il sest actuellement stabilis quatre, accordes du grave aigu : mi, la, r, sol, bien que la majorit des coblas en possdent une trois cordes accordes en la, r, sol. La musique pour cet instrument est crite en cl de fa. En catalan, el contrabaix a aussi t populairement appel verra mais cette dnomination est tombe en dsutude. contre-pas (contraps). Dans lhistoire de la danse populaire, crit Aureli Capmany, grand historien de nos danses, le contre-pas constitue un document dimportance capitale, tant par sa nature de joyau archologique, que par son intrt chorgraphique, et par le caractre des paroles qui accompagnent le bal. Cette danse est un ascendant proche de la sardane. Elle a cohabit avec la sardane courte avant de se voir remplace pratiquement, plus tard, par la sardane longue, ou sardane actuelle. Le nom de contre-pas fait allusion au mouvement des pas : un pas fait en direction inverse du premier pas. Les danseurs se disposent en files ou rangs et sont dirigs par le chef de danse. Tout en dansant, ils doivent effectuer le tour de la piste, en mesurant les pas de telle manire que, au moment o sachve la musique, ils se retrouvent exactement leur point de dpart, gnralement dos aux
171

musiciens. Le contre-pas adoptait toujours la mesure deux temps, de six par huit, avec des mesures trois temps intercales. Sa mlodie prsentait une certaine uniformit tonale et tait accompagne dun texte qui relatait la Passion du Christ (il sappelait, cause de cela, divino), texte qui tait chant avec rptitions de demandes et rpliques. Ceci conduit penser aux origines religieuses ou globalement liturgiques de cette danse, qui passera longtemps plus tard de lglise la place pour devenir une danse populaire. Le contre-pas se dansa jusqu la seconde moiti du XIXe sicle, au moment o sinitiait la sardane actuelle, et disparut totalement la fin du mme sicle lorsque la sardane se fut dfinitivement enracine. Il tait dans principalement dans les communes de lAmpurdn et de la Selva et prsentait plusieurs varits : le contre-pas long, le court, le cerdan et le persigola. Ctait une danse excessivement longue et monotone et cela produisit une certaine lassitude. En priode de dcadence, il fut qualifi de tire-buf, terme plutt pjoratif. Sa chorgraphie tait complique au point que dexiger la prsence du chef de danse pour la diriger, avec ses pas, ses figures et dcompte des pas. Il faut noter que, dans le contre-pas, on distingue deux styles ou faons de danser : lampurdanais et le selvatan (qui sont ensuite passs la sardane), qui se diffrenciaient par lachvement des sries de pas gauche ou droite, dans lun ou lautre style.

contrepoint (contrapunt). Cest un morceau de flabiol qui signale les moments de repos entre les quatrime et cinquime, puis cinquime et sixime sries de pas longs. Il sagit de mesures, toujours identiques, qui ne se dansent pas et durant lesquelles les danseurs se tiennent immobiles, les bras baisss, se prparant recommencer ds que la cobla dbutera la srie correspondante de pas longs. cop final (accord final). Pour achever dfinitivement la sardane, toute la cobla joue un accord final qui consiste rpter la dernire note crite en lui attribuant la valeur dune croche, schement et dans le temps suivant immdiat de la mesure. Au mme moment, les danseurs, arrts sur lultime mesure de la dernire srie de pas longs, effectuent un mouvement des mains et des bras vers lintrieur de la ronde, signant ainsi la fin de la danse. cornemuse (cornamusa). Cest un instrument arophone, ou vent, dorigine trs antique. Cest un instrument traditionnel et du type pastoral dj dcrit dans des documents du Xe sicle. Il est
172

connu en Catalogne partir du XIIe sicle. Il est form dune outre en peau de chvre qui est utilis pour emmagasiner lair. Cette outre possde trois trous sur lesquels sadaptent divers tubes ou tuyaux : un petit par lequel on insuffle de lair avec la bouche et quon appelle embouchure, porte-vent ou galement bouffoir, un autre sur lequel sadapte un autre tube muni dorifices et qui sert jouer la mlodie (on lappelle chanter, lvriad ou chalumeau), et le troisime duquel sortent un nombre variable dautres tuyaux, appels bourdons, qui produisent le son. Le bourdon proprement dit, plus grave, produit un son unique et continu qui sert daccompagnement.

courte, sardane (curta, sardana). Cest la sardane antique, celle qui tait joue et danse avant la rforme effectue par Pep Ventura. Elle se composait de deux thmes mlodiques : le premier comportait huit mesures courtes et le second en comportait huit rptes, cest--dire seize mesures appeles longues. Au total, la sardane courte comportait vingt-quatre mesures. Comme on le peroit, ctait une sardane trop rudimentaire. La musique tait interprte par un flabiol et un tambourin, un tible et une cornemuse. Musicalement, comme le contre-pas, la sardane courte tait crite en mesure de six pour huit. Le fait quelle comporte vingt-quatre mesures au total a entran quon ait voulu y voir le symbole des heures du jour, sans quaucun autre argument ne puisse le confirmer car son histoire se perd dans la nuit des temps. La structure de la sardane courte tait trs simple : elle dbutait par un prlude du flaviol que suivaient 8 mesures courtes se rptant, la suite desquelles se jouaient les 16 mesures longues. Aprs quaient t joues deux sries supplmentaires de courts et une srie de longs, elle se terminait avec le contrepoint et sa rptition. courte, sardane (de Banyoles) (curta, sardana (de Banyoles)). Jusqu il y a peu de temps, concrtement en 1961,

Banyoles, le jour de la Saint Antoni Abat, se dansait une sardane courte rserve aux chanoines de Saint Antoine (personne dautre ntait autoris y participer).

courts (curts). La structure de la sardane comprend basiquement deux parties qui sont rptes plusieurs fois : les courts et les longs. Cette division affecte plus particulirement la danse tant donn que les mesures musicales sont toujours
173

identiques. Tant les courts que les longs crit Josep Pla sont des formes musicales absolument acheves, fermes, dcisives, en dfinitive ncessaires. Musicalement, les courts sont la porte qui ouvre sur les longs. Dans les courts, le danseur ne marque les pas que de deux en deux passant de gauche droite et correspondant, pour chacun dentre eux, deux mesures. Lexpression courts a une signification particulire pour celui qui compte la sardane quand, au cours dune srie de pas longs, pour rpartir justement, il doit prvenir les autres danseurs davoir effectuer un court, ou trois courts, selon lhabitude des danseurs, et surtout en style selvatan. Chaque sardane comporte quatre sries de pas courts dont les deux premires tant dans le style ampurdanais que dans le style selvatan se dansent enchanes afin de permettre aux danseurs de les compter dment et de prvoir la rpartition finale. Ainsi donc, le nombre de mesures des deux sries sera toujours pair et sachvera sur un deux, quel que soit le ct (en style ampurdanais) ou sur un trois (en style selvatan et garrotxan), droite ou gauche. Les troisime et quatrime sries de pas courts se rpartiront comme il est indiqu par la suite, selon le style : Ampurdanais : La troisime srie de pas courts commence gauche et se termine sur un deux ou un trois selon que le nombre de mesures soit pair ou impair -, du ct o conduit la mesure finale. La quatrime srie de pas courts commence dans le sens contraire o sest achev la prcdente, cest--dire gauche si cette dernire sest acheve droite et droite si cette dernire sest acheve gauche. Il est noter que si le nombre de mesures de la srie est pair, elle se terminera par un deux et, si le nombre est impair, par un trois. Selvatan : La troisime srie de pas courts commence gauche et se terminera, si cela est possible, sur un trois final droite elle ne se terminera gauche quexceptionnellement si le nombre de mesures est impair, et sur deux trois si le nombre est pair. De la mme faon quen style ampurdanais, si la troisime srie sachve droite conformment la rgle la quatrime dbutera gauche.

174

Regardez la rpartition des courts dune sardane hypothtique et les diffrences entre lun et lautre style dans le cadre.

CADRE 1
Rpartition des courts dune sardane qui compte, par hypothse, 27 mesures G-2-1 D-3-4 G-6-5 D-7-8 G -10 - 9 D -11-12 G -14-13 D -15-16 G -18-17 D -19-20 G -22-21 D -23-24 G -26-25 D -27-28 G -30-29 D -31-32 G -34-33 D -35-36 G -38-37 D -39-40 G -42-41 D -43-44 G -46-45 D -47-48

1a srie

Commence gauche (1)

2me srie

27 mesures

G - 50-49 D - 51-52 G - 54-53 Style ampurdanais 54 mesures, somme des deux sries. Sachve par un deux gauche

G -51-50-49 D -52-53-54 Style selvatan 54 mesures, somme des deux sries. Sachve par deux trois droite

175

176

-Ddanse (dansa). quivaut au bal ou laction de danser. Indistinctement, la sardane a t appele bal ou danse. Bal, pour sa popularit ; danse, parce quil faut y obir aux rgles que comporte lart de danser la sardane, et il ny a pas de sardane si ne sont pas respectes les normes qui rgissent les pas et leur rpartition, suivant les mesures musicales, en accord avec la correction exige par chacun des deux styles.
danse.

danseur (-se) (dansaire). Ainsi sappelle celle ou celui qui

dfaire (desfer). Quand les couples dnouent leurs mains parce que laccord final a retenti et que la danse est acheve, la sardane se dfait, par opposition au faire qui est le moment o la danse sorganise. Cest lexpression des vers de Maragall : ...les danses qui se font et se dfont.
Ladoption de la Journe de la sardane fut dcide lors de la 1re des Journes Sardanistes clbres Montserrat, le 23 mai 1959. Cest une journe dexaltation de notre danse et la date de sa clbration fut fixe au dimanche prcdent la fte de Vierge de Montserrat.

Diada de la Sardana (Journe de la Sardane).

do (do). Cest la premire note de la gamme. deux (dos). On appelle ainsi (deux) deux pas, quivalents deux mesures. La manire de danser les courts est la suivante : un deux gauche, un deux droite, successivement. Un ou plusieurs deux avec un maximum de trois - sintercalent la fin des longs quand la rpartition exige de marquer deux points ou pas. On lappelle court parat lorsque les exigences de la rpartition des courts obligent ne marquer quun deux final.

177

droite (dreta). Les expressions droite ou gauche ont une grande signification pour les danseurs de la sardane, surtout linstant de faire la rpartition, selon que le style adopt soit lampurdanais ou le selvatan. En plus, la main droite est celle que le danseur donne sa cavalire et aucun autre danseur ou danseuse ne peut sy intercaler pour ne pas sparer le couple.

178

-Eempordans, estil (ampurdanais, style). Il faut prendre en compte le fait que, bien quil se parle de deux styles lampurdanais et le selvatan -, la sardane est toujours la mme. Les dnomms styles ne se diffrencient que par les rgles du commencement et de lachvement et, pour autant, par lexigence galement diffrente de sa rpartition.
Style ampurdanais . Introduction 1re srie de courts Se doublent pour pouvoir Commence gauche compter et sachvent 2me srie de courts par un deux Commence en sens 1re srie de longs Se doublent pour pouvoir contraire au pas de fin des compter et sachvent sries de courts 2me srie de longs par un deux ou un quatre Commence en sens 3me srie de courts Chaque srie sachve par contraire au pas de fin des un deux si elle est paire, sries de longs 4me srie de courts par un trois si elle est impaire La troisime srie sachve par un deux ou un quatre si Commence en sens 3me srie de longs elle est paire, sinon avec contraire au pas de fin des un trois, quel que soit le sries de courts ct 4me srie de longs La quatrime se rpartit comme il convient pour sachever gauche Contrepoint Sachve gauche Commence gauche 5me srie de longs et il convient de faire la rpartition correspondante Contrepoint Sachve gauche Commence gauche 6me srie de longs et il convient de faire la rpartition correspondante

179

entrer (entrar). Cest laction de prendre part la danse lorsque celle-ci est dj commence. Pour le faire, la danseuse, le danseur ou le couple devront prendre beaucoup de soins pour ne sparer aucun des couples qui composent dj la sardane. Pour cela, suivant la courtoisie impose par les lois de la danse, il faudra toujours le faire par la gauche de lun des couples qui sont dj dans la ronde. Celui qui ne procderait pas ainsi pourrait se voir refuser lentre cet endroit et sentendre dire quil ne peut pas sparer le couple. escala musical (gamme). On appelle gamme la succession de sons disposs en ordre graduel ascendant et descendant. La gamme est la base et le fondement de tout le systme de musique et elle se rfrent toujours les principes de tonalit, mlodie et harmonie. Elle est compose dune srie de sept sons ou notes diffrents, en un registre plus aigu ou plus grave suivant que la gamme soit ascendante ou descendante. Les notes ou sons sont : do, r, mi, fa, sol, la, si. esquerra (gauche). Comme la droite, cette expression a de limportance pour les danseurs de sardane. Il faut prendre en compte la gauche dans les commencements et finales, et dans la rpartition, suivant que lon danse en style ampurdanais ou selvatan. Il faut galement noter que la gauche est le ct du danseur par lequel on doit entrer dans une sardane sans la couper. esthtique (esttica). La beaut de la danse, en gnral, rside dans l art dun mouvement en fonction dun espace et dun temps. A ce propos, la sardane est une danse belle et sa beaut provient : a) du sentiment exprim par le danseur travers son geste. La tension du corps avec les bras levs est une ralit esthtique qui sexprime par une forma active, et b) de la ronde proprement dite de la sardane : forma gomtrique parfaite, oscillant en accord avec un ordre dynamique, cadenc, rythmique : Cest la beaut de lordre, dun mouvement soumis la loi. Cest pour cela que Maragall pt crire : la sardane est la plus belle de toutes les danses. estil (style). Le style, dans la danse, cest cette manire caractristique de la danser. Dans le cas de la sardane, ce qu il est convenu dappeler le style ne concerne pas le pas ou le mouvement en eux-mmes, sinon uniquement la faon diffrente de commencer
180

ou dachever ( gauche ou droite) chacune des sries de pas et, surtout, la faon de les rpartir. Ainsi, donc, aujourdhui, les deux styles qui cohabitent lampurdanais et le selvatan ne se diffrencient que par ce que nous pourrions appeler les rgles du bal. Les pas et le rythme du mouvement sont toujours les mmes. La diffrence entre les deux styles semble provenir de celle qui existait avec le contre-pas qui sachevait dans lAmpurdan gauche, et droite La Selva, rgle dont la sardane a hrit. Ce que lon ignore cest comment se produisirent ces diffrences dj avec le contre-pas. Ceci restera lune des nigmes qui, comme celle des origines de la sardane, accompagnera son histoire.

estructura (structure). La sardane est constitue basiquement de deux parties les courts et les longs qui se rptent plusieurs fois et qui commencent et sachvent gauche ou droite, suivant les rgles de chaque style. La musique de la sardane dbute avec lintroduction, morceau de flabiol qui annonce la danse, mais ne se danse pas. Entre les quatrime et cinquime sries et les cinquime et sixime, le mme instrument jouent les mesures qui constituent le contrepoint qui ne se danse pas non plus. Laccord final indique que la danse est termine. La cobla interprte les sries de courts et de longs dans lordre suivant : Introduction 1re srie de courts 2me srie de courts 1re srie de longs 2me srie de longs 3me srie de courts 4me srie de courts 3me srie de longs 4me srie de longs contrepoint me 5 srie de longs contrepoint 6me srie de longs tymologie (etimologia). Ltymologie du nom de la sardane se perd en confusion travers son histoire. Les philologues ne se sont pas mis daccord et nont pas trouv darguments suffisamment convaincants pour sappuyer sur les graphies
181

cerdane ou sardane. Joan Coromines (Dictionnaire Critique tymologique de la Langue Castillane) pense que, devant cette diversit, lunique dfinition tymologique digne de considration est celle de lidentification avec ladjectif ethnique du comt et de la rgion de Cerdagne, bien quil nait pas t trouv de documents qui justifient lexistence de la sardane dans cette contre, mais il nexiste pas non plus de preuves contraires. J. Mainar et J. Vilalta soutiennent cette opinion et pensent qutant donn lexistence dun genre de contre-pas appel cerdan et entendue la familiarit de la sardane avec le contre-pas, il existe une marge pour cette possibilit. Quoi quil en soit, la cerdane ou la sardane antrieure au milieu du XIXe sicle, ou mieux, avant la rforme et lordonnancement tablis per Pep Ventura et Miquel Pards, parat navoir que peu de chose en commun avec la sardane actuelle qui est celle qui maintient vivante la chaleur populaire de la danse. Sardane est, finalement, la graphie employe aujourdhui et admise par Pompeu Fabra (Dictionnaire Gnral de la Langue Catalane), Alcover et Moll (Dictionnaire Catalan, Valencien et des Balares) et la Grande Encyclopdie Catalane.

182

-Ffa (fa). Cest le nom de la quatrime note de la gamme. faire (fer). Cest le verbe qui semploie pour indiquer que lon danse ou que lon veut danser la sardane (faisons une sardane, ils font une sardane, etc.) ; cest pour cela quil a t dit de notre danse quelle se distingue des autres parce quelle se fait. Toutes les autres, en gnral, se dansent simplement. La sardane, elle, est celle qui tout en se dansant se constitue, se fait. Maragall la parfaitement saisi : de toutes les sardanes qui se font et se dfont. Selon Pompeu Fabra, faire est donner existence, forme quelque chose, en ajustant ses parties ou lments, la transformant en autre chose. Ainsi les couples qui dansent, sajoutant les uns aux autres (en se donnant les mains) composent la sardane. Le compositeur de gloses Eugeni dOrs appuiera philosophiquement la dfinition maragallienne en considrant que ce faire tait essentiel : Toute sardane est une composition. Les danseurs, avec leurs mouvements rguliers, composent un rythme, le crent. Et comme un vrai rythme est une chose dfinitive, chaque sardane une fois danse, une fois faite, ne peut dj plus mourir. Pour cette mme raison de transcendance, dOrs, rejte ensuite le concept de dfaire. fiscorn (fiscorn). Instrument arophone, ou vent, fait en mtal, semblable la trompette mais plus gros et pourvu de trois pistons, ou cylindres. Sa tonalit est en do. flabiol (flabiol). Cest un instrument arophone, en forme de flte. Ses origines sont trs anciennes et issues dun milieu rustique. Il est constitu dun tuyau en bois dont la longueur oscille entre 10 et 35 cm. Il possde une embouchure et une srie de trous qui peuvent sobturer avec les doigts ou par lintermdiaire de cls. Il assume un rle important au sein de la cobla ds son dbut. Lintroduction de la sardane est de son unique et exclusif ressort et cest seulement aprs son excution que commence la sardane. Le
183

mme excutant joue du flabiol et du tambourin, et il le manipule avec la main gauche. Sa tonalit est en fa.

Flamme de la Sardane (Flama de la Sardana). Feu qui symbolise la sardane et que la caravane transporte avec solennit de la Cit Majorataire (Pubilla) lanne prcdente jusqu celle qui clbre le majorat (Pubillatge), afin que la majorataire lue allume le nouveau feu dans le brloir install devant le monument que la localit concerne rige la Sardane. fora (dehors). Exclamation que prononce gnralement celui qui compte et mne la sardane pour indiquer aux danseurs lachvement de la dernire srie et, par tant, de la danse. Ainsi, selon chaque cas de rpartition, il peut dire : un tres i fora (un trois et dehors), dos dosos i un tres i fora (deux deux, un trois et dehors), ou simplement fora(dehors), qui a pour synonyme sha acabat (cest fini).
(aire) au pas (point) normal. pas (point) normal.

fora aire (dehors lair). Cest passer du pas avec air, ar fora salt (dehors le saut). Cest passer du pas saut au

184

-Ggarrotxan, style (garrotx, estil). Aux deux styles traditionnels ampurdanais et selvatan sajoute celui que, en Catalogne Nord, il est convenu dappeler garrotxan, indicatif de sa provenance de la rgion de Garrotx. En a fait mention, pour la premire fois, la revue Sardanes, dite par le Foment de la Sardane de Cret. Il sagit dune variante, avec plus dexigence, du style ampurdanais. Le garrotxan commence chaque srie gauche et, tant pour les courts que pour les longs, sachve toujours par un trois. Les longs, obligatoirement, doivent se terminer gauche. Pour la rpartition, on utilise les mmes rgles applicables aux styles ampurdanais et selvatan. gographie (geografia). Avant 1850, date laquelle Miquel Pards, avec sa Mthode pour apprendre danser la sardane longue, donne acte de lexistence de la sardane telle que nous la connaissons aujourdhui, on dansait la sardane courte dans une aire gographique limite aux rgions du Roussillon, lAmpurdan et La Selva. Ce fut postrieurement la nouvelle structure de la musique et de la cobla ralise par Pep Ventura que la sardane longue se rpandit. Ne en Ampurdan,elle passa La Selva par Sant Feliu de Guxols, crit Pla et de l, peu peu, gagna Barcelone, comme cela est expliqu dans la rubrique dhistoire, et stendit ensuite partout en Catalogne, jusqu devenir la danse nationale des catalans. Aujourdhui, selon le manifeste de la Sardane, dans le texte approuv par le Conseil Directeur de luvre du Ballet Populaire (1972), on la danse de plus, sur les terres de Valence o se parle le catalan et aux Iles Balares, en Andorre, dans les Pyrnes-Orientales (France) et lAlguer (Italie). On la danse aussi Madrid ( la gloriette de la sardane dans le Parc de la Retraite (Parque del Retiro)) et dans dautres villes dEurope et dAmrique ou se regroupent des catalans. germanor, sardane (fraternit, sardane de la). Les concours de sardanes se terminent avec la sardane de la fraternit
185

laquelle participent tous les danseurs de toutes les colles qui ont pris part au concours, en une grande et unique ronde. Cest comme lembrassade fraternelle do son nom entre les sardanistes, aprs avoir rivalis lors des sardanes de prestige et revessa.

geste (gest). Le mouvement quexcute le danseur, expressif du langage de la danse et qui correspond au rythme sentimental de celle-ci, Est ce que lon appelle le geste. Le geste du sardaniste se manifeste dans le point, le mouvement du corps suivant la mesure de la musique et les bras qui, levs ou baisss, accompagnent son mouvement naturel. Dans le geste rside lesthtique de la danse. gralla (flageolet). Cest un instrument vent, arophone, antique, ressemblant la clarinette et construit en bois. Il faisait partie des anciennes cobles, avec la cornemuse, le flabiol et le tambourin. Aujourdhui, tomb en dsutude, il nest utilis que par les castellers (qui constituent des pyramides humaines).

186

-Hharmonie (harmonia). Harmonie est synonyme dajustement ou de coordination. Musicalement, cest lart de combiner des notes pour former des accords ou la combinaison de deux ou plusieurs notes. histoire (histria). Bien que le nom de sardane, au titre de danse, se rencontre dj dans des documents du XVIe sicle, la sardane telle que nous la connaissons aujourdhui est relativement moderne. Nous navons pas de prcisions sur ce qutait le bal de la sardane, malgr ses origines antiques, ni sur la faon dont taient danses celles que citent les documents du XVIe au XIXe sicle. Au contraire, nous savons trs bien que, encore au XIXe sicle, conjointement avec le contre-pas, on dansait la sardane courte qui disparut juste au moment o la sardane dite alors longue, ou sardane actuelle, sest impose populairement. La sardane, comme danse des catalans, se cre avec la rforme de la cobla et de la structure musicale que ralise Pep Venture au cours de la dcennie des annes 1840 1850. Effectivement, durant cette dcennie, on peut dire que sest cre la sardane. Bien que la vie de Pep Ventura, dans cette priode, nous soit peu connue, nous pouvons affirmer que ctait pour lui une poque de grande activit. Cest ce moment quil sintresse la rforme et la promotion de la cobla, ce moment quil connat Antoni Turon de Perpignan et conoivent ensemble la nouvelle tenora, instrument quil situe comme axe central de la rnovation de lordonnancement musical. Cest aussi le moment o il rallonge la sardane courte, la sauvant de lapathie dans laquelle il semble quelle se trouvait, pour crer la sardane actuelle, et le moment o les premiers sardanistes sen enthousiasment au point dont Miquel Pards peut faire imprimer, quoique bref, son premier trait du bal de la sardane : Mthode pour apprendre danser la sardane longue. Cest partir de 1850, lorsque Miquel Pards publie sa Mthode, que la sardane commence tre connue. Trois ans
187

plus tard (1853), cest Josep Junquer i Lloveras qui publie une autre Mthode pour apprendre danser les sardanes longues. Pendant ce temps, dans le programme des ftes de la Sainte Croix de Figures, en 1850, figure dj lannonce que lon dansera les danses du pays appeles sardanes longues. La sardane continue faire son chemin. En 1859 se constitue la cobla LAmpurdanaise (La Ampurdanesa) et, la mme anne, Clav trennant Lo pom de flors obtient un vif succs : la mlodie de sa sardane est reprise pour composer la chanson : sonen les gralles airosa cerdana pren cada nina un pastor per company (jouent les flageolets gracieuse cerdane chaque fille prend un berger pour compagnon). A partir de 1860 la sardane se propage Barcelone. La cobla de Pep Ventura est invite participer la fte qui se clbre Montserrat, loccasion de la visite de la reine Isabelle II. Miquel Pards se rend aussi cette manifestation en compagnie dautres danseurs pour danser la sardane. La mme anne, Pep Ventura trenne la sardane Arri Moreu (Hue !, ou en avant, le brun) qui mrite une grande popularit. Paralllement la sardane stendait dans les rgions de lAmpurdan et de La Selva, et travers elles, partout en Catalogne. A Santa Coloma de Farners, en 1856, pendant la Festa Major, on dansait le contre-pas et la sardane, et il existe des traces selon lesquelles les sardanes taient danses Banyoles, Besal, Olot, Palams, Tordera, etc. Dans le cadre chronologique du dveloppement de la sardane qui figure en continuation, sont nots les vnements les plus importants en relation avec la sardane et partir desquels se dessine sa pntration de la vie citoyenne de Barcelone. Cadre chronologique (Quadra cronolgic) Les archives municipales dOlot contiennent le livre Liber consulatus dans lequel sont racontes les affaires municipales de lpoque des annes 1520 1563. Quand on ouvre ce grand livre, la date du 5 aot 1552, on peut lire dans la cinquime conclusion que dfinirent les consuls : En outre nous avons conclu et dtermin que doive se proscrire le bal de la sardane et autres danses malhonntes ; et qu ce propos il sera dpos un prott et une requte auprs des officiers royaux ; et que les conseils et affectent les provisions et les forces ncessaires ; et que ne se permette ni en temps de Carnaval (Carnestoltes) ni dautres jours la son son ...
188

Le 22 mai 1573, lvque de Girona interdit les abus perptrs dans la cathdrale et les glises o les mnestrels chantent des chansons malhonntes et dansent des sardanes. En lan 1575, cause des abus commis pendant les ftes du Corpus Christi, on interdit la danse de la sardane dans les temples. A Vic, en 1596, sinterdit sous peine dexcommunication majeure, et deffet immdiat, de jouer, de jour comme de nuit, sur les places, cits, villes et en tout lieu, ce quon appelle vulgairement des sardanes. Le 22 aot 1610, Igualada se note en outre est dcid par lhonorable conseil que dornavant ne soient plus danses sur la place les sardanes qui sont des danses malhonntes, et quen aucune manire elles ne se dansent les vendredis, attendu quen ce mme jour vivait mort et passion notre seigneur Dieu Jsuchrist pour notre salut et sauvegarde, et quelles ne se dansent que pendant la journe et pas de nuit, et cela pour empcher tous abus. En 1616 on en parle dans la relation des ftes de carnavals Barcelone. En 1625 dans le rcit de ftes Barcelone organises en raison de la naissance dune infante et de la journe de Saint Georges (Sant Jordi). En 1647 pendant les ftes de Barcelone organises loccasion du baptme du fils du Vice-Roi. En 1660, soire au Palais du Roi de Barcelone et une autre chez le dlgu militaire Joan Grimau. En 1661, soire au Palais de la Comtesse de Barcelone. En 1668, pendant les ftes de la visite du Duc de Florence. En 1717, sont supprimes toutes les danses que pratiquait le peuple, sans nen mentionner spcifiquement aucune, durant la Nuit de Nol, pour cause dabus commis. Un grand essor est donn lorsque les sardanes figurent au programme des ftes de la Merc (du Remerciement) de Barcelone. Dans le programme des ftes de 1871, les ampurdanais dansent des sardanes longues au son de la cobla et en lan 1872 y figure la cobla de Pep Ventura jouant des contre-pas, des sardanes longues et autres bals, pendant quaux jardins dexposition des Beaux-Arts, la Musique de lArtillerie interprte la sardane de Pep Ventura Lo toc doraci (Le son de la prire). Le chemin de la sardane ne fut pas toujours facile. Au long du XIXe sicle, elle eut souffrir entraves et perscution selon le rgime politique qui gouvernait. lpoque de la Premire Rpublique elle est accueillie favorablement et les cobles de Pep
189

Ventura et de Cardoneda, qui trennent conjointement Per tu ploro (Pour toi je pleure) reoivent un accueil triomphal. Contribuent normment ltablissement de la sardane Barcelone, lAssociation des ampurdanais qui organisent des ballades de sardanes en plusieurs lieux, la fondation de lOrphon Catalan, qui accorde une attention spciale la musique populaire catalane et linitie au grand thtre de lInstitut (del Liceu) de lopra Garin du matre Toms Bretn, initiation au cours de laquelle une sardane fut rpte trois fois la demande insistante du public. Une fois Barcelone acquise, la diffusion de la sardane au reste des rgions catalanes a t considrable. Ainsi la sardane entrait de bon pied dans le XXe sicle, au cours duquel elle parvient, malgr les hauts et les bas correspondants que toute chose humaine comporte et que les avatars politiques imposent, le succs qui ne la pas quitt jusqu aujourdhui.

horizontale, sardane (horitzontal, sardana). Cest la manire, disons, antique de danser la sardane et qui correspond la premire tape de notre danse, celle dans laquelle il semblait que la tenora de Pep Venture sy endormait(shi adormia), au contraire de la verticale impose aprs lapparition des sardanes de Juli Garreta. Josep Pla, qui a crit des pages admirables et prcises sur la sardane, dcrit la manire horizontale de danser les sardanes comme celle de son poque, avec laquelle ils se tranaient avec un rythme de balancement des paules plein dennui, pointant les pieds avec une lourdeur videnteles bras se levaient seulement mihauteur et on donnait avec les paules des soubresauts un peu dsordonns,alors on courrait plus. Les deux formes, mais conserves leur juste point, ont leurs excellences.

190

-Iinstruments musicaux (instruments musicals). Ce sont ces appareils ou dispositifs qui ont t conus et construits pour obtenir un son musical. Ces instruments, par divers procds, produisent chacun des vibrations qui, transmises travers lair arrivent aux oreilles humaines. Les diverses sortes dinstruments, par leurs caractristiques propres, donnent diffrentes varits de timbre dont la synchronisation constitue lharmonie de la musique par eux obtenue. Il existe beaucoup de classifications dinstruments musicaux. Nous nous limiterons donner ici les noms qui, dans la classification gnrale, regroupent les instruments qui constituent aujourdhui la cobla : Membranophones : qui rsonnent grce une membrane tendue, percute par un autre lment (le tambourin). Arophones : qui rsonnent grce au vent. Tout la fois, ils peuvent se sous diviser en : anche de roseau (tible et tenora) En mtal (trompette, fiscorn et trombone) En flte bec (flabiol). Cordophones : qui rsonnent grce la vibration de cordes, lorsquelles sont actives par un archet (contrebasse).

191

192

-Lla (la). Cest le nom de la sixime note de la gamme. longue, sardane (llarga, sardana). Cest celle qui est aujourdhui proprement comme sardane. Cest la sardane par antonomase. On lappelle ainsi par opposition la sardane courte. longs (llargs). Dans la sardane, la diffrence entre les courts et les longs est conventionnelle tant donn que la musique marque les mesures de mme dure. Au cours des longs, les danseurs vont de gauche droite et de droite gauche, marquant les pas de quatre en quatre, ce qui correspond au mme groupe de mesures. A cause de cela, les longs sappellent aussi des quatre lorsque, en style ampurdanais, il est permis dachever ainsi avec un quatre la srie de pas longs. Bien que les courts et les longs soient des formes absolument acheves, la substance de la sardane crit Pla se trouve dans les longs. Chaque sardane comporte six sries de longs dont les deux premires tant en style ampurdanais quen style selvatan se dansent enchanes (suivies), afin de permettre aux danseurs de les compter correctement et de prvoir la rpartition. Le nombre total des deux sries sera donc toujours pair et sachvera avec un deux ou un quatre, quel que soit le ct o il choit, en style ampurdanais, ou avec deux trois, toujours vers la droite, en style selvatan. Les troisime, quatrime, cinquime et sixime sries se rpartissent comme il est indiqu ci-aprs : Ampurdanais : La troisime srie dbute dans le sens oppos celui o sest acheve la srie prcdente de courts et se termine sur un deux ou un quatre si le compte total de la srie est pair, ou avec un trois, quel que soit le ct qui vienne, selon la rpartition la plus courte. La quatrime tirade commence dans le sens contraire o sest acheve la srie prcdente mais doit sachever obligatoirement gauche et il convient donc dappliquer la rpartition qui convient pour satisfaire cette rgle.

193

Selvatan : La troisime et la quatrime srie commencent gauche et sachvent droite, toujours sur un trois, (pour cela il sera possible deffectuer la fin des deux et des trois, jamais en nombre suprieur trois de chacun dentre eux). La cinquime et la sixime srie, aprs le contrepoint, commencent et sachvent droite, et il faut appliquer la rpartition adquate pour y parvenir sans que jamais comme cela a t dit ne puissent seffectuer plus de trois deux ou trois trois.

lois de la sardane (lleis de la sardana). La sardane aussi a ses rgles que le temps et lexigence de la danse elle-mme ont progressivement imposes. Ce sont des rgles indpendantes de la musique et de la danse elles-mmes et affectent, basiquement, la formation et le maintien de lordre de la sardane. 1a. Dans une sardane, on accepte tous ceux qui savent la danser, sans distinction de sexe, ge, race, nationalit, instruction, faon de penser, classe sociale ni position conomique (Manifeste sardaniste, reprenant larticle 2 de la Charte des Droits de lHomme de lONU, 1948). La sardane est une danse dmocratique. 2a. Pour faire partie de la sardane, il convient de savoir au minimum marquer les points. (Cest un devoir pour chaque danseur qui a le droit daccs la ronde de ne pas dranger les danseurs qui dmocratiquement ly acceptent). 3a. La sardane doit se danser naturellement. Ceci est la norme qui doit gouverner notre danse dont la base demeure la popularit. 4a. Dans une sardane, peut y rentrer qui que ce soit, encore faut-il essayer de la faire en couple (danseur et cavalire). Lhomme donne toujours la main droite la femme qui est sa cavalire ou vice-versa. 5a. Quand la ronde est constitue, la personne ou le couple qui y pntre doit le faire la gauche dun danseur ou la droite dune danseuse afin de ne pas sparer le couple. 6a. Chaque danseur suivra la mesure et le rythme de la danse en accord avec lexigence musicale de la sardane, suivie par les autres danseurs de la ronde. 7a. Lunit de la sardane, une fois constitue, ne peut faire lobjet dun caprice. Pour cela, aucun danseur nabandonnera la ronde avant que laccord final nait retenti, sauf dans le cas o une exigence prcise lexigerait. llument, sardana de (prestige, sardane de). Cest cette sardane au cours de laquelle, dans les concours, les colles
194

de danseurs font montre, la vue du public en gnral et du jury en particulier, de son savoir sardanistique, rendant manifeste la justesse de la rpartition et lesthtique du geste en la dansant.

195

196

-MMajordoma, sardana de (Suprieure, sardane de la). On appelle ainsi la premire sardane qui se danse le jour du
Roser, Sant Mart del Clot de Bianya. Le nom provient de lhonneur qui tait fait la suprieure du couvent.

mains (mans). Bien que la sardane se danse proprement dit avec les pieds, les mains aussi ont leur rle dans la danse. Les danseurs se prennent la main pour former un couple qui sunit la fois par les mains aux autres couples formant tous ensemble la ronde. La main droite est celle que le danseur donne sa cavalire pendant que celle-ci lui donne sa main gauche. Rien quen se donnant les mains se fait la sardane : Cest la danse entire dun peuple qui aime et avance en se donnant la main. mlodie (melodia). Cest cette succession de sons ordonns et en relation entre eux de manire offrir un sens logique et tre musicalement comprhensibles. La mlodie nat de linspiration de lartiste qui la cre et exprime son sentiment et son motion en termes musicaux. La premire condition que doive remplir une mlodie crit Pla cest dtre intelligible et bien dessine. mi (mi). Cest la troisime note de la gamme. moiti mesure, sardane de (mig comps, sardana de). On appelle ainsi la sardane dans laquelle, par exigences de

composition, certaines sries, quelles soient de courts ou de longs, commencent ou sachvent par une fraction de mesure. Ceci provient de ce que le fragment de mesure est ddi au silence. Le danseur rencontre alors la difficult dajustement de ses pas la musique et, cause de cela, ne doit pas oublier que lors du premier pas, et par suite du premier comptage de mesure, il convient de commencer linstant o rsonne le premier temps accentu.

197

message (missatge). Le jour de la proclamation de la Ville Majorataire (Ciutat Pubilla), un message est adress au monde sardaniste, gnralement labor par une personnalit du monde littraire, artistique ou culturel, plus ou moins li au fait sardaniste. mouvement (moviment). Dans un sens musical, on entend par mouvement la fixation de la valeur de lunit de temps. Cest laction par laquelle une personne change dendroit par rapport sa position initiale. Comme cela se comprend, le mouvement est essentiel dans la danse. Concrtement, dans la sardane, les danseurs marquent les pas avec un mouvement de pieds. Chaque pas est lquivalent dune mesure musicale. Ainsi donc, le danseur devra faire autant de mouvements de pieds marquant le pas de la danse quil y aura de mesures dans chacune des sries de courts et de longs. Les pas se marquent par sries de deux (dans les courts) ou par sries de quatre (dans les longs), de gauche droite et de droite gauche. Ce mouvement, qui est celui qui constitue le rythme de la danse, se transmet galement au corps et aux bras du danseur lesquels suivent aussi, avec une lasticit contenue, le mouvement rythmique quexige la musique, tantt marchant, tantt sautant. Le mouvement des pas de gauche droite ou de droite gauche imprime parfois un mouvement oscillatoire toute la ronde, qui est lorigine dune rythmique attractive pour la collectivit de danseurs qui forment la ronde de la sardane et constitue sa base essentielle : lample cercle qui va-en les fraternisant (lampla rodona que els va agermanant)(Maragall). musique (msica). La musique de la sardane a le rythme binaire de deux sur quatre, alternant, parfois, avec celui de six sur huit. Ceci lui donne un air caractristique propre, celui qui en fait, comme lcrit Pla, une musique pour danser, absolument ordonne, acheve. Lorigine de la musique de la sardane moderne, qui se constitue et se dveloppe au milieu du XIXe sicle, doit se rechercher parmi les musiciens contemporains de Pep Venture, et, surtout, dans llan quil impulsa toute sa vie. Cest une poque que lon ne peut pas sparer du contexte musical du moment ou linfluence des mlodistes italiens avait t bien accueilli par les amateurs de la musique du pays. Laction de Ventura ne pouvait pas se soustraire cette influence qui, un certain degr, a marqu son uvre. Luvre de Clav galement, qui a reu trs tt une adhsion populaire, a laiss son empreinte dans la musique de Ventura. Mais cen quoi il a trouv la source de son inspiration fut
198

les chants populaires de la terre. Grce cela, il produisit une musique dune grande couleur mlodique, peut-tre de structure simplifie, mais riche en trouvailles rythmiques. Il a su extraire de la cobla, rordonne par lui-mme, toute la gamme de ses possibilits. Suivirent luvre initie par Pep Ventura des compositeurs de sardanes qui contriburent donner de limpulsion notre danse : Joan Carreras i Degs (1823-1900), Bonaventura Frgola i Frgola (1835-1875), Albert Cot i Fita (1852-1906), Antoni Agramont i Quintana (1858-1906), Pere Rigau i Poch (1868-1909), etc. Chacun des compositeurs imprima ses sardanes les caractristiques propres son inspiration. Nonobstant, sont apparues deux tendances distinctes : 1a. La populaire, continuant la ligne initie par Pep Ventura, et reprsente par Vicen Bou i Geli (1886-1962) et Josep Vicens Xaxu (1870-1956) et 2a. Celle de lexigence de luvre bien faite : construite, contenue, reprsente par Josep Serra i Bonal (1874-1939) et Joaquim Serra i Coromines (1907-1957), entre autres. Viennent ensuite les grandes personnalits, reprsentatives de la musique de Catalogne, qui ont aussi apport leur valorisante participation la sardane, attirs par les possibilits offertes par lensemble instrumental de la cobla : Enric Morera, Joan Mann, Francesc Pujol, Sancho Marraco, Antonio Prez i Moya, Joan Lamotte, Eduard Toldr, et par dessus tout Juli Garreta, suivi de Pau Casals, et toute une ribambelle de compositeurs qui est alle grandissant et se renouvelant au fil des ans, jusqu aujourdhui, o la production sardinier est assure.

199

200

-Nnom (nom). Le nom, comme ltymologie de la sardane, se perd en confusions travers lhistoire. Nous ne savons pas exactement quand apparurent la danse et sa dnomination. La premire donne retrouve dune telle dnomination figure sur un document du Conseil de lUniversit dOlot mis en 1552 et par lequel sinterdisait le fait de danser des sardanes. En lan 1573, Antonio de lo Fraso crit cerdane, pendant que, la mme anne, lvque de Girona, Benet de Tocco, interdit aussi le bal dans le temple. Une disposition synodale dicte Vic, en 1596, dans le mme sens, crit cerdanes ; et un roman populaire de Miquel Ribes, de Granollers, crit en 1616, dit : faisant la sardane et le bal se tenant tous main dans la main. Il est prouv quen une fte clbre en 1625 dans la demeure seigneuriale de Francesc Grimau, se dansrent plusieurs danses et la cerdane laquelle entrrent tous ceux qui savaient la danser. Lanne suivante, dans une solennit clbre au Palais de la Dputation, on danse aussi la sardane selon un tmoin de lvnement qui a crit son propos : L-bas, le galant prtendant avait tellement cette musique dans le sang, quau son de la petite sardane il fit valser son attelage. Covarrubias aussi crit cerdane, au XVIIe sicle, ajoutant quelle tait considre comme une dansa la mode, introduite dans les soires aristocratiques et au palais royal. Le propre Lopez de Vega, dans la comdie Le matre de danse, crit : Quas-tu dans ? la Cerdane. Et un lve du sminaire de Nobles de Cordelles, de Barcelone, citant les danses apprises, vers 1700, cita aussi la cerdane. Il semble quen un temps, la sardane ait t considre comme un bal seigneurial ou pour le moins distingu, par contraste avec la popularit du contre-pas ou de celle qua maintenant la sardane. Ainsi linsinue lune des strophes de la composition potique (goig) humoristique de Santi Salvi, recueillies au monastre franciscain de Sant Miquel de Cladells, aujourdhui

201

commune de Santa Coloma de Farners : pour nous autres (les frres) la sardane, pour le gardien le contre-pas. Lalternance dans lutilisation de ces deux graphies continua jusqu une poque trs rcente. Ainsi, le mme Maragall, dans la premire version, en 1892, de sa clbre posie ddie cette danse, lintitule La cerdane, aussi bien que dans la seconde version de 1898 il la rectifie et lintitule La Sardane. Finalement, cest le nom de sardane qui sest impos, malgr ces diffrences et ce qui figure dans lexpos sur ltymologie.

202

-Oobligada, sardana (obligada, sardane). Cest une sardane dans la musique de laquelle on trouve un instrument protagoniste, au-dessus des autres qui composent la cobla. Selon linstrument dominant, la sardane sera obligada de tenora, de tible, de fiscorn, de flabiol, etc. origine (origen). On a suppos et spcul beaucoup sur lorigine de la sardane, sans quon ait pu trouver de donne qui lclaircisse. Cependant, tout le monde pense que la danse circulaire, danse en collectivit, est dorigine trs primitive, srement prhistorique. Le nom de la sardane, comme on peut le lire dans lexpos correspondant, apparat pour la premire fois au XVIe sicle, mais cela ne suppose pas que bien avant ne se dansait pas une danse similaire celle que nous connaissons aujourdhui comme la sardane : sa description ne nous est pas parvenue mais il est certain quil tait question dun bal, possiblement apparent avec notre danse, mais bien diffrent de ce que nous connaissons de nos jours. La sardane actuelle, celle que nous dansons maintenant, est celle qui commence avec Pep Ventura et Miquel Pards, avec lesquels sinitie proprement dite lhistoire de la sardane.

203

204

-Pparat, punt (arrt, point). Arrter, cest interrompre le mouvement. Ainsi dit-on dun deux ou dun quatre quil est arrt (parat) lorsquil termine une srie, ce qui peut se faire en style ampurdanais. Ceci est un point qui nexiste pas dans le style selvatan ni dans le style garrotxan puisquils nadmettent quun achvement de srie sur un trois. parell (pair, paire). On appelle couple lensemble homogne de deux choses, ou aussi, un nombre divisible par deux. Ainsi, dans la sardane, on dira quelle sachve sur une paire ou quelle est paire lorsque le nombre de mesures dune srie est divisible par deux. Dans ce cas, la rpartition comportera une terminaison avec un deux ou un quatre, si on danse en style ampurdanais, et avec deux trois si on danse en style selvatan. parella (couple). En terminologie sardaniste on entend par couple lensemble de deux personnes, un homme et une femme, disposes entrer dans la danse. On appelle galement couple chacun des composants de la ronde. Ainsi, en catalan, le danseur ou danseuse dira de son compagnon ou de sa compagne quil, ou quelle, est la parella. (En franais, on utilise les termes de cavalier et cavalire). Bien que tout le monde puisse entrer dans la sardane, en gnral, elle se danse en couple. Cest aussi le concept de Maragall, en couple : Selon les lois du bal de la sardane, lhomme donnera toujours la main droite sa cavalire. Cest un effet de la courtoisie quexige la danse. Pour cela, au moment dentrer dans la sardane, chaque couple ou chaque personne, individuellement, ce qui sadmet galement le fera de telle manire quil ne spare pas un couple qui est dj dans la danse. Ainsi, donc, il devra le faire en demandant dentrer gauche de lhomme pour ne pas sparer le couple que ce dernier forme avec la femme qui danse sa droite. Sil ne procde pas ainsi, on peut lui refuser lentre, tout en lui recommandant de le faire correctement.
205

un instrument dtermin.

partie (particella). Partie de la partition correspondant

partition (partitura). Papier musique (avec des portes) sur lequel figurent les notes musicales de toutes les parties de la composition dune sardane, les unes sous les autres, de faon ce que concident les diverses mesures.
Nimporte quelle sardane se divise en deux parties, que lon appelle sries. Des dix sries de la sardane, quatre sont de pas courts et six de pas longs. Toutes les sries de courts et de longs sont gales entre elles. Les dix sries dune sardane ont toujours le mme ordre : deux de courts, deux de longs, deux de courts et quatre de longs. Les deux dernires sries de longs sont spares par quelques notes de flabiol. Une srie comprend un nombre de mesures dtermin. Par exemple, une sardane peut avoir 33 mesures dans chaque srie de courts et 75 mesures dans chaque srie de longs. On dira alors que cette sardane tire 33 par 75. Les deux premires sries de courts et les deux premires de longs sont enchanes et se dansent suivies, sans interruption. Les sparations entre sries veulent dire que nous devons nous arrter et rester les pieds joints. Les deux dernires sries sont souvent appeles contrepoints et se distinguent parce que la cobla fait une pause plus longue pendant que le flabiol joue un petit morceau.

parties dune sardane (parts duna sardana).

pas (pas). Cest le mouvement des pieds que ralise le danseur quivalant une mesure de la musique. En consquence, celui-ci devra marquer autant de pas (ou aussi points) que la cobla excute de mesures musicales. Selon le nombre de pas que la musique exige de celui qui danse, ce dernier devra raliser deux pas (des deux), trois pas (des trois) ou quatre pas (des quatre).
typique des instruments de la cobla.

place, instrument de (plaa, instrument de). Nom

pieds (peus). Il ne subsiste aucun doute que, dans toute danse, ce sont les extrmits infrieures qui fonctionnent imprimant tout le corps le mouvement propre la danse. Dans la sardane, le
206

jeu des pieds est essentiel car cest avec eux que se marquent les points ou pas qui doivent suivre la mesure de la musique.

portar (conduire, mener). Tous les danseurs ne savent pas compter les mesures de la sardane ni procder ensuite sa rpartition suivant les lois de chacun des styles. Ils ne sont pas, pour autant, moins bons danseurs que les autres. Ceux qui ne savent ni compter ni rpartir doivent faire confiance celui qui mne, qui conduit la sardane. Mener ou conduire la sardane consiste donc la compter et la rpartir, en avertissant les autres danseurs des pas raliser pour russir harmoniser la danse et la musique et terminer les deux avec une juste synchronisation (sortir, russir la sardane). Celui qui mne (conduit) la sardane avertit avec le signal (en baissant les bras, en faisant un serrement des doigts, ou de vive voix) des pas excuter pour sortir (russir) la sardane. position (posici). La position est la faon ou la manire pour le danseur de rester statique avant de commencer la danse ou pendant les moments de repos ou silence musical (durant le contrepoint). La position correcte est celle que maintient la danseur, droit, les pieds pratiquement joints et les bras baisss et discrtement spars du corps pour donner la main droite sa cavalire si cest un homme ou sa main gauche si cest une femme -. A partir de cette position sinitie le mouvement de la danse. prlude, introduction (preludi). Ce sont les mesures quexcute le flabiol et qui servent davis pour commencer la danse. Les sardanistes se prparent attentivement pour ne pas manquer la premire mesure des courts avec laquelle dbute la sardane proprement dite, lorsque se termine le flabiol et rsonne un seul coup de tambourin. On peut galement appeler lintroduction lentre ou introt. prima (prima). Cest le nom sous lequel tait antiquement
connu le tible.

point (punt). Cest la manire dont le danseur marque le pas de la danse, en accord avec la mesure de la musique quexcute la cobla.

207

tait durant un certain temps, dans lune ou lautre srie ou dans les deux, mais que le danseur doit quant mme marquer les pas omis de ce silence, on appelle la sardane sardane de point dattente.

point dattente, sardane de (punt despera, sardana de). Aureli Capmany la dcrit de cette faon : quand la musique se

point libre (punt lliure). Cest le jeu des pieds au cours duquel le point traditionnel est remplac par une manire plus fantaisiste de marquer les points, sans arrter de suivre la mesure ni de poursuivre la ronde. Le sardaniste met en vidence son habilet de bon danseur. pointer (puntejar). Cest laction de marquer le point ou le pas de la danse. Le point de la sardane constitue la danse proprement dite. Dans son pome La sardane, Maragall le constate ainsi : les garons, comme des guerriers entreprenants, la pointent ; les jeunes filles pas autant.

208

-Qquatre (quatre). On appelle un quatre ou des quatre quatre pas ou points, quivalant de quatre mesures musicales. La faon de danser les pas longs est ainsi : un quatre gauche et un quatre droite, et ainsi successivement. On dit aussi quatre arrt lorsque celui-ci est le dernier de la srie.

209

210

-Rr (re). Nom de la seconde note de la gamme. registre (registre). On appelle registre le timbre quoffrent les instruments en fonction des sons quils mettent. Selon quils mettent dans la partie grave, du centre ou la partie aigue, on dira que le registre est grave, mdium ou aigu. rgle (regla). Cest la faon de rgir le bal de la sardane. On peut la confondre avec le style puisque les diffrences entre le style ampurdanais et le style selvatan se distinguent au travers des rgles qui fixent leurs commencements et les terminaisons de leurs sries et donc de leur rpartition. rpartition (repartici). Cest laction de rpartir que ralisent gnralement les danseurs, mais plus spcialement on dit que rpartit celui qui mne (conduit) la sardane. repartiment (distribution, rpartition). Action de rpartition que ralise chaque danseur et spcialement celui qui mne (conduit) la sardane. rpartir (repartir). On appelle rpartir la sardane la distribution que ralise celui qui compte les mesures (les convertissant en pas), de faon obtenir que chaque srie de pas courts et de pas longs sachve en parfait accord avec les rgles tablies pour chacun des deux styles ; ampurdanais et selvatan. Le danseur qui mne (conduit) la sardane compte et rpartit, mentalement. En ralit, chaque danseur se devrait de le faire, comme le dit Maragall : tous vont comptant les pas et les mesures. Pour rpartir, on fera les combinaisons ncessaires avec des deux, des trois ou des quatre, prenant en compte que : a). le style ampurdanais rpartit de la faon la plus simple, nayant comme exigence que de terminer gauche les sries de pas longs 4, 5 et 6, b). que le style selvatan nadmet pas de terminaisons avec un deux
211

ou un quatre, mais toujours avec un trois et que, dans la rpartition, ne peuvent figurer que trois deux ou trois trois, au maximum.
............................................................................................................................................. REPARTITION Dans ce cadre sindiquent, de manire synthtique, les rpartitions que devra raliser le danseur dans les diverses sries et dans chacun des deux styles. Avant dentrer dans les dtails, il faut prendre en compte les lments suivants : Dans la sardane, on ne peut marquer plus de quatre points ni moins de deux. Donc, cest avec des ensembles de deux, trois et quatre pas ou points- quil faudra calculer la rpartition. 9) Le style ampurdanais accorde plus de libert dans les terminaisons qui peuvent se raliser avec des deux, des trois et des quatre. 10) Le style selvatan est trs strict et naccepte que les terminaisons par des trois. 11) Dans tous les cas, lors de la rpartition des pas longs dans les pas courts ce nest pas le cas- on ne peut marquer plus de 3 deux ni de 3 trois. STYLE AMPURDANAIS ....................................... Commence la 1re srie gauche qui se compte suivie avec la seconde, doublant ainsi le nombre de mesures et permettant de calculer la terminaison qui sera toujours sur un deux tant donn que le nombre total de mesures sera pair- quel que soit le sens. Nous commencerons dans le sens contraire celui o se sont achevs les pas courts et les sries se dansent, l aussi, suivies. Le total des mesures peut tre : -un multiple de 4, et sachvera alors sur un quatre, quel que soit le sens, ou bien -un multiple de 4 plus 2, auquel cas elles sachveront par un deux, galement quel que soit le sens. Nous commencerons en sens contraire celui o sest acheve la srie prcdente et nous terminerons : -avec un deux, si le compte de la srie est pair, ou -avec un trois, sil est impair, toujours quel que soit le sens. Commence en sens contraire celui o sest acheve la srie prcdente et peut sachever dans nimporte quel sens, selon le nombre de mesures. -si ce nombre est un multiple de 4, on terminera juste avec un quatre. -si ce nombre est un multiple de 4 plus 3, on terminera avec un trois. -si ce nombre est un multiple de 4 plus 2, on terminera avec un deux. -si ce nombre est un multiple de 4 plus 1, on fera la rpartition de 5, cest--dire un deux et un trois. Commence en sens contraire celui o sest acheve la srie prcdente et doit sachever obligatoirement gauche suivant les rgles de la rpartition. (Aprs le contrepoint) Les deux sries se dansent sparment. Elles commencent gauche et doivent imprativement se terminer galement gauche. 212

En ce qui concerne les 4me, 5me et 6me sries il faut prendre en compte les rgles de rpartition suivantes : Rgles de rpartition (1) ......................................... De 2 : Si le danseur se trouve droite et quil lui manque deux points pour terminer, Il doit marquer un deux et finira gauche. Si le danseur se trouve gauche, il doit utiliser les quatre points antrieurs et appliquer la rpartition de 6, cest--dire marquer 3 deux. De 3 : Si le danseur se trouve droite et que lui restent trois points pour terminer, En les marquant il termine gauche. Si le danseur se trouve gauche, il doit utiliser les quatre points antrieurs et appliquer la rpartition de 7, cest--dire marquer 2 deux et 1 trois. De 4 : Si le danseur se trouve droite, en marquant 1 quatre il finira juste. Si le danseur se trouve gauche, il devra marquer 2 deux. De 5 : Si le danseur se trouve droite, il doit utiliser les quatre points antrieurs et appliquer la rpartition de 9. Si le danseur se trouve gauche, il marquera 1 deux et ensuite 1 trois. De 6 : Si le danseur se trouve droite, il marquera 3 deux. Si le danseur se trouve gauche, il fera 2 trois ou alors la rpartition de 2. De 7 : Si le danseur se trouve droite, il marquera 2 deux et 1 trois. Si le danseur se trouve gauche, il fera 1 quatre et 1 trois. De 9 : Si le danseur se trouve droite, il marquera 1 quatre et fera ensuite la rpartition de 5. Si le danseur se trouve gauche, il fera 3 deux et 1 trois. STYLE SELVATAN ............................... La premire srie commence gauche, se danse et se compte suivie avec la seconde. Elles doivent se terminer avec un trois. Pour cela, il faudra faire une rpartition de six (marquant 2 trois). Nous commencerons aussi gauche ou du ct oppos celui o se sont termins les courts et il faudra finir droite avec un trois. Les deux sries se compteront suivies et il faudra appliquer, selon les rgles, la rpartition qui convient. Elles se dansent indpendamment lune de lautre. Elles commencent gauche, sachvent droite et feront lobjet des rpartitions qui suivent. (Aprs le contrepoint) Elles commencent et finissent droite et il est indispensable de garder lesprit les rgles de rpartition suivantes : Rgles de rpartition (1) ......................................... De 3 : Si le danseur se trouve gauche, il finira juste avec 1 trois droite. Si le danseur se trouve droite, il devra appliquer la rpartition de 9. De 5 : Si le danseur se trouve gauche, il devra appliquer la rpartition de 9. Si le danseur se trouve droite, il marquera 1 deux et 1 trois. De 6 : Si le danseur se trouve gauche, il devra appliquer la rpartition de 12. Si le danseur se trouve droite, il marquera 2 trois.

213

De 7 : Si le danseur se trouve gauche, il marquera 2 deux et 1 trois. Si le danseur se trouve droite, il appliquera la rpartition de 3, marquant 1 quatre et 1 trois. De 8 : Si le danseur se trouve gauche, il marquera 1 deux et 2 trois. Si le danseur se trouve droite, il devra appliquer la rpartition de 12. De 9 : Si le danseur se trouve gauche, il marquera 3 trois. Si le danseur se trouve droite, il marquera 3 deux et 1 trois. De 10 : Si le danseur se trouve gauche, il marquera un suivi de quatre et 2 trois. Si le danseur se trouve droite, il marquera 2 deux et 2 trois. De 12 : Si le danseur se trouve gauche, il marquera 3 deux et 2 trois. Si le danseur se trouve droite, il se fera un suivi de quatre et se marqueront 1 deux et 2 trois. (2) Les nombres avec lesquels sindiquent les rpartitions (de 2, de 3, etc.) reprsentent le nombre de mesures manquantes pour terminer la srie. .......................................................................................................................................

rptition (repetici). Les auditions de sardanes sachvent sur lexcution dune partie de la dernire sardane, partie comprenant lintroduction, deux sries de courts et deux sries de longs. Cest comme un au revoir aux danseurs en mme temps quune promesse de retrouvailles lors dune prochaine ballade. revessa, sardana (revessa, sardane). Revessa quivaut embrouille, difficile. Il sagit de la sardane qui a t compose dans lintention de dsorienter le danseur. Cest comme un dfi lanc par le compositeur aux danseurs dans lequel il tente de rendre particulirement difficile le dcompte des pas courts et des pas longs en utilisant des sons musicaux trs ressemblants pour dbuter les uns et les autres, quelquefois mme, identiques. Il semblerait que le premier producteur de ce type de sardanes fut le compositeur ampurdanais Antoni Agramont et, de nos jours, une sardane revessa figure dans tous les programmes des concours sardanistes. Elle a pour finalit la mise lpreuve de la perspicacit des compteurs et la rcompense de celui lui ou sa colla- qui, malgr les difficults dont elle est truffe, russit lentreprise de sortir ou dachever justement cette sardane revessa. La difficult, donc, rside dans la dcouverte du dcompte prcis de la sardane et ni dans la rpartition ni dans la danse qui ne prsentent aucune diffrence avec les sardanes normales. Comment faut-il faire pour compter une sardane revessa ? Il nous faut partir du principe que si nous tentons de les compter comme les autres nous ne russirons pas, entendu que
214

nous ne percevrons aucune des finales des diffrentes sries. Il convient donc de rechercher une autre mthode pour arriver connatre les dcomptes exacts. Il est habituel de procder de la manire suivante : on ne soccupe pas du dbut de la sardane, comme si de rien ntait, et on coute attentivement la musique. Ainsi, ce nest que lorsque lon peroit un thme, un chant, un accord, ne soit-ce quune note qui attire lattention et parat mmorisable, que lon commence compter. Les courts se rptent et, par tant, ce qui a motiv le dbut du comptage doit ncessairement se faire rentendre. ce point prcis on sarrte de compter et lon sait alors le dcompte des courts. Ceci est trs clair : si les courts sont au nombre de 30 et quils se rptent, on retrouvera le mme nombre de mesures entre le premier point de la premire srie et le premier de la seconde, quentre la mesure numro 10 de la premire srie et la mme mesure de la seconde srie. Entre nimporte laquelle des mesures de la premire srie et cette mme mesure dans la seconde, nous trouverons toujours les 30 points que comptent les courts. Et il est logique de penser que, sil est impossible de trouver le compte des courts en comptant de leur dbut jusqu leur fin, on recourre au systme qui consiste les compter par leur milieu, sachant que cela conduit au mme rsultat. partir de l, le compteur sait dj que les cours sont au nombre de 30 et quil doit danser 60 points suivis ; pour pouvoir terminer ces 60 points avec exactitude, il ne lui manque plus quun autre compteur de la colla se soit mis compter depuis le dbut et sache tout moment quel nombre ils en sont. Lorsque se terminent les courts, il faut faire la mme opration avec les longs. Un se met compter rapidement et lautre attend quelque chose, un moment musical qui retienne son attention, et commence alors compter jusqu ce quil saisisse nouveau ce moment dans la srie suivante, srie qui se danse lie la premire. Sil a trouv 50 longs, par exemple, il pourra marquer les 100 points quil lui faut avec laide du compagnon qui compte le nombre de points dj excuts. Lors des sries suivantes, se danseront et se rpartiront les 30 courts et les 50 longs que compte la sardane. Nous ferons, maintenant, une courte numration de certains cas de figure dans lesquels peut se trouver le sardaniste qui compte des sardanes revesses.

215

Il peut saccrocher un thme musical et le retrouver ensuite rpt un nombre infini de fois. Il peut avoir laiss passer toute la premire srie de courts sans avoir trouv quoi que ce soit qui retienne son attention. Au moment o il retrouve la mesure sur laquelle il avait commenc compter, il peut lui arriver de la compter une autre fois et se tromper alors dun point. Le compagnon qui a compt depuis le dbut peut avoir perdu le compte. Il peut ne trouver que les courts ou seulement les longs, et il ny a alors plus rien faire. Il peut laisser passer une bonne occasion de se mettre compter par peur de voir le moment musical quil avait repr se rpter trop souvent et ne lui servir rien. Il peut avoir parfaitement repr une mesure propice se lancer et puis manquer compltement le moment de sa rptition. La srie peut tre du double de ce quil a compt. Il peut survenir tant et tant de choses qui conduisent lchec quil est inutile den exposer plus encore. Le fait est quil est habituel de voir les colles qui participent des concours danser des courts alors quil sagit de longs, et inversement. Certaines sarrtent demi-heure avant la fin, dautres se font rattraper par le final alors quils nen taient juste quau milieu des points quils pensaient faire. Lensemble laissant croire quil sagit dune chose expressment combine pour ridiculiser les sardanistes. De tout ce qui a t expos, on peut dduire que pour sortir une sardane revessa, il est ncessaire : 1. Que cela soit possible. (Si le compositeur le souhaite, il ne lui en cotera rien de composer une sardane impossible sries exagrment longues, rptition monotone dun thme unique, etc.) 2. Que le compteur ait loue fine et, surtout, reste serein. (Loue fine pour reprer la petite diffrence instrumentale ou la variation insignifiante dun thme, la srnit pour viter les doutes propos du choix de saccrocher ou laisser passer, ou dans la confiance en ses comptes, et lui apporte dtermination et optimisme.) 3. Finalement, et cela est peut-tre le plus important, il est indispensable davoir de la chance. Il y a tellement de petites circonstances pouvant entraner lchec, que seul celui qui a de la chance peut esprer les viter toutes.

216

rythme (ritme). Cest lordre dans la succession des sons et lalternance des temps forts et des temps faibles, des longs et des courts, dans le mouvement musical. rodona (cercle). Synonyme de ronde (rotllana) ronde (rotllana). Cercle que forment les danseurs en faisant une sardane. En catalan, on lappelle aussi rodona. La sardane se danse en faisant une ronde, et ce dernier est complet lorsquelle est forme par un nombre dtermin de couples. Une ronde na pas besoin dtre, forcment, complte et peut donc incorporer des personnes seules. Un couple est form dun homme et de la cavalire quil a sa droite. Si une personne doit entrer dans une ronde, elle essaiera (dans la mesure du possible) de trouver son complment pour former un couple. Si elle ny parvient pas, elle entrera dans la ronde mais de manire ne sparer aucun des couples qui dj la composent. On ne peut jamais refuser lentre qui que ce soit dans une ronde, et on ne peut la quitter sans un motif trs srieux. Pour sattraper les mains, celle de lhomme soutient celle de la femme.

217

218

-Spopulaire de la cornemuse (cornemusa).

sac de gemecs (cornemuse). Cest le nom catalan

salt (saut). Il peut tre court ou petit, identique lair (ar), mais en sautant un peu.
un peu plus les pieds de terre.

salt fort (saut fort). Il est gal au saut mais en soulevant

saltar (sauter). Cest se donner une impulsion verticale en lair, de manire ce que, durant un court laps de temps, les pieds ne touchent plus par terre. Sauter pendant la sardane suppose de le faire suivant la mesure de la danse et lorsque le rythme de la cobla lexige. sardane (sardana). Dfinir la sardane dans ses diffrents aspects et nuances nest pas chose facile. Pour cela, il nous parat adquat de sen rfrer la dfinition descriptive de notre danse quen fait le Manifeste de la Sardane (lu le 30 avril 1972 Lloret de Mar loccasion du Jour Universel de la Sardane): Cest une danse classique et mathmatique. Les sardanistes se regroupent librement en rondes, cest--dire forment des anneaux en se donnant la main. Les danseurs doivent compter les mesures de la musique qui peuvent tre diffrentes dans chaque composition- et les traduire en pas, de manire ce que, rpartis tantt vers la gauche, tantt vers la droite, la danse se droule et sachve exactement en accord avec les normes traditionnelles qui la rgissent. Voir articles complmentaires : nom, tymologie, histoire. sardane, (locutions) (sardana, (locucions)). Au long du temps, le nom de la sardane a fini par tre repris dans certaines locutions. Ainsi : y avoir une bonne sardane indique quil y a beaucoup de travail ; quelle sardane ils nous ont laisse reprsente le travail qui se prvoit comme ncessaire pour laisser
219

une maison range (en ordre) aprs une fte ; ou aussi la sardane est plus longue que le contre-pas, qui revient dire que la partie accessoire est plus importante que la partie principale. Le mot de sardane est pass, par extension, certains jeux infantiles dans lesquels les enfants se tiennent par la main, faisant une sardane. Enfin, les paroles dune chanson populaire pour enfant sy rfre : la sardana de lavellana pica de peus i balla la gana, la sardana de Ripoll mata la pua i el poll (la sardane de la noisette tape des pieds et danse la faim, la sardane de Ripoll tue la puce et le poulet).

sardanes, varits de (sardana, classes de). Sans pouvoir tablir une classification rigoureuse, qui nexiste dailleurs pas, on peut tout de mme dcrire certains types de sardanes qui, avec le temps, se sont progressivement distingus. Il convient de clarifier que, dans les diverses varits de sardanes que nous pouvons signaler, la faon de danser reste toujours la mme en ce qui concerne le pas et la mesure, la diffrence naffectant que la musique ou la manire de marquer ces mesures de la part des danseurs. On peut enregistrer les suivantes : de concert, de prestige, de moiti de mesure, verticale, obligada et revessa. Il existe galement certaines sardanes nommes concrtement suivant une signification bien dtermine, ainsi : Sardane du Maire, sardane de la suprieure, ou autres, comme la sardane des moines, ou sardane des goitreux, desquelles on na conserv que le nom. Folkloriquement, on a utilis le nom de la sardane avec un qualificatif pour dsigner quelques varits de danses similaires, comme la sardane des cornus, sardane des sabots, sardane des cuisines ou dautres qui sortent du domaine de la sardane proprement dite. sardanejar (danser la sardane). Cest le fait de danser des sardanes. Cest un verbe catalan plutt utilis sur le terrain littraire que dans le langage courant : avec quelle grce, bon Dieu, dansaient-elles !/ avec quelle lgret dansaient-ils la sardane (sardanejaven ells) !, (Jacint Verdaguer : LAmpurdan). Sardaneig, cest leffet ou laction de sardanejar, utilis dans le langage littraire : Oh Catalogne, ma patrie, claire / srnit sous le baldaquin dazur / ne soit jamais avare du sardaneig / dans le combat qui redevient pur. (Agust Esclassans, La Sardana). sardanisme (sardanisme). 1. Cest lattachement ou le penchant pour la sardane et sa diffusion. En gnral, cest le
220

mouvement ou les mouvements- que, depuis le dbut du XXe sicle promeut la sardane, uvrant sa perfection, tant artistique que musicale et, surtout, stimulant sa divulgation au titre de danse nationale de Catalogne. En ralit, toutes les tches ralises pour la promotion et la survivance de notre danse travers lhistoire est du sardanisme. 2. Cest la trame socioculturelle construite autour de la sardane. Cette danse traditionnelle, authentiquement catalane, est une manifestation vive desprit civil, spontan et de participation communautaire et, pour autant, peut tre qualifie de fait social, clairement volutif et changeant, labri de lvolution et des changements sociaux du comportement du peuple. La sardane a t un lment fdrateur de premier ordre, spcialement parce quelle se rfre au maintien de la conscience politique de la population dans des moments dextrme rpression, et aussi une des expressions vitalistes de la volont dexistence et le symbole visible dune identit nationale. Plus dun demi millier de groupes et associations sintgrent actuellement dans ce mouvement dencouragement et de diffusion de la sardane ; on peut y distinguer : les groupements qui se ddient lorganisation et la promotion des activits gnriques autour du fait sardaniste (cours, ballades, concerts, aplecs, divulgation, etc.) ; les colles sardanistes, caractrises par leur pleine conscration la danse et, plus spcialement, la comptition ; les cobles et les compositeurs qui configurent le secteur artistico-musical. Cette trame socioculturelle est la colonne vertbrale des structures de type fdratif : les Fdrations Sardanistes de Catalogne et du Roussillon, lUnion des colles sardanistes, les Coordinateurs dAplecs, etc. Les origines de la sardane se perdent dans la nbuleuse des temps et il est seulement tabli de manire digne de foi que ses antcdents immdiats sont le contre-pas et la dnomme sardane courte. Les bornes connues de lvolution de la sardane datent du second tiers du XIXe sicle. Pep Ventura apparat comme lun des hommes qui ont impuls lvolution chorgraphique et musicale de la danse; nous leur devons la mise au point russie dinstruments qui, avec de lgres modifications, ont t consacrs : flabiol et tambourin, deux tibles, deux tenores, deux trompettes, un trombone, deux fiscorns et une contrebasse. Pep Ventura honore encore le rpertoire de la cobla avec le recueil insolite du folklore, lapplication et la diffusion consquentes au moyen de ses partitions. Miquel Pards fut son contemporain, et publia en 1850, Figures, la premire mthode pour apprendre danser les sardanes longues ; il fut aussi un remarquable danseur de lAmpurdan et de Barcelone des annes 1859-1860. Il faut noter
221

galement que Josep Pella i Forgas, dans son Histoire de l Ampurdan publie en 1883, a t le premier qualifier la sardane de danse nationale de Catalogne. dsigne le danseur de sardane.

sardaniste (sardanista). Cest le nom par lequel on


expression

sardanistique (sardanstic). Cest une relative la sardane ou appartenant cette danse.

seguit (suivi). Cette expression, aujourdhui dsute, issue du contre-pas, tait utilise lpoque de Miquel Pards pour indiquer les quatre qui devaient se marquer dune manire suivie ou sans interruption, par opposition aux interrompus (trencats). selvatan, style (selvat, estil). Il ne faut pas oublier que, bien quil se parle de deux styles lampurdanais et le selvatan-, la sardane reste toujours la mme. Les styles susnomms ne se diffrencient que par les rgles de commencement et de terminaison et, pour autant, les exigences diffrentes de leur rpartition.
Style selvatan ............................................................................................................................................. Introduction 1re srie de courts Se doublent afin de Commence gauche pouvoir compter et 2me srie de courts sachvent, si possible, droite avec un trois Commence gauche ou en 1re srie de longs Se doublent afin de sens contraire la pouvoir compter et doivent terminaison des sries de 2me srie de longs sachever droite avec un courts trois 3me srie de courts Chacune delles commence Commence gauche gauche et doit se 4me srie de courts terminer avec un trois 3me srie de longs Chacune delles doit se Commence gauche terminer droite avec un 4me srie de longs trois Contrepoint Commence droite 5me srie de longs. Se termine droite avec un Contrepoint trois Commence droite 6me srie de longs Se termine droite avec un trois

222

senar (impair). A t dfini comme impair le nombre qui nest pas divisible par deux. Dans la sardane, cest le nombre de mesures qui nest pas divisible par deux. Dans ce cas, la rpartition dans nimporte quel style ampurdanais et selvatan- comportera un achvement avec un trois. si (si). Cest la septime note de la gamme. simbolisme (symbolisme). On a essay de trouver dans la sardane diverse symbolismes lis ses origines. Sagit-il dune danse solaire ? Des danseurs primitifs festoyant en lhonneur de Crs faisaient-ils une ronde autour des gerbes de bl, comme le chantait Maragall ? Traditionnellement, la circonfrence est considre symboliquement comme emblme du soleil, mais cest aussi le symbole dune limite prcise et rgulire, et de lharmonie universelle. Toutes ces possibles significations contribuent crer la magique beaut de notre danse. sol (sol). Cest la cinquime note de la gamme. solfge (solfa). Cest la notation musicale au moyen de laquelle le compositeur crit ses uvres et le musicien les interprte. sortit (sortir). La libert de la sardane permet toujours dentrer dans la ronde et, naturellement, toujours den sortir sen aller ou la quitter- lorsque le danseur ou le couple de danseurs se voient contraints le faire, bien que les lois de la danse, par respect envers les autres danseurs, conseillent de la terminer.

223

224

-Ttambourin (tambor). Instrument membranophone et de percussion, unique instrument de ce type qui figure dans la cobla, semblable un petit tambour de corps allong, que le musicien qui en joue porte pendu au bras gauche et quil percute avec une baguette tenue dans la main droite, baguette quon appelle en catalan broqueta. tarima (scne, estrade). Planches disposes en plateforme mobile et dune certaine lvation sur lesquelles sinstalle la cobla durant les ballades sur les places ou les lieux publics dans lesquels se dansent des sardanes. On utilise aussi les mots scne, praticables, trteaux, planches et podium.
tible.

tarota (tarota). Nom sous lequel tait antiquement connu le

technique (tcnica). La connaissance et la pratique de lart de la danse sont les lments constitutifs de sa technique. La technique est le support de lart de tout bon sardaniste qui doit connatre non seulement le bal mais aussi le comptage et la rpartition des mesures en accord avec le style dans lequel il danse. temps (temps). On appelle ainsi lunit de dure dun mouvement musical. Cela dsigne aussi chacune des parties dgale dure en lesquelles se divise la mesure. tnor (tenor). Nom dun ancien instrument aujourdhui totalement inutilis. Il tait employ avant lintroduction de la tenora dans la cobla. Il tait plus volumineux que cette dernire mais plus court, sans cls et avec un gros pavillon en bois. On appelle aussi tnor le musicien qui joue de la tenora.

225

tenora (tenora). Instrument arophone, ou vent. Bien que son origine soit ancienne, son perfectionnement et son introduction dans la cobla ont t raliss par Pep Ventura, au milieu du XIXe sicle, et dus son amiti et sa collaboration avec le constructeur de ce type dinstrument Antoni Toron, de Perpignan. Pep Ventura fut un grand excutant de cet instrument qui, grce son impulsion, se positionne comme linstrument central de la cobla, et dont il st tirer par son ton, son amplitude et sa dextrit, les mlodies qui le rendirent clbre. La tenora est construite en bois de jujubier et compose de cinq pices : une anche, lembouchure, le corps suprieur du cylindre, le corps infrieur et le pavillon qui est en mtal. Il est muni de treize cls mtalliques qui sont utilises pour que le musicien excutant puisse boucher les trous de cet instrument basique de la cobla depuis Pep Ventura, il ny a quun seul instrument disait Garreta- qui puisse pousser un cri de joie, ou de douleur, avec une voix humaine, et cet instrument, cest la tenora. tible (tible). Instrument arophone, ou vent, qui sutilise dans la cobla. Il est du mme type que la tenora, mais de dimension plus rduite. Il possde une sonorit aigu et est accord en fa. Il tait anciennement connu sous le nom de tiple, prima et tarota. timbre (timbre). Cest la dsignation avec laquelle on caractrise un son. La qualit du timbre est ce qui diffrencie les tons. tipus de sardana (types de sardane) : chorales ou chantes. Il sagit de ces compositions qui possdent un texte et
peuvent donc tre chantes. Sous les impulsions du chant choral et de lutilisation de chansons populaires par les compositeurs de sardanes, trs tt, apparurent des compositeurs et des potes qui faisaient des sardanes pour des textes, ou des textes pour des sardanes, ou tout la fois. Une fois passe la splendeur des orphons catalans, les sardanes chorales sont entres dans une parenthse de demi-oubli, seulement entrouverte quelquefois par des tentatives de relance. Actuellement, nombreux sont les groupes de habaneras qui incluent des sardanes chantes dans leur rpertoire.

tipus de sardana (types de sardane) : de concert. Il sagit de compositions qui nont pas t conues en pensant
226

exclusivement au danseur et qui contiennent des lments qualitatifs propres leur excution dans une salle de concert. Les sardanes programmes dans un concert sinterprtent sous la forme rduite de deux sries de courts et deux sries de longs.

tipus de sardana, de conjunt (types de sardane) : densemble. Dans le droulement dun aplec, il convient dy avoir

une ou deux sardanes densemble (de conjunt). Il sagit de sardanes pour danser, comme nimporte quelle autre qui sy joue, mais qui ont la particularit dtre joues par les musiciens de toutes les cobles prsentes. Il faut les diffrencier des sardanes pour deux ou plusieurs cobles. Les sardanes densemble nont pas t composes spcialement pour tre joues (de conjunt) par des ensembles contrairement aux sardanes pour plusieurs cobles qui, elles, lont t.

tipus de sardana (types de sardane) : pour plus dune cobla. Il sagit de sardanes spcialement composes pour

tre joues par deux ou plusieurs cobles. Bien que les normes dinstrumentalisation soient les mmes, il faut que les auteurs, au moment de les crire, tiennent compte de certaines considrations importantes comme lquilibre sonore de luvre tant donn que se trouve multipli et pourrait rsulter excessivement strident. Cest le type de sardane le plus connu qui sinterprte lors des ballades, concours et aplecs. Certaines de ces sardanes, selon leurs gots et leurs critres personnels, sont appeles dansantes (balladores) par les sardanistes. Il est habituel dattribuer ce qualificatif une sardane lorsque sa musique est gaie, avec des changements dair et un saut bien marqu.

tipus de sardana (types de sardane) : pour danser.

tipus de sardana : revessa (types de sardane) : revessa. Les sardanes revesses (embrouilles) se dansent dans

les concours de colles, conjointement avec celle de prestige et celle de la fraternit. Lobjectif principal des sardanes revesses nest pas dtre bien danses, sinon de deviner le compte des pas courts et des pas longs de la sardane qui est interprte. Ceci, trs facile dans les sardanes normales, devient trs compliqu dans les sardanes revesses. La raison en est que les compositeurs de sardanes revesses sefforcent de faire en sorte que les courts et les longs soient trs semblables entre eux, quils ne soient pas
227

spars par une pause marque et que, durant les courts et les longs, se rptent les mmes motifs musicaux, sur peu de mesures, avec de toutes petites variations. La rptition de ces variations est llment que les danseurs doivent utiliser comme piste pour deviner le compte des courts et des longs.

tirabou (tire-buf). Expression par laquelle on dsignait le contre-pas son poque de dcadence et somme toute pjoratif. Le nom parat provenir du fait que le chef de danse devait traner les danseurs lorsquils ntaient pas suffisamment habiles ou lorsquils ne suivaient pas les indications quil donnait en rfrence au mouvement excuter. tirada (srie). Le nombre de mesures que comprend chacune des parties de la sardane sappelle srie. Ainsi, le nombre de mesures des pas courts sera la srie des courts. De la mme manire, lensemble des mesures quivalant aux pas longs sera la srie des longs. Et la somme des courts et des longs sappellera la srie totale. tonalit (tonalitat). Cest lensemble des phnomnes mlodiques et harmoniques qui rsulte de la structure des tons. On utilise galement ce nom de ton. Le ton est dtermin par la frquence dune note. On dit que les notes sont hautes ou basses alors que, en ralit, on veut indiquer que sa frquence est leve ou basse. trencar (couper). Lorsquun danseur ou un couple veulent entrer dans une sardane entre la droite dun homme et la gauche dune femme il sagit dune tentative de sparation du couple qui danse. Selon les lois de la sardane, cela nest jamais permis. trencat (coup, cass). Ce terme qui provient du contrepas et quutilise Miquel Pards, par opposition aux suivis, est employ pour dsigner les sries de deux et trois pas qui doivent se marquer la fin des courts et des longs. tres (trois). Cet lensemble de trois pas des trois seront donc lensemble de deux ou trois groupes de trois pas- qui correspondent aux trois mesures qui terminent les sries de courts et les sries de longs, en style ampurdanais quand la ou les sries

228

sont impaires et, obligatoirement, en style selvatan. La manire de pointer les trois ext explique dans larticle danser (ballar).

treure (sortir, trouver). On dit trouver ou sortir une sardane quand le danseur possde suffisamment de prparation musicale et dhabilet numrique pour russir compter les mesures de la danse et les rpartir avec justesse, de faon que la musique et le bal, parfaitement synchroniss, sachvent en mme temps et en accord avec les rgles qui rgissent chacun des styles ampurdanais et selvatan. trombone (tromb). Cest un instrument arophone, ou vent, en mtal (cuivre), actionn par une coulisse ou des pistons. Le trombone dit coulisse est le plus ancien et date du XVe sicle. En revanche, celui pistons est connu depuis la premire moiti du XIXe. Le trombone qui est utilis dans la cobla est accord en do. trompette (trompeta). Cest un instrument arophone, ou vent, en mtal, avec une embouchure. Il est form par un tube dun mtre de longueur, recourb deux fois. Du ct o il se joue, il comporte une embouchure. Lautre extrmit se termine par un pavillon. Cest un instrument trs ancien qui a t utilis lors de crmonies funbres ou militaires, et a t prsent dans des solennits sacres. La trompette appele simple ne peut excuter que la srie dharmoniques de son fondamental. Celle qui est utilise dans la cobla est appele pistons ou chromatique car elle peut excuter tous les sons de la gamme. Cette dernire est la plus rcente et appart au dbut du XIXe sicle, invente par Blhmel et Stlzel. En certaines occasions, et pour obtenir certains sons dtermins, on utilise la sourdine. La tonalit de la trompette est en si bmol.

229

230

-Vverticale, sardane (vertical, sardana). Dans les faons de danser la sardane, Josep Pla, excellent observateur de nos particularits, dcrit lancienne manire de la danser, horizontale, de la premire tape, immdiate de Pep Ventura, et la forme verticale, impose plus tardivement par la musique de Juli Garreta. Il sagit des sardanes qui se dansent maintenant, dont Pla dit : on saute sur un espace au sol trs petit, limit. Le corps oscille peu. On se tient droit, vertical, les bras se lvent plus droits, plus hauts, avec plus de vigueur et les paules se maintiennent plus rigides, maintenant on saute et on pointe (se punteja) plus. Cest la forme la plus moderne de danser la sardane, dans laquelle le rythme est plus vertical, sur un espace plus rduit. La sardane reste la mme et les deux faons de la danser verticale et horizontaleont chacune leur attrait si elles sont pratiques naturellement, le rsultat est le mme. verra (verra). Nom vulgaire avec lequel on dsigne aussi la
contrebasse.

volume (volum). Le volume dun son ou dune note musicale dpend de lamplitude de sa vibration. La plnitude dun instrument est dtermine par la capacit du volume quil peut atteindre.

231

232

-Xxeremia (cornemuse). Cest le nom sous lequel est connue la cornemuse Majorque, o cet instrument est encore conserv.

233

234

Apndixs
Ciutats Pubilla de la Sardana
Any Ciutat
1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 Girona Lleida Ceret Manresa Reus Banyoles LHospitalet de Llobregat La Pobla de Segur Olot LEspluga de Francol Berga Lloret de Mar Bellpuig Tarragona Igualada Torroella de Montgr Granollers Banyuls Tona Barcelona Les Borges Blanques Santa Coloma de Farners Prats de Moll Solsona San Sadurn dAnoia Sant Lloren de Cerdans Premi de Mar Santpedor Badalona Flix Salou Llan
235

Comarca
El Girons El Segri El Vallespir El Bages El Baix Camp El Pla de lEstany El Baix Llobregat El Pallars Juss La Garrotxa La Conca de Barber El Bergued La Selva LUrgell El Tarragons LAnoia El Baix Empord El Valls Oriental El Rossell Osona El Barcelons Les Garrigues La Selva El Vallespir El Solsons Alt Peneds El Vallespir El Maresme El Bages El Barcelons La Ribera dEbre El Tarragons LAlt Empord

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Mollet Martorell Cervera Encamp Calella Sant Joan de les Abadesses Terrassa Manlleu Cass de la Selva Malgrat de Mar El Vendrell Ripoll Palams Molins de Rei Esparreguera Santa Coloma de Gramenet Sant Climent de Llobregat Matar

Valls Oriental El Baix Llobregat La Segarra Andorra El Maresme El Ripolls El Valls Occidental Osona El Girons El Maresme El Baix Peneds El Ripolls El Baix Empord El Baix Llobregat El Baix Llobregat El Barcelons El Baix Llobregat El Maresme

236

Aplecs internacionals de la Sardana


Any
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Ciutat
Amsterdam Paris Zuric Tolosa de Llenguadoc Brusselles Florncia Marsella Hannover Luxemburg Ceret Innsbruck Lausana LAlguer (Sardenya) Copenhaguen Lisboa Manchester Graz Haarlem Malm Frankfurt Tallin Luxemburg

Pas
Holanda Frana Sussa Frana Blgica Itlia Frana Alemanya Luxemburg Frana ustria Sussa Itlia Dinamarca Portugal Regne Unit ustria Holanda Sucia Alemanya Estnia Luxemburg

237

Adreces Web dassociacions


Agrupaci Cultural Folklrica de Sant Feliu de Llobregat http://acf.santfeliu.net Agrupaci Cultural Sardanista de Cerdanyola del Valls http://agrupaciosardanista.entitats.cerdanyola.cat Agrupaci dAigestoses de Sant Andreu de la Barca http://agrupacio.iespana.es Agrupaci de Sardanistes de Caldes de Malavella http://wwww.caldes.org Agrupaci Folklrica Amunt i Crits http://amunticrits.terrassa.net Agrupaci Sardanista Avi Guillem http://usuarios.lycos.es/aviguillem Agrupaci Sardanista Barres i Escacs http://www.multimania.com/gsbie Agrupaci Sardanista Capellades http://sardanes.capellades.net Agrupaci Sardanista Continutat http://www.continuinat.com Agrupaci Sardanista Costa Brava http://www.palamossardanista.cat Agrupaci Sardanista de Cardedeu http://www.cardedeu.org Agrupaci Sardanista de Santa Perptua http://www.arquitecte.org/users/sardanista Agrupaci Sardanista de Vic http://www.vicvirtual.net/agrupaciosardanista

238

Agrupaci Sardanista dOrgany http://www.agrupaciosardanistaorganya.cat Agrupaci Sardanista Granollers http://www.entitatsgranollers.cat Agrupaci Sardanista i Cultural de Cabrera de Mar http://www.sardanistes.cat Agrupaci Sardanista lIdeal den Clav de Les Roquetes http://www.gencat.cat/entitats/clave.htm Agrupaci Sardanista Mollerussa http://www.amollerussa.com Agrupaci Sardanista Tarragona Dansa http://www.tinet.org Amlie-Palald Sardanes http://www.vallespir.portal.org Amics de la Sardana dAlguaire http://www.telefonica.net/web2/amicsdelasardana Amics de la Sardana de Cambrils http://www.sardanes-cambrils.org Amics de la Sardana de Canet de Mar http://www.canetdemar.org/entitats/sardana Amics de la Sardana de Cass de la Selva http://www.amicsdelasardana.net Amics de la Sardana de Cornell http://amicssardanacornella.blogspot.com Amics de la Sardana de Sitges http://www.gencat.cat/entitats/asarsitg.htm Amics de la Sardana de Vilassar de Mar http://www.sardanavilassardemar.org

239

Amics de la Sardana Terranostra http://www.terranostra.cat Casal Tarragon http://webfacil.tinet.org/casaltgn Coordinadora Sardanista de LHospitalet de Llobregat http://www.gencat.cat/entitats/coorsar.htm Entitat Sardanista de Sant Cugat http://www.esardanista.santcugatentitats.net LEscala Sardanista http://escalasardanista.blogspot.com Federaci Sardanista de les Comarques de Lleida http://www.sardalleida.org Foment de la Sardana de Barcelona http://www.fomentsardana.net Foment de la Sardana de Rub http://rubidigital.net/fomentdelasardanaderubi Foment Sardanista Andreuenc http://www.sant-andreu.com/entitats/fomentsardanista Foment Sardanista de Sant Sadurn dAnoia http://www.sardanesasantsadurni.org Fonovilassar 78 http://idd00cvj.eresmas.net Fundaci privada El Foment de Banyoles http://www.elfoment.cat Grup Sardanista Horta http://grupsardanistahorta.blogspot.com Grup Sardanista Montsant http://webfacil.tinet.cat/grupsmon

240

Grup Sardanista Tambor http://www.tambori.org Grup Sardanista Tot Bellvitge http://www.gencat.cat/entitats/gstotb.htm Jovent Sardanista dArbcies http://es.geocities.com/josarbucies Olesa Sardanista http://www.aolesa.com/olesasardanista Sabadell, ms Msica http://www.sabadellmesmusica.com Sabadell Sardanista http://entitatsabadellsardanista.blogspot.com http://www.gencat.cat/entitats/sabasas.htm Salt Sardanista http://www.gencat.cat/entitats/saltsas2.htm Secci Sardanista del Centre Cultural lAven http://www.sardaesplugues.org Secci Sardanista dEl Progrs http://www.amartorell.com Societat Sardanista Dansaires Vilanovins http://www.gencat.cat/entitats/socivila.htm Tradicions i Costums http://www.gencat.cat/entittas/tracomol.htm

241

Adreces Web de cobles


Banda i Cobla del Collegi Santa Maria de Blanes http://www.blanes.net/bandacoblasantamaria Bellpuig Cobla http://www.bellpuigcobla.com Cobla Antiga Pep de Figueres http://www.geocities.com/Vienna/1439/coblape1.htm Cobla Baix Empord http://coblabaixemporda.blagspot.com Cobla Baix Llobregat http://www.coblabaixllobregat.com Cobla Catnia http://www.coblacatania.net Cobla Ciutat de Girona http://www.coblaciutatdegirona.com Cobla Ciutat de Terrassa http://www.cobla.cat Cobla Contempornia http://www.contemporania.net http://www.contemporania.blogspot.com Cobla Jovenvola dAgramunt http://www.jovenivola.com Cobla Jovenvola de Sabadell http://jovenivola.com http://www.jovenivolasabadell.blogspot.com Cobla Juvenil Ciutat de Solsona http://www.coblasolsona.4t.com Cobla La Bisbal Jove http://www.labisbaljove.com
242

Cobla La Cervianenca http://www.lacervianenca.com Cobla La Nova Valls http://personal.telefonica.terra.es/web/coblanovavalles http://terra.es/personal/alfredll Cobla La Principal dAmsterdam http://www.cobla.amsterdam.nl http://www.myspace.com/coblaprincipalamsterdam Cobla La Principal de Berga http://www.xtec.cat/~jarza/sardana.htm Cobla La Principal de la Bisbal http://www.laprincipaldelabisbal.com http://www.audiovisualsania.com/pribisbal.htm Cobla La Principal de lEscala http://www.princescala.org http://princescala.blog.cat Cobla La Principal de Porqueres http://www.coblaprincipaldeporquers.com Cobla La Principal del Llobregat http://www.lallobregat.cat Cobla La Principal dOlot http://www.laprincipalolot.com Cobla Llusos de Taradell http://www.lluisos.cat Cobla Marinada http://www.coblamarinada.com http://www.myspaces.com/coblamarinadadebadalona Cobla Mediterrnia http://www.coblamediterrania.com Cobla Miramar http://personal.redestb.es/c_i_m/miramar/miramar.htm
243

Cobla Montgrins http://www.orquestramontgrins.com Cobla Ress de La Passi dEsparreguera http://www.coblaresso.com Cobla Jeus Jove http://reusjove.blogspot.com Cobla Sabadell http://coblasabadell2.blogspot.com http://www.coblasabadell.com http://www.coblasabadell.com/index2_archivos/Page740.htm Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona http://www.coblasantjordi.com http://www.myspace.com/coblasantjordi Cobla Trrega Jove http://www.coblatarregajove.com Cobla Vila dOlesa http://www.coblavilaolesa.tk http://viladolesa.blogspot.com Cobla-Orquestra Cadaqus http://www.lacadaques.cat Cobla-Orquestra Internacional Maravella http://www.maravella.com Cobla-Orquestra Internacional Selvatana http://www.selvatana.com Cobla-Orquestra Internacional Vila de Blanes http://usuaris.intercomgi.com/gamo Cobla-Orquestra Marina http://www.orquestramarina.com Msica per la Cobla http://www.musicsperlacobla.com

244

La Principal de la Nit http://www.laprincipaldelanit.cat La Simfnica de Cobla i Corda de Barcelona (SCCC) http://www.simfonicadecoblaicorda.org Tarasca. La cobla del ball http://www.tarasca.net

Adreces Web de colles


Colla gora i Grup de Colles Encant http://www.collagora.cat Colla Antaviana http://www.geocities.com/antavianaweb Colla Cossetnia http://www.fut.es/~cosse Colla Joia Catalana http://es.geocities/collasardanistajoiacatalana Colla Laietans http://www.laietans.cat Colla Mediterrnia de sardanes http://www.mediterrania.com Colla Petits Tarragona Dansa http://www.webpersonal.net/ptdastgn/index2.htm Colla Sardanista Argent http://www.geocities.com/Vienna/7584 Colla Sardanista La Geltr http://webs.demasiado.com/esg Colla Sardanista Rosa de Reus http://usuaris.tinet.cat/rosareus
245

Colla Sardanista Roure http://collaroure.blogspot.com Colla Sardanista Sa Palomera http://www.collasapalomera.cat Colla Violetes del Bosc http://www.violetesdelbosc.cat Colles Galzeran i Escola de sardanes Flordeneu http://www.collesgalzeran.cat Colles Sardanistes de Barcelona Ciutat i Comarques Barcelonines http://www.bcnciutatcomarques.net Colles Sardanistes de les Comarques Gironines http://www.sardanistes-gironins.com Dansaires del Peneds http://www.dansairesdelpenedes.cat http://www.dansairesdelpenedes.cjb.net Grup Dansaire Catalunya (Califrnia) http://www.casalcalifornia.org/grupdansaire/grupdansaire.html Grup de colles Nostra Ensenya http://www.grupne.com Grup Sardanista Dintre el Bosc http://www.lasequia.org/dintreelbosc Grup Sardanista Estels http://www.geocities.com/Vienna/9004/index.htm Grup Sardanista Estol http://www.estol.svt.es Grup Sardanista Maig http://www.grup-maig.cat Grup Sardanista Mirant al Cel http://iescasablancas.xtec.cat

246

Grup Sardanista Montserrat http://www.grupsardanistamontserrat.cat Grup Sardanista Riallera http://www.riallera.org Grup Sardanista Tambor http://www.tambori.org Grup Sardanista Xaloc Mare Nostrum http://www.webmare.com El rac de Mediterrnia Dansa http://mediterraniadansa.blogspot.com Secci Sardanista de La Passi dEsparreguera http://www.lapassio.net/sardanes/index.htm Uni de colles Sardanistes http://www.uniodecolles.net

Adreces Web de compositors


Carles Raya i Civit http://www.carlesraya.es/composicions.html Centenari Joaquim Serra http://www.joaquimserra.org/noticies.php Compositors de sardanes Viquipdia http://ca.wikipedia.org/wiki/categoria:Compositors_de_sardana Daniel Gasulla i Porta http://da2001es.geogle.pages.com/sardanesdani Eduard Toldr i Soler http://www.vilanova.cat./doc

247

Gerard Pastor i Lpez http://gerardpastor.com/Catacat.html Homenatge al mestre Francesc Mas i Ros http://www.caldes.org/fmasros Jordi Feliu i Horta http://perso.wanadoo.es/jordifeliuhorta Jordi Moraleda i Perxachs http://moraledinsky.geoglepages.com/sardanes Josep Maria Ruera http://www.ruera.net Josep Mas i Quer http://www.josepmasoquer.com Marc Timn http://www.marctimon.com/indexcatala.html http://www.marctimon.com/obres7.html Stravinski i la sardana http://edu365net/primaria/muds/musica/stravinski/cat.htm Xavier Montsalvatge i Bassols http://www.montsalvatge.com Xavier Pags i Corella http://www.xavierpages.com/cat/principal_cat.htm

248

Adreces Web vries


150 Anys de la Tenora http://sardanista.cat/fed/150tenora Arxiu de particelles de diversos autors http://fed.sardanista.cat/tpbasejc.asp Boig per la Sardana http://sardanista.cat/boigperlasardana Centre dEstudis Falsetans http://tinet.org/~cefalset Discografia sardanista dActual Records http://www.actualrecords.com Discografia sardanista dAudiovisuals de Sarri http://www.audiovisualssarria.com/sardanes.htm Discografia sardanista de DiscMedi http://www.discmedi.com/ca Discografia sardanista de Msica Global http://www.musicaglobal.net El bloc de la dansa http://elblogdelasardana.blogspot.com El bloc sardanista dels Botet http://sardanes.blogspot.com El sardanisme a Terrassa http://www.terra.es/personal/teresj Entitats catalanes http://www.entitatscatalanes.com Federaci Sardanista de Catalunya http://fed.sardanista.cat

249

Federaci Sardanista de Lleida http://www.sardalleida.org Frum de sardanisme.amunt.cat http://sardanisme.amunt.cat/forum Garonuna http://www.garonuna.com Josep Pla. La sardana http://www.lletres.net/pla/sardanes.html La cobla i la sardana http://www.xtec.cat/~rsellart/cobla/cobla.html La Sardana a lEscola http://www.ddgi.cat/recursosPedagogics/sardana La Sardana de lAlcalde dAmer http://www.firesfestes.com/Fires/F-Sardana-Alcalde-amer.htm Llus Subirana http://llsubirana.blogspot.com Portal de la sardana de la Viquipdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Portal.Sardana Sarau Artesenc http://www.minorisa.es/sarauartesenc Sardanateca de Joan Fageda i collaboradors http://www.jfcsardanes.net Sardanessitges http://sardanesitges.blogspot.com Tot sardanes i ms http://www.totsardanes.net Una dansa... la Sardana http://sardanaselvatana.blogspot.com

250

Lletres de 12 sardanes famoses

La santa espina
Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, que no hi ha terra ms ufana sota la capa del sol. Du va passar-hi en Primavera, tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera, i canta que cantars. Canta locell, el riu, la planta canten la lluna i el sol. Tot treballant la dona canta, i canta al peu del bressol. I canta a dintre de la terra el passat jamai passat, i jorns i nits, de serra en serra, com tot canta el Montserrat.

Lletra: ngel Guimer i Jorge Msica: Enric Morera i Viura

251

Per tu ploro
Anem a la muntanya que ara ve el bon temps; ve la Primavera, ve la Primavera, la-larala-la-la-la-la. Hores dalegria, hores de tristor. Ai del qui sen va i no tornar! Tamb, ms ai ! del qui perd lamor ! Adu, rosa dabril ! Adu, rosa encarnada ! Dem lluny del teu roser, denyorament em morir. Quan et diran la meva fi, plora per mi, que per tu plori; plora per mi, ms dolament, que amargament no s el teu plor. Eixuga el plor no ploris gaire, que et marciria el pas de laire. No ploris gens, no ploris, no, per tu i per mi, jo, que ja en s, be puc plorar millor. La-larala-la.
Lletra: Joan Maragall Msica: Pep Ventura

252

El saltir de la cardina
Pageseta moreneta vull cantar-te una can; vull dir-te duna vegada que tamb testimo jo. Com es mimen i sestimen per les branques els ocells, per que no hem damanyagar-nos tu i jo, com fan ells? No sents com refila la cardina que el niu enyora tota sola el company volgut de ploma fina que ha alat el vol, de cara al sol, i no ha tornat? A cercar-lo ja ha volat ! Ja de retorn el gai ocell refila entre les fulles; fent saltirons va la femella a nell, locell la t. Perqu has trigat aix? Qu hi manca, al niu, de nostre amor lencs? I ell li respon: -Ocella, petita i bella, seguint a saltirons de nostres illusions lestrella. I tot saltironant per la verdor, canta lamor, la, la, la. Veig, pageseta, que et tornes roja, tos ulls em diuen ben clar que s; com locella a son ocell, tu mestimars a mi. De tos llavis un pet voldria jo. Tu mhas pres amb tos ulls negres el meu cor. ets ma vida, ets ma joia i mon tresor. Com el cant de la cardina, nostre cant, ser dol, ser amors i triomfant.
Lletra: J. M. Francs Msica: Vicens Bou

253

LEmpord
Cap a la part del Pirineu, vora els serrats i arran del mar, sobre una plana riallera, s lEmpord ! Digueu, companys, per on hi aneu, digueu, companys, per on shi va, tot s cam, tot s drecera, si ens dem la m ! Salut, noble Empord, salut, palau del vent, parlem al cor content, una can ! Pels aires salar, pels cors penetrar, penyora sanir fent de germanor una can. A dalt de la muntanya hi ha un pastor, a dintre de la mar hi ha una sirena. Ell canta al demat, que el sol li s bo; ella canta les nits de lluna plena. Ella canta: -Pastor em fas neguit.Canta el pastor: -Em fas neguit, sirena.- Si sabessis el mar com s bonic ! - Si veiessis la llum de la carena ! - Si baixessis, series mon marit ! - Si pugessis, ma joia fora plena ! La sirena es fu un xic en. un xic en el pastor de la muntanya, fins que es trobaren al bell mig del pla i de lamor plantaren la cabanya: Fou lEmpord.
Lletra: Joan Maragall Msica: Enric Morera

254

La sardana de les monges


Al davant de lermita de Sant Rafel les sardanes airoses pugen al cel i tothom sent en lnima dolor de mel. Sardanes com aquestes mai shan sentit, fins la ballen els avis quan ve la nit, i als genolls de la mare salta el petit. Per planures i serres escampa el vent de la cobla les notes alegrement, i fins lona shi acosta que al lluny la sent. En un coll de muntanyes hi ha un monestir. De puntetes les monges van al jard que les roses encensen i el llessam. Les sardanes arriben fins als seus cors amb gatzara i rialles els balladors, i entorn delles, els arbres, quines remors ! Dues monges, en lombra, les mans shan pres. ja se nhi ajunten daltres i altres desprs; les de ms lluny sacosten; tothom ja hi s. Ballen totes porugues, ben dolament : enrogides de galtes, mig somrient, i sos peus en la terra ni menys sels sent. Rondinant, labadessa ja se nhi va. sent-hi a prop llagrimeja, no sap reny, que ella tamb ns filla de lEmpord. La lluna que saixeca, les monges veu. pel damunt de la tpia la cara treu, i els hi diu, bondadosa: -Balleu, balleu !
Lletra: ngel Guimer Msica: Enric Morera

255

Llevantina
Una donzella de la costa de Llevant, a labrandar-se la llum clara en lhoritz, sentia en somnis les paraules de laimant, que va deixar-la sola i trista en el dolor. -Ai, on s el meu amor que no et tinc en la mirada? Qu sha fet el jurament i lencs de ses paraules? Ai, amor, per qu has fugit de mi ! Confia amb les paraules que jo et dic -li deia lestimat encs damorel mn el veig amb tu molt ms bonic, molt ms bonic ! Et vull bella estimada, vora del cor ! Escolta, bonica ! tu ets la donzelleta ms amada. Escolta, bonica: tu no sers de mi mai oblidada. No oblidis tu, no oblidis tu lamor ms constant. No oblidis tu, no oblidis tu lamor pur i sant Llevantina, Llevantina, jo et ser sempre fidel i als meus ulls veurs un cel revivint el goig de la pau divina. Llevantina, creu en mi !La donzella enamorada resta trista tota sola perqu es veu abandonada de lamant i es desconsola, i venuda denyorana, per calmar el seu sofrir prefereix, sense esperana, morir !
Lletra: Ribera i J. Serracans Msica: Vicens Bou

256

Can damor i de guerra


Ning, nang, ning, nang. Ja la campana vol repicar i el sant ens crida des de laltar... Sempre en lanyada, deixa diada les flors ms belles portem aqu. I teixint senzilles toies, nostres mans gentils de noies, al bon sant en fem ofrena, perfumant el seu altar... Ning, nang, ning, nang. Ja la campana torna a sonar, alegra ens crida son repicar... En el Vallespir, la vida del meu cor un jorn va sentir les glries de lamor. Terra, bella terra nostra, terra de lamor sens fi, llum tota bellesa de bonic florir... Dola terra, jo testimo i amb el cor tot abrandat, terra meva jo proclamo mon amor mai igualat. Per tu ma vida ser lalegria del goig de lamor. terra nostra, la preuada formosor tingui sempre la besada del meu cor. Terra nostra, terra amada, per a tu la flor millor, per el sant les flors boscanes, per a tu la flor del cor !

Lletra: Llus Capdevila i Vctor Mora Msica: Rafel Martnez i Valls

257

Sota el mas Vents


Sota el mas Vents la sentor de tarongina sota al mas Vents ens embriag tots dos. Larbre de la nit flor destels a cada branca, larbre de la nit ombrejava el nostre pit. Les foscors del mar resplendien amb lencesa, les foscors del mar i el girar feixuc del far. Sota el mas Vents la sentor de tarongina sota el mas Vents ens embriag tots dos.

Lletra: Toms Garcs i Miravet Msica: Pep Ventura i Casas

258

s la Moreneta
T la nostra terra la muntanya que lenveja tot el mn que s Montserrat. Quina terra ms galana es la terra catalana. Que tindran aquelles terres que tothom queda admirat de Montserrat. A la Moreneta tots volem i lestimem. s la Moreneta la fe del poble catal lestel del seu cam. lafany dels seus amors. De lEscolania la veu al cel han escoltat i el s de la oraci ressona per tot Montserrat. Quina flaire fa ms catalana la muntanya sanat del meu cor i la Moreneta que ens escolta ens mira i ens dna tot lamor. Tota la muntanya et volta donant-se les mans sardana de lamor dun poble de cristians. Sona la tenora no s que tenen els seus cants vetlleu Senyora pels catalans.
Lletra: Antoni Carcell i Tosca Msica: Antoni Carcell i Tosca

259

A la plaa hi ha sardanes
A la plaa hi ha sardanes quines ganes de ballar! A la plaa hi ha sardanes digues si amb mi hi vols anar. Sents? Ja ens toca la tenora i refila el flabiol, au!, anem-hi que ja s hora, no mhi deixis anar sol. Vine, vine amb mi i escolta les paraules que et vull dir. Puntejant poc a poquet i estrenyent la teva ma s ms dola lesperana de que tu mestimars. Puntejant poc a poquet vaig parlant-te de lamor i els compassos de la dansa va seguint el nostre cor. Mentre la cobla alegrement els llargs airosos llana al vent. A la plaa hi ha sardanes amor i vida toferir, ballarem nostra sardana i els cors tamb.
Lletra: Santiago Gurdia Msica: Joaquim Alfonso i Navas

260

Girona menamora
Salut ! Oh noble Girona heroica i senyora ciutat immortal orgull dels catalans. Ets lleial majestuosa i comtal nostre cap i casal. I els gironins tenyorem si un dia ens trobem lluny de tu... Perqu Girona ens enamores i et portem sempre al cor, i et portarem sempre al cor ptria nostra que tant ens enamores. Girona, tenamora a tu menamora a mi, i a tots ens enamora. Les seves gestes sn orgull dun passat gloris, que canta la nostra histria. Oh terra brava la ms catalana bressol vivent de la gegant sardana ens enamores i ens enamorars... Eternament... Eternament...
Lletra: Ricard Viladesau i Caner Msica: Ricard Viladesau i Caner

261

Igualada, Ciutat Pubilla


Recolzada al riberal del riu Anoia amb un gest de senzilla majestat Igualada sota el cel glateix de joia fit a fit amb el perfil de Montserrat. Igualada ciutat bella del cel patri ets una estrella de llum viva i palpitant, i el teu nom de ciutat noble per ms goig del nostre poble t un nou ttol rellevant. Ara ets tu Ciutat Pubilla i aquest mot s llum que brilla sobre el sor dels catalans, nom lligat a la sardana i a lensenya catalana que ens uneix i ens fa ms grans. Que la veu de la tenora tendra, dola, seductora, amb valenta claredat faci entendre a tots els pobles els anhels ms grans i nobles: pau, amor i llibertat.
Lletra: Ignasi Castelltort i Miralda Msica: Joan Lloans i Mndez

262

263

264

Вам также может понравиться