LA FILOSOFIA

IL·LUSTRADA

KANT
1
 LA IL·LUSTRACIÓ

Entenem per Il·lustració un corrent filosòfic i cultural que

s’estén per tot Europa al llarg del segle XVIII.

La Il·lustració neix a Anglaterra de la mà de Locke i Hume, i

d’allà passa a França on tindrà una gran difusió gràcies a
autors com Voltaire, Montesquieu, Rousseau o Diderot.

Tanmateix, el més destacat representant de la Il·lustració és

el filòsof alemany Immanuel Kant.

2
 la Revolució fins a la
La Il·lustració
Anglesa de Revolució
ocupa el
1688… Francesa de
període que
1789 Segle
va des de Segle XVII XVIII

3
 LA IL·LUSTRACIÓ SEGONS KANT
La Il·lustració és l'alliberament de
l'home de la seva culpable minoria
d’edat. [...]
Un mateix és culpable d’aquesta
minoria d’edat perquè la seva
causa no resideix en la manca
d'intel·ligència, sinó de decisió i de
valor per servir-se per si mateix
d'ella sense la tutela d'un altre.
Sapere aude! Tingues el valor de
servir-te de la teva pròpia raó! Vet
aquí el lema de la Il·lustració!
KANT: Què és la
Il·lustració?

4
 LA FILOSOFIA IL·LUSTRADA

La filosofia de la Il·lustració es caracteritza pels

següents trets:

Confiança absoluta en el poder de la raó tant en el

camp teòric com en el pràctic. (optimisme il·lustrat).

Equació il·lustrada: Raó = progrés = felicitat

Importància de l’educació i de la difusió de la cultura

com a mitjans per assolir el progrés.

5
LA IL·LUSTRACIÓ

RAÓ
L’ús teòric i pràctic de la
raó ens durà al...

PROGRÉS
…progrés material i moral
que farà possible…

FELICITAT
…la felicitat individual i
col·lectiva.
6
 LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA

L’Enciclopèdia de les ciències, les arts i els oficis

(1751-1780) acosta per primera vegada al gran públic
el saber acumulat.

Va ser un eina de transmissió crítica del coneixement i

va afavorir la investigació en l’àmbit teòric i en el
pràctic.
Els seus principals impulsors van ser Diderot i
D’Alembert.
A ells es van unir filòsofs de la talla de Voltaire,
Montesquieu o Rousseau.
7
L’ ENCICLOPÈDIA

8
LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA (II)

Els anomenats philosophes són intel·lectuals que

freqüentaven els salons de la burgesia parisenca on
es discutien les noves idees en un ambient de
llibertat i tolerància.

Amb ells, la filosofia surt de l’àmbit acadèmic per

instal·lar-se en la societat i tractar d’influir sobre ella.

9
ELS PHILOSOPHES

10
ELS PHILOSOPHES: VOLTAIRE

Entre aquests pensadors destaca François-Marie Arouet,

més conegut com a Voltaire (1694-1778).

Voltaire és conegut per la seva lluita en favor de la

tolerància i contra tota forma de fanatisme i superstició.

Ésser volterià, avui, significa combatre qualsevol forma

de dogmatisme, criticar tot abús de poder i defensar la
llibertat de pensament i d’expressió per damunt de tot.

11
 ELS PHILOSOPHES: ROUSSEAU

Jean-Jacques Se’l considera un

Rousseau (1712-1776) il·lustrat atípic perquè
és el més important no comparteix la
dels il·lustrats divisa raó = progrés =
francesos. felicitat.

Rousseau considera
que la societat ha
corromput la bondat
natural de l’ésser
humà.

12
ELS PHILOSOPHES: ROUSSEAU (II)

A la seva obra El contracte social

Rousseau defensa un pacte social
que doni lloc a una societat
democràtica basada en la voluntat
general.

Aquesta obra va inspirar la Revolució

francesa de 1789 que va acabar
amb l’Antic Règim i va instaurar el
sistema parlamentari a França.

13
 IMMANUEL KANT (1724-1804)

“Dues coses omplen sempre l’ànim

d’una admiració i una veneració
creixents i sempre noves com més
sovint i més seguit hi reflexionem: el
cel estrellat al damunt meu i la llei
moral a dintre meu.”

14
 KANT

Immanuel Kant (1724-

1804) és el més
important dels filòsofs
il·lustrats.

Kant resumeix l’esperit

de la Il·lustració en la
divisa: sapere aude
(«atreveix-te a saber»)

15
 BIOGRAFIA 1
• Una llegenda explica com era
un home d'una extraordinària
puntualitat, els seus veïnats
posaven el rellotge en hora
quan ell passava per davant ca
seva per anar a la Universitat;
només una vegada es retardà:
s'havia quedat llegint a
Rousseau. Admirava moltíssim a
Newton, al qual el considerava
el paradigma de científic. Kant
era un home d'una cultura
extraordinària, sense sortir de la
seva ciutat coneixia altres
indrets per les explicacions dels
convidats a la seva taula. No
només donava classes de
filosofia sinó que també ho feia
de matemàtiques, lògica, física,
etc.

16
 BIOGRAFIA 2
• Filòsof alemany. Va
passar tota la vida a la
seva ciutat natal
Königsberg (Prússia),
actualment Kaliningrad
(Rússia). Allí estudià
Filosofia i treballà a la
Universitat com a
professor, entre d’altres,
de Filosofia. Primer estava
influït per la metafísica de
Wolff que provenia de
Leibniz, però les lectures
d'altres filòsofs el feren
evolucionar i sortir de la
metafísica wolffiana.
Concretament conta que
va ser Hume que amb les
seves crítiques el despertà
del seu «somni dogmàtic».

17
 OBRES PRINCIPALS

Començà a publicar les seves

obres més importants a una
edat avançada, els 50 anys, la
qual cosa podria explicar la
solidesa que aquestes tenien i
la importància històrica que
han adquirit. Destacarem:
• Crítica de la raó pura
(1781/1787)
• Crítica de la raó pràctica
(1788)
• Crítica del judici (de la facultat
de jutjar) (1790)
• La pau perpètua (1795)
• Què és la il·lustració? (1784)

18
 RESPOSTA A LA PREGUNTA:
QUÉ ÉS LA IL·LUSTRACIÓ?
«La Il·lustració és la sortida de l’ésser huma de
la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix
és culpable. Minoria d’edat és la
incapacitat de servir-se del propi
enteniment sense la direcció d’un altre. Ell
mateix n’és culpable, d’aquesta minoria
d’edat, perquè la seva causa no consisteix
en un defecte de l’enteniment, sinó en la
mancança de la decisió i del coratge de
servir-se del seu propi enteniment, sense la
direcció de cap altre. Sapere aude! Tingues
coratge de servir-te del teu propi
enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de
la Il·lustració»
19
 LA FILOSOFIA DE KANT
“Tots les interessos de la meva raó (tant els especulatius com els pràctics) es resumeixen en les tres
qüestions (Les preguntes de Kant)

• Té un doble propòsit:
• Ajudar l’ home a pensar per si mateix sota lema Sapere
aude: "atreveix-te a pensar“

• Crític enfrontar-se a tres problemes a traves d’ aquestes

preguntes:
• 1.Què puc conèixer/saber? Teoria del coneiement
• 2.Que puc fer/Què he de fer? Ètica
• 3. Qùe puc esperar? Metafísica
• Les sintetitza en aquesta: Què és j’ home? Antropologia
• Les resolt amb la crítica a la raó, per determinar el seu
funcionament (CRP) i el seu límit ( CRP).
La primera qüestió és merament especulativa. [...] La segona qüestió és
merament pràctica. Encara que pot, com a tal, pertànyer a la raó pura, no per
això és transcendental, sinó moral [...] La tercera qüestió [...] és pràctica i
teòrica alhora.”
20
CRT = Crítica a la raó Pura; CRP = Crítica a la raó pràctica
LA FILOSOFIA DE KANT REP EL NOM DE
CRITICISME

CRITICISME RACIONALISME
EMPIRISME
Experiència
Només Només la
l’experiència + raó
Raó

21
 LA FILOSOFIA DE KANT
• Kant supera les dificultat del Racionalisme i
de l'Empirisme filosòfics. Agafa allò positiu de
cada moviment i en fa una teoria
completament nova i original.

• Descartes accepta la metafísica i Hume la

destrueix. Kant es pregunta: ¿és possible la
metafísica com a ciència? És a dir, com a
coneixement segur i universal?

22
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA 1
TEORIA DEL CONEIXEMENT

Parteix d’ un fet:
• Existència de ciències consolidades: Física de Newton,
Matemàtiques
Formula una crítica
• Al racionalisme: la ciència no es construeix purament a priori.
• A l’ empirisme: La ciència no es construeix purament a
posteriori
Planteja un problema
• Descobrir les condicions que fan possible la ciència: judicis
• La ciència vol ser universal, necessària i ampliar el nostre
coneixement. Per tant, s’ha d’expressar en judicis sintètics a
priori.

23
 Es la Relació d’un Subjecte i un
Judici Predicat segons la forma “S es P”.

SOBRE els JUDICIS:

Poden ser:
A) Segons la relació del B) Según la relación con
subjecte amb el predicat: la experiencia:

• JUDICIS A PRIORI  ANÀLITICS

• JUDICIS A POSTERIORI  SINTÉTICS
 La ciència s’ expressa amb judicis. Tradicionalment els judicis de la
ciència s’ habien classificat de la forma següent:

Classificació per l’ extensió del Classificació per la forma de provar

subjecte i el predicat la seva veritat

ANALÍTICS A PRIORI
El predicat está comprès en el subjecte. La seva veritat pot ser coneguda sense
“El tot és més gran que les parts.” recórrer a l’ experiència.

NECESSARIS I NO-EXTENSIUS “El tot és més gran que les parts.

“UNIVERSALS I NECESSARIS

SINTÈTICS
El predicat no està comprès en el subjecte
“Els sabadellencs són simpàtics.”
NO NECESSARIS I EXTENSIUS
A POSTERIORI
La seva veritat és coneguda a partir de l’
experiència.
“Els sabadellencs són simpàtics.”
NO UNIVERSALS NI NECESsARIS
 Kant pensa que els judicis de la ciència han de ser sintétics a
priori, i seran per tant universals, extensius i necessaris.

A PRIORI
La seva veritat pot ser coneguda sense
recórrer a l’experiència.
UNIVERSALS I NECESSARIS

“ El camí més curt entre dos punts és la línia recta.”

SINTÈTICS
El predicat no està comprès en el subjecte
NO NECESSARIS I EXTENSIUS
JUDICIS SINTÈTICS A PRIORI

Son aquellos que no tienen su fundamento en la experiencia sino en el ejercicio de la razón pura. Son
universales y necesarios; ejemplo: "el todo es mayor que las partes que lo componen"; lo peculiar del
pensamiento kantiano en este punto es su creencia en la existencia de juicios sintéticos a priori, por ser
a priori no tienen su fundamento en la experiencia y son universales y necesarios; por ser sintéticos,
son extensivos, nos dan información nueva. Según Kant, estos juicios no son posibles en la metafísica,
pero sí en matemáticas y en la parte racional de la física: el propio Kant pone los siguientes ejemplos:
"4 + 3 = 7", "la línea recta es la distancia más corta entre dos puntos", "la cantidad de materia del
universo se mantiene invariable", "en todo movimiento acción y reacción son siempre iguales".

27
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA 2
ESTRUCTURA BÀSICA

Seccions Facultats Disciplines

ESTÈTICA SENSIBILITAT
TRANSCENDETAL Rep impressions
Estructurar dades caòtiques
MATEMÀTICA
dels sentits

ANALÍTICA
ENTENIMENT FÍSICA
TRANSCENDENTAL Produeix conceptes, jutja

DIALÈCTICA RAÓ
TRANSCENDENTAL Capacitat per produir
raonaments a partir de
METAFÍSICA
judicis

28
29
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA
LA FILOSOFIA TRANSCENDENTAL
• El concepte “transcendental”: « Anomemo
transcendental tot coneixement que s’ocupa, no
tant dels objectes, sinó de la nostra manera de
conèixer-los, ja que així ha de ser possible a priori.
Un sistema de tals conceptes s’anomenaria filosofia
transcendental»
• La qüestió és: la matemàtica i la física són ciències;
¿és la metafísica una ciència a la manera
d’aquelles dues? ¿Quines són les condicions de
possibilitat de les ciències? (Pròleg ed. 87)
• La diferència entre pensar i conèixer. Pensar, el que
es diu pensar, podem pensar qualsevol cosa:
imaginàries, fantàstiques, reals o irreals. Però,
conèixer-les, ja no és el mateix: conèixer significa
que estam legitimats a pensar-ho, que és veritat, no
simplement inventat per la ment.

30
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA
ESTÈTICA TRANSCENDETAL: LA
SENSIBILITAT
Matèria bruta
•prové dels sentits sensació
Sensibilitat •a posteriori
+ Intuïció
(facultat d’intuir,
Capacitat de rebre
del
Representacions fenomen
en ser afectats
Formespures
Formes pures
aa priori
priori Espai
per l’objecte) •Condicions del subjecte Temps

► «Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»

► L'espai correspon al sentit extern, la Geometria es basa en ell. El temps
correspon al sentit intern. L'Aritmètica es basa en ell. Per tant, la Matemàtica
és una ciència perquè es fonamenta en la Sensibilitat
► Fenòmens i noümens. No podem conèixer les coses en sí (noümens) sempre
hi ha la intervenció del subjecte, per tant només coneixem fenòmens, no
31
noümens.
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA
ANALÍTICA TRANSCENDENTAL:
L’ENTENIMENT
Matèria bruta: intuïcions de la
sensabilitat
• A posteriori
Enteniment síntesi Judici,
(facultat d’entendre,
Jutjar. Capacitat de Coneixe-
Pensar objectes. Conceptes purs: categories ment
Facultat de les regles
• A priori

Unitat, Pluralitat, Totalitat, Realitat, Negació,

Limitació, Substància, Causalitat,
Comunitat, Possibilitat, Existència, Necessitat

 «Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?»

 La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de
l’enteniment, sobretot, en les de causalitat i substància.
 Interdependència d’ambdues facultats: “Els pensaments sense continguts són
buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”. 32
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA
DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: LA RAÓ
• Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió, la Il·lusió
transcendental.
• «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa
d'aquests a l'enteniment i acaba en la raó» (B355)
• La raó s’ocuparà de “reduir la gran varietat dels coneixements
de l’enteniment al menor nombre de principis (condicions
universals) a fi de produir-ne la suprema unitat”. És la facultat
dels principis, unifica els fenòmens de l’enteniment sota tres
idees o conceptes purs de la raó: ànima, món i Déu.
• El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica mitjançant
la idea de Ànima.
• El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica mitjançant
la idea de Món.
• Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea de
Déu.
• «Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» NO.
• Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de
l’experiència, no provenen de intuïcions, no tenen matèria
empírica; per tant, la Metafísica no ens dóna coneixement, és
impossible com a ciència perquè no parteix de l’experiència. Ho
podem pensar, però no ho podem conèixer.
33
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA
L’ANTINÒMIA DE LA RAÓ PURA
• La raó no pot resoldre els conflictes de les idees
transcendentals: tant es pot provar una tesi com la
seva contrària.

TESI: El món té un principi ANTÍTESI: El món no té principi, així

en el temps, i respecte a MÓN com tampoc límits a l’espai. És infinit
l’espai, està igualment tant respecte del temps com de l’espai
tancat entre límits.

TESI: Al món li pertany

quelcom que [...] constitueix DÉU ANTÍTESI: No existeix en el món
un ésser absolutament cap ésser absolutament necessari
necessari

TESI: La causalitat segons lleis ANTÍTESI: No hi ha llibertat.

de la natura no és l’única de la
que poden derivar els
fenòmens del món. Per explicar
aquests ens fa falta una altre
causalitat per llibertat.
LLIBERTAT Tot el que succeeix en el món
es desenvolupa exclusivament
segons lleis de la natura.
34
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA 3

• «Raó pura és aquella facultat humana que

conté els principis mitjançant els quals
coneixem quelcom absolutament a priori.»
A priori significa «independent de tota
experiència».
• La CRP és una investigació de la facultat
que no conté cap contingut empíric.
• Kant parteix d'un fet, d'un faktum: la física i
la matemàtica són ciències. Què fa possible
que ho siguin? Que contenen judicis
sintètics a priori. Es basen en els a prioris de
la raó pura.
35
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA 4
REVOLUCIÓ COPERNICANA DE KANT
• Fins ara sempre s’havia intentat adaptar el
coneixement als objectes; ara provarem d’adaptar
els objectes al coneixement, al subjecte, així
podrem fer judicis a priori.
• Els objectes vendran determinats per les lleis del
coneixement humà: per les intuïcions pures a la
sensibilitat i per les categories a l’enteniment.

36
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA
LA METAFÍSICA, BASE DE LA
MORAL
• Però la metafísica és una tendència natural de
l’home. Les idees tenen, doncs, un ús regulatiu
serveixen per saber els límits del coneixement i
impulsar la investigació: són ideals. A més és
necessari creure en ells per poder fonamentar
una moral: la Crítica de la Raó Pràctica.
• Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la
raó pura apunta cap a tres objectes: la llibertat
de la voluntat, la immortalitat de l'ànima i
l'existència de Déu. (B826)

37
 CRÍTICA DE LA RAÓ PRÀCTICA 1
QUÈ HE DE FER?
• Ja al Pròleg a la 2ª Edició de la Crítica de la Raó Pura diu Kant
que per superar el fet que el coneixement teòric no permetia
«l'extensió pràctica de la raó pura» va haver de «suprimir el
saber per deixar pas a la fe» (BXXX)
• Respon a la pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la
nostra voluntat moral? Quina guia hem de seguir per actuar
correctament, seguint el bé?
• La raó pràctica, la voluntat, s'ha de donar una regla pràctica
(d'acció moral, per actuar moralment). Aquesta regla ha de
ser a priori, és a dir, universal i necessària. La regla ha
d'adoptar la forma d'un imperatiu categòric, imperatiu
perquè la nostra voluntat és pura però no santa i pot obrar no
conforme a la llei, i categòric perquè és incondicionat, no
depèn de res més.
• Es busca fonamentar la possibilitat d’una proposició a priori
de caràcter pràctic: la llei moral, l’imperatiu categòric.
• Kant distingeix entre màxima i llei. Màxima és un principi vàlid
per a un mateix; llei és vàlida en general.

38
 CRÍTICA DE LA RAÓ PRÀCTICA 2
L’IMPERATIU CATEGÒRIC
LLEI FONAMENTAL DE LA RAÓ PURA PRÀCTICA

“Obra de tal manera que la màxima de la teva

voluntat pugui valer sempre, simultàniament, com a
principi de legislació universal”.
O també: “Obra de tal manera que sempre usis la
humanitat, tant en la teva persona com en qualsevol
altra, com un fi i mai com un mitjà.”

39
 CRÍTICA DE LA RAÓ PRÀCTICA 3
POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA
AUTONOMIA DE LA RAÓ

• Postulats de la raó pràctica («una proposició teòrica, però no

demostrable com a tal, quant que depèn inseparablement
d'una llei pràctica incondicionadament vàlida a priori.»), s’ha de
creure en ells per poder garantir la moral, encara que no es
puguin conèixer:
• La immortalitat de l’ànima (com a garantia d’un progrés indefinit en
la virtut)
• l’existència de Déu (com a garantia que finalment virtut i felicitat
han de coincidir)
• la llibertat de la voluntat (com a garantia de la independència del
món sensible i de la autosuficiència de la voluntat)
• La voluntat ha de ser autònoma, independent, no ha de ser
heterònoma; ningú ens pot dir què hem de fer sinó només se’ns
pot dir com hem d’actuar.
• S’ha de triar fer el deure per mor del deure mateix, no per cap
interès o recompensa.
40
 QUÈ PUC ESPERAR?

• Podem esperar la felicitat si obram segons

la raó pura pràctica.
• Definició de «felicitat»: CRP «satisfacció de
totes les nostres inclinacions» (B834). CRPr
«l'estat d'un ésser racional en el món, al
qual, en el conjunt de la seva existència, tot
li va segons el seu desig i voluntat».
• «Fes allò mitjançant el qual et fas digne de
ser feliç» (B837)
• «Cadascú té motius per esperar la felicitat
exactament en la mesura que s'hagi fet
digne d'ella» (B837)

41
 LA PAU PERPÈTUA

• Es tracta de superar la guerra, que és el

gran mal polític.
• La pau és el sentit últim del progrés i de la
història.
• Els Estats han de tenir constitucions
republicanes, és a dir, el poder executiu i el
legislatiu han d'estar separats.
• La guerra és una lluita entre Estats. Per evitar
la guerra s'ha de crear una «unió de Estats»,
un Estat mundial que regirà un dret mundial,
un «dret cosmopolític», que mediarà per
evitar que es produeixi una guerra entre
estats.

42
 Es la Relación de un Sujeto y un
Juicio Predicado bajo la forma “S es P”.

SOBRE LOS JUICIOS:

Pueden ser:

A) Según la relación del B) Según la relación

sujeto con el predicado: con la experiencia:

• JUICIOS A PRIORI  ANALITICOS

• JUICIOS A POSTERIORI  SINTÉTICOS
 LOS JUICIOS: SU CLASIFICACIÓN
viau
Clases A) Según la relación del sujeto con el predicado:

Analíticos El predicado está incluido en el sujeto

Son verdaderos por la ley de no-contradicción

Del análisis del sujeto se saca el predicado. Es
explicativo

Sintéticos El predicado no está incluido en el sujeto

Para saber si son ciertos hay que recurrir a la experiencia

Enlazan (sintetizan) cosas diversas. Son ampliativos.

B) Según la relación con la experiencia:

A priori

A posteriori
 LOS JUICIOS: SU CLASIFICACIÓN
Clases A) Según la relación del sujeto con el predicado:
Analíticos

Sintéticos

B) Según la relación con la experiencia

Su verdad se obtiene al margen de la experiencia
A priori
Son universales y necesarios

Su verdad se obtiene posteriormente (a posteriori) a

la experiencia
A posteriori
Son ampliativos, no son ni necesarios ni universales

Sintéticos porque amplían nuestro

Sintéticos a
conocimiento
priori
Son Universales y Necesarios
Resumiendo:
Juicios analíticos:
El predicado B pertenece al sujeto A como algo que está implícitamente
contenido en el concepto A.

•Ejemplo:
Sujeto A

Predicado B
• “Un triangulo tiene tres lados”.

El predicado no añade información; no es extensivo, pues está incluido en el sujeto.

Son verdaderos por la ley de no-contradicción

Del análisis del sujeto se saca el predicado, es explicativo

Juicios sintéticos:
El predicado B se halla completamente fuera del concepto A

Pueden llamarse juicios extensivos

Sujeto Predicado Añaden al concepto del sujeto un

predicado que no era pensado en él,
ampliándolo o extendiéndolo.

Ejemplo: “todos los cuerpos son pesados”

• Gracias a la experiencia, añado el concepto de pesadez a mi concepto de cuerpo.

El predicado no está incluido en el sujeto

Para saber si son ciertos hay que recurrir a la experiencia

Enlazan (sintetizan) cosas diversas. Son ampliativos.

 DISTINCIÓ ENTRE EL CONEIXEMENT A
PRIORI I A POSTERIORI
• Coneixement a priori:
• És absolutament independent de tota experiència.
• És universal i necessari (la negació és una contradicció)
• És explicatiu
EXEMPLES:
• “2+2=4”
• “cada pare és necessàriament mascle”
• “un triangle és una figura de tres angles
• “tot canvi té una causa” (a priori però no pur)
• Coneixement a posteriori:
• depèn de l’experiència
• no és universal sinó particular
• no és necessari (la seva contradicció és possible)
• és ampliatiu o extensiu
EXEMPLES:
• “aquest llibre és feixuc”
• “l’aigua de l’oceà és freda”
• “tot cos desproveït de suport cau”

48
 CRÍTICA DE LA RAÓ PURA
DISTINCIÓ ENTRE JUDICIS ANALÍTICS I SINTÈTICS

• Judicis analítics:
• el predicat està contingut en el subjecte
• no amplien el coneixement
EXEMPLES:
• “un dia de pluja és un dia humit”
• “l’aigua és un líquid”
• “l’or és un metall groc”
• “el verd és un color”
• Judicis sintètics:
• el predicat no està contingut en el subjecte
• amplia el camp del coneixement
EXEMPLES:
• “un dia de pluja és un dia fred”
• “l’aigua és un bé escàs”
• “l’or és un metall valuós”

49