Sistemes tèrmics I

Tema 2. Conducció

Dra. Eng. Ind. Núria Garrido

Despatx: 148 – TR4 (I sotsdirecció Entorn)
E-mail: nuria.garrido@upc.edu
 Tema 2. Conducció

 Objectius:

• Entendre la multidimensionalitat i la dependència de la

transferència de calor respecte el temps i les condicions en
les que es pot realitzar una aproximació d’un problema de
transmissió de calor al cas unidimensional.

• Obtenir l’equació diferencial de la conducció de la calor en

diferents sistemes de coordenades i simplificar-la pel cas
unidimensional estacionaris.

• Identificar les condicions tèrmiques en les superfícies:

expresar-les en forma matemàtica com condicions de
frontera i inicial.

• Resoldre problemes de conducció unidimensional de la calor

 Tema 2. Conducció
 Objectius:
• Entendre el concepte de resistència tèrmica i les seves
limitacions, i desenvolupar xarxes de resistències tèrmiques
per problemes pràctics de conducció de la calor

• Resoldre problemes de conducció de calor en estat

estacionari en els que intervinguin configuracions
geomètriques rectangulars, cilíndriques o esfèriques de
capes múltiples.

• Identificar les aplicacions en les que realment el material

aïllant pot incrementar la transferència de calor (Radi crític)

• Analitzar les superfícies amb aletes i avaluar amb quina

eficiència i efectivitat, les aletes milloren la transferència de
calor.
 Tema 2. Conducció

 Índex

1. Definició i Equació diferencial

2. Règim permanent i flux unidimensional
1. Paret plana amb temperatures de paret conegudes
2. Paret plana amb temperatures de fluid conegudes
3. Paret cilíndrica amb temperatures de paret conegudes
4. Paret cilíndrica amb temperatures de fluid conegudes
5. Paret esfèrica amb temperatures de paret conegudes
6. Paret esfèrica amb temperatures de fluid conegudes
7. Radi crític
8. Resistència tèrmica per contacte
3. Intensificació
1. Aleta recta de secció transversal constant
2. Aleta infinita
3. Aleta finita amb flux de calor nul a l’extrem
4. Eficàcia d’aleta
5. Eficàcia d’una paret aletejada
 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
 Definició

• Mecanisme de transmissió de calor que es dóna principalment

en els sòlids. Transmissó de calor a nivell molecular que
necessita un gradient de temperatures com a força motriu.
S’intercanvia energia mecànica entre àtoms o molècules
veïnes, que a nivell macroscòpic es percep com a CALOR. En
el cas dels sòlids metàl·lics també mecanisme d’electrons
lliures.
 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
 Sistemes de coordenades

Rectangulars Cilíndriques Esfèriques

 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
 Estacionari vs transitori

• Estacionari: Les propietats del sistema en un mateix punt no

varien en el temps

• Transitori: Les propietats del sistema en un mateix punt

varien amb el temps

Gairebé tots els casos reals són transitoris, però n’hi ha molts
(dimensionament radiadors, calderas, compressors…) que es
poden assimilar a estacionaris.
 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
 Transferència de calor multidimensional vs.
Unidimensional

• El cas més general és tridimensional, és a dir, la T varia

en les 3 direccions del medi durant el procés de
transferència de calor.

• Un problema de transferència de calor és unidimensional

si la T en el medi varia en una sola direcció

Molts casos reals es poden simplificar a un sistema

unidimensional
 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
 Generació de calor

• Conversió d’energia mecànica, elèctrica, nuclear o

química en calor (o energia tèrmica): generació de calor.

• Per exemple:
o Temperatura d’una ressistència de filferro augmenta
ràpidament quan passa corrent elèctric
o Reactors nuclears (fisió nuclear de combustible)
o Reaccions químiques exotèrmiques o endotèrmiques

• Generació de calor és un fenomen volumètric [W/m3]

 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
 Llei de Fourier

Q T T T 
q   T   i  j k 
A x y z 

 Primer principi per a sistemes tancats

dU
QW 
dt
 Tema 2.1 Definició i
equació diferencial

 Balanç d’energia en un element diferencial de matèria.

(Medi homogeni i isotròpic i indeformable)

dU
Qsup  Qgenerada 
dt


• Qsup: potència calorfífica que entra o surt de l’element diferencial a través de la
seva superfície

• Qgenerada: potència generada a dins de l’element (efecte Joule, reaccions

químiques,...)
 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
• dQsup en la direcció x
dQsup s / x  dQx  dQxdx  q xdydz  q xdxdydz

• Segons el desenvolupament de Taylor per aproximar el valor

d’una funció en relació del seu valor en un punt pròxim.

 
2
2
q x q dx
q xdx  q x  dx  2x ...
x x 2!
• Agafant els dos primers termes i substituint
q x
 dQsup s / x   dxdydz
x

• Fent el mateix per la resta de cares

 q 
q q
 
 x  y  z 
x y z
dQsup dxdydz
 
 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
• Qgenerada
dQgenerada  gdV  g dxdy dz

• Variació de la U amb el temps per substància incompressible

 dU T T
c dm  c dxdy dz
dt t t

o c: calor específicia

o m: massa
o ρ: densistat

• Substituint a l’equació general

q q q  T
 z 
y
 x
x
   g   c
 y z  t
 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
• Tenint en compte la llei de Fourier

  T    T    T  T
      g   c
x  x  y  y  z  z  t

• Si λ és constant:   T  T  T  T
2 2 2
 2  2  2   g  c
 x y z  t
g 1 T
 2T  
 a t
on :
 2 : laplaciana
  m2 
a   .Difusivita t tèrmica
c  s 
 Tema 2.1 Definició
i equació diferencial
• Coordenades cilíndriques

1   T  1  2T  2T g 1 T
r  2 2  2  
r r  r  r  z  a t

• Coordenades esferíques:

1   2 T  1   T  1  2T g 1 T
r  2  sin    2  
r r  r  r sin   
2
  r sin  
2 2
 a t
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
 Condicions de frontera: Expressió matemàtica de les
condicions tèrmiques en les fronteres

• 2 condicions de frontera per cada direcció on la TC

sigui significativa (Unidimensional  2 condicions)
• Tipus:
o De T específica (1ª classe) 𝑇 0, 𝑡 = 𝑇1 ; 𝑇 𝐿, 𝑡 = 𝑇2
o De flux de calor específic (2ª classe)
𝛿𝑇 0,𝑡 𝛿𝑇 𝐿,𝑡
– Flux de calor finit 𝑞0= − 𝜆 ; 𝑞𝐿= − 𝜆
𝛿𝑥 𝛿𝑥
𝛿𝑇 0,𝑡
– Superfície adiabàtica: 𝑞0= − 𝜆 =0
𝛿𝑥
𝛿𝑇 𝐿Τ2,𝑡
– Simetria tèrmica: 𝑞0= − 𝜆 =0
𝛿𝑥
𝛿𝑇 𝑥,𝑡
o De convecció (3ª classe): − 𝜆 = ℎ 𝑇∞ − 𝑇 0, 𝑡
𝛿𝑥
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
 Casos amb solució analítica coneguda:

Règim permanent Règim transitori

g=0 g ≠0 g=0

Flux
Flux Flux multidimensional
Flux unidimensional
Flux unidimensional multidi
unidim (Sòlids (Sòlids finits)
m
semiinfinits)

T = f(x) T = f(r) T=f(r) T = f(x) T = f(x) T = f(r)

T = f(x,y) T = f(r) Segment
paret paret paret Paret Paret Ortoedre Cilindre
rectangle Cilindre esfèric
plana cilíndrica esfèrica plana plana finit
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
1. Paret plana amb T de paret conegudes

  T    T    T  T
 Hipòtesis:       g   c
x  x  y  y  z  z  t

• Règim permanent

(T no és f(t)) i flux unidimensional Q
• No generació interna: g=0
• Propietats físiques constants: λ= cte. T1
• Condicions de contorn de 1ª espècie: T2
o per a x = 0, T = T1
o per a x = e, T = T2 (T1 > T2)

e
Q dT T1  T2
q    
A dx e
 Fer exemple 2
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
2. Paret plana amb T de fluid conegudes

 Hipòtesis:
• Règim permanent (T no és f(t)) i flux unid.
• No generació interna: g=0
• Propietats físiques constants: λ= cte. q1 q2
• Coeficients de convecció coneguts
• Condicions de contorn:
o per a x = 0, T = T1 q1= h1(Tg1-T1)
o per a x = e, T = T2 q2= h2(T2-Tg2)
Tg,1 Tg,2
h1 e h2
Tg1  Tg2 Tg1  Tg2
q 
1 e 1 Rt
 
h1  h2 Tg,1 T1 T2 Tg,2
q q
T1  Tg1  T2  Tg2 
h1 h2
Fer exemple forn
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
3. Paret cilíndrica amb T de paret conegudes
1   T  1  2T  2T g 1 T
 Hipòtesis: r  2 2  2  
r r  r  r  z  a t
• Règim permanent (T no és f(t)) i flux unidimensional
• No generació interna: g=0
• Propietats físiques constants: λ= cte.
• Condicions de contorn de 1ª espècie:
o per a r = r1, T = T1
o per a r = r2, T = T2 (T1 > T2) L

Q dT T  T2
q    1 Q
A dx r2
rln
r1
Q qA T  T2
ql    q 2r  1
l l 1 r
ln 2
2 r1
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
4. Paret cilíndrica amb T de fluid conegudes

 Hipòtesis:
(Tg1 > Tg2)
• Règim permanent (T no és f(t)) i flux unidimensional
• No generació interna: g=0
• Propietats físiques constants: λ= cte.
• Condicions de contorn de 3ª espècie:
𝛿𝑇 𝑟1 ,𝑡
o per a r = r1, − 𝜆 = ℎ1 𝑇∞,1 − 𝑇 𝑟1 , 𝑡
𝛿𝑟
𝛿𝑇 𝑟 ,𝑡
o per a r = r2, − 𝜆 𝛿𝑟2 = ℎ2 𝑇 𝑟2 , 𝑡 − 𝑇∞,2

ql 
Tg1  Tg2


2 Tg1  Tg2 
1 1 r 1 1 1 r 1
 ln 2   ln 2 
h1 2r1 2 r1 h2 2r2 h1r1  r1 h2r2
Fer exemple 3
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
5. Paret esfèrica amb T de paret conegudes

1   2 T  1   T  1  2T g 1 T
r   sin    2  
r 2 r  r  r 2 sin      r sin2  2  a t
 Hipòtesis:
• Règim permanent (T no és f(t)) i flux unidimensional
Q
• No generació interna: g=0
• Propietats físiques constants: λ= cte.
• Condicions de contorn de 1ª espècie:
o per a r = r1, T = T1
o per a r = r2, T = T2 (T1 > T2)

dT T1  T2 T1  T2
Q   A   4 
dx 1 1
 1 1 1
  
r1 r2 4  r1 r2 
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
6. Paret esfèrica amb T de fluid conegudes

 Hipòtesis:

• Règim permanent (T no és f(t)) i flux unidimensional

• No generació interna: g=0
• Propietats físiques constants: λ= cte.
• Condicions de contorn de 3ª espècie:
o per a r = r1, T f(Tg1 i h1)
o per a r = r2, T f(Tg2 i h2) (Tg1 > Tg2)
Tg1  Tg2 4Tg1  Tg2 
Q 
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
         
h1 4r1
2
4  r1 r2  h2 4r2 2 h1r1   r1 r2  h2r2
2 2

Fer exemple 4
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
7. Radi crític.

 Objectiu: Determinar el gruix de l’aïllament d’una

paret cilíndrica
• Hipòtesis:
o Paret composta per dos materials de conductivitats tèrmiques
diferents
o Condicions de contorn de 3ª espècie
Radi crític.

ql 
 g1
2 T  T g2  Incògnita

1 1 r 1 r3 1
 ln 2  ln 
h1r1 1 r1  2 r2 h2r3


 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
7. Radi crític.

1 1 r2 1 r3 1
Rl   ln  ln 
h1r1 1 r1  2 r2 h2r3

30


25

20 1er i 2on
15
terme
1

10 2
3er terme
5 1+2
4rt terme
0
0 0,01 rcrític
0,02 0,03 0,04 0,05 0,06 0,07
re Rt
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
5. Radi crític.

• Cal minimitzar ql

o Derivar el denominador respecte r3 i igualar a 0

dR t  1 1
  0
dr3   2r3 h2r3
2

2
r3,min  rcrític 
h2

www.telecable.es
 Tema 2.2 Règim permanent
i flux unidimensional
8. Resistència tèrmica per contacte.

Es pot minimitzar la resistència

tèrmica per contacte mitjançant:

•L’aplicació d’un líquid tèrmicament

conductor, com l’oli de silicona, que
és un greix tèrmic.

•La substitució de l’aire per un gas

millor conductor: he, hidrogen,...

•La introducció d’un full metàl·lic suau

com estany, plata, coure, níquel o
Rc = 1/hc [m2ºC / W]
alumini entre les dues superfícies.
Qc = hcAT [W]

El valor es determina de forma

experimental.
 Tema 2.3 Intensificació

 Problema:
• Paret plana de coure ( e = 4 mm) entre un líquid en
convecció forçada ( aigua amb h = 2000 W/m2K) i un gas
en convecció natural (aire amb h = 10 W/m2K).

Q
Tg1  Tg2

Tg1  Tg2 A 
Tg1  Tg2 A
1 e 1 1 0, 004 1 1
   
h1A A h2 A 2000 400 10 10

 Cal reduir la Resistència cantó aire !!

 Tema 2.3 Intensificació

 Com es pot reduir la R al cantó de l’aire

o Augmentar el coeficient de convecció del cantó de

l’aire, és a dir, convecció forçada (despesa
energètica)

o Augmentar l’àrea del cantó de l’aire mitjançant l’ús

d’aletes

Tg1  Tg2
Q
1 e 1
 
h1A A h2 A


 Tema 2.3 Intensificació
1. Aleta recta de secció transversal constant

 Hipòtesis:
• Aleta llarga i prima
• Temperatura del fluid Tg i h constants

 Considerem:
• El flux de calor serà pràcticament unidimensional, la T f(x)
• La temperatura en el punt d’empotrament de l’aleta, T0= Tp
(paret)
 Tema 2.3 Intensificació
1. Aleta recta de secció transversal constant

 Balanç d’energia en un element diferencial de l’aleta

(primer principi)
Q x  Q xdx  Qcon  0

Q x  qxA t
 
 
2
qconv   dq x d 2q x dx 
Q xdx  q xdx A t  q x  dx   ...A t
 dx dx 2 2! 
 
 dq 
Q xdx  q x  x dx A t
 dx 
Qconv  h(T  Tg )Pdx
qconv
On:
 At: àrea transversal
P: perímetre (també
transversal)
 Tema 2.3 Intensificació
1. Aleta recta de secció transversal constant

dqx
 A t  h(T  Tg )P  0
dx
dT
qcon segons la llei de Fourier :qx  
v
dx
d2 T hP
 T  Tg   0
dx 2
A t
qconv
definim :
hP
  T  Tgm2 
A t
canvi de var iable :
d2 
2
 m 2
0
dx
 Tema 2.3 Intensificació
1. Aleta recta de secció transversal constant

qcon d2 
v 2
 m 2
0
dx

qconv
  c 1emx  c 2 e mx
  c 1chm(l  x )  c 2 shm(l  x )

On:
sh i ch: sinus i cosinus hiperbòlic
c1 i c2: constants d’integració. Es determinen en funció de les condicions de contorn
 Tema 2.3 Intensificació
2. Aleta infinita

 Aleta llarga i prima

• A l’empotrament: x = 0, θ = θ0 (coneguda)
• A l’extrem final de l’aleta: x = infinit, θ = 0, ja que tota la
calor s’ha cedit a l’ambient
per x  00  c1  c 2
per x   0  c1e  c1  0ic 2  0
Així la llei de temperatur es al llarg de l’ aleta

mx
   0e
 Tema 2.3 Intensificació
2. Aleta infinita

 Potència calorífica cedida a l’ambient:

• suma de la calor cedida per convecció per cada una de

les seccins longitudinals de l’aleta

Q q conv dA   h dA
x
A A


 Tema 2.3 Intensificació
2. Aleta infinita

 Potència calorífica cedida a l’ambient:

• Aquesta serà la mateixa que passa per la base de l’aleta

(que després es va disipant al llarg de la seva longitud
per convecció), la calculem aplicant Fourier

 d  substituint :
Q    A t
 dx x 0
Calculant la derivada
d  Q  m 0 A t   0 hPA t

   m 0e
dx x 0
mx
x 0
 m 0


 Tema 2.3 Intensificació
3. Aleta finita amb flux nul a l’extrem

 Aleta empotrada pels dos extrems.

• Sempre hi ha un punt on, per continuitat, el flux és nul.
• Dues semialetes amb flux nual al seu extrem

per x  0   0  c1  c 2
d d
per x  l q   0 0
dx dx

 • Segons la solució:   c1chm(l  x )  c 2 shm(l  x )

 Tema 2.3 Intensificació
3. Aleta finita amb flux nul a l’extrem

• Segons la solució: θ=c1 ch m(l-x)+c2 sh m(l-x)

d
per x  l  0   mc1shml  x   mc 2 chml  x x 1  mc 2  c 2  0
dx x 0
0
per x  0  0  c1ch ml  x   c1chml   c1 
chml 
substitu int la solució :
ch ml  x 
  0
ch ml 
 Tema 2.3 Intensificació
3. Aleta finita amb flux nul a l’extrem

• Calor cedida

d 0
per x  l   mc1shml  x  x 0  m  m0 tghml
dx x 0 chml

substituint

d
Q   A t  m0 A t tghml  0 hPA t tghml
dx x 0
 Tema 2.3 Intensificació
4. Eficàcia aleta

 Eficàcia aleta
Qaleta real Qaleta real
 
Qaleta amb transfer¸ncia xima
mˆ h 0 A a

• Aa: àrea de transferència de calor entre el sòlid i el fluid

(àrea superficial de l’aleta = interfície o superfície
molladapel fluid)

• Per aleta recta finita de secció transversal constant i amb

flux nul a la punta:

 
 0 hPA t tgh ml tgh ml

 
h 0 A a ml
on
A a  P l
 Tema 2.3 Intensificació
5. Eficàcia paret aletejada

 Calor total evacuada per una superfície amb

aletes:
• suma de la calor evacuada de la paret sense aletes més
l’evacuada per les aletes.

Q total  Qparet sense aletes  Qaletes 

 h 0 A paret neta  h 0 A an  (A p.n.  A an)h 0

h: cons tant
n: nombre aletes
 Tema 2.3 Intensificació
5. Eficàcia paret aletejada

 Eficàcia global de paret.

A p.n.  A an
g 
AT
on :
A t : àrea sup erficial de tota la paret aletejada
Q total  ghA T 0
0 Tp  Tg
Q total  
1 1
ghA T ghA T
 Tema 2.3 Intensificació
5. Eficàcia paret aletejada

 Eficàcia global de paret plana amb una cara

aletejada i temperatures de gas conegudes.
Tg1  Tg2
Q
1 e 1
 
h1A A gh2 A T

 Eficàcia global de paret cilíndrica amb una cara

aletejada i temperatures de gas conegudes

Tg1  Tg2
Q
1 1 r 1
 ln 2 
h1A 2l r1 gh2 AT