You are on page 1of 7

ESTIL DIRECTE

VS

ESTIL INDIRECTE
ESTIL DIRECTE
 L’estil directe és la reproducció exacta de les
paraules o pensaments d’un personatge que
no actua com a narrador.
Exemple:
La mare em va dir:
- Fas cara de cansat.
I jo vaig respondre:
- Anit no vaig poder dormir per culpa del soroll.
- Vas escoltar la nostra discussió d'anit?- preguntà la mare, preocupada.
- I tant! Crec que la van escoltar fins i tot els veïns. La propera vegada us fiqueu
dins el llit – vaig replicar.
ESTIL INDIRECTE
 En l’estil indirecte, el narrador reprodueix
amb les seues paraules allò que un
personatge diu o pensa.
La mare em va dir que feia cara de cansat. Jo li vaig contestar que no havia
pogut dormir durant la nit per culpa del soroll. Ella em va preguntar si
havia escoltat la seua discussió. Jo li vaig respondre que sí, que fins i tot
pensava que també l'havien escoltat els veïns i li vaig proposar que una
altra vegada es posaren dins el llit.
CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTIL DIRECTE

 Les intervencions dels interlocutors s’escriuen en línies diferents.

 Les paraules dels personatges queden separades dels incisos (-va dir-) o
explicacions del narrador, que s’inclouen mitjançant verbs introductoris:
dir, exclamar…(va dir, va exclamar, va afirmar...)

 S’hi empren uns signes de puntuació determinats:

- El guió per a la introducció i el tancament dels parlaments i dels incisos.

- Els dos punts i les cometes, amb una funció similar a la del guió.

- Signes d’interrogació i admiració per a transmetre l’actitud…


CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTIL DIRECTE

 No hi ha separació entre les paraules del


narrador i les dels personatges. I aquestes no
s’escriuen en línies diferents.
 S’empren també verbs introductoris, però a
continuació hi apareixen mots d’enllaç (que,
si, on per què…).
 L’autor introdueix modificacions en la persona
gramatical, els temps verbals, alguns
adverbis…
ACTIVITATS
 Passa a l'estil a l'indirecte aquests acudits:
a)
Un home que circula pel carrer li pregunta a un dona:
-Perdoni, ¿sap on és el carrer sant Pau?
-Sí, és el carrer que ve.
-Ah, doncs aleshores l'espero aquí.

b) Aquest matí, quan ja tenia la cartera a la mà a punt per anar a l’escola, la


mare m’ha dit:
-No veus que et descuides de l’esmorzar?
-Avui no tinc gens de gana i, en canvi, tinc molta pressa –li he respost.
-No pots marxar sens e esmorzar. Agafa’l. Només perdràs un minut-deia la
mare, convençuda.
L’he agafat, encara que li repetit dos cops que em tractava com un nen petit.
ACTIVITAT
Passeu a l'estil directe aquest text:

Vaig anar a comprar-me una faldilla molt bonica que havia vist a
l’aparador d’una botiga. Vaig dir a una dependenta si me la podia
emprovar. La noia em va contestar que és clar que sí, que passés a
l’emprovador. Un cop la vaig tenir posada, vaig cridar la dependenta i li
vaig demanar si li semblava que em quedava bé. La noia em dir que
m’esqueia molt, que m’anava a la mida. No me la vaig quedar perquè,
malgrat l’opinió de la noia, no m’acabava de fer el pes, tal i com li vaig
comentar.