Les quatre grans

cròniques medievals
 Historiografia catalana
La prosa que predomina en els segles XIII i XIV, a
banda de Ramon Llull, pertany bàsicament a tres
àmbits:

1.- Historiogràfic Caràcter

divulgatiu
2.- Religiós i moralitzant
3.- Humanístic

Historiografia: és el registre o memòria fixada per

l’home per parlar del seu propi passat.
-Neix de la necessitat de les nacions de l’Edat
Mitjana per deixar constància escrita dels
esdeveniments més importants de la seva existència.
- Es manifesta a partir de dos gèneres: cançons de
gesta i cròniques medievals.
 CANÇONS DE GESTA
- Narracions en vers, escrites en
llengua vulgar, centrades en els fets
heroics de tipus històric o
llegendari i de caràcter nacional.
- Protagonista idealitzat.
- Estil simple però narració de to
solemne.
- El poeta és el compositor i el joglar
qui les difon entre el públic
acompanyat per un instrument de
corda.
- En català no se’n conserva cap perquè
no es traslladaven a l'escriptura, si no
era en casos excepcionals. En castellà:
Cantar del Mío Cid i en francès la
Chanson de Roland.
- Algun fragment apareix però en
alguna de les cròniques, modificat
(Jaume I, Bernat Desclot i Ramon
Muntaner).
 CRÒNIQUES

- Extenses narracions en prosa de fets històrics,

gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a
ser escoltades o a ser llegides individualment.
- Les primeres són redactades en llatí, pel públic
erudit a qui anaven adreçades (Gesta romanorum).
Però a partir del SXIII van ser traduïdes al català,
p.ex: Gesta comitum barcinonesium (vida i
gestes dels comtes de Barcelona i dels reis d’Aragó).
- Simultàniament, comencen a escriure’s en català
(Les 4 grans cròniques).
 Crònica de Jaume I o Llibre dels Feits
- Escrita en dues etapes, els anys 1244 i 1274,
coordinada directament pel monarca. Dos autors: en la
darrera etapa dicta una persona de confiança (rei
malalt).
- Narra de manera autobiogràfica (s’entreveu alguna
1a persona) la vida i les gestes més importants del rei
(conquestes de València i Mallorca).
- Rei= heroi. No sempre es descriuen fets militars i
polítics, sinó que també es donen detalls de la seva
vida quotidiana = humanització.
- Llenguatge popular (refranys, dites, expressions
col·loquials) i llengua de personatges forasters (francès,
aragonès, castellà i àrab - veracitat).
- Sentiment religiós.
- Estil àgil i realista.
- Dues versions: una en llatí (ordenat a un escrivà, en 3a
p.s), una en català (1a persona majestàtica “NOS”).
 Crònica de Bernat Desclot o Llibre del
rei en Pere
- Redactada entre 1283 i 1288.
- Sembla que la va escriure el tresorer Bernat Escrivà (del casal mallorquí
Des Clot), que va utilitzar documentació de la Cancelleria Reial. En la
primera línia de la crònica és l’únic lloc on s’esmenta l’autor (discreció).
- Protagonista: rei Pere II el Gran, el regnat del qual és explicat amb rigor i
detall.
- Temes centrals:
- Conquesta de Sicília.
- Invasió dels francesos i posterior alliberament: sentiment
antifrancès i anticastellà.

- Exaltació de la figura de rei: to heroic.

 Crònica de Ramon Muntaner

- Considerada la millor i més emocionant de totes.

- Iniciada el 1325 a l’Horta de valència, a Xirivella.
- Abasta des de l’engendrament de Jaume I fins a la coronació
d’Alfons el Benigne.
- Protagonistes: rei i caps de l’exèrcit, però també ell mateix,
ja que coneix els fets de primera mà. En primer lloc, forma part
de la cort de Pere el Gran i es converteix després en cavaller de
Jaume II a Mallorca.
- Objectiu principal: exaltació del reis del Casal d’Aragó 
exageracions i tergiversacions del relat.
- Obra escrita per ser llegida en veu alta: procediments
joglarescos i llenguatge viu i col·loquial.
Crònica de Pere el
Cerimoniós

- Escrita entre 1349 i 1385.

- Objectiu: justificar la política reial.
- Supervisada pel mateix monarca, el qual se’n sent l’autor (1a
persona majestàtica).
- Ens narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra
contra els nobles rebels a València i Aragó.
- Utilitza notes personals que ens permeten conèixer millor com era
el protocol i els costums la noblesa de l’època.
- Rei: no és cap heroi, sinó un príncep renaixentista, cruel i sense
escrúpols.
- Tancament de l’època daurada de la historiografia catalana.
 Característiques comunes

 Són contemporànies: narren històries que no estan gaire lluny en el temps

(narrador ha viscut els fets).
 Contacte amb el monarca: contacte directe:
- Jaume I i Pere el Cerimoniós: intervenen directament.
- Ramon Muntaner i Bernat Desclot: part de la comitiva reial.
 Heroisme i èpica: els reis retratats com a herois de grans gestes (valents,
decidits, cruels).
 Llengua: koiné de la Cancelleria Reial (uniformitat).
 Sentiment nacional: estima per les terres de la Corona. Oposat al sentiment
antifrancès i anticastellà.
 Fonts: personals (memòria), administració i literàries (cançons de
gesta i nov. cavalleresques).
 Veu narrativa: present en totes:
- 1a persona majestàtica (“nos”): monarques Jaume I i Pere el
Cerimoniós.
- 3a singular: Bernat Desclot (pretén passar desapercebut).
- 3a singular, però pregonant-ne l’autoria: Ramon Muntaner.