ESTEREOTIPS I

PREJUDICIS
Nil Pujolrs
Joan Roset
Albert Tibau
Laia Torres
Slvia Zurdo

INTRODUCCI

Un prejudici s una creena o valoraci que un

fa de manera precipitada sense base de certesa
i que canvia el seu punt de vista.

Els estereotips sn un conjunt d'imatges

mentals i de construccions lingstiques a causa
de lherncia cultural i d'un conjunt de prejudicis
i d'actituds adquirits.

PREJUDICIS: Qui els pateix?

Moltes vegades es pensa que noms es donen

a ladolescncia ja que els nois i noies pateixen
confusions i tenen dubtes i aix provoca que es
facin vulnerables i hagin de buscar la manera de
defensar-se. Per es poden donar en totes les
etapes de la vida, tot depn de la personalitat de
la persona, s a dir, la seva inseguretat
personal, lansietat i lhostilitat.

PREJUDICIS: Aspecte extern

La nostre imatge diu molt de nosaltres ja que la

primera impressi s molt important.

La manera de vestir, el caminar, el maquillatge,

els smbols religiosos i la higiene, ens fan
imaginar i determinar el carcter, les creences,
lorientaci sexual de la persona en la que ens
fixem.

PREJUDICIS: Aspecte extern

LA MANERA DE VESTIR
La majoria dels joves, tenen una moda a
seguir, de manera que una persona que no la
segueix i vesteix molt diferent dels altres
sovint s exclosa del grup.
Moltes vegades jutgem a una persona i
letiquetem segons com vesteix en diferents
grups: gtic, emo, pijo, raperes...

PREJUDICIS: Aspecte extern

MAQUILLATGE
Si una noia no es maquilla gaire, es diu que no
es cuida i que no li importa el seu aspecte
extern.
Per altre banda si va ben maquillada,
interpretem que s neta, es cuida i li importa la
seva imatge.
Si s un home el que es maquilla podem pensar
que ens vol transmetre la seva orientaci
sexual, (homosexualitat). Per tamb podem
trobar els homes metrosexuals que es poden
maquillar sovint.

PREJUDICIS: Aspecte extern

ACCESSORIS
A lhora de seleccionar els accessoris que ens
posarem, tenim en compte els prejudicis ja
existents que ens beneficiaran a lhora de
com ens veu laltre gent i els prejudicis que
ens poden atribuir.
Hi

ha accessoris que serveixen per

autoetiquetar-te en un grup: religis o social

ACCESSORIS

Religis:
El rosari (tot i que a vegades es porta sense cap
intenci religiosa sin esttica), el vel (tret islmic),
kip (la religi jueva), el bindi (religi hind), etc.
Social:
Moda rapera: gorres amples i pintades, pantalons
amples, camisetes amples i dessuadores de talles
mes grans.
Moda pija: accessoris molt cars com ulleres RayBan, jerseis de marques cares, cinturons de D&G,
Tommy Hilfilger, G-Star Raw...

PREJUDICIS: Aspecte extern

SMBOLS RELIGIOSOS:
No serveixen tant sols per marcar la religi a la qual
pertany una persona o un collectiu, sin tamb per
distingir ltnia a la qual pertanys.
El rosari no noms el porten els seguidors de la fe
cristiana sin que tamb defineix la raa gitana.
El hiyab o xador a part de definir les dones de religi
musulmana tamb creem el prejudici de que s
dorigen marroqu mentre que poden ser de qualsevol
pas.

PREJUDICIS: Aparena fsica

Especialment els mitjans de comunicaci influeixen en

laspecte fsic; la televisi ensenya des de les
passarelles les noves tendncies o tamb els anuncis
de televisi hi influeixen i sobretot en els estereotips.
Aquests fets poden provocar que algunes persones
quedin afectades, ja que es volen assemblar a les
persones de la televisi i poden patir anorxia o
depressions que poden provocar que caiguin en la
droga.
Tamb hi poden haver-hi comentaris a les escoles i
poden provocar assetjament escolar el qual es dna
especialment entre nens i nenes de 12 i 14 anys.

PREJUDICIS: Aparena fsica

OPERACIONS ESTTIQUES I TRACTAMENTS:

En

totes les poques hi ha hagut el prototip de

persona perfecte, amb uns trets que han atret la seva
atenci.
Per aix existeixen solucions per aquells petits
defectes que tot i ser naturals no estan acceptats en
el cnon de bellesa tpic de la societat actual i antiga:
les operacions esttiques o tractaments amb
productes qumics.

OPERACIONS ESTTIQUES I TRACTAMENTS:

Actualment sofereixen solucions per a tot tipus

dinsatisfaccions fsiques personals sempre i quan
gaudeixis de una bona renda econmica, ja que aquests
tractaments no solen ser barats i sovint es relaciona
amb les persones amb bastants diners (pijos).
Tamb hi han operacions que van ms enll de
modificar petits defectes fsics, sn operacions que
estan adreades a un grup de persones que no est
dacord amb la seva condici sexual i volen deixar de ser
biolgicament aix mitjanant un canvi de sexe.

OPERACIONS ESTTIQUES I TRACTAMENTS:

Aquestes insatisfaccions amb el cos es poden donar

especialment en ladolescncia en el qual el cos
comena a patir els canvis i es donen comentaris els
quals poden afectar a les altres persones.

Aix pot provocar que nois i noies menors de 18 anys es

vulguin operar per tal de canviar aquestes
imperfeccions. Aquestes intervencions sovint sn als
pits, glutis, llavis i a la panxa (liposucci).

PREJUDICIS: Enquestes

PREJUDICIS: Enquestes

CONCLUSIONS

Sempre hi ha hagut prejudicis i es donen inconscientment,

sense donar-sen compte.
No ens hem de basar noms ens lexterior ja que una
persona pot ser molt diferent que el seu fsic, ja que es
pot vestir o maquillar-se o portar accessoris per tal de que
la gent cregui que s un tipus de persona que no s; per
aix em dintentar veure a linterior de les persones.
Aquests prejudicis no sn certs per totes les persones ja
que una persona molt mal cuidada pot ser igual o ms
bona persona que una persona neta i polida.
Per tant em de crear les nostres idees i no deixar-les
condicionar per prejudicis que es poden veure o donar i
que no engloben a tota la gent.

ESTEREOTIPS

Walter Lippmann s el primer en utilitzar aquest

terme i diu que els estereotips sn un mecanisme
de defensa.

Lippmann creu que en moltes situacions en les que

ens trobem cada dia, no seguim un procediment
lgic de primer observar i desprs jutjar, sin que
primer jutgem, definim, i desprs mirem.

ESTEREOTIPS: Cinema

Al llarg de tots aquest anys shan anat trobant molts

estereotips en el cinema, que tamb han anat
evolucionant, com les modes, les tendncies, etc.
Per sempre hi ha hagut aquell exemple a seguir,
lestereotip principal que sempre seguia els altres, la
feminitat
Aix doncs el cinema ens ajuda a conixer les relacions
desiguals entre homes i dones i representa la societat
actual a travs de les pellcules.

ESTEREOTIPS: Cinema

CINEMA JUVENIL:
Aquestes

pellcules estan dirigides pels adolescents

que veuen la seva vida reflexada amb imatges.

Aquest gnere provoca que els adolescents

simaginin que aquest fet s real i ho apliquin o ho
intentin fer realitat.

CINEMA JUVENIL:

Una classe on tothom fa el que vol i els professors no

diuen res. El tracte entre aquests s informal i sovint sn
mal tractats.
Sovint les protagonistes sn noies guapes i sovint
rosses amb un bon cos i populars les qual sn el centre
datenci de tot dinstitut.
Els nois, en lactualitat sn esportistes amb un bon
atractiu, bastant forts els quals estan rodejats sempre de
noies boniques (animadores). En aquestes pellcules el
protagonista s aquest noi, que juntament amb la noia
guapa van al ball de fi de curs sent els reis de la nit els
quals tothom segueix i enveja.

CINEMA JUVENIL:

En la nostra poca, sempre existeix la tpica noia amiga

de la protagonista que li t molta estima per lenveja
molt. De manera que segueix el model per en molts
casos sacaba lamistat.

Alguns exemples de pellcules juvenils sn:

Actuals: Revelin en las aulas, High School Musical,
La escuela de genios, Escucha mi voz ...
Altres poques: Grease, Sandy, Los chicos del coro...

ESTEREOTIPS: Cinema

CINEMA DACCI
El

cinema dacci, es caracteritza pels fets i accions

realitzats pels protagonistes desprs de passar una
srie de proves o situacions que lajuden a arribar a
algun dest. Aquestes pellcules, solen tenir una
existncia moguda, plena de fets inesperats, plena
dobstacles, de riscs i de perills que els porta en la
majoria dels casos a realitzar actes heroics.

CINEMA DACCI

Largument sovint, es gesta per laparici dun problema

o algun conflicte a resoldre, que el protagonista ha de
solucionar i sovint hi haur un antagonista que impedeixi
complir el seu objectiu. Per a fer-ho s necessita els
segents personatges estereotipats:
Un noi fort, normalment amb un bon atractiu i una
bona agilitat. En molts casos sn els prnceps o reis
dalgunes terres o b sn herois que tenen doble vida
i es troben amb un amor que no sap la seva
verdadera forma de vida.

CINEMA DACCI

Una noia ja sigui acompanyada dun noi o no, la qual s

atractiva i sovint al tenir bon cos, va ms destapada. Sol
ser la parella del protagonista. Pot succeir algun
entrebanc que faci perillar la seva vida, tot i que al final
es veur salvada pel protagonista.
En algunes pellcules dacci com per exemple agent
007, Missi Impossible o la saga de Jackie Chan, ens
trobem un protagonista especialista en arts marcials o
b en dispositius tecnolgics avanats i futuristes en les
quals a cada una de les pellcules es troba un enemic
diferent.

ESTEREOTIPS: Cinema

CINEMA DE TERROR:
Aquest tipus de cinema es basa sobretot en crear un
clima terrorfic i saconsegueix a travs de monstres,
fantasmes, bruixes, dimonis, zombis, vampirs,
homes-llop o nenes petites possedes. Sovint tamb i
prenen part fantasmes invocats i esperits malfics
que a travs de jocs que tracten de comunicar-se
amb el mn dels morts apareixen per allionar els
personatges que han gosat cridar-los

CINEMA DE TERROR:

Els personatges daquest tipus de cinema es podrien

caracteritzar generalment de la segent manera:
El personatge que terroritza als protagonistes sol
respondre al perfil segent: una ment sdica i
assassina i una manera de vestir desmanegada. A
ms sol portar una mscara ttrica per espantar el
pblic i als protagonistes als quals assetja.
Els protagonistes solen acabar morts, i sn joves
desventurats que surten de festa per boscos allats(La
matana de Texas), famlies que shan traslladat a una
casa encantada i vella que ha viscut un passat fosc (Los
otros) o b que shan perdut a la carretera i han de fer
nit a dins el cotxe (Km 666).

CINEMA DE TERROR:

Tamb a vegades els nens petits sn els que acaben

amb vida de la mala experincia, o b acaben
desgraciant la famlia possets per un dimoni que lobliga
a matar la famlia.
No tan sols hi ha estereotips en els personatges, sin
que tamb sen donen en les situacions que els
personatges viuen:
Els personatges ms valents i amb ms capacitat de
supervivncia sn els que al llarg de la histria sen
surten vius (tot i que a vegades greument ferits,
heroicament) com per exemple a La casa de cera.

CINEMA DE TERROR:

Sovint, per, no sn els personatges ms atrevits els

que sobreviuen, sin que sn els que moren ms de
pressa per tenir massa curiositat. s una situaci que es
dna molt en el cinema de terror, en la qual tots en hi
hem trobat i pensem No ho facis, perqu ho fas? o No
veus que et mataran?.

ESTEREOTIPS: Cinema

CINEMA ROMNTIC
Aquest tipus de gnere tracta sobre lamor entre
persones en que han de lluitar per aconseguir-lo o en
molts casos lamor perfecte que ha durat durant molts
anys es perd ja sigui per algun sentiment envers una
persona nova, o alguna causa de distanciament.
Moltes daquestes pellcules poden tenir un final
trgic en que una persona de la parella, es mort o
sen va ja que no senamora envers laltre. En canvi,
tamb es pot donar un final feli en que les persones
troben la seva meitat i tenen una vida feli desprs de
haver passat una histria llarga i complicada, i en
molts casos acaben en el matrimoni.

CINEMA ROMNTIC

Quan aquest final s trgic, els personatges presenten

certs estereotips:
Lhome s atractiu, romntic, que ho vol donar tot per
la seva parella, i sembla molt innocent. Al llarg de la
histria aquest personatge va canviant, de manera
que podrem dir que s un personatge rodo, ja que la
seva manera dactuar i de pensar s molt diferent, ja
que la dona pot ser que en un principi pensi com ell
per que al llarg de la histria tamb canvi en la seva
manera de pensar i repercuteixi de forma negativa en
el home; per tamb pot ser que sigui lhome que a
causa dels seus actes, sigui la dona la perjudicada.

CINEMA ROMNTIC
Un

altre cas, s que la noia es fa respectar, atractiva,

que t les idees clares i que lamor vers el seu home
s fidel. Aix causa, que lhome sigui conscient dels
seus actes de manera que puguin tenir un amor
etern. Al llarg daquesta histria, aquests fets es
demostren i en la majoria dels casos lhome li
demana el matrimoni a la dona. Ms endavant,
grcies a la seva felicitat, decideixen aportar alg
ms a la seva famlia, un fill.

CINEMA ROMNTIC

Aquelles pellcules en que lamor s impossible, els

personatges sn caracteritzats amb altres estereotips, ja
que moltes delles segueixen el perfil de la pellcula
Titnic:
Al comenament, sn dues persones independents,
que alguna pot estar compromesa amb una altre i
que cap de les dues sap de laltre. Fan la seva vida
fins que es coneixen, s un amor a primera vista, a
partir daquest moment, fan el possible per coincidir,
encara que el seu amor sigui impossible i els seus
pares facin el possible per impedir-ho.

CINEMA ROMNTIC
Al

final de tot aconsegueixen estar junts per per poc

temps, ja que a causa de les circumstncies de la
vida un dels dos es mort i laltre queda pres amb el
seu amor.

Algunes pellcules amb aquests estereotips sn: Ttanic,

El diario de Noah, La decisi dAnne, Ghost...

ESTEREOTIPS: Msica

En la msica sovint relacionem lestil propi de la msica

amb un grup de persones, per exemple:

GTICA
Es sol relacionar amb el grup en qu tots solen anar
vestits de negre i s una msica ttrica i fosca aix,
la gent gtica es sent identificada amb el grup i aix
fa que el pblic daquest grup de msica sigui
majoritriament gtic. Tot i aix, en distingim dos
tipus:

MSICA GTICA
Es

denomina rock gtic al conjunt d'estils musicals

que tenen en com el gust pel fosc i dramtic.
Existeixen mltiples estils que solen ser denominats
indistintament rock gtic. En aquest sentit podem
afirmar que hi ha una concepci mplia i una
concepci concreta del terme. The Cure, London after
midnight, Sisters of mercy, sn clars exemples
daquesta msica.

El metal gtic s un subgnere del heavy metal, en

alguns casos el metal gtic combina l'agressi del
heavy metal amb les esttiques malenconioses fosques
del rock gtic i del darkwave.Alguns grups de metal
gtic sn: After Forever, Celtic Requiem.

MSICA HOUSE
El house es sol relacionar amb gent pija, gent que sol
anar a la discoteca i gastar-se diners amb vestits cars,
etc.
El House s un estil de msica electrnica. Les arrels
del House comencen en 1985. El House s primer de tot
un descendent directe del so disco que aconsegu
trencar a travs de la msica.
Alguns exemples de la msica house sn Daft Punk,
Basshunter, Bob Sinclair, David Guetta...

REGGAE

El reggae s un gnere musical que es va desenvolupar

inicialment a Jamaica des de finals de la dcada de
1960. El terme reggae sovint s usat per designar la
majoria dels ritmes jamaicans, com lska, el dub i el
rocksteady. Tanmateix, el reggae prpiament dit s un
estil de msica particular que s'origina a partir de
l'evoluci directa de l'ska cap a ritmes ms lents, passant
pel rocksteady.
El reggae es sol associar a gent pacifista i tranquilla i al
moviment rastafari, gent tamb sovint jove, i sobretot
negres. Tamb es sol associar amb la droga, sobretot la
marihuana, molt tpica del pas dorigen del reggae.
Alguns cantants de msica reggae sn Bob Marley, Peter
Tosh, Alborosie, Jimmy Cliff i Alpha Blondy.

ESTEREOTIPS: Televisi

Moltes vegades trobem que els programes del cor solen ser
presentats per dones, a les quals satribueix la sensibilitat,
lexperincia materna, la bellesa i la curiositat. Sn pocs els
programes del cor presentats per homes, per en els ltims
anys aix ha evolucionat molt i ara cada dia la televisi
aposta per canviar aquests rols.
Les dones joves sn les que molt ms que freqentment
apareixen en els anuncis adreades o b a homes o a dones
joves tamb. El problema est en que les models dels
anuncis sn aix: models. Sn noies guapes, presentades
com a amables, simptiques, respectuoses, intelligents,
primes, socialment ben integrades i amb un cos 10.

TELEVISI

El problema s que els homes, en veure en cada anunci

aquests valors en les dones, llavors es creuen que aquella
dona existeix i no sol ser aix, per tant, lhome quan troba
una dona normal, que no t tots aquells valors, lhome es
creu que aquella dona s estranya i per tant la rebutja
esperant a aquella dona com la daquell anunci. La
publicitat ens ha cegat en aquest sentit.
Per s que el que pensi lhome influeix en la dona, i per
tant aquella dona es creur inferior, i far tot el possible
per assemblar-se a la dona que ell vol que sigui: aquella
que no existeix. Per tant s un cicle que a les fases finals
perd el sentit i comena a causar malestars, com poden
ser tamb malalties i trastorns psicolgics com depressi.

ESTEREOTIPS: Literatura

s lart que consisteix a crear obres que busquen una

finalitat esttica i expressen els sentiments i les idees de
lautor.

La literatura pot cert estereotipada en diversos gneres:

Literatura infantil: aquesta literatura va dirigida en
nens petits i sovint tenen com a personatges fades,
bruixes, llops, prnceps i princeses...

LITERATURA INFANTIL
Les

fades: representen la mgia bona, protegeixen

lheroi i lluiten contra la bruixa. Els colors que la
representen solen ser colors clars com rosa, blau,
blanc.. amb vestits arreglats. Ajuden a la protagonista
a aconseguir lamor. Algunes histries on apareix
aquests personatge sn: Ventafocs, Bella dorment...
Les bruixes: representen el poder del mal que ha de
ser destrut. Normalment, van vestides de colors foscos
com el negre amb una capa llarga i un barret punxegut.
Lestereotip daquestes, s portar un nas punxegut amb
una berruga a la punta. Alguns exemples sn: La bruixa
avorrida de les tres bessones, la malvada de la
Ventafocs i de la Blancaneus...

LITERATURA INFANTIL
Llops:

aquest personatge simbolitza la por de la nit, la

foscor... ja que s un animal salvatge, en el que se li
atribueix en moltes histories que es menja persones.
Alguns exemples de llibres infantils on apareix aquest
personatge sn: la Caputxeta vermella, Les set
cabretes, Els tres porquets..
Prnceps: sn els herois de les histries i sovint
rescaten a la princesa de la qual senamora. Molts
cops aquests finals sn amb un pet com s el cas
de la Bella dorment i la Blancaneus. Aquests per
aconseguir rescatar a la princesa ha de lluitar contra
la bstia de lhistoria, per sempre obt la victria.
Normalment sn nois guapos.

LITERATURA INFANTIL
Princeses:

sn les protagonista de la histria que moltes

vegades sn rescatades per el prncep en un castell o de
la bstia. Aquest personatge al llarg de la histria va
acompanyat daltres personatges com els set nans, o les
tres fades... ja que tenen molta confiana amb ells, i
aquests lajuden a resoldre el problema o a alliberar-la.

La literatura es basa en aquests tipus destereotips, es

poden trobar tan en la literatura infantil com en llibres
dadults, per la literatura no es basa noms en els llibres,
si no que tamb hi trobem el teatre en el qual sovint el
qualifiquem dantic ja que actualment no est molt de moda
anar a veure obres de teatre i les associem amb una
activitat avorrida i vella.

CONCLUSIONS

Amb aquests treball em aprs com els estereotips es troben

en la nostre vida diria. Sense que ens en donem compte
es troben a per tot arreu i ens condicionen la nostre manera
de pensar, per tan quan una cosa es troba a fora daquests
cnon ho trobem rar i per aix ens costa acceptar-ho.
En el cinema , aix tamb passa i ens em donat compte ara
ja que abans de fer aquests treball sobre aquest tema ni
ens en donvem compte ja que no li donvem importncia
al fet que casi totes les pellcules tinguessin un patr al que
seguir.
Tamb sense adonar-nos compte agrupem a la gent segons
la msica que escolten i una persona que escolta rock
potser una persona que la seva imatge no ho sembli per
tant, no em de classificar a les persones pels seus gustos.